sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Una prova pilot amb més de 200 centres vol definir un "sistema educatiu avançat" basat en el treball per competències. Escola Nova 21 busca un "canvi de paradigma" amb un "ecosistema" de centres. El Centre UNESCO de Catalunya, EduCaixa, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han presentat aquest dijous el projecte Escola Nova 21, que vol crear un "sistema educatiu avançat" fonamentat en el treball per competències. Amb aquest objectiu s'ha obert una convocatòria per a 200 centres, que s'afegiran als 26 que han estat treballant en el pla pilot al llarg de l'últim any. El procés de selecció es tancarà el proper mes de setembre i la prova es durà a terme entre els cursos 2016-2017 i 2018-2019. Escola Nova 21 busca un "canvi de paradigma", tal com ha explicat el president del Centre UNESCO, Eduard Vallory, a la presentació que s'ha celebrat al CosmoCaixa. En aquest sentit, la intenció és teixir un "ecosistema" de centres que intercanviaran experiències i metodologies, segons el director adjunt del projecte, Boris Mir.
|
Societat
|
Educació
|
Els ajuntaments d'Arenys de Munt i de Cabrils exerciran d'acusació popular en el cas del doble crim de Susqueda. Els joves eren veïns d'aquestes dues poblacions i els consistoris han decidit emprendre una acció conjunta. Arenys de Munt i Cabrils (Maresme) exerciran d'acusació popular a la causa pel doble crim de Susqueda. Els dos joves, en Marc i Paula, eren veïns d'aquestes poblacions i els seus ajuntaments van decidir coordinar-se en una acció judicial conjunt. Segons han explicat a través d'un comunicat, el Jutjat d'Instrucció Número 2 de Santa Coloma de Farners (Selva) que porta el cas els ha acceptat la petició. L'advocat penalista i membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Josep Riba, serà l'encarregat de representar-los. A l'escrit, publicat al web municipal d'Arenys de Munt, remarquen que el jove era una persona "implicada en la vida" del poble i que ha deixat un buit entre els seus companys i companyes "irreparable". L'alcalde, Joan Rabasseda, afirma que "encara que mai hi haurà prou justícia davant d'un fet tràgic i irreversible com aquest, hem de procurar una resposta ferma de la justícia". En aquest sentit, recorda que el passat 20 d'abril l'Audiència de Girona va desestimar el recurs presentat per la defensa del detingut, Jordi Magentí, demanat la llibertat. La interlocutòria conclou que hi ha una "base indiciària sòlida i suficient" contra Magentí i va acordar mantenir-lo a presó.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Creix per segon mes consecutiu el nombre de passatgers a l'Aeroport de Girona. Durant el mes de març passen per les instal·lacions de Vilobí d'Onyar 76.810 viatgers, un 10,1% més que fa un any. L'Aeroport de Girona ha encadenat dos meses seguits de creixement en el nombre de passatgers. Segons dades d'Aena, durant el mes de març han passat per les instal·lacions de Vilobí d'Onyar (Selva) un total de 76.810 viatgers, un 10,1% més que fa un any. Al febrer, les estadístiques també registraven un creixement del 6,6%, després de 27 mesos consecutius de caigudes. A més, les dades del primer trimestre d'aquest any són millors que les d'un any enrere. En l'acumulat de gener a març, han usat l'aeroport gironí un total de 175.778 passatgers, mentre que al 2015 la xifra era menor, de 167.612. Per tant, suposa un increment de 4,9%. Ryanair manté el monopoli a l'aeroport i durant el primer trimestre ha transportat el 95,9% dels passatgers (168.509 persones). Les estadístiques del mes de març tornen a mostrar números positius per a l'Aeroport de Girona. Al febrer es va trencar una tendència a la baixa que durava des de l'octubre de 2013, quan el nombre passatgers va créixer un tímid 0,5%. Des de llavors, sempre havien anat a la baixa, acumulant 27 mesos seguits de davallades. A més, concretament pel que fa al mes de febrer, no s'havia registrat una remuntada des del febrer del 2009, és a dir, feia set anys. Aquest mes de març, les dades tornen a brillar en verd per a l'aeroport, que va tancar el mes amb 76.810 passatgers, el que suposa un augment del 10,1% respecte al mateix període del 2015. En canvi, hi ha hagut un lleuger descens pel que fa a les operacions, ja que s'han registrat un total de 1.110 enlairament i aterratges, un 3,4% menys que el març de 2015. Pel que fa a les mercaderies, s'han transportat 3.160 quilos, un 4,9% menys que fa un any. Incorporació de noves rutes i companyies Aquest mes de març ja s'ha posat en marxa la temporada d'estiu (que va arrencar oficialment el darrer diumenge de mes, el 27 de març) i s'estan incorporant noves rutes i companyies. Segons les dades que té confirmades Aena, la previsió és que aquest estiu volin des de Girona una vintena de companyies que oferiran fins a 48 destinacions, deu més que l'any anterior. Ryanair es manté al capdavant de l'oferta de Girona, amb 29 rutes en la planificació d'estiu. Primer trimestre a l'alça En l'acumulat de gener a març, les dades també són positives. Aquest primer trimestre han usat les instal·lacions un total de 175.778 passatgers, el que suposa un 4,9% més que el 2015, quan van registrar-se 167.612 viatgers. Durant l'hivern, Ryanair ha estat operant en solitari a l'aeroport (a excepció d'algun xàrter puntual). Això es reflecteix en les dades de l'acumulat de l'any: la companyia de baix cost ha transportat el 95,9% dels passatgers que han passat per les instal·lacions de gener a març.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:El Pacte Nacional es manté com a espai “d’unió del catalanisme” sense posicionar-se sobre el referèndum unilateral. Elena creu que el PNR ha de “seguir viu” i tornar a reunir-se “quan els esdeveniments polítics ho requereixin” . El fins ara portaveu de la comissió executiva del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), Joan Ignasi Elena, ha comparegut després de la reunió del fòrum d’aquest dimarts. A la trobada, segons ha explicat, el PNR ha decidit mantenir-se “viu” i pendent de poder tornar a reunir-se “quan els esdeveniments polítics ho requereixin”. Per a Elena, el Pacte Nacional s’ha convertit en un “espai d’unió del catalanisme polític” en tenir el referèndum com a element comú de moltes formacions i entitats “ben transversals”. Amb tot, Elena ha explicat que el PNR no s’ha posicionat sobre la proposta d’un referèndum unilateral, després que l’Estat s’hagi negat a negociar-lo. “El Pacte ni avala ni desautoritza res, perquè sobre això no es posiciona”, ha dit el fins ara portaveu de l’ens. Elena, per últim, ha confirmat que –tal i com ha avançat l’ACN- tant ell com l’executiva del PNR han acabat aquest dimarts la seva feina i s’han dissolt com a ens coordinador. Joan Ignasi Elena ha volgut comparèixer davant la premsa acompanyat de la que ha estat la seva comissió executiva i que ara “acaba la feina” amb la reunió d’aquest dimarts. El portaveu ha considerat que després d’aquests mesos s’ha aconseguit aportar “una dimensió més cívica, d’entitats, més del poble de Catalunya en favor del referèndum”, i que ha pogut visibilitzar “els suports dins i fora de Catalunya” a la celebració de la votació. Per a Elena, el Pacte encarna ara “una nova centralitat del catalanisme polític”. “Catalunya és nació i en tant que nació sobirana té dret a decidir el seu futur polític en un referèndum”, ha afegit, tot explicant que s’ha “consolidat” la idea que la votació “no és una cosa de quatre sinó de la majoria del poble, no és una cosa d’una part, ni dels del sí ni dels del no, que és una cosa legal, que el referèndum no divideix sinó que uneix el poble entorn a una urna”. Pel que fa al futur del Pacte, Elena ha avisat que la comissió executiva no continuarà coordinant-lo, doncs. Però que tot i així, l’ens “ha de seguir, és viu, i naturalment és viu però alhora que ha de mirar la realitat del país i ser convocat cada vegada que els esdeveniments polítics ho requereixin”. “Estem segurs que hi ha la intel·ligència política i la generositat perquè així sigui”, ha dit. Amb tot, ha volgut deixar clar que “hi ha decisions que corresponen als partits i les institucions, i el Pacte Nacional ni avala ni desautoritza cap de les decisions que es prenguin, perquè són espais i àmbits diferents”. D’aquesta manera, Elena volia deixar clar que fins ara el PNR no s’ha posicionat sobre el possible referèndum unilateral i que ell considera que ha de seguir sent així perquè “no se li ha plantejat”. Per al fins ara portaveu, el més important en el futur del Pacte Nacional és “preservar la seva unitat i mantenir-la, perquè és patrimoni de tots”.
|
Política
|
Parlament
|
El Parlament rebutja reprovar Felip VI pels vots en contra de Cs, PSC, CatECP i PPC a la proposta de resolució de JxCat. Els 65 diputats independentistes són insuficients per aprovar la iniciativa en empatar amb els 65 vots dels comuns i les forces constitucionalistes. El ple del Parlament ha rebutjat reprovar el rei espanyol, Felip VI, i demanar l'abolició de la monarquia, durant el debat de política general d'aquest dimarts a la tarda. La proposta de resolució (PR) ha rebut els 65 vots a favor de JxCat -el grup que ha presentat el text-, ERC i la CUP, però no ha prosperat pels també 65 vots en contra de Cs, PSC-Units, CatECP i PPC. Així, els vots del bloc independentista han estat insuficients per aprovar la PR, ja que en cas d'empat la votació queda rebutjada. Els comuns han argumentat que el seu 'no' és pel sentit "unilateral" de tota la PR, no pel fet de demanar la reprovació de Felip VI i l'abolició de la monarquia. JxCat ha deixat clar que veu poc coherent aquesta posició. En aquesta PR, doncs, ha esdevingut clau que els quatre diputats de JxCat afectats per la suspensió de Pablo Llarena -Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- no hagin votat en mantenir la via de la delegació, i no designar les seves funcions en el portaveu del grup, Albert Batet.
|
Política
|
Parlament
|
La Catedral de Tarragona tornarà acollir exhibicions castelleres per a turistes els dimecres d’estiu. Hi participaran les quatre colles de la ciutat a més dels Nois de la Torre i els Xiquets de Vila-seca. La proposta ‘Tarragona, ciutat de castells’ es durà a terme per setè estiu a Tarragona amb la voluntat d’apropar el fet casteller als turistes. Les quatre colles de la ciutat -Xiquets de Tarragona, Jove de Tarragona, Sant Pere i Sant Pau, i Serrallo- actuaran cada dimecres a les vuit del vespre davant la Catedral, des d’aquest tres de juliol fins el proper quatre de setembre. Enguany, com a colles convidades hi haurà els Xiquets de Vila-seca i els Nois de la Torre. A més, els Xiquets de Tarragona oferiran de nou l’oportunitat de viure un assaig des de dins als turistes que ho desitgin. La iniciativa busca aconseguir notorietat i posicionament turístic a la ciutat i alhora, capitalitzar un dels principals recursos culturals i tradicionals com són els castells. També s’ha editat un llibret informatiu en català, castellà, anglès i francès que recull totes les activitats. La consellera de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Laura Castel, ha destacat el caràcter divulgatiu de la proposta i ha agraït “la col·laboració de les colles amb el Patronat de Turisme per crear un producte que és genuïnament marca Tarragona” en un entorn que, com els castells, també compta amb el reconeixement patrimonial de la Unesco. Tot i que hi participaran sis formacions, cada dimecres actuarà una de diferent. El programa es completa amb les tradicionals diades castelleres de la temporada, que inclouen des de Sant Joan a la diada de l’Espiridió, passant per Sant Magí i Santa Tecla, fins a sumar-ne disset. L’assistència a les actuacions és gratuïta i poder gaudir d’un assaig amb els Xiquets de Tarragona té un preu de quatre euros i cal reservar a través del web del Patronat.
|
Cultura
|
Castells
|
AMPLIACIÓ:Albiol carrega contra la mobilització del 6F: “Es vol coaccionar i acovardir els jutges, és inadmissible”. El coordinador del PPC considera “evident” que a Catalunya es fan llistes de funcionaris, jutges i ciutadans. El coordinador general del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha carregat durament aquest diumenge contra la mobilització del 6F davant el TSJC en defensa de Mas, Ortega i Rigau. A menys de 24 hores, Albiol ha afirmat que aquesta concentració només pretén “coaccionar i acovardir els jutges”. “Això és inadmissible i no és propi d’una democràcia”, ha sentenciat el coordinador general del PPC, que també ha titllat el 6F d’una “crida descarada a la desobediència”. “Aquí no es jutja ningú per posar urnes, ni per les seves idees. Aquí es jutgen uns polítics que es creuen que estan per sobre del bé i del mal, i que han actuat d’una manera més pròpia d’un estat totalitari”, ha insistit el coordinador general del PPC, que no s’ha retractat de les seves declaracions on parlava d’una llista de Schindler de funcionaris. “Que es deixin de romanços, a Catalunya és evident que es fan llistes de funcionaris, jutges i ciutadans”, ha recalcat Albiol. “Saben perfectament que no estic banalitzant res”, ha continuat el coordinador general del PPC, responent així directament les crítiques via Twitter del president Puigdemont. “Ells mateixos han reconegut que es fan llistes: dels jutges que són amics i dels que se n’hauran d’anar; de funcionaris que són els que demà faran de ‘palmeros’ de Mas i dels que no ho faran; i llistes dels catalans bons a favor del procés i dels catalans dolents”, ha enumerat Albiol. “Això és un element més de la perversió política i institucional a Catalunya que ens han instal·lat Puigdemont, Mas i tots els seus companys de viatge”, ha disparat el coordinador general del PPC, que no ha desaprofitat l’ocasió per criticar l’expresident Mas a la vigília del judici pel 9-N. “Va actuar d’una manera irresponsable i xulesca però a l’hora de la veritat té la necessitat d’incitar una part de la població a manifestar-se davant del TSJC”, ha volgut posar de manifest Albiol. “Mas diu que va amb el cap ben alt però se li hauria de caure la cara de vergonya en ser el primer president de la Generalitat que s’asseu a la banqueta dels acusats”, ha reflexionat en veu alta el coordinador general del PPC. “I no hi serà per defensar el poble de Catalunya sinó per provocar la desobediència institucional de la legalitat, l’Estatut i la Constitució”, ha recalcat Albiol. “Jo si fos ell estaria preocupat i avergonyit”, ha puntualitzat el coordinador general del PPC, que ha volgut llençar una darrera advertència de cara a la mobilització d’aquest 6-F davant el TSJC. “Jo espero que demà el Govern estigui a l’alçada i els Mossos puguin garantir que Mas pot entrar al jutjat”, ha avisat Albiol. “Seria bastant escandalós que la mobilització de demà impedís l’entrada dels acusats al TSJC”, ha conclòs com a hipòtesi el coordinador general popular.
|
Política
|
Partits
|
Els Mossos d'Esquadra escorcollen les instal·lacions d'IQOXE per ordre judicial. La causa, dirigida pel jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona, està sota secret de sumari. Els Mossos d'Esquadra escorcollen per ordre judicial les instal·lacions de l'empresa IQOXE a la Canonja (Tarragonès), segons ha avançat el diari 'La República Checa' i ha pogut confirmar l'ACN. Una comitiva judicial encapçalada per la magistrada del jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona ha entrat a la planta aquest dijous a la tarda, entre les quals dues furgonetes dels Mossos d'Esquadra. A més, l'ACN ha constatat que també hi ha presència policial a la seu d'IQOXE al Prat de Llobregat. La causa, oberta arran de l'explosió de dimarts que ha deixat tres morts i set ferits, està sota secret de sumari. La investigació sobre les causes i les circumstàncies en què es va produir l'explosió al reactor d'IQOXE serà clau per determinar la possible responsabilitat penal de l'empresa. Fonts jurídiques apunten que es podria atribuir homicidi imprudent a la firma si es detecten negligències o deficiències de manteniment o de seguretat a la planta. Ja el dia de l'explosió, la magistrada titular del jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona va encapçalar la comissió judicial en les tasques d'aixecament dels cadàvers al pis de Torreforta on va impactar un projectil i a la mateixa planta afectada. La fiscalia també hi ha estat present, però no ha obert diligències pròpies en haver-hi ja una causa judicialitzada. Fonts judicials consultades per l'ACN han indicat que, si es detecten possibles deficiències o negligències de manteniment o en l'adopció de seguretat a la planta es podrien atribuir a l'empresa homicidis imprudents i lesions. A més, també es podria perseguir la companyia per suposats delictes contra els drets dels treballadors en cas que hagués incomplert la normativa de seguretat laboral.
|
Societat
|
Judicial
|
La CUP envia una carta a Felip VI per explicar-li per què no ha anat a la Zarzuela. Els cupaires li retreuen la "corrupció crònica que esquitxa la seva família" i que hagi "avalat" la "repressió" de l'1-O. La CUP ha enviat una carta a Felip VI per traslladar-li els temes sobre els que hauria volgut parlar si hagués acceptat anar a la Zarzuela en el marc de la ronda de contactes per a la investidura. En la carta, els anticapitalistes citen el "mal" que ha fet la monarquia des de Felip V als Països Catalans i que, segons diuen, mai ha estat reparat. També fan referència a la "corrupció crònica que esquitxa la seva família" i citen el pare de Felip VI i la seva germana Cristina "vergonyosament absolta". Els cupaires reproven "l'augment de la repressió" contra les persones contràries a la monarquia i assenyalen que la seva popularitat "està per terra" encara més després de la seva intervenció pública "avalant la repressió" de l'1-O del 2017. "Una entrevista protocol·lària no donava per a tant; en lloc de perdre el temps hem triat celebrar un acte batejat 'El poble vol ser el rei', en què hi ha convidats moviments socials i les forces d'esquerra de la ciutat de Madrid. I és que, segons la carta de la CUP, tenien "moltes coses" a dir-li però precisament la investidura era de les "menys importants de totes".
|
Política
|
Partits
|
David Cirici: “Tots tenim una vida fràgil encara que no ens passi una desgràcia”. L’escriptor publica dimecres ‘El setè àngel’ (Proa), guanyadora del 57è Premi Sant Jordi. Un naufragi real, un d’emocional i un de civilitzatori. Tres grans drames conviuen en la darrera novel·la de David Cirici, flamant guanyadora del 57è Premi Sant Jordi. ‘El setè àngel’ (Proa) arrenca amb un descuit desafortunat: El petit Marc cau del veler en què navegava amb el seu pare, en un viatge per les illes gregues, i desapareix al mig del mar. Incapaç de trobar-lo, l’home se sumeix en la desesperació, ignorant que una embarcació carregada de famílies sirianes i afganeses l’han rescatat de camí a les costes de Samos. La vida de l’Ernest s’esquinça, la culpa se’l menja, i haurà de remar molt per rescatar-se a ell mateix d’aquest “naufragi personal”. Mentrestant, el seu fill viurà per accident l’aventura incerta dels refugiats que arriben a Europa. El dia que es va proclamar guanyador del 57è Premi Sant Jordi, David Cirici (Barcelona, 1954) va descriure al seva novel·la com un “descens a l’infern” a través d’un triple naufragi. L’infern d’un naufragi fortuït a alta mar, el de la desolació del pare que hi perd el fill i, de fons, “el naufragi de la nostra Europa” amb el drama dels refugiats que arriben per mar a les nostres costes. Entrevistat per l’ACN un dia abans de la publicació d’‘El setè àngel’, l’autor afina la dimensió de cada un dels tres fils i anuncia que la novel·la és, sobretot, un llibre sobre “el rescat d’un mateix després d’un naufragi personal”. És a dir, una exploració del dolor, la culpa i la fragilitat d’un pare davant la –presumpta- pèrdua del seu fill al mar, degut a un descuit seu. L’actualitat té un paper en la novel·la, però gairebé com a rerefons, insisteix Cirici. Els refugiats no en són els protagonistes, i la seva aparició opera com un document que il·lustra el contrast entre “un món confortable de velers i vacances fantàstiques amb uns conflictes que pensem que no són nostres però que cada vegada són més a prop”. De fet, l’escriptor explica que la idea d’aquest llibre té almenys vint anys, quan va imaginar la història d’un home que naufragava a l’Estret de Gibraltar i era rescatat per una pastera de migrant marroquins. “Qui la llegeixi veurà que està molt centrada en la pèrdua i en la fragilitat de l’estructura familiar confortable que pensem que tenim els europeus, en què tot són seguretats i obsessió per controlar-ho tot”, abunda Cirici. No obstant això “la vida és molt fràgil”, reitera, fins i tot si no som víctimes d’una “desgràcia” com la que viu el protagonista. Com es viu el dolor, com refer-se’n, i el canvi personal que sovint implica una pèrdua gran és el fons, “l’exploració central” de la novel·la, diu Cirici. Reinventar-se, invertir les prioritats... L’aprenentatge de l’Ernest (el pare) passa per descobrir que “a la vida hi ha coses molt més importants que les que ens han preocupat fins ara”. Si el protagonista aplicarà o no aquesta lliçó, això Cirici no s’atreveix a aventurar-ho. Però en tot cas, aquest és “el rastre” de reflexió que vol deixar el llibre. “Podem canviar de vida?” i “Per què no ens dediquem a les coses importants (abans de descobrir que ho són per un fet tràgic)?”, llença a l’aire l’autor. Cirici ni culpa ni exculpa l’Ernest pel seu fatal descuit a l’inici de la novel·la: “És imprudent? Sí; però els accidents passen”, observa. I és que, seguint amb la idea de confortabilitat, seguretat i control de la vida a Occident, l’escriptor també ha “volgut parlar” al llibre sobre els límits del control paternal i d’un model de família protectora a l’extrem. El sentiment de culpa del pare està lligat en part a aquesta noció i a una herència de petites negligències paternofilials que, en plena desfeta, li tornen al cap.
|
Cultura
|
Lletres
|
Gas Natural Fenosa obté 76 MEUR per la venda de participacions en les societats africanes de Kangra i AEP. La gasista explica que les desinversions s'expliquen per ''l'esforç d'optimització de la gestió de cartera''. Gas Natural Fenosa ha obtingut uns 76,3 milions d'euros per la venda de les seves participacions en les societats africanes Kangra Coal Proprietary Limited de sud-africà (Kangra) i AEP Energy Africa Limited (AEP) de Kènia, segons ha comunicat la gasista a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Gas Natural Fenosa ha tancat un preacord per la venda del 70% de la seva participació a Kangra a la societat Menar Holding. El tancament d'aquesta operació està condicionat a l'execució d'adquisició preferent que manté el soci de GNF a Kangra, Izimbiwa Coal Inv, que és el propietari del 30% de les accions restants. La venda d'aquesta transacció té un valor de 28 milions de dòlars, uns 24 milions d'euros. A més d'aquesta desinversió, GNF també ha venut el 100% de la participació a AEP per un valor de 61,6 milions de dòlars, uns 52,26 milions d'euros. Gas Natural Fenosa espera finalitzar la transacció amb Kangra abans de final d'aquest any i ha assegurat que no tindrà cap impacte en el compte de resultats de la gasista. Kangra te la seva seu a Johannesburg i opera una concessió minera a la demarcació de Mpumalanga. En relació amb l'operació de venda de les accions d'AEP, la gasista tampoc espera ''plusvàlues significatives'' en el compte de resultats. AEP té la seva seu a Nairobi i gestiona una planta d'energia dièsel de prop de 103 MW. GNF indica que les vendes d'aquestes dues participacions ''formen part dels esforços d'optimització de la gestió de cartera de GNF i la revisió contínua de les regions / negocis que no són objectiu'' estratègic.
|
Economia
|
Energia
|
The 1975 farà parada a Barcelona el 9 de març dins de la seva nova gira europea. El grup de Manchester confirma actuació també a Madrid per presentar el proper àlbum. La banda de Manchester The 1975 ha anunciat aquest dilluns que oferirà el proper 9 de març un concert al Sant Jordi Club de Barcelona en el marc de la seva nova gira europea. L'endemà el grup farà parada al WiZink Center de Madrid, tal i com ha detallat Live Nation, per presentar-hi el seu nou àlbum, 'Notes On A Conditional Form', que veurà la llum pròximament. El quartet ha estat reconegut aquest any pels Brits Awards com el millor grup britànic i el millor àlbum de l'any, pel seu últim disc 'A Brief Inquiry into Online Relationships' (2018).
|
Cultura
|
Música
|
Albiol reclama a PSC i C’s anar “de la mà” davant la “divisió interna” de JxSí. El popular demana a Rivera que es deixin de “tacticismes” i retreu a socialistes i taronges que s'abstinguin a Gavà en una moció pel referèndum. El president del PPC, Xavier García Albiol, ha reclamat a PSC i C’s anar “de la mà” davant la “divisió interna” de JxSí i les forces independentistes i ha reiterat la demanda de convocar eleccions que ja va fer el passat dimarts al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En roda de premsa, Albiol ha posat sobre la taula que la coalició independentista ha votat de manera diferenciada en mocions al ple, cosa que segons ell evidencia que “ha perdut el nord”. “Ja no és que es dediquin a dividir la societat sinó que estan dividits entre ells mateixos”, ha declarat. A més, ha reclamat a C’s que es deixi de “tacticismes” i li ha retret que mentre el president de la formació Albert Rivera fa un missatge a Madrid, el grup municipal de Gavà s’abstingués en una moció pel referèndum.
|
Política
|
Partits
|
Manos Limpias denuncia Puigdemont i Forcadell per prevaricació per no prometre acatar la Constitució. Creu que la presidenta del Parlament va consensuar amb el de la Generalitat la fórmula de jurament per no caure en perjuri quan tirin endavant el full de ruta independentista. El sindicat ultradretà Manos Limpias ha presentat aquest dilluns davant de la fiscalia a Madrid una denúncia per prevaricació contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè en prometre el càrrec aquest segon no va fer esment a l'acatament de la Constitució espanyola ni fidelitat al Rei. En el seu escrit, Manos Limpias assegura que no intenta "judicialitzar o criminalitzar l'acció política, però quan aquesta s'empara en els seus privilegis i principi d'autoritat amb presumpció de legalitat per cometre fets punibles, aquests no poden quedar impunes". Així, considera que Puigdemont i Forcadell "van consensuar abans del jurament la fórmula a adoptar" per no acatar la Constitució ni prometre fidelitat al Rei. Així, Puigdemont ho va fer de forma conscient, i Forcadell el va ajudar a fer-ho i per això és denunciada com a cooperadora necessària. Per a Manos Limpias, Puigdemont no va prometre acatar la Constitució ni ser lleial al cap d'estat perquè vol continuar el full de ruta independentista, i això suposaria trencar la seva promesa. "El denunciat ha jurat el seu càrrec per delinquir, per a seguir subvertint l'ordre constitucional", assegura l'escrit. I Forcadell va "consentir i avalar" la promesa, coneixent la seva il·legalitat, assegura. Per últim, no descarta la connexió del delicte de prevaricació amb altres com el de desobediència a resolucions judicials o promoure la sedició i els ultratges a Espanya. Per tot això, demana a la fiscalia que prengui declaració als denunciats i als responsables dels grups del PP, PSOE i C's, a més d'aportar el vídeo de l'acte de presa de possessió de Puigdemont.
|
Política
|
Govern
|
Prince posposa la gira europea pels atemptats a París. Doctor Music va informar la setmana passada que l'artista podria oferir un concert a Barcelona de cara al desembre. Prince ha posposat la gira europea pels atemptats de divendres passat a París, segons ha informat la productora Doctor Music. ICO, l'agència que organitzava la gira 'Piano & a Microphone', ha anunciat que es posposen els concerts "imminents" de Prince a Europa "fins a nou avís". De moment, l'artista havia confirmat quatre ciutats europees en la gira per teatres europeus. Es tracta de Viena (24 de novembre), Glasgow (27 de novembre), Londres (29 de novembre) i Birmingham (1 de desembre). La setmana passada Doctor Music va informar que Prince podria oferir un concert a Barcelona en el marc de la gira europea però que no seria fins després de l'actuació a la capital austríaca fins que donaria a conèixer la resta d'escenaris on Prince havia d'oferir recitals acústics, acompanyat només d'un piano i un micròfon, a partir del mes de desembre.
|
Cultura
|
Música
|
L'esquarterador de Girona té una "lleugera psicopatia" que el fa ser "fred" i no tenir remordiments. Els forenses no van poder determinar les causes de la mort per l'estat avançat de descomposició de les restes mortals de la víctima. L'acusat d'assassinar i esquarterar una dona a Girona l'octubre del 2013, Dave Verbist, té una "lleugera psicopatia" que el converteix en una persona "freda", sense capacitat d'empatia i que no té remordiments. Els psicòlegs i psiquiatres que han avaluat l'estat mental del processat asseguren que no té cap patologia que afecti les seves capacitats volitives i cognitives. Per tant, diferencia el bé del mal i actua de forma premeditada i planificada. Tot i això, sí que té un trastorn de personalitat antisocial que provoca que sigui "manipulador", tingui "menyspreu per les normes" i una forma de ser "camaleònica", adaptant-se a l'entorn per intentar donar una bona imatge d'ell mateix. Els forenses han explicat al judici, que es fa amb jurat popular a l'Audiència de Girona, que no van poder determinar les causes de la mort de la víctima per l'estat avançat de descomposició de les restes mortals localitzades a diferents zones boscoses de municipis del voltant de Girona.
|
Societat
|
Judicial
|
Camil Ros vol una UGT plural amb cabuda per "constitucionalistes, federalistes i independentistes". El candidat avisa que "tothom és lliure de pensar el que vulgui". El candidat a rellevar Josep Maria Àlvarez a la secretaria general de la UGT, Camil Ros, ha assegurat en la presentació de la candidatura que "mai posarem a votació si som constitucionalistes, federalistes o independentistes, perquè aquí hi cap tothom". En aquest sentit ha afegit que "el pluralisme ens fa forts" i que el sindicalisme és "la garantia de la cohesió social i sense cohesió no hi ha progrés social ni nacional". La candidatura formada per Camil Ros i Matías Carnero és l'única que s'ha presentat a dirigir el sindicat. Els delegats presents al 15è Congrés nacional de la UGT voten des de les 18:30 de la tarda per escollir el relleu d'Àlvarez. Les urnes es tanquen a les 20.30 hores.
|
Economia
|
Treball
|
La compravenda d'habitatges baixa un 14,9% a Catalunya a l'agost en comparació amb el 2018. A l'Estat es va registrar un descens interanual del 21,1%. La compravenda d'habitatges va baixar un 14,9% a Catalunya a l'agost en comparació amb el mateix mes de l'any passat, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En total es van fer 5.921 compravendes d'habitatges registrats, mentre que al juliol del 2018 van ser 6.957. La xifra d'aquest agost és la més baixa des de principis d'any. Del total, 5.468 eren habitatges lliures i 453 de protecció oficial. A més, 880 eren nous i 5.041 de segona mà. El nombre total de compravendes als registres de la propietat a Catalunya per cada 100.000 habitants va ser de 100, xifra per sobre dels 95 de la mitjana espanyola. Al conjunt de l'Estat, la compravenda va baixar un 21,1% fins a les 35.371.
|
Economia
|
Habitatge
|
El cinema Truffaut de Girona es prepara per la reobertura amb només 40 butaques per sessió. El personal ha precintat totes les cadires no disponibles per garantir les distàncies de seguretat. El cinema Truffaut de Girona tornarà a obrir les portes aquest divendres a partir de les quatre de la tarda amb només 40 butaques disponibles. Aquest és l'aforament màxim permès, que representa un terç de totes les localitats que hi ha a la sala. El col·lectiu de crítics que gestiona el cinema ha escollit el film de 'La Verdad' del director japonès Hirokazu Koreeda per estrenar la nova temporada després dels gairebé tres mesos de tancament a causa del coronavirus. Aquest dijous a la tarda, els treballadors han aprofitat per adaptar la sala de cinema als requisits sanitaris precintant les butaques que no es poden fer servir. D'aquesta manera, es garanteix la distància social entre tots els espectadors.
|
Cultura
|
Cinema
|
Cuixart: "Avui, acompanyats d'un mar de roses grogues de dignitat col·lectiva". El president d'Òmnium recorda a través del seu Twitter una fotografia del Sant Jordi de l'any passat. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha desitjat bona diada de Sant Jordi "acompanyats d'un marc de roses de dignitat col·lectiva". A través del seu compte de Twitter ha recordat amb una fotografia la jornada de Sant Jordi de l'any passat. "Cultura, amor i llibertat que rememoro amb moments màgics com el de la foto", ha afegit. Cuixart, que es troba a Soto del Real des del passat octubre, ha conclòs que "cal que neixin flors a cada instant".
|
Política
|
Partits
|
Serret aposta per harmonitzar agricultura i ramaderia per aconseguir una gestió sostenible de les dejeccions. La consellera d'Agricultura ha iniciat una visita de dos dies a Dinamarca per conèixer i compartir estratègies de gestió integral de dejeccions ramaderes i fertilització orgànica. ''Catalunya, com a país, ha d'harmonitzar agricultura i ramaderia si volem aconseguir una gestió sostenible en el conjunt del territori''. Així ho ha dit aquest dijous la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, en el decurs de la visita oficial que ha iniciat a Dinamarca, on s'ha entrevistat amb experts en gestió agrària, ambiental i energètica, i amb qui ha compartit les estratègies que cada país està duent a terme en matèria de dejeccions ramaderes. Catalunya i Dinamarca són dos països molt similars pel que fa a territori i a cabana ramadera i comparteixen el compromís per reduir l'impacte ambiental de l'activitat ramadera i la contaminació dels aqüífers. Serret assegura que Catalunya té prou superfície agrària per poder fer una gestió eficient de les dejeccions basada, sobretot, en una fertilització orgànica, ''ben definida, calculada i planificada''. La delegació catalana que encapçala la consellera Serret, acompanyada per la directora general d'Agricultura, Teresa Masjuan, ha visitat també una cooperativa de la localitat danesa de Holbaek. Aquesta cooperativa està creada i formada per pagesos i es dedica a gestionar les dejeccions ramaderes com a fertilitzant per als agricultors de la zona, a partir de l'aplicació i desenvolupament de bones pràctiques agràries i ambientals en la gestió i transport de les dejeccions i en el procés de fertilització. Serret ha recordat que l'estratègia que està elaborant el Departament d'Agricultura preveu tres línies d'actuació: millora en la gestió de les explotacions agràries, innovació en les aplicacions als sòls i la millora dels sistemes de control i seguiment d'aquestes aplicacions. Segons ha explicat la consellera, aquesta estratègia ha d'incidir en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions que es generen, en una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, aplicada amb la maquinària adequada i, fins i tot, exportant els excedents de nutrients cap a zones amb menys càrrega ramadera mitjançant sistemes i pràctiques de fàcil ús per part de ramaders i agricultors.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La Farinera Coromina de Banyoles traurà dos nous productes aquest any i preveu superar els 12,5 MEUR de facturació. L'empresa invertirà mig milió d'euros en l'automatització i millores en el procés d'elaboració en els pròxims tres anys. Farinera Coromina de Banyoles, que enguany celebra el 120 aniversari des que es va crear, preveu llançar dos nous productes aquest 2017. Es tracta de la farina Empordà per fer pa de blat de moro, que sortirà en els pròxims mesos, i d'una d'ecològica que encara no han batejat. Aquesta empresa familiar que pertany al grup Agrienergia s'ha especialitzat en els últims anys en l'elaboració de farines d'"alta gamma". Aquesta aposta ha coincidit amb l'entrada ara fa quatre anys de Lluís Coromina, qui representa la cinquena generació de la família propietària del negoci i que té clar que cal apostar per "la qualitat i l'especialització" per seguir creixent i aprofitar el que anomenen la "revolució del pa", amb un consumidor més selecta i exigent a nivell de sabors i productes. El seu client principal és el flequer artesanal de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i de forma més puntual a França. L'any passat van facturar 12 MEUR i per aquest any preveuen augmentar un 5% aquesta xifra. La Farinera Coromina de Banyoles aquest 2017 està d'aniversari i suma 120 anys d'història des que el 1897 un jove Manuel Coromina va començar a molturar blat conreat al Pla de l'Estany per als forners. De les cinc referències que hi havia al catàleg fa uns anys s'ha passat a més d'un centenar en una aposta clara per l'especialització i la recerca de qualitat. Així ho defensa Lluís Coromina, la cinquena generació de la família, que des de fa quatre anys està al capdavant de la fàbrica i que ha aportat noves idees. "Fins fa uns anys el preu era el que feia decidir al client si comprava una farina o una altra però ara entren en joc altres variables molt importants, com ara la qualitat i la regularitat del producte, és a dir, demostrar que no només ets capaç de fer una farina extraordinària sinó que pots mantenir el nivell de qualitat dia rere dia perquè al forner li surti un pa igual de bo". I aquí és, segons Coromina, on es demostra el valor d'una farinera. Aquesta empresa mitjana, amb 45 treballadors, va decidir apostar per la qualitat i la innovació en veure que al mercat nacional hi havia empreses molt més grans que poden oferir una farina a preus i costos més baixos. "Hem volgut trencar el tòpic que la farina és la mateixa faci qui la faci i anar a buscar nous productes per a la fleca artesanal i en especial la farina d'"alta gamma". Seguint aquesta línia d'innovació i recerca, el juny del 2012 van inaugurar un laboratori de panificació des d'on es fan els controls de qualitat de les farines que elaboren i les proves de nous productes amb el tècnic Jérôme Foulquier al capdavant. D'aquí han sorgit nous productes, com ara la que engloba la Gamma Can Trull, amb una dotzena de varietats de farines diferents, entre les quals hi ha la Farina itàlica per a pizzes, la Farina d'espelta blanca o la integral. El producte que té més demanda en aquests moments és la Farina Pirineus que s'utilitza per fer un pa rústic o de pagès i que va ser la primera d'aquesta gamma. En aquest espai també se fan demostracions a clients o jornades de formació per aprendre a utilitzar les farines i incorporar nous productes. Aquesta especialització els ha permès "aprofitar" la "revolució del pa" que s'està vivint en els últims anys, amb un consumidor més selecta que busca un producte de qualitat i nous sabors. "És una oportunitat pel flequer artesà que en els últims anys havia vist trontollar el negoci amb la venda de pa a supermercats i gasolineres i que ara veu que els clients tornen a mirar cap a la fleca del barri" Una farina premiada i dues més a punt de sortir El 2016 ha estat un bon any ja que han aconseguit el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) en la modalitat d'agroindústria que atorga el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per la Farina Garrotxa. Està feta amb una base de sègol que van treure al mercat l'abril passat i que està tenint una bona acceptació, arribant a nous clients. Van trigar un any a aconseguir la fórmula adequada ja que un dels majors reptes era aconseguir que deixés de ser una farina amarga i difícil de treballar. Aquest primer trimestre trauran un nou producte, la Farina Empordà, feta amb una part de farina de blat de moro que també ha estat un repte d'elaboració amb més de 8 mesos de proves. I no serà l'únic perquè aquest mateix any confien presentar també una farina ecològica, un producte que té força demanda al mercat. Ja s'ha començat a parlar amb agricultors locals per conrear el blat i poder ajustar-se a tots els requisits de certificació en tot el procés. Fins ara, ja oferien una línia de farines ecològiques amb la marca Moulin de Colagne, de qui en són distribuïdors oficials. Es tracta d'una farina molturada en un molí de pedra a França que s'utilitza sobretot per a pans de tradició francesa i masses mare naturals. Amb aquest nou producte, volen oferir al client una farina ecològica pròpia feta a la demarcació. Actualment, la Farinera Corominas treballa amb una cinquantena d'agricultors de la demarcació, la majoria al Pla de l'Estany, el primer esglaó en el procés d'elaboració de la farina que continua i finalitza a la fàbrica de Banyoles des d'on es transforma el blat i es distribueix. Un 5% més de facturació i mig milió d'euros d'inversió Durant el 2016, l'empresa va facturar 12 milions d'euros (MEUR) i confia poder augmentar la xifra un 5% durant aquest exercici, és a dir, uns 12,6 MEUR. Això significa un augment del 10% en els últims dos anys, ja que el 2016 ja havia augmentat un 5% respecte el 2015. Amb 700 clients, la majoria a Catalunya, Balears i País Valencià, la fàbrica produeix 40.000 tones de blat a l'any. Dues terceres parts van destinades sobretot a l'elaboració de pa i la resta a altres productes de pastisseria, pizza o galetes. Des de fa quatre anys, a més, tenen punts de distribució a altres indrets de l'Estat, com ara Madrid i Canàries, i també s'ha començat a vendre a França. "No ens tanquem les portes a la internacionalització, però el sector de la farina és molt tradicional i estem molt enfocats en el mercat local, el de Girona i Barcelona, on històricament hem sigut més forts", afirma Coromina, que tot seguit afegeix que encara hi ha marge per créixer a nivell espanyol. El seu client potencial és el del flequer artesanal que busca un producte "d'alta gamma", sense oblidar tampoc les farines "a la carta" que elaboren als clients que els ho demanen. En el pròxim trienni, preveuen invertir mig milió d'euros en millores en els processos, com ara automatització i incorporació de nova tecnologia per seguir traient productes nous en funció de la demanda del mercat. La fàbrica de Banyoles es troba en una finca de 12.000 metres quadrats, on hi ha el molí, el laboratori-obrador, les oficines i el magatzem. No contemplen haver d'ampliar les instal·lacions a mitjà termini i si fos així, disposen d'un solar allà mateix on encara no s'hi ha construït. Tampoc preveuen ampliar la plantilla a curt termini. De fet, en els últims quatre anys s'ha passat d'uns 35 treballadors als 45 que són ara.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
TMB lamenta el rebuig a la proposta d'acord laboral de Metro. La direcció considera que el vot negatiu ha vingut provocat pel “canvi d'actitud” dels sindicats davant el text “subscrit” divendres passat. La direcció de TMB ha lamentat que la plantilla del metro hagi rebutjat la proposta per desbloquejar la negociació del conveni col·lectiu, i ha considerat que el comitè d'empresa “no ha complert” el “compromís” d'explicar “correctament” als treballadors el text, que representava “l’oportunitat” d’aplicar millores laborals “immediates” a la plantilla. La direcció de TMB metro ha volgut destacar l’actitud “incomprensible” d’alguns sindicats que havien subscrit la proposta i “se’n van desdir a les poques hores” fent “campanya activa” a favor del no. La direcció de TMB considera que cal que la presidenta de la taula convoqui els sindicats per analitzar amb quin tipus de representació volen continuar endavant en la negociació del conveni, donada la manca d’eficàcia de la fórmula actual. Els responsables de TMB han volgut destacar que des de l’inici de la negociació del conveni de Metro, l’empresa ha realitzat propostes en retribució i en contractació “en la línia de les reivindicacions plantejades pels sindicats” que suposen “avenços clars” en les condicions de treball i en els nivells d’ocupació. També ha recordat que en el curs de les diverses reunions, s’han exposat fórmules que permetessin anar “més enllà” en la millora del poder adquisitiu dels treballadors, que “no ha disminuït” en els anys de crisi perquè l’evolució salarial “ha estat sempre igual o per sobre de l’IPC”. Pel que fa a les vagues, la direcció de TMB entén que la nova campanya d’aturades resulta “innecessària i perjudicial”. També recorda que la via de la negociació serà “la més útil” per assolir els progressos en el benestar laboral i en la prestació eficaç del servei de metro.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Bona part del personal sanitari de les Garrigues es posiciona contra el projecte de la incineradora de residus de Juneda. Defensen que cal aplicar criteris de prevenció davant els efectes que podria ocasionar la planta en la salut de les persones. Una trentena de professionals sanitaris del CAP de les Borges Blanques ha signat un manifest expressant el seu rebuig a la construcció d'una planta incineradora de residus urbans al municipi de Juneda (Garrigues), en concret a les instal·lacions de Tracjusa, segons ha donat a conèixer aquest dimecres la Plataforma aturem la incineradora a Juneda. Els signants –que representen prop del 90% del personal sanitari de la comarca de les Garrigues- consideren que cal aplicar criteris de prevenció a l'hora de preservar la salut de les persones i del medi. Des la plataforma denuncien que la planta, a través de la gasificació dels residus que tracti, emetrà dioxines i furans, compostos orgànics persistents considerats potencialment cancerígens per l'OMS. L'entitat assegura que la incineradora preveu cremar anualment unes 40.000 tones de residus municipals, 20.000 dels procedents de l'àrea metropolitana de Barcelona.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Una trentena d'entitats de l'Hospitalet de Llobregat signen un manifest contra les polítiques "antisocials" de la ciutat. Han convocat una manifestació el dissabte 16 de novembre. Una trentena d'associacions veïnals, socials i col•lectius de diferents barris de l'Hospitalet de Llobregat han signat un manifest per denunciar les polítiques públiques del govern local. Rebutgen "el model ecològicament poc sostenible, especulatiu i antisocial" que, diuen, pateix la ciutat. Consideren que a causa de les polítiques públiques d'aquests últims anys, l'Hospitalet "s'ha convertit en una ciutat empobrida, amb uns serveis públics i socials saturats i infrafinançats". També denuncien la situació de veïns i comerços tradicionals que es veuen "expulsats pel preu del lloguer i de l'habitatge nou; pels bancs, els fons voltor i el turisme que gentrifica els barris". Les entitats han convocat una manifestació el proper 16 de novembre. El manifest conjunt acusa el govern local d'actuar "d'esquenes als veïns" i de fer una gestió "fosca amb total manca de transparència". Entre les denúncies d'aquest moviment social, hi ha l'abandonament del patrimoni local que, afirmen, ha arribat a "situacions irreversibles". També critiquen la gestió del Pla de l'Arbrat que "promou la tala d'arbres en nom de l'accessibilitat, però que permet que l'espai públic sigui envaït per negocis privats". Aquesta trentena d'entitats i associacions assegura en el seu manifest que l'Hospitalet és "una ciutat que resulta hostil pels seus habitants, principalment per a les persones amb diversitat funcional". Per solucionar els problemes que creuen que té la ciutat, el manifest proposa una moratòria urbanística als barris del nord de la ciutat, ja que és on hi ha més densitat de població i, afirmen, "una manca d'espais públics sense edificar". Demanen també un Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT); l'ampliació urgent del parc d'habitatge social, la paralització del PDU Granvia-Llobregat i del Pla Cosme Toda i la "màxima preservació, recuperació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic natural, agrari, industrial i cultural" de l'Hospitalet de Llobregat. Les entitats impulsores d'aquest manifest han convocat una manifestació pel dissabte 16 de novembre a les 11 del matí, amb el lema 'Un altre Hospitalet és possible'. La marxa sortirà des de Can Trinxet i acabarà a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.
|
Societat
|
Moviments socials
|
AMPLIACIÓ:Augmenten un 62% els robatoris durant les Fires de Sant Narcís respecte l'any passat. La majoria són de mòbils d'alta gamma i l'ajuntament reconeix que és "l'assumpte pendent" a resoldre. Els robatoris durant aquesta edició de les Fires de Sant Narcís de Girona han augmentat un 62% respecte el 2015. Dels 112 furts que es van registrar ara fa un any, s'ha passat a 182 aquest 2016. La majoria de robatoris són de mòbils d'alta gamma, tot i que també hi ha carteres i altres objectes de valor. La regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, ha reconegut que aquesta pujada els posa en alerta i diu que és "l'assumpte pendent" que té a resoldre la policia amb vistes a l'any vinent. Amb tot, el cap de la Policia Municipal de Girona, Joan Jou, ha destacat que aquest increment de robatoris també ha comportat un major nombre de detencions, i és que enguany se n'han fet 43 per les 26 del 2015, el que suposa un augment d'un 65%. Jou ha explicat que van detectar el problema dels robatoris de mòbils el primer cap de setmana, i que a partir d'aquell moment van incrementar la vigilància. Jou també ha explicat que la majoria de robatoris han estat a la zona de les barraques. Els mòbils d'alta gamma han estat el gran objectiu dels lladres durant les Fires de Sant Narcís. De fet, els robatoris d'aquests dispositius expliquen el substancial augment del 62% de denúncies per furts que hi ha hagut aquest any, i que s'han focalitzat sobretot en la zona de les barraques. En aquest sentit, la regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, ha reconegut que "és un repte i una línia de treball" que han de seguir per intentar reduir aquesta xifra l'any que ve. Tanmateix, aquest augment de robatoris s'ha traduït en més detencions. Enguany se n'han fet 43 de les quals 33, han estat per furts. El cap de la Policia Municipal de Girona, l'inspector Joan Jou, ha explicat que van detectar el problema durant el primer cap de setmana, i això els va fer augmentar les mesures de seguretat la resta de dies. Gràcies a això, la policia ha pogut identificar alguns dels lladres després que intentessin vendre els dispositius mòbils a través de plataformes d'Internet. Tot i lamentar aquest augment en els robatoris, tant Paneque com Jou demanen relativitzar les dades i tenir en compte que alguns dies s'han arribat a acumular més de 10.000 persones a la zona de la Copa. Baixen les alcoholèmies D'altra banda, des de l'ajuntament destaquen que en dels aspectes més positius ha estat la reducció de conductors que han enxampat beguts. Dels 41 positius per alcoholèmia de l'any 2015 s'ha passat a 19 aquest any. Això suposa una reducció d'un 60%, malgrat que la policia ha fet més proves d'alcoholèmia que mai. En concret, durant els nou dies de festes, s'han realitzat 447 proves, una quarantena més que l'any passat. Paneque s'ha mostrat "molt satisfeta" d'aquesta dada, que segons valora, va associada a la reducció d'un 21% de la sinistralitat a la carretera. Un altre aspecte positiu ha estat la baixada pel que fa a les actes aixecades per consum de drogues a la via pública. En total, aquest any la policia n'ha fet 140, 34 menys que l'any passat. Segons Paneque, una de les claus d'aquesta baixada tant en el consum d'alcohol com de drogues ha estat la feina preventiva que s'ha fet des de l'ajuntament tant a les escoles com al carrer. Malgrat tot, aquest any s'han atès a vuit menors després d'haver consumit alcohol. La venda ambulant ha estat un altre dels aspectes més vigilats per la policia, després que el 2015 es disparés el nombre de denúncies. La pressió policial també ha tingut el seu efecte, i les denúncies han caigut prop d'un 40%. Jou ha explicat que aquesta era una qüestió que els preocupava des de fa anys. "No volem que Girona es converteixi en un lloc de venda ambulant, com passa a altres llocs de Catalunya", ha comentat. Una sola denúncia per agressió sexual Una de les apostes de l'Ajuntament de Girona en aquestes Fires de Sant Narcís ha estat en contra de la violència sexista, a través de la campanya 'No és no' per tal d'evitar les agressions i abusos sexuals. En aquest sentit, la policia ha rebut una única denúncia d'una noia que ha patit una agressió, però no han volgut donar més detalls, ja que es continua buscant el responsable. El que també preocupa a l'ajuntament és l'augment d'agressions que hi ha hagut aquest any. De les sis del 2015 s'ha passat a 18 aquest any. Jou ha explicat que no hi han més baralles. "Són discussions, però no hi ha hagut més baralles", ha comentat l'inspector. Amb tot, la Creu Roja va atendre 84 persones els nou dies de festa. Col·laboració amb Mossos d'Esquadra El desplegament policial durant les Fires de Sant Narcís fa necessària la col·laboració entre la Policia Municipal i els Mossos d'Esquadra. En concret, els mossos es concentren a la zona de la Copa, a les barraques, mentre que la policia gironina es centra a les fires, a més de donar suport en la majoria d'actes que es fan a d'altres llocs de la ciutat com el correfoc, la pujada del pilar de la Catedral o la Cercavila de gegants. Durant els dies de Fires, la Policia Municipal ha destinat 4.715 hores a regular el trànsit, a fer complir les ordenances i a dispositius específics. Això suposa el 77% de les hores que ha fet el cos. El 23% restant (1.422) s'han destinat a col·laborar en temes de seguretat amb els Mossos d'Esquadra.
|
Societat
|
Policial
|
El Govern subscriu un acord de col·laboració per a l'intercanvi d'artistes d'arts visuals amb Baden-Württemberg. L'objectiu és oferir oportunitats d'ampliar el treball en xarxa a nivell internacional i fomentar la creació cultural. El Govern ha aprovat aquest dimarts subscriure un acord de col·laboració amb el Goethe-Institut per a l'intercanvi d'artistes d'arts visuals entre Catalunya i Baden-Württemberg durant l'any 2017. Segons l'Executiu, l'objectiu del conveni és fomentar l'intercanvi entre els artistes dels dos territoris arran de l'augment dels intercanvis d'experiències culturals i educatives entre els països de la Unió Europea, oferir oportunitats d'ampliar el treball en xarxa a nivell internacional i fomentar i difondre la creació cultural. L'intercanvi consistirà en l'estada en residència de dos artistes alemanys a Barcelona durant els mesos de setembre i octubre i en l'estada també en residència de dos artistes catalans a Stuttgart durant els mesos de juny i juliol i en la presentació de l'obra de tots quatre artistes en una exposició al final. Els artistes alemanys faran la seva residència al centre de creació i recerca català Hangar a Barcelona, mentre que els artistes catalans faran la seva residència als dos centres de creació alemanys, la Fundació de les Arts (Kunststiftung) i l'Associació de les Arts (Kunstverein) Baden – Württemberg a Stuttgart. La selecció dels artistes becats es realitzarà segons els mecanismes establerts per les institucions receptores i d'acord amb les institucions impulsores. En el marc d'aquest acord, el centre d'Arts Santa Mònica, en col·laboració amb el Goethe-Institut i Hangar, organitzarà una exposició dels artistes becats.
|
Cultura
|
Arts
|
Andorra Airlines connectarà l'aeroport de la Seu amb Madrid, Palma, Porto, París i Londres. Els vols començaran el mes d'abril i la freqüència serà setmanal. La nova companyia aèria Andorra Airlines vol connectar l'Aeroport d'Andorra-La Seu amb els de Madrid, Palma de Mallorca, Porto, París i Londres. L'inici dels vols regulars serà durant el mes d'abril i la freqüència serà setmanal. La companyia està convençuda que "per la comarca de l'Alt Urgell i Andorra l'aerolínia és una bona notícia". El president de la línia aèria, Jordi Soriano, imputat pel cas Mercuri, ha manifestat que "no crec que la meva situació afecti a la imatge de la companyia i si així ho fes m'apartaria i seguiria com a accionista". Andorra Airlines preveu unes 500 operacions i transportar uns 24.000 passatgers durant el primer any. Soriano ha explicat que la línia neix amb dos objectius, el d'unir Andorra i el Pirineu amb la resta de l'estat i d'Europa i portar gent a Andorra i la Seu d'Urgell i que els seus habitants puguin viatjar sense haver de desplaçar-se a Lleida o Barcelona amb les incomoditats que això comporta. Els bitllets, que es comercialitzaran a través de la plataforma Amadeus, oscil·laran entre els 102 euros el trajecte d'anada a Madrid i els 214 el trajecte a Londres. La companyia operarà amb dos models d'avions d'última generació un ATR42 amb capacitat fins a 40 passatgers i un ATR70 amb capacitat de fins a 70 passatgers. En una primera fase aquests avions seran de lloguer per amb un marge de tres anys adquirir cinc aeronaus pròpies. En aquest sentit, Soriano, ha assegurat que "l'objectiu final d'Andorra Airlines és treballar amb avions propis i personal propi". Des de la línia aèria s'ha agraït el suport de les dues administracions, tant govern d'Andorra com de la Generalitat, per la complicitat per a fer el seu projecte possible. Entre la complicitat destaca el suport per facilitar que cada vol tingui una connexió amb la Seu i Andorra mitjançant un llançadora d'autobusos. Soriano ha explicat que la inversió inicial per posar en marxa l'empresa ha estat de 45 milions d'euros i que ja s'està treballant amb nous acords.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El passeig de Can Feu es reobre definitivament al trànsit el proper dilluns. Ja s'han instal·lat els senyals de trànsit, els semàfors i la il·luminació. El passeig de Can Feu de Sabadell s'obrirà definitivament al trànsit el proper dilluns, 4 de febrer, un cop han acabat les obres d'integració urbana a causa del soterrament de les vies de FGC que dividien els barris de Can Feu i Gràcia. Els treballs han permès modificar els rasants del carrer per permetre que les vies del tren passessin per sota, i no en un pas elevat com ho feien fins ara. D'aquesta forma s'ha guanyat un nou espai públic que era inexistent: la llosa que cobreix les vies, que seran la base del nou parc longitudinal d'entrada a la ciutat. Actualment ja s'han instal·lat els senyals de trànsit, els semàfors i els elements d'il·luminació. L'obertura d'aquest passeig dona fi a un llarg procés de reivindicació de l'Ajuntament de Sabadell i dels veïns i veïnes, des de l'inici de les obres del perllongament, per tancar una de les fractures urbanes més importants de la ciutat i restablir la continuïtat de la trama urbana en superfície. La solució final ha estat elaborada per una Taula Tècnica ciutadana pel Soterrament, creada a tal efecte per l'Ajuntament, amb participació de diverses entitats municipals, associacions de veïns i tècnics municipals i de la Generalitat. Les obres han consistit en la cobertura de 375 metres de la línia ferroviària, des del carrer de Sobarber fins al passeig de Can Feu; i la nova ordenació de la urbanització en superfície. Els treballs han estat molt complexos, atès que s'han hagut de compaginar majoritàriament amb el funcionament normal de la línia S2 de FGC, excepte en un tall puntual que es va produir el passat estiu i que va ser restituït al setembre del 2018. Els treballs han consistit en l'execució de pantalles, excavacions, muntatge de vies i noves instal·lacions. Tot això ha permès disposar d'una àmplia plataforma per construir a sobre el futur parc verd de Can Feu Gràcia de gairebé una hectàrea de superfície. També possibilita connectar l'espai verd a peu pla amb el parc de Can Feu i visualitzar el castell, a més de pacificar la mobilitat en l'àmbit, tot donant prioritat als vianants, i la plantació d’arbratge allí on la infraestructura ho permeti. Nou passeig Pel que fa al nou passeig de Can Feu, s'ha executat la millora de l'espai públic amb criteris ambientals de mobilitat sostenible i eficiència energètica; s'hi han eixamplat les voreres existents en ambdós costats; s'hi han construït 216 metres de carril bici; s'hi han instal3lat elements d'il·luminació, senyals de trànsit i s’hi han plantat 27 lledoners. Els treballs de cobriment han tingut un cost aproximat de 19 milions d’euros, que se sumen als més de 430 milions invertits per la Generalitat de Catalunya per fer el perllongament de la línia del tren a Sabadell. Aquest dimarts s'han obert els dos passos que comuniquen ambdues bandes del barri de Can Feu, per damunt de la nova llosa que tapa les vies dels FGC.
|
Economia
|
Urbanisme
|
AMPLIACIÓ:El BBVA empitjora les previsions per al PIB català i calcula que s'enfonsarà un 12%. L'entitat pronostica que es podrien perdre 110.000 llocs de treball entre aquest any i el que ve. El darrer informe 'Situació Catalunya' del BBVA Research conclou que l'economia catalana podria caure fins a un 12% aquest any com a conseqüència de la pandèmia, davant el 9% previst fa uns mesos, per després créixer un 7,4% el 2021, mentre que les taxes d'atur es mourien entre el 14,4% aquest any i el 14,6% el que ve. Així ho ha apuntat l'economista en cap de BBVA Research a l'Estat, Miguel Cardoso, que també ha destacat que es podrien destruir 110.000 llocs de treball entre el 2020 i el 2021. A més, ha subratllat el cas de Lleida, on l'impacte en l'ocupació ha estat menor per la major dependència del sector primari en comparació amb la resta de demarcacions, més vinculades al turisme i a l'hostaleria. Així mateix, l'informe conclou que la caiguda de la despesa s'ha concentrat més en béns fabricats a l'Estat que en les importacions arran del confinament, ja que segons Cardoso ha portat a algunes famílies a renovar electrodomèstics, ordinadors o mobiliari, uns tipus de productes que majoritàriament no es fabriquen a l'Estat. Aquest, pel BBVA, és un dels factors que ha contribuït a aquesta revisió, juntament amb el fet que el distanciament social i polítiques de prevenció s'allarguessin més enllà de vuit setmanes; l'elevada dependència del turisme –amb descensos del 90% i 100%, i les revisions a la baixa dels creixements a Espanya i Europa que també impacten en l'economia catalana. Cardoso ha puntualitzat, a més, que l'estudi no té en compte el recent enduriment de les restriccions a Barcelona. En total, l'entitat calcula que la despesa de les llars catalanes va retrocedir entre un 25% i un 30% pel descens del consum en sectors com l'oci, el turisme i la restauració, mentre que per contra es va detectar un increment dels productes d'alimentació i dels serveis relacionats amb la salut, juntament amb la tecnologia. Segons Cardoso, la recuperació està sent "bastant intensa" fins ara, un fet que l'ha sorprès positivament després que en les pitjors setmanes de la pandèmia l'activitat caigués a Catalunya entre un 30% i un 50%. En aquest sentit, de cara el segon semestre es podria recuperar dues terceres parts del que s'ha perdut durant aquesta crisi, ha dit. Tot i això, ha comentat que no s'arribaria als nivells del 2019 "en anys" i que seria "sorprenentment positiu" que ja fos el 2022. En termes d'ocupació, el BBVA calcula un descens del 4,5% en el conjunt dels dos anys, que segons Cardoso, tot i ser una mala dada i el "drama de la desocupació" és un "avançament" respecte recessions anteriors, quan havia estat del 12%, ha dit. "És una dada dolenta, dramàtica i pot portar a una recuperació menys equitativa", ha subratllat l'economista en cap del BBVA Research, que també estima que el 20% de les persones que ara estan incloses en un ERTO podrien acabar en un ERO. D'altra banda, Cardoso ha subratllat que en el cas de la demarcació de Lleida la caiguda de l'ocupació ha tingut un impacte menor per la seva major vinculació amb el sector primari i l'alimentació, com a servei essencial, davant els altres demarcacions que tenen més dependència al turisme i al sectors dels serveis i l'hostaleria. L'economista en cap de BBVA Research també ha apuntat la "incertesa" al voltant de la malaltia com un dels riscos per a l'economia. Cardoso, però, ha celebrat que s'entreveuen "escenaris una mica més positius" davant la possibilitat de tenir una vacuna el 2021 o el que ve, juntament amb el "compromís" dels governs a favor de polítiques per mantenir l'ocupació, l'actuació dels bancs centrals i més recentment l'acord per al fons europeu de reconstrucció. Altres riscos que ha mencionat l'economista en cap de BBVA Research a l'Estat és l'alta temporalitat dels contractes, del 20%, ja que són moltes persones en "situació fràgil" o l'elevat percentatge de petites empreses, que tenen "menys múscul i menys capital humà". Respecte la pròrroga dels ERTO fins el 30 de setembre, Cardoso ha afirmat que és una mesura "adequada" si bé s'ha mostrat partidari de plantejar un "millor ús" dels recursos, com per exemple intentar "redirigir" els treballadors de sectors que no tornarien a tenir feina en 2 o 3 anys o ajudar empreses que mostrin signes de recuperació davant d'altres condemnades a la insolvència.
|
Economia
|
Finances
|
Blocs de formigó, jardineres i més agents al carrer, mesures dels municipis turístics per protegir-se d'atemptats. Alguns ajuntaments ja debaten com incorporar elements de seguretat en el disseny urbanístic. Més presència policial als carrers o protegir accessos a zones concorregudes amb elements com tanques de formigó o jardineres. Són algunes de les mesures que han posat en marxa municipis turístics de Catalunya per protegir-se d'eventuals atemptats. Alguns d'ells ja van prendre mesures de seguretat arran d'atemptats com el de Niça, però altres les han reforçat després de l'atac a les Rambles de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils d'aquest agost. Mentre algunes localitats només preveuen accions en esdeveniments puntuals, altres ja obren el debat de quins canvis caldrà plantejar en l'urbanisme del nou espai públic de les ciutats per incorporar aquests elements. Cambrils manté un control fix davant del Club Nàutic A Cambrils, una dotació dels Mossos d’Esquadra manté un control fix al davant del Club Nàutic, just al lloc on es va produir l’atemptat del 18 d’agost a la matinada. L’Ajuntament, per la seva banda, no ha col·locat tanques addicionals a la zona del passeig, que fa anys que disposa de pilones metàl·liques que separen la calçada de la zona de vianants. L’alcaldessa, Camí Mendoza, ha explicat a l’ACN que, des que es va incrementar el nivell d’amenaça terrorista, el consistori reforça amb tanques i amb més presència policial els actes multitudinaris com els de la festa major, concerts, festivals i fires. “Per una qüestió de prevenció sempre es prenien mesures, però ara ho hem reforçat una mica més”, ha explicat Mendoza. De fet, el passat cap de setmana el consistori va instal·lar nombroses tanques de formigó a l’entorn dels actes de la festa major. “És per la tranquil·litat de tots. Fa pocs dies de l’atemptat i és important que la ciutadania palpi que s’està vetllant per la seguretat dels veïns i visitants”, ha afegit l’alcaldessa. Calella es replanteja l'urbanisme "amable" Calella va ser un dels municipis que l'endemà mateix dels atemptats ja va adoptar mesures per protegir els carrers més concorreguts del centre, reforçant el patrullatge de la Policia Local i instal·lant blocs de formigó a la zona de vianants de la Riera Capaspre i també als accessos oberts del carrer Església. D'altra banda, la resta de l'entramat del casc urbà ja comptava prèviament amb altre tipus d'impediments, com pilones, jardineres o papereres per barrar el pas de vehicles. El regidor de Seguretat i Mobilitat de Calella, Albert Torrent, assegura que si bé fins ara l'urbanisme es pensava des de la "supressió total de barreres" per fer-lo més senzill i amable, els atemptats de Barcelona representaran un canvi de paradigma. A partir d'ara, afirma Torrent, quan es pensi en el disseny d'un nou espai públic ja s'hauran de preveure tot aquest tipus de mesures per minimitzar el risc de que es produeixin fets com els de les Rambles. Sitges vol blindar el casc antic A Sitges, ja abans dels atemptats la Policia Local havia instat el govern municipal a instal·lar pilones hidràuliques per blindar l'accés al casc antic. "Abans era per pacificar el trànsit, ara és per una qüestió de seguretat", explica el sergent Vicenç Cardona, defensant que també caldria desplegar un sistema de lectura de matrícules. Des del consistori, asseguren que la previsió és actuar "a mig termini" però asseguren que "si cal posar pilones a algun lloc amb immediatesa, així es farà". El pressupost 2018 incorporarà una partida per implementar aquests elements. Mentrestant, el sergent sosté que cal aplicar mesures puntuals que evitin el trànsit al casc antic i aposta per l'ús de barreres de formigó tipus 'New Jersey' en esdeveniments multitudinaris, com el Carnaval. Cardona lamenta que aquest any no s'utilitzessin aquestes tanques perquè la Direcció General de la Policia "no ho considerava necessari", però sosté que l'any vinent seria "recomanable" fer-ho per evitar possibles atemptats com el de les Rambles. De fet, durant la Festa Major de l'any passat i d'aquest any sí que se n'han instal·lat. Tanques a Tarragona i Salou A Salou, l’Ajuntament ha instal·lat diverses tanques de formigó al passeig Jaume I per evitar l’accés de vehicles pels vials que donen accés als aparcaments. També s’han col·locat bancs de formigó al carrer Saragossa per protegir aquesta cèntrica zona de vianants. A la ciutat de Tarragona, l’Ajuntament ha situat tanques a la Rambla Nova per blindar les coques centrals i també n’ha instal·lat al concorregut mercadet de Bonavista. Altres municipis del territori com Reus i Calafell també han implementat mesures físiques de seguretat a les zones del centre. Platja d'Aro debat com reduir l'impacte visual A dos grans municipis turístics de la Costa Brava, Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) i Lloret de Mar (Selva), les alarmes ja van saltar després de l'atemptat de Niça, quan vau veure el risc potencial que podien tenir. A Platja d'Aro, a més, cal sumar-hi la 'flashmob' del pànic del 2 d'agost del 2016, quan es va confondre l'activitat amb una amenaça terrorista. Per això, ja van tirar endavant algunes iniciatives, com formar els comerciants sobre com reaccionar en cas d'emergència. "Han de tenir la suficient capacitat per a calmar la gent perquè tots vagin a la part més profunda del local, mai a l'alçada del vidre, i en cas que tinguin persiana, abaixar-la", explica el cap de la Polcia Local, David Puertas. Els atemptats de Barcelona i Cambrils, però, han fet adoptar mesures extraordinàries. Platja d'Aro ha reforçat el nombre d'agents al carrer -entre quatre i cinc patrulles més en les hores de màxima afluència- i ha instal·lat tanques New Jersey a una quinzena de punts susceptibles del municipi, com a les entrades del Passeig Marítim i a l'avinguda principal del municipi. La idea és mantenir aquestes barreres físiques tot l'any. Per aquest motiu han creat un grup de treball amb tècnics d'urbanisme i el Departament de Cultura per buscar la manera de substituir, a la llarga, les tanques de ciment "per algun tipus d'escultura amb capacitat suficient d'aturar un vehicle en cas que vulgui entrar", detalla Puertas. La intenció és reduir l'impacte visual. Lloret de Mar, mesures per reforçar la percepció de seguretat A Lloret de Mar també han instal·lat aquestes tanques, a banda de jardineres de ferro que se sumen al control electrònic de les pilones d'accés al casc antic del municipi. De moment, les tanques hi seran fins al 30 de setembre i després serà la comissió de seguretat municipal qui decidirà si les mantenen a més llarg termini i de quina manera. Tot i que la decisió no està presa, el cap de la Policia Local, Joaquim Martín, recorda que "són elements extraordinaris i invasius" que van lligats a la "percepció de seguretat". Al municipi, de fet, les tanques ja les havien fet servir prèviament en esdeveniments multitudinaris, com per exemple el carnaval. Martín insisteix que, a banda de prevenir la delinqüència i possibles atacs amb furgonetes, aquestes tanques serveixen, sobretot, per reforçar la percepció de seguretat. Altres poblacions turístiques, com Roses (Alt Empordà), després dels atemptats van reforçar el nombre de patrulles als punts febles i actualment estan elaborant un estudi per detectar on cal posar pilones. De moment, ja han previst encarregar-ne més i també fan servir cubs de ciment a l'entrada del mercat ambulant. Terres de l'Ebre: mesures en esdeveniments puntuals A les Terres de l'Ebre, de moment, cap dels municipis més turístics han decidit prendre mesures de seguretat permanents però no descarten fer-ho en esdeveniments puntuals. És el cas de Tortosa que durant les festes majors passades, els primers dies de setembre, va disposar de blocs de formigó i vehicles policials travessats als carrers d'accés a l'avinguda principal on hi havia un gran volum de gent celebrant des del correfoc, a l'ofrena o el cos iris. Des de l'Ajuntament s'apunta que han estat mesures extraordinàries pels atemptats i que només les repetiran en esdeveniments amb grans concentracions de persones al carrer. En municipis ebrencs més costaners, de moment, tampoc s'ha previst cap actuació ja sigui perquè la geografia del municipi ho dificulta o perquè la temporada estival acaba i es valorarà més endavant què fer l'any vinent. La façana marítima de l'Ametlla de Mar, per exemple, té una distribució que no afavoreix la instal·lació de pilones o elements de seguretat contundents; altres municipis com Alcanar (Montsià) estudiaran i escoltaran les recomanacions policials per si cal dur a terme alguna actuació extraordinària de cara la temporada d'estiu vinent o en alguns esdeveniments de festes majors. Jardineres a les zones de vianants de Lleida Ja el dissabte després dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'Ajuntament de Lleida va instal·lar jardineres als accessos a l'Eix Comercial per reforçar la seguretat. La Paeria s'ha basat en les recomanacions del Ministeri de l'Interior i ha hagut de fer canvis al sistema de càrrega i descàrrega de la zona que han derivat en algunes queixes per part dels transportistes. La setmana passada, el 29 d'agost, aquesta mesura es va ampliar a la Zona Alta, que és un altre gran punt de carrers per a vianants de la capital del Segrià. Allà també ha calgut replantejar de forma important les àrees de càrrega i descàrrega així com també dels accessos per als vehicles de serveis d'emergències. Manresa i Vic reforcen la seguretat en punts concorreguts A les comarques centrals els municipis de Manresa i Vic han optat per reforçar la seguretat en punts molt concorreguts i de gran concentració de gent com són el Passeig Pere III de la capital del Bages i la Plaça Major de la capital d'Osona. En el cas de Manresa, el consistori ha instal·lat grans jardineres a les zones reservades a vianants d'una de les principals artèries de la ciutat. A més, durant els dies de la Festa Major també es van col·locar barreres de seguretat del tipus 'New Jersey' en diferents punts on hi havia una gran concentració de gent. A Vic, l'Ajuntament va decidir instal·lar blocs de formigó a una de les entrades de la Plaça Major. Concretament a l'accés pel carrer Verdaguer, l'únic per on hi acostumen a passar cotxes. Aquesta mesura, però, només està pensada pels dies de mercat o quan hi ha activitats a la plaça. Precisament a Vic s'hi va localitzar una de les furgonetes llogades per la cèl·lula terrorista de Ripoll.
|
Societat
|
Policial
|
L'afluència de clients al comerç de proximitat es redueix fins a un 30%, segons Barcelona Comerç. Les vendes cauen un 25% a la meitat dels locals i gairebé un terç d'establiments registra una caiguda de fins al 50%. Un mes després del retorn a l'activitat comercial sense cita prèvia, l'afluència de clients al comerç de proximitat ha caigut entre un 10% i un 30% a la capital catalana en comparació a les xifres prèvies a la pandèmia, segons Barcelona Comerç. Aquesta situació ha provocat també una davallada de les vendes, que s'han reduït en un 25% a pràcticament la meitat dels locals. En el 30% dels establiments, els ingressos han caigut entre un 25% i un 30%, mentre que només en un 24% dels casos l'activitat s'ha mantingut respecte als mesos previs al decret de l'estat d'alarma. Amb tot, un 3,3% del comerç ha tancat definitivament durant aquest període, una xifra que podria arribar a entre el 10% i el 15% fins a finals d'any. "Si les vendes durant la tardor i la campanya de Nadal no van bé i no es prenen ja decisions estructurals a favor del comerç de proximitat, a la vegada que mesures reals i accessibles per compensar les pèrdues del sector, aquest percentatge podria augmentar fins a un 30%", ha advertit el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell. En la majoria dels comerços, un 76% dels casos, l'afluència de compradors ha disminuït un 20% en comparació amb les setmanes prèvies a la pandèmia. Mandri, Fabra Centre, Poble Sec – Paral·lel o Sagrada Família són els eixos comercials que han registrat caigudes més importants de clients, amb percentatges entre el 25% i el 30%. Els carrers de Cor d'Horta i Sants han registrat davallades d'entre un 10% i un 15%. Amb tot, el 91% dels comerços ha obert durant el primer mes de tornada a l'activitat. Les cues que provoca la limitació d'aforament a l'interior dels comerços i la desinfecció i quarantena dels productes són, segons els comerciants, les mesures de seguretat que més dificulten el normal desenvolupament de l'activitat a les botigues.
|
Economia
|
Comerç
|
El Govern aprova el decret perquè els infermers s'acreditin per dispensar alguns medicaments. Preveu un sistema més àgil per al personal de centres del sistema públic de salut. El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret perquè els més de 45.000 infermers de Catalunya puguin acreditar-se per indicar i dispensar alguns medicaments i productes sanitaris, els que no estan subjectes a prescripció mèdica. Per aconseguir l'acreditació, d'acord amb decret estatal, caldrà complir dos requisits: tenir el títol de Grau d'Infermeria o equivalent i acreditar un mínim d'un any d'experiència o haver superat un curs d'adaptació gratuït que està elaborant el Departament de Salut amb el Consell de Col·legis d'Infermeres de Catalunya. A més, es preveu un sistema d'acreditació extraordinari i més àgil per als que treballin en centres del sistema públic de salut de Catalunya, i que serà coordinat pels propis centres assistencials. L'acreditació podrà per a cures generals o per a especialitzades. Des del moment que l’obtinguin ja podran dispensar medicaments no subjectes a prescripció mèdica. Això suposa un ventall de més de 4.700 productes sanitaris finançats, com ara apòsits, gases i bosses d’ostomia, i més de 1.000 medicaments que no necessiten prescripció d'un metge, la gran majoria dels quals no estan finançats. Tots els tràmits per acreditar-se seran electrònics i hauran de ser els mateixos professionals els que els sol·licitin. Ara bé, com que la major part dels infermers a Catalunya ho fan en el sistema públic de salut ‒uns 30.000 aproximadament‒, el decret preveu un procediment extraordinari i més àgil per aquests professionals durant els primers quatre mesos després de la seva entrada en vigor. En concret, els que portin més d'un any treballant en un centre del sistema SISCAT no s’hauran de preocupar de tramitar la seva sol·licitud, ja que seran els propis centres els que faran els tràmits, amb el consentiment previ dels professionals. D’aquesta manera, es preveu tenir-los tots acreditats abans d'acabar l’any. El procés de tramitació anirà a càrrec de l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i Coneixement, i culminarà amb una resolució final en un termini màxim de 6 mesos de la Direcció General de Professionals de la Salut del Departament de Salut. En el cas dels infermers que treballin a centres del SISCAT, l’ordre de dispensació infermera dels medicaments i productes sanitaris s’incorporarà a la recepta electrònica, integrada en el pla de medicació del pacient. Per poder-la fer efectiva, el Servei Català de la Salut (CatSalut) completarà l’adequació de l’aplicatiu informàtic de la recepta electrònica en els propers mesos. Pel que fa a les actuacions amb medicaments subjectes a prescripció mèdica ‒que són la majoria de medicaments que els infermers utilitzen en les seves pràctiques professionals quotidianes‒, encara s’està pendent que el Ministeri aprovi els protocols i guies de pràctica assistencial en què s’ha d’emmarcar l’ús d’aquests medicaments per part dels infermers.
|
Societat
|
Salut
|
Joan Coma: “M’han retirat el passaport però en tindré un deu nou d’aquí a un any”. El regidor de la CUP de Vic defensa la desobediència civil no violenta davant situacions d’injustícia com la seva. El regidor de la CUP de l’ajuntament de Vic, Joan Coma, ha defensat “la desobediència civil no violenta” davant situacions com la que ha viscut les últimes hores. El van detenir aquest dimarts i ha estat traslladat a l’Audiència Nacional per declarar davant el jutge Ismael Moreno per un presumpte delicte d’incitació a la sedició. “La desobediència és una eina legítima i democràtica en situacions d’injustícia”, ha exclamat Coma davant els periodistes, per afegir que així ho ha expressat en la seva declaració al jutjat. El regidor de la CUP també s’ha referit a la mesura cautelar que ha imposat el magistrat de l’Audiència Nacional a petició de la Fiscalia: “M’han retirat el passaport però en tindrem un de nou d’aquí a un any”. Joan Coma ha sortit de les dependències judicials passada la una del migdia després d’una compareixença d’uns 45 minuts i d’una espera de més de dues hores per conèixer la resolució del jutge.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Els Mossos d'Esquadra començaran a utilitzar les pistoles elèctriques a finals de gener a Girona. Es preveu que el desplegament de les Taser es completi a la resta del territori entre el març i l'abril. Els Mossos d'Esquadra de la Regió Policial de Girona seran els primers d'incorporar les pistoles elèctriques, a finals de gener, i els comandaments que les podran utilitzar ja estan rebent la formació, segons ha avançat aquest dilluns 'La Vanguàrdia' i han confirmat fonts policials a l'ACN. La previsió és que entre el març i l'abril es completi el desplegament de les pistoles elèctriques, més conegudes com a Taser, a la resta de regions policials. Les podran utilitzar el cap de torn o bé el comandament que el substitueixi o l'agent que n'assumeixi les funcions. Els mossos que hagin d'utilitzar una Taser portaran sempre una càmera que enregistrarà l'actuació i el vehicle policial estarà equipat amb un desfibril·lador. Els Mossos incorporen 134 Taser, de les quals unes 120 entraran en funcionament; la resta servirà per a les formacions. Les pistoles elèctriques ja tenen calendari d'implementació després d'una llarga reivindicació dins el cos i sobretot dels sindicats policials. Les primers a utilitzar-les seran les comissaries de la Regió Policial de Girona i després s'estendran a la resta de territori. A l'abril, segons les previsions dels Mossos d’Esquadra, el desplegament s'hauria d'haver completat. En les propers mesos es formaran els caps de torn, que són els que les podran utilitzar, així com altres agents dels escamots que els substitueixin o en puguin assumir les funcions. En total, rebran la formació entre 1.550 i 1.600 agents. Una llarga reivindicació dels sindicats Els sindicats dels Mossos d'Esquadra defensen de forma unànime l'ús de les pistoles elèctriques en situacions complexes per evitar lesions i desenllaços fatals. La mort de Juan Andrés Benítez és un dels casos que es va posar sobre la taula en el Grup de treball que va debatre l'ús de les Taser al Parlament fa més d'un any i mig. Un dels arguments més esgrimits és que fins ara els Mossos no disposaven de cap arma intermèdia entre la defensa i l'arma de foc. La portaveu de SAP-FEPOL, Imma Viudes, valora que les Taser són una arma "no letal" i una "eina molt garantista", ja que els agents que la podran utilitzar estan rebent la formació "adient" i cada vegada que es desenfundi la pistola, un dispositiu enregistrarà l'actuació; una gravació que donarà "seguretat jurídics tant al policia com al ciutadà". El Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) sospesa en un comunicat que si bé "no és ideal que només hi hagi una Taser per servei i més en les grans distàncies territorials que algunes comissaries comprenen”, sí que és "un inici". "És la manera d'introduir aquesta eina a Mossos i estem més que convençuts que a mesura que se'n vegin les virtuts i com evitar ferides que es provoquen en el cos a cos per reduir una persona, s'ampliarà el número de Taser per comissaries", assenyalen. El portaveu del sindicat USPAC, Josep Miquel Milagros, coincideix a desatacar que és una eina "molt necessària" però que és insuficient que només la puguin utilitzar els caps de torn i per això demana que es doti almenys d'una pistola elèctrica cada patrulla operativa. La Comissió d'Interior del Parlament va aprovar el juliol del 2016 la incorporació de les pistoles elèctriques per part dels Mossos d'Esquadra i a reservar-ne l'ús per a situacions "molt específiques" i considerades d'"alt risc". La comissió va donar llum verda a utilitzar-les davant "una amenaça amb arma banca i altres objectes contundents per persones alterades i violentes –sota efectes d'alcohol, substàncies estupefaents i malalts mentals". Precisament l'ús de les pistoles Taser amb persones alienades havia estat una de les qüestions més controvertides al llarg de les sessions del grup de treball que va examinar l'ús d'aquestes armes.
|
Societat
|
Policial
|
La CUP reparteix 250.000 paperetes per exigir data i pregunta del referèndum. La butlleta de la formació anticapitalista està traduïda a cinc idiomes i pregunta “Vols que Catalunya sigui una República independent?”. La CUP ha iniciat aquest dimarts una campanya a peu de carrer i a les xarxes social per “pressionar” el Govern a fixar ja data i pregunta del referèndum. La formació anticapitalista repartirà 250.000 paperetes arreu de Catalunya amb la pregunta que aposten pel plebiscit: “Vols que Catalunya sigui una República independent?”. Està traduïda a cinc idiomes –català, aranès, castellà, romanès i àrab- i té una resposta binària de ‘sí’ o ‘no’. “L’objectiu de la campanya és pressionar el Govern perquè fixi una data i una pregunta pel referèndum perquè el país s'ha d'organitzar”, ha afirmat la portaveu del secretariat nacional de la CUP, Núria Gibert, a les portes de l’estació d’Arc de Triomf, on una nodrida representació anticapitalista –encapçalada per la diputada Eulàlia Reguant- han repartit paperetes als viatgers. “Cal que tiri endavant un gran pacte social i polític per definir la data i la pregunta perquè això ajudaria a fer versemblant el procés i el referèndum”, ha insistit Gibert.
|
Política
|
Partits
|
Detenen una parella que volia robar al polígon Entrevies de Tarragona amb un camió sostret a Sant Andreu de la Barca. La parella va ser detinguda a l'abril per un fet similar a Constantí i l'home acumula més d'un centenar d'antecedents policials. Agents de paisà dels Mossos d'Esquadra van sorprendre la matinada de diumenge una parella que es preparava per sostraure material d'una empresa, al polígon industrial Entrevies de Tarragona, fent servir un camió sostret a Sant Andreu de la Barca. Es tracta d'una dona de 29 anys i un home de 34 anys, tots dos de nacionalitat espanyola i veïns d'Esparreguera. La parella havia estat detinguda al mes d'abril per intentar robar, amb el mateix 'modus operandi', en una empresa de Constantí i amb un camió robat a Viladecans. També estan relacionats amb 6 fets similars durant el mes de maig arreu de Catalunya. L'home acumula més de 100 antecedents policials. Els Mossos els han detingut com a presumptes autors d'un delicte de robatori i furt d'ús de vehicle i un altre delicte de robatori amb força en grau de temptativa, pel cas d'Entrevies. Els fets van tenir lloc a un quart d'una de la matinada de diumenge a Tarragona. Els Mossos van rebre l'avís que dos homes i una dona havien estacionat un camió al costat de la tanca d'una empresa del polígon industrial Entrevies de Tarragona, l'havien bordejat i havien estat mirant amb "atenció" la zona destinada per emmagatzemar materials. Una dotació policial de paisà es va desplaçar fins al lloc i van enxampar un home i una dona pujant al camió estacionat. Quan es disposaven a engegar-lo, els aturar i els agents van comprovar que el camió, tot i no constar com a sostret, tenia el pany de la porta del conductor forçat i un pont fet. El propietari del vehicle, amb qui van contactar els Mossos, no s'havia adonat que li havien sostret el camió i va explicar que l'havia estacionat divendres a la tarda a Sant Andreu de la Barca. Es va detenir la parella però la investigació continua oberta per tal de localitzar i detenir al tercer implicat.
|
Societat
|
Policial
|
Avalis de Catalunya concedeix avals per valor de 27,7 milions l'octubre i el novembre, un 18,5% més. Des de principi d'any n'ha atorgat 1.436, per import de 126,5 milions. La firma Avalis de Catalunya ha concedit 288 avals per valor de 27,7 milions d'euros durant els mesos d'octubre i novembre del 2017, un 18,5% més que en el mateix període de l'any anterior. El nombre d'operacions ha pujat un 16,6% i han beneficiat majoritàriament pimes i autònoms. El finançament induït (import que acaba arribant a l'usuari atès que el risc sol ser compartit) ha pujat fins als 49,8 milions. D'altra banda, les dades fins al setembre reflectien un creixement del 3% en el nombre d'avals formalitzats i de l'1,7% en l'import de les operacions. Amb el creixement experimentat en aquests dos últims mesos, són ja 1.436 els avals concedits per Avalis el 2017, per import de 126,5 milions. Avalis de Catalunya procura l'accés al crèdit a pimes i autònoms amb activitat a Catalunya. També té com a objectiu millorar les condicions de finançament a través de la prestació d'avals davant de bancs, caixes i ICF. A més, facilita la licitació i execució de concursos públics. Entre els socis protectors d'Avalis de Catalunya hi ha la Generalitat, l'Institut Català de Finances, patronals empresarials com Foment del Treball i PIMEC i gairebé totes les entitats financeres que operen a Catalunya. De caràcter mutual, el titular o beneficiari de l'aval ha d'adquirir participacions socials en el moment de la formalització de l'operació que es reemborsen al seu venciment.
|
Economia
|
Finances
|
Detinguts tres lladres violents a Barcelona en ple assalt a una associació cannàbica de l'Eixample. Els Mossos van trobar dins el local sis persones amb les mans lligades amb brides. Els Mossos d'Esquadra han detingut tres lladres violents en ple assalt a una associació cannàbica de l'Eixample. La policia va rebre l'avís per alarma de robatori i les primeres informacions situava uns individus amb roba fosca i passamuntanyes a un local on, segons els veïns, se sentien crits. Quan els agents van arribar-hi van comprovar que a la part inferior hi havia diversos objectes desendreçats i davant la possibilitat que hi hagués gent en risc, van entrar-hi. Van localitzar dos homes vestits amb roba fosca que van intentar fugir escales amunt sense fer cas de les indicacions policials perquè s'aturessin. Els Mossos van accedir al pis superior on hi van localitzar nou persones, sis de les quals tenien les mans lligades amb brides. Mentre els agents controlaven les tres persones que no duien les mans lligades, van localitzar un revòlver a l'interior d'una caixa on també hi havia marihuana i un ganivet platejat al costat de la porta que donava accés a l'estança. Després de parlar amb les persones lligades de mans, els mossos van escorcollar les altres tres i els van trobar 9.617 euros, 108 tubs de plàstic amb haixix, 49 bossetes amb marihuana, una navalla i dispositius electrònics. L'exploració al local també va permetre als agents comprovar que hi havia un desordre generalitzat amb restes de marihuana per terra i part del mobiliari violentat. Les sis persones lligades eren dos treballadors del local i quatre socis. Els agents els van trobar espantats i amb dolor en diverses parts del cos. Els mossos van detenir els tres homes, amb prop de quaranta antecedents policials, majoritàriament per robatoris violents, que passaran a disposició judicial properament. Són homes d'entre 23 i 25 anys, de nacionalitat russa i espanyola.
|
Societat
|
Policial
|
Súmate agraeix la "gran responsabilitat" assumida per Torra per "dur a terme el mandat de l'1-O i el 21-D". L'entitat assegura que estarà "sempre al seu costat" per "fer efectiva la República Social". Súmate ha donat l'enhorabona a Quim Torra per la investidura com a president de la Generalitat. L'entitat agraeix al 131è màxim mandatari del Govern català la "gran responsabilitat" que ha assumit aquest dilluns, un cop s'ha posat al capdavant de l'executiu "per dur a terme el mandat de l'1-O i del 21-D". L'associació ha assegurat a través d'un comunicat que estarà "sempre al seu costat" per "fer efectiva la República Social" que, subratllen, "no tenim cap mena de dubte que serà la prioritat del seu govern". Súmate també ha donat les gràcies a les forces polítiques i entitats civils que "han fet possible" la investidura de Torra.
|
Política
|
Govern
|
El Govern preveu finalitzar el desplegament de la XNEJ amb noves Oficines Joves al Solsonès, al Segrià i a la Val d'Aran. Esperança Casas s'estrena com a nova coordinadora territorial de Joventut a Lleida. La directora general de Joventut, Marta Vilalta, ha anunciat aquest dimarts a Lleida que el Govern preveu finalitzar el desplegament de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil (XNEJ) durant aquesta legislatura amb la posada en funcionament de les Oficines Joves del Solsonès, el Segrià i la Val d'Aran. Actualment, la XNEJ disposa a la demarcació de Lleida de 9 Oficines Joves i 20 Punts d'Informació dels quals en van fer ús 51.211 joves durant el 2015. Així ho ha dit Vilalta durant la presentació de la presentació de la nova coordinadora territorial de Joventut a Lleida, Esperança Casas, qui ha expressat que entoma aquesta nova responsabilitat "amb molta il·lusió i ganes de treballar pel jovent de les comarques de Lleida" perquè "aquests joves són el present i la garantia de futur del territori". Marta Vilalta ha parlat també dels objectius de treball del Govern en polítiques de joventut i ha destacat un doble full de ruta que, segons que ha assenyalat, passa per donar resposta a "les principals necessitats immediates dels joves", i per "construir una república catalana amb oportunitats per a tothom i especialment pels joves". Per fer possible aquest full de ruta, la directora general de Joventut ha explicat que el Govern disposa de diverses eines com són la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil i el programa de Garantia Juvenil. Aquest darrer té com a finalitat cobrir les necessitats dels joves per a l'accés al treball i la lluita contra la precarietat laboral. A les comarques de Lleida estan al programa un total de 2.762 joves. Esperança Casas, nova coordinadora de Joventut a Lleida Marta Vilalta i el director dels serveis territorials de Treball, Afers Socials i Famílies, Joan Santacana, han presentat aquest dimarts a Lleida Esperança Casas com a nova coordinadora territorial de Joventut. Casas ha expressat que entoma aquesta nova responsabilitat "amb molta il·lusió i ganes de treballar pel jovent de les comarques de Lleida". "Aquests joves són el present i la garantia de futur del territori", ha declarat. Llicenciada en Filologia Catalana per la UdL, Esperança Casas va realitzar tasques de tècnica de català en els cursos de formació ocupacional al Centre d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) de Lleida fins l'any 2005. Després d'aprovar les oposicions del Cos de Gestió es va incorporar a l'Oficina de Treball Lleida-Fleming, on durant tres anys va realitzar tasques d'orientació laboral, informació de prestacions i subsidis per desocupació. Des del 2008 treballa al Departament d'Agricultura, en tasques relacionades amb recursos humans i segregacions de finques rústiques. A nivell polític, durant la legislatura 2011-2015 va ser regidora d'ERC a l'Ajuntament d'Aitona (Segrià) i consellera comarcal al Consell Comarcal del Segrià.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Un col·lectiu d'advocats identifica el policia que salta contra un votant a l'escala del col·legi Pau Claris l'1-O. El grup Irídia ha aconseguit un vídeo inèdit on es reconeix el número de l'agent. Un col·lectiu d'advocats ha identificat el policia que salta contra un votant i li fa una puntada de peu a l'escala del col·legi Pau Claris durant les càrregues del cos de seguretat en el marc del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017, segons publica 'Vilaweb'. La imatge ha estat una de les més repetides de les accions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant aquella jornada, però fins ara sempre s'havia vist la perspectiva de l'agent de cara, amb la qual cosa no s'havia pogut identificar. Ara, el grup Irídia ha aconseguit un vídeo inèdit on es veu una part d'aquella escena filmada des d'un altre angle, en què apareix l'agent d'esquena. Així, les imatges recullen la numeració del policia. Segons 'Vilaweb', el vídeo ha estat aportat com a prova perquè el jutge que instrueix la causa pugui citar-lo a declarar. A l'enregistrament que ha aconseguit Irídia no apareix la puntada de peu, que queda fora de quadre. El col·lectiu d'advocats, però, considera que el vídeo complementa els que ja hi havia fins ara, i que observant tot el conjunt d'imatges no hi ha dubte que es tracta del mateix policia.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Acrobàcies, sensualitat i música es donen la mà al muntatge gai 'Air Otic' de Les Farfadais. L'espectacle, que té el suport del Festival gai Circuit, es representarà fins diumenge al Teatre Victòria. La companyia Les Farfadais, dirigida per Stéphane Haffner, uneix el món de les acrobàcies i la sensualitat amb música i efectes especials d'il·luminació en l'espectacle eròtic i gai 'Sexy and sensual circus style show: Air Otic'. El muntatge es podrà veure al Teatre Victòria de Barcelona des d'aquest dimarts fins diumenge. 'Air Otic' es representa per primera vegada a l'estat espanyol i compta amb el suport de Circuit, the biggest International Gay Festival, Barcelona 2018, que va arrencar el passat dia 9 fins aquest diumenge, i Atlantis. De fet, com ha explicat Haffner a l'ACN, 'Air Otic' va ser ideat per fer-se en grans creuers per tot el món i aquesta és la primera vegada que el representen fora de mar. La reivindicació de Stéphane Haffner a favor de LGTBI ve de lluny. De fet, ell va protagonitzar un gran "escàndol" quan participava al programa televisiu Italia's Got Talent i allí li va demanar en directe a la seva parella Kyle que es casés amb ell. Ha recordat que en aquell moment no hi havia cap dret reconegut pels gais a Itàlia i el vídeo es va fer viral al món. Sis mesos després de fer la proposta per televisió, ha apuntat, es va crear en aquest país la unió civil pels gais. És en aquest context en el qual s'emmarca l'espectacle 'Air Otic', que té el suport de Circuit, the biggest International Gay Festival, Barcelona 2018. La companyia va situar al capdavant de la seva acció la defensa dels drets de LGTBI i a partir d'aquí una gran companyia de creuers els va contractar per fer una espectacle al seu vaixell. De la proposta en va sorgir un espectacle eròtic i gai. "Fa dos anys que treballem en aquest show i aquesta és la primera vegada que el presentem a terra amb una versió més llarga d'una hora i mitja". Ha assegurat que cadascun dels actors pot ser en aquest espectacle sobre l'escenari el que realment és: "Jo soc gai i estic casat amb el meu marit i l'estimo i ho mostro a l'escenari". Ha destacat que es un muntatge on triomfa l'amor i la llibertat d'expressió. El director de la companyia ha assegurat que és una obra que està oberta a tothom. Ha reconegut que amb el festival Circuit hi ha un gran potencial de públic gai que hi poden assistir, però ha insistit que és un muntatge obert a tothom que tingui "la ment oberta". Mescla arts diferents Haffner ha explicat que Les Farfadais és una companyia que mescla arts diferents amb ballarins, cantants, acròbates, artistes que venen de la gimnàstica rítmica de competició o de l'escola de circ. "Ens hem unit per crear shows que expliquen històries i porten el públic a un univers fantàstic, de manga, amb superherois, sirenes i fades". Ha recalcat que cuiden molt l'aspecte visual i l'escenografia i vestuari amb una gran exaltació del cos.
|
Cultura
|
Teatre
|
Un reportatge multimèdia sobre el món rural de les Garrigues guanya el premi especial del 31è Premi Pica d'Estats. El premi de ràdio ha quedat desert. El treball titulat 'Els artistes van en tractor' de la videoartista Sara Boldú ha guanyat el premi especial del 31è Premi Internacional Pica d'Estats, que atorga el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. La resta de treballs guardonats s'han centrat en els castells de Lleida, la conversió del poble de Penelles en un punt de referència de l'art urbà i la reintroducció de l'ós al Pirineu lleidatà, així com la gastronomia i oferta monumental i de turisme actiu de la demarcació, la travessa de trekking 'La Porta del Cel' i la Rambla Ferran de la ciutat de Lleida. El premi de ràdio ha quedat desert. En total, han competit 224 treballs, 51 dels quals corresponen a premsa internacional, la xifra més alta que s'ha registrat fins ara. El veredicte del jurat s'ha donat a conèixer aquest dissabte, dia 8 de febrer, un cop acabada la reunió mantinguda pels seus membres a la Sala Viladrich de la Diputació de Lleida. El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha afirmat que el Premi Pica d'Estats és un model d'èxit perquè aplega tres factors: té més de trenta anys de trajectòria, el que "afavoreix que sigui reconegut com un dels premis internacionals més consolidats del periodisme turístic"; compta amb un jurat d'alt nivell "amb alguns dels periodistes més reconeguts del país" i, finalment, hi concorren "uns articles de gran qualitat". El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del jurat, Joan Maria Morros, ha indicat que el Premi Pica d'Estats "és un premi imprescindible per als professionals que treballen en aquest sector”. També ha afirmat que les deliberacions han estat “extraordinàries i enriquidores” i ha lloat el nivell general de les obres presentades. Respecte al premi especial, ha destacat el gran treball que ha fet la periodista guanyadora, “utilitzant diferents tècniques i punts de vista” per mostrar la realitat agrària del territori. Treballs premiats El premi d'Internet i escollit pel jurat com a millor treball del 31è Premi Pica d'Estats, dotat amb 10.000 euros, ha estat per al treball 'Els artistes van en tractor', de la videoartista Sara Boldú, publicat a https://saraboldu.wixsite.com/artistesambtractor l’octubre del 2019. Es tracta d’un muntatge d'imatges preses amb dron a les Garrigues d'agricultors treballant la terra amb els seus tractors, que vol ser un homenatge al paisatge rural i als seus protagonistes. El vídeo forma part d'una exposició multimèdia que inclou fotografies i entrevistes als agricultors. El premi de Premsa escrita d'informació general, dotat amb 5.000 euros, ha estat per al reportatge 'Castells per la província de Lleida', escrit per Daniel Romaní, amb fotografies de Santi Iglesias i publicat l'agost del 2019 al diari 'Ara'. Es tracta d'una sèrie de set articles temàtics centrats en alguns dels castells més emblemàtics de la plana i el Prepirineu de Lleida, els sis primers, i en el Turó de la Seu Vella de la ciutat de Lleida, el setè. El text recull fets històrics, anècdotes i curiositats explicats pels propietaris, guies i responsables institucionals de cadascuna de les fortaleses. El premi de Premsa especialitzada en viatges i turisme, dotat amb 5.000 euros, ha estat per al reportatge 'Penelles, un poble que torna a pintar', escrit per Joaquim M. Pujals, amb fotos de Josep Cano i publicat a la revista 'Descobrir Catalunya' el juny del 2019. El reportatge se centra en el curiós procés de conversió del poble de Penelles, a la comarca de la Noguera, en un gran museu a l'aire lliure d'art urbà gràcies al Festival GarGar i a la decoració de la vila amb un centenar de grafits i murals pintats. El premi de Televisió, dotat amb 5.000 euros, ha estat per al reportatge 'David contra Goiat', d’Eugènia Basauli i Eduardo Laplaza, emès el desembre del 2018 al programa 'El Escarabajo Verde' de TVE. L'espai explica i fa una anàlisi dels efectes socials i econòmics de la reintroducció de l'ós (incidint en l’exemplar Goiat) al Pirineu lleidatà, i molt especialment a la Val d’Aran, des de la perspectiva dels detractors i els defensors d’aquest procés. El premi de Premsa internacional, dotat amb 5.000 euros ha estat per al reportatge 'Una terra dai gusti forti' ('Una terra de gustos forts'), escrit per Riccardo Lagorio i Andrea Deotto i publicat l’octubre del 2019 a la revista Dove. És un ampli recorregut per les comarques de Lleida a través de la seva cuina tradicional i creativa, amb especial incidència en alguns dels productes de la terra, els vins, les elaboracions gastronòmiques i els establiments de restauració més destacats. L’article també remarca altres atractius turístics com els monuments, la natura i el paisatge, i els esports d’aventura i activitats de turisme actiu en general. El premi al millor Reportatge fotogràfic, dotat amb 5.000 euros, ha estat per a Carles Claraco per una sèrie d’espectaculars fotografies que il·lustren el reportatge 'La Porta del Cel: travesía por el Pirineo más salvaje' publicat l’abril del 2019 a El Mundo de los Pirineos. Les imatges recullen les grans panoràmiques (d'estanys, pletes, colls, pics i refugis) que acompanyen els senderistes que fan aquesta ruta d’alta muntanya passant pels refugis de Graus, Certascan, Pinet i Vallferrera, al Parc Natural de l’Alt Pirineu. El premi al millor treball dels Mitjans de comunicació locals de les Terres de Lleida, dotat amb 5.000 euros, ha estat per al reportatge 'Els secrets de la 'city' de Lleida', escrit per Roser Banyeres amb fotografies de Rafa Ariño i publicat el 3 de març de 2019 al suplement Lectura del diari Segre. El reportatge parla de l’origen, els trets urbanístics i les singularitats de la Rambla Ferran, una de les artèries econòmiques i financeres de la ciutat de Lleida, incidint en els edificis històrics més emblemàtics del vial. El premi de Ràdio, per la seva banda, ha quedat desert. Rècord de participació internacional El 31è Premi “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet ha rebut un total de 224 treballs, dels quals 51 corresponen a premsa internacional, la xifra més alta de participació estrangera registrada fins ara i, en conjunt, el segon millor registre en tota la història del guardó periodístic. El jurat del 31è Premi 'Pica d'Estats' l'ha presidit el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros. També n'han format part com a vocals els periodistes Josep Lluís Cadena, director de Ràdio Lleida-Cadena Ser; Francesc Canosa, director de 'La Mira magazín'; Santiago Costa, director de redacció del diari 'Segre'; Josep Cuní, director del magazín matinal 'Aquí, amb Josep Cuní' de SER Catalunya; Pepa Fernández, directora i presentadora del programa 'Las Mañanas' de RNE; Lluís Foix, analista polític de 'La Vanguardia'; Antonio Franco, exdirector d''El Periódico de Catalunya'; Rafa Gimena, president a la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Francesc Guillaumet, director del diari 'La Mañana'; Mariano Palacín, president de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme (FEPET), i Mònica Terribas, directora d''El Matí de Catalunya Ràdio'. Ha actuat com a secretari el cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme, Juli Alegre.
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:Vall d'Hebron obre una Unitat de Semicrítics que es pot transformar ràpid en UCI en cas necessari per la covid-19. El dispositiu millora l'assistència a pacients que es troben en un punt intermedi entre les cures intensives i la planta. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha obert una Unitat de Semicrítics per millorar l'assistència especialitzada a aquest tipus de pacients, que es troben en un pas intermedi entre la Unitat de Cures Intensives (UCI) i l'ingrés a planta. La nova unitat, amb capacitat per a 24 pacients, se situa a l'antiga UCI i va ser un dels espais que es va recuperar per atendre pacients crítics durant l'impacte més dur de la covid-19. Amb la tecnologia necessària, l'espai es podria transformar molt ràpid en una UCI en cas que fos necessari en el context actual de la pandèmia del coronavirus. "És el primer coixí que tindríem i no afectaria la resta de l'activitat de l'hospital", explica el cap del Servei de Medicina Intensiva, el doctor Ricard Ferrer. De moment, però, i tot i que els contagis per coronavirus s'han multiplicat els darrers dies a Barcelona i la primera corona metropolitana, el nombre d'ingressos ha augmentat poc. "L'arribada de pacients ens fa estar molt alerta, però en aquesta freqüència i aquest perfil més jove, els podem anar assumint", assenyala el doctor Ferrer. Actualment l'hospital té 24 pacients amb covid-19 a planta i 7 a l'UCI. El cap del Servei de Medicina Intensiva recorda que la covid-19 ha ensenyat que es necessiten més llits d'UCI de forma estructural. A Catalunya, hi ha uns 9 llits de crítics per 100.000 habitants, mentre que en països com Alemanya o els Estats Units la relació és de 30 per 100.000 habitants. El doctor Ferrer considera que el sistema sanitari s'hauria d'apropar als 12 i encara millor als 15. Catalunya va triplicar els llits de crítics quan la pandèmia colpejava de forma més dura i va passar de la capacitat basal de 600 a més de 2.000 amb un gran esforç dels professionals de tots els hospitals. En el cas de Vall d'Hebron, disposava de 56 llits de crítics i en va arribar a habilitar 222, amb 180 pacients en el pic de la pandèmia. El Pla de contingència de l'hospital contemplava habilitar fins a 350 llits d'UCI. La nova unitat forma part de l'estratègia de Vall d'Hebron per disposar de més llits de forma estructural per "donar reposta a epidèmies, catàstrofes, accidents amb múltiples víctimes o atemptats", indica el doctor Ferrer. Ara està configurada com un dispositiu per a pacients semicrítics però es podria transformar en poques hores en una UCI perquè disposa de la tecnologia mèdica necessària, com per exemple respiradors o monitors de pressió arterial, freqüència cardíaca o saturació d'oxigen. Per fer aquest pas, es necessitarien, això sí, més professionals, la preparació i especialització dels quals és clau en l'assistència dels pacients crítics. Es calcula que es necessiten el doble d'infermeres i metges en una UCI que en una unitat de semicrítics -tot i que són ràtios complicades d'establir perquè depenen del pacient i la situació, es calcula que una infermera atén dos malalts crítics i quatre de semicrítics-. "Tindríem resolt completament l'equipament i l'espai i una part dels recursos humans", conclou el doctor Ferrer. 12 pacients ingressats i capacitat per a 24 En aquesta unitat, coordinada pel Servei de Medicina Intensiva, hi ha actualment 12 pacients per patologies diverses i l'hospital preveu arribar als 24 llits. Actualment també hi ha pacients que s'estan recuperant de les seqüeles de la covid-19 -ja no tenen el virus- després d'haver estat a l'UCI durant molts dies. El coordinador de la Unitat de Semicrítics, el doctor Oriol Roca, explica que es tracta d'un dispositiu especialitzat i multidisciplinari que "omple un espai en el procés assistencial", ja que permet un pas "més progressiu" entre l'UCI i l'ingrés a planta de pacients que ja no necessiten una teràpia activa de suport vital, però sí una vigilància freqüent i una monitorització estreta perquè encara estan fràgils. També està pensada perquè pacients que arriben a urgències en estat greu però que no necessiten suport vital puguin ser atesos de la millor manera sense haver d'entrar a l'UCI, de manera que el dispositiu també allibera llits de crítics. Fins ara, l'assistència dels semicrítics es feia a l'UCI o a planta en funció de les necessitats de cada pacient. La infermeria té un rol central en aquesta unitat. María José Sala, infermera clínica de la Unitat de Semicrítics, destaca que les professionals que treballen en el dispositiu estan especialitzades en les cures d'aquest nivell i s'encarreguen d'assegurar la continuïtat assistencial dels pacients. Dels 24 llits, 16 estan destinats a pacients del Servei de Medicina Intensiva; 4 del de Pneumologia i 4 del de l'Aparell Digestiu. La cap del Servei de l'Aparell Digestiu, la doctora Anna Accarino, destaca que el dispositiu és "molt adequat, no només per a pacients amb hemorràgia digestiva greu, sinó també amb altres patologies digestives greus com les pancreatitis agudes, sèpsia d'origen biliar i malaltia inflamatòria intestinal". Per la seva banda, el cap del Servei de Pneumologia, el doctor Jaume Joan Ferrer, explica que els pacients amb deficiències ventilatòries, hemoptisi, embòlies pulmonars, hipertensió arterial pulmonar o trasplantats "necessiten moltes vegades una assistència a nivell d'Unitat de Semicrítics". Un dels pacients que està ingressat en aquesta unitat és Marc Grañó, de 34 anys, que va patir una hemorràgia digestiva. Va ingressar l'11 de juliol i divendres espera poder anar a la planta. La seva parella el pot visitar tres dies la setmana, per les mesures a l'hospital per reduir el risc de contagis del coronavirus.
|
Societat
|
Salut
|
Barcelona En Comú dona el tret de sortida al procés per definir el model del nou espai polític català. L'objectiu és definir-lo amb les aportacions de la ciutadania i d'altres forces polítiques i celebrar una assemblea constituent el mes de març de 2017. Barcelona En Comú (BComú) ha celebrat aquest dissabte un plenari extraordinari al CCCB per presentar el document sobre l'espai polític català amb les aportacions dels debats que han tingut lloc durant el darrer mes als diferents espais de l'organització. Segons Susanna Segovia, membre de la Direcció Executiva de BComú, validat aquest full de ruta per les bases, el proper pas és obrir el debat a la ciutadania i a d'altres forces polítiques per "definir el model de país que volem". En aquest sentit, Segovia ha afegit que l'objectiu és crear un espai "per recollir els neguits de tota la gent que fins ara no s'ha sentit engrescada a participar en política" i també el d'altres formacions amb les que ja han començat a parlar com Podem o ICV, per exemple, per crear "un espai de confluència". Aquest procés el comandarà un grup promotor que estarà operatiu el pròxim mes de novembre amb l'objectiu d'enllestir el procés el mes de març de l'any vinent amb la celebració d'una assemblea constituent.
|
Política
|
Partits
|
Detenen un conductor a Osona que multiplica per vuit la taxa d'alcoholèmia permesa. L'home té 55 anys i domicili desconegut. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 55 anys, amb domicili desconegut, com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat viària. Els fets van passar el 10 de desembre, pels volts de les 11 del matí, quan es van rebre diverses trucades al 112 on s'alertava d'un camió que circulava fent ziga-zaga per la C-25 en sentit Lleida, a l'alçada d'Espinelves (Osona). Una patrulla va localitzar el vehicle estacionat a la sortida 194 de la via, amb el conductor que presentava símptomes evidents d'estar sota els efectes de l'alcohol. Després de practicar-li la prova, l'home va donar un resultat positiu d'1.26 mg d'alcohol per litre d'aire expirat, quan el límit màxim permès és de 0,15. Els agents li van voler practicar una segona prova, però el conductor s'hi va negar i per això se'l va detenir. L'home va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Vic.
|
Societat
|
Policial
|
Cellers Torres distingeix Vidrala, JF Hillebrand i Canela com els proveïdors que més han reduït les emissions de CO2. La firma vinícola afirma que ha reduït les seves emissions per ampolla en un 13% del 2008 al 2015. Cellers Torres ha premiat aquest dijous tres dels seus proveïdors que més han contribuït a mitigar el canvi climàtic amb la reducció de les emissions de CO2. El president del celler familiar i impulsor del programa ambiental Torres & Earth, Miguel Torres, ha atorgat els reconeixements al fabricant d’ampolles de vidre Vidrala, a l’operador logístic JF Hillebrand i a la família de viticultors Canela, en un acte celebrat a Barcelona. “Fa un any i mig vam demanar als nostres proveïdors una implicació més gran en la lluita contra el canvi climàtic i que ens ajudessin a reduir la nostra petjada de carboni”, ha assenyalat Torres. “Avui hem volgut reconèixer els esforços”, ha afegit. Segons Cellers Torres, Vidrala ha desenvolupat ampolles més respectuoses amb el medi ambient, més lleugeres i que requereixen menys energia en la fabricació i el transport, fet que suposa una reducció del 26% de les emissions de CO2 el 2016 en relació amb el 2008. Vidrala també ha reduït en un 14% les emissions a la seva planta de Llodio (Àlaba). JF Hillebrand España, la divisió espanyola de l’operador logístic internacional, ha implementat mesures que formen part d’un exhaustiu programa medi ambiental en marxa des de fa més de 10 anys i que han aconseguit reduir en un 25% les seves emissions de CO2, segons Cellers Torres. Finalment, la família de viticultors Canela, de la Conca de Barberà, ha recollit el premi Torres & Earth al ‘Millor proveïdor de raïm’ per reduir un 9% les emissions de CO2 per hectàrea gràcies a mesures d’eficiència energètica com la utilització d’un tractor més eficient, ajustos de les dosis de fertilització, reducció del nombre de tractaments fitosanitaris i de passades de tractor, ús de fertilitzant d’alliberació lenta i optimització dels viatges de transport de raïm. Aquesta és la primera edició dels Premis Torres & Earth a proveïdors, amb l’objectiu de reconèixer els esforços de les empreses per mitigar el canvi climàtic. La mateixa empresa afirma que ha reduït les seves emissions de CO2 per ampolla del 2008 al 2015 en un 13%, segons l’últim balanç d’organització certificat per Lloyd’s. El 2016 el balanç se situa en el 15,6%, una xifra que està pendent de la corresponent auditoria. Cada any, Cellers Torres destina l’11% dels beneficis a inversions relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic, i acumularà aquest any els 12 milions d’euros d’inversió des de la posada en marxa del programa Torres & Earth. Les actuacions més destacades que Torres ha dut a terme el 2016 inclouen l’ampliació de fins a 18.000 m2 de la instal·lació de panells fotovoltaics al seu celler a Pacs del Penedès, la instal·lació d’una vintena d’estacions de càrrega per a vehicles híbrids i elèctrics al celler i oficines centrals i la plantació de 30 hectàrees de bosc a Catalunya, a més de projectes experimentals per buscar usos alternatius al CO2 que es genera durant la fermentació del vi. Per al 2017, té previst instal·lar panells solars als seus cellers de Ribera del Duero i Rueda i un innovador sistema de fred solar a la seu central de Vilafranca del Penedès, entre altres.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Un motorista mor en un xoc contra una furgoneta al districte de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona. L'home, de 23 anys, ha estat traslladat a l'hospital i ha mort poc després arran de les greus ferides que ha patit en l'accident. Un motorista ha mort aquest dilluns al matí en un xoc contra una furgoneta al districte de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona, segons ha informat l'Ajuntament de la capital catalana. L'accident s'ha produït a tres quarts de set del matí a la cruïlla entre els carrers Madrazo i Aribau, on s'han vist implicats els dos vehicles. Com a conseqüència del xoc, el motorista, de 23 anys, ha quedat ferit molt greu i ha estat traslladat pel SEM a l'hospital, on ha mort poc després. A més del SEM, fins al lloc també s'hi ha desplaçat efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que investiga ara les circumstàncies del sinistre de cara a realitzar l'atestat corresponent.
|
Societat
|
Successos
|
Protecció Civil posa a prova les sirenes que alerten d'un accident químic a 37 municipis. El telèfon d'emergències ha rebut 280 trucades de ciutadans que no sabien que es tractava d'un simulacre. Protecció Civil ha provat aquest dijous al matí el funcionament de les sirenes que alerten d'un accident químic a 37 municipis catalans. El simulacre ha disparat les trucades d'alerta al telèfon d'emergències, que ha rebut 280 trucades de ciutadans que desconeixien que es feia aquesta prova. En total, hi han participat 37.000 alumnes de 92 centres educatius de 23 municipis diferents. Segons Protecció Civil, el simulacre "s'ha desenvolupat amb normalitat" i sense incidències destacables. Com a novetat, en aquest exercici s’han instal·lat vint noves estacions meteorològiques a les sirenes distribuïdes pel territori amb l’objectiu d’obtenir dades en temps real de la direcció i força del vent, pressió atmosfèrica i altres paràmetres, que puguin ajudar en la presa de decisions en cas d’accident químic real. En total, a Catalunya hi ha quaranta estacions meteorològiques repartides a tot el territori. Les sirenes de la xarxa d’alarmes adscrites al Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya, el PLASEQCAT, han disparat les trucades d'alerta al telèfon 112, que aquest matí n'ha rebut 280 relacionades amb les proves. 195 d'aquests avisos estaven relacionats amb el simulacre que s'ha fet al Tarragonès, 45 eren del Baix Llobregat, 24 del Barcelonès, 8 del Vallès Oriental, 5 del Baix Camp i 3 de l'Alt Camp. Des del municipi que s'han fet més trucades és Tarragona, des d'on se n'han realitzat 152. Els municipis que han participat en el simulacre d'aquest dijous són Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans, Granollers, Canovelles, Montornès del Vallès, Sant Celoni, Gualba, Barcelona, Riells i Viabrea, Constantí, Perafort, la Pobla de Mafumet, el Morell, el Catllar, Vilallonga del Camp, els Garidells, els Pallaresos, Tarragona, la Canonja, Vila-seca, Salou, Castellgalí, Flix, Tortosa i Les. Com a novetat, en aquest exercici de novembre s’han instal·lat 20 noves estacions meteorològiques amb l’objectiu d’obtenir dades en temps real de la direcció i força del vent, pressió atmosfèrica i altres paràmetres, que puguin ajudar en la presa de decisions en cas d’accident químic real en aquesta zona. Aquestes noves estacions s’han instal·lat a Perafort, Els Garidells, Vila-seca (2), Tarragona (6), Constantí, Castellgalí, Olesa de Montserrat (2), Abrera, Martorell (2), Sant Joan Despí, L’Hospitalet de Llobregat i Granollers. Aprofitant la prova, per primera vegada, s’ha practicat el confinament a la zona de l’Estruch-Llevant del Prat de Llobregat. En aquesta zona hi ha 2.777 habitants en 993 domicilis, set centres educatius amb 2.900 alumnes, vuit equipaments i 160 empreses i comerços amb uns 1.200 treballadors. És la zona delimitada per la ronda de Llevant i els carrers Gaiter del Llobregat, carretera de la Marina i Miquel Martí i Pol. Per donar a conèixer la prova al Prat, s’han editat 200 cartells i 1.500 exemplars d’un díptic informatiu en català i castellà a la zona del simulacre. A més, Protecció Civil de la Generalitat ha distribuït 60.930 fulletons i 5.000 cartells de la prova entre tots els ajuntaments i municipis afectats. Mesures en cas d'accident químic En cas d’accident químic, la mesura de protecció més segura és confinar-se a l’edifici més proper i quedar-s’hi fins a la finalització de l’avís, tancant portes i finestres i apagant la ventilació, en cas que estigués engegada, per evitar l’entrada de possibles gasos tòxics. En cas d'estar dins d'un vehicle, Protecció Civil informa que el vehicle no és un espai estanc segur i recomana "abandonar el cotxe i tancar-se dins de l’edifici més proper". La xarxa de sirenes de Protecció Civil de la Generalitat és el sistema d’avís a la població de gran abast que contempla el Pla de Protecció Civil per emergències químiques PLASEQCAT per a les poblacions que, hipotèticament, poden quedar afectades per un accident químic de caràcter greu. L’alarma consta de tres senyals d’un minut de durada separats per silencis de cinc segons. Per saber que ja ha finalitzat el risc químic la població sentirà el so final d'alerta, que és un senyal continu de 30 segons de durada.
|
Societat
|
Educació
|
Colau proposa incrementar del 30 al 50% la reserva d'habitatge assequible en obra nova en algunes zones de la ciutat. El plantejament de BComú afectaria Ciutat Vella, l'Eixample, part de Gràcia, Poblenou i el Poble-sec. La candidata de BComú a l'Alcaldia de Barcelona, Ada Colau, ha apostat aquest dissabte per incrementar del 30 al 50% la reserva d'habitatge assequible en obra nova en algunes zones de la ciutat per a les promocions de més de 400 metres quadrats: Ciutat Vella, l'Eixample, els barris de Vila de Gràcia i Camp del Grassot, Poble-nou i el Poble-sec. Colau ha presentat les principals mesures en matèria d'habitatge que vol implementar en el proper mandat si torna a governar la ciutat. Aquesta mesura també es podria fer extensiva als barris de Sants, Hostafrancs i Les Corts. "Volem que la gent pugui viure a tots els barris, també als més amenaçats per l'especulació i la gentrificació", ha dit l'alcaldessa. Colau ha reivindicat la reserva del 30% en promocions de 600 metres quadrats que va impulsar l'Ajuntament, però ha subratllat que això "no és suficient" tenint en compte la situació de l'habitatge a Barcelona. ÉS per això que ha elevat al 50% una de les mesures estrelles del seu mandat, afectant les construccions de més de 400 metres quadrats. "A Barcelona l'especulació amb l'habitatge no és benvinguda", ha avisat l'alcaldessa, que ha remarcat que Nova York ja aplica aquesta mesura. D'alta banda, també ha explicat que una de les mesures del seu programa electoral és la creació d'un centre d'atenció als afectats per l'assetjament immobiliari i en defensa dels llogaters, que oferirà assessorament gratuït i permetrà denunciar pràctiques abusives. La candidata ha defensat que durant aquest mandat s'han reduït un 22% els desnonaments a Barcelona i s'han atès 7.200 famílies en risc tot i no tenir competències en aquesta matèria. També ha subratllat que s'ha passat dels 300 habitatges públics nous anuals durant el mandat de Trias a 1.000 en els últims quatre anys. "I a partir d'ara en podrem tenir 1.500 cada any entre promoció i adquisicions. Haurem doblat l'habitatge públic de la ciutat en dos mandats", ha subratllat.
|
Política
|
Política municipal
|
Carrizosa alerta que votar al PSC a les municipals pot servir per "afermar ERC, penjar llaços grocs o pagar xiringuitos". El portaveu de Cs al Parlament diu que la formació taronja represnta l'"únic vot útil constitucionalista". El portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha alertat que votar el PSC pot anar dirigit a "afermar ERC, penjar llaços grocs a l'ajuntament o a pagar xiringuitos com l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)". En un acte a Sitges, ha fet una crida a confiar en Cs perquè "és el dic de contenció del separatisme" i l'"únic vot útil constitucionalista". De la seva banda, el candidat a l'alcaldia, Manu Rodríguez, ha dit que una de les primeres coses que farà si és alcalde és "alliberar Sitges de l'AMI" i exigir la restitució dels diners pagats "indegudament a aquest 'xiringuito' separatista que fomenta la divisió". El candidat de Cs ha afirmat també que si als ciutadans els preocupa "tenir una administració que es preocupi per tots, pensin com pensin" han de votar Cs.
|
Política
|
Partits
|
Oliver Stone recull el Gran Premi Honorífic del Festival de Cinema de Sitges 2015. "Sense la fantasia la vida seria molt incòmode", assegura el cineasta. Sitges (ACN).- L'aclamat i reconegut director Oliver Stone ha recollit aquest diumenge el Gran Premi Honorífic del Festival de Cinema de Sitges 2015 de mà del seu director Ángel Sala. Després de recollir el premi, Stone ha assegurat que "sense la fantasia la vida seria molt incòmode". El director cinematogràfic ha dit que espera que els més joves puguin veure la seva nova pel·lícula sobre Edward Joseph Snowden. "És molt important que veieu que ha fet aquest home tan extraordinari". Stone també ha recordat que les seves dues primeres pel·lícules van ser de terror. Stone, qui suma ja tres Oscar i cinc Globus d'Or, autor de títols imprescindibles com 'Platoon', 'Wall Street', 'JFK' o 'Born on the Fourth of July', ha estat des del seus inicis un autor polifacètic i provocador, tant des de la seva faceta de guionista com de realitzador. El seu esperit crític i la seva versatilitat amb el llenguatge cinematogràfic l'han portat a signar títols tan diversos com 'Natural Born Killers', 'Nixon', 'World Trade Center' o 'Alejandro Magno'.
|
Cultura
|
Cinema
|
Els Mossos d'Esquadra troben més de 4.000 plantes i 40 quilos de marihuana en dues naus industrials de Vulpellac. Els responsables de la plantació, a qui la policia està buscant, havien punxat la llum i l'agafaven directament de la xarxa. Nova plantació de marihuana desmantellada a les comarques gironines. Aquest cop, al Baix Empordà. Els Mossos d'Esquadra han trobat més de 4.000 plantes i fins a 40 quilos de cabdells a l'interior de dues naus industrials de Vulpellac. L'alerta d'uns veïns sobre un possible frau elèctric va ser providencial per acabar amb la plantació. Després d'anar a lloc amb tècnics d'Endesa i assegurar-se que les dues naus tenien la llum punxada, la policia va entrar a l'interior. A més de la droga i les plantes, els policies van trobar centenars d'aparells que formaven part de tota la infraestructura necessària per afavorir el creixement de la marihuana. En concret, més de 460 làmpades, dos centenars de transformadors, una cinquantena de ventiladors i fins a 126 bidons de fertilitzant. Els mossos han obert una investigació i treballen per localitzar els responsables de la plantació. De moment, no hi ha detinguts. L'avís que ha permès desmantellar aquesta gran plantació de marihuana a Vulpellac es va rebre divendres a la nit. Cap a quarts d'onze, la policia va rebre l'alerta d'uns veïns de la zona, dient-los que sospitaven que dues de les naus del polígon industrial tenien la llum punxada. De fet, ho havien mig comprovat in situ. A més, aquests mateixos testimonis també van explicar que constantment se sentia un brunzit de motors d'extracció a l'interior, fos tant de dia com de nit. L'endemà al matí, els Mossos d'Esquadra i tècnics d'Endesa van anar fins a les naus. Allà, el personal de la companyia va comprovar com, efectivament, agafaven directament la llum de l'estesa del carrer. Arran d'això, i de les sospites que a l'interior s'hi amagués una plantació de droga, la policia va entrar a les naus. A dins, els mossos hi van descobrir una plantació amb 4.431 plantes de marihuana i fins a vuit sacs precintats. Cadascun d'ells feia 5 quilos i estava ple de cabdells de droga, premsats i triturats. És a dir, 40 quilos de marihuana preparada per distribuir al mercat negre. Per fer créixer la plantació, els responsables havien muntat tota la infraestructura necessària. De fet, havien repartit nombroses làmpades, transformadors i ventiladors arreu de les dues naus. En concret, de l'interior, els Mossos d'Esquadra van endur-se 466 llums, 168 bombetes de recanvi, 230 transformadors, 52 ventiladors i dos aparells d'aire condicionat. A més, la policia també va trobar fins a 126 bidons de 10 litres cadascun plens de fertilitzant. Els agents van estar-se hores per tallar les plantes (en total, sumaven un pes de 480 quilos) i desmantellar tota la plantació. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per un delicte contra la salut pública i treballen per identificar els responsables del cultiu. De moment, no hi ha detinguts. Un 83,2% més de comisos durant el 2016 El cas de Vulpellac s'afegeix a la ja llarga llista de plantacions de marihuana que els Mossos d'Esquadra i la resta de policies han desmantellat a les comarques gironines. I és que a la demarcació, el cultiu d'aquesta droga ja s'ha convertit en un clàssic. L'any passat, segons recull l'estadística dels Mossos d'Esquadra, els delictes contra la salut pública van créixer un 3,54% (410 casos). Però allò que va augmentar, i amb gran diferència, van ser els comisos que els mossos van fer de plantacions de marihuana. En concret, 28.115 plantes, un 83,2% més que al 2015 (quan van ser 15.344).
|
Societat
|
Policial
|
L'operació sortida de Sant Joan comença amb retencions quilomètriques. Les cues més importants es registren a l'A2, l'AP-7, la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral. L'operació sortida de Sant Joan ha començat aquest dijous a les tres de la tarda amb retencions quilomètriques en diverses carreteres i autopistes del país. Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), fins a les quatre de la tarda han deixat l'àrea metropolitana de Barcelona 41.000 vehicles, un 7,8% dels 525.000 que es preveu que es desplacin entre dijous i divendres. Les cues més importants es concentren a l'AP-7 a Barberà del Vallès (13 quilòmetres) i la Roca del Vallès (7 quilòmetres) en sentit Girona i a Barberà del Vallès (2 quilòmetres) i el Papiol (3,5 quilòmetres) en sentit Tarragona. També hi ha retencions destacades a l'A2 a Sant Feliu de Llobregat (8 km), a Pallejà en sentit Lleida (2 km) i a Sant Joan Despí per anar cap a Barcelona. També va molt carregada la Ronda Litoral (B-10), tant per anar cap al Nus de la Trinitat (15 km) com per anar cap al Nus del Llobregat (7 km), i la Ronda de Dalt, on en sentit nord hi ha 10 quilòmetres de retencions i en sentit sud n'hi ha 8,5. Altres vies on els vehicles s'aturen aquest dijous a la tarda són la B-23 a Sant Just Desvern (2 km) en sentit Martorell i al Papiol (4,5 km) per enllaçar amb l'AP-7 en sentit Girona. També va molt carregada la B-30, que és la via lateral de l'AP-7, a Cerdanyola del Vallès en els dos sentits de la marxa. A la C-58 les retencions es concentren a Montcada i Reixac (3,5 km) i Terrassa (2 km) en sentit nord i a Vacarisses i Montcada i Reixac en sentit d'entrada a Barcelona.
|
Societat
|
Trànsit
|
Dos ferits amb lesions de gravetat menor en esfondrar-se la barana d’un balcó a Cornellà de Llobregat. Els afectats són una dona de 61 anys i un home de 57. Dues persones han resultat ferides amb lesions de gravetat menor en caure d’un balcó interior d’un primer pis al número 17 del carrer Bonveí de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), segons han informat els Bombers. Els fets han tingut lloc aquest dimarts al vespre quan, per causes que s’investiguen, la barana del balcó s’ha esfondrat, segons apunten les mateixes fonts. Els dos ferits, una dona de 61 anys i un home de 57, han estat atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i han estat traslladats a l’Hospital de Bellvitge. Quatre vehicles dels Bombers han treballat per sanejar el balcó i a hores d’ara ja s’han retirat del lloc de l’incident.
|
Societat
|
Successos
|
Dos ferits greus i tres menys greus en el xoc entre un camió i un turisme a Massanes. El sinistre s'ha produït a la GI-555, que s'ha hagut de tallar en els dos sentits de la circulació. Dues persones han resultat ferides greus i tres menys greus en el xoc entre un camió i un turisme aquest divendres poc abans del migdia al terme a la GI-555, al seu pas per Massanes (Selva), segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). Quatre dels ferits viatjaven en el turisme, dels quals dos tenen pronòstic greu. Tots ells han estat traslladats a l'Hospital Josep Trueta, un dels greus en helicòpter, mentre que el conductor del camió, també en estat menys greu, ha estat evacuat a l'Hospital Santa Caterina de Salt. L'accident s'ha produït quan passaven pocs minuts de tres quarts de dotze al quilòmetre 9,5 de la GI-555, on s'ha hagut de tallar al Trànsit en els dos sentits de la circulació. Fins al lloc de l'accident, s'hi han desplaçat cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat, cinc dels Mossos d'Esquadra i quatre ambulàncies i un helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
Mercadona afirma que el 2017 va fer compres a Catalunya per valor de 3.631 milions d'euros. La firma té 259 supermercats al Principat i una plantilla de 12.985 persones, el 68% dones i el 32% homes. Els supermercats Mercadona han tancat l'exercici del 2017 amb un volum de compres a Catalunya que arriba als 3.631 milions d'euros, segons xifres que aporta l'empresa. La companyia també afirma que durant aquell exercici ha doblat la inversió que ha fet al Principat i ha destinat 125 milions d'euros a obrir 4 noves botigues i a reformar-ne 33 més. Actualment en té 259. A banda, ha continuat les obres del bloc logístic d'Abrera. Mercadona ha tancat el 2017 amb una plantilla de 12.895 persones a Catalunya (8.830 dones, el 68%, i 4.155 homes, el 32%), després de crear 1.169 nous llocs de treball. En els darrers 6 anys ha incorporat més de 3.600 persones a la plantilla que té en aquest indret. L'empresa també destaca que en el marc de vincular part de la seva retribució als beneficis i a la productivitat de la companyia, ha repartit 48 milions entre la plantilla a Catalunya en concepte de prima per objectius. Actualment, els treballadors amb més de quatre anys d'antiguitat (el 78% de la plantilla) cobren 1.462 euros nets al mes (amb dues primes que s'aconsegueixen per assolir els objectius establerts). Aquesta xifra, indica Mercadona, se situa per sobre de la mitjana del sector. Pel que fa a les compres a productors catalans, Mercadona assegura que treballa amb 1.870 petites i mitjanes empreses del territori que, al seu torn, donen feina a més de 35.000 persones. També es destaca l'activitat dels 15 "interproveïdors" catalans que fabriquen les marques de Mercadona Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy. Aquestes firmes, segons apunten els responsables dels supermercats valencians, han invertit 96 milions d'euros i donen feina estable a més de 5.300 persones. La inversió conjunta de Mercadona i aquestes 15 empreses ha estat de 221 milions d'euros el 2017, dels quals 125 són inversions directes de Mercadona i 96 a la resta. Per tot plegat Mercadona afirma genera ocupació directa i indirecta per a més de 53.200 treballadors a Catalunya. D'entre l'activitat dels anomenats interproveïdors, Mercadona destaca que ha comprat més de 114 milions de quilos d'embotits a Casa Tarradellas, a Embotits Monter, a Noel i a La Selva, entre d'altres. També subratlla que ha comprat 7,2 milions d'unitats de pastissos i mousses a Pastisfred. I més de 65 milions de quilos de fruita fresca a Catafruit, Nufri, Golden Export i Frifruit, entre d'altres. En l'àmbit de la higiene personal, el Grup Ubesol - Maverick ha comercialitzat 33,5 milions de litres de gel de bany i 9,5 milions de litres de xampú, i You Cosmetics i Wecolors han produït gairebé 39,5 milions d'unitats de productes de cosmètica. I pel que fa a la neteja i cura de la llar, l'empresa Saplex ha servit més de 48 milions de rotllos de bosses d'escombraries i 10 milions de paquets de bosses per congelar els aliments. L'empresa també destaca les relacions amb el sector primari, i afirma que el 2017 ha comprat 3,1 milions de quilos de pomes de les comarques gironines; 3 milions de quilos de peix fresc del litoral català; més de 57 milions de litres de llet produïda per ramaders catalans i envasada en el seu lloc d'origen; més de 500.000 quilos de figues procedents de les comarques lleidatanes, i 336.000 quilos de musclos del Delta de l'Ebre, entre d'altres. Finalment, en l'àmbit de l'acció social, Mercadona subratlla que el 2017 ha donat 1.600 tones d'aliments a diferents institucions i entitats socials d'arreu de Catalunya i que col·labora amb més de 30 menjadors socials, als quals, assegura, dona diàriament productes "que no són aptes per a la venda, però que sí que estan en perfectes condicions per al consum".
|
Economia
|
Comerç
|
Maria Ciria, millor nota de les PAU a Lleida: "La feina està en el curs i no tant en la preparació de la selectivitat". Considera que "el secret està en afrontar les proves amb tota la tranquil·litat possible, descansar bé i tenir una mica de sort". La Maria Ciria Puigpinós, una veïna de Lleida de 17 anys i que ha cursat el Batxillerat Científic a Lestonnac Lleida, ha estat amb un 9,7 l'estudiant de les comarques de Lleida que ha obtingut una millor puntuació en la fase general de la selectivitat aquest juny, i de les més altes de tot Catalunya. "Quan vaig acabar les proves estava molt satisfeta perquè m'havien anat bé però no em vaig imaginar en cap moment que pogués ser una de les millors notes ni la millor de Lleida", explica en declaracions a l'ACN des de Soria, on la Maria ha anat a passar uns dies. Considera que "la feina està durant el curs i no tant en la preparació de la selectivitat" tot i que considera que "el secret està en afrontar les proves amb tota la tranquil·litat possible, que és molt difícil en aquell moment, descansar bé i tenir una mica de sort i que les coses et vagin de cara". Ara, amb el 13,7 que li queda de mitja sumant els resultats de la fase específica i amb la nota de Batxillerat, la Maria Ciria té clar que vol estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (UB). La Maria explica a l'ACN que la van trucar aquest dimecres per comunicar-li que havia obtingut la millor nota de les PAU 2018 del juny a les comarques de Lleida i per demanar-li des de la secretaria d'Universitats i Recerca si autoritzava que poguessin facilitar les seves dades per tal que els mitjans de comunicació poguessin parlar-hi. "Estava molt contenta amb la meva nota –després de conèixer-la per internet aquest dimecres- però no m'imaginava per a res que pogués ser la millor de Lleida", manifesta. Per la Maria Ciria, "la selectivitat va ser seguir estudiant el que havia fet durant el curs" ja que "crec que la feina està al curs i no tant en la preparació de la selectivitat". Per preparar-se per a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), "vaig fer un repàs general a tota la matèria del curs", assenyala l'estudiant amb millor nota de la selectivitat aquest juny a Lleida . D'entre tots els exàmens que va fer a la selectivitat, la Maria Ciria considera que, potser, la prova de Matemàtiques aplicades a les ciències socials va ser la que va trobar més complicada en sortir de fer-la tot i que després "la nota m'ha anat molt bé". "En sortir dels exàmens tampoc saps molt bé del tot com t'han anat les coses i jo tampoc en cap moment vaig voler mirar-me les correccions", assenyala en declaracions a l'ACN. Amb vista a l'any vinent, la Maria Ciria Puigpinós té clar que vol estudiar Medicina a la UB, malgrat que "vaig tenir dubtes a darrera hora amb Farmàcia però ara ja ho tinc molt decidit", assegura.
|
Societat
|
Educació
|
Anglès de franc per a la canalla de les colles castelleres de Valls. Seixanta nens d'entre 5 i 16 anys es beneficien d'aquesta iniciativa pionera. Els més petits de les colles castelleres de Valls no sols assagen als locals. També hi aprenen anglès. I de franc. Una seixantena de nens i joves d'entre 5 i 16 anys de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls estan rebent classes de reforç d'anglès de forma gratuïta als mateixos locals de les entitats, en el marc d'un programa pioner dins del món casteller. Aquest programa, engegat aquest mes d'octubre, l'impulsa la Fundació Ciutat de Valls, amb el patrocini econòmic de l'empresari vallenc Manel Torreblanca, vinculat als castells des de ben jove. La iniciativa, batejada com a Beques Família Torreblanca, s'ha presentat aquest dimarts al migdia, en una setmana en què la ciutat està de celebració castellera, immersa amb la proximitat de Santa Úrsula.
|
Cultura
|
Castells
|
ACTUALIZACIÓ:Detingut un jove de 21 anys per la seva suposada implicació en l'incendi mortal de Vilanova i la Geltrú. El detingut seria el fill de la víctima mortal, tot i que la investigació continua oberta. Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove de 21 anys per la seva suposada implicació en l'incendi mortal d'aquest dissabte a Vilanova i la Geltrú (Garraf), segons ha informat el cos policial. El detingut seria fill de la víctima mortal, segons ha pogut saber l'ACN. Els fets es van produir al voltant de les 13.07 hores, quan es va desencadenar un incendi en un habitatge situat al número 62 de l'avinguda Cubelles del municipi. Fins al lloc s'hi van desplaçar sis dotacions de Bombers per extingir el foc i, un cop apagat, van localitzar a l'interior el cos sense vida d'una persona. Arran d'aquest fet es va obrir una investigació que va portar a la detenció d'un home aquest dissabte a la tarda. La investigació continua oberta i s'ha decretat el secret de sumari. (En l'actualització s'afegeix el parentiu familiar entre el detingut i la víctima)
|
Societat
|
Successos
|
Bosch desconfia de l'oferiment de diàleg de Felip VI: "Si és el mateix monarca, ens dona ben poc marge de crèdit". El líder d'ERC a Barcelona veuria "lògic i raonable" que l'Estat plantegi un referèndum d'autodeterminació i avisa que "els catalans no poden renunciar a la seva sobirania". El president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha mostrat els seus recels davant la disposició que hauria expressat aquest dilluns Felip VI al president balear, Baltasar Picornell, de "tenir ponts" i iniciar un diàleg sobre Catalunya. "Si és el monarca que el dia 3 d'octubre va sortir a dir que s'havia de posar tota la força de l'Estat contra Catalunya i contra el desig dels catalans de respondre d'un vot i d'una decisió democràtica", ha assenyalat. "Si és aquest monarca, a nosaltres ens poca ben poc marge de crèdit", ha ironitzat el dirigent republicà, qui ha afegit que seria "lògic i raonable" que un "estat modern" oferís la possibilitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació, tal com s'ha fet al Regne Unit amb Escòcia o Canadà amb el Quebec. Sobre la paraules de Joan Tardà, que feia una crida a la "desobediència" si el Congrés obstaculitzés la consulta, Alfred Bosch ha assenyalat que "els catalans no podem renunciar a la democràcia i a la nostra sobirania", ha dit.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Roben la caixa forta i diverses joguines d'una gran botiga de joguets de Figueres amb el mètode del butró. Entre divendres i dissabte també s'han produït sis robatoris amb força en establiments i domicilis d'Olot. Uns lladres han entrat a robar aquesta passada matinada de dissabte a diumenge a la tenda de joguines Poly, situada a la ronda sud de Figueres, a les afores de la capital de l'Alt Empordà. Els delinqüents han accedit a l'interior de l'establiment – una gran nau industrial- mitjançant el sistema del butró, fent diversos forats a les parets, i s'han emportat joguines i la caixa forta de l'oficina. Els Mossos d'Esquadra han confirmat els fets tot assenyalant que els responsables de l'establiment han presentat una denúncia aquest diumenge a les deu del matí. Els policies han obert una investigació per esclarir els fets i trobar els autors del robatori. D'altra banda, entre divendres i dissabte, també s'han produït sis robatoris amb força en establiments comercials i domicilis d'Olot. En el cas de Figueres, el robatori s'ha produït aquesta nit de dissabte a diumenge i els treballadors s'han topat amb la desagradable troballa aquest diumenge al matí quan anaven a obrir l'establiment. Els responsables de la botiga ja han interposat una denúncia avui a les dau del matí davant dels Mossos d'Esquadra. Tot i això, encara no ha transcendit el valor total del material sostret. Segons sembla, els lladres no han forçat la porta d'entrada i han accedit a la gran tenda de joguines Poly fent diversos forats a les parets. Aquest matí, els treballadors s'han trobat amb tot l'establiment regirat. Els lladres s'haurien emportat la caixa forta i diverses joguines. Els Mossos ja han obert una investigació per esclarir els fets i intentar trobar els autors. D'altra banda, entre divendres i dissabte també s'han produït sis robatoris amb força en establiments comercials – botigues i bars- i domicilis d'Olot, a la comarca de la Garrotxa. Els primers fets es remunten a la matinada del passat divendres 18 de desembre quan els agents van tenir coneixement que algú havia entrat a robar en dos locals comercials i s'havia endut diners. Els policies van rebre el primer avís quan faltaven pocs minuts per a les cinc de la matinada i a dos quarts de deu del matí. Pel que fa a la resta de robatoris, a diferents botigues i a un domicili, els agents van tenir coneixement dels fets entre les vuit del matí i les set de la tarda d'ahir dissabte 19 de desembre. Alguns dels robatoris s'haurien produït al carrer Fontanella de la capital olotina. En un dels casos, els delinqüents van forçar la porta del garatge de l'immoble fins que van poder accedir a l'interior de la casa. Allà, van anar obrint els diversos regals de Reis que la família havia anat acumulant al garatge de casa seva i van escollir allò que més els agradava. En concret, els lladres van emportar-se unes olles a pressió, objectes electrònics, una bata, uns sostens, una caixa d'eines, el casc d'una moto que hi havia penjat al lloc i dues ampolles de vi. No obstant això van deixar una porteria de joguina, un gos de joguina que costava uns 80 euros i una de les ampolles del vi que hi havia en el pac de tres. Segons sembla, els fets haurien succeït durant la nit de divendres a dissabte però els propietaris de la casa no se'n van adonar fins dissabte a la tarda.
|
Societat
|
Policial
|
El projecte de les Vies Blaves recuperarà 300 quilòmetres de les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener. Passarà per una seixantena de municipis i està previst que se'n puguin beneficiar uns 5 milions de persones. El projecte de les Vies blaves de la Diputació de Barcelona recuperarà 300 quilòmetres de les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener destinats a vianants i mitjans no motoritzats, com la bicicleta i el cavall. Aquest dilluns, el president de l'ens, Marc Castells, ha presentat la finalització de la redacció del Pla Urbanístic (PDU) de les Vies Blaves, un projecte que la corporació impulsa des del 2016 i que passarà per una seixantena de municipis. En total, està previst que se'n puguin beneficiar més de cinc milions de persones, ja que el 70% de catalans hi viu o es troba a mitja hora de distància. A més, es millorarà l'accessibilitat a tres parcs naturals, 12 espais naturals protegits i vuit espais turístics. El president de la Diputació de Barcelona ha destacat la capacita de Vies Blaves per "connectar pobles i persones amb el nostre patrimoni cultural, gastronòmic i arquitectònic" i que "territoris que mai no s'havien comunicat ara ho podran fer municipis que han viscut d'esquena al riu deixaran de fer-ho". El projecte de les Vies Blaves preveu recuperar destacats elements monumentals del territori al llarg del riu Llobregat i els seus afluents, com ara el pont de l’antic ferrocarril de Berga, el pont del Diable de Martorell i el de la colònia Sedó. També inclou la construcció d’un nou pont al pantà de la Baells. Les Vies Blaves també posaran en valor els actius patrimonials de la demarcació, donant-los encara més visibilitat i facilitant accessos alternatius. És el cas del conjunt monumental de Cardona, el projecte cultural i turístic Mont Sant Benet de Sant Fruitós de Bages o el barri del Rec d’Igualada. Amb un pressupost d’execució previst que es calcula en 60 milions d’euros, el projecte representa segons el president de la Diputació de Barcelona, «els milions més ben invertits de la història de la corporació". "Donaran autoestima al territori i seran una injecció de salut amb un efecte multiplicador: generaran economia, progrés i llocs de treball» ha afegit Marc Castells. Pel que fa al seu impacte turístic, el recorregut de les Vies Blaves inclou més de 5.000 places d’allotjament, entre hotels, pensions, allotjaments rurals, alberg i càmpings; i fins a 10.000 places sumant-hi la seva àrea d'influència. La columna vertebral del projecte és la Via Blava Llobregat, que resseguirà la llera del riu Llobregat: l'únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona. Recorrerà 186 quilòmetres i passarà per 5 comarques: Berguedà, Bages, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Barcelonès. Des de les fonts del riu, a Castellar de N’Hug, fins a la desembocadura del Prat de Llobregat, unirà indrets com Sant Benet de Bages, Montserrat i 15 colònies tèxtils. El recorregut principal, que proposa 16 portes d’accés diferents, es podrà completar amb gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. La Via Blava Llobregat suposarà una inversió d’uns 24 milions d’euros. Pel que fa a la Via Blava Cardener es condicionaran prop de 50 quilòmetres d’itineraris pel Bages. Amb 7 possibles portes d’accés, entrarà a la demarcació de Barcelona per Cardona i confluirà amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí. La inversió prevista supera els 10 milions d’euros. La Via Blava Anoia començarà a la confluència dels camins de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola, al municipi de Jorba. Passarà per l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat i confluirà amb la Via Blava Llobregat a Martorell. Amb un total d’aproximadament 70 quilòmetres de llargada i 12 possibles portes, requerirà una inversió d’uns 9 milions d’euros. Actualment ja es disposa del projecte constructiu dels primers 19 quilòmetres de tram d’aquesta via.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Borges Agricultural & Indutrial Nuts obté 2,1 MEUR al tancament del primer semestre. Incrementa la seva facturació en un 8,4% i comercialitza 23.434 tones de fruits secs. Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN) ha tancat el primer semestre de l'exercici fiscal, a 30 de novembre de 2019, amb un import net de la xifra de negocis de 98,6 MEUR i 23.434 tones comercialitzades, superant en un 8,4% l'import net de la xifra de negocis i un 4,7% les tones comercialitzades respecte el primer semestre de l'exercici anterior. En el resultat del primer semestre han confluït tres factors positius: la nou de Califòrnia que ha recuperat parcialment la caiguda de preus de l'exercici precedent; la bona collida de pistatxos; i les finques pròpies d'ametllers amb una primeres produccions que superen les previsions. Això s'ha traduït en 2,4 MEUR de negoci agrícola i un resultat consolidat de 2,1 milions. Malgrat aquests resultats, el negoci industrial ha aportat una contribució negativa de 0,4 milions d'euros, provocat principalment per l'actual conjuntura de mercat. Aquestes xifres no contemplen encara, en gran part, els beneficis potencials del pla de desenvolupament agrícola PALM, iniciat per BAIN el 2016 amb la plantació gradual de 1.145,1 noves hectàrees per a la producció d'ametlles, que entraran en producció gradualment els pròxims anys. La conjuntura actual de mercat i degut al fet que el negoci agrícola, fins a final d'exercici ha d'absorbir els costos d'estructura i els treballs realitzats per la collita del pròxim exercici fiscal, fan preveure al grup que en el segon semestre no serà possible projectar el creixement obtingut durant aquest primer semestre en comparació amb l'any anterior, en el que durant el segon semestre es van materialitzar operacions que van aportar grans resultats.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Berga salta la Patum de Lluïment amb menys patumaires de l'habitual. Dos nens han mostrat cartells on s'hi podia llegir 'Som Cultura' 'No som pirotècnia' com a mesura de protesta per la nova normativa del foc. Toquen les dotze al rellotge de la plaça Sant Pere i la gent espera amb impaciència l'inici de la Patum de Lluïment d'aquest dijous de Corpus. És el segon dia de Patum, però la primera oportunitat per veure totes les comparses –excepte els Plens- a la plaça i, encara que sigui sota un sol de justícia i a 35 graus, la cita no sol permetre cap excusa pels patumaires. Tanmateix, la Patum de Lluïment ha reunit menys persones de l'habitual sigui per la calor o sigui per la por a les aglomeracions. L'acte més simbòlic d'aquest migdia l'han protagonitzat els més petits, que han sortit a les comparses de foc –guites i maces- amb dos cartells on s'hi podia llegir 'Som Cultura' 'No som pirotècnia' com a protesta per la nova normativa del foc, que fa que els menors de deu anys no puguin participar a cap comparsa de foc.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Govern i sindicats de bombers signen un acord històric per millorar la situació del cos. Interior es compromet a tenir 1.150 bombers nous el 2022 per reduir les hores extres. El conseller d’Interior, Miquel Buch, i tres sindicats de Bombers han signat aquest divendres l'acord laboral fins el desembre del 2022, ratificat per prop de 70% de la plantilla del cos. El pacte arriba després d'anys de negociacions i desacords, ja que l'últim va caducar el 2008 i va ser substituït el 2014 per un decret sense l'acord dels sindicats. La Conselleria s'ha compromès a reduir les hores de feina dels bombers, sobretot les extraordinàries, a pagar-les millor i a convocar 750 places més fins d'aquí tres anys. A l’acte també hi han participat el secretari general del Departament, Brauli Duart, el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Manel Pardo, i el subdirector general operatiu dels Bombers, David Borrell, a més dels sindicats IAC-CATAC, Intersindical-CSC i CSIF. UGT signarà l'acord dilluns pel seu desacord en fer l'acte públic en campanya electoral, mentre CCOO no l'ha signat. La UGT-Bombers considera que "fer coincidir de forma forçada la signatura de l'acord amb l'últim dia de campanya electoral és un acte d'oportunisme polític, i de propaganda electoral, i una manca de respecte a l'utilitzar una vegada més al col·lectiu per als seus interessos partidistes". "Per higiene democràtica i responsabilitat sindical, ens veiem en l'obligació moral de posposar la signatura al pròxim dilluns 27, ja passades les eleccions", argumenten, i afegeixen que ho faran "allunyats de la publicitat i el fals triomfalisme que li vol donar la Conselleria d'Interior". "Els presents acords, que arriben quatre anys tard, són fruit del rigorós treball dels delegats de la UGT, del conflicte i la reivindicació col·lectiva i no de l'assoliment d'un grup polític que ha deixat el cos de Bombers en col·lapse estructural fent ara de la necessitat virtut. Aquests acords, que només són laborals, no solucionen les imperioses necessitats estructurals denunciades pels sindicats els últims anys. Aquest acord no és més que una treva per a poder passar la difícil campanya forestal que ve amb pau social i amb la possibilitat de poder cobrir els parcs, novament amb el nostre sobreesforç (hores extres) i fins a un nou marc pressupostari", relata el comunicat. Des de la UGT asseguren que estaran "atents per a garantir que les millores i inversions promeses en campanya electoral es materialitzin en els pròxims anys i no es converteixin en un nou brindis al sol".
|
Societat
|
Successos
|
Unió de Pagesos reclama la reparació dels camins i accessos malmesos per la llevantada per poder accedir als camps. El sindicat també demana a les administracions que facin la valoració i els peritatges dels danys causats amb celeritat. Unió de Pagesos demana a les administracions que reparin de manera "urgent" els camins, ponts i altres infraestructures malmeses pel gran volum de pluja que va caure aquest dimarts a Catalunya, especialment en comarques del Camp de Tarragona i de la plana de Lleida, amb l'objectiu que la pagesia pugui accedir a les finques per treballar. A diversos municipis del Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà, el Priorat, les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell i el Segrià, entre altres, els forts aiguats, que van descarregar més de 200 litres, han provocat greus danys estructurals, ja que han fet malbé camins, marges i accessos a les finques, segons les primeres valoracions del sindicat. El sindicat també demana a les administracions que facin la valoració i els peritatges dels danys causats amb celeritat perquè, entre altres qüestions, es pugui tenir en compte la reducció de mòduls de l'IRPF per l'afectació a causa de danys meteorològics. A les Garrigues, a poblacions com l'Albi, el Vilosell, la Pobla de Cérvoles, Cervià de les Garrigues i Arbeca han resultat afectades plantacions de vinya, ametllers i oliveres, que la força de la pluja ha tombat o ha arrencat. També han desaparegut camins i marges. El gran cabdal de pluja també ha desbordat moltes rieres, torrents i barrancs, entre altres llocs, a les comarques del Camp de Tarragona, sobretot al Baix Camp, i al Baix Llobregat. L'organització agrària recorda que la manca de gestió de torrents i barrancs agreuja la situació dels camps i els cultius en episodis de pluges torrencials com els de la nit passada. En aquest sentit, demana a l'Agència Catalana de l'Aigua que s'ocupi del manteniment necessari.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Creixen un 19% els infants i joves que participen en els centres de lleure de Fundesplai. En la trobada anual de l'entitat s'han fet diferents tallers sobre la igualtat de gènere o la violència zero dintre el projecte 'EnCORatja't'. El nombre d'infants i joves que prenen part en les activitats dels centres de lleure de la Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai) ha crescut un 19% respecte l'any anterior, i arriba a uns 16.119 participants. Aquest dissabte s'ha celebrat al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) la 21a jornada anual de l'entitat, que agrupa més de 110 esplais i projectes de lleure de 46 municipis d'arreu del territori, impulsats per un total de 1.494 monitores i monitors. La trobada d'enguany també ha servit per donar visibilitat a la iniciativa 'EnCORatja't', que pretén treballar la coeducació per a una societat més igualitària, lliure de discriminacions i de qualsevol forma de violència en els esplais i les escoles on està present Fundesplai. Els organitzadors preveuen arribar a 85.000 infants i joves. La jornada ha aplegat a més de 300 monitores i monitors d'esplais d'arreu de Catalunya, que aquesta tarda es reuniran en l'assemblea anual de l'associació per revisar la feina del 2017 i aprovar el pla d'actuació pel proper any. Durant el matí, s'han relitzat diferents tallers per oferir recursos pedagògics i de gestió a tots els voluntaris, com ara en l'àmbit de la igualtat de gènere i la violència zero, la cultura de la pau, la comunicació no violenta o sobre com fer front a l'assetjament.
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:Ada Colau és investida de nou alcaldessa de Barcelona amb els vots dels comuns, el PSC i tres regidors de Valls. El republicà Ernest Maragall diu que governarà des de l'oposició i que no seran "aliats dòcils d'un suposat progressisme". L'alcaldable de BComú, Ada Colau, ha estat investida de nou alcaldessa amb els vots dels deu regidors dels comuns, els vuit del PSC i tres de Barcelona pel Canvi-Cs, la candidatura liderada per l'exprimer ministre francès Manuel Valls. Amb el suport dels 21 regidors que marquen la majoria absoluta necessària per ser investida alcaldessa, Colau s'ha imposat així al candidat d'ERC, Ernest Maragall, que serà el líder de l'oposició malgrat encapçalar la llista més votada a les eleccions del 26 de maig. Després que les bases de BComú avalessin l'aposta de la direcció de fer un govern amb el PSC, cosa que ha permès a Colau ser investida de nou alcaldessa, els comuns començaran ara les negociacions amb els socialistes per formar govern. Després de la votació en la investidura, han intervingut els caps de llista de tots els grups municipals. El candidat d'ERC, Ernest Maragall, ha assegurat que governarà des de l'oposició, que és el lloc on, segons ha dit, Collboni i Valls l'han col·locat. Maragall ha criticat Colau perquè "21 vots han pesat més que la lògica democràtica, progressista i republicana". "Hem pres nota", ha avisat el republicà, que ha subratllat que no seran "aliats dòcils d'un suposat progressisme". Davant la "mà estesa" que ha ofert Colau durant la seva intervenció, Maragall ha dit que avui no era el dia per estendre la mà i ha criticat "l'horrible silenci de la neutralitat" i "l'ambigüitat calculada". "Que ningú presumeixi de progressisme si no assumeix el compromís ferm per aconseguir la llibertat dels presos polítics i exiliats", ha remarcat. Al seu torn, el candidat de Barcelona pel Canvi-Cs, Manuel Valls, ha justificat el seu suport a Colau perquè sigui investida alcaldessa com una "responsabilitat" que respon als seus "principis" i "sentit d'Estat". "No té res a veure amb el discurs d'una operació d'Estat o de poderosos", ha remarcat Valls, que ha insistit que el seu suport a Colau volia "evitar" una opció "pitjor", la de Maragall com a alcalde. Valls, que ha subratllat que no ha mantingut cap conversa amb els comuns, els ha estès la mà, "des de les discrepàncies", per fer acords per "temes importants de ciutat" durant el mandat. "Arribarem tots a acords perquè és la tradició de la ciutat", ha dit el candidat de Barcelona pel Canvi-Cs. "Ningú desitjava haver arribat a aquest punt", ha afirmat el candidat del PSC, Jaume Collboni, en relació amb la situació política a Catalunya. Collboni ha admès que el moment polític actual és "excepcional" perquè els partits no van ser "capaços de donar espai a la paraula", cosa que ha considerat "la constatació d'un fracàs". "Ens ha afeblit com a societat i a país", ha dit el candidat socialista, que ha reivindicat el "diàleg" i "l'entesa". Collboni ha defensat que Barcelona ha d'estar "per sobre de tot, de l'interès personal i institucional i de les causes polítiques". A més, ha reivindicat que el govern que formarà amb els comuns tindrà "tota la legitimitat democràtica". "Ja n'hi ha prou de calcular la legitimitat segons si és o no de la nostra simpatia", ha assegurat. El candidat del PP, Josep Bou, ha felicitat Colau "de tot cor" i ha dit que "posarà el seu granet de sorra per a la governabilitat". També s'ha dirigit a les formacions independentistes, qui ha dit que "creuen que els carrers i les institucions són sempre seves". "Prou, s'ha acabat, Barcelona és de tots", ha defensat Bou, que també ha reivindicat el Rei, la Constitució i la llei en el seu discurs. El número dos de BComú, Joan Subirats, ha defensat les "polítiques valentes" impulsades pel govern de Colau i ha assegurat que l'alcaldessa continua amb les mateixes conviccions per a la "defensa dels més vulnerables" que quan va assumir el càrrec el 2015. Ha assegurat que des d'aquesta formació "mai" s'han "sentit neutrals" quan es tracta dels drets fonamentals i ha afirmat que el judici de l'1-O ha mostrat que "les persones acusades no han comès cap delicte", a qui s'ha referit com a "presos polítics", i ha demanat tornar a la política un conflicte que no s'hauria d'haver "judicialitzat". El número dos de BComú ha afirmat que la seva formació vol tenir un "paper rellevant" per "superar els blocs i tornar a la política del diàleg i l'entesa de les forces progressistes". Subirats ha aprofitat la intervenció per reclamar "més competències i recursos per a les ciutats", així com una visió "metropolitana" davant la "fragmentació institucional". Comuns i independentistes prometen el càrrec "per imperatiu legal" Els regidors dels comuns i els de les formacions independentistes han promès el càrrec "per imperatiu legal". Els comuns han utilitzat diferents fórmules, que feien referència al "bé comú", al feminisme o a les polítiques per a les persones vulnerables. Per la seva banda, els regidors independentistes han promès el càrrec fent referència als drets i a les llibertats i a la justícia social. Entre els assistents a la sessió d'investidura, hi havia membres dels diferents partits polítics. Per part de JxCat, hi han assistit el conseller de Territori, Damià Calvet, l'exalcalde Xavier Trias, el diputat al Congrés Jaume Alonso Cuevillas o el president del PDeCAT, David Bonvehí. D'ERC, hi ha hagut el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, o la consellera de Justícia, Ester Capella. L'eurodiputat Ernest Urtasun, el diputat al Parlament David Cid i els diputats al Congrés Gerardo Pisarello i Jaume Asens han acompanyat Colau en la investidura com a alcaldessa. Per la banda socialista, hi han assistit l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, o el president del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro. Per part de Ciutadans, hi han hagut els diputats al Parlament Laura Vílchez i Joan García i per part del PPC el seu secretari general, Daniel Serrano. També hi han assistit el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, l'expresident de la Cambra de Comerç Miquel Valls, o la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Gairebé mig milió de treballadors són pobres i CCOO veu amb preocupació l'impacte del covid-19 en un mercat "deteriorat". Els catalans en risc de pobresa tot i tenir una feina augmenten en una dècada i ja són el 14,4% del total. Els treballadors pobres augmenten en una dècada i ja són gairebé 494.000 catalans, un 14,4% del total i 158.000 persones més que el 2013. Són dades del 2018 que recull un informe sobre pobresa laboral de CCOO presentat aquest dijous. El sindicat s'ha mostrat preocupat pel "fort impacte" que tindrà la crisi de la covid-19 en un mercat laboral "ja deteriorat i malmès" i on la precarietat "no només s'ha mantingut sinó que s'ha intensificat" en 11 anys. Des del 2008, el nombre de famílies sense ingressos laborals ha pujat un 53%. Al 2018, hi havia 1,1 milions catalans d'entre 16 i 64 anys en risc de pobresa o exclusió social, un 24,4% de les llars. El pes dels aturats sense cobertura s'ha duplicat en una dècada, passant d’un 19,8% a un 36%. "El mercat de treball que l'any 2019 seguia deteriorat en aquests moments ha rebut el fort impacte de la crisi sanitària, quan tot just començava a remuntar", ha lamentat Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball i Polítiques d'Ocupació de CCOO. Garcia ha denunciat que cada cop hi ha més famílies en risc de pobresa i que el sistema de protecció no dona cobertura suficient. "Posem de manifest les mancances i febleses d'un mercat que seguia malmès i ara caldrà veure els efectes de la crisi sanitària", ha afegit la sindicalista que ha rebutjat fer previsions del què pot passar més enllà d'assegurar que "els indicadors seran més negatius". El 2018 el llindar de risc de pobresa es va situar en les llars que rebien ingressos inferiors a 11.000 euros l'any sense infants a càrrec; inferiors a 14.300 euros en famílies d'un adult i un nen; inferiors a 17.500 en famílies monoparentals amb dos fills. En les llars amb dos adults, el límit es va situar en 16.400 euros l'any; amb un infant fins als 19.700 i amb dos nens a càrrec en 23.000 euros anuals. Segons revela l'informe de CCOO, prop de mig milió de catalans complia algun d'aquests requisits fa dos anys. L'estudi assenyala que el 2016 es va produir un punt d'inflexió i la taxa de pobresa en el treball no ha deixat de créixer des de llavors. Segons, les dades desagregades per sexes, els homes tanquen el 2018 amb una taxa de pobresa en el treball del 13,9%, mentre les dones arriben fins a un 15%. Respecte al 2013, l'índex d'ells ha augmentat en 2,4 punts percentuals, mentre que elles ho han fet en 3,8 punts. El document estudia el mercat laboral durant onze anys i evidencia que la precarietat "no només es manté sinó que s'ha intensificat" tot i la millora del context econòmic, amb un atur crònic, feines precàries i inestables i insuficiència d'hores treballades, entre altres. La meitat de la població treballadora cobrava menys de 21.719,75 euros l'any el 2017. En el cas de les dones, la mediana se situava en 18.865,83 euros i en el cas dels homes aquesta es trobava en 24.473,89 euros. En aquests onze anys, es van destruir 225.000 llocs de treball que no s'han recuperat, amb una caiguda del 6,2% de la població ocupada. Aquesta pèrdua s'ha centrat sobretot en els homes, amb 255.000 ocupats menys. La població de 16 a 64 anys sense feina era de 429.330 persones el segon trimestre de 2019. En en el periode analitzat, l'atur ha sofert un increment de 136.755 persones, un increment del 46,7% en relació amb les dades del 2008. L'atur femení ha crescut un 68,5% i hi ha 84.752 desocupades més. En canvi, els homes han augmentat un 30,8% l'atur, amb 52.004 aturats més. En comparació amb l'any 2008 hi ha 145.043 persones assalariades menys (-4,8%), tant en el cas de la contractació temporal com en la indefinida. A més, els llocs de treball estables s'han reduït en un 4,5% i 106.496 persones. En aquests anys, s'ha constatat un "augment considerable" del treball parcial involuntari (+44,2%) juntament amb una major incidència de persones que no busquen feina perquè no confien trobar-ne (+81,2%), "una evidència que la suposada recuperació del mercat de treball es tradueix en ocupació precària i pitjors condicions de treball", diu l'informe. A més, hi ha més de 491.000 persones que estan sobrequalificades per la feina que fan, un increment del 17% en deu anys. "El risc de caure en situacions de pobresa i no poder fer front a les necessitats més bàsiques per viure de manera digna s'ha vist incrementat en els darrers anys per la destrucció de llocs de treball, la precarietat de l'ocupació i l'elevat volum de població que queda exclosa del sistema de protecció social", assegura l'estudi. En aquest sentit, el document mostra com una quarta part de la població catalana en edat laboral (24,4%) es troba en situació de pobresa o exclusió social, sent les dones el col·lectiu més afectat (25,9%), davant del 22,9% dels homes. El 2014 hi havia 1.319.500 persones a Catalunya en risc de pobresa o exclusió social i ara ja són 1.171.300 catalans. A més, en una dècada s'ha vist un augment del 53,3% del nombre de llars on viuen persones que no perceben ingressos laborals. En aquest període, els catalans en famílies on ningú sense cobra un sou han passat de 102.393 el 2008 a 167.287 el 2019. Pel que fa a la protecció que ofereix el sistema de prestacions més habituals com ara l'atur, CCOO denuncia que, en onze anys, les prestacions contributives, de més qualitat pel que fa tant al seu import com a la seva durada, han perdut importància en favor de la protecció de tipus assistencial, de pitjor qualitat. En una dècada, les persones desocupades que cobraven l'atur han passat d'un 81,1 % a un 64,7% a Catalunya. Les dades disponibles demostren que el nombre de persones desocupades des de fa més de dos anys va en augment a Catalunya. El segon trimestre del 2019, es van registrar un total de 175.897 persones que fa més d'un any que estan a l'atur. En termes percentuals, el 17,7 % de les persones a l'atur ho estan des de fa entre un i dos anys i el 27,8 % en fa més de dos anys. I és que, segons apunta l'informe, els aturats durant més d'un any han augmentat en 33.134 persones des del 2008. La taxa de desprotecció evidencia que hi ha prop d'un 65% de la població aturada, que ha treballat prèviament però que no percep subsidis ni prestacions per atur. Tot plegat, permet a CCOO constatar que Catalunya continua patint "una situació de retrocés en el nivell de vida i benestar de la seva població, malgrat els lleus símptomes de millora dels últims anys".
|
Economia
|
Treball
|
Súmate dóna les gràcies a tots els que han fet possible l'acord i demana "una república a favor dels drets socials". Assegura que avui comença el que van manar les urnes el 27 de setembre. Súmate ha donat les gràcies a totes les entitats i a tots els partits que han fet possible l'acord per desencallar la investidura que passa perquè Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'AMI, sigui el candidat a la Presidència de la Generalitat. En un comunicat, ha demanat a "les forces que tenen la majoria absoluta al Parlament que comencin un procés constituent cap a la República catalana". L'associació de castellanoparlants favorables a la independència assegura que avui comença el que van manar les urnes el 27 de setembre i destaca que "volíem, podíem i ho hem fet realitat". "Avui és un dia de felicitat per tots els que hem donat molt per fer realitat un procés a favor dels drets i la justícia social", ha afirmat Súmate. L'associació de castellanoparlants Súmate ha agraït a Demòcrates, la CUP, Moviment d'Esquerres, Avancem i Reagrupament Independentista l'acord a què han arribat aquest dissabte per desencallar la investidura. A més, també ha donat les gràcies a l'Assemblea, l'AMI i Òmnium per "empènyer fins a l'últim moment". "Ho hem aconseguit", ha assegurat Súmate en un comunicat enviat aquesta tarda en el qual destaca que "res de tot això hagués estat possible sense l'esforç de tots". Aquesta entitat també ha agraït al president en funcions, Artur Mas, el seu lideratge perquè, segons Súmate, gràcies a ell "el procés cap a la República catalana és una realitat, segueix intacte i manté la transversalitat". Segons Súmate, "davant nostre hi ha el projecte més ambiciós de la història de Catalunya, tenim a les nostres mans la possibilitat de fer una República que vetlli pels drets socials i els seus ciutadans". Finalment, l'associació remarca que "toca remar junts, deixar tres mesos de tensió i mirar cap endavant amb la il·lusió i ganes de treballar".
|
Política
|
Govern
|
El govern espanyol descarta acollir l'Aquarius en no ser ''el port més segur ni més proper''. Fonts de l'executiu consideren que l'estat espanyol no compleix l'establert en el dret internacional. Després que aquest mateix dilluns, l'Ajuntament de Barcelona s'hagi ofert per acollir els 141 immigrants a bord del vaixell Aquarius, com a resposta a la negativa de, Malta i Itàlia d'obrir el seus ports, el govern espanyol ho ha descartat. Fonts de l'executiu han destacat que ''Espanya ja no és el port més segur'' perquè ''no és el port més proper segons l'establert en el dret internacional''. Aquest diumenge l'Aquarius ha reclamat a la UE un port ''segur i proper'' per a les persones rescatades davant les costes de Líbia. La negativa del govern espanyol es dona quan encara no fa dos mesos que 630 immigrants a bord del mateix vaixell desembarquessin a València. Més del 70% dels 141 migrants salvats per l'Aquarius són originaris de Somàlia i Eritrea, i hi ha fins a 67 menors no acompanyats.
|
Societat
|
Immigració
|
Un exalt càrrec d'Urbanisme avala la versió de l'exinterventora de Santa Coloma en les modificacions a l'operació Pallaresa. Assegura que Bartomeu Muñoz va voler "ocultar" una auditoria que assenyalava un "forat" de 40 MEUR a Gramepark. L'ex director de Serveis de Planificació i Recursos de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Albert Gadea, ha assegurat davant la jutgessa del Cas Pretòria que la interventora va rebre "pressions brutals" de l'arquitecte municipal i el secretari per a què no entorpís la requalificació dels terrenys de la Pallaresa. A la sessió d'aquest dilluns, Gadea ha relatat que els dos van tenir una reacció "terrible" quan Carol els va mostrar una taxació dels terrenys que havia demanat pel seu compte, la qual li va generar reticències vers els canvis urbanístics. D'altra banda, aquest ex alt càrrec d'urbanisme també ha relatat que l'empresa pública Gramepark assumia obres "que no li eren pròpies" de la seva competència i que sovint ho feia sense una adjudicació legal. També ha afirmat que l'Ajuntament va encarregar una auditoria on es va constatar que Gramepark tenia un "forat" econòmic de 40 MEUR, però que l'alcalde Bartomeu Muñoz ho va voler "ocultar". Albert Gadea, que ha declarat en qualitat de testimoni, ha explicat que el 2009 va empènyer la interventora Maite Carol a demanar un informe sobre les plusvàlues dels terrenys de la Pallaresa, i ha assegurat que tant l'arquitecte municipal, Lluís Falcón, com el secretari, Javier Ezquiaga "li van donar llargues" i li van dir que no existia aquest document. Va ser aleshores quan el mateix Gadea, ha relatat, va suggerir a Carol que demanés una taxació dels terrenys als tècnics del Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament. Quan aquest informe va constatar l'augment de preus dels terrenys de la Pallaresa, Albert Gadea i Maire Carol es van quedar "increïblement sorpresos", segons ha afirmat ell mateix. Alhora, ha subratllat que els va sorprendre la "reacció terrible" de Falcón i Ezquiaga. "El secretari li va retreure a la interventora que com s'atrevia a demanar aquell document", ha explicat, assegurant que els va negar la seva validesa. Arran d'aquesta situació, aquest ex alt càrrec d'urbanisme va donar suport a la interventora per a què defensés les observacions que volia fer vers la requalificació dels terrenys. "No les pots treure, de cap manera. Guanya temps i intenta parlar amb l'alcalde, però no canviïs l'informe", ha assegurat que li va dir Gadea a la interventora. "Les pressions per a què ho canviés van ser brutals", ha afegit. Ha assegurat que li va voler traslladar la situació a l'alcalde però que "no hi va haver manera". D'altra banda, Albert Gadea ha explicat que, un cop el Cas Pretòria ja havia esclatat i la Guàrdia Civil ja havia registrat l'Ajuntament de Santa Coloma, tant ell com Carol van descobrir que l'Ajuntament sí que havia elaborat antigament un informe sobre les plusvàlues dels terrenys. Ha assegurat que un periodista va tenir accés a l'expedient de Cúbics, on hi havia adjuntat un informe sobre les plusvàlues signat pel secretari de l'Ajuntament. "Puc dir amb claredat que el secretari i Lluís Falcón van negar informació", ha reblat Gadea. Finalment, ha afegit que, després dels registres de la Guàrdia Civil, ell va poder va constatar com Falcón havia intentat accedir a l'agenda de l'exregidor d'urbanisme Manuel Dobarco per modificar la data d'un expedient. Informes "molestos" Durant la seva declaració, a preguntes de la Fiscalía, Albert Gadea ha afirmat que els informes de la interventora havien començar a ser "molestos" per a l'alcalde Bartomeu Muñoz arrel de la situació econòmica que es va descobrir a l'empresa pública Gramepark, quan una auditoria externa va revelar un "forat econòmic de 40 milions d'euros". Gadea ha assegurat que Muñoz li va demanar a ell que "no passés l'auditoria a ningú" mentre es continuaven encarregant obres a Gramepark. Sobre la situació d'aquesta empresa, Gadea ha recordat que inicialment era una constructora destinada a edificar pàrquings i habitatge, però que a partir del 2008 "es va involucrar en operacions que no li eren pròpies" i ha assegurat que sovint "començava a construir i posteriorment concursaven públicament per a aquella obra". En aquest sentit, ha assenyalat el doble paper de Manuel Dobarco, regidor d'Urbanisme d'aleshores i Conseller Delegat de Gramepark. "Hi havia adjudicacions que es feien de forma informal, de viva veu", ha assegurat. Finalment, aquest mateix testimoni ha explicat que, durant la seva etapa com a Director de Planificació, va sentir a parlar de Luis Andrés Garcia 'Luigi', però que mai hi va tenir contacte. Segons ha relatat, ell confiava en què 'Luigi' era un "assessor" de l'Ajuntament perquè el gerent del consistori, Pasqual Vela, l'anomenava quan volien reconduir situacions complicades com les de Gramepark. Per la seva part, Vela –que ha declarat abans que Gadea- ha reconegut mantenir contacte amb 'Luigi' durant els canvis urbanístics a la Pallaresa. Segons ha detallat, hi va tenir relació "perquè ho va dir l'alcalde", per tal de modificar un informe que l'empresa Prosavi havia presentat per construir a la Pallaresa i "fer que quadrés amb l'interès municipal". D'altra banda, a la sessió del judici d'aquest dilluns també ha declarat el Coordinador del Gabinet d'Acció Territorial de Santa Coloma, Miquel Roig, i dos tècnics de l'àrea d'Urbanisme, Rafael Juan i Antonio Gallego. Aquest últim va ser qui va elaborar l'informe sol•licitat per la interventora Maite Carol sobre la taxació dels terrenys de la Pallaresa. Segons ha detallat, va fer una "estimació" i no una "valoració" detallada i precisa perquè Carol va demanar la informació "per al mateix dia i havia d'estar fet al final del matí". Gallego ha explicat que va es va "sorprendre" per les "presses" i, tenint en compte que no va tenir temps de fer cap estudi de mercat, ha dit que va acordar que ell no signaria la taxació. Així, va posar-hi el nom de Lluís Falcón, confiant que el signaria com a responsable de l'àrea. Previ a aquestes declaracions, aquest dilluns també ha aportat el seu testimoni l'exregidora del PP, Carmen Sáez.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El científic tortosí Pere Estupinyà aconsella els alumnes de la URV per tenir èxit en un futur canviant. El Campus de les Terres de l'Ebre dóna el tret de sortida a un nou curs que clou la celebració del desè aniversari. Sota un suggerent 'El futur que ens espera', el divulgador científic tortosí, Pere Estupinyà, ha estat l'encarregat de donar el tret de sortida al nou curs universitari del Campus de la URV a les Terres de l'Ebre amb una lliçó inaugural adreçada principalment als estudiants. Estupinyà, que ha reivindicat la necessitat d'invertir en investigació sempre i no només en temps de bonança econòmica, ha animat els universitaris a responsabilitzar-se del seu aprenentatge adquirint més capacitats que continguts. "No poden pensar que la Universitat els prepararà per al futur perquè el futur serà diferent al que és actualment. Han d'aprendre a aprendre", ha manifestat. El director del nou programa científic de TVE 'El caçador de cervells' s'ha mostrat molt il·lusionat de poder fer aquesta lliçó inaugural des de Tortosa, on va nàixer fa 42 anys, i per a la URV, universitat on va estudiar Química i Bioquímica. Pere Estupinyà ha volgut traslladar, des de la seva experiència personal, els valors que els universitaris han de tenir per poder arribar a complir les seves il·lusions. Des d'una vessant totalment científica, perquè és la seva especialitat, Estupinyà està convençut que la Universitat ha de donar les claus i les eines perquè davant dels canvis tothom sigui capaç d'adaptar-se. Des de la ciutat que l'ha vist nàixer, Estupinyà ha destacat que les Terres de l'Ebre tinguin un campus universitari des de fa deu anys. "La universitat no només té una funció educativa, sinó que és una generació de coneixement amb aplicació social al seu entorn. Funciona com un catalitzador del coneixement per a l'economia de la regió i això és molt rellevant per a la societat", ha manifestat. Amb tot, com a home de ciència, també ha qüestionat el que considera una "mala estratègia" de només invertir en investigació en temps de bonança econòmica. "Les retallades que s'han fet per la conjuntura econòmica s'han de corregir perquè la ciència no és un caprici", ha manifestat. En aquest sentit, també ha assegurat que el Campus de la URV a l'Ebre guanyaria valor afegit si s'oferís alguna enginyeria o ciència. Un pla d'estudis que s'adapti a la demanda Durant l'acte d'obertura del curs, amb la lliçó inaugural a càrrec d'Estupinyà, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha agraït la tasca feta al Campus de l'Ebre durant aquests deu anys de vida, alhora que es plantegen nous reptes de futur. Per Ferré, un dels principals reptes és la renovació de l'oferta universitària i com retenir el talent al territori. Sobre el nou pla d'estudis, el rector ha assegurat que caldrà adaptar l'oferta a la demanda i "serà complicat", però que cal adaptar-se a les necessitats de la població i també a la davallada demogràfica que fa un temps es notava a les escoles i que després dels instituts arribarà també a la universitat. En l'acte d'aquest dilluns s'ha fet un reconeixement personal a Lluís Arola i Joan Sabaté, rector de la URV i alcalde de Tortosa durant el primer curs del Campus 2005-2006.
|
Societat
|
Educació
|
Dos ferits en l'incendi d'una casa a Bausen, a la Val d'Aran. Els afectats tenen 45 i 48 anys i han estat evacuats a l'Hospital de Vielha. Dues persones han resultat ferides de poca gravetat aquest dijous a la nit en l'incendi d'una casa a Bausen, a la Val d'Aran. Els Pompiers d'Aran han estat alertats del foc en un immoble situat al carrer Santa Eulàlia a les 23.33 hores i fins al lloc s'hi han desplaçat amb cinc dotacions terrestres i una ambulància d'aquest cos. Les flames han afectat el menjador, la teulada i la façana de la casa. I a causa del fum dues persones de 45 i 48 anys han resultat intoxicades lleus i una d'elles ha patit cremades de poca gravetat a les mans. Totes dues han estat evacuades a l'Hospital de Vielha. El foc ha estat extingit cap a tres quarts de dues de la matinada.
|
Societat
|
Successos
|
Detenen dos homes per robar un lloro valorat en més de mil euros en una botiga d'animals de Sant Pere de Ribes. Els arrestats tenen 25 i 41 anys i són veïns d’Olivella. Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres passat dos homes per haver robat un lloro de la raça Psittacus, valorat en més de mil euros, en una botiga d'animals de Sant Pere de Ribes (Garraf). Els dos detinguts, de 25 i 41 anys, veïns d’Olivella i de nacionalitat espanyola, acumulen onze antecedents per delictes similars. Els fets van tenir lloc el passat 26 d’abril quan un dels lladres va distreure un dels treballadors de la botiga mentre l’altre va obrir la gàbia i va sostreure el lloro. Amb la informació i les imatges aportades pels denunciats els investigadors van poder determinar que un dels dos autors del furt era client habitual de la botiga i, poc després, quan el van relacionar amb el segon lladre, van recuperar el lloro sostret, que ha estat finalment retornat als seus legítims propietaris. Els detinguts, que acumulen onze antecedents per fets similars, resten a l’espera de ser citats en seu judicial pels càrrecs pels quals han estat investigats.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Guàrdia Civil i Policia Nacional augmentaran els controls de vehicles a la frontera per lluitar contra el tràfic de droga. És una de les mesures acordades a la junta de seguretat extraordinària de Figueres arran del tiroteig. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional augmentaran les controls en vehicles a la frontera per lluitar contra el tràfic de drogues a la comarca. El subdelegat del govern espanyol, Albert Bramon, ha explicat després de la junta de seguretat extraordinària de Figueres arran del tiroteig de la setmana passada que des del gener fins a l'agost s'han fet més controls però que se'n faran més per detectar aquells cotxes que "creuen la frontera i venen a comprar droga". Bramon també ha dit que s'han posat a disposició d'Interior per fer "més" operacions conjuntes i que la col·laboració amb la gendarmeria francesa és "estreta". Per la seva banda, el delegat territorial d'Interior, Albert Ballesta, ha explicat que en el que portem d'any a la comarca s'han comissat 40.000 plantes de marihuana i s'han detingut 40 persones per delictes contra la salut pública. Ballesta ha dit també que si cal incrementar puntualment les actuacions dels Mossos ho faran però ha apuntat, de nou, a la necessitat de reformar el Codi Penal per lluitar contra la reincidència. Més controls policials fronterers. Aquesta és una de les mesures que s'han pres a la junta de seguretat extraordinària que s'ha celebrat a Figueres arran del tiroteig de la setmana passada. El subdelegat del govern espanyol, Albert Bramon, que ha assistit a la trobada ha explicat que des del gener s'han reforçat els controls de vehicles que creuen la frontera i "venen a comprar droga" a la comarca però ha dit que faran "un pas més" i que els augmentaran. Bramon també ha assegurat després de la reunió que s'han compromès a fer "més operacions conjuntes" amb els Mossos d'Esquadra i ha precisat que la col·laboració amb la gendarmeria francesa és "estreta". El subdelegat ha explicat, a més, que durant els anys de crisi la plantilla de Guàrdia Civil i Policia Nacional a la demarcació estava al voltant del 60% i que a hores d'ara es troba al 80%. Una situació que, segons ha explicat, permet fer més inspeccions aleatòries dels cotxes que entren i surten de la Jonquera. Un canvi del Codi Penal Per la seva banda, el delegat territorial d'Interior a Girona, Albert Ballesta, ha dit que en el que portem d'any han comissat 40.000 plantes de marihuana a la comarca i que s'han detingut 40 persones per delictes contra la salut pública. Ballesta també ha explicat que hi ha diverses investigacions en marxa i que se seguiran fent les actuacions que calgui per lluitar contra el tràfic de drogues. Ballesta ha insistit, juntament amb l'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, que es tracta d'un problema que no afecta només l'Alt Empordà sinó a tot el país. Per això, ha tornat a demanar un canvi del Codi Penal que permeti actuar amb contundència contra els delinqüents reincidents. "A només 25 quilòmetres d'aquí, al Rosselló, les penes són molt diferents", ha dit. Bramon ha coincidit en aquesta necessitat i ha dit que a dia d'avui diversos sectors implicats ho veuen com una prioritat. Més actuacions al centre de la ciutat El regidor de Seguretat i vicealcalde de Figueres, Pere Casellas, ha detallat a més que a la trobada han demanat més col·laboració amb la Guàrdia Urbana per fer controls a dins de la ciutat. Malgrat això, Casellas ha insistit que les dades que s'han facilitat a la junta de seguretat constaten que els delictes han baixat i que les "coses milloren lleugerament". Per la seva banda, Lladó, ha negat que Figueres sigui un "supermercat de la droga" i ha dit que afirmacions com aquesta l'únic que fan és "afectar la ciutat" i al "benestar dels veïns".
|
Societat
|
Policial
|
La UdG celebra 25 anys amb el repte d'obrir-se al món, digitalitzar-se i tenir "un arrelament més fort" al territori. El rector no amaga que l'aniversari arriba en un moment delicat per al futur del Parc Científic i Tecnològic. La Universitat de Girona (UdG) celebra aquest dilluns els seus 25 anys amb la mirada posada cap al futur. Entre els principals reptes hi ha els d'obrir-se al món (impulsant convenis com ja s'ha fet amb l'Amèrica Llatina) i digitalitzar l'oferta acadèmica. "Això farà possible potenciar l'arrelament de la UdG al territori i, al mateix temps, assegurar la formació continuada al llarg de la vida", subratlla el seu rector, Sergi Bonet. El rector tampoc amaga que cal avançar cap a una progressiva reducció dels preus dels estudis, fixant-se "la gratuïtat" com a objectiu últim. A dia d'avui, la UdG compta amb més de 15.000 estudiants i ofereix una quarantena de graus i màsters. Al costat dels reptes, però, Bonet tampoc amaga els riscos. I a hores d'ara, el principal passa per lligar un acord que permeti salvar el Parc Científic i Tecnològic de la liquidació. Precisament, Bonet viatja aquest dimarts a Madrid per reunir-se amb el ministeri
|
Societat
|
Educació
|
Dos ferits lleus per fum en l'incendi d'un pis a Vila-seca. En un altre foc d'habitatge a Torredembarra s'han hagut d'evacuar 23 veïns d'un edifici. Dues persones han quedat ferides lleus aquest diumenge al matí en l'incendi d'un pis a Vila-seca (Tarragonès). Segons han informat els Bombers de la Generalitat, l'avís del foc s'ha rebut a les 09.35 hores al número 8 del carrer Tenor Josep Forasté, un edifici de cinc plantes. Les flames cremaven un moble a l'interior d'un immoble situat a la segona planta. Cinc dotacions dels Bombers han treballat en l'extinció de l'incendi, que només ha cremat mobiliari però ha deixat una intensa fumarada. Un home de 61 anys i una dona de 62, veïns de la quarta planta, han quedat intoxicats lleus per fum i han estat traslladats a l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona. Paral·lelament, un segon incendi d'habitatge a Torredembarra ha obligat a evacuar 23 veïns d'un edifici, sense que s'hagin hagut de lamentar ferits. L'avís del foc s'ha rebut a les 02.34 hores de la matinada al número 10-12 del carrer de la Capella, un edifici de quatre plantes. Les flames es concentraven en un immoble de la primera planta i calcinaven una habitació i parcialment el menjador. Quatre dotacions de Bombers s'han desplaçat a la zona i han evacuat preventivament tot l'edifici. A les 03.32 s'ha pogut donar per extingit l'incendi i a partir de les 06.00 hores de la matinada els veïns afectats –menys els del pis incendiat- han pogut tornar a casa.
|
Societat
|
Successos
|
La Policia Local d'Esplugues desmantella un taller il·legal de producció industrial de gel destinat al consum humà. El propietari del negoci està detingut i s'han trobat més de 1.500 quilos de producte. La Policia Local d'Esplugues de Llobregat, en una actuació conjunta amb la policia espanyola, ha desmantellat un taller clandestí dedicat a la producció industrial de gel que es destinava al consum humà. El titular del negoci, un home de 59 anys i de nacionalitat espanyola, ha estat detingut. Sobre ell requeia, a més, una altra ordre de detenció. Durant l'escorcoll es van trobar més de 1.500 quilos de gel. A la nau hi havia dinou congeladors, vuit compressors i una cambra frigorífica de 25 metres quadrats. La policia investiga si hauria pogut cometre delictes contra la salut pública, frau en el subministrament elèctric, ús fraudulent de registre sanitari i delictes contra els drets dels treballadors.
|
Societat
|
Successos
|
Es crea un grup de suport a la lactància materna a les Terres de l'Ebre. Les mares i pares rebran consell i suport d'una llevadora sobre l'alletament. La Unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l'ICS a les Terres de l'Ebre ha augmentat la cartera de serveis amb un grup de suport a la lactància materna al CAP Baix Ebre de Tortosa, al barri de Ferreries. Les mares, pares i nadons compartiran un espai obert a tothom que vulgui compartir la seva experiència, plantejar els seus dubtes o manifestar les dificultats i les alegries de la nova etapa que estan vivint. L'equip de llevadores de l'ASSIR acompanyaran les famílies per oferir-los un millor servei. El grup començarà les sessions aquest dijous, 2 de febrer. L'assistència és lliure i gratuïta i es faran tots els dijous a la tarda.
|
Societat
|
Educació
|
Aragonès reclama a Sánchez que la taula de diàleg se celebri abans del 15 de juliol. El vicepresident del Govern diu que la data no està "clara" però que es fixarà "en els propers dies". El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha reclamat aquest dilluns al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la taula de diàleg entre governs se celebri abans del 15 de juliol. En una trobada digital organitzada per Europa Press, Aragonès ha reconegut que la data de la trobada encara no està "clara" però que s'ha d'acordar entre els dos executius. El republicà ha exigit que la trobada es produeixi abans d'un mes i s'ha mostrat confiat que en els "propers dies" es podrà fixar. Aragonès ha argumentat que ja a la fase de desconfinament cal tornar a plantejar les "qüestions importants" i abordar el conflicte polític a partir del "diàleg" i la "negociació". "El conflicte polític segueix aquí", ha recordat.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Koiné demana no repetir esquemes de la transició i l'autonomisme en la política lingüística d'una Catalunya independent. El grup presenta a la UB el manifest 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent'. Mercè Llorente, membre del Grup Koiné i de la Secció Filològica de l'IEC, ha alertat aquest dijous que la política lingüística de la Catalunya independent no ha de reproduir els esquemes de la transició i l'autonomisme. Llorente ho ha manifestat en l'acte de presentació al Paranimf de la UB del manifest 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' del Grup Koiné. 270 personalitats ja li han donat suport. Llorente ha apostat perquè el català sigui "la llengua comuna del nou país, la llengua del carrer, la primera de l'administració, la vehicular de l'ensenyament, la de la justícia, la d'acollida als nouvinguts, l'obligatòria en l'atenció dels usuaris dels serveis i els consumidors i la llengua majoritària dels mitjans de comunicació". Durant la seva intervenció, Llorente ha dit que "cal denunciar actualment la ideologia del bilingüisme social que implica l'assumpció de l'estatus quo i la renuncia de la normalització veritable". Segons ha apuntat, "no s'ha acabat el procés de normalització lingüística" i ha considerat que això no s'aconseguirà "només amb un model de cooficialitat en la futura República catalana". Joaquim Arenas, membre del grup Koiné i president de l'Associació Llengua i República, ha declarat que l'objectiu d'aquesta associació "és aconseguir que a la República independent la llengua catalana sigui la llengua de referència nacional, d'ús comuna i la llengua de tothom". "Llengua i República vol participar en el procés constituent i treballar des de diversos fronts per revertir la dinàmica de substitució progressiva de la llengua". En aquest context, Arenas ha ressaltat que ara serà l'associació la que donarà a conèixer el manifest que s'ha presentat al Paranimf de la UB i que ja va aparèixer als mitjans de comunicació aquesta setmana. "No ens ha de fer por dir i clar i català el que cal fer per salvar la llengua, ens ha de fer por no disposar d'arguments per esgrimir i defensar-la", ha ressaltat. A l'acte també han intervingut Joan Martí Castell, catedràtic Llengua Catalana de la URV, i Juan Carlos Moreno, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid. Moreno ha alertat contra "els processos de bilingüització forçosa que comporta una erosió de la llengua dominada en aquest procés de força, que va perdent les seves característiques i es va fragmentant". L'acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona ha acabat amb el cant dels Segadors i crits a favor de la independència. Manifest En aquest manifest, que ha llegit Txe Arana, el grup diu que estan mobilitzats "a partir de la preocupació per certes promeses d'alguns polítics sobre la cooficialitat del castellà en una futura república catalana" i alerten contra el que anomenen "ideologia del bilingüisme", a la qual atribueixen la "pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català a l’ús del castellà". El manifest 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' descriu un panorama "extremadament crític" quant a la situació actual de la llengua catalana en la majoria d'àmbits d'ús general, una situació que pels autors provindria "de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya" refermada pel règim constitucional de 1978. El manifest denuncia el què anomena 'ideologia del bilingüisme', una fórmula que segons el text "s'ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d'ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l'Estatut fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d'oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic". Pels autors, però, aquesta "ideologia no és res més que una forma d'encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a l'altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana". En aquest sentit, el seus autors, i els sotasignants, defensen que en una hipotètica Catalunya independent, "es restitueixi l'estatus de llengua territorial de Catalunya", és a dir, que s'acabi amb la cooficialitat del català i el castellà. Un punt de vista que, com senyala el propi text, dista de les manifestacions d'alguns grups polítics (sobiranistes) respecte aquesta qüestió. De fet, el manifest "denuncia" aquestes manifestacions, i assegura que "proposen que l'anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república". Els autors del manifest del Grup Koiné, que s'ha presentat al Paranimf de la UB, són Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. Entre les prop de 270 personalitats que ja li han donat suport hi ha Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, Salvador Cardús, Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro o Carme Arenas.
|
Cultura
|
Llengua
|
AMPLIACIÓ:Els càmpings de Tarragona estudiaran repercutir el consum energètic dels clients en la factura. La mesura ja s’aplica en establiments de muntanya i de països del centre i nord d’Europa. Els càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre estudiaran repercutir el consum energètic dels clients en el cost de l’estada. Es tracta d’una mesura per fomentar la responsabilitat dels usuaris a l’hora d’utilitzar les instal·lacions que aniria en la línia de reduir l’impacte mediambiental de les seves vacances. Segons ha explicat el president de l’Agrupació Càmpings Tarragona Ciutat, Agustí Peyra, ja s’aplica en alguns establiments de muntanya que a l’hivern tenen un alt consum elèctric i en països del centre i nord d’Europa. Tot i això, ha reconegut que l’acció encara “no s’ha estudiat prou”, encara que no ha descartat que pugui ser una realitat d’aquí pocs anys. L’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre ha organitzat aquest dimecres una jornada de treball entre els empresaris a Vinyols i els Arcs sobre pràctiques ecològiques i arquitectòniques. Amb tot, els empresaris han afirmat que no es tracta d’una mesura imminent, sinó que primer volen analitzar exactament com s’implementaria. Les opcions podrien anar des de cobrar tot o una part del consum energètic del client o fins i tot beneficar-lo amb descomptes en el cas que hagi gastat molt poca electricitat o aigua. El president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Joan Anton, ha apuntat que l’acció es podria “implementar de forma col·lectiva” a la zona. Voluntat de ser més sostenibles En la jornada tècnica els empresaris han posat de manifest la seva voluntat de ser més respectuosos amb l’entorn. Anton ha apuntat que es tracta d’un “món molt vinculat al medi ambient”. El president dels empresaris ha recordat que l’ús d’energies renovables és “a l’ADN” dels càmpings des dels anys 90. “La vinculació amb l’ecologia es veu a la restauració, amb menjar orgànic, en la selecció de residus, l’ús de construccions passives pel que fa a emissions i amb tenir espècies naturals i botàniques”, ha assenyalat. En el cas dels càmpings de la ciutat de Tarragona, Peyra ha detallat que hi ha casos on ja s’han instal·lat calderes de biomassa, sistemes de recuperació de l’aigua de la pluja per reaprofitar per al reg o plaques solars per escalfar l’aigua calenta sanitària. Anton ha constatat que cada vegada més els clients, especialment els nòrdics, demanen que els establiments siguin sostenibles i que busquen els segells de qualitat que ho acrediten. Es tracta del certificat EMAS, que dona la Unió Europea a partir d’un seguiment i auditoria dels processos ambientals, o del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental que atorga la Generalitat. El president ha afirmat que treballen en la línia correcta i que volen posar en valor les accions que fan.
|
Economia
|
Turisme
|
AMPLIACIÓ:Jutgen els tres acusats d'atracar a punta de pistola un banc a Bordils i robar només 225 euros. Dos dels assaltants, que van entrar a la sucursal a cara descoberta, al·leguen que anaven drogats i volien diners per comprar més marihuana i heroïna. Els tres acusats d'atracar a punta de pistola una sucursal bancària de Bordils (Gironès) el 30 d'abril de l'any passat s'han assegut aquest divendres al banc dels acusats del Jutjat penal 1 de Girona. S'enfronten a una pena de fins a 4 anys i 3 mesos de presó pel robatori, perpetrat per dos dels processats a cara descoberta. A fora, segons les acusacions, esperava el tercer implicat amb el cotxe a punt per fugir. El botí va ser escàs, de només 225 euros, perquè la màquina dispensadora de bitllets s'havia espatllat. Els dos lladres que van entrar a l'oficina al·leguen que no recorden bona part del cop perquè anaven drogats. El que sí que recorden és que anaven a buscar diners per comprar més marihuana i heroïna. El conductor assegura que va portar els altres dos fins a Bordils per fer-los un favor i sense saber que anessin a atracar un banc. L'atracament a la sucursal bancària de 'la Caixa', situada al peu de la C-66, va tenir lloc el 30 d'abril de l'any passat. Segons han explicat els treballadors del banc, cap a les 9 del matí van entrar dos homes –un de jove i un altre d'uns 50 anys- a l'entitat. Després d'estar una estona fent veure que eren clients esperant que els atenguessin, el més gran es va apropar a un dels empleats i, ensenyant-li una pistola que duia al cinturó, li va dir "Això és un atracament, dóna'm els diners". En aquell mateix moment, l'altre atracador entrava a l'oficina de la directora de la sucursal i, mentre li ensenyava una altra pistola, li exigia els diners. "Estaven molt tranquils i van ser molt educats, fins i tot ens tractaven de vostè", ha explicat la directora que assegura que tan bon punt va veure l'arma va pensar "Jolín, un altre robatori". Feia poca estona que havia passat el furgó blindat a dur-los diners però, just en aquell moment, la màquina dispensadora de bitllets s'havia encallat i els treballadors no podien treure més diners que els que tenien a mà. "Ens va costar fer-los entendre que no podíem accedir als diners però al final van agafar els 225 euros amb bitllets de 5 que teníem i van marxar, tranquil·lament, sense córrer", ha detallat una de les treballadores. Els atracadors van actuar a cara descoberta i, segons els empleats del banc, no van utilitzar la violència en cap moment ni van apuntar a ningú amb les pistoles. "Només les van ensenyar", han dit. A l'exterior de la sucursal els esperava el tercer processat al cotxe. Segons les acusacions, aquest acusat estava conxorxat amb els autors materials de l'atracament i esperava a fora per emprendre la fugida el més ràpid possible. Per comprar droga Els atracadors, Blas Justicia i Arià Font, han explicat durant el judici que aquella nit havien estat bevent alcohol i consumint drogues. Al matí es van quedar sense i van trucar a un amic de Justicia perquè els portés fins a Bordils a comprar més marihuana i heroïna. "A ell li vam dir que anàvem a comprar droga, res de cap robatori", ha explicat l'acusat, exculpant així l'acusat Said Allaoui. Tant Justicia com Font han assegurat que anaven molt col·locats i que no recorden gairebé res del que va passar durant l'atracament. "Era com una pel·lícula, va ser molt surrealista", han explicat. Segons la seva versió, van entrar a l'entitat bancària a treure diners per poder comprar la droga. "Recordo que vaig estar al caixer i no en tenia, per això vam entrar a dins a demanar diners", ha exposat Justicia. Els dos acusats mantenen que duien les pistoles per protegir-se perquè a vegades havien tingut problemes quan anaven a comprar estupefaents. "La intenció no era robar", ha declarat Justicia. "Em vaig apropar a demanar diners i vaig veure que s'estaven confonent els termes, que ens estàvem liant però no sé ben bé què va passar", ha afegit. Els dos acusats admeten que duien les armes visibles però asseguren que "ni les vam esgrimir ni vam apuntar a ningú". El conductor ha detallat que va estar fent un cafè al bar del costat del banc mentre esperava que tornessin els altres dos. "No van venir corrent ni van dir res de cap atracament, només em van dir que ja podíem marxar", ha relatat. Li van donar 10 euros per la gasolina que havia gastat i, seguidament, va tornar a la feina com a mecànic a Salt. Els Mossos d'Esquadra van identificar i detenir els sospitosos dies després del robatori. Les càmeres de videovigilància van captar la cara dels lladres i els treballadors els van identificar en la roda de reconeixement "sense cap dubte". Atracador des dels 80 Els tres acusats aleshores tenien 19, 25 i 55 anys. Els joves no tenien antecedents. Però el més gran, Blas Justicia, té un llarg historial de robatoris i atracaments. Segons consta al seus antecedents policials, la seva activitat delictiva va començar el 1976, quan la Guàrdia Civil el va detenir per un robatori amb violència i intimidació. Al llarg dels 80 i 90, acumula més d'una desena de detencions a la base de dades de la Guàrdia Civil i la policia estatal per robatoris, detenció il·legal o furts. La fiscal demana per als tres acusats una pena de 3 anys de presó per un robatori amb intimidació. Per a Justicia també sol·licita 1 any més per tinença il·lícita d'armes per una pistola que li van trobar a casa durant l'entrada i registre (les altres dues armes usades durant l'atracament eren de fogueig). Inicialment, la fiscalia demanava 5 anys de presó pel robatori però, després del judici, té en compte que no van usar la violència i que han reparat el dany abonant 825 euros de la indemnització que els hi reclamava. L'acusació particular, exercida per l'entitat bancària, demana per a cadascun dels acusats 4 anys i 3 mesos de presó pel robatori i també aprecia l'atenuant de reparació del dany. Les defenses, exercides pels lletrats Josep Maria Illa, Carles Eudald MacCragh i Joan Pere Zapata, demanen l'absolució. Com a alternativa, els advocats dels dos autors materials del robatori demanen la pena mínima aplicant tres atenuants: un de reparació del dany, un de col·laboració amb la justícia perquè van autoritzar l'escorcoll als seus domicilis sense necessitar ordre judicial i un tercer per addicció a les drogues. El judici ha quedat vist per a sentència.
|
Societat
|
Judicial
|
Rehabilitats diferents terminis per a procediments relacionats amb el medi ambient. Territori i Sostenibilitat també aprova mesures de flexibilització per a les inspeccions ambientals. La Direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat ha dictat una resolució per rehabilitar els terminis de diferents procediments tramitats en matèria de medi ambient que van quedar suspesos pel decret d'estat d'alarma. La resolució acorda rehabilitar els termes i terminis dels procediments administratius relatius a la supervisió de les entitats col·laboradores de medi ambient, a l’atorgament del distintiu de Qualitat Ambiental, a la inscripció al registre europeu EMAS i al procediment d'atorgament de l'etiqueta ecològica europea (Ecolabel). També s'han aprovat mesures de flexibilització per a les inspeccions. A més, Territori i Sostenibilitat ha considerat favorable per a les activitats econòmiques que puguin disposar dels reconeixements de certificació ambiental en tràmit que no s’havien pogut resoldre per la situació de suspensió de terminis. També ha determinat rehabilitar els termes i terminis que fan referència als procediments d’exigència de la responsabilitat ambiental, d’inspecció i restauració d’espais afectats per activitats extractives i els de constitució, revisió i retorn de les fiances establertes com a garantia dels programes de restauració, així com al procediment d'inspecció ambiental integrada dels establiments inclosos en el Programa d'inspecció ambiental de Catalunya. En l’àmbit de la inspecció, la Generalitat ha aprovat mesures de flexibilització per ajornar les visites programades en període de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues, considerant els recursos tècnics disponibles de les entitats col·laboradores, ajustant les accions a la realitat industrial actual. D’acord amb la situació actual, i per permetre flexibilitzar a les empreses l’efectiva realització d’aquestes inspeccions, s’ajorna quatre mesos la data límit dels requeriments. Alhora s’han rehabilitat els procediments de tramitació i resolució de les autoritzacions d'emissions i el seguiment del control de les emissions de les instal·lacions on es desenvolupen activitats incloses al Catàleg d'Activitats Potencialment Contaminants de l'Atmosfera (CAPCA) i l’establiment de requisits per al control de les emissions dels establiments sotmesos al règim de notificació d'emissions. Així doncs, s’ha decidit ampliar els terminis per dur a terme els controls atmosfèrics dels establiments i els mesuraments dels focus emissors a través d’una altra resolució. Continuar aquests procediments s’ha considerat indispensable per assegurar el correcte funcionament de les activitats sense posar en risc ni la salut de les persones ni el medi ambient.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Un equip de Barcelona s'endú vuit guardons del Gamelab amb el vídeojoc 'Gris'. Entre d'altres, ha aconseguit el premi a millor joc de l'any. L'equip barceloní Nómada Studio ha aconseguit vuit guardons de la dotzena edició dels Premis Nacionals del Vídeojoc Gamelab amb la seva creació 'Gris'. En concret, s'ha endut els premis a millor joc de l'any, a millor joc de PC, a millor àudio, a millor direcció d'art, a millor debut, a millor joc de consola, el premi de la premsa i a millor joc català. La publicació ha anat a càrrec de l'editora Devolver Digital. A finals de l'any passat ja va captar l'atenció de la crítica i del públic, entre d'altres, per l'aspecte gràfic, obra de l'artista Conrad Roset, i per la mecànica, qualificada d'accessible pels responsables del certamen.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:L'economia catalana s'alentirà gradualment fins a l'1,7% el 2020, segons la Cambra. L'estudi de l'ens cameral no inclou els efectes del coronavirus tot i que "és possible que afecti" l'economia. L'economia catalana s'alentirà fins a l'1,7% el 2020, segons les estimacions de la Cambra de Barcelona i del Laboratori AQR-Lab de la Universitat de Barcelona (UB). "L'economia ha entrat en una nova fase més madura del cicle en la qual les taxes de creixement del PIB se situaran entre l'1% i el 2%", sosté l'estudi. Aquest any "es produirà una estabilització dins l'alentiment", ha assegurat el director del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Barcelona, Joan-Ramon Rovira. En aquest sentit, l'expansió de la remuneració dels assalariats i la despesa pública han impulsat la demanda interna. L'estudi no inclou els efectes del coronavirus tot i que "és possible que afecti" el creixement de l'economia durant aquest any. La segona meitat de l'any, l'economia catalana ha estabilitzat el seu creixement trimestral en el 0,4%, un valor que es preveu que es mantingui al llarg del primer trimestre de 2020. D'acord amb les estimacions trimestrals, el creixement del PIB s'alentiria des del 2% del tercer trimestre fins a l'1,9% en el quart trimestre i l'1,8% en els primers tres mesos de 2020. "L'alentiment es confirma, però està tocant fons. Ens estem estabilitzant en ritmes de creixement a l'economia catalana bastant en línia amb el creixement tendencial tenint en compte el passat dels últims quinze o vint anys", ha afegit. L'expansió de la remuneració dels assalariats i la inversió productiva han contribuït que l'alentiment de l'economia sigui més gradual del previst fa uns mesos. La producció industrial ha registrat una evolució negativa, en línia amb altres economies industrials com Alemanya. De fet, el 10% de les exportacions catalanes tenen com a destinació aquest país i aquestes han disminuït un 5,7% fins al novembre. La caiguda de la producció industrial s'explica també pel descens de les exportacions del sector de l'automòbil, fins a un 11,9%. El nombre de turistes estrangers s'ha mantingut pràcticament estable durant els últims dos anys, si bé ha augmentat la despesa mitjana per turista. "Tenim un model turístic cada cop més semblant a allò que volíem", ha manifestat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell. En el cas del turisme procedent de la resta d'Espanya, la caiguda de la despesa fins al tercer trimestre de 2019 s'explica tant per la reducció del nombre de turistes, fins a un 1,2% menys, com per la caiguda de la despesa mitjana per turista (-2,8%). La inversió en béns d'equipament continua creixent per sobre el PIB, mentre que el creixement de la inversió en construcció s'està moderant "ràpidament" fins a situar-se en taxes per sota l'1%. "La inversió en el sector de la construcció pública és un drama", ha afegit Canadell. En aquest sentit, el president cameral ha recordat que la inversió en infraestructures podria aportar un creixement de fins a un 1% del PIB. Preguntat sobre les diferències amb la capital espanyola, Rovira ha assegurat que Madrid "guanya pes a costa de l'Espanya buida". El director del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Barcelona ha manifestat que les dues ciutats tenen estructures productives "totalment diferents". "En el cas de Catalunya, si es torna a dinamitzar el comerç mundial, ens beneficarà positivament, cosa que no passarà a Madrid", ha defensat.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Un jutjat del Vendrell arxiva la investigació d'una trentena de mossos per l'1-O a petició de la fiscalia. També ho fa en el cas d'alguns directors de centres escolars de la zona i responsables del CAP. El jutjat número 3 del Vendrell ha arxivat la investigació d'una trentena d'agents dels Mossos d'Esquadra per la seva actuació l'1-O a petició de la fiscalia, segons han avançat a l'ACN fonts coneixedores. La jutgessa ha pres la mateixa decisió en el cas d'alguns directors de centres escolars de la zona i de responsables del CAP del Vendrell, així com algunes persones que van ser identificades pels mossos als punts de votació d'aquest partit judicial. La majoria dels agents han estat representats per advocats del sindicat USPAC. Tot i haver dictat l’arxiu provisional, la magistrada ha expressat la seva disconformitat amb la petició de la fiscalia, ja que considera que hi ha responsabilitat de comandaments i agents dels mossos, així com de directius d’escoles i del CAP, per no haver impedit les votacions. En el cas dels Mossos d’Esquadra, la jutge retreu a la fiscalia que s’està contradient “de forma directa”. Segons recull la interlocutòria facilitada per fonts judicials, la magistrada no entén que el ministeri públic digués que el dispositiu policial va ser insuficient, però al mateix temps conclogui que no hi ha responsabilitat sobre la manera com es va desplegar aquest operatiu. En aquest sentit, la jutge insisteix que la policia no va esforçar-se en evitar l’ocupació de diversos col•legis des de dos dies abans de l’1 d’octubre, fet que considera “absolutament incomprensible”. Al mateix temps, detalla que “no s’han trobat explicacions” al fet que alguns agents dels Mossos d’Esquadra s’apropessin a algunes meses de votació “rebent ovacions” i que després s’apartessin sense haver identificat a ningú, malgrat la presència d’urnes i paperetes. La jutge també critica que la reunió del dispositiu policial es va convocar a les 6 h del matí de l’1-O, “fora de tota lògica”, de manera que, recalca, els agents van arribar “tard” als diferents punts de votació. “Això no és més que un indici clar de la responsabilitat que van tenir els comandaments policials d’aquell dia”, conclou, i afegeix que “no es pot considerar un error involuntari o per falta d’experiència”, ja que els comandaments eren professionals amb llarga trajectòria. Pel que fa al desplegament d’unitats antidisturbis, la magistrada recorda que l’inspector en cap va declarar que no podien activar-les i que ell no tenia potestat per desplegar aquests agents. Unes declaracions que ella considera que tenen “falta de credibilitat”, ja que interpreta que estava suficientment capacitat per haver activat aquestes unitats. En relació a la retirada d’urnes i al tancament de punts de votació, la jutge critica que als municipis del Baix Penedès que depenen del seu partit judicial només es va tancar una seu, mentre assegura que a molts altres punts la policia es va retirar abans que tanquessin les instal•lacions. “Les actes aixecades pels agents que van anar a primera hora als centres escolars oberts són vagues i especialment escasses a l’apartat d’observacions, amb gairebé totes el mateix text, com si haguessin rebut una consigna del que havien d’expressar”, etziba la jutge. Respecte els directors d’escoles i CAPS, la jutge diu que va haver diversos responsables que van entregar les claus dels seus centres als ajuntaments durant el cap de setmana del referèndum, sense informar que hi havia espais ocupats i desentenent-se de les votacions durant l’1 d’octubre. D’aquesta manera, la magistrada remarca que hi ha nombroses indicis que corroboren la possible comissió de delictes per no haver impedit les votacions, i retreu a la fiscalia que opti per demanar l’arxiu de la causa. Davant aquesta petició, però, la jutge diu que se sent “obligada” a dictar l’arxiu provisional.
|
Societat
|
Judicial
|
La Guàrdia Urbana de Barcelona busca una persona que circulava per la Ronda Litoral amb cadira de rodes motoritzada. La policia municipal demana la col·laboració ciutadana per ''prevenció''. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha demanat col·laboració ciutadana per localitzar una persona que el dimarts 25 de juny va circular pel lateral de la Ronda Litoral amb cadira de rodes motoritzada. L'ocupant d'un altre vehicle va enregistrar les imatges on es veu com aquesta persona obliga als vehicles que passen pel costat a extremar la precaució. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana demana als qui el van veure que aportin qualsevol dada per identificar l'usuari amb la precaució com a objectiu principal. Des de la Guàrdia Urbana han recordat que no es pot circular amb aquest tipus de dispositiu per la ronda i que cal alertar el risc que suposar per l'accidentalitat del mateix usuari però també pels altres vehicles que circulen per aquesta via.
|
Societat
|
Trànsit
|
AMPLIACIÓ:La CUP vol que el Parlament rebutgi la suspensió parcial de la proposta de resolució per "contrària a drets fonamentals". Els anticapitalistes presenten una esmena on no reiteren el text suspès perquè ara volen "focalitzar-se" en "quines són les llibertats i restriccions del Parlament". La CUP-CC ha presentat una esmena a la proposta de resolució suspesa parcialment pel TC i que va ser registrada per JxCat, ERC i ells mateixos on es proposa el "rebuig" a aquesta suspensió perquè "és contrària als drets fonamentals de llibertat d'expressió, llibertat ideològica i participació política". A l'esmena, els anticapitalistes no reiteren la part tombada pel TC on es defensava el dret d'autodeterminació i la reprovació del Rei sinó que simplement demanen que la cambra la rebutgi i citen el text afectat. Segons ha explicat el diputat Carles Riera, ara volen "focalitzar-se" en "quines són les llibertats i restriccions del Parlament". De fet, Riera ha afegit que ja s'ha presentat en diverses ocasions mocions en defensa de l'autodeterminació i "quan escaigui" en tornaran a presentar. La CUP considera que ara cal saber si el Parlament "està totalment intervingut" políticament o si s'hi respecta la llibertat d'expressió, ideològica i de participació. "Hem de saber quin capteniment té l'Estat respecte les llibertats polítiques fonamentals", ha dit Riera, que ha argumentat així que ara la PR no reiteri el punt suspès sinó que inclogui el rebuig a la suspensió. Pel que fa a l'esmena, que ha dit que la van registrar el dilluns, Riera ha explicat que ja en van informar al president del Parlament, Roger Torrent, encara que no estava pactada amb la resta de grups parlamentaris. Tot i així, Riera ha recordat que el període d'esmenes encara és obert i que per tant hi ha la possibilitat de parlar amb els altres grups per "consolidar" la proposta de resolució. El diputat de la CUP-CC ha avisat que estaran "atents" a la reacció de l'Estat i del Tribunal Constitucional per si segueixen "en la línia de seguir coartant o limitant els drets de lliure debat" i ha avançat que ells "reaccionaran en conseqüència". Taula de diàleg entre partits convocada pel Govern En referència a la taula de partits convocada pel Govern per a principis de desembre, Riera ha explicat que la seva formació ha de valorar-hi la participació. Tot i això, ha recordat que a les últimes sessions no hi van assistir i, per tant, ha obert la porta a què la decisió sigui la mateixa. "Assistirem a tots els fòrums si és per parlar de la resolució democràtica del conflicte, i això vol dir autodeterminació, amnistia i drets civils i polítics; si no és per això, segurament trobarem poques motivacions o pocs incentius", ha avisat. Informe d'Amnistia Internacional Riera ha celebrat la conclusió de l'informe d'Amnistia Internacional que rebutja la sentència per a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i demana el seu alliberament immediat i ha remarcat que "no dóna peu a interpretacions". "És una victòria política dels drets civils i polítics i és un avís a l'Estat i la judicatura", ha assegurat. En aquest sentit, ha recordat que "moltes vegades portaveus de l'Estat han apel·lat al compliment de decisions d'Amnistia a altres països" i els ha convidat a complir-ho ara ells.
|
Política
|
Parlament
|
Radiohead, PJ Harvey, Animal Collective, LCD Soundsystem i Beirut, caps de cartell del Primavera Sound 2016. El festival ha anunciat els grups que tocaran enguany amb un curtmetratge d'animació emès a través de YouTube. El Primavera Sound ha anunciat aquest dijous al matí el cartell d'aquest 2016. Ho ha fet amb un curtmetratge d'animació, emès a través de Youtube, que anava enllaçant els diferents noms que actuaran a l'edició d'enguany, que se celebrarà del 2 al 4 de juny. Des de dimecres a la tarda, la web del festival havia penjat el vídeo en directe d'una llançadora espacial a la rampa de llançament, molt en sintonia amb la campanya d'aquest any, basada en el lema #primaveraallstars. Finalment, l'enlairament, que ha creat molta expectació a les xarxes socials, s'ha fet a les deu del matí en punt. Amb aquest alçament s'ha fet públic el cartell d'aquest 2016, capitanejat per Radiohead, PJ Harvey, Animal Collective, John Carpenter, LCD Soudsystem, Deerhunter, The Last Shadow Puppets o Air, entre molts altres.
|
Cultura
|
Música
|
Catalunya suma 510 nous casos de covid-19 confirmats per PCR i 30 defuncions. El risc de rebrot continua a la baixa i es redueix uns tres punts (155,87) i també la velocitat de propagació (1). Catalunya suma 510 nous casos de covid-19 confirmats per PCR i en registra un total de 81.513, segons l'últim balanç del Departament de Salut. La xifra total s'eleva a 101.290 (622 més) amb totes les proves. Les funeràries han reportat 30 noves defuncions –la xifra més alta dels últimes set dies- i en total són 12.781 persones les que han mort des de l'inici de la pandèmia, segons les dades de Salut. El risc de rebrot és de 155,87, lleugerament més baix que en el balanç anterior (159,13), però continua sent molt elevat -el llindar de risc alt se situa en 100-. Pel que fa a la velocitat de propagació ara és d'1 (1,02 en les dades anteriors). Hi ha 632 pacients ingressats (+29 que en l'última actualització), dels quals 108 a les UCI (+3).
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Torra dona suport als Mossos però demana "autocrítica": "No ens podem permetre la vulneració de protocols". El president de la Generalitat reclama que ningú criminalitzi la desobediència civil barrejant-la amb la violència. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat tot el seu suport i reconeixement als Mossos però ha afegit que la policia catalana ha de ser "escrupolosa". En aquest sentit, en el seu discurs al ple extraordinari al Parlament, Torra ha explicat que ha demanat que s'investigui "qualsevol situació irregular" i es faci autocrítica tot defensant que ara és moment de fer-ho. "No ens podem permetre la vulneració de protocols", ha remarcat per després assenyalar que hi ha "imatges que no han agradat". En aquest context, el president català ha reclamat que ningú criminalitzi la "legítima" desobediència civil barrejant-la amb la violència. A diferència del discurs institucional de la passada matinada, en què no va referència als Mossos, el president de la Generalitat ha expressat des de l'hemicicle que confia en la policia catalana. Després dels greus aldarulls a Catalunya arran de la sentència sobre el procés, Torra ha dit que s'ha de reconèixer quan la policia catalana ho fa bé i també s'hi ha de ser quan no sigui així "per exigir responsabilitats i el compliment dels protocols". En aquest sentit, ha explicat que ha demanat al conseller d'Interior, Miquel Buch, que s'investigui "qualsevol situació irregular" i que es faci autocrítica quan sigui necessari. "És el moment, cal fer-ho", ha afegit fent referència a imatges de les últimes hores que "no han agradat". Torra ha tornat a rebutjar la violència i ha assenyalat que la via pacífica és l'única per avançar cap a la independència. "La rebutgem com ho hem fet sempre. Les rebutgem totes, vinguin d'on vinguin. No hem tingut cap mania ni cap neguit per fer-ho", ha defensat. En canvi, s'ha dirigit a part dels diputats de la cambra per retreure que encara no hagin condemnat la violència contra les persones que votaven durant l'1-O. En aquest sentit, els hi ha etzibat que no donin lliçons. Advertiment del TC Torra ha mostrat davant l'hemicicle la notificació del Tribunal Constitucional (TC) que l'avisa de conseqüències penals si no compleix les resolucions de l'alt tribunal després de suspendre les resolucions del debat de política general sobre autodeterminació. "En aquesta cambra tornarem a parlar, debatre i discutir del dret d’autodeterminació i, de cap manera, cap Tribunal impedirà a aquest president de Catalunya seguir impulsant totes les iniciatives que cregui convenients sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya", ha replicat. I en aquest context, ha apel·lat als diputats de la cambra, no només als independentistes, a reaccionar contra la vulneració de la llibertat d'expressió. Hi ha la dignitat de Catalunya en joc, i amb la dignitat de Catalunya no s’hi juga", ha afegit.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Dos detinguts a Figueres acusats de difondre propaganda jihadista a través d'Internet. Piratejaven els comptes d'usuaris aliens a simpatitzants del DAESH des d'on difonien execucions, entre d'altres. La policia espanyola ha detingut aquest dimarts a la matinada dos germans a Figueres en una operació en col·laboració amb el Marroc acusats d'administrar una complexa xarxa de comunicació per difondre propaganda del DAESH i que aquesta esdevingués viral mitjançant les xarxes socials, el correu electrònic o programes de missatgeria instantània. Segons el Ministeri d'Interior, una de les novetats en aquest tipus de delicte és que els detinguts tenien els coneixements de l'organització terrorista per piratejar els perfils socials d'usuaris aliens a la causa del DAESH i accedien als seus comptes privats sense que ho sabessin, des d'on publicaven imatges de, per exemple, campaments d'entrenaments amb nens, execucions i afusellaments i conductes humiliants per a les víctimes dels atemptats amb l'objectiu de crear un clima de terror. En la mateixa operació, la policia ha detingut dues persones més a Parla i una altra a Tànger. Des del març del 2016, els agents van verificar més de 400 publicacions fetes pels dos germans, de 30 i 31 anys d'origen marroquí. En aquest cas, i com a mesura de seguretat, mantenien els seus 'murs' privats, restringint l'accés per controlar a qui anaven dirigits els seus continguts. Un material en què hi ha constatats manuals didàctics sobre la confecció d'artefactes explosius d'elaboració casolana, sobre l'apunyalament de civils o exercicis d'entrenament de 'mujahidins', el que suposa una incitació directa als seus adeptes per cometre atemptats. L'operació també s'ha desenvolupat al Marroc, on agents de la policia marroquina han arrestat a Tànger un membre del DAESH considerat perillós i acusat de formar part de la direcció de l'aparell propagandístic i que recopilava informació diària i a temps real subministrada pel DAESH. També, elaborava diàriament dossiers actualitzats i dirigits a radicalitzar el major nombre d'usuaris d'Internet, segons el Ministeri d'interior, que també afegeix que l'home presumia d'haver obert fins a 300 perfils a Internet des d'on els internautes es podien descarregar contingut molt violent des d'un sol enllaç. El detingut adoptava nombroses mesures de seguretat i utilitzava paraules clau que permetia als seus adeptes seguir-lo quan els seus perfils quedaven clausurats per continguts inadequats. Finalment, en l'operació hi ha hagut una quarta persona arrestada al municipi madrileny de Parla, un home marroquí de 44 anys i de nacionalitat espanyola. Juntament amb els altres tres detinguts, també feia tasques d'adoctrinament i captació a les xarxes socials. En aquest cas, segons el Ministeri, no adoptava mesures de seguretat i totes les seves publicacions eren en obert. A més, se l'acusa de fer tasques d'adoctrinament a algunes persones del seu entorn, on enaltia de manera reiterada els atemptats 'kamikazes'. A més, hauria intentant buscar còmplices per dur a terme un atemptat a l'Estat. L'operació continua oberta i està dirigida del Jutjat d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional en coordinació amb la Fiscalia.
|
Societat
|
Policial
|
López diu que el 3-O hi va haver més risc d'enfrontaments que l'1-O. El comissari dels Mossos creu que el clima de "polarització" que vivia Catalunya exigia "prudència" a la policia. El comissari dels Mossos Ferran López ha afirmat aquest dimecres que el 3 d'octubre del 2017 hi va haver "més risc" d'incidents, d'una actuació "desafortunada", una "desgràcia". Segons ell, l'aturada general de país i les concentracions davant d'edificis o allotjaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil podien generar "enfrontaments" entre independentistes, unionistes i cossos policials, que no pas l'1-O, i així li va traslladar a l'aleshores conseller d'Interior, Joaquim Forn, que aquell dia era al Cecor. De fet, durant el seu interrogatori per part del fiscal, López ha dit que el clima que hi havia aquelles setmanes a Catalunya era de molta "emotivitat" i "polarització", i per això la policia catalana havia d'actuar amb més "prudència" que en altres ocasions. De fet, ha dit que en altres circumstàncies, el 20-S, per exemple, hauria actuat de forma més "contundent" i "ràpida".
|
Política
|
Govern
|
Troben sa i estalvi el nen de 3 anys desaparegut a Camós des d'aquest dijous a la tarda. Un ampli dispositiu de 500 persones han estat buscant el nen aquest matí. El nen de 3 anys perdut des d'aquest dijous a la tarda a Camós (Pla de l'Estany) ha estat localitzat sa i estalvi aquest divendres al migdia, segons fonts del Departament d'Interior. Han estat uns particulars que han trobat aquest migdia el nen a prop de la casa rural d'on va desaparèixer des d'ahir a la tarda, segons han indicat els Bombers de la Generalitat. Aquest matí un ampli dispositiu de 500 persones, entre Bombers, Mossos, membres de Protecció Civil voluntaris han estat buscant el nen.
|
Societat
|
Successos
|
Detingut un home per matar una dona embarassada a Sant Salvador de Guardiola el 1981. Les seves restes van aparèixer el 1999 enterrades en una finca del municipi . La Guàrdia Civil ha detingut aquest dimecres a Castelló de la Plana un home per matar l'any 1981 una dona que llavors tenia 25 anys i estava embarassada de cinc mesos. Eren amants i ara es comprova si el fill que esperava era d'ell. Els fets van passar a Sant Salvador de Guardiola (Bages). El detingut és M.M.T., de 73 anys i veí de Castelló. Les restes òssies de la víctima, M.C.F.M., van aparèixer el 5 de gener del 1999 quan s'excavava una parcel·la a la urbanització de Cal Esteve de Sant Salvador. El seu propietari volia plantar una olivera. No va ser fins a finals del 2017 que una germana va denunciar la seva desaparició, i això va permetre reactivar el cas. El Grup d'Homicidis de la Guàrdia Civil de Barcelona va fer primer una inspecció ocular i científica del lloc. La víctima estava embarassada i a simple vista ja presentava evidents indicis de violència. L'estudi antropològic va determinar que estava embarassada de cinc mesos i que va morir per impacte de bala al crani, tot i que també tenia un cop contundent al costat esquerre de la mandíbula. Els forenses van establir que la dona tindria uns 30 anys i que la seva mort podria haver-se produït feia entre cinc i quinze anys. Van extreure ADN de la dona. La Guàrdia Civil es va dedicar a identificar la víctima i a investigar el seu entorn familiar, sentimental i laboral. Van comprovar denúncies de desaparició de tota Espanya i també internacionals de dones d'aquell perfil. També van investigar tots els propietaris del terreny durant la dècada dels 80 i dels 90, però no van trobar cap connexió en aquell moment. En paral·lel, l'ADN de la víctima es va incorporar a la Base de Dades de Persones Desaparegudes i Cadàvers sense Identificar, el programa Fènix. Inicialment no hi va haver cap coincidència, cap familiar directe havia aportat el seu ADN per denunciar la desaparició de la víctima. L'any 2000 es va fer un retrat robot de la dona a partir de la seva estructura cranial i facial, però cap via d'investigació va donar els seus fruits. Malgrat tot, els agents que es van ocupar de la investigació van fer periòdicament algunes indagacions a Espanya i en altres països, amb la col·laboració d'Interpol. Denúncia a finals del 2017 A l'abril del 2018 s'informa d'una coincidència en la base de dades de persones desaparegudes, ja que uns mesos abans, una veïna de Madrid havia presentat una denúncia al novembre del 2017 perquè no sabia on era la seva germana des del 1981. Els agents van prendre-li una mostra d'ADN i el van introduir en la base de dades. Els investigadors es van desplaçar a Madrid per prendre declaració a la germana. Va explicar que la seva parella, un home que es dedicava a la importació de gossos des d'Alemanya, tenia una relació laboral i d'amistat amb un altre home, que tenia una empresa de traduccions. Aquest amic li va demanar que li presentés alguna amiga amb qui pogués sortir, i la parella li va proposar que quedés amb la germana de la denunciant. El propietari de l'empresa de traduccions i la víctima van començar una relació sentimental. L'octubre del 1981, segons el testimoni de la denunciant, la seva germana es va presentar a la feina amb un aspecte molt deixat i amb un canvi corporal evident. Va pensar que estava embarassada però ella no li ho va confirmar. Aquesta és l'última vegada que va saber de la seva germana, excepte per una postal segellada a Barcelona que va rebre poc després. L'home que va sortir amb la germana va ser un dels propietaris del terreny on es va trobar el cos de la víctima. A més, ell estava casat amb una altra dona, amb qui vivia a Madrid juntament amb els seus tres fills. La Guàrdia Civil va sospitar que la dona estaria embarassada d'ell, que l'hauria matada i enterrada a la seva finca de Sant Salvador de Guardiola. Per això va demanar l'exhumació del fetus per poder extreure el seu perfil d'ADN, ja que no va ser possible fer-ho el 1999. Ara falta comparar-ho amb el del detingut. La detenció va ser dimarts com a presumpte autor de dos delictes d'homicidi. Aquest dimecres ha passat a disposició judicial.
|
Societat
|
Policial
|
El PSC presentarà recurs d'empara al TC per evitar l'admissió a tràmit de la resolució independentista. Els socialistes volen coordinar accions amb la resta de l'oposició per evitar que la Junta de Portaveus se celebri aquest dimarts. El PSC està decidit a recórrer al Tribunal Constitucional per evitar que el Parlament admeti a tràmit la resolució independentista que Junts pel Sí i la CUP han pactat. Després de dies advertint que utilitzarien "tots els mitjans" al seu abast per bloquejar-la, ha estat aquest dilluns quan l'executiva del partit ha pres la decisió. La candidata del PSC al 20-D, Carme Chacón, ha estat qui ho ha anunciat, explicant que presentaran "un recurs d'empara" davant el TC només tinguin l'escrit –que donen per fet- de negativa de la Mesa a la seva petició de reconsideració de l'admissió a tràmit. A més, els socialistes han fet una crida a tota la resta de l'oposició per reunir-se aquest mateix dilluns i coordinar estratègies per evitar que dimarts se celebri la Junta de Portaveus que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha convocat i que el PSC considera "fraudulenta".
|
Política
|
Parlament
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.