sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
AMPLIACIÓ:Torrent urgeix el Govern i l'Estat a reunir la taula de diàleg "ja" perquè el "conflicte polític no ha desaparegut". El president del Parlament reclama a les forces del Govern que decideixin com transitar fins al final de la legislatura. El president del Parlament, Roger Torrent, ha urgit el Govern i l'Estat que la taula de diàleg es reuneixi "ja", durant el mes de juliol, per abordar el "conflicte polític" entre Catalunya i l'Estat. "El conflicte polític no ha desaparegut", ha assegurat en un acte d'atenció als mitjans abans de visitar la Casa Seat. Torrent ha recordat que el futur polític d'aquesta legislatura depèn de la mesa de diàleg i ha advertit que, en cas que no se celebri la reunió, tindrà "conseqüències polítiques" per a la governabilitat de l'Estat. El president del Parlament també ha reclamat a les forces del Govern que seguin i decideixen com transitar fins al final de la legislatura. "Hi ha d'haver un diàleg franc entre les diferents forces que formen part del Govern per veure com transitem el final d'aquesta legislatura", ha considerat Torrent. El president del Parlament ha assegurat que és "raonable" demanar que els dos partits que formen part de la majoria del Govern que dibuixin una "agenda política" per perfilar els escenaris de futur després de la crisi del coronavirus. "Evidentment, en aquesta agenda, un element essencial és com afrontem, no només aquests mesos, sinó la data electoral", ha assegurat Torrent. Així mateix, el president del Parlament ha assegurat que cal "abordar" el "conflicte polític" entre Catalunya i l'Estat en la mesa de negociació. "És imprescindible", ha assegurat. Pel que fa a la data, ha assegurat que aquesta s'ha de reunir, com més aviat millor, durant el juliol.
|
Política
|
Parlament
|
El bisbe de Girona lamenta que les campanes de la Catedral no toquin de nit però afirma que han de complir les lleis. Francesc Pardo veuria amb bons ulls que s'iniciés un procés de participació ciutadana per trobar una altra solució. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, reconeix que li sap greu que les campanes de la Catedral hagin deixat de tocar de nit però assegura que han de "donar exemple" i complir les lleis. Des del passat 6 de gener, les campanes del temple no sones entre la mitjanit i les set del matí a petició d'un hotel proper que assegura que té queixes dels clients perquè no poden descansar amb el so de les campanes. L'ajuntament argumenta que ha d'aplicar l'ordenança de sorolls però ja hi ha queixes de veïns. Per dimecres s'ha convocat una assemblea extraordinària dels veïns del Barri Vell per abordar la polèmica. El bisbe assegura que si els veïns impulsen un procés de participació ciutadana ho veuran amb bons ulls. També apunta que han acatat el requeriment del consistori per evitar una sentència que fos més restrictiva en els horaris.
|
Societat
|
Religió
|
El Homrani diu que les residències estan "al mateix nivell de prioritat" que els hospitals en material de protecció. La Generalitat reparteix més de 40.00 kits d'EPI entre residències de gent gran durant el cap de setmana. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha assegurat que les residències de gent gran estan "al mateix nivell de prioritat" que els centres sanitaris en el repartiment de material de protecció davant del coronavirus. En declaracions a Catalunya Ràdio, El Homrani ha concretat que durant el cap de setmana s'han repartit més de 40.000 kits d'Equips de Protecció Individual (EPI) en residències arreu del territori. El conseller ha reconegut que els avis de les residències són "el personal més vulnerable" davant del coronavirus i per això es treballa en "noves mesures" que espera donar a conèixer a partir d'aquest dilluns.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
AMPLIACIÓ:Fernández (PP) exigeix a Torra que comparegui al Parlament per les 21 propostes a Sánchez. El líder popular a Catalunya acusa el president d'evitar l'hemicicle i de prendre "decisions unilaterals". El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, exigeix la compareixença del president Quim Torra al Parlament perquè expliqui les 21 propostes presentades al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, la setmana passada. Fernández considera una "manca de respecte absolut" que Torra no hagi exposat els punts a l'hemicicle abans de lliurar-los a Sánchez. Segons el líder popular, el president "fuig constantment" del Parlament, que comparèixer-hi "no és la seva especialitat", i l'acusa de prendre "decisions unilaterals". Fernández ha fet aquestes declaracions aquest dijous a Reus en la presentació del candidat municipal a l'Hotel Gaudí, que va allotjar policia espanyola per l'1-O. Fernández ha agraït el paper de l'establiment per acollir els agents durant aquells dies, i que aquest dijous ha servit d'espai de presentació del candidat municipal a les pròximes eleccions municipals, Sebastià Domènech, actual portaveu popular a l'Ajuntament i que repeteix com a alcaldable popular. El president del PP a Catalunya ha anunciat que el partit demanarà la compareixença de Torra al Parlament pels 21 punts de la proposta d'acord. Creu que Torra, que no té "una majoria parlamentària sòlida", ho hauria d'haver presentat a l'hemicicle abans d'entregar-ho a Pedro Sánchez. "No s'ajusta al què ha de ser la dinàmica parlamentària democràtica de qualsevol societat normal", ha dit. "Però és la seva manera d'entendre la democràcia", ha afegit. A partir d’aquí, Fernández ha afirmat que tampoc combrega amb les propostes de l'acord que, fins ara, s'han fet públiques. "No s'ajusten en absolut a la realitat", ha manifestat. El líder PP nega que hi hagi un conflicte entre Espanya i Catalunya -i en canvi sí entre catalans- i que no hi ha cap necessitat d'una mediació internacional. "No té cap sentit, la mediació la necessitem a Catalunya", ha conclòs el president popular. En la mateixa línia, ha evitat opinar sobre el paper d'Íñigo Urkullu com a mediador entre els governs català i espanyol ja que, segons ha insistit, el conflicte es troba a Catalunya. D'altra banda, ha valorat positivament el pacte de PP, Cs i Vox a Andalusia i que hi calia un "canvi" després de 40 anys.
|
Política
|
Govern
|
CSQP insta l'Estat a transferir la part proporcional dels fons europeus per a refugiats a la Generalitat. La consellera Bassa denuncia opacitat en la gestió d'aquests recursos a mans del govern espanyol. El president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell, ha demanat aquest dimecres que l'Estat transfereixi a la Generalitat la part proporcional dels fons europeus destinats a l'ajuda als refugiats. En una interpel·lació al Govern en el marc del ple del Parlament, Rabell també ha demanat a l'executiu català una assignació pressupostària específica per aquesta matèria. Per la seva part, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha denunciat l'opacitat del govern espanyol en la gestió dels recursos que rep de la comunitat europea. "L'Estat és obscur i tancat, ni ens informa ni ens forma", s'ha queixat. Bassa ha demanat "investigar" el fons comunitari de 350.000 euros que rep l'Estat en concepte d'ajuda a les persones refugiades. "No hem sabut mai on anaven aquests fons i ni què se'n feien. Ha estat un clam i un reclam cada vegada que hem compartit informació amb l'Estat", ha apuntat. La consellera també ha subratllat que el Govern té preparades 1.250 places d'acollida, 300 de les quals són del programa estatal. La intenció és poder-ne atendre 4.500. Romeva: "Mai tot el que fem serà suficient" Després d'aquesta interpel·lació, la CUP n'ha fet una altra sobre la mateixa qüestió. La diputada Gabriela Serra ha criticat que es "categoritzin" les persones refugiades en funció de la seva procedència o del motiu que les impulsa a fugir del seu país origen. A més, ha criticat el paper de les empreses catalanes presents en aquests països, que en alguns casos provoquen "desigualtat i malestar". També ha denunciat el cost de 34 milions d'euros anuals per al manteniment dels Centres d'Internament d'Estrangers arreu de l'Estat. D'aquesta quantitat econòmica, 12 milions d'euros es destinen a pagar els vols per "expulsar" immigrants, ha assegurat. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha exigit "canviar el relat" i acabar amb l'"estigmatització" perquè "és una fal·làcia dir que l'arribada de 17.000 persones (la quota acceptada per l'Estat) sigui una invasió de persones": "No és cert i, a més, és immoral". Romeva ha lamentat que es vinculin "seguretat i persecució de llibertats" i ha promès que el Govern farà "tot el possible" per millorar les condicions de vida d'aquestes persones, tot i que "mai tot el que fem serà suficient".
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Catalunya registra 790 casos nous de covid-19 confirmats per PCR i 13 defuncions. El nombre de pacients ingressats disminueix per segon dia consecutiu, però el risc de rebrot i la Rt es mantenen alts. Catalunya registra 790 casos nous de covid-19 confirmats per PCR i s'eleva el total a 102.231, segons l'últim balanç del Departament de Salut. La xifra total de casos creix fins a 124.068 (866 més en les últimes hores) amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 12.972 persones, 13 més respecte a l'últim balanç. Malgrat tot, el nombre de pacients ingressats disminueix per segon dia consecutiu. Segons les darreres dades, Catalunya suma 662 persones ingressades (tres menys), 136 a l'UCI (dues menys). No obstant això, el risc de rebrot es manté alt, en 186,88, una xifra superior a la de 168,23 registrada la setmana del 9 al 15 d'agost. Pel que fa a la velocitat de propagació del virus (Rt), es manté en 1,12, per damunt d'1. Segons les últimes dades del Departament de Salut, el risc de rebrot acumula dues setmanes consecutives a l'alça. Entre els dies 2 i 8 d'agost, aquest indicador se situava en 159,6 (per sobre de 100, el risc de rebrot es considera alt), mentre que durant la setmana del 9 al 15 d'agost va passar als 168,23 punts. Ara (setmana del 16 al 22 d'agost), se situa en 186,88. El web 'dadescovid.cat' mostra tendències en intervals de set dies, sense tenir en compte els darrers tres dies. El pic del risc de rebrot a Catalunya es va registrar el 23 de juliol, quan es va situar per sobre 200. Pel que fa a la taxa de reproducció del virus (Rt), es manté per sobre d'1, concretament a 1,12. Això vol dir que, de mitjana, una persona infectada pot transmetre el virus a 1,12 persones (per frenar la propagació de la covid-19, la Rt s'ha de situar per sota d'1). Entre els dies 2 i 8 d'agost, la Rt a Catalunya era exactament d'1, mentre que durant la setmana del 9 al 15 d'agost va créixer fins a 1,08. En relació amb els casos confirmats per PCR, durant l'última setmana s'han registrat 6.783 casos, una xifra superior als 6.301 casos detectats la setmana anterior. La dada també és superior als 6.149 casos detectats durant setmana del 2 al 8 d'agost. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 88,41 per cada 100.000 habitants. Fa dues setmanes, la taxa marcava 80,15 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la setmana passada se situava en 82,13. Al llarg de la darrera setmana s'han fet 87.901 proves PCR, de les quals un 8,26% han sigut positives. La mitjana d'edat dels casos positius és de 37,72 anys, una xifra pràcticament calcada a la de les dues setmanes anterior. Pel que fa al total de casos des de l'inici de la pandèmia (124.068 segons l'últim balanç), 102.231 han estat confirmats per PCR, 4.445 per epidemiologia, 3.191 són casos probables, 4.160 s'han detectat a través de proves ELISA i 10.041 a través de tests serològics (les proves ELISA i els tests serològics donen informació sobre l'estat immunològic). En les darreres hores s'han notificat tretze noves defuncions, elevant el total de víctimes mortals a Catalunya fins a les 12.972. D'aquestes, 7.139 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.131 en residències, 823 en domicilis i 879 no es poden classificar per falta d'informació. Residències Des de l'esclat de la pandèmia s'han registrat 15.728 casos confirmats per PCR a les residències, 17 més en comparació amb l'últim balanç. Si es tenen en compte la resta de proves, la xifra s'eleva a 17.237 casos (22 més). Des del març, fins a 6.407 persones que vivien en residències han mort (cinc més en les últimes hores). D'aquestes defuncions, 1.875 s'han produït en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.116 en residències, 97 en domicilis i 319 no es poden classificar per falta d'informació. Barcelona A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 26.562 (114 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 33.226 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.365 persones (tres més en les darreres hores). El risc de rebrot continua molt elevat, en 189,29, tot i que se situa per sota els valors de la setmana passada (era de 199,12 entre els dies 9 i 15 d'agost). La Rt baixa a 1,08 i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 87,88 per cada 100.000 persones. A la regió hi ha 154 pacients ingressats (dos menys respecte a l'últim balanç), 32 dels quals a l'UCI. A la ciutat de Barcelona, s'han registrat des de l'inici de la pandèmia 25.936 casos confirmats per PCR (113 més) i 32.408 amb totes les proves. Un total de 4.325 persones han mort per coronavirus en aquests mesos (tres en les darreres hores). Per altra banda, el risc de rebrot baixa lleugerament i passa a 193,27 (en l'interval anterior era de 197,04, tot i que fa dues setmanes era de 178,99). La Rt també es redueix i passa a 1,1, per sota el valor de la setmana passada (1,15). Regió metropolitana nord La regió metropolitana nord registra un total de 24.179 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (437 més que en l'últim balanç) i 28.697 amb totes les proves. El territori ha registrat 2.957 morts des de l'inici de la pandèmia (cinc en les últimes 24 hores). El risc de rebrot segueix disparat i marca 215,58 (era de 182,75 durant la setmana anterior). La velocitat de propagació del virus també s'ha incrementat, fins a l'1,13, una dècima més en comparació amb la setmana del 9 al 15 d'agost. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 101,49 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 190 pacients ingressats (un menys en les últimes hores), 28 a l'UCI. A Granollers, ciutat on es va fer el primer cribratge després de detectar-s'hi un brot i on ara es faran més proves massives (juntament amb les Franqueses del Vallès i Canovelles), el risc de rebrot es troba molt elevat des de fa dies, ara a 626,15 (614,15 en l'interval dels set dies anteriors). La Rt és d'1,08 (baixa respecte a la setmana passada, quan era d'1,29) i la taxa de confirmats per PCR supera per primera vegada els 300 casos per 100.000 habitants, situant-se en 308,69. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 1.016 casos a la capital del Vallès Oriental (54 més en respecte a l'últim balanç) i 1.141 amb totes les proves. En l'última setmana, del 16 al 22 d'agost, s'han confirmat per PCR 193 casos. Des de l'inici de pandèmia s'han registrat 80 defuncions, una més en les últimes 24 hores. Al Vallès Occidental, on es van fer cribratges fa uns dies, la situació no millora. Segons l'últim balanç, el risc de rebrot és de 170,71, una xifra que s'allunya dels 155,77 punts registrats la setmana del 9 al 15 d'agost. A Sabadell, s'han registrat 2.889 casos confirmats per PCR de l'inici de la pandèmia, 20 més que en el darrer balanç. Comptant totes les proves, la xifra de casos s'eleva a 3.424. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 363 defuncions, una més en les darreres hores. El risc de rebrot és de 177,89, molt per sota els valors de la setmana passada (214,51). La Rt, però, torna a marcar 1, mentre que i la taxa de confirmats per PCR és de 83,47 per cada 100.000 habitants. Hi ha 30 pacients ingressats (dos menys que ahir), sis dels quals a l'UCI. A Terrassa, el nombre total de casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 2.650 (+11), 3.089 amb totes les proves. Un total de 267 persones hi han mort des de l'inici de la pandèmia (cap en les últimes 24 hores). El risc de rebrot és molt alt però baixa a 178,53 (era de 224,98 en l'interval dels set dies anteriors). La Rt continua força estable, ara a 0,91, i la taxa de confirmats per PCR és de 82,35 per casa 100.000 habitants. Actualment hi ha 23 pacients ingressats (sis menys que ahir), tres dels quals a l'UCI. Santa Coloma de Gramenet, on també s'han fet cribratges en barris concrets, té un risc de rebrot molt elevat, fins a 380,6, tot i que la xifra és inferior a la de la setmana passada (584,44). Per altra banda, la Rt torna a situar-se per sota d'1, concretament a 0,92. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 2.356 casos confirmats per PCR (97 més), i 214 defuncions (no en suma cap respecte a les dades d'ahir). Hi ha 13 pacients ingressats (els mateixos respecte a l'últim balanç), quatre a l'UCI. Regió metropolitana sud La regió sanitària metropolitana sud suma un total de 20.934 casos confirmats per PCR (76 més en les darreres hores) i 24.617 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.375 (cinc més en les últimes 24 hores). El risc de rebrot continua en nivells molt elevats i es manté per sobre els 200 punts, concretament a 208,08. La xifra és superior a la dels set dies anteriors, quan marcava 198,17. Alhora, la velocitat de propagació del virus se situa en 1,12, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 92,39 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 121 pacients ingressats per la covid-19 (dotze menys en comparació amb l'últim balanç), dels quals 26 són a l'UCI. A l'Hospitalet de Llobregat s'han registrat 7.289 casos confirmats per PCR, 24 més respecte a les últimes dades. Tenint en compte totes les proves, el nombre de casos creix fins als 8.014. Les defuncions a la segona ciutat de Catalunya han estat 510 (en les últimes hores s'han notificat dues morts més). El risc de rebrot és molt alt (489,11) i se situa per sobre l'interval anterior, quan era de 465,05. Per altra banda, la Rt creix fins a 1,14. Actualment hi ha 59 pacients ingressats (sis menys), 15 a l'UCI. Salut va començar divendres un cribratge massiu als barris de Collblanc i la Torrassa, on es van detectar els primers grans rebrots de l'àrea metropolitana de Barcelona a principis de juliol. Al conjunt del municipi, el risc de rebrot va arribar a un pic de 905 el 21 de juliol. A Cornellà de Llobregat, on aquest dilluns va començar un cribratge massiu al barri de Sant Ildefons, el risc de rebrot és elevat (182,55), tot i que és inferior al que presentava el municipi la setmana passada (214,02). La Rt, en canvi, se situa en 0,97, més d'una dècima per sobre la taxa registrada els set dies anteriors. Des de l'esclat de la pandèmia s'han confirmat 1.784 casos per PCR (vuit més en les últimes hores) i 2.129 si es tenen en compte totes les proves. Segons les últimes dades hi ha 13 pacients ingressats (els mateixos que ahir), 4 a l'UCI. Pel que fa a les defuncions, el municipi suma 222 morts, dues més respecte a l'últim balanç. A Sant Boi de Llobregat, el risc de rebrot també en manté elevat i creix en comparació a la setmana passada (ha passat de 146,68 a 153,66). Per altra banda, la Rt ha baixat fins a 1,08, una xifra que la setmana passada era d'1,09. A la ciutat s'han registrat 1.375 casos confirmats per PCR (vuit més en comparació amb l'últim balanç) i 1.771 si es tenen en compte totes les proves. A banda, hi ha 6 pacients ingressats per coronavirus (dos menys), cap d'ells a l'UCI. Finalment, el nombre de defuncions és de 230, la mateixa xifra respecte a la darrera actualització. Catalunya central La regió sanitària de la Catalunya central té un total de 7.231 casos confirmats per PCR, 24 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 9.005 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.623 persones en aquesta regió, cap en les últimes hores. El risc de rebrot torna a situar-se per sobre de 100 (101,99), després que ahir marqués 99,54 punts. En les últimes setmanes, el risc de rebrot ha registrat diverses ondulacions, però s'ha mantingut dins la franja de risc moderat. La taxa de reproducció del virus baixa a 1,17 i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 45,48. Hi ha 26 pacients ingressats (quatre més), tres a l'UCI. Dins d'aquesta zona destaca la ciutat de Manlleu, on el risc de rebrot s'ha disparat durant l'última setmana. Segons les últimes dades, el risc de rebrot és de 313,25 (la setmana passada era de 122,58 i fa dues era de 87,82). Alhora, la Rt s'ha incrementat més de mig punt durant els últims set dies, fins a 2,33, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 90,59 casos per cada 100.000 habitants (la taxa entre els dies 9 i 15 d'agost era de 42,19 casos per cada 100.000 habitants). Entre el 16 i el 22 d'agost, la població ha registrat 19 casos nous, el doble respecte a la setmana passada. Des de l'inici de la pandèmia, s'han notificat 270 casos a través de proves PCR (un més en les darreres hores) i 292 si es tenen en compte totes les proves, mentre que el nombre de defuncions és de 55 (no varia respecte a l'últim balanç). No obstant això, tan sols hi ha un únic pacient ingressat per covid-19 i no es troba a l'UCI. Camp de Tarragona Al Camp de Tarragona s'han registrat 3.475 casos confirmats per PCR, amb un creixement de 26 positius respecte de l'anterior balanç. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 3.900. En aquesta regió han mort 397 persones (cap en les últimes hores). El risc de rebrot segueix creixent fins a 217,95 mentre que en el període anterior se situava en 158,6 i en 51,55 fa dues setmanes. La Rt és d'1,43 i la taxa de confirmats per PCR se situa en 91,97 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 40 pacients ingressats (un més respecte a ahir), vuit dels quals a l'UCI. A Reus, on Salut ha iniciat cribratge, el risc de rebrot és de 512,09, molt per sobre els registres de la setmana passada (450,41) i de fa dues setmanes (86,46). La Rt és d'1,45 i la taxa de confirmats per PCR de 213,96 per cada 100.000 habitants. En l'última setmana (del 16 al 22 d'agost) s'han confirmat 236 casos. En aquesta ciutat, des de l'inici de la pandèmia s'han confirmat 779 casos per PCR (vuit en les darreres hores) i 842 amb totes les proves. Un total de 49 persones hi han mort en tots aquests mesos, cap en les darreres 24 hores. A Valls, capital de l'Alt Camp, el risc de rebrot és de 407,5 un nou màxim que supera àmpliament la xifra registrada la setmana passada (248,19). Cal tenir en compte que, tot just fa dues setmanes, el risc de rebrot a Valls era molt baix, concretament de 9,92. La Rt del municipi és 2,27 i s'han detectat 149 positius per PCR, cap en les darreres hores. Comptant totes les proves, la xifra és de 175. Actualment hi ha un sol pacient ingressat (no es troba a l'UCI) i el nombre de defuncions des de l'inici de l'epidèmia és 26, dels quals 24 en residències. Terres de l'Ebre La regió de les Terres de l'Ebre acumula, des de l'inici de la pandèmia, 827 casos confirmats per PCR (21 més que en el balanç anterior) i 1.004 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 63 persones. El risc de rebrot torna a situar-se en un nivell moderat (85,92), després que la setmana passada es disparés a 197,55. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 88 per 100.000 habitants, mentre que la Rt segueix reduint-se i ja torna a situar-se per sota d'1 (0,8). Segons l'últim balanç hi ha vuit pacients ingressats (un més en les últimes 24 hores), dos a l'UCI. Lleida, Balaguer i Mollerussa A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 9.372 casos confirmats per PCR, 34 més que el dia anterior. Són 10.002 si es tenen en compte totes les proves. Un total de 282 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia (cap en les darreres hores). Pel que fa al risc de rebrot, ara se situa en 273,12. La velocitat de propagació es manté per sobre d'1 (marca 1,1), una taxa que la setmana passada era de 0,93. La taxa de confirmats per PCR del 15 al 21 d'agost és de 126,09 per 100.000 habitants. Hi ha 48 pacients ingressats (tres menys respecte a l'últim balanç), 17 a l'UCI. A la comarca del Segrià hi ha 6.835 casos confirmats per PCR (28 més), 7.098 amb totes les proves. Fins a 198 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (no s'han registrat víctimes en les últimes 24 hores). El risc de rebrot se situa en 271,08, per sobre la setmana passada (236,2) però lluny del pic registrat el 22 de juliol, quan l'índex es va situar prop de 1.200. La Rt torna a sobrepassar l'1, concretament a 1,12, mentre que la taxa de confirmats per PCR en els últims set dies és de 126,91 per cada 100.000 habitants. El nombre de pacients ingressats es dispara fins a 46 (16 menys respecte al dia anterior), amb 17 d'ells a l'UCI. Pel que fa a Balaguer, una de les ciutats amb un risc de rebrot més alt de Catalunya, s'han detectat 544 casos de coronavirus per PCR des de l'inici de la pandèmia (cap en les últimes 24 hores), i 572 sumant-hi la resta de proves. El risc de rebrot és de 616,82, tot i que per sota del període anterior, de 840,58 (del 9 al 15 d'agost). Per altra banda, el nombre de defuncions a la capital de la Noguera ha estat de 16 (la xifra no s'ha incrementat respecte a l'última actualització). La Rt, per la seva banda, és de 0,96, molt inferior a la de la setmana passada (1,55). Actualment hi ha cinc persones hospitalitzades al municipi, tres d'elles a l'UCI. Pel que fa a Mollerussa, el risc de rebrot a la capital del pla d'Urgell s'ha disparat de 139,64 la setmana passada a 596,76 en el període actual. La Rt a la ciutat és 2,73 (quatre vegades més alta respecte a la setmana passada) i els positius ascendeixen a 278, dels quals 259 han estat detectats amb PCR (dos més respecte a l'últim balanç). Hi ha una persona a l'hospital (està fora l'UCI) i el nombre total de morts al municipi és de 12 (la xifra no ha variat en les últimes hores). Alt Pirineu i Aran La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 556 casos (13 més en les últimes hores) i 697 sumant totes les proves. Un total de 29 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (cap defunció en els darrers dies). El risc de rebrot se situa en 222,82 després que en l'actualització del dilluns de la setmana passada aquesta regió entrés a la zona vermella (des de mitjan juliol no tenia un risc alt de rebrot). La Rt segueix per sota del 2 i és d'1,32, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 98,97 per cada 100.000 habitants. Les últimes dades assenyalen que hi ha deu pacients ingressats (dos més respecte al balanç d'ahir), un a l'UCI. A l'Alt Urgell, incloent-hi la Seu d'Urgell, el total de positius és de 190, dels quals 182 detectats per PCR (dotze més en les últimes hores). El risc de rebrot segueix disparat i se situa en 450, una xifra que contrasta amb el balanç de fa dues setmanes, quan el risc de rebrot a la regió era baix, concretament de 29,88. Malgrat tot, el risc de rebrot és més baix en comparació amb la setmana passada, quan marcava 679,77. Per altra banda, la Rt és d'1,2, dos punts i mig menys respecte al període que comprèn els dies 9 i 15 d'agost. La comarca, amb 20.177 habitants, suma sis morts per covid-19 des de l'inici de la pandèmia (cap en les últimes hores) i actualment té cinc hospitalitzats (un més respecte a aquest dimarts), cap a l'UCI. Girona A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 7.747 (34 més), i pugen a 9.953 si es tenen en compte totes les proves. Han mort 835 persones des de l'inici de la pandèmia (cap en les darreres hores). El risc de rebrot puja a 123,63, i es manté per sobre el llindar de risc alt (100), que havia aconseguit contenir les darreres setmanes. La Rt és 1,25 i la taxa de confirmats per PCR del 16 al 22 d'agost de 57,13 per cada 100.000 habitants. Hi ha 31 pacients ingressats (tres més en comparació amb l'últim balanç), vuit dels quals a l'UCI. A la ciutat de Salt, el risc de rebrot ha passat en dues setmanes de 201,75 a 379,62, mentre que la Rt és d'1,47. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 435 casos (tres més respecte a l'últim balanç) i 493 amb totes les proves. El nombre de defuncions és de 21 (cap en les darreres hores) i la xifra de pacients ingressats passa a tres, un més respecte a l'actualització de dimarts (cap a l'UCI). Canovelles, Granollers i Balaguer, municipis amb més risc de rebrot Els municipis de Canovelles i Granollers (ambdós al Vallès Oriental) i Balaguer (capital de la Noguera) són les ciutats catalanes amb el risc de rebrot més alt. Tot i que el risc de rebrot a Canovelles s'ha reduït força (el passat 10 d'agost va registrar un pic de 1.636,69), la localitat segueix encapçalant la llista amb una taxa de 644,81. La població veïna de Granollers, en canvi, no aconsegueix rebaixar el risc de rebrot, que se situa en 626,15. La xifra s'acosta al pic que la ciutat va registrar el passat 13 d'agost, de 662,63. Finalment, Balaguer presenta un risc de rebrot de 616,82, valors molt per sobre dels que s'aconsellen per poder contenir la pandèmia. Ara bé, la capital de la Noguera va arribar a registrat un pic de 2042,86 el passat 11 de juliol.
|
Societat
|
Salut
|
La fiscalia demana tres anys de presó a un individu per una presumpta agressió de caire homòfob. A banda d’insultar la víctima, li va fer un cop de puny pel qual se li van haver d’extirpar els implants mamaris. La fiscalia demana tres anys de presó a un individu per un presumpte delicte de lesions amb l’agreujant de discriminació per orientació sexual. Els fets van tenir lloc el 24 de juny del 2015 a la piscina comunitària d’un immoble de Castelldefels (Baix Llobregat). Segons l’escrit de la fiscal, aquell dia l’acusat es va acostar a la víctima i “amb ànim de menyscabar-li la dignitat per menyspreu a l’orientació sexual” el va amenaçar i el va insultar amb expressions homòfobes. També li va fer una plantofada en una orella, un cop de puny al pit i el va llençar d’una empenta contra uns arbustos. La víctima va patir contusions i rascades diverses i el desplaçament de la pròtesi pectoral que duia al pit dret. Va haver de ser operada per extraure-li tant aquesta peça com la del pit esquerre. A banda, segons l’escrit de la fiscalia la víctima va patir un trauma psicològic i una situació de por que la va obligar a canviar de domicili. Tot plegat li va ocasionar, a més, els perjudicis econòmics derivats de la substitució dels implants pectorals danyats i de la mudança. Per tot plegat la fiscal sol·licita per a l’acusat la pena de 3 anys de presó i la prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres de la víctima. A banda, li demana una indemnització de 970 euros per les lesions i 1.460 per les seqüeles, 5.000 euros en concepte de dany moral i les quantitats que es determinin per les intervencions quirúrgiques i pel canvi de domicili.
|
Societat
|
Judicial
|
El decret de dejeccions hauria de posar el focus d'atenció en els possibles orígens de la contaminació per nitrats. Així s'indica en el dictamen aprovat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya després de treballar-lo amb els sindicats agraris. El Ple del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha aprovat aquest dilluns el dictamen sobre el projecte del decret de dejeccions ramaderes que podria aprovar el Govern previsiblement al llarg del primer trimestre de 2019. Aquest dictamen treballat amb les organitzacions agràries d'Unió de Pagesos i JARC valora que s'inclogui al projecte la regulació de la fertilització orgànica i inorgànica per ''resoldre la problemàtica de la contaminació d'aigües per nitrats'' però alerta que el fet que l'origen d'aquesta sigui ''molt divers'' caldrà ''posar el focus d'atenció en els diferents orígens possibles''. A més, aposta per dotar de recursos suficients a les plataformes de gestió de dades de l'Administració i que també es facin controls sobre aquestes ''perquè funcionin correctament''. En les 44 observacions a l'articulat, entre d'altres recomanacions tècniques, el dictamen proposa ''afegir un nou apartat sobre les obligacions i responsabilitats'' dels ramaders que ostenten la titularitat d'un contracte que els cedeix només el dret a adobar amb dejeccions ramaderes una finca rústica, tal i com admet el dret civil a Catalunya. Així mateix, es veu necessari que el titular d'aquest dret ''comuniqui la gestió a la persona titular de l'explotació a través del Departament competent''. El dictamen també fa recomanacions sobre les condicions que es requereixen per a l'emmagatzematge i els seus controls, que es proposa que siguin cada 6 anys i els pugui fer un tècnic competent. També es recomana que si una explotació ja té contracte amb un centre de gestió de dejeccions ramaderes al qual s'entreguen en la seva totalitat, no es requereixi disposar d'emmagatzematge propi. Pel que fa al transport de les dejeccions, el dictamen proposa que l'obligació del camió d'anar equipat amb un GPS i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica de les dades s'estableixi a partir d'una distància de 10 quilòmetres entre el recinte on s'aboquin les dejeccions i el seu origen i no enlloc de 5, tal i com estableix la norma. Respecte a les quantitats màximes de nitrogen aplicables als cultius, el dictamen proposa que s'afegeixi un nou apartat en relació al un possible canvi de realitat territorial sobrevinguda com poden ser els nous regadius o davant l'adopció generalitzada de canvis tècnics rellevants com nous cultius o tècniques que constatin menors aportacions o usos diferents per als nitrats. D'altra banda, sobre el mètode d'aplicació dels fertilitzants nitrogenats, el CTESC proposa afegir que en cas de condicions meteorològiques adverses o circumstàncies excepcionals que redueixen els dies per fer les aplicacions es pugui acordar aixecar la prohibició establerta per poder completar les tasques en els municipis que es consideri necessaris. Finalment, el dictamen recomana més claredat en els terminis i eliminar la condició que les finques en les que es poden fer apilaments temporals hagin d'estar a més de 3 quilòmetres de les instal·lacions d'on provenen els fertilitzants orgànics ja que la funció de l'apilament temporal és facilitar la logística i la distribució dels fertilitzants orgànics i és independent de la distància.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La Campanya pels Sediments inicia la lluita política per evitar la subsidència del Delta de l’Ebre. SEO Birdlife i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, entre altres entitats, demanen el desembassament de Riba-roja. Fa només un any que es va crear la Campanya pels Sediments, de la mà de SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció i altres entitats vinculades amb el territori. Ara, els membres de la campanya han explicat que iniciaran la lluita política per reclamar que el material que arrossega el riu arribi al Delta de l’Ebre. Una de les propostes és el desembassament de Riba-roja d'Ebre. “A molts països del món, els embassaments es gestionen adequadament; a l’Estat espanyol no”, ha carregat el membre de la Campanya pels Sediments, Josep Juan, que veu en els arguments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre només excuses. Els membres de la Campanya pels Sediments consideren “fonamental” tenir el suport del Delta i també del Parlament de Catalunya per aconseguir que es desembassi Riba-roja i, més endavant, si calgués, Mequinensa. En aquest sentit, estan elaborant una moció que portaran als ajuntaments de les Terres de l’Ebre perquè mostrin el seu suport a la iniciativa i, després, al Parlament. La moció “recollirà les propostes i estudis necessaris per sustentar el desembassament de Riba-roja”, ha explicat Juan. L’embassament de Riba-roja és competència de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) però “qui té l’última paraula és la CHE”, segons el membre de la Campanya pels Sediments. Per començar la lluita, Juan ha explicat que es faran diversos estudis per defensar els seus arguments. Un informe tècnic haurà de rebatre un dels arguments de la CHE per no desembassar Riba-Roja, que és que si s’obren les comportes de fons, podrien no tornar-se a tancar. “No té cap sentit”, diu Juan, “si van ser capaços de crear tota una presa fa 60 anys, ara és completament viable obrir comportes, i si estan massa velles, canviar-les”. Segons el membre de la Campanya pels Sediments, l’argument és econòmic: la CHE fa “política de tenir el mínim cost possible” però “generen problemes ambientals”. Un dels altres informes que hauran de preparar és de viabilitat energètica mentre es faci el desembassament, ja que la central hidroelèctrica no produirà energia de manera temporal, un argument que agafa la CHE per oposar-s’hi, segons la Campanya pels Sediments. Finalment, encarregaran un informe jurídic per pressionar que s’obrin les comportes: “potser per llei ja s’hauria d’haver fet i nosaltres desconeixem la normativa”, ha aclarit Juan. Amb tot, els membres de la Campanya pels Sediments reclamen que es faci una política estable que eviti la subsidència del Delta de l’Ebre. La diada, celebrada per la seva proximitat amb el Dia Mundial de les Zones Humides, el 2 de febrer, és una prèvia de la manifestació que el 7 de febrer es farà a Amposta en contra del pla de conca. “Sense aigua i sense sediments, el Delta desapareixerà”, ha conclòs Juan.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Un dispositiu de la Guàrdia Urbana en dos bars problemàtics de Figueres acaba amb tres denúncies per tinença de drogues. També s'han detectat diverses infraccions en aquests locals que des de fa temps generen queixes dels veïns. Un dispositiu de la Guàrdia Urbana en un bar conflictiu del carrer Sant Pau de Figueres ha acabat amb l'aixecament de dues actes per tinença de substàncies estupefaents entre els clients del local. La policia, que hi ha anat amb tècnics municipals de llicències, també hi ha detectat diverses infraccions en relació als permisos municipals que tenen concedits, tot i no s'han concretat. El local provoca des de fa temps queixes veïnals per problemes d'incivisme, salut pública i convivència. Paral·lelament, agents de la Guàrdia Urbana han fet un altre operatiu en un altre bar problemàtic del carrer Santa Antoni, on també ha detectat diverses infraccions i han aixecat una acta per tinença de drogues.
|
Societat
|
Policial
|
Mor una dona de 38 anys atropellada per un autobús a Barcelona. Els fets han tingut lloc poc després de les cinc de la tarda al barri del Guinardó. Una dona de 38 anys ha mort atropellada per un autobús aquest dimarts cap a les cinc de la tarda a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat amb el Passatge dels Garrofers, al barri del Guinardó de Barcelona. L’autobús, de la línia 32, ha atropellat la dona per causes que s’investiguen. La víctima ha mort a l’acte. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat diversos efectius de la Guàrdia Urbana i dues unitats medicalitzades del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
ERC (31,56%) guanya les eleccions municipals a la demarcació de Lleida amb JxCat (31,04%) molt a prop. El PSC obté la tercera posició a les comarques lleidatanes. ERC ha guanyat les eleccions municipals a la demarcació de Lleida, amb el 31,56% dels vots, amb el 99,27% escrutat. JxCat, però, s'hi ha situat molt a prop, ja que ha obtingut el 31.04% dels sufragis. A les dues formacions les separen poc més de 1.000 vots, tot i que els republicans han aconseguit la primera posició que ara fa quatre anys va tenir Convergència i Unió (CiU) en aquesta demarcació. El PSC ha aconseguit la tercera posició, amb el 13,98% dels vots, mentre que comuns, Cs, CUP i PP s'han situat per sota del 3% de vot a la demarcació lleidatana. Els republicans han aconseguit més de 64.000 vots, superant d'aquesta manera els gairebé 63.000 que va aconseguir CiU ara fa quatre anys en aquesta demarcació i ocupant la primera posició. Ara fa quatre anys, els republicans van ser segons amb uns 43.000 vots, el 23, 26%. En canvi, JxCat no ha aconseguit per poc més de 1.000 vots mantenir la primera posició. N'ha obtingut 63.000, pràcticament els mateixos que CiU ara fa quatre anys, quan va aconseguir el 33,66% dels sufragis. El PSC, sumant les dues coalicions amb què es presentava, ha aconseguit uns 28.000 vots a la demarcació de Lleida. Ara fa quatre anys, els socialistes també van ser tercers, amb uns 26.000 vots i el 14,28%. En quarts posició hi ha els comuns, amb poc més de 6.000 vots. C's no ha arribat als 6.000 vots amb el 99,27% escrutat, xifra que sí va aconseguir ara fa quatre anys, quan el partit taronja vqa tenir 6.885 vot, el 3,68%. Les candidatures de la CUP han obtingut uns 4.800 vots, el 2,40%, un resultat molt per sota dels més de 9.600 vots i el 5,15% d'ara fa quatre anys. Per la seva banda, el PP ha obtingut uns 4.100 vots a la demarcació de Lleida, el 2,07%. Ara fa quatre anys, els populars en van aconseguir més de 6.400, el 3,42%.
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:L'alcaldessa de Girona afirma que "només el 35%" dels habitatges amb llicència turística són apartaments. Marta Madrenas manté la seva aposta pel Trueta a Girona però assegura que entendrà qualsevol decisió presa "amb rigor". L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que "només el 35%" dels 800 pisos amb llicència d'Habitatges d'Ús Turístic (HUT) es destinen a apartaments. D'aquesta manera, l'alcaldessa treu ferro a l'impacte del turisme en el preu dels lloguers a la ciutat. De fet, Madrenas ha anunciat que la capital gironina és la ciutat catalana "amb un percentatge més alt de lloguers" i que, per tant, és la que "més s'acosta als estàndards europeus" sobre la relació entre pisos de propietat i pisos arrendats. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Madrenas ha anunciat que manté la seva aposta per construir el nou hospital Josep Trueta a Domeny, tot i que ha assegurat que entendrà la decisió "amb rigor" que faci el Departament de Salut sobre la seva ubicació. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha relativitzat l'impacte que tenen els apartaments turístics en el preu del lloguer a la ciutat i, concretament, al Barri Vell. Madrenas ha assegurat que actualment hi ha uns 800 pisos al municipi que tenen una llicència d'Habitatge d'Ús Turístic (HUT). De tota manera, un estudi elaborat per la Universitat de Girona (UdG), apunta que de tots ells, "només un 35%" es destinen a finalitats turístiques. Madrenas ha explicat que això es deu al fet que molts propietaris van optar per registrar alguns pisos que no són apartaments turístics amb aquesta llicència "davant del temor d'aprovar una moratòria", tot i que finalment no s'ha adoptat cap restricció d'aquest tipus. Per aquest motiu, l'alcaldessa creu que els menys de 300 pisos turístics a la ciutat no poden influenciar de forma important en el preu del lloguer a la ciutat. "De 50.000 habitatges a la ciutat, si el problema del preus són 280 pisos, que algú m'ho expliqui", ha afegit Marta Madrenas. L'alcaldessa de Girona ha fet aquestes declaracions en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimarts al migdia. En un programa especial que ha desplaçat l'equip del Catalunya Migdia fins a la capital gironina, Madrenas també ha avançat que Girona és la ciutat catalana "amb un percentatge més alt de lloguers". Segons l'alcaldessa, aquest és un fet "positiu", ja que acosta el municipi als "estàndards europeus" entre pisos en propietat i pisos de lloguer. Decisions "amb rigor" pel nou Trueta L'alcaldessa de Girona també ha defensat que el nou hospital Josep Trueta es construeixi "amb rigor". Per això ha afirmat que l'aposta del govern local pels terrenys de Domeny responen a un "conjunt d'incògnites" que tenen sobre la ubicació del nou hospital. Per Madrenas, cal "plantejar els dubtes" que li genera el projecte hospitalari que projecten alguns metges a Salt (Gironès). De fet, ha incidit en què si bé un conjunt de professionals aposten per aquesta ubicació per unificar l'hospital de Santa Caterina amb el Trueta, Madrenas ha respost que "Salut diu que això no passarà mai". A més, la batllessa ha assegurat que els metges de Salt són "referents en el sistema de salut" però s'ha preguntat si també ho són en "organització hospitalària". Tot i així, l'alcaldessa ha insistit en què "la responsabilitat" de decidir la ubicació del centre sanitari és el Departament de Salut i per això confia en el seu criteri "vagi on vagi". Nous carrils bici Sobre les mesures que la ciutat adoptarà en matèria de sostenibilitat, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha anunciat que potenciaran els carrils bici a la ciutat i també treballaran per estendre la Girocleta a tots els barris. Sobre la primera de les mesures, Madrenas ha assegurat que estan treballant per construir un carril bici en totes les vies del municipi que comptin amb quatre carrils (com ara el carrer de Barcelona o el tram final de Jaume I). En totes elles, un dels carrils es destinarà a les bicicletes. A més, l'alcaldessa ha anunciat que a partir d'ara els carrils que es facin a Girona seran "a sobre de la calçada" ja que la vorera es reservarà només per a vianants. Tot i així, ha matisat que construiran "barreres físiques" per evitar que els cotxes trepitgin el carril reservat per a bicis. Dins de la mobilitat de la ciutat, Madrenas també ha detallat que estan ultimant una "mesura alternativa" per a l'aparcament de busos turístics a la ciutat. Des de la primavera del 2019, els busos han d'aparcar o bé a l'estació d'autobusos o bé al pavelló de Fontajau. Aquesta mesura no va ser ben vista pels touroperadors. Madrenas ha reconegut que l'aplicació d'aquesta mesura "va ser precipitada" i per això ara han treballat amb el sector turístic i els veïns del Barri Vell per trobar una solució conjunta.
|
Política
|
Política municipal
|
L'acusat d'apunyalar dos homes en un bar de Mollerussa diu que el van agredir primer i que temia per la seva vida. Nega que portés cap ganivet i assegura que va es va defensar "amb un vidre que hi havia a terra". L'acusat d'haver apunyalat dos homes en un bar de Mollerussa, el 13 d'abril de 2014, ha explicat que es va defensar com va poder perquè les víctimes el van agredir primer, el van tirar a terra i va témer per la seva vida. Ha negat però que portés cap ganivet. "Vaig agafar una cosa que hi havia a terra per defensar-me, crec que era un vidre", ha declarat al judici que ha tingut lloc aquest dijous a l'Audiència de Lleida. Les víctimes, en canvi, han declarat que l'acusat els va clavar un ganivet de sobte, sense cap discussió ni paraula prèvia. La fiscalia demana 18 anys de presó per a l'acusat, que es troba a la presó de manera provisional; en concret, 9 anys per cadascun dels dos presumptes delictes de temptativa d'homicidi. El ministeri fiscal també demana 3 anys de presó per tinença il·lícita d'armes pel company de pis del presumpte agressor, que també estava al bar, ja que duia 4 ganivets a sobre. L'home ha declarat que no recordava que els portava i que li havia regalat el seu fill el dia anterior perquè és col·leccionista. L'home, a més, ha assegurat que no va utilitzar cap ganivet durant la baralla ni que li proporcionés cap arma a l'altre acusat. "Els duia a la butxaca interior de la jaqueta i estaven a la seva funda corresponent", ha explicat.
|
Societat
|
Judicial
|
L'empresari Josep Bou serà el candidat del PPC a l'Alcaldia de Barcelona. El president d'Empresaris de Catalunya farà el seu primer acte aquest dimecres al monument en record a les víctimes d'Hipercor. El president d'Empresaris de Catalunya, Josep Bou, serà el candidat del PPC a l'Alcaldia de Barcelona. Bou presentarà la seva candidatura aquest dimecres en un acte al monument en record a les víctimes del terrorisme, al costat de l'Hipercor. Bou ha difós a través del seu compte personal de Twitter un cartell amb el lema "Barcelona no és Eslovènia. És Espanya", i l'etiqueta #BouBCN2019. El líder dels populars catalans, Alejandro Fernández, ha agraït a Bou la seva "valentia i compromís amb Barcelona, Catalunya i Espanya, i que s'hagi sumat al projecte del PP". "Benvingut amic", ha afegit des de les xarxes socials. Alberto Fernández Díaz, líder històric del partit a l'Ajuntament, va anunciar dilluns que no repetiria com a candidat.
|
Política
|
Política municipal
|
ACTUALIZACIÓ:Les tempestes amb calamarsa i fortes ratxes de vent escombren gran part de Catalunya. Els Bombers han rebut uns 60 avisos i una intensa granissada ha dificultat durant una hora la circulació a la C-32 a Calafell. Diumenge molt inestable amb diverses tempestes de curta durada, però amb calamarsa i fortes ratxes de vent, que han escombrat gran part de Catalunya. Una intensa granissada ha dificultat la circulació de vehicles durant més d'una hora a la C-32 a Calafell (amb vehicles aturats al quilòmetre 8, a l'alçada del túnel de la Granja). Els Bombers de la Generalitat han rebut fins a les 17.00 hores un total de 60 avisos relacionats amb els xàfecs, la majoria per retirar branques caigudes o elements inestables. El telèfon 112, per la seva banda, ha rebut un centenar de trucades per incidències relacionades amb el vent, principalment a la zona metropolitana de Barcelona. Les comarques del Camp de Tarragona, Penedès i de la costa de Barcelona han estat les més afectades per les calamarsades, els cops de vent i els forts ruixats, que han deixat registres destacables com els 27,6 litres d'Oliana, els 25,4 de la Beguda Alta, els 24,1 litres de Viladrau, els 21,4 d'Olesa de Montserrat, els 20,2 de l'Ametlla del Vallès o els 19,2 de Valls. Les fortes ratxes de vent s'han fet notar en la majoria de les tempestes i sobresurten registres com els 97 km/h de Castelldefels, els 85,3 km/h de Santa Coloma de Farners, els 83,5 km/h de Font-rubí els 81 km/h de Vic, els 78 km/h de Mataró, els 77 km/h de Barcelona-Plaça de Sants o els 76,3 km/h de Vila-rodona, segons dades de les estacions automàtiques del Meteocat i Meteoclimatic. La calamarsa s'ha deixat veure en nombroses poblacions, especialment del Penedès i el Camp de Tarragona, com Reus, Calafell, el Vendrell, Tarragona, Cambrils o Banyeres del Penedès. La cota de neu al Pirineu ha anat baixant progressivament dels 2.000 metres i a la tarda s'ha situat al voltant dels 1.500 metres (amb nevada abundant a estacions d'esquí com el Port del Comte i la Molina). De fet, la neu ha arribat a baixar fins a la plana de la Cerdanya, a Prullans (1.100 metres).
|
Societat
|
Meteorologia
|
SCC celebra la resolució del TC i espera que serveixi per impedir que el Parlament estigui "al servei d'un cop d'Estat". Societat Civil Catalana diu que la culpa que l'alt tribunal hagi actuat és "de la irresponsabilitat" dels partits independentistes. Societat Civil Catalana ha manifestat en un comunicat que es "congratula" que el Tribunal Constitucional (TC) hagi suspès la resolució del Parlament de Catalunya que ratificava les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. El president de l'entitat, Rafael Arenas, ha celebrat que el tribunal hagi iniciat "els tràmits que podrien conduir a la sanció, suspensió de funcions o inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres diputats", i en culpa a "la irresponsabilitat dels partits secessionistes". Arenas assegura que les formacions independentistes "pretenen expulsar fora de l'ordre constitucional a les institucions que són de tots els catalans" i espera que la decisió del TC serveixi per impedir que el Parlament i la Generalitat "es converteixin en eines al servei d'un cop d'Estat contra la democràcia i el nostre ordre constitucional". El president de Societat Civil, a més, destaca que aquesta resolució és una "mostra més que el full de ruta dels secessionistes és una agressió a l'Estat de Dret i a la seguretat jurídica, així com un atemptat a les llibertats bàsiques dels catalans". En aquest sentit, Arenas recorda que "el respecte a la llei no és negociable" i assenyala que malgrat que "qualsevol reclamació política és possible en el nostre sistema", només pot plantejar-se d'acord amb "les normes i regles que ens vinculen a tots". Per últim, considera que els que de manera "clara, explícita i arrogant pretenen estar per sobre dels principis essencials de la democràcia, no han de rebre cap tipus de comprensió".
|
Política
|
Parlament
|
Les Xarxes de museus del Pirineu i el Litoral veuen la necessitat d'agermanament entre equipaments. La recerca amb temes d'interès compartit és un dels aspectes amb més possibilitats de col·laborar. Durant les Jornades formatives 'Museus i exposicions temporals' que aquest divendres finalitzen a Salàs de Pallars, al Pallars Jussà, s'ha detectat la necessitat d'agermanament entre els museus del Pirineu i del Litoral a partir de temàtiques conjuntes com podria ser la sal o el comerç. Els responsables d'equipaments museístics també han plantejat la possibilitat de fer recerca amb temes d'interès compartits des del punt de vista històric i han parlat de la transhumància o les trementinaries. Aquestes jornades de treball han servit per començar a establir noves línies de cooperació entre les Xarxes de museus del país i, sobretot entre el Pirineu i la Mediterrània, dos territoris que tot i estar allunyats geogràficament, tenen molts relats a compartir. Durant la jornada d'aquest any els participants han analitzat el paper de les exposicions temporals i els responsables de museus han trobat la raó de ser en la dinamització que suposen al territori i també van valorar positivament el motiu econòmic que hi pot haver al darrere. Permet al públic que ja ha visitat un equipament tornar-hi per visitar aquestes mostres que van canviant amb el temps. Per tal de minimitzar costos de producció i maximitzar el rendiment d'aquestes exposicions temporals els responsables d'equipaments aposten per treballar en xarxa i compartir tècnics i projectes. Els organitzadors han apostat per donar continuïtat a aquestes jornades formatives que s'organitzen entre la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Xarxa de Museus i Equipaments patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran, amb el compromís que el 2018 tindria lloc una tercera part al litoral tarragoní.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Munté fa una crida a la ''responsabilitat'' i a ser conscients del moment que viu el país per acordar els pressupostos. La consellera de la Presidència assegura que el Govern treballa amb ''la millor de les voluntats'' per aconseguir tirar endavant uns pressupostos ''absolutament necessaris''. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha fet una crida a la ''responsabilitat, el treball i la discreció'' per avançar en l'acord de pressupostos 2017 entre Junts pel Sí i la CUP i sobretot a ser ''molt conscients del moment'' que està vivint el país. Munté ha assegurat que el Govern treballa amb la millor de les voluntats per aconseguir tirar endavant uns comptes que ''són absolutament necessaris'' però ha declinat entrar en detall de si s'ha ofert o no a la formació anticapitalista alguna proposta per tocar la fiscalitat. En qualsevol cas, Munté ha remarcat que els pressupostos són ''molt importants'' per encarar amb ''confiança i la solidesa d'una majoria parlamentària'' el tram final del procés cap al referèndum. Munté ha recordat que ja s'ha treballat i negociat molt per arribar a un acord de pressupostos i una mostra és l'acord que es va aconseguir amb la CUP per la tramitació parlamentària. Això no obstant, ha dit que continuen treballant, ''escoltant les posicions de tothom'', però amb l'objectiu clar, d'aprovar els comptes. Munté ha fet aquestes declaracions a les Borges Blanques, on ha fet una visita a la Fira de l'Oli de la capital de les Garrigues.
|
Política
|
Govern
|
Un terratrèmol de magnitud 2,6 amb epicentre al Pallars Sobirà es deixa sentir sense provocar danys. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya situa el sisme a les 2.51 hores. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha registrat aquest dijous de matinada un terratrèmol de magnitud 2,6 en l'escala de Richter amb epicentre al Pallars Sobirà. El sisme, que s'ha produït a les 2.51 hores, s'ha deixat sentir sense provocar danys. A l'abril es van registrar tres episodis, el més important de grau 4,2, a l'Alt Urgell. Cap dels sismes va ocasionar danys.
|
Societat
|
Meteorologia
|
L'espai de coworking la Clota Cotreball de Barcelona acull 36 projectes emprenedors en 8 mesos. Els 51 treballadors fan retorn social com a via de pagament. La Clota Cotreball, un espai de coworking municipal del Districte d'Horta-Guinardó que va entrar en funcionament el maig passat, ja acull 36 projectes d'emprenedoria i microempresa i 51 treballadors. Un conjunt de locals recentment reformats que sumen un total de 362 metres quadrats i que tenen capacitat per a una setantena d'emprenedors. L'objectiu és dinamitzar els locals del barri de la Clota generant activitat econòmica en la comunitat i afavorint l'aprofitament dels locals buits que té el districte. De cara a l'any vinent, fan una crida a nous projectes que vulguin treballar des de les seves instal·lacions. Els projectes que acull s'emmarquen en els sectors i àmbits prioritaris pel territori. Un dels trets principals que el diferencia d'altres espais de coworking és la forma de pagament de les instal·lacions, que es fa a través de retorn social als barris d'Horta-Guinardó. Fins ara, 24 emprenedors han iniciat accions de retorn social, com ara fer de DJ a festes, fer acompanyament d'infants a activitats de lleure, suport comunicatiu a entitats o fer diversos tallers. El pagament es calcula amb hores dedicades al retorn social, entre quatre i vuit hores mensuals, segons l'ús que es faci de l'espai. El primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit que el projecte treu profit de serveis de qualitat i reactiva l'economia local, i la regidora del districte d'Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, ha destacat que aquest projecte posa en valor el talent del barri.
|
Economia
|
Comerç
|
AMPLIACIÓ:Aragonès nega a Calvo cap deixadesa de funcions del Govern i recorda que la competència de seguretat és de la Generalitat. El vicepresident i el conseller de Territori comparteixen la "preocupació" pels fets del cap de setmana passat a l'AP-7 i l'AP-2 però neguen una actuació "incorrecta" dels Mossos. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha negat a la seva homòloga espanyola, Carmen Calvo, cap deixadesa de funcions ni incompliment legal del Govern, sobre les accions dels CDR del cap de setmana passat a les autopistes AP-7 i AP-2. El també conseller d'Economia ha respost aquest dimarts a la tarda la carta de la vicepresidenta i ministra de la Presidència, on recorda que la competència de seguretat és de la Generalitat. En una altra missiva, a la qual també ha tingut accés l'ACN, el conseller de Territori, Damià Calvet, comparteix la "preocupació" de l'executiu, però tant ell com Aragonès neguen cap actuació "incorrecta" dels Mossos. Aragonès subratlla a la carta que "en cap moment" s'han deixat de complir les "obligacions" que corresponen a la Generalitat. Així mateix, el vicepresident reitera que el Govern manté el seu compromís amb la "salvaguarda" de la seguretat ciutadana, el "respecte" a l'ordre públic i al "legítim exercici" dels drets fonamentals per part dels ciutadans. Al seu torn, Calvet també assegura a la carta dirigida al ministre de Foment, José Luis Ábalos, que els "trastorns" de les accions dels CDR a l'AP-7 i l'AP-2 no els va provocar cap "actuació incorrecta" dels Mossos. Alhora, el titular de Territori reitera que el Govern està "plenament obert" al diàleg i a la col·laboració amb l'executiu espanyol. Tant Aragonès com Calvet envien una còpia de la carta del conseller d'Interior, Miquel Buch, al ministre de la mateixa àrea, Fernando Grande Marlaksa, on assegura que els Mossos van garantir tant l'ordre públic i la mobilitat com el dret a la manifestació durant les accions dels CDR. Buch es reafirma així en el missatge que ja expressava aquest dilluns el propi Aragonès, segons el qual la policia catalana es regeix sempre per criteris "estrictament professionals" que són "aliens a criteris i interferències de signe polític".
|
Política
|
Govern
|
Emilio Martínez-Lázaro: "No és el millor moment per estrenar 'Ocho apellidos catalanes' per la crispació que hi ha". La segona part d''Ocho apellidos vascos' arriba aquest divendres als cinemes . La comèdia 'Ocho apellidos catalanes' dirigida per Emilio Martínez-Lázaro, la segona part de l'exitosa 'Ocho apellidos vascos', arriba aquest divendres als cinemes. En una entrevista a l'ACN, Martínez-Lázaro ha considerat que "no és el millor moment per estrenar aquesta pel·lícula", ja que arriba en un intens context polític a Catalunya amb el debat sobre el procés. "Hem tingut mala sort", ha assenyalat el director, qui ha manifestat que en aquest "moment, en la mesura que està crispat, hi ha menys recepció per les coses d'humor". La majoria del film s'ha rodat a Llagostera, Monells, Vulpellac i també a la ciutat de Girona. Berto Romero i Rosa Maria Sardà són les incorporacions més destacades en un repartiment en el qual repeteixen els mateixos actors de la primera part de la pel·lícula. Al film 'Ocho apellidos catalanes', l'amor entre el sevillà Rafa (Dani Rovira) i la basca Amaia (Clara Lago) es trenca i ella s'enamora d'en Pau (Berto Romero), un català que és nét de la Roser (Rosa Maria Sardà). Això "encén les alarmes" del pare d'Amaia (Karra Elejalde) que decideix viatjar a Sevilla per convèncer en Rafa que ha d'anar fins a Catalunya a reconquistar la seva filla.
|
Cultura
|
Cinema
|
OD Hotels inverteix 33 milions d'euros en l'obertura del seu primer hotel de luxe a Barcelona. La cadena hotelera inaugurarà el nou establiment el mes de juliol en un edifici rehabilitat del carrer Aragó. La cadena OD Hotels invertirà 33 milions d'euros en l'obertura del seu primer hotel a Barcelona i a la península ibèrica, segons ha comunicat la companyia. El grup hoteler, fundat l'any 2000, no ha sortit fins ara de les Illes Balears on té quatre hotels de luxes ubicats a les illes d'Eivissa i Mallorca. La primera inversió fora de les Illes ha estat la capital catalana on s'estan ultimant les obres de rehabilitació en un actiu immobiliari situat a la confluència del carrer Aragó amb Roger de Llúria. La cadena ha anunciat una altra inauguració, el sisè hotel del grup, a Miami el 2019. L'hotel OD Barcelona tindrà 98 habitacions, diverses suites i una gran suite amb terrassa i piscina privada. L'establiment, dissenyat per l'estudi d'arquitectura de Víctor Rahola i la dissenyadora d'interiors Mayte Matutes, disposarà d'una amplia recepció, el lobby bar, restaurant amb terrassa i jardí, un 'Sky Bar' i una terrassa superior amb piscina i solàrium amb vistes a la ciutat. OD Group és un holding d'empreses constituït l'any 2000 impulsat per el fons d'inversió Ocean Group Capital, propietat de la cadena. El grup treballa amb les línies OD Hotels, dedicada a establiments de luxe, amb quatre hotels a les Illes més el de Barcelona a partir del juliol, i la línia Ryans amb dos hotels a les Illes, el Ryans Ibiza i el Ryans La Marina.
|
Economia
|
Turisme
|
AMPLIACIÓ:El Festival del Circ desembarca a Girona prometent l'edició "més espectacular" de la seva història amb 24 espectacles. El director manté el projecte d'un Museu Europeu del Circ "a llarg termini" i el continua vinculant a la ciutat que aculli el certamen. El Festival Internacional de Circ Elefant d'Or desembarca a Girona prometent l'edició "més espectacular" de la seva història. El director d'aquesta proposta cultural, Genís Matabosch, ha avançat que s'hi podran veure 24 espectacles amb actuacions inèdites de companyies estatals vingudes de Rússia, Xina, Bielorússia, Vietnam i Corea del Nord. Matabosch ha assegurat que el festival es troba "entre els cinc millors del món". Sobre el canvi de ciutat, l'impulsor ha celebrat el "coratge" de l'Ajuntament de Girona per acollir-los. La proximitat del TAV i de l'aeroport Girona-Costa Brava ha de fer, segons els organitzadors, que augmenti el nombre d'espectadors vinguts de països com Rússia i França. D'altra banda, els promotors mantenen "a llarg termini" la creació d'un Museu Europeu del Circ, tot i que per ara admeten que "no hi ha cap projecte a Girona". Tot i això, la idea és que el festival es vinculi amb la ciutat que vulgui acollir aquest museu. La setena edició del Festival Internacional de Circ Elefant d'Or es farà del 22 al 26 de febrer al Camp de Mart de la Devesa de Girona. A hores d'ara, ja s'han venut un terç de les entrades que s'han posat a la venda. L'any que ve se celebren 250 anys del naixement del circ modern a tot el món i el Festival Internacional Elefant d'Or prepara per a l'ocasió "l'edició més espectacular de la seva història". Les atraccions per al públic han canviat molt des que el 1768 el militar anglès Philip Astley va començar a convertir en un espectacle exhibicions com la que ell feia a cavall. 250 anys després, Girona veurà alguna de les millors companyies del món que portaran a la pista algunes estrenes per celebrar aquesta efemèride. La ciutat acollirà, del 22 al 26 de febrer, la setena edició del Festival Internacional de Circ Elefant d'Or. Segons subratlla Matabosch, aquest esdeveniment vol ser "la porta d'entrada" a l'Europa occidental de companyies d'arreu del planeta, però sobretot de les asiàtiques. Un factor que vol ser "el seu tret diferencial" que li permeti posicionar-se com un dels cinc millors del món. 88 artistes procedents de catorze països diferents i 24 espectacles són les grans xifres de l'edició 2018 del festival. El director del certamen ha volgut destacar "el favor" que van demanar a algunes de les grans companyies nacionals d'arreu del món perquè al 2018 "vinguessin a Girona a presentar les seves estrenes". Per preparar el festival, Matabosch ha fet 200.00 quilòmetres en viatges. El resultat, segons ha detallat el director, és que les companyies nacionals de Rússia, Xina, Bielorússia, Vietnam i Corea del Nord actuaran l'any que ve a Girona" per damunt de festivals amb més antiguitat o que pagaven més". De totes les propostes, destaca la que faran els coreans, amb un quàdruple salt moral sobre balança russa. Un número que es podrà veure per primer cop fora de Pyongyang. Catorze actuacions confirmades De les 24 atraccions previstes, a hores d'ara n'hi ha catorze que ja estan confirmades. La contorsió extrema dels finlandesos 'Zephyr', l'equilibri amb escales dels russos 'Troupe Shatirov' o les teles aèries dels australians 'Phoenix' en són algunes de les destacades. Totes elles, i les que encara s'han de donar a conèixer, competiran per aconseguir l'elefant d'or, una escultura "d'inspiració daliniana" que reconeix el millor espectacle, i que atorgarà un jurat internacional integrat per quinze membres. A banda, el segon i tercer classificats rebran el mateix guardó però en plata i bronze. La gran carpa que acollirà el Festival Internacional del Circ s'aixecarà al Camp de Mart de la Devesa. L'espai té capacitat per a 2.206 persones per a cadascuna de les cinc representacions previstes. Ara mateix, els organitzadors asseguren que han venut un terç de les 30.884 localitats que s'han posat a la venda. Genís Matabosch també espera beneficiar-se de la proximitat de l'estació del TAV i de l'aeroport Girona Costa Brava. En aquest sentit, l'impulsor ha detallat que "estan fent campanya de promoció" en revistes especialitzades a França per aconseguir atraure més espectadors. El festival també espera incrementar el públic procedent de Moscou i Sant Petersburg (per les connexions que hi ha des de l'aeroport gironí amb aquestes ciutats russes). El passat del Festival El Festival Internacional del Circ desembarca a Girona després d'anunciar aquest estiu que abandonava Figueres. Entre els motius que Matabosch ha argumentat és que no hi havia quòrum polític per fer el Museu Europeu del Circ i els problemes amb la tramuntana. Sobre les inclemències meteorològiques, el director del festival lamenta que "no s'hagin pres seriosament" aquests problemes. Matabosch ha recordat que "amb ratxes de vent continues de més de 90 quilòmetres per hora, la policia desallotjava la carpa" (cosa que ja va passar durant un assaig). L'artífex del festival recorda que aquesta situació meteorològica "no és del tot estranya" durant el febrer a Figueres, i que podria haver tingut dures conseqüències econòmiques. "Tard o d'hora hi hauria hagut una anul·lació i això hauria suposat, segurament, la fi del festival", alerta. Els organitzadors del festival diuen que a Figueres "tenien una bena als ulls" amb aquest tema, però que estaven decidits a mantenir el certamen a la ciutat "si es feia el Museu Europeu del Circ". Un cop el ple de l'Ajuntament ho va descartar per falta de suports, es va decidir marxar i es van valorar diferents ofertes de Catalunya, l'Estat i fins i tot de l'estranger. Al final, Genís Matabosch ha explicat que els promotors es van decantar per Girona "per les peticions del públic fidel del festival, que ens demanava que no anéssim molt lluny". El futur, lligat al Museu "Estem molt contents de donar la benvinguda al Festival Internacional de Circ", ha assegurat en la presentació de l'esdeveniment l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L'alcaldessa ha volgut posar en valor que aquesta proposta ha d'ajudar a posicionar-los "com la segona capital catalana en cultura". La ciutat ja acollia el Circ de Nadal i aquest va ser un dels arguments forts "per no deixar passar l'ocasió" perquè el festival es quedés al territori. Les negociacions van ser "ràpides" però també "molt honestes", segons Madrenas. A més de reforçar l'aposta cultural, Girona espera que el festival aporti retorn econòmic a la ciutat; en un mes, el de febrer, que Madrenas ja ha reconegut que no és "gens fàcil" per al sector turístic i de serveis. Per a aquesta setena edició, l'organització ja ha reservat 650 pernoctacions a vuit hotels de Girona. El Festival Internacional del Circ l'organitza la fundació privada sense ànim de lucre Circus Arts Foundation, que presideix el mateix Matabosch. "L'objectiu final de la fundació, segons recullen els seus estatuts, és crear el Museu Europeu del Circ", afirma el seu impulsor. Tot i això, ell mateix admet que el seu naixement "serà a llarg termini" i que a hores d'ara no han presentat cap projecte per tal de fer-lo a Girona. "Aquest any el més important era salvar el festival", explica Matabosch. Per això, el director diu que s'han centrat en el "canvi de ciutat i de suports". La proposta, per tant, ara mateix no és a sobre de la taula però ja alerta que la hi tornaran a posar. "La idea és que el festival es faci a la ciutat que acull el museu", ha afirmat. Madrenas no ha entrat a valorar la demanda del Museu Europeu del Circ per part de la fundació i s'ha limitat a dir que li desitja "una llarga vida" a la ciutat. L'edició del 2018 no té encara el pressupost tancat, però Matabosch calcula que rondarà el mig milió d'euros. L'Ajuntament de Girona calcula que hi invertirà "uns 60.000 euros" segons ha explicat Madrenas. D'altra banda, el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha detallat que tant aquesta administració com el Patronat de Turisme "hi destinaran els mateixos diners que l'any passat a Figueres", que són uns 60.000 euros entre les dues institucions. El pressupost està pendent de tancar perquè s'han de concretar aportacions d'altres administracions com la mateixa Generalitat. Les entrades valen entre 15 i 95 euros i, per ara, només es poden comprar per Internet.
|
Cultura
|
Teatre
|
La immobiliària Colonial substitueix el Banc Popular a l'Íbex 35. Torna al selectiu vuit anys després de sortir-ne. La immobiliària Colonial entrarà a formar part de l'Íbex 35 a partir del dilluns 19 de juny en substitució del Banc Popular, segons ha acordat el Comitè Tècnic Assessor del selectiu de la Borsa de Madrid. L'Íbex eleva, així, el pes del sector immobiliari patrimonial, d'acord amb el creixement que registra aquest negoci. A més, serà la segona socimi del selectiu, després de Merlin. Colonial torna a l'Íbex després de sortir-ne l'abril del 2008, i dos anys després que Inmocaral llencés una OPA per fer-se amb la companyia participada fins aleshores per La Caixa. Cal recordar que el Banc Popular surt del selectiu després que el Banc Santander el comprés per un euro en un moviment que va evitar la fallida de l'entitat. A partir d'ara, doncs, hi haurà sis empreses catalanes al selectiu espanyol, Abertis, Banc Sabadell, CaixaBank, Grifols, Gas Natural i Colonial.
|
Economia
|
Finances
|
AMPLIACIÓ:Mor un menor de 13 anys en caure des d'uns 30 metres prop de la Cala Montjoi. La víctima, natural de Cervelló, es trobava a la zona fent una ruta de 7 dies amb altres joves. Un menor de 13 anys ha mort aquest dijous al migdia després de precipitar-se des d'uns 30 metres d'alçada sobre les roques de la zona dels Romaguers, entre Cala Montjoi i la Punta de la Ferrera, a Roses (Alt Empordà). Segons han informat els Bombers de la Generalitat, l'accident s'ha produït poc després de les dotze del migdia en una zona on no s'hi pot accedir per terra. El jove, natural de Cervelló (Baix Llobregat), formava part d'un grup de 15 nens d'entre 13 i 14 anys d'un esplai de Solsona que feia una ruta de 7 dies resseguint la Costa Brava i fent bivac. Van començar l'1 d'agost i havien d'acabar a Cadaqués. La consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, ha lamentat la mort del jove i ha explicat des de Girona que els menors estaven acompanyats de tres monitors titulats i que compleixen les ràtios de nen per monitor. Els menors que participaven en l'activitat són de Barcelona, Lleida i Solsona. Una embarcació particular ha traslladat els primers efectius de Bombers fins a la zona de l'accident i li han practicat les primeres maniobres de reanimació. Posteriorment, l'helicòpter amb els efectius dels GRAE i del GEM han fet el rescat del ferit, un menor de 13 anys, i l'han portat amb l'helicòpter, en estat molt crític, fins a la cala Montjoi on s'ha fet el trànsfert amb l'ambulància del SEM. Els sanitaris l'han traslladat fins al Centre Mèdic del Càmping Cala Montjoi, on finalment s'ha certificat la seva mort. Fins al lloc s'han desplaçat dues dotacions i l'helicòpter de rescat amb efectius dels GRAE (Grup d'Actuacions Especials) i del GEM (Grup d'Emergències Mèdiques) dels Bombers de la Generalitat. També s'hi han traslladat dues ambulàncies i psicòlegs del SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques), que en coordinació amb l'Ajuntament de Roses donen suport psicològic al grup i a la família de la víctima. També hi han treballat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, efectius de la Policia Local i una embarcació de Salvament Marítim. La Generalitat ha estat en contacte des del primer moment amb els pares, l'esplai de Solsona, l'Ajuntament de Roses i el SEM per oferir suport psicològic i recolzament al grup. Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra han obert diligències informatives en relació als fets.
|
Societat
|
Successos
|
El Cupra Formentor arribarà al mercat europeu a partir de l'octubre. El conseller delegat i pròxim president de Seat, Wayne Griffiths, espera duplicar les vendes de la marca en un any. Cupra ha anunciat aquest dimarts que té previst començar a vendre el seu nou model Formentor a partir del mes que ve al mercat europeu. Així ho ha explicat aquest matí el conseller delegat de Cupra i pròxim president de Seat, Wayne Griffiths, que espera que a partir de l'any que ve la marca dupliqui les vendes amb la incorporació d'aquest model i El Born -100% elèctric- durant el segon semestre, a més dels ja existents León i Ateca. El Cupra Formentor ha estat dissenyat i desenvolupat íntegrament des de la factoria de Martorell, on també s'ha començat a fabricar en una línia que comparteix amb el Leon Cupra. Concretament, hi treballen 3.000 treballadors en tres torns. La marca ha evitat donar previsions sobre les unitats que espera produir però sí ha detallat, per exemple, que en una setmana se n'han fabricat 160 al dia i que la tendència és anar augmentant aquesta xifra a mesura que arribin comandes per als nous models de Fomentor. El Cupra disposarà de set modalitats diferents de motor i a mesura que transcorri el 2021 s'aniran afegint les diferents versions, des de gasolina, dièsel o híbrids endollables. En l'acte per anunciar la posada en marxa de la producció del Formentor, el conseller delegat de Cupra, Wayne Griffiths, ha explicat que preveu que l'any que ve les vendes es puguin duplicar i que el model Formentor n'acapari la meitat. A més, creu que l'arribada del model El Born, durant el segon semestre del 2021, donarà un "impuls" a la marca.
|
Economia
|
Indústria
|
Comença la collita del cereal al Segrià amb bones expectatives de producció però per sota de les previsions inicials. Les pluges han afavorit el desenvolupament de la planta però problemes de fongs n'han afectat la quantitat de gra. Els productors de zones més primerenques del Segrià han començat la recol·lecció del cereal d'hivern en una campanya que es preveu "bona" pel que fa a producció però que serà inferior a les previsions inicials. Les pluges "abundants" de la primavera han afavorit el desenvolupament de la planta però l'aparició de fongs han acabat afectant a la quantitat del gra, segons ha explicat el responsable de Cooperativa Sant Salvador d'Alfés (Segrià), Josep Ignasi Molló. Unió de Pagesos preveu un 23% més de producció de blat a Catalunya respecte a l'any passat, i un 34% més d'ordi. Les previsions del Departament d'Agricultura són més moderades, amb un 6,6% i un 3,4% més de collita de blat i ordi, respectivament, que en la campanya 2019. La Cooperativa Sant Salvador d'Alfés preveu que la producció de cereal d'hivern serà superior a la mala campanya de l'any passat però inferior a les expectatives inicials. "Les pluges han estat abundants però els atacs de fongs han fet que no s'hagi obtingut la qualitat de gra que s'esperava", amb la qual cosa "serà una campanya bona però excepcional com es preveia", ha indicat Josep Ignasi Molló. Pel que fa a rendiments, també són superiors a l'any passat i se situen entre 3.500 i 4.000 quilos per hectàrea. La cooperativa confia assolir enguany una producció d'unes 5.000 tones d'ordi i un miler de blat. Unió de Pagesos estima que la producció de blat a Catalunya se situarà enguany en les 333.068 tones, un 23,6% superior a la campanya anterior, mentre en ordi rondarà les 746.000 tones, un 34% més que el 2019, segons les estimacions que va donar a conèixer fa un parell de setmanes l'organització agrària. En el cas de les comarques de Lleida, el sindicat preveu unes 176.400 tones de blat i 417.800 tones d'ordi, un 30% i un 40,6%, respectivament, per damunt de la collita de l'any passat. Unió de Pagesos preveu per enguany uns rendiments en blat que , de mitjana, a Catalunya seran d'uns 4.187 quilos/ha, respecte als 3.388 quilos/ha del 2019, mentre els rendiments en ordi es mouran entorn dels 4.166 quilos/ha per damunt dels 3.147 quilos/ha de la darrera campanya. Tot i això, des del sindicat ja van advertir que el grau d'incidència de fongs en els camps, així com els problemes d'ajagut que es podrien donar si segueix plovent les pròximes setmanes, sobretot en zones més tardanes, podrien rebaixar aquestes previsions. Des del Departament d'Agricultura, però, les previsions són força més moderades que les d'Unió de Pagesos. Segons les primeres estimacions de la conselleria, tot i que cal remarcar que corresponen al mes d'abril, la producció de blat assolirà les 287.220 tones a Catalunya, un 6,6% més que la darrera campanya, i en ordi serà d'unes 575.500 tones, un 3,2% superior. A la demarcació de Lleida, Agricultura situa les previsions de blat per aquesta campanya en 150.350 tones, i en 313.400 tones en ordi, un 10,8% i un 5,4% més, respectivament, que l'any passat. A escala mundial s'espera per enguany una producció rècord de cereals un fet que caldrà veure com acabarà afectant als preus en origen, els quals mostren una tendència a la baixa en les darreres setmanes. Molló ha explicat que en aquests moments són gairebé un 10% inferiors a ara fa un any, també en l'inici de la campanya de recol·lecció. Actualment, a Catalunya hi ha una superfície de cultiu de 79.542 hectàrees de blat, i de 179.050 hectàrees d'ordi, una xifres similars a l'any 2019, segons les dades del Departament d'Agricultura.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
ACTUALIZACIÓ:Un incendi crema una nau de l'empresa Bo de Debò a Sant Vicenç de Castellet. Els bombers treballen amb vint dotacions per apagar el foc, ja de baixa intensitat. Un incendi crema una nau de l'empresa d'alimentació Bo de Debò al polígon La Farinera de Sant Vicenç de Castellet (Bages). Segons informen els bombers, una vintena de dotacions treballen per apagar el foc, que ha cremat prop del 75% de la nau, i que ja és de baixa intensitat. També hi ha desplaçats els serveis del SEM, ADF i la Policia Local. Pel fet de ser diumenge, a l'empresa no hi havia cap treballador ni tampoc activitat. L'espai afectat té unes dimensions d'uns 3.000 metres quadrats i les flames també haurien cremat algun dels camions de l'empresa que hi ha aparcats fora del recinte. El fum és visible des de diferents punts de la zona, cosa que provocat que el 112, des d'aquest diumenge al migdia, hagi rebut més de 150 trucades. (En aquesta actualització s'afegeix el nom de l'empresa i s'actualitza el número de dotacions).
|
Societat
|
Successos
|
Torrent i Puigdemont es reuniran al Centre Maurits Coppetiers de Brussel·les. La trobada començarà a partir de les dotze del migdia. El president del Parlament, Roger Torrent, i candidat de JuntsxCat i proposat per a la investidura, Carles Puigdemont, es reuniran finalment a partir de les dotze del migdia al Centre Maurits Coppieters de Brussel·les després que el govern espanyol hagi vetat que la trobada se celebrés a la seu de la Generalitat de la capital europea. Segons han informat fonts de la cambra, Torrent es trobarà primer amb Carles Puigdemont i posteriorment amb els consellers destituïts que es troben a Brussel·les. Per la seva banda, fonts de La Moncloa han confirmat que s'han donat "instruccions" perquè la reunió entre el president del Parlament i, citen, els "pròfugs de la justícia" no se celebrés a la seu de la Generalitat i es desconvoqués la roda de premsa posterior.
|
Política
|
Govern
|
Els sindicats de Nissan convoquen una vaga de 24 hores el pròxim 8 de novembre. També han acordat aturades d'una hora per torn el 27 d'octubre i el 3 de novembre per forçar la direcció a avançar en la negociació del conveni col·lectiu. Els sindicats amb representació a Nissan (USOC, UGT,CCOO i CGT) han convocat un nou calendari de mobilitzacions davant la manca d'avenços en la negociació del nou conveni col·lectiu. Després de la darrera reunió mantinguda aquest dijous amb la direcció de la multinacional japonesa, els representants dels treballadors han convocat una vaga de 24 hores el pròxim 8 de novembre als centres de treball de la Zona Franca i de Montcada i Reixac i aturades d'una hora per torn el 27 d'octubre i el 3 de novembre. Les aturades es produeixen després de la vaga d'una hora per torn del passat 4 d'octubre. Els sindicats critiquen que l'empresa no està acceptant el gruix de demandes dels treballadors pel que fa a l'increment salarial, la reducció dels ritmes de treball a les línies de producció i la recuperació dels treballadors subcontractats. Després de les dues reunions mantingudes aquesta setmana, els sindicats han acordat fer un pas més enllà convocant una vaga de 24 hores pel pròxim 8 de novembre davant l'immobilisme de l'empresa a la taula negociadora del conveni col·lectiu de l'any 2016 que hauria d'estar vigent fins el 2018. Un dels principals punts de desacord és l'increment salarial. Els sindicats rebutgen la proposta de l'empresa d'un increment del 0,2% consolidat per any de vigència i un 0,6% no consolidat, una proposta, asseguren, del tot insuficient i inacceptable, ja que està molt per sota dels increments previstos en l’AENC. Pel que fa a l'altre punt important per als sindicats, la reducció del ritme de treball i l'ergonomia, tampoc s'ha avançat. Davant els problemes que s’han detectat a la secció de muntatge en els llocs de càrrega física A i B, la part social plantejava fomentar més les rotacions i els temps de descans de les persones que ocupen aquests llocs de treball. Per la seva part, l’empresa planteja incrementar els descansos només en els llocs on no hi hagi rotació, una proposta amb la qual els sindicats no estan d'acord ja que les dues mesures no han de ser excloents.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:La Via Verda del Baix Ebre completa la seva oferta de serveis amb un nou restaurant a l'estació d'Aldover. El Consell Comarcal reclama més civisme per aturar accions vandàliques que suposen un cost anual de més de 15.000 euros. El nou restaurant de l'estació de la Via Verda d'Aldover, que s'inaugura aquest dissabte, tanca el cercle de serveis que s'ofereixen al llarg del tram nord de l'antiga via ferroviària de la comarca del Baix Ebre, complementant l'oferta dels establiments de les estacions de Benifallet i Xerta. El Consell Comarcal està enllestint també el projecte per prolongar la Via Verda fins a la desembocadura de l'Ebre i es preveu obrir aviat el primer tram entre Tortosa i l'Aldea. Per altra banda, el president de l'ens comarcal, Dani Andreu, ha denunciat que les instal·lacions de la Via Verda pateixen una nova onada de vandalisme que està ocasionant greus desperfectes en tanques de protecció i enllumenat, entre d'altres. Andreu ha fet una crida al civisme i a la denúncia d'aquestes actuacions negligents que representen un sobrecost en reparacions de més de 15.000 euros anuals. L'any 2009, els atacs constants a les plaques solars amb què s'il·luminaven els túnels, va obligar a soterrar en formigó els grups electrògens. Com ha destacat l'alcaldessa d'Alcover, Maria Teresa Forés, l'arrancada d'un nou negoci de restauració a l'estació de la Via Verda, que donarà un servei "necessari" al municipi, és una fita "il·lusionant". El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Dani Andreu, ha remarcat que el nou establiment potencia un actiu turístic molt important a la zona que complementa tots els serveis que ja s'ofereixen a Xerta i Benifallet. A l'entorn de l'antiga estació d'Aldover s'han instal·lat àrees de lleure i una zona de pícnic i s'ha adequat l'edifici per poder reobrir-lo com a restaurant. Mentrestant, l'ens comarcal segueix treballant per prolongar la Via Verda des de Tortosa a la desembocadura del riu Ebre, projecte per al qual s'espera els recursos del Departament de Turisme de la Generalitat. Preocupats pel vandalisme El president del Baix Ebre ha denunciat l'onada de vandalisme que està perjudicant les instal·lacions de la Via Verda, un problema que també s'estén al tram de la Terra Alta. "És una problemàtica important, que condiciona els recursos disponibles i que obliga a fer reparacions que no caldrien", ha lamentat Andreu. De fet, ha quantificat que, els recursos que atorga la Diputació de Tarragona per al manteniment de l'antiga via ferroviària, uns 15.000 euros, no són suficients ni per pagar la reparació dels desperfectes causats. Per aquest motiu, Andreu ha fet una crida al civisme i a la col·laboració de les forces de seguretat, com els Mossos d'Esquadra, per intentar aturar un incivisme que "s'escapa" perquè se'n fa difícil identificar els responsables. "Cal donar consciència entre la gent que gaudeix de la Via Verda perquè siguin qui indiquin on està el problema", ha dit el president comarcal. Els responsables, com ha assenyalat Andreu, "són bandes de gent que no té sensibilitat pel seu territori, els seus municipis i l'espai de la Via Verda", als quals cal "desincentivar" amb una campanya de conscienciació col·lectiva i de denúncia de les accions incíviques. Els actes de vandalisme són un problema des de fa anys a la Via Verda. L'any 2009, al tram del Baix Ebre, la Diputació de Tarragona va dur a terme una 'bunquerització' dels grups d'electrògens davant dels constants robatoris i actes de vandalismes al sistema de plaques solars amb què s'abastia la il·luminació dels túnels. La situació es repetia també a la Terra Alta on fins i tot els cartells informatius en llenguatge braile que es van instal·lar el 2010, en un tram adaptat per a totes les persones, independentment de la seva capacitat, estaven malmesos abans d'estrenar-se.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Una nena de 17 mesos mor a l'hospital Trueta de Girona per una meningitis. Salut informa que s'ha fet el tractament preventiu a l'entorn més proper de la petita, que és exclusivament familiar. Una nena de 17 mesos va morir la nit de dimecres a dijous a l'hospital Trueta de Girona. Fonts del Departament de Salut informen que tot apunta que va patir una sèpsia meningocòccica que va evolucionar de manera fulminant però estan pendents que els resultats analítics ho confirmin. Segons ha avançat El Punt Avui, la petita va ingressar primer a un hospital comarcal de la regió sanitària i, atesa la gravetat, la van derivar a la UCI pediàtrica del Trueta on no va ser possible salvar-li la vida. Salut informa que s'ha fet el tractament preventiu a l'entorn proper de la menor, que en aquest cas és exclusivament familiar. Segons informa el Canal Salut, la meningitis o malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat meningococ. Se'n produeixen casos durant tot l'any, però de manera més freqüent durant els mesos d'hivern i primavera. Generalment són casos aïllats, però poden aparèixer també com a brot (presentació de dos o més casos relacionats), sobretot en familiars convivents i escoles. En aquest cas, Salut considera que es tractaria d'un cas aïllat. Aquesta malaltia pot presentar-se a qualsevol edat encara que és més freqüent en nens d'entre un i cinc anys.
|
Societat
|
Salut
|
Millo reclama a Puigdemont que no executi l'"amenaça" del referèndum i dialogui per evitar la "col·lisió". El delegat diu que el diàleg continuarà l'endemà de l'1-O però que els que se saltin la llei quedaran "invalidats" com a interlocutors. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha reclamat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que abandoni l'"amenaça" del referèndum per l'1 d'octubre i que s'obri a dialogar amb l'Estat per tal d'evitar la "col·lisió". En una trobada amb mitjans, Millo ha denunciat l'anunci de Puigdemont d'"incompliment i trencament del marc legal vigent" i ha demanat als catalans que estiguin tranquils perquè l'Estat "no defallirà" en el seu objectiu d'evitar-ho. Millo ha assegurat que el diàleg per buscar solucions "seguirà existint també el 2 d'octubre" però que és necessari que el Govern abandoni el "radicalisme" i deixi de "donar l'esquena" als oferiments de l'Estat per parlar. Ha insistit però que els actuals interlocutors quedaran "invalidats" si decideixen actuar al marge de la legalitat espanyola. El delegat del govern espanyol ha fet balanç dels primers sis mesos al capdavant de la Delegació i un dels aspectes que ha volgut destacat ha estat la seva voluntat de tendir ponts de diàleg. Millo ha defensat que el govern espanyol ha demostrat la seva voluntat de diàleg amb propostes, reunions i una major presència dels membres del govern espanyol a Catalunya, presència que ha assegurat que "no ha estat decorativa". Ha afirmat que s'ha actuat "lluny de la provocació constant" de l'independentisme, que ha lamentat que és cada cop "més radical". En aquest sentit, ha assegurat que el govern espanyol continuarà treballant en aquesta línia "fins el darrer moment" ja que ha assegurat que s'ha d'evitar que la societat catalana entri en un "cul de sac" que a perjudicaria. Millo ha afirmat que la voluntat de diàleg no caduca l'1-O ja que ha dit que l'endemà "seguirà existint". "Que ningú dubti que després de l'1 d'octubre ve el 2, el 3...", ha dit, al mateix temps que ha asseverat que Puigdemont sap que no podrà portar a terme el referèndum. Tot i això, ha alertat que si es mantenen en la voluntat de fer la consulta i ho intenten l'Estat prendrà decisions "perquè la legalitat es compleixi", ja que ha defensat que disposa dels instruments per fer-ho. A més, ha dit que els dirigents polítics que decideixen "trencar" les normes quedarà "invalidats" coma interlocutors amb el govern espanyol. Defensa que el diàleg dona fruits Millo ha acusat el Govern de no atendre les necessitats dels catalans i deixar d'assistir a aquelles reunions amb l'Estat que permetrien desencallar temes en àmbits com la salut o l'educació. Per això, ha fet una petició formal al Govern perquè deixi de "donar l'esquena" a les propostes de diàleg de l'Estat i abandoni "posicions de radicalisme". En aquest sentit, ha mencionat el fet que Puigdemont no assistís a la Conferència de Presidents autonòmics o que no participi de la reforma del sistema de finançament. El delegat ha defensat que tenen molts exemples que el "diàleg dona fruits", tot i que ha denunciat que alguns intenten "fer creure que això no és així" perquè tenen un "interès especial" en dir que el diàleg no és possible. En tot cas, ha apuntat que l'oferiment de diàleg s'ha de basar en la "sinceritat i la legalitat". Més de 80 visites a Catalunya Millo ha explicat que els seus tres principals objectius al capdavant de la Delegació del govern espanyol han estat impulsar el diàleg entre els dos executius, el diàleg amb la societat catalana i ser transparent a l'hora de comunicar la informació. En aquest sentit, ha apuntat a la major presència dels membres del govern de Rajoy a Catalunya amb un total de 83 visites. Segons ha detallat, el president del govern espanyol ha vingut tres vegades a Catalunya des que ell és delegat, 12 ho ha fet la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría i vuit ho han fet els ministres de Foment, Íñigo de la Serna, i el de Justícia, Rafael Català. Paral·lelament, ha dit que ell ha mantingut fins a set reunions amb membres del Govern, entre ells el president de la Generalitat i el vicepresident, Oriol Junqueras. A més, ha mantingut més de 200 visitse i reunions amb representants de la societat civil catalana.
|
Política
|
Govern espanyol
|
La cocaïna interceptada dilluns al port de Barcelona estava repartida en 1.099 paquets. El contenidor procedent del Brasil va ser intervingut en el marc d'un dispositiu policial. La cocaïna interceptada dilluns al port de Barcelona estava repartida en 1.099 paquets. Agents dels Mossos d'Esquadra juntament amb Vigilància Duanera de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària a Catalunya van intervenir un carregament de més d'una tona d'aquesta droga en una terminal de contenidors del Prat de Llobregat. El contenidor, procedent del Brasil, va ser interceptat en el marc d'un dispositiu policial en arribar a la terminal de mercaderies. La Divisió d'Investigació Criminal (DIC) i Vigilància Duanera continuen treballant ara conjuntament per identificar i detenir els responsables d'aquest enviament.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El Parlament valida la investidura a distància amb els vots de JxCat, ERC i la CUP. La cambra aprova la reforma de la llei de Presidència que permetria escollir Puigdemont i que avala que el Govern tingui plens poders des de l'"exili". La via de la investidura a distància tira endavant. El Parlament ha aprovat aquest divendres al migdia la reforma de la llei de Presidència, gràcies als 70 vots a favor de JxCat -el grup impulsor-, ERC i la CUP. Els 64 diputats de la resta -Cs, PSC-Units, CatECP i PPC- hi han votat en contra. El text aprovat té l'objectiu de validar una eventual investidura a distància i habilitar els òrgans governamentals perquè puguin operar el total de les seves funcions, si cal, des de l'estranger. En un debat tens, el portaveu adjunt de JxCat Albert Batet ha avisat que l'independentisme no es rendirà, així com tampoc ho farà el líder de la formació, Carles Puigdemont. La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha rebutjat la llei "feta a mida" al president destituït. El parlamentari del Grup Republicà Toni Castellà ha assegurat que "la República serà una realitat", agradi o no a les formacions constitucionalistes. Al seu torn, el líder del PSC-Units, Miquel Iceta, s'ha dirigit a JxCat: "Per què s'entesten en camins que no porten enlloc?". El portaveu de CatECP, Xavier Domènech, ha criticat que Puigdemont decideixi per tot un poble, i el diputat del PPC Santi Rodríguez ha retret als independentistes que "potinegin" les lleis al servei "exclusivament" del líder de JxCat. Finalment, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha advertit als altres grups independentistes que no volen "resseguir els límits de l'autonomia" a través de la reforma de la llei de la Presidència. Les vies obertes La proposició de llei -que se n'ha aprovat la tramitació per lectura única, gràcies als vots de JxCat, ERC i la CUP- contempla que en cas "d'absència, malaltia o impediment" del candidat a la investidura el ple pot autoritzar que se celebri "sense la presència o sense la intervenció" del presidenciable. Així mateix, apunta que el candidat pot presentar el programa i sol·licitar la confiança de la cambra "per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el Reglament". A partir d'aquesta reforma de la llei de Presidència el Govern i la resta d'òrgans col·legiats es podran constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera "presencial com a distància". En concret, i sobre les sessions a distància, la llei avala que els membres de l'executiu i els òrgans relacionats puguin estar "en llocs diferents" sempre que s'asseguri per mitjans electrònics la seva identitat o de les persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real, a més de la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. També s'ha aprovat l'esmena subsegüent al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de JxCat que sentencia que les deliberacions i decisions del Govern es prendran "computant-se a efectes de quòrum tant l'assistència presencial com a distància". A més, el document aprovat permet que quan els membres de l'executiu despatxin els assumptes i funcions per "mitjans telemàtics" s'entendrà que no concorre el "supòsit d'absència". Finalment, el ple ha aprovat l'esmena subsegüent de JxCat, d'addició d'una disposició addicional, on remarca que el Parlament ha de fer les "modificacions del reglament que siguin necessàries, a iniciar en el termini d'un mes, per a complir els requeriments establerts per aquesta llei". És a dir, que JxCat es compromet a reformar el reglament del Parlament en un mes per introduir-hi la investidura a distància. Fonts consultades del grup parlamentari han explicat que, dins la via a distància, l'opció d'investidura delegada guanya pes en comparació a l'estratègia telemàtica. Tomben les esmenes de Cs, PSC i PPC D'altra banda, el ple ha tombat totes les esmenes de la resta de grups. D'una banda, el PPC demanava que en l'article primer s'apuntés que el candidat ha de presentar "davant el plenari" el programa de govern, i que la seva participació al debat i la votació ha de ser "personal, directa i indelegable". El grup que lidera Xavier García Albiol també volia suprimir tot l'article segon. Al seu torn, el PSC-Units ha demanat la supressió total dels articles u i dos. D'altra banda, Cs havia presentat una esmena única on apuntava que, tenint en compte "l'advertida inconstitucionalitat i antiestatutarietat global" de la iniciativa legislativa -incloses les emenes de JxCat-, es proposava la retirada de la proposició.
|
Política
|
Parlament
|
Borràs respon a Jordà sobre el paper dels polítics presos: "Ho hem de poder fer tot sense menystenir ningú". La portaveu de JxCat al Congrés assegura que el rei Felip VI no va fer autocrítica sobre el discurs del 3-O. La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha respost a la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, que aquest dijous va dir que no s'havia d'oblidar els polítics presos però que a vegades calia "aparcar" aquest context per "avançar". En declaracions a la Ser i a Rac1 aquest divendres al matí, Borràs ha explicat que ha parlat amb la seva excompanya al Govern i que han "aclarit la situació". "Ho hem de poder fer tot sense menystenir ningú", ha subratllat Borràs. D'altra banda, la portaveu de JxCat a la cambra baixa espanyola ha assegurat que el rei Felip VI no va fer pas autocrítica sobre el seu discurs del 3 d'octubre de 2017, en la trobada que van mantenir els dos ahir. Borràs ha destacat que els presos han tingut un "paper rellevant" tots aquests mesos, i que per tant se'ls ha de tenir en compte. Sigui com sigui, ha assegurat que Jordà no tenia pas la intenció de "menystenir ni ferir" els dirigents empresonats ni les seves famílies. "No ha de ser incompatible una cosa amb l'altra", ha conclòs en referència al fet de tenir en compte els presos i, alhora, fer avançar el país. Pel que fa al monarca, Borràs ha explicat que no hi va notar autocrítica sobre el discurs del 3-O. Tot i això, l'exconsellera ha destacat que tampoc va veure en Felip VI una persona "gèlida" ni "empàtica", sinó que la conversa que hi va mantenir va ser "franca, intensa i abrandada".
|
Política
|
Partits
|
Ciutadans demana a la Generalitat que inclogui el servei de Rodalies al preu del bitllet Avant. El diputat Jorge Soler demana adequar la validesa del bitllet a la durada dels recorreguts i ampliar la tarifa fins als 16 anys. El diputat de Ciutadans Jorge Soler ha instat el Govern a "prendre les mesures necessàries" per incloure el servei de Rodalies al preu del bitllet Avant després d'haver presentat dues propostes de resolució al registre del Parlament sobre la millora dels abonaments i descomptes del servei Avant. Soler també ha destacat la necessitat que la Generalitat demani al govern espanyol que prengui "les mesures pertinents" per ampliar la tarifa reduïda al transport públic per a menors dels 14 als 16 anys i adequar el temps de caducitat dels abonaments, de manera que es pugui utilitzar durant un mes el de 10 viatges i fins a 3 mesos els de 30 i 50 viatges, segons ha apuntat. Soler ha alertat que "s'han de solucionar els problemes que puguin tenir els ciutadans amb els preus dels bitllets, la congestió de les alternatives viaries i l'equitat en l'accessibilitat als serveis de transport públic".
|
Política
|
Partits
|
El Sónar reuneix a 25.000 persones en les edicions de Hong Kong, Istanbul i Reykjavík. El festival celebrarà a Barcelona la seva 24a edició del 14 al 17 de juny. El festival de música 'Sónar' reuneix a 25.000 persones en les edicions internacionals de Hong Kong, Istanbul i Reykjavík. Aquest passat cap de setmana es va celebrar el festival per primera vegada a Hong Kong, on va reunir 5.000 assistents. Paral·lelament, els dies 24 i 25 de març també va debutar el Sónar a Istanbul, venent totes les entrades i atraient a més de 9.000 assistents, mentre que a Reykjavík ha celebrat la seva cinquena edició amb l'assistència de més d''11.000 persones. Per la seva banda, la 24a edició del Sónar Barcelona tindrà lloc del 14 al 17 de juny. A continuació, el festival seguirà el seu recorregut internacional al llarg de l'any a Llatinoamèrica, concretament a les ciutats de Buenos Aires, Bogotà i Santiago de Xile. Primer Sónar a Hong Kong i a Istanbul L'estrena del festival a Hong Kong aquest passat cap de setmana ha estat un "èxit", segons els organitzadors. Distribuït en sis escenaris repartits al Hong Jong Science Park, ha ofert més de 30 directes a l'aire lliure, actuacions en interiors i espectacles audiovisuals immersius. Més de 5.000 persones es van reunir al festival per presenciar les actuacions d'artistes consolidats com DJ Shadow, Gilles Peterson i Dave Clarke, així com de talents emergents com Lady Leshurr, Kingdom y Evian Christ. Per la seva banda, el Sónar també va arribar a Istanbul els dies 24 i 25 de març. El festival va aconseguir la venda de totes les entrades des de bon principi i va comptar amb la presència de 9.000 assistents. En aquesta ciutat, el Sónar es va celebrar en quatre escenaris del Zorlu Performing Arts Center. El certamen va comptar amb la presència d'artistes coneguts com Moderat, Róisín Murphy o Nina Kraviz. Simultàniament es va presentar en les dues ciutats per primera vegada el Sónar+D, un congrés dedicat a tecnologies creatives, amb una extensa programació composta per 30 activitats, com ara tallers, xerrades i exposicions. Consolidació del festival a Reykjavík Els dies 16, 17 i 18 de febrer es va celebrar la 5a edició del Sónar Reykjavík. L'esdeveniment, igual que en les seves anteriors celebracions, va reunir a més d'11.000 persones. El festival va tenir lloc a l'auditori Harpa i estava integrat per quatre escenaris: el SonarClub, el SonarHall, el SonarComplex i el SonarLab. La programació va incloure més de 60 actuacions, amb artistes tan destacats com Fatboy Slim, Moderat, De La Soul, Giggs o Blawman.
|
Cultura
|
Música
|
El balanç de trànsit del cap de setmana es tanca amb tres morts en tres accidents. El darrer accident ha passat a Canovelles, a la C-352, on ha mort un motorista. Aquest cap de setmana s'han registrat dos accidents mortals de trànsit. L'últim accident ha passat aquest diumenge a la tarda a la C-352 a Canovelles (Vallès Oriental), on un motorista ha patit una caiguda i ha perdut la vida. Dissabte, a les 09.44 hores del matí, dos turismes i una furgoneta van col·lidir a la C-14 a l'altura de Tàrrega en sentit nord. A conseqüència de l'accident, va morir la conductora d'un dels turismes. L'altre accident va passar cap a les 21.02 hores de divendres a l'A-2 a Vilagrassa (Urgell) en sentit Saragossa, on un turisme va sortir de la via. A conseqüència del sinistre, va morir el conductor i únic ocupant del vehicle. Pel que fa a la mobilitat, aquest diumenge a la tarda no s'han registrat retencions importants per tornar cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb tot, s'han registrat cues en alguns punts. Aquest diumenge a la tarda els vehicles s'han aturat a l'A-2, a l'altura de Pallejà (4 km de cua); també s'han registrat retencions a l'N-340 a Vallirana (3 km); a la C-32 a Sant Boi de Llobregat; a la C-55 a Castellbell i el Vilar (3 km); a la B-20 entre Santa Coloma de Gramenet i el Nus de la Trinitat; a la C-33 a Montcada i Reixac, i a la C-17 a Lliçà de Vall, tot per anar cap a Barcelona. Durant aquest diumenge al matí hi ha hagut restriccions de trànsit amb motiu de la 7a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. Entre altres vies, s'han vist afectades l'N-340 entre l'Hospitalet i Molins de Rei, l'N-IIa entre Martorell i Sant Boi de Llobregat i la C-31 de Castelldefels a Barcelona. A banda d'això, aquest diumenge també hi ha hagut vies afectades per esllavissades: la C-153 a Susqueda, la TV-7004 a Vilanova de Prades i la C-243a a Avinyonet del Penedès. També cal destacar que, entre la tarda de divendres i al llarg del dissabte, hi va haver més d'una quarantena de trams de vies afectats per neu o plaques de gel a la calçada. A més, a la nit, hi va haver restriccions a la C-13 a Talarn i a la C-58 a Vacarisses per esllavissades. A més, des de mig matí fins a la tarda, hi va haver restriccions amb motiu de la 6a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, que transcorria entre Tortosa i Reus, afectant vies com la C-12, l'N-420, la C-242, la T-11 i la C-14. Divendres, des del migdia, hi va haver força problemes de mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona pel volum de trànsit d'operació sortida de cap de setmana i també per la pluja. Sobretot, en vies com la C-58, la C-17, l'A-2, la B-23, la C-32 i les Rondes de Barcelona. També es van tallar la C-25 a Sant Sadurní d'Osormort en sentit Vic, i l'A-2 a Castellolí en sentit Lleida, per accidents. A més, hi va haver retencions a l'N-152a a Granollers en sentit Lliçà de Vall per una col·lisió entre tres vehicles.
|
Societat
|
Successos
|
Centres educatius han acollit menors estrangers no acompanyats aquest estiu. Bargalló diu que "és només des de la riquesa moral de país ric que hem d'afrontar les solucions". El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha explicat aquest dimecres que alguns centres educatius han allotjat menors estrangers no acompanyats (MENA) aquest estiu. Ha explicat que la seva conselleria posa a disposició de la DGAIA les instal·lacions "quan és possible" i per tant aquest acolliment s'ha fet en aquests espais quan "els centres docents no eren ocupats per alumnes perquè no hi havia classe". Ha afegit que amb l'inici de curs aquests menors no acompanyats no poden romandre als centres però que els menors de 16 anys s'escolaritzen "en centres ordinaris habitualment o unitats específiques quan ho podem fer", mentre que pels majors de 16 anys "treballem amb el departament de Treball amb formacions diverses". Ha afegit que en aquesta col·laboració de "la gran majoria" de departaments del Govern una de les principals dificultats és que "cada dia varien les xifres". Bargalló ha exposat que "en som poc conscients que estem en un moment d'una delicada situació per l'allau migratòria de menors d'edat no acompanyats que ens estan arribant constantment". Ha lamentat que "o no volem ser conscients que ens arriben, o només en som conscients en puntes que mediàticament apareixen". En aquest sentit, ha dit que la realitat del a col·laboració entre els departaments del Govern, entitats del tercer sector, entitats socials i ajuntaments és "un dia a dia". "No és fàcil de gestionar, però menys per la DGAIA que els té tots", ha explicat Bargalló. Ha exposat que "els ajudem perquè és una necessitat social i perquè nosaltres que som un país ric, no hem d'actuar amb pobresa, ni de recursos ni de solucions, i especialment no hem d'actuar des de la pobresa moral". Per Bargalló, "és només des de la riquesa moral de país ric que hem d'afrontar les solucions, i per tant som-hi tots, i si algú vol mirar cap al costat que s'aparti", ha reblat. Ha començat la seva intervenció a l'esmorzar informatiu del Fòrum Europa a l'Hotel Palace agraint la presència de Laura Borràs, consellera de cultura, i Chakir El Homrani, conseller de treball, afers socials i famílies, perquè considera que "són els departaments amb més feina a fer" ja que sense aquests àmbits "no podem pensar en la formació". Ha explicat l'ús donat als centres educatius aquest estiu responent a una pregunta d'Enric Moris, de Creu Roja Catalunya, que li preguntava com cal afrontar des de l'escola l'arribada d'infants i joves migrants.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
AMPLIACIÓ:Mor el pintor tortosí Francesc Todó, un dels representants de l'avantguarda figurativa de postguerra. L'artista, que hauria fet 94 anys aquest dilluns, va morir aquest diumenge. El pintor Francesc Todó, una de les figures més destacades de l'art català de postguerra, ha mort aquest diumenge. L'artista hauria fet 94 anys aquest dilluns. Francesc Todó va experimentar el gravat, el monotip, el dibuix i la pintura i es va convertir en un dels representants de l'avantguarda figurativa de postguerra. Va néixer a Tortosa i als 9 anys es va traslladar a viure a Barcelona, on va estudiar a l'escola Llotja, on va prendre la decisió de convertir-se en pintor. L'any 1946 va fer la seva primera exposició a la Sala Vinçon en el que va ser el principi d'una llarga i fructífera carrera, que el va portar a exposar en diversos museus d'arreu del món. Francesc Todó va participar als Salons d’Octubre i el 1952 va guanyar el premi de gravat Rosa Vera i el 1954 l'especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz. Posteriorment, després d'obtenir una beca, va viatjar per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra i va participar als Salons de Maig de Barcelona. L'artista va exposar sovint a Madrid, París, Palma, Bilbao, València, Illinois, Cali i Mèxic DF. Va obtenir una beca March el 1965 i el 1969 va ser professor de pintura a la Universitat dels Andes de Bogotà, on també va exposar. Francesc Todó va realitzar les escenografies 'Una voce in off' (1962) de Xavier Montsalvatge i 'Bestiari' (1977) de Joan Oliver, entre d'altres, i va conrear el gravat, el monotip, el dibuix i la pintura. Després d’un postimpressionisme convencional, l'artista va passara una figuració esquemàtica de les màquines complexes i pulcres i, posteriorment, va evolucionar cap a unes representacions clares, planes i precises de temes intimistes i nostàlgics que ell anomena 'La Catalunya tronadeta'. El 2001 va rebre la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria artística i el 2006 la sala Vinçon va acollir l'exposició 'Todó-Vinçon / 1994-2006'. El 2015. També, el Museu de Tortosa va dedicar-li la gran retrospectiva 'Francesc Todó. Segle XX - Segle XXI'. La seva ciutat natal lamenta la pèrdua Des de Tortosa, ciutat natal de Todó, i amb qui encara continuava tenint relació, el seu alcalde, Ferran Bel, ha lamentat la seva pèrdua i ha expressat personalment el seu condol als fills i família del pintor. Bel ha recordat que la ciutat va poder retre-li l'homenatge que ell havia notat a faltar en alguna ocasió el maig del 2015 amb una exposició antològica de la seva obra. "Ho vam fer en vida i em quedo amb la tranquil·litat i la satisfacció que ell en va poder gaudir i en va estar extremadament agraït", ha assegurat l'alcalde. Bel també ha recordat que el passat mes de maig va visitar la ciutat per cedir un dels bodegons de la seva obra amb la única condició que estès a l'entrada del Museu de Tortosa. "Ell tenia molta estima per la ciutat i creia que no sempre li havia estat corresposta", ha afegit l'alcalde.
|
Cultura
|
Arts
|
Centenars de treballadors de la logística protesten a les portes del SIL per desbloquejar la negociació del conveni. Els representants sindicals de CCOO i UGT lliuren el manifest al ministre Àbalos. Centenars de treballadors de la logística han protestat aquest dimecres al matí a les portes del Fira de Barcelona, coincidint amb la inauguració del congrés SIL, per reclamar el desbloqueig de la negociació del conveni de transport i logística de Barcelona. Aquesta negociació porta vuit anys bloquejada, després que el 2010 expirés l'anterior conveni. Els treballadors han intentat arribar a la porta del pavelló vuit, on es feia la inauguració oficial amb el ministre de Foment, José Luís Ábalos, però els Mossos els hi ho han impedit. Finalment, un representant de CCOO i un altre d'UGT han pogut entregar el manifest i parlar amb el ministre. Els treballadors han amenaçat amb una vaga al setembre. El responsable de Transport per Carretera d'UGT Catalunya, Juan José Pérez, ha acusat les patronals de portar a terme un "bloqueig constant", primer basant-se en la reforma laboral i després per altres motius però amb el resultat de "dilapidar la negociació sense pujades salarials". Darrerament les negociacions s'havien reprès però els sindicats denuncien que les patronals pretenen que assumeixin uns màxims que no poden acceptar, com per exemple la flexibilitat de la jornada "portada al màxim", amb jornades de dilluns a diumenge impedint la conciliació familiar. D'altra banda, el fet de no tenir conveni els ha comportat una "pèrdua de poder adquisitiu", ja que la darrera vegada que se'ls va apujar el salari va ser a principis del 2011 i corresponia a l'adequació a l'IPC. "Des de llavors estem perdent poder adquisitiu, valorat en un 8,5% i estem insistint que hem d'aconseguir un acord per recuperar part d'aquesta pèrdua i la patronal no hi està disposada", ha afirmat Juan Linero des de CCOO. Tot i la manca de conveni, els empleats estan treballant "amb normalitat". "Les empreses estan creixent però no s'està repercutint en els treballadors", ha lamentat Linero. Els empleats esperen que la protesta d'aquest dimecres serveixi per desbloquejar la negociació però en cas que no ho faci estan disposats a fer vaga el proper setembre.
|
Economia
|
Logística
|
AMPLIACIÓ:Catalunya suma 1.541 nous casos confirmats per PCR, cap mort i el risc de rebrot puja 9 punts (168). La velocitat de contagi (Rt) també augmenta fins a 0,96 i hi ha 31 ingressats menys als hospitals per covid-19 (755). Catalunya ha declarat 1.541 nous casos de covid-19 confirmats per PCR en les darreres 24 hores, segons les dades actualitzades pel Departament de Salut. El total de positius confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 143.603 i s'eleva a 169.048 amb totes les proves (1.672 més que en el balanç d'aquest divendres). Des de l'inici de la pandèmia, han mort 13.385 persones per coronavirus a Catalunya, cap més des de l'últim balanç fa 24 hores. D'altra banda, el risc de rebrot puja 9 punts i se situa en 168,40. La velocitat de contagi també s'incrementa de 0,92 a 0,96, i ja frega la barrera d'1. En paral·lel, els ingressats als hospitals baixen en 31 persones i ara són 755, dels quals 154 estan a l'UCI, tres menys que fa 24 hores. Segons les últimes dades del Departament de Salut, el risc de rebrot segueix per sota dels 200 punts. Entre el 16 i el 22 de setembre aquest indicador estava en 217,91, però actualment (setmana del 23 al 29 de setembre) se situa en 168,40, uns nou punts més que fa 24 hores (159,82). Per sobre de 100, es considera que el risc és alt. Pel que fa a la taxa de reproducció del virus (Rt), puja quatre centèsimes, de 0,92 a 0,96. Això vol dir que, de mitjana, una persona infectada transmet el virus a menys d'una persona (dada clau per frenar la propagació de la covid-19). Durant la setmana del 16 al 22 de setembre va ser d'1,24. En relació amb els casos confirmats per PCR, durant l'última setmana s'han registrat 6.608 casos, una xifra inferior als 7.264 positius detectats la setmana anterior. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 86,13 per cada 100.000 habitants. La setmana del 16 de setembre se situava en 94,68. Al llarg de la darrera setmana s'han fet 118.524 proves PCR a tot el territori, de les quals un 5,59% han sigut positives. La mitjana d'edat dels casos positius és de 37,25 anys. Pel que fa al total de casos des de l'inici de la pandèmia (169.048, segons l'últim balanç), 143.603 han estat confirmats per PCR, 4.732 per epidemiologia, 4.308 són casos probables, 5.526 s'han detectat a través de proves ELISA i 10.879 a través de tests serològics (les proves ELISA i els tests serològics donen informació sobre l'estat immunològic). En les darreres hores no s'han notificat defuncions, deixant el total de víctimes mortals a Catalunya a 13.385. Moltes de les morts no classificades s'han pogut col·locar ara en la categoria que els correspon pel lloc on s'ha produït la mort. Així, 8.144 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.190 en residències, 843 en domicilis i 208 segueixen sent no classificables. 38 nous positius PCR a les residències Des de l'esclat de la pandèmia s'han registrat 16.847 casos confirmats per PCR a les residències, 38 més en comparació amb l'últim balanç. Si es tenen en compte la resta de proves, la xifra s'eleva a 18.579 (48 més). Des del març, fins a 6.549 persones que vivien en residències han mort, cap més que les reportades fa 24 hores. D'aquestes defuncions, 2.186 s'han produït en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.175 en residències, 100 en domicilis i 88 no es poden classificar per falta d'informació. Regió sanitària de Barcelona: 304 positius PCR, el risc de rebrot puja 3 punts i 9 ingressats menys (121) A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 35.866 (304 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 43.381 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.492 persones a l'àrea, cap més en relació a l'anterior balanç. El risc de rebrot puja uns 3 punts i se situa en 145,89. El de la setmana del 16 de setembre era de 279,46. L'Rt puja lleugerament fins a 0,81 (la setmana anterior estava en 1,43), i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 77,26 per cada 100.000 persones. A la regió hi ha 121 pacients ingressats (-9), 23 dels quals a l'UCI (-2). Regió metropolitana nord: 453 positius PCR, el risc de rebrot s'alça 20 punts i l'Rt supera l'1 La regió metropolitana nord suma 34.887 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (453 més que en l'últim balanç) i 40.349 amb totes les proves. El territori ha registrat 3.079 morts des de l'inici de la pandèmia (cap més que les informades fa 24 hores). El risc de rebrot puja quasi 20 punts i se situa en 175,44 (era de 198,72 durant la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació del virus puja per sobre de l'1, en concret a 1,01. La setmana del 16 al 22 de setembre va ser de l'1,14. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 85,06 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 262 pacients ingressats (-7), 30 a l'UCI (+1). Regió metropolitana sud: 213 positius PCR i el risc de rebrot puja 7 punts La regió sanitària metropolitana sud suma un total de 27.775 confirmats per PCR (213 més en les darreres hores) i 32.560 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.427 (cap més que les reportades que fa 24 hores). El risc de rebrot puja 7 punts en 24 hores i se situa en 158,85. Va ser de 225,07 en la setmana del 16 de setembre. La velocitat de propagació del virus continua pujant lleugerament i passa la barrera de l'1, fins a l'1,06. La taxa de confirmats per PCR és de 74,48 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 104 pacients ingressats per la covid-19 (-4), dels quals 20 són a l'UCI (ídem). Catalunya central: el risc de rebrot puja 10 punts i l'Rt també s'incrementa (1,05) La regió sanitària de la Catalunya Central té un total de 9.992 casos confirmats per PCR, 120 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 11.967 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.637 persones en aquesta regió, les mateixes que en el balanç anterior. El risc de rebrot puja 10 punts, fins a 242,13. La setmana anterior era de 325,90. La taxa de reproducció del virus puja i supera l'1, fins a l'1,05 (la setmana del 16 de setembre era de l'1,60) i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 117,67. La regió suma 49 pacients ingressats (tres menys respecte a l'última actualització), 11 a l'UCI (igual). Camp de Tarragona: 76 positius PCR i risc de rebrot estable Al Camp de Tarragona s'han registrat 6.318 casos confirmats per PCR, 76 més que fa 24 hores. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 6.947. En aquesta regió han mort 429 persones, les mateixes que en l'anterior balanç. El risc de rebrot puja lleugerament dos punts i se situa en 117,22, per sota del de la setmana del 16 al 22 de setembre (147,59). L'Rt puja lleugerament fins a 0,89, mentre que la taxa de confirmats per PCR se situa en 68,57 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 64 pacients ingressats (-4), 14 dels quals a l'UCI (-1). Terres de l'Ebre: el risc de rebrot puja més de 100 punts La regió de les Terres de l'Ebre acumula, des de l'inici de la pandèmia, 1.517 casos confirmats per PCR (92 més que en el balanç anterior) i 1.711 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 65 persones (igual que en l'últim balanç). El risc de rebrot es dispara més de 100 punts i ara és de 449,01. La setmana anterior era de 262,66. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 155,77 per 100.000 habitants. L'Rt puja clarament un dia més i està en 1,93, mentre que la setmana anterior estava en 2,49. Segons l'últim balanç, hi ha 5 pacients ingressats (+2), un a l'UCI. Regió de Lleida: 86 positius PCR i baixa 7 punts el risc de rebrot A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 11.849 casos confirmats per PCR, 86 més que el dia anterior. Són 12.513 si es tenen en compte totes les proves. Un total de 307 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia (cap més que fa 24 hores). Pel que fa al risc de rebrot, baixa gairebé 7 punts i està en 145,74, per sobre del registrat la setmana anterior (176,69). La velocitat de propagació baixa per sota de la barrera de l'1, fins al 0,93 (la setmana anterior era de 1,13). La taxa de confirmats per PCR del 23 al 29 de setembre és de 74,17 per 100.000 habitants. Hi ha 33 pacients ingressats (+1), 18 a l'UCI (-1). Alt Pirineu i Aran: el risc de rebrot s'enfonsa més de 50 punts La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 1.060 casos confirmats per PCR (14 més en les últimes hores) i 1.211 sumant totes les proves. Un total de 35 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (les mateixes que en l'anterior balanç). El risc de rebrot s'enfonsa més de 50 punts i està en 241,75. La setmana del 16 de setembre, la regió presentava un risc de 499.69. L'Rt puja a 1,05, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 116,70 per cada 100.000 habitants. Les últimes dades assenyalen que hi ha 10 pacients ingressats (ídem), un a l'UCI. Regió de Girona: 154 positius PCR i cau 4 punts el risc de rebrot A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 12.199 (154 més), i pugen a 14.601 si es tenen en compte totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 868 persones al territori (igual que en el balanç anterior). El risc de rebrot cau uns 4 punts i està en 181,13, mentre que la setmana del 16 de setembre va ser de 221,25. L'Rt torna a baixar i se situa en 0,91, i la taxa de confirmats per PCR del 23 al 29 de setembre és de 92,98 per cada 100.000 habitants. Hi ha 71 pacients ingressats (-5), 20 dels quals a l'UCI (-2).
|
Societat
|
Salut
|
Els sectors de la carn, els cítrics i el peix esperen concretar a Xina acords per garantir-ne la distribució. El conseller Ciuraneta destaca el ''reconeixement'' de la societat xinesa cap als productes catalans i la demanda creixent que hi pot haver en un futur. Els representants d'una vintena d'empreses dels sectors de la carn, els cítrics, la fruita d'ós i el peix esperen poder concretar aquesta setmana acords a la Xina per poder garantir la distribució de producte i situar la industria agroalimentària catalana en un lloc destacat del primer mercat del món. El passat diumenge va començar a Xangai aquesta missió comercial liderada pel Departament d'Agricultura i aquest dimarts han tingut lloc diferents trobades a la capital del país asiàtic, Pequín. El conseller Jordi Ciuraneta ha remarcat el ''reconeixement'' que ja hi ha dels productes catalans a la Xina i s'ha mostrat convençut que la demanda anirà creixent a mesura que s'agilitzi la tramitació burocràtica per permetre l'entrada de més sectors. De moment, només el porcí espanyol exporta 200.000 tones a l'any, un 70% de les quals surten de Catalunya.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Sánchez Llibre confia a assolir un acord amb Pimec sobre la representativitat de les patronals. El president de Foment del Treball assegura que seran "generosos" per evitar un procés de recompte de la Generalitat. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha confiat a assolir un acord amb Pimec sobre la representativitat de les patronals. "Penso que al final ens posarem d'acord", ha dit Sánchez Llibre aquest dimarts en roda de premsa, en la qual ha assegurat que des de Foment del Treball estan "disposats a ser generosos". "Tots hem de ser generosos i evitar passar la pilota a la Generalitat", ha dit el president de la patronal catalana de les grans empreses, sobre la voluntat d'evitar "un procés de recompte" de les companyies amb el qual sigui la Generalitat qui determini la quota de representativitat de Foment, Pimec i Fepime. Segons Sánchez Llibre, a Foment estan "en el punt final de la negociació" sobre la quota de la patronal de les grans empreses. Sánchez Llibre ha assegurat que vol trencar amb la "judicialització" del conflicte dels darrers anys i ha opinat que un recompte de les empreses que formen part de les patronals no és fàcil i acabaria "molt malament". Per això, el president de Foment ha demanat evitar baralles públiques entre organitzacions empresarials. Sánchez Llibre ha explicat que ja s'ha reunit amb el president de Pimec, Josep González, i ha esperat que l'acord no trigui gaire a produir-se. El president de Foment del Treball també ha explicat que la setmana que ve es reunirà amb el president de la Cecot, Antoni Abad. La patronal vallesana va ser expulsada temporalment al febrer.
|
Economia
|
Empresa
|
Borrell considera un "absurd categòric" voler negociar l'autodeterminació com a contrapartida als pressupostos. El ministre d'Exteriors afirma que ni la Constitució, ni els tractats de la UE "emparen la secessió" de Catalunya. Josep Borrell ha afirmat aquest dimecres a la nit a Twitter que és un "absurd categòric" pretendre negociar "un suposat dret a l'autodeterminació com a contrapartida a l'aprovació dels pressupostos". El ministre d'Exteriors del govern de Pedro Sánchez ha afirmat també que ni la Constitució espanyola, ni els tractats de la Unió Europea ni el dret internacional "emparen la secessió" de Catalunya. Borrell se suma d'aquesta manera a les veus discrepants del PSOE davant la possibilitat que el govern espanyol accepti la figura d'un relator en les converses que ha de mantenir amb el català amb l'objectiu de trobar una sortida al conflicte que enfronta Catalunya i Espanya.
|
Política
|
Govern
|
Els Reis portaran canvis meteorològics. Si bé la cavalcada serà tranquil·la en general, de cara al cap de setmana es preveu l'arribada d'una pertorbació que donarà pluja extensa i localment abundant. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha informat que la tarda de divendres es mantindrà amb estabilitat atmosfèrica arreu del país. Hi haurà alguns intervals del núvols, però no s'esperen precipitacions enlloc i el vent ja haurà afluixat gairebé del tot. La temperatura serà semblant a la de dies enrere. Tot i això, durant el dia de Reis es preveu l'arribada d'una pertorbació de l'Atlàntic que, unida a la formació d'una depressió a la zona de Catalunya, donarà lloc a un canvi meteorològic en forma de precipitacions extenses i localment abundants. Entre dissabte a la tarda i diumenge es preveu que la pluja afecti Catalunya de manera general. Les quantitats més abundants es centrarien a la meitat est i a la resta de litoral i prelitoral, on es podrien recollir localment més de 50 mm en tot l'episodi. La cota de neu oscil·larà entre els 1.600 i els 1.200 metres. Dilluns tant sols quedarien algunes precipitacions residuals. La temperatura tendirà a baixar lleugerament, tot i que no s'espera fred intens. D'altra banda, dissabte el vent es reforçarà de component sud i est, i es mantindrà diumenge. Aquest fet donarà lloc a una notable alteració de l'onatge a la costa catalana. Malgrat això, els models a mitjà termini encara mostren algunes discrepàncies sobre la situació meteorològica del cap de setmana, per tant caldrà seguir les següents actualització de la predicció.
|
Societat
|
Meteorologia
|
AMPLIACIÓ:Batet diu que “no hi ha cas” a investigar sobre la relació del fiscal de l’AN amb les balises que espiaven Puigdemont. La candidata del PSC al 28-A sosté que les explicacions de l’òrgan judicial “són més que suficients”. La candidata del PSC a les eleccions generals del 28 d’abril, Meritxell Batet, ha tancat la porta a demanar explicacions a la Fiscalia de l’Audiència Nacional (AN) sobre la relació del fiscal Carlos Bautista amb les balises amb què es va espiar l’expresident català Carles Puigdemont a Bèlgica. “Pel que he llegit, les explicacions són claríssimes i diàfanes”, ha apuntat Batet, que ha considerat que la resposta que ha donat l’Audiència Nacional vers la informació revelada per l’ACN és “més que suficient”. “Crec que no hi ha cas”, ha conclòs, de forma breu, a preguntes de la premsa aquest dimecres durant una visita a les instal•lacions de la cooperativa vinícola Covides. D’altra banda, Batet ha posat en dubte el paper que tindrà Junts per Catalunya al proper Congrés dels diputats, augurant que la formació de Joaquim Forn i Laura Borràs provocarà el “bloqueig” del govern si aquest no respon a les seves peticions respecte el procés independentista i els líders empresonats. “Ja ho vam veure amb els pressupostos generals de l’estat”, ha posat com a exemple la cap de llista socialista, que ha defensat que la proposta del govern espanyol era “molt bona per a Catalunya, amb bones inversions, de 2.200 milions d’euros”. “El partit de la senyora Borràs, però, va dir que no, com també ho va fer Esquerra. Ni tan sols en van permetre la tramitació”, ha criticat Batet, tot afegint: “Si això no és bloqueig, jo no sé què és”. Davant aquesta situació, la candidata del PSC ha defensat que l’única opció per preservar el futur finançament en inversions a Catalunya és “garantir que el partit socialista té prou força”.
|
Política
|
Partits
|
Les infermeres d'urgències i emergències de l'àmbit prehospitalari defineixen les seves directrius d'actuació. El col·lectiu s'organitza davant la falta de regulació del seu àmbit. Les infermeres i infermers d'urgències i emergències de l'àmbit prehospitalari han consensuat les directrius per a l'exercici de les seves actuacions. L'acord, amb un ampli consens professional, s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat. El col·lectiu ha decidit organitzar-se davant la falta de regulació del seu àmbit, que no està considerat especialitat tot i l'alt grau d'expertesa i formació que requereix. Aquest acord afecta els infermers i infermeres del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), dels Bombers de Barcelona i dels equips de Salvament i Rescat del Grup d'Emergències Mèdiques (GEM), però també els que treballen en espais i equipaments d'ús públic i privat o centres sanitaris, sociosanitaris o residencials amb atenció d'urgències. El text defineix i reconeix l'actuació autònoma de l'infermer o infermera en cas d'emergència per respondre a situacions crítiques o de risc potencial per a la vida o la integritat física de les persones. Especifica quines són les actuacions en el marc de les competències pròpies en els àmbits de l'assistència, la gestió, la docència i la recerca. També recull l'especificitat i la complexitat que suposa l'atenció d'urgències i emergències de l'àmbit prehospitalari, i s'aconsella que el personal tingui una formació i una experiència específiques que els permeti afrontar l'exercici professional amb plenes garanties de seguretat clínica i qualitat assistencial. Així, es considera competent una persona amb formació postgraduada universitària en urgències o emergències (o una experiència professional igual o superior a cinc anys), formació acreditada en Suport Vital Avançat o una experiència professional mínima de tres anys en urgències hospitalàries o unitats de malalts crítics. També s'aconsella tenir formació postgraduada en malalt crític, anestèsia i reanimació i investigació. El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya ha creat una comissió de seguiment per vetllar pel compliment d'aquest acord i resoldre dubtes o conflictes interpretatius sobre la pròpia norma.
|
Societat
|
Salut
|
Gairebé 5.000 persones han participat de la proposta lúdica de cinema infantil en català ‘Un dia de Festa’ des del 2017. Pack Magic tanca amb 1.600 espectadors la tercera edició d’una iniciativa encaminada a promoure el cinema en català. ‘Un dia de Festa’, la iniciativa de la distribuïdora Pack Màgic que combina cinema, música, teatre i festa en llengua catalana, ha tancat la seva tercera edició amb 1.600 assistents i ja són 4.700 les persones que hi han participat des del 2017, en tres edicions diferents. Amb el suport del departament de Cultura, la proposta lúdica i familiar entorn del cinema en català s’ha organitzat enguany del 12 de gener al 7 d’abril a 12 sales de cinema d’11 ciutats de Catalunya, com Barcelona, Argentona, Girona, la Garriga, Tàrrega, Sant Pere de Ribes, Sant Quirze del Vallès o Valls. Al marge de les projeccions de curtmetratges, Pack Màgic ha comptat amb la companyia d’animació Xip Xap per dinamitzar les sessions, amb música, màgia, titelles i jocs, així com amb Alla Kinda, l’empresa que intervé en la creació, il·lustració i animació del projecte. Els curtmetratges projectats en aquesta edició han estat: ‘Tipitips: Qui sagna?’ de Jessica Laurén (Suècia, 2011); ‘La Unicorn’ de Rémi Durin (França, 2017); ‘L’estiu al regne d’Escampeta’ de Pierre-Luc Granjon i Pascal Le Nôtre (França, 2008) i ‘One, two, tree’ de Yulia Aronova (França/Suïssa, 2015). Cartellera infantil i en català La distribuïdora de cinema Pack Màgic ofereix una línia de pel·lícules infantils, adreçades a infants de 2 a 12 anys, en versió doblada en català i amb subtítols que ajuden a fomentar la lectura entre els espectadors més petits i les fa accessibles a infants amb dificultats auditives. Pack Màgic també apropa el cinema a casa, ja que les darreres estrenes, doblades en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, estan disponibles també a la plataforma en líniaFilmincat i en DVD.
|
Cultura
|
Cinema
|
Budó veu amb escepticisme una reforma del Codi Penal per rebaixar el delicte de sedició. La portaveu del Govern creu que difícilment la proposta tindrà la majoria necessària del Congrés. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, s'ha mostrat escèptica davant la proposta del govern espanyol d'impulsar una reforma del Codi Penal per rebaixar el delicte de sedició. Segons ha dit en una entrevista a TV3, és difícil que tingui el suport necessari del Congrés per tirar endavant i ha afegit que les fórmules per acabar amb la repressió s'han de decidir en el marc de la taula de diàleg entre governs. D'altra banda, Budó ha dit que depèn de com sigui la sentència del Suprem sobre la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, el Parlament tindrà més o menys marge. La portaveu del Govern ha explicat que ara l'executiu està centrat en el recurs de cassació que presentarà en els propers dies i, per tant, ha evitat entrar en un escenari de sentència ferma del Tribunal Suprem que inhabilités el president de la Generalitat. De totes maneres, ha apuntat que depenent de com sigui la sentència, el Parlament tindrà més o menys marge. "Depèn de si mana al Parlament que faci o si directament fa. Jurídicament no sabem cap on anirà", ha afegit. Pel que fa a la taula de diàleg entre governs, Budó ha defensat que hi ha un "mandat claríssim" perquè en aquesta taula es pugui negociar el dret a l'autodeterminació i la fi de la repressió. "Si no es pot resoldre això, entenem que haurà fracassat", ha avisat. Budó ha assegurat que el Govern no contempla convocar eleccions al Parlament i ha argumentat que quan un executiu aprova uns pressupostos és perquè els vol executar i que "cap govern aprova uns comptes per convocar eleccions".
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Lleida celebra l'acte institucional del Dia de les Dones enmig de crits i xiulets de representants de la Coordinadora 8M. Un centenar de dones, la majoria estudiants, ha intentat "boicotejar" la commemoració en rebuig a les polítiques d'alguns partits. Els crits i xiulets de representants de la Coordinadora 8M de Lleida han marcat l'acte institucional amb motiu del Dia de les Dones a la capital del Segrià. Prop d'un centenar de dones, la majoria estudiants, han intentat "boicotejar" els parlaments que s'han dut a terme per denunciar l'actitud i les polítiques d'alguns partits i del govern municipal "per aconseguir una igualtat real entre gèneres". I, a la vegada, per visibilitzar el seu rebuig per la presència de cossos i forces de seguretat en l'acte i reclamar l'alliberament de les "preses". La commemoració, presidida pels representants de les diferents institucions lleidatanes, ha comptat amb la lectura d'una declaració institucional sota el lema 'Reivindiquem els feminismes' i l'actuació d'alumnes del conservatori i de l'escola municipal de música. La plaça 8 de Març de Lleida ha tornat a ser l'escenari un any més de l'acte institucional per commemorar el Dia Internacional de les Dones, el qual s'ha vist marcat enguany per la protesta que ha protagonitzat la Coordinadora 8M. La commemoració ha aplegat desenes de persones i ha comptat amb la presència de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, de la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, del delegat del Govern, Ramon Farré, i del subdelegat del govern espanyol, José Crespin, a més de representants de diverses entitats i col·lectius feministes i de diferents àmbits i dels cossos i forces de seguretat. La tresorera de l'associació d'empresàries Ap! Lleida, Carme Salla, ha estat l'encarregada de llegir la declaració institucional, enmig dels crits i xiulets de les representants de la Coordinadora 8M. Salla ha reivindicat "l'auge feminista", en un context "d'apoderament de les dones, on la xarxa teixida pels feminismes ens encoratja resistir i persistir enfront dels envits de la resistència patriarcal que vol preservar els seus privilegis, en detriment d'una igualtat real entre homes i dones". Així, ha defensat que, "per avançar cap a una societat justa i igualitària per a totes les persones", cal desenvolupar la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'Igualtat Efectiva de Dones i Homes i aprovar el Pla Estratègic de polítiques d'igualtat de gènere 2019-2022, que també ha de servir "per lluitar per l'erradicació de la violència masclista", ha dit la representant d'Ap! Lleida. Durant l'acte, s'ha fet també una breu interpretació musical a càrrec de tres alumnes del Conservatori i l'Escola Municipal de Música de Lleida. Protesta de la Coordinadora 8M "No ens representeu", "fora les forces d'ocupació" o "no hi som totes, falten les preses", han estat alguns dels crits que han proferit des de la Coordinadora 8M durant els parlaments i la lectura de la declaració institucional i que han interromput durant l'actuació musical. Una portaveu d'aquest col·lectiu, que dona suport a la jornada de vaga de 24 hores, Teresa Escrivà, ha explicat que han intentat "boicotejar" l'acte per denunciar l'actitud i les polítiques d'alguns partits polítics i, sobretot, del govern municipal de la Paeria. "El PSC és un partit que diu ser feminista i fer lleis feministes i no està fent res per aconseguir la igualtat entre gèneres, ni tampoc davant els casos que hem tingut recentment a Lleida", ha exposat la representant de la Coordinadora 8M. "Dins del feminisme també en forma part l'antiracisme, l'antifeixisme, l'anticapitalisme i moltes altres lluites en contra d'injustícies socials", ha afirmat. Escrivà també ha criticat la presència de cossos i forces de seguretat a l'acte. La protesta ha rebut el suport de d'alguns representants de la Crida-CUP, d'ERC i del Comú de Lleida. En finalitzar l'acte, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha afirmat que "la igualtat efectiva vindrà quan les institucions siguin capaces de liderar aquest procés normatiu i legislatiu, però també de normalització del paper de la dona en la nostra societat". Per això, ha defensat la responsabilitat que tenen les institucions per "generar entorns positius en favor de la igualtat". "Hem d'avançar i fer molta feina encara per arribar a les situacions d'igualtat que serien desitjables en una societat educada i avançada com volem ser", ha assenyalat Larrosa. L'alcalde també ha posat en valor "la feina que fa la Paeria en matèria d'igualtat" i ha recordat que "les treballadores són majoria no només al conjunt de la plantilla municipal, sinó també en els nivells directius de l'administració". Fèlix Larrosa ha criticat la protesta de la Coordinadora 8M durant l'acte institucional i ha defensat que "la democràcia té un principi bàsic que és el respecte". "El correcte hagués estat que ens haguessin deixat fer l'acte d'un forma normalitzada tenint en compte que està coorganitzat per diferents institucions i entitats", ha manifestat. Per l'alcalde de Lleida, "el que no té sentit és rivalitzar sobre qui és més reivindicatiu o qui és més feminista, sinó que del que es tracta és que els col·lectius feministes vagin a la una i treballin conjuntament". Per la seva banda, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha defensat que "cal lluitar per la igualtat de gènere "perquè és justa i perquè se'n beneficia tota la societat". Farré ha posat de relleu el "desequilibri" entre la formació de les dones i les seves condicions laborals. "Les dones superen en nombre els homes en assolir titulacions de grau i màster, però l'atur femení és més elevat i la diferència salarial en detriment de les dones segueix sent rellevant", ha dit. També ha destacat que en l'àmbit de les TIC, "les dones només ocupen un 30% dels llocs de treball i les titulacions universitàries del ram són les menys assolides per les dones". Lleida acollirà dues manifestacions a la tarda amb motiu de la vaga feminista del 8-M Durant la jornada, s'han dut a terme i estan previstos a Lleida diferents actes coincidint amb la vaga feminista del 8-M organitzats per diferents col·lectius. La manca d'unitat tornarà a ser visible aquesta tarda ja que, enguany, s'han convocat dues manifestacions a la capital del Segrià. Per una banda, l'organitzada per la plataforma Marea Lila, a la qual donen suport, entre altres, els sindicats majoritaris UGT i CCOO i diferents entitats feministes, que sortirà a les 18 hores de la plaça Ricard Viñes. Per la seva banda, la Coordinadora 8M, que aplega l'entitat Dones Lleida, el SEPC, la CGT i la CNT, a més d'altres col·lectius, es manifestarà a les 19 hores des de la plaça 8 de Març.
|
Societat
|
Moviments socials
|
AMPLIACIÓ:Familiars de víctimes de covid-19 exigeixen una auditoria "urgent" sobre la gestió de la pandèmia. La Plataforma d'Afectats pel Coronavirus calcula que hi ha un miler de denúncies en curs pels morts en residències. La Plataforma d'Afectats pel Coronavirus, formada per familiars de víctimes de covid-19, ha reclamat aquest dimecres una auditoria "urgent" de la gestió que s'ha fet de la pandèmia a l'Estat espanyol. "Arribarem tard altra vegada a estar preparats i a preveure el que pot passar si hi ha una altra pandèmia", ha alertat en roda de premsa Ángel Juárez, un dels portaveus de l'entitat. La plataforma ha demanat a les gestores de les residències d'avis, especialment les de grans fons d'inversió, que col·laborin per aclarir què ha fallat i participin a la taula de diàleg que està impulsant amb les autoritats estatals. "El que no pot ser és que hagin anat recollint dividends i ara se'n vagin amb una mà a la galta", ha criticat. Així mateix, ha emplaçat la Generalitat a ser-hi perquè Catalunya té competències en gestió de residències i és "un dels focus més afectats de mort". Juárez ha avançat que ja s'han presentat un miler de demandes judicials per les morts en llars d'avis arreu de l'Estat i ha augurat un "riu de litigis" un cop es calmi la situació sanitària en els propers mesos i els familiars comencin a conèixer el detall de com han conviscut els seus avis amb el virus.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Qualitat i experimentació: els nous reptes de Deltebre Dansa a l'inici de la seva quinzena edició. El festival oferirà fins el pròxim 21 de juliol una cinquantena d'espectacles de 25 països, així com formació per a 150 professionals d'arreu del món. La dansa i el circ contemporanis tornen a situar el delta de l'Ebre com a escenari de projecció mundial amb la quinzena edició del festival Deltebre Dansa. Aquest dilluns al matí, els 150 ballarins professionals d'arreu del món que participen en les activitats formatives han participat en les primers classes. La inauguració, prevista a la nit, anirà a càrrec de la companyia granadina Vaivén Circo, amb l'espectacle d'acrobàcies 'Do Not Disturb. No molestar'. Consolidat com a referent internacional, l'ideòleg i director del certamen, el ballarí i coreògraf Roberto Olivan, treballa ja amb la idea d'elevar els estàndards de qualitat així com introduir elements d'experimentació que permetin també enriquir l'oferta artística per a públics diversos. Un total de 648 artistes, 271 espectacles, més de 83.000 espectadors, 1.960 participants professionals, 2.100 d'iniciació, 85 docents, 178 tallers per a professionals i 40 d'iniciació. Aquestes són les xifres que Deltebre Dansa ha acumulat al llarg de quinze edicions amb la idea manifesta d'acostar les arts escèniques al públic i permetre als artistes poder desenvolupar els seus projectes a Catalunya. "Quan vam començar érem 20 i ara ja som de 50 nacionalitats", subratlla Olivan, qui destaca el paper del boca-orella dins de l'escena com una de les claus que explica aquesta línia ascendent. "No és una qüestió de xifres. No volem fer res massiu. Estem en un punt de fins aquí hem arribat i ara ens ocupem que la qualitat sigui l'objectiu", respon Olivan sobre els reptes que té sobre la taula en aquesta quinzena edició. Amb 150 professionals participant en les activitacs formatives i una carpa de circ per als espectacles que pot acollir 900 persones totes les nits, el responsable del certamen vol continuar sent capaç de poder mantenir almenys una conversa amb cadascun dels participants professionals al llarg de les dues setmanes. "Si hi ha massa gent que ni la veig ni hi parlo passaríem a un altre tipus de festival. L'escala humana ja no hi seria i estaríem davant d'una altra cosa", reflexiona. Tot i aquesta voluntat de limitar, de contenir l'excés quantitatiu, el festival continua rebent cada any "centenars" de propostes artístiques que hi volen prendre part i esperar tornar a rebre uns 12.000 visitants. Lali Ayguadé, ballarina internacionalment reconeguda –protagonista del reconegut curtmetratge 'Time Code'- i professora de dansa contemporània ha estat participant al Deltebre Dansa des de les primeres edicions. Enguany torna per donar classes i presentar un espectacle amb format de duet. Ella ha estat testimoni privilegiada d'aquest creixement. "He vist com s'ha fet gran i hi ha molts espectacles. És molt maco. Hi ha molts professors que són amics meus i cada cop hi ve més gent. És un orgull que es faci a Deltebre perquè sóc catalana i m'agrada molt que la gent vingui aquí", apunta. Això ha fet possible que el nom del municipi i del delta de l'Ebre hagin quedat vinculats al món de la dansa i les arts escèniques. "Es coneix per tot arreu: a Àustria, Alemanya, Suècia. Els alumnes són de tot el món. No només europeus: també asiàtics, brasilers o de sud-americans", reconeix Ayguadé, que sol viatjar arreu del món fruit de la seva activitat professional. Una de les claus d'aquest èxit, reconeixen tant Olivan com Ayguadé, ha estat el fet de poder integrar el singular paisatge del delta de l'Ebre dins del festival. "Que vinguin ballarins de fora a un estudi físic no canvia en una gran ciutat. Però un espectacle a la natura dona força com a Deltebre Dansa, com a Terres de l'Ebre, com a cultura i com a art: una fusió agafats tots de la mà", sentencia Olivan. Un espai per al risc i l'experimentació Malgrat que bona part de l'estructura dels últims anys es mantindrà respecte passades edicions, Olivan vol introduir elements de risc i experimentals en la programació, potenciant l'aposta per l'espai B, amb una programació paral·lela a la de la carpa de circ –més destinada a espectacles de gran format i populars- que ofereixi noves propostes i tendències, "coses més rares i íntimes", precisa. També hi haurà la nit de solos i el Circuit Deltebre, atracció natural, a Riumar, amb diferents propostes artístiques enmig de diferents paratges deltaics. Els espectacles, que arranquen aquest dilluns al vespre amb 'Don Not Disturb. No Molestar', una proposta plena d'acrobàcies amb referents al treball industrial del segle XX, a càrrec de la companyia granadina Vaivén Circo, compaginaran dansa i circs contemporanis. A l'acte està previst que hi assisteixi la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Seran 48 en total, que provindran de 26 nacionalitats. Amb noms reconeguts com el de Rocío Molina, la parella grega-moçambiquesa Linda Kapetanea i Edivaldo Ernesto, l'esmentada Ayguadé, en l'àmbit de la dansa, o la companyia de circ francesa La Contrebande o Barcode Circus Company, en el del circ. Més de 150 professionals de la dansa i el circ prendran part en 21 tallers de formació impartits per 27 professors reconeguts mundialment. En aquest nivell avançat, apunta Olivan, s'exploraran modalitats de dansa o circ que poden donar lloc a nous formats en el futur, com la dansa urbana, afrocaribenya o les habituals del Bollywood indi. Com en anteriors ocasions, aquestes activitats han tingut una elevada demanda i les places es van esgotar ràpidament. Novament, a més, la dansa i el circ contemporanis s'obriran als veïns de Deltebre amb propostes d'iniciació.
|
Cultura
|
Teatre
|
Detenen tres homes per vendre drogues en un pis de Figueres. Es van intervenir 37 embolcalls, 614 grams de marihuana i 10 de cocaïna amb un valor de 4.141 euros. Els Mossos d'Esquadra han detingut a tres homes de 37, 41 i 42 anys de nacionalitat senegalesa i veïns de Figueres per vendre drogues al detall a l'interior d'un pis de la capital altempordanesa. A principis de maig els agents van detectar que hi havia un habitatge del carrer de la Rosa amb una gran afluència de persones joves que entraven i sortien de la porteria constantment. Davant d'això van comença a investigar si hi havia un punt des d'on es distribuïen substàncies estupefaents. Finalment, el 15 de maig els Mossos van realitzar una entrada per registrar al pis. Durant el dispositiu es va detenir un dels tres homes i també es van intervenir 37 embolcalls individuals, 614 grams de marihuana i 10 de cocaïna. També hi havia dues bàscules de precisió i bosses de plàstic per preparar les dosis. Els agents van trobar-se amb més de 1.000 euros en efectiu, que van intervenir-los. Segons estimacions de l’Oficina Central Nacional d’Estupefaents del Ministeri de l’Interior la droga estaria valorada en 4.141 euros. L'endemà del registre al pis, els Mossos van finalitzar la investigació i van detenir dos homes més pels mateixos fets. Els detinguts, tots ells amb antecedents policials per fets similars, van passar els dies 16 i 17 a disposició del Jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, qui en va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Policial
|
Continua la recerca de la dona de 78 anys desapareguda a Seva. L'anciana va sortir de casa seva dijous al vespre i no va tornar. Els equips d'emergències continuen aquest dissabte la recerca de la dona de 78 anys desapareguda a Seva (Osona). L'anciana va sortir de casa seva dijous al vespre i no va tornar, moment en què es va denunciar als Mossos d'Esquadra la seva desaparició. El dispositiu de cerca es va activar a les 21.33 hores del mateix dijous amb la participació de dos helicòpters de Bombers i Mossos d'Esquadra, unitats canines d'ambdós cossos, la unitat de muntanya dels Mossos i diversos voluntaris i familiars. La recerca durant la jornada d'ahir divendres es va concentrar als municipis de Seva, Taradell i Tona. No hi va haver èxit i a les 21.30 hores es va suspendre la cerca fins a primera hora d'avui dissabte.
|
Societat
|
Successos
|
Garzón considera un "error" que Forcadell passi la nit a presó però veu la decisió més mesurada que la de l'AN. El líder d'IU denuncia que la jutge Lamela té un "problema greu" amb la democràcia. El líder d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, ha considerat que la decisió del Tribunal Suprem de decretar presó sota fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell és un "error" perquè no hauria de dormir avui a presó. Però ha afegit, en el seu compte de Twitter, que aquesta decisió és "molt més mesurada" que la de l'Audiència Nacional que la setmana passada va decretar presó incondicional per a vuit consellers. "L'AN i la jutge Lamela tenen un problema greu amb la democràcia", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
Londres, París, Milà o Berlín es lleven "tenyits de groc" en una acció conjunta dels CDR internacionals. En diversos punts emblemàtics d'una quinzena de ciutats del món apareixen llaços i cartells en protesta contra els empresonaments i l'aplicació del 155. El 'Millenium Bridge' de Londres, a tocar de la Tate Modern i de la catedral de St Paul's, la Plaça 25 d'Abril de Milà, la passerelle Léopold-Sedar-Senghor de París o els voltants de l'AlexanderPlatz de Berlín s'han llevat aquest diumenge "tenyits de groc" en protesta als empresonaments dels líders polítics i civils catalans i l'aplicació de l'article 155. En una acció conjunta en una quinzena de ciutats, els Comitès en Defensa de la República Internacionals s'han coordinat per omplir de llaços grocs alguns dels llocs emblemàtics de les seves ciutats. Aquesta és la primera activitat que han fet aquests CDR, recentment constituïts a nivell internacional amb membres de la comunitat catalana resident a l'exterior i ciutadans dels seus països que "se solidaritzen amb la causa catalana". Segons indiquen els CDR en un comunicat, el seu objectiu és "la defensa de la República Catalana a l'exterior" amb la "coordinació de totes les mostres de solidaritat", la realització de "diverses accions protesta" i la "difusió dels esdeveniments que passen a Catalunya".
|
Política
|
Unió Europea
|
Els cinc operadors de motos compartides de Barcelona es reuneixen per valorar l'adjudicació de l'Ajuntament. A partir de la concessió, les empreses disposaran de deu dies per aportar la documentació inclosa en els plecs. Els operadors actuals de motos d'ús compartit de Barcelona es reuniran aquest dilluns per la tarda per valorar l'adjudicació de les llicències de l'Ajuntament de la ciutat. El consistori va atorgar divendres 6.958 llicències a 21 empreses de 'motosharing', 331 llicències a cada empresa. Davant aquesta situació, eCooltra, Scoot, Acciona, Movo i Yego celebraran una reunió per coordinar una acció conjunta, segons ha pogut saber l'ACN. A partir de l'adjudicació, totes les empreses disposaran de deu dies per aportar la documentació inclosa en els plecs. Vint dies després, les companyies hauran de posar en servei els vehicles. En cas de no disposar-ne, comptaran amb trenta dies més per aportar una factura de compra.
|
Economia
|
Mobilitat
|
L'òpera més popular de Puccini, 'Madama Butterfly', torna al Liceu sis anys després. L'espectacle s'estrena dissabte sota la batuta del mestre Giampaolo Bisanti. 'Madama Butterfly', l'òpera més popular de Puccini, torna al Liceu amb l'exitosa producció de Moshe Leiser i Patrice Caurier, que ja es va programar el 2006 i el 2013. S'estrena dissabte sota la batuta del mestre Giampaolo Bisanti, com a director musical, i amb dues sopranos de renom internacional: Linna Haroutounian i Ainhoa Arteta, que s'alternen en el rol principal de Cio-Cio-San. El paper del seu amant, el tinent nord-americà Pinkerton, l'encarnen els tenors Jorge de León i Rame Lahaj. La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha definit aquesta coproducció del Liceu amb la Royal Opera House com a "elegant, clàssica i molt estètica" i ha dit que té "un fons i uns detalls molt profunds". Després de l'èxit assolit en les seves dues visites anteriors al Liceu, aquesta reposició proposa una posada en escena que destaca per l'elegància i la senzillesa típiques de l'estètica japonesa. Un minimalisme inspirat en els espais escènics centenaris del teatre nipó que permeten cedir el centre a la tragèdia de Butterfly. "En aquesta producció el set és molt original i tot queda bastant en la mà dels cantants", ha opinat el tenor Rame Lahaj. Es tracta d'una òpera "molt popular" i "és habitual reposar una producció tan exitosa com aquesta", ha explicat Scheppelmann, qui també ha emfatitzat que "encara que sembli el mateix espectacle, no ho és". Els intèrprets han canviat, fet que "dona altres emocions i experiències", ha opinat la directora artística del Liceu. "Com a públic s'ha d'anar a la funció amb una perspectiva fresca i sabent que serà diferent". 'Madama Butterfly' narra una història d'amor incondicional protagonitzada per una jove geisha de Nagasaki que, després de casar-se amb el tinent nord-americà Pinkerton i ser repudiada per la seva pròpia família, és abandonada també pel seu marit. Quan l'oficial retorna casat amb una altra dona occidental, reclama el fill que Cio-Cio-San ha tingut en la seva absència, fet que acabarà per trencar el cor de la protagonista i conduir-la al suïcidi. Cio-Cio-San, un personatge essencial i ple de colors diferents Per Lianna Haroutounian, el paper de Butterfly és "molt emocional i sensible" i necessita "molts colors diferents". "És una dona que a la vegada és fràgil i forta, així com profunda i naïf", ha explicat la soprano armènia. Segons Haroutounian, cada funció és única i amb la mateixa dificultat, ja que cada vegada ella reviu la història. "És així com puc transmetre tota la sinceritat i ser honesta amb el públic i el meu personatge", ha emfatitzat la soprano. Pel mestre Giampaolo Bisanti, que dirigeix l'Orquestra i el Cor del Liceu després del 'Macbeth' que va obrir la temporada 2016-17, el paper de Cio-Cio-San és l'essència al voltant de la qual gira tot: "la iconografia i tota la resta d'elements fan de planetes que giren al voltant d'aquest sol". Bisanti també ha remarcat que el personatge principal és "únic dins del context de les obres 'puccinianes'", ja que canta tota l'estona, des del principi fins al final, durant les 3 hores que dura l'espectacle. Pinkerton, un paper agre i difícil Els dos barítons coincideixen a dir que el rol de Pinkerton no és gens fàcil perquè és el culpable de tot. "El més difícil és fer que el personatge sigui estimat pel públic, ja que tothom sap la història i, encara que ho facis molt bonic i cantis molt bé, el paper sempre irrita l'audiència", ha opinat Rame Lahaj, que debuta al Liceu. El tenor Jorge de León, que acaba de cantar el mateix rol a la Wiene Staatsoper, considera que, com que es parla d'una "realitat actual" com la "pederàstia i el turisme sexual", encara és "més agre i dur ficar-se en el personatge". El mestre Bisanti creu que Puccini fa servir l'últim acord i l'última nota de l'òpera per castigar Pinkerton. "Hi ha una darrera harmonia que no té cap atractiu, ni cap caràcter de tancament de l'òpera i que no té res veure amb el que venia abans", ha explicat Bisanti. "Per a mi Puccini li diu a Pinkerton: ella ha mort, però ara s'obre un nou capítol i veuràs com la història et castiga", ha expressat el director musical.
|
Cultura
|
Música
|
Junts pel Sí proposarà Lluís Llach com a president de la comissió d'estudi sobre el procés constituent. El diputat independent substituirà Muriel Casals en aquest càrrec. Junts pel Sí ha decidit proposar Lluís Llach com a nou president de la comissió d'estudi sobre el procés constituent, segons han confirmat a l'ACN fonts parlamentàries. El grup ha escollit de nou un diputat independent per dirigir una de les comissions més importants de la legislatura. La presidència de la comissió s'haurà de votar però Junts pel Sí compta, com a mínim, amb el suport de la CUP. Llach substituirà d'aquesta manera Muriel Casals en el càrrec, que va morir diumenge 14 de febrer després d'haver estat atropellada per una bicicleta.
|
Política
|
Partits
|
Presó per als quatre detinguts en l'operació antijihadista a Palma. Un d'ells hauria planejat accions violentes i apunyalar vianants a la Plaça de l'Ajuntament d'Inca, segons la interlocutòria . El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha ordenat presó comunicada i sense fiança per als quatre detinguts aquesta setmana en una operació antijihadista d'àmbit internacional a Palma en considerar que hi ha risc de fuga. Segons la interlocutòria, el grup difonia propaganda i adoctrinava nous membres terroristes i elaborava materials audiovisuals "idonis" per participar en el procés de captació de jihadistes i s'havien pronunciat a favor de la jihad. A més, el jutge descriu un dels vídeos, publicat en un canal amb més de 12.000 subscriptors i que mostra el procés de radicalització d'un jove musulmà a l'Estat que decideix combatre a Síria. En aquesta cinta, dirigida per 'Tarik', hi surten tres dels detinguts. Així mateix, el magistrat recull com un d'ells estava disposat a convertir-se en màrtir i hauria planejat accions violentes, com un atac apunyalant vianants a la Plaça de l'Ajuntament d'Inca. Aquest detingut, a més, hauria accedit habitualment a continguts per al seu adoctrinament, segons el magistrat, i el de tercers, i també hauria participat en l'elaboració dels materials audiovisuals per captar nous membres. La interlocutòria recull com el grup estava creat per l'imam salafista Tarik Chadlioui, que s'havia desplaçat en diverses ocasions a Palma per posar en marxa aquesta nova cèl·lula terrorista. Els quatre membres del grup van ser arrestats dimecres d'aquesta setmana a Palma en una operació d'abast internacional, en què es van arrestar dues persones més al Regne Unit i a Alemanya.
|
Societat
|
Judicial
|
L'AMB lamenta la suspensió del reglament de les llicències VTC i afirma que "s'ajusta a la llei". El vicepresident de l'ens, Antoni Poveda, diu que la norma treballa "a favor del medi ambient i de la salut de les persones". L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha lamentat la suspensió cautelar del reglament de les llicències de lloguer de vehicles amb conductor (VTC) que ha ordenat aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El vicepresident de Mobilitat i Transport de l'entitat, Antoni Poveda, ha subratllat que la norma "s'ajusta a la llei i a les competències" de l'organisme supramunicipal. La suspensió ordenada pel TSJC respon al recurs interposat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Cal recordar que aquest mateix dimecres el Ministeri de Foment ha presentat un altre recurs davant del Tribunal del Contenciós Administratiu en què també demanava la suspensió per invasió de competències. Aquest tribunal encara no s'ha pronunciat. Poveda ha subratllat que el reglament "posa en valor la governança del territori metropolità en relació amb les polítiques a favor del medi ambient i de la salut de les persones". El vicepresident afegeix que també té l'objectiu de "controlar" el creixement de la circulació de vehicles tenint en compte les emissions contaminants. Finalment, el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB ha demanat al TSJC que estudiï "en profunditat" els arguments d'aquesta entitat i sospesi l'aixecament de la suspensió cautelar i provisional dictada avui.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Carme Ruscalleda obrirà un restaurant efímer a l'Hotel Metropole de Montecarlo durant el juliol i l'agost. El xef amb més estrelles Michellin, Joël Robuchon, ha convidat a la cuinera catalana a posar-se al capdavant de la cuina de l'Odyssey coincidint amb els 30 anys del Sant Pau. La xef Carme Ruscalleda es posarà al capdavant de la cuina de l'Odyssey, situat a l'Hotel Metropole de Montecarlo, durant els mesos de juliol i agost. Segons un comunicat difós aquest divendres, el xef amb més estrelles Michellin, Joël Robuchon, i Chistophe Cussac, que porten els tres restaurants que hi ha a l'hotel, han convidat a la cuinera del Maresme a obrir un local efímer que oferirà "una experiència culinària única" coincidint amb el 30è aniversari del restaurant Sant Pau. Durant aquests dos mesos, entre dimarts i dissabte, els sopars de l'Odyssey tindran com a protagonista la gastronomia mediterrània i asiàtica de Ruscalleda amb plats "perfectament equilibrats amb sabors naturals, jugant amb contrastos i textures". La posada en marxa del local efímer, un restaurant 'pop-up', coincideix amb el 30è aniversari de l'obertura del restaurant Sant Pau i es manté dins l'aposta internacional que va iniciar fa 14 anys amb l'obertura d'un establiment a Tòquio. Carme Ruscalleda va fundar l'any 1988 el restaurant Sant Pau, un local amb una aposta per la qualitat i l'originalitat. El restaurant, amb tres estrelles Michelin, aposta pel producte de mercat amb un estil particular i una cuina d'inspiració lliure basada en la cultura culinària catalana. El 2014 va obrir al centre de Tòquio una rèplica del restaurant Sant Pau. L'establiment ofereix cuina catalana estacional realitzada amb productes frescos japonesos. Per la seva banda, l'Hotel Mandarin Oriental de Barcelona acull el restaurant 'Moments', un espai gastronòmic que recull el concepte del Sant Pau amb cuina moderna catalana. En aquest cas, el fill de Ruscalleda, Raül Balam n'és el xef. L'Hotel Metropole Montecarlo està situat al Carré d'Or, a poca distancia del casino i té vistes al mar Mediterrani. Va ser construït el 1889 i va ser completament renovat el 2004 pel dissenyador francès Jaques García, que el va transformar en un palau de 126 habitacions i suites. Aquest establiment té tres restaurants, dirigits per Joël Rebuchon i Chistophe Cussac. Al capdavant de la cuina de l'Odissey hi ha Robuchon. L'establiment està situat al costat d'una piscina i té un menú inspirat en el Mediterrani que "celebra el producte fresc de temporada i la cuina lleugera".
|
Cultura
|
Gastronomia
|
La prova del taló als nadons detecta prop de 2.000 casos de malalties des de fa 50 anys. El cribatge neonatal identifica patologies poc freqüents que poden ser mortals o comprometre molt la qualitat de vida. La prova del taló als nadons ha detectat en 50 anys prop de 2.000 casos de malalties que poden ser mortals o comprometre molt la qualitat la vida. Aquest any es compleixen cinc dècades del primer cribatge neonatal fet a Catalunya. La primera prova la va fer l'Institut de Bioquímica Clínica de Barcelona l'any 1969. Des de llavors, tots els recent nascuts se sotmeten a una punxada al taló per detectar precoçment certes patologies que són poc freqüents i que sovint no presenten símptomes. En total s'han fet 2.788.179 proves. S'han trobat 1.955 casos de malalties endocrino-metabòliques, que es tracten en unitats especialitzades. El programa s'ha anat ampliant amb el pas dels anys i actualment inclou 24 malalties minoritàries i integrades en més de 7.000 condicions clíniques que tenen una baixa incidència en la població. Inicialment, el cribatge podia detectar la fenilcetonúria, una malaltia genètica hereditària. En els anys 80 es va ampliar a l'hipotiroïdisme congènit. En aquest cas, el tractament precoç evita discapacitats greus. L'any 2000 es va incloure la fibrosi quística, que provoca alteracions digestives i respiratòries. El 2013 es va afegir un grup de 19 malalties metabòliques, i el 2015, la malaltia de cèl·lules falciformes. Finalment, el sistema sanitari públic català es va convertir en el primer d'Europa l'any 2017 en poder detectar la immunodeficiència combinada greu, una malaltia genètica del sistema immunitari que cada any podria afectar entre 1 i 4 nadons a Catalunya. Són els coneguts com 'nens bombolla'. Des del 2009, la majoria de malalties detectades han estat l'hipotiroïdisme congènit (369 casos) i la fenilcetonúria (126). Ambdues patologies concentren el 70% de tots els casos detectats des del 1969. La prova del taló habitualment es fa al centre on neix cada nadó. El moment idoni per a la presa de la mostra és 48 hores després del naixement. Es fa una punxada superficial en un dels talons del nadó per extreure'n unes gotes de sang i deixar que impregnin un paper absorbent homologat per ambdues cares. El paper s'envia a un laboratori especialitzat. Juntament amb la recollida de la sang impregnada en paper es recullen les dades de la família i el nadó. La majoria dels nadons no tenen cap malaltia de les incloses en el programa i, en aquests casos, s'envia al domicili dels pares una carta comunicant el resultat normal de la prova del taló. En canvi, si la prova de detecció esdevé positiva, el laboratori de Cribratge Neonatal comunica el cas a la unitat de referencia diagnòstica (URD), que trucarà als pares per visitar al nadó i descartar o confirmar el diagnòstic. En el cas que el diagnòstic es confirmi, la URD informa els pares sobre tots els aspectes de la malaltia del nadó, i s'inicia el tractament el més aviat possible. També se'ls dona consell genètic i se'ls cita de nou per fer el seguiment de l'infant. Després del cribratge, les mostres de sang s'emmagatzemen durant uns anys en el laboratori central del cribratge neonatal de Catalunya, per si poguessin ser d'utilitat per a la realització de noves anàlisis, en benefici del mateix infant. Excepte la immunodeficiència combinada greu, la resta de les malalties genètiques incloses en el Programa de Cribratge Neonatal no tenen cura, però un tractament precoç permet controlar-ne i disminuir-ne el risc de danys greus que l'evolució de la malaltia produiria sobre els nadons afectats.
|
Societat
|
Salut
|
El gerent del Patronat de la Patum dimiteix per motius personals. Albert Rumbo ocupava el càrrec des de l'any 2011. El gerent del Patronat de la Patum, Albert Rumbo, ha decidit deixar el càrrec que ocupava des del 2011 per motius personals. Arxiver i historiador, la seva figura ha estat molt important per a la festa berguedana, ja que ha estat un dels principals impulsors que la Patum fos declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, l'any 2005. Des que va ser nomenat gerent, ha estat l'encarregat de representar la festa i coordinar la seva difusió arreu del món. En la reunió del Patronat celebrada el passat 20 de gener, Rumbo ja va presentar la seva dimissió, però l'equip de govern li va demanar que s'ho replantegés. Finalment però, ha decidit mantenir ferma la seva decisió i deixar el càrrec.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Passa a disposició judicial el sospitós de matar un home d'una ganivetada a Sils. L'home es va entregar als Mossos l'endemà dels fets. El sospitós de matar un home d'una ganivetada a Sils (Selva) ha passat a disposició del jutjat d'instrucció 1 de Santa Coloma de Farners poc abans de dos quarts d'onze del matí. L'home es va entregar voluntàriament a la comissaria dels Mossos d'Esquadra d'endemà dels fets. Es tracta d'un home de nacionalitat espanyola que, segons la investigació, va assestar una punyalada al cor a la víctima, un home de 45 anys i d'origen romanès. La investigació apunta que l'agressió va tenir lloc a l'entrada del bar que hi ha davant de l'estació de tren, després d'una discussió entre la víctima i un grup de persones que hi havia al local, entre les quals hi hauria el sospitós. Després de rebre la ganivetada, l'home va creuar el carrer cap a l'estació però va caure estès a terra i els serveis d'emergències no van poder fer res per salvar-li la vida.
|
Societat
|
Judicial
|
Neixen 51 nadons amb menys d'1,5 kg de pes a comarques gironines durant el 2018. A la Unitat de Neonatologia del Trueta van ingressar 337 nadons, la meitat atesos a la Unitat de Cures Intensives. L'Hospital Trueta de Girona va atendre 51 nadons prematurs extrems que van néixer amb menys d'1,5 kg durant el 2018. Durant l'any passat, la Unitat de Neonatologia va tenir cura de 337 nadons, la meitat dels quals ingressats a la Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN) i la majoria per néixer de forma prematura. Malgrat la davallada de la natalitat, el nombre de nadons prematurs extrems s'ha mantingut. El Trueta és el centre de referència de la regió sanitària de Girona quan hi ha parts de risc, nadons de baix pes o amb problemàtiques complexes. Pel que fa al servei d'atenció psicològica, l'any passat es van atendre 73 famílies amb nadons ingressats a la UCIN, en la majoria dels casos per ser prematurs o molt prematurs. Des de la Unitat de Neonatologia del Trueta s’està impulsant un model assistencial que promou la "visió holística" de l’infant i la família, el treball en equip, la individualització de les cures i la inclusió de la família, el treball en xarxa i la continuïtat assistencial a l’alta. Durant el 2018 es va potenciar el Programa d’atenció domiciliària, en el qual es van incloure 29 nadons. Aquest programa pretén incrementar les competències de les famílies en la cura dels seus fills. En determinats casos, s’avança el trasllat del nadó al seu domicili perquè pugui ser cuidat directament pels seus pares durant les 24 hores del dia i amb l’assessorament i les visites periòdiques d’una infermera. En la major part dels casos, una metgessa neonatòloga s’encarrega de donar l’alta a l’infant al mateix domicili. A la unitat també tenen implantada una consulta de seguiment dels nadons de risc amb dos objectius. D'una banda, prevenir i detectar problemes que puguin sorgir durant el desenvolupament de la criatura i reforçar la seguretat de les famílies i, de l’altra, recollir informació sobre l’evolució postnatal dels nadons de risc. Aquest seguiment es fa durant els tres primers anys de vida de l’infant. L'any passat aquesta consulta va fer 103 primeres visites i 244 visites successives. Una altra dada destacada del balanç és que millora la taxa de supervivència de nadons. Tot i que la taxa de mortalitat continua produint-se sobretot en els casos de major prematuritat, es va reduint amb els anys. El 2018, la mortalitat en grans prematurs va ser del 7,8%. L’acompanyament a les famílies L'atenció psicològica de la família del nadó és també una peça important en l'atenció que s'ofereix des del Trueta. Així, hi ha el Projecte Germans en què els germans dels nadons ingressats a la UCIN aprenen per què estarà en una incubadora o què és una sonda nasogàstrica amb l'ajuda d'un infermera, la psicòloga i amb el suport dels pallassos d'hospital. Aquest acompanyament està pensat per reduir l'estrès i ajudar a gestionar millorar el moment de l'hospitalització del nounat. Des de fa anys, a més, el Trueta té un servei de suport psicològic per a les famílies de nounats ingressats a la UCIN, ja sigui per ser prematurs, haver patit asfíxia en el moment del part, haver nascut amb alguna malformació o qualsevol complicació o patologia durant els primers mesos de vida. Durant el 2018 han rebut suport psicològic de manera continuada un total de 73 famílies amb nadons ingressats a la UCIN, en la majoria dels casos, per ser prematurs o molt prematurs. La psicòloga acompanya els pares en totes les situacions que comporta la prematuritat: la incertesa de la supervivència, la preocupació per les possibles lesions o seqüeles en el seu desenvolupament o possibles intervencions quirúrgiques, entre d'altres. Moltes d’aquestes famílies també han participat en el grup de suport, que es fa un dia a la setmana conduït per la psicòloga, en el qual pares i mares de nadons ingressats comparteixen emocions, dubtes o, simplement, busquen comprensió. L'any passat també s'ha incorporat el treballador social a l’equip de Neonatologia de manera estable. Aquest fet permet detectar millor situacions familiars susceptibles d’atenció social. Durant el 2018 el treballador social ha atès 149 famílies, en la major part de casos pel risc associat a la prematuritat i a la situació d’ingrés prolongat (cal tenir present que a la UCIN els ingressos es poden allargar fins a 3 i 4 mesos). Dia Internacional del Nen Prematur Aquest diumenge, 17 de novembre, es va celebrar el Dia Internacional del Nen Prematur. L’Hospital Trueta va ser l’escenari dels actes de commemoració organitzats per l’Associació de Prematurs de Girona, en col·laboració amb el servei de Neonatologia de l’Hospital. Entre les activitats, es van fer tallers de maquillatge, una xocolatada i es van escoltar narracions de contes així com una xerrada de la neonatòloga Esther Jiménez. L’acte va acabar amb un concert a càrrec del grup L’Empordanet i amb un llançament de globus liles, el color que identifica la prematuritat.
|
Societat
|
Salut
|
Salut assegura que a cap nen "li ha faltat una UCI quan l'ha necessitat" malgrat el col·lapse al Trueta. Recorden que quan els pacients s'estabilitzen els traslladen amb ambulància a l'hospital que tenen més a prop de casa. La directora de l'Àrea d'Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), Cristina Nadal, ha assegurat que "a cap pacient li ha faltat una UCI pediàtrica quan l'ha necessitat" tot i que a alguns infants de les comarques gironines els han hagut de traslladar a Barcelona com a conseqüència de la falta de llits al Trueta. Tot i que admet que allò òptim és atendre el pacients a prop de casa, Nadal ha destacat que cap infant ha quedat desatès i li han trobat lloc a una altra UCI del país. Per a la directora d'atenció sanitària, aquest és un exemple de "prioritzar la funció i la bona resolució enfront a l'estructura". A més, ha ressaltat que quan els infants estan estabilitzats i poden passar a semicrítics o a planta, una ambulància del SEM els trasllada fins al seu hospital de referència.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Invertiran 4 MEUR en obres d'emergència als ports ebrencs arran dels desperfectes causats per la llevantada. Ports estudiarà amb el canal d'ones de la Universitat de la Corunya la reforma de la bocana de les Cases d'Alcanar. Ports de la Generalitat invertirà enguany uns 4 milions d'euros en obres d'emergència i millora a les tres instal·lacions portuàries de les Terres de l'Ebre més afectades pel temporal. Així, està previst destinar un total de 2,2 milions d'euros per al reforç del dic exterior, reparar els molls i estudiar un recreixement de l'espatller per evitar el salt de les ones a l'interior del port de l'Ampolla. En el cas de l'Ametlla de Mar, es planteja reforçar l'escullera exterior del dic. També s'assignaran entre 100.000 i 200.000 euros per a reparacions d'emergència a les Cases d'Alcanar. En aquest cas però, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat que treballaran en la reforma estructural de la bocana. Els 4 milions d'euros previstos als ports ebrencs s'inclouen dins la partida de 7 milions que la Generalitat destinarà a actuacions, d'emergència i millores als ports catalans afectats pel temporal. Així, abans dels tres esmentats, s'actuarà també als ports de Blanes, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Calvet però ha reconegut que la llevantada ha afectat especialment aquest cop les instal·lacions de la costa de l'Ebre: "no només va ser un dany físic a les infraestructures, sinó també va suposar un també un patiment dels pescadors, que durant dies van veure molt condicionada la seva activitat", ha apuntat, tot recordant que molts dels estris dels professionals van acabar fent cap al mar. D'una banda, ha precisat el conseller, s'ha actuat de forma "ràpida" per poder recuperar l'activitat als ports, netejant i recuperant material de les dàrsenes interiors. Però més enllà d'això, Calvet ha remarcat que, a partir de l'avaluació dels danys del temporal, caldrà fer front també a reparacions i actuacions de millora que permetin evitar afectacions futures en cas de nous temporals i que, en alguns coses, se sobreposen a projectes i actuacions ja previstes amb anterioritat. En aquest context se situen els 7 milions d'inversió a Catalunya, 4 dels quals a la costa ebrenca, a partir dels recursos que obté Ports i la reinversió en les seves infraestructures. Ports preveu que aquestes obres puguin començar en un mes. La partida més important a les Terres de l'Ebre correspon al port de l'Ampolla, amb 2,2 milions d'euros. Uns recursos que serviran per reforçar el dic posterior i valorar la possibilitat de recréixer l'espatller per evitar que les onades el sobrepassin durant els temporals. Un fenomen, ha recordat, que "ha posat en evidència la necessitat d'actuar al dic i al contradic i accelerar aquestes actuacions". Aquest dijous, una màquina encara treballava dragant el material que el temporal va deixar al fons del port i que posa en risc la navegació dels pesquers. Les batimetries i estudis tècnics hauran d'indicar si finalment es reforça el dic amb peces d'escullera o es recreix l'espatller. El projecte constructiu està en redacció per iniciar les obres entre finals de febrer i principis de març. A banda, les casetes dels pescador han patit filtracions d'aigua i danys estructurals. També hi ha hagut problemes en el subministrament elèctric i la pèrdua de torretes de serveis, que s'estan solucionant com a actuacions de caràcter menor. En el cas del port de l'Ametlla de Mar, la inversió prevista és d'1,6 milions d'euros. La llevantada va afectar particularment la part de l'escullera del dic de recer i el seu extrem, al costa de la bocana. S'han netejat les restes que l'onatge va deixar als molls i s'han fet batimetries del fons així com topometries per valorar la reposició de les peces d'escullera. L'estudi tècnic ha de determinar la solució de reparació més idònia. En aquest cas, també s'ha començat a redactar el projecte constructiu amb l'objectiu de començar les obres la darrera setmana de febrer o la primera de març. El port també ha patit danys menors en el subministrament elèctric que ja s'han reparat. Tot i que al port de les Cases d'Alcanar la dotació és menor, uns 200.000 euros per fer front a les tasques de reparació urgent i neteja, a mig termini la voluntat de la Generalitat passa per treballar en el projecte que permeti la seva reforma estructural per evitar que, de forma reiterada, quedi exposat als temporals de llevant com el de fa dos setmanes. Segons Ports, el temporal ha afectat la infraestructura a la part final del dic, al costat de la bocana, on s'ha desplaçat peces d'escullera de la part final del dic o morrot. Aquests dies s'ha netejat la infraestructura, afectada per les restes aportades pel mar als molls i s'han fet batimetries del fons marí i topometries per comprovar quantes peces d'escullera s'han de reposar. La previsió és que la primera setmana de març comenci una actuació d'emergència per reposar les peces d'escullera a la part afectada. Allargar o reorientar el dic de les Cases Aquestes mesures se superposen amb el projecte de canvi estructural per evitar que la dàrsena quedi exposada als temporals de llevants com el de fa dues setmanes. En un primer moment, ha explicat el conseller, caldrà concretar la solució d'enginyeria per allargar o orientar bé aquest dic de recer "perquè tingui la geometria adequada" i donar una solució definitiva als problemes de seguretat d'aquestes instal·lacions, que en els casos de llevantades obliga les embarcacions pesqueres a buscar refugi als ports propers de Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs. "Això no ho farem només amb projectes teòrics sinó amb canals d'experimentació, com el canal d'ones de la Universitat de la Corunya, amb maquetes que en permetran definir la llargada ai l'angle de modificació de la bocana", ha indicat. La idea és començar les simulacions a Galícia el pròxim mes d'abril. Calvet preveu que el projecte es comenci a definir aquest 2020 però dubta que les actuacions no es puguin iniciar, com a mínim, abans de l'any vinent.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Els Mossos denuncien penalment tres persones per l'agressió a dues noies lesbianes que es feien un petó a Arbeca. Els investigats han declarat aquest divendres a la comissaria de Lleida i els fets van tenir lloc el cap de setmana de Sant Joan en un bar de la població garriguenca. Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Fiscalia d'Odi i Discriminació, investiguen dos homes i una dona, veïns d'Arbeca (Garrigues), com a suposats autors de dos delictes lleus de lesions, amb l'agreujant del motiu de l'orientació sexual de les víctimes. Serien les tres persones que el cap de setmana de Sant Joan haurien agredit una parella de lesbianes que estava en una festa en un bar del municipi amb el seu fill i es van fer un petó. La policia ha presentat una denuncia penal per aquesta agressió que va provocar nombroses mostres de rebuig de diferents entitats del col·lectiu LGTBI i també de l'Ajuntament del municipi. Divendres passat, unes 200 persones es van concentrar a la població per donar suport a les noies, que també van fer acte de presència i van agrair el recolzament. Segons els mossos, la matinada del 25 de juny va tenir lloc l'agressió a la parella de lesbianes en un bar d'Arbeca on s'estava fent una festa. Segons les víctimes, un grup de persones les va increpar i posteriorment agredir, en veure que elles s'havien petonejat a la boca. Els mossos van rebre la denúncia dels fets, i de manera coordinada amb la Fiscalia d'Odi i Discriminació de Lleida, es va iniciar una investigació per tal de poder identificar els agressors. Les gestions realitzades han permès determinar la identitat de tres dels suposats agressors, veïns de mateix municipi. Aquest divendres han pres declaració ala comissaria de Lleida com a investigats per l'esmentada agressió.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Veïns d’una zona pròxima a la ‘rave’ il·legal de Mont-ral demanen mesures immediates per aturar la festa. Mig miler de persones s’agrupen en una finca privada des del 31 de desembre. Els veïns d’una zona pròxima a la pedrera abandonada al terme de Mont-ral (Alt Camp), escenari d’una ‘rave’ il·legal des del 31 de desembre, demanen mesures immediates per aturar la festa. Són tres famílies que viuen en masies aïllades i que tot i així senten la música provinent de la festa, que ha agrupat prop de mig miler de persones. Un dels veïns, Sergi Roig, ha explicat aquest dissabte que no veu el final de la festa i que “la música no s’atura” i això els impedeix dormir. “Potser és complicat moure la gent fora d’aquí però obligar-los a aturar la música crec que s’hauria de fer”, ha apuntat Roig, que ha assegurat que els veïns se senten indefensos i indignats. “Si no hi ha música, la gent es cansarà d’estar aquí”, ha defensat el veí afectat, que ha dit que els assistents a la ‘rave’ “no vénen a passar el dia a la muntanya, vénen per la música, la beguda i les drogues” i que “si no hi ha música, podran fer fora la gent i els veïns podran descansar”. Els Mossos d’Esquadra efectuen diversos controls a la zona des de divendres per restringir l’accés a la festa però, segons els veïns, molts dels assistents “se’ls escapen per vies secundàries” i hi arriben de totes maneres. Roig ha explicat que els veïns, que viuen dispersats per la zona, tenen por a les nits perquè no saben si els cotxes que passen es dirigeixen a la festa o a casa seva. A més, la música retrona a les cases i això els dificulta el son. Després de tres dies de festa, el resident a una de les masies de Mont-ral ha criticat que la decisió sigui “esperar que la gent es cansi i s’acabi la festa per si sola”. De fet, ho veu inviable i diu que no veu el final. “I si no s’acaba?”, es pregunta Roig, que ha dit que no veu als assistents “motivats per finalitzar” la celebració. Amb tot, els veïns afectats veuen “correcta” la funció dels Mossos d’Esquadra, que a més de limitar camins d’accés, també fan controls d’alcoholèmia i drogues a la gent que s’apropa a la zona. Malgrat tot, Roig ha explicat que va parlar amb unes persones que es dirigien a la festa en vehicle quan se suposa que els accessos estaven tancats pels agents. Segons el relat del veí, els assistents a la festa van explicar-li que la policia els havia aturat per fer el control d’alcoholèmia, els havien multat i que els havien deixat passar. “Entenc que no ho faran tots”, ha apuntat Roig, que ha negat que tingui cap contra els Mossos. Segons un dels afectats, “aquí, o deixa d’haver-hi música o això continuarà”. “Sí que hi haurà una acampada il·legal de gent bevent i drogant-se però els veïns podrem dormir tranquils”, ha afirmat Roig, que ha explicat que divendres, quan va començar la festa, no va poder arribar a casa normalment perquè hi havia camions travessats a la carretera que els privaven l’accés.
|
Societat
|
Policial
|
Emmanuel Guigon, nou director del Museu Picasso de Barcelona. Ha estat escollit entre tretze candidatures de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Rússia i Portugal. El Patronat de la Fundació Museu Picasso ha ratificat aquest dimecres que el nou director del museu sigui Emmanuel Guigon. Ha donat suport, així, a la proposta del president del Patronat i tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, a partir de la valoració de la comissió d’experts del procés de selecció. La comissió, formada per Brigitte Léal, Claude Picasso, Daniel Giralt-Miracle, Rosa Maria Malet, Lourdes Cirlot i Isabel Balliu, ha considerat que el perfil professional i la proposta tècnica de Guigon són les que millor s’ajusten als requeriments de les bases. La comissió, després d’estudiar tretze candidatures procedents de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Rússia i Portugal, ha destacat del perfil de Guigon el fet de ser un “reconegut expert en les avantguardes històriques i l’art europeu de postguerra i especialista en art català i espanyol modern i contemporani”. També ha considerat que aporta al projecte del Museu Picasso “un molt bon posicionament davant les institucions museístiques de primera línia europees i del món en general, i una molt bona connexió amb el món del col·leccionisme de l’art”. Emmanuel Guigon, nascut l’any 1959, té les nacionalitats francesa i suïssa. És doctor en història de l’art contemporani per la Universitat de la Sorbona (França), i és especialista en avantguardes històriques i art europeu de postguerra. Actualment és director delegat responsable dels museus de la ciutat francesa de Besançon. Ha estat conservador en cap del Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg (França), així com de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
El ple del Parlament de la setmana que ve validarà el decret llei sobre les retribucions als funcionaris. El síndic de greuges presentarà l’informe sobre la reacció penal a l’1-O i l’aplicació del 155. El Ple farà la setmana que ve el debat i votació per validar el decret sobre l’increment retributiu per al 2018 i el règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal aplicable al personal del sector públic. El ple començarà dimecres que ve amb la sessió de control i s'allargarà fins divendres. També se celebraran els debats a la totalitat dels projectes de llei de creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de contractes de serveis a les persones. Així mateix, el síndic de greuges, Rafael Ribó, presentarà al ple l'informe sobre la reacció penal a l'1-O i l'aplicació del 155. Altres punts de l'ordre dia aprovat aquest dimarts a la Junta de Portaveus són les proposicions de llei de protecció integral dels alertadors en l’àmbit competencial de la Generalitat, conjunta de JxCat, ERC, el PSC-Units, CatECP i la CUP, i de lluita contra la corrupció i protecció dels denunciats, de Cs. L’ordre del dia inclou així mateix la proposta de Cs de crear una comissió d’estudi de les polítiques per al millorament de la qualitat de vida de la gent gran; les interpel·lacions que presentin els grups, i nou mocions, sobre: les infraestructures que són competència de la Generalitat (PSC-Units); la igualtat d’oportunitats en el temps educatiu (PSC-Units); les infraestructures i el transport públic (CatECP); les polítiques de seguretat relatives al dret de la propietat privada (PPC); l’acció exterior i la transparència (Cs); l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (ERC); els plans exteriors d’emergència de les centrals nuclears (ERC); la seguretat viària (JxCat), i la garantia de l’exercici dels drets fonamentals a l’espai públic (Cs). També és previst que inclogui el debat i la votació del pressupost del Parlament per al 2019 si abans l’aprova la Mesa Ampliada.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:L'Hospital de Sant Pau de Barcelona organitza una jornada pionera a l'estat espanyol sobre la maternitat. Més de 600 persones participen a l'Entre Mares', que engloba tallers i xerrades des de la vessant professional, social i personal sobre aquesta experiència vital. Dues de cada tres dones afirmen que tenir un fill ha estat "l'experència més transcedent" de la seva vida i, amb aquesta premissa, però també vista la necessitat de tractar de manera transversal aquest tema s'ha organitzat aquest dissabte la jornada participativa 'Entre Mares'. El Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, amb la col·laboració de la Unitat de Neonatologia i el suport de la Fundació Puigvert, ha organitzat tot un seguit d'activitats en una iniciativa pionera a l'estat espanyol. Els diferents punts de vista sobre la maternitat, des de la vessant professional, social i personal i el fet d'aprofundir en temes com la fertilitat, la gestació, el postpart, els vincles afectius i la neonatologia, han centrat la jornada, que ha constat de tallers, xerrades i col·loquis. Més de 600 persones han participant en la jornada, que ha comptat entre els seus al·licients amb un espai en què es simulava l'experiència de ser un nadó prematur, amb tots els estímuls sensorials que percep quan ingressa i és atès a la Unitat de Neonats. Un de cada deu infants que neixen són prematurs, però poques vegades s'explica amb detall el trasbals que els suposa quan arriben al món abans d'hora. Estrella Valle, infermera a l'UCI neonats de l'Hospital de Sant Pau, explica que s'ha intentat reproduir en aquest espai tots els estímuls, agradables i no tant agradables, que els arriben a aquests infants per la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i el gust. En un petit habitacle, tapen els ulls al visitant i el tomben a terra. "Nota que algú els toca, o bé s'enduen un ensurt quan de sobte se sent un soroll. En aquesta etapa, els nadons estan molt més sensibles perquè les seves connexions neuronals no estan desenvolupades del tot" comenta. En un altre racó, i amb unes ulleres de realitat virtual, el visitant té una perspectiva de 360 graus sobre com és estar dins una incubadora. Inclòs en el bloc temàtic d''Obstetrícia' s'ha parlat de l'impacte en la família quan arriba un nadó amb dificultats, com crear un entorn saludable durant l'ingrés hospitalari d'un nadó o del dol perinatal. A més, s'ha parlat de la "separació zero" entre mare i fill, procurant el contacte 'pell amb pell' el màxim de temps possible després que el nadó arriba a món. I és que si una paraula defineix la jornada i la tendència cap a on va el món de la maternitat, és la del "vincle", tal com assegura Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau. En declaracions a l'ACN, Llurba ha assenyalat que el fet novedós de la jornada és que "els protagonistes són els pares i mares". "Perquè ens donin ells lliçons i enriquir-nos i donar una millor resposta si la requereixen", ha explicat. La doctora també ha destacat el marc incomparable d'un recinte com l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, joia arquitectònica obra Domènech i Montaner i que ha obert les portes de les seves naus modernistes i els seus jardins als participants d''Entre Mares', per tal que poguessin entrar i sortir amb llibertat, adaptant-se al ritme i a la paciència dels més petits. Ponents donant una xerrada mentre alletaven el seu nadó, pares amb la motxilla i jugant amb el seu bebè mentre escoltava la ponència o desenes de cotxes amuntegats en una de les sales de conferència han estat alguns dels elements que ja han demostrat que aquesta jornada era ben diferent. 'Entre Mares' també ha dedicat part del programa al tema de la 'fertilitat' davant l'imparable augment de l'edat en què la dona té el seu primer fill. Aprofitant l'esdeveniment, els organitzadors també han volgut recaptar fons per a l'estudi Profamily, enfocat a millorar la preparació psicològica per afrontar l'arribada d'un nou membre a la família, mitjançant tècniques de mindfulness, canvis en l'estil de vida i canvis en el moment del naixement i del puerperi. Tot plegat, per afavorir al màxim el vincle amb el nadó i millorar el desenvolupament psiconeurològic dels nounats. Referent en 'Haptonomia' o la ciència del "sentiment i la vida afectiva" Una de les conferències destacades de la jornada és la que ha ofert la francesa Catherine Dolto, metgessa i haptopsicoterapeuta. És un referent cultural i psicosocial a França en temes d'infància, i ferma defensora de l''haptonomia', o ciència del sentiment i de la vida afectiva. Considera, entre d'altres, que el desenvolupament emocional d'un individu ve marcat també per les relacions afectives de les persones que l'envolten, des de la seva pròpia concepció fins a la seva mort. Ha indicat a l'ACN que aquesta disciplina es coneix i s'investiga des de fa més de 60 anys. "No m'agrada parlar d'emocions, sinó de sentiments; i el nadó desenvolupa aquests sentiments ja des de la tercera setmana de vida", assegura. Dolto també és coneguda per obrir debat sobre el tema de l'avortament, subratllat que la criatura també ha de tenir garanties, quan neix, a tenir una vida plena i sense carències. Dolto ha treballat amb mares que, després d'un embaràs que s'ha interromput de manera voluntària o involuntària, han tornat a quedar en estat, amb el risc que el sentiment de "càrrega" o "culpa" afectés el nou nadó. Un acompanyament i suport facilita, segons la metgessa, aquest procés. De fet, en la xerrada 'Seguretat afectiva, emocions i desenvolupament de la identitat: l'inici d'una nova vida', ha compartit la feina duta a terme en dècades de carrera.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Tres de cada deu contractes signats el 2018 van ser d'una setmana o menys. CCOO denuncia que el mercat laboral és "cada cop més precari i amb menys valor afegit". Tres de cada deu contractes de feina signats durant el 2018 van ser d'una setmana o menys, segons ha denunciat aquest dijous el sindicat CCOO en un comunicat. Si bé va augmentar l'ocupació en un 2,2% i el nombre de contractes en un 4,5%, també va pujar la temporalitat i la parcialitat, especialment en el sector serveis i entre els joves. De fet, un 43% dels contractes temporals van ser per persones d'entre 16 i 29 anys. Segons l'informe de CCOO, els contractes de menys d'un mes van passar del 41,3% el 2017 al 43,4% l'any passat. D'aquests, el 78,5% tenien una durada inferior o igual a set dies. Precisament, els contractes de molt curta durada són el 34% del total de temporals i prop del 30% del global de contractes, incloent els temporals i indefinits. Segons CCOO, les dades de contractació laboral a Catalunya el 2018 demostra que el mercat de treball "cada cop és més precari i amb menys valor afegit". Per sectors, a la indústria durant l'any passat es van signar 131.768 contractes d'una setmana o menys, mentre que a serveis la xifra va arribar fins als 837.495. A més a més, 1 de cada 3 contractes de molt curta durada és, també, a temps parcial. El sindicat atribueix a les ETT el creixement de contractes temporals i parcials. De fet, aquest tipus d'empreses de contractació van formalitzar 735.751 contractes de feina l'any passat, la meitat dels quals van tenir una durada inferior a la setmana.
|
Economia
|
Treball
|
Juanjo Giménez, director de ‘Timecode’: “Per un curt és complicadíssim arribar fins aquí”. El treball del realitzador ha estat nominat a l'Oscar com a curtmetratge de ficció. “Quan hem vist el nom a la pantalla hi ha hagut una explosió sensacional”, confessa Juanjo Giménez, director del curtmetratge ‘Timecode’ nominat aquest dimarts a l’Oscar en la seva categoria. El realitzador i professor a l’Escola de Cinema de Reus, que ha seguit l’anunci de les nominacions al costat del seu equip, amics i familiars en un bar de Gràcia, constata la dificultat d’arribar “fins aquí” amb un curtmetratge. “Són molts els talls que implica una nominació com aquesta, és complicadíssim”, subratlla. Però en aquest punt Giménez ja no descarta obtenir “l’estatueta” en la cerimònia dels Oscar, aquest dijous. Seria, diu, “la cirereta”, per bé que la nominació ja dóna visibilitat i “obre l’accés” als circuits comercials. En tot cas, el director es congratula “si la nominació ajuda” a fer que creixi a Catalunya l’interès per un gènere cinematogràfic “que no és fàcil de treure del circuit especialitzat”.
|
Cultura
|
Cinema
|
El Síndic de Greuges intervé d'ofici i visita els assentaments de temporers al Segrià. Considera que la Generalitat i la Diputació de Lleida haurien d'assumir part de la responsabilitat de la precarietat en la qual es troben les persones que hi viuen. El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, té oberta una actuació d'ofici per investigar la situació dels assentaments de temporers situats al Segrià denunciada recentment a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Amb motiu de la investigació, Ribó s'ha desplaçat aquest dilluns a Lleida i ha visitat tres assentaments irregulars de temporers a la comarca de Segrià. Amb la visita, el Síndic ha pogut corroborar que les condicions en què es troben les persones que viuen als assentaments són ''extremadament precàries'' en matèria de seguretat, salubritat i higiene. Segons Ribó, l'Administració de la Generalitat i la Diputació de Lleida haurien d'assumir part de la responsabilitat d'aquesta situació, ''que no pot recaure únicament en les autoritats locals''. Tant pel que fa a la higiene i a la salubritat com a les mesures de seguretat, el Síndic denuncia que els assentaments comporten una greu vulneració de drets humans i contrasten amb les instal·lacions que s'han habilitat per als temporers que treballen amb un contracte tancat al país d'origen i gestionades per Unió de Pagesos. El Síndic ha avançat que es tracta d'una problemàtica ''transversal'' i que l'Administració de la Generalitat i la Diputació de Lleida, amb les quals contactarà, haurien d'assumir part de la responsabilitat, que ''no pot caure únicament en les autoritats locals''. El Síndic també ja s'havia adreçat a la Inspecció de Treball de Catalunya per conèixer si ha rebut denúncies amb la relació a l'obligació d'algunes de les empreses vinculades a la recollida de la fruita de facilitar allotjament als treballadors temporers. Per dur a terme la investigació, la institució també s'ha adreçat al Consell Comarcal del Segrià. En concret, li ha demanat informació sobre les accions que s'han posat en marxa en aquesta campanya, en el marc dels projectes d'intervenció directa a temporers que viuen en assentaments que ha estat duent a terme el Consell Comarcal des de fa uns quants anys. També li ha demanat per les intervencions dutes a terme pels serveis socials bàsics amb relació a aquestes persones.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Més de 800 persones es formen al centre 4D Health d'Igualada durant el curs 2015-2016. Institucions com el Campus Universitari d'Igualada, la Creu Roja, la Universitat de Lleida o la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna-Ramon Llull han estat les principals usuàries. Un total de 826 estudiants i professionals de diversos àmbits han passat durant el curs 2015-2016 pel centre d'innovació per la salut 4D Health d'Igualada per formar-se a l'hospital simulat. Durant aquest curs, s’han impartit cursos per a estudiants d’Infermeria, Auxiliar d’Infermeria, cuidadors no professionals, formació per a formadors, tècnics de farmàcia, fisioteràpia o atenció a persones en situació de dependència, entre d’altres disciplines i cursos puntuals. La Universitat de Lleida, el Campus Universitari d’Igualada, la facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna-Ramon Llull, la Creu Roja, l’Institut Milà i Fontanals, el Campus Motor o la farmacèutica alemanya Grünenthal han estat les principals institucions usuàries que han realitzat formacions i investigacions al centre amb la simulació com a eina principal. També s’han format al 4D Health professionals en actiu del Consorci Sanitari de l’Anoia, els Bombers de la Generalitat, membres de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica o del Consorci Sociosanitari d’Igualada. Pel que fa a les empreses, la farmacèutica alemanya Grünenthal ha disposat del centre 4D Health en dues ocasions durant aquest curs per realitzar proves d’usabilitat centrades en el procés per un aparell dispensador d’analgèsic controlat pel pacient. Així mateix, el 4D Health ha participat enguany en el simulacre d'un accident d'autobús juntament amb els Bombers de la Generalitat, els Mossos d'Esquadra, la Policia Local i membres del Sistema d'Emergències Mèdiques al Campus Motor de Castellolí. L’Hospital simulat 4D Health es troba situat a l’edifici de l’antic hospital d’Igualada i té per objectiu augmentar la seguretat dels pacients i reduir els errors en salut a través de la formació i entrenament dels professionals en un escenari gairebé real. El centre es va inaugurar el març de 2015 amb un cost d'1'5 MEUR i es va finançar gràcies a una subvenció d'un fons europeu FEDER d'innovació. El 4D Health està adscrit al Consorci Sociosanitari d'Igualada, rep el suport de l’Ajuntament d’Igualada i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i hi col·laboren empreses punteres com la farmacèutica Grífols.
|
Societat
|
Salut
|
El nou conseller de Justícia diu que treballarà perquè la transició nacional es faci amb seguretat jurídica. L'exconseller Gordó anima Carles Mundó a aprofitar la feina feta fins ara i fa un balanç positiu de la seva gestió. El nou conseller de Justícia, Carles Mundó, ha assegurat aquest dijous, durant l'acte de traspàs de cartera amb l'exconseller Germà Gordó, que el Govern i el seu departament en concret treballarà per fer que la denominada transició nacional es faci amb seguretat jurídica. L'acte protocol·lari i de cortesia ha estat breu i Gordó ha instat Mundó a aprofitar la feina feta per ell i els seus predecessors. A més, Gordó ha fet un balanç positiu dels seus tres anys de legislatura perquè tots els operadors jurídics estan satisfets amb la gestió del departament.
|
Política
|
Govern
|
El ple de Barcelona reprova Felip VI i "aposta per l'abolició" de la monarquia. Els regidors del Ciutadans abandonen el plenari en el moment en què s'ha llegit la declaració institucional proposada per la CUP. El plenari de l'Ajuntament de Barcelona ha acordat aquest divendres una declaració institucional que reprova Felip VI i que "aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia". La declaració institucional proposada per la CUP ha tirat endavant amb el suport dels grups municipals de BComú, PDeCAT, ERC i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé. En el moment en què la regidora de la CUP Maria Rovira ha llegit la declaració institucional, els regidors de Ciutadans han abandonat el ple. El text "rebutja i condemna el posicionament del rei Felip VI", la seva "intervenció en el conflicte català" i "justificació de la violència exercida pels cossos policials" l'1-O. A més, també reprova els "actes repressius contra la ciutadania" i l'"amenaça de la il·legalització de partits polítics catalans" i la "violència exercida contra els drets fonamentals". El ple exigeix la llibertat dels líders independentistes empresonats El plenari també ha acordat una declaració institucional que exigeix la "llibertat immediata" dels líders independentistes empresonats i la "fi de la judicialització del conflicte polític". Proposat pel PDeCAT, el text, llegit pel regidor del PDeCAT Jaume Ciurana, també demana "garanties jurídiques" per als líders independentistes que estan a l'estranger, els membres dels CDR "acusats injustament de terrorisme" i el cantant Valtonyc. A més, reclama "celebrar un referèndum d'autodeterminació que permeti als catalans decidir lliurement el seu futur". El ple "condemna" els "abusos" contra els cònsols honoraris a Barcelona Després del cessament del cònsol honorari de Grècia a Barcelona, el plenari ha acordat una declaració institucional proposada per ERC que "condemna el responsable d'aquests abusos envers del cos consular de la ciutat" i "rebutja" la "coartació de la llibertat d'expressió i manifestació". El PP destaca el paper "vertebrador" de la monarquia Després que els regidors de Ciutadans abandonessin el ple en considerar que no és "competent" per fer aquestes declaracions institucionals, el regidor del PP Jorge Fernández ha apuntat que el seu grup municipal ha volgut ser-hi present per "donar veu a aquells que defensen la llei i l'estat de dret". Fernández ha remarcat que en la democràcia espanyola "ningú és perseguit per les seves idees" i ha subratllat el paper "vertebrador" de la monarquia, que ha considerat un "símbol de la unitat d'Espanya". A més, ha lamentat que les declaracions hagin tirat endavant "amb el vot de l'alcaldessa". Per la seva banda, la regidora del PSC Carmen Andrés ha dit que, malgrat que no han subscrit cap de les declaracions institucionals, els regidors del PSC han estat presents al ple mentre es llegien les declaracions per "respecte".
|
Política
|
Política municipal
|
La dona de Forn assegura que l'exconseller no vol cap homenatge ''però agraeix l'espontaneïtat de la gent''. Laura Masvidal creu que tornaria a ser conseller perquè va ser ''un honor agafar la responsabilitat''. En una entrevista a RAC1, la dona de Quim Forn, Laura Masvidal, ha explicat que l'exconseller no vol cap homenatge al voltant del 17-A però que ''agraeix l'espontaneïtat de la gent''. Masvidal ha destacat que Forn creu que l'homenatge ha de ser per a les víctimes però també per als cossos de seguretat, els serveis d'emergència i la resposta de la gent. Segons Masvidal, la commemoració dels atemptats han fet aflorar ''el sentit del presidi'' a Forn, que posa en qüestió ''què hi faig aquí dins'' si fa un any va liderar la resposta de la societat defensant uns valors de rebuig a la violència. Tot i la situació, Masvidal creu que Forn tornaria a ser conseller perquè va ser ''un honor agafar la responsabilitat.'' La dona de Forn entén que el major Trapero hagi demanat no ser homenatjat per poder separar qualsevol reivindicació política de cara al judici ''duríssim'' que afronta després d'un any ''molt injust''. De cara al judici de Forn, Masvidal ha explicat que demanaran que se'l puguin preparar ''en condicions, que és en llibertat''. La dona de Forn ha explicat que se'ls ha permès un ordinador per poder llegir la causa, però considera que l'única manera de preparar-se bé el judici és fora de la presó. En aquest sentit, destaca que el trasllat de presó va ser molt dur, com ho són també els que s'han de fer per anar a declarar. Així, per Masvidal, no es pot afrontar un judici si el pres es lleva a les 5, i pràcticament sense esmorzar se'l tanca en un calabós a l'espera de la declaració. Per Masvidal, l'acostament a presons catalanes ha evitat els desplaçaments a Madrid i altres avantatges com que els set homes estiguin junts al mateix centre, però denuncia que el règim penitenciari és ''estricte'' a tot arreu. Per Masvidal, el debat no s'ha de ser el règim penitenciari sinó el règim polític. Masvidal ha confirmat que divendres anirà a l'acte que organitza l'ANC i Òmnium a Lledoners perquè considera que és una ''vergonya'' que els representants estiguin presos.
|
Societat
|
Judicial
|
S’enfronta a 4,5 anys de presó per abordar dos homes i robar-los rellotges de luxe a la Costa Daurada. La dona va fer proposicions de caire sexual a una de les víctimes. La fiscalia sol·licita una pena de quatre anys i mig de presó per Loredana D., una dona acusada d’assaltar dos homes a la Costa Daurada per robar-los rellotges de luxe. Segons relata l’escrit d’acusació, els fets es van produir el 12 de març del 2016, amb tot just una hora de diferència. El primer cas es va registrar a Salou, cap a les 12:30 hores, quan l’acusada es va apropar a un home que caminava pel carrer de Barbastre i, després de col·locar-li alguna mena d’objecte a l’esquena, va cridar-li l’atenció fent-li una sèrie de preguntes. De sobte, la dona va començar a estirar del canell esquerre de l’home, on hi duia un rellotge de luxe, fent força fins i tot cap al seu propi ventre fins que se’n va apoderar. Ràpidament, va fugir amb un vehicle on l’esperaven altres persones que no han pogut ser identificades. Una hora més tard, la dona va abordar un home que circulava en bicicleta pel passeig Miramar de Cambrils (Baix Camp). Segons la fiscalia, va cridar-li l’atenció amb preguntes fins que el va agafar del braç i va col·locar-li la mà al seu pit, proposant-li que li fes tocaments a les parts íntimes. Amb aquesta maniobra, l’acusada va aconseguir prendre-li violentament el rellotge que duia, malgrat que l’home intentava desfer-se’n i fugir amb la bicicleta. Segons la fiscalia, els fets constitueixen dos delictes de robatori amb violència i intimidació pels quals sol·licita una pena de dos anys i tres mesos de presó per cadascun. A més, en concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic sol·licita que la dona pagui a les víctimes 2.700 euros i 5.800 euros, respectivament, pel valor dels rellotges -tots dos de la marca Rolex-. La fiscalia ha sol·licitat que es dicti una ordre de detenció internacional de l’acusada, que és originària de Romania. El judici se celebrarà als jutjats penals de Tarragona.
|
Societat
|
Judicial
|
Catalunya suma 1.215 nous casos confirmats per PCR i 4 morts amb risc de rebrot a la baixa. La velocitat de contagi (Rt) puja lleugerament a 0,98 i disminueixen els ingressats als hospitals i ara són 695 (-25). Catalunya ha sumat 1.215 nous casos de covid-19 confirmats per PCR, elevant la xifra total als 120.324, segons l'últim balanç del Departament de Salut. Són 331 positius més que els reportats fa 24 hores (884). La xifra de casos amb totes les proves és de 143.620 (1.324 més en les últimes hores). Des de l'inici de la pandèmia, han mort 13.137 persones per coronavirus, 4 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals baixen en 25 persones i són ara 695. D'aquests, 126 estan a l'UCI, un menys que fa 24 hores. El risc de rebrot torna a baixar uns tres punts, de 178,67 a 175,86. La velocitat de propagació continua amb lleugera tendència a l'alça i s'acosta a la barrera de l'1, passant de 0,97 a 0,98.
|
Societat
|
Salut
|
La Bisbal organitza un concurs de 'bookface' per celebrar el Sant Jordi de forma virtual. L'Ajuntament programa concerts de Mazoni i Miquel Abras a través de les xarxes durant la diada. L'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà ha organitzat un concurs de 'bookface' per celebrar la diada de Sant Jordi. Es tracta d'una pràctica en què la gent ha d'encaixar la imatge de la portada d'un llibre en una escena que ells mateixos recreïn. Els que vulguin participar-hi poden fer-ho a través de les xarxes socials i ha de ser abans del dijous. El mateix 23 d'abril el jurat decidirà tres fotografies que més els hagin agradat. Els afortunats guanyaran un val de 60 euros per bescanviar en llibreries del propi municipi. Per altra banda, el govern local ha organitzat un conjunt d'activitats durant la diada en què destaca un concert a les dotze del migdia de Miquel Abras i un altre a les set del vespre de Mazoni. La Bisbal d'Empordà es prepara per celebrar la primera diada de Sant Jordi virtual, a causa de la pandèmia que obliga a mantenir tancades llibreries i floristeries. Per aquest motiu, l'Ajuntament de la Bisbal ha organitzat un concurs de 'bookface' per mantenir la presència dels llibres d'una forma innovadora. El 'bookface' es tracta d'un tipus de fotografia en què s'ha d'encaixar la portada d'un llibre en una escena real. D'aquesta manera, una persona ha de posar-se en la mateixa postura que estigui la persona de la portada d'un llibre i encaixar la cara del llibre a sobre la seva. Aquells muntatges més originals aconseguiran un val de 60 euros per gastar-se en llibres però dins de les llibreries que hi hagi a al Bisbal d'Empordà. Els que vulguin participar en aquest concurs hauran de penjar els seus muntatges a les xarxes socials abans del mateix dijous 23 d'abril, ja que a partir de les dues del migdia s'anunciaran els tres guanyadors. Activitats des de primera hora del matí L'anunci dels guanyadors del concurs de 'bookface' és tan sols un dels molts actes que l'Ajuntament ha programat per aquesta diada de Sant Jordi. A les nou del matí, es farà públic el nom de l'obra guanyadora del Premi Empordà de Novel·la 2020. Aquest any s'hi han presentat una trentena de persones. Una hora més tard, el consistori publicarà un vídeo a les xarxes socials en què s'explica un conte de Sant Jordi recreat amb ombres xineses. Aquest muntatge ha estat elaborat per les educadores de l'escola infantil el Tren petit. A les onze s'anunciaran els guanyadors dels Jocs Florals escolars, amb un vídeo dels guanyadors recitant les seves obres. A partir de les dotze del migdia es farà un concert d'animació infantil a càrrec d'Albert Such que s'ajuntarà amb un vermut musical, en què Miquel Abras farà un concert virtual. A les dues es farà públic els guanyadors del concurs de 'bookface' i a les tres penjaran un vídeo amb les imatges de la diada de Sant Jordi del 1992, 1993, 1994 i 1995. Una visita virtual al castell i un concert de Mazoni A la tarda, s'ha organitzat una visita virtual al Castell Palau de la Bisbal amb Carles Pongiluppi com a guia i la participació de Turismon. La ruta es farà a través de Zoom i cal una inscripció prèvia a turisme@labisbal.cat. A partir de les cinc de la tarda hi haurà una exposició virtual amb 34 peces de l'Escola d'Arts Plàstiques i a les sis hi haurà concerts de Jordi Serradell i una hora més tard Mazoni tancarà la programació musical.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Aliança per evitar que el conreu del fesol de l'ull ros desaparegui de l'Empordà. Cinc productors i les administracions públiques impulsen un grup de recuperació d'aquest llegum típic de la zona. El fesol de l'ull ros és una varietat típica de l'Empordà molt apreciada gastronòmicament. El seu conreu, però, s'està perdent. Per evitar que la situació vagi a més i acabi desapareixent, cinc productors de la zona s'han aliat amb les administracions per potenciar el conreu i el consum d'aquesta varietat tradicional de fesol. Amb aquest finalitat, han creat el grup de recuperació del fesol de l'ull gros. A més, també han elaborat un vídeo on quatre productors expliquen la història d'aquest llegum típic de la zona. El projecte compta amb la implicació de la xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà, l'Ajuntament de Figueres, l'IRTA, l'Escola Agrària de Monells i la Fundació Institut Català de la Cuina. Evitar que el conreu del fesol de l'ull ros es perdi és l'objectiu del grup de recuperació d'aquest llegum. La iniciativa està liderada per cinc productors de la zona, juntament amb la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà, i compta amb la col·laboració l'Ajuntament de Figueres i l'assessorament de l'IRTA Mas Badia, l'Escola Agrària de Monells i la Fundació Institut Català de la Cuina. Aquesta iniciativa público-privada busca evitar la desaparició d'aquest llegum típic de l'Empordà i convertir-lo en un actiu per potenciar el desenvolupament del territori i el sector primari. Per aconseguir-ho, també s'ha fet un vídeo amb la història de quatre productors de l'Empordà que expliquen el fesol de l'ull ros. La directora dels serveis territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Elisenda Guillaumes, ha destacat que no es pot deixar perdre aquest llegum tradicional "d'alt valor gastronòmic". "Hem de preservar la biodiversitat de cultius", ha remarcat. Per la seva banda, el president del consell comarcal, Joan Català, ha destacat que volen fer costat a les empreses agroalimentàries de la comarca, perquè són "el vertebrador del paisatge, són un element molt important per mantenir el paisatge de l'Empordà. L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha reivindicat la "qualitat, proximitat i diferenciació de l'oferta generalista" que ofereix aquest fesol. També ha intervingut a la presentació el xef del Casamar, Quim Casellas (una estrella Michelin), que ha subratllat que productes com el fesol de l'ull ros fan que la cuina de l'Empordà "encara sigui més autèntica i original".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La CUP condicionarà els pactes a Barcelona a "avançar en el procés desobedient". Anna Saliente critica ERC per les "renúncies" en autodeterminació i els Comuns per l'acostament amb el PSC. La CUP-Capgirem Barcelona vol condicionar el seu suport a la governabilitat del consistori resultant de les eleccions del 26-M a l'exerici de l'autodeterminació i a "avançar en el procés desobedient" iniciat l'1-O. En una roda de premsa a l'ACN, la cap de llista de la formació anticapitalista, Anna Saliente, ha carregat contra Barcelona en Comú i Esquerra, precisaent els dos únics partits amb els quals ha obert la porta a pactar. Saliente ha criticat les "renúncies" d'ERC en les negociacions per permetre a Miquel Iceta esdevenir president del Senat: "Al principi es condicionaven les coses a l'autodeterminació. Després a l'alliberament dels presos. I ara estem per gestos simbòlics". Saliente també ha retret als Comuns l'acostament amb el PSC, i que aquest es presenti com un "pacte progressista". Saliente ha posat els Socialistes al centre de les crítiques dirigides a ERC i els Comuns, i ha assegurat que "no es pot fer cap concessió al partit del règim, al partit del 155". La número u de la CUP ha criticat que es presenti la recent victòria del PSOE a les eleccions generals com "la salvació del feixisme". Saliente s'ha mostrat "preocupada" pel que veu com un acostament entre el partit liderat per l'alcaldessa Ada Colau i els Socialistes: "Ens preocupa l'acostament i ens preocupa que a això li diguin pacte progressista, perquè no sé quin pacte progressista es pot fer amb el PSC. Ens preocupa perquè demostra que hi ha la intenció de perpetuar un determinat model de ciutat". Saliente ha volgut marcar distàncies amb la formació republicana, liderada per Ernest Maragall: "Qualsevol cosa que nosaltres fem anirà encaminada a nous processos desobedients per tal d'exercir el dret a l'autodeterminació i a una estratègia conjunta entre l'independentisme de base i els partits institucionals". La cap de llista de la CUP també ha avisat que no comptin amb la formació anticapitalista si l'autodeterminació es posa al servei d'"estratègies electoralistes encaminades a fer un pacte autonomista". Saliente també ha matisat la possible entrada de la CUP en un govern de coalició, la qual Colau va qualificar de "bona notícia". "Quan diem que serem la clau de la governabilitat no ens referim només a pactes", ha explicat, afegint que hi ha "moltes altres formes de fer avançar el programa polític i condicionar la governabilitat del consistori". Saliente ha deixat clar una vegada més que la CUP no donarà cap "xec en blanc", però opta per no parlar encara de "línies vermelles" fins que no se celebrin els comicis del 26 de maig i la formació hagi pogut analitzar "col·lectivament" els resultats. Sigui quin sigui l'escenari postelectoral, Saliente ha remarcat una de les línies mestres del programa de la formació anticapitalista: "revertir el model de la 'Marca Barcelona'". Això, assegura, passa per fer polítiques que "confrontin l'interès privat per fer front a la situació d'emergència" a la ciutat.
|
Política
|
Partits
|
Els comuns reclamen a Bargalló un pla de xoc contra la desigualtat educativa arran de la pandèmia. CatECP vol que el conseller comparegui al Parlament i alcaldes i regidors de la formació li demanen una reunió. Els comuns demanen al conseller d'Educació, Josep Bargalló, mesures contra la desigualtat educativa, "agreujada" des de l'inici de la covid-19. D'una banda, alcaldes i regidors de la formació lamenten que "els circuits d'informació, la coordinació i les responsabilitats no han estat sempre les que corresponien" i adverteixen que això ha provocat "malestar" en diversos municipis. Per tot plegat reclamen una reunió on millorar la coordinació entre institucions. Entre les qüestions que posen damunt la taula hi ha la reducció de la bretxa digital o ajuts per una oferta educativa i de lleure als més vulnerables durant l'estiu. D'altra banda, CatECP ha demanat la compareixença al Parlament de Bargalló perquè expliqui "els plans" del Departament. Els comuns adverteixen que el pla d'acció de centres educatius en línia "no està arribant a la totalitat de l'alumnat que ho necessita" i que els equips "no han arribat a la majoria de domicilis". A banda, volen que les dotacions "continuïn a disposició de l'alumnat, en previsió de possibles noves fases de confinament el pròxim curs". Batlles i regidors comuns també pregunten si hi ha mesures previstes per a facilitar la conciliació laboral i familiar i informació sobre la reobertura dels centres el curs 2020-2021.
|
Política
|
Política municipal
|
Trilla assegura que hauria ajudat una desescalada "una mica més lenta". Constata la tendència a "frenar" els contagis però diu que cal esperar uns dies. El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha reconegut que hauria estat millor una desescalada "una mica més lenta". En declaracions a RAC1, ha afirmat que això, sumat a un compliment estricte de les mesures de seguretat per part de tothom, hauria ajudat a "anar millor". "Ens hagués agradat que hi hagués hagut una mica més de temps amb la desescalada" ha respost en ser pregunta pel fet que Barcelona i Lleida van estar un dia en fase 3. D'altra banda, ha constatat la tendència a "frenar" els contagis però ha instat a esperar uns dies. El doctor també ha avalat que Salut pugui prendre alguna mesura per evitar que grups es reuneixin al carrer durant la nit perquè pot "ajudar a controlar" el virus. Trilla ha explicat que quan abans s'obre la mobilitat i es reprenen els contactes, sempre que no es facin totes les coses bé, "és més fàcil que hi hagi contagis i per tant és possible que el virus tingui major facilitat per poder-se encomanar". Tot i això, ha reconegut que no es podia mantenir el confinament total molt més temps i que era "necessari fer determinada obertura". "Que s'hagués pogut fer més lenta? Millor. Sembla que la decisió va ser fem-ho més ràpidament i això és el que tenim sobre la taula", ha valorat. Pel que fa a la situació actual, ha afirmat que hi ha una "calma tensa" i que a Barcelona hi ha bones notícies segons les dades de casos dels darrers dies però ha insistit que aquestes són encara "provisionals". Trilla ha afirmat que l'experiència de la pandèmia els ha fet aprendre que els números "són sempre difícils" i que hi poden haver retards en la notificació o actualitzacions. Per això, ha fet una crida a la "prudència", tot i que les dades apunten que el número de casos "no ha anat específicament a l'alça". Per això, ha instat a esperar a finals de setmana per acabar de veure la tendència. El doctor creu que si aquesta tendència es confirma seran el resultat no només de les mesures decretades aquest cap de setmana sinó de certes actituds de la gent que van aturar els moviments abans que es decretessin les mesures. Pel que fa a les mesures del cap de setmana, creu que els resultats es consolidaran en el termini d'una setmana. "Aquest cap de setmana serà el moment de començar a avaluar si les mesures decretades tenen un efecte", ha apuntat. D'altra banda, ha vist amb bons ulls que el Departament de Salut pugui prendre algun tipus de mesura per evitar que grups es reuneixin al carrer durant la nit, tal i com ha dit el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Trilla ha valorat que si Salut ha vist un patró de contagi en aquestes situacions, "pot ajudar perfectament a controlar la malaltia". Ha afegit que és un exemple de mesura "selectiva, proporcionada" i ha afirmat que aquestes més quirúrgiques "són molt millor que mesures més grans de quedar-se a casa o tancar determinades àrees". També ha vist amb bons ulls l'increment de PCR anunciat aquest dimarts i ha dit que tot i que previsiblement augmentaran els casos, hi haurà més control i més seguretat. "Són passes en la bona direcció", ha afirmat, tot i que ha dit que entén que pugui ser "criticable" que no s'hagués fet abans. Per últim, ha valorat que no hi ha "cap problema" en convocar eleccions a Catalunya per quan sigui però que "s'haurà d'anar seguint la situació epidemiològica" i si arribat el moment la situació no fos bona no es podrien fer. "Fer una previsió de com estarem a l'octubre em sembla impossible", ha manifestat.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Igualada tindrà accés a la C-37 a través d'un enllaç pel barri del Rec que es començarà a executar el 2019. L'objectiu de les obres és "optimitzar" la infraestructura i alliberar els nuclis de Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i la capital anoienca del pas d'uns 10.000 vehicles diaris. La ronda Sud d'Igualada, que connecta els municipis de Santa Margarida de Montbui fins a Vilanova del Camí, es troba més a prop de resoldre un greuge que s'arrossega des de la inauguració de la via l'any 2010: disposar d'un accés a la capital de l'Anoia. El secretari d'Infraestructures, Ricard Font, ha explicat aquest dilluns des del barri del Rec d'Igualada que el nou accés s'ubicarà entre els actuals enllaços de Sant Maure i de Vilanova del Camí i estarà format per dues rotondes i un vial d'un quilòmetre de dos sentits. El traçat inclourà dos viaductes per salvar la riera Garrigosa i el riu Anoia. Un cop passat el riu, el traçat connectarà amb la trama urbana d'Igualada a través d'una rotonda que enllaçarà el carrer del Rec i el carrer Misericòrdia. Només a la ciutat d'Igualada, la millora d'accessibilitat permetrà que uns 4.200 vehicles que actualment travessen la ciutat deixin de fer-ho. Les obres està previst que comencin a partir del 2019. El 4 d'agost de 2010 l'aleshores president de la Generalitat José Montilla inaugurava la Ronda Sud d'Igualada, una carretera que rodeja la capital de l'Anoia des de Santa Margarida de Montbui fins a Vilanova del Camí i suposa un accés ràpid a l'Eix Diagonal (C-15 i C-37) i l'A-2. Amb tot, l'obra va néixer coixa, ja que la carretera, tot i que rodeja la ciutat d'Igualada, no es va concebre amb cap enllaç que unís la via amb la capital de l'Anoia. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha visitat aquest dilluns el barri del Rec d'Igualada per anunciar que en els propers dies ja se sotmetrà a informació pública l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental d'un projecte que ha de millorar l'accessibilitat a la C-37 dels municipis d'Igualada, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. Dels dos projectes que se sotmeten a informació pública que fan referència a Igualada, el projecte de l'enllaç pel carrer del Rec i el carrer Misericòrdia és la que es veuria més bé tant des de Territori com des de l'Ajuntament en termes de "facilitar" el trànsit en aquesta nova entrada a la ciutat. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha explicat que l'actual via per a vianants i bicicletes continuarà pel costat sud del carrer del Rec, fent-los passar a diferent nivell respecte els vehicles. Segons Ricard Font, l'estudi de demanda que s'ha dut a terme calcula que el nou accés d'Igualada captarà més de 7.000 vehicles diaris i que 4.200 vehicles que actualment passen pel mig d'Igualada deixaran de fer-ho. Paral·lelament, 1.800 vehicles deixarien de circular per l'interior de Santa Margarida de Montbui, segons el mateix estudi. Millor accessibilitat a Vilanova del Camí Actualment, la ronda Sud té dos accessos a Vilanova del Camí: Vilanova del Camí (sud ) i Vilanova nord. El primer és un semienllaç que permet els moviments cap a i des del sud i el segon és un enllaç que facilita els moviments en tots dos sentits de circulació. En la mateixa línia d'optimitzar la infraestructura, l'alcaldessa Noemí Trucharte i Ricard Font han explicat que l'objectiu serà formar, en dues fases, una via col·lectora que connecti els dos enllaços actuals per, d'una banda millorar la connectivitat de l'enllaç de Vilanova nord i, de l'altra, facilitar els moviments que ara no són possibles a l'enllaç de Vilanova del Camí. Es calcula que aquesta nova accessibilitat a Vilanova captarà 3.470 nous trànsits diaris i traurà prop de 3.300 vehicles diaris del nucli urbà. El mes que ve la Generalitat iniciarà els treballs per a la construcció d'un vial a partir del perllongament del carrer dels Fusters de Vilanova del Camí, que connecti amb una de les rotondes que formen l’enllaç Vilanova Nord de la ronda Sud d’Igualada. L’objectiu d’aquesta actuació és millorar la connectivitat de la trama urbana de Vilanova del Camí, en concret, dels barris de la Pau i de Santa Llúcia, tant amb la ronda com amb Barcelona. Els treballs tenen un pressupost de 390.000 euros i un termini d’execució de tres mesos. El nou vial tindrà una longitud de 175 metres i una amplada de 10 metres, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres i vorals d’1,5 metres cadascun. Per la seva proximitat amb l’enllaç següent, el de Vilanova Nord, a l’enllaç de Vilanova del Camí no es poden construir els dos ramals que permetrien fer els moviments –cap al nord i des del nord-- que ara no són possibles. Així, per millorar l’accessibilitat a la ronda, Territori i Sostenibilitat impulsarà una solució tècnica alternativa: la formació d’una via col·lectora per a connectar ambdós enllaços. En concret, aquest vial tindrà 650 metres de longitud i discorrerà entre la rotonda de la ronda de Sant Antoni i la rotonda de la carretera C-244 (la Pobla de Claramunt). El vial tindrà una amplada de 10 metres, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres i vorals d’1,5 metres d’amplada cadascun. Aquesta obra comportarà la construcció d’un pas superior a la línia ferroviària Llobregat-Anoia d’FGC. Per Font, és molt important la "permeabilitat" de la via, i connectar-la bé amb tots els municipis que té propers. Pel secretari de Mobilitat, no tindria sentit "córrer" per connectar la carretera amb l'A-2, si abans no existeix una bona connexió del tram ja existent amb els municipis propers. En total, el projecte de millora de l'accessibilitat podria tenir un pressupost que se situaria entre els 10 i els 14 MEUR.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Àngel Ros demana que comenci el diàleg per recuperar la ''concòrdia'' i iniciar ''l'entesa'' entre Catalunya i Espanya. L'alcalde de Lleida ha enviat al ministre de l'Interior una carta i els vídeos de l'actuació desproporcionada de la policia a la ciutat durant l'1-O. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha fet aquest dimecres una piulada a la xarxa social Tuiter i també a Facebook on aposta per començar a dialogar, puntualitzant que ''encara hi som a temps'' per recuperar la ''concòrdia i el diàleg'' i iniciar ''l'entesa'', entre Catalunya i Espanya. Ros il·lustra la piulada amb quatre fotografies d'alguns dels ponts que creuen el Segre més emblemàtics de Lleida com el de Príncep de Viana o la passarel·la de fusta del Parc de la Mitjana. D'altra banda, l'alcalde va enviar ahir dimarts al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, una carta i un conjunt de vídeos de l'actuació desproporcionada de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Lleida durant el referèndum de l'1 d'octubre. Tot i que des que l'alcalde de Lleida va decidir pactar amb C's i puntualment amb el PPC per garantir l'estabilitat de la minoria del PSC al govern de la Paeria han estat reiterades les ocasions en què s'ha pogut sentir la ciutadania demanar la dimissió d'Àngel Ros, ha estat especialment des de diumenge que aquesta demanda s'ha fet cada cop més present als carrers de la ciutat en les diverses mobilitzacions de rebuig a la violència policial i defensa del referèndum de l'1-O que hi ha hagut. Precisament diumenge Ros va entrar en polèmica quan a mig matí va fer unes declaracions a la premsa assegurant que l'actuació policial s'estava fent de forma ''proporcionada'' tot i que ja hi havia hagut càrregues policials violentes amb pilotes de goma i tot als col·legis electorals del CAP de Cappont i l'EOI. Més tard, l'alcalde de Lleida va rectificar aquestes declaracions, quan ja s'havien produït entrades violentes de la policia espanyola als instituts de la Caparrella, l'IES Ronda i també el Casal de la Gent Gran de la Mariola. En aquest darrer punt de vot va ser on un home de 70 anys va resultar ferit crític en patir una aturada cardíaca quan va arribar la policia. Mentre l'home estava estirat a terra i sent atès per diverses persones, la policia va carregar i van caure damunt seu les persones que havien estat atacades. Ros condemna les imatges que es van veure a Lleida per l'1-O, per la seva ''contundència i agressivitat'' i per això les ha traslladat al ministre, de la mateixa manera que li ha transmès la seva ''indignació i la dels ciutadans de la ciutat que van patir aquestes situacions''.
|
Política
|
Partits
|
L’excarter de Coma-ruga que es va endur a casa més de 500 cartes sense repartir accepta un any de presó. La fiscalia i la defensa arriben a un acord de conformitat que evita la celebració d’un judici amb jurat popular. L’extreballador de Correus de l’oficina de Coma-ruga (El Vendrell) que es va endur a casa més de 500 cartes sense repartir ha acceptat una pena d’un any de presó, una multa de prop de 1.200 euros i quatre anys d’inhabilitació pels delictes d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets. Dilluns passat, la fiscalia, la defensa i l’advocat de l’Estat -que exercia d’acusació particular- van arribar a un acord de conformitat que ha evitat la celebració del judici a l’Audiència de Tarragona amb jurat popular. A més, també van acordar la suspensió de la pena privativa de llibertat amb la condició que Alfonso D.A., que actualment té 67 anys i està jubilat, no torni a delinquir en un període de dos anys. Segons la sentència, l’home també haurà d’assumir els costos del procediment. Els fets es remunten al juliol del 2009, quan personal del jutjat que estava executant el desnonament del carter va descobrir a l’interior del seu domicili un total de 541 cartes sense repartir -138 de les quals obertes-. L’home vivia de lloguer al mateix bloc de pisos on s’ubicava l’oficina de Correus d’aquest barri marítim del Vendrell. Segons recull la sentència, Alfonso D.A. treballava a l’oficina de Correus de Coma-ruga, portant a terme les funcions de repartiment de correspondència com a carter, “tenint l’obligació de custodiar la correspondència i entregar-la als seus destinataris”. A més, l’home vivia al mateix bloc on estava ubicat l’establiment, a l’avinguda Imperial Tarraco. EL 16 de juliol de 2009, es va executar el desnonament del seu pis per ordre del jutjat d’instrucció número 2 del Vendrell. L'oficial del jutjat, l'oficial de la procuradora i l’advocat del propietari de l’habitatge van accedir a l’immoble on vivia l’home i hi van trobar un total de 541 cartes sense repartir, 138 de les quals estaven obertes. L’home va accedir al contingut de les cartes sense el permís previ dels seus destinataris i que contenien factures, extractes bancaris i currículums vitae, entre d’altres. Gran part de la correspondència intervinguda estava datada entre el 10 de novembre de 2006 i el 20 de maig de 2009, i totes elles amb diverses adreces de Coma-ruga, tant de la zona de repartiment del carter com d’altres seccions. A més, es van localitzar avisos certificats d'arribada que el propi acusat havia omplert manualment amb la seva lletra, així com diversos productes. Després d’aquests fets, Correus va acomiadar el treballador i, al seu torn, aquest va presentar una demanda contra l’empresa. L’home treballava a Correus des de l’any 2005 i, en la seva declaració davant del jutjat d’instrucció, va afirmar que desconeixia que al seu domicili hi tenia sacs amb correspondència i que ignorava com hi havien pogut arribat. En les al·legacions que va presentar en la demanda contra l’empresa, però, l’acusat va admetre que, aprofitant la proximitat del seu domicili amb l'oficina, habitualment la correspondència que no podia entregar la deixava a casa i la retornava l’endemà. Segons la seva versió, això ho feia perquè quan acabava el repartiment l’oficina ja havia tancat.
|
Societat
|
Judicial
|
El curs de música de la 38a Càtedra Cervera Emili Pujol supera els 200 inscrits. El Festival Internacional de Música de Cervera ha programat enguany sis concerts, i vuit més en el Vila Closa. Cervera acollirà del 22 al 29 de juliol la 38a edició de la Càtedra Emili Pujol, una iniciativa cultural consolidada que consta de tres grans eixos: el Curs de Música, el Festival Internacional i la Fira de Lutiers. Enguany, el Curs ja compta amb més de 200 alumnes inscrits, procedents de Catalunya, de l'Estat i d'altres països, que podran perfeccionar les seves habilitats musicals amb els 28 professors d'alt nivell participants. Com a novetats, en les disciplines s'incorpora l'especialitat de banda i dues noves professores, en les disciplines de violí i violoncel, respectivament. En el marc del Festival Internacional de Música de Cervera s'han programat en aquesta ocasió sis concerts, i vuit més en el Vila Closa, segons s'ha presentat aquest dimarts. L'altre eix de la Càtedra és la Fira de Lutiers, que arriba enguany a la seva 15a edició. Tindrà lloc el 25 de juliol amb més tallers i lutiers que altres anys. Després de 38 anys ininterromputs, la Càtedra Emili Pujol segueix sent un dels esdeveniments musicals cabdals en l'àmbit cultural i pedagògic català. Durant aquesta dilatada trajectòria, s'han format milers de músics en el marc del Curs, s'han pogut escoltar centenars de concerts al Festival i s'han exposat milers i milers d'instruments a la Fira de Lutiers. El Curs de Música de la 38a edició de la Càtedra Emili Pujol ja compta amb més de 200 alumnes inscrits arribats des de Catalunya, d'altres punts de l'Estat o de països com ara Alemanya, França, Holanda o Itàlia. Per al seu aprenentatge, comptaran amb 28 professors d'alt nivell, també procedeixen de diferents països. Com a novetats, en les disciplines s'incorpora l'especialitat de banda i en l'equip de professors s'afegeixen Gisella Curtolo, al violí, i Erica Wise, al violoncel. Pel que fa al Festival Internacional de Música de Cervera, que se celebra de forma paral·lela al Curs, s'han programat sis concerts que tindran lloc entre el Pati i el Paranimf de la Universitat de Cervera. S'hi podran escoltar, entre d'altres, a l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, un emotiu concert dedicat al mestre Lluís Virgili o un repertori de tangos amb el protagonisme d'un violoncel construït per Giovanni Grancino el 1694. Aquests concerts es complementaran amb les vuit actuacions que es viuran en el marc del Vila Closa, una extensió del Festival amb concerts de format reduït i en espais singulars de la ciutat. Finalment, la Fira de Lutiers commemorarà enguany la seva 15a edició. Per celebrar-ho, el 25 de juliol es reuniran als passadissos de la Universitat de Cervera més lutiers que mai, en concret un total de 20 lutiers i fins a una trentena de professionals. Cal remacar que el certamen comptarà amb tres lutiers de vent, amb la incorporació del taller Rigoutat de París i la novetat del lutier de vent metall, Tamir Akta Galileo Dolce, vingut des d'Israel.
|
Cultura
|
Música
|
L'autobús accidentat al País Valencià hauria xocat amb un camió aturat a causa d'una roda rebentada. La delegació del govern espanyol informa que no es tem per la vida de cap dels 12 ferits. L'autobús amb 55 passatgers que ha patit un accident a Villargordo del Cabriol (Plana d'Utiel-Requena) aquest dijous a la mitjanit hauria xocat de manera lateral amb un camió que portava un contenidor i que estava aturat al voral de l'autovia A3 a causa d'una roda rebentada. Aquesta és la primera hipòtesi de la causa de l'accident, en el qual 12 persones han resultat ferides de diversa consideració, donada a conèixer pel delegat del govern espanyol al País Valencià Juan Carlos Moragues a preguntes dels mitjans durant una reunió per coordinar el dispositiu de seguretat per a les Falles de València. Moragues ha dit que no es tem "a priori" per la vida de cap dels ferits. Segons que ha informat el delegat del govern espanyol, l'autobús provenia de Saragossa i tenia com a destinació un municipi d'Albacete. El Centre de Coordinació i Informació d'Urgències de la Generalitat Valenciana ha informat que entre els ferits més greus hi ha una dona de 48 anys a la qual se li ha hagut d'amputar un braç i que ha estat traslladada a l'Hospital la Fe de València, dos homes de 57 i 50 anys d'edat amb múltiples contusions, un home de 55 anys amb traumatisme cranioencefàlic i un home de 23 anys amb fractura a l'ombro i lesions oculars. La resta de ferits, presenten lesions oculars i han estat traslladats a l'Hospital La Fe en ambulància col•lectiva, segons que han informat les mateixes fonts. El CICU ha informat que ha rebut l'avís de l'accident a les 00:09 hores d'aquest dijous. Fins el lloc del sinistre s'han desplaçat una unitat del Servei d'Ajuda Mèdica Urgent (SAMU), una unitat de Suport Vital Bàsic (SVB) i una ambulància de transport col•lectiu (TNA) de la Generalitat Valenciana. Així mateix, s'ha mobilitzat una SAMU, 1 SVB amb metge de primària i un helicòpter medicalitzat, de la comunitat autònoma de Castella la Manxa. 18 efectius de bombers voluntaris de Sinarques, Xiva i Requena han acudit al lloc de l'accident.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Pàmies es desvincula de l'associació Dolça Revolució i continuarà "sol" el camí. L'entitat emprendrà una nova direcció basada en la "medicina tradicional" i els "remeis ancestrals". L'agricultor i activista balaguerí Josep Pàmies ha explicat que es desvincularà de l'entitat que va fundar, Dolça Revolució, i que vol "continuar sol" el camí "arribant fins al final" perquè no hi té "res a perdre". Pàmies ha justificat la decisió per protegir dels "atacs" les persones del seu entorn després de la sanció de 600.000 euros imposada per la Generalitat per una conferència en què es parlava de la cura de l'autisme amb un producte no autoritzat. Entre aquestes personalitats detalla que hi ha Teresa Forcades, el cardiòleg Manel Ballester i la mateixa associació. Des de Dolça Revolució, el president Francesc Rubió ha garantit que "malgrat les sancions" continuaran lluitant i es veuen "motivats" per seguir "el llegat" que ha deixat Josep Pàmies. Rubió ha especificat que volen emprendre una nova direcció basada en la "medicina tradicional" i els "remeis ancestrals". Josep Pàmies s'ha mostrat contundent en la decisió d'apartar-se i "continuar sol" la seva lluita. Segons la seva opinió, "la por està movent als polítics a actuar per pressions dels grans poders" i afegeix que "si tenim por estem perduts". La decisió de Pàmies de "fer un pas al costat", tal com explica el president de Dolça Revolució, Francesc Rubió, l'entomen amb "respecte". A més, ha afegit que davant la polèmica per la sanció a Pàmies per la conferència de l'MMS i l'autisme, els toca "agafar el testimoni, però amb un altre llenguatge i unes altres formes". Tot i aquest canvi, la intenció, diu Rubió, és "ser fidels" als principis fundacionals de l'entitat, creada fa deu anys pel mateix Pàmies. El president ha remarcat que "en vista del que ha passat" s'han "d'extremar molt els missatges" en la mesura que els difonen i els comparteixen. Rubió ha remarcat també que "s'han pogut equivocar" com a "persones que som" i que no estan "en possessió de la veritat". Pel que fa a la sanció de 600.000 euros que la Generalitat ha imposat a Josep Pàmies, l'activista afirma "no la pagarà", la "recorrerà" i afegeix que no ha acceptat l'exigència de la Generalitat de retirar els vídeos de la conferència sobre l'MMS i l'autisme, perquè considera que "ha de ser un jutge qui m'ho digui i no un funcionari que pot estar tocat per la indústria farmacèutica". Per la seva banda, l'alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, que ha participat en la inauguració de la Fira, ha opinat en relació a la polèmica que situar-se només en una de les parts no és la solució. "Qui només creu que amb teràpies naturals es pot resoldre tot, doncs tampoc", ha reblat. Vidal ha apuntat que l'obligació de les administracions és "vetllar per la seguretat dels ciutadans" i ha afegit que "no tot és blanc ni tot és negre" i que "el camí del mig s'acabarà trobant" . La Fira de l'Alimentació i la Salut de Balaguer ha arribat aquest any a la seva onzena edició. Es tracta d'una fira, impulsada per l'associació Slow Food Terres de Lleida i l'associació Dolça Revolució, que durant tot el cap de setmana omple el pavelló Inpacsa de la ciutat amb una cinquantena d'activitats per reflexionar i exercir un model de vida més sostenible. Aquesta edició reflexiona sobre la forma en què l’alimentació i l’estat emocional repercuteixen de manera directa en una bona salut.
|
Societat
|
Salut
|
Ainhoa Arteta captiva el públic de Cap Roig en la nit més solidària del festival. La cantant lírica ha ofert un repertori que ha combinat bandes sonores amb temes clàssics. La cantant lírica Ainoha Arteta ha captivat el públic del Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) aquest dimecres a la nit. Arteta ha estat la protagonista del concert solidari que anualment realitza el festival, en què destina tots els beneficis a una entitat vinculada amb el territori. El concert ha arrencat amb un tema instrumental de Rossini, 'La Gazza Ladra', amb el que la GiOrquestra s'ha estrenat a l'escenari de Cap Roig. Ho ha fet conjuntament amb Guillermo Hernández, un nen d'onze anys que ha tocat el piano durant tot el concert. Posteriorment, Arteta ha entrat en escena interpretant diversos temes de bandes sonores com ara 'Edelweiss' del musical de 'Sonrisas y Lágrimas' o 'Somewhere Over The Rainbow'. En la segona part, la cantant lírica ha centrat més el repertori en temes de música clàssica. El Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) ha tancat la 19a edició aquest dimecres amb el concert d'Ainhoa Arteta. El repertori s'ha dividit en dues parts: una centrada en bandes sonores i una altra en què les àries i òperes han guanyat pes. El concert ha arrencat amb un tema instrumental d'una òpera de Rossini, 'La Gazza Ladra', que ha interpretat la GiOrquestra. A continuació, la tolosenca de 54 anys ha aparegut a l'escenari amb un vestit ple de lluentons daurats tot interpretant 'Edelweiss', un dels temes de la pel·lícula musical 'Sonrisas y Lágrimas'. A partir d'aquí, Ainhoa Arteta ha arrencat amb un repertori marcat per les bandes sonores, entre les quals destaquen 'Somewhere Over The Rainbow', de la pel·lícula 'El Mago de Oz' (1939). Precisament aquest últim tema Arteta l'ha interpretat conjuntament amb el pianista Guillerm Hernández, d'onze anys. Es tracta d'un dels finalistes del programa 'Prodigios' de Televisió Espanyola. Arteta, que va coincidir amb ell en el programa, l'ha descrit un "un gran geni" i ha cantat tres temes només amb en Guillem al piano ('Somewhere Over The Rainbow', 'Piensa en mi', i 'Nella Fantasia'). A banda d'aquests temes, Ennio Morricone també ha sonat de la mà de la GiOrquestra que ha posat so a les notes de la banda sonora de 'Cinema Paradiso' (1988). La soprano també ha interpretat el blues 'Summertime'. La segona part ha estat dominada pel domini de la clàssica. Ha arrencat amb un fragment de l'òpera 'Ruslan i Liudmila' que va composar Mikhail Glinka entre el 1837 i el 1842. Després han sonat obres de Verdi ('La Forza del Destino', 1861), Bellini ('Casta Diva', 1831) o Puccini ('O mio babbino caro'). En el primer dels bisos, la soprano ha cantat un dels temes que més domina, 'Carmena Habanera'. La cantant ha arrencat estirada a les escales i poc a poc les ha anat baixant per endinsar-se entre el públic, en el tema en què s'ha sentit més còmode de tota la nit. Arteta ha tancat la nit amb la mítica cançó de 'New York, New York' que Liza Minelli va interpretar per primera vegada el 1977 i posteriorment va popularitzar Frank Sinatra. El repertori ha estat dirigit per Andrés Salado, un dels joves espanyols més reconeguts. Actualment és el director de de la Jove Orquestra d’Extremadura i de l’Orquestra Opus 23. Els beneficis del concert d'Ainhoa Arteta es destinaran a l'entitat AcompanyArt. Es tracta d'una organització que decora els hospitals i centres sanitaris amb motius infantils per tal que els nens que estan ingressats o que s'han de sotmetre a tractaments hospitalaris no estiguin tan espantats.
|
Cultura
|
Música
|
Nacho Umbert i Perro, primeres bandes estatals confirmades pel Vida 2016. Els grups es sumen al cartell on ja figuren Wilco i The Divine Comedy. El Festival Vida ha anunciat aquest dijous els primers noms de bandes estatals que actuaran a l'edició 2016: Nacho Umbert i Perro. Els dos grups s'afegeixen al cartell que l'organització està desgranant lentament des del juliol. Durant l'edició de l'estiu passat, enmig d'un dels concerts, ja es va confirmar que l'any vinent hi haurà la presència de The Divine Comedy, mentre que fa dos mesos van anunciar l'actuació de Wilco. En un breu comunicat de premsa, ara el Festival Vida ha confirmat els concerts de dues de les bandes estatals, assegurant que properament hi haurà nous anuncis de noms internacionals. El Vida es celebrarà del 30 de juny al 3 de juliol a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.
|
Cultura
|
Música
|
Seat i els sindicats avaluaran el 3 de setembre l'efecte de la falta de motors Volkswagen a la planta de Martorell. Fonts sindicals apunten que es podrien anul·lar els torns de treball extres del cap de setmana. Representants sindicals i la direcció de Seat es reuniran el pròxim 3 de setembre per informar-los sobre l'afectació que tindrà la falta de motors de Volkswagen a la planta de l'empresa a Martorell. Fonts sindicals han apuntat a l'ACN que els treballadors encara no saben les conseqüències que tindrà la manca de nous motors a la planta, després que el fabricant alemany estigui tenint moltes dificultats per homologar-los a la nova regulació d'emissions que entrarà en vigor el pròxim 1 de setembre, més restrictiva que l'actual. Aquestes dificultats estan provocant que Volkswagen no pugui abastir la demanda de motors. Les mateixes fonts sindicals han afirmat que una de les possibilitats és que Seat anul·li els torns de treball extres del cap de setmana, però que encara no se sap si la situació també podria afectar altres torns. Fonts de l'empresa han assegurat a l'ACN que actualment estan "analitzant la situació".
|
Economia
|
Empresa
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.