sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
El Govern destina gairebé 6 MEUR a promoure l'autoocupació juvenil. Les subvencions es tramitaran a través del SOC per als joves inscrits al Programa de Garantia Juvenil. El Govern ha aprovat atorgar 5,9 MEUR per afavorir l'autoocupació dels joves inscrits al Programa de Garantia Juvenil. La dotació, que anirà a càrrec del pressupost del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, es reparteix entre el 2019 (4,8 MEUR) i el 2020 (1,2). El programa de Garantia Juvenil és una iniciativa europea que busca reduir l'atur juvenil i que desenvolupa el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) entre joves aturats de 16 a 29 anys amb programes de formació, treball, emprenedoria i mobilitat internacional.
|
Economia
|
Treball
|
AMPLIACIÓ:La PAHC Bages anuncia accions de protesta contra els patrocinadors de la Festa Major de Manresa. Considera "un insult" la presència de BBVA, CaixaBank i ICL, i demana a l'Ajuntament que deixi de posar "la catifa vermella" a aquestes empreses. La Festa Major de Manresa, que tindrà lloc del 19 al 28 d'agost, no se celebrarà exempta de polèmica. El fet que les empreses BBVA, CaixaBank i ICL, matriu d'Iberpotash, patrocinin la celebració ha fet esclatar l'enuig de la PAHC Bages, que ja ha anunciat accions de protesta per aquesta raó. Segons el seu portaveu, Berni Sorinas, la presència d'aquestes empreses que, segons ha dit, financen les guerres i la indústria militar, representa "un insult" i exclou moltes persones. Per aquesta raó, demanen a l'Ajuntament que deixin de posar "la catifa vermella" a aquestes companyies i no accepti els seus diners. A més de les accions de protesta, que de moment han preferit no detallar, la PAHC no descarta presentar una moció al Ple de l'Ajuntament perquè no torni a acceptar diners d'aquestes empreses, tal com ja va fer l'any 2014 el consistori de Sallent amb els patrocinis d'Iberpotash. La PAHC Bages lamenta la presència de tres empreses que, segons ha assegurat, "maltracta les persones i finança les guerres i la indústria militar". El seu portaveu, Berni Sorinas, n'ha donat els detalls. Segons ha dit, "CaixaBank ha dedicat 90 MEUR a la indústria militar; BBVA 3.000 MEUR; i ICL és una empresa patrocinada pel govern israelià i té contractes tancats amb l'exèrcit israelià per ser l'únic subministrador de la matèria prima amb què s'elaboren les bombes de fòsfor". Tot plegat, per Sorinas, representa un "insult" per als ciutadans de Manresa, que han de veure com la seva Festa Major està "tacada" per la presència d'aquestes empreses. Per aquest motiu, la PAHC ha anunciat accions de protesta que, de moment, ha preferit no detallar, però que tindran lloc durant tot aquest mes i també durant els dies de Festa Major. El pressupost més alt dels darrers anys Després de set anys seguits amb un pressupost situat per sota dels 200.000 euros, la Festa Major de Manresa tindrà enguany un pressupost de 200.100 euros. Una xifra que representa un 26% més que l'any 2017. Els patrocinadors –CaixaBank, BBVA i ICL- aporten un total de 20.000 euros entre les tres, una xifra que representa el 10% del total del pressupost. La Festa Major Alternativa, model exemplar La PAHC ha proposat la Festa Major Alternativa, que ja fa 26 anys que se celebra a Manresa, com a model exemplar. L'Alternativa s'autogestiona i funciona a partir del treball col·lectiu i de la col·laboració dels ciutadans. Enguany, programarà un total de 28 actes, tots ells gratuïts. Moció al Ple de l'Ajuntament La PAHC valorarà si, de cara al mes de setembre, presentarà una moció al Ple de l'Ajuntament per tal que el consistori es negui a acceptar diners d'aquestes empreses. Un precedent n'és l'Ajuntament de Sallent, on el Ple va aprovar no acceptar cap aportació econòmica d'Iberpotash "fins que deixi d'explotar els recursos del mar Mort vetats a la població palestina i de col·laborar amb l'exèrcit israelià". La moció va ser aprovada amb els vots de l'oposició (ERC, CUP i ICV) i també del PSC, soci de govern de CiU, que va ser l'únic grup que hi va votar en contra.
|
Societat
|
Cooperació
|
Casado considera que el discurs de Cap d'Any de Torra és una "nova amenaça" i una "arenga a la violència". El president del PP apunta que les paraules del president "no poden quedar impunes" i demana al govern espanyol que apliqui el 155. El president del PP, Pablo Casado, ha reaccionat aquest diumenge al discurs de Cap d'Any del president del Govern Quim Torra, un missatge que, segons el popular, suposa "una nova amenaça" per a l'Estat. Segons Casado, Torra ha cridat a la revolta i ha arengat la violència per consumar la independència de Catalunya durant el tradicional missatge de final d'any. En una piulada, el líder popular ha considerat que l'independentisme "està descontrolat" i ha demanat que les paraules de Torra no quedin "impunes". A continuació, Casado s'ha preguntat "a què espera" el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "per posar ordre i preservar la unitat d'Espanya", tot demanat l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i la suspensió de l'autonomia catalana.
|
Política
|
Partits
|
El jutge ordena llibertat sense fiança per als dos joves d'Arran acusats de cremar una foto del rei a Palma. El magistrat els obliga a fixar el seu domicili després de prestar-los declaració aquest divendres a l'Audiència Nacional. El jutge de l'Audiència Nacional ha ordenat llibertat sense fiança i l'obligació de fixar el seu domicili als dos joves d'Arran acusats d'un delicte contra la Corona després que el passat 30 de desembre cremessin una foto del rei Felip VI durant un acte de la campanya 'Ni rei ni por' a Palma, segons han informat aquest divendres fonts judicials. Els dos joves -un dels quals va ser detingut a Barcelona, on resideix, mentre que l'altre va ser arrestat a Palma- han declarat aquest matí davant el magistrat després que no compareguessin el passat 28 de març, quan van ser cridats per fer-ho a través de vídeo conferència. L'acció reivindicativa es va dur a terme el passat 30 de desembre amb motiu de la campanya 'Ni rei ni por' i es va iniciar el passat 11 de setembre, durant la Diada de Catalunya, cremant el retrat del monarca Felip VI. A continuació, es va repetir a les Illes balears i a València el passat 25 d'abril, Diada del País Valencià. La policia espanyola va explicar, de la seva banda, que als dos joves els constava una reclamació judicial i que havien estat citats en diverses ocasions per l'Audiència Nacional. Davant la "desobediència reiterada" dels dos es va dictar una ordre Cerca i Presentació, en virtut de la qual van ser detinguts.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Protecció Civil avisa que les tempestes podran acumular 70 litres al litoral fins a primera hora de la tarda. Sitges ha registrat aquest matí inundacions importants a la via pública. Protecció Civil ha avisat que es poden tornar a registrar quantitats importants de pluja en indrets del litoral fins a primera hora de la tarda. El subdirector de Protecció Civil, Sergi Delgado, ha apuntat que els més de 40 litres que han caigut aquest matí en indrets del Garraf i el Baix Penedès es poden convertir en 60-70 litres fins a primera hora de la tarda en zones del litoral sobretot des del Tarragonès i fins al Baix Llobregat. De cara a la tarda, aquestes tempestes es desplaçaran amb menys intensitat cap al nord-est. Aquest matí, els aiguats han convertit els carrers de Sitges en rieres després que en aquesta localitat hi han caigut 45 litres en poc més de mitja hora. Protecció Civil ha activat l'alerta del pla Inuncat per la previsió de tempestes al litoral i també al prelitoral al llarg d'aquest dimarts. Segons el subdirector de Protecció Civil, les pluges han afectat aquest matí amb especial incidència a la zona del litoral de Tarragona, sobretot a la zona de Calafell, Vilanova i la Geltrú i Sitges, on s'han produït acumulacions importants d'aigua en baixos i s'han inundat carrers. També, a Vilanova tres escola han patit acumulacions d'aigua i en algun cas s'ha decidit avançar el retorn al migdia com a mesura preventiva. Delgado ha subratllat que fins ara no s'han produït incidències greus però que les afectacions per aiguats es reproduiran i es poden incrementar al llarg d'aquest dimarts al sector del litoral. També ha alertat que els cabals dels rius i rieres aniran augmentant i que en algun cas podrien desbordar. Així mateix, també s'està produint un increment dels cabals en rius per l'efecte dels desembassaments com és el cas del tram baix del Llobregat. Per tot plegat, Delgado ha demanat molta precaució i evitar creuar rius i rieres. Inundacions a Sitges Sitges ha registrat aquest matí diverses incidències destacades a causa de les fortes pluges. Els bombers han rebut una trentena d’avisos arran de les tempestes. Al municipi hi ha caigut més de 45 litres per metre quadrat, fet que ha provocat múltiples inundacions a baixos, filtracions d’aigua en diversos edificis i talls de carrers i carreteres. De fet, els aiguats han convertit alguns carrers en rieres. Concretament, la Policia Local ha tallat els carrers Rafael Llopart, Santiago Rusiñol, Avinguda Sofia amb carrer de Sant Crispí, passeig de la Ribera amb Bassa Rodona, avinguda Navarra, a més de la carretera d’accés al golf de Terramar. A dos quarts de deu del matí s’ha restablert la circulació als carrers Santiago Rusiñol i Rafael Llopart. En el cas del carrer Bassa Rodona encara no s’ha pogut obrir el trànsit ja que els contenidors i altres elements de la via pública no es troben al seu lloc. A l’avinguda Figueres, a l’altura del pont de Can Pei, la Policia Local i els Bombers de la Generalitat han hagut de rescatar una persona que no podia sortir de l’interior del seu vehicle per la gran acumulació d’aigua a la zona. La policia també ha hagut de rescatar a dues persones que s’han quedat atrapades a un dels ascensors de l’avinguda de les Flors i Hort Gran. Així mateix, l’escola Miquel Utrillo han suspès les classes, tot i que el centre està obert, segons ha indicat l'Ajuntament del municipi.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Llibertat amb càrrecs pel sotsinspector de Bombers pel cas de suposada contractació irregular de mitjans aeris. El jutjat de Sagunt també ha deixat anar l'exdirector general d'Interior del govern valencià, detingut en la mateixa causa. El cap de Guàrdia de la Regió Metropolitana Sud, el sotsinspector Ramon Dinarès, ha quedat en llibertat amb càrrecs aquest divendres després de declarar al jutjat número 2 de Sagunt pel cas de suposada contractació irregular de mitjans aeris per a l'extinció d'incendis. El jutge també ha deixat anar l'exdirector general d'Interior del govern valencià, Pedro Hidalgo, detingut en la mateixa causa. A tots dos se'ls ha retirat el passaport i se'ls ha prohibit sortir del país. Dinarès i Hidalgo van ser arrestats dimecres en el marc d'una operació policial que va acabar amb la detenció d'una vintena de persones. El jutjat investiga una suposada trama de contractes públics relacionats amb empreses del sector dedicades a l'extinció d'incendis forestals, segons va informar aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
|
Societat
|
Judicial
|
Els jutjats catalans van ingressar un 9% més de casos el 2019 i superen el milió d'assumptes. La taxa de litigis supera la mitjana estatal i arriba als 134 per cada 1.000 habitants. Els jutjats i tribunals de Catalunya van superar durant l'any 2019, i per primer cop des del 2015, el milió d'assumptes ingressats, 1.017.136, cosa que va suposar un increment del 9% respecte el 2018. Els casos resolts també van créixer, però un 7%, 964.948 en total. Els assumptes pendents a finals d'any eren 485.927, un 15% més que un any abans. En l'àmbit penal, que acumula el 54% dels casos, els ingressos van créixer un 8%; en l'àmbit civil, amb prop de 400.000 assumptes, l'entrada de casos va créixer un 10,3%, en el contenciós administratiu, un 6%, i en el social, un 9,5%. Tot això fa que la taxa de litigis per cada 1.000 habitants arribi als 134,43, un 9,5% més que el 2018. La mitjana estatal és de 133,33 casos per cada 1.000 habitants, amb un creixement del 4%. Als jutjats mercantils els casos van augmentar un 70%, als civils de violència sobre la dona un 7,5%, superant els 4.000, mentre els penals de violència sobre la dona van veure créixer els assumptes un 5,2%, fins als 31.246. De fet, les denúncies rebudes per violència masclista van baixar un 3%, fins a les 22.394, cosa que situa la taxa en 57,9 per cada 10.000 dones, per sota de la mitjana espanyola de 70,2. Per motius de denúncia, les lesions menys greus, amb 12.667 casos, van baixar un 8,5%, i les més greus, amb 4.191 casos, van pujar un 28%. Segons consta a la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la crisi econòmica de l’any 2008 va motivar un increment notable de l’ingrés d’assumptes en els jutjats a partir del 2011. L’elevat volum d’ingrés es va mantenir estable fins a l’any 2015, que va aconseguir la xifra global de 1.251.131 assumptes. El 2016 es va apreciar un descens notable, amb un ingrés de 849.728 assumptes, a causa de la modificació de la LECrim, que va motivar un descens brusc en la dada numèrica d’assumptes ingressats i d’assumptes resolts sense que, en realitat, hagi baixat el nombre de procediments que donen lloc a diligències d’investigació. Del 2011 al 2016 els assumptes resolts superaven els ingressats, però des d'aleshores el percentatge ha anat baixant significativament. Pel que fa a sentències, interlocutòries i decrets, el 2019 se'n van dictar 918.176, un 6,3% més que el 2018. L'increment més important va ser als jutjats mercantils, amb un 30%, fins a les 27.402. Les execucions de sentència ingressades van créixer un 3,7%, fins a les 148.523, les resoltes van baixar un 1,7%, fins a les 202.527, i les pendents de tràmit van augmentar un 0,4%. La majoria d'òrgans judicials estan per sobre de la càrrega de treball establerta pel Consell General del Poder Judicial. Els més col·lapsats són els mercantils, amb un 581% d'assumptes respecte els que haurien d'assumir. Les seccions mercantils de les audiències provincials també estan en un 336% dels mòduls preestablerts. Altres jutjats sobrepassats són els de primera instància, amb un 150% de casos o els de família, amb un 116%. De fet, els concursos de creditors, tant d'empreses com de persones físiques empresàries, van créixer un 45% l'any passat respecte l'anterior, passant de 1.483 a 2.158, tornant als nivells dels pitjors anys de la crisi econòmica com 2012 i 2013. Cada jutjat mercantil va portar una mitjana de 154 casos en tot l'any, per davant de la mitjana espanyola de 72. A les comarques de Lleida és on han pujat més aquests casos, un 77%. Els procediments d'acomiadaments també van créixer un 17%, arribant a 22.193, amb 404 casos per cada jutjat social, davant dels 348 de la mitjana estatal de 348. On més van augmentar, amb un 42%, també va ser Lleida.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Unió Democràtica posa "punt i final" a més de 80 anys d'història després d'entrar en fase de liquidació. Espadaler dissol els òrgans interns, comunica la defunció del partit als militants i permet als regidors seguir utilitzant el nom i sigles de la formació als ajuntaments. Unió Democràtica de Catalunya desapareix. El secretari general del comitè de govern del partit, Ramon Espadaler, així ho ha comunicat a la seva militància a través d'una carta, on admet que haver entrat en fallida econòmica i, tal i com ha avançat l'ACN, en fase de liquidació els ha obligat a "posar punt i final a la trajectòria d'Unió com a partit polític". Després de la decisió judicial, la direcció del partit ha decidit acatar-la i "exhaurir el seu mandat i el de tots els òrgans del partit". "Unió ha arribat al final del camí", assegura a la carta a la militància. Tot i això, Espadaler deixa clar que elm procés de liquidació "no afecta els grups municipals" i els regidors podran seguir utilitzant el seu nom i sigles fins que acabi el mandat als ajuntaments. Per acabar, Espadaler demana "perdó" per la gestió d'aquest procés i n'assumeix "la principal responsabilitat". A més, esperona la militància a "continuar defensant els ideals" d'Unió i remarca la "necessitat de formular una proposta política" basada en la democràcia cristiana europea i el catalanisme. La situació d'Unió Democràtica s'havia complicat des que va perdre els diputats al Parlament i al Congrés. A més, tal i com ha avançat l'ACN, ja està en fase de liquidació des d’aquesta setmana i ha cessat la seva activitat. El Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona va decretar al setembre passat el concurs voluntari de creditors i va nomenar la consultora Deloitte com a administrador concursal. Aquest procés, però, ha acabat sense èxit, ja que s’ha conclòs que no és possible un pla de viabilitat, i s’ha decretat la liquidació del partit. D’aquesta manera, el jutge ha obert el procés de liquidació, fet que automàticament suposa el cessament de l’activitat i afrontar la dissolució. És per això que Ramon Espadaler ha enviat aquest divendres a la tarda una carta a la militància que queda a Unió que suposa la seva darrera missiva i el final del partit. De fet, admet que "l'obertura del procés de liquidació posa punt i final a la nostra trajectòria com a partit polític". Conscient d'aquesta realitat, el Comitè de Govern d'Unió, la seva direcció, ha decidit aquest mateix divendres "exhaurir el seu mandat" i fer el mateix amb "la resta d'òrgans" de la formació. La situació legal i judicial, però, "no afecta al funcionament dels grups municipals", assegura Espadaler, que afirma que podran "continuar exercint amb normalitat les seves responsabilitats fins al maig de 2019, mantenint el nom d'Unió". A més, els dona permís perquè creïn "grups municipals diferenciats" si ho consideren oportú, en cas que ara estiguin integrats en candidatures conjuntes amb altres partits. La carta fa un repàs pels darrers anys de la formació i els canvis que ha patit. A més, Espadaler també afronta la vessant més humana de la dissolució i, després d'agrair el suport rebut a totes les responsabilitats que ha tingut i afirmar que ha estat "un honor" exercir-les, demana "perdó a tots els que consideren que la gestió d'aquest procés no s'ha fet amb la celeritat, la perícia o el tacte exigibles". "N'assumeixo la principal responsabilitat", afegeix. Per acabar, Espadaler no perd l'esperança que algun altre partit amb la mateixa base que Unió acabi reeixint a Catalunya. "Us encoratjo, malgrat tot, a continuar defensant els ideals que en el seu dia ens van portar a militar-hi. Cada dia que passa es fa més palesa la necessitat de formular una proposta política que, abraçant valors universals, s'homologui al que avui és la democràcia cristiana europea", afirma a la carta, tot afegint que hauria de ser un partit que defensi "la construcció d'un nou marc de relacions amb Espanya, des del catalanisme i des de la més estricta obediència catalana".
|
Política
|
Partits
|
40 actrius recitaran als Jardins del Palau Robert en el Dia Internacional de les Dones. L’Institut del Teatre promou aquesta acció d’homenatge a les intèrprets catalanes. Prop de 40 actrius catalanes s’implicaran en la celebració del Dia Internacional de les Dones, el proper diumenge 6 de març, amb una matinal de lectura de textos que tindrà lloc als Jardins del Palau Robert. La ‘Marató d’actrius’, organitzada per l’Institut del Teatre, s’emmarca en les activitats paral·leles a l’exposició ‘Actrius catalanes del segle XX’ que es pot visitar encara a l’interior del Palau Robert. Entre la quarantena d’actrius participants en l’acció de diumenge s’hi compten Mireia Aixalà, Sara Espígul, Laura Aubert, Àurea Màrquez, Sílvia Bel, Anna Moliner, Gemma Brió, Vicky Peña, Cristina Genebat, Montserrat Caraulla o Montse German. La ‘Marató d'actrius’ es desenvoluparà de dos quarts d’onze a les dues del migdia, i reunirà prop de 40 actrius que llegiran fragments de textos, poemes i cançons, als jardins del palau del Passeig de Gràcia. L'Institut del Teatre organitza, en col·laboració amb el Palau Robert, és l’organitzador d’aquesta matinal d'homenatge a les actrius catalanes, amb motiu de les celebracions del Dia Internacional de les Dones. Participaran en aquest homenatge les següents actrius: Mireia Aixalà, Sara Espígul, Pilar Martínez, Laura Aubert, Anna Estrada, Àurea Màrquez, Sílvia Bel, Xus Estruch, Anna Moliner, Claudia Benito, Daniela Feixas, Maria Molins, Lloll Bertran, Gabriela Flores, Amparo Moreno, Anna Briansó, Elena Fortuny, Montse Morillo, Gemma Brió, Blanca Garcia-Lladó, Vicky Peña, Rosa Cadafalch, Cristina Genebat, Pilar Pla, Carme Callol, Montse German, Clara de Ramon, Montserrat Carulla, Maife Gil, Maria Rodríguez, Queralt Cassassayas, Mireia Illamolla, Bàrbara Roig, Annabel Castan, Marissa Josa, Àngels Sánchez, Marta Domingo, Mercè Mariné i Teresa Urroz.
|
Cultura
|
Lletres
|
Aspid inaugura la nova seu dels serveis de Neurorehabilitació i d'Autonomia Personal de l'entitat. La finalitat d'aquestes instal·lacions és fomentar la màxima autonomia personal a les persones amb discapacitat, dependència i/o afectacions d'origen neurològic. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha inaugurat aquest dijous la nova seu dels serveis de Neurorehabilitació i d'Autonomia Personal de l'Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (Aspid). Les noves instal·lacions, de 150 metres quadrats i situades al carrer Príncep de Viana 94 de la capital al Segrià, compten amb els recursos socials i sanitaris necessaris per fomentar el màxim grau possible d'autonomia personal a les persones amb discapacitat, dependència i/o afectacions d'origen neurològic. L'equipament, que ja funciona des de fa uns mesos, consolida un espai de referència amb una innovadora cartera de serveis per garantir un model d'atenció integral a les persones afectades. Així, el nou centre ofereix suports en l'àmbit d'assessorament i acompanyament per a l'autonomia personal, tractament neurorehabilitador i desenvolupament d'activitats de participació social i d'ajuda mútua. El cost del condicionament del local ha estat de 68.406,09 euros, incloses les obres d'adequació, instal·lacions, mobiliari i equipaments tecnològics i de neurorehabilitació. El finançament ha anat a càrrec de la Diputació de Lleida, que ha aportat 30.000 euros, l'Obra Social 'la Caixa', amb 28.160 euros, la Fundació Onces ha assumit 6.050 euros, a més dels 4.196 euros aportats pel Club Leones Lleida. Unes 900 persones es van beneficiar el 2017 dels serveis de neurorehabilitació i d'autonomia personal gràcies a Aspid NeuroLleida és un servei especialitzat en la neurorehabilitació de malalties neurològiques que atén, entre altres, persones afectades per dany cerebral, lesió medul·lar i malalties neurodegeneratives. A més, desenvolupa programes de prevenció del deteriorament cognitiu associat a l'edat i desenvolupa tallers de millora de la memòria i conferències divulgatives adreçades a la població general. Per mitjà d'un equip coordinat de professionals interdisciplinaris busca ajudar a la persona a aconseguir el nivell més alt possible d'autonomia funcional i satisfacció personal, mitjançant la intervenció i millora de les seves capacitats físiques, cognitives, funcionals, de comunicació, i també abordant els possibles problemes de conducta i trastorns emocionals que puguin estar presents. L'any 2017 Neurolleida va atendre 108 pacients amb tractaments neurorehabilitadors i va desenvolupar 1.589 sessions de neurorehabilitació en diferents disciplines (la fisioteràpia i la neuropsicologia van ser les més sol·licitades). En l'àmbit de la neuroprevenció, aquest servei d'Aspid va desenvolupar tallers per al manteniment i la millora de la memòria en gent gran, en els quals van participar 275 persones grans, amb col·laboració a l'Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Tàrrega i Consell Comarcal de l'Urgell. En total, Neurolleida va atendre l'any passat unes 400 persones. Amb vista al 2018, la disponibilitat de noves instal·lacions permetrà engegar el desenvolupament de programes de tractament específic per a la població infantil amb trastorns del neurodesenvolupament (dislèxia i TDAH, entre altres). Per la seva banda, els Serveis d'Autonomia Personal d'Aspid estan destinats a endegar experiències innovadores per al foment de l'autonomia personal. L'objectiu és promoure una millor qualitat de vida i benestar personal a les persones beneficiaries, així com les seves famílies. Durant l'any passat, se'n van beneficar unes 500 persones, entre els serveis d'atenció domiciliària, de foment a la vida independent, a més de persones que van sol·licitar assessorament, orientació i informació. Aspid és una organització social de la demarcació de Lleida que treballa per afavorir la qualitat de vida de les persones, especialment aquelles en situació de discapacitat i/o vulnerabilitat, oferint eines i suports centrats en la persona i que afavoreixin el seu desenvolupament integral.
|
Societat
|
Salut
|
El Govern sol·licita un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre l'adquisició de crèdits de carboni. La Generalitat denuncia que l'Estat estableix un sistema de gestió directa centralitzada en què es reserva l'exercici de totes les funcions executives. El Govern ha aprovat aquest dimarts sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen previ a la interposició d’un conflicte de competències en relació a l’adquisició de crèdits de carboni a càrrec del Fons de Carboni, dins del Pla d’Impuls al Medi Ambient en el sector de l’empresa, l’anomenat PIMA Empresa, per a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle. Segons el Govern, en la regulació establerta per a l’aplicació del sistema d’ajudes en relació amb el pla PIMA Empresa d’impuls al medi ambient en el sector empresarial no es respecta l’ordre competencial vigent en matèria de medi ambient, ja que l’Estat estableix un sistema de gestió directa centralitzada en el qual es reserva l’exercici de totes les funcions executives. Amb això evita la distribució territorialitzada dels fons, pressupostats en 5 milions d’euros, entre les comunitats autònomes. El Govern considera que en la regulació establerta en el RD 1007/2015, pel qual es regula l’adquisició dels Fons de Carboni per a una Economia Sostenible es margina novament les comunitats autònomes de les funcions executives que els correspon en matèria de medi ambient. El Govern ja va interposar recurs d’inconstitucionalitat l’any 2012 contra alguns dels preceptes que regulen el procediment general del Fons de Carboni, per entendre que no es respectaven les competències de la Generalitat al reservar a instàncies estatals la realització de funcions executives.
|
Política
|
Govern
|
Un detingut, 24 identificats i quatre actes aixecades a un locutori de Platja d'Aro. Les queixes dels veïns motiven un operatiu conjunt entre mossos, policia local i policia estatal. Un operatiu conjunt de Mossos d'Esquadra, Policia Local de Plata d'Aro i la policia estatal a un locutori de la població ha acabat amb la detenció d'una persona, la identificació de 24 persones més i amb l'aixecament de quatre actes per diverses irregularitats. Les reiterades queixes dels veïns de la zona van motivar l'operatiu conjunt el passat 12 d'agost. Com a resultat del dispositiu, la policia va detenir una persona estrangera que no tenia els papers en regla, va identificar 24 persones que eren al local i va aixecar quatre actes. Concretament, una de les actes és per tinença d'arma blanca, dues per tinença de drogues i una darrera per dur dotze làsers prohibits. Des dels mossos han remarcat que aquest tipus de dispositius en col·laboració amb d'altres cossos es van fent periòdicament a la zona.
|
Societat
|
Successos
|
El Jutjat de Manresa arxiva les denúncies contra l'actuació policial de l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada i Callús. L'Audiència, per la seva part, obliga a investigar tres guàrdies civils que van actuar a l'institut Quercus. La jutge del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa ha arxivat provisionalment les denúncies contra l'actuació policial de l'1-O a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada i a Callús, al Bages. En la seva resolució, a la qual ha tingut accés l'ACN, la jutge considera que no es pot demostrar que hi hagi hagut excés policial per part dels agents que van intervenir durant la jornada del referèndum a cap dels dos punts de votació. La magistrada tampoc considera que hi pugui haver responsabilitats penals per part dels agents. Paral·lelament, l'Audiència de Barcelona ha donat la raó a la defensa dels ferits i obligarà la mateixa magistrada a investigar "per excés policial" a tres dels guàrdies civils que van actuar a l'institut santjoanenc Quercus. De la mateixa manera que va fer amb la investigació per les càrregues de l'1-O a Castellgalí, la titular del número 2 de Manresa atribueix l'arxivament de l'escola Joncadella de Sant Joan i la de Callús al fet que "no hi va haver excés policial" i que "instigats per la Generalitat i les associacions independentistes" s'estava realitzant una votació "contrària a l'Ordenament jurídic" i a la resolució del TSJC que impedia el referèndum. En el cas de l'escola Joncadella, la jutge assegura que els manifestants "obstaculitzaven l'entrada" i malgrat ser requerits "no van fer cap gest". Qualifica que no va ser "resistència passiva" sinó "obstructiva". Pel que fa a Callús, també descarta qualsevol actuació "desproporcionada" i que ho avala el fet que, malgrat que hi havia 300 persones concentrades, "només hi van haver nou ferits lleus". A més, indica que l'alcalde de Callús, Joan Badia, va resultar ferit per "l'actitud obstructiva" que mantenia per impedir l'entrada dels policies. I, com a Sant Joan, apunta a una actitud "obstructiva dels manifestants" amb "puntades de peu, empentes i cops" als agents, tot recordant que un va resultar ferit. La defensa dels ferits ha anunciat que, com ja van fer amb Castellgalí, presentaran recurs a la decisió de la magistrada pel sobreseïment de l'escola Joncadella –de Callús encara no han estat notificats. Recorden que el regidor de Sant Joan i pallasso, Jordi Pesarrodona, encara no ha declarat com a ferit pel que no es pot tancar aquesta causa. La declaració va ser ajornada a l'espera de què es resolgués el procediment on se l'investiga per un presumpte delicte de desobediència greu. Per aquesta raó, diu la defensa, l'arxivament "atempta contra el dret a la tutela judicial efectiva" de Pesarrodona i la recorreran. L'Audiència dóna la raó als ferits En paral·lel a les resolucions de la magistrada de la capìtal del Bages, l'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó als ferits que van presentar recurs a la decisió de la mateixa jutge de no investigar els guàrdies civils que van intervenir a les càrregues policials a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Així ordena a la magistrada investigar a tres agents de la Guàrdia Civil que hi van actuar i que han estat reconeguts pels ferits. També obliga al cap de l'operatiu al Bages que declari de nou com a testimoni. Segons la resolució de l'Audiència, de la visualització de les imatges es desprèn que els agents, sense avís, van colpejar "per sorpresa" amb les porres i escuts als manifestants. Considera que s'hauria pogut aconseguir el mateix objectiu, encara que comportés més temps, agafant-los i arrossegant-los. Per això opinen que hi va haver "excés policial". Cal recordar que, en el cas de l'instutut Quecus, l'Audiència ja va obligar, el passat mes de novembre, al jutjat manresà a investigar al cap de l'operatiu policial. També a tres guàrdies civils que van actuar l'1-O a Fonollosa, per emmanillar sense motiu un veí. La causa de Fonollosa segueix encara oberta. Recurs al TC per Castellgalí El recurs al sobreseïment de la causa a Castellgalí, acordada per la jutge de Manresa fa tres mesos, ha estat rebutjat per l'Audiència de Barcelona. La defensa dels ferits, però, està en procés de presentar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en considerar que l'Audiència no ha entrat a analitzar si s'ha produït una vulneració dels drets fonamentals.
|
Societat
|
Judicial
|
L'ANC avisa que per complir la sentència del TJUE s'ha d'anul·lar la sentència del Suprem. L'entitat independentista reacciona així a l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre Junqueras. L'ANC ha avisat aquest dilluns que "per complir la sentència del TJUE, cal l'anul·lació de la sentència del Tribunal Suprem", després que l'Advocacia de l'Estat hagi fet públic l'informe sobre Oriol Junqueras. "L'advocacia de l'Estat demana al TS que alliberi Junqueras i que immediatament sol·liciti al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat. Si no s'anul·la la sentència, la condemna seria efectiva", adverteixen.
|
Política
|
Entitats
|
La contaminació atmosfèrica és la causa de prop de la meitat dels casos d'asma infantil a Barcelona, segons un estudi. Els nens i nenes més afectats són els que tenen un nivell socioeconòmic més alt. Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que prop de la meitat dels casos d'asma infantil detectats a la capital catalana cada any es poden atribuir a la contaminació atmosfèrica. En concret són 1.230 casos, el 48% del total. A més, els nens i nenes més afectats són els que tenen un nivell socioeconòmic més alt, ja que a Barcelona, a diferència d'altres ciutats, la població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l'aire. Un treball previ d'ISGlobal ja apuntava que el 33% dels casos nous a Europa tenien com a causa la contaminació atmosfèrica. El nou estudi s'ha centrat a estimar el nombre de casos d'asma infantil a la ciutat de Barcelona atribuïbles a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines (PM2,5) i carboni negre (BC). El treball, publicat a 'Environmental Research', va partir de dades del cens de població de la ciutat i va obtenir les taxes d'incidència d'asma en nens i nenes -entre 1 i 18 anys- de la base de dades de l'estudi de la Càrrega Global de Malalties (Global Burden of Disease). L'exposició als diferents contaminants es va calcular utilitzant un model estadístic harmonitzat. Per estimar la càrrega de malaltia de l'asma infantil, l'equip científic va plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica contemplats en les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El segon prenia com a referència els nivells més baixos de contaminació de l'aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors. En el primer escenari, si es complissin les recomanacions anuals de l'OMS, Barcelona podria evitar fins 454 casos d'asma atribuïbles a NO2 (el 18% del total de casos) i 478 en el cas de PM2,5 (el 19%). En el segon escenari, amb els nivells més baixos de contaminació de l'aire, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles a NO2 (48% del total de casos d'asma), 992 en el cas de PM2,5 (el 39%) i 789 ( el 31%) en el cas del carboni negre. L'estudi també es va proposar descriure la distribució de l'impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d'asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies. A partir de l'índex de privació Medea, es va classificar la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals. En general, es va identificar diferències entre els grups socioeconòmics per a tots els contaminants estudiats. L'anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d'asma infantil entre els grups menys desfavorits de la ciutat. Els investigadors creuen que Barcelona necessita urgentment d'intervencions per reduir el volum de trànsit de vehicles motoritzats, perquè el transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l'aire.
|
Societat
|
Recerca
|
CaixaBank obre la seva primera sucursal operativa a Alemanya. L'entitat oferirà serveis financers a empreses des de Frankfurt. CaixaBank ha inaugurat la seva primera sucursal operativa a Frankfurt (Alemanya), segons ha informat l'entitat aquest dijous en un comunicat. El banc hi tenia des de 2004 una oficina de representació que ara ha transformat en una sucursal que oferirà serveis financers a empreses. Segons CaixaBank, la nova sucursal els permetrà créixer en quota de mercat tant en empreses espanyoles amb negoci internacional com en multinacionals alemanyes que podran accedir directament des de Frankfurt a finançament, serveix bancaris i assessorament per al desenvolupament de la seva activitat i els seus plans d'expansió al mercat europeu –per als quals Alemanya és un "país clau"-. CaixaBank ja compta amb oficines operatives al Marroc (Casablanca, Tànger i Agadir), a Polònia (Varsòvia), al Regne Unit (Londres) i ara a Alemanya (Frankfurt). D'altra banda, també té oficines de representació que, sumades a les sucursals, sumen 26 punts repartits en 18 països.
|
Economia
|
Finances
|
AMPLIACIÓ:FGC espera incrementar la seva oferta en 170 milions de viatges anuals fins al 2030. El seu president creu que la companyia podria assumir la gestió de Rodalies en uns vuit mesos però que la transició seria "llarga". El president de FGC, Ricard Font, ha explicat aquest dilluns que espera incrementar en 170 milions de viatges anuals l'oferta de la companyia d'ara fins al 2030 un cop entrin en vigor les ampliacions de servei previstes. Concretament, amb la incorporació de 15 trens nous el 2021 a la línia del Vallès –que permetran una freqüència de 2,5 minuts entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès i de cinc minuts entre la capital catalana i Terrassa i Sabadell-, s'incrementaria en 30 milions l'oferta; amb l'entrada en funcionament de L'-8 (Plaça Espanya-Gràcia) en 20 milions de viatges més i doblant la freqüència a la línia del Baix Llobregat 20 més. A aquestes dades, caldria afegir-li els 90 milions de viatges amb del segon túnel del Vallès (sense data encara), que sumats a l'L9 del metro, amb 110 milions més, faria pujar l'oferta fins als 280 milions de trajectes anuals. D'altra banda, Font també ha comentat que si el Govern encarregués la gestió de Rodalies de FGC es podria assumir en uns 8 mesos tot i que la transició seria "llarga". D'aquesta manera, segons Ricard Font, d'aquí deu anys, es podria arribar a una xifra propera als 1.300 milions de viatges a l'any sumant tot el transport públic, una xifra propera als 1.500 que s'ha proposat el Govern amb l'objectiu d'aparcar el vehicle privat en favor d'una mobilitat més sostenible. Això s'aconseguiria, segons ha afegit, si els ciutadans perceben que disposen d'una "oferta complementària potent". Durant el transcurs del Fòrum Barcelona Tribuna, el president de Ferrocarrils també ha apuntat a la necessitat que a llarg termini els ciutadans puguin tenir una "estació de mobilitat" –ja sigui de transport públic o de mobilitat compartida, entre d'altres- a menys de 15 minuts a peu del lloc de residència o feina. "És aquella visió que les estacions han d'estar al costat d'on nosaltres estem perquè les puguem utilitzar", ha dit. Sobre la possibilitat que FGC pogués assumir en un futur la gestió de Rodalies, Font ha assenyalat que la companyia podria fer-ho en un "temps prudencial" de vuit mesos però que la transició seria "llarga". En aquest sentit, ha recordat com en la línia de Lleida a la Pobla, durant deu anys –entre 2004 i 2014- es van seguir utilitzant trens i maquinistes de Renfe i l'ens gestor de les infraestructures era Adif, però la inversió anava a càrrec de la Generalitat fins que a la llarga va poder comprar els seus propis trens i posar els seus maquinistes. Per Font, a Rodalies caldria fer-hi deus inversions "mínimes imprescindibles" i que no requerien una dotació milionària. Per una part, l'ampliació de l'estació de l'Arc del Triomf, on només allargant uns 40 minuts l'andana hi podrien cabre trens de fins a 200 metres, i augmentar la capacitat entre un 20% i un 25% la capacitat de l'R1. Es tracta d'uns treballs, ha afegit, que no superarien els 3 milions d'euros i que fa uns anys, quan Lluís Recoder era conseller de Territori, la Generalitat ja es va oferir a fer, segons ha explicat. L'altra inversió, segons el president de FGC, hauria de ser a l'estació del Prat de Llobregat, on podrien confluir els serveis d'alta velocitat, Rodalies i Regionals procedents de tot Catalunya. Els viatgers es trobarien a només dues parades de l'Aeroport del Prat i s'estalviarien haver de fer transbord a l'estació de Sants o de l'Hospitalet de Llobregat. Alta velocitat cap al País Valencià Davant la propera liberalització de l'alta velocitat d'aquí poc més d'un any, el president de FGC ha deixat clar que la "prioritat" ara és aconseguir poder operar un servei que unís les capitals catalanes amb les occitanes, com Perpinyà, Montpeller i Tolosa, però no descarta mirar també cap al País Valencià. Font ha puntualitzat però que de moment en el servei d'alta velocitat cap a València "les incerteses són molt grans" per l'estat de les obres al País Valencià mentre que l'alta velocitat cap al nord està "més o menys adaptada".
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:La jutge Lamela cita Trapero a declarar divendres per un nou delicte de sedició per l'1-O. Creu que la cúpula de la policia catalana "va obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència". La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat per divendres que ve el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, com a investigat per un nou delicte de sedició en relació a l'1 d'octubre, segons han informat fonts judicials. Trapero compareixerà a partir de les nou del matí. A més, l'actual cap del cos policial, Ferran López, també haurà de declarar en qualitat de testimoni. En el seu escrit, Lamela sosté que la cúpula dels Mossos d'Esquadra va "obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència" i, segons afegeix, "es va dissenyar un pla premeditat" entre Trapero com a màxim responsable de la policia catalana i els "membres del comitè estratègic". Segons la jutgessa, l'actitud dels Mossos entre el 20 de setembre i l'1-O va ser de "total inactivitat" i "emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat". La jutgessa assenyala que tant el fiscal en cap de Catalunya com el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos van posar de manifest al major dels Mossos que el pla d'actuació elaborat de forma prèvia no era adequat i que Trapero s'havia compromès a modificar-lo amb les recomanacions que se li van fer. "No obstant això, mai no es va arribar a fer cap modificació, dirigint la seva actuació conforme al Pla originari", afirma Lamela. Per la jutgessa, les pautes ordenades per la cúpula dels Mossos eren de caràcter genèric i el sistema de comunicació que van utilitzar els agents de servei va alentir les comunicacions així com les ordres d'aquell dia, en què les orals contradeien les escrites i deixant al criteri de cada agent el compliment de l'ordre judicial del TSJC, segons assegura. Per tot plegat, la magistrada conclou que la finalitat immediata de Trapero estava orientada "a facilitar la celebració del referèndum i la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscient que desenvolupava al marge de les vies legals, desatenent el mandat rebut des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i contra les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional". Els fets atribuïts a Trapero podrien constituir, segons Lamela, dos delictes de sedició pels fets ocorreguts els dies 20 i 21 de setembre i de l'1 d'octubre. D'altra banda, Carmen Lamela demana a la Guàrdia Civil informació sobre les vigilàncies sobre casernes de la Guàrdia Civil i comissaries del CNP l'1-O i que s'identifiqui els agents. A més, també reclama a la Secretaria d'Estat d'interior que li remetin l'instrument pels qual es va nombrar Diego Pérez de los Cobos per coordinar i dirigir el dispositiu de seguretat per donar compliment a les ordres del TSJC i vol saber també quines competències i responsabilitats se li van atribuir; i als Mossos d'Esquadra els demana que especifiquin com se'ls va comunicar l'operatiu per a l'1 d'octubre i el nom de les persones que ho van fer, quines pautes van donar i els caps de les brigades Brimo i Arro, entre d'altres.
|
Societat
|
Judicial
|
Les arades i altres arreus agraris amb roda passen a considerar-se vehicles i hauran d'estar homologats i matriculats. Unió de Pagesos ho considera un "despropòsit" pels "sobrecostos injustificats" que suposarà a la pagesia. Unió de Pagesos denuncia que una nova instrucció de la Direcció General de Trànsit (DGT), depenent del Ministeri d'Interior, passa a considerar des del 21 de febrer vehicles tots els arreus que necessitin una roda de suport per desplaçar-se com arades, grades, corrons, cisells, subsoladors, màquines de sembra directa, entre altres, i que no vagin suspesos. Segons el sindicat, aquest tipus d'aparells suposen aproximadament un 40% del total dels arreus agrícoles. Unió de Pagesos considera un "despropòsit" la publicació d'aquesta instrucció, pels "sobrecostos injustificats" que suposarà a la pagesia, i més, tenint en compte les dificultats que viu el sector per les crisis de preus agraris. Aquesta instrucció, que passa a considerar els arreus com a màquines agrícoles remolcades, i que, segons la DGT, s'ha pres per adaptar la definició d'arreu a la normativa europea, comporta que a partir d'ara tindran les mateixes obligacions que la resta de maquinària agrícola a l'hora de circular per les vies públiques i els caldrà estar homologats, matriculats, inscrits al Registre Oficial de Maquinària Agrícola, disposar d'assegurança i haver passat la ITV prèviament. Si no, hauran de ser transportats dins d'un remolc. Fins ara, tots els arreus agrícoles que s'usen per al treball del sòl i per a tasques de preparació de la sembra, independentment de si anaven suspesos, semisuspesos o remolcats, no es consideraven vehicles. Unió de Pagesos recorda que el 2017 la Unió Europea ja va endurir les normes d'homologació de la maquinària agrícola. Tenint en compte que hi ha zones en les quals encara se sembra cereal d'hivern, i que d'aquí a dos mesos ja es començarà a sembrar el d'estiu, l'organització agrària considera un "despropòsit" la publicació d'aquesta instrucció. En aquest sentit, ha demanat una reunió urgent amb el director general de la DGT, Pere Navarro, per exigir-li una rectificació i, alhora, estudia com pot fer-hi front la pagesia jurídicament en cas que el Ministeri de l'Interior no faci marxa enrere. Però el sindicat considera encara més "inadmissible" que s'hagi publicat la instrucció sense cap moratòria per aplicar-se, ja que "a part del sobrecost que implicarà l'adaptació, en molts casos aquesta maquinària la fa el ferrer del poble i és d'impossible homologació". A més, "s'hi sumarà el lucre cessant que patirà la pagesia per no poder realitzar les tasques de preparació del sòl ni la sembra en el moment que cada agricultor consideri adient", atès que "no es possible efectuar d'un dia per l'altre un procés d'homologació de la maquinària i la seva matriculació", segons assenyala el sindicat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
S’enfronten a quatre anys de presó per agredir dues persones arran d’un incident de trànsit a Torredembarra. Els processats van colpejar el conductor a través de la finestra del vehicle i van trencar un dit a la seva acompanyant. Dos homes s’enfronten a quatre anys de presó per colpejar i lesionar dues persones arran d’un incident de trànsit a Torredembarra (Tarragonès). Els fets es remunten a la matinada del 24 d’agost del 2010 quan els processats van iniciar una discussió amb un home i una dona que circulaven en un vehicle. Segons el fiscal, els dos individus es van dirigir cap al cotxe i, per la finestra de la porta del conductor, van propinar diversos cops a l’home a la cara i al cos. Seguidament, un d’ells va agafar les claus del contacte del turisme impedint que el conductor pogués moure el cotxe, “restringint així la seva llibertat”. Davant d’aquests fets, la dona que l'acompanyava va sortir del vehicle per intentar recuperar les claus, però un dels acusats va agafar-la de la mà esquerra i li va retòrcer amb força, ocasionant-li la fractura d’un dit. Una vegada els perjudicats van poder recuperar les claus del vehicle, van anar al Centre d’Assistència Primària (CAP) de Torredembarra per rebre assistència. Els acusats van aparèixer al centre mèdic i van tornar a colpejar l’home a la cara, segons el fiscal. Com a conseqüència de l’agressió, la dona va patir la fractura d’un metacarpià de la mà esquerra i una contusió a la galta dreta. Va tenir el dit immobilitzat amb una fèrula durant un mes. Igualment, va patir seqüeles al dit, amb limitacions de flexió i mobilitat del mateix. Per la seva banda, l’home va patir una contusió a la mà, un altre al pavelló auricular i al malar dret. Segons la fiscalia, els fets són constitutius d’un delicte de lesions, d’una falta de lesions i d’una falta de coaccions. Per aquest motiu, sol·licita quatre anys de presó per a cadascun dels acusats pel delicte de lesions amb deformitat i una multa de 120 euros per la falta de coaccions. El judici se celebrarà el 20 de novembre a l’Audiència de Tarragona.
|
Societat
|
Judicial
|
Torrent a Sánchez: “Ja n’hi ha prou d’acusar de colpistes el 80% de catalans i de fer gestos cosmètics que no aporten res”. El president del Parlament exigeix “valentia i coratge” al govern espanyol per afrontar el diàleg amb Catalunya. El president del Parlament, Roger Torrent, s’ha sumat aquest dimecres a les demandes del president Quim Torra i ha reclamat al govern espanyol que aturi les acusacions de la fiscalia en el judici del Procés. “Ja n’hi ha prou d’acusar el 80% dels catalans com a colpistes, ja n’hi ha prou de fer gestos cosmètics que no aporten res”, ha dit Torrent directament a Sánchez en declaracions a la premsa. El president de la cambra catalana ha lamentat que l’executiu espanyol “ignori” allò que demana “la majoria de la societat a Catalunya” i l’ha instat a afrontar la situació amb les institucions catalanes. “Exigim a Sánchez la valentia i el coratge per afrontar el diàleg i fer una proposta de solució democràtica al conflicte que viu el nostre país”, ha subratllat Torrent.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:JxCat avisa: "És l'hora que l'Estat aclareixi quin compromís de cooperació té amb Catalunya". Pallarès agraeix a Aragonès la feina per aprovar els pressupostos i per la tasca que caldrà fer ara per superar la crisi. "És l'hora que l'Estat aclareixi quin compromís de cooperació té amb Catalunya". La diputada de JxCat Teresa Pallarès ha avisat el govern espanyol que ha arribat el moment perquè respongui sobre la "liquiditat necessària" i la flexibilització per superar la crisi del coronavirus. Durant el debat sobre els pressupostos de la Generalitat, a la sessió parlamentària d'aquest divendres a la tarda, Pallarès ha advertit que "ja no hi ha excuses", i que són les administracions les que han d'assumir el cost de la crisi, i no la ciutadania. Per altra banda, la diputada de JxCat ha agraït al vicepresident, Pere Aragonès, la seva feina per tirar endavant els comptes, però sobretot per la tasca que caldrà fer a partir d'ara per superar la crisi. El president parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha pres la paraula en la segona intervenció del grup, després de l'exposició del vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Batet ha continuat la línia de Pallarès, i ha afegit que "ara no és l'hora dels ajustaments sinó dels compliments de l'Estat". Així, ha instat el govern espanyol a pagar els "deutes històrics" amb Catalunya, i ha reclamat a PSC i CatECP que facin seva aquesta reivindicació, com a formacions que formen part de l'executiu de Pedro Sánchez. Batet ha conclòs que "no es pot ser més exigent" amb les empreses i treballadors, i "menys" amb els "incompliments" de Madrid: "Defensar les persones vol dir defensar els interessos de Catalunya, i que es planti cara defensant l'economia catalana", ha finalitzat.
|
Política
|
Parlament
|
La Zona Franca crea el Consell de la Dona per impulsar la igualtat de gènere a la indústria. L'entitat aprova un protocol per afavorir l'accés de la dona en l'àmbit educatiu i actuar com organisme consultiu. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha creat el Consell de la Dona per impulsar la igualtat de gènere a la indústria. La directora general de l'entitat, Blanca Sorigué, ha liderat la reunió constitutiva, en la qual s'ha signat el protocol d'actuacions a promoure per assolir una equiparació de gènere en l'àrea productiva. El document ha estat secundat per l'AMB, Cellnex, COCEMFE Barcelona, Covestro, Nissan, TMB i Mercabarna. El document té un any de vigència, amb la possibilitat de prorrogar-ho fins a tres, i preveu "diagnosticar" la situació de gènere a la Zona Franca, afavorir l'accés de la dona en l'àmbit educatiu i laboral i actuar com a organisme consultiu i d'assessorament per a polítiques d'equiparació de drets. A través d'aquest protocol, tant el CZFB com les empreses signants treballaran per impulsar la igualtat entre homes i dones a l'àmbit industrial i laboral, afavorir la perspectiva de gènere i l'equiparació de drets i donar visibilitat al paper de la dona. "És essencial que treballem de forma conjunta per aconseguir millorar la igualtat de gènere en un àmbit tradicionalment masculí. Des del Consorci de la Zona Franca agraïm la resposta de totes les empreses disposades a treballar en aquest objectiu i estem convençuts que aconseguirem que la Zona Franca es converteixi en un exemple per donar visibilitat a les dones de la indústria", ha assegurat Sorigué.
|
Economia
|
Indústria
|
Troben un home mort en una séquia del costat de la Fonda Nastasi de Lleida. El cadàver no té signes de violència evidents i els Mossos d'Esquadra han obert una investigació. El cadàver d'un home ha aparegut aquest diumenge a primera hora de la tarda surant en una séquia del costat de l'hotel restaurant Fonda Nastasi de Lleida, a l'avinguda Alcalde Rovira Roure. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 15.20 hores i fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat agents de la Unitat Territorial d'Investigació, Policia Local i efectius dels Bombers de la Generalitat, que han tret de l'aigua el cos sense vida de la víctima, que no té signes de violència evidents. Amb tot, la policia catalana no descarta cap hipòtesi com que hi hagués caigut accidentalment o que l'haguessin tirat intencionadament. Segons ha pogut saber l'ACN, l'home té uns 60 anys i l'ha trobat surant el jardiner de la Fonda del Nastasi, que ha alertat els Mossos. A falta de confirmació de les causes de la mort i de la seva identificació, un cop li sigui realitzada l'autòpsia, tot indica que no és l'home desaparegut a Almacelles el 22 de desembre. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes exactes de la mort.
|
Societat
|
Successos
|
Elisa Ferrer guanya el 15è Premi Tusquets de Novel·la pel seu llibre 'Temporada de avispas'. L'escriptora relata, "amb una veu molt personal", la història d'una jove que es retroba amb el seu pare absent. L'escriptora Elisa Ferrer (L'Alcúdia de Crespins, 1983) ha guanyat el 15è Premi Tusquets Editors de Novel·la 2019 pel seu llibre 'Temporada de avispas '. El jurat, presidit per Almudena Grandes, ha atorgat el premi a Ferrer per "relatar amb una veu molt personal, de gran naturalitat i eficaç emoció, la història d'una jove que es retroba amb el seu pare absent i recapitula una infantesa desemparada, una educació sentimental en permanent conflicte amb la seva mare i el seu germà". Segons el jurat, aquesta és "una història falsament senzilla, que es rebel·la fascinant i profunda, complexa i rodona". Destaca que és la primera novel·la d'una autora jove que "és tot un descobriment literari". 'Temporada de avispas' es publicarà amb la Colección Andanzas el pròxim mes de novembre. A 'Temporada de avispas ', la protagonista, la Nuria, treballa com a dibuixant en una revista satírica i es queda sense feina per les retallades. Posteriorment rebrà una trucada telefònica que serà tota una sorpresa. El seu pare biològic, a qui va perdre el rastre feia anys, ha reaparegut i està a l'UCI. La Nuria rememorarà la seva infantesa amb el seu pare, els xocs amb la seva mare i la por a les abelles i això entrarà en contrast amb la seva vida present, insegura i precària. A més de Grandes, formen part de jurat Antonio Orejudo, Eva Cosculluela, María Tena, guanyadora de l'anterior convocatòria, i en representació de l'editorial, Juan Cerezo. El jurat ha acordat per unanimitat atorgar el guardó a Ferrer. El nombre de manuscrits presentats en aquesta convocatòria han de 716. El premi consisteix en una estatueta de bronze dissenyada per Joaquín Camps i un avançament sobre drets d'autor de 18.000 euros. Elisa Ferrer és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, diplomada en Guió de cinema i televisió per l'Escola de Cine de Madrid i graduada en el Máster d'Escriptura creativa en espanyol per The University of Iowa, d'on va ser membre de l'equip de redacció de la revista Iowa Literaria. És autora de l'assaig 'The Royal Tenenbaums en Wes Anderson' (Plan Secreto, 2014) i del conte 'Don Hipólito' que forma parte de l'antologia 'Historias de clase' (RiE, 2014).
|
Cultura
|
Lletres
|
Els Mossos d'Esquadra desarticulen un grup criminal acusat d'assaltar un pis de Tarragona el febrer passat. Després d'entrar a l'habitatge, van exhibir una arma de foc per intimidar l'inquilí. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup criminal acusat d'assaltar un pis de Tarragona el 29 de febrer passat amb la detenció de cinc persones el 7 de juny. La investigació es va iniciar quan el grup de persones van entrar a l'habitatge i van esgrimir una arma de foc per intimidar l'inquilí. Des d'un primer moment, els investigadors van treballar amb la hipòtesi que es podria tractar d'un grup organitzat que es dedicava a cometre robatoris amb violència en domicilis utilitzant armes de foc. Els detinguts estan acusats d'un presumpte delicte de robatori amb violència, pertinença a grup criminal, coaccions i obstrucció a la justícia. Després de passar a disposició judicial, els cinc detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs. A més, es van fer quatre registres en domicilis de Tarragona, un a Reus i un local a Tarragona, i es van comissar objectes d'electrònica presumptament procedents de robatoris, una gran quantitat d'estris per cometre els robatoris com robatoris com rossinyols, claus bumping i extractors de bombins, a més d'una balança de precisió, joies i una pistola d'aire comprimit. A banda dels cinc arrestats, en el robatori en el pis de Tarragona hi va participar una sisena persona que ja estava a la presó en el moment de les detencions. Paral·lelament, els Mossos d'Esquadra investiguen si els detinguts estan relacionats amb altres robatoris.
|
Societat
|
Successos
|
Unes 20.000 persones s'acosten al Parc de la Devesa de Girona en la cinquena edició del Festivalot. Centenars de famílies passen el dia en família escoltants Doctor Prats, Obeses, Joan Dausà o una actuació improvisada dels Amics de les Arts. La cinquena edició del Festivalot tancarà les portes aquest diumenge amb prop de 20.000 espectadors que hauran passat pel Parc de la Devesa de Girona. Una edició que des de la direcció consideren "un èxit", ja que suposa un increment de públic que "ja esperaven". Una de les claus de les bones xifres ha estat el sol que ha lluït tant aquest dissabte com diumenge i les moltes activitats programades. Tot plegat en un entorn que "treu els límits" que Els Amics de les Arts van tenir inicialment. "La part bona és que el Festival sempre s'ha anticipat al creixement", explica Joan Enric Barceló, cantant del grup que organitza el festival. Tot plegat, entre actuacions de les grans bandes del país, entre les quals, Obeses, Doctor Prats, Joan Dausà, o una actuació improvisada d'Els Amics de les Arts.
|
Cultura
|
Música
|
El benefici de Bankia cau un 54% durant el primer trimestre, fins als 94 MEUR. L'entitat bancària atribueix el descens a l'avançament de provisions per fer front a la crisi del coronavirus. Bankia ha tancat el primer trimestre de l'any amb un benefici de 94 MEUR, un 54% menys respecte al mateix període de l'exercici anterior. A través d'un comunicat remès aquest dimecres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'entitat ha atribuït aquest descens a l'avançament de provisions per fer front a les possibles contingències derivades de la crisi del coronavirus. Sense aquest efecte, el benefici del grup també s'hauria reduït, però el descens hauria sigut de l'11,3%, segons Bankia. Per altra banda, el grup ha dut a terme una dotació de provisions de caràcter extraordinari de 125 MEUR per "reforçar" el seu balanç i disposar de "la màxima flexibilitat" per atendre les necessitats financeres dels clients. Pel que fa al marge brut, aquest va arribar als 823 MEUR durant el primer trimestre, un 1,1% més en comparació al mateix període de l'any anterior. Aquesta variació es deu a l'increment dels ingressos obtinguts per la venda de carteres de renda fixa i per l'evolució de les comissions, que van créixer un 9%. En el mateix comunicat, Bankia també ha especificat que durant els últims dies ha rebut més de 19.400 sol·licituds de moratòria hipotecària. Pel que fa a les peticions relacionades amb operacions de consum, la xifra ha estat de 14.100. Finalment, l'entitat ha detallat que està tramitant sol·licituds per accedir als crèdits ICO per valor de 7.320 MEUR, sigui a través de préstecs o comptes de crèdit.
|
Economia
|
Finances
|
AMPLIACIÓ:Es constitueix formalment el clúster d'empreses de biomassa per dinamitzar el mercat dels boscos a Catalunya. L'entitat agruparà inicialment 35 empreses d'un sector que factura 93 MEUR anuals. Empreses i entitats del sector de la biomassa han constituït aquest divendres, i després de dos anys de treball, el Clúster de la Biomassa amb l'objectiu de reforçar la competitivitat de les empreses i dinamitzar el mercat dels boscos. Inicialment en formaran part 35 empreses, tot i que hi ha una desena que encara no s'hi ha adherit formalment. El Clúster representa aproximadament la meitat de les empreses del sector de la biomassa existents a Catalunya. Es tracta d'un sector petit que en el seu conjunt factura uns 93 milions d'euros anuals en el seu conjunt, però que té voluntat de créixer. El primer president del Clúster és l'empresari Joan Anton Fornieles, de l'empresa Energrup de Terrassa. El Clúster de la Biomassa de Catalunya agruparà indústries de les diferents branques del sector, com productores de biocombustibles sòlids com ara pèl·lets, estelles o briquetes; fabricants d’equips; enginyeries i empreses de serveis especialitzades en l’aprofitament energètic. La seva creació, a més d’estructurar el mercat, permetrà comptar amb un interlocutor de referència a l’hora d’aplicar mesures de gestió forestal i energètiques. El president de l'ens, Joan Anton Fornieles, explica que es vol dinamitzar el sector respectant una "gestió sostenible dels recursos que ajudi en la prevenció, afavoreixi la creació de llocs de treball i col·labori a la reducció d'emissions contaminants". En aquest sentit, la directora de l’Institut Català d'Energia, Mercè Rius, destaca la importància de l'aposta per la biomassa, com a font d'energia amb emissió de gasos de "balanç zero" i també com a font de generació de llocs de treball en zones rurals. "És un sector que evoluciona bé", ha celebrat. "Som un sector petit centrats en desenvolupar projectes tèrmics", ha detallat Fornieles, que veu el sector amb molt recorregut per endavant, tenint en compte la quantitat d'empreses existents actualment i el volum d'excedent que generen anualment els boscos catalans. "Estem molt lluny d'aprofitar tots els recursos", assegura. "El bosc creix amb taxa de 4 milions de metres cúbics l'any i no aprofitem més d'un 10% o un 20%. Avui l'excedent que s'acumula genera combustible i plagues perquè els boscos fa molts anys que es van deixar de gestionar perquè no eren rendibles", explica el president del Clúster de la Biomassa.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Els Mossos reforcen la vigilància en zones concorregudes de Barcelona per l'avís d'una possible amenaça terrorista. La Guàrdia Urbana controla les furgonetes i camions que entren a la Rambla. Els Mossos d'Esquadra han reforçat la vigilància en zones concorregudes de Barcelona per l'avís d'una possible amenaça terrorista en els propers dies, després que els Estats Units emetés una alerta aquest diumenge demanant als seus ciutadans que incrementin les precaucions en les àrees amb moviment de vehicles i autobusos de la capital catalana, i sobretot a la Rambla. Els Mossos han apostat aquest dilluns al matí agents, alguns amb armes llargues, al capdamunt de la Rambla, on també han situat tres furgonetes just a l'entrada. També, agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona aturen aquest matí furgonetes i camions que es dirigeixen a la Rambla per comprovar-ne la documentació i, en alguns casos, també en revisen les mercaderies. Fonts dels Mossos d'Esquadra han confirmat a l'ACN que han reforçat el patrullatge preventiu a les zones amb més afluència de Barcelona per l'avís d'una possible amenaça terrorista i també per trobar-nos en les festes nadalenques, quan ja se sol reforçar la vigilància policial. Per la seva banda, fonts de l'Ajuntament de Barcelona han indicat a l'ACN que la Guàrdia Urbana s'ha posat a disposició dels Mossos d'Esquadra per donar resposta a les peticions que els facin i col·laborar en aquells punts on sigui necessari. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat aquest dilluns a Rac1 que l'amenaça jihadista feta pública aquest diumenge contra la ciutat de Barcelona és "una més" de les que té la policia catalana i que donen importància a totes les que els arriben. Amb tot, ha admès que aquesta és una mica "diferent" perquè els Estats Units li va donar publicitat a través de Twitter. El conseller ha dit que treballen sempre per evitar que l'amenaça es faci efectiva i que s'intensificarà el patrullatge preventiu antiterrorista.
|
Societat
|
Policial
|
Detenen un conductor a la C-32 a Sant Pere de Ribes per transportar 40 quilos de marihuana. L'home circulava amb el permís caducat i parlant per telèfon mòbil. Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 13 d'abril a la C-32 a l'altura de Sant Pere de Ribes (Garraf) el conductor d'una furgoneta per transportar 40 quilos de marihuana. És un home de 66 anys i veí de Barcelona a qui la policia havia aturat inicialment perquè circulava parlant per telèfon mòbil. Quan els agents van notificar-li la infracció, van notar una fortor de marihuana procedent de cinc caixes de cartró que hi havia dins el vehicle i van constatar que tres d'elles eren plenes de plantes de marihuana acabades de tallar. L'home va quedar arrestat per un delicte contra la salut pública. Al mateix temps, els Mossos van comprovar que el detingut conduïa amb el permís caducat i que acumula quatre antecedents per tràfic de drogues. Està pendent que el jutge el citi a declarar.
|
Societat
|
Policial
|
La retirada de fruita prevista en la quota de 20.000 tones acordada per Brussel·les es podrà començar a demanar dimarts. Les retirades tindran caràcter retroactiu des de passat 3 d'agost i el sector reclama més mesures per reactivar econòmicament els productors, molt castigats per la crisi de preus. El Ministeri d'Agricultura ha informat aquest dilluns al sector agrari que a partir de demà dimarts es podran començar a sol·licitar les retirades de fruita dolça de pinyol previstes en la quota de 20.000 tones acordada la setmana passada per la Comissió Europea. Segons ha explicat un dels assistents a la trobada, Pere Roqué, president d'Asaja Lleida, s'ha aprofitat la reunió per reclamar més mesures per reactivar econòmicament els productors, molt afectats per la crisi de preus que es remunta a fa tres anys amb el veto rus. Una d'aquestes passaria per un increment de subvenció de les pòlisses 2018. Cal recordar que el sector demanava que la quota de retirades de fruita fos de fins a 40.000 tones, de manera que tot i que valoren positivament la previsió de Brussel·les, la consideren insuficient. La retirada de fruita es porta a terme per poder alleugerir el mercat ja que actualment les càmeres frigorífiques estan saturades de producte que es porta collint des del juny i això provoca que no hi hagi sortida de tot el que s'ha de collir ara. Pagesos catalans i aragonesos van portar a terme una gran mobilització divendres passat a Soses, on es va tallar en fins a tres ocasions l'autovia A-2 per mostrar el seu malestar. Tot i que celebren que Brussel·les autoritzi retirada de producte, consideren que és insuficient ja que hauria de ser de fins a 40.000 tones. Pere Roqué ha destacat que aquestes primeres 20.000 tones de retirada s'han aconseguit ''gràcies a l'esforç'' de tot el sector ja que es porten a terme reivindicacions i protestes des del primer dia de la campanya de la fruita, ja que es preveia que la crisi de preus perduraria. Segons Roqué, els passos a seguir ara passen per sol·licitar la retirada i això s'ha de revisar per part del Departament d'Agricultura, que ha de certificar la quantitat de quilos i que aquests estiguin en bon estat. En aquest sentit, ha previst que en una setmana o deu dies es podria començar a materialitzar aquesta retirada. Roqué ha plantejat als responsables del ministeri més mesures per fer front a la situació del sector com l'increment de subvenció de les pòlisses 2018 per part d'ENESA-Entitat Nacional de Seguros Agrarios (Pla d'Assegurances Agràries 2017). També altres com la bonificació de les quotes de la Seguretat Social d'Autònoms dels Agricultors Professionals des de l'1 de juny de 2017 a l'1 de juliol del 2018 i la bonificació de les quotes empresarials liquidades a final de mes en el mateix període o rebaixes fiscals de mòduls en la Renda 2017. Asaja també demana l'aplicació de crèdits a interès zero per pal·liar les pèrdues de la campanya 2017. Des del sindicat JARC-COAG, també presents a la reunió a Madrid, s'ha demanat que les retirades siguin molt ''contundents i rigoroses'', per vetllar que la qualitat de la fruita retirada, tenint com a prioritat la fruita comercial envers la vella. La normativa europea és molt clara en aquest sentit i indica que només es pot retirar fruita per al consum.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Carmen Calvo: "Si el judici es retarda, no seria raonable allargar la presó preventiva". La vicepresidenta espanyola descarta pactar els pressupostos amb Puigdemont: "No es pot negociar res amb algú fugit de la justícia". La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, també ha mostrat els seus dubtes amb la presó preventiva dels líders independentistes, seguint els passos d'altres ministres com Josep Borrell i Meritxell Batet. "Ho va dir fins i tot Felipe González: que siguin a la presó no ajuda. Si s'allarga gaire la vista oral, es podrien prendre altres mesures. S'ho podria plantejar el jutge, seria raonable. Allargar tant una presó preventiva, si s'allarga la vista oral... semblaria raonable que poguessin estar en altres condicions", ha reflexionat en veu alta Calvo en una entrevista que publica aquest diumenge 'La Vanguardia'. "Evidentment no en llibertat, perquè estan sent part important d'un procediment, però si s'allarga tant en el temps com s'està dient, semblaria raonable que tinguessin altres mesures diferents", ha continuat la vicepresidenta espanyola, que parlant dels pressupostos de l'Estat ha descartat cap tipus de pacte amb Puigdemont: "No es pot negociar res amb algú fugit de la justícia", ha sentenciat Calvo.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Artadi es descarta com a cap de llista de JxCat a les pròximes eleccions catalanes: "Soc candidata a Barcelona 2023". La portaveu a Barcelona veu "ideal" que la militància escollís el candidat però posa en dubte que s'hi arribi a temps. La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al Parlament, Elsa Artadi, s'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al Parlament. "Soc candidata a Barcelona 2023", ha afirmat en una entrevista a Ràdio 4 en referència a les eleccions municipals d'aquí a tres anys. Segons ha explicat, Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i, per tant, ha considerat que seria "incoherent" que ara li demanés ser candidata a la Generalitat. Pel que fa al mecanisme per escollir el cap de llista a les eleccions catalanes, Artadi ha dit que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat i ha apuntat que "l'ideal" seria que la militància pogués decidir. "Veurem si hi arribem a temps", ha afegit. Artadi ha descartat que Puigdemont li demani ara que encapçali la llista de JxCat a la presidència de la Generalitat. "No passarà perquè va ser Puigdemont qui m'ho va demanar fa un any i jo estava molt a gust sent consellera de la Presidència i vam decidir fer una aposta a mig termini per Barcelona", ha explicat. Així mateix, ha demanat que aquesta vegada no es tanqui la llista electoral un dia abans que acabi el termini com va passar a les últimes eleccions municipals i espanyoles. Preguntada per la possibilitat que País de Demà es presenti a les eleccions, Artadi ha considerat que és una "bona notícia" i "molt sa" que es presentin per separat si creuen que tenen un projecte diferent al de JxCat. La diputada ha admès que l'endreça interna a l'espai de JxCat està "durant massa" i ha apostat perquè englobi "diferents veus per enriquir el debat". Sobre com ha d'encaixar el PDeCAT no hi ha volgut entrar però ha destacat que el lideratge de Carles Puigdemont és "inqüestionable". Artadi, que forma part de la delegació catalana a la taula de diàleg, ha insistit que el reconeixement de Catalunya com a nació és "l'origen fonamental del conflicte polític" i, per tant, ha afegit que si la delegació del govern espanyol a la taula ho reconeix, seria una "primera passa". "Portem un any i mig de reconeixement d'un conflicte polític. Anem a passar una primera pantalla que és el reconeixement de Catalunya com a nació", ha defensat per després afegir que això ha de poder "obrir camí" per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació. De tota manera, Artadi ha volgut concretar que no es tracta d'un exigència per continuar a la taula i que un membre de la delegació catalana ja va posar aquesta qüestió sobre la taula en la primera reunió a la Moncloa. Pel que fa a la data de la pròxima trobada, Artadi ha dit que encara no està fixada però que avui mateix els equips tècnics es podrien posar en contacte i que la nova reunió ha de ser al març, tal com es va acordar.
|
Política
|
Partits
|
Noves gravacions de Delgado revelen que jutges i fiscals van "acabar amb menors" en un viatge a Colòmbia. El digital 'moncloa.com' difon una conversa de l'actual ministra de Justícia en la qual relata una trobada amb la delegació judicial espanyola a Cartagena de Indias. El diari digital 'moncloa.com' ha publicat aquest dimecres noves gravacions de la conversa que la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el comissari José Manuel Villarejo, van mantenir en un dinar l'octubre de 2009, en la qual també hi havia Baltasar Garzón. Durant la conversa, Delgado assegura que "diversos jutges i fiscals espanyols van acabar amb menors d'edat" durant un viatge a Cartagena de Indias (Colòmbia).
|
Política
|
Govern espanyol
|
El Gremi d'Àrids de Catalunya xifra en un 55% la caiguda de l'activitat per l'aturada d'obres durant la crisi sanitària. El sector reclama a les administracions la reactivació "immediata" de les obres públiques per generar ocupació. El Gremi d'Àrids de Catalunya xifra en un 55% la caiguda de l'activitat per l'aturada d'obres durant la crisi sanitària. Segons una enquesta a les empreses, el moment més complicat va ser del 30 de març al 9 d'abril, quan només podien treballar els sectors considerats essencials. Llavors, la davallada del volum de feina va arribar al 70%. El president del Gremi, Alfons Porro, subratlla que la desescalada també s'ha notat a les empreses de matèries primeres minerals perquè s'han "reprès" la majoria d'obres "en el punt en el que estaven". El sector viu el futur amb "incertesa", sobretot per l'impacte de la pandèmia al turisme. Per això, reclama a les administracions la reactivació "immediata" de les obres públiques per crear ocupació. La crisi sanitària i l'aturada d'obres ha passat factura a les empreses de matèries primeres minerals catalanes. Una enquesta feta per la Federació d'Àrids a nivell estatal, revela que les empreses catalanes estan treballant al 45,11% respecte a l'activitat que preveien abans de l'esclat de la pandèmia. Segons detalla el president del Gremi d'Àrids de Catalunya, el pitjor moment va ser entre el 30 de març i el 9 d'abril, amb l'aturada total de "pràcticament totes les obres". Segons l'enquesta, la caiguda del volum de feina durant aquells dies va arribar al 70%. "Una cosa són les xifres d'aquest període i una altra la represa de l'activitat, que ja estem notant", ha afirmat Alfons Porro. De mitjana, la davallada del volum de feina se situa entre el 50 i el 60% per a un sector estretament relacionat amb la construcció i l'obra pública. "La crisi sanitària ens ha impactat en dues fases, el primer període que va acabar amb una aturada total de les obres i que ens va situar en una situació difícil", exposa Porro en una entrevista a l'ACN. La segona part, ja en el marc de la desescalada, ha permès reprendre l'activitat i, actualment, xifra el descens de la feina al voltant d'un 30%. Tot i reprendre la feina "en el punt en la que es trobava" abans de l'aturada, Alfons Porro destaca que el sector viu amb "incertesa" l'evolució de la situació. Hi ha dos elements que els poden acabar passant factura, segons concreta el president. Un és la congelació en la tramitació administrativa per a nova obra pública, que els afecta de ple perquè no saben si les administracions tiraran endavant els projectes pendents. El segon factor és la conseqüència de la crisi sanitària en sectors clau per a ells, com són les obres a l'hostaleria i el turisme. Per això, el Gremi insta les administracions a elaborar un "pla de xoc" que, d'entrada, prioritzi la reactivació de les obres públiques i, de l'altra, prevegi crear un Pla d'Infraestructures Verdes per poder recuperar progressivament l'activitat. El sector ho veu com un element dinamitzador de la construcció per evitar conseqüències a mitjà termini. Aquestes mesures, segons Porro, permetrien generar més llocs de feina i pal·liar la destrucció d'ocupació que es preveu en altres sectors, com ara al turisme: "Necessitem un pla contundent de construcció per intentar mitigar el que sembla que serà el sector més afectat per aquesta crisi". Segons el president del Gremi d'Àrids, treballadors afectats per l'esclat de la bombolla immobiliària de l'anterior crisi podrien ara trobar feina al sector si, tal com marquen les pitjors previsions, la temporada turística s'acaba perdent. El Gremi d'Àrids –que agrupa el 90% de les empreses del sector- reclama aquest pla de xoc després d'analitzar els resultats de l'enquesta realitzada a les empreses del sector. L'enquesta detecta una caiguda important de l'activitat i, a més, reflecteix cert "pessimisme" entre els empresaris, perquè un terç de les indústries van respondre que no tenien clara la seva viabilitat després dels efectes de la pandèmia. Enquesta a les empreses Segons les dades de l'enquesta, el sector productor de matèries primeres minerals està fent un ús "racional" dels expedients de regulació d'ocupació, esperant poder recuperar els nivells d'ocupació anteriors a la crisi sanitària. El 57% dels enquestats apuntaven a una disminució de les plantilles. Alfons Porro, però, subratlla que el resultat de l'enquesta és una fotografia d'un moment concret que no convidava a ser optimista. "Crec que hi havia un cert desencís o por que eren negatius, i això es reflectia en les expectatives", apunta el president del Gremi, que remarca que el sector ja va patir molt en la crisi i anterior i que això va poder afectar en les perspectives de futur de les empreses. Ara, però, subratlla que hi pot haver cert neguit per la incertesa de cara al futur però que, de moment, la indústria va recuperant la feina progressivament. El sector té a Catalunya més de 137 empreses, majoritàriament pimes, que estaven en una fase de recuperació lenta després del greu cop que va suposar la crisi financera de 2008 on van desaparèixer un 35% de les empreses, un 30% de les explotacions i un 43% del treball directe. A Catalunya, el sector dels àrids té actualment uns 2.600 treballadors directes, en 448 pedreres i graveres a Catalunya. Des del Gremi d'Àrids de Catalunya i la Plataforma multisectorial Contra la Morositat (PmCM) consideren essencial per superar aquest sotrac que es compleixin els terminis de pagament que, segons dades del Banc d'Espanya, en el sector de la construcció eren de 116 dies a finals del 2019. El temor és que aquests terminis es puguin acabar allargant fins als 200 dies, i que això comprometi la tresoreria de les empreses. El termini màxim de pagament per llei és de 60 dies. També demanen als governs que les mesures de suport no passin únicament per avalar crèdits, sinó també pel pagament de les factures pendents de les adjudicacions públiques, i la possibilitat d'ajornament del pagament d'impostos. Central de compres El sector dels àrids s'ha dotat d'un protocol d'actuació per poder continuar amb la màxima seguretat sanitària i laboral en la seva activitat. El Gremi d'Àrids de Catalunya ha treballat perquè tots els seus associats disposin dels Equips de Protecció Individual (EPI) necessaris, complint les recomanacions de les autoritats sanitàries. Per això ha centralitzat la compra de mascaretes FPP2, gel desinfectant i guants per poder continuar l'activitat, un cop es va autoritzar la represa. Tot i la dificultat del mercat internacional per comprar aquest material, el Gremi ha pogut servir equips de protecció portats directament de la Xina o Alemanya, que s'ha distribuït en diferents punts de recollida en cada una de les demarcacions territorials.
|
Economia
|
Empresa
|
Ferit un home d'uns 87 anys en ser atropellat per un autobús de TMB quan intentava agafar-lo. La roda posterior del vehicle l'hi ha passat per sobre, cosa que li ha provocat una ferida a la cama. Un home d'uns 87 anys ha patit una ferida de poca gravetat a la cama aquest dissabte al migdia en ser atropellat per un autobús de TMB quan intentava agafar-lo. La companyia de transport públic ha informat que els fets han passat cap a un quart de dues, prop d'una parada situada a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, concretament a l'altura de la plaça Nen de la Rutlla. Segons les primeres informacions, l'autobús de la línia D-40, que anava en direcció Canyelles, ja havia arrencat i estava esperant reprendre la marxa en un semàfor pròxim quan l'home ha intentat agafar-lo. De fet, segons el conductor, ni ell ni cap dels passatgers que anaven en el vehicle s'han adonat de l'incident i han seguit la marxa. TMB ha detallat que li ha passat per sobre la roda posterior del vehicle, cosa que, segons el SEM, li ha provocat una ferida de poca gravetat a la cama. L'home ha estat evacuat en una ambulància a l'Hospital Sant Pau de Barcelona. Fins al lloc s'han desplaçat efectius de la Guàrdia Urbana i els comandaments d'autobusos, que investiguen els fets. De fet, el mateix conductor ha explicat com ha anat tot plegat a la policia de Barcelona.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:C's veu "lamentable" la crida a portar estelades a la Cavalcada de Vic i en responsabilitza el Govern. Fernando de Páramo diu que el partit està "preparat" per a noves eleccions però critica "la inestabilitat" del Govern per "estar en mans de la CUP". El portaveu adjunt de C's al Parlament, Fernando de Páramo, ha qualificat de "lamentable" la crida feta per l'ANC i Òmnium Cultural a portar fanalets amb l'estelada durant la Cavalcada dels Reis de Vic, ja que considera que no es pot portar la "divisió i l'enfrontament" a festes populars i infantils com aquesta i n'ha responsabilitzat també el Govern i la CUP. Així mateix, diu que el seu partit està "preparat" per a unes noves eleccions al Parlament, però creu que cal sortir de la "inestabilitat" que suposa el pacte de govern entre JxSí i els cupaires. En una roda de premsa, De Páramo ha assegurat que el Govern i la CUP també són responsables d'aquesta proposta, ja que han "entregat" l'executiu a les entitats sobiranistes, i acusa a les quatre organitzacions d'introduir la "divisió i l'enfrontament" entre els catalans fins i tot en esdeveniments com la Cavalcada. En un sentit similar, creu que aquestes notícies "no ajuden a la imatge de Catalunya" a la resta de l'estat o a l'estranger. En un sentit similar, De Páramo també ha lamentat que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perdi "credibilitat internacional", després de sortir el seu nom entre els polítics que poden "arruïnar" el 2017 segons la revista 'Politico'. D'altra banda, el portaveu de C's ha assegurat que el seu partit està "preparat" per si es convoquen noves eleccions al Parlament "en qualsevol moment", com ha demanat aquest dimarts el líder d'En Comú Podem a Madrid, Xavier Domènech. De Páramo s'ha mostrat "preocupat" perquè el Govern sigui "inestable" per culpa de la CUP i de la deriva "separatista". "Estabilitat i separació són incompatibles", ha dit, i és encara més "difícil" amb la CUP, que suposa una "amenaça constant". "Puigdemont ha donat la clau del Govern a la CUP, depèn d'un partit antisistema que no vol estabilitat", ha opinat. "No ens agrada, no és el camí, però estem preparats" per si es convoquen de nou eleccions anticipades, ha dit. Sobre la possibilitat d'un referèndum pactat, ha dit que "és un fracàs tornar a parlar del 9-N o portar Catalunya a un Brèxit", i ha assegurat que amb l'actual correlació de forces al Congrés de Diputats es poden fer "reformes" que beneficiïn també els catalans perquè ja no hi ha majories absolutes. Tot i així, ha assegurat que les reformes proposades per C's "no tenen per objectiu dividir els catalans". Per això, i davant de la campanya iniciada per l'ANC a favor del 'sí' en un referèndum d'independència, no s'ha mostrat sorprès i ha considerat que l'entitat "és el mateix que el Govern". Per això, ha demanat a l'executiu de Puigdemont "menys campanyes per la separació i més treballar i posar-se les piles, Catalunya s'ho mereix".
|
Política
|
Partits
|
El Mercat de les Flors explorarà territoris propers i llunyans de la dansa contemporània la Temporada 2019/2010. La institució programa dues ‘constel·lacions’ d’espectacles dedicats a Lia Rodrigues i Societat Doctor Alonso. El Mercat de les Flors programarà la Temporada 2019/20 una NNN d’espectacles, molts dels quals busquen oferir perspectives noves sobre realitats llunyanes i properes. L’eix temàtic del curs vinent és ‘Dansa i Territori (Territoris compartits, perspectives diverses)’, i amb ell la casa de la dansa proposa artistes de realitats llunyanes com Lia Rodrigues, Robyn Orlin i Bruno Beltrão i altres més propers però amb capacitat de fer “desviar la mirada” dels llocs comuns, com Christian Rizzo, Juan Carlos Lérida, Maguy Marin, Roger Bernat, Andrés Corchero, Marina Mascarell, Quim Bigas, o Societat Doctor Alonso, aquests últims protagonistes d’una de les dues ‘constel·lacions’ d’espectacles del curs, juntament amb la de Lia Rodrigues. El Mercat coproduirà 12 espectacles, dos d’ells amb coreògrafs internacionals i tindrà set muntatges de ‘Talla única’ (per a tots els públics), més que mai. La temporada vinent del Mercat de les Flors arrencarà amb ‘Doce’, un procés de creació que forma part del treball de recerca ‘La liturgia de las horas’, a partir de la simbologia del número 12 i de la conceptualització del recorregut de Jesucrist des del Sant Sopar fins la Resurrecció. El Mercat acompanya l’artista en aquest projecte d’investigació i creació, que es completarà la temporada 2020. El segon artista que el Mercat “acompanya” en la seva investigació és Quim Bigas, que a ‘Desplaçament variable’, presentarà un espectacle basat en una recerca als arxius de solos de dansa del mateix Mercat de les Flors. Amb 4,8 milions d’euros de pressupost (2019), el Mercat participa el curs vinent en 12 coproduccions, 3 d’elles a coreògrafs internacionals, compartint aquest suport amb importants estructures europees. Aquests coreògrafs són Marina Mascarell (artista associada al Mercat de les Flors, presenta una nova creació amb la companyia Skanes Dansteater), el francès Christian Rizzo i el brasiler Bruno Beltrão. Una desena dels espectacles del curs vinent formen part del cicle ‘Talla única’, és a dir, que estan dirigits a tot tipus de públic, també l’infantil. És el cas de ‘Jungla’ de les Big Bouncers, la reposició de l’homenatge a Pina Bausch de Roger Bernat, ‘La consagració de la primavera’ de Roger Bernat, o el nou espectacle dels també catalans Animal Religion ‘...i les idees volen’ dins del festival El més petit de tots. A banda de les estrenes i noves propostes, Àngels Margarit ha explicat que la temporada recupera espectacles de creadors locals que ja s’han vist al Mercat recentment, en considerar que cal donar projecció a propostes que s’han programat en temporades molt curtes. Són ‘Flamingos’, d’Albert Quesada (primera creació del projecte CÈL·LULA, producció del Mercat), l’esmentada ‘Jungla’, ‘Set of Sets’, de Guy Nader i Maria Campo, la peça de Pep Ramis / Mal Pelo ‘The Mountain, the Truth & the Paradise’ i ‘Novembre’, de la Roser López, artista resident del Mercat. Les ‘constel·lacions’ del curs vinent Les ‘constel·lacions’ o focus de programació pensats per i amb companyies convidades són la temporada vinent per a la Societat Doctor Alonso i la creadora brasilera Lia Rodrigues. Els primers proposen tres espectacles que es reparteixen al llarg de la temporada. Dos obres ja s’havien estrenat i ‘Contrakant’ en primícia, una recerca de desenvolupament filosòfic. “El llenguatge de Doctor Alonso convida a una lectura diferent del teatre tradicional”, ha assenyalat Àngels Margarit relacionant la seva presència amb la temàtica d’aquesta temporada. Lia Rodrigues sí que concentrarà la seva ‘constel·lació’ (del 26 de març al 5 d’abril). Un altre exemple de la reflexió sobre el pes dels territoris concrets en els diferents accents de la creació. Rodrigues ha desenvolupat en un estrat desafavorit de la societat brasilera des de la dansa contemporània. El Mercat presentem tres de les seves peces més destacades i un treball de la coreògrafa francesa amb qui va treballar, Maguy Marin, també amb un fort compromís social. ‘Per a què el cel no caigui’, ‘Pindograma’ i ‘Furia’. I en una temporada centrada en el territori, l’equipament portarà diversos creadors del continent africà. A banda del cicle ‘Àfrica Moment’ (que ja ha acollit anteriorment), al Mercat es podran veure diversos artistes, i la coreògrafa sud-africana Robin Orlyn. D’altra banda, el circ continua la seva presència al Mercat, aquesta temporada amb el ‘Circ d’Ara Mateix’ d’una banda, que presenta 4 companyies emergents de casa nostra, i recupera ‘Nu’, de Quim Girón, del 23è Circ d’Hivern de 9 Barris. Marina Mascarell, coproducció destacada Marina Mascarell és una artista associada al Mercat de les Flors, que presenta una nova creació amb la companyia Skanes Dansteater, en coproducció amb la institució catalana. La coreògrafa espanyola-neerlandesa trasllada a la dansa el seu compromís amb la societat d’una manera poètica. El 2015 va ser guardonada amb el prestigiós Premi de Dansa del BNG Bank, un reconeixement al seu gran talent i projecció. Mascarell, que des l’any 2012 treballa com a coreògrafa independent, ha creat peces per a grans companyies com Nederlands Dans Theater de l’Haia, Göteborgs Operans Danskompani, Lyon Opera Ballet, Skånes Dansteater de Malmö i Dance Forum Taipei, entre d’altres. Balanç de temporada Àngels Margarit ha fet un balanç positiu de la temporada que ara acaba, malgrat una lleugera caiguda de l’ocupació per sota del 80% després d’uns quants cursos superant aquesta xifra. D’una banda, Margarit ha concretat que el descens absolut d’espectadors té a veure amb el tipus d’espectacles programats amb aforaments més petits (“perquè no convoquen tanta gent”). De l’altra, la directora del Mercat de les Flors ha manifestat que més enllà de les xifres “l’important” per la institució és saber l’estratègia “que convé i el tipus de programa que fem i com l’oferim en funció del públic que tenim”.
|
Cultura
|
Teatre
|
Els premis Innovacat es consoliden a Osona amb una fórmula que ofereix un viatge empresarial als guanyadors. El guardó Empresa Jove està dotat amb 12.000 euros, mentre que el Premi Empresa Avança té una dotació econòmica de 20.000 euros. Els Premis Innovacat, que tenen l'objectiu de potenciar i dinamitzar el teixit econòmic i productiu d'Osona, arriben enguany a la sisena edició consolidats amb una fórmula que ofereix un viatge empresarial als guanyadors. A banda d'aquest viatge que enriqueix les companyies guanyadores, els premiats en la categoria Empresa Jove reben 12.000 euros, mentre que la categoria Empesa Avança està valorada en 20.000. Un dels socis fundadors dels premis, Pere Girbau de Girbau Group, ha explicat aquest dimecres que la missió dels guardons és promocionar el talent dels emprenedors que combinat amb la innovació permeti crear "empreses amb un millor valor afegit". Fins el 29 d'abril es poden presentar companyies ubicades a Osona o que la seva àrea d'influència sigui la comarca. El regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Manlleu, Eudald Sellarès, ha explicat que l'objectiu dels Premis és potenciar i dinamitzar el teixit ja emprenedor del territori. Els premis, doncs, volen ser una "petita empenta" pels emprenedors. Sellarès ha destacat que enguany s'afegeix la vessat social des de la perspectiva de creació de xarxa. És per aquesta raó que només es podran presentar al concurs empreses que siguin de la comarca o que hi aportin valor. Un dels socis fundadors dels premis, Pere Girbau de Girbau Group, ha explicat que els premis són la manera que tenen les grans empreses d'aportar el seu "gra de sorra" per promocionar el teixit empresarial d'Osona i el seu capital humà. Girbau ha explicat que en l'última edició, després dels anys més durs de la crisi, han notat com les empreses que s'han presentat a concurs són empreses "més consolidades". Amb tot, ha recordat que en la categoria Empresa Jove, les companyies que aspiren a guanyar el premi no poden tenir més de cinc anys de vida. Els Premis Innovacat, de caràcter bianual, van néixer el 2005 de la mà de les empreses Benito i Bonpreu i l'Oficina de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Manlleu. Arribats a la sisena edició, altres empreses importants de la comarca d'Osona s'han sumat al projecte, com Casa Tarradellas, Girbau, la Farga, Seidor i Technotraf. Durant tots aquests anys s'han presentat 206 projectes empresarials, 80 en la categoria d'Empresa Avança i 126 en la categoria d'Empresa Jove.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Les ratxes de vent freguen els 100 km/h al Maresme i els Bombers reben una seixantena d'avisos. El telèfon d'emergències 112 ha atès un total de 83 trucades pel vendaval, 53 només a Mataró. L'arribada del temporal ja es comença a notar en diversos punts de Catalunya i aquest diumenge les ratxes de vent freguen els 100 km/h en punts del Maresme. Destaquen registres com els 102 km/h al port de Mataró, els 92 km/h d'Arenys de Mar, els 90 km/h a Canet de Mar o els 82 km/h de Pineda de Mar, segons dades de les estacions de Meteoclimatic i Meteocat. Entre les 09.00 i les 12.00 hores, els Bombers de la Generalitat han atès una seixantena d'incidències per les ventades, la gran majoria concentrades al Vallès i al Maresme (només a Mataró 29 avisos). Cap de les sortides ha estat de gravetat i sobretot han estat per retirar elements en perill de caiguda, mobiliari urbà i branques d'arbre a terra. En paral·lel, el telèfon d'emergències 112 ha rebut fins a migdia un total de 83 trucades relacionades amb el vendaval. Gran part de les trucades s'han rebut des del Maresme (70), de les quals 53 a Mataró. De fet, la línia R1 de Rodalies ha patit retards aquest migdia per la caiguda d'una lona entre Arenys i Mataró que ha quedat penjant de la catenària. La incidència ha obligat a circular per via única en aquest tram. A les 13.05 hores s'ha pogut retirar la lona i s'ha recuperar la circulació per ambdues vies a la R1 entre Arenys i Mataró, segons ha informat Renfe. L'Ajuntament de Mataró ha tancat l'accés al braç del Port per l'onatge i el fort vent, i també els accessos al recinte antic del Parc Central. "El fort vent pot fer caure arbres. Eviteu avui les zones boscoses i atenció a la possible caiguda de branques al carrer", ha piulat el consistori de la capital del Maresme.
|
Societat
|
Meteorologia
|
AMPLIACIÓ:Manlleu consolida l'aposta per convertir els locals buits en una galeria per a exposicions d'art contemporani. Dels nou locals que havien de servir com a finestra pels artistes en la tercera edició de la mostra dos ja s'han venut o llogat. La tercera edició del Manlleu Galeria d'Art (MGA) acaba d'arrencar i convertirà durant dos mesos diferents locals buits de la ciutat en una galeria d'art a celobert. D'aquesta manera, l'art contemporani es consolida a Manlleu com un referent per ajudar a dinamitzar espais comercials desocupats que arran de la crisi van haver de tancar. La mostra proposa al ciutadà curiós l'obertura d'una finestra que des del carrer permet apreciar les obres de disset artistes, no només locals sinó també de diferents punts de l'estat espanyol. Un dels comissaris, Pol Robles, ha explicat a l'ACN que han procurat que totes les disciplines artístiques hi fossin representades, "des de la pintura, escultura, fotografia o dibuix, i fins i tot aquest any ens hem atrevit amb una performance". Per Robles, el més important era procurar que l'art que s'hi veu "sigui fàcil de digerir i accessible perquè la gent del carrer en pugui gaudir". Dels nou locals que havien de servir com a finestra pels artistes en la tercera edició de la mostra dos ja s'han venut o llogat. Durant dos mesos, Manlleu es convertirà en una galeria d'art on els aparadors i els locals comercials en desús seran espais ideals per una mostra d'art contemporani efímera a cel obert. Un dels comissaris de l'exposició, Lluís Moreno, ha explicat que la iniciativa vol apropar l'art contemporani al carrer i, al mateix temps, convertir-se en un punt de trobada per a artistes, consumidors d'art i curiosos que volen descobrir nous formats i posar en comú idees i projectes. Enguany, entre els artistes que exposen hi ha el cartellista badaloní Xavi Forné, el pintor d'origen basc Julio Arriaga, l'artista plàstic de Collsuspina Santi Serrano, la ceramista Sama Genís o el pintor i fotògraf Albert Coma. Les obres es concentren a la Plaça Fra Bernadí, al carrer del Pont, el carrer Sant Jaume i el carrer Verge del Pilar. Els aparadors s'han pintat de blanc amb un espai circular al mig que centra la mirada de l'espectador en unes obres que estan a la venda, de la mateixa manera que ho estan els locals, que es poden comprar o llogar. Un dels comissaris, Pol Robles, ha explicat que també s'obrirà un mercat d'art el mes de desembre a l'Espai Express, la botiga pop up de la Plaça Fra Bernadí, organitzat pel Taller de Marc. En aquest mercat es podran comprar obres de petit format a preus populars. Una de les novetats d'aquesta edició ha estat la primera Jornada d'Art Contemporani, que es va celebrar el passat 5 de novembre. Lluís Moreno ha valorat molt positivament la iniciativa que va aglutinar en un sol dia totes les activitats paral·leles, ja que en les edicions anteriors les activitats es repartien durant els dos mesos de la mostra. En aquest cas, poder concentrar totes les activitats en un únic dia ha permès una alta participació, ha assenyalat Moreno. El públic objectiu d'aquesta jornada eren els artistes, tot i que la participació es va obrir a tothom. Entre les activitats va destacar una xerrada d'artistes on s'exposava diferents unts de vista sobre el procés creatiu o una taula rodona que va versar sobre els llindars de l'art, el disseny i l'artesania. La jornada es va cloure amb una visita guiada pels diferents espais expositius que va aplegar més d'una trentena de persones. Per la seva banda, l'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, ha fet un balanç positiu de les dues darreres edicions de la Manlleu Galeria d'Art, tant per la vessant de dinamització cultural com per la dinamització econòmica i d'ocupació de locals buits que ha reportat. Els nous emprenedors que volen instal·lar una activitat en aquests espais obtenen diferents tipus de bonificacions fiscals. "Si la iniciativa es tradueix en un sol local que generi activitat, ja és una bona notícia", ha assenyalat Garrido. En les dues primeres edicions, es van ocupar en total cinc dels locals a disposició de les empreses o emprenedors. La mostra és una iniciativa publico-privada entre l'Ajuntament de Manlleu i Arkham Studio, responsables del comissionat de l'exposició.
|
Cultura
|
Arts
|
Sepla critica que Ryanair planteja acomiadar 250 pilots i retallar-los el sou durant cinc anys. El sindicat lamenta que l'aerolínia utilitzi la "coacció" amb els treballadors. El sindicat Sepla ha anunciat que l'aerolínia irlandesa Ryanair els ha plantejat l'acomiadament de 250 pilots com a mínim i una rebaixa salarial del 20% durant cinc anys. Així ho avancen en un comunicat en què també han denunciat que l'empresa no els hagi ofert la creació d'una mesa de negociació en què els representants dels treballadors puguin acordar mesures alternatives. Per això el sindicat ha recordat que la companyia està incomplint amb el marc legal espanyol, en què obliga a obrir un període mínim de consultes amb els treballadors abans de tirar endavant cap mesura. El sindicat ha lamentat que Ryanair torni a recórrer a la "coacció" amb els treballadors, ja que els ha anunciat que si no accepten la rebaixa dels sous hi haurà més acomiadaments. Aquesta mala praxi, segons el sindicat, arriba poques setmanes després que l'Audiència Nacional declarés nul l'ERO que havia tirat endavant la companyia. A més el sindicat ha retret que Ryanair plantegi aquestes retallades pocs dies després que s'anunciés el tancament de comptes del 2019. L'aerolínia ha registrat beneficis per valor de 1.002 milions d'euros, un 13% més que l'any fiscal anterior, tot i l'impacte de la pandèmia. Per altra banda, Sepla ha presentat una demanda de conflicte col·lectiu contra Ryanair per incomplir la legislació espanyola sobre prevenció de riscos laborals. El sindicat acusa la companyia de no garantir la protecció de la salut, la higiene i la seguretat en la feina dels tripulants. Segons apunta Sepla, aquesta mancança encara s'ha fet més visible en plena expansió del coronavirus a Europa.
|
Economia
|
Treball
|
Obren judici oral contra quatre persones acusades de delictes d'odi i amenaces a Marta Torrecillas. Se'ls jutja per uns missatges que va rebre després de denunciar agressions policials l'1 d'octubre del 2017. El jutjat d'instrucció ha dictat interlocutòria d'obertura de judici oral contra quatre persones acusades de delictes d'odi i amenaces a Marta Torrecillas, un vídeo de la qual que mostrava com agents de la Policia Nacional la llençaven escales avall a l'IES Pau Claris es va fer viral l'1 d'octubre del 2017. Torrecillas va denunciar la violència policial i posteriorment va ser víctima d'una campanya d'assetjament amb més de 7.800 missatges de WhatsApp, 315 trucades i 791 SMS. La investigació judicial ha apuntat a les quatre persones que seran jutjades com a partícips d'aquesta campanya d'insults i amenaces. La interlocutòria requereix als acusats fiances de fins a 4.000 euros. L’acusació particular, exercida per la mateixa Torrecillas amb el suport d’Alerta Solidària, atribueix a tres dels acusats haver-la inclòs en un grup de WhatsaApp on es van transmetre tota mena de missatges, un delicte d’odi i un altre d’amenaces amb agreujant de discriminació per motius ideològics i de gènere. Per aquests fets l'acusació demana penes de fins a un any i mig de presó i de multa. A més reclama una indemnització de 3.000 euros per danys morals. Per al quart acusat, que segons l'acusació particular va enviar un SMS amenaçant, es demanen les mateixes penes pels mateixos delictes, amb una indemnització de 1.000 euros. De la seva banda, la secció de delictes d’odi i discriminació de la Fiscalia ha formulat acusació contra tots quatre. Considera que els tres primers són autors d’un delicte d’odi pel qual demana un any i nou mesos de presó i una pena multa de 10 mesos, amb una indemnització de 2.000 euros. Pel què fa al quart acusat, li atribueix un delicte lleu d’amenaces pel qual demana una pena multa de tres mesos i 300 euros d’indemnització.
|
Societat
|
Judicial
|
Veïns i entitats de l'Albera exigeixen el tancament del camp de tir militar de Sant Climent Sescebes. Unes 400 persones participen en una caminada popular reivindicativa i xerrades sobre l'entorn paisatgístic de la zona. Prop de 400 persones han protagonitzat aquest dimecres al migdia una caminada popular per exigir el tancament del camp de tir de la base militar Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). Veïns, representants d'entitats i càrrecs electes com els diputats al Parlament Marc Vidal (CSQP) i Mireia Vehí (CUP) i el senador Jordi Martí (ERC) han donat suport a la jornada reivindicativa promoguda per la plataforma Alto el foc a l'Albera. Hi ha hagut xerrades per destacar el valor paisatgístic de la zona, inclosa a l'espai de protecció Xarxa Natura 2000 i el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat. La plataforma ha denunciat els "perills" i "molèsties" que les pràctiques militars suposen per als veïns i l'impacte mediambiental que tenen sobre el terreny. Des de Vilartolí, els veïns de la base de Sant Climent Sescebes han alertat que les maniobres de l'exèrcit no sols impliquen molèsties acústiques -amb "tirs i explosions a qualsevol hora del dia i la nit- o el tancament puntual de camins i pistes forestals sinó que són, en realitat, un "perill" per a la ciutadania ja que "s'escapen projectils fora" del perímetre. A més a més, es queixen que la presència de l'exèrcit va "en augment" i "creix en el dia a dia" dels pobles propers. "Utilitzen equipaments municipals i conviden els escolars i els esplais a conèixer i fer propaganda de l'exèrcit espanyol", asseguren en un comunicat. El Ministeri de Defensa va anunciar la intenció de "reconvertir" la base per acollir les anomenades Brigades Operatives Polivalents, la qual cosa podria ampliar el pes estratègic d'aquest espai. Això "preocupa" alguns veïns i entitats crítics amb la base militar. D'altra banda, la plataforma Alto el foc a l'Albera ha volgut posar de manifest el risc que les pràctiques militars suposen sobre el terreny en termes mediambientals. Els impactes de projectils afecten la flora i la fauna (algunes espècies són protegides, diuen) així com la xarxa megalítica –com el Menhir de Fontanelles- i els dòlmens que hi ha dins del camp de tir, que han aparegut "tirotejats". Els diputats al Parlament Marc Vidal (CSQP) i Mireia Vehí (CUP), el diputat al Congrés Joan Oloriz (ERC) i el senador Jordi Martí (ERC) han participat de les accions reivindicatives que s'han celebrat aquest dimecres, coincidint amb el dia de les Forces Armades a l'Estat espanyol. Combinant la reivindicació amb un ambient festiu, s'han fet una concentració, una caminada popular, una arrossada i diverses xerrades. La caiguda de morters a prop de zones habitades la tardor de l'any passat va encendre les alarmes entre el veïnat de l'Espolla i Sant Climent Sescebes, que van decidir mobilitzar-se. D'ençà d'aquell episodi, l'exèrcit va prendre algunes mesures pal·liatives, com la col·locació d'una tanca protectora. No obstant això, els veïns ho consideren insuficient. Així, la plataforma convocant ha reclamat el compliment de la moció aprovada a la cambra catalana sobre la desmilitarització de Catalunya i ha tornat a demanar la clausura, "al més aviat possible", del camp de tir.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Albiol diu a Puigdemont que "s'ha convertit en la crossa de Junqueras per enfonsar CDC". El PPC afirma que la independència "s'està ensorrant" però afirma que "no arrossegarà els catalans cap al precipici". El líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, s'ha dirigit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per assegurar que "s'ha convertit en la crossa de Junqueras per enfonsar CDC", en referència al vicepresident del Govern, conseller d'Economia i president d'ERC. Durant el debat parlamentari posterior per les explicacions de Puigdemont sobre el cessament de l'exconseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget, Albiol ha insistit que el "fanatisme" del president l'impedeix veure que Junqueras està embarcant Puigdemont "cap al suïcidi polític", mentre que el líder d'ERC "recuperarà les sobres del naufragi" del PDeCAT. A més, el cap de files del PPC ha afirmat que el projecte independentista "s'està ensorrant" i ha pronosticat que, tot i això, els líders independentistes "no arrossegaran els catalans cap al precipici". Albiol ha interpel·lat Puigdemont per preguntar-li per què creu que Junqueras no ha defensat en públic la destitució de Baiget i, amb tota la intenció, ha intentat enfrontar el president i el líder d'ERC: "Mentre vostè no assisteix a les cimeres de presidents, els consellers d'Esquerra no falten a cap reunió sectorial que convoca el govern d'Espanya". En aquesta línia, Albiol ha insistit que Puigdemont està "sol, aïllat i amb menys marge de maniobra". Davant d'aquest escenari, el líder parlamentari del PPC ha garantit que, "més enllà dels cops d'autoritarisme que du a terme" el Govern, el "règim" que vol instaurar l'executiu català té "esquerdes enormes" i que, per tant, hi haurà un canvi a la Generalitat ben aviat.
|
Política
|
Parlament
|
La taxa de litigis a Catalunya se situa en un 32,7 per cada 1.000 habitants el segon trimestre de 2019. La xifra és gairebé un punt inferior que la mitjana espanyola. El nombre de litigis per cada 1.000 habitats a Catalunya se situa en els 32,7 en el segon trimestre de 2019, nou dècimes menys que la mitjana espanyola, situada en 33,6. Segons les dades fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la taxa espanyola s'ha reduït dues dècimes respecte al primer trimestre d'aquest mateix any. En total, els jutjats catalans han ingressat 250.624 litigis, majoritàriament de la jurisdicció penal, que augmenta dels 131.469 casos del primer trimestre de l'any als 136.203 el segon. També augmenten els contenciosos administratius, mentre que baixen els casos de la jurisdicció civil i la social. Pel que fa a la taxa de congestió dels jutjats catalans, aquest segon trimestre del 2019 s'ha situat en el 2,76, pràcticament igual que els tres mesos anteriors (2,75). A tot l'estat, durant el segon trimestre de 2019 s'han registrat 1.581.627 casos, una xifra molt similar a la del mateix trimestre que el 2018, que va ser d'1.581.794. Durant aquest període es van resoldre 1.587.556 casos, un 0,9% més que en el mateix període de l'any passat, mentre que al final del trimestre van quedar en tràmit un total de 2.652.312 casos, que suposa un augment interanual del 8,9%. Seguint la tendència detectada en el trimestre anterior, han augmentat considerablement, un 23,5%, el nombre d'assumptes d'estrangeria i de nacionalitat. En total es van registrat 66.911 nous assumptes, se'n van resoldre 61.705, un 4,1% més que l'any anterior, i van quedar en tràmit 193.837, un 7,7% més que el mateix període de 2018.
|
Societat
|
Judicial
|
El port de Tarragona explora un nou servei regular de transport de farina de soja per ferrocarril. El destí serien les zones de Saragossa, Osca, Lleida i Vic, amb un elevat consum de pinso animal. El port de Tarragona ha posat a prova una nova operativa de transport de farina de soja per ferrocarril amb la intenció de comprovar la viabilitat de prestar un nou servei regular des de les instal·lacions portuàries cap a les zones de Saragossa, Osca, Lleida i Vic. Segons informa l'Autoritat Portuària, el Moll de Castella va ser dimecres l'escenari de la càrrega de 250 tones de farina de soja en ferrocarril, mitjançant quatre vagons de 66 tones. Aquesta nova operativa, que resulta més eficient, suposa "un pas endavant en la millora de posicionament del port en el moviment de productes agroalimentaris, tant a l'Estat com a la Mediterrània", segons el port. Des de l'any passat, el port de Tarragona mou una mitjana de tres trens setmanals de productes agroalimentaris, principalment moresc, amb puntes de cinc trens setmanals des de l'abril passat. En aquesta ocasió és el primer cop que es carrega farina de soja i, si l'operativa funciona correctament, permetrà prestar un nou servei: una línia regular de transport ferroviari des del port cap als clients finals de l'àrea d'influència del port tarragoní. "Aquesta nova operativa pretén introduir un salt qualitatiu i quantitatiu en la cadena logística, ja que per a aquest tipus de producte és un servei més eficient, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista sostenible", assenyala el port en un comunicat. Aquest sistema, actualment en període de proves, obre les portes a una nova activitat amb molt potencial per transportar mercaderies per ferrocarril en destinació a les zones de Saragossa, Osca, Lleida i Vic. Cinc milions de tones anuals d'agroalimentaris El port de Tarragona rep productes agroalimentaris dels principals països productors com Ucraïna, Romania, Argentina i els Estats Units. La distribució d'aquests productes abasta un 'hinterland' molt important, que inclou tot Catalunya, l'Aragó i gran part de Navarra, i de l'est de Castella. Un àmbit que aplega el 40% de la producció de pinsos d'Espanya. Els productes s'importen a través del port de Tarragona, des d'on es transporten a les zones on es fabrica el pinso per a l'alimentació animal, com són les fàbriques de Lleida, Saragossa, Girona i, en menor mesura, a indústries de Sòria i Osca. El moviment de productes agroalimentaris és un dels més destacats al port de Tarragona, tant pel seu volum -uns 5 milions de tones anuals, de mitjana- com per les importants instal·lacions i repercussió econòmica en el 'hinterland'. Per a l'emmagatzematge d'aquests productes, el port disposa de 260.000 metres quadrats de superfície coberta, una xifra només equiparable a les capacitats en l'emmagatzematge de líquids a granel. El port treballa amb més de 60 productes i subproductes agroalimentaris.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La fiscalia s'oposa a la petició de Junqueras de deixar "en suspens" la sentència del Suprem a l'espera del TJUE. El ministeri públic diu que perjudicaria la resta d'acusats i veu "il·lògic i absurd" deixar fora del dictat del tribunal només un dels acusats. La fiscalia s'ha oposat a la petició de la defensa d'Oriol Junqueras de deixar "en suspens" la sentència de l'1-O al Tribunal Suprem a l'espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui la pregunta prejudicial sobre la seva immunitat com a eurodiputat electe. A l'escrit, el ministeri públic argumenta que suspendre el dictat de la sentència implicaria per a la resta d'acusats "un notable perjudici derivat de la dilació de l'obtenció d'una sentència ferma". La fiscalia afegeix que també seria "il·lògic i absurd" deixar fora del dictat del tribunal només un dels acusats i pronunciar-se més endavant sobre Junqueras. A més, el ministeri públic afirma que la sentència ja és "ineludible" perquè la sentència "està en una fase molt avançada, probablement en la seva fase de redacció final". La fiscalia considera que, en qualsevol cas, la resposta del TJUE podria "afectar l'execució" de la sentència però no pot deixar en suspens la sentència en si.
|
Societat
|
Judicial
|
Homs diu que es podria haver vetat Vox com a acusació popular per "frau processal" sense haver de canviar la llei. Elena replica a Marlaska que es podia haver actuat abans però que el paper del partit ultradretà "ja els hi va anar bé". El coordinador de la defenses de JxCat, Francesc Homs, ha subratllat que es podria haver vetat Vox com a acusació popular per "frau processal" sense haver de canviar la llei. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha reaccionat així a les declaracions del ministre de l'Interior, Javier Grande-Marlaska, que va apostar dilluns per reformar la funció de l'acusació popular per evitar que obeeixi a interessos particulars. "Que no sembli que amb la llei actual això de Vox és normal, perquè no ho és, és un autèntic frau processal com una casa de pagès", ha remarcat Homs. Per la seva part, el portaveu jurídic d'ERC, Joan Ignasi Elena, ha dit a Marlaska que es podia haver actuat abans per apartar Vox del procediment, però ha constatat que el seu paper "ja els hi va anar bé". "Allò que no han volgut fer perquè en el seu moment els hi va anar bé, ara es troben que és un desastre perquè hi ha campanya i ara tindran un aparador per dir les seves posicions polítiques", ha remarcat Elena, que ha indicat que Vox ha estat "marcant el ritme" del procediment, "condicionant tota la instrucció". La fiscalia, ha dit, "ha fet seguidisme permanent" del partit ultradretà. Sobre els testimonis que declararan a partir de la setmana vinent, Homs ha apuntat que té la intuïció que totes les defenses voldran interrogar Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol. També ha explicat que ja els ha arribat el certificat que posa per escrit que el Consell de Ministres no va activar cap mesura per declarar l'estat de setge a Catalunya. Pel que fa als testimonis denegats pel Suprem, ha lamentat especialment el del rei i també el de Carles Puigdemont. Elena també s'ha queixat que no s'hagi admès el del periodista que va revelar la identitat del comissari que està al darrere de tota la investigació, "un senyor d'extrema dreta que té animadversió" contra els independentistes.
|
Societat
|
Judicial
|
Colau reclama més recursos i personal per a les residències: "El pla de xoc el necessitem avui, no d'aquí a una setmana". L'alcaldessa insisteix que l'ajuntament "està disposat a ajudar" la Generalitat. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat més recursos i personal per a les residències de gent gran. "El pla de xoc el necessitem avui, no d'aquí a una setmana", ha dit l'alcaldessa en una entrevista al 'FAQs', just el mateix dia que el conseller d'Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha anunciat que probablement el dilluns es donarà una instrucció amb Salut per poder portar a casa els avis de residències que no tinguin símptomes. Colau ha ofert l'ajuda de l'ajuntament a la Generalitat, tant amb equipaments municipals com amb recursos humans, com els Bombers. "Hem d'intervenir amb més força aquesta setmana; esperem que hi hagi aquest pla de xoc, posin més recursos i embranzida, i l'ajuntament hi serà", ha destacat. Colau ha remarcat que la situació "és molt complicada" i ha explicat que per això en les darreres setmanes s'ha fet "un crit d'alarma" a la Generalitat, que és qui té la competència dels espais. "No és una crítica política partidista, han estat molts municipis de diversos colors polítics", ha insistit. En aquest sentit, l'alcaldessa ha indicat que, tot i que les xifres de la Generalitat apunten que un 50% de les residències de la ciutat estarien afectades per la covid-19, els càlculs de l'Ajuntament augmenten fins al 70% els centres amb residents infectats. Colau ha assenyalat com a camí a seguir per avançar-se als esdeveniments el traçat amb els centres sanitaris a Barcelona. Així, ha recordat que els últims dies s'ha habilitat pavellons per a ampliar els hospitals de la ciutat i destensar-los. "Ens hem anticipat a una possible situació", ha assegurat l'alcaldessa, afegint que de moment els centres no estan saturats però que podria augmentar-hi l'afluència en els propers dies. L'escut social L'alcaldessa també ha celebrat que des del govern espanyol s'hagi definit "un escut social" que fa que s'hagi "permès mantenir els llocs de treball a través d'ERTE, prohibir talls de subministraments, o facilitar la suspensió de pagament d'hipoteques". Per a Colau, la resposta a la crisi ha estat "radicalment oposada" a la de la crisi econòmica del 2008, quan recorda que es van produir "acomiadaments massius sense garantia de res" o diversos desnonaments". Tot i això, Colau ha reclamat "encara més esforç" als governs català i espanyol. Una de les propostes que ha recordat que el consistori ha fet és la reducció al 0% de l'IVA cultural fins a finals d'any per tal de compensar el sector.
|
Política
|
Política municipal
|
Ingressa a presó un home per assaltar violentament dues persones d'edat avançada a Sant Esteve Sesrovires. Una de les víctimes va haver de ser reanimada pel Sistema d'Emergències Mèdiques i traslladada amb helicòpter fins a la UCI. Un home de 21 anys ha ingressat a presó per cometre dos assalts violents a persones d'edat avançada a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). L'assaltant, que té sis antecedents policials, ha estat acusat de robatori amb violència i intimidació i d'un delicte de lesions en atacar violentament dues persones grans per robar-los cadenetes d'or que portaven penjades al coll amb pocs minuts de diferència. En el cas de la segona víctima, després del robatori la la va llençar al terra i com a conseqüència de la violència la víctima va haver de ser reanimada pel Sistema d'Emergències Mèdiques al lloc dels fets i traslladada d'urgència amb helicòpter a l'hospital, on va ser ingressada a la Unitat de Cures Intensives. La investigació va començar el 3 de juny després de tenir coneixement dels dos robatoris i el 17 de juny es va detenir l'agressor, de 21 anys i veí de Sant Vicenç dels Horts. El 18 de juny i després d'un registre al seu domicili es van aconseguir recollir els indicis que segons els Mossos d'Esquadra el relacionarien amb els dos robatoris.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Barcelona aprova la modificació de l'ordenança de terrasses que "flexibilitza" criteris per autoritzar-les. La nova normativa treu rigidesa a alguns dels requisits exigits en relació als percentatges d'ocupació de les voreres o les distàncies mínimes amb elements urbans. El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament la modificació de l'ordenança de terrasses que "flexibilitza" els criteris per autoritzar-les. Amb els vots favorables de tots els grups municipals a excepció de la CUP, la nova ordenança ha rebut llum verda al plenari d'aquest divendres. El text, que ja es va aprovar inicialment al febrer, treu rigidesa a alguns dels requisits exigits als restauradors per implantar terrasses. Concretament, en relació als percentatges d'ocupació de les voreres manté l'obligació de deixar lliure un 50% de l'amplada total però accepta un marge perquè, quan estigui justificat, pugui oscil·lar entre un 40 i un 60% de la vorera. També manté el requisit de deixar un espai de pas d'1,80 metres entre la façana i la terrassa però permet, en els casos en què es consideri necessari, que la ubicació de la terrassa no estigui davant del local. També incorpora la possibilitat d'augmentar la longitud de les terrasses. La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat que la modificació fa que la normativa sigui "realista, aplicable, adaptable i flexible" i "planteja un bon equilibri entre l'activitat econòmica de la ciutat i l'ús ciutadà i veïnal de l'espai públic". A més, Sanz ha assegurat que "blinda i garanteix l'accessibilitat" dels espais. Un altre element que es flexibilitza són les distàncies mínimes en relació als elements urbans, que seran orientatives. No obstant, les terrasses hauran de mantenir obligatòriament una distància mínima d'1,80 metres amb la façana de l'edifici i no podran impedir o dificultar l'ús dels serveis públics, del mobiliari urbà, l'accés a altres establiments o edificis privats o la visualització dels senyals de trànsit. En el cas de terrasses emblemàtiques adossades a la façana, s'estudiarà cada cas particular per definir propostes de solució. D'altra banda, les llicències prèvies al 2014 no hauran de reformar els lavabos per continuar tenint terrassa. També es creen les zones de criteris territorials, amb la qual l'Ajuntament podrà concretar per a un territori específic alguns aspectes recollits en l'ordenança. "No genera el mateix impacte una terrassa a un districte com Gràcia que a Ciutat Vella o a Nou Barris o a Horta", ha dit Sanz. A més, neixen les zones d'excel·lència, on les terrasses hauran de complir amb uns estàndards superiors de qualitat. També s'eliminen les figures d'ordenació singular i de disposició prèvia per a noves regulacions. Les ja aprovades es derogaran al cap de dos anys de l'aprovació de la modificació de l'ordenança i s'hauran d'adaptar a la nova normativa. Els horaris d'obertura i tancament es mantenen, fins a les 24 hores de diumenge a dijous i fins a la 1 divendres i vigílies de festius. A més, es permetrà l'ús d'estufes a l'hivern, però se'n limitarà la potència. Es promourà la reducció de la presència d’estufes de combustió amb l’horitzó de la seva prohibició definitiva l’any 2025. Oposició de la CUP L'únic grup que ha votat en contra de la modificació de la normativa ha estat la CUP. La portaveu adjunta del grup municipal, Eulàlia Reguant, ha criticat que la normativa respon a "una concepció neoliberal de l'espai públic" i el que fa és "vendre la ciutat" amb la "mercantilització de l'espai públic". La resta de grups han celebrat la nova ordenança però han criticat que el govern de Colau ha trigat tres anys de legislatura per tirar-la endavant.
|
Economia
|
Comerç
|
Els empresaris ebrencs consideren “insuficient” el desviament obligatori de camions de l’N-340. L’AECE afirma que la mesura perjudica la competitivitat de les empreses del territori. L’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE) considera “insuficient” el desviament obligatori de camions de l’N-340 cap a l’AP-7. “Aquesta actuació no deixa de ser un pegat més a la situació que vivim actualment envers les infraestructures del territori”, ha assenyalat l’entitat en un comunicat. Segons la patronal, les reivindicacions fetes pels agents socials del territori han estat moltes, però “realment no donen el fruit esperat”. Davant d’aquest escenari, l’AECE assegura que continuarà lluitant per defensar els interessos de les empreses, atès que les mesures implementades també comporten una pèrdua de “competitivitat” en el sector del transport, però també en els sector serveis, el comerç, l’hostaleria i el turisme.
|
Economia
|
Empresa
|
ACTUALIZACIÓ:Un home fereix amb una arma de foc dos agents de la Policia Local de Gavà. Els Mossos d'Esquadra estableixen un dispositiu de recerca per localitzar el presumpte autor dels trets. Un home ha ferit aquest dijous al migdia amb una arma de foc dos agents de la Policia Local de Gavà (Baix Llobregat). Els fets han tingut lloc als voltants del tanatori de la localitat, segons fonts policials. En una piulada a Twitter, els Mossos d'Esquadra han confirmat que es tracta d'un "incident amb arma de foc" i han confirmat que hi ha dos agents ferits de 50 i 62 anys. Segons el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que ha desplaçat quatre unitats al lloc dels fets, el seu estat és greu i menys greu. Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra han establert un dispositiu de recerca per localitzar el presumpte autor dels fets, que ha fugit amb un Alfa Romeo de color verd.
|
Societat
|
Successos
|
El telèfon d'emergències rep més de 150 trucades per la llevantada, la majoria de l'Empordà, el Gironès i la Selva. Els Bombers han fet 142 serveis relacionats amb la pluja a les comarques gironines. El telèfon d'emergències 112 ha rebut fins aquest diumenge al matí 151 trucades per les fortes pluges i el temporal marítim de llevant. La majoria d'avisos s'han rebut de l'Alt Empordà (38), el Gironès (31), la Selva (26), el Baix Empordà (23), el Maresme (15) i el Pla de l'Estany (6). Per municipis, Llagostera n'ha registrat 22, Figueres 10, Caldes de Malavella 10, Tordera 8, Vilafant 6, Calonge 6, Lloret de Mar 5 i Vilamalla 4. D'aquests avisos, els Bombers de la Generalitat han atès entre les vuit del vespre i les 10 del matí 142 serveis relacionats amb la pluja a les comarques de gironines, dos a la regió metropolitana centre i dos a la regió metropolitana sud. Els Bombers estan treballant aquest diumenge al matí en diverses afectacions per inundacions i acumulacions d'aigua en diferents punts de la demarcació de Girona. Les comarques on més sortides han fet són la Selva, l'Alt Empordà, el Gironès i el Baix Empordà.
|
Societat
|
Meteorologia
|
MES 'lamenta' la sortida de Maragall i ho relaciona amb la participació del partit a Junts pel Sí. La formació fa una crida per crear una llista única d'esquerres sobiranistes de cara al 26-J. El consell polític de Moviment d'Esquerres (MES), ha lamentat la retirada d'Ernest Maragall i sis membres de la direcció, que atribueix a una "discrepància amb el projecte" de MES, que "es va accentuar amb la participació a Junts pel Sí". En un comunicat, MES afegeix que aquestes diferències "s'han anat visualitzant en els últims mesos amb la manca de participació" dels membres sortints. Aquest dissabte MES ha celebrat un consell polític en què han assistit tan Maragall com els altres membres dimissionaris, segons el comunicat. En aquest consell MES ha fet una crida als partits d'esquerres i sobiranistes perquè treballin en la presentació d'una llista única de cara al 26-J i ha rebutjat participar a la coalició Junts per Catalunya, proposada per Demòcrates. El consell ha recordat que els membres sortints han mostrat la voluntat de seguir militant al partit. Com a resposta a la decisió dels dirigents que han decidit deixar el càrrec, MES ha "ratificat l'actual línia política tot i obrir la porta a una reflexió de cara al futur". Magda Casamitjana, presidenta de MES, ha declarat que la formació "continua endavant al territori amb més de cent regidors i alcaldes", a més del seu representant al Parlament de Catalunya i al Parlament europeu amb la coalició ERC-NeCat amb una "clara determinació" de crear un espai polític com a resultat de la confluència de "tots els socialistes sobiranistes" per tal de crear una "gran formació d'esquerres". Pel que fa a l'estratègia electoral, MES ha fet una crida als partits d'esquerres i sobiranistes amb l'objectiu de tenir una "presència decisiva" a les Corts espanyoles per avançar en el procés català i per "impulsar una opció d'esquerres al govern espanyol". També ha decidit no participar a la coalició Junts per Catalunya que divendres va proposar Demòcrates a CDC, Reagrupament, Solidaritat i MES D'altra banda, el consell del partit també ha acordat que a partir de demà diumenge s'obri una fase d'esmenes de documents per aprofundir en la línia política del partit, amb vista a la conferència que celebrarà el dissabte 4 de juny
|
Política
|
Partits
|
Ipcena vol emprendre accions legals contra l'alcalde d'Alguaire per no retirar una antena de telefonia ''il·legal''. L'entitat ecologista assegura que fa 9 anys que hi ha dues sentències en contra de la instal·lació i volen que es paralitzin les emissions que fa. L'entitat ecologista Ipcena ha anunciat que emprendrà accions jurídiques davant la fiscalia contra l'alcalde d'Alguaire, Antoni Perea, per no paralitzar les emissions i enderrocar una antena de telefonia ''il·legal'' que hi ha al municipi, al costat d'una zona residencial. Segons Ipcena, l'alcalde té suposada responsabilitat penal en l'exercici de les seves funcions perquè hauria pogut incórrer en ''l'obstaculització i deixadesa '' a l'hora de complir dues sentències fermes que denegaven la llicència per a la instal·lació de l'antena i n'obligaven la seva retirada. Això va ser fa 9 anys i actualment ja hi ha una nova antena de telefonia instal·lada en una altra zona del municipi. Després de fer arribar aquesta demanda al consistori a principis de mes, Ipcena insta a l'alcalde a ordenar enderrocar l'antena de forma ''urgent'' en 15 dies des de la rebuda del document de denuncia. Ipcena va ser informada de l'existència i construcció d'una antena de telefonia per a mòbils que es va construir l'any 1996, any en què també va entrar en funcionament. No va ser però fins al juny de 2004 que l'empresa propietària de l'antena va demanar la llicència ambiental, ja que havia estat operant sense aquest tràmit d'obligat compliment. Va ser aleshores quan els serveis tècnics del Consell Comarcal del Segrià, van realitzar diferents informes desfavorables i el 14 d'abril de 2005 l'Ajuntament va denegar la llicència ambiental. Llavors, l'empresa de telefonia va presentar a la denegació de la llicència municipal un contenciós administratiu i aquest va ser desestimat pel jutjat el 13 de febrer de 2007. Les raons van ser atribuïdes a l'alçada de la torre de telefonia, de 27 metres, tot i que el màxim permès és de 14 metres pel pla urbanístic d'Alguaire, en la zona on es troba situada, declarada de sòl residencial, i on la volumetria i l'activitat de l'antena són del tot incompatibles amb la normativa municipal, segons les sentències. Ipcena assegura que el mateix alcalde d'Alguaire, en declaracions als mitjans de comunicacions al desembre de 2007 va manifestar textualment que ''obriria converses amb la companyia per ubicar l'antena en un altre lloc lluny del poble per evitar riscos per la salut''. Quatre anys més tard, el 10 de novembre de 2011, la junta de govern local va aprovar, segons Ipcena, un acord en base al compliment de les dos sentències dictades i de forma clara i concisa s'indicava donar un termini de 20 dies naturals a l'empresa telefònica per desmantellar i cessar definitivament en l'activitat. En cas d'incompliment, s'executaria subsidiàriament al seu càrrec. Ipcena lamenta que despès de passar 9 anys i amb una nova antena ja instal·lada a la partida del Pou d'Alguaire, encara hi ha l'antena vella en peus i en funcionament, amb dos sentències en contra i sense haver lliurat de l'afecció que genera a la població del seu voltant. Per tot plegat, l'entitat ecologista demana a l'alcalde l'enderroc urgent de l'antena telefònica i també que obri un expedient disciplinari sancionador, que tingui en compte en la seva valoració, el benefici obtingut durant els anys que ha funcionat de forma il·legal, exigint també a la companyia una compensació al veïnatge pels efectes o risc de les radiacions produïdes per no haver suspès l'activitat dos mesos després de la sentència del juliol de 2007.
|
Societat
|
Judicial
|
El nou outlet de Viladecans rep 32.000 visitants el primer dia d'obertura. La gran afluència de públic a primera hora del matí va obligar a obrir el centre comercial mitja hora abans del previst. El 'Viladecans The Style Outlets', el primer oulet de l'àrea metropolitana de Barcelona, va rebre ahir dijous 32.000 visitants en el primer dia d'obertura. El centre va optar per avançar l'obertura de portes de a les 9:30 del matí, mitja hora abans del previst, a causa de l'elevat nombre de persones que esperaven a l'entrada. De fet, només en la primera hora més de 6.000 persones van accedir al nou centre comercial. Altres xifres que demostren la bona acollida per part del públic són les 1.000 connexions a la xarxa de wi-fi gratuïta o les més de 30.000 visites a la pàgina web del centre. Tot i la important afluència de públic, el primer dia d'obertura es va desenvolupar sense incidències a l'hora d'accedir-hi. Aquest divendres, el flux de visitats ha continuat en els mateixos paràmetres. Abans de les 10 del matí ja esperaven a la porta de l'outlet més de 2.000 persones.
|
Economia
|
Comerç
|
AMPLIACIÓ:Les universitats públiques demanen un pla de xoc per renovar les plantilles i reduir la precarietat. El president de l'ACUP, Josep A. Planell, torna a demanar al Parlament recuperar els 1.000 MEUR de pressupost. El president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, Josep A. Planell, ha demanat aquest dijous al Parlament, elaborar un pla de xoc de deu anys per poder superar l'envelliment de les plantilles de les universitats i la precarietat laboral del professorat. Planell ha recordat que per ser un bon professor universitari calen 30 anys i que ''no posarem un anunci al diari i ens cauran professors del cel''. Per això, ha reconegut que aquesta situació s'hagués hagut de planificar anteriorment però ha assegurat que actualment és ''urgent''. Planell ha reclamat més autonomia de gestió i financera. Per aconseguir-ho, Planell ha tornat a demanar que es recuperin els 1.000 MEUR de finançament a les 7 universitats públiques que hi havia el 2010. Planell ha recuperat així les reivindicacions que els rectors de les set universitats públiques ja van fer fa dos anys al Govern, en aquesta ocasió, davant la Comissió d'Economia i Coneixement. Ha defensat, doncs, l'autonomia de les universitats, tant en matèria financera –amb retiment de comptes- com en matèria de contractació, i ha recalcat que en dos anys no s'ha avançat tret que les plantilles han envellit dos anys. Planell considera que la gestió financera actual que poden tenir les universitats no tenen sentit amb institucions com les universitats perquè no permeten fer polítiques a llarg termini. Per això ha demanat que se les doti de confiança amb un finançament públic estable. En aquest sentit, ha recordat que a banda de la plantilla, les universitats tenen inversions pendents que no s'han pogut fer des del 2010. Els diferents grups parlamentaris han reconegut la tasca de les universitats i la situació complicada que han viscut durant les retallades. La diputada del PSC Alícia Romero s'ha mostrat a favor de moltes de les reivindicacions els rectors però també els ha demanat accions per retenir el talent que actualment marxa de Catalunya per poder exercir, sobretot com a investigadors. La rebaixa de les taxes universitàries ha estat un dels temes que ha destacat el diputat de Catalunya en Comú, Lucas Ferro, i des d'ERC, la diputada Gemma Espigares ha manifestat la voluntat que els pressupostos incloguin la rebaixa de taxes de forma lineal, però també prioritzant les persones més vulnerable. ''Volem rebaixar les taxes'', ha dit Espigares, però ha defensat amb polítiques realistes. Cs i PP demanen més llibertat a les universitats Els diputats de Cs i Pp Jorge Soler i Santi Rodríguez han fet una crítica als posicionaments polítics que ha fet l'ACUP els darrers anys i els han demanat treballar per garantir la llibertat als campus. Soler ha recordat que s'han vetat alguns actes a les universitats i Rodríguez ha demanat que els rectors es comprometin amb la llibertat de totes les ideologies. Planell ha respost que les universitats són ''agents socials'' i no polítics. També ha recordat que per aquests posicionaments publicats han rebut tantes crítiques ''d'un costat com d'un altre'' i per això considera que ''anem bé''. Solució ''urgent'' Els grups també han fet referència al moviment estudiantil d'aquest dijous i a la vaga dels professors universitaris, majoritàriament d'associats. Josep Anton Planell ha recordat que la situació que viuen és fruit de la ''precarització''de les tasques docents arran de les retallades i la manca de reposició del personal acadèmic que ha comportat que aquesta figura s'hagi utilitzat per allò que es correspondria formalment. Per això ha demanat una solució i una regularització ''urgent'' a una situació ''precària amb sous molt baixos''. Per Planell, aquesta solució passa per dotar de major autonomia universitària en la gestió del capital humà. Pel que fa a les taxes universitàries i a una possible rebaixa, Planell s'hi ha mostrat a favor però ha destacat que el finançament global de les universitats no es pot veure afectat ja que actualment, ja és gairebé 300 MEUR inferior al de fa 8 anys.
|
Societat
|
Universitats
|
Els CDR tallen aquesta tarda la C-17 a Sant Quirze de Besora en els dos sentits. El tall s'ha produït poc després de les tres de la tarda entre els quilòmetres 82 i 83 de l'autovia. Els CDR han tallat aquesta tarda la C-17 a l'altura de Sant Quirze de Besora (Osona) en els dos sentits de la marxa. Segons indica el Servei Català de Trànsit, el tall s'ha produït poc després de les tres de la tarda entre els quilòmetres 82 i 83 de l'autovia. Així mateix, els CDR mantenen tallada aquesta tarda l'A-2 a l'altura de Soses, on es fan desviaments per la sortida 444.
|
Societat
|
Successos
|
Les ventades poden assolir els 125 km/h aquest dimecres i dijous a les cotes altes de muntanya, a l'Empordà i a les Terres de l'Ebre. També es preveu que hi hagi mala mar a l'Empordà a partir de la pròxima matinada. Protecció Civil manté activada la prealerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya Procicat per la previsió de vent intens aquest dimecres i dijous a les comarques del Pirineu, Prepirineu, Ponent, Empordà, sud de Tarragona i Terres de l'Ebre. El vent bufarà de component nord i oest. Es preveu que el vent pugui superar els 90 km/h a aquestes comarques i els 125 km/h a les cotes altes de muntanya, a l'Empordà i al sud de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, Protecció Civil demana molta prudència en la mobilitat i també en les activitats a l'aire lliure sobretot a les zones de muntanya. Així mateix, també es preveu des d'aquesta matinada i al llarg d'aquest dijous hi hagi mala mar a l'Empordà, amb onades que podran superar els 2,5 metres d'altura sobretot al nord de Cap de Creus i del cap de Begur. Hi haurà mar de fons del nord. Augment dels cabals al Pirineu Occidental Protecció Civil manté activada la prealerta el pla Inuncat per un avís d'acumulació de pluja a l'Alt Pirineu i Aran que conjuntament a la neu recent pot provocar a partir d'aquest vespre l'augment dels cabals dels rius de la zona. Es podran superar els 100 litres/m2 en 24 hores des de primera d'aquest dimecres i fins aquest dijous al matí. Les comarques afectades per aquest risc són la Vall d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà. Segons ha informat la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) es preveu que les pluges d'avui poden arrossegar la neu que ha caigut durant els darrers dies al voltant de la conca de la Garona cap al riu, ajudant a augmentar el seu cabal de manera molt important. A mesura que avanci la tarda i la precipitació augmenti, es preveu que el cabal de la Garona pugui arribar als 100m3/s en alguns punts. Segons indica Protecció Civil, aquest valor no suposaria el desbordament de rius i rieres però sí valors molt superiors als habituals que poden comportar problemes localment i ser un factor de risc. S'espera que la durant propera matinada s'assoliran els cabals més importants. Pel que fa a la capçalera de la Pallaresa, no s'espera que '’afectació sigui tant important perquè es preveu menys precipitació i per tant una crescuda del cabal menor. Tot i així és possible que el cabal arribi a nivells importants, que podria ser regulat més avall amb els embassaments, tal com es pot fer també amb la Ribagorçana. El Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (CECAT) va avisant des d'aquest dimarts els municipis de les comarques afectades per l'avís d'acumulació de pluja, els consells comarcals, els municipis de les conques fluvials de la Garona i del Noguera Pallaresa, així com els càmpings de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran per tal de que extremin la vigilància dels rius i el possible augment dels cabals. En aquests moments, els cabals es mantenen en nivals normals sense perill. Protecció Civil de la Generalitat demana evitar apropar-se a rius i rieres que puguin augmentar el cabal de forma ràpida, i no creuar per guals, passos soterrats ni punts inundables.
|
Societat
|
Meteorologia
|
L’Ajuntament de Mataró retira les restes de la balena morta a la platja del Varador. L’espai quedarà tancat al bany com a mesura preventiva fins certificar la salubritat de la sorra i l’aigua. L’Ajuntament de Mataró ha retirat la balena que aquest diumenge va arribar morta a la platja del Varador. La Policia Local va rebre l’avís a primera hora de la tarda i es van desplaçar a la zona diversos efectius policials, de Protecció Civil, dels Agents Rurals i dels Bombers de la Generalitat, així com de Proactiva, empresa adjudicatària de la vigilància les platges. Els treballs per retirar el catxalot s’han allargat fins la matinada a causa del seu estat de descomposició avançada. De moment, tot i que ja no hi ha restes de l’animal a la zona hi continua prohibit el bany de forma preventiva. S’aixecarà la restricció quan Aigües de Mataró analitzi l’aigua i la sorra i certifiqui que tot és correcte i no hi ha perill per a la salut.
|
Societat
|
Medi ambient
|
La taula de diàleg es constitueix aquest dimecres amb les eleccions catalanes a l'horitzó. Torra insisteix amb el mediador mentre que el govern espanyol creu que l'espai ha de fer una "diagnosi" de la situació. La Moncloa, dimecres 26 de febrer del 2020 a les 16.30 hores. És el lloc, el dia i l'hora en què s'inicia el diàleg entre la Generalitat i l'Estat amb l'objectiu de resoldre un "conflicte polític". Després de molts anys de falta de diàleg entre els dos executius, amb un 155 entremig i la presó i exili per part dels líders independentistes, comença una etapa amb les eleccions catalanes a l'horitzó, encara sense data. El president de la Generalitat, Quim Torra, va a la primera reunió amb la reclamació del mediador i per posar sobre la taula l'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia, com a principals punts. En canvi, per al govern espanyol, la taula ha de servir per fer una "diagnosi" sobre com s'ha arribat a la situació actual. L'origen de la taula de governs és el pacte PSOE-ERC per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El principal acord contemplava una taula que s'hauria de reunir 15 dies després de constituir-se el nou govern espanyol, un calendari que s'ha incomplert. I també establia que es faria una consulta sobre els acords entre Generalitat i Estat. El pacte entre socialistes i republicans va provocar l'enuig del president de la Generalitat, Quim Torra, que lluny d'avalar-lo va deixar clar que ERC no podia negociar en nom del Govern. A causa d'aquest xoc entre ERC i Torra va provocar que la constitució de la taula quedés supeditada a una trobada entre els presidents que estava pendent. Una reunió que es va produir el 6 de febrer al Palau de la Generalitat i la què es va acordar que els dos presidents pilotarien la reunió de la taula de diàleg. A més, el president espanyol es va comprometre que la primera trobada seria al febrer. El mediador que reclama Torra ha estat el principal escull perquè es posi en marxa la taula de diàleg. Durant moltes setmanes, JxCat i el president de la Generalitat han posat aquest figura com a condició per poder començar el diàleg amb l'Estat. Una condició que ERC no ha compartit, ja que els republicans consideren que si el govern espanyol no accepta un mediador això no ha de ser motiu per no començar la negociació. Finalment, Torra, el 20 de febrer, va enviar una carta a Sánchez en què li avançava la proposta de continguts que portarà la delegació catalana a la taula del diàleg: reconeixement i exercici del dret d'autodeterminació; fi de la repressió, amnistia i repressió. A més, també afegia com a "condicions favorables per la negociació" que hi hagi un calendari de treball i la proposta de mediació internacional, així com el reconeixement de totes les parts en conflicte incloent presó i exili. Així doncs, de manera indirecte Torra va acceptar que la taula de diàleg es pogués reunir encara que no hi hagués un acord previ sobre el mediador i va decidir posa aquesta qüestió sobre la taula de la primera trobada. El govern espanyol, en canvi, no ha avançat quines qüestions plantejarà en aquesta primera reunió tot i que el president Sánchez ha avisat que els acords no seran immediats perquè hi ha qüestions "molt difícils per resoldre". I en aquest context, el president espanyol ha apostat perquè la taula de diàleg abordi primer els temes en els quals es pot assolir un acord "de manera més fàcil". Pel que fa al mediador, Sánchez ho ha rebutjat d'entrada amb l'argument que el diàleg tindrà 37 milions d'observadors, que són els habitants que té espanya. La setmana passada va estar marcada per l'intercanvi de cartes entre Torra i Sánchez per tal de trobar una data per a la primera reunió. Sánchez va decidir moure fitxa de manera unilateral en fer pública la seva proposta de data per al 24 de febrer. Un decisió que va molestar Torra ja que en la reunió del Palau de la Generalitat els dos presidents havien pactat no fer púbica una data fins que hi hagués un acord. La polèmica va acabar amb Torra proposant fins a cinc dates alternatives per tal de mostrar la seva voluntat de començar el diàleg i, posteriorment, Sánchez va confirmar el 26 de febrer, una de les dates proposades per Torra. Les delegacions de cada part han estat dels darrers serrells a resoldre. El govern espanyol ha estat el primer en posar les cartes sobre la taula amb un grup de representants amb Sánchez el capdavant, dos vicepresidents: Pablo Iglesias i Carmen Calvo; i els ministres Manuel Castells, Salvador Illa i Carolina Darias. Per la seva banda, el Govern ha tancat la seva delegació aquest dilluns i ha incorporat al marge del Govern representants de JxCat i ERC. De fet, Torra va oferir a ANC, Òmnium i CUP formar-ne part però aquests van declinar l'oferiment. Així doncs, la delegació catalana definitiva està encapçalada per Torra i el vicepresident, Pere Aragonès, que només participaran de les reunions d'obertura i d'aquelles en què s'hagin de tancar acords concrets. I els sis membres que formen part de la "delegació permanent" són els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró, les diputades Marta Vilalta i Elsa Artadi, el diputat i exnúmero dos d'Oriol Junqueras al departament d'Economia, Josep Maria Jové; i l'excap de gabinet de Carles Puigdemont, Josep Rius. El fet que la delegació catalana per a la reunió de dimecres estigui formada per vuit membres ha fet que el govern espanyol n'hagi afegit dos més a última hora: la ministra d'Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, i el ministre de Transports, José Luis Ábalos. El govern de Sánchez ha restat importància al fet que la delegació catalana incorpori persones més enllà del Govern ja que considera que el més important és poder seure en una taula i començar a parlar.
|
Política
|
Govern
|
Tres detinguts en una baralla per l'ocupació d'un pis al carrer Sant Oleguer de Barcelona. El Sindicat de l'Habitatge del Raval ha qualificat l'acció dels Mossos de "desnonament extrajudicial". Tres persones han estat detingudes aquest dimecres pels Mossos d'Esquadra en el marc d'una baralla per l'ocupació d'un pis al carrer Sant Oleguer de Barcelona, al barri del Raval. Els Mossos han confirmat que s'ha detingut una dona per atemptat a agent de l'autoritat, una altra dona que no s'havia implicat a la baralla però sobre la qual hi havia un requeriment previ i un home per un delicte d'amenaces i lesions. La policia explica que quan han arribat al domicili l'inquilí del pis i els tres detinguts es barallaven, presumptament, per l'ocupació de l'immoble. El Sindicat de l'Habitatge del Raval ha qualificat l'acció dels Mossos de "desnonament extrajudicial". Segons han explicat els Mossos, l'avís del fet l'han rebut cap a la una del migdia. Un cop al lloc, han separat les persones que es barallaven i les han identificat. En aquest context és quan hi ha hagut els fets que la policia considera delictius, per les quals han fet les detencions. Per bé que encara s'està acabant de determinar quin són els fets concrets que han motivat la baralla, els Mossos sí situen un inquilí cert del domicili i un grup "d'ocupants". A través de Twitter, el Sindicat d'Habitatge del Raval ha escrit que "després d'intentar-ho matons, els mossos estan fent un desnonament extrajudicial a un pis propietat de la Generalitat".
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Artadi nega que Torra ordenés canvis als Mossos i que aposti per seguir la via eslovena. La consellera de la Presidència creu que la Casa Llotja de Mar "no és la millor opció" per al Consell de Ministres si el govern espanyol està preocupat per la mobilitat. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha negat que el president de la Generalitat, Quim Torra, ordenés canvis als Mossos després de l'actuació a Terrassa i Girona. "No va haver cap ultimàtum. Vaig parlar amb el president i em va dir que no havia donat cap instrucció als Mossos perquè fessin canvis. I per tant, jo em crec la paraula del president", ha afirmat en una entrevista a 'Els Matins a TV3'. Artadi també ha negat que el president de la Generalitat hagi dit que s'ha de seguir la via eslovena i creu que s'han tret de context les paraules de Torra. "La nostra via és la via catalana", ha conclòs. D'altra banda, la portaveu del Govern ha considerat que la Casa Llotja de Mar "no és la millor opció" per fer el Consell de Ministres si el govern espanyol està preocupat per la mobilitat. En una conversa informal amb periodistes des d'Eslovènia, Torra va explicar que havia demanat al conseller d'Interior, Miquel Buch, fer canvis després de les actuacions dels Mossos a Girona i Terrassa durant el dia de la Constitució per tal que no es repetissin les imatges de càrregues policials contra antifeixistes. La consellera de la Presidència, però, diu que no hi va haver cap ultimàtum i que el president Torra no va donar cap instrucció de canvis als Mossos. Per a Artadi, l'actuació del cos de la policia catalana és correcte i el que s'ha de fer es revisar les imatges per si algun agent no ha actuat bé. Fer una constant revisió és una manera de protegir el cos, segons ha defensat. Pel que fa a l'altra polèmica dels darrers dies, les declaracions de Torra sobre la via eslovena, la també portaveu del Govern ha considerat que "s'han tret fora de context" i que "se li ha assignat un valor amb la voluntat d'associar independència i violència quan la independència sempre ha seguit el camí de la no violència i el pacifisme". En aquest sentit, la consellera de la Presidència ha lamentat l'interès en associar independentisme i violència "per donar cobertura a un judici polític". Artadi nega que Torra digués que s'ha de seguir la via eslovena i ha considerat que es va limitar a posar d'exemple la determinació del poble eslovè per la llibertat. De tota manera, la consellera ha defensat que "la nostra via és la via catalana" i que mai es trobarà un mirall exactament igual perquè seria un "error" dir que la via de Catalunya és exactament una altra. "El nostre procés és únic i hem de seguir el nostre camí", ha conclòs. De fet, ha assenyalat que la via escocesa no depèn dels catalans perquè l'Estat ja ha decidit que la seva via no és la britànica tot i que s'hagi de continuar insistint en la necessitat d'un referèndum acordat. "Operació mediàtica" de les cartes La consellera ha assegurat que el Govern no va rebre cap trucada del govern de Pedro Sánchez abans de rebre les tres cartes demanant explicacions sobre el que consideren inacció dels Mossos davant les actuacions dels CDR. Per aquest motiu, Artadi creu que es tracta més d'una operació mediàtica que no d'una preocupació real i que es tracta d'un "debat mediàtic" que ha volgut generar el govern espanyol. En aquest context, Artadi ha admès que la relació entre els dos governs és "menys fluida que abans" i que s'ha anat cap enrere. "Vam començar amb un tarannà que semblava que apostaven més per la política que per la judicialització, i ara sembla que Vox i Casado estan marcant la política. Demanem coratge al govern del PSOE", ha manifestat. La Llotja de Mar, "no és la millor opció" Artadi ha explicat que el Govern ha sabut que el Consell de Ministres del pròxim 21 de desembre es reunirà a la Casa Llotja de Mar a través dels mitjans de comunicació i que no hi ha una comunicació formal. Sobre el lloc escollit, ha considerat que "no és la millor opció" si el govern espanyol està preocupat per la mobilitat tenint en compte que està al centre de Barcelona. "Hi ha llocs que afavoreixen més la mobilitat que d'altres", ha afegit. Per a Artadi, no cal que el govern espanyol enviï policia a Catalunya el pròxim 21 de desembre i ha instat l'executiu de Sánchez a complir els acords i donar els recursos a la Generalitat per a noves promocions dels Mossos. En aquest sentit, ha qualificat de "deslleialtat" que s'impedeixi augmentar el nombre d'agents de la policia catalana i després vulguin enviar els seus agents.
|
Política
|
Govern
|
Compareix davant del jutge l'home que va provocar la mort de dos joves a Amposta per saltar-se la prohibició de conduir. Un centenar de persones, convocades a través de les xarxes socials pels familiars dels adolescents, es concentren als jutjats de la capital del Montsià. El conductor drogat que el passat 22 de desembre va provocar la mort de dos joves en un accident a l'N-340 a Amposta ha tornat a conduir saltant-se la prohibició judicial fixada pel jutjat d'instrucció número 3 de la capital del Montsià. Segons ha pogut confirmar l'ACN, l'home, un veí de Barcelona de 50 anys, va ser enxampat per la Guàrdia Civil, fora de Catalunya, que va comprovar que tenia una ordre judicial de suspensió del permís de conduir. Per aquest fet, aquest dimecres està citat a declarar als Jutjats d'Amposta on més d'un centenar de persones es concentren amb pancartes i samarretes que recorden els dos joves morts en l'accident. La concentració s'ha convocat a través de la difusió feta pels familiars dels joves per les xarxes socials. L'home va quedar en llibertat provisional després que el jutge li prengués declaració per la topada entre la furgoneta que conduïa i la motocicleta on circulaven els dos joves, de 18 i 15 anys. El jutge va acordar compareixences setmanals, la retirada del passaport, la prohibició de sortir del país i la suspensió del permís de conduir. La causa està oberta per dos presumptes delictes d'homicidi per imprudència i un delicte contra la seguretat del trànsit, atès que l'home conduïa sota els efectes de les drogues.
|
Societat
|
Judicial
|
El Govern obre la convocatòria ordinària d'ajuts al lloguer per al 2017 amb un pressupost de 20 milions d'euros. L’import màxim dels ajuts que podran rebre els sol·licitants és de 2.400 euros anuals. El Govern, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya del Departament de Governació Administracions Públiques i Habitatge, ha obert la convocatòria ordinària d’ajuts al pagament del lloguer per aquest 2017. Per a aquesta convocatòria es preveu un pressupost inicial de 20 milions d’euros, ampliables. S’hi poden acollir totes les persones titulars d’un contracte d’arrendament i que compleixin els requisits establerts sobre el preu del lloguer objecte de subvenció i els ingressos de la renda familiar. L’import d’aquest ajut correspon al 40% del preu del lloguer mensual i pot arribar a un màxim de 200 euros mensuals, és a dir, 2.400 euros anuals. Pel que fa als requisits sobre el preu del lloguer, el límit mensual per als habitatges de la demarcació de Barcelona no pot superar els 600 euros; en el cas de Tarragona i Girona és de 450 euros; a Lleida s’ha establert un màxim de 400 euros i a les Terres de l’Ebre el topall és l’import de 350 euros mensuals. El requisit d’ingressos de la unitat de convivència ve marcat per l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s’estableix en funció de les persones que viuen en el mateix domicili. Així, el límit màxim d’ingressos és de 0,94 vegades l’IRSC en el cas d’una persona adulta, i s’hi afegeix 0,46 vegades l’indicador per cada persona addicional de 14 anys o més i 0,28 vegades l’indicador per cada persona addicional menor de 14 anys. Per a aquesta convocatòria, es preveu un pressupost inicial de 20 milions d’euros, ampliables. L’any 2016, la Generalitat va atorgar més de 94 milions d’euros en ajuts ordinaris al lloguer, que van arribar a més de 50.300 famílies d’arreu del territori. Els darrers dos anys, la Generalitat ha cobert el 100% de les sol·licituds presentades que complien amb els requisits. Més de 50.000 famílies ateses el 2016 amb ajuts ordinaris La Generalitat atorga aquests ajuts amb l’objectiu d’evitar que les famílies que viuen de lloguer es trobin en risc d’exclusió social per falta d’ingressos i per dificultats per fer front a les despeses. A banda d’aquests ajuts, la Generalitat compta amb altres línies de prestacions urgents al lloguer per a persones en risc d’exclusió residencial i també amb ajuts per a sectors específics, com ara els usuaris del parc públic d’habitatge. En total, l’any 2016 es van destinar a ajuts al pagament del lloguer o la hipoteca més de 109 milions d’euros. A través del sistema de prestacions al lloguer, dels ajuts urgents, del servei Ofideute, dels habitatges gestionats mitjançant la mesa d’emergències i dels habitatges d’inclusió, la Generalitat va atendre més de 88.000 famílies i va evitar l’any passat 4.480 desnonaments. Aquesta xifra va arribar als 19.429 desnonaments per al període 2012-2016.
|
Economia
|
Habitatge
|
Més de 80 vins de la DO Empordà assoleixen la qualificació excel·lent a la Guía Peñín de 2018. Els negres, majoritaris a la denominació, registren les millors puntuacions. Un total de 82 vins de la DO Empordà han aconseguit la qualificació excel·lent (amb entre 90 i 94 punts) a la Guía Peñin 2018 que s'acaba de publicar. Els més ben valorats són els negres (majoritaris a la denominació d'origen) amb 45, seguits dels blancs (24), els dolços (12) i el rosat (1), que per primera vegada ha assolit aquesta nota. Les puntuacions consoliden els bons resultats assolits l'any passat, un dels millors de la història de la denominació amb 87 vins excel·lents. Les xifres suposen un notable increment respecte dels 68 aconseguits a l'edició del 2016 i dobla els 43 que es van registrar l'any 2015. La qualitat dels vins empordanesos ha experimentat un creixement molt important en els darrers dotze anys. L'any 2005 només un arribava als 90 punts a la prestigiosa guia. Els negres, majoritaris a la denominació, són els millors puntuats. Els segueixen els blancs i els dolços. Els més ben valorats se situen als 94 punts. Es tracta del Peralada Aires de Garbet, del celler Peralada, un negre de la collita del 2015, i l'INO Garnatxa de l'Empordà Solera, un dolç del celler Masia Serra de Cantallops. Uns dotzena de vins més han assolit els 93 punts i entre ells hi ha els cellers Peralada, Martí Fabra, Espelt Viticultors, Mas Llunes, Roig Parals i Vinyes dels Aspres. Precisament, el celler de Peralada és el que ha aconseguit millors puntuacions amb 14 vins. El segueixen el Celler Cooperatiu d'Espolla i Vinyes d'Olivadots amb sis, i els cellers Martí i Fabra, Masia Serra i Mas Llunes, amb cinc. 23 dels 29 cellers avaluats, amb bona nota La Guía Peñin ha valorats els vins de 29 cellers de la DO Empordà, 23 dels quals han aconseguit situar un o més vins a la categoria d'excel·lent. Una xifra que es manté a nivells similars als de l'actual edició. Sobre les característiques, els autors de la guia destaquen que els blancs són "frescos, fàcils de beure i amb molt sabor". En el cas dels negres, asseguren que s'ha passat d'elaborar vins novells a "bolcar-se en la creació de vins de criança amb molt d'equilibri entre fruita i fusta amb matisos balsàmics". Pel què fa als dolços, en remarquen la "dolços i pastositat en boca" i, finalment, afirmen que els rosats són "frescos, fruitals i de bona acidesa".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Aconsegueixen extubar una infermera de l'Hospital d'Igualada ingressada greu per coronavirus. Un auxiliar sanitari continua intubat a l'UCI. Una infermera de l'Hospital d'Igualada amb coronavirus ha estat extubada i el seu cas millora poc a poc. Es tracta de la primera vegada que aconsegueixen extubar un pacient afectat per la covid-19 al centre mèdic igualadí. Així ho ha anunciat l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, qui s'ha mostrat feliç per la notícia. Mentrestant però, un auxiliar d'infermeria continua intubat a l'UCI de l'hospital. El brot de la Conca d'Òdena suma ja 43 defuncions i 332 infectats. Del nombre total de casos, 140 són professionals sanitaris, A banda, 107 persones han estat donades d'alta.
|
Societat
|
Salut
|
Pimec Lleida reclama per a les pimes i autònoms lleidatans "seguretat" i "ajuts directes" com a la Conca d'Òdena. La patronal denuncia que la "improvisació" del Govern amb el confinament del Segrià "llastra la recuperació econòmica". Pimec Lleida reclama per a les pimes i autònoms lleidatans "seguretat" i "ajuts directes" com a la Conca d'Òdena i denuncia que "la improvisació llastra la seva competitivitat i la recuperació econòmica", segons ha dit el president de a patronal a Lleida, Jaume Saltó, en relació amb la decisió del Govern de tornar a confinar el Segrià. En aquest sentit, ha instat l'Administració a tenir en compte els agents socials i considera que s'hauria d'haver produït una trobada amb les empreses abans de prendre "decisions sobtades i, a vegades, contradictòries". Saltó creu que "la consellera de Salut podria haver anunciat el confinament amb més temps". El president de Pimec Lleida considera que "el Govern no ha tingut en compte els esforços, el temps i els diners que les empreses i els autònoms de Lleida han hagut d'invertir per reprendre l'activitat i complir amb els protocols establerts". Saltó ha posat de relleu l'afectació que el confinament del Segrià tindrà en les rebaixes del petit comerç, en el fet que "restaurants i bars hauran de llençar a les escombraries molts productes" i també ha advertir que "s'estan produint cancel·lacions hoteleres".
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Girauta apel·la al vot dels nous independentistes "decebuts" amb Espanya i els ofereix un projecte "d'il·lusió". El candidat de C's es proposa superar CDC el 26-J a Catalunya i arrabassar més vots al PSC, a qui acusa d'"ambigu". El cap de llista de C's per Barcelona a les eleccions del 26-J, Juan Carlos Girauta, ha ofert aquest dimecres el seu projecte polític als nous independentistes, a aquells que no ho són "de tota la vida" sinó que s'hi han fet com a conseqüència d'"una gran decepció i manca d'horitzons en el futur espanyol". "Els volem explicar els avantatges del nostre projecte: la il·lusió que ens fa començar a construir una Espanya que valgui la pena", ha detallat en una roda de premsa a l'ACN tot tractant de seduir els sectors catalanistes. Girauta també ha revelat que es proposa superar CDC al conjunt de Catalunya el proper 26-J i seguir arrabassant vots al PSC, a qui ha recordat que "l'ambigüitat té càstig". Des de l'inici de la campanya, C's ha remarcat la seva "catalanitat", l'origen del seu candidat a la presidència del govern espanyol i l'excepcionalitat que un partit nascut a casa nostra tingui, ni més ni menys, que 40 diputats al Congrés dels Diputats. En vistes al 26-J, Girauta ha rebaixat les crítiques habitualment ferotges al nacionalisme per esgarrapar vots entre el catalanisme més moderat. Aquest dimecres, en roda de premsa a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el candidat ha anat un pas més enllà i ha fet una crida als independentistes de nova fornada a sumar-se al projecte polític 'taronja'. A parer seu, els sobiranistes que no ho són "per tradició o de tota la vida", s'han sumat darrerament a la via independentista com a conseqüència d'una "decepció" i per "la manca d'horitzons" que els ofereix el futur espanyol i també perquè l'"ascensor social" s'ha trencat a Catalunya arran de la crisi econòmica. Girauta també ha posat de relleu les disputes internes dins del bloc secessionista. "El nacionalisme ha fet un projecte molt arriscat, que ha fracassat i que està en un atzucac. Ells mateixos es barallen per veure qui en paga les culpes: es barallen entre CDC i l'ANC, entre ERC i CDC, entre la CUP i la resta del món, i dins de la mateixa ANC", ha dit. Davant d'això, ha reivindicat el projecte "il·lusionant" i "reformista" que creu que encarna el seu partit, i s'ha mostrat convençut que els catalanistes que en els últims temps s'han sumat a l'independentisme poden sentir-s'hi identificats. "Volem apropar-los al nostre projecte per la única via possible: explicar-los els avantatges de començar a construir una Espanya que valgui la pena, en què no haguem de tornar fatalment al desencís i la depressió que arrosseguem des del 98", ha expressat. Elogis i retrets a propòsit del Corredor del Mediterrani C's lluitarà per emprendre reformes substancials al conjunt de l'Estat, modificarà el sistema de finançament autonòmic i defensarà infraestructures "cabdals" per l'economia i el "benestar" del país com el Corredor del Mediterrani, ha promès. Sobre aquest darrer punt, Girauta ha celebrat la sintonia que hi ha amb el Govern de la Generalitat. "Em provoca alegria que hi hagi posicions coincidents en la connexió real malgrat que es predica el contrari, la desconnexió jurídicopolítica", ha apuntat. A més, ha retret a Units Podem que no incloguin el Corredor del Mediterrani al seu programa electoral i que apostin per la connexió a través de l'Aragó. Creu que ara tracten d'esmenar-ho amb articles a la premsa signats per Pablo Iglesias i Xavier Domènech i que tot plegat respon a la "improvisació". "Per ells, se suposa que és una infraestructura molt important, i resulta que s'han oblidat d'incloure-la al programa? Són uns improvisadors i diuen el que la gent vol sentir", ha etzibat. Superar a CDC i arrabassar vots al PSC Girauta s'ha marcat com a principal objectiu electoral de cara al proper 26-J millorar el percentatge de vot a Catalunya, tot i que ha evitat traduir-ho en nombre d'escons. El candidat de C's confia en obtenir-ne un a Girona, ja que a les darreres eleccions al Congrés "ens vam quedar a les portes de tenir-lo", segons ha dit. Ciutadans va treure cinc diputats el 20-D, quatre per Barcelona i un per Tarragona. El cap de llista de la formació 'taronja' per Barclona ha reconegut el seu desig de poder superar CDC al conjunt de Catalunya, tal com que ja va ocórrer a a la demarcació barcelonina el passat 20 de desembre. A més, pretenen reduir encara més les distàncies amb el PSC i seguir-li arrabassant vots. Girauta no s'ha estat de llançar un dard contra els dirigents socialistes catalans: "no vull donar consells, però si el PSC està on està al Parlament de Catalunya [tercera força política] i nosaltres on estem [segona força] té a veure amb què la claredat es recompensa i l'ambigüitat es castiga".
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Un mort i dos ferits greus en un xoc frontal entre dos turismes a la C-58 a Ripollet. Segons les primeres informacions, un dels cotxes circulava contra direcció. Una persona ha mort i dues més han quedat ferides de gravetat en un xoc frontal entre dos turismes a la C-58 a Ripollet (Vallès Occidental). Segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT), l'avís del sinistre s'ha rebut a les 11.53 hores al quilòmetre 6 de la C-58, en sentit Barcelona. Les primeres informacions parlen que un dels vehicles circulava contra direcció i ha topat frontalment amb l'altre. El Sistema d'Emergències Mèdiques ha detallat que la víctima mortal és un home de 77 anys, mentre que els dos ferits tenen 61 i 54 anys i han estat evacuats a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. L'accident ha obligat a tallar la via o a habilitar només un carril, cosa que ha provocat congestió a la zona de fins a cinc quilòmetres en sentit sud. 5 patrulles de Mossos, 4 dotacions de Bombers i 7 ambulàncies del SEM han treballat en el sinistre. Segons el Servei Català de Trànsit, la víctima mortal és J.M.G.B, de 77 anys i veí de Sabadell. L'home circulava en contra direcció per causes que encara s'estan investigant. Arran del sinistre s’han activat sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, i set ambulàncies del SEM. Pel que fa a afectació viària, la via s’ha hagut de tallar completament durant una estona i s’han fet desviaments pel lateral. En aquest punt s’han registrat fins a quatre quilòmetres de retencions. Segons el SCT, la circulació ha quedat normalitzada cap a dos quarts de tres de la tarda.
|
Societat
|
Successos
|
El PSC replica Puigdemont que “referèndum o referèndum” equival a “fracàs o fracàs”. Granados avisa que el debat de la qüestió de confiança serà “fallit” si la CUP no assegura també el sí als pressupostos. La portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, ha replicat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el seu full de ruta “porta cap a les roques”. “Referèndum o referèndum per nosaltres és fracàs o fracàs”, ha manifestat en al·lusió a les mateixes paraules que ha utilitzat el president. Des del faristol del Parlament, Granados també ha avisat que el debat sobre la qüestió de confiança pot resultar “fallit” si la CUP no garanteix aquest dijous el seu suport als pressupostos per a l’any que ve, tot recordant que precisament va ser el ‘no’ dels cupaires als passats comptes el que han portat Puigdemont a la situació actual. Segons ha explicat Granados, el PSC ha vist un president de la Generalitat “feble” que “suplicant confiança” ha intentat justificar els seus nou mesos de mandat. Granados ha assenyalat que una vegada més la política catalana està pendent de la CUP i de si permet l’aprovació dels pressupostos del 2017. I, en cas que els cupaires no aclareixin la seva posició aquest dijous en el marc del debat de la qüestió de confiança, el PSC ha avisat que el debat haurà estat fallit. En referència al referèndum, Granados ha donat per fet que no hi haurà una consulta pactada amb l’Estat i ha recordat que ja es va fer un referèndum el 9 de novembre del 2015. Finalment, la portaveu socialista ha conclòs que el discurs de Puigdemont no ha aportat “res de nou” i que únicament s’ha dirigit als seus i a la CUP, a qui fins i tot “ha amenaçat”. “Ha fixat un nou calendari perquè no té res més a oferir. Un president feble i enrocat en un full de ruta que no va enlloc”, ha afegit.
|
Política
|
Parlament
|
La Policia Local de Manresa deté tres persones que intentaven robar en un domicili. Un veí ha alertat el cos policial que hi havia persones amb lots. La Policia Local de Manresa ha enxampat aquesta matinada de divendres tres joves intentant robar en un habitatge del carrer Indústria. Els fets han tingut lloc a quarts de cinc de la matinada quan el cos policial a rebut l'alerta d'un veí del fet que hi havia unes persones que es movien per l'interior amb lots. En arribar al lloc, els presumptes lladres han intentat sortir de l'immoble saltant per una finestra i, posteriorment, per la tanca del pati de l'edifici. No obstant això, han pogut ser interceptats pels policies. Es tracta de tres joves, de 25 i 24 anys, residents a Sant Joan de Vilatorrada i Manresa. Se'ls ha detingut acusats d'un presumpte delicte de robatori amb força.
|
Societat
|
Policial
|
Gavà suspèn la Festa Major de Sant Pere i destinarà el pressupost a pal·liar la crisi de la covid-19. L'Ajuntament estudiarà mecanismes de suport a les entitats culturals, socials, cíviques i esportives. L’Ajuntament de Gavà (Baix Llobregat) ha suspès la Festa Major de Sant Pere, que s’havia de celebrar del 25 al 29 de juny. El consistori ha assegurat que la decisió ve motivada per la situació creada per la pandèmia de la covid-19 i per la impossibilitat de preparar una programació "amb la qualitat i els atractius necessaris". "L’Ajuntament ha optat per mantenir i concentrar en aquests moments la màxima atenció en la gestió i els efectes de la crisi sanitària i les seves múltiples dimensions", ha remarcat el consistori en un comunicat. La previsió és destinar els 165.000 euros del pressupost de la Festa Major a pal·liar els efectes de la pandèmia i a estudiar mecanismes de suport a les entitats culturals, socials, cíviques i esportives. El consistori ha demanat comprensió a la ciutadania i ha remarcat que "reforçarà el diàleg amb totes les entitats per explorar les iniciatives que es puguin dur a terme quan les condicions millorin, sempre atenent els requeriments de les autoritats sanitàries i governamentals". A banda de la Festa Major de Sant Pere, també s’ha deixat en suspens l’organització, el suport i la coordinació de qualsevol activitat festiva a la ciutat, fins a nou avís. Una d’aquestes activitats és el Festival de Titelles.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
La Generalitat adjudica les obres del CEIP Montserrat Vayreda de Roses, que porta més de deu anys en barracons. Els treballs costen 3,39 MEUR i s'espera haver-los enllestit l'any vinent. La Generalitat ha adjudicat les obres de l'edifici del CEIP Montserrat Vayreda de Roses (Alt Empordà), una escola que porta més de deu anys en barracons. Els treballs costen 3,39 milions d'euros (MEUR) i els executarà la unió temporal d'empreses Vías i Construcciones i VOPI-4. S'espera que el nou centre ja sigui una realitat l'any 2017, posant fi a anys de reivindicacions dels pares (que fins i tot, van arribar a protestar portant totxanes un inici de curs per reclamar que es desencallés l'obra). Abans d'adjudicar-se, però, s'ha hagut de superar un escull de darrera hora. I és que la Guàrdia Civil va confiscar l'expedient en el marc de l'operació contra el 3%, cosa que va obligar l'Ajuntament a intervenir i a reclamar-lo, després d'assegurar-se que no s'incoava com a part del procés judicial. El reivindicat edifici del CEIP Montserrat Vayreda ha superat un nou tràmit. La Generalitat ha adjudicat les obres del nou centre, que porta més d'una dècada en barracons, per 3.399.805,37 euros (sense IVA). Qui s'encarregarà d'aixecar el nou edifici serà la UTE formada per les empreses Vías i Construcciones i VOPI-4. El termini d'execució dels treballs és de catorze mesos, amb la qual cosa, si no hi ha entrebancs, el nou CEIP serà una realitat ja al 2017. Les demandes per tenir edifici s'havien traduït en diferents protestes per part dels pares, que criticaven que la situació en barracons –inicialment, provisional- s'estava convertint en crònica. Fins i tot, els pares i els alumnes van arribar a anar a classe amb totxanes en un inici de curs, per pressionar la Generalitat a tirar endavant el projecte. L'obra del CEIP Montserrat Vayreda, però, ha hagut de superar un darrer escull d'última hora. I és que, just quan el Govern estava a punt d'adjudicar els treballs, la Guàrdia Civil va confiscar l'expedient en el marc de la investigació contra el 3%, que tutelava un jutjat del Vendrell. Això va obligar l'alcaldessa, Montse Mindan, a intervenir i a reclamar l'expedient. Després que la Guàrdia Civil li assegurés que no s'havia incoat dins el procediment, Mindan va demanar a la Generalitat que el recuperés per poder tirar endavant l'adjudicació. Edifici de 3.300 metres quadrats Des del 2005, els alumnes del CEIP Montserrat Vayreda s'estan en barracons. Això suposa que molts d'ells hagin cursat tota l'etapa escolar d'infantil i primària en mòduls prefabricats. Ara, un cop s'enllesteixi l'obra, l'escola s'ubicarà en un edifici de 3.300 metres quadrats. Tindrà dues plantes. A la baixa, hi haurà les aules, els despatxos i sales del professorat, el menjador i la cuina. A la primera, el gimnàs i els vestidors. A l'exterior, en una àrea de 7.296 metres quadrats, el CEIP comptarà amb diversos espais com pistes poliesportives, porxos, patis, espais de jocs infantils i també una zona destinada a horta. L'obra del nou CEIP Montserrat Vayreda va sortir a licitació per un total de 5,27 MEUR.
|
Societat
|
Educació
|
El Cavatast de Sant Sadurní d'Anoia anuncia la 24a edició per a l'octubre "en un format especial". La mostra de vins i gastronomia preveu ajustar-se a la conjuntura sanitària però no revela com se celebrarà. Els organitzadors del Cavatast de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) han anunciat la 24 edició per als dies 2, 3 i 4 d'octubre "en un format especial". En un comunicat, els responsables de la mostra de vins i gastronomia que cada tardor ocupa el centre de municipi han garantit que la festa "s'ajustarà al nou escenari [de la covid-19] i complirà amb totes les mesures i protocols de seguretat". Així, asseguren que oferiran "una àmplia varietat" de caves i productes per degustar. Amb tot, no revelen de quina manera desplegaran la fira i emplacen a un nou anunci durant les properes setmanes.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
L'Orfeó Català debuta al Festival Grec amb l'òpera col·lectiva 'El monstre al laberint'. Cantants professionals i amateurs de totes les edats escenificaran al Teatre Grec el mite de Teseu i el Minotaure. L'Orfeó Català debuta diumenge 15 de juliol al Festival Grec de Barcelona amb l'òpera 'El monstre al laberint', un espectacle on tots els seus cors i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, acompanyats de tres solistes i diversos cantants i músics aficionats, escenificaran el mite de Teseu i el Minotaure. Completaran la representació al Teatre Grec joves intèrprets i l'artista de circ Quim Giron, que encarnarà el monstre. Amb música del compositor britànic Jonathan Dove —"èpica i dramàticament emotiva", en paraules de la directora artística de l'òpera, Constanza Brnčić—, el món professional i l'amateur s'abracen en un espectacle que reflecteix el caràcter col·lectiu i participatiu del projecte. 'El monstre al laberint' va ser una proposta de la London Symphony Orchestra, la Berliner Philharmoniker i el Festival d'Aix-en-Provence, que cercaven un muntatge que permetés representar l'òpera en diversos idiomes i posades en escena diferents segons l'ocasió. Ara, després de fer parada a Berlín, Londres i Ais de Provença, l'espectacle arriba a Barcelona de la mà de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, tres solistes i prop de 300 cantaires de tots els cors de l'Orfeó Català amb edats a partir dels 6 anys, a més dels dos cors del projecte social Clavé XXI i diversos cantants individuals. Traduït al català per Marc Rosich i amb el llibret per Alasdair Middleton, el mite serà presentat amb la veu en off de l'actor Lluís Homar. En la presentació de l'òpera aquest dijous al Palau de la Música, el seu director musical, Simon Halsey, ha revelat que en l'espectacle hi haurà deu músics que tocaran instruments de metall i que acompanyaran el monstre per tot l'escenari, amb la dificultat afegida d'anar disfressats i d'haver d'aprendre's de memòria les partitures. A part, la directora artística, Constanza Brnčić, ha descrit l'escenificació del periple de Teseu com un "llarg viatge emocional i poètic" que transmet la realitat de moltes persones "que han de partir d'un lloc perquè hi ha un conflicte bèl·lic", quelcom que apel·la tothom, ha destacat. Mitologia grega al Teatre Grec El mite de Teseu i el Minotaure explica la història del rei de Creta, Minos, que té al seu palau un laberint on hi viu un monstre. Meitat home i meitat brau, la bèstia s'alimenta de carn humana. Per això, Minos, que ha vençut Atenes en una batalla, reclama que cada any la ciutat li enviï persones per poder alimentar-la. Per posar un punt final a aquesta sanguinària imposició del rei, el jove Teseu, un atenenc més, s'incorpora al grup de nois i noies destinats a ser engolits pel monstre i inicia amb ells un viatge pel laberint. Finalment, Teseu matarà la criatura i aconseguirà salvar la vida dels seus companys.
|
Cultura
|
Música
|
Els diferents grups del Partit Demòcrata Català, pendents de la decisió de Turull per moure fitxa. Els corrents renovadors es preparen per articular una alternativa si el president del grup parlamentari de JxSí fa finalment el pas. Els diferents grups del nou Partit Demòcrata Català estan a l'espera de saber si el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, decideix finalment aspirar a ser el coordinador general del partit o renuncia a la voluntat que ell mateix va expressar fa mesos al president de CDC, Artur Mas. Els corrents renovadors es preparen per articular una alternativa si Turull fa el pas, ja que consideren que la seva figura significa continuisme. En tot cas, el règim d'incompatibilitats aprovat en el congrés fundacional deixa la porta perquè es presenti. La decisió, en tot cas, no es pot demorar massa, ja que el termini per presentar candidatures acaba dimecres a les 20 hores. Grups com Sinapsi (els socialdemòcrates), Generació Llibertat, Llibergència i Reagrupament exploren aquesta possibilitat. Les converses i els missatges s'han incrementat des de diumenge i ja es van poder visualitzar els contactes durant el congrés fundacional del cap de setmana. També Nova Convergència està estudiant les opcions, tot i que diversos grups no veuen amb bons ulls la inclusió de la plataforma de Germà Gordó en aquesta possible candidatura. Gordó ja ha dit que, passi el que passi, el seu col·lectiu hi serà, sol o acompanyat. Moment Zero, representat per l'alcalde Premià de Mar, Miquel Buch, es mostra de moment fidel a Turull. El president de Reagrupament, Ignasi Planas, ja s'ha postulat públicament per liderar aquesta llista conjunta. Ha argumentat que el seu sector "no té motxilles del passat" i encarna una renovació real. En canvi, des de diversos sectors consultats per l'ACN es veuria amb bons ulls el lideratge de Marta Pascal, però és evident que la seva posició serà molt més fàcil si Turull finalment renuncia. El règim d'incompatibilitats aprovat pel congrés també marcarà en gran mesura qui pot formar part de la direcció del Partit Demòcrata Català. Ser-ne membre no es podrà compatibilitzar amb més d'un càrrec institucional. Els diputats al Parlament o al Congrés podran integrar la direcció, però hauran de tenir dedicació "preferent" al partit. Diverses veus consideren que Turull, com a president del grup parlamentari, no compleix aquest requisit. També podran ser-hi els alcaldes de municipis de menys de 100.000 habitants, però el fet de no poder-ho combinar amb l'acta de diputat faria que alguns noms quedessin fora, a menys que renunciessin al Parlament. És el cas d'Albert Batet o de Marc Solsona, per exemple. Un altre nom que havia sortit en les travesses, Miquel Àngel Escobar, tampoc podria optar-hi, ja que és delegat del Govern a Barcelona. Els càrrecs als consells comarcals o a les diputacions no compten perquè molts alcaldes són també diputats provincials o consellers comarcals. Això deixaria el camí lliure, per exemple, a Mercè Conesa. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, que aspirarà amb Artur Mas al tàndem presidencial que pilotarà el nou partit, ja ha dit que deixarà l'acta de diputada.
|
Política
|
Partits
|
Els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 disposaran d’un pla específic antiterrorista. El Pla Director de Seguretat de l’esdeveniment s’activarà en fase de prealerta el 9 de gener. El Departament d’Interior ja té enllestit el Pla Director de Seguretat dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017, que se celebraran del 30 de juny al 9 de juliol. El conseller Jordi Jané ha avançat que la fase de prealerta de seguretat de la cita esportiva s’activarà el 9 de gener i es clourà l’11 de juny. Els serveis d’informació dels diferents cossos policials ja treballen de cara a un esdeveniment “de seguretat internacional”, on participaran atletes de més d’una vintena de països. Per aquest motiu, Jané ha afirmat que s’activarà un Pla Operatiu Específic Antiterrorista per prevenir amenaces jihadistes. Interior vol fer de l’edifici del 112 de Reus el centre neuràlgic de la coordinació policial dels Jocs.
|
Societat
|
Policial
|
El principal touroperador rus preveu recuperar l’any vinent el volum de turistes assolit el 2013 a la Costa Daurada. Natalie Tours ja multiplica per cinc les reserves que tenia l’any passat a aquestes alçades de la temporada. El principal touroperador de turistes russos, Natalie Tours, veu símptomes de creixement en el mercat rus per la millora de la situació econòmica en aquell país. Després de l’esclat viscut el 2013, quan un milió de turistes russos van visitar Catalunya, l’arribada de visitants d’aquest país havia anat caient en picat per la devaluació del ruble i el conflicte amb Ucraïna. A aquestes alçades de la temporada, però, la companyia turística ja multiplica per cinc les reserves que tenia en les mateixes dates de l’any passat i calcula que, enguany, podrà duplicar o triplicar xifres a la Costa Daurada i a la resta de Catalunya. El gran creixement s’espera de cara a l’any vinent, quan confia recuperar els nivells assolits l’any 2013. Tot dependrà, però, de la disponibilitat de places hotelers, atès que el mercat rus reserva tard les seves vacances i visitants d’altres orígens com el Regne Unit han ocupat el seu lloc. “Tenim la feina de posar-nos en contacte amb els hotelers per recuperar les places perdudes en els darrers anys”, ha assenyalat Jordi Matas, director de l’empresa receptora ‘World2meet’ a la Costa Daurada. El sector confia que la recuperació del poder adquisitiu dels russos garantirà que disposin de les places necessàries a la Costa Daurada i que no es vegin obligats a anar de vacances cap a d’altres destinacions. D’altra banda, Natalie Tours també ha alertat de les dificultats per a l’obtenció de visats, ja que recentment l’estat espanyol ha reduït el nombre d’oficines expedidores a Rússia, i això ja ha obligat alguns operadors a suprimir alguns vols. Malgrat tot, l’empresa afirma que veu intents de millora per part dels serveis consulars espanyols i confia que la problemàtica es resoldrà favorablement, segons ha indicat el seu president, Vladimir Vorobiev. Cambrils (Baix Camp) ha collit el 20è Congrés Anual de Natalie Tours a la Costa Daurada-España 2017, que compta amb la participació de més de 200 agents de viatges de la Federació Russa, Bielorússia i Moldàvia. La trobada finalitzarà aquest dissabte, 22 d’abril.
|
Economia
|
Turisme
|
El Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú acull les obres més "trencadores" de Guinovart. Teles esquinçades, un marc cremat i composicions "arriscades" conformen l'exposició que es podrà veure fins el setembre. Les obres més "trencadores" del pintor Josep Guinovart es podran veure a partir d'aquest dijous al vespre al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. 'Guinovart. Trencant els límits' recull 23 quadres i composicions on l'artista esquinça les teles, desmunta els bastidors o fins i tot crema un marc "com a signe de revolta per demostrar que els marcs no són ni el final ni el principi d'una peça". Així ho destaca a l'ACN Maria Guinovart, filla de l'artista, presidenta de la Fundació que custodia la seva obra i comissaria de l'exposició, que garanteix que hi ha peces "arriscades". La mostra que s'inaugura ara a Vilanova s'allargarà fins el 17 de setembre i forma part de la vintena d'exposicions que la Fundació obrirà durant els propers dos anys arreu de Catalunya per homenatjar Josep Guinovart en el desè aniversari de la seva mort. Maria Guinovart assegura que al llarg de l'exposició oberta a la sala temporal del Museu Balaguer "es pot veure claríssimament com Guinovart trenca els límits propis de la pintura". Per fer-ho, l'artista treballa les seves obres a base d'esquinçar les teles, treure-les del bastidor "per donar sensació d'infinit" i fins i tot arriba a trencar un quadre "com a signe de revolta, per demostrar que no defineix ni el final ni el principi d'una peça". Tot i que l'exposició gira entorn la superació dels límits de l'art, la comissària i filla de l'artista també apunta que es vol reflectir com Josep Guinovart "enfronta" la terra amb els colors del mar. D'aquesta manera, contraposa Agramunt –on tenia vincles familiars- i Vilanova i la Geltrú –on l'encisava el mar-. Maria Guinovart assenyala així que les 23 obres busquen crear un "equilibri" entre aquests dos territoris, a base de peces "poc vistes". De fet, la Fundació ha hagut de recórrer a cessions de col•leccionistes i particulars per completar la mostra. Guinovart i Vilanova El vincle de Josep Guinovart amb Vilanova es basa en el mar Mediterrani, com recorda la presidenta de la Fundació que custodia les obres de l'artista. Un dels moments en què va estrènyer aquest vincle va ser quan l'any 1999 va reformar la Torre Blava, al passeig de Ribes Roges, on Guinovart va plasmar una reinterpretació de llegendes de pirates i naufragis a la costa del Garraf "on va anar més enllà del simple Mediterrani", assenyala la seva filla. "Sempre va tenir molt bon ancoratge amb la gent de Vilanova", afegeix. Tant és així que el Museu Balaguer inclou en les seves col•lecions diverses obres de l'artista exhibides de forma permanent. Un exemple és 'Llibre de mar', cedida l'any 1996 i que ara presideix la mostra d'aquest estiu. La "petjada" de Guinovart arreu de Catalunya 'Guinovart trencant els límits' serà oberta fins el 17 de setembre i és la segona exposició del llegat de l'artista en el marc de la commemoració del desè aniversari de la seva mort, després de clausurar 'És quan jugo que hi veig clar', que va ser al Museu del Joguet de Figueres durant la primavera. Durant els propers dos anys, la Fundació ha programat una vintena d'exposicions a diferents municipis Catalunya, "per deixar la petjada de Guinovart". Totes, però, seran úniques i no es traslladaran a cap més sala. Així, per exemple, el Museu de la Música de Barcelona acollirà una exposició sobre Guinovart i la música, mentre que n'hi haurà una altra sobre els anys 50 al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Al mateix temps, s'ha programat una mostra sobre tapissos a Sant Cugat del Vallès, i altres exposicions a Agramunt i Castelldefels, on ell residia. En tots els casos, Maria Guinovart subratlla que es tracta d'indrets que "no han estat escollits a l'atzar, sinó que s'hi ha buscat un lligam".
|
Cultura
|
Arts
|
Comença la campanya del panís a Lleida amb una tendència de preus a la baixa i menys producció. A la zona de Linyola que es va veure castigada per una pedregada a mig estiu hi ha pèrdues de fins a 4.500 quilos per hectàrea. La campanya de sega del panís ha començat aquesta setmana al pla de Lleida amb les primeres recol·leccions a la zona de Linyola (Pla d'Urgell) i unes perspectives que venen marcades per una tendència de preus a la baixa que ara com ara no permeten al pagès poder fer les paus amb els costos de producció d'aquest cultiu. El president de la Cooperativa d'aquest municipi, Jaume Pedrós, explica que la producció també serà inferior aquest any, sobretot al terme de Linyola, principalment per culpa de la pedregada de fa un mes i mig que va provocar danys de fins al 50% en algunes finques. Això causarà pèrdues de fins a 4.500 quilos per hectàrea. A la resta de zones de la vall de l'Ebre però, la producció serà la d'un ''any normal'' amb quantitats que se situen entre els 12 i 14.000 quilos per hectàrea. Linyola és un dels punts del pla de Lleida que ha començat més aviat la campanya de sega del panís d'aquest any. En concret s'ha avançat uns 15 dies del que és un any normal i això és degut al fet que molts dels cultius estan afectats per la pedregada que va caure en aquesta zona fa un mes i mig. ''Els panissos estan molt trencats i això fa que els pagesos estiguin preocupats per si el vent o la pluja fa caure les pinyes'', explica Pedrós, que apunta a aquesta causa com el motiu principal que farà que en uns 10 dies, a Linyola ja estigui tot segat. L'afectació al panís per culpa de la pedra en aquest municipi se situa entre el 50 i el 15% i això fa que hi hagi pèrdues que van entre els 4.500 i 1.500 quilos per hectàrea. A més a més, el fet que les canyes del panís estiguin trencades fa que costi més segar, ja que la màquina ha d'anar més a poc a poc per poder arreplegar tot el producte. Per contra, a les zones de la vall de l'Ebre on no hi ha hagut cap fenomen meteorològic advers que hagi provocat danys, la producció segons Jaume Pedrós, que també és el coordinador a Lleida del sindicat Unió de Pagesos (UP), serà d'entre 12 i 14.000 quilos per hectàrea. És la xifra d'un ''any normal'' assegura, ja que a diferència de l'any passat, que la producció va minvar per culpa de les calors que va fer durant el període de la floració, enguany això no ha passat i tot i que també ha fet calor i no ha plogut, ''s'ha pogut regar''. Pel que fa als preus, Pedrós assenyala que se situen entre 170 i 171 euros per tona. Una xifra inferior als costos de producció del pagès ja que per poder guanyar-hi ''alguna cosa digna'' el preu no hauria de baixar de 180 euros la tona. Segons Pedrós, ja és la tercera campanya consecutiva que el preu a què es paga el panís està per sota dels costos de producció i això ha provocat que molts pagesos n'hagin deixat de cultivar decantant-se cap al cereal d'hivern, que actualment produeix molt més que abans, amb fins a 9.000 quilos per hectàrea, menys costos i majors beneficis. Aquest també és un dels motius pels quals la producció de la campanya de panís anirà a la baixa al conjunt de Ponent.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El DeltaChamber Music Festival celebrarà una edició 'Parèntesi' del 28 de juliol al 2 d'agost. El certamen ampostí s'adapta a la situació amb 40 concerts individuals i tres de cambra a l'aire lliure. El DeltaChamber Music Festival celebrarà enguany una edició 'Parèntesi' adaptada a les circumstàncies i a les recomanacions sanitàries, entre els dies 28 de juliol i 2 d'agost. El festival internacional de música de cambra a les Terres de l’Ebre, a Amposta, ha programat de forma excepcional 40 concerts individuals i tres concerts de música de cambra a l’aire lliure. Aquesta serà una edició especial, molt diferent del format habitual de la cita, i que ajorna fins al 2021 la celebració del cinquè aniversari del festival. La principal innovació és el format de concert "1 a 1", en què només hi són presents un músic i un oient qui gaudirà de deu minuts de concert amb un instrument musical que no coneixerà fins al mateix moment del concert. D’una banda, hi haurà una quarantena de concerts individuals, amb un format i concepte que arriba "en primícia" a tot l’estat espanyol de la mà de DeltaChamber Music Festival, assegura l'organització. La idea es basa en un format de concert 1 a 1, de manera que només hi són presents un músic i un oient qui gaudirà de deu minuts de concert amb un instrument musical que no coneixerà fins al mateix moment del concert. Els concerts individuals tindran lloc els dies 28, 29 i 30 de juliol. D’altra banda, per al cap de setmana del 31 de juliol al 2 d’agost, es realitzaran els concerts a la plaça, un format que portarà la música de cambra a l’aire lliure. Des de la mínima expressió musical amb un artista a l’escenari fins a un màxim de trio, s’explorarà música de cambra rarament interpretada de grans compositors, com ara Toldrà, Satie o Ravel, entre d’altres, i que busca transportar els oients en un viatge emocional a través de la música. A causa de les restriccions sanitàries derivades de la COVID-19, l’aforament serà limitat. Per aquest motiu, es realitzaran tres passis del mateix concert (un cada dia) per facilitar que més persones hi accedeixin. A banda dels concerts a l’aire lliure amb aforament limitat i del format 1 a 1 dels concerts individuals, una altra de les mesures que permetrà realitzar aquesta edició és la participació únicament d’artistes nacionals. Així, un total de set artistes donaran vida a “Parèntesi”: Laura Ruiz Ferreres, clarinet; Pau Rodríguez Ruiz, clarinet; Laura Pou Cabello, flauta; Andrés Otín Montaner, oboè; Marina Vidal Valle, violoncel; Oleguer Beltran Pallarés, violí, i Ester Lecha Jover, piano. Fundat pels ampostins Laura Ruiz Ferreres i Pau Rodríguez Ruiz, el 2016, DeltaChamber Music Festival s’ha establert com el Festival internacional de música de cambra a les Terres de l’Ebre. El festival ha consolidat l’oferta artística i cultural del territori, convertint-se, a més, en un punt de trobada de músics de tot el món, per bé que aquest any no hi podran participar. A través de diferents branques i arts (pedagògiques, culinàries, visuals, del moviment, etc.) el festival aconsegueix crear un univers que arriba a tots els públics "amb l’objectiu de construir una societat més sensibilitzada, compromesa i activa, arribant a les persones a través de la música".
|
Cultura
|
Música
|
Torra creu que "l'única manera de trencar el règim del 78" no és "apuntalar" els seus partits sinó "confrontar-los". El president de la Generalitat insisteix en el 'no' a la investidura de Sánchez vuit dies abans del termini per a la convocatòria d'eleccions. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha insistit que l'única manera de "trencar el règim del 78" no és "apuntalar els partits del règim del 78", en referència a una possible investidura del socialista Pedro Sánchez que facilitaria el seu govern, sinó que considera que el que cal és "confrontar-s'hi democràticament". El president de la Generalitat s'ha expressat en aquest sentit via Twitter vuit dies abans que acabi el termini per acordar una investidura i es convoquin automàticament eleccions, i després de diverses declaracions de dirigents d'ERC on aposten per facilitar que Sánchez repeteixi a la presidència i evitar així uns nous comicis.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:L’OCM homenatja Bach amb les obres “més absolutament extraordinàries” del compositor. L’espectacle reuneix excepcionalment Albert Guinovart, Alba Ventura, Sebastian Knauer, Marc Heredia, Katia Michel i Marta Puig. L’Orquestra Camera Musicae (OCM) ha lloat aquest diumenge l’obra de Johan Sebastian Bach amb un inusual concert que ha inclòs l´única peça que el compositor va escriure per a quatre pianos. Davant l’emmudiment del públic que pràcticament omplia el Palau de la Música Catalana, la formació ha interpretat les obres més “absolutament extraordinàries” de Bach, tal com ha destacat a l’ACN el director del concert, Jordi Mora, instants abans de l’espectacle. Al costat de l’orquestra, Mora ha reunit un elenc de pianistes de primer nivell. Albert Guinovart, Alba Ventura, Sebastian Knauer, Marc Heredia, Katia Michel i Marta Puig s’han unit de forma excepcional per ser còmplices d’un homenatge que el director ha definit com “un regal del cel”. Jordi Mora ha celebrat l’encàrrec que li va fer el director de l’OCM, Tomàs Grau, per capitanejar l’espectacle d’aquest diumenge a la tarda, on s’han reunit en un sol concert les obres més singulars de J. S. Bach. La complexitat logística de situar diversos pianos de cua en un mateix escenari fa que poques vegades coincideixin en un únic repertori les obres composades per Bach per a un, dos, tres i fins a quatre pianos. L’últim cop que es va celebrar un concert similar va ser el 2001. A la complexitat logística, s’hi sumen també les dificultats musicals, segons ha destacat el mateix director a l’ACN. “Cal saber diferenciar-los molt bé i estructurar l’obra de tal manera que se li doni a cada moment la importància que mereix cada piano”, ha apuntat Mora, que ha alabat el talent dels solistes que s’han assegut als quatre pianos de cua del Palau. Si bé el director ha apuntat que va ser Tomàs Grau qui va seleccionar els sis pianistes, el director del concert ha volgut subratllar l’“alta qualitat” de tots ells, i ha fet especial referència al fet que cinc dels sis solistes siguin catalans. Al mateix temps, ha celebrat la bona entesa que han aconseguit amb els músics de l’OCM, tot celebrant que el conjunt s’ha entregat al projecte “d’una forma extraordinària”. La multiplicitat de pianos embadaleix el públic Mora ha assegurat que, entre el repertori seleccionat per a aquest diumenge a la tarda, hi havia el “rei i la reina” de les obres de Bach, en referència al Concert en Re Menor que ha interpretat l’Orquesta Camera Musicae l’inici de tot en solitari i al Concert en Fa menor per a un solista. A partir d’aquí, l’estupefacció dels més de 1.700 espectadors que pràcticament omplien el Palau de la Música ha anat a més. L’aparició del segon, tercer i quart piano per a cadascuna de les obres que completaven el concert ha embadalit el públic, que no ha pogut evitar fer fotografies cada cop que entrava un nou instrument de cua en escena. A parer de Mora, un dels èxits de les obres de Bach és el fet que són composicions “obertes i planeres, mentre també tenen una enorme profunditat”. El director ha assegurat que això fa que se’l consideri el compositor “més universal” de tots, mentre ha recordat que bona part de les seves obres les tocava per als alumnes i fills en ambients molt reduïts. Segons el director, això ha convertit les seves composicions en obres properes que “generen un gran impacte”.
|
Cultura
|
Música
|
Narbona urgeix Torra a evitar la "violència radical" i garantir la seguretat. La presidenta del PSOE dona les gràcies a les forces de seguretat que "s'estan jugant la vida" a Catalunya. La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, ha urgit el president de la Generalitat, Quim Torra, a evitar la "violència radical" a Catalunya en els propers dies, tenint en compte la visita aquest dilluns de Felip VI a Barcelona i les eleccions generals de diumenge. En el marc d'un esmorzar informatiu a Fòrum Europa de Madrid, Narbona ha recordat a Torra que té la responsabilitat de garantir la seguretat de totes les persones que seran aquests dies a Catalunya. "Que d'una vegada per totes eviti la radicalització de la violència als carrers de Catalunya i garanteixi la violència", ha afegit. D'altra banda, la presidenta del PSOE ha donat les gràcies a les forces de seguretat que "s'estan jugant la vida" a Catalunya. Narbona ha assegurat que els socialistes no estan compromesos a aixecar noves barreres ni fronteres entre territoris. I en aquest sentit, ha citat el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, per dir que les fronteres són "cicatrius que ha deixat la història" per guerres i morts. "No volem cicatrius en el nostre territori i tampoc a la nostra societat", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
El grup MAT Holding incrementa la facturació un 1,4%, assolint els 223 MEUR. La companyia preveu fer noves adquisicions i es marca com a fita arribar als 300 MEUR durant els propers cinc anys. El grup MAT Holding, especialitzat en els sectors de l’aigua i els sanitaris, ha tancat l’any 2016 amb una facturació de 223 milions d’euros, xifra que representa un increment de l’1,41% respecte l’any anterior. En concret, la divisió d’aigua ha assolit els 112,2 MEUR en vendes, amb un increment del 3,36% en comparació al 2015, mentre que en l’àmbit fitosanitari la facturació ha estat de 111,7 MEUR. La direcció de MAT Holding ha aplaudit aquests registres i dona per “consolidada” la línia ascendent del grup, destacant “l’exitosa” integració de la companyia israelià Dorot. De cara als propers cinc anys, la firma s’ha proposat fer noves adquisicions i arribar als 300 MEUR de facturació. Segons les xifres que MAT Holding ha donat a conèixer aquest dilluns, durant el 2016 el grup va incrementar les seves vendes amb una activitat repartida gairebé al 50% entre les divisions d’aigües i de productes fitosanitaris. En el cas del primer sector, la companyia atribueix els 112,2 MEUR de facturació a la progressiva millora de l’economia espanyola durant el 2016. En aquest sentit, les vendes al mercat interior han crescut un 12%, arribant als 51,1 MEUR. Pel que fa a la divisió fitosanitària, MAT Holding ha destacat que els 111,7 MEUR facturats s’han basat en la baixada del preu del coure, sumat a un augment sostingut de les vendes, fins arribar a les 30.751 tones. Al mateix temps, també s’ha constatat un augment de les exportacions en un 6%, assolint els 63 MEUR. D’altra banda, pel que fa al conjunt de l’activitat de la firma durant el darrer any, el 45% de la facturació correspon a les vendes al mercat espanyol, amb 99,7 milions d’euros, mentre que el 55% restant prové de l’activitat internacional. El conseller delegat de MAT Holding, Pau Relat, ha destacat que al llarg del 2016 la companyia “ha consolidat la bona dinàmica del grup, amb l’exitosa integració de Dorot”, la qual representa actualment el 18% de la facturació. De cara al 2017, Relat ha vaticinat un nou creixement per “mantenir l’empresa com actor de referència internacional”.
|
Economia
|
Empresa
|
Álvarez (UGT) creu que la reducció de l'atur no tapa la necessitat d'un canvi de model per combatre la precarietat. El secretari general del sindicat recorda que moltes persones ocupades treballen per "continuar sent pobres" i no disposen d'habitatge. El secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, ha valorat amb termes ambivalents el feble creixement de l'ocupació aquest passat mes de maig: tot i valorar positivament la reducció del nombre d'aturats, ha recordat la necessitat de canviar el model productiu per eradicar la temporalitat i la precarietat laboral. Álvarez, en aquest sentit, creu que no és adequat valorar les dades de l'atur amb xifres absolutes i lamenta que el creixement dels últims temps estigui principalment basats en contractes temporals i a temps parcial, en detriment dels indefinits, i en sectors com el turístic. "Cal que el govern estatal i de la Generalitat siguin conscients que per sortir d'aquesta situació cal assentar les bases d'una economia basada en la indústria de qualitat, la recerca i el desenvolupament", ha argumentat. En aquest sentit, s'ha mostrat molt crític amb el context actual al que han de fer front molts treballadors. "Una persona que té un contracte de dotze hores a la setmana no es pot dir ocupació. I ara se la compta", ha reblat, tot apel·lant a analitzar amb realisme la situació actual de molts treballadors. "Hi ha molta gent al nostre país que treballa per continuar sent pobre, per no poder tenir un habitatge a l'abast, per no tenir accés a una habitació per descansar", ha apuntat el dirigent sindical. En aquest context, rebla que en un context de "poca estabilitat i salaris de misèria" es fa difícil valorar com a positives les dades de l'atur, malgrat el feble creixement de l'ocupació.
|
Economia
|
Treball
|
Un incendi forestal i agrícola crema a Vallbona de les Monges. Tretze dotacions terrestres i nou mitjans aeris dels Bombers treballen en les tasques d'extinció del foc. Un incendi forestal i agrícola crema aquest dimecres al migdia Vallbona de les Monges (Urgell), segons han informat els Bombers de la Generalitat. El foc s'ha declarat poc després de tres quarts de dues del migdia en una zona compresa entre Vallbona i Rocallaura, a l'altura del quilòmetre 9 de la carretera LP-2335. Tretze dotacions terrestres i nou mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat treballen en les tasques d'extinció del foc.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Castellfollit reclama una actuació "urgent" a la cinglera arran d'una esllavissada de 70 tones de basalt fa un mes. L'Ajuntament denuncia l'estat d'"abandonament" en què es troba i vol que el Govern i l'ACA assumeixin els 100.000 euros que costarà fer una neteja integral. La cinglera de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) va patir fa un mes una important esllavissada a la vessant sud després d'un episodi de fortes pluges. Va passar el 15 de febrer a ple dia i va comportar que 70 tones de basalt amb forma de roques de grans dimensions acabessin a la llera del riu Toronell que passa just al costat sense provocar danys personals. L'Ajuntament ho ha donat a conèixer aquest divendres admetent que se senten "impotents" per l'estat d''abandonament" en què es troba la cinglera. Demanen una implicació real de les institucions competents, com ara Generalitat i ACA, i denuncien que porten anys sense actuar-hi a fons i que això ha accelerat la seva degradació. "Tenim els calaixos plens d'informes però ara volem actuacions urgents", es queixava l'alcalde, Miquel Reverter, que ha recordat que encara no s'ha desenvolupat el Pla integral de conservació anunciat pel Govern a finals del 2015. La neteja integral de l'entorn costa uns 100.000 euros però el consistori admet que no poden fer-hi front. El nou episodi de despreniment a la cinglera de Castellfollit de la Roca ha fet saltar de nou les alarmes. Va passar el 15 de febrer passat, cap a les tres de la tarda, a la vessant sud que dona al riu Toronell després d'unes fortes pluges. Un total de 70 tones de roques de basalt van baixar per uns 35 metres de caiguda i uns 6 metres d'amplada fins arribar a la llera, que ha quedat parcialment tapada. Alguns veïns que ho van sentir van creure que era un camió de gran tonatge. Aquesta esllavissada és la més important que hi ha hagut des que l'any 2011 es va esfondrar una part important de la punta de la cinglera, formada per argiles que van cedir i que van baixar uns metres més avall. Arran d'això, l'Ajuntament ha reclamat una actuació "urgent" per aturar la degradació de la cinglera que es troba en una situació de "risc moderat". L'alcalde del municipi, Miquel Reverter ha denunciat la "inacció" de la Generalitat, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa tot dient que només "es mouen" quan hi ha esllavissades. Aquest cop, tècnics del parc i de l'Institut Geològic de Catalunya també van fer-ne un informe per avaluar la situació. "Som una porta d'entrada del parc però sovint semblem la sortida d'emergència", es queixava aquest divendres Reverter, tot afegint que l'Ajuntament sent que els han deixat sols amb el tema del manteniment i subratllen la importància de fer prevenció per no haver de lamentar danys personals en un futur. Més de la meitat dels 960 habitants que té el municipi viuen en cases dalt de la cinglera. Una neteja integral que val 100.000 euros El consistori reclama que es faci una neteja integral a la zona, sobretot a nivell de vegetació, una actuació que no s'ha fet en els últims vint anys. "No sabem si les pedres aguanten els arbres o al revés", es queixava Reverter, que ha assenyalat que la falta de neteja vegetal fa que les arrels dels arbres vagin creixent, esberlin el basalt i accelerin la degradació de la cinglera, un fet que s'agreuja amb les gelades a l'hivern. També apunten que seria convenient escanejar la vessant sud de la cinglera, tal com ja es va fer fa uns anys amb la vessant nord, per detectar els punts amb més risc de despreniment. Des de l'Ajuntament xifren que aquesta actuació integral costaria uns 100.000 euros i que el manteniment que convindria seguir fent cada any, uns 40.000 euros més. Aquesta despesa, però, és inassumible per l'Ajuntament. "Mai tindrem prou recursos per fer-ho", ha afirmat Reverter, tot recordant que el pressupost municipal és de menys d'1 milió d'euros i que estan endeutats "fins a les celles" –un 140%-. "Necessitem la implicació de tothom", ha afegit. Una cinglera a l'alçada de la muntanya de Montserrat L'alcalde, que ha comparegut acompanyat del regidor de Medi Ambient, Roger Santaló, ha recordat que els experts consideren la cinglera com un "símbol de país" a nivell geològic a l'alçada de la muntanya de Montserrat i per això porten anys reclamant un pla integral de conservació. A finals del 2015, la Generalitat, juntament amb l'Institut Geològic i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es va comprometre a impulsar-lo a través d'un equip tècnic de treball. El consistori però, es queixa que ells han fet la seva part, a nivell de paisatge, i denuncia que després de tot aquest temps el pla està aturat. És per això que volen que s'actuï de forma urgent, perquè ja tenen "molts informes als calaixos" i el que necessiten són "actuacions". En aquest sentit, també han demanat a l'ACA i a la Generalitat que aclareixin qui s'ha de responsabilitzar de la neteja a la cinglera. L'Ajuntament creu que no es pot demanar que ho facin els particulars perquè no són els titulars dels terrenys on s'estan produint els despreniments. Fa uns cent anys, a la banda sud de la cinglera, hi havia horts però amb l'erosió van anar caient i ara ja no n'hi ha cap. Els miradors que hi havia han quedat tots coberts per vegetació. Castellfollit té unes vistes privilegiades des de la cinglera, formada pel refredament de dos llengües de lava procedent dels volcans de la Garrotxa. El riu Fluvià hi passa a tocar. Des del 1976, s'han registrat més d'una quinzena de despreniments i esllavissades a banda i banda de la cinglera, segons recull un estudi del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Crítiques d'ERC a JxCat per l'intent de cessar Muro: "Poca cultura antirepressiva". Diputats republicans repliquen les acusacions de Costa. Diversos diputats d'ERC han carregat contra JxCat i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que és diputat de la formació, per haver intentat cessar el secretari general de la cambra, Xavier Muro. La Mesa ha desestimat aquest dimarts la petició de JxCat, la qual cosa ha provocat la reacció d'alguns dels seus diputats, com el mateix Costa, que ha acusat ERC d'"alinear-se" amb Cs i el PSC per "avalar la censura". Muro no va publicar íntegrament les resolucions aprovades al ple sobre la monarquia ja que va considerar que contravenien resolucions i sentències del Tribunal Constitucional. El diputat d'ERC Ruben Wagensberg ha criticat la "poca cultura repressiva de la dreta" davant de la "repressió". "La sobirania del Parlament és atacada constantment i cal defensar-la, però la solució no passa per criminalitzar a cap treballador ni utilitzar la repressió per tacticisme electoral", ha advertit a través de Twitter. A més, ha recordat com la legislatura va començar amb el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) no publicant el nomenament dels consellers inicialment escollits pel president de la Generalitat, Quim Torra, que eren els de l'anterior Govern. L'exconseller Ernest Maragall, que és regidor a l'Ajuntament de Barcelona i també diputat al Parlament, ha lamentat que Costa "degradi" el càrrec de vicepresident de la cambra i l'ha comparat amb la "dignitat" de l'expresidenta Carme Forcadell. "Substituir el combat comú per la confrontació interna és molt més i molt pitjor que un error", ha alertat. Altres diputats republicans també han assenyalat Costa i l'han instat a "explicar bé les coses". "No pots exigir als funcionaris que entomin els costos de la repressió per decisions que prenem els polítics", ha avisat Irene Fornós. Mònica Palacín, en canvi, li ha desitjat que aconsegueixi "credibilitat algun dia".
|
Política
|
Parlament
|
Condemnen a 2 anys de presó una gestora de Figueres per embutxacar-se més de 385.000 euros de quinze comunitats de veïns. L'acusada s'enfrontava a 6 anys de presó però li han rebaixat la pena perquè el cas ha trigat vuit anys a arribar a judici. L'Audiència de Girona ha condemnat a 2 anys de presó i a pagar una multa de 1.440 euros la propietària d'una administració de finques de Figueres que es va embutxacar 385.441,41euros de quinze comunitats de veïns de l'Alt Empordà que gestionava entre els anys 2007 i 2010. La processada, Maria Francisca Vives, ha reconegut els fets. S'enfrontava inicialment a 6 anys de presó per un delicte continuat d'apropiació indeguda però fiscalia, acusacions particulars i defensa han arribat a un acord per rebaixar-li la pena tenint en compte que el cas ha trigat molt temps a arribar a judici. "Estem davant d'una clara falta de recursos dels Jutjats de Figueres perquè han trigat vuit anys a instruir la causa sense motiu", ha afirmat un dels advocats de l'acusació particular, Toni Quera. El tribunal també condemna Vives a indemnitzar les comunitats amb els diners que es va quedar.
|
Societat
|
Judicial
|
Els Mossos d’Esquadra detenen una dona a Osona per sostreure 1.650 euros de la casa on treballava. L'arrestada va trucar al 112 perquè estava patint un atac d'ansietat i els propietaris de la casa la tenien retinguda. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dijous una dona a Gurb (Osona) per presumptament sostreure 1.650 euros de la casa on treballava. La dona, de 52 anys i veïna de Canovelles (Vallès Oriental), està acusada d'un presumpte delicte de furt. Segons explica el cos policial en un comunicat, els fets van succeir pels volts de les dotze del migdia del mateix dijous. El 112 va rebre una trucada de l'encarregada de la neteja d'un mas que explicava que estava patint un atac d'ansietat i que els propietaris de la casa la tenien retinguda contra la seva voluntat. En arribar al lloc, els agents van comprovar que a l'entrada de la casa hi havia un vehicle que obstaculitzava la sortida d'un segon turisme. Dins del mas hi van localitzar el fill de la casa i la dona de la neteja. L'home acusava la senyora d'haver sostret 1.650 euros de la bossa de mà de la seva mare, però la dona, molt nerviosa, negava els fets. Davant la situació, els mossos van realitzar un escorcoll al cotxe de la treballadora. En un compartiment del maleter hi van localitzar els 1.650 euros. Per aquest motiu, els agents van detenir la dona com a presumpta autora d'un delicte de furt.
|
Societat
|
Policial
|
Els Mossos diuen que el detingut tenia una "clara intencionalitat" de matar Sánchez i que li mancava "suport logístic". No consta que l'home estigui vinculat a l'extrema dreta ni a "cap grup determinat". El portaveu del Mossos d'Esquadra Albert Oliva ha confirmat aquest dijous que el veí de Terrassa detingut el passat 19 de setembre tenia una "clara intencionalitat" i "voluntat" de matar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, però que li mancava "suport logístic". Oliva ha dit que no consta que l'home, que va ingressar a presó el 21 de setembre, estigui vinculat ni a l'extrema dreta ni a "cap grup determinat". "Estaríem parlant d'accions individuals", ha apuntat. Oliva ha afirmat que l'home tenia 16 armes, entre llargues i curtes, i que la majoria s'han trobat a l'interior del domicili. Segons ha explicat, el detingut havia expressat les seves intencions de "sacrificar-se per Espanya" a una xarxa social, tot coincidint amb l'anunci del govern espanyol d'exhumnar les restes del dictador Francisco Franco.
|
Societat
|
Policial
|
ICV reivindica el seu paper en la proposta de "pol d'esquerres" que impulsa Colau. Ribas assenyala que ara el debat no és "si cal" construir l'"espai estable de les esquerres alternatives", sinó "com fer-ho". Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) ha reivindicat aquest dilluns el seu paper en la proposta per formar un "pol d'esquerres" amb voluntat de Govern que ha anunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La portaveu ecosocialista, Marta Ribas, ha assenyalat que aquesta lectura es planteja des de l'Assemblea ecosocialista del 2013. "Sortosament, i ens en felicitem, s'han anat sumant en aquest temps altres actors polítics com Esquerra Unida i Alternativa, Podem o BComú", ha assenyalat. "Ja no és el debat si cal construir aquest espai estable de les esquerres alternatives, sinó com fer-ho", ha afegit.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Un mosso d'esquadra mata d'un tret una dona a Sant Feliu de Llobregat i després es treu la vida amb la mateixa arma. El succés ha passat a dos quarts de vuit del matí i en el moment dels fets hi havia dos menors a l'habitatge. Un agent dels Mossos d'Esquadra ha mort una dona a primera hora del matí en un habitatge del carrer Joan Maragall de Sant Feliu de Llobregat i posteriorment s'ha tret la vida amb la mateixa arma de foc amb la que presumptament hauria comès el crim. Els fets han tingut lloc pels volts de dos quarts de vuit del matí i durant el succés hi havia a l'habitatge dues nenes menors d'edat, una de les quals era filla de la dona morta. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha decretat un dia de dol oficial i ha convocat una concentració de rebuig a la violència de gènere per a la una del migdia. De la mateixa manera s'ha convocat un ple extraordinari a les vuit del vespre per condemnar els fets i de suport a les famílies. La Policia Local i els Mossos d'Esquadra investiguen ara els fets. (En aquesta actualització, s'ha afegit que el presumpte autor dels fets és un agent dels Mossos d'Esquadra) Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir els fets.
|
Societat
|
Successos
|
L'Hospital d'Olot reforçarà la pediatria de l'atenció primària del Ripollès per la falta de metges. La comarca té només té un facultatiu i mig des de fa tres setmanes . L'hospital d'Olot col·laborarà amb l'atenció primària de salut del Ripollès per reforçar el servei de pediatria a la comarca davant de la falta de metges. El gerent de l'hospital de Campdevànol, Joan Grané, ha explicat que el servei territorial de pediatria tenia fins al gener passat tres facultatius i un més en règim de mitja jornada però que fa gairebé un any un va agafar la baixa per malaltia i fa tres setmanes, un altre. Des d'aleshores només tenen un pediatre "i mig" i la situació, en paraules de Grané, és "crítica". "La primera baixa ja vam intentar cobrir-la oferint una plaça però ens vam trobar que només s'hi va presentar una persona i que no la va acabar acceptant. La falta de pediatres és generalitzada", assegura el gerent del centre. Acord entre l'hospital d'Olot i el de Campdevànol per front a la falta de pediatres al Ripollès. En una roda de premsa aquesta tarda, el gerent del centre, Joan Grané, ha explicat que des de fa tres setmanes la situació que viu l'atenció primària de la comarca és "crítica" perquè només tenen un facultatiu i mig. El problema va començar el mes de gener passat quan un dels tres metges que tenien va agafar la baixa i es van quedar amb dos pediatres (en tenen un altre a mitja jornada). "Quan hi va haver la primera baixa ja vam convocar la plaça però només s'hi va presentar una persona i no va acceptar la feina. Durant tot aquest temps, hem visitat centres de formació com el de la Vall d'Hebron però hi ha una falta generalitzada de pediatres, no només passa aquí", afirma. Per parar el cop, van decidir concentrar l'atenció pediàtrica als centres d'atenció primària de la comarca on les infermeres pediàtriques feien un "triatge" per evitar col·lapsar el servei. Veient que la mesura no seria suficient, vam començar les converses amb l'hospital d'Olot. La previsió és que el servei compartit, que inclourà les tres àrees bàsiques de la comarca, es posi en marxa a partir del 15 de desembre. Grané alerta, però, que la falta de metges en altres àrees és també alarmant a molts llocs. "Ara parlem de pediatres però no seran els únics", afegeix. El ple de Ripoll ja va reclamar la setmana passada a Salut a través d'una moció "mesures urgents" per resoldre la "precarietat" dels serveis sanitaris". Entre ells, la manca de facultatius a pediatria.
|
Societat
|
Salut
|
ERC no descarta incorporar el RUI al full de ruta si té el “consens necessari”. Els republicans consideren un pas molt important les conclusions de JXSí i la CUP de la comissió del Procés Constituent. El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, ha explicat aquest dilluns que el seu full de ruta “no contempla” la celebració del referèndum unilateral d’independència (RUI), malgrat ha afegit que seria un “exercici molt potent si tingués el consens necessari”, característica que sí que tenen el full de ruta de JxSí i les conclusions de la comissió del Procés Constituent. Sabrià, però, ha afegit que això no vol dir que no es pugui “deixar espai a altres mecanismes i processos que el contemplessin”. De moment, el portaveu ha valorat l’acord de JxSí i la CUP sobre les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent com “un pas molt important” i un “document molt potent”.
|
Política
|
Parlament
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.