id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_1_39724
|
Les dues afirmacions que encapçalen aquest article es refereixen a Catalunya en clau de llibertat. La llibertat és el bé més preuat tant de l’home com de la col·lectivitat, per això quan és parla de drets humans, el primer és el dret a ser lliure. La història de la humanitat és una llarga cadena de lluites i de conquestes de drets, el primer dels quals és evidentment el dret a la llibertat. Si no s’és lliure no es pot exercir cap dret. Cap esdeveniment sorgeix del no res. Tots tenen un antecedent i tots en són d’esdeveniments posteriors. Entre els esdeveniments clau hi figuren les grans Declaracions i les grans Proclamacions de Drets i en aquest sentit cal mencionar la Declaració de la independència de les colònies americanes i la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789 de la Revolució Francesa.
La Constitució americana és l’única constitució que garanteix el dret a la felicitat. La Constitució americana va tenir una gran influència a Europa. Va donar als europeus la impressió que s’estava vivint uan època de grans canvis. La Declaració francesa té vocació universal. Està redactada en uns termes tals que pugui ser aplicada a qualsevol país i a qualsevol època. Tant és així que la Constitució francesa actual, la de la Cinquena República, de 4 d’octubre de 1958, en el seu Preàmbul s’hi remet proclamant solemnement la seva adhesió als drets humans tal i com hi van ser definits.
Els Drets Humans, és a dir les seves definicions i garanties experimenten un gran impuls amb el fenomen de la internacionalització que sorgeix després en les dues Guerres Mundials. En la primera el president dels Estats Units Woodrow Wilson proclamava els seus catorze punts relatius al dret a l’autodeterminació del pobles i en la segona, el 26 de juny de 1945, a San Francisco, els representants de 51 països van fundar l’Organització de les Nacions Unides, la ONU, el text fundacional de la qual és la Carta que va entrar en vigor el 24 d’octubre de 1945 en la qual es fixen les finalitats de l’ONU, entre les quals destaco la de desenvolupar entre les nacions relacions amicals fonamentades en el respecte del principi d’igualtat dels drets del pobles i del seu dret de disposar d’ells mateixos, tal com es diu en l’article 1er, Punt 2.
Alguns textos capitals provenen de la iniciativa de les Nacions Unides: com ara la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, o el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots dos de 1966. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides reunida a Paris el 10 de desembre de 1948, la Declaració Universal dels Drets de l’Home constitueix el primer, cronològicament parlant, text internacional sobre la protecció dels drets de l’home. La Declaració Universal de les Nacions Unides té una importància excepcional, en referir-se explícitament a allò que s’anomena Dret a la resistència. La fa en el tercer considerant del Preàmbul dient: “Atès que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret, a fi que l’home no sigui compel·lit, com a últim recurs, a la revolta contra la tirania i l’opressió”´. L’article primer dels dos Pactes Internacionals de 1966, a què he fet referència, tenen l’un i l’altre, el mateix redactat:
“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els Estats part en aquest Pacte promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”
En el procés que estem vivint, crec que és necessari referir-se al paràgraf inicial del Preàmbul de la Declaració en que es diu que el reconeixement de la dignitat i dels drets iguals de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món, del qual en destaco el terme dignitat.
L’ésser humà és lliure i ha estat creat perquè es desenvolupi lliurament amb els altres homes, amb capacitat de decidir i d’actuar de manera responsable, perquè l’home precisa d’aquesta dignitat per ser lliure. La dignitat de la persona és la primera i bàsica de les referències. Només serem lliures si som dignes. I la dignitat només s‘obté amb la independència.
Publicat a L'UNILATERAL
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Què es va pactar i qui?
En l'argumentari espanyol contra el procés independentista figura l'afirmació que la Constitució va ser un pacte. L'origen pactista de les constitucions és una teoria antiga. Si l'espanyola és pactada, qui la va pactar? La democràcia fa de la voluntat del poble la font del poder i li atribueix el constituent. Qualsevol pacte suposa, almenys, dues parts, i un pacte constitucional també suposa l'existència de diverses unitats polítiques, cadascuna de les quals conté el subjecte d'un poder constituent. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006 declarava en el punt primer la manca d'eficàcia jurídica de les expressions “Catalunya com a nació” i “realitat nacional de Catalunya”, no la reconeixia com a subjecte de poder constituent.
“L'origen pactista de les constitucions és una teoria antiga. Si l'espanyola és pactada, qui la va pactar? “
Com podia pactar qui no existia? Qui no existeix no pot participar, i en no participar no pot pactar. A Alianza Popular, que després es va convertir en PP, no tothom va estar d'acord amb el text constitucional, és a dir, amb el pacte constitucional. Si hi va haver pacte és evident que respecte a Catalunya hi ha hagut un reiterat incompliment constitucional. L'article 2, per exemple, no només reconeix, sinó que garanteix el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions. L'autonomia no comporta només l'atorgament de competències; comporta la possibilitat d'exercir-les, i qui és víctima d'un incompliment de pacte, via asfíxia econòmica, no el pot donar per trencat?
Haver compartit alguns períodes històrics no ha igualat els marcs conceptuals de Catalunya i d'Espanya, ben al contrari, n'ha radicalitzat les diferències. En analitzar els debats constituents, en el de l'article 2 s'hi constata el marc conceptual espanyol en una intervenció del senyor Fraga, d'una oratòria grandiloqüent, més pròpia del segle XIX , dient que “Alianza Popular rebutja una vegada més, amb tota energia i amb plena consciència de la transcendència històrica del seu gest, la introducció de l'expressió nacionalitats en la Constitució”. Un altre ministre franquista, Federico Silva Muñoz, fundador d'AP, de la qual va ser president, que també va intervenir en els debats constituents, va dir que els termes nació i nacionalitat s'impliquen i compliquen i que la gran raó de la seva actitud política era posar en relleu els riscos que comportava i les responsabilitats de votar-ho: o s'accepta la unitat nacional o ens aboquem a la secessió i a la ruptura. Quin gran sentiment d'angoixa!
Si Catalunya com a subjecte polític no hi era present i AP la rebutjava, fer un referèndum seria una fórmula que implicaria, segons el resultat, tant donar-la per pactada com per definitivament rebutjada. La supèrbia del govern espanyol, pròpia del seu marc conceptual, novament demostra no tenir consciència del moment històric. No ha superat l'angoixa!
Publicat al PUNT AVUI
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
25 de març de 2017
Cara a Cara Artur Mas-José Manuel Garcia Margallo a l’Ateneo de Madrid
Lo que un segle bastí l’altre ho aterra, mes resta sempre’l monument de Deu;
y la tempesta,’l torb, l’odi i la guerra al Canigó no’l tirarán a terra,
no esbrancarán l’altívol Pirineu
Mossén Cinto Verdaguer
Darrera estrofa Poema Canigó
Els marcs conceptuals són estructures mentals que donen forma a la manera com veiem el món. Formen part del que s’anomena l’inconscient cognitiu, estructures del cervell que tot i no podent accedir-hi conscientment, coneixem per les seves conseqüències: bàsicament la manera com raonem i allò que considerem que és lògic. Són sistemes de conceptes relacionats de tal manera que per entendre’n qualsevol cal entendre tot el sistema. Els marcs conceptuals modelen els objectius que perseguim, els plans que fem, la manera com actuem. En política, els marcs conceptuals, configuren les ideologies i les institucions que nosaltres mateixos creem per implantar-les i portar-les a terme. Els marcs no es poden veure ni sentir. Els coneixem, els comparem, i els contrastem. Cada paraula es defineix en relació a un marc. Cada paraula evoca un marc.
Haver compartit diferents períodes històrics no ha aconseguit igualar els marcs conceptuals de Catalunya i d’Espanya, al contrari ha radicalitzat les diferències. En va ser una constatació el debat cara a cara entre l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i l’ex-ministre d’Afers estrangers espanyol José Manuel Garcia-Margallo, on van contraposar les respectives visions sobre el procés independentista català. La de l’ex-ministre, és a dir, l’espanyola, reflectia una voluntat de domini, el to i la cara eren eloqüents, s’adeien perfectament amb la condició d’ufana i de superba amb que els distingeix el nostre himne nacional i la basava en la redundant afirmació del primer incís de l’artcle 2 de la Constitució tant freqüentment utilitzat, que diu literalment que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols. La redundància en política espanyola està constitucionalitzada. La de l’ex-president reflectia una voluntat d’existir, que també s’expressa en el nostre himne: Catalunya triomfant tornarà ser rica i plena. El procés que estem vivint posa de manifest dos marcs conceptuals totalment diferents. El català reflexa la voluntat d’existència i és il·lusionat. L’espanyol, la de domini i està angoixat.
En l’argumentari espanyol contra el procés hi figura l’afirmació de que la Constitució va ser un pacte. L'origen pactista de les constitucions és una teoria antiga i tal vegada algunes constitucions, puguin ser el resultat d'un pacte. Si l'espanyola ho és, qui la va pactar? La teoria democràtica fa de la voluntat del poble la font del poder i li atribueix el poder constituent. Qualsevol pacte suposa, almenys, dues parts, i un pacte constitucional, perquè sigui autèntic, també suposa l'existència de diverses unitats polítiques, cadascuna de les quals conté el subjecte d'un poder constituent. A Aliança Popular, que després es va convertir en Partido Popular, no tothom va estar d’acord amb el text constitucional, que equival a dir amb el pacte constitucional. El propi José Maria Aznar, entre febrer i setembre de 1979 va escriure una sèrie de 7 articles rabiosament contraris amb títols tan suggeridors com “Vientos que destruyen” o “El Parlamento, hazmerreír de nuestra democràcia” o “Hablar claro”. Si afirmen que Catalunya era una de les parts. la seva afirmació implica l'existència de Catalunya com a unitat política. Si no, com pot pactar qui no existeix? Allò que no existeix, no pot participar, ni activament ni passivament, i en no participar, no pot pactar.
Si hi va haver pacte, és evident que respecte a Catalunya hi ha hagut un reiterat incompliment constitucional. El mateix article 2, per exemple, no només reconeix, sinó que garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions. L’autonomia no comporta només l’atorgament de competències, comporta la possibilitat d’exercir-les, i qui és víctima d’un incompliment de pacte, via asfixia económica, no el pot donar per trencat ?. Fer un referèndum és una fórmula, que implicaria, segons el resultat, tant donar-lo per tractat com per renovat. La supèrbia del govern espanyol, pròpia del seu marc conceptual, el rebutja.
L’ex-ministre no va poder resistir la temptació d’atribuir-se la condició de gran coneixedor del tema, afirmant ser l’autor d’una esmena a l’article 2 de l’Avantprojecte. L’esmena en qüestió, que no va prosperar, era d’addició d’un segon paràgraf en el que es proposava: “2. La nación española no enajena ninguna parte de su territorio, único e indivisible, ni ninguno de les derechos de soberania que en él ejerce.” Era la nº 750 i era signada per ell i per Antonio Domínguez García, tots dos diputats de Unión de Centro Democrático, liderada per Adolfo Suàrez el qual va reconèixer la legitimitat històrica del president Josep Terradellas i pel decret de 29 de setembre de 1977 com president de la Generalitat de Catalunya, amb anterioritat a la pròpia Constitució, com molt bé li va recordar l’ex-president Mas a l’ex-diputat de U.C.D. José Manuel Garcia Margallo, avui ex-ministre d’Afers estrangers del govern Rajoy i actual Diputat per Alacant del Grupo Popular del Congreso de los Diputados.
Publicat a L'UNILATERAL
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
17 de març de 2017
PROCESSOS D'INDEPENDÈNCIA (I)
“Cal respectar totes les aspiracions nacionals; avui en dia només és possible governar els pobles sobre la base del seu consentiment. L’autodeterminació no és una expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l’acció política que, a partir d’ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar”
Woodrow Wilson, Febrer 1918, Congrés dels Estats Units
El meu anterior article publicat a L’UNILATERAL el passat 13 de febrer feia referència a la Desobediència civil. La nostra desobediència no pretén trencar una legalitat. Allò que pretén és recuperar la nostra, havent-ho decidit en consciència, però políticament, sense violència. Violència significa armes. Ja n’hi havia quan l’home era gregari. L’escena inicial de la pel·lícula “2001, Odissea de l’espai”, de Stanley Kubrick, amb música de fons de “Així parlà Zaratustra” de Richard Strauss és antològica. Al mateix temps que les armes es van crear les eines, que van comportar el domini de l’entorn i una millora de la qualitat de vida i l’home va passar de gregari a social. La vida en societat va suposar la necessitat de comunicació i amb ella l’aparició del llenguatge, primer el gesticular, després l’oral i finalment l’escrit.
El llenguatge és a la vegada l’utensili amb el qual elaborem el nostre pensament i el mitjà amb què ens comuniquem amb els altres. La política democràtica va néixer a Grècia quan la gent es va adonar que les coses públiques eren millorables per mitjà de discussions, votacions i lleis. Discutir, votar, fer lleis vol dir fer política, almenys n’és una manifestació. En dir discutir ho dic en el sentit de deliberar, de debatre, de discórrer, no de disputar. Debatre és comparar criteris, punts de vista, parers, opinions. És per això que, en definitiva la política, en optar, debatent-les entre diverses opcions, les compara i decideix. Una comparació és l’expressió de la igualtat o diferència entre coses o conceptes. És una tècnica que parteix de l’estudi i de les anàlisis de problemes concrets, actualitza conceptes i apropa objectius i finalitats. En política tot és comparació. La comparació és ineludible i en ocasions és molt difícil fer-la. Una regla ha de ser escrupolosament observada. No és pot comparar allò que és incomparable. Hi ha tantes teories, tantes visions d’allò que és la política que resulta impossible no ja estudiar-les totes, sinó fins i tot mencionar-les. Un examen de les diferents experiències, l’estudi de les analogies, de les constants històriques, condueix a la fixació i determinació de models a seguir i d’objectius a aconseguir. I també, no menys important, de situacions a evitar.
La lluita pel poder és al centre de la vida política. Les societats, els règims, els partits, les faccions, els clans, les famílies, lluiten per prendre el poder o mantenir-s‘hi si ja el tenen. La reflexió sobre el poder és al centre de la filosofia política. Des del procés de Sòcrates fins les purgues stalinianes, passant pels camps de concentració nazis, l’abús de poder replanteja sempre l’interrogant de la justificació del poder polític i què és allò que empeny a tantes persones a lluitar per conquerir-lo i exercir-lo. No s’ha de confondre història amb ciència política i aquesta tampoc s’ha d’identificar amb el dret, però història, ciència política i dret són eficaços instruments, les unes respecte de les altres, per entendre l’abast o el per què de cadascuna.
“Quan en el curs de la història, esdevé necessari per a un poble dissoldre els llaços que el lliguen a un altre i prendre, entre les potències de la terra, la plaça separada que les lleis de la natura i del Déu de la natura li donen dret, el respecte degut a l’opinió de la humanitat obliga a declarar les causes que el determinen a la separació”. Aquestes paraules són història i encapçalen la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, expressant la decidida voluntat de separar-se d’Anglaterra que les oprimia i consumant la primera Declaració Unilateral d’Independència.
La història dels Drets Humans és una llarga cadena en què destaca un tipus de baula, precisament perquè la paraula hi és un element essencial. Em refereixo a les grans Declaracions de Drets. Bàsicament la Declaració d’Independència dels Estats Units de 1776; la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789, durant la Revolució Francesa i la Declaració Universal dels Drets de l’Home i del Ciutadà adoptada per les Nacions Unides a París el 10 de desembre de 1948.
Una Declaració Unilateral d’Independència és l’acte polític pel qual una part d’un Estat se separa d’aquest Estat per formar-ne un de nou. És un acte històric, un acte polític i un acte jurídic. Les declaracions d’independència han estat nombroses en la Història. A Europa, en el segle XX, es poden mencionar Noruega, Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Geòrgia, Armènia. És lògic, Europa es basa en la diversitat de pobles, de llengües, de cultures, d’institucions. Va ser Winston Churchill qui va llançar la idea d’uns Estats Units d’Europa, en la mítica conferència a la Universitat de Zuric el 19 de setembre de 1946. En ella hi ha passatges que convé recordar com ara “Els pobles només cal que vulguin, per tal que les seves esperances es realitzin” i que “Si es vol fer bé, sincerament, l’obra de construcció dels Estats Units d’Europa, la seva estructura haurà de ser concebuda de tal manera que la potència material de cada Estat només jugui un paper secundari. Els estats petits comptaran tant com els grans i s’asseguraran el respecte per la seva contribució a la causa comuna”. I tot seguit va fer una reflexió que considero d’una importància cabdal per a tots els pobles i nacions sense estat d’Europa i per a Catalunya, evidentment. Va dir: “Pot ser que els antics Estats i Principats d’Alemanya, reunits en un sistema federatiu amb el seu acord recíproc, vinguin a ocupar el seu lloc a les files dels Estats Units d’Europa”. Aquestes paraules les pronunciava Churchill el 19 de setembre de 1946, en plena ocupació d’Alemanya. La referència de Churchill era feta en un moment en que no existien, jurídicament parlant, ni l’Estat alemany ni els lands; era relativa als antics estats i principats d’Alemanya. En suggerir la construcció dels Estats Units d’Europa, Churchill no al·ludia només als grans estats europeus, es referia també als antics estats. Una referència que podia ser feta, exactament igual, als antics estats d’Espanya. Una Espanya que l’any 1939, feia 7 anys, havia entrat en el llarg túnel de la dictadura franquista, on tots els anhels de llibertat s’adreçaven precisament a Europa.
Poc més d’un any abans, el 26 de juny de 1945, es va signar a San Francisco la Carta Fundacional de les Nacions Unides en la qual es diu literalment que “Nosaltres els pobles de les Nacions Unides. Resolts a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra, que dues vegades durant la nostra vida han infligit a la Humanitat sofriments indicibles; a reafirmar la fe en els drets fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i de les nacions grans i petites; a crear condicions sota les quals puguin mantenir-se la justícia i el respecte a … ……
I quan el 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides adopta i proclama la Declaració Universal de Drets Humans, el primer paràgraf del PREÀMBUL diu que “Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món” , fa de la dignitat el fonament de tots els drets humans, entre els quals hi ha el d’autodeterminació i el dels pobles a disposar d’ells mateixos.
Tant en la Carta Fundacional com en la Declaració Universal de Drets Humans, la dignitat és l’element bàsic del qual deriven tots els drets. En la compareixença davant les mitjans de difusió que van efectuar el Molt Honorable senyor Artur Mas, i les Honorables senyores Joana Ortega i Irene Rigau, el dilluns 13 de març, coneguda la sentència del denominat procés del 9-N, es van fer repetides referències al sentit de dignitat.
En propers articles penso fer menció de documents emesos per les Nacions Unides i altres organismes internacionals, relatius a la legitimitat i també a la legalitat dels processos d’independència. Tot i que la utilització d’armes, en el sentit clàssic del terme és impensable, estem vivint una guerra. L’adversari utilitza totes les que té al seus abast. Nosaltres les de la raó. La guanyarem!
Publicat a L'UNILATERAL
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Etiquetes
Alexandre Deulofeu (2) Artur Mas (11) austeritat (1) Aznar (3) Carles Fages de Climent (2) CATN (2) CDC (1) centre (1) Chomsky (1) Churchill (1) Conferència (2) Congrés (3) constitució (7) corrupció (4) Cup (2) David Fernàndez (1) Decret de Nova Planta (8) democràcia (11) dignitat (7) disciplina de vot (2) discurs de la por (2) Discursos (3) Duran (2) eleccions (2) enquestes (1) ERC (1) Ermengol Salip (1) Espanya (9) Europa (1) exili (5) federalisme (1) Francesc Homs (1) Garcia Albiol (1) govern (1) Habermas (1) Heribert Barrera (2) Història de Catalunya (4) ideologies (3) immigració (1) internacionalització (5) Jacint Verdaguer (1) Jean Monnet (1) Joan Iglesias (1) Josep Carner (1) Josep Pallach (7) Josep Rahola (1) Junts Pel Sí (2) justícia social (3) legalitat (4) llibertat (8) llista unitària (1) Lluís Companys (1) marc conceptual (5) matemàtica de la història (1) Merkel (1) Miquel Esteba (2) moderació (1) nacionalisme (5) nazisme (1) negacionisme (1) ONU (9) oposició (2) Oriol Junqueras (5) Papa Francesc (2) Parlament (6) pensions (1) Pi i Margall (2) Pilar Rahola (1) política (5) populisme (1) PP (5) PSC (3) PSOE (2) radicalitat (1) Rajoy (6) refugiats (1) responsabilitat (2) Santi Vila (2) Sarkovzy (1) Senat (2) Trias Fargas (8) Tribunal Constitucional (6) UDC (2) Unió Europea (7) Zygmunt Bauman (2)
NARCÍS OLIVERES i TERRADES
Figueres, Alt Empordà, Spain
Casat. Un fill i una filla i dos nets. Doctor en Dret. Senador en tres legislatures (1982-1993). En les dues primeres, portaveu adjunt del seu grup parlamentari. Entre la primera i la segona, Conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat. En la tercera, Secretari de la Mesa del Senat. Professor de Dret Públic de Catalunya 1994 a 1997 (Universitat de Girona). Col·laborador habitual El Punt-Avui.
Visualitza el meu perfil complet
Cercar en aquest blog
Arxiu del blog
▼ 2017 (10)
▼ d’abril (2)
Processos d’independència (III)
Què es va pactar i qui?
► de març (3)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2016 (18)
► de desembre (4)
► de novembre (3)
► d’octubre (1)
► de setembre (1)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (1)
► de març (1)
► de febrer (1)
► de gener (1)
► 2015 (14)
► de desembre (1)
► de setembre (2)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (1)
► de maig (2)
► d’abril (2)
► de febrer (2)
► de gener (2)
► 2014 (20)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (3)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (3)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (3)
► 2013 (15)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (3)
► de maig (1)
► d’abril (1)
► de març (3)
► de gener (1)
► 2012 (14)
► de desembre (2)
► de novembre (1)
► d’octubre (2)
► de setembre (3)
► d’agost (6)
► 2011 (1)
► de novembre (1)
Entrades populars
DESOBEDIÈNCIA CIVIL
“La ciutadania té un gran paper a jugar i una gran responsabilitat “ La democràcia és el poder ...
POPULISME (2)
Des d’un punt de vista semàntic el terme populista permet agrupar en la mateixa apel·lació partits als quals separen moltes...
POPULISME (3)
En el paràgraf final de l’entrada Populisme (2) de 4 de desembre vaig fer referència a que en el moment de la seva redacció s’e...
POPULISME (1)
El populisme no és ni una ideologia política ni un tipus de règim. Es caracteritza per la indeterminació de les seves orientacions. En els ...
POPULISME (4)
A la referència feta arran dels resultats del referèndum italià del 4 de desembre per una reforma constitucional, vaig com...
POPULISME FRANQUISTA
L'atzar ha volgut que en el pla de publicació dels articles d'El Punt Avui el meu figuri entre els que s'han de...
POPULISME (5)
Populisme deriva de poble. Pierre Rosanvallon, a la lliçó inaugural que va pronunciar a Montpeller en ocasió de l’obe...
DESOBEDIÈNCIA CIVIL
Qualsevol persona que viola una llei perquè la seva consciència la troba injusta, i accepta voluntàriament presó per tal d’au...
LA FALCA
Hem de prendre consciència que al 27-S s'hi ha d'arribar amb el principi i l'objectiu final coincidents: la independència...
INDICADORS D'ANGOIXA
Ahir, 17 d’agost de 2015, el Punt Avui em va publicar aquest article en la part final del qual, em vaig referir a una de ...
| 0.677212 |
curate
|
{"ca": 0.9549649176327029, "en": 0.003698901769371568, "pt": 0.0023642464917632703, "fr": 0.00438529591214155, "es": 0.026082977425259304, "id": 0.0008389261744966443, "hu": 0.0004957291031116534, "la": 0.0002287980475899939, "cs": 0.0024786455155582673, "de": 0.0044615619280048814}
|
http://narcisoliveres.blogspot.com/
|
macocu_ca_20230731_1_580799
|
Posicionament de la UGT-Laborals Educació vers l’obertura de centres educatius
Algunes de les mesures que conté la instrucció, com rentat de roba a 60o i calçat d’us exclusiu per al centre, quan la gran majoria de personal no disposa de roba de treball, garantir la distància entre alumnes (1,5m) de manera que no puguin interactuar, impossibilitat de compartir materials i joguines ... ho veiem del tot inviable encara que es redueixin les ràtios, sobretot en Llars d’infants, Infantil i Centres d’Educació Especial, paradoxalment els cicles que acolliran més alumnat per temes de conciliació.
Considerem que responsabilitzar al personal del centres de vigilar el compliment d’aquestes distàncies, garantint-les durant totes les hores d’activitat al centre, és una exigència que no es pot assumir, fet que és impossible mantenir amb infants d’aquestes edats.
En quant al material de protecció, la OMS estableix, tal com diu la Instrucció, que l’ús de mascareta no està indicada per nens i nenes de 1 a 6 anys o amb dificultat per portar-la, i per tant, és imprescindible la protecció amb mascaretes autofiltrants per a tots els treballadors/es que tenen atenció directe amb aquest alumnat. També la resta de material de neteja i desinfecció ha d’estar garantida abans d’obrir els centres i durant tota l’activitat presencial. Mesures i materials que ens consta que no s’estan aplicant.
La UGT troba a faltar test ràpids i termòmetres a distància, mesures preventives que ajuden també a crear un entorn laboral més segur.
Entenem que cal anar recuperant l’espai educatiu de totes les etapes i adaptar a l’evolució de la pandèmia les mesures preventives. És per això que considerem precipitada l’obertura del centres per acollir als alumnes i reclamem a la Conselleria d’educació que recapaciti i ajorni al setembre el començament del curs escolar, elaborant entre tots, millors protocols d’actuació que s’ajustin a la realitat del centres educatius.
| 0.891414 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_342000
|
35 alcaldies menys...Els indepes a vegades som una mica dramatics.
Caldria veure els percentatges de població en què l'alcalde és de determinat partit. Però vaja que el PSC perdi poder sempre és bo. Llàstima que hagin recuperat Sabadell.
Però ha perdut Tarragona, terrassa i lleida despres de 40 anys...
Bé, només amb un pacte de molts dels altres.
A Terrassa i Lleida han perdut les eleccions quan les havien guanyat totes en 40 anys.A Tarragona van guanyar de molt molt poc.
L alcalde de terrassa s ha tornat indepe o que?
No, peró no han guanyat els socialistes que era del que parlavem.
| 0.732326 |
curate
|
{"ca": 0.9192439862542955, "pt": 0.08075601374570447}
| |
macocu_ca_20230731_4_298380
|
La qüestió, ja no és qui té cobertura o fins i tot accedeix, sinó qui fa usos avançats de la xarxa, el que s’ha vingut a anomenar “segona bretxa” per Cecilia Castaño, qui afirma:
“La segona bretxa digital està relacionada, per tant , amb la bretxa del coneixement i, més específicament, amb les “habilitats digitals” (digital skills o e-skills) necessàries per viure i treballar en societats caracteritzades per la importància creixent de la informació i el coneixement, el que es denomina com digital literacy ”
La bretxa digital de gènere en ús freqüent d’internet per edats.
La bretxa de gènere no s’incrementa amb l’edat, com se sol dir. La bretxa és més gran en els trams d’edat de 45-55 anys (11,9 punts), seguida dels trams de 55-64 anys (10,7 punts), de 65-74 anys (7,7 punts) i de 35-44 anys (7,2 punts). La bretxa digital de gènere disminueix en passar del tram de 45 -54 anys al de 55-64años en 1,2 punts, i del tram de 55-64 anys a 65-74 a 3 punts. La bretxa és major coincidint amb els trams d’edat de majors càrregues familiars. Això és conseqüència de que són les dones les que majoritàriament s’ocupen de la cura.
Per reduir la bretxa de gènere és important: – Incorporar la perspectiva de gènere en els plans de formació en TIC’S. – Promoure els usos avançats d’internet entre les dones i les dones com a creadores a la xarxa.
He extret aquestes notes d’un assaig que vaig escriure recentment, i que podeu llegir complet a: “INTERNET UN ESPAI D’ EMPODERAMENT DE LES DONES”.
Debat
[...] les accions a prendre en aquest àmbit. Un pla, sens dubte, necessari, ja que com comentava, ahir, la bretxa digital de gènere persisteix, 8,6 punts de diferència entre internautes homes i dones, [...]
[...] 16/02 Principios para no olvidar. Gemma Lienas és escriptora i presidenta de Dones en Xarxa 16/02 I Pla d’Igualtat del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació 16/02 L’Institut Català de les Dones commemora el Dia Internacional de les Dones 16/02 El Ministerio de Igualdad destina 5,5 millones de euros para la gestión del servicio de teleprotección móvil para mujeres víctimas de violencia de género a través de la FEMP 16/02 VI Beers & Blogs per a Noies 13/02 Dones socialistes de Barcelona a la zarza 12/02 Projecte Dones en xarxa, Dones 11/02 APRAMP fa 25 anys 11/02 Pla igualtat en la societat de la informació 10/02 Catàleg d’activitats de Dones en Xarxa per a 2010 10/02 Les víctimes de maltractament cobraran pensió de viduïtat 10/02 La bretxa digital de gènere persisteix [...]
| 0.874976 |
curate
|
{"ca": 0.9824561403508771, "en": 0.001993620414673046, "es": 0.01555023923444976}
| |
macocu_ca_20230731_7_239981
|
Aurora Bertrana, protagonista al Museu d’Història de Girona
L’escriptora, periodista, política i activista gironina Aurora Bertrana serà la protagonista d’aquesta setmana al Museu d’Història de Girona i a la vida cultural de la ciutat. La presentació de la seva biografia, una conferència sobre el moment històric en què va viure i l’última visita guiada a l’exposició “El desig de viure i escriure: Prudenci i Aurora Bertrana” seran les tres activitats que s’han programat des de demà fins al diumenge. El diecres, dia 11 d’abril, a les 19 h, es presentarà el llibre biogràfic Aurora Bertrana, de la doctora en Filologia catalana, docent i divulgadora Neus Real. L’acte, que es farà al Museu d’Història de Girona, comptarà amb la presència de l’autora del llibre i de la doctora en Filologia catalana, professora de la Universitat de Girona i especialista en literatura catalana dels segles XIX i XX, Margarida Casacuberta. Real considera que Aurora Bertrana va tenir “una de les vides més insòlites de la literatura catalana” i que “la seva personalitat no deixa indiferent”. El llibre és una publicació del Servei de Publicacions de l’Ajuntament. El dijous 12 d’abril, també a les 19 h, el Museu d’Història de Girona acollirà l’última de les conferències programades sobre Aurora Bertrana en el marc de l’exposició “El desig de viure i escriure: Prudenci i Aurora Bertrana”. Sota el títol “El temps d’Aurora: dones, feminisme i política a la Catalunya de la primera meitat del s. XX”, la historiadora irlandesa Mary Nash parlarà sobre el moment històric en què va viure Bertrana. Sobre aquest aspecte, Nash ha destacat que “al llarg de dècades, les espanyoles varen adquirir un aprenentatge històric que les va empoderar i les va capacitar en l'expressió de les veus populars feministes i de demandes de drets. Varen arribar a influir en les diferents polítiques culturals en el sentit més igualitari, si bé marcat ja per la cultura de gènere. La derrota republicana i la dictadura de Franco varen estroncar aquest procés d'emancipació”. La darrera de les activitats programades aquesta setmana al voltant de la figura d’Aurora Bertrana és la visita guiada a la mostra “El desig de viure i escriure”, l’última de les que s’han previst, i que portarà a terme Neus Real aquest diumenge a les 12 h. L’exposició temporal sobre els Bertrana, que es va inaugurar el 28 d’octubre del 2017, es podrà visitar fins al 22 d’abril. A la imatge, retrat d'Aurora Bertrana (detall).
| 0.885657 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_1_113147
|
En les properes setmanes m’hauré de traslladar. Això vol dir que hauré de mudar-me amb l’adsl sota el braç i probablement voldrà dir que estaré “N” dies sense internet. Que si la meva IP fixa s’ha perdut pel camí, que si el router no és compatible, que si la línea no ha arribat encara… total que m’hauré de plantejar si canviar d’operador per escurçar terminis… de moment, el que m’ha fet recordar males experiències pasades ha sigut el video de la setmana de Muchachada Nui del seu personatge Enjuto Mojamuto: http://www.youtube.com/watch?v=2OBZHB5I89A real com la vida mateixa.
| 0.827192 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://can.nandes.cat/2007/10/un-dia-sense-internet/
|
crawling-populars_ca_20200525_3_12710
|
Canal Web
Programes » Ara i Aquí
Comparteix:
L’Ara i Aquí engega la divuitena temporada als matins de RNA renovant el compromís d’oferir ràdio de proximitat i amb vocació i convicció de servei públic. Compromís que es plasma en la voluntat de compartir quatre hores diàries al servei de l’oient amb informació, opinió, entreteniment, seccions, actualitat, convidats, col·laboradors, etc. Fidels al nom del programa, estarem pendents a tots el que passa “Ara”, en el nostre entorn temporal, i “Aquí”, situant Andorra com a eix central d’interès. Arrencarem al punt de les 8h amb un tram dedicat a la informació i els serveis, fins el moment de “El Cafè de l’Ara i Aquí”, l’espai amb entrevistes i tertúlies amb protagonistes d’actualitat. I després, un munt de possibilitats amb experts en temes de caire molt divers, fins el punt del migdia.
Pàgina de Facebook Perfil de Twitter E-mail: araiaqui@rtva.ad Telf: (+376) 873 777
Un equip, al vostre servei, Ara i Aquí...
Direcció i presentació: Àlex Lliteras Producció: Àlex Moldes Control de so: David Carmona Redacció: Òscar Royo
En Lluís Miques Pérez ens parla de diferents fenòmens meteorològics i ens avisa de noves nevades fortes de cara a l'inici de la setmana que ve.
El nostre home del temps Lluís Miquel Pérez repassa la previsió de cara les properes hores i quines són les conseqüències que es poden donar a l’ambient davant l’aturada de l’activitat al país.
Fem balanç del que ha donat de sí meteorològicament parlant el mes de febrer i com s'espera aquest març. El Josep Tomas també ens acosta els temes que tractarà durant el programa el Torb d'aquest dijous.
El nostre home del temps Josep Tomàs ens pronostica noves nevades. Le precipitacions arribaran aquest migdia en cotes altes i demà divendres la nevada arribarà a tot el país acompanyada de baixes temperatures.
El nostre home del temps Josep Tomàs ens avisa que en les properes hores arriba neu al país. Precipitacions que ajudaran a les estacions d'esquí a augmentar els gruixos de neu de casa a Setmana Santa.
El nostre home del temps Josep Tomàs no preveu grans canvis de temps a curt termini.
El nostre home del temps Josep Tomàs ens explica el perquè d'aquestes temperatures tan altes i ens avança un canvi de temps per a inicis de la setmana que ve.
El nostre home del temps, Josep Tomàs, ens explica quines temperatures tindrem el que resta d'aquest hivern.
Realment, el temps ens passa volant? Avui el nostre meteoròleg Josep Tomàs ens ha parlat de termes científics i hem fet un repàs de les conseqüències més sorprenents que ens ha deixat el temporal Glòria.
Tweets por @araiaqui !function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0],p=/^http:/.test(d.location)? 'http':'https';if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=p+"://platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");
| 0.756509 |
curate
|
{"es": 0.017476406850751487, "ca": 0.8787137364557847, "en": 0.10380985669346382}
|
: /programes/ara-i-aqui/seccions/el-temps
|
macocu_ca_20230731_6_432099
|
Retrat d'un jove. Tècnica mixta sobre paper. De la col.lecció realitzada el 1979
Rostre canàri . Grafits i ceres sobre paper. De la col.lecció realitzada el 1979
Terror nuclear. Tècnica mixta sobre paper. De la col.lecció realitzada el 1979
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9353448275862069, "en": 0.06465517241379311}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_63454
|
Acte Commemoratiu: 40 anys de les vagues del Baix Llobregat L'Aula de formació Joan N. García-Nieto de CCOO i l'Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat organitzen un acte commemoratiu dels 40 anys de les vagues... veure més
HOMENATGE a les víctimes de la repressió franquista El proper diumenge 27 de novembre, a les 12h al Camp de la Bota (Fórum de les Cultures). veure més
Xerrada: “Walter Benjamin, en anónimo y en femenino” xerrada a càrrec de Rosa Sala Rose Rosa Sala Rose va publicar “La penúltima frontera. Fugitivos del nazismo en España” (2011) on reconstruí la història de vint-i-tres desconeguts, anònims com la Jenny... veure més
Presentació: Pere Català i Pic Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971) Rafael Dalmau Editor ha publicat Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971). La presentació anirà a càrrec del doctor en Història Contemporània i... veure més
Exposició: Montserrat Roig, cronista d'un temps i d'un país El Memorial Democràtic i l’Associació de Dones Periodistes recorden la figura de l’escriptora a una exposició. El Memorial Democràtic i l’Associació de Dones Periodistes... veure més
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8842281879194631, "es": 0.11577181208053691}
| |
mc4_ca_20230418_7_184540
|
FC Barcelona Femení – CE Pontenc: Amb els cinc sentits
20 h: El conjunt blaugrana estrena la Copa Catalunya a Mollet amb unes semifinals davant d’un rival de categoria inferior
La pretemporada del Barça Femení encara la recta final aquest cap de setmana amb la disputa de la Copa Catalunya a Mollet del Vallès. Després d’extreure molt bones sensacions i resultats dels tres primers enfrontaments del curs, arriba el primer títol en joc. L’escull inicial per a les blaugranes serà el Pontenc, dues categories inferior. L’altra semifinal la protagonitzen l’Espanyol i el Seagull.
El cos tècnic culer compta amb tota la plantilla disponible excepte Andressa Alves, que s’hi incorporarà a mitjans de la setmana que ve una vegada superats els Jocs Olímpics i el descans posterior, i la lesionada Leire Landa.
El Barça és el vigent campió de la Copa Catalunya, ja que la temporada passada es va imposar per 2-0 a l’Espanyol a la final a Vilassar de Mar. També és el club que encapçala el palmarès: té sis títols, un més que les periquites.
El Pontenc, per la seva banda, arriba a les semis després de superar el Pallejà per penals a l’eliminatòria anterior. Culmina així el seu gran any. I és que fa uns mesos va aconseguir l’ascens a Preferent.
| 0.812135 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1064877/fc-barcelona-femeni-ce-pontenc-amb-els-cinc-sentits
|
macocu_ca_20230731_8_42712
|
Capgros.com es multiplica per 4
El portal es renova a nivell de continguts i disseny amb quatre canals: Actualitat, Gastronomia, Healthy i Negoci
Capgros.com es renova, de cap a peus. S’amplia, multiplicant-se per quatre. El mitjà de comunicació online de referència i líder destacat en audiències a Mataró i el Maresme, present en el territori des de l’any 2003, fa el seu salt endavant més ambiciós. Consolidat com a referent informatiu a la ciutat i a la comarca, aquest 2020 el diari digital es multiplica per quatre. Manté els seus continguts d’informació i actualitat de proximitat, amb l’última hora i els reportatges d’anàlisi, i a tot plegat hi suma tres nous canals centrats en la gastronomia, la salut i el benestar, i l’empresa, l’economia i el comerç.
El nou portal també aposta per un nou disseny, vídeos i infografies interactives
Tots els usuaris que des d’aquest divendres accedeixin al web poden comprovar com, més enllà dels nous continguts, el portal també aposta decididament per un disseny diferent i trencador en el qual s’aplica un ventall molt més ampli de recursos gràfics online i infografies. L’àmbit fotogràfic també gaudeix de més importància i com a gran novetat, s’incorporen els vídeos de producció pròpia amb reportatges sobre temes d’actualitat i d’interès del territori. Tots els articles de Capgros.com segueixen sent elaborats en català, però la nova web també incorpora una versió en castellà.
El portal abraçarà tots els sectors productius de la comarca i pararà especial atenció a àmbits com la innovació, la digitalització, les noves tendències econòmiques i comercials, la comunicació online, les noves formes de consum, el desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient.
Clica sobre les icones de l'esquerra per veure la descripció dels nous canals
Aparador digital
Empreses, institucions, comerços, organismes i entitats trobaran en Capgros.com l’espai ideal per a comunicar els seus projectes, iniciatives, productes, serveis i campanyes. El lideratge en audiència, l’atractiu a nivell d’imatge i disseny, els continguts de qualitat, les xarxes socials i les estratègies comunicatives més punteres del nou Capgros.com es posaran al servei de les necessitats comunicatives del territori i els organismes públics i privats que el conformen.
Suport al territori i salt a la digitalització
Capgros.com vol donar suport al salt d'empreses i organismes a la digitalització i la nova economia
Capgros.com pretén, en definitiva, esdevenir el mitjà online de referència a Mataró i els seus entorns en el seguiment de l’actualitat, l’emprenedoria i l’economia, la gastronomia i alimentació, i la salut i benestar. Ho farà a través de continguts de qualitat i útils per al lector, amb un nou disseny i plenament adaptat a les actuals formes de consum digitals. També es presenta com una plataforma de suport a l’economia del Maresme, una guia per ajudar el territori a fer el salt a la digitalització, i l’espai ideal on empreses, organismes i institucions podran anunciar i promoure els seus projectes, productes i campanyes.
Comentaris (4)
lluis Fa 2 anys
Molt trencador, tant que fa mal a la vista. Y les grans cuatre gran temàtiques son molt.... Como ya no hay proceso me parece magnifico este cambio. Además las grandes figuras han desaparecido por fin. Esperemos no volver a ver a Bassas.
Feliçitats el trovo molt ençertat unaltre impuls per poder coneixe mes be las necesitats de la comarca
Enhorabona i molt d'èxit en aquesta nova etapa. Una nova imatge per a uns temps molt necessitats. Salutacions des d'ICREA Disseny.
| 0.805966 |
curate
|
{"ie": 0.008744710860366713, "ca": 0.9097320169252469, "ro": 0.010437235543018336, "es": 0.05811001410437235, "it": 0.0039492242595204514, "fr": 0.009026798307475317}
| |
mc4_ca_20230418_12_44244
|
COMIAT DELS ALUMNES DE SISÈ | Escola Doctor Arruga de Begur
Ahir dijous 25 de juny a les 20.30h vam celebrar un acte de comiat dels alumnes de sisè al pati de la nostra escola. No va ser tal i com ens hagués agradat ja que fa molts anys que en aquest acte hi assisteixen tots els alumnes, mestres i famílies de l’escola. Aquest curs no ha pogut ser així, el Covid-19 ens ha limitat el format de l’acte per tal d’ajustar-lo a la normativa i les indicacions que ens van arribar des del Departament d’Educació.
Hi van assistir tots els alumnes de sisè i una representació dels mestres. Després de que el director donés la benvinguda als assistents, es va visionar un vídeo de comiat i es va lliurar una orla i un obsequi a cada alumne/a de part de l’Escola i l’Ampa. Agraïm moltíssim el suport de les famílies que van seguir l’acte fora del recinte escolar.
Tot i això, ens feia molta il·lusió poder celebrar aquest comiat. Un any més, els nens i nenes es fan grans i tanquen la seva etapa com a alumnes de la nostra escola. A l’Institut els esperen noves experiències, nous reptes i aprenentatges.
Els hi desitgem molta sort i molts èxits en aquesta nova etapa. BON ESTIU!! !
“El que d’arrel s’aprèn…mai del tot s’oblida» Sèneca
| 0.789453 |
curate
|
{"pt": 0.048639736191261336, "ca": 0.9414674361088211, "ja": 0.009068425391591096, "fr": 0.0008244023083264633}
|
https://agora.xtec.cat/ceipdoctorarruga/general/comiat-dels-alumnes-de-sise/
|
mc4_ca_20230418_12_434015
|
23 | agost | 2018 | Mar Obert
Arxiu diari: 23 d'agost de 2018
Publicat el 23 d'agost de 2018 per pit-roig
M’ha despertat molta curiositat aquesta escriptora, abadessa benedictina, científica, il·luminadora, mística i compositora, nascuda a Renània l’any 1098 i que morí a Bingen el 1179. Tenim una gran ocasió de conèixer-la a través de Viquipèdia, https://ca.wikipedia.org/wiki/Hildegarda_de_Bingen, navegant a través dels … Continua llegint →
Publicat dins de General | Etiquetat com a feminismes, Hildegarda de Bingen | Deixa un comentari
| 0.690791 |
curate
|
{"en": 0.054104477611940295, "ca": 0.9458955223880597}
|
https://blocs.mesvilaweb.cat/pit-roig/2018/08/23/
|
cawac_ca_20200528_1_100153
|
Una maqueta de guix del bloc d´habitatges socials que el 1937 es va començar a construir a la plaça de Catalunya -i mai es va acabar- és una de les peces inèdites i més llamineres per al visitant de l´exposició La ciutat ferida. Manresa, 1936-1937, que anit es va inaugurar al...
Berga acollirà des del proper dijous 8 de novembre la quarta edició del cicle de cinema social Fixa´t, que enguany s´amplia per arribar al públic més jove. A més, es trasllada al teatre Patronat per la reducció de pressupost. El consistori ha rebut 2.000...
La primera òpera de la temporada al teatre Kursaal de Manresa, Tosca, de Giacomo Puccini prevista pel dimecres 14 de novembre, canvia de data a causa de la convocatòria de vaga general i es representarà un dia abans, el dimarts 13, a les 9 del vespre. Tosca és una òpera...
Tots Sants o el Dia dels Morts. Una bona ocasió per evocar la memòria dels nostres difunts portant flors al cementiri. I encara més. Aquest any, excepcionalment, el fotògraf Jordi Puig s´ha aliat amb el Diari de Girona per oferir a tots els que ho vulguin la possibilitat de retre un...
La Fira de Màgia al Carrer de Torroella de Montgrí ha premiat el guanyador del concurs de Joves Mags del festival Màgicus 2012, celebrat a Barcelona, amb un contracte per actuar a Fimag 2013. El Màgic Leunam, que ha obtingut el Gran premi serà doncs a la propera edició del Fimag, que se celebrarà el juny...
L´escriptora gironina Mar Bosch s´ha emportat el 32è Premi de novel·la curta Just M. Casero amb l´obra ´Darrera les hores càlides´. Es tracta d´una novel·la que situa al món oníric Bedlam, on de cop i volta en ple mes de juliol hi arriba un hivern inesperat i sense fi. La trama es...
| 0.830429 |
curate
|
{"ca": 0.9433512224209899, "es": 0.02981514609421586, "it": 0.018485390578413835, "pt": 0.008348240906380441}
|
http://www.eldiari.cat/cultura/2011/10/31/
|
cawac_ca_20200528_0_108700
|
En una de les breus entrades en anglès que encapçalen cada capítol del llibre sobre pintures murals que acabo de comprar ( สิมม่วนซื่น = Tresors amagats per a infants , de อู่ทอง ประศาสน์วินิจฉัย = Uthong Prasaatwinitchai), s’hi diu que la caritat és, probablement, la virtut més valorada pels tailandesos. L’autor es refereix, en particular, a la gent d’Isan, un territori vastíssim al nord-est del país. Deu ser cert. Els tais practiquen la caritat per rebre, a canvi, mèrit. Practicar la caritat té premi, doncs. El catolicisme també premia els caritatius: els aplana el camí al cel. El mèrit d’ajudar els altres impulsa el creient a la seva pròpia salvació. Els bons sentiments funcionen pel reclam d’un sucre. La caritat que promouen les dues religions seria, en realitat, egoisme disfressat d’amor al pròxim. Espantalls sobre bases de sucre. I les formigues llepant-lo.
Aquestes darreres setmanes he assistit a un munt de concerts de primeres figures del rock tailandès. Concerts celebrats en grans espais a l’aire lliure, sempre pleníssims de fervents admiradors de les icones. En tots hi havia una enorme presència policial. Els polis no s’estaven de repartir llenya si calia, sense contemplacions ni contenció. Malgrat que en els recintes on se celebraven els concerts estava explícitament prohibida la venda d’alcohol, la majoria dels assistents anaven beguts. La presència d’alcohol era massiva. Però dissimulada. Molts dels joves duien dins ampolles d’aigua un beuratge alcohòlic derivat de l’arròs que en diuen lao . Un líquid incolor, com l’aigua, l’esperit més barat del mercat. També el més verinós. En cap de les parades de begudes tenien a la vista llaunes de cervesa, però en totes te’n donaven, de sotamà, si els en demanaves. Això passava amb la policia present a dues passes. La llauna de cervesa o te l’embolicaven amb paper de diari (se la beuen xarrupant amb canya) o dissimulada dins un envàs de cartró que fan servir per beure cafè amb gel. Les fotografies corresponen al concert del cantant พี สะเดิด (aproximadament “Pi Sadeüd”, en fonètica catalana). Pi Sadeüd és un dels grans. Vaig tenir l’oportunitat de coneixe’l abans del concert. És un home d’una enorme energia, té talent i carisma. Va néixer un 19 d’octubre en un poblet de la província de Khon Kaen, a Isan, el nord-est tailandès. Vaig fruir de valent fotografiant el concert. Pi Sadeüd estima la càmera amb la mateixa intensitat que estima l’escenari i el públic, que del començament al final no parava d’aclamar-lo.
| 0.817987 |
curate
|
{"ca": 0.9802100161550888, "es": 0.012924071082390954, "it": 0.006865912762520194}
|
http://jaumemestres.cat/2012/02/
|
naciodigital_ca_20220331_0_221941
|
El ple de l'Ajuntament d'Hostalric celebrat aquesta nit passada ha aprovat de manera definitiva i per unanimitat de tots els grups municipals les ordenances fiscals per a l'exercici 2015, després que el 14 d'octubre ja s'haguéssin aprovat inicialment. D'aquesta manera, les ordenances fiscals en relació a aquest any 2014 no es modifiquen amb l'excepció de la taxa d'escombraries que varia només en allò que afecta als comerços ja que es vol introduir un canvi de model que permeti detectar aquells establiments que generen menys rebuig i aplicar-los un preu més ajustat a allò que cada comerç genera realment. Aquesta ordenança tindrà un període d’implantació gradual al llarg de tres anys.
La resta d’ordenances es mantenen igual que al 2014 pel que fa a la seva quantitat i se n’introdueix una de nova que regula el fraccionament gratuït dels impostos per als ciutadans d’Hostalric en una ‘tarifa plana’ al llarg de l’any. Al marge d’aquesta nova ordenança, s’introdueix una bonificació del 50% en aquells casos de transmissió d’un immoble per via d’herència quan aquesta sigui la residència habitual de qui hereta.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/5204/hostalric-aprova-definitivament-ordenances-fiscals-2015
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_619335
|
Deixant de banda s'agressió feixista de qui sigui que l'hagi fet, s'Assemblea de Joves l'Esbarzer de Palautordera ha comunicat que no forma part de sa CAJEI. D'acord, llavors voldria que em diguessin (ja que veig que tenen un usuari de Facebook), que hi pinta tot això a sa seva web: · 3r apartat: "Procés de confluència juvenil" (http://ajesbarzer.wordpress.com/proces-de-confluencia-juvenil/), 1r paràgraf "[...] la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista, junt amb diversos col·lectius locals, volem manifestar que" · Article de la Vaga general del 29M (http://ajesbarzer.wordpress.com/2012/03/30/vaga-general-del-29m/), lo primer de tot s'article és un cartell de Maulets i CAJEI. · Cartell 9 desembre 2011 (http://ajesbarzer.wordpress.com/2011/12/09/enderroquem-la-constitucio-espanyola/), es cartell és exactament és un ben igual que es de un de sa CAJEI del 2010 (http://i40.tinypic.com/wvv0yf.jpg), que, òbviament, només tenint s'arxiu vectorial o s'arxiu per capes, se pot editar d'aquesta manera. A més a més, a banda de fer actes amb ses CUP, emprau simbologia de s'EI: · Cartells de sa Festa Major d'Hivern 2012 (http://ajesbarzer.wordpress.com/2012/01/20/festa-major-dhivern-2012/), s'il·lustració que surt a baix a l'esquerra és de Maulets Mallorca (http://4.bp.blogspot.com/-YjznOqdpyOI/TvJMERmwYQI/AAAAAAAAAdU/2eo2Y6YjwP4/s1600/29Dinternet.jpg)· Es cartell des Dia de sa Dona Treballadora (http://ajesbarzer.files.wordpress.com/2012/03/8demarc3a72012-e1331280199428.jpg?w=387&h=546) és es de s'EI, modificat (http://www.llibertat.cat/2012/03/amqwsrdceaegp6k-28233.jpg), i, com s'altre, només se pot fer tenint s'arxiu original per capes. Per tant, sa meva conclusió és què, segons voltros no sou de ses CAJEI, però com bé diuen ses sigles singifica "Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista", i vosaltres sou una assemblea de joves, i de s'Esquerra Independentista, si mes no hi teniu contacte directe, emprau sa mateixa simbologia i consignes i feis actes conjunts.Lo que no entenc és com una assemblea de joves, que fa es mateix paper que ses assemblees de CAJEI, no és CAJEI.
A ulls d'un neci, un planeta no es pot diferenciar d'un estel. Perquè ens entenguem.
| 0.793881 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_5_45427
|
Festa dels cors Tres dies de festa amb els cors humorístics Barceloneta, Barcelona (el Barcelonès), pels volts de Pasqua Granada
Un dels participants
Dels vestits hi pengen diferents obsequis
El barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, celebra pels volts de Pasqua Granada una de les festes més sorprenents de la ciutat. Es tracta de tres dies de festa grossa basada en les animades desfilades dels cors o agrupacions corals del barri.
Els cors de la Barceloneta Les festes duren tres dies, del dissabte anterior a Pasqua Granada al dilluns següent, i estan protagonitzades per les agrupacions corals o corus del barri, unes entitats lúdico-recreatives que tenen un caràcter humorístic. Es tracta d'associacions que res tenen a veure amb els cors de Clavé o els Orfeons, doncs no es dediquen al perfeccionament de l'art de cantar. Els cors són hereus directes de les colles de sant Mus, que per Pasqua Granada anaven a aquesta ermita que hi ha a Rubí. Hi ha més de 20 corals a la Barceloneta, la majoria fundades abans de 1950, d'entre les que destaquen La Perla, El Rossinyol, La Salseta i La Gresca, aquestes dues darreres de recent formació. Tot i que moltes d'aquestes entitats tenen una gran tradició al barri, cada any n'apareixen de noves i en desapareixen d'altres, la qual cosa demostra la vitalitat de la festa. La participació de les colles en les desfilades és cabdal: els integrants de les diferents colles desfilen acompanyats per la banda de música de forma desenfrenada i frenètica, carregats amb uns grans estris que identifiquen l'ofici o aficions de qui els porta, però també amb tot tipus d'altres objectes (embotits, rotllos de paper de vàter, joguines, etc) que van penjats del vestit. Antigament, fins no fa gaire, dels vestits dels integrants de les colles s'hi penjaven animals vius (especialment conills i pollastres) i fins i tot algun dels membres portava un xai a les espatlles, però per iniciativa de les protectores d'animals, aquesta pràctica va desaparèixer del tot, i ha estat substituïda per aliments envasats i embotits de tota classe i tipus. Estructura ritual actual La festa comença dissabte al matí amb la desfilada de les diferents corals pels carrers del barri, en un circuit que fa passar cada colla pel local de totes les altres. Una vegada acabada la desfilada, les colles surten d'excursió amb autocars i passaran el cap de setmana fora de casa. Les corals, bàsicament integrades per homes, tornen dilluns a la tarda i tornen a desfilar, però aquesta vegada amb un aire bastant més desenfadat i burlesc, amb les disfresses carregades d'embotits i els obsequis més inversemblants. La desfilada de dilluns a la tarda omple els carrers de la Barceloneta d'un ambient excepcional fins ben entrada la nit. Cada colla desfila en cercavila i va recorrent tot i cadascun dels locals de les altres colles. Es balla al so de les diferents músiques (des de les de banda, les de xaranga i passant per d'altres d'implantació més recent). Quan una colla arriba al local d'una altra és rebuda amb honors: es llancen petards i focs artificials, es mou la la senyera amunt i avall i s'obsequia als visitants amb beguda. Finalment, cada agrupació arriba de nou al seu local passant per sota d'una cortina de focs d'artifici que els dóna la benvinguda. La festa s'allarga tota la nit pels diferents bars i locals del barri. Sobre l'origen de la festa Es creu que aquesta és una manifestació lúdica originalment vinculada a les colles de sant Mus de principis del XIX, un costum molt similar al de les caramelles, tot i que les corals humorístiques també havien actuat en bars i cafeteries durant les festes de Carnestoltes. El barri del Raval de Barcelona celebra una festa molt semblant per les mateixes dates, amb corals i desfilades musicals. Text: Manel Carrera i Escudé Imatges: Arxiu videogràfic de festes.org i Arxiu Popular de la Barceloneta
Data de publicació digital: 31/5/2004
18606 lectures
imprimir
compartir:
Festa dels Xatos Puigventós, Eduard / Ajuntament de Rubí, Àmbit d’Identitat i de Projecció Exterior Aquesta publicació és un bon exemple del valor que ens aporta la recuperació ...
Ex-vots de Sant Muç Rufé i Majó, Miquel / Miquel Rufé i Majó L'ermita de Sant Muç té una estança plena d'ex-vots. Del sostre i de les ...
Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta http://ca.wikipedia.org/wiki/Coordinador... c/. Ginebra, 42 Barcelona (el Barcelonès)
| 0.843058 |
curate
|
{"ca": 0.9713375796178344, "en": 0.0031847133757961785, "pt": 0.0018198362147406734, "it": 0.0022747952684258415, "es": 0.021383075523202913}
| |
mc4_ca_20230418_8_14374
|
CVONGD | POBRESA ZERO en Castelló
POBRESA ZERO en Castelló
Divendres 18 d'octubre 11:30h en Pl. Major de Castelló "Performance i Concentració Pobresa Zero" a les 19 h. en la Llotja de Cànem "Conversatori de dones de Guatemala que li planten cara a la pobresa ". Dimecres 23 d´octubre 19 h. en El Mensador "La cara més femenina de la pobresa. Ens volem sense pobresa" amb Yayo Herrero.
Amb el lema: "ENS VOLEM SENSE POBRESA I DEFENSANT EL PLANETA, per la justícia i la igualtat, movilitza´t", POBRESA ZERO convoca movilitzacions i acciones ciutadanes en la ciutat de Castelló
Dilluns, 14 d´octubre
Desplegament de pancarta “banda blanca” en l'Ajuntament de Castelló com a símbol internacional de la lluita contra la pobresa.
Divendres, 18 d´octubre
Performance i Concentració contra la pobresa “ENS VOLEM SENSE POBRESA I DEFENSANT EL PLANETA”
Performance "Roda de premsa de les oprimides" a les 11h. en la Plaça de Manises de València, las mujeres y la Madre Tierra toman la palabra y denunciarán los desequilibrios que produden la pobreza y la destruccion del medio ambiente. Col·laboren: Francachela Teatro, Acció Cultural PV i Vicente Cortés.
I a continuació Concentració contra la pobresa
GUATEMALA, l´eterna segrestada. Conversatori amb dones defensores del territori a Guatemala
a les 19 h. en la Llotja de Cànem de Castelló.
Organitza: Perifèries. Col·labora Ajuntament de Castelló.
Descarregar Cartell en A4 JPG / A4 PDF
Conferències amb Yayo Herrero, antropológa, enginyera i ecofeminista
"Ecofeminismo: un moviment social per a revertir la guerra contra la vida"
a les 14:30 h. en el Saló d´actes de l´Escola del Rectorat Universitat Jaime I (UJI) de Castelló
Dimecres, 23 d´octubre
CONFERÈNCIA "La cara més femenina de la pobresa. Ens volem sense pobresa"
a les 19 h. en El Menador Pl. de l´Horts dels Corders, 4 Castelló.
Col·labora Càtedra Unesco UJI i Ajuntament de Castelló.
DECARREGAR BANNERS DE ACTIVITATS EN CASTELLÓ
| 0.630375 |
curate
|
{"es": 0.2207041513399895, "ca": 0.7109826589595376, "fr": 0.029427220178665267, "pt": 0.03888596952180767}
|
https://www.cvongd.org/va/info/9854-POBRESA-ZERO-en-Castello
|
mc4_ca_20230418_4_741513
|
GR mania
El blog de Pere Carles i Rosa Tort
GR CAMINATS
lorem ispum datem
ETAPA 6: L'Estany - Moià
perecarles
Aquesta darrera etapa l'hem planificada en dos dies: un primer tram des de l'Estany fins a Santa Maria d'Oló (dia 9) i des d'allà fins a Moià (dia 10). Hem dormit a l'Hostal Sta. Maria molt ben atesos i confortables. Recomanable. qualitat/preu molt bona.
El primer tram és pràcticamnet tot de baixada i molt agradable, amb sol de tarda molt bones vistes i paisatge molt bonic.
El segon tram, més variat, primer puja, després baixa fins travessar un torrent i finalment s'enfila uns 350 m. fins arribar al Pla de Maria, d'on ja quasi es veu Moià. Paisatge molt bonic, temps excel.lent i molt bones vistes, masies, ermites, ens hem fet una molt bona idea del que és el Moianès.
Arribada a Moià en menys de quatre hores, tancant el cercle de 109 Km. i amb molt bons records.
Un altre GR acabat i amb molt bon record!
LA RUTA DEL MOIANÈS
ETAPA 4: Castellterçol - Castellcir
Etapa molt diversa perquè es troba amb diferents tipus de paisatges, passa per Sant Julià d'Uixols, Sant Quirze Safaja i travessa diferents paisatges, que li donen originalitat i son molt bonics. Cal dir que hi ha un parell de punts on el camí es fa perdedor ja que hi han senyals contradictoris amb la descripció que fa la guia (Sant Quirze Safaja) i també quan es passa per una finca privada abans del Torrent de la Vall, on hi ha senyalització molt precària per problemes amb la propietat. Ens ha fet un temps molt calorós que ha complicat la caminada sobretot cap al final. El GR no va pel que seria el trajecte més curt, sinò que fa una bona volta per poder passar per indrets molt bonics i ferèstecs. Molt encertat.
Arribem acalorats a Castellcir on dinem un pica pica a la fresca d'una ombra molt agradable i retornem amb el taxi a recollir el cotxe a l'inici.
ETAPA 5: Castellcir - L'Estany
Per raons logístiques hem avançat aquesta etapa abans de fer l'anterior.
És una etapa molt bonica amb paisatges excel.lents de per sí i que en aquestes dates remarquen encara més la varietat de colors que ens ofereix la natura. Des de la sortida de Castellcir es va pujant suaument fins arribar al poble de Collsuspina (940 m.) passant per indrets de gran bellesa, com Santa Coloma de Sasserra, on hi ha un roure monumental (Giol). Avui hem fet colla amb un grupet de sabadellencs amics de l'Antoni Oller amb qui hem departit durant la caminada sobre temes variats des de la política, les dificultats dels empresaris i la bellesa de la natura. Arribats a Collsuspina ells s'han quedat a dinar per retornar a peu.
Nosaltres hem continuat camí cap al petit nucli de Noalard, sempre en pujada tranquila i disfrutant dels nous paisatges, hem rodejat el Puig Rodó a una alçada de 1.010 m. i hem trascollat diverses vegades fins baixar per arribar a l'Estany (873 m.) on hem arribat després de 4 hores i mitja i 19 Km de trajecte. Cal remarcar també la bellesa del Monestir de Santa Maria, així com dels edificis del conjunt monument històric-artístic.
Dinem al bar Monestir, molt bé i ben atesos i una vegada més recorrem a l'Alfred taxista per retornar al cotxe.
LA RUTA DEL MOIANÈS (GR 177)
ETAPA 1: Moià - Calders (21.05.12)
Ens vam decidir per aquest GR perquè cobreix un territori molt desconegut per nosaltres i que transcorre per paratges molt bonics segons hem pogut llegir en reportatges i guies especialitzades.
Es tracta d'un recorregut circular d'uns 109 Km. de llargada que es desenvolupa en cinc etapes al moianès.
Aquesta primera etapa no te gaires coses a remarcar, te una llargada de 17 Km. i escaig i l'hem coberta en 4,15 hores sense cap dificultat.
A destacar el marc constant de les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt que son el teló de fons de tota l'etaps. També algunes masies típiques i ben situades.
D'arribada a Calders, ens hem quedat a dinar al Restaurant El Racó del Pou, bona brasa i bon servei.
Etapa 3: Granera - Castellterçol
Aquesta tercera etapa la recordarem com molt calorosa, xafogosa i pesada. Als amics que llegeixin aquesta crònica que no s'espantin perquè no és gens normal trobar-te per aquestes dates i per aquests llocs (700 m.d'altitut) amb temperatures tan altes ja que vam estar per sobre dels 30º i amb xafogor constant. Això fa que l'etapa se'ns hagi fet molt pesada.
Cal remarcar els bonics paisatges de tot el trajecte, que és de 15 Km. i sense desnivells importants, i que normalment es fa en menys de 4 hores i que nosaltres vam necessitar-ne quatre i vint minuts. Sempre presents els bonics perfils de les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. L'arribada a Castellterçol molt bonica ja que veus el poble des del collet de Sant Fruitós a 790 m.
Dinem a Castellterçol al Restaurant Imperial, correcte, i amb el nostre amic taxista tornem a Granera.
Etapa 2: Calders-Granera
Aquesta segona etapa ha resultat molt més bonica i també més dura ja que encara que la distància és semblant i també la durada (4,30 h.) hi ha dos desnivells notables però al mateix temps de bon caminar i amb vistes de paisatges molt bonics. A remarcar el cabal que porta el riu Calders i que cal travessar a gual, obligant-te a descalçar. Passem per l’Ermita de Sant Pere Màrtir, molt bonica i ben situada des de la que es veu Monistrol de Calders a baix i sempre amb el teló de fons de Montserrat i Salt Llorenç del Munt com a marc general. De fet aquesta etapa deixa el Bages i entra al Vallès Occidental. Finalment cal destacar el descobriment del poblet de Granera, desconegut per a nosaltres fins ara i que és ben pintoresc al peu del seu castell. Dinem a un restaurant molt recomanable que es diu “l’Esclopet” on cal remarcar les torrades i la brasa, a part de molt bon servei. Ens acompanya el taxista l’Alfred de Moià, amb qui parlem de tot una mica, però especialment de l’economia de la vila de Moià.
Avui inciem aquesta cinquena etapa amb una mica de cansament d'ahir -tot i que hem descansat molt bé a l'Hotel Ocell Francolí de l'Espluga- però també amb la il.lusió de tancar l'anella de 101 km. que totalitza la Ruta del Cister.
Cal dir que aquesta darrera etapa, que iniciem a Montblanc, és la que ens ha agradat més ja que te molts trams de sender típic dels GR, té també uns notables desnivells i a més ens ha agradat i impressionat molt l'Ermita de Sant Joan, que ha sigut un autèntic descobriment. Aquesta ermita, que es troba a uns 600 mts d'alçada i per tant ja vol dir una bona pujada des de Montblanc, és la més ben recuperada que hem vist mai i cal dir que els amics dels ermitants de Sant Joan, han fet - i estan fent- un treball excel.lent. El poder-la visitar per dintre amb tots els seus raconets i diferents desnivells és molt interessant. La visita culmina en un excel.lent mirador des d'on es veu fins al Pirineu. Avui el dia ha estat molt ventós i la vista allargava. Per cert que ens ha sorprés trobar-hi una parella d'igualadins que anaven a fer una via ferrata. El sender segueix per racons molt bonics, devalla fins la Santíssima Trinitat, ja prop de l'Espluga, i torna a remuntar alçada fins arribar a les Masies de Poblet de d'on ja em divisat d'aprop el Monestir de Poblet, punt final de la nostra etapa i ruta. Un final d'etapa a Poblet és impressionant, com també ho fou el de Vallbona de les Monges i el de Santes Creus, però avui s'hi afegia el tancar l'anella de la Ruta del Cister.
Una etapa excel.lent!
GR 175 (La Ruta del Cister)
Aquesta etapa està prevista que surt de Santes Creus i arriba fins a Prenafeta, però ja l'hem iniciat pensant en arribar fins a Montblanc i així la següent -que volem fer l'endemà- serà més curta.
El tram fins al Pla de Santa Maria és bastant monòton i un tant avorrit, a destacar únicament un grapat de barraques de pedra seca, que ens fan pensar en el treball de la pagesia d'altre temps. El camí passa per bastants trossos d'asfalt, que el fan poc atractiu.
A l'arribar al Pla de Santa Maria hem divisat l'inici d'un foc forestal del que hem avisat als bombers, que hi han anat. Des d'allà s'inicia una tranquila pujada fins a Figuerola on provisionem aigua d'una font excel.lent i seguim ja amb un sender molt bonic, guanyant alçada fins arribar al Coll de l'Era del Catarí de 741 mts. punt més alt del tram d'avui. El paisatge és molt bonic a aquesta alçada, amb bones vistes del la comarca de l'Alt Camp. Després iniciem una davallada fins arribar al poblet de Prenafeta on dinem. A mitja baixada ens creuem amb el GR 7, cosa que sempre ens fa il.lusió ja que el varem caminar fa un parell d'anys.
Havent recuperat forces en un dinar molt frugal a l'Hotel Rural, decidim seguir camí tot planejant fins a Montblanc on arribem després de 6,5 h. de camí i uns 25 Km. amb un notable desnivell. L'arribada a Montblanc es molt bonica per l'espectacularitat de les muralles. És una ciutat que ja podem dir que coneixem bé.
Ens ve a recollir el nostre amic taxista Joan Ramon amb el que hi ha un rotllo excel.lent i riem molt tot anant a recuperar el nostre cotxe a Santes Creus.
Ens quedem a dormir a L'Espluga de Francolí, hotel Ocell Francolí, recomanat per bona relació qualitat-preu atenció, instal.lacions correctes i bon restaurant. Encara ens ha quedat temps i moral per arribar-nos a Poblet a les completes dels monjos. Impressionant i molt recomanable. Excel.lent!
Sortim de Rocafort de Queralt amb un dia excel.lent. La primera part de l'etapa és de bona pujada ja que hem d'arribar fins al Cogulló, amb una alçada de 908 mts. Passem per Montbrió de la Marca, petit poblet caraterístic de la zona. Cal destacar la baixada des del Cogulló fins el punt de creuament amb el GR 7, que és un caminet bastant tècnic, amb alguns passos entretinguts sobretot a l'inici de la baixada, ben assistits per una escala i alguns cables que donen total seguretat. Cal remarcar les excel.lents vistes tan de la Conca de Barberà com de l'Alt Camp, un cop hem trascollat. També especialment emotiu quan ens hem creuat amb el GR 7 que va d'Andorra a Fredes i que ja haviem caminat fa un parell d'anys. En el punt de creuament d'amdós GR's hi ha una placa de reconeixement a Joan Mateu i Batalla, recordat cuidador del citat GR 7. Al cap de 4 hores i mitja arribem al Pont d'Armentera on fem una dinar lleuger i molt bó a base d'amanida i dos platillos excel.lents, al Café del poble.
A la tarda recorrem els 5 kilometres finals i arribem al Monestir de Santes Creus, que des del camí es veu impressionant. Llàstima que a les 5 de la tarda ja tanquen i no l'hem pogut visitar.
Per retorn a Rocafort tenim tàxista del Pla de Sta. Maria (una senyora andalusa molt simpàtica). Total 6 hores i molta satisfacció.
Hem inciat aquesta segona etapa a Vallbona de les Monges fins a Rocafort de Queralt, uns 19 km. que els hem caminat en 4 hores i mitja. La sortida de Vallbona és una mica confusa i cal agafar com a referència el dipòsit d'aigua a la cara nord i seguir després en direcció est. Després ja es retroben senyals.
L'etapa passa per terrenys de secà, amb algunes barraques típiques de pedra seca ben posada. Al llarg del trajecte encara trobem alguna clapa de neu a les zones obagues. Passem a tocar de Rocallaura i travessem Belltall per seguir i enfilar-nos a la carena que ens portarà fins a Forés, el poble encimbellat que ja coneixiem de quan vam fer el GR 171. Aquest tram recorre la carena, plena de molins eòlics i amb una vista excel.lent sobre la Conca de Barberà, que queda al sud, a l'esquerra de la marxa. El tram final son coincidents ambdos GR. La part final és una baixada contínua fins arribar a Rocafort de Queralt on arribem a les 4 però encara podem dinar i molt bé al Restaurant Rocafot a la Plaça del poble. Novament ens ve a buscar el taxista Josep Fabregat amb qui departim sobre temes locals i generals durant la tornada.
Acostumats a caminar GR més autèntics, aquest del Cister ens sembla una mica monòton, quasi sempre per camins amples i sense alicients de muntanya, caminets que s'enfilen, dreceres i algun pas entretingut. En canvi, això d'anar de monestir a monestir i coneixer bé la terra és molt ferm.
L'hem iniciat a la Carretera de Solivella a L'Espluga en un punt que el camí travessa la carretera T-2336 i hem arribat fins al Monestir de Vallbona de les Monges. La durada total ha estat de 4 hores, amb un trajecte de 17,5 Km.
El camí va pujant des de l'inici i sobretot quan té al davant la Serra del Tallat amb els seus imponents generadors eòlics. El tram de pujada final fins al Cap de Coll és força dret i aprofita una trialera. Des d'aquell punt, tenim un bon mirador de la Conca de Barberà i seguint,s'obre un paisatge diferent ja que canviem de vall i el camí és agradable i de baixada suau fina arribar a Vallbona de les Monges. al poc temps d'inicar la baixada es passa pel Santuari d'el Tallat, al que s'hi pot accedir sortint del GR.
En resum és una etapa interessant, que identifica molt aquesta part de territori, agrest, sec, amb alguns cultius i poc bosc. Cal destacar algunes construccions de pedra seca molt ben construïdes, marges imponents que ens parlen de l'esforç i el treball de molta gent a llarg de molts anys.
Travessem el poblet de Montblanquet, que té una esglèsia cistercenca molt bonica.
Arribem a Vallbona de les Monges, poble que té el famós monestir, on dinem al restaurant El Tallat (calçots i carn, correcte). També comprem oli de la Cooperativa.
Avui ens hem retrobat amb el Josep Fabregat, taxista de Solivella, que ja ens coneixiem de quan vam fer el GR 171. ha estat content de retrobar-nos. És un noi molt animat i de la broma, bon coneixedor de la zona.
Aquesta ruta està integrada dins la Xarxa de Senders Senyalitzats d'Europa i enllaça els tres monestirs cistercencs de Catalunya: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. La ruta es desenvolupa per les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell i una part del seu recorregut transcorre pel Paratge Natural de Poblet.
Está dividida en cinc etapes que sumen un total de 101 Km.
Cal aclarir d'entrada que nosaltres la dividirem en més etapes (probablement 7) en funció de les hores i dificultat de cada una.
Seguim la guia de l'Associació Catalana de Senderisme (no editada però disponible per Internet) i ens ajuda molt el plànol editat per Ed. Piolet (1:30.000) (es pot comprar a Turisme de Montblanc).
GR 2 - TRAM 10
Avui hem fet la darrera etapa del GR 2 que vam iniciar el dia 4 de juny d'enguany. Fa molta il.lusió acabar un GR perquè vol dir la culminació d'un projecte que t'has proposat i perquè en fer-ne un resum repasses mentalment les etapes que més t'han agradat i també les que han sigut més difícils. D'aquest GR 2 jo en destacaria la bellesa dels paisatge que hem trobat per la Garrotxa, a més de la diversitat que representa un traç que totalitza 170 Km. pràcticament de nord a sud, travessant per un país tant ric i divers com és Catalunya.
L'etapa d'avui ha sigut molt entretinguda i amb un dia excel.lent, amb temperatura baixa però molt agradable.
El pas per El Brull és sempre un punt d'obligada parada i contemplació del conjunt. Poc després ens parem a El Boix per gaudir de la vista del Pla de la Calma i el Tagamanent que els tenim devant mateix i ens porten el record de quan vam fer el GR 5, que passa per aquells bells indrets. Cal destacar també un reguitzell de masies que es van trobant pel camí.
L'arribada a Aiguafreda porta ja el regust de final d'etapa i de GR. Dinem bé però no copiós a Cal Picasoques de Seva, recomanable. Ens ha acompanyat a Seva el Ramon Ruiz, un taxista molt amable que ja coneixiem del GR5.
Final. Anem per un altre!
GR 2 - TRAM 7
Avui hem sortit de Rupit a una temperatura de zero graus. Calia vigilar els pedrissos humits, per les relliscades. Pel que fa al fred, al cap de deu minuts ja no en teniem: només sortir del poble iniciem una bona pujada de 45 minuts fins arribar a Can Rajols (1.080 m.) on hi ha el coll i comença una suau baixada fins arribar a Tavertet. Cal dir que la pujada fins aquí és un excel.lent camí que puja a un ritme còmode i envoltat de boscos, la majoria de faigs.
Fins a Tavertet el camí és de suau baixada, amb unes vistes espectaculars sobre la fondalada de Sau però que avui estava tot cobert de boira, que li donava una aire fantasmagòric. Aquesta contradicció de sol a 1.000 mts. i boira al fondal és ben curiosa.
El poble de Tavertet, molt bonic i pràcticament solitari de gent. Allà iniciem una forta davallada per un camí que no diries que pugui portar-nos tant bé fins la riba del pantà de Sau, travessant aquells cingles imponents.
Travessem la presa i ens enfilem de nou per unes inacabables escales que ens porten a un mirador esplèndid del pantà. D'allà es continua fins arribar a Vilanova de Sau, bonic poble on hi destaca l'esglèsia, la Plaça Major i el Carrer Major, molt ben rehabilitats.
Després de 5 hores de caminada, arribem amb gana i ens quedem a dinar al restaurant El Canari (La Cuina de la Cèlia) on es menja excel.lent. Recomanable per als plats de temporada i per la cuina molt treballada.
© GR mania. Tots els drets reservats Blog Designed by Kamal Duti
| 0.798591 |
curate
|
{"eu": 0.00047472110135295516, "ca": 0.9678376453833373, "ru": 0.002254925231426537, "hu": 0.0010087823403750298, "es": 0.018988844054118204, "it": 0.003441727984808925, "en": 0.001364823166389746, "de": 0.003975789223830999, "da": 0.0006527415143603133}
|
http://www.gr-mania.com/
|
dogv_ca_20231006_0_43023
|
Notificació a la titularitat de l'agència de viatges amb número d'inscripció CV-m1346-CS, de la comunicació de 24 d'octubre de 2014, prèvia a la cancel·lació de la inscripció i baixa en el registre. [2014/11002]
(DOGV núm. 7416 de 03.12.2014) Ref. Base de dades 2014/11002
Atés que no ha sigut possible notificar de manera personal i directa a Carmelo Santana Cabrera l'escrit on es concedix un termini per a la renovació de la fiança de l'agència de viatges Volarticket, es procedix a la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, a efectes del que disposa l'article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, segons la redacció que en fa la Llei 4/1999, de 13 de gener, i se li concedix un nou termini de 15 dies.
València, 26 de novembre de 2014. La cap de l'Equip d'Agències de Viatges: Rosa Labaig Roda.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.960482985729967, "bg": 0.013172338090010977, "es": 0.026344676180021953}
|
dogv44214
|
cawac_ca_20200528_11_121858
|
Una llengua del món
Els humans, després del desastre de la torre de Babel, degueren experimentar un profund desconcert i una profunda alegria: no arribarien al cel, però s’escamparien i ocuparien la terra sencera. Havien perdut la llengua divina, la llengua d’Adam, la llengua primera, però ja podien inventar totes les llengües del món.
Donaren noms diversos a les diverses formes de la neu i del gel, als colors del desert, als terratrémols, als dolors de l’ànima i del cos, als desenganys i a la nostàlgia, als odis i als amors. I tot això de maneres infinites, impensables abans de ser pensades, i sobretot abans de ser pensades amb paraules, que segurament és l’única manera que tenim els humans de pensar, i potser l’única manera de sentir. Ser humà significa sentir i pensar amb paraules, veure el món amb l’ idioma , que en grec vol dir “cosa pròpia”: i com menys “coses pròpies” ens queden, menys maneres tenim de ser humans.
No vull imaginar aquell dia infeliç que quedarem reduïts a una sola llengua universal, com abans de Babel, quan totes les cultures del món, totes les literatures, per a ser comprensibles hauran de ser traduïdes a aquesta única llengua. Els qui de tant en tant traduïm literatura, sabem com és d’empobridora la millor traducció: com perdem, a cada pas, alguna part d’allò que Dante volgué expressar en cada vers. De coses així vaig escriure fa alguns anys en l’exemplar revista Mètode , on hi havia també una entrevista amb Noam Chomsky (personatge que l’encerta en allò que sap i l’erra sovint en allò que no sap), el qual, quan li pregunten per què la diversitat lingüística és valuosa i mereix ser protegida, respon: “Per la mateixa raó per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Venècia de la seua destrucció per les inundacions”. La ciutat de Venècia, antiga, petita, poc pràctica, és com la llengua catalana: està en perill permanent d’inundació i de ruïna. Sobretot si, com a les Balears i al País Valencià, l’autoritat pública rebenta a poc a poc els dics de protecció. I així, quan haurem destruït totes les llengües començant per la pròpia, quan tots parlarem amb els mateixos mots, no serà un retorn al paradís joiós d’Adam, serà un infern tristíssim.
CxI a Facebook
Oferta subscripció a dBalears
CxI – Pollença
Categories
Afilia’t
Vols fer pinya amb Convergència? Afilia-t'hi: és molt senzill! Requisits: Ser major d'edat Ser ciutadà espanyol i no militar en cap altre partit, llevat dels residents a l'estranger, que podran compartir afiliació amb altres partits afins a Convergència per les Illes Balears Ser ciutadà d'algun país de la Unió Europea. En aquest cas també es pot simultanejar afiliació amb un altre partit del seu àmbit estatal, sempre que siguí afí a Convergència Conèixer i assumir els Estatuts del partit així com els seus principis d`actuació. Fes clic aquí per baixar-te la fitxa d'afiliació.
| 0.8633 |
curate
|
{"ca": 0.9838369641602249, "en": 0.004919184820801124, "pt": 0.008432888264230498, "gd": 0.0028109627547434997}
|
http://www.convergenciaperlesilles.cat/?p=2495
|
mc4_ca_20230418_13_249618
|
MON-RA-MON: LA FESTA MAJOR DE BARCELONA
Sempre he procurat no perdrem el goig de participar en la Festa Major de Barcelona: extraordinària. El nombre d'activitats és impressionant i la gentada que anem als escenaris també ho és.
El nivell artístic i la cura que els organitzadors hi posen cada any és digne de ressenyar, a pesar de que com ahir, a la Plaça Sant Jaume no es pogués gairebé ni respirar en mig de l'allau d'amants de la música dels Beatles interpretada pel conjunt "Abbey Road" i que avui, als voltants de la Sagrada Família estiguessin col-lapsats per milers i milers de persones que han anat a veure l'espectacle de projeccions sobre la façana del Naixement que s'ha fet i es segurà fent fins dilluns.
La foto és d'ahir, de l'escenari de davant de La Catedral, on amb gran èxit van tocar Gani Mirzo i l'Orquestra Àrab de Barcelona.
Etiquetes de comentaris: Barcelona, Música, Sensacions
ravacknM'agrada la festa però tanta gent ja m'atabala, són els anys, ai.
23 de setembre de 2012 a les 7:13
JÚLIA: L'atabalament, que jo també noto una mica, més que pels anys, que tampoc són tants, crec que és perquè surt al carrer cada vegada més gent... vaja, segur!.
23 de setembre de 2012 a les 12:32
Jo també començo a atabalar-me: Vaig començar amb un concert de rock dur, seguit dels Abbey Road, dansa a la Ciutadella, la Damm, la Sagrada Familia, i encara no hem acabat. M'ha sorprés la puntualitat de tots els actes. Molta gent arreu. La teva foto està molt bé. Bona Merçé.
24 de setembre de 2012 a les 0:06
JOSEP LLUÍS: Bon periple, si senyor!. Doncs, a continuar i "que no de decaiga"
24 de setembre de 2012 a les 10:33
| 0.809389 |
curate
|
{"es": 0.057585139318885446, "ca": 0.9003095975232198, "pt": 0.035294117647058816, "fr": 0.006811145510835914}
|
http://mon-ra-mon.blogspot.com/2012/09/la-festa-major-de-barcelona.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_32328
|
Benvolguts usuaris, El principal enemic de la participació en la Consulta sobre la Independència, és la manca de visibilitat del suport que pot arribar a tenir. Malgrat molts som conscients de l'important que seria que el 10 d'abril, una grandíssim nombre de ciutadans de Barcelona votessin a favor de la independència de Catalunya, molts es queden a casa pensant que no paga la pena, per que ningú anirà a votar i la participació serà molt baixa. Barcelona és la ciutat catalana amb més visibilitat internacional, i un èxit en la consulta aquí, farà evident als ulls del món, (més encara que la manifestació del 10 de juliol) que Catalunya vol la independència i que es capaç d'assolir-la des d'un moviment ciutadà en un exercici de democràcia que cap govern no pot aturar. Cal vèncer aquesta sensació, i una de les maneres de fer-ho, és que els barcelonins pengin als balcons i finestres de casa seva, la banderola de la consulta del 10-A (la podeu trobar a qualsevol de les parades de vot anticipat, o si no, al web de Barcelona Decideix: http://www.barcelonadecideix.cat/marxandatge Si viviu a Barcelona, feu-ho sisplau.Si no hi viviu, però teniu família, amics o coneguts, convençeui-los de fer-ho. Com més n'hi hagi, més gent s'animarà a penjar la seva...i a votar!
S'haurien de fer més grans. Jo tinc amics a Barcelona que ja els convençaria perquè la posessin, però això, en un 5è, no serveix per res!
Serveix, si se'n veuen moltes.No cal que es llegeixi de lluny.Si hi ha moltes, tothom sabrà, de ben lluny, que és la pancarta de suport al 10-A
Exacte.
| 0.896607 |
curate
|
{"ca": 0.995492594977463, "fr": 0.004507405022537025}
| |
oscar-2201_ca_20230904_6_97717
|
Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Moianès Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d'Urgell Pla de l'Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Tria... Argençola Bellprat Bruc, El Cabrera d'Anoia Calaf Calonge de Segarra Capellades Carme Castellfollit de Riubregós Castellolí Copons Hostalets de Pierola, Els Igualada Jorba Llacuna, La Masquefa Montmaneu Òdena Orpí Piera Pobla de Claramunt, La Prats de Rei, Els Pujalt Rubió St. Martí de Tous St. Martí Sesgueioles St. Pere Sallavinera Sta. Margarida de Montbui Sta. Maria de Miralles Torre de Claramunt, La Vallbona d'Anoia Veciana Vilanova del Camí
municipis Anoia
Pujalt Rubió St. Martí de Tous St. Martí Sesgueioles St. Pere Sallavinera Sta. Margarida de Montbui Sta. Maria de Miralles Torre de Claramunt, La Vallbona d'Anoia Veciana Vilanova del Camí
Hostalets de Pierola, Els Igualada Jorba Llacuna, La Masquefa Montmaneu Òdena Orpí Piera Pobla de Claramunt, La Prats de Rei, Els
Argençola Bellprat Bruc, El Cabrera d'Anoia Calaf Calonge de Segarra Capellades Carme Castellfollit de Riubregós Castellolí Copons
amaga mapa interactiu
Anar a la poblacioCalaf
Anar a la comarca Anoia
Anar a Catalunya
Dades Generals Ajuntament Organismes Eleccions Escuts i Banderes allotjaments gastronomia Biblioteques Oficines de Turisme Fotografies Propostes Agenda
Catalunya // Anoia // Calaf // Fotografies
Fotografies
Totes Calaf (5)
Ajuntaments Calaf () Oficines de Turisme Calaf () Poblacions Calaf () Restaurants Calaf ()
1
Jo també vull enviar les meves fotografies a aquest apartat de la web!
Des de TerraCatalana.cat agraïm totes les vostres aportacions, fotografies, comentaris, opinions ... Moltes gràcies per fer possible aquest portal català!
Inici Qui som Cercar Contactar Promociona't Col·laboradors Avís Legal
Dades Útils Dades Generals Ajuntament Més Organismes Eleccions Escuts i Banderes
Turisme allotjament gastronomia Propostes Agenda
Serveis Biblioteques Oficines de Turisme
Fotografies Fotografies
Telèfons
607 07 91 21
938 401 603
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Pot acceptar totes les galetes prement el botó ”Acceptar” o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant a la Política de Galetes
acceptar
Què són les galetes
Les galetes són petits arxius de dades que es reben al terminal des del lloc web visitat i s'utilitzen per registrar algunes interaccions de la navegació d'un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzats i recuperats. Aquests arxius es guarden a l'ordinador de l'usuari i conté dades anònimes que no són perjudicials per al seu equip. S'utilitzen per recordar les preferències de l'usuari, com l'idioma seleccionat, dades d'accés o personalització de la pàgina.
Les galetes també es poden utilitzar per registrar informació anònima sobre com un visitant utilitza un lloc. Per exemple, des de quina pàgina web s'ha accedit, o si s'ha utilitzat un baner publicitari per arribar.
Per què utilitzem galetes?
Aquesta web utilitza galetes estrictament necessàries i essencials perquè vostè utilitzi el nostre lloc web i li permetin moure's lliurement, utilitzar àrees segures, opcions personalitzades... A més utilitzem les galetes per recollir les dades relatives a l'anàlisi de l'ús de la web. Aquestes s'utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, mesurant l'ús i el rendiment de la pàgina per optimitzar-la i personalitzar-la.
Quina utilitat li donem als diferents tipus de galetes?
Galetes tècniques: són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries pel correcte funcionament d'un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereixen.
Galetes de personalització: permeten a l'usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generals de la pàgina web.
Galetes analítiques: les utilitzem per crear perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris amb la finalitat de millorar l'oferta de productes i serveis.
Galetes de publicitat: permeten guardar informació del comportament per mitjà de l'observació dels hàbits, estudiant els accessos i creant un perfil de preferències de l'usuari per oferir publicitat relacionada amb els seus interessos.
Segons el termini aquestes galetes les podem definir com:
Galetes de sessió: són aquelles que duren el temps que l'usuari està navegant per la pàgina web i s'eliminen quan s'acaba.
Galetes permanents: són aquelles que queden guardades al terminal de l'usuari, per un temps més llarg, facilitant el control de les preferències escollides sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.
Galetes de tercers
Galetes d'anàlisi: permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.
Coneix els tercers:
- Google analytics
Galetes utilitzades per complements de proveïdors externs de contingut: permeten accedir a continguts o serveis proporcionats per tercers, per exemple veure els vídeos allotjats a Vimeo o Youtube.
Coneix els tercers:
- Adobe
- Facebook
- Google maps
- Instagram
- Linkedin
- Pinterest
- Twitter
- Vimeo
- Youtube
I si no vull tenir aquestes galetes o no faig res al respecte?
Per complir amb la legislació vigent, hem de demanar el seu permís per gestionar galetes. Si decideix no autoritzar el tractament indicant la seva no conformitat, només utilitzarem les galetes tècniques, ja que són imprescindibles per a la navegació a la nostra web. En aquest cas, no guardem cap galeta. En cas de continuar navegant per la web sense denegar la seva autorització implica que n'accepta l'ús.
Ha de tenir en compte que si refusa o elimina les galetes de navegació per la web, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir serveis personalitzats i cada vegada que hagi de navegar per la web haurem de tornar a demanar l'autorització per l'ús de les galetes.
Si així i tot, decideix modificar la configuració del seu accés a la pàgina web, ha de saber que és possible eliminar les galetes o impedir que es registri aquesta informació al seu equip en qualsevol moment modificant els paràmetres corresponent segons el navegador:
| 0.742814 |
curate
|
{"ca": 0.9429351950220064, "es": 0.031264228259219914, "de": 0.005160115343754742, "en": 0.01411443314615268, "fr": 0.0034906662619517376, "mk": 0.0019729852784944606, "pt": 0.001062376688420094}
|
http://www.terracatalana.cat/calaf/fotografies/1/
|
macocu_ca_20230731_2_250223
|
Canvis a "3a sessió de treball: COMERÇ NO ALIMENTARI"
+
- La tercera trobada del grup de treball es va realitzar de nou de forma separada en els quatre àmbits temàtics . La temàtica central de la sessió va ser la comunicació dels projectes d'eliminació del plàstic. Al grup de Comerç No Alimentari es va presentar un projecte il·lustratiu per part de l'organització Bolseta . També es va fer una dinàmica participativa amb l’objectiu de fomentar el coneixement dels projectes dels diferents participants i facilitar la interacció entre ells.
Addicions
+
Esborrats
| 0.618753 |
curate
|
{"ca": 0.9801801801801802, "fr": 0.0036036036036036037, "es": 0.016216216216216217}
| |
mc4_ca_20230418_14_72227
|
Mor als 81 anys el director de cine Robert Altman
El director de cine nord-americà Robert Altman ha mort als 81 anys en un hospital de Los Angeles, segons ha informat la seva companyia de producció, Sandcastle 5 Productions. Director d'una vuitantena de pel·lícules, va estar nominat a cinc premis Oscar de Hollywood, però només en va guanyar un. Va ser l'Oscar Honorífic al conjunt de la seva carrera que va rebre en la passada edició. El director de films com "Short Cuts", "The Player" o "Prête-à-Porter" havia estat reconegut pel seu ús del moviment continu de les càmeres i del cinema coral, dels quals era un referent que havia creat escola.
21 Nov 2006 - 21.35
En una de les seves últimes aparicions públiques, Robert Altman va rebre el mes de febrer passat al Festival de Cine de Berlín les felicitacions de Meryl Streep, intèrpret d'"A prairie home companion", una recreació d'un conegut programa de ràdio dels Estats Units que servia al director per reflectir l'Amèrica del Nord profunda. Per ell, que aquest any va rebre l'Oscar Honorífic al conjunt de la seva carrera, els premis de Hollywood eren un intercanvi de favors entre les grans productores, i el cinema no era innocent, sinó que tenia un component polític.
Altman, de 81 anys, que va lluitar com a pilot a la Segona Guerra Mundial, va fer de guionista, productor i director i el seu primer gran èxit va ser "M.A.S.H. ", una visió àcida de la guerra de Corea feta el 1970, en plena guerra del Vietnam, que li va valer la Palma d'Or del Festival de Venècia, però no el reconeixement de l'Acadèmia nord-americana. Del film, però, en va sorgir una llarga sèrie televisiva. D'aquella dècada és també el musical "Nashville", que li va comportar diverses nominacions.
Com a director va firmar 86 pel·lícules, però no va tornar a triomfar plenament fins que va arribar "El joc de Hollywood", que criticava la meca del cine; "Vides encreuades", on relatava biografies paral·leles que entraven en contacte; "Gosford Park", un retrat del classisme a la Gran Bretanya i Globus d'Or el 2001, i "Prêt-à-Porter", visió àcida del món de la moda, amb un gran repartiment d'estrelles femenines. Quan ja havia superat els 70 anys, Altman va ser sotmès a una operació de trasplantament de cor, intervenció que va ocultar sempre a Hollywood per poder continuar la seva carrera com a director i productor.
El 2003 va filmar "La companyia", centrada en el món del ballet i aquest 2006 també va rebre el Lleó d'Or a tota la seva obra.
Considerat un "outsider" de Hollywood, presumia d'haver fet el que va voler i d'haver rebutjat les ofertes que contradeien la seva forma de treballar.
| 0.872027 |
curate
|
{"ca": 0.9927425515660809, "en": 0.007257448433919022}
|
http://www.ccma.cat/324/mor-als-81-anys-el-director-de-cine-robert-altman/noticia/158418/
|
wikipedia_ca_20230401_0_361931
|
Francesca de Lorena
Francesca de Lorena (en francès "Françoise de Lorraine") va néixer a Nantes (França) el novembre de 1592 i va morir a París el 8 de setembre de 1669. Era una noble francesa, filla de Felip Emmanuel (1558-1602) i de Maria de Luxemburg (1562-1623). Era duquessa de Mercœur i de Penthièvre, marquesa de Nomeny i baronessa d'Ancenis.
Francesca de Lorraine era coneguda per la seva gran religiositat. Va protegir Vicenç de Paül, i no va dubtar a pagar personalment per ajudar els indigents de París. L'agitada vida del seu marit la va obligar, en més d'una ocasió, a agafar el camí de l'exili, però ella va conservar l'estima de la Reina Regent Anna d'Àustria, amb qui estava enfrontat el seu marit. Tampoc li va impedir administrar els seus dominis i el 1612, va vendre el marquesat de Nomeny que havia heretat del seu avi, al seu cosí el duc Enric II de Lorena.
Matrimoni i fills.
Després d'haver fracassat amb l'intent de casar-se amb el seu cosí Carles de Lorena, el 16 de juliol de 1608 es va casar a Fontainebleau amb el duc de Vendôme Cèsar de Borbó (1594-1665), fill il·legítim del rei Enric IV de França (1553-1610) amb la seva amistançada Gabriela d'Estrées (1571-1599). El casament va servir per segellar la pau entre el seu pare, que dirigia la Santa Lliga de París a la Bretanya, i el rei de França Enric IV, i va tenir tres fills:
- Lluís (1612-1669), casat amb Laura Mancini.
- Elisabet (1614-1664), casada amb Carles Amadeu de Savoia-Nemours (1624-1652).
- Francesc (1616-1669).
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.14705882352941177, "ca": 0.8409090909090909, "en": 0.012032085561497326}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=361932
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_334290
|
Caram, caram...PSOE i Podemos firmen un preacord de coalició amb Iglesias de vicepresidentLes coses estan anant de manera molt diferent a l’anterior legislatura. Després del toc d’atenció que les urnes van donar al PSOE aquest diumenge, Pedro Sánchez ja s'ha posat a treballar per intentar una entesa progressista. Tant és així que, 48 hores després de les eleccions, han signat un document de preacord juntament amb Pablo Iglesias per un govern de coalició. Aquest cop no hi haurà vetos personals al secretari general de Podemos. De fet, tots dos han posat somrients donant-se la mà.
Militants d'ERC demanen a la direcció una consulta interna per decidir el vot a la investidura de Sánchez https://t.co/p7jxkiArIn— Antoni Mañé i Rovira Mario) 12 de novembre de 2019
Des de quan ERC respecta el resultat de les consultes, siguin internes o externes?FNC o caos.
És veritat, ha nascut un nou partit indepe català, FNC, Front Nacional, i sense complexos de identitat i per tant, contraris al multiculturalisme q promou ERC i JXCAT i CUP .
Multicultural ho pot ser una persona a casa seva. Jo llegeixo en portuguès i m´agrada la lusofonia; també m´interessen molt altres cultures i països, però això és PERSONAL, sóc multicultural a casa meva i amb els meus diners; al carrer, tots som només catalans. No demanaria que el portuguès, un idioma que m´apassiona, s´ensenyés obligatòriament a les escoles, ni demanaria subvencions per fer balls típics de moçambic.
| 0.829405 |
curate
|
{"ca": 0.9356846473029046, "fr": 0.06431535269709543}
| |
cawac_ca_20200528_3_31164
|
Per a ambdues organitzacions, es confirma que la urbanització d’aquest espai suposaria no solament el deteriorament irreversible d’una zona protegida, sinó un disbarat urbanístic. En el seu lloc, tant la Generalitat com l’ Estat haurien de garantir la protecció d’aquest enclavament per al seu gaudi per les generacions futures.
Els Muntanyans II es troba en la desembocadura del torrent de Gibert , i constitueix l’únic connector biològic que connecta l’adjacent Platja Natural de Torredembarra i Creixell , Espai d’Interès Natural (EIN) Els Muntanyans , amb els espais rurals i protegits de l’interior. La importància d’aquest connector biològic és tal que un informe de la Direcció general de Costes proposava, ja en l’any 2001, la recuperació d’aquests terrenys – i els de l’adjacent zona Muntanyans I , ja urbanitzada – i la seva incorporació a l’ EIN . No obstant això, l’ Ajuntament de Torredembarra , mitjançant el Pla Parcial Platja de Torredembarra 4b Muntanyans II , promou la urbanització d’aquest espai mitjançant la construcció d’habitatges. “ La Platja Natural de Torredembarra i Creixell és l’única platja natural extensa que queda entre el Delta del Llobregat i el Delta de l’Ebre ” ha declarat Anna Rosa Martínez , delegada de Greenpeace a Catalunya “ La protecció de la seva integritat, inviable sense el connector biològic, deu ser prioritària en l’ordenació territorial ” ha afegit Martínez .
Actualment, el futur d’aquest espai pot estar en mans de Joaquim Nadal , Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Nadal té en les seves mans el recurs que la promotora de la urbanització, l’empresa Vegas del Guadaira , i l’ Ajuntament de Torredembarra van interposar contra la decisió de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona de suspendre la aprovación definitiva del Pla Parcial argumentant que la meitat dels terrenys eren inundables. Les proves gràfiques presentades avui en roda de premsa demostren que, en ser la desembocadura d’un torrent, tota la zona és inundable, i que construir en ella va en contra de la Llei d’Urbanisme de Catalunya .
La Plataforma Salvem els Muntanyans i Greenpeace es mostren esperançats davant l’interès demostrat pel conseller de Medi ambient i Habitatge, Salvador Milà , i per la Ministra de Medi ambient, Cristina Narbona , per la preservació d’aquest connector biològic, mitjançant la seva compra si cal. “ Muntanyans II és l’exemple dramàtic de la necessitat d’un estament dedicat a la compra de terrenys d’especial interès al litoral ” ha declarat Jordi Vàzquez , portaveu de la Plataforma Salvem els Muntanyans “ Aquest organisme s’ha de dotar de pressupost suficient perquè comprar un terreny de 16 hectàrees, inundable i de gran importància ecològica no sigui un obstacle difícil de franquejar. Hi ha exemples com el de França on Li Conservatoire du littoral en els últims 30 anys ha adquirit 73.610 hectàrees de costa ”.
Comments Closed
Opinió
Quan era petit vaig veure una pel·lícula americana que es deia Atrapat en el temps. La cinta tractava d’un periodista que visitava un poble per comprovar una tradició d’hivern coneguda com “el dia de la marmota”, queno és res més que un mètode folklòric usat pels grangers -especialment dels Estats Units i el Canadà- per predir la fi [...]
| 0.890081 |
curate
|
{"ca": 0.9953675108091414, "en": 0.004632489190858555}
|
http://pobleviu.cat/2005/09/29/greenpeace-i-la-plataforma-salvem-els-muntanyans-insten-a-les-institucions-a-pro/
|
macocu_ca_20230731_1_34836
|
Reivindiquem l'autogestió del Feminisme
Sant Feliu Feminista
Avui 8 de març venim a reivindicar l'autogestió del Feminisme. Com a col·lectiu assembleari volem continuar reivindicant la nostra acció i reconèixer la de moltes altres que s'alcen rebels contra aquest sistema patriarcal, racista, capitalista, feixista, capacitista, discriminador i violent.
Són moltes les companyes represaliades per lluitar, són moltes les vides travessades per les guerres i violències, moltes, no només les televisades, no només les divulgades. Des del pacifisme tornem a declarar la guerra al sistema.
El col·lectiu Sant Feliu Feminista vam néixer fa 8 anys lluitant pel dret a l'avortament, dret que encara no està garantit per totes les dones a Catalunya. Des de llavors hem continuat treballant globalment i actuant localment. Des d'aquí, amb els peus a Sant Feliu de Llobregat, volem exigir al Consistori, autoproclamat feminista, que compleixi amb les seves funcions, i tot i saber que la solució no ens plourà d'una institució que representa el poder fàctic, exigim:
- Accions transversals de pedagogia feminista als centres educatius.
- Serveis gratuïts d'autodefensa feminista, adequada a totes les edats i capacitats.
- Espais de treball per fomentar la masculinitat positiva, d'accés gratuït.
- Professionals especialitzades i de proximitat que actuïn a peu de carrer i amb perspectiva comunitària, per tal d'observar i acompanyar la prevenció de les violències masclistes.
- Protocols i circuits clars i accessibles.
- Projectes reals de recuperació i acompanyament a dones supervivents de violències masclistes.
- La garantia d'un equip tècnic qualificat amb perspectiva feminista que desenvolupi plans i accions reals en clau d'igualtat, drets lgtbiq i contra les violències masclistes.
- Accions en ferm per garantir el dret a l'habitatge i els drets bàsics.
- La supervisió del centre d'atenció a la salut sexual i reproductiva per tal de garantir una atenció respectuosa i sense discriminació.
Volem el que es nostre. Volem un món feminista. Per les que falten, les que estan i les que vindran.
Sant Feliu Feminista
La concentració a la plaça de l’Estació amb lectura col·lectiva del manifest i sortida en tren a la manifestació de Barcelona va comptar amb la participació dels grups de Dones del Casal Popular Blanca Bardiera, les Dones Feministes del Casal, el Grup de Dones 21, la PAH i ARRAN, i l’actuació de les timbaleres del Casal de la Dona.
Comentaris
| 0.778584 |
curate
|
{"ca": 0.9466557242511284, "pt": 0.016413623307345096, "es": 0.03693065244152647}
| |
mc4_ca_20230418_2_225123
|
Tuana Patong Holiday Hotel Phuket Tailàndia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Idiomes suggerits
hotels vistos recentment Tuana Patong Holiday Hotel
Aeroport internacional de Phuket (24.4 km)
"Bon servei", "Bon valor pels doblers", "Ubicació tranquil.la"
Dive Supply (0.4 km / 5 minuts caminant)Centre Comercial Jungcelon (0.6 km / 8 minuts caminant)Tiger Entertainment (0.7 km / 9 minuts caminant)Carretera Bangla (0.8 km / 10 minuts caminant)
Tuana Patong Holiday Hotel 87/1-4 Sai Kor Road, Patong, Phuket, Tailàndia 83150
basat en 69 comentaris "I will not booking Patong Holiday..."
151 Wi-Fi gratuït
Característiques de Tuana Patong Holiday Hotel
Situat a Patong, Tuana Patong Holiday Hotel és el lloc perfecte per gaudir de Phuket i els seus volt...veure més
Situat a Patong, Tuana Patong Holiday Hotel és el lloc perfecte per gaudir de Phuket i els seus voltants. L'hotel no està massa enfora del centre de la ciutat: només a 0.10 km, i normalment només es triga 50 minuts per arribar a l'aeroport. També són a fàcil accés Dive Supply, Mercat Ban Zaan, Boxa Tailandesa. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Tuana Patong Holiday Hotel és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, servei d'habitacions 24 hores, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara accés a internet (sense fils), habitacions per a no fumadors, aire condicionat, servei de despertador, escriptori per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Phuket, faci de Tuana Patong Holiday Hotel la vostra llar.
(12) Suficient
Staff at the reception so SUCK and not polite with customer. Room not ok with money I pay. Location near mall and market. I hope Hotel owner should to change new staff because they really not good and don't know about hotel work. Informar d'aquesta ressenya
Services are crap: Most of the staffs are either rude, insulting or not professiinally trained. Environment is noisy, noisy tourists area. Informar d'aquesta ressenya
| 0.576495 |
curate
|
{"ca": 0.6464601769911504, "en": 0.32876106194690263, "es": 0.018584070796460177, "fr": 0.006194690265486726}
|
http://www.agoda.com/ca-es/tuana-patong-holiday-hotel/hotel/phuket-th.html?asq=QDWG2%2bo444qISVMz1PxBbg7uDHCY59p3662dDR5I9rzH3%2bdMJb5iaAI5qcd0qs6zsZc237m7EWu2T1hv%2fWUgoA%3d%3d&setcookienew=1
|
crawling-populars_ca_20200525_41_363452
|
Menú
GIRONA, 28 febr. (EUROPA PRESS) -
El Jutjat d'Instrucció 2 de Santa Coloma de Farners (Girona) ha deixat aquest dimecres en llibertat provisional el fill del presumpte autor del doble crim del pantà de Susqueda, J.M.G., ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un comunicat.
El detingut i ara investigat per un presumpte delicte contra la salut pública per trànsit de drogues havia passat a disposició judicial el matí d'aquest dimecres i s'ha acollit al seu dret a no declarar davant la jutge.
El seu pare, l'arrestat com a presumpte autor del doble homicidi de dos joves d'Arenys de Munt (Barcelona) a l'agost, encara no ha passat a disposició judicial després que els Mossos d'Esquadra realitzessin aquest dimarts diversos escorcolls i trobessin una pistola que, de moment, no s'ha confirmat que sigui l'arma del crim.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.624079 |
curate
|
{"es": 0.22469528351881293, "ca": 0.7541070482246953, "en": 0.021197668256491786}
|
: /gent/noticia-llibertat-provisional-per-fill-presumpte-autor-crim-susqueda-girona-20180228135232.html
|
mc4_ca_20230418_12_50372
|
20 idees de color cabell màgic de caoba | CAT.Hair-Action.COM
Caoba. La paraula en si sona opulent, luxós, exòtic. Aquest color ric i vibrant que és un to entre vermell i marró és un dels colors de pèl més populars a tot el món. I per una bona raó - aquest bell color és brillant, sense cridar per cridar l'atenció. Viviu, però conserva la seva elegància. La caoba és una cortina feta a mida per a aquells que vulguin experimentar amb el seu color de pèl, sense fer-li el joc a les tendències de color de pèl extravagants. És per a aquelles dones que desitgen obtenir una mirada pèl clàssic. Però el fet que anem a donar un color que està en el costat més natural de la roda de color de pèl no vol dir que no es pot experimentar amb la forma en que l'estil d'ella. Així doncs, aquí hem recopilat una llista dels 20 millors Idees per pintar el seu cabell caoba.
Però abans de saltar a la llista, veurem com es pot pintar el seu cabell en realitat en aquest bell color a la comoditat de la seva llar!
Com tenyir els cabells caoba
Caixa de caoba color de cabell
Ampolla aplicadora / raspall
Poseu-vos una samarreta vella o emboliqui una tovallola vella al voltant de la seva espatlla perquè no et tenyeixes en les seves bones robes.
Dividir tot el cabell - primer horitzontalment i després verticalment - dividir en 4 seccions.
Seguiu les instruccions donades a la caixa i barrejar el tint per al cabell en un bol.
Recollint les seccions de mitja polzada de pèl a la vegada que comença a aplicar el tint per al cabell amb l'ajuda d'un raspall de tintura o d'una ampolla aplicadora d'aproximadament 1 polzada per sota de les seves arrels.
Utilitza els seus dits per treballar el colorant en i al llarg de la longitud del seu pèl.
Repetiu aquest procés fins que hagi aplicat el color del pèl de caoba en les quatre seccions del teu cabell.
Espereu aproximadament una hora abans de rentar i condicionar el cabell.
Bé, ara que ja sap com tenyir els cabells caoba, anem a saltar en totes les formes en que pot l'estil d'aquest color de cabell preciós!
20 idees absolutament magnífic Caoba Color del pèl
1. Somni Caoba
Ho entenc. Entenc que la coloració del seu cabell pot semblar molt descoratjador per a vostè. Llavors, per què no començar amb un color més natural, eh? Es podria retenir el color marró fosc, naturalment, de les seves arrels i anar a per un ombre de caoba subtil cap als seus extrems per crear un aspecte absolutament cabell de somni.
2. Caoba al foc
Quan es tracta d'assumptes del cabell (i el cor), de vegades el millor és anar a per totes. Una bona manera de fer-ho és anar a aquest aspecte ric de color caoba. Mentre que l'ombra profunda de la caoba actua com una base, ratlles brillants d'accent coure per crear un efecte de foc.
3. Vinya Caoba
Ahh... ¿hi ha alguna cosa millor que relaxar-se i prendre una copa de vi negre al final d'un llarg dia? Jo crec que no. Per tant, mostrar una mica d'amor per a la seva activitat preferida de final de la jornada per provar aquest aspecte del cabell que és una impressionant barreja de caoba i porpra.
4. Sunset Mahogany
No sou a la por dels bells colors que il·luminen el cel al capvespre? Pintar el seu cabell en aquests mateixos colors anant per aquest aspecte magnífic cabell. L'ombra de caoba preciós ha estat balayaged amb una pols de color rosa al mig d'imitar el descens del sol a la foscor en la foscor.
5. Dusty Rose Caoba
Vols veure com una princesa del desert bohemi que balla el seu cor cap a fora en Coachella? Llavors vostè ha de fes un cop d'ull a aquest aspecte magnífic cabell. El bell cabell caoba aquí s'ha destacat amb un to marró polsegós i estil a les ones texturitzats per crear una aparença de cabell suau i romàntica.
6. Els préssecs i caoba
Si hi ha un color que governa el galliner aquesta temporada a les tendències de color de cabell, que ha de ser préssec. I per què no? Aquesta ombra discreta de la taronja a la perfecció amb totes les complexions de la pell. Aquest aspecte ombre fet amb caoba a la part superior i el préssec en el fons és una impressionant barreja de colors.
7. Rose or D'caoba
Anem a ser real. Tots sabem to metàl·lic està sacsejant el món de la moda dels cabells en aquest moment. Or rosa, és clar! Aquest treball de color basat en la caoba ha estat posat en relleu amb vetes d'or a la part inferior per crear un bell balayage de matisos llenyosos i metàl·lics.
8. Xoco-Mahogany remolí
Què s'obté quan s'arremolina dos tons de marró rics junts? Una cosa de la bellesa. I això és exactament el que vostè aconsegueix quan vostè té un to xocolata negra com la seva base, posat de manifest per les ratlles de caoba subtils per crear aquest look sofisticat i discret.
9. Caoba Cascada
Qui no vol veure com un ésser místic? Una nimfa del bosc, potser? Així, es pot viure aquest somni per provar aquest aspecte magnífic cabell. Aquesta rica caoba mirada en tons sola crea l'efecte de res menys que una cascada de color marró vermellós per l'esquena.
10. Soto De Caoba
Hi ha una raó per la qual la pintura del cabell és la tècnica de coloració de cabell més populars en aquest moment (i probablement serà per molt temps). És pel fet que crea l'aspecte més impressionant i el moviment en el cabell. Aquest aspecte de caoba pintada, per exemple, recrea els rics matisos de color marró fosc que es troben en el cor d'un bosc.
11. Caoba La subtilesa
La subtilesa és un art. I és més encara quan es crea el pèl impressionant aspecte com aquest. Aquest balayage caoba combina tan bé amb el color de base de color marró fosc que l'efecte que crea és molt natural. L'element d'obrir i tancar-i-vostè-miss-subtil que aquest aspecte és el que fa tan preciós.
12. Caoba Decocció
Alguna vegada ha notat les impressionants tons de taronja i marró que s'arremolinen en la seva tassa tan aviat com el seu bosseta colpeja l'aigua calenta? Perquè aquesta és la inspiració darrere d'aquest aspecte del cabell. Aquest estil basat en la caoba ha estat destacat amb fer esclatar tons de vermell i taronja per crear aquesta mirada peculiar.
13. Caoba Sheen
Pel que no desitja pintar tot el cabell? Això està bé perquè tinc una solució lleugera per a vostè. Només ha d'afegir una lluentor de color violeta i caoba sobre el seu cabell castany fosc natural. Quan la llum incideix en el cabell, que esclatarà en una simfonia de colors vius.
14. Caoba Brunette
Vull que sembla totalment sofisticat i elegant amb que mira al costat del pèl? Tinc la seva part posterior! Aquest aspecte del cabell caoba s'ha posat en relleu subtilment amb matisos de gingebre vermell i marró per a crear un aspecte elegant, que encara té un ambient juvenil a la mateixa.
15. Fiery Xarxa Mahogany
Noia, només perquè vol aconseguir els cabells de color caoba no vol dir que hagi de besar al teu cabell brillant somia adéu. Heus aquí un cop d'ull molt bonic que pot provar. Es podia anar per alguna de caoba de tons vermellosos pintat sobre una base de color marró fosc per crear aquesta mirada de foc magníficament.
16. Caoba de petxina
Tots sabem closca de tortuga és la tendència de tot quan es tracta d'ulleres de sol. Però, ¿sabia aquest efecte de color preciós ha fet la transició al món coloració del cabell així? Sí, has sentit bé! Fes una ullada a aquest bonic efecte carei creat amb tons de caoba i ros caramel.
17. Tricolor Caoba
Vostè sap, no sempre s'ha de atenir-se a només un o dos colors quan es va per una mirada discreta de pèl. Vostè podria anar per una tercera ombra, sense passar-se de la part superior. Aquest aspecte tricolor pèl caoba és una prova d'això. Amb un to caoba vívida en les arrels i una barreja de llum i de color marró fosc en els extrems, aquest impressionant aspecte és una de les edats.
18. Ultraviolada Caoba
Barrejar les coses i experimentar amb diferents tons com a rerefons per la seva mirada del pèl caoba. Es podria, per exemple, tracti d'anar a matisos vermells i violetes per crear una mica de vitalitat a la base de color caoba fosc i tènue d'una altra manera. S'afegeix calidesa i dimensió a la mirada del conjunt.
19. Tempesta del Desert Caoba
Busqui imatges de tempestes del desert, i veurà el que vull dir quan dic que són un espectacle impressionant per a la vista. Aquest aspecte magnífic marró clar i balayage de caoba ha estat inspirat per només que fenomen natural. Els aspectes més destacats dusty brown estan en marcat contrast contra la base de caoba per crear aquesta mirada imponent.
20. Caoba fresca
Quan es tracta de la coloració del seu cabell en tons de marró, no sempre ha d'anar per a un look en tons càlids. Aquest aspecte fresc tons de cabell caoba té alguns matisos blaus a la mateixa. Amb el cabell pulcrament redreçat, la caoba està en el pic de la seva llustre i brillantor.
Bé, aquí ho tenen, senyores! Els nostres 20 millors idees d'estil per pintar seu cabell caoba. Comentar a continuació per fer-nos saber que sembla que està desitjant començar a utilitzar!
Com el ferro ajuda al creixement dels cabells?
7 increïbles olis de cabell casolans per al cabell gris
| 0.739497 |
curate
|
{"ca": 0.9448143550389346, "ja": 0.008351201895948538, "es": 0.015799571154497236, "cs": 0.0055298499040740325, "en": 0.013881051800022571, "id": 0.0012413948764247828, "da": 0.0002257081593499605, "it": 0.0025956438325245457, "st": 0.004175600947974269, "zh": 0.0015799571154497235, "eu": 0.001805665274799684}
|
https://cat.hair-action.com/cura-del-cabell/20-idees-de-color-cabell-magic-de-caoba/
|
mc4_ca_20230418_18_177724
|
navegant per ses ombres: 08/06/2012
© Obres Fundació Joan Brossa
"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"
Publicat per nanis kru a 16:07 1 comentari:
un circ dins la història (1) - Del darrer de la mampara de lona proveïda del corresponent teló d'entrada a l'escenari, prest veuríem aquelles "12 atracciones 12" i les "2 parejas de pay...
© Obres Fundació Joan Brossa"La poesia visual no ...
| 0.706157 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://safolliacorcant.blogspot.com/2012_06_08_archive.html
|
mc4_ca_20230418_14_254708
|
Al voltant de la Vall del Bac
Vegades que s'ha obert la ruta: 5575
Vegades que s'ha descarregat el track: 1878
La vall del Bac és la via natural que uneix l'Alt Ripollès amb l'Alta Garrotxa. Això li va permetre esdevenir una important via de comunicació entre aquestes dues subcomarques, al llarg de la qual es van situar masos, molins i algun hostal estratègicament situat a meitat d'itinerari per donar suport als viatgers que hi transitaven. Actualment la vall del Bac és una via tranquil·la que conserva l'encant d'un ambient rural, amable i poc recorregut. La ruta proposada ressegueix una part de les muntanyes que tanquen la vall, la qual cosa ens permetrà agafar alçada per poder-la contemplar amb perspectiva. Tot i que la distància i el desnivell no són molt elevats, la ruta té una dificultat mitjana-alta pel tipus de terreny, molt pedregós, d'altra banda força propi de l'Alta Garrotxa.
Sortim de Sant Pau i anem a buscar la rotonda a l'entrada del poble des d'on agafem la carretera 153a cap a Sant Salvador de Bianya pel coll de Capsacosta. Avancem un parell de quilòmetres per la carretera, que puja suaument, i passat el punt quilomètric 82 trobem una pista a l'esquerra que baixa paral·lela a la carretera. L'agafem (senyals de la ruta 5 del centre BTT). Passem pel costat d'un mas, el Diumal. Continuem recte per una pista una mica pedregosa que ja ens avança el tipus de terreny que trobarem en aquestes muntanyes. La pista desemboca en una pista principal que baixa del coll de Capsacosta. La continuem avall. Deixem algun trencall a l'esquerra, i més endavant trobem un altre trencall indicat cap a Sant Feliu del Bac. En aquest punt se'ns uneixen els senyals del GR1, que nosaltres seguim per la mateixa pista. Ja no deixarem el GR fins arribar al petit nucli de cases de Llongarriu, on hi ha l'església de Mare de Déu dels Àngels. Aquí deixem el GR, que se'n va per un sender darrera l'església, i continuem baixant per la pista fins arribar a l'antic camí, ara asfaltat, que resseguia la vall del Bac. Seguim la carretera a l'esquerra, direcció Sant Pau de Seguríes. Els diferents masos i molins al costat dels quals passem ens fan entendre la importància d'aquesta via de comunicació en èpoques passades. En arribar a un pont que creua un torrent en una corba tancada a l'esquerra veiem una pista a la dreta amb indicador cap a Sant Andreu de Porreres. La prenem. La pista té una tanca que haurem d'obrir per poder continuar. Un cop creuada la tanca el camí s'enfila seguint el curs d'un torrent. Més endavant el creua i comença a agafar alçada amb decisió. Arribem a un trencant en una giravolt a la dreta. A baix veiem l'església de Sant Andreu de Porreres. Nosaltres continuem pujant per la pista, ara ja força pedregosa, fins al collet del Triadú. El terreny és com més va més complicat i pedregós, la qual cosa ens obligarà a estar ben concentrats. Seguim sempre la mateixa pista, i passem per diferents collets que fan de petites balconades sobre la vall del Bac, i un bon mirador de les muntanyes fins al Montseny. Arribem a un petit coll als plans de Resclusanys. Baixem una mica i aviat trobem un trencant a l'esquerra. Aquest camí, indicat amb diferents marques de pintura, ens porta fins a la collada de Resclusanys per un sender no gaire ciclable. Nosaltres continuem a la dreta, pista avall, ciclable, però molt pedregosa. Finalment arribem a una porta metàl·lica. La creuem i continuem a l'esquerra fins a la collada de Resclusanys, zona de prats amplis on trobarem bestiar pasturant i l'antic mas de Resclusanys, una mica amagat a la dreta. Continuem recte per la pista i arribem a una altra porta metàl·lica, el portell de les Roques, al Camp del Pla. A la dreta un camí ens baixaria cap a Sant Valentí de Salarsa. Nosaltres continuem recte. El camí, encara pedregós, passa per sobre d'unes cingleres. Les vistes cap a les muntanyes del Vallespir són impressionants. Sense deixar la pista principal, i en baixada, arribem a la collada del Sitjar. Deixem a l'esquerra el camí que baixa cap al Sitjar, i continuem a la dreta per una pista encimentada. El descens és ràpid, però cal parar atenció a possibles cotxes. En un revolt a la dreta trobem una pista de terra que se'n va a l'esquerra cap a Can Peric. La seguim i passem per davant d'aquesta casa. El camí desemboca a la carretera que va de Sant Pau de Seguríes a Camprodon. La seguim a l'esquerra fins al punt d'inici.
Punt de sortida Sant Pau de Seguríes
Accés al punt de sortida Accedim a Sant Pau de Seguríes per la C-38 des de Ripoll
Dificultats a tenir en compte: Pistes molt pedregoses des de Sant Andreu de Porreres fins pràcticament la collada de Resclusanys. No hi ha aigua en tot l'itinerari. Trobarem bestiar durant la ruta i diferents vailets i tanques que haurem de tenir cura de mantenir tancats.
Alçada màxima: 1.133 m
Desnivell positiu: 950 m
Durada: Entre 3 i 4 hores
Distància recorreguda: 30,7 km
Època aconsellable: Primavera i tardor, sent aquesta la millor estació per recorrer aquests paratges d'arbres caducifolis.
| 0.773181 |
curate
|
{"ca": 0.9572031344183243, "es": 0.024914607193088207, "pt": 0.003817560779586096, "eo": 0.0020092425155716293, "it": 0.005224030540486237, "eu": 0.00683142455294354}
|
http://mailfilter1.corremonts.cat/Routes/viewRoute/al-voltant-de-la-vall-del-bac
|
macocu_ca_20230731_3_56598
|
Especial
10:05, 16 oct 2019 Admin (Discussió | contribucions) ha marcat automàticament la versió 4315 de la pàgina Imatges com a patrullada
| 0.655019 |
curate
|
{"es": 0.057971014492753624, "ca": 0.9420289855072463}
| |
cawac_ca_20200528_1_14722
|
Paella al teu correu!
Si sou desenvolupadors, al llegir el titular d’aquesta notícia segurament el que us haurà passat pel cap serà el següent: “Per fi!”.
Microsoft, aquesta companyia que ara sembla que està integrada única i exclusivament per bellíssimes persones, fa uns anys va llançar diversos productes que han impedit que el Web evolucionés com ho ha de fer. Productes, com ara Internet Explorer 6, 7 o 8 que es passaven els estàndards per on ells volien i fins i tot n’implementaven de propis.
Com podeu deduir, aquests navegadors (la versió 9 menys) no suporten les novetats de HTML5 ni CSS3 i per tant, impedeixen als enginyers de Facebook implementar novetats. Si es volen fer, s’ha de recórrer a estructures de codi molt complexes, cosa que comporta una pèrdua de temps i diners.
És per això que Facebook, seguint el seu calendari, ha decidit treure el suport i per tant moltes novetats als usuaris d’IE7 (tal i com va fer ara fa un any amb IE6). Hem de tenir en compte que IE7 va sortir al mercat fa aproximadament sis anys.
| 0.804513 |
curate
|
{"pt": 0.02040816326530612, "ca": 0.9795918367346939}
|
http://www.paelladebits.cat/2011/12/facebook-deixa-de-suportar-internet-explorer-7/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_405018
|
segons E-noticies : Representants de CiU, ERC i ICV han estat presents en l'últim comiat a Lluís Maria Xirinacs. Carod també hi ha assistit, però en representació del Govern de la Generalitat. El portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, ha estat el representant de la federació nacionalista. Mentre que per part de la formació republicana hi ha assistit Jordi Portabella i Joan Tardà. Dolors Camats ha representat a la formació ecosocialista. Tant el PSC com el PP no han enviat cap representant a l'acte. El funeral s'ha celebrat a l'església de Santa Maria del Mar, plena de gom a gom, i alguna gent ha hagut de sortir al carrer amb símptomes de mareig de la calor que feia a l'interior de l'església. Lluís Maria Xirinacs i Damians, de 75 anys, es va suïcidar en un bosc dels afores de Ripoll. La policia va trobar una nota en la que afirmava que "en ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. ¡Gràcies!"
El BLOC nacionalista valencià també hi ha anat http://annanoticies.com/
Si, l'he vist, anaen amb una bandera molt gran del partit oi?
si
| 0.791748 |
curate
|
{"ca": 0.9692307692307692, "pt": 0.029149797570850202, "it": 0.0016194331983805667}
| |
mc4_ca_20230418_8_33082
|
Setmana Santa de Tarragona: L'EXPOSICIÓ 'SPIRITUS LUX' RECULL UNA QUARENTENA DE CIRIS PASQUALS
L'EXPOSICIÓ 'SPIRITUS LUX' RECULL UNA QUARENTENA DE CIRIS PASQUALS
L’església de Sant Agustí inaugura una mostra que compta amb elements del 1952
L'exposició també compta amb una part pedagògica, a través de la qual s'explica l'art de treballar la cera. Foto: Cristina Aguilar - diari més
Fins a una quarantena de Ciris Pasquals de les confraries de Tarragona formen l’exposició Spiritus Lux que ahir va inaugurar-se a l’església de Sant Agustí. D’aquesta manera, aquest espai creix com a seu permanent de la Setmana Santa tarragonina i s’amplia el nombre de mostres de la litúrgia cristiana. El president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Joaquim Julià, va explicar que «hem inaugurat una exposició de tots els Ciris Pasquals que s’han pogut recuperar des de fa més de 60 anys». Així, el ciri més antic de tot el conjunt data de l’any 1952. «L’esperit de la llum té el simbolisme de la vida, la resurrecció. Cada any, una confraria regala un Ciri Pasqual a la Catedral el Diumenge de Rams, així que hi podeu trobar ciris molt antics», destacava Julià.
A més, assegurava que es tracta d’una «exposició única a tot l’Estat. No hem d’oblidar el vessant pedagògic a l’hora de donar a conèixer l’ús de la cera i els diferents tipus». En aquest sentit, la mostra inclou detalls i informacions a través de les quals s’explica l’art de treballar la cera i l’ús d’aquesta pràctica en la tradició cristiana. Tot i que no s’han pogut conservar els ciris de cada any, Julià subratlla que «tenim tots els ciris acumulats dels darrers vint anys». També han inclòs un ciri amb «velas rizadas» de Cadis que els ha arribat aquesta setmana.
La inauguració de la mostra també va comptar amb la projecció d’un audiovisual creat amb les fotografies de Pere Amenós Basora. «L’autor forma part del Gremi de Pagesos i és un enamorat de la fotografia. Té un discurs molt íntim», detallava el president de l’agrupació.
D’altra banda, ahir va destacar que ja han instal·lat les senyalitzacions externes de cinc esglésies –Sant Agustí, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla, Sant Nicolau de Bari i de Natzaret– i «encara falta els panells interiors». L’objectiu de l’entitat és «mantenir el culte i també el vessant més pedagògic», defensava Julià. Es preveu que la senyalització interior es basi en dos cartells. Un d’ells servirà per explicar la història de l’església i la relació dels passos amb les confraries de l’església. En l’altre es podrà veure un plànol dibuixat, en el qual s’identificaran les cinc esglésies senyalitzades i, així, es podrà fer una ruta pels Espais de la Setmana Santa.
Publicat per Setmana Santa Tarragona a 12:01
| 0.827005 |
curate
|
{"ca": 0.9837877671333825, "it": 0.016212232866617538}
|
http://setmanasantatgn.blogspot.com/2016/03/lexposicio-spiritus-lux-recull-una.html
|
grup-elmon_ca_20230726_0_41951
|
Quim Vila, propietari de la distribuïdora Vila Viniteca, ha fet llista d’aquells vins que poden acompanyar millor els diversos àpats i plats tradicionals d’aquests dies de festa.
Ho ha fet en una intervenció al programa dels matins de Rac1, on ha detallat, un a un, els diversos productes de diversos territoris vitivinícoles de l’Estat, origen, varietat i les característiques que el feien únic per gaudir i acompanyar l’escudella i carn d’olla, els rostits, els canelons i les postres, pensant per exemple en les neules o torrons.
Recuperem a continuació les referències catalanes que ha compartit aquesta vetlla.
Els vins per acompanyar l’escudella i la carn d’olla:
- El Quintà 2019, celler Bàrbara Forés : Vi blanc. DO Terra Alta. Preu: 17,50 €
- Cargol treu Vi 2020, celler Alemany i Corrió: Vi blanc. DO Penedès. Preu: 16,80 €
- L’Equilibrista Blanc 2019, celler ca n’Estruch: Vi blanc. DO Catalunya. Preu: 14,95 €
- Turó d’en Mota 2007, de Recaredo: Escumós. Corpinnat. Preu: 115,90 €
Per als rostits:
- Salanques 2018, celler Mas Doix: Vi negre. DOQ Priorat. Preu: 33,95 €
- Estrats 2019 de Cérvoles Celler: Vi negre. DO Costers del Segre. Preu: 53,95 €
Per acompanyar els canelons:
- Cala Rostella 2018, del celler Espelt. Vi negre. DO Empordà. Preu: 36,90 €
- Venus de la Figuera 2017, Venus La Universal: Vi negre. DO Montsant. Preu: 50,95 €
- Carinyena blanca 2020 de la Família Nin-Ortiz. Planetes: Vi blanc. DOQ riorat. Preu: 34,60 €
- Mas del Serral 2010. Escumós de Raventós i Blanch. Conca del riu Anoia. Preu: 151,25 €
Per les postres:
- Vi dolç natural Solera 1990 de Mas Estela: Vi negre. DO Empordà. Preu: 30,95 €
- Brut Nature 2019 Aire Rosé: Escumós. DO Cava. Preu: 13,95 €
- Vi dolç de verema tardana 2019, de Castell del Remei. Vi blanc. DO Costers del Segre. Preu: 42,50 €
Bones festes!
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.7572319909245604, "pt": 0.012478729438457176, "de": 0.04027226318774816, "it": 0.02949517867271696, "nl": 0.016449234259784458, "gu": 0.013045944412932501, "es": 0.12592172433352242, "eo": 0.005104934770277935}
|
https://vadevi.elmon.cat/vins/els-vins-que-acompanyen-el-menu-de-nadal-de-quim-vila-51280/
|
mc4_ca_20230418_5_233882
|
Fes-te amic del C.A.T. | Centre Artesà Tradicionarius
Ja ets Amic del C.A.T. ?
La condició d’amic té grans avantatges!
Assistir als concerts, ball i actuacions amb reserva d’entrades.
Disposar d’entrades amb grans avantatges econòmiques. Descomptes del 10%, 50% o entrades de franc segons l’espectacle.
Participar en els tallers, cursos i seminaris amb un descompte econòmic del 10% i podent fer l’inscripció per correu, fax, sense paga i senyal prèvia.
Tenir accés al material de botiga amb un descompte del 10%.
Individual. 70€ / any
Per parelles. 100 € / any
Per a famílies (de 3 o més membres) 120€ / any
Informa’t abans no sigui massa tard a:
| 0.664655 |
curate
|
{"en": 0.03481012658227848, "ca": 0.9462025316455697, "fr": 0.0015822784810126582, "es": 0.01740506329113924}
|
http://www.tradicionarius.cat/ca/fes-te-amic-del-cat
|
cawac_ca_20200528_7_170748
|
Continua oberta la convocatòria per participar a la segona Mostra d’Art Urbà a Roca Umbert
Els artistes interessats poden presentar-hi el projecte fins al dia 15 de setembre i l’exhibició se celebrarà els dies 18 i 19 d’octubre.
Continua oberta la convocatòria per participar a la 2a Mostra d’Art Urbà - MAU a Roca Umbert, promoguda per l’Espai d’Arts amb l’objectiu de potenciar un art d’acció que fomenti dinàmiques de participació creativa i de col·laboració entre els artistes, i els visitants i usuaris de la Fàbrica de les Arts, i que vol reclamar l’espai públic com a plataforma per a l’experimentació i la reflexió. La mostra vol vincular passat i present de la fàbrica, per prendre consciència de la transformació en espai de creació i innovació.
Tots els creadors, col·lectius i persones de manera individual interessades en la convocatòria tenen temps fins al dia 15 de setembre per presentar-hi el seu projecte de creació contemporània, que pot ser en forma d’acció i/o intervenció, performance , instal·lació, videoprojecció, mural… i qualsevol altra manifestació relacionada amb les arts visuals. Un jurat integrat per professionals del sector seleccionarà entre dos i quatre projectes d’entre el total de presentats. El veredicte es farà públic el dia 23 de setembre.
El jurat d’enguany incorpora noves cares. D’una banda es continua col·laborant amb la MIAU de Caldes – Mostra Internacional d’Art Urbà i els seus organitzadors: Anna Monleón, directora del Museu Thermalia; Marta Serra, arquitecta investigadora; i Helena Pielias, artista. D’altra banda s’incorporen al grup l’artista guanyador de la primera edició, Arnau Bellavista, el poeta, agitador cultural i educador de carrer Joan Gener, a més de la coordinadora de Roca Umbert, Teresa Llobet.
Els artistes seleccionats desenvoluparan els projectes guanyadors -la dotació econòmica és de mil euros que es repartiran entre els seleccionats-, per exposar-ne el resultat a la segona edició de la MAU a Roca Umbert, que se celebrarà els dies 18 i 19 d’octubre als espais exteriors de la fàbrica.
Continua oberta la convocatòria per participar a la segona Mostra d’Art Urbà a Roca Umbert
Continua oberta la convocatòria per participar a la 2a Mostra d’Art Urbà – MAU a Roca Umbert, promoguda per l’Espai d’Arts amb l’objectiu de potenciar un art d’acció que fomenti dinàmiques de participació creativa i de col·laboració entre els artistes, i els visitants i usuaris de la Fàbrica de les Arts, i que vol reclamar l’espai públic com a plataforma per a l’experimentació i la reflexió.
www.setdies.cat
www.setdies.cat no és un diari digital convencional: és un organisme viu. Ha nascut amb esperit crític al seu adn, amb un compromís de qualitat i rigor ètic al cor, i amb l’autoexigència màxima i la recerca de l’excel·lència al cap.
www.setdies.cat es presenta amb un disseny innovador, original i molt visual i gràfic, elements aquests que s’uneixen a un tractament professional, modern, eficaç i dinàmic de les notícies i la publicitat que arribaran a tot el món gràcies a la xarxa. La seva estructura és clara, amb seccions perfectament identificades a la manera dels diaris en paper. D’aquesta manera, tothom trobarà ràpida i còmodament allò que més l’interessi.
www.setdies.cat vol ser una àgora pública, que mira i explica des de tots els punts de vista el que passa al Vallès Oriental. És un mitjà obert a tothom, de forma que tothom pot dir la seva. L'objectiu no és altre que informar als vallesans interessats en saber què passa en el seu entorn més immediat. Als vallesans que volen saber què passa perquè el de casa els hi interessa més. Amb proximitat. De tu a tu.
| 0.824725 |
curate
|
{"ca": 0.992817679558011, "de": 0.004143646408839779, "io": 0.0030386740331491712}
|
http://setdies.cat/continua-oberta-la-convocatoria-per-participar-a-la-segona-mostra-dart-urba-a-roca-umbert/
|
mc4_ca_20230418_3_608742
|
Robert IV (delfí d'Alvèrnia) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Robert IV Dalfí d'Alvernha)
Robert IV (~1150 - 1234) delfí d'Alvèrnia fou comte d'Alvèrnia i de Clarmont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalières, Montronhon, Plauzat, Champeix, Cròc, Aurières, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort. Les diferents terres van prendre el nom de Delfinat d'Alvèrnia. El 1199, el seu segell representa un dofí, amb la menció Sigillum Delphini.
Robert IV armat i a cavall en un cançoner: BnF ms. 854 fol. 186, cançoner I
(fr) Robert IV Dauphin d'Auvergne
c. 1150 (Gregorià)
23 març 1234 (83/84 anys)
Era fill de Guillem VIII d'Alvèrnia, formalment comte d'Alvèrnia (equivalent després a delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont), i Marquesina d'Albon. [1] Es va casar amb Guilhemeta de Comborn, comtessa de Montferrand,[2] filla d'Arquimbald VI, vescomte de Comborn, i de Jordana de Périgord. Van tenir quatre infants:[3]
Guilhem o Guillem
Hug (esmentat el 1222)
Delfina (Blanca? casada a Guerí II o Ponç de Chateneuf vers 1180)
Maria casada amb Bernat I de la Tour (+1253)
Va succeir al seu pare el 1169 quan era jove però no menor. El 1195 es va aliar a Guiu II d'Alvèrnia contra el rei de França i aquest en revenja li va arrabassar Issoire i altres llocs i els seus drets a la ciutat de Clarmont d'Alvèrnia. Robert va haver de recórrer a la clemència del rei i per tractat del 30 de setembre de 1199 es va reconèixer el seu vassall i li va prometre obediència i fidelitat, i s'encomanava a la seva clemència per recuperar les places arrabassades. En una donació del 1215 apareix com "Ego Robertus dictus Delphinus". El 1225 va vendre les terres que tenia al Delfinat del Vienès, Voreppe i Varacieu, que venien de l'herència de la seva mare Marquesina d'Albon. El 1229 amb un nou tractat amb el rei, aquest li retornava algunes terres que havia posat sota custòdia temporal d'Arquimbald IX de Borbó el que podria suposar que havia seguit ajudant a Guillem XI d'Alvèrnia fill de Guiu II, contra el rei. [4]
Va morir el 22 de març de 1234, després de 65 anys de regnat i quan tenia més de 80 anys.
Mecenes i trobadorModifica
Fou conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix trobador ocasional i conegut a Occitània amb el nom del bons Dalfins d'Alvernhe. Molts trobadors van treballar a la seva cort: Peirol, Perdigon, Peire de Maensac, Gaucelm Faidit, Uc de Saint-Circ. El seu cosí, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que Ricard Cor de Lleó, van intercanviar versos eròtics amb ell.
↑ L'historiador Étienne Baluze va demostrar que Marquesina era l'esposa però algunes fonts donen també el nom de Joana de Calàbria
↑ El nom de Guillemeta és el més probable tot i que només apareix com "G."; va testar el 1199 i va morir al cap de pocs dies, deixant el comtat de Montferrand al seu marit; l'origen del comtat es incert, apareix per primer cop sota Guillemeta i l'hauria d'haver rebut per herència materna ja que el vescomtat de Comborn va seguir en mans d'un suposat germanastre i hauria estat segregat del comtat d'Alvèrnia al segle XII, potser com una dot, però retornat al delfinat al final del segle
↑ Així ho diu la font referenciada, però el nom dels fills apareix de maneres diferents a diverses genealogies a Internet, i s'esmenten tres filles: Aelis, Blanca i Alix, però no el fill Hug
↑ les terres arrabassades als comtes d'Alvèrnia Guiu II i Guillem XI, amb les que després es formara la Terra d'Alvèrnia i més tard el ducat d'Alvèrnia, foren posades sota control temporal d'Arquimbald IX de Borbó, però no és segur que les perdudes pel delfí d'Alvèrnia ho fossin en temps de Guillem XI, ja que el tractat es podria referir a terres perdudes ja en temps de l'aliança amb Guiu II
Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1247-1256 [estudi, i edició de la vida i d'una composició i la seva razó, amb traducció a l'espanyol]
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Dalfí d'Alvernha és el número PC 119]
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 225
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 150-151 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatura del cançoner I]
L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monuments, depuis la naissance de Notre-Seigneur, volum 10, París 1818-1819
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_IV_(delfí_d%27Alvèrnia)&oldid=21320924»
Last edited on 14 juny 2019, at 17:40
| 0.775417 |
curate
|
{"ca": 0.822920976417046, "fr": 0.05233760860570956, "it": 0.019031857674803476, "es": 0.032271410839884156, "pt": 0.012205213074058748, "uu": 0.0006206040546131568, "de": 0.05295821266032271, "en": 0.0076541166735622675}
|
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Robert_IV_Dalf%C3%AD_d%27Alvernha
|
wikipedia_ca_20230401_0_275270
|
Muhàmmad Alim Khan
Sàyyid Muhàmmad Alim Khan (3 de gener de 1880– 28 d'abril de 1944) fou el darrer emir de Bukharà de la dinastia Mangit. Va succeir el seu pare Sayyid Abd al-Ahad Khan a la mort d'aquest el 3 de gener de 1911.
El 1891 fou enviat a Sant Petersburg per estudiar govern i tècniques militars modernes. El 1896, confirmat com a hereu de Bukharà pel govern rus, va retornar a l'Àsia central i durant dos anys va ajudar el seu pare en l'administració sent nomenat governador de la província de Nasef (1896-1908) i després governador de la província de Karmana (1908-1911). Al saber la mort del seu pare va viatjar a Bukharà on va assolir el tron. La seva primera decisió fou anunciar que no acceptaria més regals i va prohibir als seus oficials demanar suborns als seus administrats o imposar taxes sense autorització. Aquesta actitud no va durar gaire temps i aviat els suborns van tornar a ser cosa habitual. Els tradicionalistes van agafar el control de l'administració i els reformistes es van haver d'exiliar a Moscou o Kazan. Alim Khan, inicialment partidari de les reformes, es va adonar que en cas de fer-les, no hi hauria lloc per ell i la seva nissaga a l'estat. Hauria estat l'únic governant Mangit a adoptar el títol de Califa i es considerava descendent de Genguis Khan (en tot cas per via femenina)
Després de la revolució russa, l'abril de 1917 Bukharà es va proclamar independent i, després de la revolució bolxevic, el govern de Moscou va renunciar al protectorat el 18 de març de 1918. El Moviment de la Jove Bukhària ("Yeni Bukharlylar") va fer aliança amb els bolxevics. Othman Khodja amb la fortuna paterna va pujar a cap dels "djadids" (renovadors) i va contribuir a la formació del Partit Comunista de Bukharà (1918). El "Soviet" de Taixkent fou convidat a envair l'emirat (març de 1919), i van exigir de l'emir l'entrega del poder al Partit dels Joves Bukharians. L'emir va respondre executant a la delegació bolxevic i va fer massacrar als russos establerts a la ciutat (uns centenars); contra el que havia dit el Partit dels Joves Bukharians la població no donava suport a la invasió i el mal equipat i poc disciplinat contingent bolxevic va retornar a Taixkent amb Khodjaev.
Al final del 1919 els "djedids" es van revoltar i es va iniciar la guerra civil contra l'emir (kan), i es van acostar a Bukharà el febrer, obtenint l'ajut directe dels soviètics el maig de 1920. Moscou va enviar reforços manats pel general Mikhail Frunze i el 10 d'agost es formava un Comitè Revolucionar Provisional de Bukharà presidit per Ahmedzhan Abdusaidov "Hamdi", que va convidar a l'emir a rendir-se. El dia 26 d'agost es va iniciar l'atac final. La lluita va durar quatre dies; la ciutadella de l'emir fou destruïda. L'emir va fugir el dia 30 d'agost cap a la part oriental del kanat (a Duixanbe) encara no dominat pels bolxevics i la bandera vermella es va hissar al minaret Kalyan. El govern de Bukharà fou dirigit de facto pel cap reformista Othman Khodja (Polat Usmon Khodzhayev). El 2 de setembre de 1920 es va proclamar la república Soviètica de Bukharà. El 5 d'octubre es va aprovar una constitució provisional que establia la República Popular de Bukharà d'orientació socialista i deixava el govern en un Comité Revolucionari Central i el 8 d'octubre entrava en funcions el govern, sota presidència de Khodja i dirigit per Mirza Abdulkadyr Mansuroghli Muhitdinov (1892 - 1934) amb una coalició de liberals i bolxevics.
Alim Khan va fugir a l'Afganistan i es va establir a Kabul on el 1921 va fer una crida a la resistència. Part del país li continuava restant fidel, sobretot el governador d'Hissar, Ibrahim Beg. Les tribus rebels formaran més tard el nucli inicial dels basmatxis. Els reformistes es van veure impotents per realitzar el seu programa, ja que depenien d'una administració conservadora que desitjava mantenir les tradicions socials i religioses, i això els va acostar cada vegada més als bolxevics. El 23 de setembre de 1921 es va promulgar una nova constitució. El 1922, el Partit Comunista de Bukharà es va afiliar al Partit Comunista de la Unió Soviètica. Es va tornar a promulgar una nova constitució el 18 d'agost de 1922. El 1923 la resistència (excepte grups aïllats) va tocar a la fi. El juny de 1923, Stalin va acusar el govern local de reaccionari i es va procedir a una purga; els membres nacionalistes del govern foren arrestats. L'11 d'octubre de 1923, el "Kurultay" (l'Assemblea General) va adoptar l'acord d'establir una bandera del tot vermella amb les inicials de la república daurades. Els caràcters ciríl·lics van substituir els caràcters aràbics que s'utilitzaren fins al 1923. El setembre del 1924, el quart "Kurultay" adoptà l'acord unànime de transformar la República Popular en una República Soviètica Socialista, i demanar l'ingrés a la Unió Soviètica.
L'emir va continuar residint a Kabul, en alguns moments sota residència vigilada. Contra la idea que vivia en extrema pobresa, avui se sap que va viure en condicions normals. Alim Khan va morir amb 64 anys el 28 d'abril de 1944 i fou enterrat al cementiri de Shuadoi Solehin. La seva filla Shukria Raad Alimi va treballar a Radio Afganistan i va abandonar al país el 1980, poc després de la invasió soviètica de finals de desembre de 1979; amb el seu marit periodista i dos fills, es van establir al Pakistan des d'on van emigrar a Alemanya i un temps després als Estats Units on va treballar (des de 1982) a la Veu d'Amèrica per les emissions de propaganda en dari cap a l'Afganistan.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=275271
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_761453
|
ERC doblaria els seus resultats a Barcelona segons ‘El Periódico’ERC es recupera electoralment a Barcelona i aconseguiria passar de 2 a 4 regidors si avui se celebressin eleccions municipals a la ciutat, doblant els resultats obtinguts al maig del 2011 passat. Pel que fa percentatges, ERC passaria d’un 5,5% del vot barceloní a un 8% d’estimació segons l’enquesta del GESOP que avui publica el diari ‘El Periódico’.Així doncs, segons aquest sondeig, si avui hi haguessin comicis per escollir els representants de l’Ajuntament de Barcelona, el consistori quedaria de la següent manera: CiU obtindria 14 regidors, el PSC 10, el PP 7, ICV 6 i ERC, com dèiem, n’aconseguiria 4. Per la seva banda, el president del grup municipal d’ERC, Jordi Portabella, és el segon líder polític barceloní més conegut, amb un índex de coneixement del 90%, només superat per l’alcalde Xavier Trias que assoleix un 98%.ERC seguirà treballant per aconseguir que Barcelona sigui la capital de la República CatalanaD’aquesta manera, com explica ‘El Periódico’: “ERC recupera part del vot dels qui la van abandonar el maig del 2011”. D’aquesta manera, en l’últim any l’independentisme progressista a l’Ajuntament ha recuperat la confiança d’una part molt important de votants que s’havien sentit decebuts. Des de la Federació de Barcelona d’ERC ho celebrem i ens comprometem a seguir treballant de forma decidida en la defensa dels interessos dels ciutadans de Barcelona. I això, per nosaltres, és avançar cap a la construcció d’una capital d’Estat que ens permeti tenir les eines per afrontar millor la crisi i per assegurar una Barcelona del benestar.Font: http://bloc.esquerrabcn.cat/2012/06/erc-doblaria-els-seus-resultats.html
Jo doblaré la meva abstenció i deixo de participar a qualsevol votació. Els voto a tots uns fills de puta estafadors i dia d'eleccions, dia de muntanya sense cobertura.
Perfecte! Els nacionalistes espanyols estaran orgullosos de tu.
Segur que sí.
Segur no. Només depèn de si ets catalanista o espanyolista, o cap de les dues coses Si ets espanyolista i t'abstens segur que no els fa cap gràcia
Jo m'abstindré. Pots tindre l'opinió que vulguis de mi, com jo també la tinc de tu i els qui votant merdes de partits i partidets es pensen que fan un gran què però fa dècades que estem igual i anem empitjorant.
O no hi toques o ets un infiltrat. Resultat de fer el que tu vols: PP=45 esconsPSC=45 esconsCiudadanos=45 escons Resultat d'això: Anorreament de la llengua i cultura catalanes absolut i total. Gràcies mestre.
Resultat del que tu vols: Repartiment d'escons entre uns quants mamarratxos i tot continua igual i el votant frustrat perquè passen les dècades i tot continua igual, morint al bany maria. Demostra que votar serveix d'alguna cosa sense arguments de llagrimeta i bones intencions si pots.
Per tant, guanyo jo atès que ningú ni res és etern i la qüestió és aguantar com més temps millor. A més, mentre hi siguem podrem reviscolar. Ergo tens el carnet del CNI.
Sí i el de la biblioteca també.
| 0.86167 |
curate
|
{"ca": 0.975225979243388, "it": 0.003013056578506863, "es": 0.013726146635420154, "en": 0.003013056578506863, "fr": 0.0050217609641781055}
| |
oscar-2201_ca_20230904_12_22980
|
Es sabut que la greu crisi econòmica que patim ha incrementat significativament la pobresa a casa nostra i les situacions de greu precarieitat social.
Però al mateix temps, les accions solidàries de la ciutadania també s'han incrementat per fer front a aquesta nova realitat. I entre aquestes accions destaquen, com sempre, les d'organitzacions de l'Església, amb Caritas al davant.
Aqui vull destacar una iniciativa extraordinaria, la de les Parròquies de l'arxiprestat d'Horta de Barcelona, que varen crear al mes d'octubre el centre "Caliu". Aquest centre, ubicat a la Parròquia de Sant Joan d'Horta (que és justament la meva parròquia habitual), amb el suport de Caritas, diàriament entre 8 i 12h dóna de menjar i atenció social a totes aquelles persones que s'hi adrecen.
Fou una iniciativa valenta, perquè la complexitat d'un servei d'aquestes característiques supera al funcionament normal de les nostres comunitats parroquials i, a més, inicialment tampoc no es podia saber quanta gent s'hauria d'atendre.
I el resultat ha estat espectacular, perquè s'ha trobat amb una demanda que està desbordant totes les previsions, i a la qual amb prou feines es pot atendre. Des que va obrir el 13 d'octubre ja atès a 350 persones diferents.
Afortunadament, compta amb un gran suport ciutadà, amb una bona pila de generosos voluntaris que són els qui s'ocupen cada dia del servei, i fins i tot s'hi han sumat els comerços del barri, que han obert una atrevida campanya de recaptació de fons.
Vull felicitar des d'aquí a les comunitats parroquials d'Horta per aquesta extraordinària tasca i animar-los a seguir endavant i demanar als veïns i als responsables polítics locals a donar-hi el màxim suport. Podeu fer un donatiu en el compte corrent de la parròquia de Sant Joan.
Aquesta iniciativa eclesial és un exemple més de com la fe en Jesucrist es capaç de moure les persones a donar el millor de si mateixes en favor d'aquells que més pateixen i mobilitzar socialment per a construir una societat més fraternal.
compartiu-ho:
Us ha agradat? Ajudeu-nos a continuar amb una petita aportació
Sobre aquest bloc
Aquest blog vol oferir algunes reflexions sobre qüestions eticopolítiques d'actualitat, tenint com a referent el pensament social de l'Església i els principis d'un Estat democràtic i de dret.
Eduard Ibáñez
Sóc casat i pare de dos fills. Sóc resident a Barcelona, ciutat on vaig néixer (1969). Llicenciat en dret (1992) i doctor en dret penal (2007) per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia per la Universitat Ramon Llull (2012). Actualment treballo com a tècnic a la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Sóc advocat inscrit al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona des de 1992. Sóc també professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. He estat director de l’associació Justícia i Pau de l’arxidiòcesi de Barcelona entre 2002 i 2021. He presidit la Fundació Catalunya Religió entre 2018 i 2021. Sóc membre del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, entitat integrada a Pax Romana Internacional.
Agenda
destacat
tot
08/12/2021 10:00 / Eucaristia/ Culte
Barcelona
Missa de la Infanteria de l'Exèrcit de Terra
08/12/2021 10:30 / Trobada
Barcelona
Cerimonial de la ciutat de Barcelona a la Mare de Déu Immaculada
08/12/2021 11:00 / Eucaristia/ Culte
Barcelona
Solemnitat de la Puríssima Concepció a Barcelona
08/12/2021 12:30 / Eucaristia/ Culte
L'Hospitalet de Llobregat
Missa de la Immaculada a L'Hospitalet
Creeu un esdeveniment
El més vist
avui
setmana
mes
Creix l'interès dels grups religiosos per fer trobades en cases de... L'IQS debat sobre la cultura vocacional amb Enric Puiggròs
Gaudí, natura i fe La torre de Maria de la Sagrada Família llança els seus primers 800 raigs...
Joan Martínez: “L’Església ha de ser promotora de la seva pròpia unitat” Un religiós ortodox, al Papa Francesc:"Ets un heretge"
El papa Francesc, a Grècia: “La petitesa no és menyspreable” Francesc i la revolució de la diplomàcia vaticana
Continuïtat al bisbat de Terrassa: Cristau nomenat bisbe Sant Felip Neri inaugura l'orgue
Octavi Vilà, reelegit abat de Poblet Creix l'interès dels grups religiosos per fer trobades en cases de...
Capellans cèlibes i capellans casats Nathalie Becquart: “A l'Església primitiva ningú decidia sol”
Bisbe Cristau de Terrassa: “Hem de superar les diferències” L’IQS reconeix els 60 anys formant persones del jesuïta Lluís Victori
Festa Major a la Sagrada Família per inaugurar la Torre de Maria Banyoles, retorn als orígens del pare Butinyà
Arquebisbe Planellas: “A l’Església hem de ser més austers” Mor l’historiador i capellà Casimir Martí
La catequesi apuntala a Montserrat el mètode del “fes i confia” Marc Timón magnifica la Sagrada Família
Mor mossèn Brustenga, un rector incansable Continuïtat al bisbat de Terrassa: Cristau nomenat bisbe
A Twitter List by catreligio
més de l'autor
Entrades
més de l'autor
últims articles |
tot
Fer-nos guardians els uns dels altres
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
Fratelli Tutti: la cultura de la fraternitat
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
L’ensenyament de l’Islam arriba a l’escola
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
Cinc anys de l'Encíclica ecològica: hem escoltat el missatge?
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
Una gran lluita per la vida
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
De la religió consumista a la conversió ecològica
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
La pau com a camí d'esperança (Jornada Mundial de la Pau 2020)
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
Rellegint un text estimulant: "Gaudete et Exultate" del Papa Francesc
Eduard Ibáñez
a Apunts eticopolitics
Catalunya Religió
Actualitat
Recull de notícies
Agenda
Panoràmica
Veure la fe
Monogràfics
Propostes
Butlletins
Apunteu-vos al butlletí gratuït
Butlletí
Edició paper gratuïta
Boletín Cataluña Religión
La setmana de Catalunya Religió
Bollettino Catalogna Religione
Correu electrònic *
Subscriu-me gratuïtament
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.
| 0.632698 |
curate
|
{"ca": 0.8831234256926952, "pt": 0.00218303946263644, "fr": 0.006213266162888329, "es": 0.05793450881612091, "it": 0.036607892527287994, "nl": 0.0010075566750629723, "en": 0.005877413937867338, "ru": 0.007052896725440806}
|
https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/apunts-eticopolitics/caliu-lesgl%C3%A9sia-al-costat-dels-m%C3%A9s-necessitats
|
mc4_ca_20230418_17_52946
|
Detinguts per assaltar una casa i lligar la propietària a l'Alt Urgell
Detinguts per assaltar una casa i immobilitzar la propietària a l'Alt Urgell
Un veí va veure moviments estranys a l'habitatge i va poder alertar a un fill de la dona que va evitar que els lladres fugissin barrant-los el pas amb el seu cotxe
per Redacció dimecres, 3 d’octubre 2018 - 11:15h | Actualitzat a 03/10/2018 11:23h
Els Mossos d’Esquadra han detingut a quatre homes per haver assaltat una casa per entrar a robar en el municipi de Montferrer i Castellbò, a la comarca de l’Alt Urgell. Els fets es van produir exactament en el nucli de Santa Creu a primera hora del matí d’aquest dimarts 2 d’octubre. Els lladres van entrar en un domicili i van immobilitzar la propietària.
Concretament, els detinguts, que anaven encaputxats, van aprofitar que el marit de la dona havia marxat per cometre el delicte. Van entrar per la força a l’edifici i van sorprendre la víctima dormint. Li van lligar les mans i els peus al llit i van tallar el cable telefònic. Un cop la van tenir immobilitzada, van fugir enduent-se un armari armer.
Un veí va detectar moviments estranys i va alertar el fill de la dona
Tot i que van intentar escapar, l’acció d’un veí i del fill de la propietària va evitar que es produís la fugida. Mentre els lladres eren dins de la casa, el veí va detectar algun moviment estrany i, prenent una decisió que va ser clau, va avisar al fill de la dona que es va desplaçar a l’habitatge amb el seu cotxe.
Aquest va arribar en el precís instant en el qual els quatre homes es disposaven a abandonar la zona. Acompanyat del seu pare, va fer una maniobra amb el vehicle que els va barrar el pas. Aquest fet va donar el temps suficient a la policia catalana a anar al lloc dels fets. Un cop allà, diversos agents dels Mossos d’Esquadra van procedir a detenir els quatre implicats en l’assalt i van poder tornar l'armari armer als seus propietaris.
Acusats per un delicte de robatori amb violència i intimidació
El cos policial ha obert una investigació per provar la participació dels arrestats en els actes delictius. Els quatre homes, tres de nacionalitat espanyola i un de nacionalitat estrangera, estan acusats de ser els presumptes autors d'un delicte de robatori amb violència i intimidació. Estan pendents de passar a disposició judicial els pròxims dies.
Localitzen un boletaire desaparegut a l'Alt Urgell
Després d'una recerca de més de 3 dies, el passat 22 de setembre va ser localitzat un boletaire que havia desaparegut a la població de Fígols i Alinyà. L'home de 70 anys es va separar del seu company amb qui havia sortit a recollir bolets. Va ser un altre boletaire qui va trobar-lo quan caminava per la zona de la Rosa D'Odèn.
Molts desallotjats per un esfondrament al centre de Manresa
ÚLTIMA HORA: Importants problemes als Túnels de Vallvidrera per accident
Robatori Alt Urgell
| 0.813427 |
curate
|
{"ca": 0.9933239634574842, "es": 0.0066760365425158116}
|
https://catalunyadiari.com/successos/detinguts-assalt-casa-lleida
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_499964
|
Fa anys que vaig al mateix gimnàs i sempre m'havia trobat amb recepcionistes que sabien el català. Recentment han anat renovant la plantilla i ja no t'atenen en català.Aquestes són les bondats de la immigració massiva, les polítiques lingüistiques i de l'unsolpoblisme. Clar que hi ha qui diu: tranquil home, tu el que has de fer és parlar sempre en català. Si no t'entén ho repeteixes a poc a poc. XD els que suggereixen que el català mitjà faci això em sembla que no han entés res.En fi, cada dia anem perdent terreny, cada dia tot allò que teníem va perdent importància, rellevància, pes. Els catalans cada cop són més conformistes, més: ai tampoc s'ha de ser tan radical amb això de la llengua, ja l'aprendran! No se n'adonen que el "ja l'aprendran" funciona quan els locals (els catalans en aquest cas) són una majoria monolingüe. Quan s'és una minoria bilingüe és impossible que l'aprenguin o, si més no, que la utilitzin.Els catalans tenim dues opcions a dia d'avui. O tanquem files i creem els nostres espais i marcs on tots els que vulguin formar-ne part hi siguin benvinguts, o continuem tal i com estem avui, deixem fer i que el temps i la demografia faci la seva feina. No puc saber què passarà d'escollir la primera opció, pot sortir fatal i pot sortir molt bé, però no tinc cap dubte que la segona opció ens portarà a mitjà i llarg termini a la desaparició absoluta de la llengua, i amb ella la identitat. D'això no en tinc ni el més mínim dubte. A no ser que per alguna crisi bestial tots els immigrants rebuts els darrers 20 anys féssin les maletes, cosa improbable doncs els seus països d'origen estan encara pitjor.
Sóc partidari, i ho practico, de deixar de parlar la llengua colonial i de consumir productes culturals en aquesta llengua, tot i que entenc que hi hagi persones que per motius de feina no ho puguin fer. El que no puc entendre és que hi hagi gent que diu estar preocupada pel futur del català i canviïn de idioma i consumeixin en establiments que no atenen en la llengua del país; hi ha catalans que fins i tot parlen directament en castellà a xinesos i pakistanesos, algun dels quals, joves la majoria, són capaços de parlar català.
| 0.91073 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_1_131131
|
Avui dilluns, he anat a Vandellòs a ajudar al Xavi a provar i marcar amb gps el recorregut de la sortida d'entrenament fraternal del dia 6 DE DESEMBRE
Circuït molt tècnic amb unes vistes espectaculars i un entorn radical que sempre va a buscar les crestes de la muntanya.
Comencem fent una forta pujada Uf! fins la cresta dels Dedals. Continuem a tota cresta pujant i baixant per un sender recentment desbrossat fins que s'acaba i enllacem la cresta del Puntaire i arribem al cim. Punt més alt de la zona amb unes vistes espectaculars a 360º inclòs el Delta de l'Ebre. Tot corrent fem cap al cim dels Avencs, vèrtex geodèsic. Ara comença lo tècnic, estem una estoneta seguint un sender equipat amb cadenes per superar els trams més difícils. Superat aquest tram ens trobem amb una llarga baixada per desprès remuntar per un corriol tou i en bon estat fins www.masiacastello.cat Des d'aquí solament queden uns 25 minutets i una pujadeta de no res fins al poble de Vandellòs.
Dades tècniques: 20 km./3h23'30''/1260 metres desnivell+/7'5km/h/124bpm(167)
No us la perdeu!
Ah, encara tinc tos persistent, començo a estar preocupat, ho hauré de fer mirar per un mata sans...
Publicat per ilercavons a 16:39 6 comentaris
DUATLÓ DE MUNTANYA DE BALAGUER
He tingut una mala experiència. Perquè? Doncs sobretot, perquè he trencat el període de descans que m'havia marcat pels mesos de novembre i desembre. I també, perquè he abandonat per un llantasso baixant per una sendera i he malmès la llanta. La primera vegada que abandono en una cursa. M'ha fet mal...
A més, he tingut que tornar a peu al punt de partida amb un fred que pelava i un atac de tos per culpa del constipat que arrossego fa dies. Total he abandonat i em sentia abandonat, mala sensació.
Per cert, és l'únic recorregut del circuït que és realment de muntanya. M'agradat molt fins on he arribat...
Publicat per ilercavons a 14:48 0 comentaris
dissabte, 24 de novembre de 2007
DUATLO DEL TORMO (ENTRENAMENT)
Foto Ermitanyos 2007
Comparativa de l’estat de forma entre el SETEMBRE, inici del període de càrrega i el NOVEMBRE, període de baixa intensitat.
L’exercici és la Duatló del Tormo:
a/14,6 km BTT (305 metres de desnivell)
b/? km RUN (450 metres de desnivell)
c/14,6 km BTT (45 metres de desnivell)
El pulsòmetre el paro en el moment de la transició 1 o 2 minuts, temps necessari per canviar-me les sabatilles, etc.
SETEMBRE Temps a/37’27’’ b/50’22’’ 29’ c/1h56’49’’
F.C.mitja/màx. a/155(182) b/167(178) c/161(175)
sol/30ºC/mestral
NOVEMBRE Temps a/38’19’’ b/50’24’’ c/28’55’’ 1h57’38’’
F.C.mitja/màx. a/149(170) b/161(175) c/149(166)
núvol/15ºC/mestral
Diferència: 49 segons
VALORACIÓ: Al SETEMBRE vaig ser capaç de portar unes freqüències cardíaques més altes (més motivació, umbral del sofriment més alt, ...) Al NOVEMBRE, en canvi, amb les F.C. més baixes he fet temps semblants, excepte el primer tram.
CONCLUSIÓ: La parada del mes de novembre m’ha anat bastant bé, tot i perdre una mica d'explosibilitat. (potser pel constipat que arrossego)
FEINA A FER A L’HIVERN: Continuaré entrenant el llindar de la fàcil recuperació (mitges de 135 bpm) i programaré una activitat dura o cursa cada 10 dies per mantindré el llindar anaeròbic ben alt.
Publicat per ilercavons a 11:21 0 comentaris
diumenge, 18 de novembre de 2007
XIX MARXA DEL PORT
El dia ha començat marcant unes temperatures mínimes de record en un mes de novembre. Sortim de Móra el Roger i jo a -7 ºC.
Ambient "càlid" al inici de la marxa 3ºC i uns 600 participants.
Trobem al Xavi i comencem a caminar ràpid entre mig de la multitud, tots tres anem avançant excursionistes fins que podem agafar un ritme corrent fàcil i disfruton. Parada tècnica als avituallaments i al cim de la Moleta. Bones vistes. Ara solament queda una baixada ràpida fins a la font Nova on recuperem forces menjant i bevent en un bon ambientillo.
El circuït llarg ens ha costat 2 hores 45 minuts aprox., 20 km aprox.
Publicat per ilercavons a 16:13 2 comentaris
dilluns, 12 de novembre de 2007
SENDERS DE LA PICOSSA
La Picossa és el punt més alt del terme de Móra d'Ebre amb 496 metres d'altitud. Des del poble es veu un cim bonic i desafiant, tota una referència per als morencs amants de la muntanya.
Si sortim de Móra arribarem fàcilment a l'ermita de Sant Jeroni per un camí asfaltat que surt a l'esquerra una mica abans d'arribar a l'Hospital. Sant Jeroni és un punt de partida d'uns quants itineraris excursionistes i un indret ideal per entrenar el córrer per la muntanya. En un any he pujat al cim més de 30 vegades.
Per acabar, felicitar a la Agrupació excursionista la Picossa que s'ha encarregat d'arreglar, marcar els senders i dissenyar un mapa de la zona.
Publicat per ilercavons a 11:02 0 comentaris
divendres, 9 de novembre de 2007
Inici del bloc
Com que conec molta gent que te bloc personal i trobo que està molt bé, finalment m'he creat un.
Aquí publicaré gairebé totes les activitats que realitzi mentre hi hagi salut. Activitats relacionades amb la meva gran passió: la Muntanya.
La meva filosofia sempre ha sigut de gaudir de l'entorn amb tots els sentits sense presses. Però, la repetició de recorreguts excursionistes a peu o en bici ha despertat en mi l'esperit competitiu i de superació personal fins que m´he adonat que es pot gaudir igualment la muntanya corrent que caminant.
Actualment m'he enganxat a les competicions de Btt, curses de muntanya, Duatlons de muntanya... per la qual cosa entreno tots els dies que puc amb il·lusió de millorar.
L'alpinisme és una altra activitat que m'apassiona i practico des de fa més de 20 anys l'excursionisme alpí fins a escalades verticals amb glaç sempre dins de les meves possibilitats.
Res mes, espero que funcioni el bloc i desitjo que motivi als visitants a practicar aquestes activitats i les poguem compartir.
| 0.760223 |
curate
|
{"ca": 0.8716914986853637, "it": 0.005959684487291849, "en": 0.049430324276950044, "es": 0.02296231375985977, "fr": 0.022261174408413673, "nl": 0.0035056967572304996, "vo": 0.018229623137598596, "ja": 0.0028045574057843996, "de": 0.0031551270815074494}
|
https://ilercavo.blogspot.com/2007/11/
|
macocu_ca_20230731_3_29855
|
Mas Gourmets preveu obrir 2 parades més a la Boqueria
La cadena de xarcuteries ja compta amb tres locals en el conegut mercat de la capital catalana
EFE 25 d’agost de 2015 14:22
La cadena de xarcuteries Mas Gourmets preveu obrir en l'últim trimestre del 2015 dos establiments més en el Mercat de la Boqueria, on ja compta amb cinc locals, ja que considera aquest punt de la ciutat una aposta essencial en la seva estratègia comercial.
L'empresa, que aquest any celebra 70 anys de vida, valora que la Boqueria sigui un "mercat únic" amb una oferta de més de 50.000 productes "basada en l'alta qualitat de la primera matèria", segons un comunicat de la companyia.
El conseller delegat de Mas Gourmets, Jordi Mas, ha destacat la necessitat de "modernitzar" el comerç tradicional especialitzat.
Segons el parer de Mas, la Boqueria es troba en un moment "de transició" en el que ha de conviure amb el client local i el turístic.
L'executiu de Mas Gourmets ha advocat per "buscar solucions i noves formes d'expansió i innovació" que ajuden a la firma de xarcuteria a "continuar millorant tant per al públic local com per als turistes".
Mas Gourmets té actualment 15 establiments a Barcelona, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i Madrid, cinc d'ells ubicats a La Boqueria.
| 0.857244 |
curate
|
{"ca": 0.9778481012658228, "fr": 0.022151898734177215}
| |
mc4_ca_20230418_5_557113
|
Rondalla d’en Pere Gri, Jamón Jamón i MON-JAMON-JA (VI). – Tot ve d'udol
22 Setembre 201110 Setembre 2011 Rondalla d’en Pere Gri, Jamón Jamón i MON-JAMON-JA (VI). Per Biel Coramet.
… anterior, part V.
(En JOAN s’adreça a la resta de convidats que esperen a l’entrada de l’habitatge.) JOAN (content i en to de befa): Quina sorpresa! Vos esperava més tard. Aquí no calen presentacions, tots ens coneixem. No passa res, les begudes estan preparades i també els canapès. Sou a ca vostra.
(Els convidats s’acosten i saluden l’amfitrió. Després en Joan cerca els seus amics.) JOAN (content): Ara sí que és hora de beure. Jo convid. Què voleu? Ah! I aquests músics?
← “#HijodeRamiro” i “España y los territorios ocupados, naturalmente”.NI PUNT DE COMPARACIÓ. →
| 0.49653 |
curate
|
{"ca": 0.6975476839237057, "id": 0.02316076294277929, "ru": 0.025885558583106268, "es": 0.1893732970027248, "ro": 0.021798365122615803, "en": 0.014986376021798364, "pt": 0.027247956403269755}
|
https://totvedudol.wordpress.com/2011/09/22/rondalla-den-pere-gri-jamon-jamon-i-mon-jamon-ja-vi/
|
cawac_ca_20200528_2_119845
|
Esteu aquí
Notícia
Xerrada sobre cosmètica ecològica a l'associació Artesenques Actives. Una vintena de dones participen a l'activitat, en què es va donar a conèixer una línia de productes de salut i bellesa amb components 100% naturals.
Aquest divendres, l'emissora municipal de ràdio d'Artesa de Segre, ha arribat a la quantitat de 200 seguidors a Twitter. El passat 16 de Juny, Ràdio Artesa de Segre va començar el seu camí en aquesta xarxa social amb l'única intenció d'informar, un xic més, del què passa al nostre voltant.
Col•loquen les butaques a la sala polivalent del Cubtural d'Artesa de Segre. Es podrà estrenar els propers mesos però serà amb equipament escenogràfic provisional, ja que el definitiu s'ha de tornar a licitar perquè l'adjudicatari va fer suspensió de pagaments.
Artesa de Segre aprova canviar la gestió d'una subvenció per assegurar la muntanya de Clua. El consistori compleix així els tràmits previs a les obres i ara només està pendent de confirmar la resta de finançament.
Les obres, que han finalitzat fa unes setmanes, han comptat amb una subvenció de 15.000 euros de la Diputació de Lleida i han consistit en la construcció d’un mur per estabilitzar el talús.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha visitat aquest divendres el municipi de Foradada (Noguera). Reñé ha estat rebut per l’alcaldessa, Maricel Segú, i altres membres del consistori municipal.
L'Oficina Jove de la Noguera, es desplaçarà durant uns dies a la nostra localitat per tal d'incentivar als joves artesencs en els temes socials què més preocupen a la societat actual.
Els dimecres 13 i 27 de novembre i el dimecres 11 de desembre, de 10:00 a 13:00 hores, a l'ajuntament d'Artesa de Segre, vine, informa't i demana asessorament sobre els serveis d'habitatge i de treball. El dimecres 20 de novembre, podràs assabentar-te sobre els serveis de salut i educació de 16:00 a 18:00 hores.
El proper 10 de novembre, tindrà lloc la Fira de la Perdiu a la localitat de Vilanova de Meià. Dins els actes de la Fira, s'hi troba el Desfilcan o mostra canina.
Les inscripcions a la desfilada s'hauran de fer a les 10 del matí, al mateix recinte de la Fira. El concurs, començarà puntual a les 11 del matí. És imprescindible presentar la targeta antirràbica. Per a més informació podeu fer clic aquí .
També pots seguir aquesta notícia, a través de l'usuari de twitter @RadioArtesa
El director dels SSTT d'Ensenyament visita l'Escola i l'Institut d'Artesa de Segre. Cullerés ha vist les millores que s'han fet a ambdós centres i ha parlat amb els professionals de qüestions referides al funcionament i al dia a dia de la seva feina.
| 0.818836 |
curate
|
{"es": 0.0038284839203675345, "pt": 0.002679938744257274, "ca": 0.9934915773353752}
|
http://www.ras.cat/tags/not%C3%ADcia?page=2
|
crawling-populars_ca_20200525_41_321423
|
Menú
LES FREGUES (MADRID), 13 Nov. (EUROPA PRESS) -
El defensa del FC Barcelona Jordi Alba ha deixat clar que no es penedeix de "res" i que no té "cap problema" ni ha "discutit mai" amb Luis Enrique Martínez, seleccionador nacional i un entrenador que el va ajudar "moltíssim" quan van coincidir en el conjunt blaugrana, recalcant que únicament va mostrar el seu "desig de jugar més" quan en l'últim any l'asturià va preferir deixar-lo a la banqueta
"Luis Enrique és un entrenador que em va ajudar moltíssim en el Barcelona. En l'última temporada no vaig tenir els minuts que tot jugador voldria, però mai vaig tenir cap paraula cap a Luis Enrique. És una persona molt bona i que pren les seves decisions t'agradin més o menys, però no vaig tenir cap problema amb ell ni amb el seu cos tècnic", ha assegurat aquest dimarts Jordi Alba en roda de premsa.
El català es va referir al fet que la seva abraçada a l'asturià a l'arribada a la concentració va ser perquè "feia temps que no el veia, com a la resta d'integrants" i va insistir en no haver dit res ofensiu del tècnic. "No em penedeixo de res. En el seu moment vaig mostrar el meu desig de jugar, però no haig de demanar perdó, ni el seleccionador a mi ni jo a ell. És el que mana", ha asseverat, ressaltant que ell es recorda de "tot".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.66778 |
curate
|
{"es": 0.18174024860694385, "de": 0.019717102443206173, "ca": 0.7711101585940848, "pt": 0.010287183883411917, "en": 0.017145306472353194}
|
: /esports/noticia-jordi-alba-no-em-penedeixo-res-nomes-vaig-mostrar-meu-desig-jugar-mes-20181113182314.html
|
mc4_ca_20230418_16_416210
|
B&B Della Rosa Perugia Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
B&B Della RosaStrada Fabrianese 14, Altres, Perugia, Itàlia, 06134 - Veure al mapaExcel·lent8,2Basada en35comentarisB&B Della RosaVeure més fotos"Very friendly, kind and helpfull owners ! :) Thank you ! "LudmilBulgariaVeure més fotosVeure totes les 36 fotosMolt bona ubicació 8,5Veure al mapa8,5Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióB&B Della Rosa is located in Civitella D'Arna, 12 km from Assisi and 8 km from Perugia. Free WiFi is provided and free private parking is available on site.
Gubbio is 27 km from B&B Della Rosa, while Spoleto is 48 km away. The nearest airport is Perugia San Francesco d'Assisi Airport, 4 km from the property.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that a dog and 5 cats live on site. Comentaris recents de clients
| 0.746759 |
curate
|
{"ca": 0.778620166793025, "en": 0.19939347990902198, "fr": 0.021986353297952996}
|
https://www.agoda.com/ca-es/b-b-della-rosa/hotel/perugia-it.html
|
mc4_ca_20230418_12_263926
|
Dersu Uzala | Cineclub Diòptria
Dimarts 17 de febrer de 2004, 22h00
Guió: Akira Kurosawa, Yuri Nagibin
País: Unió Soviètica
Metratge: 141 min.
Intèrprets: Maksim Munzuk, Yuriy Solomin, Svetlana Danilchenko, Vladimir Kremena, Dmitriy Korshikov, Suymenkul Chokmorov
Fotografia: Asakadzu Nakai, Youri Gantoman, Fyodor Dobronravov
Muntatge: Valentina Stepanova
Més info: https://www.filmaffinity.com/es/film478505.html
El capità Vladimir Arseniev i el seu destacament han de dur a terme unes prospeccions geològiques pels boscos siberians. La immensitat del territori i la duresa del clima provoquen que el capità se separi dels seus soldats. Condemnat a deambular per una terra salvatge, Vladimir coneix a Dersu Uzala, un caçador nòmada habitant de la zona que es coneix a la perfecció tot el territori i sap com controlar les inclemències del temps. Dersu ensenyarà a Vladimir a conviure en plena harmonia amb la naturalesa i a saber respectar-la al màxim per no pertorbar l’existència mútua. Alhora, Vladimir aprendrà una lliçó que difícilment oblidarà a la resta de la seva vida.
Tornar a veure un clàssic relativament proper en el temps com Dersu Uzala pot plantejar la temença que allò que va resultar enlluernador a la seva estrena pugui presentar-se ara com un miratge conjuntural, envellit i patètic. Res més lluny de la realitat, aquesta història d’amistat entre un militar humanista i aquest fascinant caçador que sap desxifrar en qualsevol manifestació de la natura les empremtes de la vida en el seu sentit més profund i essencial, manté tota la frescor, l’equilibri, l’actualitat intemporal, la senzillesa de la forma i la inesgotable riquesa de les veritables obres mestres.
Inspirada en una relat d’Arseniev, més proper a la descripció d’una expedició cartogràfica que a una novel·la, l’obra de Kurosawa es deixa veure com si fos nova, perquè les seves elaborades imatges responen a l’estil invisible dels clàssics i a la insaciable curiositat dels primitius. Una manera de mirar sense ostentacions, que es pren el seu temps per a la contemplació i la reflexió. És precisament en aquestes successions de plans cadenciosos i silenciosos, quan els personatges han acabat de parlar, on els pensaments, les emocions, els sentiments i pressentiments impossibles de transmetre amb la paraula ens defineixen una forma d'expressió genuïnament cinematogràfica.
Dersu Uzala va ser guardonada amb l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera a l’any 1975.
| 0.821062 |
curate
|
{"ca": 0.9018077239112572, "en": 0.049301561216105176, "pt": 0.025472473294987676, "es": 0.02341824157764996}
|
http://www.cineclubdioptria.org/ca/505/actes-especials/dersu-uzala-/
|
macocu_ca_20230731_1_182256
|
'La grandesa de la petitesa': l'ètica dins el model d'atenció centrat en la persona d'Intress
Notícies
Lleida
Dijous, 25/10/2018
El proper dijous 25 d'octubre tindrà lloc la presentació del Model d'Atenció Centrat en la Persona i dels aspectes ètics en la cura de les persones ateses en els serveis d'Intress.
A Intress es treballa amb el Model d'Atenció Centrat en la Persona, que posa al centre de tot a les persones a les quals atenen. Es parlarà amb la Doctora en Filosofia Ester Busquets, de la Universitat de Vic, i Maria Coll, responsable de l'àrea de persones majors d'Intress, sobre els aspectes ètics que estan estrictament lligats a com es fa l'atenció i com es té cura de les persones ateses en qualsevol tipologia de servei: ja sigui a nenes i nens o joves, a persones grans, a persones amb dificultats derivades d'una malalatia mental o a persones amb alguna discapacitat.
| 0.814241 |
curate
|
{"ca": 0.9704545454545455, "pt": 0.00909090909090909, "en": 0.020454545454545454}
| |
mc4_ca_20230418_3_610185
|
Ajuntament del Masnou/La cultura popular i tradicional
Data i hora oficials: 20/05/2019 18:29
/ La cultura popular i tradicional
Des de la Regidoria de Cultura s'impulsen les activitats i les festes vinculades a la cultura popular i tradicional, el teixit associatiu i la Festa Major del Masnou.
Altres: Cavalcada de Reis, Tres Tombs, Carnestoltes, Rua Diabòlica, Aplec de la Sardana, Revetlla de Sant Joan, Nit d’Havaneres, Correllengua, Festes de Nadal, etc.
Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 02-05-2018 14:20
| 0.687151 |
curate
|
{"ca": 0.8646616541353384, "pt": 0.07142857142857142, "es": 0.06390977443609022}
|
http://elmasnou.cat/temes/cultura/la-cultura-popular-i-tradicional-
|
acn_ca_20201011_0_4493
|
Quatre detinguts a Reus per tinença de droga preparada per a la venda
Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana identifiquen una trentena de persones i una vintena de cotxes en el marc d'un dispositiu conjunt
ACN Reus.-Quatre detinguts a Reus per tinença de droga preparada per a la venda. Les quatre persones detingudes viatjaven en el mateix vehicle. Els Mossos d’Esquadra els han detingut, acusats d'un delicte contra la salut pública, i se'ls ha obert diligències per la tinença de substàncies estupefaents fraccionada i preparada per a la seva venda. Segons informen fonts municipals, la detenció va tenir lloc en el marc d'un dispositiu policial conjunt de Mossos i Guàrdia Urbana de Reus, de seguretat ciutadana i civisme, en el qual, a part dels quatre detinguts per un delicte contra la salut pública, es van identificar un total de 29 persones i es van controlar fins a 18 cotxes, que van donar lloc a dues denúncies per incompliment de la normativa de circulació i a la retirada d'un vehicle.
El dispositiu es va situar durant la tarda de dijous en quatre punts de la ciutat: el passeig Mata, l'avinguda de Sant Jordi, la plaça de la Pastoreta i l'avinguda dels Països Catalans.
Aquests operatius conjunts de seguretat ciutadana i civisme formen part de la campanya de vigilància que els cossos de seguretat porten a terme en diferents zones de la ciutat de manera coordinada per a la prevenció de la delinqüència.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/quatre-detinguts-a-reus-per-tinenca-de-droga-preparada-per-a-la-venda
|
macocu_ca_20230731_3_565811
|
Les nevades que van caure ahir van obligar a tallar la frontera per França durant prop de tres hores al matí.
Canòlic Mingorance rebutja la petició de noves proves i renuncia a les comissions rogatòries als Estats Units i Holanda
El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, que demana dades relatives a la família Pujol, ha enviat la tretzena comissió rogatòria a Andorra
L’associació protectora dels animals de companyia Laika va presentar ahir a la tarda una denúncia a la policia contra un treballador temporer per haver deixat abandonats i sense menjar sis gats al domicili de lloguer on residia al Pas de la Casa
| 0.821039 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_8_7436
|
La cartografia d'allaus és una de les tasques prioritàries del grup d'allaus de l'ICGC. Per tal d'aconseguir aquest propòsit de 1996 a 2006 es va dur a terme l'elaboració dels Mapes de Zones d'Allaus. Es tracta d'una col·lecció de 14 mapes a escala 1:25.000 que cobreixen el Pirineu de Catalunya.
El Mapa de Zones d'Allaus 1:25.000 és un mapa temàtic en el qual es representen les zones que poden ser afectades per allaus. S'entén com a zona d'allau l'àrea dins la qual al llarg del temps s'han produït desencadenaments d'allaus de diferents dimensions. El seu límit ve donat a partir de la màxima allau que els indicis existents actualment permeten determinar (geomorfològics, de vegetació i històrics).
| 0.779817 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://ebotiga.icgc.cat/epages/ec4103.sf/ca_ES/?ViewObjectPath=%2FShops%2Fec4103%2FCategories%2FMapes_tematics%2Fallaus
|
oscar-2301_ca_20230418_4_170645
|
Intranet dels Membres La Institució Organització i activitats institucionals Declaracions institucionals Membres Fundacions Delegacions Patrocinadors
Seccions
Secció Històrico-Arqueològica Secció de Ciències Biològiques Secció de Ciències i Tecnologia Secció Filològica Secció de Filosofia i Ciències Socials
Societats filials
Llengua
Obres normatives Recursos en línia Serveis Documents i declaracions Cursos Secció Filològica
Recerca
Programes de recerca Consorcis, centres i laboratoris
Publicacions
Portal de publicacions Hemeroteca Científica Catalana Novetats editorials Publicar a l'IEC Llibreria Google llibres Videoteca
Premis
Cartell de premis i de borses d'estudi Condicions Generals
Arxiu
Inici Contingut i accés Arxiu històric Arxiu de membres Espais Fons personals i d'entitats
La Seu
La Casa de Convalescència Visites guiades Cessió d'espais
Portals de l'IEC
Més portals de l'IEC Transparència Política de privacitat Perfil del contractant Treballar a l'IEC
☰
03/06/2021
M. Teresa Cabré: «Buscaré recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’estat que li va donar Prat de la Riba»
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat aquest dijous, 3 de juny, el Ple extraordinari per a triar la nova Presidència de la institució, en unes eleccions a les quals únicament s’ha presentat la candidatura de l’actual presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré. Cabré ha sortit escollida amb una majoria molt àmplia: s’han emès 216 vots, dels quals, 198 han estat a favor, 5 en contra i 13 en blanc. La nova Presidència és formada també per Marta Prevosti i Maria Corominas, com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer, com a secretari general.
Cabré ha afirmat que buscarà «recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’estat que li va donar Prat de la Riba», perquè, ha reblat, «un país sense estructures de referència, sòlides, és un país líquid».
Durant el seu discurs, la nova presidenta ha destacat que l’Institut és singular per quatre motius: «És l’única institució acadèmica de creació catalana, té una tradició ininterrompuda d’activitat des del seu naixement, l’any 1907, abasta tots els territoris de parla catalana i és pluridisciplinari».
Ha subratllat que la institució s’ocupa de la normativa de la llengua, de fer recerca i «d’emetre opinió sobre qüestions que afecten la societat». I ha avançat: «El fet que l’IEC aplegui bona part de l’expertesa del país i la nostra independència de criteri ens ha de portar a emetre opinions vinculants per als poders públics».
En l’àmbit de la recerca, ha advertit que la investigació de l’IEC ha de ser «d’abast universal però vinculada a la catalanística, un concepte que s’ha d’ampliar perquè cobreixi tots els àmbits del saber» i que es promourà la recerca amb finançament europeu, «amb programes cooperatius». També ha afirmat que l’Institut ha de prioritzar la presència de la llengua catalana en la recerca.
Sobre la llengua, ha assegurat que «es continuarà amb la cooperació iniciada amb organismes concernits per l’orientació de la llengua, tant de caràcter normatiu, com d’assessorament, per a construir una normativa única, que internament sigui flexible, perquè tots els territoris s’hi puguin sentir identificats», i ha afegit: «Si permetem escissions en matèria normativa, la llengua hi surt perdent, es fragmenta». També ha expressat la seva voluntat de posar en marxa un nou diccionari normatiu pancatalà, «amb trets actius de cada dialecte, però que comparteixi els trets prestigiosos dels altres».
Els membres de la candidatura escollida començaran a exercir el càrrec l’1 de setembre de 2021.
El mandat del càrrec de president de l’IEC té una durada de quatre anys i només pot ser reelegit consecutivament una vegada.
Tota la informació relativa a les eleccions a la Presidència de l’IEC està disponible a la pàgina web https://eleccions2021.llocs.iec.cat/.
15/03/2012
La Societat Catalana de Física, filial de l’IEC, premia els millors treballs de recerca de batxillerat sobre física del 2011
18/03/2012
Els reptes de l’ensenyament de la biologia en el segle XXI s’analitzen en una jornada organitzada per la Societat Catalana de Biologia
15/03/2012
Més de vint mil estudiants de secundària i batxillerat participen en les XVII Proves Cangur de Matemàtiques
13/03/2012
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC, recorda que el model català d’educació és avalat científicament
09/03/2012
Catalan Social Sciences Review, una nova revista que difon internacionalment la investigació de les ciències socials en català
08/03/2012
L’IEC entén que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no qüestiona el model d’ensenyament vigent a Catalunya
06/03/2012
Antoni M. Badia i Margarit, membre de la Secció Filològica de l’IEC, distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat
06/03/2012
Societat Catalana 2011, l’anuari d’anàlisi social de l’Associació Catalana de Sociologia, es presenta a l’IEC
05/03/2012
Lynn Margulis, recordada per les dones que la van conèixer amb motiu del Dia Internacional de les Dones
‹‹‹1...229230231232233...265›››
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal
Amb el suport de
i la col·laboració de
i de
Aguas Font Vella y Lanjaron - Agustí Montal Galobart - Balfegó&Balfego, SL - Borges - Caixa Catalunya - Caixa Girona - Carles Simó Tomàs - Catalunya Ràdio, S.R.G., S.A. - Consorci Zona Franca - Corporació Catalana de Ràdio i Televisió - Danone - Diputació de Girona - Diputació de Tarragona - Dirección General de Cooperación y Comunicación Cultural - Elsa Peretti Fundation - Esteve - Família Aramon - Fèlix Escalas Chamením - Fèlix Millet i Maristany - Francesc A. Ripoll - Franzisca Knapp (Francesca Reus i Boix) - Friselva - Fundació Banc Sabadell - Fundació Caixa Sabadell - Fundació Catalunya La Pedrera - Fundació Lluís Carulla - Fundació privada CELLEX - Fundació privada Mir-Puig - Fundació SIS (Novartis) - Fundación Ramón Areces - Institució de les Lletres Catalanes - Institut Ramon Llull - Jaume Carner i Suñol - Joan Bufarull i Batalla - Joan Cendrós i Carbonell - Joana Jornet Garcia - Jordi Ferrero Fusté - Juan Mata - Laudis Consultor - Lavinia - Lluís Bonet i Garí - Lluís Duran Ventosa - Lluís Figueras-Dotti Valls - Lluís Massot i Balaguer - Maria Guarro - Maria Teresa Asenjo Bernis - Maria Teresa Ferrer Mallol - Mario Salvia Serret - Mercè Rodoreda i Gurguí - Narcís de Carerras - Núria Carrera Patxot - Nutrició i Santé Iberica - Patronat Català Pro Europa - Pere Manen - Rafel Patxot i Jubert - Raimon Noguera i Guzmán - Rosa Maria Salas Puig - Salvador Millet i Bel - Televisió de Catalunya - Trinitat Capmany Franques - Víctor Igual -
| 0.766303 |
curate
|
{"ca": 0.9615615615615616, "es": 0.015315315315315315, "pt": 0.0009009009009009009, "fr": 0.003903903903903904, "it": 0.013663663663663663, "en": 0.0046546546546546545}
|
https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?offset=2070&id_noticies=3077
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_634772
|
James Benford, físic i buscador d'intel·ligències extraterrestres, explica que si fos cert se'n podrien trobar restes als asteroides que comparteixen òrbita amb el nostre planeta.En el seu número del 20 de setembre d'enguany, la revista 'The Astronomical Journal', de la Societat Astronòmica Americana, inclou un article del físic James Benford, buscador d'intel·ligències extraterrestres, planteja una teoria inquietant: una o diverses civilitzacions alienígenes podrien haver espiat el nostre planeta des d'asteroides coorbitals, és a dir, aquells que són a la mateix a distància del Sol que la Terra. Gràcies a la poca distància, els seus aparells haurien pogut observar-nos, si és que no ho van fer fa tant de temps que encara no hi havia humans. Si fos així, en algun d'aquests objectes propers al nostre planeta s'hi podrien trobar restes d'aquestes sondes, encara que haguessin arribat en èpoques molt remotes.Tot i que les probabilitats que Benford tingui raó no són gaire altes, analitzar aquests objectes a la recerca de vestigis de presència alienígena seria relativament fàcil. Fins ara, la immensa majoria d'esforços dedicats a trobar proves de l'existència de vida intel·ligent a altres planetes s'han limitat a "escoltar", fent servir radiotelescopis per trobar emissions que siguin sospitoses de tenir un origen deliberat. Dels coorbitals, a més, tampoc no se'n sap gran cosa, de manera que examinar-los podria ser una missió doble. El primer de la dotzena llarga d'aquests objectes que es coneixen va ser descobert el 1997, i el més proper de tots ells és a una distància unes 38 vegades superior a la que ens separa de la Lluna. Aquest coorbital, a més, es troba en una posició estable en relació al nostre planeta, i saber que aquesta circumstància és possible fa que Benford es plantegi si no podria ser una talaia d'observació perfecta.Per a l'investigador, una bona opció seria observar els coorbitals amb telescopis i, també, enviar-hi senyals per si algú hi va enviar una sonda que encara ens escolta. També planteja la possibilitat d'enviar-hi naus, cosa que seria senzilla i barata. L'agència espacial xinesa, de fet, ja va anunciar que volia fer-ho amb el coorbital més proper a nosaltres.https://elmon.cat/monplaneta/actualitat/cientific-afirma-que-races-alienigenes-podrien-espiat-terra-lespai
Iker Jiménez ! Fa temps que ho sap
| 0.889997 |
curate
|
{"ca": 0.994034938219003, "en": 0.005965061780997018}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_729913
|
MISSATGE DE LA RESISTÉNCIA FRIKI usuari-MILITAR ALS usuaris La RESISTÉNCIA FRIKI usuari-MILITAR ha decidit declarar un alt el foc permanent a partir del 30 de març de 2006. L'objectiu d'aquesta decisió és impulsar un procés democràtic en Raco Català per a construir un nou marc en el qual siguen reconeguts els drets que com frikis ens corresponen i assegurant de cara al futur la possibilitat de desenvolupament de totes les opcions polítiques. Al final d'aqueix procés els usuaris han de tenir la paraula i la decisió sobre el seu futur. Els administradors corruptes han de reconèixer els resultats d'aquest procés democràtic, sense cap tipus de limitacions. La decisió que els usuaris adoptem sobre el nostre futur haurà de ser resposta. Fem una crida a tots els agents perquè actuen amb responsabilitat i siguen conseqüents davant el pas donat per RFR-M. La RFR-M fa una crida a les autoritats corruptes de Raco Catala perquè responguen de manera positiva a aquesta nova situació, deixant a un costat la repressió. Finalment, fem una crida als usuaris perquè s'impliquen en aquest procés i lluiten pels drets que com a frikis ens corresponen. RFR-M mostra el seu desig i voluntat que el procés obert arribe fins al final, i així aconseguir una veritable situació democràtica para xat Catala, superant el conflicte de llargs anys i construint una pau basada en la justícia. Ens reafirmem en el compromís de seguir donant passos en el futur acords a aqueixa voluntat. La superació del conflicte, ací i ara, és possible. Aqueix és el desig i la voluntat de RFR-M. Països Catalans, Març 2006. RESISTÉNCIA FRIKI usuari-MILITAR RFR-M
IM-PRES-SIO-NANT!!! !
| 0.822717 |
curate
|
{"es": 0.12804878048780488, "ca": 0.8597560975609756, "en": 0.011585365853658536, "fr": 0.0006097560975609756}
| |
mc4_ca_20230418_16_598212
|
FC Barcelona - Betis: Remuntada de campió (4-2) - FC Barcelona
HomeFutbolPrimer EquipNotíciesFC Barcelona - Betis: Remuntada de campió (4-2)
FC Barcelona - Betis: Remuntada de campió (4-2)
Messi, amb dos gols, lidera una remuntada que deixa la Lliga a només dos punts de Can Barça
Golàs de falta de Messi contra el Betis / FOTO: ÀLEX CAPARRÓS-FCB
La Lliga és a tocar. La remuntada d’aquest diumenge contra el Betis acosta el títol a només dos punts de Can Barça. Ha estat una victòria treballada la del conjunt blaugrana, que abans del minut 2 ha encaixat el primer gol i que ha hagut d’afrontar la mitja part amb la gerra d’aigua freda que ha suposat l’1-2. A la represa, Villa i un sensacional Messi –suplent d’inici- han capgirat el marcador i han destrossat un Betis valent al Camp Nou.
Amb aquest resultat, el Barça afronta les últimes quatre jornades de Lliga amb un avantatge d’11 punts sobre el Madrid, que podria avançar la Lliga blaugrana si no guanya aquest dimecres contra el Màlaga, en el partit avançat de la jornada 36. Si els blancs fan la feina, el títol podria caure de forma matemàtica dissabte (si el Madrid punxa a Cornellà-El Prat) o diumenge, amb una victòria culer al Calderón.
Gol i resposta
El partit al Camp Nou ha arrencat amb males notícies per al Barça. Una jugada desafortunada en la construcció ha permès a Pabón plantar-se sol davant Pinto i fer el 0-1. No havien transcorregut ni dos minuts i el matx ja exigia remuntar. I el Barça ha respost d’allò més bé. Vuit minuts més tard, una acció sublim d’Iniesta per banda esquerra ha trobat el cap d’Alexis, que l’ha empès dins.
Setge i càstig
El segon quart d’hora del primer temps ha estat exquisit. El FC Barcelona ha brodat el futbol. Xavi dirigia, Iniesta llançava les arrancades de Tello i només la mala sort de Villa ha impedit repetidament el 2-1. No s’ho creia, l’asturià, que n’ha fallat quatre de clares en un marge de deu minuts. També Iniesta i Tello, amb una fuetada al travesser, han fregat el segon.
Els centímetres que han faltat a l’extrem blaugrana li han sobrat a Rubén Pérez, autor d’un golàs a l’altra àrea del camp. El seu cacau ha suposat l’1-2 i un càstig excessiu per a un Barça superior a partir de l’1-1. Definitivament, tocava remuntada al Camp Nou.
Ara sí, Villa!
Pepe Mel ha mogut fitxa a la mitja part. Ha donat entrada a Beñat en el lloc de Jorge Molina, amb la voluntat de poblar el migcamp i impedir el domini blaugrana. No ho ha aconseguit i el FC Barcelona, en l’última jugada abans que Messi entrès al camp, ha signat la diana de l’empat mitjançant Villa, que aquest cop no ha perdonat de cap. La centrada, a càrrec d’Alves, ha estat mil·limètrica.
Messi la posa on vol
La del gol ha estat la darrera acció de Villa sobre el terreny de joc. Era l’hora de Messi, que ha necessitat únicament quatre minuts per fer el 3-2. Ha estat en una falta directa, dirigida a l’escaire d’Adrián, que únicament ha pogut fregar la pilota amb les mans. El Camp Nou ha esclatat d’eufòria. La remuntada era un fet. Poca estona després, el crac argentí ha tornat a teledirigir un llançament de falta a la creueta. Aquest cop, la fusta ha negat la diana.
S’havia quedat amb més ganes de gol Messi, que ha signat el 4-2 després d’una genialitat prèvia d’Iniesta i Alexis, assistent de l’argentí. En 16 minuts, el ‘10’ havia signat dos gols i havia deixat el matx vist per sentència. Així és el millor, que ha estat a punt de fer un hat-trick quan tot el coliseu cridava ‘Campions, campions’. El cava ja és a la nevera.
Tello: “És un elogi que la gent vulgui que jugui”
| 0.785401 |
curate
|
{"ca": 0.9289772727272727, "es": 0.041193181818181816, "pt": 0.016761363636363637, "it": 0.005681818181818182, "hu": 0.007386363636363636}
|
https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2012-2013/fc-barcelona-betis-cronica
|
mc4_ca_20230418_0_363781
|
març 2017 febrer 2017 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 febrer 2014 Subscriu-te a les noticies Converses en el blog TROBADA 2017
Comentaris recentsros en Menjador SostenibleMFAMPA en GRÀCIES PILAR!! !Pilar Arnal en GRÀCIES PILAR!! !ampadmin en CANVI MENÚ DEMÀ DIMARTS 6 OCTUBRELaura en CANVI MENÚ DEMÀ DIMARTS 6 OCTUBRENubol d’etiquetesactivitats
| 0.71989 |
curate
|
{"ca": 0.7807807807807807, "es": 0.21921921921921922}
|
http://ampasantateresa.es/extraescolars/
|
oscar-2201_ca_20230904_12_115816
|
“me'n cuid de la finca després de que el meu pare es retiràs, qui també s’hi va dedicar així com el meu padrí i no se quantes generacions més.”
Biel Torrens
comercialitzam el nostre propi bessó d'ametlla i algunes de les seves varietats, com l'oli d'ametlla.
“Cultivam el blat xeixa, varietat que antigament era molt freqüent a Mallorca i que ara ha estat recuperada”
a la finca de can caló a ruberts, hi produïm tots els aliments ecològics que comercialitzam
Respectam el medi ambient i tenim cura de la salut dels consumidors i per això empram tècniques de conreu que eviten l’ús de productes químics de síntesi.
Prioritzam totes aquelles varietats tradicionals com els pebres o les tomàtigues de ramellet, de pera, de Valldemossa, de cor de bou, etc.
Tots els aliments que produïm provenen de la nostra finca de Can Caló i en el seu procés hem emprat mètodes de producció ecològica.
| 0.797511 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.cancalo.com/
|
mc4_ca_20230418_13_699980
|
Dissabte serà el dia amb més nuvolositat, però de pluja se n’espera ben poca, més enllà d’alguns plugims. Entre dilluns i dimarts arribaran pluges i una clara refrescada
divendres, 11 d’octubre 2019 - 19:19h
Després d’un divendres calorós amb màximes que han fregat els 30º al nord-est, Ponent i Vall de l’Ebre, aquest cap de setmana tornarà a ser típicament càlid per l’època amb temperatures que pujaran especialment diumenge. No obstant, dissabte els núvols seran molt abundants arreu, especialment al matí, però de pluja no se n’espera amb algunes excepcions. Tot plegat a l’espera dels canvis importants que arribaran entre dilluns i dimarts i que ens portaran pluges generals i una baixada clara de les temperatures.
Pel que fa a dissabte, el pas d’un front poc actiu ens portarà núvols molt abundants al matí a tot arreu, mentre que a la tarda, malgrat que persistiran, seran més trencats. No obstant, no s’esperen pluges, si bé poden caure plugims dispersos a qualsevol punt, sobretot al litoral, i alguns ruixats amb una mica de cara i ulls al Prepirineu de Lleida. Poca cosa tot plegat.
Pel que fa a les temperatures, seran similars o un pel més baixes de dia per la presència de núvols, mentre que la nit serà clarament menys fresca perquè la mateixa nuvolositat impediran que baixin tant els termòmetres. Les màximes es mouran entre 21º i 26º, però fins a 28º a Ponent i vall de l’Ebre i cara nord del Pirineu a causa del vent del sud.
Els núvols seran molt abundants aquest dissabte, especialment al matí | Arnald Pons
Diumenge amb menys núvols però més calor
De cara a diumenge, els núvols seran més trencats i el sol lluirà amb ganes a molts punts, si bé encara hi haurà força intervals de núvols al litoral i prelitoral. No es descarta algun ruixat al Pirineu o Prepirineu a la tarda i de matinada a la costa. Les temperatures pujaran encara més i moltes màximes es mouran entre els 25º i 30º amb un ambient clarament atípic per l’època.
Es confirmen els canvis importants
De cara a la propera setmana, es confirmen els canvis importants a partir de dilluns al migdia amb l’arribada d’un front que, fins dimarts a la matinada, ens portarà pluges generals, localment abundants. Tot plegat amb una clara baixada de les temperatures que ens portarà un ambient de tardor que sembla que arriba per quedar-se.
| 0.810713 |
curate
|
{"ca": 0.9526292916123424, "it": 0.009126466753585397, "es": 0.03824424163407214}
|
https://tarragonadigital.com/previsio-del-dia/12-octubre-2019
|
mc4_ca_20230418_5_301480
|
UB CRAI: Abril-Maig 2008
P�gina inicial > CRAI Biblioteques > Farm�cia > Exposicions temporals > El Medicament del mes > Abril-Maig 2008 > Abril-Maig 2008 Exposicions temporals. El Medicament del mes
Medicaments antiveneris antics NEOSALVARSAN Dosis I(Altres dosis)SULFALBISMUMAENSANTALOL SOL -GONOROL- SULFARSENOL 24ctgr(Altres dosis)ACEITE GRIS al 40%ARGIBATHOL I.C.I. 0,50grNOVARSENOBENZOL BILLON 0,75gr PROCAINGEL
BLENOSANTOL
NEO-TREPOLMYO-SALVARSAN(Altres dosis)NEO-ULIR�NVERDADERO ACEITE DE WAANING-TILLYIS�OLPOMADA PROFILACTICA ANTIVENEREAGONOSANSEPTOYODOS�NDALO MIDY
Foto: Vitrina exposici� al vest�bul de la Facultat Les especialitats de la Pharmakoteka, tant les del Museu de la Farm�cia Catalana com les de la Fundaci� Conc�rdia Farmac�utica, estan dipositades a la Biblioteca de Farm�cia
Desembre 2013Abril 2013Desembre 2012Abril 2012Desembre 2011Abril 2011Desembre 2010Abril 2010Novembre-Desembre 2008 Abril-Maig 2008Febrer-Mar� 2008Desembre 2007Setembre-Octubre 2006Maig-Juny de 2006Mar�-Abril de 2006Febrer de 2006Desembre 2005
Edició: Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci��ltima actualitzaci�: 29/02/2012
| 0.53734 |
curate
|
{"ca": 0.6534040671971706, "es": 0.3059239610963749, "de": 0.040671971706454466}
|
http://www.bib.ub.edu/en/libraries/pharmacy/expotemp0/medicament0/abr08/
|
mc4_ca_20230418_0_744155
|
Elements 1 a 12 d'un total de 93
Finançament internacional Coord:Juan José Guerrero Barreira .Autos: Jesús Lao Jiménez
Protocol empresarial AAVV
Instal·lacions elèctriques interiors AAVV
Paper 45.00 €
Desplegament d’aplicacions web AAVV
Automatismes industrials AAVV
Paper 36.50 €
Desenvolupament web en l'entorn client AAVV
Paper 37.00 €
Desenvolupament web en entorn servidor AAVV
Paper 32.50 €
Disseny d'interfícies web AAVV
Sistemes operatius en xarxa AAVV
Tècnica comptable AAVV
| 0 |
curate
|
{"fr": 0.1300639658848614, "es": 0.2345415778251599, "ca": 0.5245202558635395, "en": 0.11087420042643924}
|
http://editorialuoc.cat/ioc?language=cat
|
mc4_ca_20230418_5_136643
|
El Comú de Sant Julià proposa un impost per tenir mascota - El Periòdic d'Andorra
El Comú de Sant Julià proposa un impost per tenir mascota
El Govern i l’oposició van coincidir en la necessitat de millorar la higiene
Un gos passeja pels carrers d’Andorra la Vella. | Maricel Blanch
Malgrat la duresa de la sessió de consell de comú celebrada ahir a la capital laurediana, el govern i l’oposició van apropar postures quan es va parlar de la higiene i la neteja de la parròquia al torn de precs i preguntes.
El conseller Joan Visa, responent a la pregunta formulada per l’oposició, va donar una llarga i extensa explicació sobre els fets i les accions que s’han anat duent a terme durant la legislatura vigent, entre les quals destaca la proposta «d’un impost per la tinença d’una mascota amb l’objectiu de sufragar les despeses generades pels pipicans –que es pretenen començar a instal·lar a partir de 2017– i les bosses de plàstic».
En total, segons es va informar durant el consell, hi ha censats més de 1.600 gossos, el que suposa una xifra relativament elevada per una població de poc més de 8.000 habitants.
El Govern i l’oposició van coincidir en el fet que «l’incivisme d’una part de la ciutadania» està provocant que «els carrers de la ciutat acumulin brutícia fins a nivells preocupants». Segons Visa, «el carrers que es netegen abans de l’inici de l’escola» s’han de tornar a netejar perquè, en qüestió de minuts, «tornen a fer fàstic». Així doncs, des del comú es va exposar que s’estan estudiant tant mesures sancionadores per a que les condicions del municipi milloren a nivell d’higiene com d’altres propostes que, actualment, es troben en estudi.
Pel que fa al treball relatiu a les proves d’ADN dels gossos, però, el Govern i els comuns segueixen treballant conjuntament per desenvolupar el projecte i poder-lo aplicar amb la major celeritat possible.
| 0.875263 |
curate
|
{"ca": 0.9913793103448276, "fr": 0.008620689655172414}
|
https://www.elperiodic.ad/noticia/55432/el-comu-de-sant-julia-proposa-un-impost-per-tenir-mascota
|
crawling-populars_ca_20200525_31_27034
|
3 min. 08/08/2015 20:43
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x366 Un nen ahir en l’homenatge a les víctimes de la bomba de Nagasaki. / TORU HANAI / REUTERS Un nen ahir en l’homenatge a les víctimes de la bomba de Nagasaki. / TORU HANAI / REUTERS
Avui fa 70 anys una bomba nuclear explotava a Nagasaki. Si el llançament sobre Hiroshima era un acte criminal, encara ho era més aquest segon cop: ja es coneixien els terribles efectes de l’arma nuclear. Tots els hibakusha (supervivents) que he conegut expressen una gran comprensió pel passat i estan del tot deslliurats d’ànim de revenja o retret. Només mostren una profunda i sincera preocupació. Que l’horror que van patir serveixi per aprendre que aquells fets mai més poden repetir-se. Si la humanitat va ser capaç d’aquell immens error, que sigui la darrera vegada.
Però el cert és que 70 anys després d’aquelles bombes i del naixement de les Nacions Unides, 67 anys després de la Declaració Universal dels Drets Humans i 47 anys després de la signatura del Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP), l’amenaça nuclear continua sent una realitat. Les armes atòmiques d’avui tenen una capacitat de destrucció molt superior a les que es van llançar sobre Hiroshima i Nagasaki. Quan Toyofumi Ogura escriu que “Hiroshima, la sisena ciutat més gran del Japó, amb una població de 400.000 persones, havia desaparegut en només tres hores” hem de fer-nos una pregunta: què suposaria, avui, l’ús d’una arma nuclear? La resposta és clara: que la destrucció de què ens parla Ogura seria unes 100 vegades superior. ¿És possible assumir això? ¿És possible gestionar i superar tal nivell de devastació?
No, l’ús d’una arma nuclear, ja sigui conscientment o involuntària, suposaria una catàstrofe humanitària inacceptable. Certament, encara ens cal molt per aprendre a abordar els conflictes d’una manera més positiva i menys destructiva. I desterrar una cultura de violència que només implica pèrdua de vides i vulneracions de drets humans. Però, de totes les armes, aquelles que com a humanitat no ens podem permetre de cap de les maneres són les armes de destrucció massiva i les especialment cruels. Amb l’empenta de la societat civil i l’acompanyament d’organismes internacionals, hem aconseguit posar fi a l’amenaça de les armes biològiques (1972) i químiques (1993), les mines (1997) i les bombes de dispersió (2008). Ara, és urgent i és l’hora de posar fi a les armes nuclears.
Durant molts anys, les potències nuclears han dominat la situació: un TNP que els animava a desarmar-se però no els obligava a un calendari concret, i un món que acceptava el seu (no) lideratge en el desarmament nuclear. Però, altre cop, l’impuls de la societat civil, a través de moltes iniciatives però especialment de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), amb el suport de diversos estats, permetrà que ben aviat s’iniciï un procés diplomàtic per negociar un tractat de prohibició de les armes nuclears. Per primera vegada en 47 anys, les potències nuclears veuran que si elles no estan per la feina no podran impedir que altres s’hi posin.
Aquests dies veiem moltes mostres de solidaritat amb les víctimes d’Hiroshima i Nagasaki. Però la tendresa i la solidaritat amb totes aquelles víctimes passa, inevitablement, per la fermesa en la lluita pel desarmament nuclear.
Més continguts de
11 Comentaris
10 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0.773224 |
curate
|
{"eo": 0.0036754311563471868, "pt": 0.004523607577042691, "ca": 0.9567430025445293, "en": 0.01272264631043257, "de": 0.0011309018942606728, "es": 0.01752897936104043, "br": 0.0036754311563471868}
|
: /firmes/jordi_armadans/Solidaritat-victimes-fermesa-desarmament_0_1409259133.html
|
mc4_ca_20230418_15_730057
|
A mitad de camino (Primera part) - RADIOTEATRE.COM
Aurelio Rodriguez Laura Castillo Apel·les Mestres Quatre dones i el Sol Ruth Goetz Woody Allen Lluís Barón Guillermo Salceda Rafael Peris Pau Rosés Odette Pinto Temporada 2019 - 2020 Terrassenc de l'any Ens trobarem... a l’apartament Fira Modernista
| 0.691433 |
curate
|
{"es": 0.16722408026755853, "ca": 0.8327759197324415}
|
https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/a-mitad-de-camino-primera-part.html
|
crawling-populars_ca_20200525_23_90902
|
Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.350 àlbums i 88.431 cançons
ÀlbumAlacant per interior
Conté 1 lletres
Any2014
DiscogràficaAutoedició
Tens més informació sobre aquest àlbum? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Àlbum. 2019
Senzill. 2019
Senzill. 2019
Senzill. 2019
Àlbum. 2019
Senzill. 2019
Senzill. 2018
Àlbum. 2017
Senzill. 2015
Àlbum. 2015
Àlbum. 2013
Maqueta. 2011
Concert d'homenatge a Guillem Agulló (ajornat):
Feliu Ventura
Freeride Combo
Miquel Gil
Opció k-95
Ovidi 5 - Columna Agulló
Roba Estesa
Smoking Souls
Tribade
Xavi Sarrià i Key day
Concert d'homenatge a Guillem Agulló:
El Cor d'Eliana
El Diluvi
Feliu Ventura
Gemma Abrié
JazzWoman
Maluks
Miquel Gil
Opció k-95
Ovidi 5 - Columna Agulló
Smoking Souls
Tribade
Xavi Sarrià i Key day
Smoking Souls
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.723404255319149, "en": 0.10638297872340426, "pt": 0.05375139977603583, "fr": 0.030235162374020158, "es": 0.019036954087346025, "it": 0.029115341545352745, "sv": 0.015677491601343786, "de": 0.022396416573348264}
|
: /grup/smoking-souls/alacant-per-interior
|
mc4_ca_20230418_14_45218
|
La Policia Local de Calonge demana ampliar la plantilla
La Policia Local de Calonge insta al govern municipal a augmentar la plantilla de cara el 2017. Durant els parlaments de la celebració del dia de la patrona el cap del cos policial ha fet balanç de les actuacions que s'han portat a terme al llarg d'aquest any i ha emplaçat a l'alcalde a ampliar el nombre d'agents.
Des del cos consideren indispensable disposar de més personal per tal de complir els objectius marcats per l'any que ve.
La Policia Local calongina que enguany ha fet un total de 8.000 atencions pretén seguir poteciant aquesta policia de proximitat que ja estan exercint i una major nombre d'agents faria que augmentés la presència als carrers, es poguéssin abarcar les més de 30 urbanitzacions que té el municipi i es milloraria el servei que es dóna als ciutadans, sobretot, durant l'estiu quan es multipliquen el nombre d'habitants a la població.
Durant l'acte de celebració de la festa a la que han assistit diverses personalitats del món policial, judicial així com membres d'altres cossos de seguretat com Mossos d'Esquadra, Guàdia Civil, Policia Nacional i exèrcit, i alcaldes i regidors de la zona.
La festa ha servit per donar distincions a diferents agents que han tingut alguna actuació destacada als darrers mesos o tenen una llarga trajectòria al cos, altres persones relacionades amb la Policia Local o diferents cossos policials que tenen una estreta co·laboració amb l'organisme calongí.
| 0.835686 |
curate
|
{"es": 0.10211027910142954, "ca": 0.8978897208985704}
|
http://costabravadigital.cat/index.php/calonge-sant-antoni/273-actualitat-de-calonge-sant-antoni/99906-la-policia-local-de-calonge-demana-ampliar-la-plantilla
|
cawac_ca_20200528_8_166257
|
Esteu aquí
Les dones d'aigua per Sant Joan 5A
Enviat per 1213osona5a el Dc, 06/19/2013 - 11:30
Les dones d'aigua a les dotze anavan a rentar la roba i això durava fins a la punta de sol. Si algu aconseguia agafar una peça de roba que agues estat rentada per les dones d'aigua no s'hauria de preocupar dels diners i estava protegit de cualsevol malaltia
| 0.70703 |
curate
|
{"es": 0.028735632183908046, "ca": 0.9712643678160919}
|
http://alumnes.evt.cat/content/les-dones-daigua-sant-joan-5a
|
mc4_ca_20230418_17_765695
|
Catalan Arts: Glastonbury Theatre and Cirus Arts Comission busca 6 espectacles per l'edició 2020
Glastonbury Theatre and Cirus Arts Comission busca 6 espectacles per l'edició 2020
La Glastonbury theatre and Circus Arts Comission està buscant 6 espectacles acabats i a punt per actuar per l’edició del festival Glastonbury de 2020. Glastonbury és un dels festivals amb més renom del Regne unit i també a escala internacional. En l’edició del 2019 hi van assistir 200 000 persones.
Per l’edició d’aquest any, que es realitzarà del 24 al 28 de juny, es busquen shows que siguin espectaculars, vibrants i que concordin amb l’atmosfera i l’escala del festival.
Els 6 espectacles que es busquen són:
- Instal·lació a l’aire lliure
Es busca una instal·lació interactiva a l’aire lliure durant els 4 dies del festival. Pot ser una infraestructura que estigui instal·lada durant els 4 dies o pel contrari que es construeixi cada dia. També es poden considerar treballs que no necessitin una estructura o muntatge previ. La instal·lació ha de ser apta perquè hi participi un gran nombre de persones (250 al dia aprox.) i resistent a l’aigua. Dotació: 3.500 lliures.
- Espectacle a l’aire lliure
Es busca una peça per actuar durant els 4 dies del festival. És indispensable que sigui a l’aire lliure i el més resistent a l’aigua possible. L’espectacle pot requerir una instal·lació prèvia si és necessari. Dotació: 5.000 lliures.
- Espectacle de circ a gran escala
Es requereix un espectacle de circ de mínim 3 equilibristes i una durada mínima de 30 minuts amb uns nivells d’acrobàcia i tècnica elevats. L’espectacle es portaria a terme durant 3-4 dies del festival. És indispensable que la peça tingui un disseny de llums i so i ha de ser presentat abans del festival. Dotació: 6.000 lliures.
- Espectacle de circ a petita escala
Es busca un espectacle de circ d’entre 8 i 15 minuts de durada per actuar entre 3 i 4 dies del festival. És indispensable un alt nivell tècnic en les acrobàcies i que tingui un gran impacte en l’audiència (més de 1000 persones.) Dotació: 1.500 lliures.
- Espectacle teatral de carrer
Es busquen dos espectacles de carrer per actuar durant 3 dies del festival. Les companyies hauran d’actuar dues vegades al dia en peces de 45 minuts màxim. L’espectacle ha d’estar preparat per realitzar-se sota condicions de pluja o terra mullat. Dotació: 1.250 lliures.
Més informació: https://bit.ly/37pBmAB
Per aplicar com a candidat cal enviar un document PDF amb tots els requisits al correu gacomissions@gmail.com
Deadline: 3 de febrer de 2020.
| 0.754072 |
curate
|
{"ca": 0.9634920634920635, "ga": 0.00873015873015873, "es": 0.027777777777777776}
|
http://www.catalanarts.cat/web/?q=node/11824
|
wikipedia_ca_20230401_0_13404
|
Vescomtat de Lobinhèr
El vescomtat de Lobinhèr fou una jurisdicció feudal a Gascunya, al Bearn al sud de Marsan, a l'est de Orte, i al nord de Pau (al Bearn).
Guillem Fortun Príncep de Verdun, de la família reial navarresa fou nomenat vescomte de Lobinhèr i Gimoès vers el 980; es va casar amb Brauceta d'Armanyac. Llavors se li deia "Vicecomitatus Lupiniacensis" i el vescomte va ajudar a la construcció d'un monestir (La Réole); també d'aquesta època és un castellet conegut com a "Lou Castet" (el Castellet). No se sap ben bé quan va morir però els seus dominis van anar a parar a la branca gascona d'Oloron i Dacs. Allí Llop havia dividit el país entre Aner (Oloron) i Arnau (Dax i Orte). Un tercer germà, Garcia va rebre la senyoria de Subestre, però a la mort de Guillem Fortun (després del 993), sembla que es va nomenar vescomte a Llop, fill de Garcia de Subestre
Després va passar als vescomtes del Marsan. Al segle XII Arnau Guillem de Marsan va fer la guerra contra Gastó de Bearn. Finalment va passar a Bearn i després a Foix. Mateu de Foix va donar la senyoria d'Andouins i el vescomtat de Lobinhèr al seu parent Joan, del que va passar al seu fill Gastó i d'aquest al seu fill Pau. Aquest fou fet comte el 1555 i va morir el 1562. La seva filla i hereva fou Diana d'Andouins, coneguda com la vescomtessa de Lobinhèr i "la Bella Corisanda", morta el febrer de 1621. Es va casar amb Filibert I de Gramont, Duc de Gramont, Comte de Guiche i senescal de Bearn el 1567 i fou amistançada d'Enric IV de Franca. Del primer va tenir al successor Antoni II de Gramont i Guiche mort el 1644; amb el seu fill Antoni III (1644-1678), el fill d'aquest, Antoni IV (1678-1720), el fill d'aquest Antoni V (1720-1735) i el fill del darrer Antoni VI (1735-1741) els drets del Lobinhèr es consolidaren en la casa dels ducs de Gramont fins a la revolució.
Llista de vescomtes.
- Guillem Fortun 980-?
- Llop de Subestre ?-?
- a Marsan
- a Bearn
- a Foix-Bearn
- Joan de Foix 1398-? (senyor d'Andouins)
- Gastó ?-? (senyor d'Andouins)
- Pau vers 1520-1562 (senyor d'Andouins)
- Diana 1562-1621
- Antoni I (II de Gramont) 1621-1644
- Antoni II (III de Gramont) 1644-1678
- Antoni III (IV de Gramont) 1678-1720
- Antoni IV (V de Gramont) 1720-1725
- Antoni V (VI de Gramont) 1725-1741
- Lluís I de Gramont 1741-1745
- Antoni VI (VII de Gramont) 1745-1789
- Suprimit per la revolució de 1789
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9023454157782516, "fr": 0.06098081023454158, "it": 0.0042643923240938165, "en": 0.017057569296375266, "es": 0.01535181236673774}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=13405
|
macocu_ca_20230731_9_509384
|
3 contes de Carnaval
Les disfresses del senyor Prudenci. L'home eixelebrat. La disfressa més original
Tres contes nous i diferents sobre Carnaval. En un, el senyor Prudenci es disfressa de semàfor i per poc no organitza un autèntic desgavell de trànsit. En l?altre, un home eixelebrat canvia la vida del poble de Muntanya Assenyada. I en el tercer, l?Hug decideix disfressar-se de pirata i, quan surt al carrer, es troba amb algú que porta una disfressa ben original...
| 0.706294 |
curate
|
{"es": 0.04329004329004329, "ca": 0.9177489177489178, "it": 0.03896103896103896}
| |
mc4_ca_20230418_7_526051
|
Lluís Foix: “Ignoràncies mútues” (LV 03.12.14) – Federalistes d’Esquerres
No és un xoc de trens amb vagons desplaçats fora de la via o ambulàncies socorrent les víctimes del sinistre. És, simplement, un recorregut ferroviari en el qual no hi ha estacions comunes. Artur Mas actua com si fos el cap d’Estat de Catalunya, sense haver de retre comptes a ningú que no siguin els ciutadans catalans. Mariano Rajoy actua com si el conflicte amb Catalunya es pogués resoldre amb un cop de llei o amb una sentència del Tribunal Constitucional
El president de la Generalitat actua, gairebé a tots els efectes, com si fos el cap d’Estat de Catalunya, sense haver de retre comptes a ningú que no siguin els ciutadans catalans. No se sent com el representant de l’Estat a Catalunya sinó com el màxim responsable d’un Estat propi. Aquesta és la impressió que fa. Mariano Rajoy, al seu torn, ignora les pretensions de Mas i actua com si el conflicte amb Catalunya es pogués resoldre amb un cop de llei o amb una sentència del Tribunal Constitucional. Va viatjar a Barcelona dissabte passat i no consta que propiciés cap iniciativa per a la trobada dels dos presidents. Res no fa pensar que sigui possible un apropament durant els propers mesos.
Aquesta situació és insostenible a llarg termini. Per dues raons: la primera perquè tard o d’hora es tornaran a obrir les urnes autonòmiques, municipals i generals i oferiran el diagnòstic de l’anomenada voluntat general. La segona és el pes que Europa tindrà en aquest conflicte que no vol tenir interlocutors.
Els calendaris tenen una gran rellevància. Tot sembla indicar que els primers escrutinis seran els autonòmics, ja sigui en forma de llista unitària, de tres llistes sobiranistes separadament o com finalment es decideixi. Les urnes parlaran i en la majoria dels casos reflectiran una implosió inesperada. Són improbables les majories absolutes i serà necessari tornar al pacte entre diferents forces per formar govern. Els pressupostos presentats ahir pel conseller Mas-Colell van entrar coixos al Parlament i tenen un recorregut incert. Tant a Madrid com a Barcelona, el panorama polític d’aquí un any pot canviar radicalment per l’imperatiu de les urnes.
Les primeres eleccions que se celebrin aclariran moltes incògnites i donaran la mesura del que pot passar al llarg del 2015, que es presenta com un any convuls. El poder que no serveix una majoria de ciutadans és debilitat a les urnes amb allò que la democràcia no és per formar governs sinó per fer-ne fora. El que s’exposi primer a unes eleccions escoltarà els pressentiments de societats abatudes, cansades i amb una ràbia continguda per una situació econòmica i social que es prolonga des de fa massa anys. La qüestió nacional és prioritària per a molts, però la precarietat social és igualment important per molts d’altres. La causa nacional i la social no han necessàriament d’anar juntes.
El Partit Popular ha entrat en aquell punt que assenyala la perdició de molts governs. Es tracta de negar la realitat dels fets que poden portar molts al retret que el Quixot fa a Sancho: “Mira, no m’enganyis, ni vulguis amb falses alegries alegrar les meves veritables tristeses”. La quietud i l’immobilisme de Rajoy poden ser una estratègia d’Arriola i la cort de la Moncloa. Però el terra s’està movent amb sotracs sísmics alarmants. No n’hi ha prou de calcular que Podem fragmentarà l’esquerra, sinó de saber fins a quin punt els populars li retiraran el seu suport i, possiblement, un bon nombre es passaran a la formació de Pablo Iglesias.
Tot aquest joc d’ignoràncies mútues entre Rajoy i Mas és possible mantenir-lo interinament perquè ens movem sota el paraigua de la UE. Sense aquest escut de seguretat europeu, els esdeveniments s’haurien precipitat de manera dramàtica fa ja uns mesos. La interdependència és un concepte clau en el funcionament de les institucions europees.
El president Rajoy recorre a Europa perquè negui qualsevol possibilitat de secessió catalana. La Unió Europea ve a dir que no és un club de particulars sinó d’estats que defensen la seva integritat territorial. I el president Mas, simplement, no parla amb cap europeu de certa rellevància política. Tampoc no es produeixen visites europees de primer nivell a Catalunya.
Tal com estan les coses, la sortida d’aquesta confrontació política només pot venir a través de les urnes, que l’any vinent s’obriran en dues ocasions preceptivament, i en el cas de Catalunya podem assistir al final d’una nova legislatura truncada, curta, que tindria molt a veure amb les concentracions reivindicatives als carrers en tres Diades consecutives i en el simulacre d’eleccions del 9 de novembre.
Si les urnes no aclarissin el panorama, la qual cosa seria un fracàs per a tothom, la Unió Europea podria ser la garantia per evitar una ruptura no pactada entre Madrid i Barcelona. Un conflicte mal tancat al sud d’Europa s’intentaria neutralitzar per part de la comunitat internacional per motius molt diversos. Aquesta situació de confrontació oberta entre Artur Mas i Mariano Rajoy no pot durar indefinidament. O intenten pactar una solució o hauran d’apartar-se de la primera línia perquè d’altres puguin arribar a un acord i trobar una sortida
(La Vanguardia, 3 de desembre de 2014)
PreviousPrevious post:Margarita Rivière: “Conferència club”NextNext post:Laura Freixas: “Tota la resta” (LV 04.12.14)
| 0.849741 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://federalistesdesquerres.org/2014/12/lluis-foix-ignorancies-mutues-lv-03-12-14/
|
crawling-populars_ca_20200525_52_237717
|
Javascript deshabilitat
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador. Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Hemos realizado mejoras de seguridad en el acceso a campus.
Pulse el botón para acceder.
Màsters universitaris
Màsters universitaris
Presentació
Presentació
Formem persones per a transformar les organitzacions.
El màster universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans online de la UOC forma professionals i investigadors polivalents experts en la direcció avançada de persones i l'organització del treball, capaços d'adaptar-se als canvis tecnològics i de donar resposta a les necessitats de les empreses i organitzacions en el segle XXI.
Crèdits: 60 ECTS
Inici: 21 octubre 2020
Títol: Direcció i Gestió de Recursos Humans
Idioma: català, castellà
Idioma
En l'actualitat, les organitzacions es troben en un ampli procés de transformació de la seva activitat en un model basat en el coneixement i la innovació. Un nou context que requereix professionals preparats per a liderar aquests canvis.
El màster proporciona les estratègies i les tècniques avançades per a la funció de recursos humans, i els elements clau que marcaran el futur, basats en les organitzacions 2.0 i la tecnologia digital.
El màster té un enfocament interdisciplinari que integra de manera transversal àrees com la direcció d'empreses, l'economia , la psicologia del treball i les organitzacions, i les relacions laborals. El màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans es vertebra en tres eixos principals:
En aquesta línia, s'ofereix la possibilitat de realitzar pràctiques en empreses, que la UOC o bé el propi estudiant, proposa.
L'estudiant format a la UOC es converteix en un expert del sector amb una visió global innovadora i amb capacitat de lideratge, preparat per a abordar la transformació d'una empresa, aconseguir el progrés competitiu i millorar el benestar dels treballadors.
L'equip docent està integrat per professorat universitari i investigador i per professionals en actiu de prestigi reconegut.
Sessió informativa. Màster Universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans
El màster universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans és una titulació que ha estat verificada pel Consell d'Universitats, i la seva implementació autoritzada per la Generalitat de Catalunya, segons el que marca la legislació vigent.
Els títols universitaris oficials de la UOC tenen validesa en tot el territori espanyol, tenen efectes acadèmics plens i habiliten, si escau, per a la realització d'activitats professionals regulades, d'acord amb la normativa que en cada cas resulti aplicable.
Aquests títols s'expedeixen juntament amb el suplement europeu al títol (SET), que facilita informació sobre els estudis cursats per l'estudiant, els resultats obtinguts, les capacitats professionals assolides i el nivell de la titulació en el sistema espanyol d'educació superior, amb la finalitat de facilitar-ne el reconeixement i promoure la mobilitat d'estudiants i titulats dins de l'espai europeu d'educació superior (EEES).
La validesa en altres països dels títols universitaris oficials expedits per la UOC vindrà determinada en cada cas per les lleis d'educació de cada país.
Consulta més detalls sobre:
+ Homologació
+ Legalització
Qualitat de la titulació
La qualitat d'aquest programa està avalada per l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), la qual assegura el rigor i l'acompliment dels estàndars exigits a l'EEES.
+ Qualitat de la titulació
Fins el 8% de dte. per matrícula anticipada
Fracciona el pagament en quotes
En qu� idioma prefieres realizar tus estudios
Sol·licita informació
La consulta s'ha registrat correctament. En breu es posaran en contacte amb tu
Sol·licita informació
Error al realitzar la consulta.
Envia les teves dades i rebràs informació d'aquest programa i d'altres que et puguin interessar
Informació sobre la política de protecció de dades
Seus UOC
Tenim 12 seus i més de 50 punts UOC a la teva disposició, consulta on són i els serveis que ofereixen.
Matrícula anticipada
Fins a un 8% en graus i màsters universitaris si et matricules fins al 22 de juny inclòs.Pots fraccionar el pagament del teu grau o màster universitari en quotes.
Informa-te'n
Reinventant la universitat
El model educatiu de la UOC
Avalada pels graduats
El 93% tornaria a triar la UOC.
Reconeguda per les empreses
Un 93% té feina.
Premis internacionals
Reconeixements a la seva trajectòria, qualitat, innovació i excel·lència.
La UOC en xifres
73.081 estudiants 81.084 graduats 8.190 aules obertes 4.724 docents
Model educatiu
10 motius per a triar la UOC
Estudiar a la UOC en 7 vídeos
La Comunitat de graduats
El moment de ser #eltuquevolsser és SEMPRE
Sol·licita informació
La consulta s'ha registrat correctament. En breu es posaran en contacte amb tu
Sol·licita informació
Error al realitzar la consulta.
Envia les teves dades i rebràs informació d'aquest programa i d'altres que et puguin interessar
Informació sobre la política de protecció de dades
Estudia a la UOC
| 0.651146 |
curate
|
{"en": 0.020328381548084442, "ca": 0.9190774042220484, "es": 0.056684910086004694, "eb": 0.001563721657544957, "oc": 0.0023455824863174357}
|
: /ca/masters-universitaris/direccio-gestio-recursos-humans/presentacio
|
mc4_ca_20230418_14_445038
|
Usuaris del tren insten Puigcerd� a no pagar l�elevador que ha de fer Adif - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Usuaris del tren insten Puigcerd� a no pagar l�elevador que ha de fer Adif L'Ajuntament vol destinar una recaptaci� local a fer accessible l'acc�s als combois
L�estaci� de Renfe de Puigcerd�, on l�Ajuntament vol posar un elevador
arxiu/emili gimenez
El col�lectiu "Perqu� no ens fotin el tren", que des de fa tres anys lluita per aconseguir millores a la l�nia R3 que uneix Barcelona amb Puigcerd� passant per Osona i el Ripoll�s, ha instat l'Ajuntament de la capital cerdana a no assumir la instal�laci� d'un elevador a l'estaci� per adaptar l'acc�s als combois a les persones amb discapacitats. L'Ajuntament i els organitzadors de la cursa Dream Runners van anunciar fa uns dies que destinarien el 30% de la recaptaci� de la cursa que han convocat el 15 d'agost a instal�lar l'elevador a l'estaci� de la Renfe. El col�lectiu "Perqu� no ens fotin el tren", amb seu a Osona i representaci� a la Cerdanya, ha avisat el consistori puigcerdan�s que prenent aquesta decisi� fa el joc a Adif, Renfe Operadora i la Generalitat, que s�n els que haurien d'invertir en la l�nia perqu� sigui accessible per a tothom. El col�lectiu ha em�s un comunicat, que en els pr�xims dies podria fer arribar al consistori, on exposa que "amb iniciatives com aquestes s'est� fomentant que les administracions p�bliques eludeixin les seves obligacions i que des de la societat civil estiguem extralimitant el nostre paper, ja que no tan sols tenim la feina de reclamar el que �s just, sin� que fins i tot ens hi fan invertir".
| 0.868956 |
curate
|
{"ca": 0.9566563467492261, "es": 0.043343653250773995}
|
http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2015/08/01/usuaris-del-tren-insten-puigcerda/324053.html
|
cawac_ca_20200528_0_160786
|
NOTÍCIES
Les escoles de teatre es troben a La Planeta Publicat per El Punt 30/03/2008
L'escola de teatre El Galliner i les aules de teatre d'Andorra, lleida i Mataró, fan una trobada avui (17.00 h) a La Planeta de Girona, en què presentaran un treball de creació conjunta a partir de la improvisació i la creativitat dels alumnes. Es tracta de quatre versions reduïdes i molt lliures de Romeu i Julieta , de William Shakespeare, partint de tècniques teatrals diferents.
| 0.781829 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.teatral.cat/ca/noticies/fitxa_noticies/7504
|
mc4_ca_20230418_5_317503
|
El barri de Ca n’Anglada | Records de Terrassa
El barri de Ca n’Anglada
ca n'anglada 1936
El 1955 es crea la parròquia de Sant Cristòfor que comença les seves activitats a l’ermita de ca n’Anglada i en un barracó de fusta col•locat a la plaça.
Gràcies a l’aportació d’un grup de ciutadans benemèrits el bisbat compra una illa de cases per construir-hi un complex parroquial, els plànols del qual s’encarreguen a l’arquitecte Sr. Baca i Reixac.
biblioteca ca n'anglada
El 1959 es construeix la cripta de la futura església, gràcies a l’ajut de l’industrial Ramon Pont, així com la sala d’actes del Centre Parroquial i es comencen a fer les processons de Setmana Santa de marcat estil andalús.
El 1958 es troba la sepultura romana de plom (S. IV d.c.) i el 1960 es construeix el parvulari de Sant Cosme.
El 1962 el barri sofreix els estralls de les rierades, especialment en la seva part sud-est al costat de la riera de les Arenes. Aquest any la masia de ca n’Anglada es cedida a les Germanes de l’Assumpcióque s’hi instal•len per donar els seus serveis d’assistència social.
plaça ca n'anglada festa catecisme 1957
El 1965 es construeix el col•legi Ramon Pont, gràcies als ajuts de Càrites i comença a funcionar el camp de futbol del Sant Cristòfor, tots al carrer de Sant Tomàs, que no és asfaltat fins l’any 1971, any en que també s’urbanitza la Plaça de Ca n’Anglada (que llavors es deia de Pius XII) i que popularment s’anomenava Plaça Roja o Plaça del Cura, en honor al sacerdot Agustí Daura (del 1965 al 1973) que en les primeres eleccions democràtiques va passar a ser cap de llista pel PSUC a Terrassa. A la parròquia va ser substituït per el sacerdot Lluís Bonet i Armengol (del 1973 al 1993) i actual rector de la Sagrada Família de Barcelona. El 1970 es funda l’associació de veïns de ca n’Anglada.
Curiositat: Al 1958 l’ajuntament va decidir rotular els carrers del barri amb noms de patrons de diversos gremis: Sant Honorat dels forners, Sant Cosme i Damià dels metges, Sant Crispí dels sabaters, etc.
« El col·legi de nenes Magdalena Rosell de ca n’Anglada:
La desapareguda casa Albí – Duffour »
Etiquetes: Agustí Daura, Baca i Reixac, Germanes de l’Assumpció, Lluís Bonet i Armengol, masia ca n’Anglada, parròquia de Sant Cristòfor, Plaça Roja, ramon pont
Ricard Font Serra, (22:19:57) : Qui coneixia a la monja Montserrat de can Revifa, sabia que era una germaneta de l’Assumpció, que eren d’origen francès. Havia estat una de les germanes de ca n’Anglada.
Mossèn Daura era el vicari, el rector era mossèn Ros, el primer diríem d’esquerres i el segon de dretes.
| 0.835156 |
curate
|
{"ca": 0.9691044192412984, "fr": 0.030895580758701604}
|
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/21/el-barri-de-ca-nanglada/
|
macocu_ca_20230731_9_517452
|
Data(es)
Maria Girona i Benet (Barcelona, 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015) fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, a més de professora d'Elisava i cofundadora i professora de l'Escola EINA.
Cronologia destacada
1923 - Neix a Barcelona el 30 de novembre de 1923, filla de l'arquitecte barceloní Lluís Girona i Cuyàs i de Mercè Benet i Vancells.
1945 - Conèix al pintor Albert Ràfols Casamada a l'Acadèmia Tàrrega de Barcelona, amb qui forma el Grup Els Vuit, juntament amb el poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell.
1947 - Primera exposició col·lectiva amb el grup Els Vuit a la Sala Pictòria de Barcelona.
1948 - Participa en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. També ho faria en edicions posteriors.
1950 - Obté una beca del govern francès i es trasllada a París, on resideix fins a l'any 1954. Participa en una exposició col·lectiva en el Col·legi d'Espanya de la ciutat universitària de París.
1952 - El 27 de febrer es casa amb Albert Ràfols Casamada. Membre organitzador del Cinquè Saló d'Octubre. Participa en l'exposició Fleurs et natures mortes del Museu d'Art Modern de París.
1953 - Participa en la II Biennal Hispanoamericana d'Art celebrada a l'Havana.
1954 - Participa en la III Biennal Hispanoamericana d'Art celebrada a Barcelona.
1961 - Exposició individual a la Galerie Lambert de Paris i al Club Internacionale Féminin de Peinture al Museu d'Art Modern de Paris. Comença la seva activitat docent a l'Escola de Disseny Elisava.
1962 - Comença la seva activitat pedagògica a Elisava. Exposició individual a l'Ateneo de Madrid.
1965 - Participa en la primera mostra de l'Estampa Popular Catalana a la Galeria Belarte.
1967 - Funda l'escola EINA juntament amb altres docents d'Elisava.
1995 - L'il·lustra una antologia poètica de Juan Ramon Jiménez.
1997 - Premi de les Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona.
| 0.796609 |
curate
|
{"zh": 0.0041515308770108976, "ca": 0.8572911261027504, "pt": 0.010378827192527244, "es": 0.12817851582771148}
| |
mc4_ca_20230418_5_532245
|
Domek Drewniany Nowa Wola Polònia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Nowa Wola 58, Nowa Wola, Nowa Wola, Polònia, 97-438 - Veure al mapa
Basada en8comentaris
Convenientment situat a Nowa Wola, Domek Drewniany és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Domek Drewniany, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com aparcament de cotxes, instal.lacions de barbacoa.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara escriptori, balcó/terrassa, nevera, plat de dutxa, estris de cuina per satisfer els clients més exigents. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de parc infantil, jardí. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Nowa Wola, faci de Domek Drewniany la vostra llar.
Allotjaments a Nowa Wola
| 0.737868 |
curate
|
{"ca": 0.8796861377506539, "es": 0.0993897122929381, "en": 0.020924149956408022}
|
https://www.agoda.com/ca-es/domek-drewniany/hotel/nowa-wola-pl.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_44899
|
Èticament el món de l'esport català ha d'estar molt desballestat pel fet que només un esportista li ha donat suport públicament a Àlex Fàbregas.I aquets nois han de ser model d'alguna cosa ?http://www.naciodigital.cat/noticia/45578/exjugador/barca/marc/crosas/amb/alex/fabregas
Un altre que ha fet molt esport en la seva vida.
Et refereixes a mi ?
No, no i ara!
Doncs et puc passar el meu currículum d'esportista i el de la meva família
Ho estic desitjant Has competit mai a nivell professioal? Participar en competicions oficials i tota la pesca?
Tor ha de ser professional en esport ?Quins valors noi
No parlis dels meus valors si no els coneixes. Jo, per bé o per mal he tingut l'esport professional, d'elit a tocar. Competicions oficials i aquestes coses, en un esport minoritari com és el Rem. Hauria competit al mateix nivell que Puyol, Ronaldinho o Fabregàs; però en el Rem. Per això per poc que sigui puc comprendre els esportistes catalans o bascos que juguen amb la selecció espanyola. No es fa per patriotisme, sinó per competir, per dedicació, per amor a l'esport.
Jo vaig estar 8 anys professional, però com a tècnic, i has començat tu a posar-te amb mi, i a veure si no simplifiques
Aleshores encara em sorprèn més la teva postura. Sincerament em costa de creure que els esportistes que representen l'Estat Espanyol en competicions internacionals ho facin empesos per un sentiment patriòtic i no pel plaer de competir i jugar.
Company InumEm sembla que t'has esverat i has llegit depressa el que he escrit, en cap moment he criticat el fet de què un esportista vagi amb la selecció patranyola, si en el seu moment a mi m'haguessin convocat, òbviament hi hauria anat, el que segurament no n'hagués fet un enaltiment.He criticat el fet de què cap esportista li doni suport a en Fàbregas pel fet de veure's mermada la seva llibertat d'expressió, i de què siguin tant poc solidaris an un fet com aquest, que no vol dir renunicar a jugar amb Espanya, sinó donar-li suport i condemnar els atacs rebuts.No és un problema d'espanyolisme o catalanisme, per mi és un problema de drets humans, si hagués estat a la inversa el fet seria igualment condemnable.
| 0.854703 |
curate
|
{"ca": 0.9444962686567164, "es": 0.03031716417910448, "pt": 0.025186567164179104}
| |
crawling-populars_ca_20200525_25_20633
|
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Enrere
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8928571428571429, "da": 0.10714285714285714}
|
: /infancia/ca/detall/taller-aula-d-enquadernacio-_99400650299.html
|
oscar-2201_ca_20230904_12_122513
|
L'edifici de l'Alcaldia de la Torre ja disposa d'una nova instal·lació fotovoltaica. Juntament amb les presentades fa unes setmanes a Carpesa i les que s'instal·laran al Palmar el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica de l'Ajuntament de València, Alejandro Ramon, ha afirmat que es pretén "impulsar, també des dels pobles de la ciutat, el canvi de model energètic, amb la producció d'energia neta i generant pràcticament tota l'energia que consumeix eixe edifici al llarg de l'any". Aquest dijous, Ramon ha comprovat in situ la nova instal·lació juntament amb la regidora de Pobles, Lucía Beamud, i l'alcalde de La Torre, Roberto Cuartero.
Amb aquesta nova instal·lació es promou l'ús d'energia neta i 100 % renovable transformant l'energia solar en elèctrica d'autoconsum per a l'edifici de l'Alcaldia. S'hi ha instal·lat 47 panells de 380 kW que generaran un total de 24.283 kWh a l'any, l'equivalent al consum mitjà de sis vivendes. La potència instal·lada és de 17,68 kWp, sent la nominal donada per l'inversor de 15 kW. "Calculem que s'evitaran prop de 10 tones d'emissions de diòxid de carboni -9.713,2 kg- gràcies a una instal·lació amb una vida útil molt més llarga que el període per a la seua amortització", ha explicat el regidor. El cost total, IVA inclòs, és de 42.902,85 euros.
El sistema de monitoratge facilitarà una transferència contínua de dades als inversors i permetrà ajustar el flux d'energia a la demanda segons disponibilitat, utilitzant així els recursos de forma intel·ligent. A més, els excedents resultants, que no es consumisquen, seran vessats a la xarxa elèctrica per obtenir una compensació en la factura municipal.
La regidora de Pobles, Lucía Beamud, ha fet valdre "el protagonisme dels pobles de València en unes polítiques prioritàries i transversals al govern municipal per combatre l'emergència climàtica i beneficiar als pobles i la seua ciutadania amb un model més sostenible, amb energia neta i amb una reducció important de la factura energètica".
| 0.907648 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.valenciaextra.com/valencia/la-torre-estrena-instal-lacio-fotovoltaica_256397_102.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_33278
|
«Tinc l'autoritat per dir que Europa no reconeixeria la independència»Duran i Lleida afirma que a "Catalunya no hi ha un sentiment independentista"Crònica de El Mundo sobre les paraules de Duran i Lleida. Foto: El Mundo El cap de files Unió Democràtica de Catalunya continua la seva croada contra la independència de Catalunya. Una convicció que s'incrementa en el panorama preelectoral a Madrid i per la voluntat de diferenciar-se del seu company de viatge, el president de la Generalitat, Artur Mas. Aquest dimarts en va donar un altre exemple al programa de televisió "La Vuelta al Mundo" de Pedro J. Ramírez on va repetir per activa i per passiva que ell "no era independentista". En aquest sentit i investit com a portaveu de la comissió d'Exteriors del Congrés espanyol, va afirmar que ell "és conscient que la Unió Europea no reconeixeria la independència de Catalunya respecte Espanya". "Fa falta algú amb autoritat que ho digui" va sentenciar. Duran i Lleida va anar més enllà i va emfatitzar que a "Catalunya no hi ha un sentiment majoritari independentista; hi ha gent que sent Espanya com la seva nació i amb la independència només dividiríem el país" va argüir el líder socialcristià. Així mateix va marcar diferències amb la política oficial de CiU amb les consultes, "donem suport, però no participem".Noticia a Naciodigital.cat
A les eleccions espanyoles s'ha de fer una campanya ferotge contra en Duran i Lleida, ni un vot a CIU (ni al PSOE). Espero que l'independentisme hi vagi ben unit i CIU es mengi els mocs. Quin desgraciat.
El problema de CiU és en Duran. És com un càncer.
Però no se l'extirpen i és el secretari d'organització i es el cap de llista a Madrid. No els hi molesta gaire, em temo.
els vostres càncers sembla que tampoc els podeu treure
No coneixeràs a ningú d'ERC en contra de la independència, a CIU n'hi ha a cabassos. Si vols comparar, fes-ho millor.
hi ha molts tipus de càncer veig que prefereixes fer-te l'orni
| 0.830049 |
curate
|
{"ca": 0.9834710743801653, "es": 0.01652892561983471}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_444481
|
Historia Social
Historia Social és una revista quadrimestral d'investigació acadèmica, escrita en castellà i fundada el 1988, considerada de referència dins les publicacions internacionals d'història.
L'editorial, des dels seus inicis, fa un rigorós seguiment de la informació; els articles passen per un procés de revisió per parells i doble cec, nacionals o internacionals i externs a la revista, abans de ser inclosos a la publicació. Tracta temes de ciències socials i història, tant d'àmbit general, com propostes teòriques possibilitant el debat entre posicions discrepants. També edita monogràfics o dossiers de particular interès sobre l'estat de la historiografia social en el moment present. A les seves pàgines han col·laborat reconeguts autors i investigadors com Pere Gabriel i Sirvent, Julián Casanova, Javier Paniagua Fuentes o Peter Burke entre d'altres.
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.017341040462427744, "ca": 0.9826589595375722}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=444482
|
cawac_ca_20200528_0_197425
|
Treballes desde casa? Has de possar ordre en la teva oficina? Necessites ordenar i actualitzar la documentació personal, de la feina, de l’escola, rebuts, extractes, …?
T’oferim una completa i moderna gamma d’articles per a l’oficina així com també de solucions de arxivat. Aquestes solucions van des d’objectes per mantenir ordenat l’escriptori, safates per guardar cartes, mobles amb calaixos per separar documents fins suports per a CD i DVD. Els dissenys exclusius de la firma OSCO compten amb acabats d’estil modern i contemporani en acrílic, acoblament de filferro i símil en cuir, el que demostra la nostra manera d’interpretar les tendències de la moda actual. Els productes de la firma SCHWARTZ Recycled Ecological s’elaboren amb materials ecològics i reciclables de primera qualitat una àmplia gamma de productes de papereria de disseny, mitjançant un procés de producció artesanal, seguint una línia creativa pròpia,artística i pràctica alhora. La firma SEMIKOLON aporta diferents formats amb variats i alegres colors.
| 0.802213 |
curate
|
{"es": 0.05870841487279843, "ca": 0.9412915851272016}
|
http://www.raima.cat/?p=1060
|
mc4_ca_20230418_6_223814
|
Casos reals - MyBloo
La Clau Gourmet és una fleca local amb degustació situada en una de les àrees més concorregudes de la ciutat que ofereix productes de qualitat a bons preus. No obstant això, volia guanyar visibilitat al veïnat i comunicar-se amb els seus clients, amb l’objectiu de diferenciar-se de la resta de la competència. Per fer-ho, va contractar myBloo. Es va organitzar una sessió fotogràfica de la fleca i dels seus productes per crear una pàgina web, una aplicació mòbil, millorar els perfils de les xarxes socials i s’hi va instal·lar una pantalla digital de 40” per ajudar a atraure els vianants del carrer i fer que hi entressin més clients i guanyar visibilitat dels seus productes i ofertes entre el veïnat i els clients.
«Tot el procés ha estat molt ràpid i còmode. Em van sorprendre les fotografies tan professionals del meu negoci»
Obert des de fa més de 20 anys, Casa Aliaga és un restaurant emblemàtic que ha optat per la innovació i l’enfocament omnicanal. Volia millorar l’experiència del consumidor tant a la seva pròpia botiga com en el món online. Per aconseguir aquest objectiu, myBloo va crear per a Casa Aliaga una pàgina web, els perfils de les xarxes socials, una aplicació mòbil, contingut multimèdia i hi va instal·lar una pantalla de 70”. Aquesta transformació digital va millorar la comunicació amb els clients habituals, que ara ja poden consultar el menú diari a l’aplicació, a més de poder actualizar tots els seus canals de comunicació de forma automàtica amb un únic correu electrònic.
«Ara, la pantalla digital atrau totes les mirades gràcies a la seva mida i al contingut, que canvia constantment»
Aviram La Moreneta és una polleria ecològica situada al mercat de Sant Gervasi de Barcelona que ha decidit apostar per la innovació amb el pla Essential de myBloo. El seu objectiu és oferir una imatge més atractiva, millorar la comunicació amb els seus clients i augmentar les vendes. “Cal estar connectats”, explica Josep Ribas, propietari de La Moreneta.
"Hem observat una millora en la fidelització dels seus clients i hem arribat a nous consumidors a través de diversos canals de comunicació"
| 0.846805 |
curate
|
{"pt": 0.009411764705882352, "ca": 0.9571764705882353, "es": 0.033411764705882356}
|
https://www.mybloo.com/carteleriadigital/ca/case-studies/
|
macocu_ca_20230731_9_406788
|
Torna el tour gastronòmic Vila-Tapes
Des de 27/5/2016 fins 12/6/2016
Del 27 de maig al 12 de juny torna el Vila-Tapes, el tour de tapes a Vila-seca, on hi col·laboren un total de 18 establiments de Vila-seca i la Pineda.
Organitzat per l'Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca, cal recordar que cada tapa, acompanyada d'un quinto, té un preu de 2,50 euros.
En el cartell adjunt, podreu veure els establiments participants.
| 0.720721 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_6_92306
|
L'any 1264, exactament el dia 4 d'octubre, Jaume I el Conqueridor atorga un Privilegi a la comunitat jueva de Besalú per poder construir la Sinagoga o "schola judeorum". La Sinagoga era l'edifici públic més important de la jueria, centre de la vida de l'aljama, on es feia oració, es llegia i explicava la Torah i altres textos bíblics.
A la sinagoga es guardava el rotlle de la Torah. ert dimensions de l'edifici, que podia tenir adjacents els banys o Miqvé, no podia excedir de la mida fixada pels papes en els primers segles del cristianisme. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de Besalú amb la plaça dels jueus, ja que la situa en algun indret de la mateixa o molt propera a la plaça.
La intervenció arqueològica recent, va tenir com a objectiu principal exhumar les possibles restes de la sinagoga i poder analitzar l'estructura d'aquell edifici, la distribució interna i les fases històriques que l'han marcat.
Un altre objectiu era evidenciar la relació existent entre la Sinagoga i el Miqvé. La intervenció es va portar a terme en un sector concret, el més proper al Miqvé i que sembla preservat de les diferents obres realitzades al llarg dels anys en aquesta plaça. La documentació antiga ubicava en aquest sector l'edifici de la Sinagoga i les excavacions realitzades als anys 1964, 1965 i el 1977 havien posat al descobert el Miqvé i un mur situat al nord est de la plaça. Semblava doncs idoni el seguiment de la línia de la façana de la última casa construïda al carrer de la baixada del Miqvé.
El Miqvé és un edifici singular dins el context medieval europeu. Va ser descobert el 1964 i reconegut com un miqvé o banys rituals jueus. La immersió era imprescindible per a la purificació espiritual en determinades circumstàncies: després del part i de la menstruació per a la dona, abans del Sabath i Yom Kippur per a l'home religiós, i d'altres. La llei mosaica exigeix l'aigua natural emanada d'una font, un riu el mar o un estany, en aquest cas per filtració de l'aigua del riu Fluvià. El volum mínim requerit és de 40 saha , que és una mesura basada en colzes.
Notícies i reculls de premsa:
31/08/2007 Descobreixen un carreró medieval a prop de la sinagoga de Besalú. És paral·lel a la baixada del Micvé i fa uns 15 metres de llargada.
24/07/2007 Descobreixen un carreró medieval a prop de la sinagoga de Besalú. És paral·lel a la baixada del Micvé i fa uns 15 metres de llargada.
26/02/2007 La sinagoga medieval de Besalú, única a tot Catalunya, s'inaugurarà el 3 de març ja rehabilitada. L'edifici associat als banys es podrà visitar coincidint amb Besalú, Ciutat Jueva.
14/11/2006 Descobreixen a Besalú un paviment medieval al portal dels Horts. Els arqueòlegs consideren que podria ser del segle XI.
07/10/2006 Besalú completa el projecte de museïtzació de la sinagoga. La comissió de Patrimoni hi va donar el seu vistiplau.
13/06/2006 Descobreixen un carrer medieval al costat de la sinagoga de Besalú. Tot i que ja estava documentat, fins ara no s’han trobat les restes .
19/05/2006 La sinagoga de Besalú va prenent la forma definitiva. S’ha localitzat un capitell del segle XIV, de pedra calcària, aliè a l’edifici.
16/04/2006 Localitzen en perfecte estat el mur de darrere la sinagoga de Besalú L’accés del portal dels Jueus seria posterior a l’edifici religiós i, probablement, l’entrada quedaria més cap endins.
09/03/2006 Els treballs a la sinagoga de Besalú destapen l’accés al portal dels Jueus També han aparegut les bases d'uns dipòsits que podrien ser del segle XV.
24/02/2005 Un equip de la UdG troba a Besalú restes de la sala d'oracions i del pati de la sinagoga L'Ajuntament vol crear ara un centre d'interpretació de tot l'espai, situat al costat dels banys.
02/12/2003 Besalú reforça la candidatura a patrimoni de la humanitat adquirint la titularitat dels banys jueus Trobats per casualitat el 1964, ahir el Consell Comarcal de la Garrotxa els va traspassar a l'Ajuntament
26/04/2003 Delimiten el call Jueu de Besalú a partir de l'excavació de la sinagoga Dissabte 26 d'abril de 2003 s'inaugura la primera fase dels treballs d'adequació de l'espai
19/12/2002 La sinagoga de Besalú apareix al costat dels banys jueus La troballa, inusual, ajudarà a desencallar la recerca sobre la cultura hebrea.
19/10/2002 Un arqueòleg de la UdG delimita la sinagoga i el cementiri jueus de Besalú.
Informació extreta de: Hemeroteca del "Diari de Girona" i "El Punt" Dades en el propi jaciment
| 0.818547 |
curate
|
{"ca": 0.9745858860903108, "es": 0.02541411390968913}
|
http://www.portalgironi.cat/Arqueolo/Garrotxa/BSSIN000.html
|
naciodigital_ca_20220331_0_81276
|
El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de València ha iniciat un programa pilot de monitorització remota dels malalts donats d'alta per Covid-19, en el que al pacient se li facilita un dispositiu semblant a un rellotge, sense cables, i que està connectat a les dades del seu telèfon mòbil.
D'aquesta manera, a través del mòbil, els professionals poden portar un seguiment en temps real de la seva saturació a la sang, la freqüència respiratòria, així com el pols. En el programa hi estan col·laborant també els serveis de Pneumologia i Anestesiologia i Reanimació, segons ha informat la Generalitat valenciana en un comunicat.
L'objectiu és poder portar un control i seguiment dels pacients que durant l'ingrés han presentat "baixos nivells d'oxigen amb l'avantatge de fer-ho de forma remota i en temps real", segons detalla la nota.
Els pacients reben el kit després de sortir de l'hospital, amb una explicació de com funciona. Es tracta d'un dispositiu "còmode i simple" que únicament necessita vincular-se a un telèfon amb dades a internet, que es connecta alhora amb els professionals de l'hospital. El sistema té totes les mesures de seguretat d'informació i protecció de dades.
La prova s'ha iniciat amb 20 pacients, a qui es realitza un seguiment durant dos períodes de quatre dies després de l'alta, amb un interval de 10 dies entre les monitoritzacions, amb la qual cosa es persegueix reduir el temps d'hospitalització dels pacients.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà alerta d'un element «més perillós que les mascaretes» per als nens
L'epidemiòleg enumera els motius pels quals creu que les tauletes digitals no són bones per als més petits
coronavirus
La Covid redueix la matèria grisa i la mida del cervell
Investigadors d'Oxford descarten que la malaltia afecti la memòria, però sí en la realització d'algunes tasques intel·lectuals
Coronavirus
Detecten a Catalunya un factor que augmenta el risc de mort per Covid
La prestigiosa revista mèdica "Trombosis Research", d'àmbit internacional, ha publicat els resultats de la investigació liderada per Mireia Constans, de la fundació manresana Althaia
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Coronavirus: mapes i gràfics
La vacunació a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9836457917830076, "en": 0.01316314319904268, "km": 0.0031910650179497405}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/216742/clinic-valencia-monitoritza-forma-remota-pacients-donats-alta-covid
|
macocu_ca_20230731_7_104698
|
Granados rep als quatre guanyadors de les propostes dels pressupostos participatius
28/05/2019
Nombre *
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8217821782178217, "pt": 0.09900990099009901, "fr": 0.07920792079207921}
| |
mc4_ca_20230418_7_232808
|
És la ciència masclista? - Revista Mètode
És la ciència masclista?
Fragment de l’obra Es diria que una fada per ací ja ha passat!, de l’artista valenciana Carmen Calvo, que obria el monogràfic «Dones i ciència» del número 76 de Mètode.
«És més difícil per a les dones dedicar-se a la ciència?», preguntava la Comissió Europea en un sondeig el passat abril. I la resposta ens pot vindre en forma de titulars: «La ciència discrimina les dones» (La Vanguardia, 12/12/13). «Les científiques i tècniques cobren un 30% de salari menys que els seus companys» (El País, 17/02/14). Només dos exemples de tots els que trobem sobre la situació de la dona dins del món de la ciència i la investigació. Tots dos ens parlen de desigualtats, i tots dos han estat publicats els darrers mesos. Així, més de cent anys després de la declaració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, segueixen vigents les reivindicacions d’aquelles obreres que ja en 1857 prengueren els carrers de Nova York demanant la igualtat.
A aquestes altures ningú pot negar la presència de dones en la ciència i investigació, però el seu camí professional no arriba tan lluny com el dels homes. L’any passat el Consell Superior d’Investigacions Científiques publicà l’informe Mujeres Investigadoras 2013, elaborat per la Comissió Assessora de Presidència «Mujeres y Ciencia» amb dades del propi CSIC al tancament de l’any 2012. En ell destacaven fenòmens com el següent: en les etapes de formació, un 41,68% del personal són homes i un 58,32% dones. En canvi, després de passar el doctorat el percentatge d’homes puja a un 76,67%, mentre que només un 23,33% són científiques. S’observa, doncs, una gràfica en forma de tisora que reflecteix la pèrdua de dones al llarg de la carrera científica. Però no estem davant d’un problema particular de la ciència espanyola. Bibliometrics: Global Gender Disparities in Science, una anàlisi bibliomètrica publicada per la revista Nature en desembre de 2013, confirmava que també persisteixen les desigualtats de gènere en els resultats de la investigació a tot el món. L’estudi de 5,4 milions de documents i articles de revisió revelà que les dones representen menys del 30% de les autories compartides. A més, per cada dos treballs on el primer autor és masculí, només s’hi troba un amb signatura femenina.
«Les dones representen menys d’un 30% de les autories compartides d’articles»
L’informe Mujer y Ciencia. La situación de las mujeres investigadoras en el sistema español de ciencia y tecnología, editat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i coordinat per Paloma Alcalá, posa un clar exemple del manteniment de biaixos discriminatoris per sexe en el sistema científic: les parelles científiques i sentimentals. El seu estudi mostra que malgrat compartir família i treball, les dones es rebaixaven a un segon pla públic com a professionals. «Es tracta d’homes i dones amb la mateixa formació, però el sistema sembla dissuadir a les dones a l’hora de rescatar per a si mateixes un protagonisme i reconeixement similar al de la seua parella», s’afirma al document.
Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i per a parlar-nos concretament de la situació de les científiques i investigadores, entrevistem Eulalia Pérez i Isabelle Vernos. La primera és professora d’Investigació en Ciència, Tecnologia i Gènere en el Departament de Ciència, Tecnologia i Societat de l’Institut de Filosofia del CSIC. La segona, investigadora en la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i presidenta del grup de treball en igualtat de gènere al Consell Europeu de Recerca (ERC).
«El sistema dissuadeix a les dones a l’hora de rescatar per a si mateixes protagonisme i reconeixement»
«Estem retrocedint als nivells dels anys setanta o vuitanta» «La imposició de quotes pot tenir un efecte negatiu sobre la carrera de les científiques»
Entrevista a Eulalia Pérez
Entrevista a Isabelle Vernos
Íngrid Lafita. Periodista (València).
Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.
| 0.805253 |
curate
|
{"ca": 0.9767958528758331, "es": 0.01974821031843989, "pt": 0.003455936805726981}
|
https://metode.cat/noticies/es-ciencia-masclista.html
|
oscar-2301_ca_20230418_1_186148
|
Medalla al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana 2010 y Medalla d'Or de la ciutat de València 2014
Menú
Vés al contingut
Pàgina d'inici
Salutació
História
Estatuts
Cronistes
Cronicó
Premsa
Investigació
Fotos
Arxiu diari: 15 de Novembre de 2022
NIT D’ÀNIMES I HALLOWEEN
Encara escolte pels carrers d’Estivella els sorolls de festa i de disfresses del passat 31 d’octubre. El parc estava ple i diverses cases es trobaven decorades. Em pense que eixos mateixos gestos lúdics es van repetir al llarg del Camp de Morvedre, i amb més intensitat en la nostra capital comarcal. No sé per què enguany, després de les restriccions pandèmiques, ho he vist amb una major força. És com si la festivitat, fantasma i inexistent en la nostra tradició, s’haja assentat definitivament en el calendari oficial. No critique que la societat trobe nous moments per a reunir-se, festejar i oblidar- se una miqueta de la quotidianitat. No obstant això, eixa realitat, ens ha de fer pensar on estem i sobretot cap a on volem anar.
Les coses, és clar, que són com són. No podem lluitar contra el temps ni la globalització però sí hem d’aprendre almenys a assimilar-les a la nostra manera, personalitzant-les i fent-les diferenciades a la resta del món. De segur, que seria tot més fàcil si la nostra tradicional “Nit d’Ànimes” no haguera perdut vigència dècades abans que entrara el Haloween a les cases.
Ara no hi ha remei, encara que hi ha accions que poden ajudar a recuperar la mitología pròpia de la Nit d’Ànimes. Les biblioteques, els centres culturals i juvenils i en general les entitats públiques de la comarca tenen la paraula. Elles, sense oblidar el poder imparable de la cultura del Halloween, poden fer que els hòmens del sac, les quarantamaules, els butonis o moros mussa i tants altres personatges tornen als carrers dels pobles. Poden aconseguir que les històries contades al voltant del foc de la llar siguen tan divertides, plenes de disfresses i rituals divertits com els de Haloween.
En definitiva, mirem Halloween divertint-nos, si ens abellix. Pensem que amb l’arribada exitosa d’esta festivitat tenim l’oportunitat també de recuperar el nostre imaginari i els costums. Hem d’obrir-nos al món sense oblidar el nostre. Les bones tradicions canvien i evolucionen però el més important és no perdre-les.
Aquesta entrada s'ha publicat en General el 15 de Novembre de 2022 per José Martí Coronado.
email de contacte
josep.marti telefonica.net
Calendari
Novembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
« Oct Des »
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
Cerca:
Arxius
Arxius Selecciona el mes Desembre 2022 Novembre 2022 Octubre 2022 Setembre 2022 Agost 2022 Juliol 2022 Juny 2022 Maig 2022 Abril 2022 Març 2022 Febrer 2022 Gener 2022 Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Agost 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Maig 2021 Abril 2021 Març 2021 Febrer 2021 Gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Agost 2020 Juliol 2020 Juny 2020 Maig 2020 Abril 2020 Març 2020 Febrer 2020 Gener 2020 Desembre 2019 Novembre 2019 Octubre 2019 Setembre 2019 Agost 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Maig 2019 Abril 2019 Març 2019 Febrer 2019 Gener 2019 Desembre 2018 Novembre 2018 Octubre 2018 Setembre 2018 Agost 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Maig 2018 Abril 2018 Març 2018 Febrer 2018 Gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Agost 2017 Juliol 2017 Juny 2017 Maig 2017 Abril 2017 Març 2017 Febrer 2017 Gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Maig 2016 Abril 2016 Març 2016 Febrer 2016 Gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Maig 2015 Abril 2015 Març 2015 Febrer 2015 Gener 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Agost 2014 Juliol 2014 Juny 2014 Maig 2014 Abril 2014 Març 2014
♫ PER A ESCOLTAR EL PASDOBLE 'CRONISTES VALENCIANS' …
Associació de Cronistes Oficials del Regne de València. Medalla al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana
Medalla d'Or de la ciutat de València
Gràcies al WordPress.
Aquesta pàgina utilitza cookies per millorar la seva experiència. Si continua navegant, suposem que vostè ho accepta, però pot optar per marxar del web si ho desitja. Aceptar Llegir més
| 0.757432 |
curate
|
{"ca": 0.917357328913095, "es": 0.016812692398768647, "pt": 0.01633909542978925, "fr": 0.016812692398768647, "de": 0.006156760596732181, "ja": 0.005683163627752783, "ro": 0.006156760596732181, "en": 0.007340753019180677, "sv": 0.004499171205304286, "nl": 0.0004735969689793985, "km": 0.0004735969689793985, "sk": 0.0004735969689793985, "it": 0.0014207909069381957}
|
https://cronistesdelregnedevalencia.com/2022/11/15/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_340220
|
Un article del diari Abc apunta que Israel podria reconèixer Catalunya com a Estat, si Espanya reconeix pel seu compte el de Palestina, ja que seria un reconeixement unilateral. L'article, firmat per Ángel Más i escrit en to d'advertència, recorda que el govern israelià aplica la reciprocitat en aquests casos. "L'administració Netanyahu ha establert en els últims temps l'aplicació de principis de reciprocitat i simetria en les seves relacions com a millor mitjà per ser respectats", ha indicat. Segons l'articulista, el reconeixement de Palestina per part d'Espanya podria ser una realitat per la pressió que fa Podemos en aquest sentit al govern de Pedro Sánchez. Però adverteix que aquest fet tindria conseqüències immediates. "Hi ha una possibilitat real que Israel decidís reconèixer Catalunya com a Estat. Per què no ho faria en aquest cas? ", afirma. L'articulista precisa que el reconeixement israelià de Catalunya no seria "total i immediat", però sí que el govern de Netanyahu faria moviments i s'acostaria a les reivindicacions catalanes.https://www.elnacional.cat/ca/politica/abc-israel-reconeixer-catalunya_304326_102.htmlSí, ho diu un diari espanyol de merda, però tant de bo l'encertessin !
Dubto que Israel estigui amoïnat pel reconeixement o no de l'Estat espanyol i encara menys que li importem una raba.el suport d'Israel posaria a les CUP on fire, l'ABC no és ximple.
La CUP no voldria que fossim independents amb el suport d' Israel i deixaria passar aquesta oportunitat?
| 0.852077 |
curate
|
{"ca": 0.9932659932659933, "jv": 0.006734006734006734}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.