sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Educació 360 reclama un "estiu educador" per refer l'augment de la "bretxa de desigualtats" que deixarà el confinament. La directora de l'Aliança proposa activitats que millorin les carències educatives però també emocionals. El confinament pel coronavirus afecta de manera directa infants i adolescents, que des del 12 de març no han pogut tornar a les aules i no saben amb certesa quan ho podran fer. En aquest context, l'Aliança Educació 360 aposta per un "estiu educador" que permeti refer tant les carències educatives que hagin quedat però també les emocionals un cop aixecat el confinament. "La bretxa de les desigualtats educatives s'ampliarà", afirma a l'ACN la directora de l'Aliança, Fathia Benhammou. La crida reclama activitats que combinin el suport educatiu i competencial amb les lúdiques i que aquestes siguin "accessibles per a tots", especialment dirigides als més vulnerables que durant el confinament no hagin tingut els recursos necessaris. La proposta sorgeix davant la certesa que durant les desconnexions escolar, com l'estiu, hi ha una pèrdua d'aprenentatges. Alguns estudis als Estats Units apunten que al final de l'etapa primària hi pot haver una diferència de tres anys entre les famílies amb més recursos socioeconòmics amb les de menys per aquestes desconnexions. "Ara portarem molts mesos és", planteja la directora de l'Aliança. Benhammou explica que amb el confinament s'està demanat a moltes famílies que facin "un nou rol, el de docent" i recorda que "no totes tenen els recursos per acompanyar els infants i donar tots els elements necessaris d'aprenentatge". Puntualitza que no parla només de recursos tecnològics sinó també competencials. Davant d'això, la proposta d''estiu educador' assenyala la importància d'oferir activitats que solucionin aquestes carències però incideix també en la necessitat d'acompanyament emocional d'infants i adolescents. "No oblidem que hauran estat tancats", planteja la directora. Afegeix que l'aprenentatge "té molt a veure amb l'emoció" i per això reivindica que les eines digitals que es puguin fer servir durant el confinament t "no substitueixen les relacions personals". "S'hauran de reconstruir les relacions personals amb els amics, amb els docents i entre els docents i les famílies", planteja. Benhammou reconeix però que no hi ha certesa que durant l'estiu es puguin portar a terme aquestes activitats grupals segons evoluciona la pandèmia del coronavirus i per això planteja garantir com a mínim fer-les durant les dues primeres setmanes de setembre. En aquest cas hauria de ser "intensiu" per tal de preparar-los "perquè al setembre puguin continuar amb el seu aprenentatge amb igualtat de condicions i garanties". Aquestes propostes ja es fan habitualment durant l'estiu, però Benhammou recorda que "no sempre" estan a l'abast de tothom. Per això, insisteix en la necessitat de fer un treball conjunt de comunitat perquè siguin "accessibles" per a tots els infants i joves perquè "els que més ho necessiten són els més vulnerables". De fet, aposta per oferir eines també a les famílies i involucrar-les en l'educació dels seus fills. Suma de tot els agents del territori Per poder posar en marxa aquest 'estiu educador', des de l'Aliança Educació 360 reivindiquen la suma de tots els actors educatius i el treball connectat per oferir propostes que garanteixin l'equitat educativa. "El repte que se'ns obre és tan fort que l'única manera de fer-hi front és la suma de tots els agents i la connexió dels espais lectius i no lectius", reflexiona Benhammou. En aquest línia, reivindica que el territori "s'ha de convertir en aula" i hi ha d'haver una "corresponsabilització" de tots els agents liderada pels ajuntaments. "El territori l'hem d'entendre com a aula, com a espai per a l'esperança educativa", resumeix. El plantejament d'aquest 'estiu educador' segueix el plantejament de l'Aliança Educació 360 de reivindicar el dret a l'educació "més enllà de la pròpia escola" i sota la idea que les activitats extraescolars són "fonamentals". L'Aliança està formada per centres educatius, entitats, ajuntaments i altres agents que busquen una millora de l'educació amb aquest plantejament.
|
Societat
|
Educació
|
UP i JARC denuncien Mercadona per venda a pèrdues en ofertes de poma i pera. La Plataforma en defensa del sector de la fruita demana a la ciutadania que faci ''boicot'' a la cadena de supermercats. Els sindicats Unió de Pagesos i JARC han denunciat aquest dilluns la cadena Mercadona per un suposat incompliment de la normativa, en aquest cas per venda a pèrdues, en una oferta de fruita dolça, concretament de poma de les varietats Golden i Royal Gala i de pera de la varietat Conference. UP ha denunciat davant el Servei d'Orientació de la Distribució Comercial del Departament d'Empresa i Ocupació i JARC ha portat aquesta pràctica davant l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i la Agencia de Información y Control Alimentarios (AICA), després de comprovar que una de les ofertes ha posat a la venda poma Reineta i pera Conference a 0,29 euros el quilo, per sota del cost de producció. Al seu torn, la Plataforma en defensa del sector de la fruita demana a la ciutadania que faci ''boicot'' a la cadena de supermercats. UP denuncia que Mercadona ha posat al seu establiment del carrer Rovira Roure de Lleida poma Golden a 0,30 euros el quilo, Royal Gala a 0,49 euros i el quilo a banda de la pera Conference a 0,29. Segons dades que publica el Ministeri d'Agricultura en l'espai 'Precios origen y destino Alimentación' de la seva web, durant la setmana 46 (del 14 al 20 de novembre) el preu en origen de la poma Golden era de 0,35 euros el quilo, el preu en el mercat de destí (MERCASA) de 0,86 euros el quilo, i el preu final al consumidor d'1,77 euros el quilo. D'altra banda, la Base de Dades de Preus de Venda al Públic de Productes d'Alimentació del Ministeri d'Economia, que registra els preus pagats pels consumidors, indica que en la setmana 46 el preu mínim en destí de la poma Golden era de 0,35 euros el quilo, el preu de les altres pomes era de 0,78 euros el quilo per a les vermelles, i per a les pomes comuns d'1,40 euros el quilo, mentre que el preu mínim per a la pera Conference era de 0,79 euros el quilo. A més, en les cotitzacions de Mercolleida, el preu mínim per a la varietat Conference de pera va ser del 5 a l'11 de desembre passats de 0,45 euros el quilo. El sindicat destaca en la seva denuncia que tots aquests preus de referència estan per sobre dels preus oferts per Mercadona. UP exigeix una vegada més al Govern que extremi el control del compliment de les normatives que regulen les obligacions i els drets del mercat davant aquests ''abusos il·legals'' en la resta de la cadena alimentària. De la seva part, el cap sectorial de la fruita dolça de JARC-COAG, David Borda, indica que ''aquestes habituals pràctiques pressionen a la baixa els preus, provocant pèrdues als productors i desvaloritzant la fruita. Ens enganyen a tots, usen un aliment com a reclam per aconseguir atreure a més clients que acaben comprant altres productes en els quals el supermercat obté un marge superior, i això provoca una baixada de preus en origen i que els compradors considerin normal poder menjar fruita de qualitat a un preu ruïnós per als productors''. Borda reclama als pagesos que no portin els seus productes als interproveïdors de Mercadona sense preu ni un contracte de compravenda , el que es coneix com a venda a resultes, perquè es poden acabar trobant amb liquidacions que els hi suposin pèrdues. En aquest sentit, demanarà informació sobre l'interproveïdor que ha entregat aquesta fruita i el preu a que ho ha fet.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La participació en el programa de detecció precoç del càncer de còlon de l'ICO encara no arriba al 40%. El diumenge és el dia mundial d'aquesta malaltia, el tumor més freqüent. L'Institut Català d'Oncologia (ICO) ha fet una crida per augmentar la participació en el programa de detecció precoç del càncer de còlon, que encara no arriba al 40%. En el període 2016-2017 es van enviar 468.137 cartes d'invitació, i només el 36% es va realitzar el test de sang oculta a la femta. Aquest percentatge ha pujat fins a gairebé el 40% en el període 2018-2019, però cal que sigui més alt per disminuir l'impacte de la malaltia. El diumenge és el Dia Mundial del Càncer de Còlon, el tipus més freqüent. S'estima que es diagnostiquen al voltant d'uns 6.000 casos nous a Catalunya cada any, en ambdós sexes. És la segona causa de mort a Catalunya, amb unes 2.500 persones que perden la vida. El programa preventiu s'adreça a persones de 50 a 69 anys i ofereix la possibilitat de fer un test cada dos anys de forma gratuïta. Es va posar en marxa el 2000 a l'Hospitalet de Llobregat, i el 2005 es va ampliar a les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Barcelonès Nord i el Maresme, que engloben un total de 491.890 persones. La immensa majoria dels casos es produeixen en persones de més de 60 anys. De les persones que es van fer la prova en el període 2016-2017, 10.483 van donar resultatiu positiu (el 6,16%), i 9.386 es van fer la colonoscòpia recomanada. D'aquestes, el 64,8% van tenir una lesió de risc i al 5% se li va detectar un càncer. Hi ha diversos factors que condicionen la participació en aquest programa. Es homes ho fan menys que les dones i també influeix el nivell socioeconòmic. Els territoris amb menys recursos hi participen menys. El programa ofereix la possibilitat de realitzar, cada dos anys i de manera gratuïta, un test immunològic per detectar sang oculta en femta no apreciable a simple vista als homes i dones d'entre 50 i 69 anys. Les persones en aquesta franja d’edat reben una carta informativa, amb un llistat de totes les farmàcies que col·laboren del municipi, on se'ls explica el funcionament del programa i els passos que han de seguir per poder participar. Les cartes s’envien de manera seqüencial a tota la població al llarg de diverses setmanes. Per participar-hi s’ha d’anar amb la carta a una de les farmàcies on faciliten tot el necessari per fer-se la prova. Una vegada recollida la mostra, s’ha de retornar a qualsevol farmàcia que col·labora amb el programa i en uns dies es comunica el resultat per carta. En el cas que la prova surti negativa (no es detecta sang en la mostra de femta), la persona tornarà a rebre una carta per participar en el programa passats dos anys. En el cas que la prova surti positiva, s’oferirà la possibilitat de fer una colonoscòpia al seu hospital de referència per descartar cap lesió en el còlon o recte. D'acord amb el pacient també es programaria el seguiment i el tractament del cas, si fos necessari. La majoria de càncers colorectals es desenvolupen a partir de lesions anomenades adenomes, lesions de risc per desenvolupar càncer en el futur. Tant els adenomes com els càncers sagnen de manera intermitent i és aquesta sang la que es pot detectar a través de la prova que ofereix el programa de detecció. El càncer colorectal pot desenvolupar-se durant mesos sense produir molèsties i sovint, quan aquestes apareixen, la malaltia ja està força avançada. Els programes de detecció precoç permeten detectar la malaltia en estadis inicials, la qual cosa fa que sigui més fàcil de tractar i augmenta les possibilitats de curació.
|
Societat
|
Salut
|
Mostra Igualada celebrarà el 30è aniversari amb un espectacle de gran format de la companyia Plasticiens Volants. Una exposició i un llibre explicaran la trajectòria de la fira per completar la commemoració. Mostra Igualada ha presentat aquest dilluns un dels plats forts de la trentena edició de la fira que se celebrarà a la capital de l'Anoia del 4 al 7 d'abril. Es tracta de l'actuació de gran format que la companyia francesa Plasticiens Volants presentarà en primícia a tot l'Estat el 6 d'abril al Parc Central. 'Leonardo, somnis i malsons' és una obra molt visual pensada per ser vista per milers de persones. Està basada en la figura de Leonardo da Vinci i reinventa les fantasies del mestre de la mà de Salai, el seu deixeble. La companyia, a través de figures inflables gegants, evoca els invents, el coneixement, l'art, tècnica i els processos creatius de Da Vinci. Per celebrar el 30è aniversari es farà una exposició i un llibre que explicaran la trajectòria de la fira. Aquest dilluns també s'ha presentat la imatge de la 30a edició, a càrrec de la prestigiosa pintora i il·lustradora Carme Soler Vendrell. La fira celebrarà l'efemèride amb l'eslògan 'Espectacles que et fan créixer' i es reivindicarà la cultura com una font d'aliment imprescindible per créixer a qualsevol edat. Per això, la protagonista del cartell és una nena amb un vestit ple d'elements que representen totes les arts i que es posa de puntetes per intentar fer-se més gran. La Mostra d'Igualada celebrarà els 30 anys amb l'exposició 'Mostra Igualada, tres dècades d'espectacles infantils i juvenils', que vol ser un recorregut gràfic i audiovisual pels 30 anys de la fira. L'exposició es podrà veure del 3 al 21 d'abril a la Sala Municipal d'Exposicions. A més, també es publicarà el llibre 'Mostra Igualada: 30 anys', de la periodista Núria Cañamares. El document és una mirada enrere i fins l'actualitat amb la veu dels diferents directors artístics, la relació de totes les companyies participants i altres curiositats històriques es presentarà a la Biblioteca central d'Igualada el 5 d'abril.
|
Cultura
|
Teatre
|
La Fundació Sorigué, la galeria Àngels Barcelona, Carlos Pazos i ‘Time Out’, Premis GAC 2017. Els galeristes catalans concedeixen premis honorífics a Perejaume i la galerista Mariana Draper. Les galeries d'art catalanes han celebrat aquest dimarts la desena Nit del Galerisme, en què s'han lliurat els tradicionals Premis GAC (2017). El jurat ha distingit enguany la tasca de col·leccionisme de la Fundació Sorigué; la programació artística de la galeria Àngels Barcelona; l’artista Carlos Pazos (i la seva exposició a ADN Galeria) i l’emergent Mar Arza; la crítica Bea Espejo; la publicació ‘Time Out Barcelona’; l’exposició històrica ‘Carlos Saura Fotògraf. Espanya anys 50’ (Cercle de l’Art); i el comissariat de l’exposició sobre Jorge Oteiza a La Pedrera. A banda d’aquests premis, els Galeristes Associats de Catalunya han lliurat també guardons honorífics a l’artista Perejaume i la galerista Mariana Draper, respectivament. Com ja va passar l’any passat amb Sean Scully i Francesc Mestre, els galeristes catalans han concedit dos premis honorífics. D’una banda, a Perejaume, artista i poeta de dilatada trajectòria. De l’altra, a la galerista Mariana Draper, fundadora i responsable de la Sala Dalmau de Barcelona des de l’any 1979. Amb aquest guardó, Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) se suma al llistat de Premis Honorífics que ha concedit l'associació, entre els quals hi ha Antoni Tàpies (2010), Jaume Plensa (2011), Richard Hamilton (2012), Antoni Muntadas (2013), Alfons Borrell (2014), Susana Solano (2015) y Sean Scully (2016). X Nit del Galerisme La X Nit del Galerisme ha reunit aquest dimarts tres cents representants del món de l’art català pel lliurament dels Premis GAC (2017). També hi ha participat el segon tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el director de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), Xavier Díaz. Els Premis GAC van néixer l’any 2008, organitzats pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya amb la col·laboració de l’Associació Art Barcelona. El seu objectiu és reconèixer personalitats i agents culturals que tenen un paper destacat en el mercat i la promoció d’artistes, emergents i consolidats, locals i internacionals.
|
Cultura
|
Arts
|
ERC i Capgirem Vic engeguen una campanya a favor de la municipalització de la gestió del Teatre l'Atlàntida. Les formacions denuncien la poca voluntat de l'equip de govern per obrir un procés participatiu vinculant perquè la ciutadania hi digui la seva. ERC SOM Vic i Capgirem Vic acaben d'engegar una campanya a favor de la municipalització de la gestió del Teatre l'Atlàntida. Actualment és la fundació privada l'Atlàntida qui gestiona l'Escola de Música, el Conservatori i el Centre d'Arts Escèniques d'Osona i les dues formacions voldrien que la gestió passés a mans d'un Organisme Autònom sense ànim de lucre controlat per l'Ajuntament. Les raons que esgrimeixen són moltes i van des d'una millor transparència en els comptes, la garantia de l'accés universal a la cultura o l'afavoriment de la diversitat d'expressions artístiques. La regidora de Capgirem, Sara Blázquez, ha criticat els "entrebancs" que està posant l'equip de govern en tot el procés participatiu que finalment s'ha obert i que s'allargarà fins el 12 de juny. Però tot i això han fet una crida a la participació i demanen demanen el vot afirmatiu per l'opció de gestió pública.
|
Política
|
Partits
|
Unes 400 persones surten al carrer a Lleida en suport dels CDRs i per rebutjar les detencions policials d'aquest dimarts. Els assistents han desafiat la pluja i s'han concentrat davant la subdelegació del govern espanyol a la capital del Segrià. Unes 400 persones han desafiat la pluja que queia aquest vespre a Lleida i s'han concentrat a la plaça de la Pau, davant de la subdelegació del govern espanyol a la capital del Segrià. Els assistents a la mobilització, convocada pels Comitès de Defensa de la República (CDR), han volgut expressar el seu rebuig a les detencions dutes a terme aquest matí per la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra d'una dona a qui s'acusa dels delictes de rebel·lió i terrorisme i de sis persones més per atemptat a agents de l'autoritat i desordres públics per la protesta del 30 de gener al Parc de la Ciutadella de Barcelona. En aquesta ocasió, els Mossos d'Esquadra han blindat amb la col·locació de més d'un centenar de tanques l'accés dels manifestants a la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida, així com també de la premsa. Durant la concentració s'han sentit crits com ara "tots som CDRs", "som gent de pau", "llibertat, presos polítics" o "fora la justícia espanyola", entre molts altres. La protesta ha finalitzat amb el cant dels Segadors. Desenes de persones, la majoria salvaguardant-se amb paraigües de la pluja que queia aquest vespre a la ciutat de Lleida, s'han concentrat aquest dimarts al vespre davant la subdelegació del govern espanyol a la capital del Segrià per manifestar el seu suport als CDRs, arran de la detenció duta a terme aquest matí per la Guàrdia Civil contra una integrant d'aquests col·lectius a qui s'acusa de terrorisme i rebel·lió, però també després de la detenció, en aquest cas per part dels Mossos d'Esquadra, de sis persones més per atemptat a agents de l'autoritat i desordres públics, arran d'haver participat en la protesta del 30 de gener al Parc de la Ciutadella. En aquest sentit, els concentrats a la plaça de la Pau de la capital del Segrià han expressat el seu rebuig al fet que des de l'Audiència Nacional es relacioni als CDRs amb els delictes de "terrorisme" i "rebel·lió". Així, els participants en la concentració de Lleida han manifestat el seu suport als Comitès de Defensa de la República i, en aquest sentit, la consigna que més s'ha sentit és "tots som CDRs", però també se n'han pogut escoltar d'altres com ara "llibertat, presos polítics", "Llarena, tu ets el terrorista", "fora la justícia espanyola", "estat espanyol, estat feixista" o "som gent de pau". Molts dels assistents també han lluït cartells amb el lema "tots som CDRs". La mobilització, que s'ha desenvolupat sense incidents, ha finalitzat amb el cant dels Segadors. Aquesta vegada, els Mossos d'Esquadra han col·locat més d'un centenar de tanques envoltant l'accés a la subdelegació del govern espanyol a Lleida, per evitar que els assistents poguessin acostar-se fins a la porta de l'edifici estatal, tal com va succeir en la mobilització del 25 de març després de detenció a Alemanya de Carles Puigdemont.
|
Societat
|
Policial
|
Un informe alerta que els espanyols consumeixen fins a deu vegades més de carn vermella que la recomanada. Justícia Alimentària engega una campanya per conscienciar la població dels efectes nocius per la salut del consum excessiu de carn. Un informe de Justícia Alimentària alerta que els espanyols consumeixen quatre vegades més de carn que la recomanada per les autoritats sanitàries, sobretot de carn processada, vuit vegades, i de carn vermella fresca, fins a deu vegades més que les racions considerades saludables. Aquest excés de consum de carn també el fan nens: l'entitat assegura que mengen entre 3,5 i 4 cops més de carn que la quantitat adequada. Des de Justícia Alimentària asseguren que menjar més carn processada del compte incrementa un 50% el risc de patir malalties cardiovasculars, entre altres. Per això engeguen una campanya per conscienciar a la població dels efectes nocius per a la salut d'aquests hàbits alimentaris i reclamar a les autoritats una major regulació amb polítiques públiques. Segons Justícia Alimentària, el lobby de la indústria càrnica ha pressionat als governs i no ha deixat tirar endavant polítiques de salut públiques encarades a disminuir el consum de carn. El director de l'entitat, Javier Guzmán, recorda que l'OMS va obrir el debat el 2015 amb noves recomanacions sobre el consum de carn vermella i processada però que en canvi, no s'ha fet cap campanya de política pública que busqui aquest canvi d'hàbits que pel coordinador de l'estudi, Ferran Garcia, no arribaran ''espontàniament''. Justícia Alimentària ha recuperat dades que posen sobre aquest excés de consum de carn, sobretot de carn vermella i processada, un tipus d'aliment que la indústria càrnica comercialitza amb nombrosos additius que incrementen ''notablement'' el risc de patir, per exemple, càncer. Per això, a banda, d'un risc molt més gran, del 50%, de patir malalties cardiovasculars, l'entitat també alerta que el consum excessiu de carn té a veure amb el 28% de càncers colorectals i amb un 17% de la hipertensió o un 18% de la diabetis, a més d'entre el 28% i el 38% de les malalties isquèmiques i cardiovasculars. Per Justícia Social, el consum excessiu de car també té efectes en la despesa sanitària, i a tot l'Estat espanyol, les malalties derivades d'aquest hàbit suposen una despesa de 7.400 milions d'euros cada any, és a dir 157 euros per persona i any, que és el 13% del total de la despesa sanitària pública per habitant. Biaix social i de gènere A més, l'associació assegura que en aquest consum excessiu de carn hi ha també un biaix de classe social ja que la carn processada, és a dir, aliments com el pernil cuit, les salsitxes fresques o el fuet, són més freqüents en les dietes de les classes populars. Per Garcia, en aquest col·lectiu és concentra ''aquesta pèrdua de consum'', també en la població infantil, i per tant, aposta per abordar aquest problema per aconseguir una igualtat en salut i una salut pública ''equitativa''. El de classe social però no és l'únic biaix present en els patrons d'alimentació. L'informe de Justícia Alimentària posa de manifest que el consum de carn està més associat a un comportament masculí i que en canvi, els hàbits associats a les dones incorporen molt menys consum de carn. Garcia ha reconegut que ''el patriarcat'' travessa tots els àmbits i que en aquest cas, pot arribar a suposar que els homes consumeixen fins a un 30% més de carn que les dones, que també té efecte en la salut de la població masculina, per aquests motius. Garcia però, ha alertat que per lluitar contra aquests hàbits, la indústria càrnia ha impulsat un ''marxandatge'' amb etiquetatge ''feminitzat'' amb carn processada que es ven amb aparença saludable. En aquest sentit, Justícia Social denuncia que les empreses aprofiten els ''forats legals'' per introduir al mercat aquests productes carnis amb una ''estratègia de confusió'' que evita que la carn no estigui etiquetada correctament i per exemple, es pugui trobar carn picada amb una etiqueta de ''100% carn de vaca'' i que en la composició aparegui que tan sols és un 40%. Per això, demanen una regulació que permeti clarificar aquesta situació i implementar el semàfor com a sistema d'etiquetatge públic, i fins i tot, anar més enllà com en països com els EUA, on s'afegeix si el producte està lliure de nitrits o d'antibiòtics''. Per Guzmán, és important no posar tota la responsabilitat en el consumidor, sinó fer política pública perquè els missatges ''no reals, que generen una confusió terrible estan enganyant a la població'' i s'hi ha de posar fre. L'informe 'Carn de Canó s'ha presentat aquest dijous en el marc d'una jornada on també hi han participat representants de l'Insttut CAtalà d'Oncologia i de l'Agènciad e Salut Pública de Catalunya.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Chakir el Homrani demana una “mirada llarga i profunda” per fer efectiva la República. El conseller de Treball de la Generalitat insisteix en què no es pot “normalitzar ”la situació dels presos polítics i exiliats i que cal persistir en aquest “moment d’excepcionalitat”. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, en un acte d’Esquerra Republicana aquest dissabte al vespre a Torredembarra, ha demanat a la ciutadania una “mirada llarga i profunda” per fer efectiva la República. “Estem un moment d’excepcionalitat on tenim presos polític i exiliats i ara el que ens pertoca és treballar bé, capacitat de sumar per ampliar i per sortir-nos”, ha asseverat. Pel que fa a l’aprovació dels pressupostos, Homrani s’ha sumat a les posicions del president Quim Torra i del vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès i ha assegurat que els números tindran un suport “molt ampli” que demostraran “l’amplitud de mires de tothom”. El conseller de Treball ha insistit en què el país no es troba en una situació “normal mentre hi hagin presos polítics, exiliats i es persegueixi a la dissidència política” i, en aquest sentit, ha emplaçat a la ciutadania i als assistents en l’acte ‘República és llibertat’, celebrat aquest dissabte al vespre a Torredembarra, a ser “més forts” i a seguir ampliant la base republicana. “És absolutament necessari que recordem que estem en unes condicions com mai havíem estat, de fortalesa del moviment republicà al nostre país”, ha dit, però ha reconegut estar en “un moment d'excepcionalitat”. Per això, ha demanat persistir i fer una “bona feina” des dels municipis per tal de donar resposta a la ciutadania. D’altra banda, pel que fa a l’aprovació dels pressupostos, el conseller espera que s’arribi a un acord amb un suport “ampli” perquè diu que són “una eina més per poder fer millors polítiques i més justes”. Homrani també ha recordat els mesos de l’aplicació de l’article 155, el qual considera culpable de la “situació kafkiana a la conselleria amb expedients per valor de més de 800 milions d'euros sense prorrogar i amb deutes amb les entitats entre 20 i 120 dies”. “Mesos perduts”, afirma, que han generat problemes encara no resolts. Homrani ha estat acompanyat per companys de partit com la diputada al Parlament, Raquel Sans, la senadora Laura Castel i el batlle de Torredembarra, Eduard Rovira. Tots ells s’han sumat a la crida per fer efectiva la República i per assolir el dret de l’autodeterminació.
|
Política
|
Partits
|
Treball admet que té "les mans lligades" amb Nylstar i que si la tèxtil vol pot reprendre la producció sense acord. La Generalitat invertirà 430.000 euros a les comarques gironines per impulsar dos ateneus que enforteixin les cooperatives i creïn feina. La Generalitat admet que té "les mans lligades" amb Nylstar i que, si abans del 31 d'octubre l'empresa presenta un pla de viabilitat, pot reprendre la producció sense que hi hagi acord amb el comitè. El Grup Praedium ja ha anunciat la intenció de tornar a engegar la maquinària amb una petita injecció de capital, que permetria produir 50 tones de filatures i donar feina a 60 treballadors. Els sindicats, però, s'hi oposen frontalment. En espera de la reunió davant la Inspecció de Treball del proper dilluns, la consellera Dolors Bassa assegura que "més enllà de la mediació" per buscar l'acord, fins que no s'acabi el termini fixat, el Govern poca cosa pot fer més. Sí que ha avançat, però, que ja hi ha alguna firma que s'ha interessat per explorar la possibilitat de comprar Nylstar en cas que s'anés a concurs de creditors. Bassa ha fet aquestes declaracions a Girona, durant la presentació de la xarxa d'ateneus cooperatius que es volen desplegar arreu del territori. En total n'hi haurà quinze, dos dels quals a la demarcació.
|
Economia
|
Empresa
|
La Policia Local de Manresa deté un home per triplicar la taxa d'alcohol permesa. Al detingut també se li atribueix un delicte per violència de gènere. La Policia Local de Manresa ha detingut aquest dijous de matinada un veí de Manresa de 62 anys per conduir begut i per un presumpte delicte de violència de gènere. Els fets van passar quan una patrulla atenia un requeriment d'una dona perquè el seu marit l'havia agredit, cosa que va relatar que passava des de feia anys. Quan la policia va arribar, l'agressor acabava de marxar. Al mateix, una altra patrulla, a la Plaça del Mil Centenari, va aturar un vehicle que va estar a punt de tenir un accident amb un altre. El resultat a la prova del conductor ebri va donar 0.86 mg/l, gairebé tres vegada i mig més que la taxa permesa. Quan els agents van identificar l'autor, es va adonar que era el marit de la dona agredida.
|
Societat
|
Policial
|
ERC critica que Rajoy no hagi trucat a Puigdemont des que va ser nomenat president de la Generalitat. Els republicans volen trobar-se amb el Rei si abans aquest "corregeix" i es reuneix amb els presidents del Govern i del Parlament. ERC no entén que el president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy, es mantingui a l'espera i fins i tot digui públicament que atendrà el president de la Generalitat si aquest el truca. "Qui estrena càrrec, qui ha estat votat com a president de Catalunya és Carles Puigdemont. Per tant, el més normal hauria estat que aquesta trucada ja s'hagués fet", ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió de la Permanent Nacional del partit. En tot cas, Sabrià no creu que sigui "útil" entrar en un joc de qui truca primer a qui i desconeix si Puigdemont està disposat a fer el primer pas. D'altra banda, el portaveu d'ERC ha explicat que els diputats del partit al Congrés estarien "encantats" de trobar-se amb el Rei si aquest "corregeix" l'actitud dels darrers dies i primer es reuneix amb els presidents de la Generalitat i del Parlament.
|
Política
|
Partits
|
El Govern impulsa una finestreta única dels marxants per facilitar l'autorització de parades en mercats no sedentaris. L'objectiu de la iniciativa és simplificar el compliment dels requisits municipals. El Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, a través de la Direcció General de Comerç, ha anunciat que impulsarà una finestreta única dels marxants per tal de simplificar el procediment d'autorització de les parades dels mercats no sedentaris davant dels ajuntaments. La primera reunió de la Comissió de Treball sobre la venda no sedentària, presidida per la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha conclòs amb l'acord de promoure aquesta finestreta única i així posar a l'abast dels marxants instruments per facilitar el compliment de requisits municipals. A més, aquesta iniciativa aspira a unificar en un sol registre les dades que els consistoris necessiten per autoritzar les pertinents parades. La primera reunió de la Comissió de Treball sobre la venda no sedentària, celebrada aquest juliol, va estar integrada per membres del Consell Assessor de Comerç en representació de les organitzacions empresarials, les organitzacions de consumidors, les organitzacions sindicals i les organitzacions municipals, així com per professionals qualificats del sector de la venda no sedentària. Actualment, a Catalunya hi ha 572 mercats no sedentaris a un conjunt de 475 municipis. En total, hi ha 5.950 empreses en parades i mercats ambulants que ocupen a més de 8.000 persones.
|
Economia
|
Comerç
|
Suspenen per prevenció les visites per recollir efectes personals a l’edifici sinistrat de Premià de Mar. Ho ha anunciat Protecció Civil després que s’ha desallotjat preventivament 39 veïns d’un edifici adjacent. Els serveis d’emergència han suspès les visites per recollir efectes provisionals a l’edifici sinistrat de Premià de Mar que estaven previstes per a aquest dimarts. La decisió s’ha pres després que aquest dilluns a la nit s’hagi decidit desallotjar els veïns que vivien en un edifici annex al que va patir la deflagració situat al carrer Elisenda Montcada. En total, 39 persones d’aquest segon edifici hauran de passar la nit a cases de familiars o amics o en un hotel que els ha posat a disposició l’Ajuntament, després que els serveis d’emergència i els tècnics municipals hagin inspeccionat els danys que va patir l’immoble a conseqüència de l’explosió.
|
Societat
|
Successos
|
Incendi en una bugaderia industrial a Ripoll. Les flames han cremat rentadores, assecadores, planxes i piles de roba i han afectat uns 600 metres quadrats. Un incendi ha cremat parcialment una bugaderia industrial de Ripoll aquest dijous a la matinada. Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís de foc a les 2.22 hores en una nau industrial d'uns mil metres quadrats del polígon Rocafiguera i fins al lloc s'hi han desplaçat 11 dotacions d'aquest cos. Les flames han cremat rentadores, assecadores, planxes i piles de roba i han afectat uns 600 metres quadrats i la resta de la bugaderia ha quedat afectada per fum. Els Bombers han donat per controlat el foc a les 4.32 hores i aquest matí tornaran a la nau industrial per valorar els danys que han causat les flames a l'estructura de l'edifici. Cap persona ha resultat ferida.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:López diu que hi va haver "desatenció formal" per part de Mossos a les peticions de Guàrdia Civil el 20-S. El comissari assegura, en canvi, que les que es van fer per via telefònica van tenir resposta immediata. El comissari dels Mossos Ferran López assegura que hi va haver "desatenció" per part dels Mossos a les peticions "formals" que la Guàrdia Civil va fer durant els registres del 20-S. El número 2 de Trapero durant aquella època ha dit, en canvi, que les que es van fer per via telefònica van tenir resposta "immediata". "Vistes totes les ordres, comunicacions i la resposta formal: només puc arribar a aquesta conclusió", ha dit. El comissari ha afegit que el llenguatge de les respostes era breu i, fins i tot, "un punt displicent". A preguntes del fiscal Pedro Rubira durant la seva declaració com a testimoni, però, López ha volgut restar importància a aquest fet i ha insistit que aquell dia va atendre diverses peticions i que tot plegat no va tenir "cap importància" en l'operatiu. Com ja havia explicat anteriorment a la mateixa Audiència i al Suprem, López va tenir coneixement dels escorcolls del 20-S cap a les 8.15 hores quan anava a treballar. La comunicació informal a través del telèfon no li havia arribat. Poc abans, havia arribat a la sala de comandament la petició formal, però era "genèrica" i sense especificar les ubicacions. El comissari ha dit que visualitzant només les peticions formals de la Guàrdia Civil i les respostes de la sala de Mossos es podria concloure que hi va haver "desatenció" per part de la policia catalana, perquè les respostes eren molt breus i trigaven una hora en efectuar-se. No obstant això, ha dit que l'important eren les comunicacions no formals, que li feien a ell per telèfon, i que eren respostes immediatament fins i tot abans que arribessin les peticions formals, cosa que no va passar a primera hora d'aquell dia. En concret, López i el coronel que fa de número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya van parlar prop de 40 cops aquell dia, principalment per quatre peticions sobre la Conselleria d'Economia: entrada dels detinguts, protecció dels vehicles, visualització de les càmeres de seguretat i sortida de la comitiva judicial. López ha explicat que ell estava en contacte amb la intendent Teresa Laplana, però sobretot parlava amb el cap dels antiavalots per avaluar cada situació concreta. Aquest li va dir que era impossible fer arribar els vehicles policials amb els detinguts fins la porta, tot i que podrien fer un cordó de seguretat per entrar a peu. També li va dir que no es podia accedir als vehicles de la Guàrdia Civil i per això van decidir vigilar-los amb la càmera de l'helicòpter. El cap de la unitat de mediació va ser qui li va assegurar que la sortida de la lletrada del jutjat d'instrucció número 13 per una terrassa i el Teatre Coliseum era "segura, ràpida i fàcil", tot i admetre que no era la "via natural, la que es mereixia" la lletrada i la que més agradava a la policia catalana, tot i ser la millor solució en aquell moment. Sobre la interlocució amb Jordi Sànchez, aleshores president de l'ANC, ha explicat que la policia catalana sempre està obligada a identificar interlocutors amb "ascendència" sobre els manifestants per "intentar arrencar-li una solució positiva". Ja de matinada, amb la concentració desconvocada, el "perfil" dels manifestants va canviar, i quedava "el pitjor de cada casa". López ha relatat també que el 19 de setembre, durant el registre a la seu d'Unipost, la Guàrdia Civil va demanar suport als Mossos perquè la comitiva judicial entrés i sortís, i els antiavalots van haver d'actuar davant de centenars de persones que intentaven bloquejar els accessos.
|
Política
|
Govern
|
Tres persones evacuades a l'hospital per l'incendi d'una cuina a Sabadell. El foc ha començat en una paella i s'ha escampat cap a la campana extractora. Tres persones han hagut de ser evacuades a l'hospital Parc Taulí de Sabadell afectades per intoxicació de fum després de l'incendi d'una cuina que ha tingut lloc aquest divendres a la tarda al municipi vallesà. Els fets han tingut lloc cap a un quart de quatre. Els Bombers han indicat que el foc ha començat en una paella i que després s'ha escampat a la campana extractora. Quan han arribat al domicili, però, ja estava apagat, per la qual cosa la seva actuació ha consistit a ventilar i revisar l'immoble. El fum ha provocat que tres persones que hi havia a l'interior del pis hagin resultat intoxicades, una de caràcter lleu, una dona de vint-i-sis anys, i dues de caràcter menys greu, dues menors de dotze anys.
|
Societat
|
Successos
|
El cos aparegut al Masnou aquest diumenge és d'un menor de 16 anys que hauria mort accidentalment. Durant les properes hores s'espera que es practiqui l'autòpsia al cadàver per clarificar els fets. El cos que aquest diumenge va aparèixer surant a l'aigua del port del Masnou (Maresme) és d'un menor de 16 anys. Així ho han confirmat fonts policials a l'ACN. De moment, no han transcendit més dades del jove. Les mateixes fonts han explicat que la principal hipòtesi en què treballen els Mossos d'Esquadra és que es tractaria d'una mort accidental. El cos va ser localitzat a primera hora del matí a la zona dels pantalans que hi ha a l'altura de l'estació de tren del Masnou. Al llarg d'aquest dilluns està previst que es practiqui l'autòpsia al cadàver per tal d'esclarir els fets.
|
Societat
|
Successos
|
Raimon: “Deixar-vos estimant és un bell final”. El cantautor deixarà els escenaris el 2017 amb la sensació d’haver “complert” i abans que l’abandoni l’estat de gràcia actual. Raimon ha utilitzat aquest divendres l’expressió italiana ‘Finire in belleza’ per explicar perquè ha pres la decisió d’abandonar definitivament els escenaris. “Vull acabar bé, deixar un bon record”, ha expressat des del Palau de la Música, on el maig de 2017 oferirà els ‘Dotze recitals de comiat’ amb què posa punt i final a la seva carrera musical. El músic de Xàtiva ha explicat que “s’ha fet” professionalment a Barcelona i per això “li devia” l’honor de ser la darrera ciutat en veure’l actuar. “Quin bell final poder marxar estimant”, ha di Raimon parafrasejant Petrarca. El cantant marxa amb la sensació d’haver “complert” artísticament, però encara té ganes de “complaure” el públic dels últims concerts, i es planteja confegir el repertori amb la seva col·laboració.
|
Cultura
|
Música
|
Pares de l'escola Sant Joan de Berga ja porten una setmana de tancada al centre per reclamar que no es tanqui una línia de P3. Lamenten que el departament d'Ensenyament només tingui en compte les xifres a l'hora de negar-los la seva petició. Aquest dijous ja fa una setmana que alguns pares de l'escola pública Sant Joan de Berga dormen al centre per reclamar al Govern que no tanqui una línia de P3. El proper curs escolar s'han inscrit 28 alumnes a l'escola i, tot i que la ràtio és de 25 places, el departament d'Ensenyament no dona la segona línia al centre perquè a Berga hi ofereix 75 places i encara en queden 19 de vacants. Aquest dimecres, l'AMPA va iniciar una campanya al carrer amb la instal·lació de 28 cadires en diferents espais de la ciutat per simbolitzar el seu rebuig al fet que el departament d'Educació només tingui en compte les xifres per negar-los el desdoblament de la línia. Els pares asseguren que continuaran tancats al centre fins a assolir la segona línia de P3.
|
Societat
|
Educació
|
El Consell Comarcal del Pallars Jussà assumirà la gestió d'onze depuradores a partir de l'octubre. L'Agència Catalana de l'Aigua assumirà el finançament necessari per a garantir el funcionament dels sistemes de sanejament. El Consell Comarcal del Pallars Jussà assumirà plenament, a partir del proper mes d'octubre, l'explotació d'onze depuradores. Així ho ha acordat amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en el marc d'un conveni de millora de la gestió del sanejament de la comarca, que implica que l'organisme assumeixi el finançament d'aquests sistemes. Està previst que el traspàs sigui efectiu un cop feta la subrogació del contracte d’explotació, segons han acordat ambdues administracions actuants. Actualment, al Pallars Jussà hi ha dotze depuradores en servei, les quals gestionen les aigües residuals generades pel 75 per cent de la seva població. L’acord s’aplicarà en els sistemes de sanejament següents: Espui (municipi de la Torre de Cabdella), Figuerola d’Orcau (terme municipal d’Isona i Conca Dellà), la Guàrdia de Tremp (municipi de Castell de Mur), Isona (terme municipal d’ Isona i Conca Dellà), Les Esglésies (T.M. Sarroca de Bellera), Llimiana, Pobla de Segur, Pobleta de Bellveí (T.M. Torre de Cabdella), Salàs de Pallars, Senterada, Xerallo (T.M. Sarroca de Bellera) al Consell Comarcal del Pallars Jussà. El conveni també inclou la transferència dels costos d’explotació dels sistemes de Tremp i Vilamitjana de Tremp, actualment gestionats per l’Ajuntament de Tremp, amb l’objectiu de què el Consell Comarcal pugui assumir també la seva gestió. D’aquesta manera, el consell passarà a ser, amb la signatura d’aquest conveni l’administració competent en tots els sistemes de sanejament de la comarca. Actualment, les 517 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97% de la població catalana. Pel que fa al Pallars Jussà, la comarca compta amb 12 depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 75% de la seva població.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El PSC pregunta al Govern si té constància d'un problema de subministrament en un medicament pels malalts cardíacs. La formació presenta una pregunta d'urgència per saber quines mesures prendrà la conselleria de Salut. La diputada i portaveu de salut del grup parlamentari PSC-Units, Assumpta Escarp, ha entrat a registre aquest divendres unes preguntes d'urgència al Govern per saber si el Departament de Salut té constància de la falta del medicament Adiro a les farmàcies per un problema en el subministrament del producte. Escarp ha preguntat a l'executiu català si té prevista alguna mesura per garantir les existències d'aquest medicament a les farmàcies. Segons ha alertat el partit en un comunicat, l'Adiro és un agregant plaquetari que prenen durant tota la vida els malalts cardíacs. S'usa com a preventiu per trastorns cerebrovasculars i es tracta d'un dels fàrmacs més venuts a tot l'Estat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Les antenes de telefonia situen Sara Lozano a la zona del crim vint minuts després d'abandonar una disco amb l'acusat. El mòbil de Jaume Solsona revela missatges autodestructius pocs mesos abans de l'assassinat de Sara Lozano, l'octubre del 2014. Les antenes de telefonia situen la víctima del crim de Montblanc, Sara Lozano, a la zona on va aparèixer morta només vint minuts després d'abandonar la discoteca Xenon de l'Espluga de Francolí amb l'acusat. La noia va rebre una darrera trucada a les 2:26h del dissabte 25 d'octubre del 2014. Vint minuts després va començar a rebre més trucades -que no va respondre-, que ja la situen per la zona rural on va morir i només deu minuts més tard, el telèfon va deixar de funcionar. El crim es jutja aquests dies a l'Audiència de Tarragona, amb un únic acusat, Jaume Solsona. Diversos agents policials que van buidar les dades dels mòbils de víctima i acusat també han revelat diversos missatges autodestructius pocs mesos abans de l'assassinat de Sara, en xats de 'whatsapp' que ell mantenia amb sa germana i amics. Solsona va llegir la notícia del crim pel mòbil, però en va esborrar l'historial. Els Mossos també recelen que el processat tornés pel camí rural on va aparèixer el cos en comptes d'optar per vies més ràpides. D'altra banda, no hi ha proves d'ADN que l'incriminin directament en aquest assassinat. La policia científica no ha pogut trobar cap element recollit del lloc del crim amb suficient ADN per obtenir un perfil genètic -ni en l'embolcall d'un preservatiu, ni en mocadors de papers ni en un parell de burilles. Els agents han afirmat que les mostres estaven "profundament degradades" pel fet d'haver estat tota la nit a la intempèrie. Aquest dijous també han testificat agents que es van encarregar del buidatge del mòbil de l'acusat i de la víctima. En el de l'acusat es van trobar converses de 'whatsapp' amb frases que denoten el caràcter "desconfiat" i "fred" de Solsona, com ara "com més lluny em tinguis millor", "començo a ser perillós per a mi i per als demés" o "ara coneixereu el zero que hi ha a dins meu", enviat el juliol del 2014. Algun d'aquests xats els va mantenir amb una coneguda. També va intercanviar missatges amb la seva germana gran que li donava consells perquè no es deixés portar per males influències que el fessin caure en el món de l'alcohol i les drogues. De fet, també s'han trobat converses en les quals l'acusat concertava la compra de cocaïna. Després d'examinar els dos mòbils, els tècnics de Mossos han arribat a la conclusió que víctima i acusat no tenien una relació directa per telèfon, si bé s'ha pogut demostrar que ell va llegir notícies de mitjans digitals sobre la desaparició i mort de Sara, i que el dia 30 d'octubre -cinc dies després del crim- va esborrar els arxius d'Internet. Tècnics especialistes en electrònica de Medis Tècnics dels Mossos d'Esquadra han exposat la reconstrucció dels fets que es va fer amb Solsona en el seu moment, amb un cotxe tot terreny com el que conduïa ell. "Amb un vehicle de les característiques del detingut podies accedir gairebé fins al punt a tocar on hi havia el cadàver", ha dit un agent. Els tècnics han assegurat que per aquell camí rural només es podia circular a una velocitat de 13 quilòmetres per hora i que per recórrer els 4 quilòmetres i escaig que hi ha entre l'Espluga i la finca on es va trobar el cadàver, van trigar uns vint minuts -l'equivalència de temps de fer-ho a peu suposaria gairebé una hora de camí. Aquests vint minuts de recorregut en vehicle des de l'Espluga fins al lloc del crim també han vingut corroborats per l'informe sobre els repetidors, segons el qual també justament van passar vint minuts des de la darrera trucada que va atendre la víctima, encara a l'Espluga, fins que les antenes ja la van situar dins de zona rural. Un agent també ha recelat que Solsona optés per passar per aquest camí rural sense asfaltar -que porta a la finca on va aparèixer la víctima mig calcinada-, quan disposava d'un parell de rutes alternatives molt més ràpides, que en dotze minuts el podien conduir a l'ermita de Montblanc on l'acusat sosté haver dormit la nit del crim.
|
Societat
|
Judicial
|
Sànchez està "convençut" que avui torna "a dormir a casa" després de declarar a l'Audiència Nacional. El president de l'ANC diu que les acusacions "no aguanten dos minuts en cap tribunal". El president de l'ANC, Jordi Sànchez, s'ha mostrat "convençut" que avui torna "a dormir a casa" després de declarar a l'Audiència Nacional. Sànchez ho ha dit a través de Twitter just abans declarar aquest dilluns al tribunal per un presumpte delicte de sedició. "Ho dic del cert", ha afegit el president de l'ANC, que ha afirmat que "les acusacions no aguanten dos minuts en cap tribunal". "Són escandaloses i ho saben", ha dit. Sánchez ha arribat aquest matí i a l'Audiència Nacional, juntament amb el major del Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el president de d' Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per tornar a declarar per un suposat delicte de sedició.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Buch estima que l'incendi de la Ribera d'Ebre ha cremat 5.050 hectàrees. Interior xifra en 728 els focs a Catalunya entre el 23 i el 30 de juny Catalunya i alerta d'una nova possible onada de calor a finals de setmana. A l'espera que els Agents Rurals confirmin la dada, el Departament d'Interior calcula que l'incendi de la Ribera d'Ebre ha cremat 5.050 hectàrees, ja que dins el perímetre inicial hi ha ''peces i mosaic'' d'àrees que no s'han arribat a cremar. Així ho ha explicat el conseller Miquel Buch, en una compareixença després de la reunió del comitè tècnic del pla INFOCAT i de seguiment de l'onada de calor. Per Buch, els cossos de seguretat però sobretot els bombers, han salvat 15.000 hectàrees. El conseller també ha avançat que entre el 23 i el 30 de juny, a tot Catalunya es van donar fins a 728 incendis més. Per això ha alertat d'una possible nova onada de calor a finals de setmana que, tot i que seria de menys magnitud, ''assecarà sobre allò assecat''. El conseller, que ha destacat que aquest diumenge a la nit el foc ha passat a fase de control i que està ''camí de l'extinció'', ha detallat que ja s'han començat a retirar els efectius a la zona. Espera que ''les properes hores'' es pugui donar per extingit i calcular exactament la superfície afectada pel foc. Per Buch, aquesta xifra estarà al voltant de les 5.050 hectàrees per la qual cosa considera que els cossos de seguretat, i especialment els Bombers, han ''salvat'' 15.000 hectàrees, ja que es en un inici, es considerava que el potencial d'aquest incendi era de 20.000 hectàrees. Pel que fa a la investigació de les causes del foc, els Agents Rurals mantenen la hipòtesi de l'autocombustió dels fems d'una granja, en què el propietari hauria fet ''mala gestió'' ja que no va acumular les restes al lloc adequat tot i disposar d'aquest espai. Des del cos, s'ha destacat que aquesta no és la ''casuística habitual''. El titular d'Interior ha explicat que el Meteocat preveu donar per acabada l'onada de calor aquest dilluns al vespre, cosa que rebaixa el pla Alfa. Tot i això, ha destacat que continua en nivell 2 a Ponent, Tarragona i l'Ebre, per la qual cosa ha demanat no abaixar la guàrdia i ha demanat màxima prudència, col·laboració i ''màxima precaució'' davant d'un fenomen que pot portar ''situacions catastròfiques'' a Catalunya. En aquest sentit, Buch ha alertat que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) preveu una nova onada de calor a finals de setmana. Buch ha assegurat que no serà de la mateixa magnitud que la darrera però ha recordat que els boscos de Catalunya pateixen ''estrès hídric'' i que una nova pujada de les temperatures ''assecarà sobre allò assecat'', adaptant així la frase feta de ''plou sobre mullat''. En aquest sentit, Buch ha xifrat en 728 els focs que s'han donat la darrera setmana, des de Sant Joan, a tot Catalunya. A banda de l'incendi de la Ribera d'Ebre, són focs més petits, agrícoles, forestals o de vegetació urbana, però que per Buch demostren que el Departament no es va equivocar en posar el país ''en alerta''. A més, 11 focs més han estat simultanis durant el foc a Vinebre. Precisament la simultaneïtat d'incendis és una de les màximes preocupacions dels diferents cossos d'emergències, sobretot els Bombers. El cap de sala, Jordi Bosch, ha explicat que pel foc de la Ribera d'Ebre s'ha ''buidat'' tot Catalunya i ha reconegut que dos o més incendis a la vegada els pot ''desbordar''. Per això, ha explicat que fa dies que no es concedeix festa a cap agent del cos ''perquè no ens podem permetre reduir la plantilla''. De fet, Bosch ha destacat que s'ha intentant mobilitzar les plantilles per provar de duplicar-les, però que malgrat l'esforç de tothom, a vegades s'assoleix un nivell ''per sota del desitjable'' per afrontar amb ''tranquil·litat'' tant de personal com de vehicles, els episodis que puguin arribar. Per això, ha dit Bosch, s'accepten totes les col·laboracions. Buch no ha volgut concretar si considera que els diferents cossos tenen prou dotacions i ha assegurat que ''cap conseller'' dirà que no vol més Mossos o Bombers. Ha recalcat que ''demà no en podem tenir més, és impossible'' i ha recordat que s'està en vies de recuperar d'una situació ''que no és la més favorable''. Per Buch ''es poden afrontar els reptes i les emergències'' perquè ''els efectius hi són'', ha conclòs Buch, que ha destacat que s'ha pogut treballar davant d'un gran incendi i que tothom ''hi ha posat de la seva part'' gràcies a la capacitat d'adaptació del cos. Per Buch, el més important és no posar-ho ''fàcil'' a les emergències, i per això, ha tornat a demanar la col·laboració i la responsabilitat de tothom també ''per la seguretat d'un mateix''. Onada de record Les temperatures d'aquesta onada de calor han estat de ''record'' en un final de mes de juny almenys en els darrers 25 anys. Segons ha detallat Buch, s'han donat temperatures similars només ''més prop de l'estiu que no pas a la primavera''. A causa de les altes temperatures el SEM ha atès 30 persones, 13 d'elles bombers, i totes amb afectacions de caràcter lleu. Els plans PROCICAT i INFOCAT s'han hagut de mantenir actius. Quan el Meteocat anunciï que l'onada de calor es dona per acabada, es desactivarà el PROCICAT, mentre que l'INFOCAT, que s'ha rebaixat a nivell d'alerta, es desactivarà tan aviat com els Bombers donin per extingit l'incendi a la Ribera d'Ebre.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Alerten que els desguassos que s'han construït a la A-14 entre Lleida i Rosselló suposen un risc d'inundació. Alcaldes, pagesos i veïns asseguren que des del novembre ja hi ha hagut danys i que alguns arbres fruiters han mort per l'excés d'aigua. Els desaigües que s'estan construint a l'autovia A-14 entre Lleida i Rosselló (Segrià) són ''problemàtics'' i suposen un risc d'inundació de finques, camins i habitatges, segons han denunciat aquest dilluns alcaldes, pagesos i veïns afectats d'aquesta zona. Asseguren que el punt on s'ha previst la canalització de l'aigua d'aquest tram d'autovia de 4 quilòmetres és molt ample i que després desemboca en un barranc on els tubs són massa estrets per absorbir el volum quan hi hagi precipitacions importants. En algun cas es dóna la circumstància que la canalització finalitza a la mateixa finca de fruiters. El diputat de Democràcia i Llibertat (DL) per Lleida, Toni Postius, ha lamentat la situació i ha anunciat la presentació d'una proposició no de Llei que també inclourà la petició d'un accés a l'autovia des de Rosselló. Els pagesos i veïns de la zona coneguda com el Secà de Torrefarrera estan preocupats per la manera com s'estan desenvolupant les obres dels desguassos de l'autovia A-14 que s'està construint a molts pocs metres. Segons l'alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre l'autovia preveu un sistema de canalitzacions que ha d'absorbir l'aigua de pluja de 4 quilòmetres, des del punt on hi ha l'aeroport d'Alguaire, a més a més de tot el que es reculli dels talussos paral·lels a la via. La via transcorre per un lleuger pendent que va fins a Lleida i la canalització que s'està fent és molt més ampla que el punt del barranc per on ha d'anar a parar tot a l'aigua. Això els fa suposar que quan plourà molt no hi haurà suficient pas d'aigua i per tant es produiran inundacions. De fet, des del passat novembre ja hi ha hagut alguna incidència amb finques inundades i arbres fruiters que han mort per excés d'aigua. Ha assegurat Latorre. Mentre que un pagès afectat, Josep Maria Tersa, ha lamentat que estan ''desemparats'' davant els càlculs que s'han fet ''només pensant en l'autovia'' ja que quan els ho comenten als responsables d'obra els diuen que no és el seu problema. En aquest sentit, es dóna la circumstància que fins hi tot hi ha un desguàs que surt de l'autovia que mor directament a una finca de fruiters. Els pagesos no s'ho expliquen i estan convençuts que aquí tindran ''problemes greus''. ''Marca Espanya'' El diputat de DL per Lleida, Toni Postius, ha fet una visita amb els alcaldes, pagesos i veïns a la zona i ha anunciat que presentaran una proposició no de Llei al Congrés per tal que s'esmeni aquesta situació de ''dèficits i mancances en les canalitzacions''. Segons Postius, la manera en com s'està desenvolupant aquesta obra, amb més de 20 anys de retard i amb ''deslleialtat al territori'' és una model de l'anomenada ''marca Espanya''. Postius també ha lamentat que la gent del territori s'ha d'acabar assabentant pels mitjans de l'evolució dels treballs i ha demanat a Foment que s'escoltin aquestes reivindicacions. A més a més, en la proposta no de Llei, DL inclourà la demanda de construcció d'un accés a l'autovia des de Rosselló, que inicialment estava previst però que es va acabar traient del projecte per falta de pressupost. L'alcalde d'aquest municipi, Josep Abad, ha lamentat que sinó es fa l'accés, les empreses de la zona hauran d'anar a buscar l'autovia per Alguaire o Torrefarrera, amb la pèrdua de temps que això els suposarà.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El tràfic de contenidors al Port de Barcelona creix un 30,2% durant els vuit primers mesos de 2017. La instal·lació catalana és la que més creix d'Europa en aquest segment. El Port de Barcelona ha registrat durant els vuit primers mesos de l’any, un tràfic de contenidors de 1.945.647 TEU (equivalent a un contenidor de 20 peus), una xifra que suposa un augment del 30,2% respecte al mateix període de l’exercici anterior. "L’increment en el segment dels contenidors ha estat de dos dígits durant tots els mesos de l’any sense excepció i situa a Barcelona com el port europeu que més creix en aquesta activitat", segons un comunicat de l'Autoritat Portuària. Fins a l’agost, el volum de contenidors del Port de Barcelona ha registrat resultats positius en totes les seves modalitats (transbordament, comerç exterior i cabotatge amb les illes). Tot i que l’increment s’ha accelerat en la càrrega contenitzada de transbordament (contenidors que són descarregats per tornar-se a embarcar cap a la seva destinació final), amb un augment del 128,3%, el comerç internacional també ha mantingut una bona evolució, amb creixements del 6,7% en les importacions i del 5,4% en les exportacions. El passat mes de juliol el Port de Barcelona va ampliar la seva oferta marítima amb cinc noves línies regulars, operades per la naviliera MSC, que reforcen les connexions de la capital catalana amb mercats estratègics, com ara l’Índia, els Estats Units, Canadà o Brasil. Pel que fa al tràfic total (que inclou totes les modalitats de càrrega), el Port de Barcelona ha registrat 40 milions de tones fins al mes d’agost, amb un increment del 21,3% respecte a l’any passat. A més de l’impuls dels contenidors, també han contribuït a aquests bons resultats els líquids a granel, que han superat els 9,4 milions de tones (+16,2%). En aquest apartat, han tingut increments importants productes com el gas natural (+61,6%), la gasolina (+21,2%), el fuel (+37,8%) o els productes químics (13,2%). En relació al tràfic rodat (aquell que s’embarca sobre camió, plataforma o remolc), el Port de Barcelona ha transportat més de 270.000 unitats de transport intermodal (UTI), xifra que suposa un avenç del 6,5% respecte a l’any passat. En concret, en el segment de les autopistes del mar (línies mixtes de càrrega i passatge que connecten la capital catalana amb diverses destinacions d’Itàlia i del Nord d’Àfrica), el Port ha superat les 94.500 UTI, amb un increment del 7,3%. Aquest resultat suposa el desviament d’un nombre idèntic de camions de la carretera al mode marítim, més eficient i sostenible. Quant al moviment de vehicles, fins al mes d’agost la instal·lació catalana ha registrat 554.779 unitats transportades, amb un retrocés del 8,7% respecte a l’any passat. Les importacions d’automòbils, però, es mantenen en signe positiu, amb un increment del 5,8%. En l’apartat de passatgers, el Port de Barcelona ha rebut un total de 2,7 milions d’usuaris de ferris i de creuers, amb un creixement del 2,2%. Destaca l’evolució dels passatgers de ferris de línia regular (que enllacen amb les Illes Balears, Itàlia o Nord d’Àfrica), que han augmentat un 11%. Per la seva banda, els creueristes s’han situat en 1,68 milions, amb un lleuger descens (-2,8%) respecte a l’any passat.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Un grup immobiliari belga, interessat en invertir 120 milions d'euros per construir un centre comercial a Esplugues. La companyia vol adquirir uns terrenys de 57.000 metres quadrats al barri de Finestrelles. El grup immobiliari Equilis preveu invertir 120 milions d'euros per construir un centre comercial a Esplugues de Llobregat. Segons ha avançat El Periódico aquest divendres i han confirmat fonts municipals a l'ACN, la companyia està interessada en comprar una parcel·la de 57.000 metres quadrats al barri de Finestrelles. La intenció és aixecar-hi un equipament comercial de 20.000 metres quadrats. D'aquesta manera, ressorgiria el projecte immobiliari Pla Caufec, que fa cinc anys va quedar en pausa arran de la crisi econòmica. L'estiu de l'any passat, la Junta de compensació que gestiona els terrenys va iniciar la urbanització de la zona, amb la intenció de concedir llicencies de construcció, tant per a usos comercials com residencials. Les obres impulsades des de la Junta de compensació –de la qual l'Ajuntament d'Esplugues en forma part junt amb altres propietaris de terrenys- es basen en urbanitzar els carrers i soterrar les línies d'alta tensió. A part de l'interès que té el grup belga Equilis per invertir a la zona, també hi hauria altres immobiliàries propietàries de parcel·les que volen adquirir un permís d'obres. El consistori, però, nega tenir constància del nom d'aquestes empreses. Al mateix temps, fonts municipals han assegurat que l'Ajuntament "no donarà llicències d'edificació mentre no estigui finalitzada l'obra en el seu conjunt".
|
Economia
|
Empresa
|
L'AVE Barcelona-Madrid bat un nou rècord amb 407.000 passatgers al juny. El 65,3% dels passatgers que van viatjar entre les dues ciutats ho van fer en l'alta velocitat. L'AVE entre Barcelona i Madrid ha assolit un nou rècord de passatgers al juny amb un total de 407.000 viatgers, segons ha informat Renfe. El 65,3% dels passatgers que van viatjar entre les dues ciutats ho van fer en l'alta velocitat. La companyia ferroviària ha indicat que en el darrer any natural (juliol 2016- juny 2017) l'AVE Barcelona-Madrid ha registrat més de 4 milions de clients, que representa un creixement del 6,6% i la incorporació de 251.000 nous viatgers. Al primer semestre d’aquest any, 2,15 milions de viatgers han utilitzat els serveis AVE en la relació Barcelona-Madrid, que suposa un increment del 9,9% respecte al mateix període del 2016. Entre gener i juny la quota respecte l’avió ha crescut fins el 63,8% i ha arribat al juny a màxims històrics amb un 65,3% de quota. En la totalitat del servei Figueres-Barcelona-Saragossa-Madrid 4,4 milions de viatgers han utilitzat els serveis de l'alta velocitat, amb un augment del 7,5%. Per trajectes, el de Barcelona-Madrid va registrar 2.154.000 d'usuaris -que suposa un increment del 9,9%- Barcelona-Girona -531.800 usuaris (6,5%)-; Barcelona-Saragossa -404.500 (3%)-; Barcelona-Lleida -243.300 (3,2%)-; Barcelona-Figueres -193.900 (8,5 %)-; Madrid-Tarragona -174.100 (5,9%)- i Lleida-Madrid -155.000 (5,1%)-. Segons Renfe, el perfil de client tipus dels serveis AVE Figueres-Barcelona-Madrid correspon a homes (52,6% d’entre 45-60 anys (32,5%) que es desplacen per motius laborals (62,3%) i que realitzen aquest viatge almenys un cop al mes. Els principals motius d’elecció del tren són la rapidesa, puntualitat, confort i la ubicació de les estacions.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Els Col·legis de Metges reclamen que no passi "ni un dia més" sense tenir les mesures de protecció "necessàries". Demanen que s'augmentin les mesures d'aïllament comunitari i exigeixin una política nacional "ferma". El Consell General de Col·legis Oficials de Metges d'Espanya (CGCOM) ha reclamat que no passi "ni un dia més" sense que els equips assistencials tinguin les mesures de protecció necessàries. "És d'extrema urgència protegir el nostre 'escut' protector'", adverteixen en un comunicat, on també reclamen que se'ls doni procés diagnòstiques que facilitin mecanismes d'aïllament i quarantena. A més, també demanen que s'augmentin les mesures d'aïllament comunitari a tot el territori, mentre que exigeixen que es traci "una política nacional ferma" dels recursos humans en salut. Al comunicat apunten que cal estratificar l'assistència, crear entorns assistencials específics per a l'atenció de coronavirus i evitar "entrar en cap lluita estèril per absorbir personal" entre comunitats autònomes. "Els metges s'han posat a disposició de les autoritats sanitàries, ara toca posar ordre en la planificació i distribució", subratllen. En relació a les mesures d'aïllament, recorden que s'està en un estat d'alarma i que és aquest mecanisme el que ha de marcar la intensitat de les decisions, que creuen que ha d'augmentar. "Toca aplaudir als servidors públics, però és obligatori complir amb les restriccions i assumir la responsabilitat coma ciutadans", recorden.
|
Societat
|
Salut
|
Jané assegura que el cas Esther Quintana "no està tancat" i que Afers Interns portarà la investigació a la fiscalia. El conseller avança que els Mossos estaven sobre la pista del presumpte terrorista jihadista de Roda de Ter. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha anunciat aquest diumenge que la divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra portarà a la fiscalia les conslusions de la investigació del cas Esther Quintana per "depurar responsabilitats". En una entrevista al 3/24 Jané ha explicat que la investigació interna que Mossos va posar en marxa per esbrinar qui va disparar el projectil que li va fer perdre un ull "no s'ha tancat" encara que hi hagués un judici i una indemnització, i ha recordat que "aquesta reparació encara està pendent". D'altra banda, el conseller també ha donat a conèixer que els Mossos estaven investigant el presumpte terrorista jihadista detingut aquest dissabte a Rosa de Ter (Osona) perquè havien detectat el "perfil perillós". Mossos va posar-ho en coneixement de l'Audiència Nacional, que va deixar el desenllaç de l'operació en mans de la policia estatal. J
|
Política
|
Govern
|
Calafell tancarà parcialment les platges durant la revetlla de Sant Joan. El municipi avisa que "no es tolerarà" cap conducta de risc que pugui facilitar la transmissió de la covid-19. L'Ajuntament de Calafell finalment tancarà una part de les platges del municipi durant la revetlla de Sant Joan per evitar situacions que puguin facilitar la propagació de la pandèmia. Tot i que en un inici havia descartat el tancament, aquest dimecres ha anunciat que vetarà l'accés als sectors més naturalitzats i només es podrà entrar a les platges més urbanes. D'aquesta manera, estaran obertes les zones entre el Port i Cunit, i entre Mas Mel i Calafell. Segons ha anunciat el consistori en un comunicat, "no és realista plantejar un tancament total" perquè el municipi compta amb cinc quilòmetres lineals de platges, on hi ha més de mig centenar d'accessos. El govern municipal ha advertit que "no es tolerarà" cap conducta de risc. Al mateix temps, l'Ajuntament s'ha sumat a la petició d'altres consistoris, com el del Vendrell, i ha demanat a Renfe que la nit del 23 de juny no ampliï l'oferta de trens de la línia R2 Sud. La intenció és frenar l'habitual arribada massiva de gent durant la nit de la revetlla.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El Govern nomena Jaume Massó director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. És llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona (UB) i des del 1982 ha ocupat diversos llocs de responsabilitat a l’ICGC. El Govern ha nomenat aquest dimarts Jaume Massó director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Nascut a Ribes de Freser l’any 1953, Massó és llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona (UB) i des del 1982 ha ocupat diversos llocs de responsabilitat a l’ICGC. Així, ha estat, entre d’altres, cap de la Unitat de Cartodifusió (1999-2006), de la Unitat de Cartografia (1998-1999), de l’Àrea i del Servei de Programes d’Actuació Cartogràfica (1988-1998) o de la Secció d’Edicions Cartogràfiques (1986-1988). Actualment ocupava el càrrec de cap de la Unitat de Delimitació Territorial i Grans Obres. A més, va ser vicepresident i membre fundador de l’Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya (AGPC), membre de la Comissió de Toponímia de Catalunya i de la Comissió d’Infraestructures i Comunicacions de la Comunitat de treball dels Pirineus, entre d’altres. A banda de les seves tasques a l’ICGC, Massó ha exercit la direcció cartogràfica de l’Atles Universal Català, en la seva edició amb motiu del 50 aniversari d’Enciclopèdia Catalana; la direcció i coordinació de replantejaments dels límits municipals, o la direcció tècnica de l’Atles Universal Planeta.
|
Política
|
Govern
|
Abertis veu "millorable" l'opa d'Atlantia. Amb tot, considera que l'oferta és "positiva i atractiva des del punt de vista industrial". El Consell d'Administració d'Abertis, reunit aquest dimecres a la seu de Madrid, ha aprovat per unanimitat l'informe en el que valora l'oferta pública d'adquisició (OPA) presentada per Atlantia, la qual considera que és "positiva i atractiva des del punt de vista industrial, tot i que considera que el valor de la contraprestació en efectiu és millorable". Els accionistes d'Abertis tenien fins al 24 d'octubre per dir si acceptaven o no l'opa d'Atlantia, però la contraopa presentada aquest dimecres per ACS ha fet que aquest termini quedés en l'aire, a l'espera que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) doni una nova data de límit per a l'acceptació d'una de les dues ofertes. Ara, la CNMV ha d'analitzar la documentació presentada per ACS abans d'autoritzar l'opa presentada pel grup presidit per Florentino Pérez. No hi ha un termini determinat perquè això passi. Un cop la CNMV accepti l'oferta, s'obrirà un termini perquè els accionistes diguin si accepten o no les ofertes. L'oferta que la filial alemanya d'ACS, Hochtief, va presentar dimecres a Abertis és de 18,76 euros per acció, un 13,7% més que la que va fer Atlantia, de 16,5 euros per acció. L'oferta d'Hochtief implica valorar Abertis en 18.580 milions d'euros. Els accionistes d'Abertis disposats a acceptar l'oferta poden triar entre rebre 18,76 euros per cada acció i/o un intercanvi de 0,1281 accions noves de Hochtief per cada acció d'Abertis, una contraprestació disponible per un 19,5% de les accions de la catalana. Dimecres les accions d'Abertis i ACS es van disparar a borsa després de fer-se pública la contraopa. Abertis va liderar els guanys del dia amb un increment del 7,02% i un preu de 18,84 euros per acció, per sobre dels 18,76 euros oferts per ACS en el seu intent per comprar la cotitzada catalana. Per la seva part, ACS va pujar un 5,17%. Aquestes dues companyies van impulsar l'Ibex 35 aquest dimecres, que va tancar amb 10.273,4 punts i guanys del 0,55%.
|
Economia
|
Empresa
|
Iceta: "La Constitució del 78 va ser l'enterrament definitiu del règim franquista". El primer secretari del PSC creu que 40 anys més tard ha arribat el moment d'actualitzar la carta magna. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha posat en valor la Constitució del 1978 per recordar el canvi de règim que va evidenciar ara fa 37 anys. "La Constitució del 78 va ser l'enterrament definitiu del règim franquista", ha explicat quan se li ha demanat opinió sobre l'evolució de la societat espanyola des de la mort del dictador, avui fa precisament 40 anys. "És veritat que en alguns sectors de la societat pot haver-hi alguna nostàlgia, però en el seu conjunt, la societat va decidir obrir una nova etapa que ha estat de progrés", ha assenyalat. Quatre dècades després, però, els socialistes consideren que ha arribat el moment d'actualitzar la carta magna.
|
Política
|
Parlament
|
La neu fa caure malles antipedra a finques de fruita de la plana de Lleida. Asaja demana al Departament d'Agricultura ajudes extraordinàries per als afectats. La nevada que ha caigut aquesta matinada a la plana de Lleida ha fet caure malles protectores antipedra en finques de fruita de l'Urgell i el Pla d'Urgell. La instal·lació ha quedat destrossada i també s'han fet malbé els arbres de sota, segons ha informat l'organització agrària Asaja. En concret, serien dos casos, una plantació situada entre Bellpuig i Ivars d'Urgell i una altra a Barbens. Asaja demana al Departament d'Agricultura ajudes extraordinàries per als afectats, ja que asseguren que els danys poden xifrar-se en uns 25.000 euros per hectàrea. D'altra banda, els pagesos estan alerta per si baixen més les temperatures i les gelades poden afectar els arbres florits. A les zones de secà, la pluja i la neu ha estat molt beneficiosa per als cultius de blat i ordi, segons Unió de Pagesos. El president d'Asaja Lleida, Pere Roqué, assegura que les malles protectores "han quedat inservibles i, en caure, han malmès els arbres de sota, amb pèrdues de fins al 100% en alguns casos, tant de producció com de tota la instal·lació". El president de l'associació d'empresaris agraris exigeix subvencions específiques per als productors per pal·liar els efectes de la nevada, ja que"no podran produir fins d'aquí molt temps, sumant despeses i inversions extraordinàries sobrevingudes". A banda d'aquestes afectacions greus però puntuals, de moment no hi ha hagut gelades generalitzades que hagin fet mal als fruiters. Els pagesos, però, estan molt alerta de l'evolució de les temperatures les pròximes dues o tres nits, perquè si baixessin del zero graus sí que podrien afectar els arbres florits, sobretot pereres i pomeres de les zones nevades. Així ho ha assegurat el coordinador territorial de Lleida d'Unió de Pagesos, Jaume Pedrós. En tot cas, Pedrós també ha insistit que la pluja que ha caigut a les zones de secà ha estat molt beneficiosa per al cereal d'hivern, ja que en aquest cas els agricultors "ja començaven a estar preocupats per la falta de pluges" i ara "aquesta aigua de primavera és molt apreciada i garantirà que la collita no es perdi".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
MSC Cruceros sol·licita concessió per construir una terminal al Port de Barcelona. La naviliera italiana invertirà 50 milions d'euros en la construcció de la infraestructura. MSC Cruceros, un dels operadors de creuers principals d'Europa i l'Amèrica del sud, ha sol·licitat formalment una concessió al Port de Barcelona per construir-hi i gestionar-hi una terminal de creuers. La sol·licitud de concessió és sobre un espai situat al moll Adossat i per un termini de 30 anys. El Port de Barcelona té previst iniciar el tràmit d'aquesta petició en breu. En cas que prosperi, l'obra s'encarregarà a l'arquitecte Ricardo Bofill i la naviliera italiana hi invertirà 50 milions d'euros. Amb aquest projecte, MSC Cruceros planteja potenciar el seu percentatge de passatgers de port base, aquells que inicien i finalitzen el creuer a la capital catalana. La companyia proposa que bona part dels creueristes que actualment només fan una escala d'un dia a la ciutat puguin esdevenir passatgers de port base gràcies a les instal·lacions que oferirà la nova terminal, que entraria en funcionament l'any 2021. El Port de Barcelona, que l'any passat va rebre 2,6 milions de creueristes, és el primer port de creuers d'Europa i de la Mediterrània i el quart port base mundial, després dels tres principals ports de Florida (EUA) que serveixen el Carib. Disposa de 6 terminals de creuers (4 al moll Adossat per a grans vaixells i 2 al World Trade Center per a embarcacions més petites) i en té una setena en construcció. La de MSC seria la vuitena. En els darrers 8 anys el moviment de creueristes al Port de Barcelona s'ha mantingut estable (entorn als 2,5 milions de passatgers), amb un pes creixent dels passatgers de port base, que se situen en el 58% del total.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El Palau Robert descobreix l’univers personal i literari de Baltasar Porcel. Julià Guillamon és el comissari d’una exposició “suggestiva” i vol “fer venir ganes de llegir l’escriptor”. Coincidint amb el sisè aniversari de la mort de Baltasar Porcel (1937-2009), el Palau Robert inaugura aquest dijous una exposició monogràfica sobre l’escriptor mallorquí. La mostra es desvia del relat biogràfic i el repàs bibliogràfic, proposant un recorregut “suggestiu” per temes i històries del seu univers vital i literari. Així ho exposa el crític literari i comissari de l’exposició, Julià Guillamon, que davant la sempre difícil missió d’aixecar una exposició sobre un escriptor es va inclinar per un format que “fes venir ganes de llegir Porcel” al visitant, mostrant-li el “micromón” d’un autor “molt potent” que va ser capaç de relacionar el seu entorn immediat amb allò intemporal i universal. L’exposició ‘Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món’ s’estrena ara a Barcelona, però a partir del juny de 2016 viatjarà a Palma, on s’instal·larà al CaixaForum de la capital balear. Amb aquesta mostra, la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb l’Obra Social ‘la Caixa’, volen recordar i donar visibilitat a una de les figures més rellevants de la literatura contemporània catalana. L’encarregat de dur-la a terme ha estat Julià Guillamon, crític literari que anteriorment ha comissariat altres exposicions dedicades a escriptors. De fet, la idea de dedicar-ne una a Baltasar Porcel “va néixer immediatament després” de la que va fer sobre Quim Monzó anys enrere, recordava aquest matí Guillamon en declaracions a l’ACN. L’exposició al Palau Robert s’aixeca sobre diversos àmbits temàtics: la Mallorca familiar de l’escriptor, la Mediterrània –aquí i a l’altra banda de l’Atlàntic-, la sortida d’aquest món i el desembarcament a Barcelona, el Porcel periodista i finalment ‘el desordre global’, on es recrea el món de les novel·les contemporànies de Porcel, amb gran pes de la sàtira sobre la vida política, social i econòmica del país. L’objectiu de la mostra era “fer venir ganes a la gent de llegir Porcel”, afirma Guillamon. Que el visitant vegi un escriptor amb una varietat de temes i històries “que interessen més enllà de la seva literatura, “per la seva potència i capacitat de suggestió”. L’exposició és, insisteix el comissari, “molt suggestiva”, i Porcel hi apareix molt poc (només algunes instantànies), “perquè hi apareixen el seu món, el seu imaginari i els temes de la seva literatura” Al parer de Guillamon, a través del recorregut proposat el visitant “descobrirà un escriptor molt potent, que crea un micromón (el d’Andratx) i li dóna una dimensió universal”. Un autor capaç de trobar en el seu entorn més immediat tota una sèrie de temes que lliguen amb el món grec, romà o contemporani, afegeix el comissari. L’exposició, a més, posa l’accent en el Porcel dels primers anys, “una bèstia jove, molt potent, que tenia ganes de menjar-se el món”, i que contrasta segons Guillamon amb la visió més “institucionalitzada” dels darrers anys, que molta gent té de l’escriptor mallorquí. La casa de camp a Andratx, la família, les històries de contraban a Mallorca, la relació familiar amb Cuba, etc., són part destacada en una exposició que vira després cap al Porcel periodista (enviat especial a la Guerra dels 6 dies o a la Xina), segueix amb una recreació de les seves novel·les més tardanes, i culmina de nou a Mallorca, la més actual, amb una visió crítica sobre el turisme massificat.
|
Cultura
|
Arts
|
La renovació d'aigua a les badies del Delta es farà combinant l'obertura de desguassos i la meteorologia favorable. La Taula de Cogestió de l'Aqüicultura queda constituïda després de dos anys d'estudis i buscarà complicitats en altres administracions. La Taula de Congestió per millorar el sector aqüícola del delta de l'Ebre ja està en marxa. Després de dos anys d'estudis per determinar els primers models matemàtics i tenir dades suficients, sobretot al Fangar, científics, aqüicultors i Govern s'han posat a treballar per aplicar les primeres mesures. De moment, com han avançat aquest dimecres, s'obriran més desguassos dels canals de reg –no només el del Penal- per millorar la renovació de l'aigua a les badies deltaiques. Es determinarà quins son més eficients i quin cabal mínim es necessita perquè tingui un efecte positiu en el marisc, i s'aprofitarà la meteorologia i les dades oceanogràfiques per fixar uns models. Aquests càlculs es presentaran en la propera reunió de la Taula de Cogestió, d'aquí uns tres mesos. També es presentarà el projecte a Costes, l'ACA o el Parcs Natural del delta de l'Ebre, entre altres administracions, implicar-los en les futures mesures en favor de l'aqüicultura.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Turull: "Compartir cel·la amb Rull et fa la vida més agradable i te n'adones que pels 'Jordis' ha de ser molt difícil". El conseller de Territori destituït explica que no es van voler aïllar a la presó i que es van integrar "manera molt ordinària en el dia a dia". Segon dia complet de campanya electoral, i segona intervenció dels consellers destituïts Jordi Turull i Josep Rull, en el seu tercer dia fora de la presó. Els dos candidats de la llista de Junts per Catalunya (JxCat) han explicat com han passat els més de 30 dies empresonats. En una entrevista a 'El món a Rac1', Turull ha subratllat que "haver compartit cel·la amb Rull et fa la vida més agradable". Per contra, ha recordat que l'expresident de l'ANC i número dos de JxCat, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, continuen empresonats i en mòduls separats: "Te n'adones que pels 'Jordis' ha de ser molt més difícil". Al seu torn, Rull ha argumentat que ell i Turull no es van voler aïllar a la presó ni presentar-se allà com a "presos polítics". "Ens vam integrar de manera molt ordinària en el dia a dia", ha apuntat. En una clau més política, Turull ha reiterat que com més suport tingui el sobiranisme en les eleccions del 21-D més "desautoritzades" quedaran les mesures del "tripartit del 155", en referència a Cs, PSC i PPC, i "més força" hi haurà pel diàleg i la negociació amb l'Estat. "És més moment de traç gruixut que de microcirurgia", ha constatat el conseller de Presidència. Així mateix, Turull ha destacat que JxCat és l'eina per restituir el president Carles Puigdemont -el cap de llista-, i tot el Govern i consellers. Finalment, el qui va ser president del grup parlamentari de JxSí ha relatat que el moment "més dur" de l'empresonament va ser quan els van tancar als calabossos. Al seu torn, Rull ha explicat que es van apuntar a tres cursos a la presó. Un de 'fitness', un altre de francès i un tercer d'enquadernació. A més, el conseller de Territori ha presumit de la seva bona mà jugant a ping-pong, esport que jugava dues hores cada dia. Finalment, Rull també ha sentenciat que hi ha "marge pel diàleg", fins i tot amb l'Estat que els ha empresonat.
|
Política
|
Partits
|
Joan Dausà publicarà el nou disc 'Ara som gegants'. El projecte es podrà sentir per primera vegada en directe el 30 d'abril en la cloenda del Festival Strenes. Joan Dausà anuncia el seu tercer disc d'estudi, 'Ara som gegants', produït per Santos & Fluren de Blind Records, en què aborda la superació personal i social. Les cançons es mouen entre la quotidianitat i el convenciment que tot allò que passa "té un sentit que s'escapa a la raó". El disc es podrà sentir per primera vegada a les escales de la Catedral de Girona el 30 d'abril, en el marc del concert de clausura del festival Strenes. Les entrades per al concert es posaran a la venda el pròxim dimarts a les 10 h del matí. Es tracta del primer nom que es coneix del festival gironí, que tindrà lloc del 24 de març a l'1 de maig a Girona. El Festival Strenes és l'espai que els artistes escullen per presentar els nous discos i els espectacles de la primera meitat de l'any. La darrera edició, la cinquena, va rebre la xifra rècord de 32.235 espectadors per veure les principals estrenes musicals catalanes.
|
Cultura
|
Música
|
Mor als 89 anys el pintor Alfons Borrell. L'artista acabava de ser objecte d'una retrospectiva a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, la seva ciutat. El pintor Alfons Borrell (Barcelona, 1931) ha mort aquest dimarts a l'edat de 89 anys. Borrell va ser un destacat representant de l'abstracció pictòrica a Catalunya i l'artista més reconegut de Sabadell, on es va traslladar sent un nen. La seva obra forma part de col·leccions de museus com el MACBA i fundacions com Vila Casas, i es va exposar en solitari en multitud de museus i sales. La Fundació Joan Miró va acollir l'any 2015 la seva darrera gran mostra. Sabadell acomiadava aquest dilluns la que ha estat la seva darrera exposició en vida, una retrospectiva a l'Acadèmia de Belles Arts. Les mostres de condol han arribat des de personalitats i institucions, com el Departament de Cultura, que n'ha lloat la seva "radicalitat pictòrica".
|
Cultura
|
Arts
|
Comencen les obres del CEIP Montserrat Vayreda de Roses, que porta més d'una dècada en barracons. Les màquines ja treballen al solar on s'aixecarà l'edifici de l'escola, que entrarà en servei el curs 2017-2018. Les reivindicades obres del CEIP Montserrat Vayreda de Roses (Alt Empordà) ja han començat. Des de dijous passat, les màquines ja treballen al solar on s'aixecarà el nou edifici, que entrarà en servei el curs 2017-2018. La nova escola posarà fi a una situació que ja fa més d'una dècada que s'arrossega. I és que, d'ençà que es va crear, el CEIP Montserrat Vayreda sempre ha estat en barracons. L'edifici acollirà les dues línies que té l'escola i ocuparà un total de 3.300 metres quadrats, dividits en dues plantes. A més, comptarà amb un pati que tindrà gairebé 7.300 metres quadrats (on hi haurà pistes poliesportives, porxos, un espai de jocs infantils i una zona destinada a horta). Les obres tenen un cost total de 4,1 MEUR i les executa la unió temporal d'empreses Vías i Construcciones i VOPI-4. Nou pas –i aquest ja, definitiu- perquè l'escola Montserrat Vayreda de Roses tingui edifici. Des de dijous passat, les màquines ja treballen al solar on s'aixecarà el nou CEIP. De moment, s'està aplanant el terreny i, d'aquí a poques setmanes, ja se'n començarà a aixecar l'estructura. D'ençà que la Generalitat en va adjudicar les obres el passat mes de febrer, l'inici dels treballs era imminent. En total, costaran 4,1 MEUR i tenen un termini d'execució de catorze mesos; amb la qual cosa, si no hi ha entrebancs, el nou CEIP serà una realitat al curs 2017-2018. Les demandes per tenir edifici s'havien traduït en diferents protestes per part dels pares, que criticaven que la situació en barracons –inicialment, provisional- s'estava convertint en crònica. De fet, ja fa més d'una dècada que l'escola Montserrat Vayreda fa classes en mòduls prefabricats. Fins i tot, els pares i els alumnes van arribar a anar a classe amb totxanes en un inici de curs, per pressionar la Generalitat a tirar endavant el projecte. L'obra del CEIP Montserrat Vayreda, però, ha hagut de superar un darrer escull d'última hora. I és que, just quan el Govern estava a punt d'adjudicar els treballs, la Guàrdia Civil va confiscar l'expedient en el marc de la investigació contra el 3%, que tutelava un jutjat del Vendrell. Això va obligar l'alcaldessa, Montse Mindan, a intervenir i a reclamar l'expedient. Després que la Guàrdia Civil li assegurés que no s'havia incoat dins el procediment, Mindan va demanar a la Generalitat que el recuperés per poder tirar endavant l'adjudicació. Edifici de 3.300 metres quadrats Des del 2005, els alumnes del CEIP Montserrat Vayreda s'estan en barracons. Això suposa que molts d'ells hagin cursat tota l'etapa escolar d'infantil i primària en mòduls prefabricats. Ara, un cop s'enllesteixi l'obra, l'escola s'ubicarà en un edifici de 3.300 metres quadrats. Tindrà dues plantes. A la baixa, hi haurà les aules, els despatxos i sales del professorat, el menjador i la cuina. A la primera, el gimnàs i els vestidors. A l'exterior, en una àrea de 7.296 metres quadrats, el CEIP comptarà amb diversos espais com pistes poliesportives, porxos, patis, espais de jocs infantils i també una zona destinada a horta. L'obra del nou CEIP Montserrat Vayreda va sortir a licitació per un total de 5,27 MEUR.
|
Societat
|
Educació
|
Uns 2.000 voluntaris de la Creu Roja informaran les persones vulnerables de l'impacte de la covid-19 en la salut. La idea és arribar als col·lectius amb més dificultats per rebre missatges institucionals per protegir-se de la malaltia. Uns 2.000 voluntaris de la Creu Roja informaran la població, especialment aquelles persones que es troben en una situació de més vulnerabilitat social, sobre els riscos i l'impacte de la covid-19, en un acord amb el Departament de Salut i el d'Afers Socials i Famílies. L'objectiu és arribar des de la proximitat als col·lectius que poden tenir més dificultats per rebre els missatges institucionals. Un miler dels 17.000 voluntaris de la Creu Roja ja estan fent una tasca de conscienciació en l'àmbit de la salut i amb aquesta "aliança", com l'han definida en la presentació, preveuen arribar als 2.000. L'entitat espera que la iniciativa vagi més enllà del coronavirus i conscienciar, entre altres, sobre onades de calor o campanyes de vacunació. "Intentem arribar als col·lectius que no segueixen tant els mitjans de comunicació o les xarxes socials per diferents motius i que coneguin aquest missatge de protecció de la salut", ha explicat el coordinador de la Creu Roja, Enric Morist, en la presentació de la iniciativa amb Salut i Afers Socials, aquest divendres. L'acord és d'entrada per un any i no se n'ha concretat la xifra econòmica. Les conselleries sufragaran les despeses del desplegament del programa -organització, gestió-. Afers Socials participarà en la crida i formació dels voluntaris i farà d'interlocutor per activar el programa en aquells territoris o col·lectius que puguin estar més en risc davant del virus segons els indicadors epidemiològics.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Vergés respon a Simón: "Qui coneix les dades i sap què passa a Catalunya som nosaltres". La consellera de Salut nega cap rebrot, com va insinuar ahir el coordinador de Sanitat: "Això no és així". La consellera de Salut, Alba Vergés, ha volgut contestar aquest dissabte les crítiques del director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, sobre últimes les dades "incongruents" i "preocupants" de Catalunya sobre la pandèmia. "Amb tots els respectes pel doctor Simón, qui coneix les dades i sap què passa a Catalunya som nosaltres", ha etzibat Vergés, que ha defensat que el Govern gestiona de forma "transparent i oberta" les dades de víctimes i contagis. "Hi ha un equip que treballa 24 hores per oferir les xifres a la ciutadania", ha recordat la consellera de Salut, que també ha negat cap rebrot a Catalunya, com ahir també va insinuar el coordinador de Sanitat. "Això no és així", ha sentenciat Vergés.
|
Política
|
Govern
|
Quatre persones perden la visió d'un ull i 579 ferits arreu de Catalunya, últim balanç de Salut de les protestes. Una ferida passa de molt greu a greu mentre que l'estat d'un policia ingressat a Sant Pau empitjora. Quatre persones han perdut la visió d'un ull i el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) ha atès un total de 579 ferits arreu de Catalunya durant la darrera setmana de protestes i aldarulls, segons ha informat la consellera de Salut, Alba Vergés. En declaracions a RAC1, Vergés ha explicat que de dilluns a divendres el SEM havia atès 565 persones i aquest dissabte s'hi van sumar 14. D'aquests ferits, quatre han perdut la visió d'un ull, després que s'hagi confirmat que així ha estat en el cas d'una persona que estava pendent d'operació aquest dissabte. Dels ingressats, una noia en estat molt greu a Vall d'Hebron ha passat a greu, mentre que un policia ingressat a Sant Pau ha passat de greu a molt greu. La consellera ha constatat un "canvi de dimensió" pel que fa als ferits ja que les nits anteriors s'havien saldat amb un centenar de ferits cada dia aproximadament, mentre que aquest dissabte a la nit han estat 14. Sobre la ferida en estat molt greu, ha explicat que resta ingressada a la Vall d'Hebron, on va arribar pels seus propis mitjans i no trasllada pel SEM. Per això, ha indicat que "s'haurà d'esclarir" què li va passar a aquesta ferida, que té un traumatisme cranioencefàlic però que ha millorat en les darreres hores i s'ha pogut rebaixar el seu estat. Pel que fa als afectats a l'ull, ha concretat que un d'ells és el jove de dilluns passat mentre que hi ha tres més ingressats a l'Hospital de Sant Pau. D'aquests, un estava a l'espera d'operació aquest dissabte i Vergés ha confirmat que finalment també ha perdut la visió de l'ull. La consellera ha dit que "mèdicament no es pot corroborar" que aquestes lesions siguin per l'impacte d'una pilota de goma però ha afirmat que "és evident el que està passant aquests dies". En aquest sentit, ha lamentat que Catalunya havia fet una passa "imprescindible" sobre l'ús de les pilotes de goma a través de la prohibició al Parlament i ha lamentat haver d'estar novament "amb episodis com aquests". "No crec que s'hagin de recuperar, volem una policial del segle XXI", ha declarat. Vergés ha criticat també que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, discriminés entre uns ferits i uns altres "només preocupant-se d'una part, dels policies". "El sistema atén a tothom i treballem per la millor atenció de tothom", ha reivindicat. La consellera ha dit que ella no va a visitar els ferits, en al·lusió a la visita que sí va fer Marlaska als policies, per respecte als propis ferits i els seus familiars, tot i que sí ha visitat els centres mèdics per tal d'interessar-se pel seu estat. Per últim, ha reivindicat el dret a manifestació garantint que les protestes es puguin "desenvolupar amb el màxim de garanties i seguretat".
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Les exportacions gironines creixen un 6,5% durant el 2015 i registren un nou rècord històric arribant als 4.681 MEUR. La indústria alimentària concentra el gruix de vendes però perd empenta davant el creixement de la maquinària i béns d'equip. Les exportacions gironines han registrat un nou rècord durant el 2015 i han crescut un 6,5% arribant als 4.681,2 milions d'euros (MEUR). A la demarcació, la indústria alimentària –sobretot, les càrnies- continua concentrant el gruix de vendes que es fan a l'exterior. De fet, aquest sector representa el 40% de les exportacions (1.880 MEUR). Ara bé, d'un any per l'altre, a l'hora de projectar-se a l'exterior les empreses alimentàries gironines han perdut empenta (només han exportat un 0,4% més) davant les de maquinària (que han crescut fins a un 12% més). Per països, novament la Unió Europea acapara vendes, destacant sobretot França. La Xina, però, guanya posicions i ja se situa com el sisè destí dels productes gironins a l'exterior. L'obertura de les empreses gironines cap a l'exterior ha assolit una nova fita històrica durant el 2015. El Ministeri d'Economia ha fet públiques aquest dijous les dades d'exportacions del desembre i, per extensió, també les de tot l'any. En total, al llarg del 2015 les firmes de la demarcació van exportar productes per valor de 4.681.151,87 euros. Un global que suposa un creixement del 6,5% interanual, situant-se en la línia de la mitjana catalana (on aquí, l'alça va ser del 6,1%). Si es fixa la lupa al desembre, les vendes gironines a l'exterior van ser de 359,6 MEUR (un 4% més en relació al mateix mes d'un any enrere). Ara bé, l'estadística també posa de relleu una altra realitat, que ja s'apuntava en dades anteriors: que l'alimentari gironí s'estanca. I és que, de fet, d'un any per l'altre, les seves operacions només han crescut un 0,4% (mantenint-se gairebé invariables). Tot i això, aquest sector continua essent el que acapara el gruix de les exportacions. De fet, el 40% de tot el què s'ha exportat aquest 2015 (1.880,8 MEUR) han estat productes com la carn, els embotits, les begudes o el cafè. I dins de tot aquest global, les càrnies i els escorxadors són les qui més vendes han concentrat cap enfora (en concret, per valor de 1.109,74 MEUR). El sector que ha compensat l'atonia de l'alimentari, i que d'un any per l'altre ha crescut en exportacions fins a un 12,3%, és el de la maquinària i béns d'equip. En concret, al llarg del 2015, les empreses gironines d'aquest àmbit han fet vendes a l'exterior per valor de 850,1 MEUR. La Xina es fa un lloc Per destins, Europa continua acaparant el gruix de les exportacions gironines. Durant el 2015, la indústria gironina ha exportat sobretot a França (1.369,07 MEUR), a Itàlia (373,03 MEUR) i a Portugal (356,98 MEUR). A aquests països els segueixen Alemanya i el Regne Unit. Però per primera vegada, la Xina ha començat a fer-se un lloc dins les primeres posicions del rànquing. En concret, és el sisè destí dels productes gironins (amb vendes de 131,62 MEUR), passant per davant d'altres més tradicionals com Bèlgica o els Països Baixos. Segons recull l'estadística, entre els quinze primers països on les empreses gironines exporten n'hi figuren tres més que no són europeus. En concret, Estats Units (el desè), el Japó (el dotzè) i Corea del Sud (el catorzè). Unes dades que refermen l'aposta de les firmes de la demarcació pels països asiàtics. Per últim, les exportacions a Rússia han caigut fins a la dinovena posició. Aquí, només s'hi han venut productes per valor de 41,86 MEUR, cosa que confirma els efectes del veto que el país soviètic va imposar als productes europeus. Balança comercial positiva Al costat de les exportacions, l'estadística del Ministeri d'Economia també permet veure què s'ha importat a les comarques gironines. Durant el 2015, les importacions van créixer un 8,5%, situant-se en 2.302,2 MEUR (essencialment, en matèries plàstiques, maquinària, productes químics, paper i cartró i productes farmacèutics). Això fa que, comparat amb les exportacions, la balança comercial de la demarcació sigui positiva (perquè les comarques gironines venen més a l'exterior que no pas hi compren).
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Amazon instal·larà a Barcelona el seu centre de suport a petites i mitjanes empreses per al sud d‘Europa. Contractarà mig miler de persones en tres anys, de les quals 100 posaran en marxa el ‘hub’ a partir d’aquest estiu. Amazon ha anunciat que ha escollit Barcelona per instal·lar el seu centre de suport a petites i mitjanes empreses al Sud d’Europa, el que implicarà la quarta inversió de la multinacional a Catalunya després dels dos centres de logística a Castellbisbal i del Prat de Llobregat i el sistema d’entregues ràpides Prime Now. Segons ha explicat l’empresa en un comunicat, aquesta nova inversió suposarà la contractació de mig miler de persones en tres anys, de les quals 100 posaran en marxa el centre aquest estiu, i consistirà en un centre multilingüe de petites empreses franceses, italianes i espanyoles que venen a través del programa Marketplace. “Barcelona és la seu ideal per la nostre ‘hub’. Es tracta d’una ciutat que compta amb la combinació d’una xarxa de professionals internacionals de reconegut talent i amb un teixit de pimes, emprenedors i start-ups especialment dinàmic i innovador”, segons el vicepresident i director general d’Amazon.es i Amazon.it, François Nuyts. El procés de selecció per contractar els equips del nou Seller Support Hub d’Amazon a Barcelona ja està en marxa. Els treballadors tindran la tasca d’ajudar les petites i mitjanes empreses del sud d’Europa a utilitzar les eines que Amazon ha creat perquè incrementin les vendes a nivell internacional. Així, hauran d’assistir els seus clients en la gestió, per exemple, dels canvis de divisa o la traducció de continguts a diversos idiomes a l’ús de la Logística d’Amazon, entre d’altres. El director de comunicació d’Amazon, Adam Sedó, creu l’aposta de l’empresa per Catalunya i Barcelona és “sòlida decidida i a llarg termini”, segons ha comentat en declaracions a RAC1. La capital catalana competia amb Madrid, París, Roma i Milà per acollir aquest nou centre. Sedó també ha explicat que el perfil de treballador que incorporaran és “internacional” per donar suport a les petites i mitjanes empreses que vulguin començar a vendre a la xarxes. “A Europa actualment hi ha desenes de milers de pimes que utilitzen ja Amazon com el seu canal de vendes on-line”, ha afegit Sedó, que creu que necessiten "l'assessorament i formació per aprofitar al màxim les oportunitats de l'economia digital". “Un impuls al nostre ecosistema empresarial, tecnològic i digital” El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, la nova aposta d’Amazon per Catalunya “és molt bona notícia, no només pels llocs de treball directes sinó també perquè suposarà un impuls al nostre ecosistema empresarial, tecnològic i digital, així com una millora de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses”. Per la seva banda, el tinent d’alcalde d’Empresa, Ocupació i innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, és una inversió molt positiva per a la ciutat perquè “generarà llocs de treball per a la ciutat”. “Crear ocupació de qualitat és el principal repte que tenim com a ciutat i notícies com aquesta reforcen el lideratge de Barcelona com a motor econòmic de l’arc mediterrani”, ha comentat. Des de l’arribada a l’Estat, Amazon ha donat feina a més de 1.000 persones, tant en les seves oficines corporatives com en la xarxa de distribució, de les que formen part els seus dos centres logístics de San Fernando de Henares (Madrid) i Castellbisbal (Vallès Occidental), així com en el sistema de repartiment Prime Now. Pel que fa les noves instal·lacions del Prat de Llobregat, de 60.000 metres quadrats, estaran en funcionament a partir de la tardor i generaran 1.500 llocs de treball més fins el 2019.
|
Economia
|
Empresa
|
Albiol diu que Puigdemont pretén "jugar un partit de futbol i prèviament arreglar amb l'àrbitre el resultat". El líder dels populars catalans demana al president català que "doni la cara" i vagi al Congrés. El president del PPC, Xavier García Albiol, ha demanat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que "doni la cara" i que presenti el seu projecte de referèndum "davant de qui té la potestat per decidir si es pot seguir o no per aquest camí". En declaracions als mitjans en una jura de bandera civil al quarter del Bruc, el líder dels populars catalans ha criticat la resposta de Puigdemont a l'oferta del govern espanyol, d'anar al Congrés només si abans s'ha arribat a un acord sobre el referèndum entre els dos governs. Segons Albiol, "és com pretendre jugar un partit de futbol i prèviament pactar amb l'àrbitre el resultat". Puigdemont té ara "una oportunitat" per demostrar que les seves crides al diàleg "són sinceres" i que si no accepta l'oferta "demostrarà que està buscant el xoc institucional i la seva poca talla política", ha dit Albiol, que ha recordat que el govern d'Espanya no pot "decidir sobre un referèndum" i que és al Congrés de Diputats on s'ha de plantejar.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:La Fundació Tàpies plasma en dues exposicions l'efervescència de l'art abstracte i la internacionalització de l'artista. Amb la mostra s'inicia una relació del museu barceloní amb el prestigiós centre Les Abattoirs de Toulouse. La Fundació Tàpies inaugura 'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier', mostra que, sota els designis del crític d'art Michel Tapié, s'explica com l'Europa de post-guerra –i també al Japó-, va canviar el concepte d'admirar l'art i es va centrar l'interès en l'abstracció. "Esdevé un estil a escala mundial", assenyala el director de la Fundació i co-comissari de la mostra, Carles Guerra. Aquesta etapa, que va de la dècada dels anys 50 fins a mitjans del 60 coincideix amb el fet que Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) es converteix en una "icona internacional". Per aquest motiu, paral·lelament s'exposa una selecció d'obres d'aquella època. 'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965), presenta una seixantena d'obres procedents de Les Abattoirs de Toulouse, un prestigiós centre amb el que s'inicia una estreta col·laboració amb el museu barceloní. Una col·laboració que implica, primer, l'arribada a la capital catalana de les obres de les col·leccions de Denney i Cordier però també el fet que l'equipament francès mostrarà a partir de l'11 de febrer obres del fons de la Fundació Tàpies. Carles Guerra indica que s'ha d'aprofitar "aquesta proximitat geogràfica" tot i que admet la "distància" entre els "hàbits de consum artístic" d'aquí amb el del país veí. Amb aquesta ajuda mútua, doncs "pretenem vincular la Fundació Tàpies amb França i el sud d'Europa", assenyala Guerra. Pel que fa a l'exposició, el gruix de la tria es correspon amb el llegat de la Col·lecció Anthony Denney i es complementa amb dibuixos de la Col·lecció Daniel Cordier. Ambdues col·leccions són testimonis de l'emergència de l''art informel' a finals de la dècada de 1940, així com de la seva ràpida comercialització i assimilació a una modernitat internacional. L''Informalisme' és un moviment artístic que abasta totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França i la resta d'Europa després de la Segona Guerra Mundial , en paral·lel amb l'expressionisme abstracte nord-americà. El crític d'art Michel Tapié va batejar anteriorment el moviment com l''art autre', una encertada invenció va assolir una dimensió internacional a la dècada de 1950. Artistes com ara els italians Lucio Fontana o Alberto Burri o Falkenstein, Brown o Coetzee, a Gran Bretanya van ser representants d'un art que va ser emblema de la crisi de l'humanisme durant el període de la postguerra a Europa. Un llenç esquinçat o ple d'esquitxades de pintura –estil totalment atribuïble a estendards de l'època com el nord-americà Jackson Pollock-, són algunes de les representacions de l'art abstracte que cada vegada comptava amb més acceptació per part del públic. Carles Guerra atribueix aquesta victòria de la "subjectivitat", o interpretar el que es veu, i l'"objectivitat", descriure el que es veu a què els artistes aniran reduint la seva creació un fet "pur i dur". "Això encaixa perfectament amb un fet", explica Guerra. "La gent sabia que passaven coses terribles a Europa, però no hi havia imatges que ho demostressin", ha dit. "Un dels clars exemples és amb l'holocaust jueu: la gent sap que va passar l'holocaust però no hi havia una manifestació gràfica al respecte", indica. Aquesta exposició proposa una nova lectura dels objectes artístics com a signes d'una acció passada que l'espectador no ha pogut observar. Tot el que li és donat a veure és una matèria "endurida" que conserva rastres d'un esdeveniment privat. Una manifestació que també va ser present al Japó amb el grup Gutai. De fet, la mostra inclou peces d'alguns dels artistes nipons més destacats del moviment. L'emergència de Tàpies L'etapa d'efervescència de l'art abstracte va coincidir amb la difusió a nivell internacional del nom d'Antoni Tàpies. Per això, la Fundació ha preparat també una mostra amb peces que pertanyen al seu. "Va ser quan Tàpies esdevé icona internacional; quan exposa al Guggenheim de Nova York o a algunes de les sales més importants del centre d'Europa", comenta Carles Guerra. Vers 1954-1955 es va produir en l'obra d'Antoni Tàpies un canvi significatiu, fruit d'experiències anteriors i d'influències i afinitats, que va suposar l'inici de la maduresa del seu art. L'interès per l'expressivitat de determinats materials, que Tàpies ja havia manifestat a la dècada de 1940, va donar lloc a unes obres que tenien una aparença de mur, i que es caracteritzaven per la densitat de les textures i per l'ús d'una gamma de colors limitada en què hi destacaven el gris, el marró i l'ocre. Amb aquestes obres Tàpies va assolir el reconeixement nacional i internacional, sobretot a partir de finals de la dècada de 1950 i principis de la de 1960. Nou rumb a la direcció de la Fundació Aquesta retrospectiva de Tàpies i 'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier' són les primeres mostres importants amb Carles Guerra (Amposta, 1965) com a director de la Fundació Antoni Tàpies. "Estar en un centre com la Fundació amb un llegat com el de Tàpies, que representa una modernitat anòmala, és una oportunitat per, també. dir coses sobre el present", ha assenyalat, "en uns moments de canvis polítics, on els espais de participació prenen més força i on l'economia més productiva és, precisament, la de la marca de ciutat", conclou.
|
Cultura
|
Arts
|
La Junta Electoral Provincial rebutja el recurs de Torra per "manca manifesta de fonament". El president va al·legar que ni la JEC ni la JEP no són competents per retirar-li la credencial de diputat. La Junta Electoral Provincial ha resolt el recurs presentat pel president de la Generalitat, Quim Torra, i ha decidit inadmetre'l per "manca manifesta de fonament". Aquesta decisió respon a les al·legacions presentades per Torra el dia 23 de gener, on insistia que només el Parlament, i no la JEC ni la JEP, és competent per retirar-li la credencial de diputat, després que la JEP donés dos dies al Parlament per emetre certificació de qui serà el substitut de Torra a la cambra. El president també afegia que el reglament de la cambra catalana estableix que cal una sentència ferma del Suprem en relació a la seva inhabilitació per tal que es faci efectiva. A l'escrit fet públic aquest dissabte, la junta avança que aquest acord que rebutja el recurs es pot recórrer durant les 24 hores posteriors a la recepció del text.
|
Política
|
Govern
|
Valls es reivindica com a alcalde "de tots els barcelonins" i assegura que serà "la gran sorpresa". L'alcaldable diu que és "un honor" haver concorregut amb Cs a les eleccions. L'ex-primer ministre francès i candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, ha assegurat aquest divendres que vol ser l'alcalde "de tots els barcelonins" i ha pronosticat que serà "la gran sorpresa d'aquestes eleccions perquè els barcelonins volen canvi". Per això, ha demanat als electors "que no s'equivoquin" i ha carregat contra el candidat del PSC, Jaume Collboni, de qui ha augurat que facilitarà un nou mandat a l'actual alcaldessa, Ada Colau. "Em va dir que no li agradaven les banderes. A mi m'agraden les banderes quan són diverses, representen el que som i representen la llibertat", ha dit. El candidat ha agraït el suport de Cs i ha afirmat que ha estat "un honor" concórrer amb ells. A banda de Cs, ha donat les gràcies a la resta de perfils de la seva llista, com els catalanistes de Lliures i Eva Parera, la seva número quatre, i també l'exministre i exalcalde de l'Hospitalet de Llobregat Celestino Corbacho, de qui ha destacat que va deixar el socialisme català "perquè va considerar que el PSC no ho tenia clar això d'una Catalunya catalana, espanyola i europea i que s'havia de plantar cara com ho ha fet Inés Arrimadas", líder del Cs a Catalunya i actualment diputada al Congrés. "Per mi és un gran honor tenir el suport del primer partit a Catalunya", ha insistit. A l'acte de tancament de campanya, que ha fet a l'espai Camps Elisis de Barcelona, s'ha reivindicat com a "servidor públic" i ha celebrat que hi hagi eleccions perquè "hi ha tants països on no es pot fer campanya perquè no hi ha democràcia". Valls ha apel·lat a la Barcelona olímpica "que va il·luminar el món el 1992"i ha garantit que treballarà, si és batlle, per a tothom. "Per mi no hi ha enemics", ha asseverat. Han acompanyat Valls unes 200 persones, entre elles la seva mare, Luisangela Galfetti; la seva germana, Giovanna Valls, i el president del grup de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, mentre que Arrimadas ha fet costat a l'alcaldable de l'Hospitalet de Llobregat, Miguel García, que ha tancat la campanya a la mateixa hora que Valls.
|
Política
|
Política municipal
|
L'Hospital de Bellvitge va batre el 2017 el rècord històric de trasplantaments de ronyó a Catalunya. Se'n van fer 177, un 35% més que un any enrere. L'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) va realitzar l'any passat 252 trasplantaments, el segon de Catalunya, dels que 177 van ser de ronyó. Una xifra que supera en un 35% els realitzats l'any passat i que suposa un nou rècord històric de trasplantaments renals a Catalunya. Fins el 2017, mai cap altre hospital català havia superat les 160 operacions d'aquest tipus. Segons les dades que ha fet públiques aquest matí l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), l'HUB ha arribat al rècord històric en donació d’òrgans de cadàver, amb 53 donants vàlids, un 39% més que l’any anterior. L’assoliment s’explica, en gran part, per l’elevat creixement de la donació en asistòlia (malalts terminals d’algunes patologies ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca). Dels 53 donants de cadàver, 19 han estat en asistòlia (un 34%).
|
Societat
|
Salut
|
Artadi reclama a Colau un ple extraordinari sobre la seguretat a Barcelona. La portaveu de Junts per Catalunya demana nomenar un regidor ''competent com ho va ser Quim Forn''. La portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha exigit aquest dimarts la convocatòria d'un ple extraordinari per tractar la seguretat a la capital catalana. Artadi també ha demanat a Colau que nomeni un regidor de seguretat ''competent com ho va ser Quim Forn'' després ''d'haver patit una alcaldessa d'inseguretat''. Per Artadi, el problema d'inseguretat a Barcelona és ''greu i descontrolada'' i la ciutadania està ''alarmada''. Artadi creu que els darrers dies la situació s'ha agreujat a tots els barris, amb més delictes sense que s'hi trobi solució. Per això, creu que s'està creant una ''alarma social'' com mai no s'havia produït i ha recordat que així ho destaca el Baròmetre de la ciutat. Artadi també ha fet referència al manifest d'un conjunt d'entitats del món econòmic i social de la ciutat que alerta que la situació d'inseguretat i demana solucions, així com l'autoorganització de ciutadans, com és el cas dels veïns de Sant Antoni. Per la portaveu de JxCat, no és la ''seva responsabilitat'' sinó que ho és ''de les administracions''. La portaveu de JxCat ha criticat també que Barcelona segueixi ''sense govern'', amb una alcaldessa ''absent'' i ha assegurat que ''quan Colau ha de liderar, falla i no està a l'alçada''. Artadi també veu ''desapareguts'' els socis socialistes de Colau. Per Artadi cal més col·laboració amb la Generalitat, però també amb totes les administracions, i per això demana la convocatòria de la reunió de la Junta de Seguretat Local per arribar a acords amb el departament d'Interior. El nou regidor de Seguretat, ha dit Artadi, hauria de revisar el Pla de Disponibilitat dels agents de la Guàrdia Urbana per l'estiu, revisar el pla de xoc de Ciutat Vella, estudiar la possibilitat de posar en marxa plans de xoc a altres barris de la ciutat que s'han vist afectats per la inseguretat, i demanar als òrgans de govern judicial la creació de nous recursos per agilitzar les tràmits judicials.
|
Política
|
Política municipal
|
Tercer atac de l'ós Goiat a bestiar a la Val d'Aran aquesta primavera. En aquesta ocasió ha estat a una euga adulta que va perseguir per les pastures fins que va aconseguir matar-la. El departament d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran ha confirmat aquest dijous el tercer atac que ha fet l'ós Goiat a bestiar de l'Aran en el que portem de primavera. En aquesta ocasió l'atac ha estat a una euga adulta que l'ós va perseguir per les pastures fins que va aconseguir matar-la, segons han pogut constatar els agents de Medi Ambient del Conselh Generau a partir dels indicis trobats. S'estima que l'atac va tenir lloc la nit del 10 a l'11 de juny a la zona de Salient. Els agents han confirmat que durant tres nits l'ós s'ha alimentat de la mateixa euga a partir de la informació obtinguda mitjançant les localitzacions GPS que reben per al seguiment d'aquest exemplar. Altres rastres recents del seguiment indiquen que Goiat podria anar acompanyat d'una femella. El seguiment per GPS ha detectat l'ós Goiat els darrers tres dies a les zones de Varradós, Salient (on s'ha produït l'atac), Bagergue i Montgarri. Goiat va ser alliberat al Pallars Sobirà ara fa un any, dins el marc del programa Piroslife. Els altres dos atacs que es creu que ha dut a terme aquesta primavera van ser el passat 2 de maig a un poltre al nucli de Vilamòs i el 30 de maig a una euga a la ribera de Varradós.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Vacarisses condemna amb un minut de silenci l'assassinat dels dos agents rurals a mans d'un veí del poble. El detingut passarà a disposició judicial aquest dimarts. Consternació a Vacarisses (Vallès Occidental) per la mort de dos agents rurals a mans d'un veí del poble. Autoritats municipals i veïns s'han aplegat aquest dilluns a les dotze del migdia davant l'ajuntament per condemnar els fets i mostrar el seu suport a la família dels dos agents morts dissabte a Aspa (Segrià). La tinent d'alcalde del municipi, Olga Serra, ha mostrat el seu rebuig pels fets i ha explicat que l'homicidi ha colpit el municipi. La majoria de veïns s'han mostrat incrèduls amb els fets i no s'expliquen com ha pogut passar. Un d'ells, l'Antonio, ha assegurat que el jove "era una persona del tot normal i que mai havia comportat cap problema". "Ningú s'ho esperava, no s'entén que per una simple falta administrativa hagi acabat fent això", ha assegurat. El jove està detingut des de dissabte a la comissaria de Lleida i es preveu que aquest dimarts passi a disposició judicial.
|
Societat
|
Successos
|
El Priorat convida a viure la primera Fira del Vi de Falset 'online'. La programació inclou tastos, xerrades, un vermut musical i un concert que es retransmetran en directe. La crisi del coronavirus ha portat l'organització de la Fira del Vi de Falset a impulsar la primera edició 'online' de la festa, que enguany havia de commemorar el 25è aniversari. La programació inclou tastos, xerrades, un vermut musical i un concert en directe a través d'internet, així com una subhasta a benefici de la investigació contra la covid-19. "L'objectiu és mantenir viu l'esperit del certamen i oferir a tot el sector vitivinícola del Priorat una plataforma de suport. No podem deixar de banda els 164 cellers que tenim distribuïts arreu de la comarca", defensa l'alcalde de Falset, Carlos Brull. En un any convencional, la fira i els actes que envolten el certamen suposen un impacte econòmic d'1,5 MEUR per a la comarca. L'Ajuntament, la DO Montsant i la DOQ Priorat conviden enguany a celebrar la Fira del Vi des del confinament i des de casa. L'obertura del certamen serà aquest divendres a les set de la tarda amb un tast de sis vins blancs. Dissabte al matí es farà la inauguració virtual de la fira i, tot seguit, la DO Montsant oferirà un tast virtual per poder descobrir la gran varietat de matisos de la denominació. Dissabte al migdia, serà l'hora de la DOQ Priorat. El doctor Jordi Diloli, professor d'Història de la URV, acompanyarà els internautes en un recorregut per la història del vi per descobrir-los els seus orígens en la humanitat i detallar-los com va arrelar el cultiu del raïm i la producció de vi a la DOQ Priorat. A la una serà el torn d'un vermut musical des de Mas Martinet. Enguany la DO Champagne havia de ser la convidada de la 25a Fira del Vi de Falset, amb la qual cosa diumenge al matí s'ha organitzat una xerrada telemàtica sobre el xampany a càrrec de l'ambaxaidor de Champagne a l'estat espanyol, Jordi Melendo, i amb la participació de representants d'aquesta denominació francesa. Diumenge al migdia es farà una subhasta en directe per Instagram Live de vins de les dues denominacions d'origen. L'acte es clourà amb un brindis de celebració. Els diners recaptats aniran en benefici de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili, per a la recerca científica contra la covid-19. Finalment, a la una de la tarda es farà un concert final de clausura des del celler cooperatiu de Falset, amb música a càrrec de la prioratina Marta Cardona (violí) i Miquel Àngel Cordero (contrabaix), amb obres de Django Reinhardt, Astor Piazzola, María Teresa Vera i Carlos Gardel, entre altres.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Iceta reclama a Torra "no resignar-se a que els intolerants marquin el pas". El president demana "condemnar tots els incidents que passin arreu" i un "to correcte i de cohesió". El líder del grup parlamentari del PSC-Units, Miquel Iceta, ha aprofitat la sessió de control al president de la Generalitat, Quim Torra, al ple del Parlament per expressar la seva "preocupació per les agressions, i els actes de violència i intimidació, que pot amenaçar la convivència". Després d'esmentar com a exemple l'atac al cotxe del president del PPC, Alejandro Fernández, Iceta ha reclamat a una "resposta de tots el més àmplia, contundent i ràpida possible", així com la condemna expressa d'aquestes actuacions. "No ens resignem a que els intolerants ens marqui el pas", li ha demanat a Torra. Per la seva part, el president ha respost al socialista que tant ell com el Govern "han condemnat" episodis com aquests als que feia referència Iceta, però ha volgut matisar. "Condemnem-los tots. És molt important. Tots els que passin arreu", ha dit, tot recordant que ell porta "unes quantes amenaces de mart al damunt". És per això que ha demanat també un "to correcte, de compromís, de cohesió, que ens fa poble" per tal de mantenir "el consens que avançarem pacíficament i democràticament o no avançarem". Per últim, el líder del PPC, Alejandro Fernández, ha lamentat que encara hi hagi a Catalunya "crides a actes d'insurrecció col·lectiva que no apropen a la independència sinó a la violència i provoquen altercats que obliguen a actuar als cossos de seguretat". El popular, a més, ha responsabilitat Torra de l'existència d'aquests episodis i per això li ha reclamat que plegui. "Dimiteixi. Faci-ho també per vostè. Això de la presidència no li va. Torni a l'activisme, a les pancartes, que en això és bo, però com a governant és una calamitat. Tornarà a ser feliç, i la resta de Catalunya ni li explico", ha etzibat.
|
Política
|
Govern
|
Els tres regidors de Junts per Tremp també es donen de baixa del PDeCAT per fer costat al projecte de Puigdemont. L'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, afirma que es queda al Partit Demòcrata. Els tres regidors de Junts per Tremp, que formen part de l'equip de govern del consistori de la capital del Pallars Jussà juntament amb ERC, han optat per donar-se de baixa del PDeCAT per fer costat al nou projecte polític de Carles Puigdemont. A més, tots els membres del comitè local d'aquest municipi han fet el mateix, tal com ha explicat la cap de llista d'aquesta formació i primera tinent d'alcalde, Anna Ritz, que ha assegurat que hi creuen perquè ho veuen com l'únic projecte "amb la capacitat de lluitar per la independència de Catalunya i implementar el mandat de l'1-O". Mentre, a la comarca veïna del Sobirà, l'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, ha afirmat a través de les xarxes socials que ell es queda al Partit Demòcrata.
|
Política
|
Partits
|
CatECP demana ara que el Parlament aposti per l'abolició de la monarquia i reprovi Felip VI. Els comuns registren una altra proposta de resolució on aposten per mantenir una "relació de diàleg bilateral amb l'Estat". El grup parlamentari de CatECP ha registrat una proposta de resolució (PR) on demana que la cambra aposti per "l'abolició" de la monarquia espanyola i "reprovi" Felip VI. Els comuns han presentat el text en el marc del debat general del ple de recuperació de la convivència -celebrat a petició de Cs-, l'endemà mateix que votessin en contra d'una PR de JxCat i ERC que s'expressava en una línia similar. El rebuig de CatECP va impedir que ahir el Parlament reprovés el rei espanyol i demanés l'abolició de la monarquia. El grup va argumentar la postura del seu vot afirmant que el sentit de la PR tenia un sentit massa unilateral. Així mateix, CatECP ha presentat una altra PR on aposta per mantenir una "relació de diàleg bilateral amb l'Estat".
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:L'Ajuntament de Lleida penja una pancarta de suport als "presos polítics i exiliats". El Ple municipal dona llum verda al cartipàs, amb els vots a favor d'ERC, JxCat i Comú i les abstencions de PSC i PP. L'Ajuntament de Lleida ha penjat aquest dilluns una pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles'. La pancarta, que també incorpora un llaç groc, es pot veure al balcó del Palau de la Paeria de l'avinguda de Blondel, mentre aquesta tarda es penjarà un llaç groc a la façana que dona a la plaça Paeria. Es tracta d'una de les primeres mesures del nou govern municipal d'ERC, JxCat i el Comú, després que les tres formacions l'acordessin en junta de portaveus. Prèviament, el Ple de l'Ajuntament de Lleida ha donat llum verda al cartipàs municipal, amb els vots favorables de l'equip de govern i les abstencions de PSC i PP. Estableix una rebaixa del 4% el sou dels càrrecs electes i de confiança tot i que, finalment, es mantenen els dels directius municipals. El Ple també ha fet un "reconeixement institucional" a la figura del cap de l'Oposició, que exercirà el socialista Fèlix Larrosa amb rang de portaveu. L'alcalde Miquel Pueyo ha qualificat la col·locació de la pancarta, i aquesta tarda d'un llaç groc a la façana de la plaça Paeria, "tenen una càrrega política", de la mateixa manera que la decisió de no penjar-los. Pueyo ha defensat que, per definició, l'espai públic no és neutral i és on s'han d'expressar totes les sensibilitats i posicions". "Són milers els ciutadans que creuen que l'empresonament i l'exili no solucionen res", ha remarcat. L'alcalde ha reclamat "una solució i política" per resoldre aquesta qüestió i, així, ha emplaçat el govern espanyol a "entrar en un procés de negociació i de retorn a la política". El primer tinent d'alcalde, Toni Postius, ha considerat la col·locació de la pancarta "un acte de justícia i dignitat" i també ha subratllat la importància de l'aprovació, dins del cartipàs municipal, de la comissió de l'1 d'octubre, que "pretén recuperar la memòria del que va passar aquell dia" a la capital del Segrià. El tercer tinent d'alcalde, Sergi Talamonte, ha qualificat de "barbaritat" la situació dels polítics empresonats i ha atribuït els fets pels quals se'ls jutja a "una actuació política". Talamonte també ha criticat que l'anterior govern municipal es negués a penjar cap símbol de suport als independentistes empresonats. Per la seva banda, el portaveu socialista Jaume Sellés ha criticat en el Ple extraordinari de la Paeria celebrat aquest dilluns que una de les primeres decisions de l'administració Pueyo vagin en la línia de promoure "gestos simbòlics només pensats en els votants independentistes" com ara la col·locació d'una pancarta i d'un llaç groc a la Paeria. Ciutadans i PP també han rebutjat la mesura i també han posat en qüestió la comissió sobre els fets de l'1-O a Lleida que posarà en marxa la Paeria. Llum verda al cartipàs municipal El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha donat llum verda al cartipàs municipal 2019-23 que defineix el funcionament del Ple i l'estructura de la corporació municipal, que comptarà amb set tinences d'alcaldia i quinze regidories. El document s'ha aprovat amb el suport dels tres grups que integren el govern municipal, ERC, JxCat i Comú ,mentre el PSC i el PP s'han abstingut, ja que s'han incorporat diverses de les seves esmenes. Per la seva banda, Ciutadans hi votat en contra la proposta. En total s'han votat 57 esmenes al cartipàs, de les quals s'han incorporat al document inicial 24 esmenes pels diferents grups. Entre les esmenes aprovades, destaca la que atorga a l'exalcalde Fèlix Larrosa la distinció de cap de l'oposició -un càrrec que havia desaparegut en l'últim mandat-, de manera que tindrà el mateix tractament protocol·lari que un portaveu de grup, però s'ha rebutjat equiparar-lo al tractament i la retribució d'un tinent d'alcalde, com havia demanat el grup del PSC. També s'ha incorporat l'esmena que preveu mantenir les retribucions del directius d'equipaments municipals, mentre els de càrrecs electes i càrrecs de confiança es redueix un 4%. L'alcalde Miquel Pueyo ha destacat "el grau raonable de consens i de diàleg" del cartipàs i ha agraït "la mà estesa" d'alguns grups de l'oposició, a qui ha promès més "transparència" per facilitar la seva tasca. La portaveu del grup municipal d'ERC, Jordina Freixanet, ha exposat l'objectiu per tal que "la Paeria sigui pionera en la transparència, la participació, la integritat i l'ètica pública, les dades obertes, l'avaluació constant i el retiment de comptes i el bon govern". Per la seva banda, PSC, PP i Cs han advertit que amb el nou cartipàs l'oposició "no treballarà en igualtat de condicions que el govern" i han criticat no poder disposar de més regidors a dedicació completa, amb les retribucions que això suposa. La portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, ha manifestat que el document "pretén silenciar l'oposició, ofegant-la amb la manca de recursos". Així, el portaveu del PP, Xavier Palau, a reclamat "proporcionalitat de salari i feina". El PSC ha valorat positivament que el Ple hagi fet un "reconeixement institucional" a la figura del cap de l'Oposició, que exercirà Fèlix Larrosa amb rang de portaveu. Tot i això, el portaveu socialista Jaume Sellés ha criticat que les primeres decisions de l'administració Pueyo vagin en la línia de promoure "gestos simbòlics només pensats en els votants independentistes" com ara la col·locació d'una pancarta i d'un llaç groc a la Paeria. El govern municipal de la Paeria tindrà quinze regidories distribuïdes en vuit àrees, a més d'alcaldia. Són la regidoria de Seguretat i convivència (Miquel Pueyo), la regidoria de Govern Obert i qualitat democràtica i institucional (Jordina Freixanet), la regidoria de Participació i lluita contra la corrupció (Elena Ferre), la regidoria d'Urbanisme (Toni Postius), la regidoria de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta (Joan Ramon Castro), la regidoria d'habitatge i transició ecològica (Sergi Talamonte), la regidoria de drets socials (Regina Cairol), la regidoria de salut i economia (Montse Pifarré), la regidoria d'Esports i Activitat Física (Sergio González), la regidoria de cultura i model de ciutat (Jaume Rutllant), la regidoria de joventut, festes i tradicions (Ignasi Amor), la regidoria d'educació, drets i feminisme i cooperació (Sandra Castro), la regidoria de Promoció Econòmica i Turisme (Paco Cerdà), la regidoria d'Ocupació i responsabilitat Social (Anna Campos) i la regidoria de Comerç i Consum (Marta Gispert).
|
Política
|
Política municipal
|
BBVA guanya 2.649 milions d'euros el primer semestre, un 15% més que l'any passat. El benefici generat pel negoci bancari a l'estat espanyol se situa en 793 milions d'euros, el 19,2% més. El grup BBVA ha guanyat 2.649 milions d'euros el primer semestre d'aquest any, cosa que suposa el 14,9% més que el mateix període de l'any passat i un 29,5% més en termes de divises constants. El banc assegura que els resultats obtinguts s'expliquen pel bon comportament dels ingressos ordinaris del negoci bancari, la contenció de les despeses d'explotació i la reducció de les dotacions i provisions per fer front al deteriorament d'actius. En concret, a la partida de provisions s'han destinat el primer semestre 185 milions, cosa que suposa un 49% menys que el primer semestre del 2017, on hi havia inclòs un càrrec de 177 milions d'euros per fer front als costos de reestructuració. El banc informa que la línia de negoci bancari a l'estat espanyol va obtenir un benefici net de 793 milions d'euros, el 19,2% més. Carlos Torres, conseller delegat de BBVA, ha destacat l'increment en un 10% dels ingressos recurrents en termes constants mentre que les despeses s'han incrementat un 3%. En relació amb els marges, el marge d'interessos, el que calcula purament el negoci bancari, ha tancat el primer semestre en 8.643 milions d'euros, l'1,8% menys que el mateix període de l'any passat, el 9,4% més en divises constants. Dins del marge d'interessos, les comissions van créixer l'1,5%, l'11,3% en termes constants. Així, el global d'ingressos recurrents es va situar en el període en 11.135 milions d'euros, l'1,1% menys que l'any anterior, el 9,8% més en divises constants. El marge brut es va situar en 12.074 milions d'euros, el 5,1% menys que el primer semestre del 2017 i el 4,8% més en divises constants. En tot això, les despeses d'explotació del grup van caure el 5,8% o van créixer el 2,9% en termes constants. El BBVA a l'estat espanyol va tancar el semestre amb un benefici net de 793 milions d'euros, el 19,2% ,més que el mateix període de l'any passat. En el cas espanyol, el banc destaca que la venda dels actius immobiliaris al fons Cerberus durant el semestre ha reduït pràcticament a zero l'exposició immobiliària del grup presidit per Francisco González. La divisió dels Estats Units va obtenir un benefici de 387 milions d'euros, el 51,2% més que l'any anterior. El resultat net a Mèxic ha estat de 1.208 milions d'euros, el 21,2% més que el 2017, i a Turquia els guanys van ser de 373 milions d'euros, el 25,6% més. Les diferents divisions de països al continent sud-americà van aportar 452 milions d'euros de beneficis, el 30,6% més que el primer semestre del 2017. La ràtio de solvència en terms CET1 'fully-loaded'' a 30 de juny del 2018 es va situar en el grup bancari en el 10,8%, que se situaria en l'11,4% si es té en compte l'impacte proforma de 55 punts bàsics positius per les operacions de venda de BBVA Xile i per la venda d'actius immobiliaris al fons Cerberus aquest mes de juliol.
|
Economia
|
Finances
|
El TNC tanca la temporada amb 126.985 espectadors, 15.600 més que l'anterior i amb un 80% d'ocupació. El muntatge més vist ha estat 'La bona persona de Sezuan'. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha tancat la temporada 2018-2019 amb un total de 126.985 espectadors, 15.600 més que l'anterior. L'ocupació ha estat del 80% i 4.871 persones s'han abonat al teatre aquesta temporada. El muntatge més vist ha estat 'La bona persona de Sezuan', que ha arribat als 25.146 espectadors a la Sala Gran. Pel que fa a la Sala Petita, l'espectacle amb més espectadors ha estat 'Afanys d'amor perduts', amb 9.728 espectadors, mentre que a la Sala Tallers el muntatge més vist ha estat 'Kassandra', amb 3.629 persones. El TNC destaca que tanca la temporada acomplint la seva missió com a servei públic. A més dels espectadors a les sales, 22.512 persones han assistit als espectacles en gira. S'han fet un total de 687 funcions de 4 coproduccions per 26 poblacions, entre les quals hi ha Palma, Manacor i diverses poblacions de Catalunya. Els espectacles que han sortit de gira són 'La bona persona de Sezuan', 'La importància de ser Frank', 'La nina gorda' i 'No em va fer Joan Brossa'. Un total de 59.544 persones han participat de les activitats paral·leles als espectadors, com ara col·loquis, trobades postfunció o xerrades; hi ha hagut 12.065 lectors dels clubs de lectura; 2.267 persones han participat en les visites guiades i 53.461 persones als actes externs a la programació a partir del lloguer d'espais. Durant la temporada, el TNC ha acollit un total de 27 espectacles, amb el patrimoni català universal, la innovació, la nova autoria catalana, el teatre contemporani, el teatre familiar, la dansa i les produccions internacionals com a eixos principals. L'epicentre d'aquesta temporada s'ha dedicat a Santiago Rusiñol, amb 'Els Jocs Florals de Canprosa' com a espectacle central. L'obra ha acollit 20.772 espectadors, convertint-se en el segon espectacle més vist de la temporada.
|
Cultura
|
Teatre
|
C's, PSC i PPC forcen una comissió d’investigació al Parlament sobre el 'cas Vidal'. Els tres grups parlamentaris han pres la decisió després d'escoltar les explicacions "insuficients" de Junqueras i Salvadó. C's, PSC i PPC han tancat aquest dimarts un acord al Parlament per demanar la creació d'una comissió d’investigació sobre el 'cas Vidal'. En les properes hores, segons han indicat, registraran la petició a la cambra catalana. Com que ho demanen tres grups parlamentaris, la comissió es crearà de manera automàtica. La decisió arriba després que, la setmana passada, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, donessin explicacions sobre aquest cas a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) i a la Comissió d'Economia, respectivament. Junqueras va negar, una per una, les polèmiques afirmacions de Vidal i va admetre que els dubtes generats per aquest cas "han fet mal al Govern". C's, PSC i PPC van considerar que els arguments aportats van ser "insuficients" per aclarir les afirmacions de l'exjutge i exsenador d'ERC. Per la seva part, Junts pel Sí ha anunciat que impulsarà, en paral·lel, una altra comissió d'investigació sobre l'anomenada 'Operació Catalunya', la suposada conxorxa de l'Estat creada per torpedinar el procés. Després de conèixer-se l'entesa de C's, PSC i el PPC per tirar endavant la comissió d'investigació sobre el 'cas Vidal' i les noves informacions periodístiques sobre l'Operació Catalunya, el grup parlamentari de JxSí va comunicar aquest dilluns la intenció de crear una altra comissió d'investigació. L'objectiu de la coalició independentista és que càrrecs del govern espanyol com la vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, i el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas; o dirigents del PPC com Alícia Sánchez Camacho i Enric Millo, a més dels comissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas donin explicacions, en seu parlamentària, de la presumpta guerra bruta contra el sobiranisme. Per posar en marxa una comissió d'investigació, es requereix la petició conjunta de tres grups o el suport d'una cinquena part de diputats de la cambra. Per això, JxSí en solitari pot elevar la sol·licitud al ple, on serà votada. El PSC ja ha anunciat el seu suport a aquesta comissió d'investigació, la CUP encara no s'ha pronunciat al respecte i CSQP decideix aquest dimarts, en una reunió del grup parlamentari, la seva posició sobre les dues comissions anteriorment esmentades. 'Cas Vidal' Respecte a la comissió d'investigació del 'cas Vidal', JxSí i la CUP s'han oposat a la seva creació. Donen el cas per tancat després de les compareixences de Junqueras i Salvadó. De fet, dimecres passat, en el marc de la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) els vots de JxSí i la CUP van vetar noves compareixences reclamades per diversos grups de l'oposició. Entre d'altres, del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva; la consellera de Governació, Administracions Púbilques i Habitatge, Meritxell Borràs; el conseller de Justícia, Carles Mundó; el conseller de l’Interior, Jordi Jané; la consellera de la Presidència, Neus Munté; i l’exsenador d’ERC Santiago Vidal. A partir d’ara, comencen les negociacions entre grups parlamentaris per acordar els membres que formaran part de la comissió d’investigació pel 'cas Vidal', el pla de treball i les persones que seran cridades a comparèixer-hi. Segons l’Estatut de Catalunya, les persones requerides a les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament. De fet, el Codi Penal estableix que les persones que s’hi neguin seran castigades per un delicte de desobediència i, en cas que siguin funcionaris públic o autoritats, se’ls suspendrà de feina o de càrrec públic per un període de sis mesos a dos anys. Tot i el que estableix la legislació, hi ha diversos antecedents al Parlament de casos en què se'ls ha cridat a comparèixer en una comissió d’investigació però no hi han acudit. Com per exemple l’exministre de l’Interior Jorge Fernàndez Díaz i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que es van negar a comparèixer en la comissió d’investigació del cas Pujol. Segons el Reglament del Parlament, una comissió d’investigació es crea de manera automàtica si ho demanen una tercera part dels diputats o tres grups parlamentaris, com ha passat en aquest cas. Per aquesta via, els proposants només poden presentar una proposta de comissió d’investigació vinculant a l’any. Altres comissions d'investigació El Parlament ha creat 19 comissions d’investigació des de la restauració de la democràcia. Les últimes que s’han celebrat han estat sobre la fallida d’Spanair, sobre el cas Pujol, sobre entitats financeres i sobre sanitat. El 2010 la cambra catalana en va crear dues més referents a l’incendi d’Horta de Sant Joan i les irregularitats detectades al Palau de la Música. 5 anys abans, el 2005, el Parlament va celebrar una comissió d’investigació relativa a l’esvoranc del barri del Carmel a causa de les obres de construcció del túnel de la línia 5 del metro.
|
Política
|
Parlament
|
'Les finestres de la Model' obren l'antiga presó al carrer amb un memorial artístic dedicat a les seves víctimes. Tres obertures al mur deixen veure una obra del col·lectiu Boa Mistura que homenatja el poeta i pres Josep Domènech i Avellanet. La presó Model ha estrenat al mur del carrer Rosselló tres obertures que permeten observar des del carrer l'obra artística 'Les finestres de la Model', un memorial creat pel col·lectiu Boa Mistura, dedicat a aquells qui van estar-hi reclosos. Entre aquells a qui homenatja l'obra hi ha el poeta Josep Domènech i Avellanet, que ha servit d'inspiració amb el seu poema "Tardes de domingo" d'on els artistes han extret la frase llegible des de les finestres "Más allà de los muros, la calle". La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha explicat que es tracta d'un "joc de visuals i perspectives que ensenya com era la presó, no només de forma neutra sinó incorporant la idea de memòria històrica".
|
Cultura
|
Arts
|
Les consultes per assessorament laboral a CCOO de l’Anoia van créixer un 11%. El sindicat alerta que l’auge és fruit de “la precarietat laboral”. Les consultes per assessorament laboral a CCOO a la comarca de l'Anoia van créixer un 11,69% el 2019. Segons han explicat des del sindicat, l'auge és conseqüència "de la precarietat laboral". Es van atendre un total de 392 persones i el principal motiu de consulta va ser la inaplicació del conveni (26,1%), els dubtes sobre les prestacions que ofereix la Seguretat Social (18,4%), o càlculs sobre quitances i hores extres. Pel que fa al perfil de l'usuari, predominen els que treballen a empreses del sector serveis i neteja (15,9%) i a les indústries metal·lúrgiques i químiques (14%). En tres de cada quatre casos, la persona demandant del servei era ja afiliat al sindicat.
|
Economia
|
Treball
|
L'Eufònic apropa les accions gastro-sonores amb la perfomance de La Forasteria al Mercat d'Amposta. La banda austríaca Avec i Huma són els plats forts d'aquest dissabte en la setena edició del festival. L'Eufònic, el festival d'arts sonores i visuals de les Terres de l'Ebre, ha arribat a l'equador de la setena edició aquest dissabte al matí amb la proposta de La Forasteria, al Mercat Municipal d'Amposta. Els artistes han aproximat les espècies invasores, com el cranc blau, a través d'un taller de cuina en el qual han experimentat amb els sons. "Les olors, els gustos, les textures... hi ha diferents sentits que entren en la narració de les receptes, però per alguna raó no hi entra el so, quan en realitat reconeixes el soroll del sofregit", ha explicat Mar Cianuro, una de les artistes del col·lectiu. Per la seva part, el director del certamen, Vicent Fibla, ha afirmat que el festival combina propostes que "aparentment" no lliguen amb actuacions de pop combinat amb l'electrònica, d'artistes visuals i experimentals i propostes "delicadíssimes". Fibla ha destacat l'actuació "totalment màgica" d'aquest divendres a la nit de Lawrence Rothman i de la banda austríaca Avec i Huma previstes per aquest vespre a Sant Carles de la Ràpita.
|
Cultura
|
Música
|
El centre comercial Parc Vallès inverteix 8,2 MEUR per renovar-se incorporant noves marques i creant 180 llocs de feina. La zona comercial ha passat de 5.000 metres quadrats a 17.217. El centre comercial Parc Vallès de Terrassa ha dut a terme una intensa renovació incorporant noves marques fins arribar als 12.234,3 metres quadrats dedicats al 'retail'. El fons d'inversió Pradera ha invertit 8,2 MEUR en aquesta renovació, que ha permès la creació de 180 nous llocs de treball, 260 si es tenen en compte els indirectes, segons ha explicat el responsable de Pradera a l'Estat espanyol, Alfons Brunet. Actualment hi ha 600 treballadors i l'objectiu és arribar als 800 quan finalitzi el projecte. Parc Vallès es va inaugurar el 1998 destinat bàsicament a l'oci i la restauració i on la part comercial representava uns 5.000 metres quadrats. Gràcies al canvi d'usos del 2013 i amb l'actual renovació, la zona de botigues ha passat a un total de 17.217,73 m2. Brunet ha dit que amb aquest canvi el centre es converteix en referent a la comarca i ha detallat que l'objectiu és aconseguir el 100% de l'ocupació d'espais durant aquest 2016. Des de la seva inauguració, Parc Vallès ha anat reinventant-se a mesura que canviaven els usos dels ciutadans. El centre comercial és propietat de les societats Parc Vallès Inversions Immobiliàries (87,13%), Caboel (11,73%) i J.J. Geyser 2001 (1,14%). Aquest dimarts, el centre ha presentat el que vol ser una renovació total per tal de convertir-se en el centre comercial, restauració i oci referent a la comarca, segona ha explicat Brunet. Per aconseguir-ho, el 2013 es va gestionar un canvi d'usos que ha permès augmentar considerablement la zona destinada a les botigues 'retail'. Entre d'altres, s'hi han instal·lat marques com Nike Factory, Mango Outlet, Media Markt o Fifty Factory. Brunet ha explicat que hi ha negociacions amb altres marques i que l'objectiu és que tota la superfície disponible estigui ocupada aquest any. El parc compta amb un total de 83.000 m2, dels quals 46.223,57 són alquilables. Per sectors, la zona 'retail' ha passat a ser la més important amb un total de 17.217,73 metres quadrats, seguida de la zona d'oci (14.948,10 m2), l'esport (7.191,95 m2) i la restauració (6.637,67 m2). En línies generals, el centre disposa d'onze comerços, nou restaurants, quatre cafeteries, un complex de cinema amb 20 sales i 2.670 places d'aparcament. Brunet ha destacat que per aconseguir aquesta renovació, que incorpora també una nova imatge de la marca Parc Vallès, Pradera ha invertit 8,2 MEUR. Ha detallat que part d'aquesta inversió s'ha destinat a millorar l'accessibilitat al centre per exemple millorant la senyalització. En aquest sentit, també s'ha millorat la freqüència de pas dels autobusos que arriben al centre i s'està col·laborant amb el consistori per ampliar els carrils bici. Des d'aquestes reformes, el Parc Vallès ha comptabilitat un augment del 20% de les visites mensualment. El 2013 l'afluència al centre va ser de cinc milions de persones, en 2014 5,6 i el 2015 es va arribar als 6,8. La previsió és superar els vuit milions de visitants el 2017. Per la seva banda, el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, ha destacat les potencialitats del Vallès Occidental tant pel que fa als potencials consumidors com a les capacitats d'oferir professionals qualificats. Abad ha agraït a Pradera l'aposta per mantenir-se a Terrassa i apostar per la renovació ja que ha assegurat que l'adaptació i l'evolució és el que permet tirar endavant. Per últim, el tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic de Terrassa, Miquel Sàmper, ha demanat als inversos que apostin per contractar gent de Terrassa en l'ampliació de llocs de treball i que aquests siguin de qualitat. Ha agraït l'aposta i ha assegurat que la renovació també comportarà beneficis a la ciutat.
|
Economia
|
Comerç
|
Les matriculacions d'automòbils creixen un 4,6% anual a l'octubre. Durant els deu primers mesos de l'any, les vendes de cotxes augmenten un 6,9%. Les matriculacions de turismes a Catalunya han assolit les 15.505 durant el mes d'octubre, el que representa un creixement del 4,6% interanual, segons ha publicat aquest dijous les patronals Anfac, Faconauto i Ganvam. Això representa que el mercat català concentra el 16,4% de les matriculacions d'automòbils de tot l'Estat durant l'octubre. Durant els deu primers mesos de l'any, les matriculacions han assolit les 157.250 unitats, l'equivalent a un creixement del 6,9% en relació amb el mateix període del 2016. Concretament, el mercat català concentra el 15,3% de les vendes de turismes de tot Espanya en aquest període. Al conjunt de l'Estat, durant el mes d'octubre es van matricular 94.676 turismes, el que suposa una pujada del 13,7% enfront del mateix període de l'any passat. En els deu primers mesos de l'any el mercat de turismes va registrar 1.027.818 matriculacions a tot l'estat espanyol, el que va suposar un 7,3% més que en el període gener-octubre del 2017. Les matriculacions per part de particulars han incrementat un 11,1% i s'han situat en 54.459. I en l'acumulat de gener a octubre les vendes de cotxes en aquest canal han incrementat un 3,1%, arribant a les 516.569 unitats registrades. També ha incrementat la venda d'automòbils en el canal d'empreses, on ha crescut un 19% respecte al mateix període del 2016, i s'ha situat en 33.700 matriculacions durant el mes d'octubre. I en l'acumulat de gener a octubre, les empreses van matricular 305.333 unitats, amb un creixement del 14,3% si es compara amb els deu primers mesos de l'any passat. Mentre que en les empreses de lloguer de cotxes es van comprar 6.517 vehicles durant l'octubre, una xifra que suposa un increment del 10% respecte al mateix mes de l'any passat. I entre el gener i l'octubre aquest canal ha matriculat 205.915 unitats, una quantitat que representa una pujada del 8,9% respecte als deu primers mesos del 2016. A través d'un comunicat, el president de Ganvam, Lorenzo Vidal de la Peña, ha afirmat que "el mercat ha mantingut un bon to, sobretot pel creixement del canal empresa i la recuperació dels particulars" però ha destacat que "els conflictes de naturalesa política com el que estem vivint generen incertesa, cosa que afecta de manera negativa a les inversions i al consum". En aquest sentit, ha considerat que "és necessària una solució ràpida que garanteixi un escenari de confiança i estabilitat" que permeti a l'economia que "torni a créixer per sobre del 2,5%".
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:El jazz de Santi Arisa torna al Kursaal aquest diumenge en forma d'homenatge a la seva trajectòria. A dalt l'escenari l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics acompanyarà l'artista. La Sala Gran del Kursaal de Manresa acollirà aquest diumenge a partir de les 6 de la tarda l'estrena de '1r Testament vital', obra del músic bagenc Santi Arisa. Es tracta d'un concert amb motiu dels 70 anys de l'artista que oferirà composicions seves des dels anys 80 fins a l'actualitat. Santi Arisa ha explicat aquest dimecres que els temes del repertori han estat arranjats especialment per a l'ocasió ja que l'artista estarà acompanyat a dalt l'escenari per l'Original Orquestra del Taller de Músics que en total formen uns 20 músics. Arisa ha destacat que el concert també serà un homenatge als grans músics amb qui ha participat o grups i formacions de què ha format part com Manel Camp, Francesc Burrull, Pegasus o Tribu. El bateria ha avançat que durant el concert s'escoltarà una obra que es crearà en aquell mateix moment i que porta per títol 'El redoble de la cabra'. "Encara tinc ganes de fer moltes coses". Amb aquesta energia s'ha presentat aquest dimecres Santi Arisa al Teatre Kursaal de Manresa per presentar l'estrena del seu darrer espectacle, '1r testament vital'. Col·locar el número 1 davant de la paraula testament és tota una declaració d'intencions, perquè el bateria ja ha dit que en vol fer més. Almenys un altre sobre percussió i un sobre poesia. "Podia haver fet moltes coses, però la idea de tocar amb una Big Band em feia molta il·lusió", ha assenyalat. Precisament, per Arisa, el repte era veure com sonaven les seves composicions interpretades per tants músics, en total una vintena. El concert al Kursaal es gravarà i també s'enregistrarà en vídeo amb l'objectiu que en surti un treball posterior. L'estructura de l'espectacle estarà formada per més d'una dotzena de temes de Santi Arisa que han estat arranjats per altres artistes de renom dins el panorama jazzístic del país com Richie, Quico Janer, Manel Camp, Roqui Alberto Miralbell o Ernest Manchon. Durant l'espectacle, Santi Arisa també interpretarà dos temes: 'Glopets de mala sort' i 'Jazz Burdell'. La temporada passada, Arisa ja va presentar a la Sala Petita del Kursaal 'Amor Roma', un espectacle que combinava música i poesia llatina.
|
Cultura
|
Música
|
L'Associació Espanyola de Pediatria proposa que els nens puguin sortir amb "garanties" i "respectant l'aïllament social". L'entitat lliurarà aquest divendres un informe al Ministeri de Sanitat. L'Associació Espanyola de Pediatria proposa que els nens puguin sortir al carrer amb una "certa garantia", acompanyats d'un adult i "respectant l'aïllament social". Així ho ha explicat la presidenta de l'entita, María José Mellado, en una entrevista a SER Catalunya. L'entitat lliurarà aquest divendres un informe al Ministeri de Sanitat elaborat per vuit experts en què es planteja que "el desescalament dels nens pugui ser prioritari quan alguna població pugui sortir al carrer". La proposta passa perquè els menors puguin sortir de casa "d'una manera organitzada", acompanyats d'un progenitor, amb mascareta en el cas dles més grans i sense anar a "llocs de risc". Mellado ha concretat que la mesura serà "voluntària", ja que creu que hi haurà pares que no voldran sortir amb els nens per "por", i que en qualsevol cas s'haurà de respectar "l'aïllament social". És a dir, els nens no podran jugar entre ells, els parcs han de continuar tancats i "no han d'anar a veure els avis". Aplicant aquestes mesures, l'Associació Espanyola de Pediatria creu que es donaran garanties que el fet que els nens surtin "no augmentarà l'epidèmia". "Si estan amb els pares a casa i surten mitja hora a donar una volta, no creiem que l'impacti molt en l'epidèmia", ha argumentat. Mellado creu que la progressió actual de l'epidèmia, que va "més a poc poc", permet plantejar aquesta mesura. La presidenta de l'Associació ha constatat que les cinc setmanes d'aïllament ha alterat la rutina de vida dels menors i que aquest fet "indubtablement pot tenir repercussions psicològiques i algunes de somàtiques". "És molt difícil confinar tant de temps els nens a casa sense cap efecte secundari", ha reblat. Mellado creu que la repercussió és "més emocional" que física. Pel que fa al retorn a l'escola, Mellado ha recordat que els nens més petits són "transmissions silents, molt contagiants", i que per això en aquest cas "segurament" no es podrà tornar a les classes fins al setembre, "i segurament amb mesures de seguretat a tots els col·legis".
|
Societat
|
Educació
|
SCC crida "prou a la violència i al procés" i demana "mirar al futur per reconstruir Catalunya". Sánchez Costa desitja que aquest diumenge sigui una "jornada de pau, alegria i tranquil·litat". El president de Societat Civil Catalana (SCC), Fernando Sánchez Costa, ha cridat des de la manifestació convocada per l'entitat "prou a la violència, a la confrontació i al procés" i ha demanat "mira ral futur per a refer i reconstruir Catalunya". En declaracions als mitjans, Sánchez Costa ha celebrat que a la manifestació s'han reunit tots els "demòcrates constitucionalistes catalans" que diuen "prou al procés, que fa tan mal, fereix i divideix". A més, ha desitjat que aquesta sigui una "jornada de pau, alegria i tranquil·litat" perquè "s'ha convocat amb aquest esperit".
|
Política
|
Entitats
|
Aragonès diu que una fusió de Caixabank i Bankia "podria portar problemes" de competència i "dificultats" de finançament. El vicepresident avisa que el Govern estarà "atent" per garantir el màxim de llocs de feina en una eventual concentració. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha assegurat aquest divendres que una fusió entre Caixabank i Bankia "podria portar problemes" perquè reduiria la competència i suposaria "més dificultats" per accedir al finançament perquè el mercat bancari estaria concentrat "en poques mans". En una roda de premsa, Aragonès ha dit que el Govern estarà "atent" per garantir que es mantenen el màxim de llocs de feina en una eventual fusió. "No se'ns ha d'escapar que ocupen molta gent i que molts treballadors de banca quan es parla de fusió poden estar preocupats pel futur laboral", ha dit. A més, el vicepresident ha destacat que cal mantenir "la vinculació amb el teixit econòmic i social del país" de Caixabank. "En els propers dies estarem en contacte amb les entitats per parlar d'aquests aspectes que ens ocupen i ens preocupen", ha afirmat Aragonès.
|
Economia
|
Finances
|
Catalunya arriba a les 2.637 morts per coronavirus amb 129 persones que han perdut la vida en les últimes hores. Hi ha 1.298 nous positius, sumant ja un total de 26.032 casos, 2.249 greus. Catalunya arriba a les 2.637 morts per coronavirus en centres sanitaris, amb 129 persones que han perdut la vida en les últimes hores, segons ha informat el Departament de Salut. La xifra és inferior a la dels darrers tres dies, quan es van comptabilitzar 242, 244 i 173 defuncions. Hi ha 1.298 nous positius, sumant ja un total de 26.032 casos. Des de l'inici de la pandèmia fins ara hi ha hagut un total de 2.249 persones que han estat ingressades de gravetat –fins el divendres eren 141 menys-. Del total de contagiats, 3.944 són professionals sanitaris. El total d'altes fins aquest dissabte és de 9.528, que són 893 més des de divendres.
|
Societat
|
Salut
|
Foment del Treball demana que comerços i restauració comencin a obrir sense que s'aixequi l'estat d'alarma. La patronal vol recuperar gradualment "el pols" com a societat. Foment del Treball ha defensat que és "el moment" que, sense aixecar l'estat d'alarma, es comencin a reobrir comerços, establiments de la restauració i es recuperin activitats esportives i culturals. En un comunicat, la patronal aposta perquè la "decisió final" en relació a l'obertura la prenguin els sectors i empreses que l'integren. "La suspensió total hauria de substituir-se per altres mesures menys lesives per a l'economia i l'ocupació que ens permetin recuperar gradualment el pols com a societat", reclamen en un comunicat, on defensen que calen mesures "organitzatives" per reforçar mesures higièniques i l'ús d'equipaments de seguretat per part de treballador i clients. La patronal destaca, a més, la "responsabilitat inexcusable" de les administracions públiques de "garantir" a les empreses i la ciutadania la disponibilitat de tests i equips de protecció i demana que n'assumeixin –no en exclusiva- "l'adquisició, importació, producció i posada a disposició" del material. "Sense això no serà factible avançar amb fermesa i seguretat en la reobertura de l'economia", han apuntat. Al seu comunicat, Foment ha animat els sectors econòmics a "prendre la iniciativa" i elaborar protocols d'higiene i seguretat pactats amb treballadors. "Sense activitat econòmica no hi ha ocupació, i sense ocupació no només es ressenten els ingressos dels empleats i persones, sinó també la seva dignitat i amb ella la salut física i psíquica i les relacions familiars", adverteixen. A més, la patronal avisa que "si no s'actua la bretxa social pot tenir unes previsions imprevisibles". També recorden que amb les previsions del Banc d'Espanya si es manté la situació actual "farà fallida" l'estat del benestar i, per tant, demanen "preparar-se" per tornar a la normalitat.
|
Economia
|
Comerç
|
Cs exigeix la dimissió de Torra i la convocatòria d'eleccions "pel bé de tots els catalans". El president del Govern reclama a Carrizosa que demani "perdó" per l'"assetjament" al professorat de l'institut El Palau. El president del grup parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha exigit la dimissió del cap del Govern, Quim Torra, i la convocatòria d'eleccions "pel bé de tots els catalans". Durant la sessió de control d'aquest dimecres al matí al Parlament, Carrizosa ha assegurat que Torra i el seu Govern només "viuen del conte del procés": "Estan tots cremats, imputats, desunits i barallats. Han tocat fons, és el final del camí", ha sentenciat. Al seu torn, Torra ha reclamat a Carrizosa que demani "perdó" per l'"assetjament" de Cs al professorat de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. El 23 d'abril de l'any passat la Fiscalia va denunciar nou professors del centre per "humiliar" alumnes fills de Guàrdies Civils amb els seus comentaris a l'aula l'endemà de l'1-O.
|
Política
|
Govern
|
Cospedal alerta que els intents de divisió "moren en l'escullera de la democràcia i la llei". La secretaria general del PP fa una crida als "orfes" de CiU perquè s'uneixin al projecte popular. La secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha alertat que els "intents divisius" dels independentistes "sempre moren en l'escullera de la democràcia i la llei" i ha augurat que "acabaran disputant-se i lluitant per les restes del naufragi" perquè "no aconseguiran que Catalunya es trenqui". En la seva intervenció al 14è Congrés del PPC, Cospedal també ha fet una crida a les persones que se senten "orfes" d'una entitat o organització, en al·lusió a CiU, i els ha dit que "són benvinguts al PPC". D'altra banda, la secretaria general del PP ha lamentat que el govern català ha "cedit" la governabilitat i l'estabilitat a un "sac trencat", en referència a la CUP, de qui ha dit que són "tan 'anti' tot que un dia acabaran sent 'antisistema' solar perquè més 'anti' no es pot ser".
|
Política
|
Partits
|
Es reprenen dilluns les obres de renovació de la xarxa de clavegueram del Passeig de Ronda de Lleida. L'actuació, que s’allargarà fins a mitjans de març, contempla la construcció d'un segon col·lector. L'Ajuntament de Lleida reprèn dilluns les obres de renovació de la xarxa de clavegueram del Passeig de Ronda, que s'havien aturat durant les festes nadalenques per no afectar la campanya de Nadal dels establiments comercials de la zona. Segons ha informat la Paeria en un comunicat, la segona fase d'actuació, que s'allargarà fins a mitjans del mes de març, inclou la construcció del col·lector al carrer Cristòfol de Boleda i a Passeig de Ronda fins al carrer Segrià. Cal recordar que unes 2.000 famílies de Lleida es veuran beneficiades per aquesta actuació, que permet incrementar la capacitat de desguàs en cas de pluges intenses. L'actuació de la primera fase ha consistit en la construcció del col·lector entre els carrers Doctor Fleming i Cristòfol de Boleda. En aquesta segona fase es preveu tallar el pas de vehicles al carrer Cristòfol de Boleda, entre el carrer Segòvia i Passeig de Ronda, garantint únicament l'accés de vehicles als pàrquings particulars. Igualment, al Passeig de Ronda es restringirà el pas de vehicles amb un únic carril de circulació entre Cristòfol de Boleda i Segrià. L'Ajuntamen assegura que les obres que es portaran a terme resoldran definitivament els problemes d'evacuació d'aigua que es generen a la zona quan es registren pluges d'elevada intensitat. Es tracta, segons ha subratllat el tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, d'una millora llargament reivindicada pels veïns i veïnes per evitar inundacions en cas de pluges intenses. En el cas de les obres de renovació de la xarxa de clavegueram del Passeig de Ronda es construiran un total de 330 metres de noves canonades, amb diàmetres d'entre 600 i 1000 mm. Les noves canonades, que es col·loquen entre 2 i 4 metres de profunditat, són de formigó armat amb junta elàstica, la qual cosa els aporta una gran resistència i en garanteix l'estanquitat. La inversió prevista, a càrrec de FCC Aqualia, és de 405.556,14 euros.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El curs escolar començarà amb 1.581.534 alumnes, 536 més que el 2018, i 723 nous mestres i professors al sistema públic. Les etapes d'Infantil i Primària perden 10.000 alumnes que es compensen amb un increment de 7.000 a la Secundària. El curs escolar 2019-2020 començarà amb 1.581.534 alumnes a tot el sistema, públic, privat i concertat, i en totes les etapes educatives, cosa que suposa un increment d'alumnat de 536 estudiants. Tot i això, els ensenyaments de règim general perden 3.000 alumnes, ja que es redueix en 10.000 el nombre d'alumnes a Infantil i Primària que es compensen amb l'increment de l'alumnat a Secundària. Amb aquests números, es perden 61 grups de P3, 44 a la pública i 17 a la concertada, i se'n guanyen 37 a 1r d'ESO, 36 als instituts i 1 a les escoles concertades. Són dades provisionals perquè la matrícula segueix viva i el número de grups podria variar. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha destacat que malgrat aquesta davallada d'alumnes i en un context de pròrroga pressupostària, hi haurà 670 mestres i professors més al sistema i 53 professionals de l'educació.
|
Societat
|
Educació
|
85 candidatures opten a la sisena edició dels Premis DonaTIC. Els guardons reconeixen el paper d'emprenedores, empresàries, investigadores, divulgadores i estudiants, entre altres. Un total de 85 candidatures optaran a la sisena edició dels Premis DonaTIC, impulsats pel Departament de Polítiques Digitals, després que s'hagi acabat el termini per presentar-les. Es tracta d'uns guardons que reconeixen el paper i el talent de les dones en l'àmbit tecnològic. El lliurament dels premis es farà el 13 d'octubre, coincidint amb el Dia d'Ada Lovelace, en homenatge a la que va ser la primera programadora de la història. Els premis DonaTIC tenen vuit categories excloents -cada candidata només pot ser-ho d'una-, que són les següents: emprenedora; empresària; professional; acadèmica o Investigadora; divulgadora; revelació; estudiant TIC, universitària o de cicle formatiu, i per iniciatives referents. La directora general de Societat Digital, Joana Barbany, destaca que amb els Premis DonaTIC volen "visibilitzar" i "fer créixer" el talent tecnològic de les dones. Els guardons s'inscriuen dins el Pla DonaTIC, el pla estratègic que impulsa el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública per incrementar la presència femenina en el sector. Com a novetat, aquest any el jurat compta amb un comitè tècnic i un comitè d'honor, amb funcions diferents. El comitè tècnic valorarà les candidatures i triarà sis semifinalistes per a cadascuna de les categories; el comitè d’honor seleccionarà les tres candidatures finalistes i la guanyadora de cada categoria. El Departament de Polítiques Digitals compta en l'organització dels guardons amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones; l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i l'associació Tertúlia Digital.
|
Economia
|
Noves tecnologies
|
AMPLIACIÓ:Els Mossos detenen a Barcelona un presumpte jihadista que buscava la justícia dels EUA. L'home seria un reclutador d'Al-Qaeda al Magreb islàmic i l'Audiència Nacional n'ha decretat presó provisional. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona un presumpte jihadista que tenia una ordre de cerca d'Interpol als Estats Units i en qui la justícia d'aquest país tenia "un interès especial", ha subratllat el conseller d'Interior, Jordi Jané. Es tracta d'Ali Charaf Damache, amb doble nacionalitat irlandesa i algeriana; un "presumpte reclutador d'Al-Qaeda al Magreb islàmic" i que estaria "construint una organització terrorista dividida en diverses cèl·lules". Després de rebre l'avís aquesta setmana que es trobava a Barcelona i que estava canviant molt ràpid d'hotel, els Mossos el van detenir a l'Avinguda Meridiana dijous a la tarda i el van traslladar a Madrid al vespre; divendres al matí ha passat a disposició de l'Audiència Nacional, que n'ha decretat presó provisional. El presumpte terrorista, amb una ordre de cerca i detenció de la Interpol, hauria comès l'activitat delictiva als Estats Units del gener del 2009 al març del 2010, tal com ha detallat Jané en una roda de premsa aquest divendres al migdia per informar sobre la detenció d'Ali Charaf Damache a Barcelona. La justícia estatunidenca va arribar a la conclusió, a través de diversos correus electrònics, que es tracta d'un reclutador d'Al-Qaeda al Magreb islàmic i que estaria construint una organització terrorista dividida en cinc cèl·lules: logística i de planejament; de recerca d'informació; de reclutament; de finançament i operativa per enviar persones a camps d'entrenament. Les penes de presó a què es pot enfrontar als Estats Units s'enfilen fins a 45 anys: 15 pel delicte de conspiració i proveïment de material de suport a terroristes i 30 per falsificar passaports. L'ordre de detenció data del juliol del 2011 i encara era vigent. Els Mossos d'Esquadra van rebre aquesta mateixa setmana la notificació de la "possible presència" d'Ali Charaf Damache a Barcelona i van detectar que "estava molt poc temps en els llocs on pernoctava". Jané ha assenyalat que, amb aquesta percepció que es movia "ràpidament", era "important no entretenir-se" per detenir-lo. Finalment aquest dijous a primera hora de tarda es va efectuar la detenció i ara es troba a l'espera de ser extradit als Estats Units. Als Mossos, no els consta que el detingut hagi comès cap activitat delictiva a la ciutat. Empresonat a Irlanda per voler atemptar contra el caricaturista de Mahoma Ali Charaf Damache va quedar lliure el maig passat després que l'alt tribunal de Dublín en refusés l'extradició als Estats Units després de cinc anys a la presó, arrestat en una investigació internacional per un suposat complot per assassinar l'autor suec de les caricatures de Mahoma, Lars Vilks, segons el diari irlandès 'Independent'. Preguntat per la relació del detingut amb aquest complot, el conseller d'Interior no ha confirmat les informacions però "tampoc les descarto". Segons aquest mateix diari, la jutgessa Aileen Donnelly va justificar l'alliberament afirmant que hi havia "fonaments substancials per creure que Damache es trobaria en un risc real de ser subjecte a un tractament inhumà i degradant si era extradit als Estats Units". Jané ha valorat que es tracta d'una "detenció important", en compliment d'una ordre internacional de cerca i detenció, i ha subratllat la tasca de la Comissaria General d'informació dels Mossos d'Esquadra a l'hora de "seguir la petjada" del presumpte terrorista. També ha destacat que, per seguir la seva màxima de "col·laboració policial" davant l'amenaça terrorista, va trucar dijous al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per informar-lo de l'operació.
|
Societat
|
Policial
|
Fernández Díaz denuncia que Barcelona manté les taxes de cementiris "al màxim". El PP assegura que l'empresa municipal que els gestiona té "beneficis milionaris" que s'haurien d'invertir en millorar les instal·lacions. El president del Grup Popular a l'Ajuntament Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha denunciat aquest dijous que el consistori mantingui les taxes de cementiris "al màxim" tot i que, segons els populars, l'empresa municipal que gestiona els nou cementiris de la ciutat acumula 20,7 milions d'euros de beneficis en deu anys. Fernández Díaz ha lamentat la "hipocresia" del govern municipal que vol promoure una funerària pública per abaratir enterraments, "mentre l'empresa municipal de Cementiris obté beneficis milionaris". Al seu torn, el portaveu del grup municipal, Javier Mulleras, ha opinat que "s'hauria d'haver invertit aquest beneficis" a millorar instal·lacions per evitar problemes, com l'ensorrament de 144 sepultures a Montjuïc. Segons el PP, el govern d'Ada Colau estudia canviar l'ordenança per poder aprovar per decret pujades de les taxes d'incineració. Una política que, pel PP, demostraria "l'afany recaptatori" del govern de BComú , ja que en el 2018 a Barcelona hi ha més incineracions que enterraments tradicionals. Així, Mulleras ha explicat que l'aprovació de les taxes d'incineració ara per ara requereixen d'un acord de la majoria del plenari municipal, on BComú governa en minoria. "Per això (l'alcaldessa Ada) Colau no ha tingut la capacitat de pujar-ho fins ara" i ha assegurat: "que els pressupostos de 2019 obren la porta a poder fer-ho a cop de decret, burlant la majoria política necessària actualment ".
|
Política
|
Política municipal
|
Clarence Bekker fa vibrar el Teatre Tívoli amb l'enèrgic funk de la seva banda. El concert forma part de la celebració dels 25 anys del grup Mas i Mas al capdavant de la sala Jamboree. Clarence Bekker Band ha portat fins l'extenuació la celebració dels 25 anys de Mas i Mas al capdavant de l'emblemàtica sala Jamboree. El cantant holandès resident a Barcelona i la seva banda han repassat en un concert aquest dilluns al Teatre Tívoli la seva discografia i han versionat temes d'artistes com Michael Jackson, Queen o Coldplay. En el marc de la celebració del 'Jamboree & San Miguel 25 years togheter', que durant el mes de desembre ha programat diferents concerts per commemorar el quart de segle de vinculació, l'actuació de Clarence Bekker era un dels espectacles més esperats. El magnetisme del cantant, que va passar de ser músic de carrer a Barcelona a una de les veus de més èxit del projecte musical internacional 'Playing for Change', ha atrapat el Teatre Tívoli durant dues hores d'enèrgic funk, soul i jazz. 'A Christmas Story' ha estat el nom del concert que Clarence Bekker Band ha ofert aquest dilluns al Teatre Tívoli de Barcelona. El Nadal ha estat el fil conductor d'un espectacle que ha tingut nombrosos artistes convidats, com és habitual en els seus concerts. Habitual els dijous a la nit al Jamboree, Clarence Bekker (Surinam, 1968) ha canviat la sala de la Plaça Reial per un escenari més gran per homenatjar així el quart de segle de la reobertura del Jamboree. Un repertori de luxe Amb 'Sinnerman' de Nina Simeone ha començat una concert que el públic demanava que s'allargués tota la nit. Bekker ha repassat clàssics de la música negra, composicions pròpies i èxits internacionals que han fet participar el públic en tot moment. 'Changes' o 'Beautiful Tomorrow', que ha interpretat amb la coreografia de Masala Bollywood Dancers, han precedit les versions de 'Man In the Mirror', de Michael Jackson i 'I Want To Break Free', de Queen. Un 'Send Me An Angel' extenuant, que ha ballat amb Barbara Palacín & Barbara Rosa, l'ha fet aturar-se un moment. "Anem a fer alguna cosa més calmada, no?, ha bromejat Bekker. El tema escollit ha estat ni més ni menys que 'Fix You' de Coldplay, on tampoc ha deixat de banda l'energia. El que si ha deixat de banda al final de la cançó ha estat el micròfon, i ha interpretat les últimes frases a cappella. La potència de la seva veu ha arribat a tots els racons de la sala, sense necessitat de cap amplificador. La cantant de soul, jazz i reggae Desiree Diouf ha pujat a l'escenari per interpretar 'What You Want Do For Love', i el Little Light Gospel Choir ha acompanyat alguns temes de la nit des dels laterals del teatre. El vibrant 'In My Mind' ha fet tornar a aixecar el públic després de cantar 'Halleluja' de Leonard Cohen. La recta final del concert l'ha encarada amb 'With A Little Help From My Friends' dels Beatles, i l'icònic 'Stand By Me' de Ben E. King. El concert ha culminat amb 'Talking About Revolution' de Tracy Chapman, i com no podia ser d'una altra manera, ballant incansablement. La banda que dirigeix Bekker està formada per Paula Domínguez i Alba Pérez, a les veus; Leo Torres, a la trompeta; Roberto Albrecia, al saxo alt; Pol Padrós, al saxo tenor; Arecio Smith, als teclats; Francisco Guisado 'Rubio', a la guitarra; Charlie Moreno, al baix i Carlos López, a la bateria. López i 'Rubio' són antics companys de Bekker del grup 08001, una formació a la que va pertànyer oberta a tots els artistes de diverses parts del món que arribaven a El Raval de Barcelona. La màgia de Bekker Bekker va triomfar a Europa com a artista dance a principis dels anys 1990, quan va composar temes com 'Send Me an Angel', que aquest dilluns ha volgut recuperar. Aleshores era CB Milton, però una crisi personal i professional li van fer canviar de vida i venir a Barcelona. Era músic de carrer i formava part també del grup 08001 del Raval, fins que el productor nord-americà Mark Johnson el va veure tocar al Portal de l'Àngel. Li va proposar unir-se a 'Playing for change' l'any 2006, un moviment que pretén eliminar barreres a través de la música i crear escoles de música arreu del món. Bono, Manu Chao, Carlos Vives o Andrés Calamaro formen part de la fundació. Aquest va ser el trampolí definitiu per reprendre la seva carrera musical, aquesta vegada com a Clarence Bekker. 25 anys del nou Jamboree Malgrat el motiu de la celebració són els 25 anys que el grup Mas i Mas va fer-se càrrec de l'emblemàtica sala Jamboree, el concert més destacat d'aquesta commemoració ha tingut lloc al Teatre Tívoli. La resta de concerts, com el de Julian Vaughan, bateria de Princess of Time, Paul Stocker i Paul Stouthamer el 19 de desembre, i Randy Greer & Ignasi Terraza, el 25 i 26 de desembre, seran a la sala Jamboree. Terraza és, precisament, un dels pianistes que ha tocat més cops al Jamboree des de la seva reobertura l'any 1992. Joan Mas, director de Mas i Mas, va assegurar en la presentació d'aquesta celebració que el Jamboree és "el millor club de jazz del món".
|
Cultura
|
Música
|
Forn podrà demanar permisos especials a partir d'aquest dimecres en haver complert un quart de la condemna. Les sortides podran ser de fins a set dies, amb un màxim de 36 dies anuals. L'exconseller Joaquim Forn podrà demanar permisos especials a partir d'aquest dimecres després d'haver complert una quarta part de la condemna imposada pel Tribunal Suprem, que eren deu anys i mig. Els permisos podran ser de fins a set dies seguits amb un màxim de 36 dies anuals. La junta de tractament de la presó de Lledoners (Bages) haurà d'avaluar els permisos que pugui sol·licitar Forn. En aplicació de l'article 100.2, Fornt surt des del febrer per anar a treballar com a jurista al grup Mediapro. Forn serà el tercer condemnat per l'1-O que accedeix a aquests permisos, després que ja ho fessin Jordi Cuixart i Jordi Sànchez al gener. La concessió de permisos depèn de la junta de tractament, en funció de l’evolució de l’intern i els criteris bàsics són bona conducta i previsió de retorn al centre. En els permisos de fins a dos dies, la junta de tractament proposa i resol el Servei de Classificació de la Secretaria. En els permisos d'entre 3 i 7 dies, proposa la junta de tractament i resol el jutge de vigilància penitenciària. El nombre de dies consecutius de permís creix progressivament si l’evolució del pres és positiva, i les sortides són sempre sense acompanyament de professionals penitenciaris.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:L'Agència Tributària de Catalunya recapta 4.314 MEUR arreu del país d'ençà de la seva implantació al territori. Pere Aragonès en subratlla "l'eficàcia" i posa en valor el servei "d'acompanyament" al contribuent, a qui també s'ajuda amb la declaració de la renda. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ja ha recaptat 4.314 milions d'euros (MEUR) arreu del país d'ençà de la seva implantació al territori. Tots, corresponents a aquells tributs propis i als cedits per l'Estat. Entre el setembre del 2017 i fins aquest 31 de març passat, les quatre delegacions i dinou oficines territorials de l'ATC han atès 374.691 persones i han gestionat 1.379.060 expedients. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha destacat "l'eficàcia" de l'agència i ha subratllat que tots aquests diners han servit per "finançar escoles, hospitals i serveis públics". En paral·lel, Aragonès ha posat en valor el servei "d'acompanyament" al contribuent que fa l'ATC, recordant que aquest 2019, per segon any, el seu personal també ajudarà a fer la declaració de renda del 2018 a tots aquells qui ho sol·licitin. Durant la campanya de l'any passat, l'ATC ja va fer-ho amb 15.502 contribuents. El vicepresident del Govern ha destacat que la contribució que l'ATC fa amb la campanya de la renda és "una peça més del desenvolupament" de l'organisme. Aquest 2019 és el segon any que l'agència ajuda a confeccionar la declaració de l'IRPF a tots aquells contribuents que així ho desitgin. El servei de cita prèvia es podrà sol·licitar a partir del 9 de maig i l'atenció presencial es farà entre el 14 d'aquell mes i l'1 de juliol. Es portarà a terme a les 32 oficines (dinou de pròpies i tretze de serveis tributaris compartides amb entitats locals) que l'agència té desplegades arreu del territori. En concret, hi haurà 58 llocs d'atenció –un 20% més que l'any passat- i 87 professionals repartits arreu de Catalunya. Els funcionaris de l'ATC, a més, també atendran aquells ciutadans que ho desitgin per fer la declaració de l'impost sobre el Patrimoni. En aquest cas, però, aquest servei es restringeix a cinc punts (la seu de l'ATC a la Zona Franca, l'oficina del Poblenou i les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona). Pere Aragonès ha subratllat que la col·laboració de l'ATC amb la declaració de la renda s'emmarca "dins l'objectiu d'una administració tributària de servei i acompanyament al ciutadà". I ha donat a conèixer que l'any passat –el primer que l'ATC prestava el servei- es van atendre 15.052 contribuents per fer la declaració de l'IRPF (dels quals, 2.815 a comarques gironines). El vicepresident també ha volgut posar en valor que un 95% dels qui van fer la declaració de l'IRPF a través de l'ATC van qualificar l'atenció rebuda d'altament satisfactòria. "Perquè la nostra idea d'administració tributària és la que posa les coses fàcils, elimina burocràcia i actua amb rapidesa i eficàcia", ha afirmat el vicepresident. 4.314 MEUR recaptats Aragonès, que aquest dijous ha visitat la delegació de l'ATC a Girona, també ha aprofitat per passar balanç de l'activitat recaptatòria de l'agència. D'ençà de l'1 de setembre del 2017, quan l'ATC va estendre la seva capil·laritat arreu del país, les seves quatre delegacions i dinou oficines territorials han atès 374.691 persones, han gestionat 1.379.060 expedients i han recaptat 4.314 MEUR. Tots, corresponents a aquells tributs propis i cedits per l'Estat. D'aquest global, 85,35 MEUR s'han recaptat a les comarques gironines. En concret, són 85.358.840,05 euros. Aquí, des de la delegació de la carretera Barcelona i les tres oficines territorials (la Bisbal d'Empordà, Santa Coloma de Farners i Figueres) s'han atès 35.000 persones i s'han gestionat 135.005 expedients. "Del tribut obligatori a l'estat del benestar" El vicepresident i conseller d'Economia ha destacat que la xarxa territorial de l'ATC, a través de les seves 32 oficines (pròpies i compartides) s'estructura a partir de la premissa de passar "del tribut obligatori a la contribució a l'estat del benestar". Per això, amb la voluntat de "posar les coses fàcils a la ciutadania", Pere Aragonès ha posat en valor la creació de la finestreta única tributària conjuntament amb les administracions locals. Una xarxa que, a dia d'avui, ja suma fins a 203 oficines. "Evitem que el ciutadà no hagi d'anar corrent d'un lloc a l'altre i de taulell en taulell per satisfer les seves obligacions", ha explicat el vicepresident. En paral·lel, Pere Aragonès ha volgut posar de relleu que l'ATC ha ampliat la seva cartera de serveis "exercint totes les funcions que li corresponen", assumint també la recaptació executiva (abans, encomanada a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària). És a dir, actuant en el cas que el contribuent no satisfaci les seves obligacions (i si cal, embargant comptes bancaris o béns). "Per això, hem desenvolupat el decret de subhastes electròniques, col·laborem amb administracions locals i el Servei Català de Trànsit perquè la recaptació executiva es pugui fer des de l'ATC", ha conclòs Aragonès.
|
Economia
|
Comptes públics
|
Se salta el confinament i travessa la frontera d'Andorra per pista forestal per anar a veure la parella a Barcelona. El conductor del tot terreny va ser enxampat i denunciat ahir divendres pels Mossos a l'Alt Urgell. Els Mossos d'Esquadra van denunciar ahir divendres el conductor d'un tot terreny que s'havia saltat el confinament i havia accedit a Catalunya des d'Andorra a través de pistes forestals. L'home va ser enxampat en un control a l'Alt Urgell i pretenia anar a veure la seva parella a Barcelona. En paral·lel, la policia catalana també ha informat de la denúncia per quart dia consecutiu contra un home de Lleida ciutat per incomplir el confinament. L'individu, de mitjana edat, estava consumint ahir divendres al migdia una beguda alcohòlica al carrer i, en aquesta ocasió, també va acabar detingut per enfrontar-se als agents.
|
Societat
|
Policial
|
Junqueras: "No m'agrada el soroll ni la gesticulació que no serveix per a res". En una entrevista a 'Informe Semanal de TVE', l'exvicepresident del Govern ha rebutja "tota expressió violenta" i aposta per "establir una relació bilateral" amb l'Esat. L'exvicepresident del Govern i president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit en una entrevista al programa Informe Semanal de TVE: "No m'agrada el soroll ni la gesticulació que no serveix per a res, confio que es dediquin les energies a allò que serveixi més als ciutadans". En les respostes escrites des de la presó de Lledoners, el líder independentista ha rebutjat "qualsevol expressió violenta" i ha titllat d'"error incomprensible que algú cregui que amb incidents s'aconsegueix alguna cosa", en referència als altercats que van ocórrer a Barcelona durant el primer aniversari de l'1-O. Preguntat sobre la via unilateral, ha exposat que "en el programa electoral d'ERC del 21-D es parlava d'establir una relació bilateral (amb l'Estat)" i que, hores d'ara, el partit es manté "en aquesta posició".
|
Política
|
Partits
|
El fiscal demana vuit anys de presó per un home que va abusar sexualment d'un menor a Vila-seca a finals de l'any passat. L'home acumula tres condemnes anteriors per casos similars, sempre amb menors d'edat. El Ministeri Fiscal demana vuit anys de presó per un home acusat d'un delicte d'abusos sexuals a un menor de 16 anys a Vila-seca (Tarragonès) a finals de l'any passat, amb la circumstància d'agreujant. A més, també demana una pena de llibertat vigilada durant nou anys i inhabilitació especial per a qualsevol professió i ofici, sigui o no remunerat, que comporti contacte regular i directe amb menors per un temps de 12 anys. El fiscal també prohibeix que, durant divuit anys, l'acusat no pugui apropar-se a menys de 300 metres del menor, així com del seu domicili, lloc d'estudi o un altre indret on es trobi o freqüenti. Finalment, en concepte de responsabilitat civil demana que l'home indemnitzi el menor amb 3.000 euros en concepte per danys morals. Es dóna el cas que l'acusat, de 50 anys, acumula tres condemnes anteriors per delictes d'abusos sexuals, tots ells a menors d'edat. Els fets van tenir lloc el passat 31 de desembre poc després de dos quarts d'una del migdia quan l'acusat va veure un menor, de set anys, a la zona d'aparcament del bassar Market Home, ubicat a Vila-seca, que esperava que el seu pare acabés de comprar. L'home va posicionar-se entre uns matolls junt a la paret del local i va començar a cridar al menor, dient-li "vine, vine", mentre li ensenyava una moneda de cinc cèntims d'euro. Quan el nen es va apropar, l'acusat, amb ànim de satisfer el seu desig sexual, li va mostrar els seus genitals al mateix moment que li insistia perquè els hi donés un petó. Com el menor es va negar, l'home va agafar-li la mà i l'obligava a tocar-li el penis. A continuació, es va posicionar just al darrera del nen encara amb els seus genitals fora del pantaló i va començar a fregar-se contra l'espatlla i les natges mentre feia tocaments per damunt de la roba per tot el cos. En aquell instant, dos persones que transitaven pel lloc van observar l'escena acudint immediatament a l'auxili del menor. Primer, l'acusat va dir-li a una de les persones que s'apropa que era l'avi del nen, però quan l'altre testimoni truca a la policia, l'home decideix marxar a peu cap al seu domicili de Vila-seca. Aquest darrer testimoni el segueix durant tot el trajecte i aporta una descripció física a la policia, amb la qual l'acusat va poder ser detingut posteriorment. El jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona va dictar presó provisional comunicada i sense fiança des del 8 de febrer passat i la fiscalia demana que es mantingui aquesta situació fins al judici oral. Es dóna el cas que l'acusat és un reincident i acumula tres condemnes anteriors, totes complertes, per delictes d'abusos sexuals a menors de 16 anys. En concret, va complir la pena d'un any de presó per un delicte d'abús sexual a un menor segons sentència ferma del penal 2 de Tarragona de l'any 2008; va complir penes de multa i de privació de residir prop d'un menor per dos delictes d'abusos sexuals per sentència ferma del penal 4 de Tarragona de l'any 2009; i va complir un any de presó per un delicte d'abús sexual a un menor segons sentència ferma del penal 4 de Tarragona de l'any 2010.
|
Societat
|
Judicial
|
Comín diu que 39 treballadors de la Clínica del Vallès passaran als hospitals públics de Sabadell i Terrassa. El trasllat de l'activitat del centre privat al Taulí i al Consorci de Terrassa no suposarà cap acomiadament d'empleats indefinits. El conseller de Salut, Antoni Comín, ha assegurat aquest dimarts que el trasllat de l'activitat sanitària púbica de la Clínica del Vallès al Consorci Sanitari de Terrassa i a l'hospital Parc Taulí de Sabadell no suposarà l'acomiadament de cap treballador amb contracte indefinit que es dediqués a l'activitat pública. No obstant, sí que comportarà el traspàs de 39 empleats del centre privat de Sabadell, propietat del grup Quirón, als dos hospitals públics del Vallès Occidental. El passat mes de maig el conseller va dir que eren 65 els treballadors que es preveia passarien de l'empresa privada a alguna de les dues públiques, però la xifra s'ha reduït. Segons ha dit el conseller, els únics treballadors que potser perdran la feina seran els que tenien contractes temporals, que no seran renovats, però ho ha desvinculat del fet d'eliminar l'activitat pública de la clínica privada. L'activitat que actualment està derivada a la Clínica del Vallès es traslladarà al Parc Taulí de Sabadell en un 65% i al Consorci Sanitari de Terrassa (CST) en un 35% un cop finalitzi el contracte mitjançant el qual es derivava activitat cap aquest centre. L'inici del trasllat començarà el 16 d'agost. Per assumir aquesta activitat, el Taulí rebrà 5 MEUR i el CST 2,5 MEUR, dels 7,5 MEUR anuals del contracte a la Clínica del Vallès. En llits es traduirà en l'habilitació de 37 llits entre els dos centres i tres quiròfans. El trasllat es farà de manera "progressiva i planificada" i durarà un any a partir del 16 d'agost. Fins ara l'activitat que es derivava corresponia a 3.700 altes anuals, de les quals 2.400 passaran al Taulí – 550 mèdiques i 1.850 quirúrgiques- i 1.300 al CST -550 mèdiques i 750 quirúrgiques-. Pel que fa a les quirúrgiques, la majoria són oftalmològiques, cirurgia general, traumatologia i urologia. D'altra banda, l'Ajuntament de Sabadell avançarà 4 MEUR a la Generalitat per tal que a principis del 2018 s'hagin construït dues noves plantes d'Urgències i es puguin habilitar 96 llits que permetin "millorar la capacitat de drenatge" d'aquest servei. A Terrassa, la Generalitat destinarà 4,5 MEUR durant aquest 2016 per a activitat addicional, un milió més del que es va destinar el 2015. En segon lloc, el Departament farà una aportació extraordinària de 2,2 MEUR per començar a eixugar el dèficit. Aquestes xifres sumades als 2,5 MEUR que rebrà anualment pel trasllat del 35% de l'activitat que fins ara es derivava a la Clínica del Vallès, fan una inversió total de 9,2 MEUR.
|
Societat
|
Salut
|
CaixaBank convoca el consell d'administració a València per al 23 d'octubre. L'entitat presidida per Jordi Gual també celebrarà la roda de premsa de presentació de resultats a la capital del País Valencià. CaixaBank ha convocat el consell d'administració de l'entitat a la seva nova seu social de València per al dilluns 23 d'octubre, segons ha anunciat el banc presidit per Jordi Gual. En el comunicat, CaixaBank també ha informat que la presentació de resultats davant els mitjans de comunicació també es farà a la seu social de la capital del País Valencià, al carrer Pintor Sorolla, amb la presència del conseller delegat, Gonzalo Gortázar, el 24 d'octubre. Fins ara, la presentació de resultats trimestrals i anuals se celebrava als edificis centrals de CaixaBank a l'Avinguda de la Diagonal de Barcelona. L'anunci de CaixaBank es produeix després que el divendres 6 d'octubre passat l'entitat anunciés el trasllat de la seva seu social de Barcelona a València davant "la situació política i social a Catalunya". En el cas de Banc Sabadell, que va anunciar el trasllat de la seu social de Barcelona a Alacant el 5 d'octubre passat, ''per protegir els interessos de clients, accionistes i empleats" davant la situació d'incertesa política a Catalunya, la reunió del consell d'administració de l'entitat està convocat per al dijous 26 d'octubre a Alacant i la roda de premsa de presentació de resultats corresponents al tercer trimestre a Madrid el 27 d'octubre.
|
Economia
|
Finances
|
AMPLIACIÓ:Rivera vol una taula de negociació PP-PSOE-C's però manté que no donarà suport a un govern de Rajoy. "No estarem en pactes amb partits nacionalistes ni separatistes", assegura tot reivindicant Ciutadans com a garantia que hi haurà "canvis". El líder de Ciutadans (C's), Albert Rivera, ha apostat aquest dilluns per obrir una taula de negociació a tres bandes, amb el PP i el PSOE, i ha refermat el rebuig del seu partit a un govern encapçalat per Mariano Rajoy. "No donarem suport a cap govern de Rajoy. Si tot ha de seguir igual, amb el mateix president, estarem a l'oposició. Si volen comptar amb els votants de C's, han de saber que volem canvis", ha dit de forma taxativa. En roda de premsa a Madrid, Rivera ha reconegut que els seus 32 diputats no són necessaris perquè hi hagi un nou govern a Espanya. Ara bé, ha matisat que sí que són condició perquè hi hagi reformes. D'altra banda, el cap de files de la formació taronja ha deixat clar que no participarà d'aliances al costat de partits nacionalistes com el PNB, que creu que "qüestionen la igualtat i unió dels espanyols". Rivera ha defensat que PP, PSOE i C's obrin a partir de quan abans millor una taula negociadora per teixir un acord d'"àmplia majoria". Creu que aquesta és la millor fórmula per garantir la governabilitat a l'Estat, tot i que ha reconegut que el seu partit –amb 32 escons, 8 menys que el 20-D- ja no és "necessari" perquè hi hagi un nou executiu, sempre i quan els socialistes decideixin facilitar la investidura dels populars. D'aquesta manera, Rivera ha volgut traslladar la pressió al PSOE i refermar la preferència de l'executiva nacional taronja a una gran coalició. En canvi, ha rebutjat de forma frontal donar suport a un pacte integrat per formacions nacionalistes com el PNB. Ciutadans, en cap cas, vol repetir l'escenari dels últims "35 anys" de democràcia, en què la governabilitat espanyola ha estat condicionada pels partits nacionalistes bascos, catalans o canaris, ha explicat Rivera. Durant la campanya electoral, C's va deixar clar que no contribuiria a revalidar la presidència de Mariano Rajoy, ni tan sols abstenint-se en la investidura. A la pregunta de si mantenen aquesta màxima, Rivera ha respost aquest dilluns, en roda de premsa a Madrid, que el seu partit "no donarà suport" a un govern encapçalat pel líder del PP. Ara bé, ha matisat que "mai" van parlar de "veto" a Rajoy. "No hi ha un ni un sol votant que no sàpiga que C's no donarà suport ni estarà en un govern en què estiguem pendents de la corrupció, de Bárcenas o de Rita Barberá. Si tot ha de ser igual, amb el mateix president, estarem a l'oposició, farem una oposició responsable", ha promès tot afirmant que volen fer possible "el canvi" i "les reformes que ni PP ni PSOE han emprès en 35 anys". En aquesta línia, ha volgut treure pit i reivindicar el paper cabdal del seu partit tant per assegurar la posada en marxa de reformes substancials al si de l'Estat com per aconseguir asseure populars i socialistes en una mateixa taula negociadora. Ha demanat a PP i PSOE que "trenquin la Guerra Freda i abandonin les trinxeres ideològiques" i posin per davant els interessos generals als "noms" i les "cadires". En clau d'anàlisi electoral, Rivera ha dit que els resultats aconseguits aquest diumenge –3.123.769 vots, amb el 13,05% del percentatge total- són "acceptables", tot i que "no suficients" pel que fa a nombre d'escons (32 front als 40 del 20-D), ja que esperaven revalidar la xifra de diputats al Congrés. Lluny de fer autocrítica, el cap de files de la formació taronja ha atribuït el descens a la llei electoral espanyola, que creu que els ha perjudicat: "amb només vuit dècimes menys de percentatge de vot, perdem vuit diputats". A més, ha tornat a assegurar que el seu partit ha aconseguit "consolidar l'espai de centre polític" a l'Estat, "com fa 30 anys que no passava".
|
Política
|
Partits
|
Operació "pionera" al Trueta per extreure per endoscòpia el recobriment intern de l'esòfag d'una pacient amb càncer. La intervenció ha permès que la dona pogués conservar l'òrgan, que en la majoria de casos amb aquesta malaltia s'ha d'extirpar. L'hospital Josep Trueta de Girona ha realitzat una operació "pionera" per extreure per via endoscòpica el recobriment intern de l'esòfag a una pacient amb càncer. La intervenció ha permès que la dona, de 55 anys i amb un carcinoma escamós superficial, conservi l'òrgan, que en la majoria de casos implica una cirurgia convencional on se li hagués hagut de treure l'esòfag. El centre realitza des de l'any 2016 operacions d'aquest tipus en casos de tumors molt localitzats però, fins ara, només s'havien fet extirpacions molt segmentades. Professionals del Servei de Digestologia, en col·laboració amb el Servei de Cirurgia General i Digestiva, s'han encarregat de dur a terme l'operació. El Trueta va començar a practicar aquest tipus d'intervencions amb l'aplicació de tècniques d'endoscòpia l'any 2016. Fins ara, però, només s'havien fet extirpacions molt segmentades. Des de l'any passat, el Servei de Digestologia potencia aquest sistema per a neoplàsties incipients de còlon, estómac i esòfag. Uns tipus de càncers que, tot i estar en estadis inicials, tradicionalment s'erradiquen amb cirurgia convencional. Una situació que allarga el procés de recuperació dels pacients. L'operació que el centre hospitalària ha realitzat ara ha permès extreure, a través de la boca, la meitat del recobriment intern de l'esòfag, un teixit de 8 centímetres de llargada que revestia tota la circumferència de l'òrgan. La pacient, una dona de 55 anys, pateix un tipus de càncer (carcinoma escamós superficial) que habitualment es tracta amb cirurgia convencional. La intervenció va durar aproximadament tres hores i la pacient s'està recuperant favorablement. El centre preveu realitzar un centenar d'intervencions endoscòpiques d'aquest tipus cada any. Un centre capdavanter Els avenços en el camp de les endoscòpies i la millora de l'instrumental que s'utilitza permeten un nou escenari d'oportunitats d'aplicació de diferents tècniques per a cada cas. Una de les més innovadores és la resecció transmural endoscòpica. El Trueta va ser el primer hospital català en posar-la en pràctica el 2015 per als tractament dels tumors de còlon. La seva evolució permet un alt índex de precisió en el procés d'extirpació de l'àrea afectada. El Servei de Digestologia també és capdavanter en l'ús de l'anomenada radiofreqüència endoscòpica per al tractament de l'esòfag de Barrett, i en la dissecció endoscòpica submucosa amb bisturí endoscòpic. Aquestes tècniques es duen a terme amb una sedació profunda, en comptes de l'anestèsia que s’utilitza en cirurgia convencional. Això simplifica la preparació per a la intervenció i permet al pacient una recuperació molt més ràpida.
|
Societat
|
Salut
|
Puigdemont reprodueix unes paraules de Rajoy per defensar la llibertat d’expressió i donar suport a Forcadell. El president de la Generalitat replica al president espanyol en funcions a través de Twitter. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reproduït la mateixa expressió utilitzada pel president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, per reivindicar la llibertat d’expressió i donar suport a Forcadell. A través del seu compte de Twitter, Rajoy ha manifestat: “És increïble que a aquestes alçades haguem de reivindicar un dret com el de la llibertat d’expressió. La meva solidaritat amb Felipe González”, en referència al fet que estudiants de l’Universitat Autònoma de Madrid impedissin una conferència de l’expresident. Puigdemont ha reproduït en el seu Twitter exactament la frase de Rajoy però afegeix: “La meva solidaritat amb Carme Forcadell”. Aquest dimecres la fiscalia de Catalunya va presentar una querella contra la presidenta del Parlament per permetre la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.
|
Política
|
Govern
|
El jutge envia a presó el suposat parricida de Sils per assassinat, estafa i falsedat documental. El sospitós ha passat a disposició judicial aquest dijous després que els Mossos el detinguessin dilluns passat. El titular del jutjat d'Instrucció 1 de Santa Coloma de Farners ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança pel fill de la dona morta a la urbanització de Vallcanera, a Sils (Selva). L'home s'enfronta a un delicte d'assassinat, un altre d'estafa i un de falsedat documental. El detingut dilluns ha arribat emmanillat i custodiat pels Mossos d'Esquadra a les 9.20 als Jutjats. En la seva declaració policial, el sospitós va reconèixer que el novembre passat va matar la seva mare ofegant-la al domicili familiar situat al carrer Tigre de la urbanització Vallcanera. Els Mossos van trobar el cadàver embolicat en plàstics divendres passat. El cos estava en un estat avançat de descomposició i al costat d'una escala que donava accés al garatge en una habitació
|
Societat
|
Judicial
|
Els alumnes de l'escola de Bàscara tornen a les aules. És el primer dia que els infants trepitgen el centre després de la pandèmia. L'escola de Bàscara (Alt Empordà) ha reobert les seves portes aquest divendres als alumnes de de primària a les nou del matí. Ho han fet després que l'Ajuntament de Bàscara tragués el cadenat que impedia a professors i alumnes tornar al centre després de la pandèmia. Des del Departament d'Educació van enviar un segon requeriment aquest dimarts i per això el dijous el matí els professors ja van poder entrar al centre. Fins aquest divendres, però, els alumnes no han tornat a l'escola de Joan Reglà, ja que ahir els professors van aprofitar per preparar tot el material. La majoria dels que hi han anat són de 6è de primària que aquest divendres han aprofitat per fer classe de nou a onze de matí.
|
Societat
|
Educació
|
L'art català modernista i d'avantguarda aterra al Japó de la mà del MNAC amb una gran exposició. Cinc ciutats japoneses acolliran 120 obres des de Casas, Rusiñol, Gaudí, Puig i Cadafalch o Sunyer. L'exposició 'Barcelona. The city of artistic miracles. The essence of the Catalonian Modern Art from the Modernisme to the Avant-garde' ha obert portes aquest dimecres a la ciutat japonesa de Nagasaki, com la primera seu que acollirà una mostra d'art català modernista i d'avantguarda. El MNAC col·labora amb l'organització de l'exposició juntament amb el Museu de Nagasaki i The Kobe Shimbun, que han reunit 120 obres d'exponents artístics com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Joaquim Sunyer. La mostra viatjarà a les ciutats de Himeji, Sapporo i Shizuoka, per finalitzar a Tòquio a principis del 2020. El MNAC és el principal prestador de peces, un total de 50, que inclouen pintures, escultures, dibuixos, fotografies, plànols i objectes que retraten la transformació de Barcelona i l'efervescència artística de tombant de segle. 'The city of artistic miracles' ('La ciutat dels miracles artístics'), que s'ha inaugurat aquest dimecres a Nagasaki i s'hi estarà fins el 9 de juny, conté obres d'Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Josep María Jujol, Gaspar Homar, Juli González, Mela Mutermilch, Joaquim Torres García, Josep Clarà, Xavier Nogués, Manolo Hugué, Pablo Gargallo o Juli González, entre d’altres. Obres de les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX que tracen un recorregut de l’expansió de la ciutat i de l'Exposició Internacional de 1888. Tal i com ha informat el Museu Nacional en un comunicat, la mostra reflecteix les llums i les ombres del període, l'admiració dels artistes per París i la importància del cafè 'Els 4 Gats'. D'aquesta manera, presenta el moviment noucentista, la recerca de les arrels mediterrànies, la irrupció de les avantguardes i la fractura que va suposar la Guerra Civil. El comissari de l'exposició és el catedràtic d'Història i Cultures de la facultat d'Humanitats de la Universitat femenina de Show, Akira Kinoshita. Altres institucions com el Museu de Montserrat o el Museu de les Arts Escèniques han prestat obres per a l'exposició. Després de passar pel Nagasaki Prefectural Art Museum, la mostra viatjarà al Himeji City Museum of Art el 29 de juny, al Sapporo Art Park el 14 de setembre, el Shizuoka City Museum of Art el 15 de novembre i finalment a la capital del país el 8 de febrer de 2020, on recalarà a la Tokyo Station Gallery.
|
Cultura
|
Arts
|
El Grup de Defensa del Ter denuncia la presència de bassals amb aigua residual contaminada a Manlleu. L'entitat ecologista acusa l'empresa de compostatge Fervosa de "no posar fi a la problemàtica". El Grup de Defensa del Ter ha denunciat davant de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) la presència d'uns bassals permanents d'aigua residual contaminada a tocar de l'empresa de compostatge Fervosa, a Manlleu (Osona). L'entitat explica que ja fa dos anys que van alertar als Agents Rurals i a l'ARC de la presència d'aquests bassals i lamenten que "malgrat l'empresa informa que ha pres totes les mesures de control requerides, segueix sense haver posat fi a la problemàtica". El col·lectiu explica que els bassals, que estan situats a la part inferior d'un marge, "podrien formar-se a través de filtracions que passen per la roca i acaben sobreeixint a sota del marge en forma de bassal". Per això, l'entitat creu que "pot haver-hi una afectació del subsòl, dels camps, de les aigües subterrànies de l'entorn i de la riera del Poquí, que es troba a uns 200 metres". Els darrers mesos el Grup de Defensa del Ter ha estat fent seguiment de l'estat dels bassals i ha analitzat una mostra del líquid amb un resultat "clarament contaminant amb alts continguts d'amoníac, compostos de nitrogen i demanda química d'oxigen". Per això, l'entitat ha tramitat de nou una denúncia a l'Agència Catalana de Residus. En aquest sentit, esperen que la denuncia serveixi per reobrir el cas i "poder trobar i aturar l'origen d'aquestes filtracions que afecten directament el nostre territori".
|
Societat
|
Medi ambient
|
El Govern atribueix l'augment de l'atur al novembre a la finalització de la temporada d'estiu. Ginesta destaca l'increment de contractes indefinits i resta importància al Black Friday perquè les contractacions són molt puntuals. El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha atribuït l'augment de les dades de l'atur registrat del mes de novembre a la finalització dels contractes de la temporada d'estiu i ha celebrat que malgrat l'increment de desocupats hagi estat la pujada més moderada des del 2015, amb 3.208 persones i 28.057 persones menys que fa un any. Així mateix, Ginesta ha destacat que els principals augments han sigut en el sector serveis -més contretament en les divisions d'allotjament i serveis de menjar- i que per territoris s'han registrat pujades a les demarcacions de Girona i Tarragona, mentre que a les de Lleida i Barcelona els increments han estat més "sostinguts". D'altra banda, Ginesta també ha valorat positivament l'augment en la contractació indefinida, tot i que ha lamentat que l'índex encara és "baix", i ha restat importància a l'impacte que pugui tenir el Black Friday perquè els contractes són de durada puntual, de dos o tres dies.
|
Economia
|
Treball
|
Un mort en un xoc frontal entre un cotxe i un camió a l'N-420 a Riudecols. La víctima mortal és un home de 29 anys. Un home de 29 anys ha mort aquest divendres al matí a conseqüència d'una col·lisió frontal entre un cotxe i un camió a l'N-420 a Riudecols (Baix Camp). Segons el Servei Català de Trànsit, l'accident s'ha produït a dos quarts de vuit del matí al punt quilomètric 856. La víctima mortal és el conductor del turisme, que s'ha incendiat després de topar frontalment amb el vehicle de gran tonatge. Es tracta d'un home de 29 anys que ha hagut de ser excarcerat pels Bombers de la Generalitat. Amb tot, els efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) no han pogut fer res per salvar-li la vida. A conseqüència del xoc l'N-420 ha estat tallada durant gairebé una hora i des de tres quarts de nou del matí es dóna pas alternatiu als vehicles dels dos sentits de la marxa. Fins al lloc s'hi han desplaçat dues ambulàncies del SEM, quatre dotacions terrestres dels Bombers i cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra.
|
Societat
|
Successos
|
El comerç de les zones afectades per la vaga del taxi perd un 25% de clientela, segons RetailCat. La patronal lamenta que el bloqueig al centre de la ciutat dona "mala imatge" i genera "desafecció de la ciutadania". El comerç de les zones afectades pel bloqueig del taxi al centre de Barcelona han perdut aquest dilluns un 25% de clientela respecte a un dia normal, segons ha calculat la patronal Unió d'Entitats de Retail de Catalunya (RetailCat). "La gent vol passejar i comprar amb tranquil·litat, evitant els conflictes, per això molts han optat avui per altres zones de la ciutat", ha afirmat Salva Vendrell, vicepresident de RetailCat i president de la Fundació Barcelona Comerç. "Pensem que el bloqueig a la ciutat provoca l'efecte contrari al desitjat pel sector del taxi: mala imatge i desafecció de la ciutadania", ha lamentat Vendrell, que també ha expressat la seva preocupació "per la situació de col·lapse" que està patint Barcelona per les mobilitzacions del sector del taxi. "Una situació de bloqueig que no només és un entrebanc per als clients, sinó també per al miler de treballadors del retail de la zona afectada", ha afirmat el vicepresident de RetailCat. "1 de cada 3 treballadors ha tingut dificultats per accedir al llocs de treball i tots es mostren preocupats per la sensació d’inseguretat i de tensió prop dels comerços", ha puntualitzat Vendrell, que considera que el sector del taxi –de la mateixa manera que el sector del comerç- "haurà de trobar vies per ser competitiu davant les alternatives que sorgeixin". "Igual que el sector del comerç tradicional conviu fa anys amb nous operadors: grans establiments especialitzats i empreses d'e-commerce", ha recordat el vicepresident de RetailCat. "Per al comerç això ha canviat completament les regles del joc: amb una retallada molt significativa dels marges i una elevada pressió en la recerca de l'excel·lència i d'una millor experiència de compra que faci que els clients valorin el paper del comerç de proximitat pel seu bon servei, pel seu paper vertebrador de les ciutats i per la seva funció social", ha conclòs Vendrell.
|
Economia
|
Comerç
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.