Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Fàcil: 1- Ens hem de fer més pobres que els d'Extremadura; quan ja no ens robin no ens voldran per res o potser sí .
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
En una paret un cop vaig veure-hi una pintada que deia: Tots els catalans 4 fills, i els independentistes 8. O sigui que ja ho sabeu, a parir com conilles!
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
És més fàcil la proposta de declarar la guerra a Andorra i rendir-se immediatament. Passariem a ser un territori ocupat per Andorra i per tant Catalunya estaria ocupada per catalans. O no.
Més aviat per portuguesos...
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Difondre el rumor que els espanyols són extraterrestres i volen envair el planeta Terra...
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
He de reconeixer que lo teu és una cosa que he pensat moltes vegades. Quan et pares a pensar veus que el català està tan malament en gran part pels immmigrants que no s'han integrat i la seva descendència que tampoc ho han fet. Aleshores es quan penses en usar les seves mateixes armes. Però aquesta idea em molesta una mica. En el fons em recorda a les idees genètiques de selecció de raça i tal. De l'altre que tots tenim la vida prou xunga com per poder escolir ons ens hem d'assentar i poder-nos permetre tenir 4 fills. La meva novia és molt espanyola (filla d'immigrants), i tot i que no és militant es nota que ella en el seu barri només ha respirat Espanya. A vegades té una mentalitat tan espanyola que em fan plantejar-me seriament estar amb ella. Tot i així n'estic enamorat i me l'estimo. I en el fons penso que no hem de ser tan tancats. Els hem de donar la oportunitat a integrar-se i estic segur que si molts de nosaltres, catalanistes convençuts, ens casesim amb l'enemic, estic convençut que ho tindriem més fàcil nosaltres per inculcar-los als nostres fills la nostra ideologia que no pas ells (els espanyollistes). Ens volien assimilar? doncs assimilem-nos nosaltres!!! (poseu-vos en ment la cantarella Borg:'Toda resistència es futil, vais a ser asimilados'). Bé, tot i que dificilment deixaré a una novia per aquetss motius (tampoc é sun cas molt radical) en el fons m'alegro pensant que estic posant el meu gra de sorra per integrar la invasió dels 60. Per cert, crec que una lluita molt efectivca en pro del l'independentisme es fer-nos notar subtilment. Que es noti que hi ha molt independentisme en l'ambient. Es tracta d'anar posant enganxines fent comentaris publics.. que la gent vegi que hi ha independentistes a tot arreu. És una estrategia a mitjà termini, i hauriade ser persistent perquè tingués efecte.
Ni Cuba, ni Puerto Rico ni cap colònia espanyola s'ha pogut independitzar mai per la via política. Estem sotmesos a parlaments extrangers: espanya i frança, i a fluxos migratoris que aviat ens deixaran en minoria.
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Posats a pensar en idees estupides... Podriem parlar amb els independentistes bascos i gallecs i acordar viure tots en una mateixa zona i així crear una gran majoria d´independentistes i independitzar eixa zona. Les 3 llengues serien oficials. Podriem escollir una zona que abarcara els pirineus i un poc de la costa mediterrània. Quines bovades q em feu dir !!!
No és mala idea del tot. Podriem anar independitzant per zones, des d'on està menys arrelat l'independentisme i després anar passant a altres zones, així en qüestió de 500 anys ja estaria tot solucionat. Això si, a follar i fer criatures, encara q per poder fer una animalada així hauriem de estar fent epidurals a totes per a q no patisquen les dones, q ja em direu quina culpa ténen elles de l'ocupació espanyola.
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Posats a pensar en idees estupides... Podriem parlar amb els independentistes bascos i gallecs i acordar viure tots en una mateixa zona i així crear una gran majoria d´independentistes i independitzar eixa zona. Les 3 llengues serien oficials. Podriem escollir una zona que abarcara els pirineus i un poc de la costa mediterrània. Quines bovades q em feu dir !!!
Aixo MAI, es com allo d'anar a morella.... a viure tots els catalanistes. Nosaltres no defensem una cultura catalana nomes, sino tot el territori, l'independencia dels PPCC... Que collons hem de fer anant a envair un pobre territori per colonitzar-lo...? Aixo ens convertiria en allo que odiem... MAI NO ABANDONEM CATALUNYA (i si ho fem, connectemnos al raco )
Pot ser tingues raó, però com es tracta de dir bovades... He dit el primer que se m´ha passat pel cap.
No passa res home!
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Fer una "acció de comandos" i segrestar a tota la familia real, tota. Caldrà doncs tenir preparada una Kinder School i força canapes. Es pot aprofitar quan pugen a esquiar a la Vall d'Aran o quan volten per Miralvent. Haig d'advertir d'un perill: Que el govern espanyol contestés que ja ens els podem quedar
Fer una "acció de comandos" i segrestar a tota la familia real, tota. Caldrà doncs tenir preparada una Kinder School i força canapes. Es pot aprofitar quan pugen a esquiar a la Vall d'Aran o quan volten per Miralvent. Haig d'advertir d'un perill: Que el govern espanyol contestés que ja ens els podem quedar Una altra acció que seria pedagògica estaria la de fer un "llançament de paracaigudistes" en "algun lloc de la Castella profunda". Escollir un nucli d'uns mil habitants i "radicari" mil catalans. Anar de despistats i mostrar-lis el que passa quan et fan una cosa així. Podriem també tenir-hi els equivalents al Foro Babel o a la associació pel bilingüisme i totes les coses que calguèssin. Fora bó que els castellans "tastèssin la seva medicina"
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
La proposta d´Andorra no es tan dolenta. Com a mínim ens poseriem a la boca de tots. Altres propostes tontes. En llocs on el vot nacionalista-independentista perd per poc traslladar gent de llocs on en sobren. La combinació de l´acció conill amb tirar bromur o alguna altre cosa per l´aixeta del espanyols podria fer aumentar la nostre natalitat i fer baixar la seva. Casar-nos amb les espanyoles totes tenir fills i deixar-les ven prenyades i a per més. Això no garantitza q els nostres fills pensin com noslatres però això es cosa de cadescu.
Aixo ja ho varen fer els anglesos amb irlanda! Van colonitzar zones irlandeses (l'Ulster majoritariament) i feren que, als llocs on els escocesos eren majoria tinguessin majoria, els vots tinguessin una major representacio parlamentaria, aixi tenim que de tota irlanda, amb un gran desequilibri de poblacio(els irlandesos eren molts mes) les eleccions les guanyessin els escocesos... I allo de cardar com a conills... Qui no ho ha pensat mai? haha Jo havia pensat d'envair Andorra, no cal rendir-nos, que si ens rendim, Espanya dona a Andorra Extremadura, i potser se'ns acaba l'expoli... que es una de les nostres armes, encara que foti
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Sexe per a la independència!
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
1) Tenir més de dos fills, però no tants com per no poder-los criar bé: Amb una natalitat de poc més d'un fill per dona, si els nacionalistes tinguéssim per exemple, 4 fills per parella, en vint anys ens hauriem triplicat, si a més tenim en compte la baixa natalitat de la resta de la població i que el nacionalisme independentista cada cop està més extés, el 2030 podriem arribar a formar (xifra aproximada) el 60-70% de la població.2) Educar bé els nostres fills: Diguem-ho clar, si els ensenyem a ser rabiosament patriotes, a ser grans treballadors i estudiants, a donar-ho tot per Catalunya, a voler ser els millors, a més d'augmentar enormement la nostra influència i la de Catalunya, seriem un exemple a imitar pels no nacionalistes.3)Comprar només productes catalans sempre que poguem, per difícil que sigui, quasi sempre trobarem una alternativa de casa: "Llet nostra", "Aigua de Ribes", cantautors catalans...4)Votar sempre. Aquest punt és el més important de tots, i combinat amb una bona natalitat, ens durà a l'independència en dècades com a molt. Res d'abstenir-se, amb les excuses de què "tots roben", "no serveix", "cal lluitar i no votar", perquè valen més 8 diputats ven repartits a Madrid que no pas 100 casals okupes, per posar un exemple, ja que Madrid esclafarà sense pietat els casals, però estan obligats (a desgrat) de pactar quan no tenen majoria. Naturalment, la millor opció és ERC, alguns potser encara creuen en CiU, respectem-los, sempre serà millor que no pas que votin PSC o fins i tot PP, o ICV, que sembla no existir. Votar a partits com Estat Català, CUP o d'altres, només pot ser útil en les municipals, perquè al Parlament o a Madrid (jaja) no treuran representació en bastant temps.5) Activisme: Cal dur a terme tots els boicots que puguem, cartes ja escrites que només calgui enviar... les manifestacions també són útils, encara que a vegades no són a les millors hores. Cada 11 de septembre, cal posar la senyera al balcó, també a les ciutats, o potser és que ens en donem vergonya, de ser catalans?Gràcies pel vostre temps.
Visca el copy&paste!!!!
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Fotre una bomba a la casa blanca i dir que han sigut un grup de feixistes espanyols, llavors els atacarien i seria la nostra oportunitat de dir que nosaltres no som espanyols i a més no ens caldria que lluitessim naltros perque els idotes americans ho arrasarien tot! i quan tot fos desert envairiem la peninsula ibèrica menys galiza i euskadi que ens repartiriem els territoris
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Negar el dret a vot als castellanoparlants.
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Se m'acudeixen varies: 1- Sobornar Kofi Anan (o qui faci falta) perque l'ONU declari Catalunya estat membre de nacions unides. 2- Trobar un doble de Zapatero (amb cirugia si fes falta), a l'estil Sadam Husein, i fer el canvi . Això si, ha de ser dels nostres. 3- Captar la senyal de TVE i emetre el la noticia amb la veu d'Ana Blanco, llavors tothom s'ho creurà. 4- Manyar els resultats electorals al nostre favor, com a Ucrania, però sense que s'enadonin. 5- Algun indepe que s'afilii al PP, com un talp, fins a ser president llavors fer valer la seva ideologia veritable.
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Crec que la manera més estupida, és intentant xerrar amb els espanyols... Salut!
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
I matariem dos moixons d'un tret: aconseguiriem la independència i fariem pujar les taxes de natalitat!
Crec que seria millor que toithom es cases amb espanyols i s'esforcés al maxim per assimilar-los. Pensa que encara que tots els catalans ens posem a follar com conills, ells, els espanyolistes, encara seran una massa de 3-4 milions. Si ara ens posem a follar amb ells i tenim fills i ens esforcem al màxim pq aquests fills siguin catalans, aleshores els 3-4 milions d'espanyolistes serien molts menys. Ara, si tots ens posessim així ens trobariem amb un pais amb un alt percentatge de matrimonis frustrats perquè les parelles es discutirien molt
Les parelles entre dos catalan, un de catalanista i una sociata, també es discuteixen molt.... ... i continuen discutint després de tallar.....
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
I un ciri a Santa Rita, la patrona de l'impossible?
Santa Rita no q després et vénen els espanyols i et diuen : "Santa Rita, Rita lo q se da(en aquest cas es furtat però bé) ya no se quita"
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
És més fàcil la proposta de declarar la guerra a Andorra i rendir-se immediatament. Passariem a ser un territori ocupat per Andorra i per tant Catalunya estaria ocupada per catalans. O no.
NOOOO ke en okupin els japonesos aixi l'adsl de 40 mb valdria el mateix ke la de 512 kbps !
És veritat, seria més fàcil els japonesos que ja tenen ocupada la Sagrada Família durant tot l'Agost...
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Jo aniria a veure el Bush i li proposaria un pacte: ell ens ajuda per la independència i si vol a canvi els catalans li oferim un lloc per a què instal·lin una base permanent de l'OTAN, la més gran del Mediterrani, per assegurar-se que som un país amic dels EUA a la part occidental del Mediterrani. Alguns em direu que sóc un boig, i potser teniu raó. Però sóc dels qui pensa que per la independència del meu país tot s'hi val. Fins i tot l'establiment de vincles estrets entre els americans i els catalans. Segur que si arribéssim a acords conjunts en sortiríem beneficiats. Bé, i si els americans ens diguessin que no aleshores sempre ens quedarà en ben laden.
Tens raóó!! En Bush és curtet i hi podríem jugar molt. Podríem donar-li tot el que vulgués que quan veu poder, diner i lloc per controlar perd els ulls. Li oferim una base de la OTAN, una base militar, centenars d'antenes de Ràdio Liberty i tot el que hi vulgui instalar més a canvi de la independència...! Us asseguro que a canvi de més poder aquest paio perd el nord i ho perd tot!! :D
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
a veure primer fem ke apareguin uns terroristes espanyolistes de madrid ke facin atemtats i coses d'akestes ( si pot ser sense cap victima mortal) aleshores anar emetent missatges subliminals en contra de l'espanyolisme i de l'odi cap a les regions de diferentes llengües ( si, nosaltres els bascs i els gallecs) i poc a poc menjarlsi el coco de que es te que evitar sempre pensar en la unitat espanyola i en retindre als pobles contra la seva voluntat etc... al cap d'un temps potse ens deixarien marxar i si no almenys ja no tindrien mania als bascs per el terrorisme i nomes mirarien am mala cara als madrilenys no sé quina utilitat té aixo xo mira m'aburria i m'han agafat ganes de dir unes quantes parides i com ke eren propostes tontes.... la meva es sense solta ni volta! que malament estic ( mentalment)
|
És un fet evident, que tots, en algun moment hem tingut algun moment de lucidesa, en el que se'ns ha ocorregut alguna idea o proposta que hem pensat: òsti, si ferem açò aconseguiriem la Indepèndcia de manera (més o menys) fàcil... Hem referisc a eixes idees de les quals als dos minuts de pensar-les, tu mateixa t'avergonyeixe d'aver-les tingut (a banda, està clar, de la lluita democràtica i l'activis¡sme cívic, que crec que és el camí que tots hem triat). Doncs ara vos explique la meua idea per assolir la Independència: Segons les últimes dades que he arreplegat, a Ejpaññña, la mitja de fills per parella és d'1'4 fills. Doncs la meua proposta tracta de juntar-nos independentistes per tal de tindre molts més fills; una manada. Tres o quatre per parella. D'aquesta manera, i presuposant que la majoraia de la nostra descendència mantindrà els nostres ideals, en 18 o 20 anys serem una majoria aplastant (tot i contant en les persones majors fascisto-espanyolisto-blaveres, que pels curs inescrutables de la natura moriran ). D'ací, també en trac una segon versió. Si a banda de tindre fills com a conills (en el models que jo he batejtat com reproduir-se com a Borbons), decidim emigrar per tal de tindre la descendència en les zones dels Països Catalans més febles (és a dir, jo i la meua parella se n'anem a la Catalunya Nord o al Sud d'Alacant, per exemple, per tal de viure-hi i reproduir-nos sense parar), aconseguiriem vertebrar els Països Catalans amb una descèndència multiculturalr, que de manera ferma hi creuria en un projecte comú de convivència. Tot plegat, la meua proposta és la de fer-ho com a conills. Amics i amigues, si realment estimem els Països Catalans, follem entre nosaltres!!! Sols així salvarem la terra!!! Bé, aquesta és la meua humil proposta. M'agradaria que vosaltres fereu les propostes tontes que alguna vegada se vos han ocorregut per tal d'aconneguir el Païssos Catalans, o bé comenteu que tal vos pareix la meua. I si alguna està interessada en possar en pràctica la meua proposta, que m'ho faça saber.... Salut i Independència!
Posem de moda SER CATALÀ: entre els nanos d'avui, molts parlen castellà perquè és "el que fan tots". Donem-li la volta: ser català és molt millor. Ser espanyol, és "cutre": només cal que penseu en el Rajoy, Los Serrano, Santiago Segura, Almodovar, gran hermano o qualsevol d'aquestes porqueries que vomiten des de les televisions espanyoles.
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Jo he viscut molts anys en una de 100.000 habitants i ara visc a Barcelona i la veritat és que sempre m'hi he trobat bé a les ciutats. ... Mira bé que allà on vagis puguis tenir internet per entrar al racó x-
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
mmm... i te que ser al principat? podries mirar pel comtat, que hi han pobles xicotets i mitjans...
Quin comtat? Ara no t'entenc
Es refereix a la comarca del Comtat a el País Valencià, està a sota de la Vall D'Albaida, i per tant a sobre d’Alcoi es província d'Alacant.
Tu també et vas viciar al joc aquell de les comarques fins que les vas encertar totes?
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
D'ací poc, un parell d'anys, jo faig via cap a Kirkenes. T'hi apuntes? 5.000 habitants i hores i hores de cotxe per trobar un poble tant gran com d'on has començat a conduir. Es llegeix collonut? Per mi si. Si t'hi apuntes m'ho fas saber.
Osti tú... nice place!! Si no fos pels meus 55 dels cullons... :-(
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
D'ací poc, un parell d'anys, jo faig via cap a Kirkenes. T'hi apuntes? 5.000 habitants i hores i hores de cotxe per trobar un poble tant gran com d'on has començat a conduir. Es llegeix collonut? Per mi si. Si t'hi apuntes m'ho fas saber.
Si, ja m'ho he plantejat amb el teu altre tema, el que passa que sempre he estat molt casolà i això de fer món fa una mica de respecte. Anem a buscar informació... Bufa, si sembla que hi ha aeroport hi tot. Alguna foto... L'escola Biblioteca Paisatge No està malament, ja en començo a tenir ganes....
Batua, l’escola on va anar la meva dona! I l’escola nova! I aquest paisatge es pot veure des de casa dels meus sogres! Collonut! Ací tens una vista de com es celebra cap d'any, I ací tens un enllaç amb moltes fotografies del poble i voltants. Apa, que si t'animes ja en serem dos de catalans vivint alla munt. Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 20:13
Ai, ai, ai, que faig la maleta i ... A més, soc una persona que li agrada més el fred que la calor, i li agrada molt el paisatge de muntanya. Potser que m'ho pensi, ... Ahhhhhhhhh
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
D'ací poc, un parell d'anys, jo faig via cap a Kirkenes. T'hi apuntes? 5.000 habitants i hores i hores de cotxe per trobar un poble tant gran com d'on has començat a conduir. Es llegeix collonut? Per mi si. Si t'hi apuntes m'ho fas saber.
Maleït imperialista noruec! NO MOS FAREU NORUECS! MOS VOLEN FURTAR LA GENT!
Tant es nota...
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
jo soc de la ciutat de valència pero vaig ser mlt de temps per algemesí.. per la meua parella..... i el poble sen eixia... tot en valencià, molta més tranquilitat, més natura ... en hivern lolor de les ximeneies.. i de castanyes torrades, passajer tranquilament, les seues festes..... jo m'aniré a viure a un poble
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
A jo les ciutats me fan pujar els nirvis (i mira que la més grossa que tinc a prop és palma), però em posen dels nirvis. Jo ho tenc ben clar que no viure a cap ciutat, tot i que no descart fer-hi feina. Bé, de moment visquent a les afores de Palma i estodiant... jo tmb tinc temps per pensar-m'ho. Jo no passaria pena, me fa l'efecte que si tant vols anar a un poble de segur que en trobes un i hi trobes feina tambe
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Per la Garrotxa hi tens molt bons pobles. És molt tranquil i tampoc queda incomunicat de les grans ciutats. I et costarà molt sentir mots en castellà.
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Pensa que amb la llei que vol fer el PSC; si te'n vas a viure a un poble perdràs l'oportunitat de votar i seràs governat únicament per la gent de l'àrea metropolitana.
Podrás votar y tu voto valdrá lo mismo que el de cualquier otro habitante de Cataluña
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Pensa que amb la llei que vol fer el PSC; si te'n vas a viure a un poble perdràs l'oportunitat de votar i seràs governat únicament per la gent de l'àrea metropolitana.
No, valdrà el mateix, ara el vot del meu pare (poble de la Noguera) val més que el de la meva tieta (Barcelona), increïble, però cert.
Increïble? No pas. S'ha de tenir en compte tant el concepte d'extensió demogràfica com d'extensió territorial. Sinó la gent de ciutat (on hi ha més població) tindrà més veu que la gent de poble (on hi ha més terreny).
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Pensa que amb la llei que vol fer el PSC; si te'n vas a viure a un poble perdràs l'oportunitat de votar i seràs governat únicament per la gent de l'àrea metropolitana.
No, valdrà el mateix, ara el vot del meu pare (poble de la Noguera) val més que el de la meva tieta (Barcelona), increïble, però cert.
Wagnerià diu: No, valdrà el mateix, ara el vot del meu pare (poble de la Noguera) val més que el de la meva tieta (Barcelona), increïble, però cert. I dauesta manera el que guanyi nomes a les 3 comarques mes poblades d catalunya guanyara, encara que l'altra guanyi a 35 comarques d catalunya. Es a dir que es decidirà tot al Barcelones, i les altres dos on ha guanyat clarament el PSC, i la resta quedaran al marge
Jo sóc de barcelona, i pensar que l'àrea metropolitana mani a la resta...em fa entrar cagalera!! I no ho dic per la suposada espanyolitat de l'àrea sinó perquè per mi democràcia és defensa de les minories, i la Catalunya rural ho és.
La Catalunya rural fa anys que ja no existeix.
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Jo et recomanaria algun poblet per al nord dels "Vallesos" o pel sud d'Osona, ja que viuries molt tranquil, i tampoc tindries la metropolis a hores amb cotxe...
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Jo he viscut 20 anys a Gandia (La Safor) amb 90.000 habitants aprox. I després a un poblet d 2000 habitants, però al mateix temps a València, q estic ací estudiant. A tot li trobe la seva part bona i la dolenta. Als pobles és cert q es respira un ambient diferent, olor a ximeneies (com deia algú per ací) i coses d'eixes. Però una cosa molt important és q als pobles tothom es coneix. Això pot ser un avantage o un inconvenient, segons es mire. Està molt bé la trankilitat del poble i la confiança q et dona q tothom es conega, però també et lleva molta intimitat. No pots fer res sense q mig poble s'entere. Açò no et passa a la ciutat, q no et coneix ningú... però li resta encant T'he ajudat? o estas més embolicat ara q abans?
Coi! Tants en té Gandia?? jo el feia pels 50.000 mes o menys. Com estic al Grau, tot és més menut... Normalment si t´has criat a un poble menut o aïllat de les capital, com es el meu cas, després a mesura que et fas gran, se´t pot fer més dificil canviar a viure en ciutat ( València, p.ex. ) i més encara al inrevés, tot i que sempre hi han excepcions, clar està!! De totes maneres, mira´t la comarca de Els Ports de Morella, ben maca k es!
Ei, ets del Grau?? Freedom for Grau de Gandia Jo vaig estudiar al Grau!!
|
Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Aturem l' èxode rural!!! gIRona és de 80.000 habitants però gairebé és un poble... Pots anar a peu a tot arreu i la gent es coneix bastant...
A mi que no em canviin mai Girona Jo visc a un poble més aviat petit, i a sobre a les afores del poble. Hi estic molt tranquil. Per mi tant dolent és viure per allà l'area metropolitana, que ha de ser estressant, com viure a un poble mig perdut a la muntanya, que m'avorriria
|
podeu informar-me de fotologs amb imatges catalanistes? cada imatge val més que mil paraules..
Els de petit país, m'han agafat la meva foto de firma, quina il·lusió! http://public.fotki.com/catalunya/cat/seleccio-nacional.html
|
No sé si se vos haurà passat pel cap,però be,només son suposicions. Parle d'arrivar fins sempre,fins on siga amb els ideals(suposadament independentistes per ser el nostre cas,però de igual forma si fora un diferent idealisme). Parle del tipic final de peli(o llibre o el que siga)en el que el xic o heroi plora per lo que ha passat,odia i plora per la guerra,plora perque el seu germà,familia seva i amics o coneguts eren de l'altre bandol... I pensa al final...com hem arrivat a açò?per a que lluitar per aquestes coses si hem d'arrivar a aquestes situacions?de que o per a que valen els ideals? No sé si m'explicat massa be...però més o menys crec que era el que volia dir.A vore que opineu d'aquet tema,fins on arrivarieu,etc..no se,tot això que he dit. Salutacions Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:52
S'ha d'arribar fins al final, però sense violència, per a que no torni a passar un altre cop una guerra civil. Tots podem ser amics, encara que tinguis ideals diferents. Si els partits que es diuen democràtics, ho fossin de debó, el que esta passant actualment, no passaria.
|
No sé si se vos haurà passat pel cap,però be,només son suposicions. Parle d'arrivar fins sempre,fins on siga amb els ideals(suposadament independentistes per ser el nostre cas,però de igual forma si fora un diferent idealisme). Parle del tipic final de peli(o llibre o el que siga)en el que el xic o heroi plora per lo que ha passat,odia i plora per la guerra,plora perque el seu germà,familia seva i amics o coneguts eren de l'altre bandol... I pensa al final...com hem arrivat a açò?per a que lluitar per aquestes coses si hem d'arrivar a aquestes situacions?de que o per a que valen els ideals? No sé si m'explicat massa be...però més o menys crec que era el que volia dir.A vore que opineu d'aquet tema,fins on arrivarieu,etc..no se,tot això que he dit. Salutacions Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:52
Doncs no. No t'has explicat gens bé. Representa que per tu tot s'ha d'acabar a bufetades... diguem-ne que et sembla que és la única manera d'assolir els objectius polítics? Doncs això, no m'ha qdat clar.
Ja he dit que era una suposició.No te perque passar això,però tampoc sabem segur(crec que no som adivins) si pasara o no.A més,no es el que jo opine,era més que res una qüestió per vore el que pensarieu.I tambe que pensarieu si s'arrivara per desgràcia a eixa situació. Aixi que a mi no em sembla res,ni m'agradaria ni em sembla que siga la forma d'assolir els objectius,evidentment. La qüestió de fons es si serveixen els ideals per alguna cosa.Per exemple quan es va eixir al carrer demanant el no a la guerra va servir per unir a alguna gent i posiblement(junt a altres coses)despres per fer fora al pp...Es a dir que tambe podem fer coses el poble nomes amb les nostres idees. Però a la fi del tot,serveixen per alguna cosa? Ara que si no ho entens o enteneu no pasa res,es una reflexió que feia en veu alta,i he decidit posar-la per saber que penseu. Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 15:08
|
No sé si se vos haurà passat pel cap,però be,només son suposicions. Parle d'arrivar fins sempre,fins on siga amb els ideals(suposadament independentistes per ser el nostre cas,però de igual forma si fora un diferent idealisme). Parle del tipic final de peli(o llibre o el que siga)en el que el xic o heroi plora per lo que ha passat,odia i plora per la guerra,plora perque el seu germà,familia seva i amics o coneguts eren de l'altre bandol... I pensa al final...com hem arrivat a açò?per a que lluitar per aquestes coses si hem d'arrivar a aquestes situacions?de que o per a que valen els ideals? No sé si m'explicat massa be...però més o menys crec que era el que volia dir.A vore que opineu d'aquet tema,fins on arrivarieu,etc..no se,tot això que he dit. Salutacions Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:52
Ara t’escriuria que no. Un cop som dins del “merder”… potser la meva resposta seria afirmativa (o potser no) Però quelcom tinc segur, sempre posaré els que jo estimo per davant de qualsevol ideologia.
|
Pel castellà fa això: http://www.integratexxi.com El Instituto Cervantes y 'la Caixa' colaboran en un proyecto para enseñar español a niños no hispanohablantes "Mi mundo en palabras" es una herramienta que pretende facilitar la integración social y la adaptación escolar de los niños entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. El Instituto Cervantes y “la Caixa” colaboran en la realización del proyecto “Mi mundo en palabras”, una iniciativa para ayudar a niños no hispanohablantes a aprender español. Así se contempla en el convenio que firmaron el pasado mes de septiembre el director del Instituto Cervantes, César Antonio Molina, y el director adjunto de “la Caixa”, Julio Lage, en la sede central del Cervantes en Madrid. “Mi mundo en palabras”, que puede visitarse en el Centro Virtual Cervantes, es un material dirigido a niños no hispanohablantes de entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. Organizado en 10 módulos, ayuda a este colectivo a adquirir vocabulario. También pueden utilizarlo padres y profesores fuera del aula, incluidos los profesores de educación compensatoria en Primaria. Se trata de una herramienta de apoyo en el aprendizaje de léxico para niños extranjeros, que contribuirá a su integración social y adaptación escolar. El acuerdo se enmarca en los objetivos de ambas instituciones: la difusión de la lengua española por parte del Instituto Cervantes, y la cobertura de necesidades de carácter social por parte de “la Caixa”.
Ben cercat, jo també m'ho preguntava. Què coi fa la Caixa per la llengua catalana?? De moment la felicitació de Nadal ja m'he l'han enviat en bilingüe. -Si hi ha alguna caixa que faci més o bé alguna cosa per la llengua, digueu-ho.
Bilingüe? quina és aquesta llengua???? A casa parlem català
|
Pel castellà fa això: http://www.integratexxi.com El Instituto Cervantes y 'la Caixa' colaboran en un proyecto para enseñar español a niños no hispanohablantes "Mi mundo en palabras" es una herramienta que pretende facilitar la integración social y la adaptación escolar de los niños entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. El Instituto Cervantes y “la Caixa” colaboran en la realización del proyecto “Mi mundo en palabras”, una iniciativa para ayudar a niños no hispanohablantes a aprender español. Así se contempla en el convenio que firmaron el pasado mes de septiembre el director del Instituto Cervantes, César Antonio Molina, y el director adjunto de “la Caixa”, Julio Lage, en la sede central del Cervantes en Madrid. “Mi mundo en palabras”, que puede visitarse en el Centro Virtual Cervantes, es un material dirigido a niños no hispanohablantes de entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. Organizado en 10 módulos, ayuda a este colectivo a adquirir vocabulario. También pueden utilizarlo padres y profesores fuera del aula, incluidos los profesores de educación compensatoria en Primaria. Se trata de una herramienta de apoyo en el aprendizaje de léxico para niños extranjeros, que contribuirá a su integración social y adaptación escolar. El acuerdo se enmarca en los objetivos de ambas instituciones: la difusión de la lengua española por parte del Instituto Cervantes, y la cobertura de necesidades de carácter social por parte de “la Caixa”.
Si fossin llestos ferien la seva publicitat als Països Catalans únicament en català i en anglès (vista la gran quantitat de turistes - dels quals la gran majoria fan servir l'anglès com a llengua internacional) Em sorpren que la Caixa no vol atreure clientela d'aquest sector. (No sé si els val la pena comercialment adoptar una imatge 'espanyola' en comptes de cultivar una imatge més internacional - però havent conegut gent de la Caixa res no em sorprendria). Han fet algunes campanyes limitades en anglès, és veritat, però amb un anglès tan lamentable que s'ha de preguntar com és que una entitat que mou milions d'euros no pot buscar un traductor anglesoparlant per fer la seva publicitat. Durant uns anys tenia l'eslògan "Best Change" (una traducció literal del castellà El Mejor Cambio) (ja ho sé en quina llengua fan els seus negocis, i no és precisaement el català) que no té cap sentit en anglès. Fins i tot van fer una promoció amb milers de gorres de beisbol amb aquest lema (en anglès és "We have the best exchange rates” - massa paraules potser per a una senzilla gorra) Ara fan tota la seva publicitat per als immigrants unicament en castellà (enviament de diners als seus països d’origen)
|
Pel castellà fa això: http://www.integratexxi.com El Instituto Cervantes y 'la Caixa' colaboran en un proyecto para enseñar español a niños no hispanohablantes "Mi mundo en palabras" es una herramienta que pretende facilitar la integración social y la adaptación escolar de los niños entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. El Instituto Cervantes y “la Caixa” colaboran en la realización del proyecto “Mi mundo en palabras”, una iniciativa para ayudar a niños no hispanohablantes a aprender español. Así se contempla en el convenio que firmaron el pasado mes de septiembre el director del Instituto Cervantes, César Antonio Molina, y el director adjunto de “la Caixa”, Julio Lage, en la sede central del Cervantes en Madrid. “Mi mundo en palabras”, que puede visitarse en el Centro Virtual Cervantes, es un material dirigido a niños no hispanohablantes de entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. Organizado en 10 módulos, ayuda a este colectivo a adquirir vocabulario. También pueden utilizarlo padres y profesores fuera del aula, incluidos los profesores de educación compensatoria en Primaria. Se trata de una herramienta de apoyo en el aprendizaje de léxico para niños extranjeros, que contribuirá a su integración social y adaptación escolar. El acuerdo se enmarca en los objetivos de ambas instituciones: la difusión de la lengua española por parte del Instituto Cervantes, y la cobertura de necesidades de carácter social por parte de “la Caixa”.
A la Comunitat Autònoma de Catalunya no hi mana la Generalitat, sigui del color que sigui, hi mana la Caixa, i a part de la resta de l'Estat Espanyol també.
|
Pel castellà fa això: http://www.integratexxi.com El Instituto Cervantes y 'la Caixa' colaboran en un proyecto para enseñar español a niños no hispanohablantes "Mi mundo en palabras" es una herramienta que pretende facilitar la integración social y la adaptación escolar de los niños entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. El Instituto Cervantes y “la Caixa” colaboran en la realización del proyecto “Mi mundo en palabras”, una iniciativa para ayudar a niños no hispanohablantes a aprender español. Así se contempla en el convenio que firmaron el pasado mes de septiembre el director del Instituto Cervantes, César Antonio Molina, y el director adjunto de “la Caixa”, Julio Lage, en la sede central del Cervantes en Madrid. “Mi mundo en palabras”, que puede visitarse en el Centro Virtual Cervantes, es un material dirigido a niños no hispanohablantes de entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. Organizado en 10 módulos, ayuda a este colectivo a adquirir vocabulario. También pueden utilizarlo padres y profesores fuera del aula, incluidos los profesores de educación compensatoria en Primaria. Se trata de una herramienta de apoyo en el aprendizaje de léxico para niños extranjeros, que contribuirá a su integración social y adaptación escolar. El acuerdo se enmarca en los objetivos de ambas instituciones: la difusión de la lengua española por parte del Instituto Cervantes, y la cobertura de necesidades de carácter social por parte de “la Caixa”.
A Castelló de la Plana a les oficines de la Caixa no esperes ni que et parlen en català...per sort encara t'entenen...
|
Pel castellà fa això: http://www.integratexxi.com El Instituto Cervantes y 'la Caixa' colaboran en un proyecto para enseñar español a niños no hispanohablantes "Mi mundo en palabras" es una herramienta que pretende facilitar la integración social y la adaptación escolar de los niños entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. El Instituto Cervantes y “la Caixa” colaboran en la realización del proyecto “Mi mundo en palabras”, una iniciativa para ayudar a niños no hispanohablantes a aprender español. Así se contempla en el convenio que firmaron el pasado mes de septiembre el director del Instituto Cervantes, César Antonio Molina, y el director adjunto de “la Caixa”, Julio Lage, en la sede central del Cervantes en Madrid. “Mi mundo en palabras”, que puede visitarse en el Centro Virtual Cervantes, es un material dirigido a niños no hispanohablantes de entre 7 y 9 años que estén aprendiendo español. Organizado en 10 módulos, ayuda a este colectivo a adquirir vocabulario. También pueden utilizarlo padres y profesores fuera del aula, incluidos los profesores de educación compensatoria en Primaria. Se trata de una herramienta de apoyo en el aprendizaje de léxico para niños extranjeros, que contribuirá a su integración social y adaptación escolar. El acuerdo se enmarca en los objetivos de ambas instituciones: la difusión de la lengua española por parte del Instituto Cervantes, y la cobertura de necesidades de carácter social por parte de “la Caixa”.
La veritat es que La Caixa no s´ha destacat mai pel seu catalanisme . ni a nivell economic , ni a nivell linguistic , ni a nivell simbolic i amb els ultims anys amb l´excusa de les oficines que tenen a Espanya van adoptant una postura cada cop mes espanyolista ( el que no diuen es que a les sucursals catalanes fan moltissim mes negoci que a les espanyoles ) I si hem de ser sincers , la segona i la tercera caixes catalanes Catalunya i Penedes tampoc destaquen pel seu catalanisme . Les mes petites ho desconec tot i aixi encoratjo a tothom , que sempre que les condicions economiques siguin adecuades , optin per un Caixa catalana o per un banc catala, al cap i la fi tenen la seu central a Catalunya i donen llocs de feina qualificats i liquiden impost de societats a Catalunya Utilitzar els serveis de Cajamadrid BSCH BBVA significa finançar els seus serveis centrals que majoritariament estan a Madrid, on estan els llocs de feina mes qualificats i ben remunerats i a mes que liquidin societats a Madrid entenc que es absurd demanar patriotisme si et toca la butxaca , pero per possar un simple exemple . Si Cajamadrid t´ofereix un termini al 2,25 i Caixa Manresa te l ´ofereix al 2,15 tampoc es tant gran sacrifici Evidentment es el mateix per tot . Si la LLet Asturiana o Pascual et costa 1 euro per dir quelcom i llet nostre et costa 1,05 , tampoc costa tant esforç Naturalment no vull donar lliçons a ningu , haura gent que no estara en situacio ni de fer aquests petits sacrificis i es plenament justificable El que si es el no va mes de l´estupidesa es que si un producte catala es mes competitiu comprar l éspanyol aixo ja es ser ruc
|
www.imatgesdelpais.tk
Una molt bona web!.Pero perque eixa insistència en la imatge de Britney i Madonna?
|
LA PUTA ESPANYA (SENSE PERDÓ): Sempre ha estat així, i no torna perquè durant tres segles ha estat aquí, ocupant el nostre espai com a poble, dins del seu podrit ventre. Per una banalitat esportiva com és l'hoquei, Espanya ha desplegat tot el seu arsenal d'estat repressor contra el seu pres, el seu esclau que és Catalunya, la víctima que malda per aprofitar la mínima escletxa per escapar del seu carceller implacable. Si amb l'esport minoritari -ni que no ho fos- reacciona així, què no farà -que vol dir ha fet i fa- Espanya amb la nostra llengua, amb la nostra cultura, amb la nostra economia, amb la nostra manifestació d'ésser, allò que conforma la nostra realitat nacional? Catalans castigats per l'autoodi alimentat per segles d'opressió arriben a creure's allò de "deixem-nos de coses simbòliques i idíl·liques i preocupem-nos per allò que demana la ciutadania". Però no sembla precisament parlar del sexe dels àngels una qüestió que ha despertat amb tanta ràbia les vísceres de la caverna, i que els ha mogut com un ressort a tallar-nos de seguida les ales. "¡No pueden hablar! ¡No son miembros! ¡No son miembros!", cridava a Fresno l'energumen de la Federación Española per impedir que l'advocat belga que defensava la Catalana exercís el seu dret a argumentar. Amb aquests feixistes representa que hem de conviure. Resulta que hem de tenir bons tractes amb una nació desvergonyida, l'espanyola, la bèstia autoritària que no ha superat mai el paleolític inferior, ni el superarà perquè simplement un és allò que és. Espanya la rància, la fatxenda, sempre anorreant allò que no li pertany, en República, en dictadura, o en pseudodemocràcia. Espanya la primària, esprement com taronges els pobles aliens; la del toro, la dels collons per sobre la raó, la de la Selección que, per sobrada, no guanya ni als entrenaments. La Selección on ens inclou quan diu "los nuestros", la seva selecció que representa que és la nostra per dret de conquesta; la del talante del Noche de Fiesta, del Cine de Barrio que ens fan passar per nostrat, per entranyable i simpàtic malgrat ser un clar exponent del vergonyant franquisme del qual demostren no avergonyir-se'n, mani el PP o el PSOE; Espanya, la de las cruzadas; la del genocidi sudamericà on avui s'hi viu majoritàriament la corrupció i la misèria -quina diferència amb els països d'empremta anglosaxona!; la de l'Armada Invencible que s'enfonsa amb un cop de vent. La de l'or robat amb què vestiren aquella dissortada flota, una riquesa espoliada que van ventilar-se malbaratant-la amb menys d'un segle d'habitual fastuositat i patètica petulància; Espanya, la Madre Patria de les colònies perdudes que l'han oblidada; l'hortera, la cridanera, la que se surt de polleguera quan se li demana el retorn d'uns papers espoliats en règim dictatorial por suerte superado en una transición modélica, ens volen fer creure; la que nega el valor de la memòria amb l'argument cínic d'una modernitat que no és més que reacció; la de l'arxiu franquista subvencionat i els monuments al règim lluint encara per tot el seu territori, amb un Valle de los Caídos incòlume com a mascaró de proa; Espanya, la de la monarquia imposada pel dictador; la de la guàrdia civil que durant el mandat del PSOE torturava -i segueix fent-ho- els independentistes de les nacions que esclafa, i a qui el Tribunal d'Estrasburg ha hagut de condemnar recentment per amagar proves de tortura comeses durant els Jocs Olímpics del 92, per cert que amb la complicitat de tots els principals partits catalans sense excepció, i els mitjans d'aquí, contaminats, covards, servils a l'amo espanyol; l'Espanya imperial i imperiosa, amb els seus mitjans doctriners estesos a tort i a dret a casa nostra, amatents guardians que malden perquè no escapem de la seva cleda espanyola. Mitjans la gran majoria amb una llengua, la seva -quan ho fan en la nostra demostren ser més subtils, car ens espanyolitzen en català- a la qual li han atorgat els privilegis propis de l'invasor, imposant-la com a obligatòria a Catalunya, mentre no cal dir que la subordinada, la llengua catalana, no rep el dret de reciprocitat -ni ganes, d'altra banda- a la resta de l'estat on a la força ens encabeixen. Feixisme, doncs, mitjançant -totes les llengües són innocents- una llengua, l'espanyola, imposada amb el calçador de la punta de canó a casa nostra, i tot per la vella fal·lera de fer-nos desaparèixer com a nació, i tot perquè encara no han aconseguit acabar la seva empresa, l'objectiu de la qual és que deixem de ser nosaltres per convertir-nos totalment en ells. Sí, Espanya, tan absorbent i agressiva que treballa a fons per convertir el nostre territori en un simple i còmode tros o región sucosa del seu pastís; Espanya, tan democràtica, tan justa que impedeix a tota costa la publicació de les balances fiscals, ocultant el seu escandalós espoli econòmic a Catalunya, no fos cas que es rebel·lés la gallina dels ous d'or; Espanya, l'autoanomenada democràtica, amb una Constitució que per començar nega el dret universal de l'autodeterminació de les nacions que endrapa, i que en nom de la solidària Unidad amenaça amb l'exèrcit -amb el rei com a màxim comandament- qualsevol intent per part d'aquestes nacions a exercir-lo, a poder decidir lliurement el seu camí, el nostre camí com a poble; Espanya, la que pretén recuperar un Gibraltar que l'odia, un Gibraltar amb una majoria aclaparadora independentista i que, posats a triar entre la cova -on esdevindria tota una Comunidad Autónoma- i el Regne Unit, no dubta amb qui es quedaria; Espanya, la que ens entabana, la que ens renta el cervell parlant de plurinacionalitat -circumstàncies obliguen- quan es refereix a les nacions que sotmet, trepitjant-les sense vacil·lar així que fan el més mínim intent -mireu sinó l'hoquei- d'aixecar el cap sota la seva bota violenta. Sí, resulta que amb aquest tumor impresentable anomenat Espanya, molts ulls amb pa de casa nostra segueixen insistint que ens hi hem d'entendre. I és que la síndrome d'Estocolm no té límits. Catalans, ni PSOE ni PP, perquè fet i fet ambdós són Espanya. Amb Espanya no ens hem de fer estimar, sinó respectar. Catalans, no hi ha una altra Espanya possible, perquè la seva raó de ser és precisament la descrita, vagin amb tricorni o amb moderna corbata parlamentària. Catalans, cap a la independència o cap a la nostra segura desaparició com a col·lectiu i, per tant, com a individus que deixarem de ser el que som. Un per un, perquè la inconsciència de molts no els eximeix de rebre tant com els altres. Perquè entre altres factors, som sobretot allò amb què parlem, just allò que en condicions de llibertat parlarien també de manera vehicular els immigrants que ens arriben, com passa en tots els països lliures on cap ocupant no ha enllestit la seva tasca d'esclafament. Perquè abans de les nostres paraules hi ha una identitat, la riquesa ben entesa que les ha nodrides. Perquè no hi ha al món cap cas sociolingüístic on la llengua feble hagi pogut resistir més tard o més d'hora condicions com la nostra. Perquè sense nosaltres mateixos queda clar que no podem ser, i no pot tenir dignitat aquell qui l'ha perduda. Catalans, no amaguem el cap sota l'ala i que la prudència no ens faci traïdors. Països Catalans, per tanta evidència, independència. Ricard Biel http://www.somiserem.org/Serres_i_Barrots_2.htm
Molt instructiu i educatiu, si senyor. M'ha agradat molt. Salut!!!
|
LA PUTA ESPANYA (SENSE PERDÓ): Sempre ha estat així, i no torna perquè durant tres segles ha estat aquí, ocupant el nostre espai com a poble, dins del seu podrit ventre. Per una banalitat esportiva com és l'hoquei, Espanya ha desplegat tot el seu arsenal d'estat repressor contra el seu pres, el seu esclau que és Catalunya, la víctima que malda per aprofitar la mínima escletxa per escapar del seu carceller implacable. Si amb l'esport minoritari -ni que no ho fos- reacciona així, què no farà -que vol dir ha fet i fa- Espanya amb la nostra llengua, amb la nostra cultura, amb la nostra economia, amb la nostra manifestació d'ésser, allò que conforma la nostra realitat nacional? Catalans castigats per l'autoodi alimentat per segles d'opressió arriben a creure's allò de "deixem-nos de coses simbòliques i idíl·liques i preocupem-nos per allò que demana la ciutadania". Però no sembla precisament parlar del sexe dels àngels una qüestió que ha despertat amb tanta ràbia les vísceres de la caverna, i que els ha mogut com un ressort a tallar-nos de seguida les ales. "¡No pueden hablar! ¡No son miembros! ¡No son miembros!", cridava a Fresno l'energumen de la Federación Española per impedir que l'advocat belga que defensava la Catalana exercís el seu dret a argumentar. Amb aquests feixistes representa que hem de conviure. Resulta que hem de tenir bons tractes amb una nació desvergonyida, l'espanyola, la bèstia autoritària que no ha superat mai el paleolític inferior, ni el superarà perquè simplement un és allò que és. Espanya la rància, la fatxenda, sempre anorreant allò que no li pertany, en República, en dictadura, o en pseudodemocràcia. Espanya la primària, esprement com taronges els pobles aliens; la del toro, la dels collons per sobre la raó, la de la Selección que, per sobrada, no guanya ni als entrenaments. La Selección on ens inclou quan diu "los nuestros", la seva selecció que representa que és la nostra per dret de conquesta; la del talante del Noche de Fiesta, del Cine de Barrio que ens fan passar per nostrat, per entranyable i simpàtic malgrat ser un clar exponent del vergonyant franquisme del qual demostren no avergonyir-se'n, mani el PP o el PSOE; Espanya, la de las cruzadas; la del genocidi sudamericà on avui s'hi viu majoritàriament la corrupció i la misèria -quina diferència amb els països d'empremta anglosaxona!; la de l'Armada Invencible que s'enfonsa amb un cop de vent. La de l'or robat amb què vestiren aquella dissortada flota, una riquesa espoliada que van ventilar-se malbaratant-la amb menys d'un segle d'habitual fastuositat i patètica petulància; Espanya, la Madre Patria de les colònies perdudes que l'han oblidada; l'hortera, la cridanera, la que se surt de polleguera quan se li demana el retorn d'uns papers espoliats en règim dictatorial por suerte superado en una transición modélica, ens volen fer creure; la que nega el valor de la memòria amb l'argument cínic d'una modernitat que no és més que reacció; la de l'arxiu franquista subvencionat i els monuments al règim lluint encara per tot el seu territori, amb un Valle de los Caídos incòlume com a mascaró de proa; Espanya, la de la monarquia imposada pel dictador; la de la guàrdia civil que durant el mandat del PSOE torturava -i segueix fent-ho- els independentistes de les nacions que esclafa, i a qui el Tribunal d'Estrasburg ha hagut de condemnar recentment per amagar proves de tortura comeses durant els Jocs Olímpics del 92, per cert que amb la complicitat de tots els principals partits catalans sense excepció, i els mitjans d'aquí, contaminats, covards, servils a l'amo espanyol; l'Espanya imperial i imperiosa, amb els seus mitjans doctriners estesos a tort i a dret a casa nostra, amatents guardians que malden perquè no escapem de la seva cleda espanyola. Mitjans la gran majoria amb una llengua, la seva -quan ho fan en la nostra demostren ser més subtils, car ens espanyolitzen en català- a la qual li han atorgat els privilegis propis de l'invasor, imposant-la com a obligatòria a Catalunya, mentre no cal dir que la subordinada, la llengua catalana, no rep el dret de reciprocitat -ni ganes, d'altra banda- a la resta de l'estat on a la força ens encabeixen. Feixisme, doncs, mitjançant -totes les llengües són innocents- una llengua, l'espanyola, imposada amb el calçador de la punta de canó a casa nostra, i tot per la vella fal·lera de fer-nos desaparèixer com a nació, i tot perquè encara no han aconseguit acabar la seva empresa, l'objectiu de la qual és que deixem de ser nosaltres per convertir-nos totalment en ells. Sí, Espanya, tan absorbent i agressiva que treballa a fons per convertir el nostre territori en un simple i còmode tros o región sucosa del seu pastís; Espanya, tan democràtica, tan justa que impedeix a tota costa la publicació de les balances fiscals, ocultant el seu escandalós espoli econòmic a Catalunya, no fos cas que es rebel·lés la gallina dels ous d'or; Espanya, l'autoanomenada democràtica, amb una Constitució que per començar nega el dret universal de l'autodeterminació de les nacions que endrapa, i que en nom de la solidària Unidad amenaça amb l'exèrcit -amb el rei com a màxim comandament- qualsevol intent per part d'aquestes nacions a exercir-lo, a poder decidir lliurement el seu camí, el nostre camí com a poble; Espanya, la que pretén recuperar un Gibraltar que l'odia, un Gibraltar amb una majoria aclaparadora independentista i que, posats a triar entre la cova -on esdevindria tota una Comunidad Autónoma- i el Regne Unit, no dubta amb qui es quedaria; Espanya, la que ens entabana, la que ens renta el cervell parlant de plurinacionalitat -circumstàncies obliguen- quan es refereix a les nacions que sotmet, trepitjant-les sense vacil·lar així que fan el més mínim intent -mireu sinó l'hoquei- d'aixecar el cap sota la seva bota violenta. Sí, resulta que amb aquest tumor impresentable anomenat Espanya, molts ulls amb pa de casa nostra segueixen insistint que ens hi hem d'entendre. I és que la síndrome d'Estocolm no té límits. Catalans, ni PSOE ni PP, perquè fet i fet ambdós són Espanya. Amb Espanya no ens hem de fer estimar, sinó respectar. Catalans, no hi ha una altra Espanya possible, perquè la seva raó de ser és precisament la descrita, vagin amb tricorni o amb moderna corbata parlamentària. Catalans, cap a la independència o cap a la nostra segura desaparició com a col·lectiu i, per tant, com a individus que deixarem de ser el que som. Un per un, perquè la inconsciència de molts no els eximeix de rebre tant com els altres. Perquè entre altres factors, som sobretot allò amb què parlem, just allò que en condicions de llibertat parlarien també de manera vehicular els immigrants que ens arriben, com passa en tots els països lliures on cap ocupant no ha enllestit la seva tasca d'esclafament. Perquè abans de les nostres paraules hi ha una identitat, la riquesa ben entesa que les ha nodrides. Perquè no hi ha al món cap cas sociolingüístic on la llengua feble hagi pogut resistir més tard o més d'hora condicions com la nostra. Perquè sense nosaltres mateixos queda clar que no podem ser, i no pot tenir dignitat aquell qui l'ha perduda. Catalans, no amaguem el cap sota l'ala i que la prudència no ens faci traïdors. Països Catalans, per tanta evidència, independència. Ricard Biel http://www.somiserem.org/Serres_i_Barrots_2.htm
A mi també m'ha agradat molt. Canya contra Espanya!
|
LA PUTA ESPANYA (SENSE PERDÓ): Sempre ha estat així, i no torna perquè durant tres segles ha estat aquí, ocupant el nostre espai com a poble, dins del seu podrit ventre. Per una banalitat esportiva com és l'hoquei, Espanya ha desplegat tot el seu arsenal d'estat repressor contra el seu pres, el seu esclau que és Catalunya, la víctima que malda per aprofitar la mínima escletxa per escapar del seu carceller implacable. Si amb l'esport minoritari -ni que no ho fos- reacciona així, què no farà -que vol dir ha fet i fa- Espanya amb la nostra llengua, amb la nostra cultura, amb la nostra economia, amb la nostra manifestació d'ésser, allò que conforma la nostra realitat nacional? Catalans castigats per l'autoodi alimentat per segles d'opressió arriben a creure's allò de "deixem-nos de coses simbòliques i idíl·liques i preocupem-nos per allò que demana la ciutadania". Però no sembla precisament parlar del sexe dels àngels una qüestió que ha despertat amb tanta ràbia les vísceres de la caverna, i que els ha mogut com un ressort a tallar-nos de seguida les ales. "¡No pueden hablar! ¡No son miembros! ¡No son miembros!", cridava a Fresno l'energumen de la Federación Española per impedir que l'advocat belga que defensava la Catalana exercís el seu dret a argumentar. Amb aquests feixistes representa que hem de conviure. Resulta que hem de tenir bons tractes amb una nació desvergonyida, l'espanyola, la bèstia autoritària que no ha superat mai el paleolític inferior, ni el superarà perquè simplement un és allò que és. Espanya la rància, la fatxenda, sempre anorreant allò que no li pertany, en República, en dictadura, o en pseudodemocràcia. Espanya la primària, esprement com taronges els pobles aliens; la del toro, la dels collons per sobre la raó, la de la Selección que, per sobrada, no guanya ni als entrenaments. La Selección on ens inclou quan diu "los nuestros", la seva selecció que representa que és la nostra per dret de conquesta; la del talante del Noche de Fiesta, del Cine de Barrio que ens fan passar per nostrat, per entranyable i simpàtic malgrat ser un clar exponent del vergonyant franquisme del qual demostren no avergonyir-se'n, mani el PP o el PSOE; Espanya, la de las cruzadas; la del genocidi sudamericà on avui s'hi viu majoritàriament la corrupció i la misèria -quina diferència amb els països d'empremta anglosaxona!; la de l'Armada Invencible que s'enfonsa amb un cop de vent. La de l'or robat amb què vestiren aquella dissortada flota, una riquesa espoliada que van ventilar-se malbaratant-la amb menys d'un segle d'habitual fastuositat i patètica petulància; Espanya, la Madre Patria de les colònies perdudes que l'han oblidada; l'hortera, la cridanera, la que se surt de polleguera quan se li demana el retorn d'uns papers espoliats en règim dictatorial por suerte superado en una transición modélica, ens volen fer creure; la que nega el valor de la memòria amb l'argument cínic d'una modernitat que no és més que reacció; la de l'arxiu franquista subvencionat i els monuments al règim lluint encara per tot el seu territori, amb un Valle de los Caídos incòlume com a mascaró de proa; Espanya, la de la monarquia imposada pel dictador; la de la guàrdia civil que durant el mandat del PSOE torturava -i segueix fent-ho- els independentistes de les nacions que esclafa, i a qui el Tribunal d'Estrasburg ha hagut de condemnar recentment per amagar proves de tortura comeses durant els Jocs Olímpics del 92, per cert que amb la complicitat de tots els principals partits catalans sense excepció, i els mitjans d'aquí, contaminats, covards, servils a l'amo espanyol; l'Espanya imperial i imperiosa, amb els seus mitjans doctriners estesos a tort i a dret a casa nostra, amatents guardians que malden perquè no escapem de la seva cleda espanyola. Mitjans la gran majoria amb una llengua, la seva -quan ho fan en la nostra demostren ser més subtils, car ens espanyolitzen en català- a la qual li han atorgat els privilegis propis de l'invasor, imposant-la com a obligatòria a Catalunya, mentre no cal dir que la subordinada, la llengua catalana, no rep el dret de reciprocitat -ni ganes, d'altra banda- a la resta de l'estat on a la força ens encabeixen. Feixisme, doncs, mitjançant -totes les llengües són innocents- una llengua, l'espanyola, imposada amb el calçador de la punta de canó a casa nostra, i tot per la vella fal·lera de fer-nos desaparèixer com a nació, i tot perquè encara no han aconseguit acabar la seva empresa, l'objectiu de la qual és que deixem de ser nosaltres per convertir-nos totalment en ells. Sí, Espanya, tan absorbent i agressiva que treballa a fons per convertir el nostre territori en un simple i còmode tros o región sucosa del seu pastís; Espanya, tan democràtica, tan justa que impedeix a tota costa la publicació de les balances fiscals, ocultant el seu escandalós espoli econòmic a Catalunya, no fos cas que es rebel·lés la gallina dels ous d'or; Espanya, l'autoanomenada democràtica, amb una Constitució que per començar nega el dret universal de l'autodeterminació de les nacions que endrapa, i que en nom de la solidària Unidad amenaça amb l'exèrcit -amb el rei com a màxim comandament- qualsevol intent per part d'aquestes nacions a exercir-lo, a poder decidir lliurement el seu camí, el nostre camí com a poble; Espanya, la que pretén recuperar un Gibraltar que l'odia, un Gibraltar amb una majoria aclaparadora independentista i que, posats a triar entre la cova -on esdevindria tota una Comunidad Autónoma- i el Regne Unit, no dubta amb qui es quedaria; Espanya, la que ens entabana, la que ens renta el cervell parlant de plurinacionalitat -circumstàncies obliguen- quan es refereix a les nacions que sotmet, trepitjant-les sense vacil·lar així que fan el més mínim intent -mireu sinó l'hoquei- d'aixecar el cap sota la seva bota violenta. Sí, resulta que amb aquest tumor impresentable anomenat Espanya, molts ulls amb pa de casa nostra segueixen insistint que ens hi hem d'entendre. I és que la síndrome d'Estocolm no té límits. Catalans, ni PSOE ni PP, perquè fet i fet ambdós són Espanya. Amb Espanya no ens hem de fer estimar, sinó respectar. Catalans, no hi ha una altra Espanya possible, perquè la seva raó de ser és precisament la descrita, vagin amb tricorni o amb moderna corbata parlamentària. Catalans, cap a la independència o cap a la nostra segura desaparició com a col·lectiu i, per tant, com a individus que deixarem de ser el que som. Un per un, perquè la inconsciència de molts no els eximeix de rebre tant com els altres. Perquè entre altres factors, som sobretot allò amb què parlem, just allò que en condicions de llibertat parlarien també de manera vehicular els immigrants que ens arriben, com passa en tots els països lliures on cap ocupant no ha enllestit la seva tasca d'esclafament. Perquè abans de les nostres paraules hi ha una identitat, la riquesa ben entesa que les ha nodrides. Perquè no hi ha al món cap cas sociolingüístic on la llengua feble hagi pogut resistir més tard o més d'hora condicions com la nostra. Perquè sense nosaltres mateixos queda clar que no podem ser, i no pot tenir dignitat aquell qui l'ha perduda. Catalans, no amaguem el cap sota l'ala i que la prudència no ens faci traïdors. Països Catalans, per tanta evidència, independència. Ricard Biel http://www.somiserem.org/Serres_i_Barrots_2.htm
L'únic defecte que veig és el tractament denigrant que reben les putes per part teua.Les putes són molt més dignes que el projecte d'espanya. NO INSULTEM MÉS A LES PUTES DIENT "PUTA ESPANYA".
|
Eric, Feliç dia de Santa Llúcia! Bé, a tothom al xat, feliç dia de Santa Llúcia!
Eps no sóc pas l'Eric, però, ... Igualment!!!! Feliç santa Llúcia. Ja els hi has ensenyat als noruegs la figura estel·lar del pessebre català (el caganer)? Salut!!!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
mmmmm doncs jo demanaria... primer de tot: per descomtat l'INDEPENDENCIA per la meva terra. 2- un mp3 amb radio, perque amb el discman, sempre sem salten les cançons 3- un bon xicot que m'estimi i em no em deixi dormir per les nits!!!!! 4- les drogues"" moltes i barates i de qualitat" i el que ha dit en kagnadna.... 5- un caball 6- MOLT SEXEEEEEEEEEEEEEE ups aixó ho havia pensat! creieu que em portaran alguna cosa o només carbó¿?¿? bexitos mua1
Hola Gisela ...em dic baltasar...xD
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Que es facin republicans, tot renunciant al seu títol, naturalment.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Que es derumbi telemadrid i la cope .... PD:Amb ells dins ( o sino ke pasi un tornado per alla o un terratremol ) Editat al dia 14 de desembre del 2004, a les 06:50
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
jo la independencia i una samarreta de la seleccio catalana
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
jo seguint les meves prioritats i una linea clàssica i tradicional, per aquest ordre salut, amor , felicitat , una mica de peles, una mica més de somriures, molta independència i posats a demanar .... la lluna per a tots els que estimo, a tots el que tinc afecte i tots aquells desconeguts que es mereixen una mica de millor vida, els nens per damunt de tot. us parlo amb tota sinceritat un petó immens a tots els usuaris
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Doncs jo prefereixo (no per ordre precisament): 1- Que la relació amb la meua parella dure fins l'eternitat., poder tastar tots els dies el dolç gust dels seus llavis, poder sentir la calor que desprén el seu cor ... ja m'enteneu 2- Que tota la gent a la que coneixo i amb la que comparteixo moltes coses sigui feliç. 3- Aprovar les 6 assignatures que tinc pensades aprovar. 4- La plena independència i res de sobirania compartida. 5- Assistir el 29 de Desembre a veure les meues seleccions. 6- I que l'Eric se'n surti airós de l'enagenació mental paranoica dels del mig.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Mmmmm... Jo demano per aquest ordre: molt d'amor, molt d'humor, molt de sexe, que les drogues siguin bones per a l'organisme i que abundin, una dutxa d'aigua freda i que faci temperatura primaveral tot l'hivern! Ja està bé, bueno després de passada, també demano aprovar els exàmens amb facilitat i ja hauré acabat la carrera!!!!! LA ÒSTIA....
la independencia un xicot... mmm.. no staria pas malament!! la mort de tots els feixistes que ronden x aquí que les drogues abundin i no siguin pas dolentes mooooooooooooolts amics que existeixin els reis mags '¬¬
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
LA INDEPENDÈNCIA!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
- Una dutxa d'aigua freda pel Martina , i tants altres que se la mereixen. - Una mica de sentit comú al xat - Una samarreta d'inadaptats... a no, això ja ho tinc no se, coses aixi.
Sentit comuú????ehem...per a tu una miqueta també... Ja que estem jo demanaria que acaven les obres del servei de ma casa d'una vegada!!!!! I...tambe demanaria...aprovar sense esforços.. Jo que sé, pau, felicitat i independència PD: ah!i que desaparegueren les primeres pintades blaveres que han aparegut al meu poble (encara que d'aquest cap de setmana no passen) que, per cert, estan fetes per gent de valencia capital...(i venen des valencia a fer-les!!!xDDD ignorants!!)
Ui aci darrere de l'insitut tambe han aparegut unes, supose que tamopco duraran molt...
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
- Una dutxa d'aigua freda pel Matilde , i tants altres que se la mereixen. - Una mica de sentit comú al xat - Una samarreta d'inadaptats... a no, això ja ho tinc no se, coses aixi.
Una dutxa no, que s'ens refredara!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Com no la independència de tots els Països Catalans , que li donen pel cul al Camps i també aprovar a totes els exàmens de gener,abril,juny,juliol i per si fà falta setembre. SALUT I INDEPENDÈNCIA!!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
1. Aprovar 3º de carrera 2. Bona salut 3. Una noieta 4. l´independencia
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Per cert, pel que pareix, la gran majoria de usuaris estem solters... alguna cosa hi haura que fer!!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
La independència no ens la portaran els reis mags. Que ens portin força per seguir lluitant
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Benu el que jo demano ja s' ha dit, per suposat i en primer lloc la independència i en segon i últim que abdiquin Visca el TIÓ!!!!! Fora els reis!!!!! Salut!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Un Estatut que reconegui que Catalunya disposa del dret d' autodeterminació i es pugui convocar un referèndum al respecte.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
BÉ jo li demanaria al Tio peró tan se m'en fot! 1.que em toqui la loteria 2.no una xicota si nó dues 3.tenir salut per gaudir-la/es (la loteria i les noies) 4.la independència dels PPCC 5. la legalització de les bones drogues 6.subministrament de birra i vodka per tota la vida (digueu-me alkolic)
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
-la independència (que original, oi?) -un mp3 -que el meu xicot visqui més a prop ( o almenys que facin arribar el tren fins aquell cony de poble) -bona salut, (aviam si acaba ja aquesta falta d'energia). -Que pugui anar pel món i la gent em parli en la meva llengua -Que em vagin molt bé els examens, i que n'hi hagi menys, que estic farta d'estudiar. -que avancin la majoris d'edat als 17 anys i mig, així podré votar la constitució europea i podré demanar que els reis em portin el carnet de conduïr. Roba, i de pas, que sigui normal, que ultimament troba roba que estigui bé és impossible. Fora la moda estúpida aquesta que hi ha.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Ara em toca a mí. No ho poso en ordre de preferència. Mags Republicans o tió. Abdicació de tots els reis. Llibertat i independència per tots els pobles en especial el meu. Un remei pel càncer i SIDA. Carrateres i transports més segurs. Una xicota en especial aquella q em miro tant fent castells. Un iPod tot i q segur q aquest caurà. Barras Lliures a tots els Països Catalans i moltes, moltes festes com les ultimes q he tingut
Menys estrès. Més temps per a poder fer exercici, que estic fet una merda un altre cop. Una mossa. Salut i felicitat per a tot el món.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Ara em toca a mí. No ho poso en ordre de preferència. Mags Republicans o tió. Abdicació de tots els reis. Llibertat i independència per tots els pobles en especial el meu. Un remei pel càncer i SIDA. Carrateres i transports més segurs. Una xicota en especial aquella q em miro tant fent castells. Un iPod tot i q segur q aquest caurà. Barras Lliures a tots els Països Catalans i moltes, moltes festes com les ultimes q he tingut
Jaume diu: Una xicota en especial aquella q em miro tant fent castells. Després cauen els castells! Visca les castelleres maques!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Ara mateix se m'acudeix demanar: -Un poble català amb MOLTA més autoestima -Un augment substancial de l'ús social de la nostra llengua -La Champions (la Lliga ja la dono per guanyada) -Molt de sexe sense compromís amb noies boniques PD: vosalres jutjareu què entra més dins del terreny de la utopia. Ah, ho admeto, sóc un malalt dels que parla del Barça en primera persona.
A mi els reis no m'importen, mentres passin els camells ja n'hi ha prou.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Que s'exilïin! Ha ha ha ha
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
que plogui napalm sobre españa i no en quedi ni un
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Un home que estigui de bon veure i que em toqui la loteria... posem per cas... 40 o 50 milions d'euros, amb això em penso que ja faré
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Jo tinc 16 anys... i aquest nadal ja començo a estalviar pel carnet de cotxe. Tinc uns pares rancis i no me'l paguen, no hi puc fer més.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
La Independència... ¬¬'
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Que les drogues no siguin dolentes per a l'organisme i puguem gaudir-les!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
que matin el seu omòleg espanyol
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
la República Catalana.
QUE CAROD SIGA EL PRESIDENT Agarrat que venen curves. Buscant en internet he trobat una biografía del personage Perez-Rovira. Resulta que li diuen realment "José Luis Pérez Díez" y naixque en Terol, (vaja catala) de pura cepa. Esta es sa biografía, (sense desperdici): El suyo padre fue el número de la guardia civil JOSÉ LUIS PEREZ ALMECIJA y la suya madre la señora ELVIRA DIEZ ROVIRA Son naturales de la provincia de Zaragoza, pero sus familiares se arrelaron o establecieron por todos los rincones de España donde la saga militar de los PEREZ ALMECIJA se remonta a varias generaciones. El lugar de nacimiento de los hijos, JOSÉ LUIS PEREZ DÍEZ (hoy conocido como JOSEP-LLUIS CAROD-ROVIRA) y de DE DIOS PEREZ DIEZ (hoy conocido con los apellidos como A LOS CAROD-ROVIRA)es desconocido pero probable que nacieran en alguna casa cuartel de la provincia de Teruel. Los que es cierto es que desde muy pequeños, los Pérez Diez se establecieran en Cambrils, donde estaba destinado el padre guardia civil en tareas de vigilancia y protección de Tarragona. Los hijos estudiaron y crecieron en un ambiente españolista los casernes - del francés caserne- las casas cuartel vamos, pero pronto entran a tomar contacto con esos ambientes independentistas, gracias a que JOSE PEREZ DIEZ entra en el Seminario de Tarragona para ser formar parte del clero. JOSE-LUIS abandona la sotana, y comienza a estudiar filología catalana, escribe sobre Rovira i Virgili (el que pronunció que existia una raza catalana) y se afiliaa al PSAN (Partit Socialista de liberación Nacional al BEAN i después Nacionalistas d´Esquerra). EL ROVIRA haciendo honor a su promesa y CAROD para honrar la única lejana gota de sangre catalana que corren en algúna esquina de su madre. Esta frase no es fácil de traducir, digamos que se pone ROVIRA y CAROD, pero vamos su madre se llamaba Carod igual que usted lector procede de Adán y Eva, es decir de casualidad y muy lejano SU padre está retirado y se dedica a pescar en Tarragona, el otro hermano, Juan de Dios, se puso como nombre de pila APEL.LES ( en honor al poeta y escritor) - Observación: ya ven que el cambio de nombre es contagioso en esta familia, qué mal tuvieron que pasarlo de pequeños- Recuerden: JOSÉ LUIS PEREZ ALMECIJA + ELVIRA DIEZ ROVIRA es igual a José Luis Pérez Diéz Almecija Rovira. Cuando una región necesita héroes es que algo va mal. cuando además uno se avergüenza de sus padres es que va peor.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Potser es llegeix molt de “miss bellesa”, però jo en aquestes coses sóc així de simple. Felicitat, salut i amor per tots els meus (els del xat també) Potser l’any que ve demanaré de poder mudar-me a Kirkenes d’una vegada. Amb aquesta pregunta m’he recordat d’una pel·lícula “The Family Man”. Dons jo sóc un poc com el home “pare” que surt a la pel·lícula. Estimo el ser pare, la meva dona i el tenir una vida plena de felicitat, tot i que no sigui pas cap empresa ni que em pugui comprar un descapotable (ni falta que em fa tenir-lo on visc... ) Jo, simplement, vull SECUNDARIAMENT tenir “prou” diners, però no massa.
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Tenir una mica més de sort amb l'amor.....tot i que el que ha demanat en Kgdna sobre les drogues no estaria malament,
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
Un estat propi (per tots els catalans, no per mi sol ) I una xicota tmb estaria molt bé!
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
UN sac de boxa?? cuions les tarragonines...
UN Tarragoni!!!!! HAHA Adriana es el nom antc que tenia tarragona... Se que la "a" final enganya, pero soc un noi(o aixo crec!no, no us penseu que soc com el miki aquell)
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
un noi ben maco la independència i un hàmster embolicat amb cinta aïllant salut
|
Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe... VOSALTRES?
mmmmm doncs jo demanaria... primer de tot: per descomtat l'INDEPENDENCIA per la meva terra. 2- un mp3 amb radio, perque amb el discman, sempre sem salten les cançons 3- un bon xicot que m'estimi i em no em deixi dormir per les nits!!!!! 4- les drogues"" moltes i barates i de qualitat" i el que ha dit en kagnadna.... 5- un caball 6- MOLT SEXEEEEEEEEEEEEEE ups aixó ho havia pensat! creieu que em portaran alguna cosa o només carbó¿?¿? bexitos mua1
Jo els hi demanaré que et portin una dutxa d'aigua freda! Déu meu com va la gent!!!!
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
estaria be saber si hi ha usuaris que estiguin tb inscritsal competicionrisk.tk!! I així poder jugar al risk en el mapa del Països Catalans i surt fins i tot l'alguer!!
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
EIIIIII ALGU QUE HEM PUGUI AJJUDAR QUE NO SE COM ES JUGA (AL RISK SI PERO NO PER INTERNET) SOC UN AUTENTIC AFECCIONAT AL RISK,, QUE ALGU HEM DONI EL SEU MSN O QUELCOM ESPERO RESPOSTA
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
Jo he creat un clan! "Almogavers, Països Catalans!"
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
Merci per la informació, ara hi entraré a fer un cop d'ull
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
a vore quan fem una competició de risk, perque per si no ho sabieu , sóc un mestre en aquest noble joc i vos podria apallissar a tots junts XDDDDD i el mateix dic de les billes, del final fantasy i del age of empires ^^
Dubto que em guanyis al ping-pong. O aquest no l'has dit??
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
m'acabo d'apuntar a la pagina aquesta del risk, encara esteu apuntats? jo soc novato i en algunes partides no em deixa participar, tinc 10 partides obertes i no em deixa obrir més. Si ja sé, el fil és de fa temps, però bueno a aquelles dates jo estava tot tajat per Escòcia
2 anys tiu, 2 anys
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
a vore quan fem una competició de risk, perque per si no ho sabieu , sóc un mestre en aquest noble joc i vos podria apallissar a tots junts XDDDDD i el mateix dic de les billes, del final fantasy i del age of empires ^^
Precisament de l'age of empires ho dubto
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
a vore quan fem una competició de risk, perque per si no ho sabieu , sóc un mestre en aquest noble joc i vos podria apallissar a tots junts XDDDDD i el mateix dic de les billes, del final fantasy i del age of empires ^^
Dubte que aconseguires guanyar-me al Risk.... Són moltes hores...
|
Si sou o erau fans del mitic joc de taula risk, ara podeu jugar al risk online a la pàgina competicionrisk.tk esta encastellà però esta molt currada la pagina i el joc en si. Es pot jugar en diferents modalitats i en diferents mapes (s'ha acabat jugar només a la conquista del mundo!!!) un cop registrats podeu començar una partida de risk amb amics o amb altre gent que "pulula" per la pàgina, quan esculliu el mapa mireu-los tots i trobareu una MOLT AGRADABLE sorpresa!!! Així si quedonagust tornar a jugar al risk!!!!
Ei no se que em passa amb el java, jo soc un fabn del risk i solia jugar al de l'starcraft per odinador, que he de fer, soc un negat? pels ordenadors... m'estic baixant una cosa però no se si anira!!!
a mi tp em va la pàgina no sé si pel java aquet o per què...
|
Companys: La patatona que tenia per mobil, ha pasat a millor vida. Jo hi tenia com a melodia la "Roseta d'Olivella" -aquella que em tenia lligat amb sons pits i mamelles- i que jo mateix habia introduit nota a nota. Ara en tinc un d'aquests polifinics, pero no puc "composar". Necesito descarregar-me quelcom. Pero no pot ser qualsovol cosa, aixi, que necesito que em dieu d'on puc descarregar-me, sino la Roseta d'Olivella, al menys El Gegant del Pi o qualsevol cançoneta juganera. Gracies, moltes gracies. Jordi
Perdó. No habia vist la publicitat que presideix ostentosament aquesta pagina. Es el costum de no fer ni cas dels anuncis. Dono el fil per tancat Jordi
|
Algu sap on puc comprar Barretines? Per Tarragona o rodalies, a ser possible... Es que les de productesdelaterra.com no em semblen prou bones, vull dir, son com una mica falses no sembles de debo... gracies
També se'n troben a Productes de la Terra, per internet hi ha de tot!
|
Algu sap on puc comprar Barretines? Per Tarragona o rodalies, a ser possible... Es que les de productesdelaterra.com no em semblen prou bones, vull dir, son com una mica falses no sembles de debo... gracies
A vilanova i la geltru en venen per carnaval,hi ha una festa que es diu els comparsses i la gent es vesteix de manera folklorica i va amb una tia tirant carmels per tota la ciutat,al final a la plaça de la vida es fa una guerra.http://www.youtube.com/watch?v=HBf4GjyvvcYLes barretines son aixi.
|
Algu sap on puc comprar Barretines? Per Tarragona o rodalies, a ser possible... Es que les de productesdelaterra.com no em semblen prou bones, vull dir, son com una mica falses no sembles de debo... gracies
jo en tinc una de productesdelaterra q per dintre hi ha una etiqueta q diu "made in spain"
Barretina FAIL
|
Algu sap on puc comprar Barretines? Per Tarragona o rodalies, a ser possible... Es que les de productesdelaterra.com no em semblen prou bones, vull dir, son com una mica falses no sembles de debo... gracies
A una barreteria, quines preguntes.
a una casa de barrets???
|
Algu sap on puc comprar Barretines? Per Tarragona o rodalies, a ser possible... Es que les de productesdelaterra.com no em semblen prou bones, vull dir, son com una mica falses no sembles de debo... gracies
jo en tinc una de productesdelaterra q per dintre hi ha una etiqueta q diu "made in spain"
Mare de Déu!!!
|
Algu sap on puc comprar Barretines? Per Tarragona o rodalies, a ser possible... Es que les de productesdelaterra.com no em semblen prou bones, vull dir, son com una mica falses no sembles de debo... gracies
Recupero el fil.. Necessito una barretina per diumenge... És per anar a la Epic Run que organitza la marca Buff, per tant millor baratota i dolenta, que total acabarà plena de fang si és que no la perdo. Aglú sap on en puc aconseguir una???
A qualsevol barreteria decent en tenen. Si la vols de mala qualitat, ni idea...
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.