Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
No cal dir que comparteixo la teva situació. Ho saps sobradament pel que m'hauràs anat llegint. El que diré ara potser escandalitzarà més d'un... però bé, allà cadascú. Tu està clar que ets CATALÀ. Punt final. Per moltes raons, les principals són que efectivament la societat nostra, viu immersa en una manera de viure, en un ambient, en un paisatge que no només condiciona que hagi aparegut una llengua que s'hi adequa perfectament, sinó que també configura una manera de pensar i actuar. Tu ets català perquè així se t'ha configurat la ment per raó de l'experiència diària de la teva vida en aquesta "manera de comunitat humana" (o nació). D'altra banda, per la influència de la manera de pensar, la cultura, la llengua, de la teva família, del teu entorn immediat, podries haver estat de petit (o fins i tot de més gran) relativament i en part "espanyol", per aquesta immediata quotidianeïtat de cultura o "manera de comunitat humana" (o nació) espanyola. Ara, en canvi, ho tens clar: ets català. Com a màxim, degut a la influència familiar podries arribar a aconseguir la doble nacionalitat (com fan els argentins amb la italiana, per exemple). Però si has de triar, evidentment ets català. I dic que és evident per una raó molt simple, perquè a banda de les possibilitats de doble nacionalitat, si haguessis de triar entre aquestes dues coses: 1) Nacionalitat catalana única 2) Nacionalitat espanyola única Està clar quina triaries. Doncs això és el que ets, és a dir, el que no pots deixar de ser mai a la vida, perquè d'aquesta manera de viure de la teva societat s'ha anat configurant el teu cervell. Això, sense anar més lluny, és una nació, una manera de viure. I la teva nació, o identitat, és catalana. Salutacions, JM
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
El que digui el teu DNI no importa. Tampoc el que et diguin els usuaris (jo inclòs), o el que et digui ningú. El que tu ets ho saps (o ho hauries de saber) tu, i només tu. Ningú des de fora et pot dir "tu ets això" o "tu no ets allò". La identitat és una qüestió individual, no una qüestió científica o metafísica. Si tu et sents català i només català, doncs ets això, i els altres ja poden dir missa amb les seves definicions. Si et sents català i també espanyol, doncs el mateix. I si no et sents res, també. Jo no crec que hi hagi un ésser superior que ens faci de tal o qual manera classificant-nos en grups determinats o caracterìstiques molt concretes (i encara menys crec que hi hagi persones que coneguin la voluntat d'aquest ésser superior i que et puguin dir el que ets o deixes de ser). Cada persona és un món, i és lliure de decidir què vol ser. Qualsevol persona que vulgui classificar-te en un grup pel lloc on vas neixer, per la família que tens, per la teva manera de pensar, no t'està fent cap favor. Ets tu qui decideixes si vols pertanyer a un grup, i a quin vols pertanyer. Salut. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 00:28
Entenc el que vols dir, el que passa és que encara que jo hauria de saber que sóc, no ho tinc clar del tot, perquè per dir-ho d'alguna manera, és com si hi haguessin dos "jo": el de casa, el que he estat de petit, i el de fora, que hi és des de fa uns 7 o 8 anys. És aquesta dualitat la que em fa dubtar. Em podria sentir català i espanyol alhora (no és el cas), però jo plantejo l'ésser com una cosa diferent del sentir. Un espanyol que va a França continuarà sent espanyol, per molt francès que es pugui sentir, fins i tot encara que odiés tot el que representa Espanya. El mateix passaria amb un català. El Josep Piqué, per exemple, és català, li agradi o no a ell, agradi o no agradi als altres: ho és, i prou. Com entengui la seva catalanitat, o si l'aprecia o li fa fàstic, ja és cosa seva. Per això comentava abans, que d'identitat només n'hi pot haver una, igual que de llengua materna; és aquella amb la que creixes, la base que adquireixes per formar-te com a persona i viure en aquest món, i que a més no pots triar: podràs evitar parlar-la durant la resta de la teva vida si vols, però continuarà sent la teva llengua materna. Per més que sàpigues dos o més idiomes, fins i tot si els coneixes des de petit, des de sempre, només n'hi ha un de matern. I amb la identitat passaria el mateix: per molt que visquis entre molts referents culturals (pare, mare, ... que siguin de nacionalitats diferents, per exemple), només n'hi haurà una de principal, la base de tot plegat, allò que forma part del teu ésser més profund i a partir del qual començaràs a desenvolupar la teva identitat com a individu, ara sí, potser agafant altres trets culturals que et definiran com a persona. La qüestió és que això, que d'entrada seria fàcil de definir en un país normal, a Catalunya, com que som especials, ens trobem amb casos una miqueta estranys que no saps si aquesta base, aquesta identitat "primària" és una o altra.
Tinc l'impressió que plantejes la identitat com un ens metafísic inalterable. Qui o què determina la teva identitat primària, inclús en contra del que tu sents i el que tu penses? Per mí això no té sentit. T'explicaré el meu cas, per si no el coneixes. Jo vaig nèixer a Mèxic, i m'hi vaig criar -principalment- fins als 16 anys, després varem venir a Barcelona amb el meu pare i la seva dona, que és d'aquí. Segons tu, soc mexicà i sempre ho seré, no? Vulgui o no vulgui. Doncs jo et dic que malgrat que en castellà encara tinc una mica d'accent mexicà, no m'en sento massa (i no és perquè no vulgui; és perquè moltes de les coses que passen allà ja em resulten molt alienes). Encara tinc família allà, i em dona la impressió que ja no em consideren mexicà-mexicà. Quan vaig allà de visita molta gent es creu que sóc estranger, encara que intento parlar amb el meu millor accent mexicà. Et pregunto exactament quin és el tret inamovible que fa que continüi sent irremediablement mexicà. El fet que arribo tard a les cites? El fet que soc un mandrós i tinc tendència a quedar-me adormit a sota dels cactus? Ja t'ho dic, per mi no existeix aquesta "identitat primària" que esmentes. Tampoc crec que la teva cultura determini la teva forma de pensar (si fos així, tots els individus d'un mateix poble pensarien igual, tindrien la mateixa tendència política, etc.). La teva identitat canvia al llarg de la teva vida (ja no ets exactament la mateixa persona que eres fa cinc anys), i això ve determinat per molts factors externs a tu, és clar, però també a la teva forma de pensar i als teus sentiments, que evolucionen. Salut!
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
El que digui el teu DNI no importa. Tampoc el que et diguin els usuaris (jo inclòs), o el que et digui ningú. El que tu ets ho saps (o ho hauries de saber) tu, i només tu. Ningú des de fora et pot dir "tu ets això" o "tu no ets allò". La identitat és una qüestió individual, no una qüestió científica o metafísica. Si tu et sents català i només català, doncs ets això, i els altres ja poden dir missa amb les seves definicions. Si et sents català i també espanyol, doncs el mateix. I si no et sents res, també. Jo no crec que hi hagi un ésser superior que ens faci de tal o qual manera classificant-nos en grups determinats o caracterìstiques molt concretes (i encara menys crec que hi hagi persones que coneguin la voluntat d'aquest ésser superior i que et puguin dir el que ets o deixes de ser). Cada persona és un món, i és lliure de decidir què vol ser. Qualsevol persona que vulgui classificar-te en un grup pel lloc on vas neixer, per la família que tens, per la teva manera de pensar, no t'està fent cap favor. Ets tu qui decideixes si vols pertanyer a un grup, i a quin vols pertanyer. Salut. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 00:28
Entenc el que vols dir, el que passa és que encara que jo hauria de saber que sóc, no ho tinc clar del tot, perquè per dir-ho d'alguna manera, és com si hi haguessin dos "jo": el de casa, el que he estat de petit, i el de fora, que hi és des de fa uns 7 o 8 anys. És aquesta dualitat la que em fa dubtar. Em podria sentir català i espanyol alhora (no és el cas), però jo plantejo l'ésser com una cosa diferent del sentir. Un espanyol que va a França continuarà sent espanyol, per molt francès que es pugui sentir, fins i tot encara que odiés tot el que representa Espanya. El mateix passaria amb un català. El Josep Piqué, per exemple, és català, li agradi o no a ell, agradi o no agradi als altres: ho és, i prou. Com entengui la seva catalanitat, o si l'aprecia o li fa fàstic, ja és cosa seva. Per això comentava abans, que d'identitat només n'hi pot haver una, igual que de llengua materna; és aquella amb la que creixes, la base que adquireixes per formar-te com a persona i viure en aquest món, i que a més no pots triar: podràs evitar parlar-la durant la resta de la teva vida si vols, però continuarà sent la teva llengua materna. Per més que sàpigues dos o més idiomes, fins i tot si els coneixes des de petit, des de sempre, només n'hi ha un de matern. I amb la identitat passaria el mateix: per molt que visquis entre molts referents culturals (pare, mare, ... que siguin de nacionalitats diferents, per exemple), només n'hi haurà una de principal, la base de tot plegat, allò que forma part del teu ésser més profund i a partir del qual començaràs a desenvolupar la teva identitat com a individu, ara sí, potser agafant altres trets culturals que et definiran com a persona. La qüestió és que això, que d'entrada seria fàcil de definir en un país normal, a Catalunya, com que som especials, ens trobem amb casos una miqueta estranys que no saps si aquesta base, aquesta identitat "primària" és una o altra.
Araceli , Cometem un error molt habitual, i és creure que per haver crescut "en espanyol" (sigui pel poble, pel barri, per la família o per l'escola) ja creixem "espanyols". Això és un error. M'explico: La manera d'interaccionar de les persones en una determinada cultura es respira de forma general en totes les seves parts, és un corrent de fons, una mar de fons, que ho impregna tot. I per què? Coses que passen potser una mica desapercebudes durant la teva infantesa que tu creus 100% "espanyola" de fet estan impregnades de catalanitat de forma contínua i irreparable. Per exemple el medi físic ho condiciona molt. Això que pot sembla una xorrada de fet és la raó principal de les evolucions de les llengües, perquè s'hi ADEQUEN progressivament. O et penses, per posar un cas extrem, que els quillos de Cornellà (per exemple) parlen el mateix espanyol que a Madrid? Ni de conya! Per exemple l'entonació no és gens semblant. I no només per la influència de la llengua catalana (en aquest cas és força clar, ja que no la parlen gairebé mai) sinó per l'ambient català, per la manera de viure catalana, que necessita paraules pròpies, expressions pròpies, perquè hi ha una manera pròpia de viure, malgrat la teva família, el teu barri o el teu poble. Aquesta mar de fons no només es refereix a l'ambient, el clima o el medi físic (un viatge en cotxe a Madrid deixa ben claret quan surts del "medi" català, sense escoltar una sola paraula de la llengua que es parla o sense mirar els cartells indicadors), sinó a les pròpies interaccions econòmiques, el dret civil, la mateixa TV3 i les seves maneres diferents, l'estructura i funcionament de l'escola catalana, la memòria històrica, els noms dels carrers fins i tot, hi ha tot un oceà de coses que no hi pensem però que condicionen, fins i tot en un ambient aparentment espanyolitzat (com el que dius de la teva infantesa) al 100% que al final potser només ho estigui en un 30% en realitat. M'entens? Dit això, i posant en dubte la 100% espanyolització del teu ambient de creixement, com t'ha comentat en Ana Maria , la teva identitat pot evolucionar amb el temps a mesura que canvies de vida i d'ambient. Per exemple, el meu pas a la universitat va ser decisiu, i h oasumeixo. Avui seria una miqueeeta més espanyol si no hagués sortit mai del meu barri, això també es cert. Per tant, partint d'una espanyolització no total, malgrat les aparences, i que el teu ambient pot haver evolucionat condicionant l'evolució de la teva identitat, m'atreveixo a afirmar que tu d'identitat, o manera de ser, espanyola.... en tens ben poca cosa. Només cal que viatgis una mica per Espanya, i deixis obertament que les teves sensacions et marquin quan estàs a casa o quan no. Jo et dic la veritat, em trobo igual d'estrany a Lisboa i a Madrid. Curiosament només em trobo una mica "sintonitzat" a Andalusia, que evidentment tenen una manera de ser ben diferent, i és la que m'ha condicionat la infantesa i la vida familiar. Però bé, si hem de comparar, si em sento català 97 ó 98 i espanyol 0, em puc sentir andalús 2 ó 3 com a molt, perquè només n'he respirat l'ambient familiar i la llengua-dialecte matern, però en canvi CAP de tots els altres condicionants que et comentava abans que configuren el teu pensament (ni el medi físic, ni l'estructura socio-econòmica de la vida del carrer, ni les televisions, ni el funcionament de l'escola, etc, etc., etc.). Per tant, tinc clara la meva identitat, catalana, i com a molt els meus origens familiars, andalusos-espanyols. Però si posem aquest 100 contra 3, és evident que en el meu cas, degut al gairebé nul contacte amb la vida-ambient-societat andalusa-espanyola, ni tan sols em sentiria a gust jo mateix amb la doble nacionalitat, ja que no m'hi sento gens. La meva manera de pensar és catalana, fins i tot (mira què et dic) quan parlo en castellà. Et posaré un últim exemple. És un fenomen conegut que fins i tot els dirigents franquistes destinats a Catalunya amb el temps s'anaven estovant i catalanitzant en el seu pensament, malgrat la llengua, malgrat els seus orígens i la seva espanyolitat sense dubtes i al cap de poc temps els havien de retirar i substitutir. Sincerament, tu creus que aquest fenomen hauria estat possible sense que fos cert això que t'he explicat abans de tot aquest oceà de condicionants? Creu-me, Araceli , tu només series d'identitat espanyola si marxessis d'aquí, t'hi passessis molts anys en un altre lloc i la teva espanyolitat arribés a igualar o superar la teva catalanitat actual. En el cas d'arribar a ser del mateix nivell les dues identitats, segurament tindries la doble nacionalitat i seria el teu estat d'ànim ideal. Però és que ni això ha passat. I arribar a superar-la fins i tot tinc els meus dubtes que sigui possible. Entre d'altres raons perquè ni tan sols els botiflers més esclaus que trobem entre nosaltres dia sí i dia també aconsegueixen deixar de ser catalans. I és per aquesta raó, perquè encara que vulguin mai deixaran de ser catalans (com a molt podran tenir la doble nacionalitat) per la qual mai seran vistos com "dels seus" pels mateixos espanyols amb qui col·laboren. Mai arribaran a president espanyol, mai arribaran a ser de la total confiança dels espanyols. Podem veure aquest patró de comportament dels espanyols amb catalans renegats, per exemple en com es comporten amb Pepe Borrell (desactivat per a president abans de començar ni tan sols), Antoni Martra, Vidal-Quadras, etc. etc. I és el que els esclaus, quan la caguen, són castigats durament, no importa com de fidels als amos vulguin ser, sempre seran parcialment catalans a ulls dels espanyols. I dit això, al company Ana Maria segurament té, mentalment, la doble nacionalitat mexicana i catalana, creixent la catalana, i decreixent la mexicana. Igual que en Joan Oró podia tenir la doble nacionalitat catalana i nordamericana. Tu en canvi, per a ser català i espanyol alhora (català mia deixaries de ser en un % bastant elevat), hauries d'emigrar a Espanya, integrar-te durant molts anys a la seva manera de viure amb tot el que implica, sentir-t'hi a gust i participar-ne. En cas contrari, tu pots sentir-te amb un % d'espanyolitat, malgrat la teva evident identitat catalana, però només podràs calibrar-te i quantificar correctament aquest % relatiu quan passant un temps a Espanya vegis si et sents a casa o no, en comparació a la teva manera de viure actual. Em sembla prou evident que allò que mai deixaràs de ser és català. És més greu encara: hi ha molts catalans que es creuen espanyols pel rentat de cervell que els hann fet pels mitjans de comunicació, que ni tan sols arriben a saber com són de molt catalans i poc espanyols (malgrat la seva llengua materna i habitual) bàsicament perquè no han viatjat gaire. Viatjar és un molt bon calibrador de la pròpia identitat, ja que es posen de manifest de forma molt evident les diferències en tots els aspectes condicionants que et comentava al principi (medi físic, estructura i funcionament socio-econòmics, interaccions personals, etc. etc. etc.). Quan ho posem TOT damunt de la taula, és quan realment ens n'adonem, de tot plegat. Quan tots aquests condicionants lliuren la batalla i en resulta un veredicte global, et pots arribar a sorprendre de coses tran estranyes com sentir-te més a casa a Rotterdam o Milà que no pas a Madrid o Roma. Curiós! Salutacions, JM
És més, una prova evident la la gran catalanitat de molts fills d'immigrants espanyols és la naturalitat amb la qual s'ha acceptat la voluntat de les seleccions nacionals esportives catalanes. Que a Catalunya no hi hagi cap resistència forta a les seleccions pròpies, i sobretot, que La Vanguardia faci una enquesta i que li surti malament, de manera que una majoria de catalans estigui a favor de viure un Catalunya-Espanya... ens hauria de fer reflexionar i si no ser optimistes totalment, tenir una gran esperança que aquesta catalanitat encoberta de molts catalans que viuen encara amb el cervell rentat acabarà sent possible que pugui aflorar d'alguna manera. Només cal ser hàbil en aquest punt, saber fer aflorar la catalanitat d'aquesta gran quantitat de gent que és més catalana que no es pensa, i que per pròpia iniciativa acabessis votant SI en un referéndum. Això és el que cal. Es difícil, sí, però és que si fos fàcil ja estaria fet. Només ens cal això per a ser lliures. Per això, per tot això, no em cansaré de dir que la immigració no és només el problema, sinó que alhora també és la solució, l'única solució possible. Per això, perquè els exemples no abunden, Youssef , som tan importants els fills d'immigrants espanyols que diem sense embuts que som catalans i volem la independència com un fet natural que se'n deriva. JM
Ben estructurat, com sempre.
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
És català qui ho sent amb passió. PUNT. Aquells que diuen que són catalans i espanyols, només senten amb passió la seva condició d'espanyols. L'ésser català per a ells és un simple gentilici per facilitar la tasca de classificació (equivalent a ser reusenc o madrileny). Per tant, doncs, ells no són catalans, car no ho senten amb passió. Jo, per exemple, no sento amb passió la meva condició de premianenc. Tampoc no sento amb passió la meva condició de maresmenc. I tampoc no sento amb passió la meva condició d'europeu. Jo només sento amb passió la meva condició de català, i per això jo sóc català. No hi ha més explicacions.
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Lògicament només tu pots determinar quina és la teva "identitat" (concepte realment complex). No hi ha ningú millor que tu per arribar a establir com et sents, quins origens sents com a teus i com a referent, etc... I tal i com t'han dit també és ben cert que la nostra manera de ser canvia constantment amb el temps. Jo sóc de família catalana i sempre he viscut i he estat educat en català i la cultura espanyola m'ha estat sempre llunyana. De totes maneres no m'havia mogut mai entorn de l'independentisme i si en canvi a l'entorn d'altres ideologies. Des de fa uns anys m'he mogut cap a l'independentisme fins i tot independentment del meu sentiment identitari, més com a camí per solucionar l'etern, molest i pesat conflicte amb Espanya que cap altra cosa. Així doncs crec que l'origen és important però no pas determinant ja que amb el temps anem fent-nos una manera de ser i de pensar. El què si que és clar és que tant tu com jo som espanyols a efectes de la legalitat internacional pq avui dia, malauradament, encara no podem parlar de ser catalans. El concepte és sols legal i només competent a països amb estat. La resta, com sempre, ens fotem. Salut Perdona'm el desordre. ara mateix tinc massa coses el cap.
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Ja veig que tots tireu per la mateixa banda potser tampoc hauria de pensar-m'ho tant però és que sóc un Maria Cinta ! Gràcies a tots per les vostres opinions
L'important és ser sincer amb un mateix. Si tens uns sentiments, doncs els tens. En les situacions anormals el normal és tenir combinacions estranyes de pensaments i emocions. I la nostra situació no és precisament "normal". Potser el teu problema és que dubtes si no estaràs negant sentiments reals per una decisió "només" intelectual?
Els meus sentiments no em preocupen, això ho tinc ben clar, o tan clar com ho puc tenir. Més aviat em qüestionava si es pot dir que els meus "orígens" per dir-ho així, serien uns o altres, perquè precisament degut a un ambient tan anòmal, no ho acabava de definir Per cert Gregorio , no puc veure la imatge que has posat! Editat al dia 13 de desembre del 2004, a les 01:13
De vegades penso que potser tingui menys problemes d'aquests algú que va néixer fora però ha crescut aquí, que algú que ha nascut aquí, encara que tots dos hagin crescut molt aïllats de la cultura catalana. És que això d'haver nascut en un lloc i no haver-te amarat de la seva cultura de manera natural és xocant. En canvi, qui hagi nascut a fora ja sap clarament quin és el seu origen, no? Suposo que és més fàcil d'asimilar: "Sóc català, però vaig néixer a Badajoz (o a Oslo, o a Yaoundé)" que "Sóc català, però vaig néixer a Cornellà" No sé si m'explico... PD. Jo tampoc puc veure la imatge Editat al dia 13 de desembre del 2004, a les 01:37
Justa! Tot i que jo vaig néixer a Barcelona que és pitjor
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
No passa res, a molta gent ens passa el fet de ser, diguem-ne mestissos, tu ja m'entens... ;-) Jo crec que l'important és la voluntat de SER, de PERTANYER i de DEFENSAR un poble, una cultura o una manera de entendre el món, si subscrius això a mi tant se me'n refot si la teva llengua habitual és el castellà, l'indi o el suahili ... en aquest cas TU ETS UN CATALÀ INDEPENDENTISTA!!! com jo company ;-)
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Ets un català independentista d'origen espanyol, no?
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Sóc nascut a Catalunya però criat en un ambient 100% espanyol. Vull aclarir també que per a mi el més important és el que em sento, si tinc clar això estic prou satisfet, però també m'agradaria saber què sóc; encara que ser espanyol o no ser-ho no em farà sentir-me menys català, penso que seria bo tenir clara la meva identitat, res més. Trinidad , Sants, gràcies per les vostres opinions!
Ets català d'arrels espanyoles. A més, ets independentista. No problem. De fet, també et podríes sentir espanyol per haver heretat part de la cultura de la teva família. A primer cop d'ull pot semblar una contradicció si ets independentista però no té perquè si tens clar que lluites contra un Estat opressor ( els seus polítics, premsa, forces d'ocupació,... ) i no contra una cultura o un poble. Jo sóc català de tercera generació i no m'agrada la sardana.
No crec que es tracti de lluitar contra res, sinó de defensar allò que sents com a propi, allò amb que et sents representat o bé arrelat. Independentment de si lluites o no contra un Estat represor; pots no veure'l com a tal, és a dir, que formi part de quelcom extern a les teves idees, maneres,... ho observis com a algo diferent i independent del que tu sents com a propi. Només amb el fet de defensar lo teu ja t'estàs impermeabilitzant i t'estàs fent imposar. No crec que sigui obligatori atacar tot lo espanyol per a ser un bon català, si més no, no crec que sigui imprescindible. Si lluites contra els polítics, la premsa, la policia d'un Estat,... jo crec que NO t'agrada massa la cultura veïna, oi...
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
És català tot aquell que respecta i s'estima tot allò català.
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Akio em trobo en una situació molt semblant a la teva. Crec que l'entorn no l'escollim i si fins que hem madurat prou(que es quan podem definir la nostra identitat realment) ens han estat parlant castellà doncs no en tenim la culpa. Com algú ha dit per aquí...som independentistes no? doncs tampoc és tant important quina llengua utilitzem més sovint.
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Eric diu: Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. No estic totalment d'acord, què passa amb la gent que ve als PPCC de fora? No seran mai catalans? No han nascut als PPCC i, per tant, no podran ser mai catalans. Jo crec que el que ets és el que sents i el que fas,
Depèn del que entenguem per ser. Jo em refereixo a la identitat "primària", aquella que ens és pròpia com ho és la llengua materna (més avall en parlo). Vist així, una persona que vingui de fora del PPCC mai no serà català, serà d'allà d'on vingui. Una altra cosa és que ho entenguem com a persona integrada en una societat, que té consciència i voluntat de formar-ne part, des d'aquest punt de vista sí que seria català, tant com qualsevol altre. Les paraules poden tenir molts sentits, o bé pots fer servir una mateixa paraula per descriure diferents sensacions, idees, realitats, ... fins al punt que hi ha gent que es baralla perquè malgrat defensar una mateixa realitat, l'anomenen de forma diferent i això porta de vegades a malentesos.
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Es pot ésser català de moltes maneres. Tan els nascuts a Catalunya com els nascuts fora. Tota persona que visqui a Catalunya o als Països Catalans és un català. Els que no se senten catalans perquè estan en contra de Catalunya han de saber que ho són, els agradi o no, i ens agradi o no als que ens sentims catalans de tenir gent al nostre país que no se senten catalans. De fet, el dia que aconseguim la independència tothom que neixi i visqui a Catalunya serà català oficialment i ho portarà al seu DNI. Avui dia l'única cosa que no tenim de catalans és la identitat imposada per "el Imperio Español" als nostres carnets d'intetitat. Només són lletres, la nostra identitat és, sens dubte, agradi o no agradi, catalana. VISCA LA TERRA LLIURE!!!
xiroi diu: Tota persona que visqui a Catalunya o als Països Catalans és un català. M'hauràs de perdonar que discrepe en això. No hi estic gens d'acord. Imagina un francès que s'instal·la a viure a Catalunya per la raó que sigue. Li faràs creure que deixa de ser francès per ésser català? Estic més d'acord amb el que diuen Els Pets en una de les seues cançons: "De català no s'hi neix, sinó que se n'exerceix"
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
És català tot aquell que se sent català,independentment dels cognoms, origen , i la llengua que parli a casa. M'agrada la frase que va apadrinar el Carod
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Cadascun és el que es sent...perquè partint d'aquesta base...tots nosaltres sóm espanyols perquè oficialment hem nascut a Espanya...i jo personalment no m'en sento gaire, d'espanyol.
Home, clar que no seràs espanyol perquè ho posi al teu D"N"I, però sí que ho pots ser a nivell cultural... això, de fet, és el que ho fa més complicat tot plegat Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 21:22
Ser català és una elecció.No s'hi neix. Tu pots sentir-te molt més català que un que neixi en una familia molt catalana,de cultura catalana, i tingui cognoms catalans (Vidal-Quadras per exemple),però en canvi aquest sigui un fatxa espanyolista acabat.
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Cadascun és el que es sent...perquè partint d'aquesta base...tots nosaltres sóm espanyols perquè oficialment hem nascut a Espanya...i jo personalment no m'en sento gaire, d'espanyol.
Home, clar que no seràs espanyol perquè ho posi al teu D"N"I, però sí que ho pots ser a nivell cultural... això, de fet, és el que ho fa més complicat tot plegat Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 21:22
Mira, pensa que encara que siguis espanyol culturalment, des del moment que parles català i que has fet teu l'independentisme ja no tens una cultura espanyola "normal". I a poc a poc pots anar incorporant més elements de la cultura catalana, i això no implica necessàriament que hagis de perdre la tradició cultural espanyola: simplement, a la llarga seràs un català amb una tradició cultural catalana (que serà la que hauràs triat) i amb una tradició cultural castellana (que serà l'heretada de la família).
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Aquesta qüestió em sembla interessantíssima, gràcies per obrir-la Enric . Com a criteri personal jo considero català a qualsevol que comparteix aquesta característica: Per decisió voluntària o per les circumstàncies, pertany a la nació catalana. Això, dit d'aquesta manera, és ambigu, així que tractaré d'explicar-ho. Per mi, personalment, hi ha dues maneres d'accedir a la condició de català. 1.- Perquè t'has educat en un ambient de catalanitat, de manera que comparteixes les característiques del grup d'una manera natural. O almenys una majoria de característiques, com per exemple la llengua. I ets sents moralment obligat a oferir lleialtat al país. 2.- Per una decisió voluntària de pertànyer-hi. la qual cosa porta a assumir com a pròpies algunes de les característiques nacionals dels catalans, com per exemple la llengua. I ets sents moralment obligat a oferir lleialtat al país. El teu cas, en la meva opinió, probablement deu estar en un entremig de les dues, ja que per molt espanyolitzat que estigués el teu ambient, alguna cosa et va arribar. Per mi. la voluntat és molt important en aquest tema. Algú que hagi estat educat com a català pot deixar de ser-ho? Home, no pot esborrar les característiques que va absorbir des de petit i que comparteix amb els altres catalans, però des d'un punt de vista nacional crec que sí que pot deixar de ser català. Pot deixar de considerar-se part de la nació catalana i oferir la seva lleialtat a una altre país o a ningú. En el cas d'algú que no hagi estat educat com a català, és evident que no podrà esborrar allò que va aprendre de petit i que és propi d'un altre grup nacional. Ni falta que fa, si vols que t'ho digui. Perquè sí que pot oferir la seva lleialtat a la nació catalana, si voluntàriament decideix de formar-ne part. I aquesta lleialtat li exigirà el mateix que als catalans que, diguem-ho així, no van poder triar de ser-ho. I deixa'm dir-ho també, de passada: algú que no neix català sinó que s'hi fa aporta una visió diferent de les coses que pot arribar a ser molt valuosa per a Catalunya, si la posa al servei del país. Un exemple: digueu-me, qui és més fàcil que tingui una visió nacional plenament desacomplexada de Catalunya, algú que té arrels que fa tres-cents anys que conviuen amb la por, la submissió i la humiliació, o algú que ha heredat un esperit lliure d'això? Repeteixo que per mi és molt important la voluntat de ser català i de seguir-ho sent, tant per als que són catalans per "criança" com per aquells que ho són per una decisió pròpia. I les responsabilitats, les obligacions i els drets són iguals per tothom. Evidentment, perquè des del meu punt de vista personal, no hi ha ni dues, ni tres, ni 1'5 classes de catalans, només n'hi ha una: la dels que són subjectes de lleialtat a Catalunya. Com hi hagin arribat, tant se me'n fot . Tot plegat, però és una qüestió d'equilibri entre factors. Un cas hipotètic: algú que no parla català, és a dir, que no comparteix una de les principals característiques d'aquest grup nacional, però que demostra amb fets que vol que el català torni a ser la llengua d'ús normal en aquest país, per exemple manifestant-se i votant a favor de posar el català com única llengua oficial. Ens l'hem de creure o no, quan diu que és català? I deixa'm aclarir que, des d'aquest punt de vista, la gent que viu a Catalunya però que ni comparteix un conjunt acceptable de característiques de la catalanitat (remarco "un conjunt", que de catalans n'hi pot haver de moltes menes) ni és considera català de nació, no és català. És un espanyol que viu a Catalunya, o un alemany que viu a Catalunya o un argentí que viu a Catalunya. I això no és que sigui dolent; no ho pot ser ja que estic dient que per mi la voluntat individual és fonamental. Però no són catalans en l'únic que sentit que per mi pot tenir el terme: de nació catalana. Una altra qüestió és la real-politik. Si portéssim aquest punt de vista les seves últimes conseqüències, molta gent que viu aquí no hauria de poder votar en un referèndum d'autodeterminació, per exemple. Però jo defensaré sempre que hi puguin votar. Perquè? Perquè les conseqüències de que no ho poguessin fer podrien ser molt doloroses per tots. I de totes maneres, a la vida real les coses no són blanques o negres. Segurament que, poc o molt, la majoria de la població comparteix algunes característiques de la nació catalana. El que jo he escrit aquí només és un esquema, no una foto. Ah, i els traidors? Traidor és qualsevol que no compleix amb la seva obligació de lleialtat a Catalunya. Però no per això deixaria de ser català, per mi. Si declarés públicament que renuncia a la seva "catalanitat", jo el deixaria de considerar català (i ja no podria trair). Si no ho ha fet així, és un català traidor. I qui determina que algú ha trait? Aquest és el gran problema. Em sembla que m'he enrotllat una mica massa... En fi, espero que alguna cosa t'hagi servit. Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 22:12
Moltes gràcies
|
Entenc com a cert que només es pot tenir una identitat, independentment que et sentis una cosa o altra. Jo puc sentir-me molt català o molt espanyol, però si sóc català, ho sóc m’agradi o no, i el mateix si fos espanyol; però no puc ser totes dues coses alhora. Si ets nascut a Catalunya i criat aquí, en principi, ets català independentment que t’hi sentis més o menys o que els teus pares siguin espanyols, perquè has crescut en una altra societat, amb una altra llengua, una altra cultura i una altra mentalitat. Però què passa quan això, que en principi seria vàlid en qualsevol país del món, no és tan cert a casa nostra? Si un neix en un ambient mínimament català, no seria qüestionable res de tot això. Però imaginem una situació que de fet és ben real i acostuma a passar: si algú neix a Catalunya però és fill de pares espanyols, a casa es parla espanyol, viu en un barri on tot és espanyol, creix pensant (perquè així li ho diuen) que viu a Espanya... i sí, sap català perquè l’aprèn a l’escola i veu els dibuixos del Club Super 3, però sembla que sigui idioma només per escola, TV i alguns avis que veu molt de tant en tant, ja que encara és un nen i no surt gaire més enllà del seu barri; si es dóna tot això, per més que creixi a Catalunya, és pot dir que és català? Parlo d’identitat, d’ésser, no de sentiment, que se’n pot sentir i molt independentment que ho sigui o no, i tampoc vull dir a nivell administratiu. Després d’haver llegit un llibre del Víctor Alexandre, vaig començar a reflexionar sobre quina era la meva identitat. Mai no m’ho havia plantejat seriosament, i ara en tinc molts dubtes. Sé que em sento català i a més sóc independentista, que, tot i que no és necessari que en sigui per sentir-me català, és important perquè és una manera diferent d’entendre la meva catalanitat. Però sóc castellanoparlant, sóc tot el que he dit més amunt, sempre havia cregut que això era Espanya fins que vaig tenir certa edat i me’n vaig voler informar a fons per fer-me una opinió. Tant me fa si sóc català o espanyol, el que sigui no és quelcom que pugui triar, l’important és que tinc clar el que sento. Però tot i així, m’agradaria definir-me, saber si SÓC un català independentista, o si sóc un espanyol nascut a Catalunya que se SENT català i defensa la independència dels PPCC. I la veritat és que no ho sé. Per això m’agradaria que m’ajudeu i aconselleu, perquè jo no ho acabo de veure clar, a més que hi ha altres usuaris que segur que els hi passa el mateix que a mi I penso que pot ser un tema interessant!
Yo de petit em va pasar aixo i vaig sdortir capgirat ( pero molt be)
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Segur que és Vic
Ha de ser alguna que hagi tingut poca immigració espanyola o que hagi estat ben integrada(això és impossible però vaja...) Bé sincerament això és una cosa que no és pot saber pas i tothom pot dir coses totalment oposades Jo em quedo amb Vilafranca i amb la brutal tasca que està fent la CUP www.cupvila.org
Tot hi la obsessió que tenen els polítics per dir que la immigració espanyola ha estat ben integrada, crec sincerament que una bona part (un 80%?) n'hi tan sols s'ha parat a pensar que potser hauria d'aprendre a parla el català i m'agradaria sever quants els hi molesta que els hi parlis amb la llengua del país. Però curiosament els fills d'immigrants s'hi creixen en un entorn social català (amics, escola...) a part de la seva família, surten tan o més catalans que els de soca-rel i fins hi tot s'impliquen amb les lluites socials i nacionals!
A Vic el panorama està bé, malgrat certs elements...
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Al Pais Valencià, sense cap dubte, Castellò de la Ribera, ara be, la paradoxa està en que Sentandreu es d'allí...
Jo al PV, sense menystenir Castelló de la Ribera, li donaria un premi a Sueca i a Castelló de la Plana. I potser també a Vila-Real.
I dins de la pepera, espanyola i blavera ciutat de València, sols se salvaria el meu poble-barri: BENIMACLET! Bo, i potser també el Cabanyal.
FREEDOM FOR BENIMACLET...Hi ha que evitar la invasió dels de la "capi"`que són els que estan acavant amb la llengua al barri!! I, que no ens extranye que després de la Punta i el Cabanyal anirà Benimaclet
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Al Pais Valencià, sense cap dubte, Castellò de la Ribera, ara be, la paradoxa està en que Sentandreu es d'allí...
YEEEE, que Castelló es molt brau però abunda prou de balvero per ací (els vellets del pro-referendum) i manades d'espanyolistes-valensianos. Tot i això, gracies per el cumplit! Per cert tu d'on eres? Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 16:38
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
i arbuciès que?
Ostres si, de totes les localitats que jo he visitat, diria que Arbúcies
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Al país valencià, a més de castelló de la ribera, també està Pedreguer. Llàstima que qualsevol de les dos, no arribe a ser-ho tant com molts pobles del principat
Crec que Pedreguer té prou de catalanista però Gata no la supera?
Que va!!!! jo sóc de pedreguer! i... ni de conya!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
on va neixer el catigat? a linyola!!!!!!!!!!!!! per tant la ciutat ( es més aviat un poble ) es linyola i en aquest cas la provincia es LLEIDA !!!!!!! salut i força
I tant que si Linyola!!! Ara governen els "independents", que és el PSC, però a les eleccions nacionals i estatals ERC va ser la força més votada. Crec que també cal destacar Banyoles i Palamós. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 13:12
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Sincerament... Manresa, qui no s'ho cregui que hi vagi almenys un dia (com vaig fer jo) que segur que si voldria quedar per sempre.
Jo creia que Maresa estava bé, però un dia hi vaig anar i vaig estar preguntant a la gent on era la estació i de les quatre persones o grups de persones, només una dona va ser capaç de parlar-me en català, la resta de la gent, em van respondre en català. No sé, potser es que vaig ensopegar els únics castellanoparlants de la ciutat, però em va sobtar. En tenia més bona imatge. Responent a la pregunta, dsoncs la veritat, no en tinc ni idea, a tot arreu hi ha de tot, i també depèn del barri. Suposo que algun poblet perdut pel pirineu, però on no hi vagin pixapins, estiuejans, esquiadors...
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Valénsia del Sid!!!! es la reposta correcta, que he guanyat?
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
resposta incorecta de comarques l'anoia és clar..
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Banyoles, Montblanc o Borges Blanques
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
I Salses? on hi ha la porta dels Països Catalans que? a part està en una de les zones més sensibles dels Països Catalans... la Catalunya Nord. Perquè Hospitalet no seria no?
Manresa
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
I Salses? on hi ha la porta dels Països Catalans que? a part està en una de les zones més sensibles dels Països Catalans... la Catalunya Nord. Perquè Hospitalet no seria no?
Jo em sembla que l' Hospitalet i Cornellà més aviat que no ho serien... I... Ciudad satélite?? xDDD
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
I Salses? on hi ha la porta dels Països Catalans que? a part està en una de les zones més sensibles dels Països Catalans... la Catalunya Nord. Perquè Hospitalet no seria no?
Jo vaig nar a salses a veure la porta dels països catalans i no em vaig trobar kap persona k em parlés amb català, tothom em av parlar amb francès. Fins i tot em vaig quedar a dinar a salses i per postres em van dunar crême catalane ¬¬ Pel que fa la pregunta, jo sok d'Olot i akí el panorama no està gens malamen, però fa 2 mesos que estic a Girona i deu ni do els castellanoparlants k hi ha, em pensava k n'hi hauria menys. I sens dubte la ciutat més catalanista que hi ha actualment és Banyoles.
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
axò és dificil de dir... xo una manera justa seria una simple operació aritmètica: (número de militans de l'EI/número d'habitans) · 100 = a Caldes de Montbui som : (19/14.000)·100= 0.14 Com més alt sigui el resultat més indepe es pot considerar el poble o ciutat! apa, feu la vostra operació amb el vostre municipi a veure ki guanya!! INDEPENDÈNCIA - SOCIALISME - PPCC
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
a carme de l'anoia son 20 Militants de l'EI i diria 20 convergents... Quants habitants te carme? Crec 800. Oues 1/20 serien catalanistes... No m'agrada aquesta theoria..
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Ja ho vaig contestar fa temps. Sense cap mena de dubtes: El Prat.
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Quan dius catalanista vols dir nacionalista? Manresa no és perquè Mesclat hi va fer un concert i el pavelló no es va omplir, va quedar bastant desert. Salses tampoc perquè un 3% de la gent hi parla català. Del principat suposo que Sant Cugat, la JERC d'allà és molt potent i òmnium hi ha fet una delegació gegantina. Del País Valencià Gandia sens dubte, on els índex de catalanoparlants són altíssims, o potser Sueca, on ERPV té 2 regidors i quan Joan Laporta hi va anar aquest estiu va rebre un bany de multituds, va ser increïble. De ses illes no ho sé, la veritat. Ara, penso que les noves fornades de possibles bons dirigents seguiran sortint de les capitals, encara que PSC i PP les hagin espanyolitzat.
Home... que MESCLAT no omplira un pavelló no vol dir que no hi haja gaire independentistes! No és un bon argument... També pot ser ke no els agrade MESCLAT? O que no volgueren pagar l'entrada? No sé, pot ser per moltes koses.... ara... I una altra... del País Valencià, pense que no seria Gandia... Més bé seria LA LLOSA DE RANES :D xDDDDDDDDD O més bé seria la ciutat menys catalanista?? Més bé em kede amb akesta... Salut!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Quan dius catalanista vols dir nacionalista? Manresa no és perquè Mesclat hi va fer un concert i el pavelló no es va omplir, va quedar bastant desert. Salses tampoc perquè un 3% de la gent hi parla català. Del principat suposo que Sant Cugat, la JERC d'allà és molt potent i òmnium hi ha fet una delegació gegantina. Del País Valencià Gandia sens dubte, on els índex de catalanoparlants són altíssims, o potser Sueca, on ERPV té 2 regidors i quan Joan Laporta hi va anar aquest estiu va rebre un bany de multituds, va ser increïble. De ses illes no ho sé, la veritat. Ara, penso que les noves fornades de possibles bons dirigents seguiran sortint de les capitals, encara que PSC i PP les hagin espanyolitzat.
Dubto bastant que St Cugat sigui la ciutat més indepé. I si ho és dubto encara més que sigui gràcies a JERC i dubto encara més i més que sigui gràcies a Omnium. Per cert, molt bona la cita de Carr, el millor historiador de la Revolució Russa (després de Trostki) 100% recomanable
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Quan dius catalanista vols dir nacionalista? Manresa no és perquè Mesclat hi va fer un concert i el pavelló no es va omplir, va quedar bastant desert. Salses tampoc perquè un 3% de la gent hi parla català. Del principat suposo que Sant Cugat, la JERC d'allà és molt potent i òmnium hi ha fet una delegació gegantina. Del País Valencià Gandia sens dubte, on els índex de catalanoparlants són altíssims, o potser Sueca, on ERPV té 2 regidors i quan Joan Laporta hi va anar aquest estiu va rebre un bany de multituds, va ser increïble. De ses illes no ho sé, la veritat. Ara, penso que les noves fornades de possibles bons dirigents seguiran sortint de les capitals, encara que PSC i PP les hagin espanyolitzat.
Kevin diu: Del principat suposo que Sant Cugat, la JERC d'allà és molt potent i òmnium hi ha fet una delegació gegantina. Un gran anàlisi, si senyor. Dir que St Cugat és una ciutat catalanista, té tela... Passeu-vos pel Casal Popular La Guitza preguntar si St Cugat és "pan comido". Clar que si per catalanista enteneu que ens posin caserna dels mossos i que mani CiU... Santa Paciència...
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Quan dius catalanista vols dir nacionalista? Manresa no és perquè Mesclat hi va fer un concert i el pavelló no es va omplir, va quedar bastant desert. Salses tampoc perquè un 3% de la gent hi parla català. Del principat suposo que Sant Cugat, la JERC d'allà és molt potent i òmnium hi ha fet una delegació gegantina. Del País Valencià Gandia sens dubte, on els índex de catalanoparlants són altíssims, o potser Sueca, on ERPV té 2 regidors i quan Joan Laporta hi va anar aquest estiu va rebre un bany de multituds, va ser increïble. De ses illes no ho sé, la veritat. Ara, penso que les noves fornades de possibles bons dirigents seguiran sortint de les capitals, encara que PSC i PP les hagin espanyolitzat.
Xikon, descarta el que dius de Gandia xDDDDDDD "Ojalà" tingueres tota la raó del Mon ... pero no amic, la veritat esque les ultimes elecciones les va guanyar el PP i governa el PSOE amb cualició amb BLOC osiga que, es parla valencià molt, i tots els cartells estan en valencià pero la realitat es mes dura
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Home la ciutat no ho sé però de província em sembla que és la de Girona. A les últimes eleccions al congrés dels 6 diputats que elegíem, 2 PSC, 2 CiU i 2 ERC. El PP sense res de res. A Girona capital va treure més vots ERC que CiU (quedant-se segona força de la ciutat) . Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 14:42
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
La zona Franca Barcelona..
I berga? I la seu d'urgell? Girona? es que ni han unes quantes eh!
Jo crec que dir quina és la cuitat més catalanista té dues formes d´interpretar-se. A) la que està més de moda ser independentista B) la que hi ha més col.lectius catalanistes. Ambdues formes de vore-ho em pareixen estúpides. No apareix per enlloc la conciència com a poble, ja que es tracta d´una ciutat només, i una rucada....a vore qui és més indepe. "jo més" "no, no, jo encara més" "pos jo not ant , ale ale," ara comprenc perquè sóc tan estrany com a persona.
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Vic, sens dubte. "Mercat del Ram...Orgull d'Osona!"
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Queda una mica lleig dir la teva pròpia ciutat, però sincerament per a mi és canella fina! Manresa! A Vic, amb prou feines hi han col.lectius independentistes és a on va neixer PxC i tenen força problemes amb feixistes. Després podriem parlar de Sant Llorenç de Morunys, Berga o Vilafranca fins i tot Girona! grans viles! Salut i tururut! Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 16:01
Sant Francesc Xavier de Formentera, malgrat la forta inmigració dels darrers anys, té un porcentatge molt alt de catalanoparlans. 700 ANYS CATALANA. DES CAP DE BARBARIA FINS LA MOLA, DE PUNTA PEDRERA FINS A PUNTA PRIMA, DE CALA SAONA FINS ES CALÓ DE SANT AGUSTÍ, D'ESPALMADOR FINS ES MAL PAS I DE LA SAVINA FINS ESPARDELL. Salut.
Sant Francesc? Immigrants? Però què dius home, què t'empatolles ! El poble més canyós dels Països Catalans és Sant Ferran de Ses Roques, al bell mig de l'illa de Formentera. I amb molts més immigrants que no pas a Sant Francesc, on vas a parar !! Això sí, amb una convivència gairebé modèlica. Autòctons, hispanòfons, magribins, colombians ... i cap pute problema ! Salut i Revolució !
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Queda una mica lleig dir la teva pròpia ciutat, però sincerament per a mi és canella fina! Manresa! A Vic, amb prou feines hi han col.lectius independentistes és a on va neixer PxC i tenen força problemes amb feixistes. Després podriem parlar de Sant Llorenç de Morunys, Berga o Vilafranca fins i tot Girona! grans viles! Salut i tururut! Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 16:01
A la Catalunya Nord són MOLT patriotes, tot i que al Pla d´Urgell no ens quedem curts, eh?! Si TOT el territori Català fos igual...
Són molt patriotes els que hi ha però n'hi ha quatre de patriotes malauradament. Per mi tot Girona és la zona més catalana sense cap dubte!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Si si, jeje. Però a cap d´any on fan la festa indepe??? Si! a Pedreguer! jeje www.festivern.com
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Jo diria SUECA , però la veritat real, per mi, ni andorra ni hosties és la RIBERA en general.
jo estic amb tu. La RIBERA és catalana!!!!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Jo diria SUECA , però la veritat real, per mi, ni andorra ni hosties és la RIBERA en general.
Ahí Boikot, ahí! La Ribera és la comarca més independentista. Entre Albalat, Castelló de la Ribera i Sueca farem la revolució! LA RIBERA ÉS GUERRILLERA!
Jejejeje, i ens falten uns quants comandos especials de la Pobla Llarga....
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
D'alacant jo em quedaria amb Alcoi
i muro? mana el Bloc, retolació en valencià, mig poble empaperat pels d' endavant i l' altre mig ple de pintades d' estrelades....
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Al País Valencià, Sueca o Pedreguer... pense jo que serien les més independentistes... Encara que és molt relatiu... Ara, sense cap dubte la més espanyolista és Villena, ciutat natal dels Banda Jachis (uns altres espanyolistes de collons)
Eh, doncs a mi BJ m'agraden prou.... Potser q siguen una miqueta hipòcrites però m'agraden... PD: Oblideu quatretonda i la Vall d'albaida....
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Jo diria que Igualada, per una raó ben senzilla: tots els 'quillos' (abans anomenats xarnegos) viuen a dues poblacions situades a l'altra banda del riu Anoia (Vilanova i Montbui). A Igualada ciutat el 90% de la població és catalana i catalanista.
Per cert, l'Anoia fa pudor. Alta Segarra Askatu! no mos fareu anoiencs! Sens dubte la Catalunya Central! /è
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE TOTES LES CIUTATS HO SIGUEN!! I NO TROBARMOS CASOS COM SALOU!! I ALTRES....... PAREIXEU XIQUETS VACILANT DE JOGUETS.
Salou és molt espanyolista o què?
......salou ja no és salou.... la immigració ha degut triplicar (sent optimista) la població "avorigen". i la integració ha estat exemplar (segons el pp) .... vull dir què...imagina't ah!que per si algú no se'n recorda... es pronuncia en o oberta...
i amb "a" neutre Doncs quin desastre... Però que hi governa el PP de fa temps o què?I com és que hi ha tanta immigració? Per cert, dades del meu llibre d' història sobre l' immigració a 1975. (En % la quantitat de població immigrada) (ara entenc perquè en part, el català s' ha perdut una mica en certes poblacions catalanes): -Cornellà de Llobregat: 57,1 -Santa Coloma: 56, 5 -El Prat: 53 -L' H: 52,7 -Sant Boi: 50 -Badalona: 47 -Terrassa: 44,2 -Sabadell: 43,1 -Mataró: 42,5 -Tarragona: 38,6 -BCN: 35 -Reus: 34 -Manresa:30,8 -Lleida: 29,9 -Girona:28,5 "¡Cornejá ganador!"
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
joanfb diu: Jo diria que Igualada, per una raó ben senzilla: tots els 'quillos' (abans anomenats xarnegos) viuen a dues poblacions situades a l'altra banda del riu Anoia (Vilanova i Montbui). A Igualada ciutat el 90% de la població és catalana i catalanista. no home! Si Igualada esta plè de fatxes. Has entrat mai al Ferran? I qui li va trancar el cartell al jimmy jazz? Igualada ni amb broma... Carme si
-De la Franja de Ponent: Mequinensa o Vall-de-Roures -Del Principat està més igualat: Prats de Lluçanès, Linyola, Les Borges Blanques, Berga o Arbúcies -Del País Valencià me quedo amb Sueca. -De les Illes: Manacor. (Visca Can Lliro!) -De la Catalunya Nord no ho tinc clar, però diré Salses on ERC té l'alcaldia.
Jo sóc de Gràcia nova a Barcelona, però pel que he sentit, Arbúcies, Linyola i Borges Blanques serien un bon exemple de llocs catalanistes. Però per aportar una dada, us preguntaria: heu vist algun poble on a la plaça major oneji l'estel.lada? Doncs jo sí, és a Can Rosal, prop de Berga. Crec que el triangle Cal Rosal, Avià, Berga és molt catalanista. També és maco veure a la Catalunya nord la zona de Prada i Vilafranca de Conflent. Destacaria especialment d'aquella zona Rià: el nostre bressol. Salut! Que la prudència no ens faci traïdors!
A Santa Pau, a la Garrotxa, també oneja la estelada (la blava en aquest cas). A més, crec que governa un curiós tripartit format per CiU-ERC-Independents (aquests darrers vinculats amb la CUP). Salut.
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
joanfb diu: Jo diria que Igualada, per una raó ben senzilla: tots els 'quillos' (abans anomenats xarnegos) viuen a dues poblacions situades a l'altra banda del riu Anoia (Vilanova i Montbui). A Igualada ciutat el 90% de la població és catalana i catalanista. no home! Si Igualada esta plè de fatxes. Has entrat mai al Ferran? I qui li va trancar el cartell al jimmy jazz? Igualada ni amb broma... Carme si
-De la Franja de Ponent: Mequinensa o Vall-de-Roures -Del Principat està més igualat: Prats de Lluçanès, Linyola, Les Borges Blanques, Berga o Arbúcies -Del País Valencià me quedo amb Sueca. -De les Illes: Manacor. (Visca Can Lliro!) -De la Catalunya Nord no ho tinc clar, però diré Salses on ERC té l'alcaldia.
Jo sóc de Gràcia nova a Barcelona, però pel que he sentit, Arbúcies, Linyola i Borges Blanques serien un bon exemple de llocs catalanistes. Però per aportar una dada, us preguntaria: heu vist algun poble on a la plaça major oneji l'estel.lada? Doncs jo sí, és a Can Rosal, prop de Berga. Crec que el triangle Cal Rosal, Avià, Berga és molt catalanista. També és maco veure a la Catalunya nord la zona de Prada i Vilafranca de Conflent. Destacaria especialment d'aquella zona Rià: el nostre bressol. Salut! Que la prudència no ens faci traïdors!
I tant que som catalanistes, Berga, i el Bergueda en general! home perque cerus que la patum es de Berga! encara que a l'ajuntament no es veju molt reflexat, majoritariament hi han molts indepes, però tambe tenim com tothom els típics killakos! Tot i que crec que pode la zona mes catalanista de Catalunya és Girona. Ara la PATUM ho arregla, i el casal moragues tambe, jeje viam si trobo algu de BERGA EN AQUEST FORUM, per el que deies sobre cal rosal pode si que hi és l'estelada xo jo no m'hi he fixat mai ja o mirare. PATUM I MAM! Que em digui algu algu de Berga! SALUT I COMUNISME V. I. LENIN!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Jo diria que una de les ciutats més catalanistes és Vilafranca. Penedès; terra, castells i llibertat!
Jo tmb o penso. kom ja sabeu molts suposo xro em cansare de dir-ho el meu pare es d'alla (una masia de sant Marti Sarroca concretament) i si jo hagues pogut escollir no hauria dubtat gaire que diguem. La menys o com a minim una de les que estan pels terres El Vendrell (que es el meu poble) no se com era fa uns anys pero en pok temps relativament (5 a 10 anys) S'ha aumentat la poblacio en uns 10000 habitants (de 18000 quan jo anava a primaria a 28000 actualment ) i es preveu k arribem a uns 40000 en poc temps...res + a dir tret de que em faltara temps x marxar d'aket poble quan sigui prou gran em sembla
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Bé, Sabadell segur que no serà. Vem patir una immigració fortíssima, i de tots els barris, només se´n salven tres. Què hi farem, seguim resisitint! Per mi, la ciutat més nacionalment identificada és Banyoles.
Segur que Sabadell no serà, però recorda que som la segona ciutat de tots els PPCC, després de Barcelona, evidentment, en nombre de votants d´ ERC.... Ànims i a seguir lluitant!!! Visca Sabadell i visca els Països Catalans!!! Estic d´acord amb tu Sabadellenc, un vot per Banyoles!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Osona! visqui sempre la plana de Vic!!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Reus no és la més catalanista, peró es la més independent: REUS-PARIS-LONDRES No ens cal passar per Tarragona, Barcelona o Madrid. GANXETS
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
VIC sens dubte, històricament (guerres d'alliberació) i avui en dia segueix donant exemple a la resta del país siguent pioners en les manifestacions pro-seleccions, en defenda de la nostra identitat i els nostres drets. OSONENCS, ENDEVANT!! SOU UN EXEMPLE A SEGUIR PER TOTS!!
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
De ciutat no se quina deu ser xo de poble sens cap dubte és ST.LLORENÇ DE MORUNYS!! Poble amb 900 habitants,un casal independentista i la segona força és ERC...
|
per variar una mica.. que creieu, quina és la ciutat més catalanista dels PPCC ?
Jo votaré per Elna, a la Catalunta Nord (a uns 5 quilòmetres de Perpinyà). Allà tothom (menys la d'informació) sap català i tots els comerços estan plens de senyeres, els cotxes amb el burro i el CAT (òbviament també amb enganxines de l'USAP) i fins i tot vaig veure alguna estelada.
|
Crec que d'una vegada per totes l'EI s'ha de treballar a fons el tema de les drogues i deixar de banda el discurs "progre" de que drogar-se és ser més rebel. Les drogues (totes, les legals, les il·legals, les "toves", les "dures", totes) ens incapaciten per la lluita. Afecten la nostra salut física i psicològica. Fotre'ns porros no ens fa més rebels, ens rebaixa com a rebels. A més, consumint drogues, tant les que són legals com les que no, estem fent el joc a un mercat d'interessos capitalistes i feixistes molt potent, que arriba fins i tot a la policia, estem fent el joc a la policia, doncs. O amb quina intenció us penseu que als anys 80 la poli passava farlopa, cavall i demés merdes que incautava a la joventut basca? No es pot parlar de revolució i criticar el consumisme si es prenen drogues i, per tant, al mateix temps que ens incapacitem per la lluita, entrem en un joc d'interessos capitalistes. En aquest sentit, estaria més justificat fins i tot anar a dinar al Mc Donald's que fotre's un porro o una ratlla (em direu que no és el mateix, però per mi sí). Sé que aquest és un tema tabú dins l'EI., per això m'agradaria que entre tots i totes en parlessim. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 15:10
Aquí ja es parlava d'això.
Si només fos l'ei encara, xo es que ho fa tothom.
si es legalitzessin cauria tot el mercat negre que hi ha al darrere, a més cadascú és lliure de decidir que vol fer amb la seva vida. no crec que drogar-se sigui ser més progre, qui ho fa per això és curt. El que està clar és que continuen il·legalitzadesperquè a algú li interessa.. produeix molts beneficis la venta de drogues! no donem diners als capitalistes!! plantem a casa!!!!!!!!
|
Crec que d'una vegada per totes l'EI s'ha de treballar a fons el tema de les drogues i deixar de banda el discurs "progre" de que drogar-se és ser més rebel. Les drogues (totes, les legals, les il·legals, les "toves", les "dures", totes) ens incapaciten per la lluita. Afecten la nostra salut física i psicològica. Fotre'ns porros no ens fa més rebels, ens rebaixa com a rebels. A més, consumint drogues, tant les que són legals com les que no, estem fent el joc a un mercat d'interessos capitalistes i feixistes molt potent, que arriba fins i tot a la policia, estem fent el joc a la policia, doncs. O amb quina intenció us penseu que als anys 80 la poli passava farlopa, cavall i demés merdes que incautava a la joventut basca? No es pot parlar de revolució i criticar el consumisme si es prenen drogues i, per tant, al mateix temps que ens incapacitem per la lluita, entrem en un joc d'interessos capitalistes. En aquest sentit, estaria més justificat fins i tot anar a dinar al Mc Donald's que fotre's un porro o una ratlla (em direu que no és el mateix, però per mi sí). Sé que aquest és un tema tabú dins l'EI., per això m'agradaria que entre tots i totes en parlessim. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 15:10
Hi estic bastant d'acord, les drogues només produeixen que maldecaps. salut
No home, no és la droga, és la ressaca la que fa mal de cap.
|
Crec que d'una vegada per totes l'EI s'ha de treballar a fons el tema de les drogues i deixar de banda el discurs "progre" de que drogar-se és ser més rebel. Les drogues (totes, les legals, les il·legals, les "toves", les "dures", totes) ens incapaciten per la lluita. Afecten la nostra salut física i psicològica. Fotre'ns porros no ens fa més rebels, ens rebaixa com a rebels. A més, consumint drogues, tant les que són legals com les que no, estem fent el joc a un mercat d'interessos capitalistes i feixistes molt potent, que arriba fins i tot a la policia, estem fent el joc a la policia, doncs. O amb quina intenció us penseu que als anys 80 la poli passava farlopa, cavall i demés merdes que incautava a la joventut basca? No es pot parlar de revolució i criticar el consumisme si es prenen drogues i, per tant, al mateix temps que ens incapacitem per la lluita, entrem en un joc d'interessos capitalistes. En aquest sentit, estaria més justificat fins i tot anar a dinar al Mc Donald's que fotre's un porro o una ratlla (em direu que no és el mateix, però per mi sí). Sé que aquest és un tema tabú dins l'EI., per això m'agradaria que entre tots i totes en parlessim. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 15:10
Dons ací en tens un que no ha tastat mai droga, ni tabac! Em de tallar amb que es relacioni independentisme i droga. Per mi, el cas més greu es el dels espanyolistes/ignorants que es foten cada cap de setmana de droga fins que no poden més! Amb tots els problemes socials que això comporta! No a les drogues!
|
Crec que d'una vegada per totes l'EI s'ha de treballar a fons el tema de les drogues i deixar de banda el discurs "progre" de que drogar-se és ser més rebel. Les drogues (totes, les legals, les il·legals, les "toves", les "dures", totes) ens incapaciten per la lluita. Afecten la nostra salut física i psicològica. Fotre'ns porros no ens fa més rebels, ens rebaixa com a rebels. A més, consumint drogues, tant les que són legals com les que no, estem fent el joc a un mercat d'interessos capitalistes i feixistes molt potent, que arriba fins i tot a la policia, estem fent el joc a la policia, doncs. O amb quina intenció us penseu que als anys 80 la poli passava farlopa, cavall i demés merdes que incautava a la joventut basca? No es pot parlar de revolució i criticar el consumisme si es prenen drogues i, per tant, al mateix temps que ens incapacitem per la lluita, entrem en un joc d'interessos capitalistes. En aquest sentit, estaria més justificat fins i tot anar a dinar al Mc Donald's que fotre's un porro o una ratlla (em direu que no és el mateix, però per mi sí). Sé que aquest és un tema tabú dins l'EI., per això m'agradaria que entre tots i totes en parlessim. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 15:10
Les drogues son roïnes, però per adonar-te, cal estar dins?? clar que no et fa més rebel, ni et palien el dolor, però, com ho saps, si no les proves? i com les deixes? la marihuana és bona? fins a quin punt? que trobes?
|
Crec que d'una vegada per totes l'EI s'ha de treballar a fons el tema de les drogues i deixar de banda el discurs "progre" de que drogar-se és ser més rebel. Les drogues (totes, les legals, les il·legals, les "toves", les "dures", totes) ens incapaciten per la lluita. Afecten la nostra salut física i psicològica. Fotre'ns porros no ens fa més rebels, ens rebaixa com a rebels. A més, consumint drogues, tant les que són legals com les que no, estem fent el joc a un mercat d'interessos capitalistes i feixistes molt potent, que arriba fins i tot a la policia, estem fent el joc a la policia, doncs. O amb quina intenció us penseu que als anys 80 la poli passava farlopa, cavall i demés merdes que incautava a la joventut basca? No es pot parlar de revolució i criticar el consumisme si es prenen drogues i, per tant, al mateix temps que ens incapacitem per la lluita, entrem en un joc d'interessos capitalistes. En aquest sentit, estaria més justificat fins i tot anar a dinar al Mc Donald's que fotre's un porro o una ratlla (em direu que no és el mateix, però per mi sí). Sé que aquest és un tema tabú dins l'EI., per això m'agradaria que entre tots i totes en parlessim. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 15:10
Ben dit.
|
Crec que d'una vegada per totes l'EI s'ha de treballar a fons el tema de les drogues i deixar de banda el discurs "progre" de que drogar-se és ser més rebel. Les drogues (totes, les legals, les il·legals, les "toves", les "dures", totes) ens incapaciten per la lluita. Afecten la nostra salut física i psicològica. Fotre'ns porros no ens fa més rebels, ens rebaixa com a rebels. A més, consumint drogues, tant les que són legals com les que no, estem fent el joc a un mercat d'interessos capitalistes i feixistes molt potent, que arriba fins i tot a la policia, estem fent el joc a la policia, doncs. O amb quina intenció us penseu que als anys 80 la poli passava farlopa, cavall i demés merdes que incautava a la joventut basca? No es pot parlar de revolució i criticar el consumisme si es prenen drogues i, per tant, al mateix temps que ens incapacitem per la lluita, entrem en un joc d'interessos capitalistes. En aquest sentit, estaria més justificat fins i tot anar a dinar al Mc Donald's que fotre's un porro o una ratlla (em direu que no és el mateix, però per mi sí). Sé que aquest és un tema tabú dins l'EI., per això m'agradaria que entre tots i totes en parlessim. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 15:10
Home, tan com tema tabú...jo n'he sentit a parlar milions de vegades...
|
Crec que d'una vegada per totes l'EI s'ha de treballar a fons el tema de les drogues i deixar de banda el discurs "progre" de que drogar-se és ser més rebel. Les drogues (totes, les legals, les il·legals, les "toves", les "dures", totes) ens incapaciten per la lluita. Afecten la nostra salut física i psicològica. Fotre'ns porros no ens fa més rebels, ens rebaixa com a rebels. A més, consumint drogues, tant les que són legals com les que no, estem fent el joc a un mercat d'interessos capitalistes i feixistes molt potent, que arriba fins i tot a la policia, estem fent el joc a la policia, doncs. O amb quina intenció us penseu que als anys 80 la poli passava farlopa, cavall i demés merdes que incautava a la joventut basca? No es pot parlar de revolució i criticar el consumisme si es prenen drogues i, per tant, al mateix temps que ens incapacitem per la lluita, entrem en un joc d'interessos capitalistes. En aquest sentit, estaria més justificat fins i tot anar a dinar al Mc Donald's que fotre's un porro o una ratlla (em direu que no és el mateix, però per mi sí). Sé que aquest és un tema tabú dins l'EI., per això m'agradaria que entre tots i totes en parlessim. Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 15:10
L'alcohol i el tabac són considerats com a drogues? I el cannabis?
|
El fòrum està a: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2 Animo als catalanistes a que aquestes tonteries no es solidifiquin en un castell de sorra i anem a replicar. Només demano que (ja ho heu fet abans) sortiu a defensar el catalanisme en La Stoa. O sinó, què faig? Deixar el comentari com està i no fer res? Replicar-lo jo? Ilegalitzar els usuaris no-anònims en els fòrums (cosa que també perjudica als catalans que no volen ser usuaris)? No, nois. Si no voleu no ho feu, però necessito el vostre ajut. Només tres de vosaltres m'aniríeu bé. Anem a l'espanyolista a demostrar-li que La Stoa no serà el seu remans de pau! Com La Stoa es transformi en un puntal feixista per replicar als catalans no sé què faré... si esperem 30 dies serà una mica més tard... Vinga, nois, us espero! Repeteixo la direcció: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2
Crec que podries tenir unes plantilles de resposta a xorrades bàsiques i anar fent copiar i pegar.
Diego diu: Crec que podries tenir unes plantilles de resposta a xorrades bàsiques i anar fent copiar i pegar. No, ni parlar-ne. L'únic sistema realista és que la penya moveu el cul per mi. Qualsevol auto-defensa serà, en el millor dels casos, una rutina neutra, i en el pitjor, els farà riure als faches, la qual cosa encara afavorirà la vinguda de més feixisme. No, penya. O sortiu vosaltres a defensar-me, o no. Però la meva autodefensa serà la mínima. Vosaltres sabreu el sacrifici que voldreu tenir per La Stoa, però si és així de poc, doncs vosaltres sabreu. Les persones majors d'edat, 18 per amunt, o som grandets o ens hauríem de comportar com a tals. Vinga, penya, decidiu-vos: o veniu a defensar La Stoa o reseu una pregària a Sant Companys perquè els feixistes se'n vagin solets. L'autodefensa no servirà de res, ho tinc ben clar, per això no me l'aplico. He dit. No em faré anti-usuari si ningú em dóna un cop de ma, això no, però no està en les meves mans plantar cara als faches. Decidiu.
Sincerament, Crom, ets un plom, tu i la Stoa. Els usuaris ja anem prou de cul com per anar prestant atenció al que un espanyol de pela puga dir al teu web, i per anar a respondre-li. Un usuari et respon que per a coses tan bàsiques ja deuries tindre els arguments clars... I ens respons amb més parides. Com que autodefensa? Moure el cul per tu? No se si et penses que açò és un joc d'ordinador o alguna cosa semblant de sub-realitat on som atacats i ens hem de defensar. Un argument al teu web, que total no el veu ningú, no servirà de molt, aixi que para de donar la brasa amb la Stoa, ja ho tens bé, xicot I per dir-te les coses clares, he visitat la Stoa diversos cops i em sembla que està basada en arguments simplistes i és una pura apologia d'ERC. El teu web és tan ingenu, està tan carregat de tòpics i d'una anàlisi política superficial i mediocre que es fa molt pesat de llegir. Sembla que no facis més que enumerar un i altre cop la sèrie de tòpics de la SER amb algun ingredient d'ERC, més aviat descafeïnadet, no siga que espante clientela per molt de radicalisme. Sincerament, Crom, t'ho dic a la cara. Estic fart de tu. I punt! No t'ho prengues a mal! Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 00:57
Per fi algú diu el que molts pensem, però que no hem sigut capaços de dir, suposo que per no ferir sensibilitats. salut
" Per fi algú diu el que molts pensem, però que no hem sigut capaços de dir, suposo que per no ferir sensibilitats. ". Doncs estaràs content, Erik , per fi algú llença la primera pedra. Ja ho diu el refrany: "els violents són els més valents".
No veig què hi té a veure la violència. salut
|
El fòrum està a: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2 Animo als catalanistes a que aquestes tonteries no es solidifiquin en un castell de sorra i anem a replicar. Només demano que (ja ho heu fet abans) sortiu a defensar el catalanisme en La Stoa. O sinó, què faig? Deixar el comentari com està i no fer res? Replicar-lo jo? Ilegalitzar els usuaris no-anònims en els fòrums (cosa que també perjudica als catalans que no volen ser usuaris)? No, nois. Si no voleu no ho feu, però necessito el vostre ajut. Només tres de vosaltres m'aniríeu bé. Anem a l'espanyolista a demostrar-li que La Stoa no serà el seu remans de pau! Com La Stoa es transformi en un puntal feixista per replicar als catalans no sé què faré... si esperem 30 dies serà una mica més tard... Vinga, nois, us espero! Repeteixo la direcció: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2
Crec que podries tenir unes plantilles de resposta a xorrades bàsiques i anar fent copiar i pegar.
Maria Antonia diu: Crec que podries tenir unes plantilles de resposta a xorrades bàsiques i anar fent copiar i pegar. No, ni parlar-ne. L'únic sistema realista és que la penya moveu el cul per mi. Qualsevol auto-defensa serà, en el millor dels casos, una rutina neutra, i en el pitjor, els farà riure als faches, la qual cosa encara afavorirà la vinguda de més feixisme. No, penya. O sortiu vosaltres a defensar-me, o no. Però la meva autodefensa serà la mínima. Vosaltres sabreu el sacrifici que voldreu tenir per La Stoa, però si és així de poc, doncs vosaltres sabreu. Les persones majors d'edat, 18 per amunt, o som grandets o ens hauríem de comportar com a tals. Vinga, penya, decidiu-vos: o veniu a defensar La Stoa o reseu una pregària a Sant Companys perquè els feixistes se'n vagin solets. L'autodefensa no servirà de res, ho tinc ben clar, per això no me l'aplico. He dit. No em faré anti-usuari si ningú em dóna un cop de ma, això no, però no està en les meves mans plantar cara als faches. Decidiu.
Sincerament, Crom, ets un plom, tu i la Stoa. Els usuaris ja anem prou de cul com per anar prestant atenció al que un espanyol de pela puga dir al teu web, i per anar a respondre-li. Un usuari et respon que per a coses tan bàsiques ja deuries tindre els arguments clars... I ens respons amb més parides. Com que autodefensa? Moure el cul per tu? No se si et penses que açò és un joc d'ordinador o alguna cosa semblant de sub-realitat on som atacats i ens hem de defensar. Un argument al teu web, que total no el veu ningú, no servirà de molt, aixi que para de donar la brasa amb la Stoa, ja ho tens bé, xicot I per dir-te les coses clares, he visitat la Stoa diversos cops i em sembla que està basada en arguments simplistes i és una pura apologia d'ERC. El teu web és tan ingenu, està tan carregat de tòpics i d'una anàlisi política superficial i mediocre que es fa molt pesat de llegir. Sembla que no facis més que enumerar un i altre cop la sèrie de tòpics de la SER amb algun ingredient d'ERC, més aviat descafeïnadet, no siga que espante clientela per molt de radicalisme. Sincerament, Crom, t'ho dic a la cara. Estic fart de tu. I punt! No t'ho prengues a mal! Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 00:57
Eric diu: No t'ho prengues a mal! M'ho prenc malament (és el meu dret) però passo de fer el burro per contestar-te. Els usuaris de La Stoa i del xat sabran el que fan. Però si els dóna morbo fer cas als teus insults, no sé qui els farà tornar el seny, però no seré jo. Si el teu dret d'expressió és saltar-me al coll, jo també tinc el dret d'expressió de saltar-te al coll, però amb altres dents. A mi no em preocupa que em prenguis a mal. Al contrari, si fossis conseqüent et preocuparies dels feixistes. Però els feixistes tens la por que es rebelarien amb força contra tu, però de mi no tens aquesta por. Te me'n fums creient que no et contraatacaré, però allà tu. Fes el que vulguis, però igual que tu em dones pel darrera, jo també ho faig. Si vols seguir aparentant que dintre de la teva maleducació ets bona persona, aparenta-ho. El trist és que molts et faran cas.
Hahahaha mira que tornes a allò de sempre. Parlant-me crípticament no aconseguiràs res. I se que la majoria de usuaris pensen com jo, sols que no tenen el valor suficient per dir-t'ho a la cara, per por a ofendre't o alguna cosa. Doncs no, jo t'ho dic, i si no t'agrada la realitat ho sento. Crec que t'ajudo més sent sincer. Per altra banda, crec que em tornes amb els arguments simplistes que sempre fas servir. Que si feixistes, que si ultradreta, que si el PP.... Els autèntics antifeixistes hi plantem cara de debò, donem la cara quan cal tot i el risc que ens fiitxe la DPS del Cojo i companyia, o bé els de Demokrazia Nazional i que puguem rebre un munt d'hòsties per això. Tu de feixistes en saps poc, i segueixes l'argumentari barat de la SER. I quan no estigues d'acord amb mi, rebat-me a la cara, no em vingues amb arguments barats de si t'ofenc o no, és l'única cosa que saps fer. No entres als arguments, perquè simplement ets com un CD ratllat. No en tens de vàlids, sols retòrica filosòfica i política per a nens. La realitat, company. Dura però tangible.
|
El fòrum està a: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2 Animo als catalanistes a que aquestes tonteries no es solidifiquin en un castell de sorra i anem a replicar. Només demano que (ja ho heu fet abans) sortiu a defensar el catalanisme en La Stoa. O sinó, què faig? Deixar el comentari com està i no fer res? Replicar-lo jo? Ilegalitzar els usuaris no-anònims en els fòrums (cosa que també perjudica als catalans que no volen ser usuaris)? No, nois. Si no voleu no ho feu, però necessito el vostre ajut. Només tres de vosaltres m'aniríeu bé. Anem a l'espanyolista a demostrar-li que La Stoa no serà el seu remans de pau! Com La Stoa es transformi en un puntal feixista per replicar als catalans no sé què faré... si esperem 30 dies serà una mica més tard... Vinga, nois, us espero! Repeteixo la direcció: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2
El jove Crom no té valor per respondre... AMUNT! Que tots ho vegin i diguin la veritat!
Quants anys tens noi? Dir-li les coses directament com son encara esta be i es veritat que molts ho pensem. Ara que tu en el moment que veus que et fan cas t'en vagis corrent a seguir criticant... ho trobo trist x lo menos.
|
El fòrum està a: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2 Animo als catalanistes a que aquestes tonteries no es solidifiquin en un castell de sorra i anem a replicar. Només demano que (ja ho heu fet abans) sortiu a defensar el catalanisme en La Stoa. O sinó, què faig? Deixar el comentari com està i no fer res? Replicar-lo jo? Ilegalitzar els usuaris no-anònims en els fòrums (cosa que també perjudica als catalans que no volen ser usuaris)? No, nois. Si no voleu no ho feu, però necessito el vostre ajut. Només tres de vosaltres m'aniríeu bé. Anem a l'espanyolista a demostrar-li que La Stoa no serà el seu remans de pau! Com La Stoa es transformi en un puntal feixista per replicar als catalans no sé què faré... si esperem 30 dies serà una mica més tard... Vinga, nois, us espero! Repeteixo la direcció: http://www.cromelnordic.org/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=36&forum=2
Osti... jo no volia ferir sensibilitats, però es que arriva a un punt, i jo no he estat prou valent x tirar la primera pedra... ho sento crom, però es una opinió bastant generalitzada. Portes un any (com a minim, xq es el temps que porto al racó) fent promoció de la teva web, explicant-nos cada cosa que fots, i creant un munt de forums engrandin-te explicant les teves proeses lluitant contra els espanyols. Sincerament, ho sento però canses. Sobre la teva web... es massa filosofica, i no vivim pas en el mon de la filosofia, i cansa molt quan ens dius que responguem a això i responguem a allò. Ho sento, però es la veritat, i el mateix per a tots els que no paren de promocionar les seves webs, un cop val, masses cansa.
Jo també estic amb vosaltres. Ja canses tio.
|
REUNIÓ de VEÏNS de la TERRA ALTA: Dissabte 18 de Desembre, a les 8 de la tarda al Casal de Corbera d’Ebre (Terra Alta, Tarragona). La nostra terra està en perill. El Govern de Barcelona i les companyies elèctriques s’han proposat enfonsar definitivament la comarca, pel seu propi benefici. Si no ho parem, les serres i colls de la Terra Alta seran envaïts per la ferralla, el formigó i l’electricitat. Tant els macro-parcs eòlics com la línia elèctrica, que travessaria tota la comarca, són greus agressions que podem i hem de frenar. La línia d’alta tensió, de 60 Km., serviria per emportar-se l’energia produïda per les centrals eòliques que ens volen imposar. Sortiria dels altiplans de la Fatarella, passant pel Coll del Moro, baixant fins a la vall del riu Canaleta i travessaria els estreps de Pàndols per dirigir-se a Xerta, passant pels Ports. La línia elèctrica d’alta tensió i les centrals eòliques destruirien definitivament el nostre paisatge i tindrien un impacte terrible sobre les aus de la zona. El risc d’incendis augmentaria, ja que tant l’alta tensió, com les centrals generadores d’energia són la causa habitual de centenars de focs forestals. Els molins aero-generadors i les xarxes d’alta tensió estan associats a l’aparició de la leucèmia i altres tipus de càncers, a causa dels perillosos camps electro-magnètics que creen. Aquesta línia i les centrals eòliques no milloraran res el subministrament elèctric de la Terra Alta i tampoc portaran cap prosperitat a la comarca. No només no crearan treball pels joves, també els hi robaran el seu futur, forçant-los a immigrar a fora. Si es destrueixen llocs d’importància natural, històrica i cultural com la Via Verda, els Ports, Pàndols, la Tossa o Coll Ventós, les nostres poblacions també quedaran fora del circuit d’espais naturals reconeguts. Hi ha moltes alternatives serioses per la producció i el transport de l’energia, més saludables, barates i ecològiques. Si no ens volem aixecar un dia sense futur, més val que fem sentir la veu de la Terra Alta. NI CENTRALS EÒLIQUES, NI LÍNIES D’ALTA TENSIÓ! CNT-AIT de Tarragona www.cnt.es/tarragona Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 02:40
Tot el meu suport. S'estan passant posant-ho tot a les comarques Tarragonines: - Dues centrals nuclears - Centrals tèrmiques - Refinieries de petroli - Parcs eòlics - Projecte ITER - ... TARRAGONA ESTÀ FINS ALS COLLONS DE PRODUÏR ENERGIA PER A BARCELONA!!!!
|
REUNIÓ de VEÏNS de la TERRA ALTA: Dissabte 18 de Desembre, a les 8 de la tarda al Casal de Corbera d’Ebre (Terra Alta, Tarragona). La nostra terra està en perill. El Govern de Barcelona i les companyies elèctriques s’han proposat enfonsar definitivament la comarca, pel seu propi benefici. Si no ho parem, les serres i colls de la Terra Alta seran envaïts per la ferralla, el formigó i l’electricitat. Tant els macro-parcs eòlics com la línia elèctrica, que travessaria tota la comarca, són greus agressions que podem i hem de frenar. La línia d’alta tensió, de 60 Km., serviria per emportar-se l’energia produïda per les centrals eòliques que ens volen imposar. Sortiria dels altiplans de la Fatarella, passant pel Coll del Moro, baixant fins a la vall del riu Canaleta i travessaria els estreps de Pàndols per dirigir-se a Xerta, passant pels Ports. La línia elèctrica d’alta tensió i les centrals eòliques destruirien definitivament el nostre paisatge i tindrien un impacte terrible sobre les aus de la zona. El risc d’incendis augmentaria, ja que tant l’alta tensió, com les centrals generadores d’energia són la causa habitual de centenars de focs forestals. Els molins aero-generadors i les xarxes d’alta tensió estan associats a l’aparició de la leucèmia i altres tipus de càncers, a causa dels perillosos camps electro-magnètics que creen. Aquesta línia i les centrals eòliques no milloraran res el subministrament elèctric de la Terra Alta i tampoc portaran cap prosperitat a la comarca. No només no crearan treball pels joves, també els hi robaran el seu futur, forçant-los a immigrar a fora. Si es destrueixen llocs d’importància natural, històrica i cultural com la Via Verda, els Ports, Pàndols, la Tossa o Coll Ventós, les nostres poblacions també quedaran fora del circuit d’espais naturals reconeguts. Hi ha moltes alternatives serioses per la producció i el transport de l’energia, més saludables, barates i ecològiques. Si no ens volem aixecar un dia sense futur, més val que fem sentir la veu de la Terra Alta. NI CENTRALS EÒLIQUES, NI LÍNIES D’ALTA TENSIÓ! CNT-AIT de Tarragona www.cnt.es/tarragona Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 02:40
Trobo que el text cau en un alarmisme exagerat que potser és un pel innecessari no? " El Govern de Barcelona i les companyies elèctriques s’han proposat enfonsar definitivament la comarca" "es centrals eòliques destruirien definitivament el nostre paisatge" "Els molins aero-generadors i les xarxes d’alta tensió estan associats a l’aparició de la leucèmia i altres tipus de càncers" "No només no crearan treball pels joves, també els hi robaran el seu futur, forçant-los a immigrar a fora." Ja conec les crítiques que sorgeixen allà on es volen fer parcs eòlics, però tampoc cal que els culpem de tots els mals del món no? Alguna forma s'haurà de trobar per no fer massa destrossa paisatgistica al territori i al mateix temps que poguem tenir energies no contaminants...
|
REUNIÓ de VEÏNS de la TERRA ALTA: Dissabte 18 de Desembre, a les 8 de la tarda al Casal de Corbera d’Ebre (Terra Alta, Tarragona). La nostra terra està en perill. El Govern de Barcelona i les companyies elèctriques s’han proposat enfonsar definitivament la comarca, pel seu propi benefici. Si no ho parem, les serres i colls de la Terra Alta seran envaïts per la ferralla, el formigó i l’electricitat. Tant els macro-parcs eòlics com la línia elèctrica, que travessaria tota la comarca, són greus agressions que podem i hem de frenar. La línia d’alta tensió, de 60 Km., serviria per emportar-se l’energia produïda per les centrals eòliques que ens volen imposar. Sortiria dels altiplans de la Fatarella, passant pel Coll del Moro, baixant fins a la vall del riu Canaleta i travessaria els estreps de Pàndols per dirigir-se a Xerta, passant pels Ports. La línia elèctrica d’alta tensió i les centrals eòliques destruirien definitivament el nostre paisatge i tindrien un impacte terrible sobre les aus de la zona. El risc d’incendis augmentaria, ja que tant l’alta tensió, com les centrals generadores d’energia són la causa habitual de centenars de focs forestals. Els molins aero-generadors i les xarxes d’alta tensió estan associats a l’aparició de la leucèmia i altres tipus de càncers, a causa dels perillosos camps electro-magnètics que creen. Aquesta línia i les centrals eòliques no milloraran res el subministrament elèctric de la Terra Alta i tampoc portaran cap prosperitat a la comarca. No només no crearan treball pels joves, també els hi robaran el seu futur, forçant-los a immigrar a fora. Si es destrueixen llocs d’importància natural, històrica i cultural com la Via Verda, els Ports, Pàndols, la Tossa o Coll Ventós, les nostres poblacions també quedaran fora del circuit d’espais naturals reconeguts. Hi ha moltes alternatives serioses per la producció i el transport de l’energia, més saludables, barates i ecològiques. Si no ens volem aixecar un dia sense futur, més val que fem sentir la veu de la Terra Alta. NI CENTRALS EÒLIQUES, NI LÍNIES D’ALTA TENSIÓ! CNT-AIT de Tarragona www.cnt.es/tarragona Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 02:40
Sí senyor, planteu-vos. A finals dels anys 80, l'amo de Catalunya (Jordi Pujol) va voler imposar el famós Pla de Residus, que bàsicament consistia en posar abocadors i incineradores de residus altament perillosos a zones rurals de les 'comarques de Tarragona'. De pla no en tenia res, perquè un pla de residus és molt més complex que agafar la merda que es genera per enterrar-la o cremar-la allí on ningú ho pugui veure. Gràcies a la forta contestació que hi va haver des de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, es van haver de fer enrere.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Doncs res... Pensa que al lloc més insospitat sempre et pots trobar amb independentistes. I també has de pensar que arreu del país i per tot, com una plaga, sempre hi trobaràs un comissari polític del PSOEPSC disposat a pasar el corró: a fer-te parlar en castellà en una reunió d'escala o a mil altres coses. Salut
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Maria Teresa diu: Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials ). No coneixiem el teu passat convergent Això es que segurament deu ser d'esquerres els de la teva escala
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Dons a la meva comunitat casi tothom penja la senyera o l'estelada per l'11 de setembre i tothom (o casi) parla català, tot hi que la mitat més o menys són anglesos, alemanys o italians... Només tinc un veí, jove de 19 anys crec, que és votant confessat del PP. La resta del jovent crec que sóm tots independentistes.
Curiositat, això és a BCN? una residència d'estudiants?
Això és a Calella, al Maresme, i no és cap residència d'estudiants ni res. Però no et pensis que tota la ciutat és així ni molt menys.
Ciutat? Si és un poblet de 4 cases travessat per la Nacional...
Donc si, encara que et costi de creure, Calella, aquest poble que tu anomenes de quatre cases, és ciutat des de fa quasi bé cent anys. Ja se saps algunes ho son per quantitat i d´altres per qualitat.
Un calellenc per aquí? Que vius a la Riera Capaspre? Encara serem veïns i tot... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 19:31
Una mica més lluny, al davant de la "xurre"
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Dons a la meva comunitat casi tothom penja la senyera o l'estelada per l'11 de setembre i tothom (o casi) parla català, tot hi que la mitat més o menys són anglesos, alemanys o italians... Només tinc un veí, jove de 19 anys crec, que és votant confessat del PP. La resta del jovent crec que sóm tots independentistes.
Curiositat, això és a BCN? una residència d'estudiants?
Això és a Calella, al Maresme, i no és cap residència d'estudiants ni res. Però no et pensis que tota la ciutat és així ni molt menys.
Ciutat? Si és un poblet de 4 cases travessat per la Nacional...
Enveja?
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Jo visc en una casa i els veïns del voltant, la veritat és que la majoria no són independentistes,però n'hi ha algun, per la diada es veu alguna senyera, i tinc el casal al costat de casa. Això sí, he notat un gran canvi al canviar-me de casa. Abans quan vivia al pis de veïns independentites impossible. Pocs éren els que em parlaven en català (de fet els únics eren els del 3r 1a, que no hi vivíen sinó que hi anaven a veure la iaia. I els del davant de tant en tant, depèn del dia que tenien. Papers en català no n'hi vaig veure mai en més de 15 anys... i pel barri l'única estelada al balcó era la meva.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Jo dir nomes que visc a prop del Carod... i per tota Tarragona no hi ha un barri mes fatxa que el meu, treient Torreforta i Camp Clar. Entre els veins molts parlen catala, pero la majoria son aragonesos, i a un parc que hi ha, s'hi arrepleguen molts quillos d'aquells de "que paxa nengk!"
Parles de Palestina (SP & SP)? xq una amiga li en diu així.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
jejeje a mi ma pasat igual. hi ha una estelada... gixada.. i despres un dia sem va parar l'ascensor en mig, i vaig dir, "cony dibuixa una falç i un martell, lestelada i un visca catalunya lliure" i aixi va ser. I un dia, a l'entrada del pais, algu amb guix va fer una estelada.. i no vaig ser jo ni el meu germà.. i un altre vei amic que si podia ser tampoc va ser. Aixo tmb, un vei els 11-S posa els segadors de bon mati a tot volum, jejeje aquet algun cop sta a algunes manis de la guerra etc... ei.. pero que soc de SANTAKO !! jejejeje si la cosa anira be i tot.. jajaja
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Personalment, visc en un pis.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Pos a la meva escala (4 portes per cada pis, amb un total de 7 pisos) calculo que una tercera part deu ser catalanoparlant. Ara, són gent discreta, i la veritat és que d'aquests només la meitat deu ser independentista. El meu veí del costat és un peix gros de l'empresa Würth (encara no sé que fot vivint en un pis de 100 metres quadrats). És valencià, barcelonista fins a la medul·la, castellanoparlant, amb fills d'estil quillo/rapers, i borratxo. Té un cognom català (car és de valència) d'aquells ben mal escrits i ben castellanitzats. Deu ser un pepero perquè sempre escolta els telenotícies d'antena 3. En fi, és el que hi ha.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Veïns que xerren català? Jo ja fa massa que no en tinc d’aquests... Ací son tots noruecs menys una família de lloguer que es d’Etiòpia (?) i nosaltres, que son, tot s’ha d'escriure, una barreja molt rara... Crec que som els unics que utilitzem l'anglès, el català i el noruec
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
A la meva escala el noranta per cent som catalanoparlants, incloent-hi un estudiant magribí que tot i l'accent parla un català més que correcte. I a la meva escala hi ha cinquanta pisos, és a dir que som molts veïns. Moltes vegades cal que algú faci el primer pas per què d'altres s'atreveixin a destapar-se.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Doncs a la meva escala, de trenta i escaig famílies, diria que només la meva i la de sota (amb la que estem enemistats) som independentistes. Trec l'estelada al balcó cada cop que l'ocasió s'ho mereix. Intentaré fer petites coses com enganxar un cartellet fet a ordinador on hi digui "Catalunya" sobre la ratllada que hi ha al costat de la placa de l'ascensor que prohibeix fumar ("Generalitat de [ratllada]"). Però segons quines coses no les faré, perquè no és que tingui por, però no em vull enemistar amb tota la comunitat, i segons quines coses fes, com ara provocar, serien una cagada perquè ja deuen saber de quin peu calço (quan hi ha un partit de la selecció surto de casa amb la samarreta i l'estelada fent de capa). Continueu donant petits consells, companys. Potser hi ha coses que no se m'acudirien a mi sol.
Tot començà ahir a la matinada. Vaig tornar a casa i vaig veure que al costat de l'ascensor hi havia penjat un cartell de Fecsa-Endesa en el qual es comunicava que amb la liberalització del mercat, etc. ens podrien oferir servei de gas i no sé què més. El cas és que, malgrat que el full que demana les lectures de l'electricitat està en català i castellà, aquest anunci estava només en castellà. Vaig agafar un boli i hi vaig escriure "En català també ho entenem". Aquest missatge no pot ser considerat ofensiu. En primer lloc, perquè no es tracta de demanar-ho a un veí que ha escrit un text i que potser no sap català, sinó que va dirigit a una empresa, per tal que la persona que reculli el cartell se n'adoni i ho anoti mentalment. I en segon lloc, perquè no conté violència ni falta de respecte, només una petició educada malgrat que irònica. Doncs bé, no han passat ni 24 hores i la cantonada del full on ho vaig escriure ha estat arrencada. A qui collons feia nosa, aquella petita inscripció? Què em recomaneu? Començaré a pensar que, ja que em sabotegen les accions, les hauria de fer menys educades, més directes.
En aquest cas particular, Et recomanaria, persevarancia tu insisteix aviam qui es cansa abans Jo ho vaig fer, i va funcionar Com diuen els castellans " inasequible al desaliento"
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Doncs a la meva escala, de trenta i escaig famílies, diria que només la meva i la de sota (amb la que estem enemistats) som independentistes. Trec l'estelada al balcó cada cop que l'ocasió s'ho mereix. Intentaré fer petites coses com enganxar un cartellet fet a ordinador on hi digui "Catalunya" sobre la ratllada que hi ha al costat de la placa de l'ascensor que prohibeix fumar ("Generalitat de [ratllada]"). Però segons quines coses no les faré, perquè no és que tingui por, però no em vull enemistar amb tota la comunitat, i segons quines coses fes, com ara provocar, serien una cagada perquè ja deuen saber de quin peu calço (quan hi ha un partit de la selecció surto de casa amb la samarreta i l'estelada fent de capa). Continueu donant petits consells, companys. Potser hi ha coses que no se m'acudirien a mi sol.
Tot començà ahir a la matinada. Vaig tornar a casa i vaig veure que al costat de l'ascensor hi havia penjat un cartell de Fecsa-Endesa en el qual es comunicava que amb la liberalització del mercat, etc. ens podrien oferir servei de gas i no sé què més. El cas és que, malgrat que el full que demana les lectures de l'electricitat està en català i castellà, aquest anunci estava només en castellà. Vaig agafar un boli i hi vaig escriure "En català també ho entenem". Aquest missatge no pot ser considerat ofensiu. En primer lloc, perquè no es tracta de demanar-ho a un veí que ha escrit un text i que potser no sap català, sinó que va dirigit a una empresa, per tal que la persona que reculli el cartell se n'adoni i ho anoti mentalment. I en segon lloc, perquè no conté violència ni falta de respecte, només una petició educada malgrat que irònica. Doncs bé, no han passat ni 24 hores i la cantonada del full on ho vaig escriure ha estat arrencada. A qui collons feia nosa, aquella petita inscripció? Què em recomaneu? Començaré a pensar que, ja que em sabotegen les accions, les hauria de fer menys educades, més directes.
Podries enviar cartes a delegació d'Endesa, la de Barcelona sé que està a Avinguda Vilanova 12 (no recordo el codi postal), o bé queixar-te via web: www.endesaonline.com També podries trucar per telèfon però... et demanaria que no ho fessis. Jo treballo de teleoperador i t'asseguro que no hi podem fer res, almenys als telèfons de Fecsa (els del mercat liberalitzat són uns altres). I no és agradable barallar-te amb algú que truqui quan de fet no depèn de tu ni hi pots fer res, i encara menys quan hi estàs d'acord, que fa més ràbia.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Doncs jo a Menorca visc en una casa unifamiliar. Els veins de la dreta de casa són peperos, i els de l'esquerra també.... (encara sort que parlen català....)
Té cosa ser pepero i parlar català. Pensava que eren coses dissociades.
No t'equivoquis en PIque per exemple parla català, molt millor que en Maragall tot i esser net del poeta.
El Piqué parla català de cara a la galeria. Igual que l'Alberto Fernandez Diaz. A l'Alberto Fernandez Diaz li van pillar un cop una conversa privada. Estava parlant amb uns del PP, i ho feia, es clar, en castellà. I es veu que una frase li va sortir en català. I el tiu es va disculpar: 'Ui perdón, me ha salido en catalan'. Segueix parlant en castellà i més endavant li surt unes quantes paraules en català, i hi torna "ui, perdonad, lo siento, me ha salido en catalan, no os penseis que lo hablo...' Al Piqué, els amics li diuen Jose, o Pepe, i es clar, li parlen en català. Si et fiques en un congrés del PP de Catalunya, veuràs que allà tothom parla en castellà, excepte quan fan declaracions públiques que parlen en català. Tot de cara a la galeria, es clar. A veure si algun catalanoparlant incaut se'ls creu... Editat al dia 26 de desembre del 2004, a les 01:31
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Potser el teu veí soc jo
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
A la meva urbanització tinc uns quants veïns independentistes que treuen l'estelada per la Diada. Jo l'estelada la tinc hissada a la teulada tot l'any. Hohoho... Proposo que innundem tots els Països Catalans d'estelades!!! Però tot l'any. Que es vegi que la reivindicació hi és sempre. I desem la Senyera pels moments solemnes, com la Diada, Sant Jordi... Que es vegin eixos estels!!! ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*|| ||*||
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
A grans línies , tothom està dient el mateix: Que son els castellano-parlants els que reaccionen amb mala educació quan veuen notificacions a l'escala de veïns en català: Per a treure-vos una mica el mal gust de la boca, us diré que a la meva escala passa exactament com a la majoria de les vostres, es a dir, hi ha un gran nombre de castellano-parlants tancats i obtussos, peró aquest any s'han hagut d'empassar la bilis i callar, perqué aquest any el president de l'escala HE ESTAT JO! (Be, jo i la meva dona, que aviat coneixereu, doncs també s'ha registrat al xat) Evidentment, tots els comunicats els hem fet en CATALÀ, tots els avissos i tot el que ha calgut, i a més, l'altre dia em vaig adonar (no se com no m'havia adonat abans, no ho entenc, es que sempre vaig despistat) que la retolació dels pisos està en castellà: Ja els tinc fets en català, i ara un dia d'aquestos els canviaré tots. ...I pobre del veí que em digui alguna cosa! NOMÉS FALTARIA, HOME! Si visc a Catalunya, entenc que la retolació dels pisos ha d'esser en la nostre llengua, i punt.. Ja està be d'anar amb tants miraments amb aquesta gent que no sap conviure, i que quan veuen un paper en català l'han d'estripar. Per sort, no tots els veïns castellano-parlants que tinc son així, si no que n'hi ha que son castellans, però educats, la qual cosa es d'agraïr, creieu-me. Editat al dia 25 de desembre del 2004, a les 18:40
Tres dies després de posar aquest post, he camviat la retolació dels pisos, tal com us deia. Ara l'escala està en català, i, de moment, ni s'hi han fixat. Quan hi hagin reaccions, ja les comentaré, si son prou interessants. Al menys, avui he sortit de casa amb un somriure...
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
jo sempre que hi ha algun paper a l'escala del gas, de fecsa-endesa, o que avisi de quasevol cosa, sempre que està en castellà hi poso: EN CATALÀ, SI US PLAU! o.. en català? pocs cops ho han canviat i els que ho han fet noe ls ha servit de res pq altre cop ho he canviat. Ara tinc com a objectiu canviar la retulació que està en castellà,,atico, primero... ixxx!! salut!
Jo al cartell de la llum també hi vaig posar en català! heheheh no va durar gaire..... A la meva escala varies senyeres i només la meva estelada! sort que a l'escala del costat però al mateix edifici, un vei em dona suport..... (crec que la va posar al veure la meva) I si, aquest any jo soc el presi......
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
jaja que bo, jo vaig descobrir veïns indepes més o menys de la mateixa manera: a l'avís del gas sempre sortia el dia escrit en castellà, i jo a sota el posava en català, doncs algú m'ho tatxava, però llavors vaig descobrir que algú de l'escala contraatacava i tatxava tot el que estava en castellà i ho posava en català
jeje això de traduir cartells també era la meva especialitat, els del gas, els de la comunitat de veïns... I tb m'ho vaig trobar titllat un cop. La meva reacció va ser endur-me el paper i refer-lo només en català. Mons pares ja van dir q estaven segurs q havia estat jo o els meus germans, però q fet i fet, és el q tocava! La suma de petits actes.... Salut!
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
jaja que bo, jo vaig descobrir veïns indepes més o menys de la mateixa manera: a l'avís del gas sempre sortia el dia escrit en castellà, i jo a sota el posava en català, doncs algú m'ho tatxava, però llavors vaig descobrir que algú de l'escala contraatacava i tatxava tot el que estava en castellà i ho posava en català
xo ja el coneixes o k?
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Després de reflexionar ara a la dutxa, abans de ficar-meal llit, crec que una bona estrategia per augmentar l'independentisme és impregnar l'ambient en general d'independentisme. Per un costat que els espanyols vegin que és una cosa molt comuna, i de l'altre que perdin la idea de que és una cosa radical. Hem de convertir l'independentisme en lo normal, i per això els hem de treure la boca de que els independentistes som quatre gats. Fem-nos notar, i segur que més gent s'hi apunta.
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Hahaha això del gas jo ho vaig fer l'altre dia allà a Tarragona... Va ser una cosa automàtica. Arribo i mentre esperava l'ascensor veig el cartellet del gas. Posava ben gros que el dia que vindrien seria JUEVES 2. De forma totalment inevitable, vaig treure un boli i hi vaig apuntar: DIJOUS. EN CATALÀ! Pujo a l'ascensor tota satisfeta i em trobo un altre paperet, i vaig fer el mateix. A mi ningú m'ho va tatxar -tots els veïns d'escala són catalans-, això sí, la meua companya de pis de seguida em va clitxar i al dia següent em va dir: "Que has estat tu qui ha posat en català al cartellet del gas?"
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Pensa que la propaganda de CiU potser te la va arrancar el teu veí independentista. Jo, si em trobo propaganda electoral convergent al meu ascensor la faria desaparèixer ràpidament.
Jo em sembla que també...! El nacionalisme fals de CiU no el suporto...
|
Hola Quina sorpresa més grata ara quan arribava, trobar-me una estelada dibuixada en un paper penjat a l'ascensor. He de dir que tinc la sensació de que la meva escala (8 pisos, 30 habitatges) és molt castellana. Tothom hi parla castellà, els avisos que es pengen sempre en castellà... La cosa està començant a canviar uan mica. Jo per exemple ja parlo en català encara que els altres parlin en castellà i he aconseguit que uns quants es passin ja al català. No obstant em sorpren tenir una persona d'idees independentistes a la meva escala. Com és que no l'he vista abns? Abans era ja qui a l'espai comunitari feia de les meves. Per exemple, quan penjaven l'avis del gas a l'ascensro, hi dibuixava una estelada senzilla. Al cap d'unes hores ja veia com havia estat tatxada. Un cop vaig penjar una enganxina a favor del català i no va trigar massa estona a desaparèixer. Un altre cop vaig penjar una enganxina electoral de CiU i també la van arrancar (encara no he tingut ocasió de penjar-la de ERC). També vaig penjar una publicitat electoral municipal de CiU que reflexava un tema molt candent per a l'escala. Just davant de la nostra escala hi han construit uns pisos socials quan havien promès que farien un poliesportiu i un centre de dia per a gent de la tercera edat. Les protestes van ser nombroses. Doncs lla publicitat de CiU denunciava la maniobra de l'executiu d'en Clos i tot i que era un tema que afectava el nostre benestar, enseguida va ser arrencada. Un cop vaig posar un cartellet (imprès de l'ordinador) a l'ascensor demanant que la gent no escopis al terra (va ser una època que entraves a l'ascensor i et trobaves escopinades al terra). No li vaig dir res als meus pares, però enseguida van endevinar que ho havia posat jo perquè estava en català 'només poses tu encatalà les coses'. Bé doncs m'ha sorprès molt veure una estelada dibuixada a l'ascensor. Que guay! tinc un veí independentista! ja no em sento com un predicador al desert. El problema es que no se qui és. No serà algu del forum (poca conya, un cop em vaig trobar per casualitat un veí de l'escala en un xat de l'IRC)? Bé doncs m'en vaig a dormir una mica més feliç. Un altre any potser penjaré l'estelada al balcó el dia 11-S o per Sant Jordi que fins ara sempre m'havia fet cosa fer-ho pel que poguessin dir/pensar els veins (i tampoc vull posar els meus pares en situacions incòmodes).
Al pis on vivia l'any passat em va passar alguna cosa semblant! Les notes informatives a l'ascensor estaven en castellà. Nosaltres vam posar una espècie d'enganxina on deia: I EN CATALÂ?? i la setmana següent ja estava escrit en català i castellà. Ara el català en que estava escrit semblava un mapa, quins calcs mal traduïts, paraules mal escrites... Així que vam decidir posar un altre cartellet: Cuidem la nostra llengua! I no van tornar a posar cap cartellet a l'ascensor... Bé, no els debia passar pel alt. Lo del gas i la llum normalment ja ho trobo en català i castellà! si no... ja hagués actuat...
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
també podem dedicar a adoptar nens i nenes de la xina, sudamerica, ... tindrem un país multiracial i no mos acusaran de feixistes
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Això de criar com conills... com es nota que no sou vosaltres qui els heu de parir! M'agrada més la proposta que heu fet del doble d'en Sapateru. Haurien de raptar-lo i convèncer al Mr. Bean perquè ens dongui un cop de mà. No caldria gaire cirurgia. Ara seriosament: Jo crec que la independència no s'ha demanar, s'ha de pendre. Ens caldria un govern independentista a la Generalitat. Un cop guanyades les eleccions, el primer que hauria de fer el nou president és proclamar la independència. Us sembla bé des del balcó de la Generalitat?.
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Escriure a cada paret i a cada mur dels PPCC la divisa "No a la independencia. Viva Franco!".
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.