sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
AMPLIACIÓ:Un home reté una dona al consolat de Mali des de primera hora de la tarda. Els Mossos d'Esquadra tenen identificat l'individu que la reté però no n'han transcendit els motius. Un home reté una dona al consolat de Mali, al número 126 de l'Avinguda Tarradellas de Barcelona, des de primera hora de la tarda d'aquest dilluns, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. La policia catalana ha rebut l'avís del fet cap a un quart de quatre de la tarda, quan se'ls ha trucat des del mateix consolat per informar-ne, i des d'aleshores treballa per esclarir els fets. De moment, els Mossos han confirmat que tenen identificat l'home que reté la dona, tot i que no han donat detalls sobre la identitat ni d'ell ni de la dona o sobre els motius que l'haurien dut a fer aquesta acció. A un quart de set de la tarda els Mossos han confirmat que l'home que reté la dona dins del consolat és un ciutadà de Mali i han explicat que serveis especialitzats del cos hi estaven mediant. L'edifici està acordonat per la policia des del principi de l'incident, però cap a tres quarts de set els Mossos han tallat el tram que va des de l'Avinguda Sarrià fins al carrer Comte Borrell. Diversos curiosos observen l'escena enmig d'un fort desplegament policial, que ha apartat els vianants del davant de l'edifici on hi ha l'home i la dona retinguda.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:L'estany d'Ivars i Vila-sana mostra símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic''. Segons l'entitat conservacionista Egrell 4 espècies reproductores han desaparegut en els darrers anys fan una crida a les administracions perquè inverteixin en la gestió de l'espai. L'estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell) mostra símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic'' després de la ràpida recolonització d'espècies que hi va haver els primers anys d'aquest espai natural recuperat. Segons la Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (Egrell), en els darrers anys quatre espècies reproductores han desaparegut de l'estany: el Cabussó Collnegre, el Fumarell Carablanca, la Gavina Riallera i la Gavina Capnegre. Segons Joan Estrada, president de l'entitat, això no vol dir que aquestes espècies, que són vulnerables i algunes en perill d'extinció, es vegin a vegades a l'estany però sí que han deixat de fer servir l'espai com a lloc de reproducció. Des d'Egrell s'apunta a la crisi econòmica com un dels factors que ha provocat aquest deteriorament de la qualitat ambiental de l'estany i han fet una crida a les administracions perquè tornin a invertir en la gestió activa de l'espai ''ja que tot sol no funciona''. Els símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic'' a l'estany d'Ivars i Vila-sana es poden veure en l'evolució de les espècies reproductores o les espècies més sensibles com la fotja, segons Egrell. En aquest sentit, asseguren que algunes de les més abundants o en progressió són ''poc'' aquàtiques i que depenen de medis com els abocadors, com el cas del gavià argentat i la cigonya. Precisament molt a prop de l'estany hi ha l'abocador comarcal de Castellnou de Seana, punt de dependència de moltes de les aus. Joan Estrada ha explicat que a causa de la crisi econòmica han disminuït els recursos per fer seguiments acurats de l'estat de l'estany. Ha posat com a exemple els que es feien des de la Universitat de Lleida sobre l'aigua, que ja no es fan, de manera que ''no hi ha informació sobre la qualitat i la presència de macròfits''. La introducció de la carpa els primers anys de la recuperació de l'estany ha provocat que hagin desaparegut bona part d'aquest macròfits i també que l'aigua s'hagi enterbolit. Això és el que se suposa que hauria provocat que algunes espècies que s'alimenten d'aquesta vegetació hagin marxat, com el fumarell i els cabussons negres o la rarificació de la fotja. Tampoc hi ha un control sobre la mida que fan els peixos i si són òptims per al consum de determinades aus. D'altra banda, Estrada ha lamentat que no s'estigui fent cap seguiment sobre la presència de la Llúdriga a l'estany després de ser detectada fa uns anys. Segons Egrell, la desaparició d'espècies reproductores a l'estany d'Ivars i Vila-sana s'ha anat esdevenint des de l'any 2014. Malgrat tot continua sent una de les principals zones humides de Catalunya i ella sola acull el 30% de la població d'ànecs, cabussons i fotges de la plana de Lleida a l'hivern. Des que el 2005 va tornar a començar a entrar aigua a la cubeta de l'estany s'han detectat 256 espècies d'ocells diferents, de les quals 117 estan lligades als medis aquàtics, 31 d'elles amb reproducció probable o segura. Al 2017 s'han detectat 5 espècies noves a l'estany, 2 d'elles aquàtiques, una parcialment depenent de canyissar i dos forestals. De les 5 només una de les característiques dels medis forestals és possiblement reproductora. Així mateix, l'any passat hi ha indicis que van criar a l'estany 15 espècies aquàtiques. Egrell però, remarca que aquesta no és una bona xifra per l'empobriment d'espècies aquàtiques detectat en els darrers tres anys.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Caixabank descarta fusionar-se amb altres bancs i defensa que pot competir en solitari. L'entitat reconeix que l'evolució del mercat pressiona la rendibilitat del sector i preveu un escenari de tipus d'interès plans fins al 2021. CaixaBank descarta fusionar-se amb altres bancs i defensa que té dimensió i diversificació de negoci suficient per a competir en solitari en el mercat financer. L'entitat ha tancat el 2019 amb un 14% menys de beneficis, a causa de l'impacte de l'Expedient de Regulació d'Ocupació, que ha afectat uns 2.000 treballadors a tot l'Estat. Segons ha defensat el president de l'entitat, en la roda de premsa de presentació de resultats de l'any, aquesta reestructuració ajudarà a bastir una base sòlida de cara al futur, en el qual preveuen créixer de manera orgànica. "Les distraccions amb fusions no ens interessen", ha dit Gual. Amb tot, el màxim dirigent de CaixaBank, ha reconegut que l'any 2019 ha sigut un any "complicat" en el qual l'evolució del mercat ha pressionat la rendibilitat del sector financer i ha dit que preveu un escenari de tipus d'interès plans fins al 2021. Descarta fusions El president de l'entitat financera ha assegurat que el pla estratègic marcat fins al 2021 es basa en el creixement orgànic i ha explicat que les diferents línies de negoci de crèdit, d'assegurances, fons d'inversió i targetes asseguren el futur de CaixaBank i "permeten navegar" en un horitzó de tipus baixos. "Som una entitat amb una dimensió, diversificació i presència territorial que ens permet competir i tenir un èxit en el canviat negoci bancari", ha defensat, abans d'afegir que les "distraccions amb fusions no interessen" al grup. Tipus d'interès molt baixos CaixaBank preveu operar amb tipus d'interès "molt baixos" que no pujarien fins a mitjans del 2021, segons les previsions del banc. Per aquest motiu, Gual ha defensat una política "molt prudent" i ha reclamat que es promoguin reformes de polítiques estructurals que donin suport al creixement en els països amb marge fiscal d'actuació. El directiu ha assegurat que "no els queda més" que actuar com si la situació a l'Eurozona es mantingués "de manera indefinida" tot i que "tard o d'hora, (els tipus) tornaran a pujar". Tot i l'escenari advers per la banca, el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, ha descartat cobrar els particulars per a tenir dipòsits al banc, de la mateixa manera que s'està fent amb els grans clients. A més, Gortázar ha assegurat que les decisions del Banc Central Europeu afecten tot el sector en el seu conjunt i ha admès que aquestes polítiques van afectar el marge d'interès de CaixaBank, amb un augment del 0,9%. . No es preveuen més sortides La reestructuració de plantilla ha marcat el resultat final de l'any, que ha acabat amb un 14% menys de beneficis que en l'exercici anterior. Gortázar ha argumentat que amb aquesta mesura es guanyarà eficiència i es rejovenirà la plantilla, ja que, fins al 2021 preveuen crear 9.000 llocs de treball nous. En tot cas, ha descartat que, un cop finalitzat el procés de prejubliacions voluntàries de majors de 58 anys a Barcelona i Terol començat aquest gener, s'hagin de dur a terme més acomiadaments. "Hem donat sortida a persones al mateix temps que hem creat noves línies de negoci en un entorn molt complicat", ha defensat el conseller delegat. En la mateixa línia, Gual ha afirmat que CaixaBank ha tingut uns "bons resultats" en un "mal any" per la banca en general.
|
Economia
|
Finances
|
Renfe higienitzarà les zones comunes dels trens AVE i Llarga Distància durant el viatge. La companyia hi destinarà 127 treballadors de manteniment. Renfe desinfectarà els trens d'AVE i Llarga Distància abans i durant el trajecte i hi destinarà 127 treballadors de manteniment, que començaran la seva tasca abans de la sortida del tren amb la neteja de punts de contacte dels viatgers com els botons o marcs de les portes, entre d'altres. Durant el trajecte, el personal s'encarregarà de mantenir netes les zones comunes i durant les parades intermitges es repassaran les taules o la tauleta de recolzament dels seients que quedin lliures, els recolzabraços i se substituiran els capçals. Segons la companyia, aquests treballs de neteja se sumaran als dels trens quan estan buits que es desinfecten a l'inici i al final de cada servei. A més, els viatgers rebran tovalloletes i gel hidroalcohòlic durant el 'check in' i disposaran de dispensadors de gel als lavabos dels trens. Segons Renfe, cap tren es posa en marxa sense haver estat sotmès a una neteja prèvia i sense la reposició obligada dels elements higiènics i sanitaris. La flota de trens se sotmet a la programació habitual de neteja, que ara s'ha reforçat. Pel que fa la ventilació, Renfe ha introduït millores a l'interior dels trens amb filtres d'altres prestacions i un increment de les renovacions completes de l'aire, que ara es fa cada set minuts.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:L'Audiència de Girona absol el violador reincident acusat del crim de Cabanes. El jurat popular declara culpable d'assassinat i tinença il·lícita d'armes el segon processat. L'Audiència de Girona ha absolt el violador reincident acusat de propinar una pallissa mortal a una dona de 76 anys a Cabanes (Alt Empordà) el 27 de febrer del 2014. El jurat popular ha declarat Antonio García Carbonell no culpable perquè, tot i que declaren provat que va estar al lloc dels fets per cometre un robatori, consideren que no hi ha proves que demostrin que va participar directament en el crim. Per ara, García Carbonell no sortirà en llibertat perquè està en presó preventiva per un altre cas. El jurat popular ha conclòs que l'únic autor del crim va ser el segon acusat, Oriol Boyer. Per això, l'han declarat culpable d'un assassinat amb acarnissament i traïdoria i d'un delicte de tinença il·lícita d'armes. El fiscal i l'acusació particular demanen que el condemnin a 26 anys de presó. El jurat popular considera que un dels dos acusats, Oriol Boyer, va ser qui va propinar la pallissa mortal a la dona de 76 anys a Cabanes però han declarat "no culpable" l'altre processat, Antonio García Carbonell. "Va estar al lloc dels fets per cometre un robatori però no va tenir participació en l'acte de l'assassinat i, per tant, l'hem d'absoldre", ha conclòs el jurat. A més, al veredicte també han ressaltat que no l'han pogut declarar culpable d'un robatori perquè ni fiscalia ni acusació particular l'acusaven per aquest delicte. A l'hora d'absoldre, el jurat s'ha basat, sobretot, en la declaració de dos testimonis. Un d'ells (acusat amb García Carbonell en un cas de falsificació de moneda) va explicar que el violador reincident li havia confessat que va anar amb Boyer a Cabanes per cometre un robatori. Un cop allà, però, García Carbonell es va quedar al cotxe esperant mentre Boyer agredia la víctima. L'altre testimoni va confirmar que els dos homes l'havien anat a veure el dia abans del crim per demanar-li informació per al robatori. Per tot això, el jurat popular considera que les úniques proves que hi ha contra García Carbonell estan relacionades amb l'intent de robatori però no amb l'assassinat. El jurat considera que "l'únic culpable de l'agressió" va ser Oriol Boyer. Han declarat provat que entre les 19.30 i les 22.30 hores del 27 de febrer del 2014 va "abordar" la víctima i la va agredir "fins a deixar-la moribunda". La dona va morir dies després a l'hospital com a conseqüència de les ferides. A més, també conclouen que Boyer va actuar amb acarnissament i traïdoria. "La va immobilitzar, li va introduir un mitjó a la boca perquè no pogués demanar ajuda, la va traslladar a un lloc fosc i apartat i la va colpejar brutalment i amb crueltat", ha declarat provat el jurat. El tribunal ressalta que Boyer la va abandonar moribunda a la intempèrie on va passar la nit sense que ningú la pogués socórrer. El veredicte exposa que les antenes de telefonia mòbil situen Boyer al lloc del crim i que els dos testimonis també l'identifiquen com l'home que acompanyava García Carbonell a cometre el robatori. Durant la lectura del veredicte, el magistrat president ha hagut de cridar l'atenció a Boyer alertant-lo que si no deixava d'interrompre l'enviaria a les garjoles. En dues ocasions ha aixecat la veu per dir que el que deia el jurat popular era "incert" i que l'estaven condemnant per un crim que, assegura, no ha comès. A banda de l'assassinat, el jurat també ha declarat Boyer culpable d'un delicte de tinença il·lícita d'armes perquè, quan els Mossos d'Esquadra van registrar el seu domicili, hi van trobar una escopeta de doble canó retallat per al qual no tenia permís d'armes. Quan els agents li van preguntar per què la tenia, va respondre que era perquè es dedicava "a trencar cames" i necessitava protecció. Demanarà la llibertat Tot l'absolució, García Carbonell no sortirà per ara en llibertat perquè està en presó provisional per la causa de la falsificació de moneda. El seu advocat, Joaquim Bech de Careda, ha avançat que demanarà la seva excarceració perquè considera que no hi ha risc de fugida. "Es tenia en compte, també, que l'acusaven d'un crim de sang per mantenir-lo a la presó però ha quedat absolt", ha afirmat. García Carbonell va ser el primer pres de l'estat espanyol que va sortir en llibertat per la supressió de la doctrina Parot. Fins aleshores, estava complint una condemna de 270 anys de presó per agressions sexuals perpetrades entre els anys 1991 i 1995. El fiscal i l'acusació particular demanen 26 anys de presó per a Oriol Boyer mentre que el seu advocat demana que li imposin la pena mínima pels dos delictes. El judici ha quedat vist per a sentència.
|
Societat
|
Judicial
|
La Crida per Sabadell retira la bandera espanyola de l’Ajuntament en protesta per la detenció de Montse Venturós. El PP posa els fets en coneixement de la delegació del govern espanyol. La Crida per Sabadell, partit que està al govern municipal, ha retirat aquest divendres al matí la bandera espanyola de la façana de l’Ajuntament en protesta per la detenció de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. El regidor del PP, Esteban Gesa, ja ha posat els fets en coneixement de la delegació del govern. Aquest migdia, l’Ajuntament encara no havia fet cap declaració sobre els fets. La Crida per Sabadell, per la seva banda, reivindica l’acció per protestar contra la persecució “policial i judicial” contra l’independentisme.
|
Política
|
Partits
|
S'ensorra part de l'interior d'un habitatge a Tortosa, sense ferits. L'Ajuntament desallotja una desena de veïns que vivien a l'immoble. Part de l'interior d'un habitatge, al barri de Ferreries de Tortosa, s'ha ensorrat aquest dilluns al matí. En concret, l'immoble afectat és el número 100 del carrer Llarg de Sant Vicent. L'avís s'ha rebut als volts de les dotze del migdia. L'esfondrament s'ha produït en una part del sostre, entre la planta baixa i la primera planta, prop de les escales comunitàries, però no ha afectat els pisos superiors. Tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i tècnics municipals han treballat per revisar l'estat de la casa. Cap persona ha resultat ferida però s'ha desallotjat una desena de veïns que vivien a l'immoble.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:La construcció de pisos d'obra nova s'estén a tots els barris de Girona ciutat per primer cop d'ençà de la crisi. Els API asseguren que els lloguers ja han tocat sostre arreu de la demarcació i critiquen que el decret de la Generalitat és paper mullat. La construcció de pisos d'obra nova s'ha estès a tots els barris de Girona per primer cop d'ençà de la crisi econòmica. El Gremi de Promotors assegura que, ara mateix, ja s'estan començant a edificar entre 600 i 700 nous habitatges a la ciutat. Deixant de banda el centre, molts d'ells es concentren a Domeny i a la prolongació de Migdia, però també hi ha obres que esquitxen altres barris perifèrics. "Avancem cap a la normalització, perquè aquestes promocions s'adrecen a una forquilla àmplia de compradors", diu el president del Gremi, Josep Maria Coll. D'altra banda, els agents immobiliaris (API) asseguren que arreu de la demarcació els preus del lloguer ja han tocat sostre, però que "la demanda encara és molt superior a l'oferta". I critiquen que el decret de la Generalitat per limitar els preus queda en paper mullat, perquè obeeix a motius "polítics" i no permet "afrontar ni solventar la problemàtica" de manca de pisos. El 38è Estudi de Preus de Mercat, que periòdicament elaboren el Gremi de Promotors i Constructors i els API, analitza l'evolució de l'obra nova, la segona mà i els lloguers. Pren com a referència onze municipis d'arreu de la demarcació, repartits entre la costa i l'interior, i també diferencia per barris i zones. Pel què fa a l'obra nova, l'estudi subratlla que a Girona i ciutat i a bona part de la costa, l'activitat immobiliària ja s'està consolidant. I com no podia ser d'altra manera, qui capitaneja aquesta tendència és la capital. Per primer cop d'ençà de la crisi, els promotors asseguren que a Girona la construcció d'obra nova està "quasi consolidada". Perquè no només se'n fa al centre –aquí, l'alt estànding prima- sinó també arreu dels barris. "A hores d'ara, ja hi ha obres amb llicència que sumen entre 600 i 700 habitatges nous", concreta Josep Maria Coll. El president admet que, deixant de banda la zona centre, moltes d'aquestes promocions s'estan aixecant a Domeny i a la prolongació de Migdia. Però que també hi ha edificis que es comencen a construir a la resta de barris. "D'aquesta manera, per primer cop podem parlar d'una oferta d'habitatges nous adreçada a una forquilla àmplia de compradors", subratlla el president. I de retruc, això també es nota amb els preus, que comencen a pujar a tot arreu (mentre que fins ara, les alces només es registraven a la zona centre). De mitjana, segons destaquen els promotors, arreu de Girona ciutat el preu dels pisos nous s'ha incrementat un 10% al llarg del darrer any. Per darrere de Girona, les poblacions de costa també contribueixen a aquesta "normalització" de l'obra nova. Això sí, amb increments de preus molt més moderats (perquè a Palamós, que és allà on els pisos costen més, s'han apujat un 2,1% durant els darrers dotze mesos). A Figueres, incipient Però aquesta dinàmica de recuperació d'activitat no és homogènia arreu del territori. "A les poblacions d'interior, hi està arribant de manera lenta i paulatina; i hi ha casos en què, fins i tot, és incipient", concreta el president dels Promotors. Això és el que passa, per exemple, a Figueres. "Tot i ser una capital de comarca, als barris més allunyats del centre els preus de venda se situen entre els 1.000 i els 1.375 euros per metre quadrat; i això no respon a cap lògica que en justifiqui la producció", diu Coll, en referència als pisos nous. En paral·lel a l'obra nova, els agents immobiliaris també subratllen que el mercat de segona mà també registra un "creixement sostingut dels preus". Tot i que aquí depèn molt de cada lloc, de mitjana, arreu de la demarcació aquestes alces s'han situat entre el 10 i el 12%. Per damunt d'aquest percentatge, novament, s'hi troba Girona ciutat. Però també Banyoles, on per proximitat amb la capital, aquí els preus s'han arribat a apujar fins a un 20%. Uns increments que, en el cas de la segona mà, també s'han registrat a Sant Feliu de Guíxols o Lloret de Mar (on conviuen la demanda de primeres i segones residències). El president dels API gironins, Joan Company, destaca però que s'estan trobant amb venedors que tenen "expectatives no reals". I que aleshores, els pertoca a ells fer pedagogia. Això passa, per exemple, en el cas d'aquells que van comprar habitatges durant el 'boom immobiliari' i que ara pensen que podran recuperar la inversió. "Els preus s'han apujat, però tots aquells pisos que s'incrementen per sobre de la mitjana, no es venen; entre d'altres, perquè els bancs cada cop són més exigents a l'hora de concedir hipoteques", indica. Els lloguers ja han tocat sostre Per últim, el 38è Estudi de Preus de Mercat també posa el focus en els lloguers. I aquí, segons afirma el president dels API, els preus ja han "tocat sostre" arreu de la demarcació (perquè durant el darrer mig any, o bé s'han mantingut estables o bé, fins i tot, s'han abaixat sensiblement). "El lloguer és diferent de la compravenda, perquè en aquest cas els preus no depenen d'allò que puguin deixar els bancs, sinó de les rendes familiars dels qui hi viuen", concreta el president dels agents immobiliaris. Ara bé, amb aquest mercat, Joan Company no amaga que la problemàtica de manca d'oferta persisteix. "Hi ha molta més demanda de lloguer que no pas pisos", insisteix el president dels API. I aquí, Company responsabilitza directament les administracions de no fer allò que els pertoca per solucionar la situació. Segons el president, tant els darrers canvis puntuals de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) com el decret de la Generalitat de limitació de preus es queden en paper mullat. "La mesura de la Generalitat, per exemple, parteix d'un índex que no està treballat i que, a més, provocarà desincentivar més la inversió en pisos de lloguer", creu Company. "Tant aquesta com l'estatal són mesures fetes a corre-cuita, que obeeixen a motius polítics i que busquen titulars als diaris", hi afegeix. Per als API, la solució al mercat del lloguer passa, indefectiblement, per incrementar tant l'oferta per part de privats com el parc d'habitatge públic. A més el col·legi també reclama que es doni "seguretat jurídica" tant als propietaris com als arrendataris (per exemple, creant un jutjat especialitzat en lloguers, impulsant contractes a llarg termini on les rendes depenguin del mercat i no estiguin congelades o bé permetent que els inquilins paguin la fiança en dos o més terminis).
|
Economia
|
Habitatge
|
El Parlament aprova la llei vitivinícola per a regular el sector i adaptar-lo a la normativa europea. Actuarà en l'elaboració del vi, s'intentarà adaptar als efectes del canvi climàtic i contempla l'enoturisme. El Parlament ha donat llum verda al projecte de llei vitivinícola de Catalunya que ha d'ordenar el sector de la vinya i el vi i adaptar-lo als canvis introduïts per la normativa europea. El projecte, que s'ha aprovat amb els vots de tots els grups excepte quatre abstencions de la CUP, actuarà en l'elaboració i la comercialització de vi de les vinyes catalanes, la inspecció i el règim sancionador en la matèria. També s'estableix que serà l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) qui actuarà com a autoritat competent per verificar les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides. D'altra banda, s'intenta adaptar als efectes del canvi climàtic i té en compte iniciatives com ara l'enoturisme. La llei estableix les grans línies d'actuació en aquesta matèria, com les autoritzacions de plantacions, regula les no autoritzades i, si cal, l'obligació d'arrencar-les. També estableix una regulació de les varietats amb un catàleg. D'altra banda, estableix els objectius de les polítiques per a millorar la competitivitat dels vins catalans com a motor de les exportacions i fomentant-ne la diversitat i la qualitat; a més de fomentar activitats complementàries com l'enoturisme. A la norma també estableix el foment de la cultura del vi i en la transferència tecnològica. Determina els aspectes concrets de les campanyes de promoció, difusió i informació relatives a aquest sector. La normativa regula el sistema de protecció de l'origen dels vins de qualitat, tant en les denominacions d'origen protegides com de les indicacions geogràfiques protegides, i n'adapta la regulació a la de la Unió Europea. Aquest projecte de llei també regula els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides introduint algunes modificacions en el règim regulador, com ara la constitució de consorcis que assumeixin les funcions de certificació i control. La llei inclou aspectes relacionats amb l’adaptació als efectes del canvi climàtic, per exemple, per facilitar la seva adaptació a la viticultura, es pretén agilitar i facilitar la incorporació de noves varietats, especialment les recuperades i ancestrals, en el potencial vitícola català i es fomenta l’agricultura de muntanya. Finalment, es determina que l'Incavi com a autoritat competent per a verificar el compliment del plec de condicions de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides, i també el departament competent en matèria d'agricultura en inspecció i control vitivinícola. A la llei queda definit el règim sancionador, que regula i actualitza el quadre d'infraccions i sancions. A Catalunya hi ha una superfície de vinya de més de 50.000 hectàrees, un 30% de les quals són ecològiques. Hi ha més de 800 cellers i de 8.000 viticultors i viticultores. La indústria de fabricació de vins computa més de 4.800 treballadors, però el total del sector ocupa més de 25.900 treballadors, ja sigui a la vinya, als cellers o al sector serveis.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
L'advocada de Trapero diu que Guàrdia Civil i CNP volen que se'l condemni per "restablir" la seva imatge de l'1-O. Tubau demana a l'Audiència Nacional que no "retalli i enganxi" la sentència del Suprem i tingui en compte les proves. L'advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha assegurat aquest dimarts que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenen "interès directe" en el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra a l'Audiència Nacional perquè si la sentència diu que l'actuació policial de l'1-O va ser un fracàs per culpa de la policia catalana, els cossos estatals veuran la seva imatge pública "restablerta". Per això, considera que en els atestats policials i les declaracions testificals hi ha hagut cert biaix polític. També ha advertit al tribunal que no pot "retallar i enganxar" fragments de la sentència del Tribunal Suprem perquè les proves de cada judici han estat diferents. En la primera part del seu informe final, Tubau ha volgut desmuntar la tesi general de l'acusació pública i dels informes de la policia judicial i de les seves declaracions judicials. Així, ha recordat que no es pot acusar per rebel·lió a Trapero, ja que el Suprem ja va descartar que els fets de setembre i octubre del 2017 ho fossin. En aquest sentit, ha dit que el Suprem va establir aquells fets com a sedició, però l'Audiència Nacional ha d'establir si Trapero i Laplana hi van participar. En aquest punt creu que tampoc hi ha proves en contra dels seus clients, ja que no consta que el cos de Mossos s'alineés amb les tesis independentistes del Govern Puigdemont. De fet, ha recordat que quan Trapero va ser ascendit a cap del cos el 2013 per part d'un conseller d'Interior no independentista, Ramon Espadaler, alguns sectors independentistes van recelar d'aquest nomenament. Per últim, considera que la incorporació a última hora de l'alternativa de desobediència per part de la fiscalia és una admissió del ministeri públic que no té prova de càrrec suficient per condemnar per sedició. Pel que fa a la diferenciació entre l'actuació dels Mossos la tardor del 2017 i la del 2019, que la fiscalia va atribuir a la presència o no de Trapero al capdavant del cos, la seva advocada ha dit que la diferència va ser la diferent actitud dels manifestants. La lletrada considera que l'actuació policial conjunta l'1-O va ser un "fracàs" i no va permetre complir la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va ser un fracàs policial però també polític, ha dit Tubau. Per això, creu que Guàrdia Civil i Policia Nacional tenen "interès directe" en "restablir" la seva imatge i per això volen que Trapero sigui condemnat i considerat "únic responsable" del fracàs policial. De fet, Tubau creu que se'l vol fer responsable de l'actuació dels altres cossos policials i fins i tot de l'actuació "incorrecta" d'alguns mossos d'Esquadra, com si fos "omnipresent i totpoderós". "No té poders màgics per convèncer tot el cos i els comandaments" per fer la independència vulnerant la llei, ha dit Tubau. Entrant en els detalls de la investigació policial i judicial, Tubau ha recordat que un primer atestat de la Guàrdia Civil com a policia judicial el 23 de setembre apuntava el delicte de sedició contra els 'Jordis' i no esmentava que Trapero pogués formar part del comitè executiu del document 'EnfoCATs'. En canvi, en un segon atestat del 5 d'octubre es diu que Trapero formava part "indubtablement" d'aquest suposat òrgan independentista. Però Tubau recorda que l'atestat havia de parlar del 20-S, no pas de l'1-O, i que no hi havia cap prova fefaent sobre la presència de Trapero en aquestes reunions. De fet, ha recordat que, a banda dels condemnats al Suprem, els altres càrrecs que sí que surten esmentats al document 'EnfoCATs' només estan acusats de desobediència per part del jutjat d'instrucció número 13 o el TSJC, mentre que Trapero, que no hi surt, està acusat de sedició. Segons Tubau, aquest segon atestat era la "primera gran oportunitat" de fer Trapero responsable "en exclusiva" del "fallit dispositiu policial conjunt". Respecte Laplana, Tubau ha esmentat que no consta cap reunió, trobada o trucada amb cap dels líders independentistes, i només va quedar registrada una sola trucada el migdia del 20-S amb Trapero.
|
Política
|
Govern
|
Cau un 42% el nombre de passatgers a l'aeroport de Reus al febrer. La instal·lació perd un 27% d’usuaris en el que portem d’any. El nombre de passatgers que han passat per l'aeroport de Reus durant el febrer d'enguany ha caigut un 42,5% respecte el mateix període de l'any passat. Segons dades fetes públiques per Aena, la instal·lació ha rebut 3.895 passatgers. Durant els dos primers mesos del 2019, l'aeroport reusenc ha acumulat 9.729 usuaris, un 27,3% menys que en la suma del mateix període de 2018. No obstant això, en l'apartat d'operacions, durant el mes de febrer Reus va dur a terme 1.141 moviments, un 41,6% més que en el mateix mes de l'any passat. Des de principis d'any s'han operat un total de 1.897 vols, un 22,3% més que fa un any, principalment per l'activitat dels vols d'aviació privada i d'entrenament.
|
Economia
|
Infraestructures
|
AMPLIACIÓ:Iceta veu les eleccions anunciades per Rajoy com un "raig de llum". El primer secretari envia una carta a la militància demanant la "màxima cohesió" interna davant del "greu error" de declarar la República catalana. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat que les eleccions autonòmiques anunciades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, pel 21 de desembre són un "raig de llum" en el dia "més trist". Ho ha fet a través d'una piulada a les xarxes socials, on ha tornat a lamentar la decisió "equivocada i irresponsable" dels independentistes. D'altra banda, el primer secretari ha enviat una carta a la militància en la que demana "confiança" en el país i la seva gent, "fermesa" en al defensa del projecte socialista i "màxima cohesió" dins del partit. Assegura que cal aquesta actitud per fer front al "greu error" i "irresponsabilitat enorme" que s suposa la declaració de forma "unilateral, il·legal i antidemocràtica" de la República catalana. "Estic convençut que, un cop més, en un moment greu per Catalunya, sabrem estar a l'alçada de les circumstàncies", ha manifestat. En la missiva el socialista la menta la "jornada trista" viscuda a Catalunya aquest divendres després que els diputats de JxSí i la CUP, "que representen una minoria social nombrosa", hagin impulsat i declarat la República catalana. Ha alertat que això posa en risc les institucions d'autogovern, el progrés econòmic i la convivència a Catalunya. Iceta ha defensat que els socialistes han treballat "de valent" per evitar aquesta situació i ha lamentat que malauradament no se n'han sortit. Ha afegit que per això ha resultat "inevitable" l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per emprendre les actuacions "necessàries" per restituir la vigència de l'Estatut i la Constitució, garantir la seguretat jurídica i recuperar al més aviat possible el "normal" funcionament de les institucions d'autogovern. En aquesta carta, els socialistes reivindiquen la ràpida convocatòria d'eleccions al Parlament per obrir una nova etapa política. El primer secretari assegura que continuarà defensant el projecte d'una Catalunya millor en una Espanya diferent, una Espanya federal, capaç de reconèixer plenament el seu caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüe. En aquest sentit, ha assegurat que ha vist com el PSC ha contribuït a "bastir la Catalunya que avui alguns han posat en risc" i s'ha mostrat convençut que tornarà a estar "a l'alçada". "Avui, més que mai, per Catalunya, la democràcia i el socialisme!", finalitza el socialista.
|
Política
|
Partits
|
Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s'endú cinc dels set premis als quals aspirava. 'El mal querer' es consolida com a millor àlbum de l'any, millor àlbum vocal de pop, millor empaquetat i millor enginyeria de gravació. Rosalía s'ha consolidat com a fenomen musical a escala internacional regnant a la gala dels Grammy Llatins a La Vegas. El segon disc de la cantant de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), 'El mal querer', s'ha endut cinc de les set estatuetes a les quals aspirava a la cerimònia de la indústria de la música llatina, la de millor àlbum de l'any, millor àlbum vocal de pop contemporani, millor disseny d'empaquetat i millor enginyeria de gravació per la producció del Guincho, que també s'ha emportat juntament amb Rosalía el premi a millor cançó urbana pel 'single' 'Con altura'. L'artista no s'ha imposat en la categoria de millor cançó de pop per 'Pienso en tu mirá' i millor enregistrament de l'any per 'Aute couture'.
|
Cultura
|
Música
|
Identifiquen un nou fàrmac per regenerar cèl·lules beta en la diabetis tipus 1. A través de la intel·ligència artificial, investigadors de l’IGTP constaten que el medicament millora la hiperglucèmia. Investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han identificat l’ús d’un fàrmac per la regeneració de les cèl·lules beta en diabetis tipus 1. Es tracta de ‘Liraglutide’, un medicament que ja està llicenciat per utilitzar en pacients amb diabetis tipus 2, però ara, mitjançant l’ús d’intel·ligència artificial, els investigadors han constatat nous beneficis. El medicament ha estat seleccionat d’entre una llista de 6.605 medicaments i l’han testat en models de ratolí. Amb l’estudi, els investigadors han comprovat que millora la hiperglucèmia i pot augmentar la massa de cèl·lules beta, responsables de la producció d’insulina. La recerca, liderada per Marta Vives-Pi, ha estat publicada a la revista Frontiers in Endocrinology. L’equip investigador recorda que a la diabetis tipus 1 (DT1) el sistema immunitari destrueix les cèl·lules beta, productores d’insulina als illots del pàncrees, afectant així al control dels nivells de sucre en sang i el metabolisme. L’objectiu de qualsevol tractament definitiu per la DT1, remarquen, hauria d’aturar la destrucció d’aquestes cèl·lules però també hauria de poder recuperar les cèl·lules beta perdudes i restaurar la secreció d’insulina. Els investigadors recorden que les cèl·lules beta estan acompanyades de les cèl·lules alfa, responsables de produir glucagó, una hormona amb l’efecte oposat a la insulina que allibera en sang el sucre emmagatzemat. Fins ara se sabia que les cèl·lules alfa es poden transformar en cèl·lules beta productores d’insulina. Al seu torn, les cèl·lules beta també es poden autoregenerar o sorgir de cèl·lules precursores als ductes pancreàtics. Ara, però, a l’estudi publicat per l’IGTP, els investigadors del grup, en col·laboració amb Anaxomics Biotech SL i amb una estratègia de readaptació de medicaments, han identificat un fàrmac que podria impulsar la generació de cèl·lules beta, i han analitzat els mecanismes implicats. L’equip de recerca assenyala que la readaptació de medicaments és una estratègia que ha tingut molt d’èxit en altres patologies com el càncer o la malaltia d’Alzheimer, en què medicaments que ja s’havien llicenciat per altres propòsits s’ha demostrat que també són eficaços. “És més ràpid, segur i econòmic que desenvolupar components des de zero”, remarquen. Per aplicar aquest procés a la DT1 s’ha utilitzat un sofisticat mètode de biologia de sistemes des de dalt, un tipus d’intel·ligència artificial altament exhaustiu. “Aquest procés no és automàtic”, explica Adrián Villalba, primer autor de l’article. “Hem de gestionar totes les dades introduïdes i com funcionen les xarxes artificials durant tot el procés”, afegeix. Dels 6.605 fàrmacs possibles, aquest sistema ha identificat ‘Liraglutide’ com el millor candidat per promoure la substitució de les cèl·lules beta. És un medicament molt similar al GLP1, que s’utilitza en pacients amb diabetis tipus 2. Un cop seleccionat, el grup ha estudiat els efectes del ‘Liraglutide’ en models de ratolí amb DT1: redueix considerablement la hiperglucèmia, i han demostrat que les cèl·lules beta es regeneren a partir de dos tipus de fonts -de la transformació de cèl·lules alfa en beta, i també a partir de ductes pancreàtics-. “Aquest treball suggereix que el fàrmac seleccionat podria ser un tractament potencial per la DT1, especialment perquè implica la formació d’un nou tipus de cèl·lules productores d’insulina als ductes pancreàtics”, celebra Villalba “El ‘Liraglutide’ podria ser un candidat per restablir la massa de cèl·lules beta en teràpies combinades, juntament amb una estratègia immunomoduladora per aturar l’autoimmunitat”, assegura Vives-Pi. Els investigadors subratllen que ara caldrà seguir l’estudi per explorar-ne l’ús com a nova teràpia per regenerar les cèl·lules beta, que s’haurà de combinar amb una estratègia immunomoduladora per reduir l’autoimmunitat. L’estudi és part d’un projecte finançat per La Marató de TV3, ‘Diabetis i Obesitat (2015)’.
|
Societat
|
Salut
|
La Diputació de Tarragona reordenarà l’ús públic de l’espai natural de l’Albereda de Santes Creus. El pla aprovat en l’últim ple preveu mesures per resoldre degradació d’aquesta part de la ribera del riu Gaià que rep prop de 17.000 visites a l’any. La Diputació de Tarragona posa en marxa el primer programa de gestió de l’Albereda de Santes Creus, un espai natural, paisatgístic i històric que té un ús molt intensiu, amb gairebé 17.000 visites a l’any. El pla preveu reordenar l’ús públic d’aquest entorn natural i la restauració física i ecològica d’alguns entorns fortament degradats, principalment els ambients fluvials i els boscos històrics vinculats al monestir. Això comportarà, segons ha informat la Diputació de Tarragona, reordenar les infraestructures existents en aquesta zona. Les actuacions s’aplicaran durant el període 2016-2022, d’acord amb el pla aprovat per la Diputació de Tarragona en la sessió plenària de divendres passat, 1 de juliol. Aquest nou pla dóna continuïtat a les mesures que la Diputació de Tarragona ja va iniciar l’any 2009 per protegir aquest entorn natural amb la finalitat de restaurar físicament la llera del riu Gaià i el conjunt de l’espai fluvial proper. El primer programa de gestió de l’Albereda és un dels compromisos del mandat 2015-2019 de la Diputació de Tarragona.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Bel Olid: "Vull visibilitzar la violència estructural que, de tan quotidiana, la normalitzem". L'escriptora publica el recull de relats 'Vents més salvatges', en què aborda la quotidianitat de diversos personatges que viuen en un rerefons de canvi. La violència, la família, l'abús de poder, la manca de llibertat individual, la descoberta de la sexualitat o les repercussions de la crisi econòmica són alguns dels elements que Bel Olid (Mataró, 1977) integra en el nou recull de relats, 'Vents més salvatges' (Empúries), que es troba a les llibreries des d'aquest dimecres. En una entrevista amb l'ACN, Olid reconeix que el llibre és dels "menys contemporanis" que ha escrit, uns relats que s'interessen per la quotidianitat dels seus personatges, que conviuen en un rerefons de canvi. El volum exemplifica, segons l'escriptora, que els ciutadans pateixen i exerceixen violència. "M'interessa visibilitzar la violència estructural que, de tan quotidiana, la normalitzem", ha assegurat. Les protagonistes de 'Vents més salvatges', totes elles dones que se senten "incòmodes", transgredeixen aquestes violències amb actes rebel·lió activa. "Som hipersensibles a algunes violències i poc sensibles a altres i això s'explica pel costum", assevera. En aquesta línia, Bel Olid aborda el canvi social, la revolució d'un col·lectiu a partir de les "incomoditats individuals per intentar encaixar en un sistema". "La llavor del canvi és la incomoditat i som molts els que ens sentim incòmodes", argumenta a l'ACN. Coacció de llibertat individual Per Bel Olid, la realitat econòmica és la primera "cadena" que lliga les persones a llocs en què no volen estar. En paral·lel, a través d'alguns relats, també introdueix la família com agent "socialitzador castrador i absolutista" que coacciona la llibertat. "Les relacions familiars són difícils per obligatòries. Vivim en un món de Disney en que sembla que la família l'has d'estimar per sobre de totes les coses", ha precisat. Els relats de 'Vents més salvatges' són, també, un cant a l'esperança. Ja a la primera pàgina un poema d'Elizabeth Bishop reclama posar música a la vida per fluir. "Ens cal esperança i en el llibre he anat a buscar actes que tinguin un efecte balsàmic sobre l'actualitat tan bèstia en la qual vivim", afegeix. "Em considero al marge, però no marginada" Com en la resta dels seus llibres, els relats curts de 'Vents més salvatges' estan protagonitzats per dones. "M'interessa menys la vida dels homes blancs, presumptament heterosexuals de 50 anys i amb una economia acomodada", precisa, personatges insistentment abordats en la literatura. Per això, busca perfils "menys explorats" com a reivindicació individual, fent aparèixer als contes dones negres o víctimes de la violència de gènere, per exemple, dones que pateixen uns abusos que "per sort", no ha patit en primera persona. "Em considero al marge però no marginada", ha asseverat. Amb tot, assegura que encara queda molt camí per recórrer en la igualtat de gènere.
|
Cultura
|
Lletres
|
Més de 3.000 persones es concentren al barri del Besòs de Barcelona per exigir més seguretat. La manifestació arrenca a la rambla de Prim a l'altura del carrer de Pallars. Unes 3.300 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han concentrat aquest dissabte al barri barceloní del Besòs i el Maresme per reclamar més seguretat als carrers de la zona, incloent la Verneda, Diagonal Mar i l'àrea del Fòrum. La manifestació, que tenia com a lema 'Per un barri digne', ha arrencat al voltant de les cinc de la tarda a la rambla de Prim a l'altura del carrer de Pallars. Col·lectius com Zona Fòrum i Tsunami Veïnal han donat suport a la protesta i han demanat "poder sortir al carrer sense por". A la concentració, s'han pogut llegir pancartes reclamant una "Barcelona cívica i segura".
|
Societat
|
Moviments socials
|
AMPLIACIÓ:Albiol diu que la sentència del 9-N “repara l’estat de dret” i és un “clar avís” a Puigdemont i Junqueras. El coordinador general del PPC reclama a Irene Rigau que renunciï ja al seu escó “per dignitat”. El coordinador general del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha valorat aquest dilluns la sentència del judici del 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau assegurant que “repara l’estat de dret a Catalunya” i és un “clar avís” a Puigdemont i Junqueras. “Avui és un dia trist per tots els catalans perquè -per primer cop- es condemna un president de la Generalitat per desobediència, però alhora és un dia reconfortant ja que es demostra que en democràcia no hi ha ningú per sobre de la llei”, ha assegurat Albiol just mitja hora després de la lectura de la sentència al TSJC. “Es tracta d’una sentència que és un cop molt dur per a Convergència, per al Govern de Catalunya i per als propis afectats”, ha continuat el coordinador general del PPC, que s’ha centrat en la figura de l’exconsellera Irene Rigau i li ha demanat que renunciï ja al seu escó per “dignitat”. “És cert que la sentència no és ferma i sembla ser que presentarà recurs”, ha matisat Albiol. “Però si Rigau tingués una mica de dignitat política hauria de presentar immediatament la seva renúncia com a diputada al Parlament. Si no ho fa ara, ho haurà de fer en tres o quatre mesos ja que no crec que prosperi cap recurs al Suprem”, ha reflexionat en veu alta el coordinador general del PPC, que ha evitat pronunciar-se sobre si la sentència contra Mas, Ortega i Rigau ha estat benèvola o no. “Nosaltres no direm si ens agrada més o menys. La sentència simplement la respectem”, ha sentenciat Albiol. “El que ens sembla lamentable és que un president de la Generalitat hagi estat condemnat per desobediència. És un descrèdit per a ell, però també per les institucions catalanes”, ha assegurat amb vehemència el coordinador general del PPC. Segons Albiol, la sentència del 9-N igualment és una demostració i un clar exemple “de separació de poders”. “Si aquell 9-N del 2014 hi havia algú que estava feliç per organitzar una consulta il·legal, l’estat de dret ha acabat posant cadascú al seu lloc”, ha disparat el coordinador general del PPC. “Es tracta d’un missatge molt clar i de present cap a aquells polítics que segueixen apostant per fracturar la societat i dividir els catalans amb la celebració d’un referèndum”, ha avisat Albiol, apuntant directament a Junqueras, Puigdemont “i tots els seus companys de viatge”. “Que prenguin nota ja que a Espanya es respecta la democràcia i la legalitat. Ells poden ser els següents”, ha finalitzat el coordinador general del PPC.
|
Política
|
Partits
|
Demanen que anul·lin com a prova el contingut del telèfon que l'assassí va deixar a l'escena el crim de Colera. La defensa d'una de les acusades sosté que els Mossos d'Esquadra van fer el buidatge del mòbil sense ordre judicial. La defensa d'una de les acusades pel crim de Colera (Alt Empordà) ha demanat que anul·lin com a prova el contingut del telèfon que el suposat assassí va deixar a l'escena del crim. L'advocat Toni Quera sosté que els Mossos d'Esquadra van fer el buidatge del mòbil abans de tenir l'ordre judicial. El crim va ser el 17 de març del 2014 quan, segons la fiscalia, diversos acusats es van posar d'acord per matar la víctima i provocar un incendi per cremar el cadàver i fer desaparèixer proves. El telèfon només es va cremar parcialment. El cas arribarà a judici a l'Audiència de Girona abans de l'estiu. Hi ha quatre acusats: el suposat autor material, una inductora, una cooperadora necessària i una acusada d'encobriment.
|
Societat
|
Judicial
|
El govern espanyol impedirà tancar una central elèctrica si fer-ho té efectes "desfavorables" en els preus. L'executiu estatal aprova un reial decret que estipula que les decisions de les empreses han d'estar sotmeses a l'interès general. El govern espanyol impedirà tancar una central elèctrica si la clausura té efectes "desfavorables" en els preus de l'electricitat, en la competència al mercat elèctric i en el compliment dels objectius en la planificació d'energia i clima vigent. Aquest és un dels punts més destacats del reial decret que el Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital ha enviat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, segons ha informat aquest dilluns. El reglament té com a finalitat regular el procediment de tancament de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica i, a diferència de l'actual, que només preveu la seguretat del subministrament, també es valora la "coherència" del tancament amb el compliment dels objectius mediambientals i del clima, així com dels preus i la competència del mercat. Des de l'executiu encapçalat per Mariano Rajoy s'indica que d'aquesta manera ratifica la postura que les decisions preses per les empreses en l'àmbit energètic han d'estar subordinades a l'interès general i a la planificació en aquesta matèria. El reglament estableix com a àmbit d'aplicació les instal·lacions de producció de potència superior a 50 megawatts, amb independència de la seva tecnologia, per ser les que requereixen autorització del mateix Ministeri per operar. Les centrals de mida menor es regiran pel marc d'autorització de les Comunitats Autònomes.
|
Economia
|
Energia
|
Els Països Baixos suspenen temporalment les extradicions a Polònia perquè dubten de la independència dels seus tribunals. La justícia holandesa està a l'espera que el TJUE digui si es poden continuar acceptant euroordres de Varsòvia. Els Països Baixos han suspès temporalment les extradicions a Polònia perquè dubten de la independència dels seus tribunals. En un comunicat el tribunal holandès encarregat d'avaluar les euroordres ha anunciat que a partir d'ara no acceptarà més peticions d'entrega dels tribunals polonesos a l'espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea digui si els problemes d'independència judicial assenyalats per Brussel·les impliquen la paralització de les extradicions. El mateix tribunal holandès va preguntar al TJUE al juliol sobre aquesta qüestió i ara ha decidit aturar tots els procediments fins que Luxemburg es pronunciï.
|
Política
|
Unió Europea
|
L'accident d'un camió que transportava ciment a Sant Feliu de Llobregat causa 7 quilòmetres retencions a la B-23. El conductor ha hagut de ser excarcerat amb un traumatisme cranial. L'accident d'un camió cisterna que transportava ciment a Sant Feliu de Llobregat ha causat aquest dijous al matí 7 quilòmetres de retencions a la B-23, al seu punt de confluència amb l'AP-2, on també s'ha acumulat mig quilòmetre de circulació lenta, segons el Servei Català de Trànsit. El sinistre s'ha produït al voltant de les sis del matí i ha obligat a excarcerar el conductor, que presentava un traumatisme cranial, segons els Bombers de la Generalitat, que han comprovat que no hi havia fuita entre la càrrega, tot i que sí al dipòsit de combustible. Una altra tractora s'ha desplaçat fins al punt de l'accident per fer-se càrrec de la càrrega.
|
Societat
|
Successos
|
Apartur valora com ''un bon primer pas'' la proposta d'Airbnb per lluitar contra la il·legalitat. L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona lamenta que ''s'ha perdut una gran oportunitat'' amb el Peuat. L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) creu que el paquet de propostes que ha presentat aquest dimarts la companyia Airbnb per lluitar contra la il·legalitat dels pisos turístics és ''un bon primer pas'' per acabar amb la il·legalitat en el districte de Ciutat Vella, tot i que recorda ''que encara es podria fer més'', segons ha declarat Enrique Alcántara, president d'Apartur. Alcántara considera que després d'aquesta proposta ''es posa en valor el treball de gestió d'agències professionals'' que amb la seva feina del dia a dia ''creen bones condicions de treball, paguen tots els impostos corresponents i redistribueixen la riquesa entre molts petits propietaris''. Apartur lamenta que amb la redacció del Peuat, l'Ajuntament de Barcelona ''ha perdut una gran oportunitat'' per poder planificar un model de turisme sostenible. Apartur reitera que cal seguir treballant per eradicar els pisos turístics il·legals de Barcelona i ampliar l'oferta de pisos legals que haurien de permetre assumir la demanda actual d'aquests tipus d'allotjaments turístics a la ciutat. Apartur agrupa unes 220 empreses i professionals del sector que disposa a la ciutat de Barcelona de 7.000 apartaments.
|
Economia
|
Turisme
|
Tres cabirols es passegen prop de l'A-2 entre Tàrrega i Cervera. En els darrers anys ha proliferat la comunitat d'aquesta espècie de mamífer en diferents punts de la plana de Lleida. Un grup de tres cabirols integrat per un mascle jove i dues femelles adultes s'ha deixat veure aquest dimarts al matí pels voltants de l'A-2 al terme de la Granyanella, entre Tàrrega i Cervera. Segons els Agents Rurals en els darrers anys s'ha pogut constatar una proliferació de la comunitat d'aquesta espècie de mamífer en diferents punts de la plana de Lleida, més enllà del seu hàbitat més comú a la demarcació de Lleida que és el Pirineu o les zones més boscoses. L'augment de la població de cabirols a la plana ha comportat fins i tot que se n'arribin a caçar. Els cabirols passejaven per una finca de cereal segat fins que s'han endinsat en una zona de matolls propera a l'àrea de servei de Fonolleres.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Sabadell instal·larà un auto cinema en un aparcament del sud de la ciutat tots els dissabtes de juliol. L'executiu local ha apostat per aquest format "perquè permet als ciutadans gaudir de l'experiència sense córrer riscos". Sabadell convertirà un aparcament del sud de la ciutat en un auto cinema tots els dissabtes del mes de juliol. S'instal·larà a l'estacionament de l'OAR Gràcia, el principal club d'handbol del municipi. L'objectiu és projectar-hi títols coneguts com 'Grease', alguna pel·lícula infantil, i una de les cintes que estaven previstes en el Festival de Cinema de Terror, que va ajornar-se per de la covid-19. La proposta agafa el relleu al tradicional cinema a la fresca que cada estiu es feia a la població. El regidor de Cultura, Carlos de la Rosa, ha apuntat que han apostat per aquest format perquè "permet gaudir de l'experiència sense córrer riscos". L'activitat s'emmarca en el programa cultural d'estiu que també inclou òpera, música i teatre. Els nostàlgics del cinema estan d'enhorabona. A partir del proper 3 de juliol i tots els dissabtes per la nit d'aquest mes d'estiu, l'aparcament de l'OAR Gràcia de Sabadell es convertirà en un auto cinema. El regidor de Cultura de la ciutat, Carlos de la Rosa, ha explicat que han decidit posar en marxa aquesta activitat perquè s'ajusta al moment actual i permet garantir la seguretat de tots els participants. "Una de les activitats d'estiu que està més arrelada a Sabadell és el cinema a la fresca, però el format de les darreres edicions no és prou segur per garantir la protecció dels espectadors". En aquest sentit, defensa que l'auto cinema "és una manera de gaudir de l'experiència sense córrer riscos" perquè "mentre els ciutadans estan dins el vehicle s'evita el contacte". Tot i que no ha concretat la quantitat d'automòbils que hi haurà, ha dit que preveuen que més d'un centenar puguin assistir a cada sessió. L'Ajuntament i la Policia Local estan valorant com fer el control d'accés i d'aforament: "En ubicar-se en un aparcament de les afores de la localitat, esperem poder evitar els col·lapses", ha indicat. Encara no s'ha comunicat el títol de les cinc cintes que es podran veure, però els responsables municipals han explicat que estan treballant perquè una de les pel·lícules sigui 'Grease'. També hi haurà propostes adreçades als infants i algun dels films que formaven part del Festival de Cinema de Terror, que va ajornar-se a causa de la covid-19. Aquesta serà la segona experiència d'aquestes característiques que té lloc a la capital vallesana. L'1 de gener de 2017 ja va organitzar-se un auto cinema a l'aparcament de l'Eixa Macià. En aquell cas s'hi van projectar 'Star Wars' i 'Inside Out' i l'accés va ser gratuït. Aquesta és la principal novetat del programa cultural d'estiu que el govern municipal ha previst per aquest 2020. El tret de sortida d'aquestes propostes serà el dijous 2 de juliol, a les deu del vespre, al pati de Ca l'Estruch, amb un concert dels solistes del Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell (AAOS) acompanyats per músics de l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). La resta de dijous de juliol s'hi duran a terme projeccions en gran pantalla relacionades amb la dansa, curtmetratges i òpera. No hi faltaran tampoc una selecció dels millors films del MECAL i també dues retransmissions d'òperes amb el segell sabadellenc de l'AAOS. Els diumenges de juliol, a les vuit del vespre, hi haurà concerts protagonitzats per la Banda de Música de Sabadell, la Jove Orquestra Simfònica del Vallès i el musical 'Quedem!' dirigit per Adrià Aguilera i protagonitzat per sis veus femenines. Per la seva banda, la companyia Rialles oferirà cinc espectacles familiars al pati del Casal Pere Quart. S'hi podrà veure 'La gran aventura' de Marcel Gros; 'Magikíssim' de Sergi Buka; 'Nàufrags' de la companyia Industrial Teatrera; 'La mongetera màgica', de Festuc Teatre i, finalment, 'Contes per minuts', de Pep López. Tota aquesta oferta s'ha dissenyat d'acord amb les mesures de prevenció i seguretat indicades per les autoritats sanitàries. L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés ha destacat la necessitat de "començar a programar i donar l'oportunitat a la cultura de reviure als equipaments i espais de la ciutat, amb les normes de prevenció i seguretat que calgui".
|
Cultura
|
Cinema
|
La fiscalia obre una investigació sobre la gestió de Club Banyetes de Lleida. La Paeria ho va denunciar dimecres per suposats delictes de tràfic d'influències, apropiació indeguda i extorsió. La Fiscalia de Lleida ha obert una investigació sobre la gestió de Club Banyetes. Així ho han confirmat a l'ACN fonts judicials després que dimecres la Paeria ho denunciés tant a la fiscalia com a l'Oficina Antifrau de Catalunya. El nou equip de govern de la Paeria ha aportat documentació perquè s'investiguin possibles delictes de corrupció en la gestió d'aquest club infantil creat al 2006. Apunten al seu impulsor, Jesús Costa, de qui consideren que s'hauria apropiat de forma indeguda 810.000 euros dels comptes municipals. L'advocat que representa Costa, Pau Simarro, ha dit que encara no han rebut còpia de la denuncia presentada a fiscalia i que el seu client assegura no haver comès cap "il·legalitat". Les irregularitats que va denunciar aquest dimecres la Paeria sobre la gestió del Club Banyetes es basen en sospites de delictes de tràfic d'influències, apropiació indeguda de la marca i extorsió o suborn. Tot i que van apuntar al creador del Cargol Banyetes i director de club quan estava al capdavant de la Fundació del Paisatge Urbà, des de la Paeria no es descarta que hi hagi moltes més persones implicades d'anteriors governs en aquestes irregularitats i per això volen que s'investigui. Jesús Costa ha fet saber a través de la seva defensa, que ha estat encarregada a l'avocat Pau Simarro, que encara no tenen còpia de la denuncia presentada a fiscalia. Així mateix, assegura que no ha comès cap "il·legalitat", i que "tot plegat és difamatori" contra la seva persona.
|
Societat
|
Judicial
|
Raul Alejandro López, d'Autocares Alejandro: “les últimes 24 hores han estat un infern”. L'empresa assegura que el conductor era un professional "excel·lent". Tristesa i llàgrimes a les oficines d'Autocares Alejandro de Mollet del Vallès (Vallès Oriental). El fill del propietari, Raul Alejandro López, ha explicat que "les últimes 24 hores han estat un infern. Estem destrossats". Pels volts de les 10 del matí, els empleats s'assabentaven que el conductor havia estat ingressat a l'UCI. “Porta més de 17 anys amb nosaltres i és un professional excel·lent", ha assegurat López. L'empresa explica que els seus autocars mai havien estat implicats en cap accident que no anés més enllà de "la típica rascada". "Vull transmetre el més sentit condol a les víctimes, els familiars i els amics", deia en Raul Alejandro en una atenció a l’ACN a les portes de l'oficina, al centre de Mollet. Preguntat pel futur de l'empresa, Raul Alejandro López explicava que ara com ara "només podem pensar en les víctimes". No han pogut parlar en cap moment amb el conductor de l'autocar de l'accident de Freginals, però si amb la família: "ahir ens deien que estava en xoc; el que està vivint ha de ser insuportable", afirmava el fill del propietari. L'empresa, fundada l'any 82, compta actualment amb 7 xofers i 4 persones a l'oficina. L'autocar accidentat era el segon vehicle més jove de la flota. L'Ajuntament de Mollet del Vallès ha convocat 5 minuts de silenci a les 12 del migdia en senyal de dol per les 13 víctimes de l'accident. “Saps que la gent ha mort al teu autocar, i això és insuportable”, deia, capcot, en Raul.
|
Societat
|
Successos
|
Detenen una parella de Manresa per agredir-se mútuament durant una baralla. La dona va ferir l'home a l'abdomen presumptament amb arma blanca. La Policia Local de Manresa ha detingut una parella de veïns de la ciutat com a conseqüència de les lesions mútues produïdes durant una baralla. Els fets van tenir lloc cap a la mitjanit del passat dimarts, quan la policia va rebre diverses trucades informant que, en un domicili del centre històric, se sentien molts cops i crits. Per aquest motiu, fins al lloc dels fets es van desplaçar diverses unitats policials i els agents es van trobar un home amb una ferida incisa i tallant a l'abdomen, presumptament produïda amb arma banca, i una dona que denunciava haver estat agredida per l'home, que havia estat la seva parella fins feia unes setmanes. Per aquest motiu, la policia va procedir a la detenció de les dues persones. A l'home se l'acusa d'un delicte de violència i a la dona d'un delicte de lesions.
|
Societat
|
Successos
|
La víctima mortal de l'accident de Santa Maria Palautordera era exalcalde de Sant Antoni de Vilamajor. Esteve Mas Roca exercia actualment de jutge de pau de la localitat i presidia el casal d'avis. La víctima mortal de l'accident de trànsit que ha tingut lloc aquest dimecres al migdia a la carretera C-35, a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) era Esteve Mas Roca, que havia estat alcalde de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès oriental) entre el 1995 i el 2002. Mas tenia 80 anys. Actualment exercia de jutge de pau i de president del Casal d'Avis del municipi. L'Ajuntament ha convocat una sessió extraordinària i urgent del ple per decretar dos dies de dol. Cal recordar que Mas ha mort en un accident en què s'han vist involucrats dos turismes i un camió. Al mateix sinistre quatre persones més han resultat ferides de diversa consideració.
|
Societat
|
Successos
|
Pere Pujadó cedeix el relleu a la direcció del Banc dels Aliments de Barcelona a Lluís Fatjó-Vilas. Durant el mandat del fins ara director ha passat de gestionar 8.000 tones d’aliments, l’any 2010, a prop de 18.000 l’any passat. Pere Pujadó ha cedit el relleu al capdavant del Banc dels Aliments de Barcelona a Lluís Fatjó-Vilas (Vic, 1949). El nou director havia estat fins ara adjunt a la Direcció. El canvi es va formalitzar el 16 de febrer en el marc de la reunió de voluntaris. Pere Pujadó (Barcelona, 1945), ha estat director del Banc dels Aliments durant els últims sis anys. La decisió, aprovada pel Patronat de la Fundació, és voluntat del ja exdirector, que continuarà vinculat a l’organització. Pujadó va accedir al càrrec l’any 2011, coincidint amb la seva jubilació. En aquests sis anys el Banc dels Aliments de Barcelona ha passat de gestionar 8.000 tones de menjar l’any 2010 a prop de 18.000 l’any 2016. El nou director, Lluís Fatjó-Vilas, va aprofitar la reunió de voluntaris per fer un resum de l’activitat de l’entitat durant l’exercici de l’any 2016. La trajectòria professional d’en Lluís Fatjó-Vilas ha estat vinculada al món de la recerca de mercats i de la opinió pública, al capdavant de la firma TNS GLOBAL. Fatjó-Vilas exercirà la direcció com a voluntari, de la mateixa manera que ho ha fet Pujadó. El Banc dels Aliments de Barcelona està gestionat per una Fundació privada benèfica independent, apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre, el principal objectiu de la qual és recuperar els excedents alimentaris i distribuir-los entre les entitats locals perquè els facin arribar a les persones que es troben en situació d’inseguretat alimentària. L’any 2016 el Banc dels Aliments ha distribuït 17.915 tones d’aliments a una mitjana mensual de 137.156 persones a través de 329 entitats d’ajuda social.
|
Societat
|
Cooperació
|
AMPLIACIÓ:La Cambra de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet reclamen la construcció "immediata" del túnel ferroviari. Defensen que el soterrament de les vies i l'intercanviador de la Torrassa, que ha de connectar les L1 i L9 del metro amb Rodalies, és una "obra fonamental per a Catalunya" i recorden que té el projecte executiu des del 2009. L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, han reclamat de forma conjunt "la immediata construcció del túnel ferroviari" de la línia R2 i l'intercanviador de la Torrassa, que ha de connectar les L1 i L9 del metro amb Rodalies. "Es tracta d'una obra fonamental per a Catalunya des del punt de vista econòmic, social i mediambiental", han reivindicat en un comunicat després d'una reunió al consistori. El túnel, amb un pressupost d'uns 400 milions d'euros, compta amb el projecte executiu des del novembre del 2009 a l'espera que el Ministeri de Foment hi destini la partida corresponent. Es considera una infraestructura clau per desenvolupar el Pla de Rodalies. Marín reivindica el soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat com una obra "imprescindible perquè la xarxa de Rodalies sigui eficient i eficaç". "És una infraestructura cabdal per al desenvolupament econòmic de l'Hospitalet, de l'àrea metropolitana de Barcelona, de la regió metropolitana i de Catalunya", ha insistit. L'alcaldessa ha lamentat que el túnel és "una actuació convinguda i acordada fa anys per totes les administracions implicades, només pendent de la decisió política del Govern central de la corresponent dotació econòmica". Per la seva banda, Valls ha alertat que si no es construeix aquesta infraestructura "provocaran el col·lapse circulatori als principals accessos a la ciutat de Barcelona", ja que és una obra "unida a la reactivació econòmica, que comporta una major utilització del vehicle". Defensen que qualsevol altra actuació a la xarxa ferroviària depèn del túnel En un comunicat conjunt després d'un reunió aquest dijous, l'ajuntament i la cambra destaquen que, segons assenyala un informe de l'Institut Cerdà, l'execució del projecte del nou túnel de la línia R2 a l'Hospitalet de Llobregat és clau per desenvolupar el Pla de Rodalies de Barcelona, ja que qualsevol altra actuació que es faci a la xarxa ferroviària no serà efectiva sense aquesta infraestructura prèvia. Aquesta obra, segons l'informe, articularà la xarxa metropolitana intermodal de transport públic i tindrà uns efectes econòmics i socials dinamitzadors. Marín ha remarcat la importància mediambiental del projecte i ha recordat que aquest estiu la Unió Europea va obrir un expedient pels índexs de contaminació registrats a l'àrea metropolitana. "Hem de prendre mesures globals per potenciar el transport públic perquè els usuaris del vehicles vegin en una bona xarxa de Rodalies una alternativa en els desplaçaments entre les poblacions de la regió metropolitana", ha demanat. Donar continuïtat a les línies de la costa i de l'interior de Catalunya i millorar la connexió entre Barcelona i el Prat L'execució del projecte permetrà la reconfiguració de la xarxa, donar continuïtat a les línies de costa a costa (Vilanova i la Geltrú -Mataró) i d'interior a interior (Vilafranca del Penedès-Granollers) i equilibrar la càrrega de circulació dels túnels de passeig de Gràcia i plaça de Catalunya per incrementar freqüències. També permetrà millorar la connexió ferroviària de Barcelona amb l'Aeroport del Prat i incrementar l'oferta de serveis entre el Prat i Sants, ja que rebaixarà el nivell de saturació actual de la línia R2. El projecte del nou túnel integra l'Estació Central de la Torrassa, que ha de ser l'intercanviador de referència del sud de Barcelona. L'intercanviador de la Torrassa donarà servei a prop de 90.000 viatges diaris, dels quals la meitat realitzaran intercanvis modals, que el situaran entre els cinc intercanviadors amb més demanda intermodal de la regió metropolitana. Canalitzar els moviments entre Barcelona i el sud del Baix Llobregat i les zones logístiques del Port i l'Aeroport L'intercanviador de la Torrassa unirà les línies 1 i 9 del metro amb les línies de Vilanova i de Vilafranca de Rodalies. El projecte també inclou la construcció d'una estació soterrada de Bellvitge-el Gornal, que donarà un servei millor a aquests barris de l'Hospitalet de Llobregat. També canalitzarà els moviments entre l'àmbit sud del Baix Llobregat i l'àmbit central i oest de la ciutat de Barcelona, a més de les zones logístiques del Port i l'Aeroport. Aquest projecte permetrà transformar nou sòl que es destinarà a localitzar noves activitats econòmiques en un entorn que destaca per la capacitat d'atreure activitats vinculades a sectors estratègics. L'informe de l'Institut Cerdà assenyala que l'obra permetrà el desenvolupament de projectes urbanístics vinculats a activitats econòmiques en sectors prioritaris, que generaran, en conjunt i a ple rendiment, una producció anual directa de prop de 3.400 milions d'euros i uns 22.200 ocupats directes.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El monestir de Sant Miquel de Cruïlles obre les portes després dels treballs de restauració. S’han invertit uns 400.000 euros per recuperar el campanar vell, el nou, adequar l’exterior i fer-lo visitable. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat pel conseller de Cultura, Santi Vila, han inaugurat aquest dissabte les obres de restauració del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, al Baix Empordà. L’obra, dins el marc del programa ‘Romànic Obert’, ha tingut un cost de 400.000 euros que ha aportat íntegrament l’Obra Social ‘La Caixa’. En concret, s’ha intervingut al campanar vell i nou, s’ha estabilitzat l’estructura del monestir romànic, s’han recuperat algunes obertures, restituït carreuats i s’ha adequat tot l’espai per fer-lo visitable instal·lant-hi l’enllumenat, la xarxa de senyals i elements de fusta. L’església d’aquest monestir pertany a la primera meitat del segle XI i compta amb tres absis semicirculars i un cimbori amb cúpula que s’alça damunt del creuer. La inauguració de les obres ha estat l’últim acte que ha realitzat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquest dissabte en la seva visita a les comarques de la Selva i el Baix Empordà i que ha arrencat a les deu del matí a La Cellera de Ter. A Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, el president ha estat acompanyat per diverses autoritats gironines com el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, l’alcalde de la localitat, Salvi Casas, i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana. Les obres s’han fet dins del marc del programa ‘Romànic Obert’, que és fruit de la col·laboració que s’ha establert entre la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social ‘la Caixa’ per posar en valor i adequar monuments catalans del romànic de notable interès cultural, arquitectònic i artístic. En el cas d’aquest monestir, s’ha intervingut totalment per restaurar el campanar vell i el nou i s’han fet diverses actuacions puntuals a l’interior i exterior del temple. En concret, s’ha estabilitzat l’estructura del monestir, s’han recuperat diverses obertures romàniques, s’han restituït els carreuats, s’han recuperat graons i també s’han museïtzat les tombes del temple. Al mateix temps, s’ha restaurat els paraments verticals i horitzontals, s’ha instal·lat fustes a l’exterior, elements de serralleria i també s’ha il·luminat tot l’espai. Pel que fa a l’exterior, els treballs s’han focalitzat en fer un drenatge de la zona nord, reordenar els graons de l’accés principal al monestir, s’ha acabat la porta d’accés des de fora i també s’ha condicionat tot l’espai per fer-lo visitable. D’aquesta manera, el temple obre les seves portes al públic en general. Una església del segle XI L'església de Sant Miquel de Cruïlles pertany a la primera meitat del segle XI. Té planta de basílica, de tres naus, amb una nau transversal que sobresurt i tres absis semicirculars, i un cimbori amb cúpula que s'alça damunt el creuer. L'estructura basilical no és visible a primera vista perquè les tres naus posseeixen una única coberta a dues vessants. Les voltes del temple són de canó i els absis estan decorats amb llombardes. A l’extrem occidental del temple, la volta original de la crugia, l’espai comprès entre els dos murs de càrrega, es va enfonsar i, al segle XVI es va construir una nova façana. Per això, l'església va quedar escurçada i actualment és una mica més petita del que havia estat antigament. Avui en dia, del frontis romànic només en queda la part inferior amb la porta d'un sol arc, extradossat com els d'algunes finestres. A la vessant sud del temple hi ha adossada una torre quadrada, el campanar vell, també romànic, que no conserva la part alta. Al costat nord-oest també s’hi pot veure un altre campanar d'època posterior, i que per això se’l coneix amb el nom de campanar nou. 26 intervencions a les comarques gironines La rehabilitació de tot aquest temple ha tingut un cost de 400.000 euros que ha aportat íntegrament la Obra Social ‘la Caixa’. L’actuació s’inclou dins del programa de ‘Romànic Obert’ que tira endavant la mateixa entitat financera i que fins ara ha destinat 18,4 milions d’euros per restaurar 79 monuments i elements del patrimoni romànic català. En concret, a les comarques gironines s’han invertit 4,6 MEUR per realitzar 26 intervencions. Per exemple, s’ha pogut actuar i millorar l’estat de monestirs com el de Santa Maria de Ripoll, Sant Daniel de Girona, Sant Pere de Galligans i Sant Joan de les Abadesses; les esglésies romàniques de Sant Esteve de Marenyà i Santa Coloma de Fitor o les muralles d’Hostalric. També s’han dut a terme altres accions destacades, a banda de l’actuació en els edificis, com la restauració del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona. I és que a més de les accions de restauracions i conservació, dins d’aquesta iniciativa també es porten a terme intervencions arqueològiques, de sanejament, senyalització i adaptació dels espais per a les persones amb dificultats de mobilitat. Paral·lelament, també es fan activitats de difusió, potenciació i divulgació del romànic. En aquest sentit, s’ha creat l’exposició ‘Temps del Romànic’ i una pàgina web on es pot trobar tota mena d’informació relacionada amb aquesta temàtica. Fins ara, s’han restaurat monuments i espais de 27 comarques catalanes: Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Empordà, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrotxa, Gironès, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Segarra, Selva, Solsonès, Tarragonès, Terra Alta, Urgell, Val d’Aran, Vallès Occidental i Vallès Oriental. D’altra banda, i seguint amb la línia de millorar el llegat arquitectònic de Catalunya, ara fa dos anys les dues institucions van posar en marxa el programa ‘Patrimoni en Accció’ que, en una primera fase, ha permès actuar en sis elements patrimonials de primer ordre, tres d’ells a les comarques gironines: la ciutat ibèrica d’Ullastret, la ciutat grega i romana d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
El deute de les administracions públiques baixa fins als 1,18 bilions d'euros, un 96,8% del PIB. Es tracta d'un increment de 31.106 milions d'euros respecte el mateix mes de l'any passat però 16.793 MEUR menys que al març del 2019. El deute de les administracions públiques va baixar fins als 1,18 bilions d'euros, xifra que representa un 96,83% davant el 97,09% del PIB amb què va tancar el desembre de l'any passat, segons ha informat aquest dimarts el Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia. Comparat amb l'abril del 2018, es va produir un increment de 31.106 milions d'euros però respecte al març d'aquest any una reducció de 16.793 MEUR. Del total, 1,04 bilions d'euros de deute corresponien a l'administració central, 296 MEUR a les de les comunitats autònomes i 26,3 MEUR a les corporacions locals. La publicació de l'indicador per part del Banc d'Espanya només inclou el total en milions d'euros, sense la ràtio, i l'estimació del Ministeri d'Economia es basa en la interpolació lineal entre l'últim PIB nominal conegut i el 31 de desembre previst per a aquest any. La dada d'abril del 2019 entra dins de l'objectiu de ràtio de deute de les administracions públiques respecte PIB del 95,8% per al final del 2018, que figura en el Programa d'Estabilitat 2019-2022.
|
Economia
|
Comptes públics
|
El PSC creu que formar un govern de concentració sobiranista després de la sentència "ho embolicaria tot més". Illa celebra les veus d'ERC que advoquen pel diàleg i creu que van en "la direcció correcta". El PSC creu que un govern de concentració sobiranista, com el que ha plantejat el president del Parlament per respondre a la sentència i que podria incloure els comuns o la CUP, "ho embolica tot més". El secretari d'organització, Salvador Illa, ha considerat en una entrevista a l'ACN que el Govern, de JxCat i ERC, està "barallat" i que no fa la tasca que li correspon. "Si n'hi ha dos que estan barallats, no sé si posar-ne quatre ho arreglarà o ho empitjorarà més", ha qüestionat. Illa ha lamentat les crides a la "confrontació" perquè considera que s'ha provat que no funciona, com tampoc la via unilateral ni "la bronca permanent" de Ciutadans, i ha defensat el diàleg "dins la llei i l'acord". En aquest sentit, ha celebrat les veus d'ERC que fan una aposta per la negociació: "Són benvingudes i van en la direcció correcta", ha afegit. A més, es compromet a fer, des de les files socialistes, el que es pugui per a "reforçar" aquesta via. El secretari d'organització ha insistit que el de Torra és un govern "zombi" que no governa i en què hi ha "dos governs coexistint dins d'un mateix consell executiu". Per això dubta de si les propostes de govern de concentració venen per "tapar la inacció" de JxCat i ERC. De fet, els socialistes reclamen eleccions per a poder obrir "una nova etapa". Sobre els pressupostos, Illa ha insistit que el PSC no donarà suport als comptes del 2020 si no hi ha una "renúncia explícita a la confrontació i a la via unilateral". El secretari d'organització s'ha exclamat perquè els socialistes van "estendre la mà" al Govern per a negociar els comptes i que, a canvi, han rebut "una bufetada" amb les declaracions de "confrontació". Illa espera que, en aquesta ocasió, a diferència de l'any anterior, el Govern tingui "la decència" d'aprovar els pressupostos i portar-los al Parlament per a discutir-los. Després que el conseller d'Educació, Josep Bargalló, hagi posat damunt la taula la possibilitat de plantejar una qüestió de confiança si no s'aprova el nou pressupost del Parlament, Illa ho ha descrit com una "solució a la desesperada". "Si no hi ha pressupost, ja serà insostenible l'acció d'un govern inexistent". Així, no tenir comptes suposaria "una gota més en aquest got ja molt ple de desgovern". D'altra banda, a les portes de la sentència, el PSC adverteix que "s'ha d'acatar", tot i que "pot agradar més o menys". Sobre el fet que des del Govern s'estigui plantejant la Diada com la primera reacció al veredicte del Tribunal Suprem, Illa creu que l'11 de setembre ha de ser una jornada en què tothom s'hi senti "còmode". En l'entrevista a l'ACN, el secretari d'organització ha carregat contra Ciutadans, que s'han alçat com "la casa gran del constitucionalisme" a Catalunya. Per contra, creu que s'estan convertint en "la casa gran de la confrontació i l'ineficàcia política". "Se senten únicament còmodes en el discurs de la confrontació i, quan no hi és, la busquen", ha desaprovat Illa, que ha lamentat aquesta posició de xoc "permanent" perquè complica la resolució del conflicte. D'altra banda, ha criticat que els 36 diputats al Parlament són "un conjunt buit" que "no s'han volgut ni reunir amb el president del Govern". En aquest sentit, els ha emplaçat a tenir "coratge" per trobar-s'hi. Ha descartat que des del govern espanyol es pugui optar per fer un nou requeriment previ al 155 a Torra, com ha reclamat Ciutadans. Ha afirmat que hi ha d'haver uns motius que ara no es donen i que l'aplicació d'aquest article no és arbitrària. "Fa temps que no toquen de peus a terra", ha reblat. Amb la segona sessió d'investidura de Pedro Sánchez a tocar, Illa ha manifestat que el PSOE "no vol eleccions" i ha admès que tenen "una part de responsabilitat" en què no s'estigui arribant a un acord per formar govern. Ara bé, creu que també PP, Ciutadans i Unides Podem tenen responsabilitat al Congrés per no anar a eleccions. Pel que fa a la posició d'ERC i JxCat a Madrid, Illa ha rebutjat que el PSOE parli amb formacions que "es volen confrontar amb l'Estat". En aquest sentit, ha dit que "si ells regalen vots, benvinguts siguin", però que no faran dependre l'estabilitat del govern "d'aquells que volen marxar i trencar" Espanya.
|
Política
|
Partits
|
Localitzen un projectil d’artilleria de la Guerra Civil al voral d’una carretera a Capmany. Un ciutadà va trobar la bala, de 30 centímetres per 45 mil·límetres, i va avisar els Mossos. Un ciutadà va localitzar aquest dijous 26 de maig un projectil d’artilleria de 30 centímetres per 45 mil·límetres de la Guerra Civil al punt quilomètric 11 de la carretera GI-504 dins del terme municipal de Capmany, a la comarca de l’Alt Empordà. L’home va trobar la bala de grans dimensions al voral de la carretera pels volts de dos quarts d’onze del matí i ràpidament va alertar els Mossos d’Esquadra que van desplaçar-se fins al lloc dels fets. El cos de la policia catalana s’ha fet càrrec del projectil i ara s’encarregaran de destruir-lo, segurament fent-lo explotar de forma controlada.
|
Societat
|
Policial
|
Mor el noi de 20 anys apunyalat a Albatàrrec. Els Mossos busquen l'autor de l'agressió i han obert una investigació per aclarir els fets. El noi de 20 anys que aquest diumenge a la tarda ha estat traslladat en estat crític a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida després de rebre una ganivetada a Albatàrrec (Segrià) ha mort poc després d'arribar al centre hospitalari, segons fonts policials. Els fets han passat cap a tres quarts de sis de la tarda, moment en què els Mossos d'Esquadra han estat informats que un home havia estat agredit amb una arma blanca al camp de futbol de la població. Una dona ha traslladat el ferit amb el seu vehicle fins al peatge de l'AP-2, on els serveis sanitaris l'han recollit i l'han portat a l'hospital, on finalment ha mort. Els Mossos busquen l'autor de l'agressió i han obert una investigació per aclarir els fets. Fonts del SEM han confirmat que el noi presentava una ferida al tòrax i que el seu estat quan l'han atès era crític. L'alcalde d'Albatàrrec, Víctor Falguera, ha explicat que els fets han passat a la pista de les escoles velles del poble quan un grup de joves jugaven a futbol. Tot indica que hi hauria hagut una baralla i un dels jugadors hauria clavat una ganivetada a un altre. Segons Falguera, els joves eren d'origen estranger i no té constància que visquin al poble. Fins a Albatàrrec s'hi han desplaçat diverses dotacions policials per investigar els fets i intentar localitzar l'agressor.
|
Societat
|
Successos
|
Skitude de Riudellots farà el salt als EUA i Canadà després de tancar una ronda de finançament de més de 800.000 euros. L'empresa dedicada al disseny d'aplicacions mòbils per als aficionats a la neu i muntanya incorporarà altres esports com el running i el biking. L'empresa Skitude, dedicada al disseny d'aplicacions mòbils per als aficionats de neu i muntanya i amb seu a Riudellots de la Selva, està decidida a impulsar la seva projecció internacional després de tancar una ronda de finançament de més de 800.000 euros. El capital obtingut es destinarà a impulsar el seu creixement cap a l'Amèrica del Nord i Europa, principalment als Estats Units, Canadà, Escandinàvia, la zona dels Alps i l'Europa de l'Est. També es vol millorar la qualitat i les prestacions dels serveis i potenciar la diversificació de la plataforma digital incorporant altres àmbits com ara el running, el biking i l'outdoor en general. Fins ara estaven presents a països com ara França, Itàlia, Eslovènia o Xile. El finançament que Skitude ha anunciat de més de 800.000 euros està liderat per The Crowd Angel, BA de BAGI, ESADE BAN, i IESE, així com pel fons Bbooster Dyrecto i Grup Z. La firma explica que 650.000 euros s’han finançat per mitjà de l’ampliació de capital, i la resta seran cofinançats per Enisa i altres programes públics. Skitude compta amb una xarxa d'aplicacions mòbils per als aficionats de la neu i la muntanya, que permeten, per exemple, informar als esquiadors en temps reals de l'estat de més de 2.500 estacions de tot el món, així com registrar de manera oberta la seva activitat a les pistes, per mesurar de forma precisa el rendiment propi i comparar-lo i competir amb els altres usuaris. Una de les singularitats de Skitude és que arriba a acords amb les estacions d'esquí i les marques esportives per recompensar als usuaris de les Apps amb forfaits de temporada o equipaments complets. L'startup va néixer al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i actualment treballa directament amb més de 50 estacions d'esquí i muntanya de 8 països diferents –com ara França, Itàlia, Eslovènia, Argentina i Xile, entre d'altres- que tenen una aplicació pròpia compatible amb les d'Skitude i el sistema de monitorització, així com una xarxa de marques cada vegada més gran en el sector outdoor, com són Snowinn, Atomic o Elan. A nivell d'usuaris, les aplicacions skitude compten des del 2014 amb més de 650.000 descàrregues distribuïdes en 24 països i la xifra de negoci acumulat i de contractes signats supera els 850.000 euros des de la seva fundació. Skitude busca cobrir totes les necessitats de les destinacions i de l'usuari final, oferint una plataforma social en el qual es poden compartir quilòmetres d'esquí, les fotografies del dia i crear un perfil propi amb totes les seves estadístiques. Els usuaris també poden competir de forma virtual amb els reptes que es proposin i guanyar premis. L’empresa, amb seu a Riudellots de la Selva, es va constituir l'any 2014, i disposa d'oficines als Pirineus i sucursals a Londres i Los Andes (Santiago de Xile).
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Desenes de persones donen suport als presos independentistes a peu de carretera amb motiu del trasllat a Madrid. Un cordó policial encercla els manifestants durant el pas del vehicle de la Guàrdia Civil amb els acusats. Desenes de persones s’han concentrat aquest divendres a peu de carretera per donar suport als nou presos independentistes amb motiu del seu trasllat a Madrid per l’inici del judici. A l’enllaç de la carretera local B-224 amb l’autopista AP-7, a Martorell, des de quarts de 7 h s’hi han reunit diversos manifestants que per veure passar les tres comitives policials amb els presos procedents de Mas d’Enric, Puig de les Basses i Lledoners, tots camí de Brians 2. Una hora i mitja més tard, pel mateix punt ha passat un gran autobús de la Guàrdia Civil custodiat pels Mossos d’Esquadra amb els nou acusats a l’interior per iniciar el camí a Madrid, el qual ha estat aclamat amb crits de “llibertat”. Durant el pas dels presos, un fort cordó policial ha blindat els manifestants. Convocats per l’ANC, des de primera hora, encara sent negra nit, hi ha hagut un formiguer de manifestants que s’han apropat a la concentració convocada a la carretera que uneix l’AP-7 amb el centre penitenciari Brians 2. Banderes estelades, llaços grocs, pancartes i crits de “llibertat” han protagonitzat l’espera dels vehicles procedents de les tres presons on estaven els presos independentistes. Passaven pocs minuts d’un quart de set quan ha passat la primera comitiva policial, procedent de Puig de les Basses, amb Dolors Bassa a l’interior. En menys d’una hora, amb el sol tot just començant a despuntar, l’han seguit els altres dispositius policials vinguts de Mas d’Enric i Lledoners, traslladant a Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. Mentre els presos es reunien a Brians 2 per ser conduïts tots junts a Madrid, els Mossos d’Esquadra han desplegat un fort dispositiu policial al punt de la concentració, blindant els manifestants quan el vehicle de la Guàrdia Civil ha iniciat el trajecte cap a la capital espanyola. Sota la pluja, algun dels concentrats ha intentat atansar-se cap a l’autobús policial, però els agents antidisturbis ho han impedit. El vehicle de la Guàrdia Civil ha marxat direcció l’autopista AP-7 seguit per desenes de motoristes equipats amb estelades tot fent sonar els clàxons. Durant tot el matí, a la concentració han assistit la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, la portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta, i el portaveu de la Junta d’Òmnium Ignasi Termes.
|
Política
|
Entitats
|
Cs i PPC es queden sols reprovant la "constant submissió i perpetu homenatge" de Torra al "fugat" Puigdemont. El Parlament rebutja condemnar que el Govern "aprofita el seu domini sobre els edificis públics" per "utilitzar-los com a aparadors de propaganda separatista". El ple del Parlament ha tombat una moció que Cs havia presentat per denunciar situacions polítiques que, a criteri seu, han provocat "la inacció del Govern" i l "degradació" de les institucions. Així, Ciutadans i PPC s'han quedat sols en donar suport a un punt que pretenia "reprova la constant submissió i el perpetu homenatge que el president de la Generalitat, Quim Torra, rendeix als capricis d'un fugat de la justícia, degradant així la dignitat de la institució que dirigeix i, amb ella, la de tots els catalans". A més, el ple també ha rebutjat –aquest cop Cs i el PPC han rebut el vot del PSC però no han aconseguit prou suports per aprovar-ho- un altre punt que criticava que el Govern "faciliti la degradació i la suplantació de les institucions autonòmiques de Catalunya, posant-les a les ordres d'un escapolit de la Justícia i d'uns 'xiringuitos' exclusivament separatistes que, amb vocació de buidar les institucions democràtiques, segueixen amb el cop a la democràcia iniciat en el dia 6 i 7 de setembre de 2017". La mateixa moció també ha resultat fallida en plantejar la "condemna" que el Govern "aprofiti el seu domini sobre els edificis públics que paguen tots els ciutadans per a utilitzar-los com a aparadors de propaganda d'opcions polítiques separatistes, fins i tot durant el període electoral, vulnerant el principi de neutralitat política que hauria de seguir tot poder i autoritat pública per a garantir el caràcter lliure, net i democràtic de les eleccions". El vot dels partits independentistes i els comuns també ha fet caure aquest punt. La mateixa sort ha tingut un altre punt de la moció que reclamava "posar de manifest la inacció legislativa i executiva del Govern, més centrat en la reivindicació dels reclusos del procés separatista que en l'activitat legislativa i executiva".
|
Política
|
Parlament
|
Més de 1.200 denúncies per consumir droga al carrer a Girona, la gran part contra joves que fumen marihuana. La Policia Municipal crea un grup específic format per quatre agents que es focalitza en combatre aquest il·lícit. La Policia Municipal de Girona ha posat més de 1.200 denúncies al llarg d'aquest 2018 per consumir droga als carrers, la majoria de les quals contra joves que fumen marihuana. Són un 7% més en comparació amb tot el 2017 (i això, tenint en compte que encara no s'ha acabat l'any). El cap de la policia, l'inspector Joan Jou, explica que s'ha creat un grup específic format per quatre agents que es focalitza en combatre aquest il·lícit, que contribueix a incrementar la sensació d'inseguretat dels veïns. Consumir droga al carrer porta aparellada una multa de 300 euros. En paral·lel, la Policia Municipal també ha intensificat la lluita contra l'incivisme i l'incompliment de les ordenances. Aquí, per exemple, els agents han aixecat 200 actes per sorolls o 380 més contra propietaris de gossos que els duien deslligats o no en recollien les necessitats.
|
Societat
|
Policial
|
Albiol exigeix a Puigdemont que comparegui al Parlament per demanar "disculpes" per "mentir" sobre la trobada amb Carter. El popular insisteix que el president va ser rebut només perquè Moss és "donant" a la fundació Carter. El president del PPC, Xavier García Albiol, ha exigit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que comparegui al Parlament per demanar "disculpes" tant als populars com a tots els catalans per haver "mentit" sobre la trobada amb l'expresident dels EUA Jimmy Carter. En una atenció als mitjans, Albiol ha mostrat un document on assegura que queda "demostrat" que el membre del Diplocat Ambler Moss és donant de la Fundació Jimmy Carter i que és gràcies a això que va poder portar com a "convidat" Puigdemont. El popular ha considerat que els comunicats tant de l'Ambaixada dels Estats Units a l'Estat espanyol com del Centre Carter revelen el "ridícul a nivell internacional" que ha fet el president de la Generalitat. D'altra banda, ha negat que el govern espanyol hagi pressionat perquè es fessin aquests comunicats.
|
Política
|
Partits
|
L'activitat constructora en el sector residencial augmenta un 65% a Barcelona en un any. És un dels indicatius de l'informe 'Barcelona des del cel', una eina interactiva que localitza el nombre de grues actives a la ciutat. El 72% de les grues de les 121 actives actualment a Barcelona, és a dir, una de cada set, pertanyen al sector residencial i corresponen a 272 projectes. La construcció d'habitatge, respecte al 2017 -en què van haver 104 projectes-, ha augmentat en un 65% i, a nivell global –on s'ha de sumar la rehabilitació o obra nova d'hotels o oficines, entre d'altres-,l'activitat s'ha incrementat en un 16%. respecte el 2017. Són algunes dades rellevants que s'extreuen de l'informe 'Barcelona des del cel', que ha elaborat la consultora immobiliària CBRE, que ha elaborat una eina interactiva que localitza i identifica en temps real el nombre de grues i per a quin projecte estan destinades. L'estudi també indica que on hi ha més grues és als districtes de l'Eixample, amb 27, i Sant Martí, amb 18, que concentren el 37% del total. Els segueixen Sant Andreu (15) i Horta Guinardó (13).
|
Economia
|
Infraestructures
|
El PSC emplaça els comuns a donar suport a les seves esmenes per augmentar el finançament de les universitats públiques. Romero lamenta que JxCat, ERC i CatECP hagin "oblidat" incrementar les inversions dels centres de coneixement. La diputada del PSC-Units Alicia Romero ha emplaçat aquest dijous el grup de CatECP a votar favorablement a les esmenes que presentaran els socialistes als pressupostos de 2020 per augmentar l'aportació pel finançament de les universitats públiques, a la recerca i la innovació. En una atenció als mitjans, Romero ha demanat als comuns que "facin un canvi en la seva estratègia" i permetin l'aprovació d'alguna de les esmenes "per justícia en un àmbit estratègic del país com el coneixement". Els socialistes han denunciat l'"oblit" de JxCat, ERC i CatECP del finançament de les universitats als pressupostos. Ha criticat que no hi hagi un augment de recursos, es mantingui la precarietat laboral i no s'inverteixi en infraestructures. Des de les Joventuts Socialistes de Catalunya, Ot Garcia, ha explicat que iniciaran una campanya de denúncia per la falta de finançament a les universitats públiques. Concretament, faran una encartellada "massiva" a les universitats. Sobre el coronavirus, Romero ha evitat posicionar-se de si cal celebrar el ple dels pressupostos la setmana vinent i ha dit que és la Mesa a qui li correspon prendre la decisió. Això sí, ha descartat celebrar-lo utilitzant el vot telemàtic en creure que és necessària la "riquesa que aporta el debat". "Si s'ha de suspendre per fer-lo més endavant, podem esperar. Portem tres anys sense pressupostos, no crec que vingui d'unes setmanes", ha manifestat.
|
Política
|
Parlament
|
Detenen quatre persones a la Jonquera que amagaven una pistola en el maleter d'un cotxe i 14.500 euros en efectiu. Tres dels ocupants tenien antecedents a França, un d'ells per homicidi l'any 2000. La Policia Nacional ha detingut tres persones de nacionalitat francesa i una altra de marroquina a la Jonquera (Alt Empordà) quan intentaven entrar en territori espanyol en cotxe. La policia va trobar-los el diumenge 31 de maig en un dels controls rutinaris que realitzen a la frontera entre Espanya i França. Els agents van sospitar dels quatre homes ja que no van poder justificar el motiu del viatge. A més, van detectar cert nerviosisme entre els ocupants del vehicle amb matrícula francesa. Per això van decidir registrar el maleter, on van trobar-hi una arma embolicada amb draps. Era una pistola del calibre 45 amb un carregador i set cartutxos de munició real. Cap dels homes tenia permís d'armes i la policia va procedir a la seva detenció. Després de la troballa de l'arma, la Policia Nacional va ver un registra més exhaustiu i va trobar 14.540 euros en efectiu que els ocupants del vehicle portaven repartits a les butxaques i ronyoneres. En paral·lel, els agents van contactar amb la policia francesa per donar-los les dades dels arrestats. Des del Centre de Cooperació Policial i Duanera del Pertús es va confirmar que tres dels homes tenien antecedents a França per delictes contra el patrimoni, tràfic de drogues i tinença il·lícita d'armes. A més, un d'ells també havia estat detingut per un homicidi fa vint anys durant un robatori amb força. Per tot això, es va detenir els quatre ocupants del vehicle com a presumptes autors d'un delicte de tinença il·lícita d'armes. També s'ha intervingut la pistola que tenien en el maleter, els 14.540 euros, set telèfons mòbils i el cotxe dels ocupants.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:ERC emplaça PDeCAT i CUP a seure i pactar una posició comuna sobre la disposició del referèndum als pressupostos. Sabrià resta importància al dictamen del Consell de Garanties i creu que els tres partits trobaran una solució "aquesta setmana". El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Sergi Sabrià, ha convidat el PDeCAT i la CUP a seure a parlar entre els tres socis parlamentaris per tal de trobar "un camí comú" entre les postures dels demòcrates i els anticapitalistes respecte de com actuar davant el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que diu que la disposició addicional dels pressupostos que fa referència al referèndum és inconstitucional. Sabrià ha assegurat que els contactes que mantindran entre representants de les tres formacions "aquesta setmana" serviran per negociar i arribar a una solució intermitja. Amb tot, el portaveu d'ERC ha restat importància al dictamen i al que suposa. "No estem especialment preocupats, tampoc és un atzucac molt greu", ha sentenciat. El dictamen del Consell de Garanties que divendres passat va avalar les partides pel referèndum però va avisar de la inconstitucionalitat de la disposició addicional que parlava del mateix, no ha causat un daltabaix a ERC. Així, al menys ho ha volgut fer veure Sergi Sabrià, que ha tret importància a la resolció assegurant que els republicans són "conscients de què es diu a l'informe però també tothom és conscient que no es renunciarà al projecte i al referèndum". "La partida del referèndum queda intacta", ha remarcat en ser preguntat en roda de premsa. En aquest sentit, ha instat el PDeCAT i la CUP a seure a parlar i negociar una posició comuna més enllà de les actituds que han manifestat que voldrien que fossin les que s'han de tenir després del dictamen. "En parlarem totes les parts perquè és una decisió que prendrem entre tots i no podem prendre sols", ha dit, tot afegint que "els contactes habituals i ordinaris" que tots tres tenen previstos "durant aquesta setmana" serviran per intentar arribar a aquesta solució intermitja. I és que la CUP ja ha manifestat que no entendria que es fessin canvis sobre el referèndum malgrat el dictamen. Mentre que des del PDeCAT apel·len a "fer bé les coses" i fer-les "dins la llei", en paraules de la coordinadora Marta Pascal. "Ens trobem de nou en aquella situació on a una banda i banda han fixat posició i hem de trobar el camí. No serviria de gaire fixar nosaltres ara una tercera posició. Hem de trobar un espai conjunt. És una feina que ens toca fer, potser no és la més agraïda però l'objectiu és superior", ha sentenciat Sabrià. Amb tot, el portaveu assegura que aquesta qüestió "no preocupa especialment" a ERC. "Tampoc és un atzucac molt greu", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
L'Ajuntament de Madrid negociarà amb l'Hermitage per instal·lar la franquícia a la capital espanyola. El consistori barceloní no va autoritzar el projecte després de fer públics els resultats de quatre informes tècnics. L'Ajuntament de Madrid iniciarà converses amb el Museu Hermitage de Sant Petersburg per avaluar l'encaix d'una franquícia de la pinacoteca a la capital espanyola, després que Barcelona hagi denegat per ara el projecte si no es reformula. Així ho han confirmat fonts de l'àrea de Cultura, Turisme i Esports a l'ACN, que precisen que Madrid està oberta a "totes les sensibilitats artístiques" i refermen que no es vetarà "ningú" que vulgui presentar el seu projecte per la ciutat. El consistori de Barcelona no va autoritzar aquest dilluns instal·lar una seu del museu al port després de fer públics els resultats de quatre informes tècnics. La delegada de Cultura a l'Ajuntament de Madrid, Andrea Levy, es posarà en contacte amb els responsables del museu les pròximes setmanes per valorar la "idoneïtat" del projecte i la possibilitat que aquest es pugui instal·lar a Madrid. "Arribi a bon port o no, la decisió de Madrid sempre serà aliena de les raons sectàries, no com el cas de Barcelona", acusen les mateixes fonts. "No es pot autoritzar el projecte" "Ara mateix l'Ajuntament no pot autoritzar ni donar el seu vistiplau a fer el projecte" de l'Hermitage al port. Així de contundent es va mostrar dilluns la segona tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, després d'explicar, juntament amb el sisè tinent d'alcaldia, Joan Subirats, que quatre informes tècnics desaconsellen instal·lar l'Hermitage al port de la ciutat. Tot i això, Sanz ha assenyalat que com qualsevol altre projecte l'analitzaran si incorpora els elements dels quatre informes sobre urbanisme, mobilitat, sostenibilitat econòmica i cultura. L'informe sobre la idoneïtat urbanística indica quatre possibles ubicacions alternatives: Moll de Sant Bertran, el Parc de la Barceloneta, finals de la Rambla Prim i les Tres Xemeneies. Sanz, però, va voler deixar clar que no són propostes de l'Ajuntament.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Comença la segona reunió de la Taula del Diàleg a Palau que reuneix el Govern, JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP. L'executiu espera que l'espai serveixi per demostrar que tothom té "voluntat de diàleg" i de treballar "conjuntament". La segona reunió de la Taula del Diàleg ha començat a les 17:50 d'aquest dimarts al Palau de la Generalitat. La trobada de l'espai reuneix el president del Govern, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès; les conselleres Elsa Artadi i Ester Capella; Albert Batet i Gemma Geis (JxCat); Sergi Sabrià i Anna Caula (ERC); Miquel Iceta i Ramon Espadaler (PSC-Units); i Jéssica Albiach i Susana Segovia (CatECP). Destaquen, doncs, les absències ja conegudes de representants dels grups de Cs, CUP i PPC. Artadi ha assegurat aquest migdia que l'executiu espera que la reunió de l'espai serveixi per demostrar que tothom té "voluntat de diàleg" i de treballar "conjuntament". La portaveu del Govern espera que es comparteixi amb JxCat, ERC, PSC-Units i comuns l'estat de les converses amb l'Estat, així com "analitzar plegats" el judici de l'1-O i les "noves onades repressives". Per últim, Artadi ha apuntat que també "seria interessant" poder tancar un calendari de treball i un esquema de la Taula de Diàleg, per poder "donar comptes de cap a on va". Després de la cimera Artadi i els grups compareixeran davant la premsa, per separat, per valorar la trobada. La primera reunió de l'espai de diàleg es va celebrar el 16 de novembre de 2018 amb els mateixos protagonistes. Aquella cimera va acabar amb el compromís del Govern i els partits de mantenir més trobades periòdiques. Després de la trobada, els grups van constatar la dificultat d'arribar a un consens i van coincidir en trobar una "solució política" al conflicte català.
|
Política
|
Govern
|
ACTUALIZACIÓ:Abatut un home que ha intentat atacar els agents de la comissaria dels Mossos de Cornellà de Llobregat. L'agressor anava armat amb arma blanca. Els Mossos d'Esquadra han abatut aquest dilluns a la matinada un home que, armat amb arma blanca, ha entrat a la comissaria de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) amb l'objectiu d'atacar els agents. Els fets han tingut lloc poc abans de les sis del matí. La policia ha fet públic els fets a través del seu compte de Twitter. Aquest matí, la policia catalana seguia investigant els fets per determinar-ne les circumstàncies exactes dels fets i la seva motivació. Segons ha avançat aquest dilluns a primera hora 'La Vanguardia' i ha confirmat l'ACN, en el moment d'entrar a la comissaria l'home, que era de nacionalitat algeriana, ha cridat 'Allahu Akbar' (Alà és gran). Els Mossos d'Esquadra tenen previst aquest migdia donar més detalls dels fets en una roda de premsa. (En aquesta notícia, s'ha afegit que el presumpte atacant ha cridat 'Allahu Akbar' en entrar a la comissaria i que era de nacionalitat algeriana. També, que els Mossos d'Esquadra donaran més detalls dels fets aquest migdia).
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Tractorada dels ramaders del Berguedà contra les retallades en els ajuts a la producció ecològica i de muntanya. Unió de Pagesos alerta que, si es continuen reduint les subvencions, el 70% de les explotacions ramaderes de la comarca desapareixeran a curt termini. Més d'una trentena de tractors han participat aquest divendres en una tractorada que ha recorregut els carrers de Berga durant més d'un hora per protestar contra les retallades que ha fet el Departament d'Agricultura en els ajuts a la producció ecològica i de muntanya. Segons el sindicat Unió de Pagesos, aquesta reducció ha fet perdre 92.887 euros a les comarques de la Catalunya Central. El delegat d'UP a les Comarques Centrals, Carles Mencos, alerta que "si es continuen reduint les subvencions, el 70% de les explotacions ramaderes del Berguedà desapareixeran a curt termini". De la seva banda, el Govern defensa que les retallades han vingut imposades per una reducció dels diners rebuts per part del govern espanyol i per un canvi en la legislació europea. La mobilització dels pagesos ha començat a dos quarts de dotze del migdia i ha acabat, poc després de la una de la tarda, davant l'oficina del Departament d'Agricultura a Berga. Els ramaders han fet una marxa lenta amb els seus tractors per demanar al Govern que "rectifiqui" i no apliqui retallades en les ajudes per a la ramaderia. Segons UP, són d'un 70% en producció ecològica i d'un 20% en els ajuts per zones de muntanya i desafavorides. Acusen el Govern de prendre una decisió "injustificada i arbitrària". El sindicat agrari assegura que les retallades en els ajuts afecta una trentena de ramaders ecològics del Berguedà, una de les principals comarques afectades, i que perden un total de 92.887 euros. A tota Catalunya, xifren la pèrdua global en més de 700.000 euros per a la ramaderia ecològica. El delegat d'UP a la Catalunya Central, Carles Mencos, ha assegurat que les retallades dels ajuts "posen en greu risc el futur de les explotacions ramaderes de les comarques de muntanya". "El nivell de retallades és tan dur que el sector no ho pot aguantar i provocarà que el 70% de les explotacions ramaderes de muntanya hagin desaparegut en el termini d'uns 7 o 8 anys", ha lamentat. El Govern, de la seva banda, reconeix les retallades, però assegura que són per culpa d'una reducció dels diners rebuts per part del govern espanyol i per un canvi en la legislació europea que fa que les subvencions s'adjudiquin en funció de la superfície de l'explotació i no pels caps de bestiar, tal com s'havia fet fins ara.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Emirates portarà a Barcelona l’avió amb més passatgers del món aquest estiu. Es tracta d’un A-380 modificat per transportar 615 passatgers i que aterrarà al Prat els dies 25 de juny i 16, 29 i 31 de juliol. L’aerolínia Emirates portarà a l’aeroport de Barcelona-El Prat l’avió amb més passatgers del món els propers dies 25 de juny i 16, 29 i 31 de juliol, segons ha informat el director general de la companyia a Espanya, Fernando Suárez de Góngora, en un dinar amb els mitjans de comunicació aquest dimecres. L’avió es tracta d’un A-380 modificat per acollir el màxim nombre de passatgers, aprofitant la forta demanda de vols cap a la capital catalana durant l’època estival. L’aeronau portarà a bord un màxim de 615 passatgers, concretament 557 en classe turista i 58 en ‘business’ i no comptarà amb seients de primera classe per aprofitar més l’espai. L’anunci ha coincidit amb l’estrena fa dues setmanes del segon aparell A-380 que Emirates opera des del Prat i que ha substituït el B-777 que s’utilitzava fins ara en un dels dos vols diaris de la companyia entre Barcelona i Dubai. La companyia ha venut ja pràcticament totes les places d’aquests quatre vols que operarà Emirates amb un A-380 modificat per acollir 615 passatgers. En declaracions als mitjans de comunicació, Suárez de Góngora ha apuntat que l’aposta d’Emirates per portar a Barcelona un A-380 amb més capacitat s’ha realitzat perquè les perspectives de l’aerolínia són de “plena ocupació” durant els mesos d’estiu, especialment per la tirada del turisme a nivell internacional que té la capital catalana. “És un símptoma prometedor i estem convençuts que s’ompliran del tot”, ha conclòs. En aquest sentit, el director general d’Emirates a Espanya ha recordat que l'aerolínia opera la ruta Barcelona-Dubai amb un segon A-380 diari, en substitució del B-777, des del passat 1 de juny del 2016. D'aquesta manera, la capital catalana s’ha convertit en un destí servit exclusivament amb l'aeronau més gran del món. Amb aquesta incorporació, Emirates ha augmentat al voltant d’un 30% la seva oferta actual des del Prat, amb un total de 2.068 seients diaris o 14.476 seients setmanals en els dos sentits del trajecte. Això és el triple que les 720 places diàries respecte la inauguració del primer vol d’Emirates des de Barcelona el 2012. Suárez de Góngora ha valorat molt positivament el quart aniversari de l’activitat d’Emirates al mercat català i ha qualificat com “un autèntic repte” omplir les dues aeronaus A-380 que cobreixen diàriament el vol Dubai-Barcelona en els dos sentits del trajecte, especialment per la competència d’altres aerolínies. “Barcelona és una destinació popular a nivell turístic a tot el món i en ràpid creixement, especialment en els mercats asiàtics en general i de l’Orient Mitjà en particular”, ha afirmat el directiu, que ha afegit que el mercat català és més potent com a receptor de passatgers que com a emissor.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El sector dels cítrics reclama a la UE que reguli el mercat: "no aguantarem una altra campanya com la d'enguany". Comerciants, cooperatives i productors argumenten que el sector no pot competir amb el dúmping social i ambiental de països com Sud-Àfrica, però també Egipte i Turquia. Hectàrees senceres de cítrics sense collir, molta fruita caiguda al terra i liquidacions, en alguns casos, a preu zero. Aquest és la situació que viu el sector dels cítrics d'Alcanar a ple mes de maig, quan habitualment la temporada està a punt d'arribar a la seva fi. Pagesos, comercialitzadors i cooperatives avisen que difícilment una altra campanya similar i, per això, reclamen a la Unió Europea que reguli les importacions davant del dúmping social i ambiental que apliquen països tercers. Es tracta apunten, d'un problema que va molt més enllà de l'acord que ha permès Sud-Àfrica inundar dels cítrics el mercat a principis de la temporada. També arriba molta fruita d'Egipte o Turquia produïda en condicions laborals i ambientals impensables en territori europeu, així com també el control oligopolístic sobre el mercat que exerceixen els grans distribuïdors. "S'han ajuntat molts factors en una sola campanya i veig molt difícil que tenint dos any seguits com aquest molts agricultors ho puguin suportar", avisa Farid Mourtari, que amb només 24 anys ha aconseguit tirar endavant amb èxit un magatzem de comercialització de cítrics i fruita a Alcanar. Dins d'aquesta conjunció que explicaria l'enfonsament dels preus de mandarines i taronges fins a nivells mai vistos durant les últimes dècades cal incloure els aiguats de la passada tardor. Clients i importadors de l'Europa central han tingut temor a l'hora de compra la fruita, per l'afectació que l'aigua tingués sobre el producte i a les seves condicions de transport, apunta Mourtadi. Tampoc el clima i les prou benignes temperatures d'aquests mesos d'hivern al continent han animat precisament la compra de cítrics, en un moment general de certa crisi de consum. Però per sobre de contratemps climàtics puntuals o la contracció del consum, el factor estructural continua marcant la pauta d'un mercat europeu controlat oligopolísticament pels interessos de la gran distribució La munió de productors i petits comerciants es declara impotent: no disposen d'armes per plantar cara al control que exerceixen les vuit o nou grans empreses de la distribució que imposen la seva llei, preus i condicions. Paral·lelament, han de fer front a les importacions massives de països tercers: malgrat l'abundància de cítrics autòctona d'aquesta campanya, els cítrics de països de la conca del mediterrani han inundant a preus regalats les lleixes dels supermercats europeus a preus irrisoris i en condicions sanitàries qüestionables. Sudàfrica, Turquia i Egipte L'acord comercial entre la Unió Europea i els països de l'Àfrica Meridional, Sudàfrica principalment, que permet la importació massiva des d'aquests països a preus molt baixos, va fer esclatar la crisi a principis d'aquesta mateixa campanya. La mandarina tardana provinent d'aquesta regió austral té una gran acceptació en un moment de la campanya on a Catalunya i a l'Estat només es cullen les varietats més primerenques, encara no del tot madures. Avançada ja la collita, a principis d'any, les entrades massives de cítrics de Turquia, Egipte, Marroc i altres països de la conca mediterrània han acabat complicant encara més la situació. "Saturat i amb menys consum de l'habitual, el mercat ha col·lapsat amb una crisi de preu", resumeix Federico Tarazona, director de la Cooperativa Exportadora d'Agris d'Alcanar. L'entitat ha mogut enguany 27.000 tones de cítrics, un 15% més que l'anterior. Per contra, però facturarà un 20% menys. "Europa ha acabat menjant totes les taronges i clementines de tots els anys. Primer va agafar aquesta part de mercat Sudàfrica, i després una altra part molt important Turquia, Egipte, Algèria i una part Marroc. Catalans i espanyols ens hem quedat molt apartats del mercat europeu: enguany no passarem dels 2 milions de tones que entràvem a Europa quan normalment eren més de tres, perquè aquesta gent ha agafat aquesta part de mercat que, per preu, a nosaltres ens resulta impossible treballar", raona el citricultor i exresponsable del sector a la Unió de Pagesos, Carlos Roig. La qüestió del dúmping, doncs, es converteix una de les claus explicatives de la situació d'ofegament sistemàtic que pateixen els citricultors i els agricultors catalans en general. La competitivitat dels preus dels cítrics de molts països en vies de desenvolupament es basa, principalment, en un preu de la mà d'obra molt més baix, gràcies a unes condicions socials i laborals més que precàries. "A Egipte paguen uns jornals que nosaltres no podem assumir, perquè no és humanitari", raona Mourtadi. D'altra banda, l'estricta normativa europea que han de complir els productors, pel que fa als tractaments fitosanitaris o garanties de sanitat per al transport dels fruits, són molt més flexibles o inexistents per a aquestes importacions. Controls sanitaris i de qualitat "Treballem en un context econòmic, social i de productes fitosanitaris per protegir el consumidor i el medi ambient que no són similars als de la nostra competència. Si no podem igualar les condicions de treball hi ha dúmping social i ambiental del producte que entra de països tercers. Volem garantir que el consum rebi un producte amb un preu adequat per mantenir l'activitat i de forma sostenible, que garanteixi la salut i el medi ambient. Si les autoritzats no fan això i prioritzen l'entrada de països tercers, destruirem tot el teixit socieconòmic de l'Europa rural", conclou Tarazona. En aquestes condicions, addueixen, totes les teories que preconitzen els suposats beneficis d'un hipotètic lliure mercat s'ensorren i deixen de tenir qualsevol sentit. Fins i tot Mourtadi, d'origen marroquí, es mostra partidari a tancar les fronteres a les importacions d'aquest i altres països per protegir els citricultors autòctons i només permetre-les quan l'oferta pròpia no es pugui cobrir la demanda. "Hem de ser fidels als nostres agricultors. Treure rendibilitat més de la proximitat que no dels quilòmetres que hem de fer per importar", raona el jove empresari, que demana a les autoritats europees un control i regulació més estricta per obligar el sector a complir els requisits administratius i evitar el frau –com la venda de productes importats amb etiquetes autòctones-. "Què passarà en endavant a Europa amb els pagesos que produeixen aliments? Què passa amb la sobirania alimentaria? No pot ser que haguem de competir sense cap regla de joc amb els que ens ve de fora, en temes regles socials, aquí l'economia és la que és. És molt difícil competir així i volem que els nostres consumidors tinguin més seguretat en el consum d'aliments. Per què el que es produeix aquí ha de tenir unes garanties molt especials i el que entra de fora s'ho han de menjar sabent que poden haver residus de moltes coses que no són normals?", inquireix Roig a les autoritats comunitàries. Brussel·les nega que el problema sigui l'acord amb Sud-àfrica La Comissió Europea admet les "dificultats" en el mercat dels cítrics durant la primera part de la temporada però les atribueix a "múltiples factors", relacionats "majoritàriament amb les condicions de la producció". En una resposta escrita a preguntes de l'ACN, la CE diu que no té "proves" que la difícil situació del mercat sigui el resultat de l'augment de les importacions de països tercers, especialment de Sud-àfrica i Egipte. "Les importacions durant el període cobert per l'acord amb Sud-Àfrica (del 16 d'octubre al 30 de novembre) del 2018 van ser significativament més baixes que el 2017 (un 39% més baixes) i van suposar només un 2% de les importacions anuals", expliquen des de la CE. De fet, l'executiu comunitari argumenta que mentre hi ha hagut una collita més gran de l'habitual, el mercat ha hagut de fer front a una demanda més baixa per part dels consumidors. A més, assenyala que la calor prolongada de l'estiu i la sequera també han resultat en fruites de mida més petita a l'inici de la temporada, que habitualment resulta en preus més baixos. En tot cas, la Comissió puntualitza que segueix "atentament" la situació al mercat dels cítrics per detectar qualsevol pertorbació externa que afecti el mercat de la UE per respondre-hi "de forma adequada". Un exemple del seguiment assenyalat per l'executiu comunitari és la iniciativa d'un observatori del mercat de la UE de les fruites i les hortalisses, que inclou també el mercat dels cítrics. Serret alerta de més riscos i apel·la l'Estat La delegada del Govern davant la UE, Meritxell Serret, apunta que la situació és "complexa" i destaca les demandes a Brussel·les perquè pugui fer "totes les accions de promoció" dels mercats de la UE i les produccions catalanes i espanyoles. L'exconsellera d'Agricultura posa el focus en una altra derivada dels acords comercials amb l'Àfrica i afegeix que "el que convindria a curt termini i que correspon a l'Estat és poder millorar i augmentar tots els controls sanitaris". Segons explica, a través de les importacions amb alguns països africans han entrat noves malalties que estaven "erradicades" i plagues per les quals, assegura, no hi ha productes autoritzats a Europa. "Això és una responsabilitat compartida entre la Comissió Europea i l'Estat", insisteix, demanant que es reforcin els controls a les zones frontereres i s'introdueixi una "clàusula de salvaguarda que pogués posar els límits a les importacions de productes d'aquests països, Sud-Àfrica o Egipte, que estan col·lidint amb els mercats de les nostres produccions".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Bellvitge posa en marxa el primer programa de cirurgia de pròtesi de penis ambulatòria a l'Estat. Permet que el pacient pugui descansar des de la primera nit a casa. L'Hospital Universitari de Bellvitge ha posat en marxa el primer programa de l'Estat i un dels primers d'Europa de cirurgia ambulatòria d'implantació de pròtesis de penis. Tot i que ja existien experiències prèvies esporàdiques, aquesta és la primera vegada que un hospital de l'Estat crea un programa per fer aquest tipus d'intervencions de forma ambulatòria i de manera regular. Del total de 49 implantacions de pròtesis de penis que es van fer a Bellvitge l'any 2018, 22 van ser de cirurgia major ambulatòria, de forma que el pacient va poder descansar a casa des de la primera nit. Les taxes de complicacions dels pacients hospitalitzats i dels ambulatoris han estat similars. No hi ha hagut cap cas d'infecció de l'implant ni cap reingrés, i hi ha hagut un bon control del dolor. Una enquesta de satisfacció feta als pacients intervinguts de forma ambulatòria mostra que el 80% es tornaria a operar d'aquesta manera, i ho recomana a altres pacients. El procediment per als casos ambulatoris no varia excepte en l'aplicació d'una sèrie de bloquejos anestèsics per al control del dolor postoperatori. Els casos que es decideix mantenir en règim d'hospitalització són principalment els que requereixen maniobres quirúrgiques addicionals més complexes. La cirurgia ambulatòria, a més de ser més còmode pel pacient, també suposa una reducció del cost, i permet que l'hospital pugui incrementar el nombre d'implants que realitza cada any. Segons diversos estudis, entre el 20 i el 50% dels homes pateix disfunció erèctil, un problema que és especialment prevalent a partir dels 60 anys. La pròtesi és un últim recurs terapèutic quan altres tractaments no funcionen, com ara la medicació oral i les injeccions intracavernoses. La durada de les pròtesis s'ha incrementat en els darrers anys i s'han aconseguit tècniques cada vegada menys invasives, però això també requereix d'una major especialització. Bellvitge porta 30 anys col·locant aquests implants i organitza el curs més important de l'Estat en aquest àmbit.
|
Societat
|
Salut
|
Detingut un jove de 19 anys a Lleida per robar a l'interior d'un domicili i intentar-ho a dos més. Els fets van passar la matinada del 15 d'agost i l'arrestat va emportar-se una bicicleta d'una casa. Els Mossos d'Esquadra, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Lleida, van detenir dijous un home de 19 anys, de nacionalitat marroquina i veí de Lleida, com a presumpte autor de tres robatoris a l'interior de domicili, dos d'ells en grau de temptativa. Els fets van passar la matinada del 15 d'agost quan es van produir tres robatoris en cases de l'Avinguda de Navarra i el carrer Nadal Meroles. En els tres casos l'autor va saltar la tanca perimetral de les cases i, a una d'elles, va aconseguir emportar-se una bicicleta. En les altres dues, en canvi, va ser detectar pels sistemes d'alarma i seguretat i va fugir sense robar res. Els mossos van obrir una investigació i, gràcies a l'anàlisi dels indicis recollits i la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Lleida, van aconseguir concretar la identitat del presumpte autor, conegut per altres fets delictius. Finalment aquest dijous se'l va localitzar i detenir a Lleida. Així mateix, la investigació continua oberta per tal d'esbrinar si l'arrestat està implicat en altres fets delictius. El detingut, que té antecedents, ha passat aquest dijous a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida.
|
Societat
|
Policial
|
Agricultura i Mercolleida posaran en marxa un mecanisme per aportar transparència a la cadena de venda de fruita. El Departament convoca una reunió amb la gran distribució però només hi assistiran els representants a a la taula sectorial. El Departament d'Agricultura i la llotja de Mercolleida posaran en marxa en les pròximes setmanes un mecanisme per aportar transparència a la cadena de venda de fruita fent públics els preus d'entrada a les centrals. Aquest acord s'anticipa al decret per declarar l'observatori de preus de la fruita d'interès estadístic, una condició que estarà vigent al gener. Aquesta declaració obligarà tots als comercialitzadors -excepte les cooperatives- a informar dels preus d'entrada a central, "i si no ho fan és punible", segons ha informat el director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Antoni Díaz, després de la taula sectorial de la fruita que s'ha fet aquest divendres a la seu del DARP a Lleida. D'altra banda, Díaz també ha anunciat que el Departament convocarà una reunió amb la gran distribució però només hi assistiran les entitats i associacions representades a la taula sectorial, per tant, n'exclou la Plataforma per la defensa de la fruita que aquest divendres ha organitzat una nova protesta coincidint precisament amb la reunió de la taula.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El Bisbat de Lleida tanca l'església de la Granja d'Escarp després de detectar deficiències en una part de la coberta. Es tracta de la tercera església del Segrià tancada pel seu deteriorament, després de les de Rosselló i Almenar. El Bisbat de Lleida ha decidit tancar al culte l'església de Sant Jaume de la Granja d'Escarp (Segrià) després de detectar el deteriorament d'una part de la coberta del temple. Des de la diòcesi lleidatana deixen clar que no existeix perill d'esfondrament però van optar per aquesta mesura per tal de poder retirar diversos elements interiors com ara el sagrari i figures de sants per tal que puguin començar en breu les obres per rehabilitar la part afectada. En concret, l'església de la Granja d'Escarp es troba tancada des de fa unes dues setmanes i, actualment, els oficis religiosos se celebren al local parroquial, mentre els actes més multitudinaris com ara enterraments, es porten a terme al centre cívic municipal, cedit pel consistori. La de la Granja d'Escarp és la tercera església que tanca a la comarca del Segrià, després de les de Rosselló, que pròximament es començarà a rehabilitar després de l'esfondrament del campanar a finals de gener del 2016, i la d'Almenar, on el Bisbat de Lleida va prendre la mateixa mesura arran d'alguns despreniments de la cúpula. El Bisbat de Lleida i la comunitat de feligresos de la Granja d'Escarp es faran càrrec inicialment el cost de les obres de rehabilitació de la part de la coberta deteriorada, tot i que reclamen suport econòmic a les diferents administracions per al finançament de l'actuació.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Artadi creu que el debat entre Colau i Maragall ha estat "teatre d'una mateixa cara". La candidata de JxCat a Barcelona ironitza que si Batet suspèn els diputats empresonats haurà fet un "gest de pel·lícula". La candidata de JxCat a Barcelona Elsa Artadi ha opinat que el debat entre l'alcaldessa en funcions, Ada Colau, i el cap de llista d'ERC, Ernest Maragall, ha estat "teatre d'una mateixa cara", i no un "cara a cara". En l'acte d'aquest divendres al matí a la seu electoral de JxCat, i acompanyada d'altres candidats com Neus Munté i Ferran Mascarell, l'exconsellera ha criticat la "manca d'ambició" de Colau i la "incapacitat sorprenent" de Maragall d'aturar el "continu de mentides" de la líder de BComú. D'altra banda, Artadi ha ironitzat que si la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, suspèn els diputats empresonats haurà fet un "gest de pel·lícula". "Ha estat més teatre que un cara a cara", ha etzibat Artadi, que ha recriminat a Colau que hagi estat parlant més de la Generalitat que de Barcelona. "No sé si sap que les eleccions són a l'Ajuntament", ha afegit la candidata, que alhora troba "sorprenent" que Maragall hagi estat "incapaç" de fer girar el debat cap al "fracàs" de la gestió de l'alcaldessa en funcions. En aquesta línia, Artadi ha fet una crida perquè la ciutadania voti JxCat diumenge i evitar que la fotografia del cara a cara d'avui a la SER esdevingui la imatge del proper govern de la ciutat. Finalment, i encara sobre Maragall, Artadi ha assegurat que no podrà governar "sol", després que el cap de llista d'ERC hagi manifestat la voluntat de fer-ho "en solitari". A l'espera de Batet D'altra banda, Artadi s'ha mostrat expectant per veure "en què es trasllada" el "gran gest" dels socialistes sobre la decisió de suspendre o no els electes de JxCat i ERC empresonats. "Si el primer que fa Batet [com a presidenta del Congrés] és suspendre quatre diputats catalans, serà un gest de pel·lícula".
|
Política
|
Partits
|
Cs proposa una reforma de la Constitució per "corregir carències" i un nou model de finançament "més just". El programa electoral promet abaixar l'IRPF per a la classe mitjana i suprimir totes les estructures d'estat. Cs proposa en el seu programa electoral per al 21-D impulsar una reforma de la Constitució per "actualitzar el seu contingut" i "corregir les carències" de l'actual model. A més, prometen liderar la reforma del model de finançament per aconseguir un nou model "més just que garanteixi un repartiment equitatiu dels recursos entre totes les comunitats autònomes en funció de les necessitats reals". En l'àmbit econòmic, la candidatura liderada per Inés Arrimadas proposa baixar el tram autonòmic de l'IRPF per a la classe mitjana treballadora, suprimir totes les estructures d'Estat i aplicar un pla de xoc per al retorn de les empreses catalanes. Pel que fa a l'àmbit social, Cs promet un model escolar trilingüe, reduir la taxa d'abandonament escolar per sota del 10% abans del 2020 i reduir les llistes d'espera per a una visita a l'especialista en un 20%.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Salut manté que aquest trimestre decidirà la ubicació del nou Trueta amb "criteris tècnics" i "parlant amb els alcaldes". La consellera Alba Vergés també ha anunciat que es reunirà amb els batlles del Ripollès per la falta de metges. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha tornat a insistir que "aviat" el Departament anunciarà la ubicació del nou hospital Josep Trueta. En concret, Vergés ha fixat la data dins d'aquest primer trimestre de l'any, tal com ja s'havia anunciat. Això sí, la titular de Salut ha deixat clar que la decisió vindrà marcada per criteris tècnics, tot i que havent parlat també amb els alcaldes. En aquest sentit, Vergés ha assegurat que treballen per estudiar quina és la millor opció a l'hora d'ubicar el nou centre, on hi ha d'haver l'assistència, la docència i la recerca. "L'hospital Josep Trueta és de Girona, però també ha de ser de tot el territori", ha reblat Vergés, que assegura que el centre serà "punter" des d'un punt de vista mèdic. La polèmica per la nova ubicació del Trueta es resoldrà en els propers dos mesos. Aquest és el termini fixat per Salut per concretar si el nou centre hospitalari s'aixecarà als terrenys de Domeny, a Girona – tal com reclama l'alcaldessa, Marta Madrenas– o si, per contra, l'opció definitiva és al costat del Santa Caterina de Salt, com defensa el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, a més d'altres reconeguts professionals. En qualsevol cas, la consellera del ram, Alba Vergés, ha deixat clar que, per la importància del projecte, els criteris tècnics marcaran la decisió final, tot i que "òbviament" s'escoltaran les propostes dels alcaldes afectats. "Pensem que el Trueta és un hospital de referència per a totes les comarques gironines i, per tant, ha de tenir un futur molt potent. Per això, hem de treballar tècnicament però recollim les aportacions dels alcaldes", ha assenyalat Vergés. La consellera ha recordat que hi ha un "consens majoritari" de "no fer un anunci" sinó que es prengui una decisió "molt treballada". "Només d'aquesta manera podem garantir que sigui una realitat al més aviat possible, tot i que evidentment trigarà uns anys perquè parlem d'una inversió ni molt menys petita", ha concretat Vergés. Un manifest dels professionals L'aposta per Salt l'encapçalen bona part dels metges. En concret, 78 caps de servei dels hospitals Josep Trueta de Girona i del Santa Caterina de Salt (Gironès) van signar un manifest reclamant la construcció del nou centre sanitari a la zona sud de l'àrea metropolitana, entre els termes municipals de Girona i Salt. Els metges consideren que la seva proposta "no necessàriament" s'ha de fer a Salt, sinó que el parc hospitalari que projecten podria incloure terrenys de Girona, tal com ha afirmat el doctor Ramon Brugada. Reunió amb alcaldes del Ripollès Alba Vergés també s'ha referit al malestar dels alcaldes del Ripollès que han demanat una reunió amb la consellera per poder tractar la problemàtica en relació a la unificació del servei de pediatria amb la Garrotxa, per suplir la falta de metges. Vergés ha confirmat que es trobarà amb els alcaldes, i ha recordat que el més important és "tenir els professionals en equips perquè no es deixi descobert cap servei". "Estem treballant conjuntament amb el món local, i és evident que els alcaldes el que volen és el millor servei, com nosaltres", ha concretat. Tot plegat ve donat per la moció aprovada pels batlles de la comarca on instaven al Departament de Salut a "resoldre urgentment la disminució progressiva de serveis sanitaris de la comarca". En el text aprovat en sessió ordinària es denuncia que s'han arribat a "assolir uns paràmetres que no es corresponen amb un servei essencial i bàsic per a la població".
|
Societat
|
Salut
|
Els camps de golf i les pistes de pàdel del Pirineu acullen els primers jugadors amb la fase 1 de la desescalada. L'accés està regulat amb sistemes de cita prèvia i s'apliquen mesures de prevenció i seguretat a les instal·lacions. Els primers jugadors i aficionats a esports com el golf o el pàdel han pogut reprendre l'activitat en algunes de les instal·lacions que aquesta setmana han tornat a obrir a l'Alt Pirineu i Aran, coincidint la fase 1 de desescalada. Per tal de regular-ne l'accés i evitar aglomeracions de persones, l'afluència s'ha de fer demanant cita prèvia. A més, s'han establert uns protocols que passen, en el cas de l'Aravell Golf & Country Club, per no poder treure la bandera i la instal·lació d'unes tapes als forats per facilitar la retirada de les boles i minimitzar els riscos de contagi de la covid-19 per contacte. Mentre, a les pistes de pàdel de l'Urban Sport de la Seu d'Urgell, els jugadors han de dur un guant a la mà que no subjecta la raqueta. Per poder entrar al camp de golf d'Aravell, nucli que pertany a Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), s'han habilitat dos accessos per l'exterior, ja que les instal·lacions interiors continuen tancades pels usuaris, tal com ha explicat la seva directora, Beatriz Cantero. A més, tampoc es pot utilitzar ni el mobiliari de les instal·lacions -a excepció de seure a la terrassa del bar del club- ni els rasclets per anivellar el terra, havent-ho de fer amb el peu. Finalment, només està permès un ús individual dels cotxets de golf o de membres de la mateixa unitat de convivència. Tot i això, en tractar-se d'un esport individual, en el terreny de joc no cal portar mascareta. Cantero ha explicat que els fa "molta il·lusió" haver pogut tornar a obrir i que aquest fet ha generat molta "expectació". En aquest sentit, ha explicat que de moment tot esta funcionant de forma adequada, a l'espera que més endavant puguin arribar més jugadors i aficionats provinents d'altres regions sanitàries de Catalunya i també des d'Andorra, ja que la majoria dels socis del club són del Principat. Mentre, en el cas del pàdel, els jugadors arriben a les instal·lacions amb mascareta, que després es treuen per jugar. De moment, es poden fer classes individuals o partits d'un contra un fent una reserva d'hora. El propietari de l'Urban Sport Club de la Seu d'Urgell, Jordi Sànchez, destaca que "hi havien moltes ganes" de poder tornar a dur a terme aquesta activitat, sobretot entre els menors que volien ja "moure's, agafar la pala i tenir les sensacions de l'entrenament de tot l'any". En aquesta fase 1 només poden han pogut obrir la pista exterior i ja serà en la 2 quan també es podrà jugar a les interiors i fer-ho en equips de dos persones. El club compta amb gel hidroalcohòlic per a què es rentin les mans abans i després de cada sessió i també es desinfecta el seu tub amb el que poden recollir les pilotes, ja que està establert que els entrenadors siguin els únics que puguin agafar-les amb la mà.
|
Societat
|
Esports
|
El socialista Fermí Masot és escollit nou alcalde d'Aspa. La fins ara alcaldessa, Maria José Invernón (JxCat), dimiteix al perdre el suport de dos regidores del seu grup. Fermí Masot, regidor de Compromís X Aspa – CP, candidatura afí al PSC, és des d'aquest dimecres nou alcalde d'Aspa (Segrià). El municipi funciona pel sistema de llistes obertes i fins al juliol tenia una distribució de 4 regidors de JxCat i 1 dels socialistes. Això no obstant, dues regidores de Junts van decidir plegar i al seu lloc van entrar dos regidors dels socialistes, per la qual cosa la fins ara alcaldessa, Maria José Invernón, ha deixat de tenir prou suports i segons el mateix Masot, va decidir dimitir abans que li presentessin una moció de censura en contra. És el quart canvi en una alcaldia de Ponent des de l'inici del mandat després de les mocions de Maldà (Urgell), Cervera i Ponts (Noguera). Maria José Invernón també va ser alcaldessa d'Aspa durant el passat mandat, càrrec que va compaginar amb la presidència del Consell Comarcal del Segrià. Ara, Fermí Masot ha indicat que el principal objectiu per als propers dos anys i mig serà tirar endavant amb els projectes iniciats i proposats fins al moment, amb diàleg i entesa amb la resta de membres del consistori i també els veïns. Així mateix, també aposta per arribar a una entesa amb els pobles de l'entorn per poder arranjar la carretera que els uneix amb Castelldans i Torres de Segre. Finalment, el nou alcalde d'Aspa ha apuntat que tot i que el nombre de població s'ha estancat, es troben amb una demografia cada cop més envellida i pocs joves, per la qual cosa vol prendre i demanar mesures per aturar el despoblament que pateix la vila, com en molts altres pobles rurals.
|
Política
|
Política municipal
|
Ceres Roura obre una oficina a Nova York i un magatzem logístic d'estocs a Nova Jersey. L'empresa impulsa així el pla d'internacionalització de la marca figuerenca, present a 28 països d'arreu del món. L'empresa de Figueres Ceres Roura ha obert una oficina a Nova York i un magatzem logístic amb estocs a Nova Jersey. El negoci, pioner a la península ibèrica en la fabricació i disseny d'espelmes, ha creat la nova societat 'Roura Candles USA Inc.' per gestionar-ho. La decisió s'emmarca en el pla d'internacionalització d'aquesta marca d'espelmes, que ja està present a 28 països d'arreu del món. La nova seu permetrà a l'empresa familiar una operativa comercial "més àgil" i oferir un millor servei als seus clients nord-americans. Roura preveu un creixement del 15% a través de les vendes de la nova societat d'aquí a tres anys. El gerent de l'empresa, Miquel Roura, detalla que han detectat una "bona acceptació" del seu producte i que aquest era el moment de llançar-se a "aquesta nova aventura empresarial". La marca va tancar l'any 2017 amb una facturació superior als 9 MEUR. Als Estats Units, les espelmes de Ceres Roura es comercialitzen a través dels segments de gran distribució i els anomenats "Drugs stores", establiments obres les 24 hores. En aquest continent, el consum és molt elevat i similar al dels països nòrdics perquè "viuen molt dins de la casa". I és que, mentre a Espanya, el consum d'espelmes per habitant no arriba als 300 grams l'any, en aquest país i al nord d'Europa sobrepassa els cinc quilograms per persones i any. En relació a les seves preferències, als nord-americans els agraden més les espelmes perfumades tot i que comencen a "despuntar" les més "funcionals" com ara les que actuen contra els mosquits. "La nostra aposta per la presència de productes Roura a les principals fires del país i el treball de l'equip comercial d'exportació, juntament amb els contactes fets amb els agents americans, han donat el fruit esperat", remarca Roura. Això s'ha traduït en la creació de la nova societat i l'obertura no només d'una oficina a Nova York (concretament, a Manhattan) sinó també amb un magatzem logístic a Nova Jersey. Una facturació superior als 9 MEUR Ceres Roura va tancar l'exercici 2017 amb una facturació superior als 9 MEUR i preveu un creixement moderat d'un 5% aquest any. És la primera productora d'espelmes de l'Estat espanyol i està molt ben posicionada a Europa (especialment, a França, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Suïssa i Holanda). També exporta a països del Pròxim Orient i l'Orient Mitjà (Líban, Aràbia Saudita, Israel i Jordània) i l'Àfrica (Marroc, Ghana, Guinea, Costa de Marfil i Angola). Actualment, l'exportació ocupa un 20% de les seves vendes. Al centre de producció que l'empresa té a Figueres, s'elaboren més de 4.000 tones d'espelmes cada any. Una producció que equival a més de 25 milions d'unitats. D'aquestes, el 50% són espelmes perfumades o espelmes funcionals, amb propietats contra els mosquits o antitabac. L’empresa, a més, desenvolupa una gamma d’olors i perfums molt àmplia, tant per a la producció d’espelmes amb marca pròpia com amb marques d’altres empreses. Destina el 75% de la seva producció al segment de la gran distribució i el 25% restant als sectors del jardí, floristeries, botigues de regal i decoració. També compta amb una línia específica dirigida a la restauració i al segment del Cash & Carry i elabora espelmes per a altres marques de renom nacionals i internacionals per a les quals desenvolupa productes corporatius personalitzats. El negoci familiar es va fundar l'any 1912 i va incrementar la plantilla l'any 2017 passant dels 42 treballadors als 48. Ocupa persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes d'autisme a través de les fundacions ALTEM i la Fundació d'Autisme Mas Casadevall.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:El Museu del Disseny de Barcelona celebra el cinquè aniversari després d'haver rebut prop d'un milió de visitants. L'equipament obre portes gratuïtament aquest cap de setmana per celebrar l'efemèride. El Museu del Disseny de Barcelona va obrir portes el 13 de desembre del 2014. Des de llavors, ha rebut prop d'un milió de visitants i aquest 2019 preveu superar les 147.000 persones. Per celebrar el primer quinquenni de vida, l'equipament obrirà portes gratuïtament aquest divendres i durant tot el cap de setmana a les quatre exposicions permanents d'arts decoratives i d'autor, disseny gràfic i de producte i moda, així com la mosta 'Victor Papanek: La política del disseny'. A més, farà visites dinamitzades en família a la mostra temporal, que ja han visitat més de 12.000 persones. L'exposició més visitada fins ara és 'David Bowie is' amb 95.000 persones. Es tracta de l'ambiciosa mostra del museu londinenc Victoria and Albert sobre l'artista iconoclasta. L'exposició mostrava 300 objectes, entre lletres manuscrites, vídeos musicals, instruments, fotografies i una generosa representació de vestits originals i escenografies de l’artista de les mil cares. El podi el completen 'El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola', amb 43.000 visitants, i 'Distinció. Un segle de fotografia de moda' amb 36.000. Portes obertes L'equipament ha obert aquest divendres les portes de totes les exposicions, en un cap de setmana que coincideix amb el Design Market, una fira de dissenyadors independents que se celebra al mateix museu i on s'apleguen les últimes tendències. La Paula Martínez, una estudiant de màster d'investigació en disseny, ha vingut amb una amiga a veure expressament l'exposició 'Victor Papanek: La política del disseny'. "El Papanek és un dels nostres grans referents, per com involucra la societat. El seu procés col·laboratiu ens interessava molt", ha explicat a l'ACN Martínez. La jove confessa no venir gaire al museu perquè no troba projectes que s'ajustin als seus gustos, però que durant aquests cinc anys de vida del centre ha vingut a iniciatives més "transversals", com l'exposició 'El millor disseny de l'any'. En canvi, per Isabel García, una dona d'avançada edat, és la primera vegada que s'acosta al Museu del Disseny, perquè la seva filla li ho ha recomanat aprofitant les portes obertes. "Anem a descobrir, perquè el que més m'agrada és la moda, un piló. El disseny m'encanta, perquè em dissenyo les coses per casa o roba", ha assegurat a l'ACN García. Qui també és assidu al museu és en Carlos Gambino, un arquitecte dedicat al món tèxtil que ha sortit del Design Market satisfet. "Sabíem que hi havia portes obertes però volíem venir primer a la fira. Ha estat molt interessant, coses innovadores, algunes que ja són tradicionals, però amb una onda diferent", ha assegurat. Gambino considera que el Museu del Disseny ha fet una bona labor aquests cinc anys, però creu que es podria apostar més per la internacionalització. "Enfocar-ho més a totes les tendències mundials, i donar-li una visió, encara que sigui petita, a allò local i als productors nacionals", ha opinat.
|
Cultura
|
Arts
|
Citen a declarar els regidors de CDC a Sant Hipòlit per demanar retirar el sou als funcionaris no independentistes. Joan Turró va deixar el càrrec de portaveu del partit el mes de març passat per les tensions internes generades dins del grup municipal. L'exportaveu de CDC a l'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Joan Turró, i tres regidors més hauran de declarar aquest dijous als jutjats de Vic per una moció polèmica que instava a no abonar el sou a cap funcionari o treballador públic adscrit al consistori "que es manifesti públicament i políticament en contra del procés d'independència de Catalunya". Tot i que la moció no es va arribar mai a debatre perquè es va retirar, el text va generar rebuig fins i tot dins el propi partit, i la funcionària a qui anava dirigida la moció i ara diputada al Parlament, la socialista Marta Moreta, va portar el cas als jutjats. Turró ha explicat a l'ACN que està "tranquil" i disposat a explicar al jutge per què es volia presentar el text. El regidor va deixar el seu càrrec el passat mes de març. Els fets van tenir lloc el mes de gener passat quan CDC va entrar la moció a l'Ajuntament, però la va retirar al cap d'uns dies abans que entrés a l'ordre del dia del ple. Joan Turró es va disculpar públicament per haver entrat al consistori la moció i el cas va arribar, fins i tot, al Parlament de la mà del secretari general dels socialistes catalans, Miquel Iceta. Turró va demanar disculpes perquè el redactat del text no s'adaptava a allò que volien posar sobre la taula des del grup de CDC, que era que "la funcionària socialista Marta Moreta tornés a les seves funcions al consistori i es dediqués a fer política en hores de feina". Les tensions internes que es van generar dins del grup municipal de CDC arran de la moció, però també el clima enrarit entre els convergents i el grup municipal socialista a l'Ajuntament, va provocar que Turró presentés la seva dimissió com a regidor el passat mes de març. De fet, els altres tres regidors convergents també estan citats a declarar davant del jutge. Segons ha pogut saber l'ACN, Turró ha decidit anar a declarar sense advocat, mentre que els altres tres regidors de CDC haurien demanat que el partit els facilités un lletrat. La situació de tibantor entre socialistes i convergents s'arrossega des de les passades eleccions municipals, quan CDC va obtenir quatre regidors, els mateixos que el PSC, però els socialistes van signar un pacte amb Som Voltregà i van donar l'alcaldia a Xavier Vilamala. Un dels episodis que van fer evident el clima tens entre els dos partits va tenir lloc el mes d'agost de l'any passat, quan els quatre regidors de Convergència van ser expedientats per haver penjat l'estelada al balcó del consistori contradient una decisió presa al ple municipal. Malgrat que la sanció estava xifrada en 2.400 euros, l'expedient es va acabar arxivant.
|
Política
|
Partits
|
Ruiz replica al Síndic que el protocol d'abusos sexuals del Departament no estava en vigor durant els fets dels Maristes. Ensenyament es mostra obert a revisar el protocol, però subratlla que el 2011 la direcció del centre només estava obligada a comunicar els fets a la Fiscalia. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha replicat aquest dimecres les crítiques del Síndic de Greuges a la manca de compliment del protocol sobre abusos sexuals en el cas de l'escola Maristes Sants-Les Corts. Des del Parlament, la consellera ha recordat que el protocol específic del Departament d'Ensenyament –en coordinació amb el de Benestar- data del 2012., és a dir, que va entrar en vigor un any després de la primera denúncia al centre escolar. "No comparteixo que el protocol no funcionés", ha explicat durant una interpel·lació del grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot. El protocol en vigor aleshores era el que va fixar el mateix Síndic l'any 2006 i només exigia la comunicació dels fets a la Fiscalia. Ruiz s'ha mostrat, però, disposada a estudiar si calen introduir canvis en la normativa.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Mas espera que els empresonats quedin en llibertat i diu que entendria "qualsevol estratègia de defensa". L'expresident diu que "mai haurien d'haver estat a la presó" i afirma que hi ha "raons polítiques i personals" perquè surtin. L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha esperat que els consellers destituïts pel govern espanyol; l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; surtin aquest divendres en llibertat després de declarar al Tribunal Suprem (TS) i ha afegit que entendria "qualsevol estratègia de defensa". En declaracions als mitjans des del TS, Mas ha dit que "mai haurien d'haver estat a la presó" i ha assegurat que hi ha "raons polítiques i personals" perquè quedin en llibertat. A més, ha dit que hi ha una campanya electoral a les portes i tenen "tot el dret" de poder concórrer "en igualtat de condicions". D'altra banda, ha explicat que viatjarà el proper dimecres i dijous a Brussel·les per acompanyar Carles Puigdemont en els primers actes de campanya de Junts per Catalunya i espera poder parlar amb ell "més pausadament" de diferents temes, entre ells sobre "què passa després de les eleccions". Després que Puigdemont hagi fet una piulada dient als empresonats que "facin el que calgui" per quedar en llibertat i en relació al debat sobre si han d'acatar el 155, Mas ha coincidit en apuntar que una persona que es troba a presó de manera "injusta" té "tot el dret del món a desenvolupar qualsevol argument de defensa que el permeti sortir de presó". Dit això, ha insistit que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució li sembla una "aberració". "Com a expresident no puc admetre que s'apliqui i menys en les condicions en que es va fer", ha afirmat, afegint però que és una valoració política i que ell no està a la presó. Mas ha insistit que part dels empresonats concorren a les eleccions del 21-D i per això ha reclamat que tinguin els mateixos drets que la resta de candidats. "No hi ha cap motiu per posar-los a la presó i hi ha tots els motius per posar-los en llibertat", ha afirmat. Per últim, l'expresident ha fet una crida a acceptar el resultat dels comicis del 21 de desembre tant si van en un sentit com en un altre. "Si guanya el bloc del 155 com a demòcrates ho hem d'acceptar però si guanya la fórmula de la independència i el dret a decidir s'haurà d'acceptar també", ha declarat.
|
Política
|
Partits
|
Torra troba "indecent, pervers i sinistre" que la fiscalia s'oposi al permís de 72 hores per a Cuixart. El president de la Generalitat constata que no es pot fer "cap pas enrere" en la defensa dels drets fonamentals. El president de la Generalitat, Quim Torra, troba "indecent, pervers i sinistre" que la fiscalia s'hagi oposat al permís de 72 hores per al president d'Òmnium, Jordi Cuixart. En un missatge a Twitter, el cap del Govern ha afegit: "Jutgen la llibertat de pensament. Per això no es pot fer cap pas enrere en la defensa dels drets fonamentals de tots". El ministeri públic ha rebutjat el permís a Cuixart perquè el considera "prematur" i per "manca de penediment" del president d'Òmnium. A més, argumenta que no ha fet programes de tractament. La fiscalia també justifica que atorgar permisos "excessivament anticipats" no compleixen amb l'efecte "d'intimidació al conjunt de la societat" i al propi condemnat per dissuadir-los de cometre "delictes greus, com és aquest cas".
|
Política
|
Govern
|
Muriel Casals presidirà la comissió del Procés Constituent al Parlament. La Junta de Portaveus acorda la distribució de les presidències de comissions, amb 15 de les 29 per a JxSí; 5 per a C's; 3 per al PSC; i 2 per a Catalunya sí que es pot, PPC i la CUP. La Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus s'han reunit aquest dimarts i han acordat la distribució de les presidències de les 29 comissions parlamentàries que hi haurà aquesta legislatura. Finalment, JxSí presidirà la més polèmica de totes, la comissió d'estudi del Procés Constituent. De fet, serà la diputada i expresidenta d'Òmnium, Muriel Casals, qui ocupi aquest càrrec. Les vicepresidències i secretaries de les comissions encara no estan repartides, però fonts properes a la negociació asseguren que la vicepresidència de Procés Constituent podria recaure en algun dels diputats de la CUP. La Junta de Portaveus d'aquest dimarts ha acordat, doncs, que JxSí tingui la presidència de quinze comissions (tretze més les dues que corresponen per reglament a Carme Forcadell), que C's n'ocupi 5 (entre elles la d'Afers Institucionals), que el PSC n'ostenti tres, i que la resta de formacions –Catalunya sí que es pot, PPC ila CUP- tingui dues presidències de comissió cadascuna.
|
Política
|
Parlament
|
Darrer Consell Executiu abans de vacances amb la mirada posada en el coronavirus, Joan Carles I i possibles eleccions. Aragonès hi formalitza la petició perquè la Generalitat es personi en el 'cas 3%'. El Consell Executiu s'ha reunit aquest dimarts per última vegada en sessió ordinària abans de les vacances d'agost i amb la pandèmia de covid-19 com a qüestió més urgent damunt de la taula. El Govern celebra l'última reunió abans de reprendre el curs polític en una situació marcada sobretot pel coronavirus, amb la gestió de l'epidèmia ja en mans de la Generalitat i pendents de diversos brots a Catalunya. A banda del virus, també marcaran aquesta reunió la decisió del rei emèrit Joan Carles I de traslladar-se fora de l'Estat espanyol, que segons diversos mitjans ja s'hauria consumat, i un possible avançament electoral a Catalunya, anunciat pel president de la Generalitat, Quim Torra, però encara sense data. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha aprofitat aquesta reunió per plantejar-hi formalment que la Generalitat es personi en la causa de presumpta corrupció de l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), coneguda popularment com a 'cas 3%'. Aragonès ja va anunciar diumenge la seva intenció de proposar-ho i, segons ha avançat 'La Vanguardia' i ha confirmat l'ACN, té previst de fer-ho aquest mateix dimarts. Ahir dilluns, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assegurar que l'executiu català té "l'obligació de defensar els interessos de la Generalitat" i va dir que valorarien "en el seu moment" la idea del dirigent republicà.
|
Política
|
Govern
|
Sopa de Cabra seguirà un any més als escenaris abans d'encarar un nou àlbum. El grup passarà pel Canet Rock, el Festival de Cadaqués o el Festival Portalblau. Des del seu inesperat retorn l’any 2015 Sopa de Cabra encara no ha baixat dels escenaris, i tampoc ho farà aquest 2017. Els gironins han anunciat aquest dimecres una nova tanda de concerts amb un espectacle “nou” de grans èxits. Una gira curta que han batejat com ‘Sopa de Cabra tanca el cercle’ i que els durà al Canet Rock, el Festival de Cadaqués, el Festival Portalblau o el Mirabet Rock, entre altres. L’inici serà el 27 de maig amb un concert a la carpa del Circ Cric al Montseny. La banda també aprofitarà per visitar novament les Balears i per actuar a València després de molts anys sense fer-ho. “No sabem en quin punt estarem quan tornem a unir-nos, amb la qual cosa afirmo que aquesta gira pot ser una de les millors de la historia dels Sopa”, vaticina Josep Thió. A ‘Sopa de Cabra Tanca el Cercle’ els gironins presentaran un nou espectacle de grans èxits i actuaran a espais i festivals que, per motius d'aforament o d’agenda, no havien pogut visitar ni al 2015 ni al 2016. Segons Thió, “Sopa de Cabra viu un dels seus millors moments, tenim la maduresa que aporta l’experiència de més de 30 anys de trajectòria i la il·lusió i nervi d’una banda de rock que es vol menjar el món”. Una gira curta que, de moment té confirmades dates a festivals com el Canet Rock, Festival de Cadaqués, Festival Portalblau o Mirabet Rock, entre d’altres. La banda també aprofitarà per visitar novament les Balears i per actuar a València després de molts anys sense fer-ho. L’inici de gira será el 27 de maig amb un concert molt especial a la carpa del Circ Cric al Montseny per a només 500 presones, on a més de descobrir el nou espectacle també jugaran amb elements tradicionals del món del circ. Amb aquests concerts Sopa de Cabra tancarà una etapa de tres anys de recorregut que van iniciar el 2015 amb l’anunci del seu retorn i una sèrie de concerts (la gira ‘...3,2,1’). Després es va perllongar, l’any següent, amb la publicació del seu primer disc en 14 anys, ‘Cercles’, i la gira homònima posterior. El 2017 serà, doncs, el darrer any de gira i de concerts del grup abans de fer una aturada “per començar a plantejar un nou treball”, segons han explicat en un comunicat aquest dimarts.
|
Cultura
|
Música
|
Detingut un home a Figueres per intentar robar en un pis, lesionar dos mossos i rebentar els vidres del cotxe patrulla. El lladre va intentar colpejar els agents amb una pedra de grans dimensions quan intentava fugir. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 40 anys després d'intentar robar en un domicili de Figueres, lesionar dos agents i rebentar els vidres del cotxe patrulla. Tot plegat va passar aquest dijous pels volts de les quatre de la tarda. El lladre es va enfilar aprofitant els tubs de coure fins un segon pis del carrer Sebastià Trullol de la capital alt-empordanesa i que es troba a uns vuit metres del terra. Aleshores, la propietària de l'immoble va descobrir-lo i va alertar els veïns, que van avisar la policia. L'home, en veure's descobert, va baixar pels tubs i va intentar escapar, però els agents ja havien arribat. Va ser en aquell moment que el lladre va llençar-los una pedra de grans dimensions que portava a les mans. Els policies el van acabar detenint i el van tancar a dins el cotxe patrulla. Un cop a dins, l'home es mostrava agressiu amb els policies fins al punt de lesionar lleument dos agents i rebentar els vidres del cotxe dels Mossos que el traslladava detingut. L'home, de 40 anys i resident a Sant Jordi Desvalls (Gironès), va quedar arrestat per un delicte de robatori amb força en grau de temptativa, atemptat contra els agents de l'autoritat i danys. Es tracta d'un lladre amb antecedents similars i aquest divendres ha passat a disposició del jutge de guàrdia de Figueres.
|
Societat
|
Successos
|
12 compositors participen a la segona edició del cicle 'Off Liceu – diàlegs musicals'. La tria té l'objectiu de reflectir diferents estils i mostrar una visió "polièdrica" de la realitat musical actual. Una dotzena de compositors prendran part durant quatre nits de la segona edició del cicle 'Off Liceu – diàlegs musicals', que se celebrarà al Foyer del Gran Teatre del Liceu entre el 9 de febrer i l'1 de juny del 2018. Els responsables de la iniciativa indiquen que l'objectiu és anar "un pas més enllà" del format de concert tradicional i facilitar l'acostament entre els autors, els intèrprets i el públic per normalitzar la presència de la música d'avui. La selecció de les peces, que té la veu com a nexe en comú, s'ha triat amb la idea de reflectir diferents estils i creadors, que s'acompanyaran de conjunts vocals i instrumentals i que s'oferiran sempre en format de cambra, per mostrar una visió "polièdrica" de la realitat musical actual. Així, Oriol Cruixent, Pedro Pardo i Carles de Castellarnau actuaran el 9 de febrer. Osias Wilenski, Benet Casablancas i Antoni Ros Marbà ho faran el 23 de febrer. Núria Núñez, Martí Carreras i Carles Pedragosa oferiran les seves composicions el 13 d'abril. I Tomás Peire, Núria Giménez i Arnau Tordera tancaran el certamen l'1 de juny.
|
Cultura
|
Música
|
Colau: "Tornarem a fer història i demostrarem al món que sí que es pot". La candidata de BComú crida a "concentrar" el vot progressista per continuar "les polítiques de canvi que demostren que hi ha alternativa". La candidata de BComú a la reelecció com a alcaldessa, Ada Colau, ha assegurat aquest divendres que la formació tornarà "a fer història" el 26-M. "Demostrarem al món que sí que es pot", ha dit Colau en un acte central de campanya amb to festiu en què ha predominat la música. "Com a persona que sap què és no arribar a final de mes, que et tallin la llum i el telèfon i sentir vergonya perquè no arribes a final de mes", ha dit Colau, "em deixaré la pell per demostrar que aquesta ciutat valenta dona un missatge d'esperança a tot el món", ha reivindicat emocionada davant una plaça de Catalunya plena. Colau, que ha demanat "concentrar" el vot progressista, ha apel·lat constantment a les classes populars i treballadores de Barcelona, a les quals ha cridat a "votar massivament" per continuar amb "les polítiques de canvi que demostren que hi ha alternativa".
|
Política
|
Partits
|
Una adequació dels mòduls de l'IRPF estalviarà 1,4 MEUR en impostos als arrossaires del Baix Ebre. UP aconsegueix rebaixar l'impost a més de la meitat per als agricultors afectats per la plaga del caragol maçana. El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP= ha aconseguit que el Ministeri d'Hisenda adeqüi els mòduls de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per als propietaris de més de 9.000 hectàrees d'arrossars dels municipis de l'Aldea, l'Ampolla, Camarles i Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, que estan greument afectats per la plaga de caragol maçana. La rebaixa ha estat del 0,37 al 0,13 i suposarà un estalvi de prop d'1,4 milions d'euros en impostos. En concret, els productors del marge esquerra del delta de l'Ebre deixaran de pagar, aproximadament, uns 178,6 euros per hectàrea. La petició d'UP a Hisenda es va basar en l'augment dels costos de producció anuals, de 554 euros per hectàrea, que suposen les mesures per aturar l'espècie invasora.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Entra en funcionament el Grup de Platges de la Guàrdia Urbana de Barcelona. L'estiu passat va intervenir més de 136.000 begudes i va posar prop de 15.000 denúncies relacionades amb la venda ambulant no autoritzada. Des de dilluns, el Grup de Platges de la Guàrdia Urbana torna a estar en marxa. Patrullarà per les deu platges de la façana marítima de Barcelona fins al setembre vinent amb l'objectiu de prevenir i actuar sobre els fenòmens que es produeixin al litoral barceloní. Fa vuit anys que durant els mesos d'estiu es posa en funcionament aquest grup. L'estiu passat va intervenir 136.457 begudes i va interposar 14.972 denúncies relacionades amb la venda ambulant no autoritzada. Prop de 7.000 eren per venda ambulant de begudes i aliments, 8.067 per la venda ambulant no autoritzada i 930 per altres activitats tampoc autoritzades. També es van interposar 106 denúncies per no respectar les indicacions de bany, majoritàriament, banyar-se als espigons o en altres zones restringides. Els policies que integren aquest grup patrullen a peu, amb scooters, amb vehicles de quatre rodes, amb bicicletes o amb 'quads' adaptats per circular per la sorra. També disposen de dues embarcacions semirígides que permeten millorar les tasques de vigilància i control tant en platges com espigons. Des de la seu, situada a l'edifici de l'Oficina Conjunta de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, des del mòdul de la platja de la Barcelona i des del mòdul de l'espigó de la platja del Bogatell, el grup fa el control de tots els fenòmens que es poden detectar a la zona de platges. Aquí també s'elaboren les estratègies per fer-hi front. El grup de platges també disposa de 'kits' dirigits a les víctimes de robatoris i furts que contenen una bossa amb una samarreta, unes xancles, uns pantalons i uns bitllets de metro.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Estudiants d'ESO presenten una campanya per fomentar la captació de donants d'òrgans i teixits. La campanya #allargalavida conclourà amb diversos concerts a la Sala Apolo el 24 de maig, entre el quals Sopa de Cabra i Blaumut. Estudiants de 4rt d’ESO de l’escola Súnion de Barcelona han iniciat aquest dijous a campanya #allargalavida, que té com a objectiu fomentar la captació de donants d'òrgans i teixits, ja que actualment Catalunya es troba per sota de la mitja espanyola de donacions. La campanya conclourà amb una sèrie de concerts a la Sala Apolo de Barcelona que emparellarà artistes de diferents estils i èpoques per tal de simbolitzar amb música, la difícil unió entre l’òrgan d’un donant i el cos d’un receptor. De moment s’ha confirmat la presència de Sopa de Cabra, Blaumut, La Pegatina i Els Catarres, mentre que el proper 5 de maig es coneixerà la resta del cartell. El projecte, que compta amb la col·laboració de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), ha estat creat per 130 estudiants i tutelat per 8 metges i publicistes. La idea va sorgir dins l'assignatura de Servei Comunitari, que la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat catalana va impulsar el curs passat i que té la finalitat de promoure la participació i transmetre valors d'integració i convivència. El conseller de Salut, Antoni Comín, que ha assistit a l’acte de presentació de la campanya, ha apuntat que es tracta d’un gran "encert" i ha volgut destacar "la petita gran valentia dels professors, dels membres d'OCATT i dels alumnes, que estan homenatjant la gran valentia de la persona que decideix ser donant". Per altra banda, ha remarcat que la llista d'espera de trasplantaments "és la més transcendental de totes" i que, tot i que Catalunya és líder en trasplantaments a nivell mundial, el número de donacions es troba molt sota de la mitjana espanyola. Per la seva banda, el director del OCATT, Jaume Tort, ha subratllat que "la promoció de la donació és tot un àmbit de feina i compromisos sobre el qual no se'n parla gaire perquè es dóna per fet que a Catalunya en l'àmbit de trasplantaments ja ho té tot fet, i això es una veritat a mitges". Ha explicat també que el gran repte que es planteja actualment és la llista d’espera, opinió que Comín ha compartit. Tort ha descrit aquest repte com a l'únic que no depèn dels diners, sinó de la generositat. Actualment, 1280 persones esperen un trasplantament d'òrgan a Catalunya.
|
Societat
|
Educació
|
El Govern només ha resolt el 24% de les denúncies administratives per incompliment de la llei LGTBI des del 2014. L'executiu ha tramitat 282 denúncies i 508 incidències per vulneració de la normativa des que va entrar en vigor. El Govern ha tramitat 282 denúncies i 508 incidències des que va entrar en vigor el 2014 la llei per garantir els drets LGTBI. Són dades facilitades per la Direcció General d'Igualtat integrada al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies com a resposta a una pregunta parlamentària per escrit del grup PSC-Units. Del total de 282 denúncies, 175 són administratives, 14 són laborals i 93, penals. Pel que fa a les administratives només se n'han resolt 42, que suposa el 24%. 6 s'han resolt amb sanció i les altres 36 amb mediació o altres mesures alternatives. Pel que fa a les 133 denúncies administratives restants, s'han arxivat per diversos motius. El més freqüent és que no hi ha proves per justificar la discriminació. De les 133 denúncies administratives arxivades, en 50 casos no hi ha proves per justificar la discriminació; en 28 és per desestiment de la víctima; en 25 casos no s'ha pogut trobar la persona infractora; en 18 denúncies els fets s'han produït fora del territori de Catalunya i en 12 més s'ha conclòs que no hi intencionalitat o que es pot considerar llibertat d'expressió. La resposta escrita firmada pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, també concreta que de les 161 denúncies que ha registrat l’Associació de l'Observatori contra l’Homofòbia durant el 2019, només 6 s’han comunicat a l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i no Discriminació de les persones LGBTI de la Direcció General d’Igualtat. D’aquestes 6, dues són per agressions físiques i quatre són agressions verbals o amenaces. Una ha succeït en l’àmbit laboral i, per tant, s’ha tramitat des de la inspecció de treball i les cinc restants s’han tramitat des de l’àmbit penal, posant-ho en comunicació a Fiscalia i als Mossos d’Esquadra. El Departament assenyala que els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals i els delictes d’odi i discriminació per raó orientació o identitat sexual o per raó de gènere són delictes punibles en l’àmbit penal i, per tant, queden fora de la regulació de la Llei 11/2014. Fora de la llei però, xifra en 97 les denúncies d'àmbit penal des del 2014. L'any que se'n van registrar més va ser el 2019, amb 28 denúncies. El Govern considera "habitual i lògic" que no coincideixin les dades que comptabilitza l’Observatori contra la Homofòbia amb les facilitades pels Mossos ja que l’Observatori recull incidents i casos que els traslladen per diferents canals i en el cas dels Mossos només es comptabilitzen les denúncies formals interposades a comissaria, ja siguin administratives o penals.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Troben el primer niu de vespa asiàtica a l’Alt Penedès. La Generalitat recorda que la seva propagació depèn de la climatologia. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat el primer niu de vespa asiàtica a l’Alt Penedès. La troballa s’ha fet en un arbre de la ribera del Foix, a Santa Margarida i els Monjos. La Generalitat recorda que es tracta d’una espècie que es considera “plenament instal•lada” a Catalunya, si bé la seva propagació depèn de la climatologia de l’any. En aquest sentit, assenyala el cas del Vallès Oriental, on el 2015 es va localitzar el primer niu però no ha estat fins el 2018 que s’ha constatat la seva presència permanent i definitiva. El protocol d’actuació del Departament de Territori i Sostenibilitat en col•laboració amb els apicultors preveu l’eliminació de nius i la captura d’abelles reines amb paranys.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Condemnat a 6 anys i 2 mesos de presó l'home que va calar foc a un cotxe de la Policia Local de Salt. L'home es volia venjar per l'expulsió del seu germà i va ruixar amb gasolina els agents que el volien detenir. L'Audiència de Girona ha confirmat la pena de 6 anys i 2 mesos de presó i una multa de 2.520 euros per a un home que va calar foc a un cotxe de la Policia Local de Salt i va ruixar amb gasolina els agents que el volien detenir. El 18 de novembre del 2011, Rabby Azzahir, enfadat per l'expulsió del país del seu germà multireincident, va agafar un bidó de gasolina, va anar fins a la comissaria de Salt i va incendiar el cotxe. Fins a set agents de la Policia Local i dels Mossos d'Esquadra van sortir de la comissaria i, aleshores, el condemnat els va llançar líquid inflamable per sobre mentre amenaçava amb cremar a qui se li apropés. Finalment, un sergent el va poder reduir abans que fes servir l'encenedor.
|
Societat
|
Judicial
|
Endesa avança en el desmantellament de la tèrmica de Cubelles amb l'enderroc de la xemeneia previst passat l'estiu. La companyia descarta ara l'ús d'helicòpter per desmuntar la gran torre de formigó, que preveu retirar mecànicament. Endesa continua avançant en el desmantellament de la central tèrmica de Foix, a Cubelles (Garraf), que va iniciar fa més de deu mesos. Durant les darreres setmanes, els treballs s'han centrat en el desmuntatge de l'estructura interior de la xemeneia, els quals s'allargaran durant més de tres mesos. Així, el desmuntatge de la part exterior està previst que pugui començar a partir de l'abril, mentre fonts d'Endesa han apuntat a l'ACN que queda descartat l'ús d'un helicòpter per a la zona més elevada, malgrat la direcció de la central tèrmica ho havia anunciat mesos enrere. Els últims càlculs d'Endesa són que passat l'estiu haurà desaparegut la torre de més de 170 metres que ha identificat el litoral de Cubelles durant gairebé 40 anys. Els treballs de desmantellament de la tèrmica van començar tècnicament a finals de març de l'any passat, si bé no va ser fins ben entrat l'abril que es va iniciar l'enderroc de les estructures. Des d'aleshores, s'està enderrocant la nau de turbines i s'afrontarà també el desmantellament del centre de control i la caldera, alhora que els propers mesos està previst enderrocar les oficines, el menjador, les naus, els tallers, magatzems i els dipòsits de fuel de la zona de Mas Xinxola. Una de les últimes tasques que ha començat l'equip tècnic és el desmuntatge de la icònica xemeneia, amb l'enderroc de l'estructura interior de maons des d'aquest mes de gener. Serà a partir de l'abril quan s'abordarà el desmuntatge la torre exterior de formigó, previst de forma mecànica, amb un enderroc lent per motius econòmics i de seguretat. De cara a una segona fase d'obres, Endesa preveu la demolició de les estructures enterrades i la casa de bombes, mentre afrontarà la restitució del sol per eliminar qualsevol rastre de contaminació de l'activitat que la central va tenir durant 34 anys. En total, el desmantellament de la tèrmica preveia un calendari de dos anys d'obres i un pressupost superior als 4,7 MEUR.
|
Economia
|
Energia
|
La prevenció contra el mosquit tigre arriba a les escoles de Barcelona. Una iniciativa educativa combina l’accés al coneixement sobre el mosquit tigre, les habilitats en ciència ciutadana i participativa i l’aprofundiment en l’entorn més pròxim. Els alumnes de l'IES Bosc de Montjuïc participaran en una iniciativa educativa pilot per prevenir el mosquit tigre. L'activitat combina l’accés al coneixement sobre el mosquit tigre, les habilitats en ciència ciutadana i participativa i l’aprofundiment en l’entorn més pròxim, en una zona com Montjuïc on es donen condicions propícies perquè el mosquit tigre hi pugui criar, i que pels alumnes és un escenari habitual. Al final de l'activitat els alumnes mostraran en un acte públic les seves conclusions a l'auditori de la Fundació Miró. Les activitats educatives s’emmarquen dins el projecte educatiu que engega Mosquito Alert juntament amb l’Associació Mediambiental Xatrac, amb el suport de la FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia). Els alumnes de primer d’ESO del centre realitzaran 5 sessions, dues de les quals inclouen treball de camp, i adquiriran competències sobre el mosquit en la realització de mapes i ús de la cartografia per fer seguiments de l’espècie, i en les utilitats de l’APP mòbil Mosquito Alert, així com d’un entorn web creat especialment per aquest programa. Actualment a Barcelona s'han detectat 52 zones de risc, què es troben sota vigilància per evitar que el mosquit tigre hi actuï. Com cada any, es fa un seguiment continuat des de l'abril fins el novembre en diferents àrees.
|
Societat
|
Educació
|
Protecció Civil avisa que les tempestes podran acumular 70 litres al litoral fins a primera hora de la tarda. Sitges ha registrat aquest matí inundacions importants a la via pública. Protecció Civil ha avisat que es poden tornar a registrar quantitats importants de pluja en indrets del litoral fins a primera hora de la tarda. El subdirector de Protecció Civil, Sergi Delgado, ha apuntat que els més de 40 litres que han caigut aquest matí en indrets del Garraf i el Baix Penedès es poden convertir en 60-70 litres fins a primera hora de la tarda en zones del litoral sobretot des del Tarragonès i fins al Baix Llobregat. De cara a la tarda, aquestes tempestes es desplaçaran amb menys intensitat cap al nord-est. Aquest matí, els aiguats han convertit els carrers de Sitges en rieres després que en aquesta localitat hi han caigut 45 litres en poc més de mitja hora. Protecció Civil ha activat l'alerta del pla Inuncat per la previsió de tempestes al litoral i també al prelitoral al llarg d'aquest dimarts.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Dos detinguts a Figueres acusats de difondre propaganda jihadista a través d'Internet. Piratejaven els comptes d'usuaris aliens a simpatitzants del DAESH des d'on difonien execucions, entre d'altres. La policia espanyola ha detingut aquest dimarts a la matinada dos germans a Figueres en una operació en col·laboració amb el Marroc acusats d'administrar una complexa xarxa de comunicació per difondre propaganda del DAESH i que aquesta esdevingués viral mitjançant les xarxes socials, el correu electrònic o programes de missatgeria instantània. Segons el Ministeri d'Interior, una de les novetats en aquest tipus de delicte és que els detinguts tenien els coneixements de l'organització terrorista per piratejar els perfils socials d'usuaris aliens a la causa del DAESH i accedien als seus comptes privats sense que ho sabessin, des d'on publicaven imatges de, per exemple, campaments d'entrenaments amb nens, execucions i afusellaments i conductes humiliants per a les víctimes dels atemptats amb l'objectiu de crear un clima de terror. En la mateixa operació, la policia ha detingut dues persones més a Parla i una altra a Tànger.
|
Societat
|
Policial
|
ACTUALIZACIÓ:La UPF suspèn les classes de dijous i divendres per la "situació excepcional" de Catalunya. La UAB demana al professorat que no imparteixi matèria avaluable. La Universitat Pompeu Fabra ha decidit suspendre les classes d'aquest dijous i aquest divendres atesa la "situació excepcional" que viu Catalunya aquests dies i coincidint amb la vaga convocada pels estudiants universitaris en defensa de l'1-O. En un comunicat, el rector, Jaume Casals, també argumenta aquesta decisió per la "necessitat de donar una resposta en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals i la democràcia" i per reiterar el "convenciment que els problemes polítics han de tenir una resposta política que exigeix diàleg i no repressió". Per la seva banda, la UAB, que just aquest dimecres ha aprovat adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, no ha suspès l'activitat lectiva però si ha recomanat al professorat que imparteixi matèria avaluable. (S'ha afegit una versió més àmplia de la postura de la Universitat de Barcelona) El rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, ha anunciat la suspensió de les classes, en què també expressa la seva "profunda preocupació per la vulneració de drets fonamentals i de les llibertats democràtiques que s'estan produint aquests dies". En total, la UPF té 10.161 estudiants cursant estudis de grau i 1.168 més de màsters. Per la seva banda, la Universitat Autònoma de Barcelona ha celebrat aquest dimecres el Consell de Govern ha aprovat que segueixi l'activitat docent aquest dijous i aquest divendres però ha demanat al professorat que no imparteixi continguts avaluables per "l'excepcionalitat del moment i fer compatible el manteniment de l'activitat docent amb el dret a vaga". La UAB té actualment 34.080 estudiants entre alumnes de graus, màsters i estudiants de Doctorat. Sobre la situació que viu Catalunya aquests dies, la UAB ha criticat el govern espanyol per la intervenció dels comptes públics i n'ha expressat el seu "ferm i enèrgic rebuig a aquesta acció que vulnera el principi d'autonomia universitària i que posa en risc la seva activitat acadèmica i de recerca". En aquest sentit, la universitat comunicarà les conseqüències d'aquesta mesura als organismes internacionals. D'altra banda, la UAB s'ha adherit avui al Pacte Nacional del Referèndum després que aquesta qüestió quedés fora de l'ordre del dia del Consell de Govern anterior a les vacances d'estiu. La UPC i la UB continuen amb les classes Tot i la convocatòria de vaga, la Universitat de Politècnica de Catalunya -que compta amb 34.271 estudiants de graus, màsters, doctorats i formació permanent- manté les classes lectives per aquest dijous i divendres; igual que la Universitat de Barcelona, tot i que fonts d'aquesta universitat no descarten que en funció del desenvolupament de la protesta s'acabin suspenent les classes. En qualsevol cas, han demanat al professorat que els continguts avaluables com exàmens i entregues de treball s'ajornin i es canviïn les dates. En el cas de la UB, hi ha uns 60.000 alumnes matriculats, la majoria dels quals -43.600- són de grau. En un comunicat, la UB ha aprofundit en la seva postura afirmant que es manté la programació d'activitats acadèmiques "atès que són els estudiants els que estan cridats a la vaga i són ells els que lliurament han de decidir si volen afegir-se a la mobilització". També s'indica que el desenvolupament d'aquestes activitats acadèmiques "queda supeditat en tot moment a l'evolució dels esdeveniments", de manera que cada Deganat "podrà adaptar-se" a les circumstàncies particulars de cada Facultat. Finalment s'informa que per tal de garantir el dret a vaga, s'ha demanat al professorat l'ajornament de les activitats avaluables.
|
Societat
|
Universitats
|
ACTUALIZACIÓ:Les universitats públiques facilitaran la formació a distància per pal·liar la suspensió de classes pel coronavirus. Alguns dels centres docents preveuen recuperar la formació presencial després de Setmana Santa. Les set universitats públiques catalanes facilitaran la formació a distància com a manera de contrarestar la suspensió de classes decretada pel Govern en la lluita contra el coronavirus. L'activitat presencial s'atura aquest divendres en principi durant quinze dies, tot i que algunes de les universitats ja anuncien que no reprendran les classes a les aules fins després de Setmana Santa. Pel que fa al personal d'administració i serveis (PAS) i al personal docent investigador (PDI), la majoria de les universitats mantenen l'activitat als centres, alterada per la mesura extraordinària, tot i que n'hi ha que també advoquen pel teletreball. (S'afegeixen les mesures preses per la Universitat de Vic) En el cas de la Universitat de Barcelona (UB), l'activitat acadèmica presencial no es reprendrà fins al 14 d'abril per la coincidència amb la Setmana Santa, i s'opta per la formació no presencial a través d'Internet. Segons les normes decidides pel rectorat, el col·lectiu PDI ha de procurar cercar alternatives per planificar temporalment la seva tasca en modalitat no presencial. En el cas dels membres del PAS, l'obligació de prestar serveis inclou el personal que estigui adscrit a unitats que es tanquin al públic. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la suspensió de l'activitat presencial és "indefinida" a tots els centres. La docència s'impartirà de forma virtual i formarà part de l'avaluació. El professorat establirà les pautes de funcionament amb el seu alumnat. El professorat i els serveis administratius romandran actius amb les mesures necessàries per garantir la salut de la comunitat. Es tancaran les biblioteques, aules d'estudi i el Servei d'Activitat Física. La resta d'activitats vinculades a la docència i la recerca, així com els serveis universitaris, es mantindran en funcionament i oberts, amb les mesures necessàries per garantir la salut de la comunitat universitària. La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ja anunciava aquest dimecres que suspenia els exàmens presencials entre el 18 i el 28 de març, ajornant-los a una altra data o canviant-los per avaluacions en línia. A això s'hi afegeix avui la suspensió de l'activitat acadèmica decretada pel Govern. En el cas de la UPF, però, demà era l'últim dia lectiu del trimestre. La represa de l'activitat queda sotmesa al que marqui el Govern. Pel que fa al personal PAS i PDI, encara no s'ha determinat l'afectació. A la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) les instal·lacions no es tanquen, però com en el cas de la resta, se suspèn durant quinze dies l'activitat docent presencial i es facilita la no presencial. Aules i biblioteques restaran tancades al públic, però en el cas de les segons, faran servei virtual. En els cas dels treballadors, es facilitarà el teletreball. També s'estudia de quina manera s'adapten les avaluacions a la situació. En el cas de la Universitat de Girona (UdG), els membres del PAS, a l'entorn de 700 persones, aniran a treballar. En el cas del professorat, com que no té obligació de ser presencialment a l'aula pot decidir si va a la universitat a fer recerca o es queda a casa preparant i adaptant les assignatures. Així, fer les classes en línia dependrà de cada professor. En tot cas, la institució universitària ha posat en marxa mecanismes per mantenir l'activitat acadèmica a distància. Tot i el cessament de l'activitat docent presencial, aquest divendres la UdG mantindrà totes les instal·lacions obertes, tant facultats com la resta de serveis. A la Universitat Rovira i Virgili (URV) el rectorat ha determinat que, quan sigui possible, es farà la docència a distància. L'activitat laboral del PDI i del PAS es manté amb normalitat, però no obstant això es tindran en compte mesures de conciliació. A la Universitat de Lleida (UdL) l'activitat acadèmica presencial s'atura fins després de Setmana Santa, així com tots els desplaçaments internacionals. El Consell de Direcció estudia les instruccions oportunes respecte a l'activitat laboral a la universitat i les previsions de reprogramació de les activitats acadèmiques. El protocol d'actuació davant l'activació de l'alerta sanitària de la UdL estableix el tancament d'aules i laboratoris on es facin activitats docents. El text també estableix que el personal docent i investigador "reforçarà l'assistència i tutorització de l'estudiant a través del campus virtual". Finalment, a la Universitat de Vic (UVic-UCC), la formació acadèmica es traslladarà a les aules del campus virtual i els programes en línia es continuaran desenvolupant amb normalitat. També seguirà sense canvis l'activitat laboral del PDI i el PAS. La institució facilitarà l'opció del teletreball en tots els casos que sigui possible o necessari, i especialment en el de les persones que formen part de col·lectius de risc.
|
Societat
|
Salut
|
Crida a la ciutadania de Mollerussa perquè es respecti la franja horària establerta per a les sortides permeses. Incrementen les persones al carrer en situacions no autoritzades i la Policia Local aixeca 12 actes al cap de setmana. L'Ajuntament de Mollerussa ha fet una crida perquè respecti les franges horàries establertes per l'Estat per a les sortides permeses després de detectar aquest cap de setmana un increment de persones al carrer en situacions no autoritzades, cosa que ha motivat l'aixecament de 12 actes per part de la Policia Local. La majoria s'han fet a grups de persones que es trobaven juntes en un espai sense respectar les distàncies. D'altra banda, la Policia Local començarà a fer aquesta setmana una campanya entre el comerç local per informar de la necessitat d'obrir només amb cita prèvia i complint amb les mesures que es van donar a conèixer a través del BOE en relació a aquest sector i pel que respecta a la Fase 0 del desconfinament. En el marc de la reunió periòdica del comitè d'emergència del Pla de Protecció Civil de Mollerussa, que té lloc cada dilluns, dimecres i divendres, també s'ha informat que l'Ajuntament ha rebut un total de 2.500 mascaretes per a repartir entre les persones usuàries del transport públic. Per articular aquesta acció, ja s'ha contactat amb les companyies que fan parada a la ciutat per articular la manera de fer el repartiment, per al qual es comptarà amb la col·laboració amb voluntariat de Protecció Civil i Creu Roja. La reunió també ha servit per actualitzar les dades mèdiques oficials de manera que a hores d'ara hi ha registrats 39 casos de persones positives, dues de les quals segueixen aïllades en un centre residencial de la ciutat. També cal destacar que es manté en 7 les persones que han perdut a la vida a causa del virus mentre que ja són 10 les que han aconseguit curar-se, segons dades facilitades pel CAP de Mollerussa. Pel que fa al servei Ajude(M)ollerussa, ha rebut fins ara 489 trucades, que han derivat en 491 accions directes que han dut a terme la cinquantena de persones voluntàries que hi col·laboren. Així mateix, també s'han dut a terme 723 seguiments telefònics a persones grans de la ciutat per conèixer la seva situació i possibles necessitats. També se segueix amb la campanya per oferir consells a infants de fins a 13 anys.
|
Societat
|
Salut
|
Interrompuda la circulació de FGC a l'estació de la UAB per una manifestació d'estudiants. Els alumnes del centre han convocat tres jornades de vaga contra l'aplicació del model 3+2. Una manifestació d'estudiants ha interromput aquest dimecres al matí el trànsit dels combois de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de les línies S2 i S55 a l'estació de la Universitat Autònoma de Barcelona, segons ha informat la companyia. El tall ha començat a un quart i mig de nou del matí aproximadament i des d'aquesta hora els trens només circulen entre Plaça Catalunya i Bellaterra i entre Sant Quirze i Sabadell. Aquesta setmana, els estudiants de la UAB han convocat tres jornades de vaga per protestar contra l'aplicació del model 3+2 (tres anys de grau i dos de màster), que comptarà amb una aturada generalitzada arreu del país el proper dijous. Ahir, el seguiment de la vaga a la UAB va ser "desigual", segons fonts del centre.
|
Societat
|
Universitats
|
CCOO no se suma a la vaga de docents a l'espera de la negociació dels pressupostos. El sindicat no descarta cap tipus de mobilització però vol que els treballadors siguin partícips de la decisió. CCOO no s'adhereix, de moment, a la convocatòria de vaga del sector de l'ensenyament feta pública aquest dimarts per part de tres sindicat (USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT) perquè considera que la situació política actual és ''d'alta complexitat'' i resten a l'espera de l'evolució dels pressupostos. Per CCOO, sí hi ha pressupostos caldrà analitzar-los i decidir les ''prioritats'' del sindicat. En un comunicat, el sindicat manifesta la voluntat de no prendre ''decisions de despatxos'' i per això, vol fer partícips als treballadors de les decisions que prengui el sindicat respecte les seves condicions laborals i possibles mobilitzacions, sense descartar-ne cap. CCOO recorda que el gener de 2017 els sindicats van arribar a un acord amb el Departament, després de 10 anys, per millorar les condicions laborals i que s'havia d'ampliar durant l'any vinent, aquest 2018, però que la pròrroga pressupostària no ho ha fet possible. Des del sindicat valoren la voluntat expressada per l'actual departament a l'hora d'acordar millores laborals i educatives però consideren que sense comptes públics aprovats no es pot concretar cap aspecte.
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:Ciutadans acusa Forcadell de ‘’denigrar’’ la labor del Parlament actuant com a diputada de JxSí. El portaveu Fernando de Páramo critica Puigdemont i Junqueras per jugar ‘’a fet i amagar’’ perquè creu que saben que l’1-O no hi haurà referèndum. El portaveu adjunt del grup parlamentari de Ciutadans (Cs), Fernando de Páramo, ha acusat aquest dimecres la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, de ‘’denigrar’’ la labor del Parlament i la figura de la presidenta en actuar com a diputada de Junts pel Sí. Páramo ha fet aquestes declaracions després que la Mesa del Parlament posposés l’admissió a tràmit de la llei del referèndum i per això ha criticat la mateixa Forcadell, Puigdemont i Junqueras de jugar ‘’a fet i a amagar’’ i no atrevir-se a fer ‘’el que no poden fer’’, mentre saben, ha afegit, que l’1-O no hi haurà referèndum. De Páramo ha recordat que aquest dimecres havia de ser un ‘’dia històric’’ però ha estat ‘’un dia més d’agost’’. Per Fernando de Páramo, ‘’el pitjor’’ de la situació que s’ha viscut aquest dimecres, en posposar l’admissió a tràmit de la llei del referèndum, és que s’ha posat de manifest que Carme Forcadell, presidenta del Parlament, continua sent ‘’la presidenta de l’ANC’’. Per això, l’ha acusat d’estar actuant com una diputada de Junts pel Sí, en fer ‘’valoracions polítiques’’, i per això, considera que està ‘’denigrant’’ la labor de la institució. Pel portaveu de Cs, el que havia de ser un altre ‘’dia històric’’ s’ha convertit en ‘’un dia més d’agost’’ i ha criticat la mateixa Forcadell, Puigdemont i Junqueras de jugar a ‘’fet i amagar’’. Ha recalcat que són ‘’molt valents’’ en mítics però que a l’hora de la veritat ‘’s’amaguen’’ i considera que ‘’no s’atreveixen’’ perquè saben que l’1 d’octubre vinent no hi haurà referèndum. De Páramo ha lamentat que encara quedi un mes i mig per ‘’fer perdre el temps a molts catalans’’ perquè se segueix parlant del ‘’monotema’’ sense tractar dels temes que ‘’realment’’ importen als catalans, com pot ser, ha dit, l’inici del curs escolar. Per aquest motiu, de Páramo ha reiterat que cal convocar eleccions, ja que Puigdemont i Junqueras tenen un full de ruta que ‘’no és ni full ni ruta’’ i que no saben com superar les ‘’improvisacions’’ del Govern que ha patit ‘’purgues’’ les darreres setmanes amb moltes situacions de ‘’nerviosisme’’. De Páramo vaticina que ‘’estem davant els últims dies del procés’’ i recorda la voluntat del seu partit de ser ‘’protagonistes’’ de la nova etapa que s’obrirà a Catalunya perquè defensa que els qui hauran ‘’fracassat’’ hauran e deixar pas. Així, de Páramo ha tornat a demanar eleccions. Pel que fa a la querella que ha anunciat Forcadell contra els qui no van comparèixer a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, de Páramo ha recordat que el Congrés dels Diputats ja té una altra comissió per abordar les ingerències policials. També ha criticat que el president Puigdemont no hagi comparegut en cap de les sis o set peticions que ha fet el seu partits per parlar de corrupció. Pel portaveu de Cs, ‘’ha de donar poques lliços als altres’’, ja que més enllà dels ‘’monòlegs sobre independència’’, creu de Páramo, no li agrada parlar, i l’ha qualificat de ‘’l’home invisible’’. Ha recordat també que al Parlament també s’ha bloquejat alguna comissió, com la del cas Vidal. De Páramo també s’ha referit al consell de ministres extraordinaris que se celebra aquest dimecres per abordar la crisi de l’aeroport del Prat. El portaveu de Cs n’espera una proposta que posi fi al conflicte perquè deixi d’afectar als ciutadans.
|
Política
|
Parlament
|
Banyoles suspèn el mercat setmanal, tanca la biblioteca i atura l'activitat de l'Oficina Jove Cal Drac pel coronavirus. També s'anul·len les funcions escèniques previstes per a aquest cap de setmana i es tanquen els equipaments esportius. El municipi de Banyoles se suma a les restriccions per frenar el contagi del coronavirus tancant els equipaments municipals i suspenent l'activitat als serveis educatius. Es tracta d'unes mesures que s'han acordat a través del comitè de seguiment i que entraran en vigor a partir de demà. També s'ajornen les funcions d'arts escèniques previstes per a aquest cap de setmana i tornaran els diners de les entrades als assistents que ja les havien comprat. El consistori també ha decidit suspendre l'activitat de l'Oficina Jove Cal Drac i prescindir del mercat setmanal, com a mínim, fins d'aquí quinze dies. Davant l'activació a fase d’emergència 1 del Pla de Protecció Civil per a malalties emergents a Catalunya i l'anunci de noves mesures d’urgència que han fet tant el Govern de la Generalitat com l’estat espanyol per fer front al coronavirus, el comitè de seguiment de l'Ajuntament de Banyoles ha resolt sumar-se a les mesures de contenció. Els responsables del govern municipal han acordat aquest dijous a la tarda un seguit d'actuacions que entraran en vigor a partir de demà, divendres 13 de març. En aquest sentit se suspèn l'activitat als serveis educatius i esportius afectant l’escola bressol municipal La Balca, l’Escola municipal de música, l’Aula de Teatre, els serveis socioeducatius i els equipaments esportius municipals (pavellons i camps de futbol). Com a mesura preventiva s'han ajornat les funcions d’arts escèniques previstes tant per a aquest cap de setmana (Peccatum, Rocío Márquez i Col•leccionista de Pors) com per al proper (Dolors i Mots de Calç i Sal). La nova data d’aquests espectacles es comunicarà més endavant i a les persones que ja havien comprat la seva entrada se’ls retornarà l’import. Banyoles tanca al públic la Biblioteca Pública Comarcal, els museus i l’Oficina jove Cal Drac. També es cancel·la l’activitat al Casal Cívic de Banyoles i a la xarxa de casals de barri. En aquests darrers es demana a les entitats que en fan ús que prescindeixen d'utilitzar l’espai en els propers dies. Pel que fa al mercat setmanal dels dimecres, queda suspès així com els actes a la via pública i les visites turístiques guiades. En aquells establiments o serveis que són concessions municipals (Banys Vells, Ateneu Bar, La Tirona o el Tren Pinxo) es limitarà l’aforament, d’acord amb el Pla de Protecció Civil. L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha explicat que les mesures s’han pres amb l’objectiu "d’evitar al màxim el contagi del coronavirus” i ha demanat “coresponsabilitat" a tots els veïns i veïnes per treballar i seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries. En cas de dubte, remeten la ciutadania a dirigir-se al 112 o al 061 o consultar les informacions del Canal Salut. El consistori també ha recordat que qualsevol novetat important es comunicarà a través dels canals oficials del mateix ajuntament.
|
Societat
|
Salut
|
Arrenca la producció del Vi de Nous de la Cooperativa Tres Cadires d'Arbeca. Es tracta d'un projecte impulsat per tres joves que s'han marcat l'objectiu de llençar al mercat un producte casolà que volen que sigui part de la cultura catalana. La primera producció del Vi de Nous de la Cooperativa Tres Cadires d'Arbeca (Garrigues) ja ha començat després que pels volts de Sant Joan es fes la primera fase del procés amb la barreja del vi negre i les nous verdes trencades. Tres joves, l'Anna Maria Capdevila, l'Andreu Culleré i el Quim Pérez, són els impulsors d'aquest projecte que va arrencar a la primavera amb una proposta de micromecenatge que en tant sols 11 dies va arreplegar més de 8.000 euros. Amb aquests diners ja han pràcticament acabat d'arranjar l'obrador de producció, ubicat en un antic magatzem rural, i ja han adquirit els materials per començar a fer aquest licor, que els tres joves volen ser els primers en comercialitzar al mercat per tal que ''es faci el seu lloc en la cultura catalana''. La primera fase de producció del Vi de Nous d'Arbeca ja ha començat amb la maceració de les nous verdes trencades amb el vi negre de Maldà (Urgell). No serà però fins als volts del mes de novembre que es podran degustar les primeres ampolles, ja que ara cal esperar a què la barreja maceri. Quan aquest procés haurà acabat començarà la segona fase que consisteix en agafar esperit de vi, sucre i vi negre nou, escalfar-lo bé per fer desfer el sucre i barrejar-ho tot plegat amb el vi macerat amb les nous. Aquesta és la recepta de la padrina de l'Andreu Culleré, un dels tres socis de la cooperativa, que ha après de seu pare, qui cada Sant Joan n'ha elaborat de forma casolana durant molts anys. L'Andreu l'ha compartit amb moltes amistats i coneguts i després que aquest licor de més de 20º hagi despertat l'interès de molts d'aquells qui l'han tastat, va portar-lo a impulsar el projecte de la producció juntament amb l'Anna Maria i el Quim. Durant el primer any Tres Cadires vol arribar a una producció de 4.000 litres, que s'aniran fent de forma progressiva durant tot l'any. El vi de nous és un licor que s'ha fet de forma tradicional a moltes cases de camp d'arreu del país però que actualment no es troba comercialitzat sota cap marca. La idea d'aquests tres joves és que a partir d'ara el puguin distribuir principalment en agrobotigues, botigues especialitzades de licors o de productes de la terra i proximitat, botigues de poble, ateneus, i fires del territori. A més a més de vendre el vi de nous, els tres joves estan fent una tasca d'investigació sobre quin és el seu origen i les diferents varietats que s'han anat fent al llarg de la història. Amb la producció volen afegir tota la informació que van recopilant per tal que hi hagi un ''relleu generacional'' que s'ha vist frenat amb la mort de la gent que el feia de forma casolana, explica Anna Maria Capdevila. Tot plegat, perquè consideren que és un ''producte que té un valor, que és molt bo i és part de la nostra tradició''. En aquest sentit, apunta que s'han vist amb ganes de recuperar-lo i explicar-ne el seu origen perquè ''tingui el seu lloc en la cultura catalana''. El projecte de Tres Cadires sempre ha estat enfocat de forma col·lectiva; al capdavant hi ha aquests tres joves però consideren que hi ha molta gent que està confiant en ells, ja que van arrencar gràcies al finançament de 20 persones a les qui s'ha sumat les prop de 300 que han aportat diners al micromecenatge. Amb tot el ''soroll'' que han fet, asseguren que s'estan trobant amb gent que els diu que han tastat vi de nous alguna vegada però no saben on trobar-ne, i per això, volen una producció que els el faci arriba al mercat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El president del Consell de Còrsega rebutja "la presó i l'exili" dels independentistes catalans per "motius polítics". Gilles Simeoni defensa que és "una qüestió democràtica que concerneix a tota Europa". El president del Consell Regional de Còrsega, Gilles Simeoni, ha rebutjat "l'empresonament i l'exili" dels independentistes catalans per "motius polítics". En un missatge a les xarxes socials, el líder cors ha defensat que la situació dels polítics i activistes acusats en el cas de l'1-O és "una qüestió democràtica que concerneix a tota Europa". Així, ha recordat que els diputats del seu partit autonomista, Junts per Còrsega, també van firmar la tribuna publicada el diumenge a 'Le Journal du Dimanche' per 52 membres del parlament francès que reclamava la fi de la "repressió" i les "mesures arbitràries" contra els líders independentistes catalans empresonats i a l'exili. Els parlamentaris, entre ells, els caps de files de la França Insubmisa, els centristes-liberals de la UDI i els comunistes, expressaven en aquest artícle d'opinió la seva "preocupació" i "reprovació" pel que consideren un "atac contra les llibertats fonamentals i l'exercici de la democràcia".
|
Política
|
Unió Europea
|
Batlle avisa que obriran processos sancionadors contra els promotors de les manifestacions no comunicades de manters. El director de la Policia assenyala que tant Mossos d'Esquadra com Guàrdia Urbana poden aixecar acta contra els organitzadors. El director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, ha afirmat que les concentracions de manters al final de la Rambla que tenen lloc des de fa alguns diumenges constitueixen una "activitat delinqüencial emparada en concentracions no comunicades" i ha avisat que "la resposta serà l'aixecament d'actes i l'aplicació del règim sancionador" contra els promotors d'aquesta iniciativa. Tant els Mossos com la Guàrdia Urbana de Barcelona poden aixecar aquests actes, que després envien a la Direcció General d'Administració de Seguretat (DGAS) perquè iniciï el procés administratiu que pot acabar amb la sanció. En tot cas, pel que fa al manteniment de l'ordre públic, Batlle ha deixat clar que correspon als Mossos aquesta funció.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El primer festival El Segre de Negre submergeix Lleida en la novel·la policíaca i criminal. Els escriptors reivindiquen el potencial de Ponent en el gènere negre mentre els organitzadors ja pensen en pròximes edicions i a ampliar activitats a altres localitats lleidatanes. Lleida es converteix aquest dissabte en la capital catalana de la novel·la policíaca i criminal gràcies a la primera edició del festival El Segre de Negre, un certamen impulsat per Pagès Editors que vol acostar els autors del gènere al públic lector i situar la capital del Segrià dins el panorama cultural de Catalunya. El festival és una mostra del bon moment que viu la novel·la negra a les comarques de Ponent, tant per l'auge de vendes com pel creixent nombre d'escriptors que hi aposten, alguns amb obres premiades. El programa inclou lectures, presentacions de llibres i taules rodones, entre d'altres. Precisament els autors que han presentat les seves obres aquest dissabte al matí han reivindicat el potencial de Ponent en el gènere negre. Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa i estendre-la a altres poblacions lleidatanes. La ubicació triada com a principal escenari per celebrar les activitats del Segre de Negre ha estat el pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, un edifici històric i emblemàtic del centre de Lleida. El festival va donar el tret de sortida aquest divendres al vespre amb una taula rodona amb autors de novel·la negra de Lleida: David Marin, Rafa Melero, Emili Bayo, Francesc Pané, Montse Sanjuán i Ramona Solé. Aquest dissabte el programa ha començat a les onze al Pati de les Comèdies amb una sessió de contacontes i una activitat plàstica. Mitja hora més tard diversos alumnes de quatre centres educatius de la ciutat (els instituts Màtius Torres, Guindàvols, Gili i Gaya i l'escola Mirasan) han fet una lectura de diferents novel·les policíaques clàssiques, en una activitat titulada 'Un passeig a través de la història de la novel·la negra'. A partir del migdia s'han organitzat dues sessions per presentar les últimes novetats de novel·la negra, en total vuit obres. Miquel Àngel Estradé ha explicat el procés de creació de 'L'assassí que llegia Vidal Vidal' (Tres i Quatre), un dels títols més venuts l'últim Sant Jordi a Ponent. L'han acompanyat Toni Arencón amb 'L'ànima de l'assassí' (Cossetània), Llorenç Capdevila amb 'Pacte de silenci' (Pagès Editors), i Carles Mentuy amb 'La venjança de la Vall Fosca' (Edicions Xandri). Els escriptors han elogiat la iniciativa de celebrar a Lleida un festival literari centrat en la novel·la negra, sobretot coincidint amb el 'boom' del gènere també a les comarques de Ponent. Llorenç Capdevila, nascut a Alpicat, ha destacat que el certamen és especialment adient perquè està dedicat a un "gènere popular que interessa escriptors i lectors, hi ha molts autors que han publicat darrerament i, a més, Lleida és un espai propici a la novel·la negra". En aquest sentit, ha argumentat que "sovint el gènere negre s'ha associat a les grans ciutats i, en canvi, en el món rural o de les ciutats petites hi ha moltes històries que encaixen en aquest gènere; i si a més aquest món rural o les ciutats petites són de terra endins les històries fosques poden ser molt fosques". Capdevila va ser guardonat amb el Premi Ferran Canyameres de novel·la per l'obra 'Pacte de silenci', una història ambientada el 1935 en un pobre petit al costat de Lleida amb moltes similituds amb el seu Alpicat natal. Per la seva banda, el balaguerí Carles Mentuy ha afirmat que "es pot parlar de ‘boom’ de la novel·la negra en català i de ‘boom’ també del gènere a la zona de Lleida, on hi ha autors tant novells com consolidats que estan fent coses molt interessants”. És per això que considera que el festival és una gran “oportunitat” perquè “motes vegades estem voltant per Catalunya fent pedagogia de Lleida, i que ara ho puguem fer aquí enmig dels nostres és un luxe”. A més, Mentuy també ha remarcat el paper que novel·les com la seva estant tenint en la promoció del territori, en aquest cas la Vall Fosca, al Pallars Jussà, on té les arrels familiars. "Estic molt orgullós d'haver escollit aquest escenari perquè quan la gent llegeix l'obra no només li interessa la història sinó que tothom té ganes d'anar-hi (a la Vall Fosca); crec que és una bona manera de promoure i divulgar les terres de Ponent i sobretot es petits territoris que tenen aquest encant paisatgístic", ha comentat. El borgenc Miquel Àngel Estradé, premi Andròmina de Narrativa per 'L'assassí que llegia Vidal Vidal' s'ha afegit als elogis al festival. "La valoració és molt positiva per una raó molt senzilla, perquè en moltes de les novel·les negres que hem fet els els autors lleidatans la gran protagonista és Lleida, la societat lleidatana", ha dit. Per això creu que el certamen demostra que "en aquestes novel·les Lleida també té un mirall on mirar-se a ella mateixa". Estradé ha utilitzat a la seva obra un estil narratiu innovador perquè tots els personatges parlen en primera persona, cosa que "m'ha plantejat algunes dificultats però alhora aporta frescor i espontaneïtat i fa la novel·la més trepidant". D'altra banda, també destaca com un aspecte atrevit el fet d'introduir un personatge real com és l'escriptor Vidal Vidal. La seva reflexió és que "com tots els gèneres el negre també necessita renovar-se i reinventar-se perquè hi ha molta oferta, autors molt bons que ja han deixat una obra consolidada, i ara el lector també espera propostes innovadores". La segona sessió de presentacions ha comptat amb l'escriptora Mireia Llinàs, que ha presentat 'Els enemics silenciosis' (Columna), Jordi de Manuel amb 'Foc Verd' (Alrevés editorial), Jaume Benavente amb 'Dibuix a les fosques' (Meteora), i Angelique Pfitzner amb 'Eldha. Caso cerrado' (Serial Ediciones). Els actes continuaran a partir de les sis amb una taula rodona titulada 'El personatge de detectiu: de Sherlock Holmes a Verhoeven', amb Marc Moreno, Lluís Bosch, Elena Torres i Laurentino Vélez. A les set l'escriptor Andreu Martín, considerat un dels mestres de la novel·la negra, presentarà la seva última obra d'aquest gènere, 'La violència justa'. El punt i final el posarà a dos quarts de nou un recital de la cantautora lleidatana Meritxell Gené. Voluntat de continuïtat La responsable de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, ha comentat que "la nostra voluntat és que aquest sigui l'inici d'un llarg camí i que el Segre de Negre, a través del propi curs del riu, pugui anar des de la plana fins al Pirineu". Segons Pagès, l'objectiu és consolidar el festival a Lleida entre aquest any i el que ve i després anar programant activitats a altres poblacions. En el mateix sentit s'ha expressat l'escriptora Montse Sanjuan, també impulsora del certamen. "Per suposat que volem una continuïtat, el Segre de Negre ha vingut aquí amb força i aquí s'hi ha de quedar", ha recalcat. El president del Gremi de Llibreters de Lleida, Jordi Caselles, també ha destacat que el festival permet "visualitzar els llibres i dinamitzar la lectura alhora que s'apropen els autors al públic".
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:Cs guanyaria les eleccions al Parlament però l'independentisme mantindria la majoria absoluta, segons el CEO. La CUP pujaria 7 diputats arribant als 11 mentre que JxCat (30-32) i ERC (29-32) podrien empatar en segona posició. Cs guanyaria les eleccions al Parlament amb 33-34 escons, segons la primera onada del Baròmetre de 2018 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) però l'independentisme tornaria a sumar majoria absoluta i, fins i tot, arribar als 75 diputats (5 més que ara). JxCat amb 30-32 i ERC amb 29-32 podrien empatar en segona posició mentre que el PSC mantindria la quarta posició malgrat perdre entre 2 i 4 diputats. El grup parlamentari que creix més és la CUP, que passaria dels 4 actuals finals als 11 escons, empatant amb Catalunya en Comú. Els comuns millorarien també els resultats del passat 21-D incrementant 3 escons. Pel que fa al PPC mantindria els resultats de les últimes eleccions i, fins i tot, podria perdre un diputat quedant-se amb 3. La gran pujada de la CUP compensaria els escons que, segons el CEO, podrien perdre JxCat i ERC. JxCat passaria dels 34 actuals a una forquilla d'entre 30-32, mentre que els republicans mantindrien els 32 actuals o en perdrien fins a 3. Una situació que donaria una majoria independentista entre 70 i 75 escons. És a dir que es podria reforçar la majoria actual de JxCat, ERC i la CUP de 70 diputats. En canvi, els grups parlamentaris contraris a la independència sumarien entre 60 i 64 escons. El PSC de Miquel Iceta mantindria la quarta posició actual amb 17 diputats, tot i perdre'n entre dos i quatre. En cinquena posició es produiria un empat entre Catalunya en Comú i la CUP a 11. Així doncs, els cupaires superarien el seu resultat històric de 10 diputats de les eleccions del 2015. Pel que fa al PPC, el partit de Xavier García Albiol repetiria els seus pitjors resultats de la història del passat 21 de desembre i, fins i tot, podria perdre un diputat més i quedar-se amb 3.
|
Política
|
Parlament
|
‘Rastres_Argelers’, l’homenatge teatral d’Aina Huguet als refugiats de la Guerra Civil als camps francesos. L’actriu estrena a El Maldà un text ideat durant una estada als escenaris de l’exili a la Catalunya Nord. Aina Huguet homenatja amb ‘Rastres_Argelers’ els refugiats de la Guerra Civil als camps de concentració francesos. L’actriu i directora estrena a El Maldà el proper 12 de novembre un espectacle que recull la veu de testimonis que van passar per aquests camps del Rosselló. Una obra que neix de la necessitat de parlar de “com desapareixen els rastres de la història, i sobretot, de la història dels vençuts”. L’autora va idear l’espectacle després d’una estada a la Catalunya Nord, on va “constatar” que aquests rastres han desaparegut “gairebé del tot”. “Avui en dia la platja d’Argelers –on es va instal·lar el camp més gran- és una meca turística del Sud de França”, lamenta. A l’obra, Huguet comparteix escenari amb Ariadna Fígols. El projecte d’Aina Huguet es basa en el testimoni de moltes persones que van passar pels camps de concentració del Rosselló, com el d’Argelers o el de Ribesaltes. L’obra dóna veu a tots aquests testimonis, recollits per Huguet després d’haver trepitjat els escenaris de l’exili francès. Una visita que la va colpir per com “han desaparegut gairebé del tot” els rastres d’aquella història. “Uns camps on hi va regnar una barbàrie extrema de la qual l’Estat francès i el govern franquista van ser còmplices absoluts”, diu l’autora, i les víctimes dels quals no han reconegut oficialment cap dels dos estats “encara avui”. "Avui en dia la platja d’Argelers és una meca turística del sud de França. A l’estiu, no hi ha ni un pam de sorra que no estigui ocupat per tovalloles i banyistes prenent el sol. Fa gairebé vuitanta anys –només vuitanta anys!– els refugiats i les refugiades orinaven, defecaven, parien i morien a la mateixa sorra", comenta l'autora i directora. ‘Rastres_Argelers’ és interpretada per dues actrius, la mateixa Aina Huguet (‘El llarg dinar de nadal’, de La Ruta40 a El Maldà o ‘Cremades d'últim grau’, espectacle de creació pròpia a partir de l'obra de Joan Vinyoli) i Ariadna Fígols (‘Yerma’, Cia. Projecte Ingenu, al Teatre Akadèmia o ‘Romeu i Julieta’, Cia Projecte Ingenu a La Seca Espai Brossa) i és una producció d'El Maldà.
|
Cultura
|
Teatre
|
Santi Vila: "Vull pensar que no hi haurà més rèpliques del cas Baiget". El conseller d'Empresa i Coneixement dona la crisi "absolutament" per tancada, després de la destitució del seu antecessor al càrrec. El nou conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha donat per tancada "absolutament" la crisi oberta aquest dilluns a partir de la destitució de Jordi Baiget, el seu antecessor al capdavant de la conselleria. "Vull pensar que no hi haurà més rèpliques" del cas Baiget, ha dit Vila, en l'avançament d'una entrevista a l''ARA' que es publicarà completa dissabte. Segons l'exconseller de Cultura, la polèmica de Baiget va ser un "fet molt puntual". Finalment, Vila ha constatat que cal ser "molt respectuós" perquè "és diferent sortir a una manifestació un diumenge i reivindicar això i allò altre, que encarnar la presa de decisions".
|
Política
|
Govern
|
El Govern aprova impulsar la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament. L’Executiu acorda crear un programa que inclou la creació d’una oficina tècnica que dissenyarà un pla per desenvolupar la candidatura. El Govern ha aprovat aquest dimarts crear el Programa d’impuls de la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament (European Medicines Agency, EMA). Segons l'Executiu, l’objectiu final és posicionar la capital catalana amb opcions reals de convertir-se en la nova seu. Actualment, l’organisme està situat a Londres però, davant la decisió del Regne Unit d’abandonar la Unió Europea, algunes institucions europees ubicades en aquest país es reubicaran en altres estats. Davant aquest procés, Barcelona i Catalunya han volgut presentar candidatura per acollir l’EMA, un organisme d'avaluació científica, supervisió i control de la seguretat dels medicaments a la Unió Europea. El Programa inclou la creació d’una oficina tècnica amb expertesa, que s’ubicarà inicialment a la seu del Departament de Salut i serà l’encarregada d’impulsar la candidatura a través de l’elaboració d’un pla de treball que es dividirà en dues línies d’actuació. La primera se centrarà en la gestió de l’entorn institucional a l’àmbit de la Unió Europea, del sector farmacèutic i de la recerca per donar a conèixer Catalunya, i especialment Barcelona, com un entorn privilegiat per establir-hi una institució europea de les característiques de l’Agència Europea del Medicament. Amb aquesta gestió es realitzaran noves accions i es potenciaran les que ja estan en marxa, especialment les impulsades des de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) o altres organitzacions que treballen en l’àmbit de les relacions internacionals i de la salut al nostre país. En aquest àmbit, també s’emmarcaran les accions relatives als contactes institucionals i la coordinació amb les diferents administracions implicades en l’impuls d’aquesta candidatura. La segona línia de treball inclourà la configuració de l’estratègia, i l’elaboració i redacció del projecte de candidatura, concretant aspectes com la localització, la mobilitat, les condicions de l’espai i els valors afegits. Sector estratègic Catalunya té un clúster de biociències que s’ha consolidat com un dels grans pols biotecnològics europeus, i és un model d'èxit i competitivitat internacional. D’altra banda, la indústria farmacèutica representa un sector industrial rellevant a Catalunya i és motor de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) de la indústria catalana, a més de ser generadora directa i indirecta de llocs de treball al país. Cal tenir en compte que prop de la meitat de les empreses farmacèutiques nacionals i internacionals instal·lades a l’Estat es troben a Catalunya. Actualment a Catalunya hi ha ubicats 230 laboratoris farmacèutics, una xifra que representa gairebé el 50% de tota la indústria farmacèutica ubicada a l'Estat espanyol. Així doncs, el Govern remarca que Catalunya és una potència en la producció farmacèutica a Europa i té un sector industrial altament productiu i competitiu. La producció farmacèutica catalana representa el 3,5% de l’europea i és assimilable a la dels Països Baixos (4%), Dinamarca (3,7%) o Suècia (3,6%). El sector farmacèutic català és el cinquè més productiu de la UE-15, segons apunta l'Executiu.
|
Política
|
Govern
|
L’espai dels expositors del saló Motoh! Barcelona creix un 24%. La mostra també incorpora més marques i activitats. La segona edició dels del saló Motoh! Barcelona ha incrementat un 24% l’espai dedicat als expositors en relació a l’any passat i ha incorporat noves marques, com per exemple Kymco i BMW, i noves activitats. A més, la mostra durarà quatre dies i passarà a celebrar-se del Palau 1 del recinte de Montjuïc al Palau 8 mentre que les activitats exteriors i proves dinàmiques seran a l’Avinguda Reina Maria Cristina. La fira ha hagut d’ampliar el seu espai expositiu en registrar sol·licituds equivalents al 110% de la superfície prevista inicialment, fins arribar als prop de 8.000 metres quadrats. El saló compta amb el suport de la principal associació del sector, Anesdor, que agrupa 41 empreses de la indústria de la motocicleta equivalent al 96% del mercat espanyol i comercialitza més de 83 marques. El creixement de Motoh! Barcelona anirà acompanyat d’un major nombre d’activitats, entre les quals hi haurà les proves dinàmiques de vehicles i demostracions i l’espai SoloMoto Weekend, en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit en què es podran provar nous models en condicions reals de conducció. A més, Trànsit també impartirà cursos de formació i pràctiques de seguretat vial i hi haurà una pista per fer proves de vehicles urbans, amb especial protagonisme dels elèctrics. Una de les novetats serà la presència de motos clàssiques, amb una exposició de vehicles antics i el dissabte 1 del VI Rally Motoclàssica Barcelona, en què 150 motos anteriors al 1986 faran un recorregut pels enclavaments més emblemàtics de la història de la motocicleta a Barcelona.
|
Economia
|
Mobilitat
|
L'Ajuntament de Lleida posa en marxa un Servei d'informació per afrontar emergències de pobresa energètica i habitatge. Els ciutadans poden demanar assessorament online, al telèfon gratuït 900 844 253 o presencialment a les oficines de serveis socials dels diferents barris. L'Ajuntament de Lleida es posa a disposició de la ciutadania per afrontar emergències de pobresa energètica i d'habitatge, a les quals fa referència la Llei 24/2015. La Paeria té en marxa des de desembre un espai online que informa dels drets de les persones en situació de risc de pobresa energètic, per garantir els subministraments bàsics d'aigua potable, llum i gas, i/o que estiguin en risc de pèrdua de l'habitatge habitual per dificultats de pagament dels préstecs, crèdits hipotecaris o quotes de lloguer. També es pot demanar assessorament al telèfon gratuït 900 844 253 o de ferma presencial a les oficines de serveis socials dels diferents barris. Aquest servei d'informació pretén posar en coneixement de la ciutadania les mesures previstes en la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La Paeria, a través dels Serveis Socials, aposta per prevenir situacions de pèrdues d'habitatge i de talls de subministraments bàsics, tant a través d'ajuts d'emergència, com de la taula d'emergència en habitatge, com facilitant contractes d'habitatges socials. Els Serveis Socials aconsellen que si alguna persona té deutes de subministrament i/o ha rebut avís de tall, té impagaments de lloguer o ha rebut avís de desnonament, es posi en contacte amb els serveis socials del seu barri al més aviat possible, sense esperar a l'últim moment, per tramitar els recursos més oportuns.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
L'ANC i Òmnium avisen que la mobilització "no s'aturarà" mentre "hi hagi presos polítics i repressió". Paluzie i Mauri conviden a participar a la manifestació de demà dissabte a Barcelona sota el lema 'Llibertat'. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha advertit aquest divendres que "la mobilització no s'aturarà mentre no es respecti el dret a l'autodeterminació de Catalunya i hi hagi presos polítics i repressió", unes paraules que ha compartit el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha coincidit amb Paluzie a la presentació de la manifestació que demà dissabte se celebrarà al carrer de la Marina de Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Sota el lema 'Llibertat', unes 500 entitats han secundat la mobilització impulsada per l'ANC i Òmnium i que pretén ser "el màxim d'inclusiva i plural" per expressar el rebuig a la sentència.
|
Política
|
Entitats
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.