sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
El PSC-Units vol que Torra "segui consellers" als escons de Govern al Parlament i no llaços groc. Granados insta Comín a deixar l'escó perquè "per guanyar-se el sou" s'ha de fer activitat parlamentària des de la cambra. La portaveu parlamentaria del PSC-Units, Eva Granados, ha instat totes les forces acabar amb el "debat estèril" dels llaços grocs al Parlament i que el president de la Generalitat, Quim Torra, "segui consellers" a la bancada del Govern. "A mi m'agradaria que enlloc del debat sobre quan simbologia es pot posar o no, en aquests escons seguin consellers", ha dit en roda de premsa. La diputada ha esperat també, tal i com ha anunciat el president del Parlament, es pugui arribar a una proposta "de consens" sobre la simbologia a la cambra i enviar així un missatge "de serenor i rebaixar la crispació" sobre la simbologia. D'altra banda, ha instat el diputat d'ERC no només a renunciar a la delegació del vot sinó a abandonar l'escó ja que ha defensat que "per guanyar-se el sou" s'ha de fer activitat parlamentària des de la cambra. La socialista ha esperat que la proposta de Torrent sobre la simbologia després de la polèmica perquè Cs retirés un llaç groc dels escons de Govern en el darrer ple arribi "abans de la propera sessió plenària" i que tots els grups puguin "arribar a acords" sobre aquesta qüestió. La socialista ha dit que cal ser "respectuosos" amb la llibertat d'expressió i no ha vist problema en posar simbologia en els escons "que tenen noms i cognoms", però els ha diferenciat dels destinats a que seguin els consellers del Govern. S'ha referit també al debat sorgit a la Junta de Portaveus sobre si Torra s'ha de sotmetre a una sessió de control en el ple fixat per al 6 de juny, assegurant que "necessàriament" ha de ser així. Granados ha recordat que Torra ha pres possessió del càrrec i que, malgrat no tenir govern, ell sí que està exercint. A més, ha defensat que el reglament del Parlament "diferencia" entre la institució de la presidència i la de govern. Així, ha dit que els grups parlamentaris tenen el "dret i l'obligació" de poder sotmetre el president a la sessió de control i ha esperat que el president del seu grup, Miquel Iceta, pugui fer-ho en el proper ple. Comín i l'acta de diputat D'altra banda, ha valorat que Comín ha renunciat a la delegació del seu vot "abans que la Mesa li revoqui". I és que segons Granados això és el que anava a passar perquè després que la justícia belga rebutgés l'euroordre, el diputat d'ERC "torna a ser un fugat de la justícia espanyola i no té dret a delegar el vot". Per a Granados però aquest pas no és suficient i l'ha instat també a deixar l'acta de diputat "perquè no està aquí" ni està portant a terme activitat parlamentària. Ha afegit però que l'escó és seu i és ell qui ha de prendre aquesta decisió, decisió que creu que agradaria "fins i tot a diputats del seu grup". La socialista no ha volgut entrar a valorar les declaracions de l'exvicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra titllant Torra de "nazi" i s'ha limitat a dir que el PSC ja ha definit i qualificat els escrits del president de la Generalitat i l'ha emplaçat a que la seva pràctica com a president "s'allunyi del tot" d'aquests escrits.
|
Política
|
Partits
|
Desallotgen 65 veïns per l'incendi en un pàrquing subterrani a Sant Boi de Llobregat. Les flames han cremat dues motocicletes i un monovolum sense causar ferits ni intoxicats. Un incendi en la segona planta d'un aparcament subterrani de Sant Boi de Llobregat ha obligat aquest divendres a la matinada 65 veïns, segons han informat els Bombers de la Generalitat, que van rebre l'avís poc després de la mitjanit. El fum ha afectat les dues plantes del pàrquing, situat al carrer Joventut número 10 i compartit per un total de cinc finques, i també a l'escala de veïns del número 11. El foc, que no ha causat ferits segons el SEM, s'ha donat per controlat al voltant de tres quarts d'una de la matinada i mitja hora més tard els veïns han pogut tornar a casa. Pel que fa els Bombers, hi han treballat deu dotacions, que s'han retirat a quarts de tres de la matinada. Fins al lloc, també s'hi ha desplaçat la Policia Local.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Condemnen un menor a quatre anys d'internament per haver participat en una agressió homòfoba a Sitges. El jove anava amb un major d'edat i junts van apedregar un noi que va acabar estès inconscient a les vies del tren. El Jutjat de menors número 2 de Barcelona ha condemnat a quatre anys d'internament a un centre de menors i tres anys de llibertat vigilada a un dels autors de l'agressió homòfoba de Sitges en què la víctima va caure inconscient a les vies del tren. La jutgessa considera provat que el noi va participar a la pallissa que va rebre un jove a l'estació de Renfe de Sitges a principis d'octubre, a qui van insultar i apedregar per ser homosexual, fent-lo caure a la via després de prendre-li el telèfon mòbil i la cartera. La magistrada l'ha condemnat per un delicte de temptativa d'homicidi amb agreujant d'orientació sexual i per robatori amb violència amb l'ús d'instrument perillós, i l'obliga a pagar 10.537 euros a la víctima. Durant el judici, el condemnat va arribar a un acord amb la Fiscalia, reconeixent els fets i acceptant la pena. Mentrestant, la justícia manté oberta la instrucció entorn l'altre noi major d'edat que també va participar a l'agressió. Segons recull la sentència, la jutgessa considera provat que, al voltant de la mitjanit de l'1 d'octubre, el jove condemnat i diversos amics van estar increpant un noi a la porta d'un local d'ambient homosexual del carrer Bonaire de Sitges, fent befa de la seva condició sexual. Hores més tard, ja de matinada, el grup de joves es va tornar a creuar amb el noi a qui havien intimidat, de manera que aquest últim va preferir anar cap a l'estació de Renfe per tornar cap a Barcelona. Passades les cinc del matí, relata la jutgessa, el menor ara condemnat i un amic major d'edat van increpar de nou el jove amb qui s'havien creuat hores abans, i li van etzibar frases com "t'assaltarem! Dona'm la bossa o, si no, et llançarem pedres, 'maricón'". La sentència també recull que el menor va accedir a les vies del tren per agafar pedres i llençar-les contra la víctima, mentre que l'altre individu l'assaltava per darrere amb una pedra "de grans dimensions". El cop del roc va deixar la víctima estabornida, moment en què el menor condemnat i l'amic van propinar-li puntades de peu, mentre li van robar el telèfon mòbil, el carregador, la cartera i els diners i bitllets de tren que duia a l'interior. Afectat per la commoció, explica la jutgessa, la víctima va caure a la via del tren i els agressors van fugir. Amb tot, els agressors anaven amb un tercer noi que es va desvincular de la pallissa i va saltar a la via a socórrer la víctima. La sentència detalla que el noi va ser rescatat a les 5.26h i just a les 5.27h passava un comboi a gran velocitat, de manera que "van salvar-li la vida". La jutgessa recorda que, a conseqüència de la pallissa, la víctima va patir ferides de diversa consideració i va haver de ser ingressada a l'hospital. Entre les lesions, el jove va patir una hemorràgia cerebral interna "que li hagués pogut provocar la mort de forma immediata si no se li haguessin aplicat mesures terapèutiques precoces", assegura la magistrada. Finalment, la recorda que la pallissa ha deixat al jove tres cicatrius al cap. El cas va arribar a judici a finals de març, quan el menor i la Fiscalia van arribar a un pacte. L'acusat va reconèixer els fets i va acceptar una condemna de quatre anys d'internament a un centre de menors en règim tancat, més tres anys de llibertat vigilada. El jove, que des del 6 d'octubre ja està ingressat en un centre de menors com a mesura cautelar, també haurà de pagar 10.537 euros en concepte de solidaritat a la víctima i a la seva família. Continua la instrucció de l'altre agressor Mentre el jutge ha dictat sentència pel menor involucrat en aquesta pallissa homòfoba, continua en marxa la instrucció de l'altre jove partícip dels fets, el qual és major d'edat. Fonts judicials han garantit que la investigació "està a punt de concloure". A finals del mes d'abril, l'Ajuntament de Sitges va aprovar personar-se com acusació popular en aquest cas, per tal de condemnar la "brutalitat" dels fets, segons va relatar a l'ACN l'alcalde Miquel Forns.
|
Societat
|
Judicial
|
Demanen sis anys de presó per un educador d'un centre de menors de Reus per abusar sexualment d'una nena de deu anys. Els fets van tenir lloc de forma continuada entre els anys 2012 i 2015, quan el processat va ser acomiadat disciplinàriament. L'Audiència de Tarragona jutjarà el pròxim 21 de març un educador social per abusar sexualment d'una nena de deu anys en el centre d'acollida de menors (CRAE) Codina de Reus durant tres anys. Tant Fiscalia com les acusacions particulars de Sagessa Salut -que gestionava el centre- i la Generalitat -com a responsable de la tutela de la víctima- demanen per a l'home, de 42 anys, sis anys de presó. Addicionalment, el Departament de Benestar Social sol·licita també un any addicional per trencament de condemna després que hagués vulnerat la prohibició de comunicar-se amb la nena quan ja estava sent investigat pel cas. Segons les acusacions, l'educador va aprofitar la diferència d'edat, la seva relació d'educador de la menor, així com la superioritat intel·lectual i la vulnerabilitat de la menor, en situació de desemparament, per abusar d'ella sexualment. L'acusat, que treballava al CRAE reusenc des de gener de 2008, va iniciar una "espècie de relació sentimental" amb la nena, nascuda l'any 2002, quan aquesta tenia deu anys. Segons el relat de les acusacions, "pràcticament tots els vespres" que reballava al centre, l'educador anava a l'habitació on dormia la menor i li donava petons a la boca. Quan la nena va complir dotze anys, a més dels petons efectuava suposadament tocament als pits, vagina i natges de la menor quan no hi havia altres educadors a la sala. Per guanyar-se la seva confiança i obtenir el seu silenci, va dir a la nena que estava enamorat d'ella i que, per això, havia deixat la seva dona. També li escrivia cartes d'amor que li deixava sota el coixí del llit i després ell estripava, la feia "sentir com la seva parella sentimental", li feia regals i la tractava com la seva preferida al centre. Durant juliol de 2015 l'home, i en almenys tres ocasions, hauria acudit amb la menor al seu domicili particular amb "ànim de satisfer els seus desitjos sexuals", fent-li tocaments als pits i les natges. L'educador, que no era funcionari i havia estat contractat per Sagessa-Salut, que gestionava el centre, va ser finalment acomiadat per raons disciplinàries el novembre de 2015. Malgrat això, segons remarca l'escrit d'acusació de la Generalitat, entre els mesos de desembre d'aquell any i febrer de 2016 l'acusat va intentar mantenir contactes de caràcter sexual amb la menor i "procurar-se la impunitat del delicte d'abusos sexuals pel qual estava sent investigat". En aquest sentit, malgrat la prohibició de comunicar-se amb la víctima, va contactar amb ella a través de les xarxes socials i del seu germà. A banda de la pena d'entre sis i set anys de presó, les diferents acusacions demanen també que, en cas de condemna, se li imposi la mesura de llibertat vigilada entre cinc anys -Fiscalia – i deu anys -Sagessa-Salut-, mentre que la Generalitat sol·licita la prohibició d'aproximar-se a la víctima a menys de 500 metres ni comunicar-s'hi per cap mitjà durant cinc anys.
|
Societat
|
Judicial
|
La jutgessa de l'Audiència Nacional arxiva una denúncia contra Messi per estafa i blanqueig de capitals. La magistrada considera que els fets descrits a la querella no tenen prou "versemblança". La magistrada del jutjat d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional, María Tardón, ha arxivat una denúncia contra el jugador del FC Barcelona Lionel Messi, el seu pare i el seu germà per presumptes delictes contra la hisenda pública, delictes comptables, estafa i blanqueig de capitals a través de la Fundació Messi. A la interlocutòria, la jutgessa considera que la denúncia no disposa "de cap element que avali racionalment la versemblança" dels suposats fets delictius i diu que la querella només "afirma la seva existència sense cap suport objectiu". A banda, la magistrada no veu "l'existència de rellevància penal alguna" en les actuacions relatades. Així doncs, Tardón ha descartat que s'hagi comès cap dels fets delictius que la querella atribuïa a la família Messi i ha acordat el sobreseïment lliure de la causa. Segons la denuncia d'un extreballador de la Fundació, els Messi l'haurien utilitzat per rebre pagaments personals que no van ser destinats a finalitats socials per evitar pagar a Hisenda.
|
Societat
|
Judicial
|
Arenys de Munt compta amb 29 habitatges d'ús turístic declarats amb més de 200 llits. L'objectiu és superar la trentena i els 250 llits abans de finals d'any. Arenys de Munt (Maresme) compta actualment amb 29 habitatges d'ús turístics declarats amb una oferta de més de 200 llits. En el que portem d'any ja s'han registrat 7 noves sol·licituds, d'entre les que destaca la transformació en habitatge d'ús turístic de la casa anomenada 'El Cortijo', al barri de Sobirans, assenyalat per l'Ajuntament d'Arenys de Munt com "un exemple de projecte emprenedor d'èxit", ja que en el primer estiu de funcionament ha arribat a allotjar una trentena de persones diàriament. La reforma de la masia 'El Cortijo' es va dur a terme a començaments d'any després que el mes de novembre de 2015 s'aprovés l'ordenança que permetia la possibilitat de construir piscines en sòl no urbà al municipi. L'objectiu del consistori és superar la trentena d'habitatges d'ús turístic i els 250 llits a finals d'any.
|
Economia
|
Turisme
|
Unió de Pagesos espera una reducció dels danys als cultius causats pel cabirol al Priorat. El sindicat valora positivament l'aplicació del pla pilot de prevenció i mitigació de danys del Departament d’Agricultura. Unió de Pagesos s’ha mostrat confiat que els danys als cultius del Priorat causats per l’elevat nombre de cabirols es redueixin després de l’increment d’exemplars caçats els últims mesos. La mesura formava part d’un pla pilot impulsat pel Departament d’Agricultura que consistia en ampliar el període de caça, que ha permès augmentar les captures fins a les 314 la temporada 2018-2019, per 125 de l’anterior. Les produccions més afectades eren les de vinya, especialment en l’inici de la brostada del cep, però també les d’ametllers i arbres fruiters com els cirerers. El sindicat ha demanat que si se segueixen patint danys es torni a ampliar el període de caça el curs vinent per assolir “una població sostenible de cabirols”. Els resultats es van presentar en la reunió de la comissió de seguiment de pla pilot de prevenció i mitigació dels danys produïts pel cabirol als cultius del Priorat del passat 24 d’abril. Allà els representants dels pagesos també van demanar que s’elaborin censos de cabirol a la comarca per conèixer-ne la població i acordar amb precisió el nombre de permisos de caça que es donen. Unió de Pagesos ha alertat que la població de cabirols ha crescut “espectacularment” els darrers 20 anys a Catalunya i ha estimat que la població està al voltant dels 30.000 exemplars i continua en expansió. El sindicat ha defensat la necessitat d’implementar mesures per controlar el creixement de la població i evitar “que en el futur no acabi com els danys generalitzats del senglar a tot Catalunya”. D'altra banda, pel que fa a l'impacte d'altres espècies cinegètiques arreu del territori, Unió de Pagesos ha lamentat que el pla pilot de mitigació de danys per cabirol al Priorat i el del conill al Segrià siguin els únics que s'estan aplicant a Catalunya. Finalment, han denunciat que la resta de plans pilots previstos en el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica 2017/2018 no hagin avançat satisfactòriament i n’han reclamat l'aplicació al Departament.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Unió de Pagesos demana al Ministeri d'Hisenda que agilitzi el retorn de l'IVA als empresaris agraris. Corresponent a compres del darrer any de factors de producció com ara fertilitzants, adobs, gasoil o fitosanitaris. Unió de Pagesos demana al Ministeri d'Hisenda que agilitzi el retorn anual de les deduccions de l'Impost del Valor Afegit (IVA) als empresaris agraris amb l'objectiu de facilitar la liquiditat "en un moment en el qual cal evitar qualsevol fre a la producció alimentària". L'IVA deduïble és la quota de l'IVA que un professional o empresari pot recuperar per l'adquisició de béns i serveis relacionats en exclusiva amb la mateixa activitat econòmica. Segons el sindicat agrari, el fet que els pagesos professionals puguin percebre aquestes deduccions amb la màxima celeritat els permetrà recuperarà el percentatge de l'IVA per les compres de factors de producció del darrer any, tals com fertilitzants, adobs, gasoil, productes o fitosanitaris. Unió de Pagesos remarca que el dret a deduir l'IVA facilita la liquiditat de l'activitat econòmica a través d'uns diners que tornen al professional o a l'empresari i que l'Estat no el retingui més del compte "repercuteix, avui més que mai, en la continuïtat de les activitats agrícoles i ramaderes". En el context de crisi sanitària i confinament a causa del coronavirus de la covid-19, el sindicat insisteix que la pagesia és "la peça determinant per proveir la població de productes frescos i de proximitat". "Els productors necessiten treballar amb la màxima normalitat per seguir complint l'objectiu de subministrar aquests aliments als ciutadans", segons Unió de Pagesos.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Els CDR convoquen talls de carretera i concentracions en diferents punts de Catalunya. També s'ha organitzat una "gran mobilització" que ha començat a les 16.00 hores a les Rambles de Barcelona i una concentració davant de les delegacions del govern espanyol a les set de la tarda. Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat concentracions i talls de carretera per aquest diumenge a la tarda en diferents punts de Catalunya "com una mesura de protesta pels presos polítics". A les cinc de la tarda es preveu tancar el trànsit de l'A-2 a Alcarràs, l'A-22 a Almacelles, l'N-145 a la Seu d'Urgell, l'N-152 a Puigcerdà i l'AP-7 als seus dos extrems, a la Jonquera i a Ulldecona. "Porteu mantes, aigua, menjar, algun tipus de cuina, tractors per si de cas fa falta moure'ls, bales de palla, rodes... I moltes ganes d'arreglar-ho tot", s'afirma des del compte de Twitter d'Aturada Catalana, que coordina l'acció. També s'ha convocat una "gran mobilització" a les Rambles de Barcelona amb el lema 'Contra la repressió i cap a la República: Vaga General' i una concentració simultània a les 19.00 hores davant les delegacions del govern espanyol a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. A la Catalunya central, el CDR de Manresa ha convocat una "gran aturada" a les sis de la tarda al Parc de l'Agulla de la capital del Bages. A Puigcerdà s'ha convocat una cercavila reivindicatiu a les sis de la tarda a la plaça Cabrinetty sota el lema "Prou preses polítiques, prou repressió. Ara, República!". "Porteu cassoles, pintures, cartells i llaços", demana el CDR de Cerdanya a través de les xarxes socials.
|
Política
|
Govern
|
Quatre intoxicats per fum en l'incendi d'un habitatge a Cornellà de Llobregat. Són dos veïns de l'immoble i dos mossos d'esquadra, que han estat evacuats a l'Hospital Moisès Broggi. Quatre persones han quedat intoxicades per fum aquest dimarts a la matinada en l'incendi d'un habitatge a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'incendi s'ha produït a dos quarts de sis de la matinada en un pis situat als baixos d'un edifici de cinc plantes al passeig dels Ferrocarrils Catalans, número 88, i ha cremat totalment el menjador i dos passadissos d'aquest habitatge, mentre el fum ha afectat la resta de l'immoble. L'incendi, les causes del qual es desconeixen, ha quedat totalment extingit cap a tres quarts de sis de la matinada. Els quatre ferits per inhalació de fum són dos veïns de l'habitatge afectat i dos mossos d'esquadra. Tots ells han estat evacuats a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Segons el SEM es tracta d'una dona de 67 anys i un home de 72, mentre que els agents són una dona de 28 anys i un home de 41. La primera valoració que n'ha fet el SEM és de tres ferits menys greus i un de lleu. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat tres ambulàncies del SEM i cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat, que un cop han ventilat i revisat l'estructura de l'habitatge ja s'han retirat del lloc.
|
Societat
|
Successos
|
El quart Girocamping obre les portes amb el repte d'atraure més turisme de proximitat. La directora general de Turisme pronostica una bona temporada per a aquest 2016 i insta el sector a "no adormir-se". La quarta edició del Girocamping ha tornat a convertir la ciutat en l'aparador del sector. Aquest any, el certamen creix més d'un 20% en superfície, aplega 139 expositors i es marca el repte d'aconseguir que els càmpings guanyin terreny a hotels i apartaments a l'hora d'atraure turisme de proximitat (ja que només el 5% dels catalans i espanyols escullen els càmpings com a allotjament durant les vacances). La directora general de Turisme, Marian Muro, ha subratllat que el Girocamping "ha superat expectatives" i l'ha posat com a exemple "dels canvis que ha fet el sector en els darrers anys". Muro també ha avançat que, si res no es torça, aquest 2016 Catalunya tornarà a viure un bon any turístic. 139 expositors, més de 1.100 professionals inscrits i quatre dies de certamen. La quarta edició del saló Girocamping ja és una realitat. La fira s'ha inaugurat oficialment aquest migdia, en un acte que ha servit per posar de relleu el potencial dels càmpings. "Durant els últims anys, aquest sector s'ha desenvolupat d'una manera increïble; els càmpings no només són allotjaments, sinó també llocs on gaudir d'experiències", ha subratllat la directora general de Turisme. Marian Muro ha assegurat que, d'ençà de la primera edició, el Girocamping "ha superat expectatives" i l'ha posat com a exemple d'un sector "consolidat i de qualitat". La directora general també ha aprofitat la inauguració per avançar perspectives de cara a la temporada turística del 2016. "Si no canvia res, les perspectives són molt bones, perquè la situació geopolítica és favorable; però no ens adormim i continuem reinventant-nos", ha dit. Per la seva banda, el president de l'Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, ha posat l'accent en l'apartat professional del certamen. Gotanegra ha recordat la "importància" dels networkings que s'hi celebraran, ja que permetran posar en contacte "empresaris del sector amb estudiants" (que poden ser possibles perfils a l'hora de cobrir vacants de feina). El president de la Diputació, Pere Vila, ha subratllat el potencial turístic que tenen les marques vinculades a les comarques gironines. I l'alcalde de la ciutat, Albert Ballesta, ha reptat els turistes a "trencar amb el tabú d'entrar en un càmping, perquè són llocs adequats per passar-hi unes molt bones vacances". Precisament, aquest 2016 el Girocamping s'ha fixat el repte de servir com a plataforma perquè el sector atregui més turistes de proximitat. No només catalans sinó també de la resta de l'Estat. I és que, actualment, només el 5% escullen els càmpings per passar-hi les vacances. Un 20% més de superfície Any rere any, el Girocamping ha anat creixent, bé sigui en expositors o activitats. Aquest 2016, a més, ho fa en superfície. El saló guanya 1.500 metres quadrats (un 20% més) i passa a tenir-ne fins a 7.800, que se subdivideixen entre els espais del Palau de Fires i dues carpes exteriors (on hi ha autocaravanes, caravanes i accessoris de càmping). Dels 139 estands amb què compta, en destaca l'increment d'empreses franceses que participen al certamen. En total, n'hi ha una desena (la qual cosa suposa un augment del 50% respecte la tercera edició). Seguint la línia de l'any passat, el Girocamping recrea una ciutat de vacances a l'interior del palau de Fires perquè, al costat de l'oferta, el visitant també pugui viure l'ambient d'un càmping. El saló s'obre al públic en general (sobretot, famílies) però també té un apartat específic per a professionals. Aquí, per exemple, s'hi portaran a terme dos networkings i un workshop per posar en contacte empresaris, proveïdors i estudiants de la UdG (que poden ser possibles perfils a l'hora de cobrir vacants de feina). Aquesta nit, durant el sopar de gala que se celebra en paral·lel al certamen, es lliurarà també el tercer premi Jaume Genover i Roig. El guardó reconeix la trajectòria d'aquells empresaris que s'han dedicat a impulsar el sector del càmping gironí. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, presidirà l'acte.
|
Economia
|
Turisme
|
Prohibeixen a un home treballar en un bar durant dos anys i mig per fer fora cinc persones negres del seu establiment. Una jutgessa d'Arenys de Mar també l'inhabilita per treballar en l'àmbit educatiu o esportiu. Una jutgessa d'Arenys de Mar ha condemnat un home a dos anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació per treballar en un bar o comerç després que fes fora cinc persones negres del seu establiment el 2016. El considera autor de cinc delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques. Segons el relat dels denunciants, dels testimonis i dels dos mossos d'Esquadra que van intervenir, el propietari d'un bar va cridar una de les persones que estava asseguda a la terrassa i li va dir que "no volia negres" al local. Ell va pagar la seva consumició i va sortir a dir-ho als seus quatre companys. Van entrar llavors a pagar les seves begudes i van demanar explicacions a l'amo, que va reiterar el mateix. La jutgessa també l'inhabilita per treballar en l'àmbit educatiu o esportiu. L'acusat va assegurar durant el judici que tot era un malentès i que el problema era que ocupaven molt espai i dificultaven el pas d'altres clients. El condemnat també ha de pagar 300 euros a cadascun dels cinc perjudicats.
|
Societat
|
Judicial
|
FERRMED impulsa un estudi de tràfic i optimització del repartiment modal en els principals corredors europeus. El treball analitzarà les mesures a emprendre per reduir l'impacte generat amb el trànsit rodat. L'associació FERRMED ha impulsat un estudi sobre el trànsit i l'optimització del repartiment modal en el principals corredors de la xarxa central europea. L'estudi pretén facilitar l'establiment de les prioritats d'actuació en cada estat membre de la Unió Europea (UE), així com ser una eina fonamental en la revisió del reglament europeu de transport prevista per al 2021. Entre d'altres, concretarà els tràfics per modalitat de transport i de forma global en els nou corredors del 'Core Network' de la UE, definirà les mesures que s'han de prendre per optimitzar el repartiment modal en les zones més congestionades i proposarà actuacions en la xarxa ferroviària per assolir els objectius del Llibre Blanc de la Comissió Europea, que marca un 30% del transport de mercaderies terrestre en distàncies superiors a 300 kilòmetres remolcats per ferrocarril o per barcassa el 2030. El treball analitzarà també les terminals intermodals estratègiques, les línies principals d'unió entre elles, les línies de 'back-up' i les d'alimentació principals. L'organització ha situat l'impacte del transport de mercaderies en el medi ambient, que representa el 30% del total de les emissions en el sector del transport, la contribució a la congestió, els accidents i la pol·lució i les previsions que el transport de mercaderies pugi un 30% fins al 2030 com a justificants de la necessitat de l'estudi. Ha indicat també que en els darrers quinze anys no hi ha hagut un augment de la participació del ferrocarril en el conjunt del tràfic terrestre de mercaderies a Europa, que era del 17,9% el 2005 i del 17,3% el 2017. Més enllà dels avantatges econòmics, la FERRMED ha destacat que els de caràcter mediambiental "són enormes". "Es podria aconseguir un estalvi de més de 40 milions de tones d'emissions anuals i contenir el creixement del nombre de camions a les autopistes", ha afirmat. Està previst que l'estudi estigui finalitzat a finals del 2020.
|
Economia
|
Logística
|
Mor el conductor ferit crític en l'accident de Gandesa de diumenge. Un xoc frontal entre dos turismes causa finalment dues víctimes mortals. El conductor ferit crític en l'accident de diumenge al vespre a l'N-420 a Gandesa ha mort aquest dilluns a l'Hospital Joan XXIII, on va ser traslladat per efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), segons ha informat el Servei Català de Trànsit. És un home de nacionalitat romanesa. Amb aquesta ja són dues les víctimes mortals d'aquest accident, els dos conductors dels dos turismes que van xocar frontalment. L'altra víctima és una dona de 52 anys, C.M.M., veïna de Gandesa. Els fets van tenir lloc al quilòmetre 803 de la carretera. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís a les 20.12 hores. Amb aquesta ja són 34 les persones que han mort en accidents de trànsit a la xarxa viària interurbana de Catalunya aquest any. Arran de l'accident es van activar quatre patrulles dels Mossos, set dotacions dels Bombers, i sis ambulàncies i el servei de suport psicològic del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'N-240 es va tallar en el punt del sinistre fins a les 22.11 hores, tot i que es van fer desviaments.
|
Societat
|
Trànsit
|
Cinc ferits de diversa consideració en bolcar el cotxe en el que viatjaven a la C-14, a Artesa de Segre. Dos dels ferits han estat traslladats a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb pronòstic menys greu. Cinc persones han resultat ferides de diversa consideració aquest diumenge a la tarda en bolcar el cotxe en el que viatjaven. Ha estat a Artesa de Segre, al quilòmetre 110 de la C-14, sentit Lleida. Segons informa el Servei Català de Trànsit (SCT) a tres quarts de quatre de la tarda, i per causes que es desconeixen, ha bolcat un turisme, en el que viatjaven cinc ocupants. Fonts del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) han indicat que un home de 29 anys ha estat traslladat en helicòpter a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, amb pronòstic menys greu. El mateix que una dona de 23 anys que també ha estat traslladada menys greu al mateix centre hospitalari, tot i que amb ambulància. Pel que fa als tres ocupants restants, tots són homes de 31 anys que han estat atesos en el mateix lloc de l'accident.
|
Societat
|
Trànsit
|
El Govern desenvoluparà un pla d’acceleració de la moda de cara al 2020. Chachón anuncia a la 080 que aquesta acció pivotarà sobre quatre eixos: la internacionalització, la comercialització, el fashion Tech i la sostenibilitat. El Govern està treballant en un pla d'acceleració de la moda pel període 2020-2023. Així ho ha anunciat la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en una visita al Showroom de la 080 Barcelona Fashion. En el marc de la segona jornada de la setmana de la moda, Chacón ha explicat que el pla està actualment en fase d’elaboració i està previst que es comenci a implantar a partir de 2020, amb l’objectiu d’enfortir un sector que representa el 7,5% del PIB. "La 080 és una plataforma excel·lent però hem de combinar el teixit industrial del nostre territori de tots els actius que té", ha assegurat Chacón. Aquesta acció pivotarà sobre quatre eixos estratègics -la internacionalització, la comercialització, el fashion Tech i la sostenibilitat- i es dirigirà tant al creador novell com a la marca consolidada.
|
Economia
|
Moda
|
AMPLIACIÓ:El Joan XXIII de Tarragona celebra els seus 50 anys d'història. Un acte institucional i el desplegament d'una pancarta a la façana de l'hospital donen el tret de sortida a un any carregat d'activitats. L'Hospital Joan XXIII de Tarragona està de celebració pels 50 anys de la seva obertura. Aquest divendres s'ha donat el tret de sortida a un any carregat d'activitats per commemorar el mig segle d'història de l'hospital tarragoní. Una pancarta gegant penjada a la façana de Joan XXIII recorda aquest 50è aniversari, enmig d'un ambient festiu que ha agafat per sorpresa alguns dels usuaris. En l'acte institucional celebrat aquest migdia a l'Ajuntament, en una sala plena de gom a gom, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Alejandro Fernández, ha remarcat que el centre ha de continuar sent l'hospital de referència del territori. El doctor Agustí Tarrés, pediatra jubilat del Joan XXIII, ha repassat els inicis del centre sanitari. La primera assistència que es va practicar va ser una cesària. Era el 16 d'octubre del 1967. Aleshores era un jove pediatra de 29 anys que li va tocar fer l'exploració pediàtrica del nadó nascut per cesària. Va ser el primer acte "oficiós" de l'hospital, que no s'inauguraria fins al 31 de gener de l'any següent. Amb aquesta pinzellada històrica ha arrencat la conferència impartida per aquest doctor retirat, que ja no exerceix des de fa 13 anys. Ha desgranat els orígens de l'hospital, les vicissituds per les quals va passar i els canvis als quals s'ha hagut d'adaptar, tant tecnològics com econòmics, socials i de la demografia del moment. Durant l'acte institucional que ha omplert la sala de plens de professionals vinculats al centre hospitalari, i amb l'equip mèdic al complet assegut entre els regidors, s'ha fet un repàs al passat, però també al present i futur, marcat pel nou pla estratègic sanitari del Camp de Tarragona, que preveu una inversió de 60 milions a la zona, amb el nou hospital Joan XXIII com a projecte més destacat, que entrarà en funcionament el 2021. La directora gerent de l'CS, Candela Calle, ha lloat especialment l'equip humà de l'hospital, fent un símil amb el fet casteller. "Fem pinya, com els castellers", ha dit. "Som una comunitat, cada dia hi passen 2.000 persones, entre personal, proveïdors, etc.", ha afegit. Calle ha volgut destacar la confiança que la població ha dipositat sempre amb l'hospital. "Fins al punt que després de l'atemptat a Repsol, al 1987, quan es va fer de dia, centenars de persones s'havien congregat al voltant de l'hospital, buscant seguretat", ha relatat. "Al Joan XXIII es va fer la primera pròtesi de maluc i és un centre referent en neurologia i cirurgia vascular", ha remarcat Calle. El centre ampliarà quatre quiròfans de cirurgia major ambulatòria i estrenarà una nova UCI pediàtrica. L'acte, que ha culminat amb el lliurament d'una litografia al doctor Agustí Tarrés -visiblement emocionat-, ha arrencat amb una curta protesta, per part d'uns assistents que han desplegat una pancarta crítica amb l'Ajuntament. Davant la façana del centre sanitari uns sindicalistes també han estès una pancarta reclamant millores laborals, mentre el personatge 'Woody' de Portaventura es fotografiava amb usuaris. Ha estat el tret de sortida a un any amb múltiples actes lúdics, acadèmics, de recerca i assistencials per commemorar el 50è aniversari de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
|
Societat
|
Salut
|
Mas prefereix una CDC "sobiranista" en lloc d'"independentista" per aplegar un sector més ampli de la societat. L'expresident assegura que no té "especials ganes" de tornar-se a presentar com a candidat. L'expresident de la Generalitat i president de CDC, Artur Mas, ha definit aquest dimecres el nou partit como a "sobiranista" per tal d'aplegar aquells col·lectius que volen un referèndum però no són estrictament independentistes, és a dir, que aposten per exemple per la confederació. "Si una formació aspira a ocupar l'espai central del país ha d'incloure aquests col·lectius. Qui es queda en la pura autonomia no hi serà, però qui és partidari del referèndum, que Catalunya tingui un estat però que no té clar si ha de ser independent ha de cabre en aquest projecte", ha argumentat en declaracions a Catalunya Ràdio. Sobre el seu futur, ha assegurat que no té "especials ganes" de tornar-se a presentar com a candidat en unes hipotètiques eleccions. Mas no ha volgut definir el partit "estrictament com a independentista", sinó com a sobiranista, perquè això inclou tant els que volen un estat independent, que ha remarcat que són la majoria, com també aquella gent que encara "no ha fet el pas cap a un estat català independent, però sí per l'estat català, que vol dir referèndum". "Després et pots associar havent exercit el dret a decidir", ha dit fent referència a la fórmula de la confederació, per exemple. El líder convergent ha explicat que si CDC vol refundar-se és preparar-se per als nous reptes del país, però ha reconegut que també ho fa perquè la societat percebi que les coses es fan bé després de la confessió de Jordi Pujol. "Admeto que en el moment que Pujol fa la seva confessió, costa molt que això no afecti CDC, i un dels motius de la refundació pot ser intentar no només fer les coses bé sinó que hi hagi una percepció clara que les coses es fan bé", ha argumentat. I és que Mas ha remarcat que ell pot defensar que CDC no ha comès irregularitats, però "la percepció no és aquesta, no pot ser que hi hagi una distorsió tan clara entre percepció i realitat". El president de partit ha circumscrit la confessió de Pujol a un cas familiar, tot remarcant que el temps "li està donant la raó", però també ha augurat que es podrà demostrar que no hi ha cobrament de comissions il·legals. D'altra banda, sobre el seu futur, ha recordat que queda deslliura't del seu compromís de no tornar-se a presentar com a candidat, però ha remarcat que això "no vol dir que hi aspiri". És més, ha assegurat que no té "especials ganes" de fer-ho. "No és la meva aspiració ni de bon tros. No estic delerós de tornar a ser candidat", ha afegit.
|
Política
|
Partits
|
Mango inclou les franquícies al negoci en línia per avançar cap a l'omnicanalitat. La iniciativa s'adoptarà a Espanya, França i Holanda i l'empresa preveu estendre l'acord a altres països el 2021. Mango ha inclòs les botigues en franquícia al negoci en línia. La companyia compartirà amb aquestes la facturació assolida per l'e-commerce segons les vendes en l'àrea d'influència. L'objectiu de l'empresa és potenciar "al màxim" l'omnicanalitat i fomentar que la major part de les transaccions en línia comportin alguna interacció amb les botigues físiques de la cadena. La iniciativa s'adoptarà amb efectes retroactius a l'1 de gener d'aquest any i s'aplicarà inicialment a les franquícies d'Espanya, França i Holanda, amb 142, 82 i 18 empreses franquiciades, respectivament. A partir de 2021, l'empresa té previst estendre l'acord a altres països on estigui implementat un sistema de franquícies. "Ens sembla just compartir part de la facturació en línia amb les nostres franquícies, ja que les botigues físiques són clarament responsables de l'important creixement del negoci 'online'. Moltes de les transaccions que finalitzen en el nostre 'e-commerce' sorgeixen per vistes de clients a les nostres botigues físiques", ha assegurat el director d'Expansió i Franquícies, Daniel López.
|
Economia
|
Moda
|
JxSí supedita bona part de les propostes de resolució contra la pobresa a l'aprovació dels pressupostos del 2016. Sotmetran el pla de xoc social pactat amb la CUP a votació del Ple del Parlament. JxSí ha presentat el pla de xoc social pactat amb la CUP en forma de propostes de resolució, que seran votades aquest dijous en el ple sobre emergència social i reactivació econòmica. Com deixa clar en el redactat, la coalició entre CDC i ERC supedita la major part d'aquestes propostes a l'aprovació dels pressupostos del 2016. La pobresa infantil, l'energètica i l'habitacional, a més de l'àmbit sanitari són prioritaris per a la llista independentista. Així, plantegen incrementar les beques menjador que cobreixen el 100% del cost, dotar el fons contra la pobresa energètica d'almenys 10 milions d'euros, establir protocols per evitar els desnonaments i destinar 10 milions d'euros a augmentar el parc públic d'habitatge i reduir en un 50% les llistes d'espera diagnòstiques i en un 10% les quirúrgiques (100 milions). No és cap sorpresa que JxSí vinculi el pla de xoc a l'aprovació dels pressupostos. Durant el matí, el president de la Generalitat i sis consellers han remarcat que els comptes del 2016 són imprescindibles per finançar bona part de les mesures compromeses. El propi grup parlamentari havia avisat ara fa uns dies que les propostes de resolució serien bàsicament la translació al Ple del Parlament del pla de xoc. Entre d'altres mesures socials, destaca la recuperació de la Renda Mínima d'Inserció com a dret subjectiu i l'ampliació del seu pressupost per garantir el 100% de cobertura i el manteniment de les persones que, passats els 60 mesos de permanència, mantenen les circumstàncies que van generar el dret a percebre-la. JxSí ha evitat fer cap referència a la Renda Garantida de Ciutadania, perquè actualment ja hi ha una ILP en tràmit parlamentari. En l'àmbit fiscal, JxSí planteja reduir l'impost sobre les rendes del treball en els trams més baixos i reinstaurar l'impost sobre dipòsits bancaris, ja en els propers pressupostos tot i que està suspès pel Tribunal Constitcional. A més, proposa crear una policia fiscal especialitzada en el frau fiscal de major transcendència, que col·laboraria amb les autoritats judicials i el ministeri fiscal en la persecució de la delinqüència econòmica. Accelerar la reconversió de l'Institut Català de Finances en un banc públic i estudiar la creació de noves figures de fiscalitat ambiental són altres propostes en aquesta matèria. Entre les 14 propostes de resolució presentades també han inclòs les reclamacions que el departament d'Economia fa al ministeri d'Hisenda pel que fa al pagament de les bestretes del 2014 i a l'avançament dels diners del Fons de Liquiditat Autonòmic corresponent al 2016.
|
Política
|
Parlament
|
Girona 'dona la volta a les llegendes' amb un taller escolar per desmuntar estereotips sexistes. La regidora de Drets Socials treu ferro a la polèmica amb el col·lectiu LGTBIQ+ i la il·lustració de la lleona. L'Ajuntament de Girona organitza un taller d'igualtat per destruir alguns dels estereotips sexistes que hi ha a la societat. Aquest es basa en descobrir alguns estereotips que amaguen les llegendes gironines. La tècnica d'Igualtat de l'Ajuntament de Girona, Cristina Vila, ha explicat que els alumnes veuen "més ràpidament" els masclismes que els adults perquè "encara no tenen prejudicis". Aquest dimarts s'ha fet el taller a l'escola de Taialà amb alumnes de 5è. L'activitat es complementa amb una exposició itinerant i aquest dimarts al matí la regidora de Drets Socials, Núria Pi, l'ha visitat a l'escola. Pi ha afirmat que està en contacte amb el col·lectiu LGTBIQ+ després de la polèmica per la il·lustració de la lleona que s'utilitza.
|
Societat
|
Educació
|
ACTUALIZACIÓ:Evacuats una cinquantena de passatgers atrapats en un tren avariat entre Camp-redó i l'Aldea. Renfe assegura que els usuaris han estat informats en tot moment. Una cinquantena de passatgers han estat evacuats després que haguessin quedat atrapats en un tren de Renfe que s'ha avariat aquest dimarts a la nit entre el nucli de Camp-redó, a Tortosa, i l'estació de l'Aldea. Segons ha informat Renfe, els passatgers han estat informats en tot moment i han estat evacuats per Bombers i Protecció Civil, en tractar-se d'una evacuació complexa. Protecció Civil va activar la fase de prealerta del pla Ferrocat per la incidència i Renfe també va sol·licitar suport als Mossos d'Esquadra i a la Policia Local per resoldre l'evacuació dels passatgers.
|
Societat
|
Successos
|
L'IRBLleida s'incorpora al Portal de la Recerca de Catalunya per visibilitzar la tasca dels seus investigadors. Formen part d'aquesta iniciativa 36 universitats i centres de recerca del país. L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) s'ha incorporat al Portal de la Recerca de Catalunya (PRC). Aquest fet suposarà l'avenç cap a l'accés obert a la producció científica que es porta a terme a l'IRBLleida, al mateix temps que proporcionarà una major visibilitat a la tasca que hi fan els investigadors. El PRC recull i difon en un únic espai els resultats de la recerca produïda a les universitats i centres de recerca catalans. Adreçat a la comunitat científica local i internacional, i també a empreses i organitzacions finançadores, fomenta l'accés obert i es basa en formats estàndards que faciliten la reutilització de les dades. Actualment, formen part d'aquesta iniciativa 36 universitats i centres de recerca del país. El Portal és una iniciativa de la Secretaria d'Universitats i Recerca portada a terme pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), conjuntament amb una comissió de treball formada per membres de les universitats catalanes i dels centres de recerca participants. Té per finalitat, des d'un lloc únic, visualitzar i difondre entre la comunitat científica internacional, així com entre empreses, organitzacions finançadores i públic en general, l'activitat investigadora que es duu a terme a Catalunya (quant a investigadors, publicacions, tesis, grups i projectes de recerca) per facilitar d'aquesta manera l'accés obert a la producció científica. En aquests moments, formen part del PRC 36 universitats i centres de recerca, com ara el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), la Fundació Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), l'Institut Català de Paleontologia (ICP), el Centre de Visió per Computador (CVC) o l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), entre altres.
|
Societat
|
Recerca
|
El Govern no està "satisfet" per l'augment de l'atur a l'agost però diu que és habitual en anys de creixement econòmic. Ginesta rebutja atribuir exclusivament les dades al sector turístic i precisa que els que han destruït més llocs de treball són les ETT i l'educació. El secretari general de treball de la Generalitat, Josep Ginesta, ha valorat aquest dimarts que el creixement de l'atur el mes d'agost "no és una bona notícia" tot i que ha assegurat que durant l'últim més d'estiu és habitual que pugi la desocupació en anys en què l'economia evoluciona favorablement. "No és una dada que ens satisfaci, és un indicador d'estacionalitat, de trajectòries laborals intermitents i d'un mercat de treball que no és òptim", ha admès Ginesta. L'atur va augmentar en 11.594 persones a l'agost a Catalunya i va deixar la xifra d'aturats en 380.718, en un increment que, segons el Govern, no es pot atribuir exclusivament al sector turístic. Els que han destruït més llocs de treball són les empreses de treball temporal i de l'ensenyament. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies estudiarà aquesta tendència per veure si s'està produint una "intermitència patològica" en la contractació, és a dir, si es suspenen els contractes durant les vacances. A més Ginesta ha apuntat que les dades publicades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social mostren una reducció de l'atur interanual i que l'afiliació a la seguretat social es manté estable. El secretari de Treball ha posat en valor el fet que la taxa de permanència al registre d'aturats es mantingui per sota dels 10 mesos, amb uns de 9,8 mesos de mitjana. D'altra banda, ha comentat que el perfil d'aturat més habitual és un home, de la província de Girona, treballador del sector de la construcció i amb més de 25 anys. Pel que fa a la contractació laboral, ha mostrat un "optimisme moderat" ja que les dades acumulades mostren que l'augment de la contractació es concentra en la contractació indefinida.
|
Economia
|
Treball
|
PIMEC rebutja l'anul·lació de la reforma laboral i aposta per "polir-la i perfeccionar-la". La patronal de la petita i mitjana empresa denuncia "l'endarreriment acumulat" pel que fa a infraestructures de l'Estat cap a Catalunya. El president de PIMEC, Josep González, s'ha mostrat contrari a anular l'actual reforma laboral i sí de "perfeccionar-la" perquè "aporta coses bones socialment" com ara el manteniment de les plantilles i una major competitivitat empresarial. Tot i això, des de PIMEC defensen que caldria reduir les tipologies de contractes laborals, rebaixar la contractació temporal, simplificar i abaratir la contractació fixa i un règim sancionador de la morositat, entre altres aspectes. De la mateixa manera, la patronal de la mirco, petita i mitjana empresa considera una "urgència estatal" la reforma del sistema de pensions. Per González, però, la principal prioritat del nou executiu espanyol ha de ser l'aprovació d'uns pressupostos "objectius i adaptats a la realitat". Altrament, el president de PIMEC ha criticat "l'endarreriment acumulat" de l'Estat cap a Catalunya en l'àmbit de les infraestructures tenint en compte que "portem molts anys poc pressupost i poc compliment d'aquest cap a Catalunya". Malgrat que en el nou executiu de Rajoy continuen els titulars dels ministeris d'Hisenda, Economia i Treball, des de PIMEC consideren que s'obre un nou escenari i, per tant, s'hauran de produir canvis en les polítiques del govern espanyol. La patronal de la micro, petita i mitjana empresa considera que la principal prioritat del nou govern de l'Estat ha de ser l'aprovació d'uns nous pressupostos "objectius i adaptats a la realitat" i que, per tant, atenguin la reducció del dèficit públic que exigeix Brussel·les. En aquest sentit, la patronal aposta per uns pressupostos amb una major previsió d'ingressos o que prevegin menys despesa pública, o bé que incloguin ambdós paràmetres, segons el president de PIMEC. Així mateix, Josep González s'ha mostrat contrari a anular l'actual reforma laboral i sí de "perfeccionar-la". En aquest sentit, des de PIMEC aposten per reduir les tipologies de contractes laborals, rebaixar la contractació temporal, simplificar i abaratir la contractació fixa per tal d'equilibrar contractes fixes i temporals i també reclamen una major seguretat jurídica per tal que "els jutges no hagin d'interpretar la reforma laboral sinó que l'apliquin". De la mateixa manera, PIMEC segueix reclamant un règim sancionador de la morositat que afecta a petites i mitjanes empreses. Per González, una altra de les prioritats del nou govern de l'Estat i que "requereix urgència estatal" hauria de ser la revisió del sistema de pensions. Dèficit en infraestructures de l'Estat a Catalunya PIMEC també denuncia "l'endarreriment acumulat" de l'Estat cap a Catalunya pel que fa a infraestructures, ja que "portem molts anys poc pressupost i poc compliment d'aquest en relació amb Catalunya". Per González, aquesta situació "fa que Catalunya ho pagui molt car" en aspectes com ara el cost dels peatges a les autopistes o la manca d'inversió en el corredor ferroviari del Mediterrani, per exemple. Tot i això, ha reconegut que si aquest dèficit inversor de l'Estat "no es nota més és perquè Catalunya és un motor econòmic" que es fa patent amb l'increment de les exportacions i de la inversió estrangera. PIMEC critica l'avantprojecte de llei de cambres de comerç del Govern González també ha aprofitat per criticar l'avantprojecte de Llei de Cambres de Comerç que planteja el Govern, perquè "deixa sense representativitat les petites i mitjanes empreses i els autònoms" ja que "s'ha fet pensant només en les grans empreses". Des de PIMEC han tornat a reclamar la necessitat que es tinguin en compte "totes les parts" per tirar endavant aquesta llei. De la mateixa manera, Grau, en qualitat de vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Lleida, també ha fet una valoració negativa de l'esborrany de la llei plantejat pel Govern, que ha qualificat de "cop d'estat a la representativitat de les pimes", tot advertint del "risc que les grans empreses utilitzin les cambres de comerç". PIMEC i FEMEL potencien el seus llaços de col·laboració Josep González ha fet aquestes declaracions a Lleida on PIMEC i la Federació d'Empresaris Metal·lúrgics de Lleida (FEMEL) han potenciat els seus llaços de col·laboració, després de l'acord entre ambdues parts signat el 2014. D'aquesta manera, FEMEL s'adhereix a PIMEC i passa a formar part dels òrgans de gestió de la patronal a la demarcació de Lleida. En concret, Estanislau Grau, president de la federació, serà un dels vocals de la comissió executiva de PIMEC Lleida, representant la veu del sector del metall. El president de PIMEC, Josep González, el de PIMEC Lleida, Jaume Saltó, i el de FEMEL, Estanislau Grau, han coincidit en valorar el nou acord "molt positivament", ja que "busca crear sinèrgies i complementarietats per millorar la situació de les pimes del territori, especialment, les del sector metal·lúrgic", segons Grau. L'objectiu d'ambdues organitzacions és fomentar i promocionar l'associacionisme empresarial i professional del sector metal·lúrgic del territori lleidatà, així com la defensa dels interessos econòmics, socials, laborals, professionals, de competitivitat i desenvolupament d'aquest sector econòmic, així com la informació i formació dels seus associats. D'altra banda, els associats a FEMEL tindran una major cobertura en els àmbits de l'assessorament i serveis en matèria de finançament, noves tecnologies, internacionalització, entre d'altres. Aquesta col·laboració, que no és ni una fusió ni una integració, segons han remarcat ambdues parts, comporta que el sector del metall estarà representat per FEMEL a la demarcació de Lleida i que PIMEC ostentarà la representació intersectorial de FEMEL en l'àmbit lleidatà, català, estatal i internacional. Tot plegat, ha de permetre "donar més força a les pimes a l'hora de negociar el conveni del metall", segons ha destacat Saltó. Pel que fa al nou conveni del metall de Lleida que estan començant a treballar sector i agents socials, Estanislau Grau ha reconegut que "la negociació serà complexa" ja que "tot i que sembla que l'economia va millor, els empresaris diuen que això no es capitalitza a tot el territori i en totes les empreses". Des de FEMEL, entenen la demanda sindical de millores en les condicions laborals "però amb la globalitat del conveni serà difícil que es reculli", de la mateixa manera que la federació no veu amb bons ulls qualsevol millora salarial. "L'objectiu és mantenir els llocs de treballs", segons Grau. FEMEL representa actualment entorn d'un miler d'empreses del metall a la demarcació de Lleida, xifra que s'incrementa fins a les 5.000 o 6.000 si s'inclouen també els autònoms. El sector dóna feina a la demarcació a una 10.000 treballadors.
|
Economia
|
Empresa
|
Serret veu "inacceptable" l'ordre d'ajuts excepcionals que prepara el Ministeri d'Agricultura per al sector lleter. La consellera considera la mesura "molt perjudicial per a Catalunya", on el grup d'experts avança en l'elaboració d'un pla d'actuació per fer front a la crisi del sector. La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha qualificat "d'inacceptable i molt perjudicial per al sector lleter català" l'ordre d'ajuts que està preparant el Ministeri d'Agricultura per estabilitzar el mercat, fomentar el desenvolupament sostenible i millorar la liquiditat de les explotacions lleteres. Serret ha denunciat que, tal com el planteja el Ministeri, "aquest ajut afavoreix les explotacions de la cornisa cantàbrica i penalitza les explotacions catalanes, més ben dimensionades i productives". La conselleria vol que s'estableixen criteris objectius, basats en la producció de les explotacions, amb el límits que assegurin el màxim suport al model d'explotació sostenible del país. Per a aquest ajut s'han previst 350 milions d'euros a nivell comunitari, dels quals a l'estat espanyol li tocaran 14.665.680 euros, i el Ministeri, per tal d'afavorir les petites explotacions, preveu que l'ajut només el cobrin les primeres 75 vaques de cada explotació. Per això, Serret ja ha anunciat que des de Catalunya s'oposaran als criteris plantejats pel Ministeri d'Agricultura. El Departament defensarà que s'estableixen criteris objectius, basats en la producció de les explotacions, amb el límits que assegurin el màxim suport al model d'explotació sostenible del país. La consellera ha realitzat aquestes declaracions en el decurs de la visita que ha fet al Maresme i al Vallès Oriental, en la qual ha tingut oportunitat de conèixer de primera mà les instal·lacions de la Granja lletera Can Gel, de Dosrius. També a les Franqueses del Vallès, Serret, ha mantingut una trobada amb el sector agrari del Vallès Oriental. Serret ha explicat que a Catalunya el grup d'experts format per representants del sector lleter, l'Administració i especialistes en la matèria ha avançat de forma considerable el pla d'actuació que ha de servir per buscar solucions a la crisi actual que travessa el sector lleter. En l'àmbit de la promoció, i fruit d'aquest pla de treball, la consellera ha volgut destacar l'elaboració per part d'Agricultura d'una campanya de promoció del consum de la llet, que dóna a conèixer els beneficis dels làctics. També ha destacat el treball que està fent el grup d'experts per tirar endavant unes 'Jornades per a la millora del sector productor de llet català', amb l'objectiu de promoure la creació d'organitzacions de productors locals (OPL) al territori. Pel que fa la millora de l'eficiència de les explotacions, el grup d'experts està analitzant els principals factors que condicionen la rendibilitat de les explotacions i té previst, amb el suport del Departament, fer una campanya d'informació i divulgació per definir línies d'actuació en el conjunt del sector.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
SOS Racisme i Fruita amb Justícia Social exigeixen aturar les batudes policials a temporers a Lleida. Consideren les intervencions dels cossos policials contra el col·lectiu "una mostra més d'un racisme institucional". SOS Racisme Catalunya i Fruita amb Justícia Social exigeixen que "cessin les constants i racistes batudes policials" a temporers perquè "les persones que venen a treballar a la fruita a Ponent siguin tractades amb la dignitat a la qual tenen dret". Consideren les intervencions dels cossos policials contra temporers "una mostra més d'un racisme institucional que atemoreix, castiga i criminalitza els col·lectius més desemparats". Ambdues entitats denuncien que les administracions, "en comptes de ser garants dels drets de tota la ciutadania i de donar una solució digna a centenars de persones en situació d'extrema vulnerabilitat, utilitzin els cossos de seguretat pública per assetjar-les amb dispositius de control, expulsió i criminalització". Des de la plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya denuncien "la resposta ineficaç i amb biaix racista que diversos alcaldes del Baix Segrià, la Generalitat de Catalunya, i la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida han donat davant la situació de desemparament que pateixen les persones que venen a treballar a la campanya de la fruita, tot incrementant els controls policials". Assenyalen que "el racisme institucional i la Llei d’Estrangeria aboca al nomadisme a moltes persones en situació administrativa irregular, però també a persones amb la seva situació regularitzada". En aquest sentit, les dues entitats remarquen que "els temporers són treballadors indispensables, però no gaudeixen de drets laborals ni socials per poder arrelar-se a la terra que ells mateixos treballen". SOS Racisme i Fruita amb Justícia Social critiquen que, arran de les queixes d'alcaldes del Baix Segrià, "els Mossos d'Esquadra van incrementar la vigilància i els controls policials en aquells llocs on els treballadors acostumen a refugiar-se o reunir-se". En aquest sentit, expliquen els dies 21 i 28 de maig es van dur a terme identificacions en places que són punt de trobada de temporers a Alcarràs (Segrià), en operacions conjuntes dels Mossos, la Policia de l'Estat i la Guàrdia Urbana. Les dues entitats sostenen que, malgrat que alguns alcaldes, patronals agràries i entitats veïnals de Lleida neguin l'existència de racisme, "la realitat de temporers malvivint al carrer o en infrahabitatges, i la impossibilitat per a molts d'ells de poder regularitzar la seva situació, demostren el contrari". "El sistema econòmic neoliberal i el model agrari que se'n deriva, aboquen milers de treballadors a no tenir drets ni dignitat per assegurar així el màxim de beneficis per a uns pocs, grans empreses i explotacions", afirmen des de Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Carles Agustí veu Graupera com "un actor més" en el lideratge d'una llista independentista a Barcelona. El candidat a les primàries del PDeCAT no descarta "fer un pas al costat" en una candidatura transversal si apareix una persona independent que "uneix i suma més vot". El candidat de les primàries del PDeCAT a la ciutat de Barcelona, Carles Agustí, ha anunciat que veu Jordi Graupera com "un actor més" a l'hora de buscar algú que pugui liderar una candidatura unitària en les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. D'aquesta manera, Agustí ha qualificat el model de primàries ideat pel periodista i filòsof com "un sistema intern seu" i no descarta que, una vegada tots els partits hagin acabat els respectius processos de primàries dissenyin "un sistema de votació" pels diferents partits que vulguin participar en la llista independentista. Agustí no descarta "fer un pas al costat" si apareix una persona independent "de reconegut prestigi" i que els "uneix i suma més vot". No obstant, el candidat a alcaldable del PDeCAT descarta que Graupera sigui aquesta persona i apunta als "moviments veïnals".
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Un brot de galteres afecta sis joves que van coincidir en un curs de monitors a Sant Martí de Llémena. L'Agència de Salut Pública investiga si hi ha altres casos de parotiditis. Un brot de galteres afecta sis joves que van coincidir en un curs de monitors a Sant Martí de Llémena (Gironès) el cap de setmana de l'11 i 12 de març. L'Agència de Salut Pública de Catalunya va obrir una investigació per identificar la font del contagi. El cas origen seria un dels joves, que va notar els primers símptomes de la malaltia el dia 12. Els altres cinc, van començar a emmalaltir el 27 i 28 de març. Salut Pública investiga si hi ha altres casos de parotiditis. Els afectats estudien en diversos centres de la ciutat però també fora de la demarcació. La parotiditis, més coneguda com a galteres, provoca una inflamació molt característica de glàndules situades a cada galta. La malaltia sol ser benigna i no acostuma a causar problemes greus. (En aquesta actualització s'ha afegit l'edat dels afectats pel brot de parotiditis) El focus es va detectar quan un dels joves va emmalaltir de parotiditis. Va començar a notar els símptomes el 12 de març. Des d'aleshores, també han detectat cinc casos més que s'han confirmat. Són companys amb qui el jove va compartir un curs de formació de monitor de lleure a Sant Martí de Llémena el cap de setmana de l'11 i 12 de març i que van començar a emmalaltir a partir del 27 de març. Tots els afectats són nois i tenen entre 18 i 20 anys. Quatre d'ells estudien en diferents facultats de la Universitat de Girona, un estudia en un altre centre educatiu i el primer cas és estudiant de la Universitat de Barcelona. L'Agència de Salut Pública de Catalunya està investigant si hi podria haver més casos relacionats amb aquest brot, malgrat que de moment només està confirmada la vinculació d'aquests sis casos. No hi ha tractament específic per a les galteres i l'únic que poden fer els malalts és prendre medicació per alleujar les molèsties que provoca. La malaltia té uns primers dies asimptomàtics, és a dir, que el malalt no se n'adona que està contagiat perquè es troba perfectament però sí que pot estendre el virus. Per això, els experts recomanen als sospitosos de patir parotiditis que s'estiguin tancats a casa des del primer dia, per evitar que puguin contagiar més persones. El període d'incubació del virus és d'entre 12 i 24 dies. La parotiditis és una malaltia aguda i contagiosa però és benigna i autolimitada. Això vol dir que després de passar el procés infecciós, el malalt es cura. Encara que generalment la malaltia no és greu, sí que a vegades poden aparèixer algunes complicacions com inflamació del testicle (orquitis) o de l'ovari (ooforitis) o també inflamació del pàncrees o encefalitis.
|
Societat
|
Salut
|
Tots els contes de Montserrat Roig recollits en un volum. Rosa dels Vents publica el llibre en una edició il·lustrada per Sonia Pulido. Tots els contes de Montserrat Roig recollits en un volum de Rosa dels Vents en una edició que inclou il·lustracions de Sonia Pulido. L'editorial ha ressaltat que aquest volum és "un viatge apassionant a través de la narrativa breu de Montserrat Roig, de la ironia a la reflexió serena i poètica, aplega per primera vegada tots els contes de l'escriptora. Inclou els "retalls i esbossos impressionistes" de 'Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen' i amb els que va guanyar el Premi Víctor Català, els vuit relats publicats amb el títol 'El cant de la joventut i els contes publicats en premsa en els últims anys de la seva vida, triats per Roger Sempere.
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:La CUP creu que la suspensió de la moció per part de TC és "censura" per "imposar un projecte per raó d'Estat". Els anticapitalistes "confien en la paraula de Torrent" perquè el text aprovat es publiqui al BOPC i al Parlament "es pugui parlar de tot". La diputada de la CUP-CC Maria Sirvent ha qualificat de "censura" la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la seva moció on el Parlament es mostrava a favor d'exercir el dret d'autodeterminació –que s'ha aprovat aquest matí-. "Volen imposar un projecte amb censura, per raó d'Estat, i un Estat que només s'aguanta sobre la por, l'amenaça i la força bruta no té més raó que la tirania del poder", ha assegurat Sirvent. A més, la cupaire ha dit que "confien" en "la paraula" del president del Parlament, Roger Torrent, i per tant esperen que el text aprovat es publiqui al BOPC perquè al Parlament "es pugui debatre de tot". Sirvent ha recordat que la seva moció incloïa "qüestions de mínims". Els anticapitalistes han retret especialment al PSC que hagin demanat la reconsideració de la Mesa per l'admissió a tràmit de la moció i els han recriminat que es reivindiquin com "qui vol afavorir la convivència" o "el mal menor davant l'extrema dreta". En aquest sentit, han donat suport a la Mesa, que han recordat que ja ha rebut onze requeriments del TC i han lamentat que no es pugui parlar "de monarquia, sobirania o dret a l'autodeterminació" sense que el tribunal ho suspengui. En relació a la moció, Sirvent ha recordat que només un dels punts s'ha aprovat al ple –el relatiu al dret d'autodeterminació- i ha retret a ERC i JxCat que hagin impedit que s'aprovessin al resta de punts referents a "justícia social". Així, els ha reclamat que vagin "més enllà" de les proclames d'unitat "buides de contingut" i ha criticat que parlin de "república justa" però després rebutgin els punts de la moció. Sirvent ha aprofitat per donar suport al tall de carretera convocat per Tsunami Democràtic a la Jonquera i ha fet una crida a participar-hi activament. A més, ha recordat que els també diputats Carles Riera i Natàlia Sánchez no han assistit al ple perquè són a la mobilització.
|
Política
|
Parlament
|
Els serveis d'emergència donen suport al personal sanitari de l'Hospital d'Igualada. Bombers, SEM, Mossos i Policia Local han fet sonar les sirenes. Dotacions terrestres dels Bombers, efectius del SEM, i diverses patrulles del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local han volgut mostrar el seu suport al personal sanitari de l'Hospital d'Igualada. L'homenatge ha volgut reconèixer l'esforç i la dedicació dels professionals, també dels de l'atenció primària, que en moments de crisi sanitària per la covid-19 estan al peu del canó. Aquest dilluns, a les 12 del migdia, han fet sonar les sirenes a les portes del centre sanitari, entre aplaudiments. També s'hi podien llegir algunes pancartes d'ànims amb frases com us "estimem".
|
Societat
|
Salut
|
Munté assegura que totes les inspeccions realitzades a la residència d'avis d'Agramunt han estat "satisfactòries i correctes". La consellera destaca que la ràpida actuació dels cossos d'emergència ha permès salvar vides. La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, s'ha desplaçat aquest dimarts al matí, juntament amb el conseller d'Interior, Jordi Jané, fins a la residència d'avis d'Agramunt per donar el "màxim suport" a les persones usuàries d'aquest centre i per atendre les famílies de les quatre persones que han mort a causa del desbordament del riu Sió que ha inundat la planta baixa de la residència. "És un moment molt trist i de molta consternació i d'absolut dol", ha assenyalat la consellera. Munté ha explicat que s'estan investigant les causes de "tot el que ha succeït" i ha assegurat que totes les inspeccions que s'han realitzat al centre "han estat satisfactòries i correctes". També ha volgut destacar que la ràpida actuació dels cossos d'emergència ha permès salvar vides. "En aquests moments estem centrats única i exclusivament en conèixer la màxima informació possible d'aquesta riuada però també a fer costat a les famílies afectades", ha explicat Munté, que s'ha reunit aquest matí amb les famílies de les quatre víctimes per donar-los "el màxim" de suport. Munté ha expressat, en nom del Govern, el condol per la mort dels quatre avis arran de la riuada. La residència afectada és de titularitat privada amb places col·laboradores de la Generalitat. Concretament, té una capacitat de 67 places –de les quals 46 són de la Generalitat- i totes estan ocupades amb llista d'espera, segons ha puntualitzat la consellera. Es tracta d'una residència assistida, amb persones grans amb mobilitat reduïda i diferents graus de dependència. Munté ha assegurat que el centre sempre ha complert "tots els requisits per poder tenir aquesta acreditació i totes les inspeccions que s'han realitzat han estat satisfactòries i correctes". La consellera ha explicat que la riuada ha afectat la planta baixa i nou persones que estaven dormint a les habitacions, de les quals cinc s'han pogut salvar però les altres quatre han mort. No obstant, també ha volgut destacar que la ràpida actuació dels cossos d'emergència ha permès salvar vides perquè, segons ha apuntat, "l'efecte de la riuada ha estat impressionant". Per la seva banda i en relació a les cinc persones que han pogut ser rescatades amb vida, el conseller Jané ha detallat que tres d'aquestes més lleus han estat ateses al CAP d'Agramunt i les altres dues han estat traslladades a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb símptomes d'hipotèrmia i no es tem per la seva vida. Les tres persones ferides lleus ja han pogut tornar al centre aquest migdia i es troben bé.
|
Societat
|
Successos
|
Sabadell demana a la Generalitat que les negociacions sobre els VTC incorporin les grans ciutats de fora l’AMB. La ciutat veu positiva la proposta del Govern per resoldre la convivència amb els taxis. L’Ajuntament de Sabadell ha demanat al Departament de Territori i Sostenibilitat que afronti la regulació dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC) tenint en compte l’opinió de les grans ciutats que no formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Tenim dinàmiques similars a les metropolitanes i els taxistes es mouen per tota la regió”, afirma l’alcalde Maties Serracant. La ciutat recorda que té 143 llicències de taxi i destaca que està emergint la presència dels VTCs. El govern municipal assegura que veu positivament la proposta de contractació anticipada dels VTCs feta per la Generalitat, però reclama poder dir-hi la seva per evitar que “un possible acord a l’AMB deixi fora municipis com Sabadell, que són a tocar de l’àmbit metropolità”.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Fira de Lleida digitalitza els seus processos per garantir l'activitat adaptant-se al confinament. L'objectiu és garantir l'organització dels salons que segueixen vigents i l'activitat ordinària de la institució firal. Fira de Lleida manté l'activitat amb la digitalització dels seus processos per facilitar el treball on-line i en xarxa del seu personal laboral, garantint així l'organització dels salons que segueixen vigents i la resta d'activitat ordinària. Amb aquest sistema, que minimitza els riscos sanitaris per als professionals de la institució firal, es manté operatiu el personal de tots els departaments (comercial, tècnic, de comptabilitat, de jornades tècniques i de direcció). El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha dit que, tot i que "el futur immediat és imprevisible", l'ens firal ha de "de seguir fent els preparatius bàsics per a les fires de tardor" i ha de "mantenir informats en tot moment als possibles expositors i visitants". Cal recordar que Fira de Lleida va anunciar les cancel·lacions definitives de les edicions d'enguany dels certàmens Petitàlia, Cucalòcum Primavera i la Fira de Formació i Treball, a banda d'altre actes privats. Malgrat això, Fira de Lleida estudiarà, en funció de l'evolució de la crisi sanitària actual, la possibilitat de reubicar en unes altres dates d'enguany un saló susceptible d'ajornament com és el Lleida Expo Tren.
|
Economia
|
Comerç
|
L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès restringeix l'accés a l'abocador Elena per fuites de biogàs. Les mesures efectuades revelen fuites de més de 400 litres per hora de metà en alguns pous. L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) ha restringit l'accés a l'abocador Elena per fuites de biogàs. El Consistori ha pres aquesta decisió seguint la recomanació feta per la Direcció de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en un estudi fet a petició del consistori. Aquest estudi recomana restringir l'accessibilitat a les persones als pous de sondeig de l'abocador situats entre el vial perimetral i el dipòsit. En rebre el document, el govern municipal ha decidit limitar l'accés a l'abocador i només hi pot accedir el personal de l'empresa Puigfel, responsable de la gestió de l'abocador, i els tècnics de les administracions vinculades al seguiment. Les mesures efectuades regularment als 12 pous de sondeig donen un cabal que denota un gas amb una presència superar al 60% de metà, característic del biogàs. Aquestes mesures han revelat que hi ha presència de gas en sis dels dotze pous i en alguns d'ells la fuita supera els 400 litres per hora. L'estudi planteja la hipòtesi que es pugui estar produint una sortida de gasos de dins cap a fora del dipòsit com a conseqüència de fallades a les làmines de polietilè d'alta densitat emprades a l'abocador. Aquestes fuites s'estarien produint malgrat que el sistema de desgasificació de l'abocador estigui funcionant a ple rendiment. Davant d'aquesta situació, l'AMB recomana continuar el seguiment dels 12 pous i dur a terme u estudi geofísic en el costat sud-est del dipòsit per tal d'obtenir més informació sobre les zones on s'estan produint les fuites. L'Ajuntament de Cerdanyola ha informat que una possible solució seria l'encàrrec d'un projecte constructiu de barrera externa que contempli les recomanacions de l'estudi encarregat pel govern municipal del projecte de barrera externa de contenció del gas elaborat pel Consorci del Centre Direccional, sobre la qual el govern actual va manifestar els seus dubtes. L'Ajuntament ha manifestat la seva preocupació per les dades que revela l'informe de l'AMB però ha volgut enviar un missatge tranquil·litzador a la població assegurant que "s'ha actuat perquè ningú en surti perjudicat per aquest cas" i comprometent-se a continuar treballant per resoldre tots els problemes que presenta aquesta instal·lació. Ha afirmat també que està treballant perquè es depurin responsabilitats per l'actual situació d'aquesta instal·lació que es va presentar com a un abocador "modèlic" i que en canvi "està donant problemes regularment" i la seva gestió "no està responent al que es va assegurat en el seu moment".
|
Societat
|
Medi ambient
|
Comença la preinscripció escolar per al curs 2018-2019. El procés s'endarrereix per primera vegada pràcticament un mes. Des d'aquest divendres i fins el proper 24 d'abril, el Departament d'Ensenyament obre el període de preinscripció escolar per al curs 2018-2019, un procés que, per primera vegada i coincidint amb l'aplicació del 155, s'ha endarrerit pràcticament un mes per tal de compactar el calendari entre la sol·licitud i la matrícula. Durant aquestes setmanes, el Ministeri d'Educació ha estudiat la possibilitat d'incloure en el formulari, una casella per poder escollir llengua d'escolarització però finalment, no hi haurà referències lingüístiques a la sol·licitud. Ensenyament ha anunciat un increment de 75 grups a 1r d'ESO, per fer front a l'augment d'alumnes en aquesta etapa educativa, i la reducció en 5, dels grups de P3, on es continua notant la davallada de natalitat. Per donar cobertura a les necessitats de la població escolar Ensenyament obre 75 nous grups a l'ESO, on es treballa amb un padró de 83.233 adolescents. 73 d'aquests nous grups seran a la pública, mentre que 2 seran a la concertada. Així, als instituts públics hi haurà 1.924 grups oferts en període de preinscripció, mentre que en tota l'escola concertada, n'hi haurà 969. Ensenyament revisarà i adequarà aquests grups en funció de la preinscripció i el procés de matrícula. A P3, l'etapa on es fa palesa la davallada de la natalitat, Ensenyament ofereix un total de 78.089 places, és a dir, 869 places més que l'any passat i 6.511 places més que l'estimació del padró, que és de 71.578 nens. Tot i això, en global, els grups totals es redueixen en 5, 2 a la pública i 3 a la concertada, malgrat que fins a 11 escoles poden perdre una línia d'aquest primer curs de segon cicle d'educació infantil. El tancament de grups ha generat crítiques per part de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) que ha denunciat aquesta mateixa setmana que des del 2011, 8 de cada 10 tancaments s'han produït a l'escola pública. Des de la FaPaC s'ha acusat al Departament de fer ''mala planificació'' de les places sobretot a la secundària amb la voluntat de ''traspassar'' alumnat de la pública a la concertada. A nivell d'infraestructures, Ensenyament obre 6 instituts i 1 escola, i a més a més, modifica l'ús de 3 escoles i les converteix en instituts-escola, un model en alça els darrers per afavorir l'èxit escolar en entorns complexes o situacions geogràfiques específiques. Preinscripció del 13 al 24 d'abril El procés de preinscripció comença aquest divendres 13 d'abril i s'allargarà fins el 24. Per primera vegada, aquest període s'ha retardat pràcticament un mes, coincidint amb l'aplicació del 155, però per motius però a causa de la demanda de diferents sectors de la comunitat educativa per escurçar el procés i per tant, compactar el calendari entre que la família presenta la sol·licitud fins que coneix el centre en què ha obtingut plaça. Les noves aplicacions informàtiques de gestió d'alumnes, gestió acadèmica i preinscripció ha permès aquest canvi. La matriculació s'haurà de realitzar del 21 al 27 de juny per als alumnes d’infantil, primària i primer d’ESO i, entre el 25 al 29 de juny –els que es matriculin al setembre, del 5 al 7-, per als de segon, tercer i quart d’ESO. Una de les novetats del procés és que les famílies que no tinguin plaça assignada als centres demanats en la sol·licitud de preinscripció podran ampliar la llista de centres a partir de les vacants existents. Així doncs, aquestes famílies rebran una comunicació per correu electrònic on podran accedir, d’una forma restringida, a totes les vacants existents i podran ampliar els centres demanats a la seva petició de preinscripció mantenint la puntuació inicial. Després es durà a terme l’assignació de places d’acord amb les noves demandes de les famílies. Per aquest curs, també es consoliden les mesures de control per a detectar el frau, a través de revisions de documentació que durà a terme el personal especialitzat del Departament. A més, en el cas de les malalties cròniques del sistema digestiu, endocrí o metabòlic, en l’informe o certificat mèdic que han de presentar les famílies, s’haurà d’especificar de quina malaltia es tracta i el diagnòstic s’haurà de fer d’acord amb els criteris del Departament de Salut. També es tindrà en compte l’existència o no de menús especials per a aquestes malalties en el centre de la primera petició. En aquest sentit, els centres han d’informar sobre la disponibilitat d’aquests menús especials.
|
Societat
|
Educació
|
L'atur registrat a Catalunya puja en 15.339 persones al maig i ja hi ha 483.149 persones sense feina. Es tracta d'un 3,28% més que a l'abril i un 30,2% més que fa un any. L'atur registrat a Catalunya va pujar en 15.339 persones el mes passat, xifra que representa un augment del 3,28% en relació a l'abril i un 30,2% més que el mateix mes del 2019. Segons el Ministeri de Treball, la xifra d'aturats se situa en les 483.149 persones, és a dir, 112.058 persones més que fa un any. Són dades que no es donaven des del maig del 2016, quan aleshores es van registrar 470.205 desocupats. Al conjunt de l'Estat, l'increment va ser de 26.573 persones, un 0,69% més que a l'abril, fins als 3.857.776 aturats. En comparació fa un any, la pujada ha estat del 25,3%, fins a les 778.285 persones. Catalunya, a més, és la comunitat on més creix l'atur en xifres absolutes, seguit de la Comunitat de Madrid, amb 14.355 persones (+3,5%) i les Illes Canàries, amb 6.093 persones (+2,4%).
|
Economia
|
Treball
|
Els efectes del temporal deixen sense classe uns 149.000 alumnes aquests dimecres, la majoria a les comarques gironines. També hi ha estudiants afectats al Maresme, el Vallès Oriental i les Terres de l'Ebre. Els efectes del temporal Gloria han deixat sense classe uns 149.000 alumnes, la majoria, 107.160, a les comarques gironines. Fins a cinc comarques han hagut de tancar tots els seus centres com a conseqüència de l'alerta pels aiguats i la crescuda dels cabals dels rius: l'Alt i Baix Emmpordà, el Gironès, la Selva i el Pla de l'Estany. En conjunt són uns 300 centres educatius que no han obert. Al Ripollès, també s’han tancat tots els centres de Ribes de Freser i les escoles de Vallfogona i de Planoles. A la Garrotxa no han obert els centres de Besalú i l’Escola de les Planes d’Hostoles. A les Terres de l’Ebre han tancat centres del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta, a banda de l’Escola Les Eres de Rasquera. El total d’alumnes afectats en aquesta zona és de 21.524. Al Maresme i al Vallès Oriental també han tancat molts centres, amb 13.465 estudiants. Entre les poblacions del Maresme afectades hi ha Tiana, Malgrat de Mar, Montgat, Teià i Tordera. Els centres del Vallès Oriental que no han pogut obrir són dels municipis de Sant Esteve de Palautordera, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Pere de Vilamajor. Pel que fa al Barcelonès, no han pogut obrir ni els Instituts Isaac Albéñiz i Pompeu Fabra de Badalona ni alguns centres de Barcelona: l’Institut Bosc de Montjuïc, l’Escola del Bosc de Montjuïc, l’Escola Tres Pins, l’Institut XXV Olímpiada i l’EA La Llotja. El nombre total d’alumnes afectats a la capital catalana és de 1.848. Pel que fa al Tarragonès, hi ha hagut 1.827 alumnes afectats, ja que no han pogut obrir l’Institut Pere Martell de Tarragona, l’Institut Berenguer Entença de Vandellòs-Hospitalet (Baix Camp) i l’Institut de Vila-seca (Tarragonès). Al Baix Llobregat, han tancat portes l’Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels, l’Escola Montserrat de Cornellà i l’Institut Severo Ochoa d’Esplugues, amb 850 alumnes afectats. Pel que fa al Vallès Occidental, no ha obert l’Escola Serraparera de Cerdanyola, amb 200 estudiants. Finalment, a la Catalunya Central, hi ha hagut 82 alumnes afectats pel tancament d’escoles a Cabrera d’Anoia (Anoia), Vallcebre (Berguedà) i Gósol (Berguedà). A la demarcació de Lleida, els 420 alumnes de l’Escola Mossèn Albert Vives de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) tampoc no han pogut anar a classe. Rutes de transport escolar suspeses Pel que fa a les rutes de transport escolar suspeses a causa del temporal, la cancel·lació del servei ha afectat un total de 2.266 alumnes. Entre les línies suspeses, n’hi ha 8 del Berguedà, 8 al Vallès Oriental, 8 a l’Alt Urgell, 8 a l’Alta Ribagorça, 5 al Pallars Sobirà, 3 al Maresme, 1 al Ripollès, 1 a la Garrotxa i 1 a Barcelona.
|
Societat
|
Educació
|
Gabriel (CUP) sobre els interrogatoris: "Això pren caire de causa general i en democràcia no existeixen causes generals". La diputada creu que el jutge s'està "excedint moltíssim" dels objectius inicials de la querella. La diputada de la CUP Anna Gabriel ha criticat que les citacions per declarar davant la Guàrdia Civil no només de càrrecs del Govern sinó també de membres del Pacte Nacional pel Referèndum perquè sembla que el que hi hagi sigui una "causa general" i ha recordat que "en democràcia no existeixen". Ha dit que citar a declarar a "qualsevol vinculat a un posicionament polític" és "excedir-se moltíssim" de l'objectiu inicial de la querella, que ha situat en les declaracions de l'exsenador Santi Vidal, i ha recordat que fins i tot s'ha citat a declarar Joan Ignasi Elena com a representant del Pacte Nacional pel Referèndum, que apostava per una consulta pactada amb l'Estat. Gabriel ha dit que no es pot "naturalitzar ni normalitzar" aquest fet, tot i "ser conscients que l'Estat té profunds dèficits democràtics". Sobre la resposta del Govern de denunciar el jutge i la Guàrdia Civil pels interrogatoris, ha dit que no hi confien molt en aquesta querella tot i que ha acceptat que "no s'ha de desestimar cap via". En tot cas, ha dit que el que és clau és que hi hagi una resposta ciutadana i que l'"equidistància" d'alguns partits polítics s'acabi. Així, ha dit que "haurà d'arribar el moment" en que PSC i CSQP "s'expressin també amb inquietud davant d'aquestes qüestions", al temps que ha dit no confiar massa que també ho facin PPC i Cs.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Els Mossos alerten de la difusió d'un vídeo de pornografia infantil per missatgeria instantània. El vídeo va acompanyat d’un àudio que apel·la a difondre’l per tal que la mare del menor el pugui reconèixer. Els Mossos d’Esquadra investiguen la difusió d’un vídeo de pornografia infantil que s’està difonent a través d’aplicacions de missatgeria instantània. Les imatges del vídeo corresponen a un nadó de pell blanca i el seu contingut és molt dur, segons indiquen els Mossos. Així mateix, les imatges van acompanyades d’un àudio que apel·la a difondre’l per tal que la mare del menor el pugui reconèixer. Divendres passat dues dones marroquines, de 36 i 43 anys i veïnes de Vilanova i la Geltrú, van ingressar a presó preventiva com a presumptes autores d’un delicte de possessió i distribució de material pornogràfic de menors. D’altra banda, s’han interposat dues denúncies més a les comissaries de Santa Coloma de Gramenet i Barberà del Vallès per part de persones que han rebut aquest mateix vídeo. (En aquesta actualització s'afegeix que les imatges del vídeos corresponen a un nadó de pell blanca) Els denunciants, que també són d’origen àrab, han informat a la policia que coneguts seus han rebut l’arxiu i l’estan reenviant perquè va acompanyat d’un àudio en àrab que apel·la a difondre el vídeo per tal que la mare reconegui el menor, tot i que no se li vegi la cara. En la gravació no s’observa res que permeti identificar ni la víctima, ni l’autor, ni tampoc el lloc dels fets i, per això, els Mossos ha obert una investigació per tal d’esclarir els fets. Els Mossos recorden que es tracta d’una acció “molt greu” i deixen clar que la possessió de pornografia infantil ja és un delicte. Així mateix, indiquen que cada vegada que se’n fa difusió, sigui amb la intencionalitat que sigui, s’està col·laborant amb els autors dels abusos sexuals de menors i amb el col·lectiu que consumeix aquest tipus de material tan sensible i demanen que en cas de rebre material que contingui contingut sensible relacionat amb pornografia infantil mai s’ha de difondre i cal denunciar el fet immediatament. Així mateix, la policia catalana recorda que el Codi Penal preveu la distribució, exhibició i oferiment de la difusió de pornografia infantil amb pena de presó d’un a cinc anys.
|
Societat
|
Successos
|
Salt destina fins a 200.000 euros al paquet de mesures de suport al teixit comercial i empresarial. Entre les accions previstes hi ha crear una plataforma global de venda online i entrega a domicili. L'Ajuntament de Salt (Gironès) ha activat un paquet de mesures de suport al teixit empresarial i comercial del municipi que, a través d'una línia habilitada de fins a 200.000 euros, té l'objectiu de fer front als efectes de la covid-19. Les accions són fruit de l'enquesta que el govern municipal ha fet durant les darreres setmanes a comerços i empreses per saber de primer mà les seves necessitats. Un dels eixos centrals de les propostes és l'obertura d'un Punt Únic d'Atenció des de l'àrea de Promoció de la Ciutat on es prestarà un servei d'assessorament i informació a comerços i restauració, així com a emprenedors, pimes i autònoms. Segons informen en un comunicat, un altre dels eixos centrals del pla de reactivació saltenc és la creació d'una plataforma global de venda online i entrega a domicili. El consistori assumirà la posada en marxa de la xarxa de distribució. També està previst dissenyar una campanya de comunicació per posar en valor l'oferta comercial de Salt i fomentar la compra de proximitat. L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, explica que el conjunt d'accions que posen en marxa s'afegeixen se sumen a les que impulsen des de fa dos mesos i que abasten diferents àmbits. "Les mesures de reactivació econòmica són fruit del treball dels tècnics municipals i de les demandes que hem recollit amb l'enquesta que vam realitzar entre el teixit comercial i empresarial. D'altra banda, també continuem escoltant la resta de grups municipals amb representació a l'ajuntament per anar incloent accions que proposen", argumenta Viñas. Zona blava i terrasses Altres mesures que s'impulsaran són la gratuïtat de la zona blava durant 20 minuts per als clients del comerç local un cop l'estacionament de pagament torni a estar operatiu i permetran a les terrasses que ampliïn la superfície que ocupen per adaptar-se als requisits que es requereixen en matèria de seguretat i higiene. Aquesta ampliació es permetrà sempre que sigui possible tècnicament i també es bonificarà la taxa fins al setembre. Bonificacions impulsades Pel que fa al capítol de bonificacions i taxes, les mesures inclouen la subvenció de l'IBI 2021 per a aquells propietaris que hagin ajudat els llogaters amb la condonació o rebaixa i, d'altra banda, les taxes pels serveis no prestats durant els mesos de confinament es bonificaran. També impulsen la creació d'una borsa de locals per a l'obertura de nous negocis amb bonificacions per als propietaris que cedeixin el seu espai per formar part d'aquest nou servei. El regidor de Foment de l'Ocupació, Toni Vidal, afegeix que també aposten per "fomentar que tots els negocis implementin les mesures per adaptar els espais a les noves necessitats d'higiene i seguretat". En aquest sentit, Vidal subratlla que donaran suport per cobrir aquest costos i atorgaran un certificat 'Covid Free' als establiments que acreditin que compleixen amb els requisits. Mesures integrades al Pla Estratègic El paquet de mesures per a la reactivació econòmica s'integren al Pla de Desenvolupament Econòmic i de l'Ocupació aprovat a principis d'abril i que té l'objectiu d'incidir en la inserció laboral. Aquest document estratègic s'estructura en quatre grans eixos: la millora de l'ocupabilitat, inserció laboral i formació de les persones; el suport al teixit empresarial i a l'emprenedoria; la consolidació de la promoció econòmica de la vila i l'articulació de mecanismes de coordinació entre l'administració local i altres agents implicats
|
Economia
|
Comerç
|
Els Bombers atenen 55 avisos per les pluges intenses, especialment al Baix Llobregat. Les actuacions s'han intensificat entre les 13 i les 14 hores. Els Bombers han atès aquest diumenge entre les 10 i les 14 hores 55 avisos per les pluges intenses, molts d'ells al Baix Llobregat i en l'última hora. Del total d'actuacions, 36 s'han produït a la regió metropolitana sud, i 8 a Tarragona. En la majoria dels casos es tracta d'acumulacions o filtracions d'aigua, sanejaments o algun arbre caigut. Dels 55 avisos, 24 han arribat entre les 13 i les 14 hores, dels quals 16 s'han produït a Castelldefels, Begues i Viladecans, tres poblacions del Baix Llobregat. A Banyeres del Penedès ha calgut desallotjar preventivament dos àtics d'un edifici en obres per acumulació d'aigua a la teulada.
|
Societat
|
Meteorologia
|
El Tribunal de Contractes atura l'adjudicació del servei de menjadors escolars al Maresme i Vallès Oriental. L’Acellec i Ensenyament han iniciat converses per trobar "fórmules adequades" per la contractació. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) dóna la raó a l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec) i atura l'adjudicació del servei de menjadors al Maresme i el Vallès Oriental. L'Acellec havia presentat al·legacions a l'Acord Marc de contractació perquè el document no permet a les petites i mitjanes empreses optar a oferir aquest servei, no permet als centres participar en la valoració i elecció de les empreses i no reconeix que el servei de menjador escolar té un caràcter educatiu. L'Associació i Ensenyament han iniciat converses per trobar "fórmules adequades" per la contractació. El nou director General de Serveis a les Famílies i Comunitat Educativa, Jordi Miró, ha rebut aquest dimecres una delegació de l'Acellec. Segons un comunicat emès per l'entitat, MIró ha manifestat "la voluntat d'establir un diàleg amb tots els agents implicats en el sector per trobar conjuntament les fórmules més adequades per gestionar la contractació dels serveis de menjadors escolars". Segons explica l’Acellec, en la trobada "ha quedat clar que ambdues parts comparteixen els objectius bàsics: garantir el caràcter educatiu del servei, assegurar que les noves formes de contractació no dificultaran l'accés a l'activitat a les empreses petites i que la decisió sobre l'adjudicació dels serveis es prendrà en darrera instància des de cadascun dels centres escolars". Al Tribunal des de l'estiu del 2015 L'Acellec va recòrrer l'Acord Marc la primera vegada que es va publicar, el juliol de l'any passat. El TCCSP li va donar la raó parcialment i el Departament d'Ensenyament va haver de reiniciar la tramitació, que es va concretar novament durant el mes de desembre passat. Però l'Acellec va recòrrer l'Acord Marc per segona vegada perquè va considerar que persistien els defectes jurídics i de model educatiu que ja eren presents en el primer text. El tribunal ha tornat a resoldre de manera favorable a una part dels arguments de l'associació, i el 23 de febrer va fer públic un nou dictamen, que obliga a replantejar novament el procediment.
|
Societat
|
Educació
|
Gisclareny, el poble sense mítings ni campanya electoral. El municipi més petit de Catalunya ja té decidit qui serà el seu alcalde. Cap pancarta electoral, cap míting previst ni tampoc cap visita de dirigents polítics a Gisclareny (Berguedà), el poble més petit de Catalunya. Aquí, la campanya per a les municipals passa totalment desapercebuda, i el futur alcalde ja està decidit. Serà, un cop més, Joan Tor, l'únic veí nascut al poble. Aquesta serà la seva novena legislatura al capdavant de l'Ajuntament. Es presenta perquè té una obsessió: solucionar el traspàs de l'única carretera que dóna accés al poble. A Gisclareny, les sigles de partit no importen, només la persona. "Es presenti amb el partit polític que es presenti, el votarem sempre", ha explicat un dels veïns, Antonio Baños. De fet, en les darreres eleccions, Tor es va presentar sota les sigles del PDeCAT i, aquest any, ha decidit fer el canvi a ERC. En el darrer segle, Gisclareny ha perdut 200 habitants. Ara, en té 27 i que en resideixin tot l'any només 18. El turisme i els serveis són la principal i única font d'ingressos. Des de l'any passat, ostenta el títol de poble més petit de Catalunya, i no ho fa amb orgull. Els seus veïns, la majoria vinguts de l'àrea metropolitana, subratllen la natura i la tranquil·litat com dos dels millors al·licients del poble, i aquesta calma no es perd durant les eleccions. De fet, aquí la campanya ni tan sols existeix. Fa 36 anys que Joan Tor és el batlle d'aquest petit municipi i ho tornarà a ser els pròxims quatre anys perquè és l'únic candidat que es presenta. El consistori funciona com a consell obert, un sistema d'organització municipal que es caracteritza perquè són tots els habitants que, reunits en assemblea veïnal, deliberen i prenen decisions que, en règim ordinari, corresponen al ple de l'Ajuntament. Llistes fantasma Aquest any a Gisclareny no hi ha les anomenades llistes fantasma, que mai han aconseguit cap vot al municipi. "Si no el coneixem, no el votem. Ja pot venir qui vulgui que no serà votat", ha explicat un dels veïns, Antonio Baños. "Aquí el què ens importa és la persona, tan ens fa amb quin partit vagi. Home, si és amb Ciutadans o Vox ens ho pensaríem, però sabem que no és el cas", ha subratllat. De fet, es dona el cas que, al llarg de la seva trajectòria, Tor s'ha presentat sota les sigles de Convergència i Unió, com a independent, i ara ha decidit fer el canvi a ERC. El dia de les eleccions, una festa El dia de les eleccions, a Gisclareny, és com "una festa "perquè és un dia de trobada entre tots els veïns. "Sempre et quedes a parlar amb uns i altres, i durant el recompte també hi vas", ha explicat un d'ells, Oriol Baños. Tot i que podrien acabar ràpid el recompte, el col·legi no es tanca mai abans de les vuit del vespre "perquè sempre hi ha algú que no ve a votar". La carretera, l'obra més necessària L'única via d'accés a Gisclareny és de titularitat municipal i això obliga l'Ajuntament a fer grans sacrificis per fer-ne un bon manteniment, especialment a l'hivern, quan anualment s'escampen 50.000 quilos de sal perquè sigui transitable. Malgrat l'escassetat dels recursos econòmics, l'Ajuntament fa mans i mànigues per mantenir la carretera. L'alcalde assegura que cal fer millores a la via però, per sobre de tot, veu necessari traspassar-la a la Diputació. "La llei diu que tots els pobles han de tenir un accés que sigui de la Generalitat o la Diputació, i nosaltres reivindiquem que així sigui. No podem fer front al seu manteniment", es queixa. De fet, Tor es va marcar com a repte no plegar d'alcalde de Gisclareny fins que hagi solucionat aquest traspàs. "Espero que sigui aviat perquè si no hauré d'estar tota la vida aquí", ha assegurat. La carretera és, sens dubte, el major repte de Gisclareny. Necessària per evitar el que més por fa: la despoblació. "Els qui estem al territori hem de lluitar perquè es conservi, i la millor manera de fer-ho és tenir gent aquí", ha explicat l'alcalde.
|
Política
|
Política municipal
|
Solé retreu a la UE que hagi preferit donar suport a "un dels partits més corruptes" d'Europa. L'eurodiputat d'ERC està convençut que "tard o d'hora" Europa s'adonarà de "com de malament" s'ha portat amb Catalunya. Jordi Solé, eurodiputat d'Esquerra Republicana, ha lamentat aquest dilluns al plenari del Parlament Europeu que la Unió Europea hagi preferit donar suport a Mariano Rajoy, "el líder d'un dels partits més corruptes d'Europa", enlloc de "defensar els drets fonamentals i la democràcia", fent al·lusió a la manifestació que la setmana passada va congregar "prop de 50.000 catalans" a Brussel·les "demanant a Europa que despertés". Solé també ha advertit que Rajoy lidera un govern "incapaç" de controlar les finances públiques, "fins al punt que ha buidat del tot el fons de les pensions". Solé també s'ha mostrat segur que "tard o d'hora" Europa s'adonarà de "com de malament" s'ha portat amb Catalunya. "No es pot defensar la idea d'Europa i alhora mirar cap a una altra banda davant la repressió contra votants, l'empresonament d'adversaris polítics o la presa de les institucions d'autogovern". I ha acabat: "Sense tenir en compte la gent, els seus drets i les seves aspiracions legítimes, la Unió Europea no té futur. Els catalans estimem Europa, però en volem una de ben diferent".
|
Política
|
Unió Europea
|
La Paeria manté la Fira de Sant Miquel i les Festes de Tardor tot i la covid-19. L'Ajuntament diu que els dos certàmens s'estan ajustant als plans del Procicat per poder tirar endavant. La Paeria manté la celebració de la Fira de Sant Miquel i les Festes de Tardor, previstes per finals de setembre. Així ho ha tramès l'equip de govern als portaveus de l'oposició en una reunió mantinguda aquest dilluns on s'ha matisat que l'aposta de l'Ajuntament és mantenir ambdues celebracions i que s'està ajustant la manera de com fer-ho, respectant les plans sectorials del Procicat, totes les mesures de protecció de sanitat i garantint la seguretat davant la pandèmia de la covid-19. La tinent d'alcalde Jordina Freixanet ha remarcat que compten amb "l'experiència" del programa 'Fase Cultura', que ha comptat amb actuacions musicals d'artistes locals durant l'estiu i que preveuen desenvolupar les festes en el mateix "context de prudència". L'equip de govern de la Paeria considera que malgrat l'alerta pel coronavirus, amb les Festes de Tardor i la Fira de Sant Miquel els veïns de Lleida puguin "gaudir d'uns dies en família i socials". Freixanet ha afegit que el "compromís" de l'equip de govern i així també ho han manifestat els portaveus dels grups municipals, és que s'ha de mantenir "l'equilibri" perquè la ciutat pugui recuperar-se en l'àmbit econòmic, educatiu i social, vigilant i sent prudent en les decisions i complint les indicacions sanitàries. Els portaveus dels grups municipals s'han reunit a la Paeria per avaluar les dades sanitàries a la ciutat i avançar pel que fa al calendari d'activitats dels pròxims dies. Freixanet ha explicat que la situació sanitària a la ciutat està en una situació de "calma tensa" o "calma vigilant" en què no es pot relaxar el comportament. Aquesta setmana s'estan fent els cribratges a diferents barris de la ciutat que, com ha dit la tinent d'alcalde, ajudaran a tenir una imatge més concreta de com està Lleida i situar-la per a l'inici del curs escolar i de cara als pròxims mesos. En la reunió d'aquest dilluns, la primera presencial després del ple de juliol i que ha estat presidida per l'alcalde Miquel Pueyo, també s'ha comentat alguns actes pròxims del calendari, com la Junta de Seguretat posposada al juliol i que tindrà lloc dilluns, la voluntat que les comissions segueixin funcionant telemàticament o la possibilitat de celebrar el primer Ple municipal híbrid aquest mes de setembre.
|
Política
|
Política municipal
|
El preu mitjà dels habitatges nous a comarques gironines puja un 10% i ja supera els 380.000 euros. Els promotors lamenten que durant els darrers anys pràcticament no s'hagin fet pisos de promoció oficial. El preu mitjà dels habitatges nous a comarques gironines ha pujat un 10% durant el 2018 i ja supera els 380.000 euros. Així ho recull el darrer estudi de l'Associació de Promotors de Catalunya, que se centra exclusivament en aquells pisos i cases que encara estan pendents de vendre's (tinguin o no l'obra acabada). Arreu de la demarcació, ara per ara n'hi ha 964. L'alça de preus s'explica per aquelles promocions situades o bé a primera línia de costa o bé al centre de Girona (que són les que tensionen la mitjana). Els promotors expliquen que, sobretot, aquells qui els compren són famílies o particulars que ja tenen una hipoteca pagada i que ara volen millorar. L'associació també lamenta que, durant els darrers anys, pràcticament no s'hagin fet pisos de protecció oficial.
|
Economia
|
Habitatge
|
AMPLIACIÓ:Prenafeta reconeix comissions d'entre el 3% i el 4% en les operacions de Llavaneres i Badalona del cas Pretòria. L'ex-alt càrrec de Convergència explica durant el judici que propiciava contactes amb Artur Mas per fer "favors" a empresaris. L'ex-alt càrrec de l'antiga Convergència Lluís Prenafeta ha reconegut el cobrament de comissions d'entre el 3% i el 4% per fer d'intermediari en les operacions urbanístiques del cas Pretòria, que es van fer als municipis de Sant Andreu de Llavaneres i Badalona entre 2002 i 2007. Els diners, segons la seva confessió, se'ls repartia a parts iguals amb el també exconseller Macià Alavedra i el presumpte cap de la trama, l'exdiputat socialista Luís Andrés Garcia 'Luigi'. Durant la sessió del judici d'aquest dimarts, Prenafeta també ha reconegut que el 2009 va propiciar contactes entre el llavors cap de l'oposició i president de CDC, Artur Mas, i diversos empresaris per fer-los "favors". Pel que fa a l'acusació de blanqueig de capitals, Prenafeta admet haver tingut diners a Suïssa i Andorra. Després de la confessió, la fiscalia preveu plantejar una rebaixa de condemna a canvi de que destini tots els seus fons a pagar les multes que se li reclamen. "Conec els fets i els reconec tal com estan descrits", ha afirmat Prenafeta a l'inici de l'interrogatori. Seguint el relat de confessió que ja va exposar Alavedra, Prenafeta ha detallat que tots dos feien d'intermediaris entre empresaris per aconseguir tancar operacions de compra-venda, de les quals cobraven comissions d'entre el 3% i el 4%. L'ex-alt càrrec de Convergència ha detallat que tant l'operació Niesma, de Sant Andreu de Llavaneres, com l'operació del port de Badalona estaven liderades per 'Luigi' i que Alavedra i Prenafeta es van dedicar a fer la intermediació amb altres empresaris que van acabar comprant els terrenys revaloritzats que eren en mans de societats de l'òrbita de 'Luigi'. "Vam convenir que dividiríem la comissió en tres parts i vam cobrar el que era habitual en el mercat, entre un 3% i un 4% repartit a parts iguals", ha detallat. Aquestes comissin les centralitzava Prenafeta a través de Poliafers, una de els seves societats. Com ja va fer Alavedra, així com el mateix 'Luigi', Prenafeta ha defensat la legalitat de les operacions. Contactes amb Artur Mas D'altra banda, tot i no fer-ho constar en l'escrit d'acusació, la fiscal també ha volgut posar sobre la taula algunes de les escoltes telefòniques que formen part del sumari del cas i que demostren les 'bones relacions' de Prenafeta amb empresaris i contactes polítics de primer nivell, com Artur Mas, que en el moment dels fets era el líder de l'antiga CDC i cap de l'oposició a la Generalitat. En una de les escoltes, Prenafeta es compromet amb el propietari de la immobiliària Espais, Lluís Casamitjana, a contactar amb Mas per mirar de solucionar un conflicte que el promotor tenia amb l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, on CiU era el soci minoritari d'un govern que, el 2009, compartia amb ICV-EUiA. "Mas ha fet la gestió amb la Consol Pla –primera tinent d'alcalde– i està disposada a ajudar", li diu Prenafeta a Casamitjana en una de les converses telefòniques. A preguntes de la fiscal, Ana Cuenca, assegura que si parlava amb Mas era "per fer un favor a Casamitjana" i que aquest tipus de converses eren habituals. En aquest sentit, una altra de les converses revela l'organització d'una trobada entre Mas i un empresari de Terrassa que Prenafeta defineix com a "controvertit" i que vol "facilitar coses". Es referia al propietari de Cirsa, Manuel Lao. L'ex-alt càrrec de Convergència demana a Mas que busqui un lloc "discret" i que faci venir també Germà Gordó a aquesta trobada. Comptes a l'estranger A preguntes de la fiscal Ana Cuenca, Prenafeta també ha reconegut tenir diners en almenys dos comptes a l'estranger, a Suïssa i a Andorra. El compte suís era a nom de la societat Buic, mentre que el d'Andorra estava a nom de la seva dona, Lluïsa Mas. Els diners, però, assegura que eren tots seus. En el cas d'Andorra, Prenafeta ha volgut exculpar la seva esposa de tota culpa: "La vaig portar a Andorra perquè signés l'obertura del compte com a titular, però mai va operar i després només va tornar a Andorra per signar la cancel·lació del compte". En total, la fiscalia calcula que tenia "ocults" 14,9 MEUR, dels quals més de 600.000 provinents de les operacions investigades del cas Pretòria. Rebaixa de condemna En aquest sentit, també ha reconegut els fets la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas, que era la titular dels comptes que Prenafeta tenia a Andorra. Després de confessar, tots dos veuran rebaixada la seva condemna, a canvi de que destinin tots els seus fons a pagar les multes que els sol·licita la fiscalia, un compromís que han fet explícit al final de l'interrogatori. Les peticions de condemna inicials eren de sis anys i deu mesos de presó per dos delictes de tràfic d'influències en les operacions de Llavaneres i Badalona i un de blanqueig de capitals, en el cas de Prenafeta, i de dos anys i mig de presó per a Lluïsa Mas per un delicte de blanqueig de capitals. A la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas, se li reclamen 630.000 euros de multa, mentre que en el cas de Prenafeta la xifra ascendeix fins als 13,7 MEUR. També se li reclama el decomís de part dels diners que haurien guanyat il·legalment: 5,8 MEUR. Com ja va fer Alavedra en el seu interrogatori, Prenafeta ha respost només a les preguntes de la fiscalia i la seva defensa s'ha negat a respondre a l'acusació particular i la resta d'advocats. Tant Prenafeta com la seva dona, Lluïsa Mas, no caldrà que tornin a personar-se al judici fins a l'exposició de conclusions, quan la fiscal donarà a conèixer la rebaixa de condemna.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Girona inverteix 29.000 euros per fer reparacions "urgents" a la séquia Monar. Reforcen els fonaments d'un edifici que s'estava descalçant i reparen una mota que s'havia erosionat per l'aigua. L'Ajuntament de Girona ha invertit 29.000 euros per fer reparacions "urgents" a la séquia Monar. Aquest dimarts han començat les obres per reforçar els fonaments d'un edifici que s'estava descalçant i per reparar una part de la mota que s'havia erosionat per l'aigua. A la tardor, les tasques se centraran en la neteja de la séquia al seu pas per l'espai Marfà i als carrers Bernat Boades, riu Güell i Canonge Dorca. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que la séquia és una infraestructura "vital", tant per al reg de les hortes i la devesa com per subministrar electricitat. "Crea energia que ens suposa un estalvi de 18.000 euros mensuals", ha explicat. Fa dos anys que els ajuntaments de Bescanó, Salt i Girona han assumit la titularitat de la séquia. Entre les tres administracions estan buscant la manera de mancomunar esforços per anar a la una en la gestió i el manteniment. L'Ajuntament de Girona ha començat aquest dimarts obres de millora de la séquia Monar a la ciutat. En concret, es tracta de l'execució de dos treballs per garantir l'estabilitat del canal: una per evitar que l'erosió de l'aigua pugui afectar els fonaments d'un edifici ubicat al costat de la séquia i una segona per donar continuïtat a la mota de terreny i prevenir possibles pèrdues d'aigua del canal. Es preveu que les accions de reparació acabin d'aquí 5 dies, el 22 de maig. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha ressaltat la importància que té la séquia per la ciutat i ha posat èmfasi en la necessitat de fer-ne un bon manteniment. "La séquia és una infraestructura vital per a la ciutat, ja que nodreix d'aigua les hortes de Santa Eugènia i la Devesa, a més, a través de la Central del Molí, genera energia que produeix un estalvi econòmic per a l'Ajuntament de 18.000 euros mensuals", ha ressaltat. Madrenas ha explicat que s'està treballant per tenir llest al més aviat possible un conveni amb els ajuntaments de Salt i de Bescanó per establir una estratègia comuna de gestió i manteniment de la séquia. "Els tres ajuntaments analitzarem les necessitats de la séquia a mitjà i llarg termini per establir el calendari d'actuacions conjuntes", ha assenyalat. Un cop ho tinguin definit, no descarten recórrer a fons europeus per poder atacar les obres necessàries. El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, ha assegurat que la inversió que fa ara l'Ajuntament de Girona és "molt important", sobretot tenint en compte que ara fa dos anys que la séquia va passar a titularitat pública. El maig del 2014 els ajuntaments de Girona, Salt i Bescanó van assumir la propietat de la séquia Monar després signar el conveni de cessió de l'espai hidrològic amb l'empresa Sala i Bertran. L'obra que ha començat aquest dimarts és el resultat de les observacions que es van realitzar amb motiu del recent aixecament topogràfic de la séquia, que es va fer el passat mes de febrer. Amb l'estudi van detectar els punts febles que s'havien de resoldre a més curt termini. La previsió és que al llarg de la tardor es duguin a terme dues actuacions més, en aquest cas de neteja, per optimitzar la correcta circulació de l'aigua i prevenir embussos. L'adjudicació de les dues primeres actuacions de les obres, les que han començat aquest dimarts, s'ha fet a l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, SA (AGISSA) amb un cost de 18.502,86 euros. El cost total de les quatre actuacions previstes aquest any és de 29.099,57 euros.
|
Societat
|
Medi ambient
|
ACTUALIZACIÓ:Moren per coronavirus 8 usuaris de la Llar de Sant Josep de Lleida i 27 més estan aïllats. 8 treballadors han donat positiu en covid-19, sis d'ells estan aïllats a casa, un hospitalitzat i l'altre donat d'alta. Vuit usuaris de la Llar de Sant Josep de Lleida han mort per coronavirus els últims dies. Són sis dones i dos homes. 27 usuaris més estan aïllats a la residència, 20 dels quals han donat positiu en covid-19 i els altres 7, amb símptomes, esperen els resultats de la prova. Així ho han confirmat a l'ACN tant fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies com el responsable de la Generalitat a la UGT de Lleida, Xavier Pifarré, que ha afegit que vuit treballadors del centre també estan contagiats. Sis d'ells estan aïllats a casa, un altre hospitalitzat i l'altre, que era el metge del centre, ja ha estat donat d'alta. (En aquesta actualització es donen dades sobre el material de protecció que s'ha lliurat a la residència) Antonio Ordóñez, d'UGT Lleida, reclama que arribin més mesures de protecció pels treballadors de les residències ja que no en tenen i treballen amb el principal grup de risc; la gent gran. Recorda, a més, que els edificis residencials no estan preparats com les instal·lacions sanitàries i que els treballadors, que estan treballant de manera "exemplar", estan "preocupats". Mentre, des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han informat que s'ha lliurat al centre 780 màscares FFP2, 468 mascaretes, 400 guants, 39 ulleres i 156 bates.
|
Societat
|
Salut
|
El Govern adapta la composició del consell d'administració del CTTI a la nova estructura dels departaments. Aquest consell està presidit per la consellera de la Presidència, té tres vicepresidències i 17 vocalies. El Govern ha autoritzat aquest dimarts la nova composició i la designació dels nous representants departamentals en el consell d'administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). La modificació respon a la necessitat d'adequar la composició de l'actual consell d'administració als canvis que s'han realitzat en l'estructura i denominació dels departaments de la Generalitat, segons ha apuntat l'Executiu. L'acord estableix que la presidència correspondrà a la persona titular del departament de la Presidència, que designarà les persones que han d'exercir les vocalies en representació de l'administració de la Generalitat i les vicepresidències. D'acord amb la nova regulació, el nombre de vocals és de 17, altres 16 de l'administració de la Generalitat i una de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Es ratifiquen com a vocals del consell d'administració del CTTI en representació de l'administració de la Generalitat les persones titulars dels càrrecs de la secretaria del Govern, les secretaries dels departaments de la Presidència, de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, d'Ensenyament, de Salut, d'Interior, de Territori i Sostenibilitat, de Cultura, de Justícia, de Treball, Afers Socials i Famílies, d'Empresa i Coneixement i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L'acord també nomena com a vocals les persones titulars de la secretaria General del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència i la Secretaria per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Pel que fa a les vicepresidències, es designa per a la vicepresidència primera la persona titular del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge; per a la Vicepresidència segona, la persona titular de la Secretaria General del Departament de Justícia, i per a la vicepresidència tercera, la persona titular de la Secretaria del Govern. El CTTI és una empresa pública que té com a finalitat integrar tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de l'administració en una única estructura. És el responsable de garantir la direcció, planificació, gestió i control dels sistemes d'informació i dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. Alhora que dissenya, construeix, coordina i desplega els projectes que la Generalitat li encarrega per desenvolupar i fer créixer la Societat del Coneixement al país, segons destaca el Govern.
|
Política
|
Govern
|
Eduard Pujol: "De presidència i d'investidura només n'hi ha una i serà la de Puigdemont". JxCat manté contactes amb ERC i la CUP des de Brussel·les i assegura que es tancarà un acord en els pròxims dies: "Estem en molt bona direcció". JxCat confia en tancar un acord en breu per investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. "D'investidura només n'hi ha una, i de presidència només n'hi ha una, i serà la del president Puigdemont", ha assegurat el portaveu adjunt del grup parlamentari, Eduard Pujol, en una roda de premsa des de Brussel·les aquest dilluns al migdia. Així, després que diversos mitjans publiquessin que Puigdemont hauria proposat que l'assemblea d'electes l'investís com a president legítim i que el Parlament n'escollís un altre d'executiu, Pujol ha asseverat que només contemplen que la presidència i la investidura tinguin el nom de Puigdemont. Això sí, el portaveu adjunt de JxCat s'ha mostrat optimista de cara a tancar un acord en els pròxims dies, després de les reunions amb ERC i la CUP -per separat-: "Estem en molt bona direcció".
|
Política
|
Partits
|
La Flama del Canigó i les fogueres, protagonistes de la revetlla de Sant Joan arreu de Catalunya. Música i petards acompanyen les celebracions a la majoria de localitats del país. L’arribada de la Flama del Canigó i les fogueres són dos dels trets més destacats de la revetlla de Sant Joan, que ha començat a celebrar-se amb la caiguda del dia a bona part del país. Les localitats costaneres com Barcelona aporten l’encant de la celebració arran de mar, però en indrets ben oposats com el Pirineu també hi ha celebracions ben destacades. Els petards i la música han estat els acompanyaments imprescindibles per a la festa que celebra l’arribada del solstici d’estiu en la nit més curta de l’any. L'ACN n'ha cobert algunes al Baix Segrià, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre i a les comarques gironines. A Barcelona l’escenari principal ha estat novament la platja. Es calcula que l’any passat més de 55.000 persones van triar aquest espai per celebrar la revetlla de Sant Joan i s’espera que aquest any la xifra sigui similar. Una altra de les tradicions principals de la festa és la Flama del Canigó, que ha arribat a la tarda a la plaça de Sant Jaume. Des d’allà, els representants dels diferents barris han agafat el foc que ha encès la vintena de fogueres autoritzades a la ciutat. D’altra banda, les fonts del Passeig de Gràcia i fonts Bessones de plaça Catalunya han participat en la celebració amb la il·luminació de colors groc i vermell. L’encesa de les llums i colors ha començat al capvespre i acabarà a les dotze de la nit, quan finalitza el funcionament de les fonts. La Flama del Canigó a les comarques gironines Les fogueres, la música i els petards han estat els protagonistes d'aquesta nit de Sant Joan a molts municipis gironins, coincidint amb el solstici d'estiu. Un d'aquests ha estat Torroella de Montgrí (Baix Empordà), que ha començat la revetlla amb la tradicional arribada de la Flama del Canigó en un acte organitzat per les Joventuts Nacionals de Catalunya (JNC) i amb la col·laboració de l'Ajuntament. Després de llegir un manifest, s'ha encès la foguera i s'ha celebrat un sopar de germanor als Jardins de John Lennon a l'Estartit. El plat fort de la nit, però, ha tingut lloc a la platja gran de l'Estartit. També hi ha arribat la Flama i a les onze de la nit s'ha disparat un castell de focs artificials que ha aplegat centenars de persones al front marítim. Seguidament s'ha encès la foguera. Una de les novetats d'enguany han estat les actuacions musicals a la plaça de la Llevantina dels torroellencs d'ska El Tingladu i d'Oques Grasses. El concert de la banda d'Osona, en què han presentat el seu últim disc, s'emmarca en la quarta edició del Festival Ítaca, Cultura i Acció, que per primer cop ha programat un concert gratuït. Els organitzadors volien fer d'aquesta vetllada la gran revetlla de Sant Joan de la Costa Brava. Una sessió de DJ's tancarà la programació ja de matinada. A Girona ciutat, els més petits han participat en jocs tradicionals a la plaça del Vi on també s'ha fet un joc homenatge a Pere Quart inspirat en la seva 'Tirallonga de monosíl·labs'. Hi ha hagut una cercavila amb la Fal·lera Gironina i els Gegants de Girona i seguidament, a les set, la Flama ha arribat a la plaça del Vi. La colla Marrecs de Salt l'han rebut amb una aixecada de castells i s'ha llegit un manifest. La novetat d'enguany ha estat que tothom qui ha volgut s'ha pogut endur la Flama a casa gràcies a la compra de quinqués individuals. Una iniciativa que duia el lema 'Fem que la Flama arribi a totes les llars!'. A la demarcació, s'han autoritzat 112 fogueres segons dades del Departament d'Agricultura. Pel que fa a l'arribada de la Flama, Òmnium Cultural xifra en més de 250 els punts del territori gironí on s'ha fet aquest acte. Els joves del Baix Segrià celebren la revetlla de Sant Joan a Montoliu de Lleida Joves del Baix Segrià han participat en la segona 'Ancesa Jove', que enguany ha tingut lloc a Montoliu de Lleida (Segrià). Es tracta d'una trobada festiva d'associacions de joves de diversos municipis del Baix Segrià. Té caràcter itinerant i es va iniciar l'any passat a Torres de Segre, tot i que, com va ploure, a la climatologia es va haver de traslladar la festa al mes d'octubre. La festa s'ha iniciat a les onze de la nit amb l'encesa de la gran foguera de Sant Joan i ha seguit amb les actuacions musicals de S'Temple Bar, La Raíz, Muntband i Nar6 Sound. L’’Ancesa Jove’ està organitzada per les associacions de joves de Torres de Segre (Associació de Joves JAEC), Aitona (Penya Tabolls), Sarroca (Associació Roca‐jove), Albatàrrec (Associació dels nens i elles), Aspa (Associació de Joves l’Aspenta) i els grups de joves d'Alfés, Montoliu i Llardecans, juntament amb els ajuntaments d'aquests mateixos municipis, a més dels ajuntaments de Maials, Almatret, Sunyer i Sudanell. Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, també Diables, bruixes, màgia i foc han envaït enguany el castell d'Amposta per celebrar l'arribada del solstici d'estiu. L'Ajuntament ha optat per un nou concepte de nit de Sant de Joan, sense renunciar a l'habitual ball de la revetlla que s'organitza al centre de la població, amb un programa d'actes, espectacles i concerts concentrat a les restes de la fortalesa medieval. Els més menuts han pogut viure les esgarrifances dels botis i marfantes, els fantasmagòrics éssers autòctons portadors de les pors més primàries. A banda dels espectacles d'animació infantil, l'anomenada 'Nit màgica al Castell' ha portat cercaviles diabòliques, la primera fira de la bruixeria, així com actuacions teatrals, de malabarismes, pirotècnia i consultoris futurològics. La flama del Canigó, que ha arribat a mitja tarda navegant pel riu Ebre, és l'encarregada d'encendre la mitja dotzena de fogueres escampades per la mateix zona del Castell. Havent sopat i passada la mitjanit, la màgia i l'esoterisme donen pas a les actuacions musicals d''El Màfio' i altres grups locals. El consistori ha autoritzat també tres fogueres més, organitzades per entitats i veïns, en diversos punts del nucli urbà. També es manté l'habitual ball de la revetlla a la plaça Berenguer IV, amb l'orquestra local Gatzara, que mantindrà la gresca viva fins ben entrada la matinada. A Tarragona, la revetlla torna a tenir el Serrallo i el tram final de la Rambla Nova com a escenaris principals. L'arribada Flama del Canigó al barri mariner, és rebuda amb una foguerada i una sorollosa tronada. Posteriorment, una cercavila carregada de foc i pólvora pels carrers de la Part Alta, a càrrec de les colles de diables locals així com d'altres convidades, culmina amb l'encesa de la foguera. Poc després de la mitjanit, l'actuació de l'orquestra de versions La Bruixa Express, a la Rambla Nova, vora el balcó del Mediterrani, manté la gresca fins la matinada. Diverses places i espais de la ciutat són també escenari de revetlles que s'allargaran fins la sortida del sol. Coincidint amb l'inici de les festes majors de Sant Pere, la celebració de la revetlla de Sant Joan a Reus anima els carrers de la ciutat amb la cercavila de foc i l'encesa de la foguera de Sant Joan amb la Flama del Canigó, al mateix temps que celebra la hissada de la bandera, programa ballades de sardanes o els concerts de rock i música actual a les Barraques de la festa. A Valls, la revetlla esdevé una de les jornades principals de la seva festa major dedicada a Sant Joan: s'encenen les fogueres, es celebren actes religiosos i les colles de la ciutat despleguen una singular actuació a l'antiga. Als municipis mariners, moltes de les revetlles tenen lloc vora al mar. Així és com, per exemple, Sant Carles de la Ràpita recupera enguany aquesta tradició i, a banda de les foguerades tocant a l'aigua dels Alfacs, s'organitza un sopar popular amb barbacoa a la platja de Garbí que, a partir de la mitjanit, dóna pas a concerts i música de dj's fins ben entrada la matinada. Sort suspèn la jornada lúdica amb motiu de la revetlla Al municipi de Sort s’ha suspès una jornada lúdica i participativa que s’havia organitzat en col·laboració amb la Comissió de Festes amb motiu de la revetlla de Sant Joan. Segons un comunicat que ha difós l’Ajuntament, a conseqüència de les observacions rebudes per part d’alguns comerciants del poble, s’ha decidit anul·lar les activitats que hi havia previstes per a la tarda i la nit a l’Avinguda Comtes de Pallars i a la Plaça Caterina Albert.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
CrossingLines porta 'Chansons d'amour' a Lo Pati dins del cicle de músiques inusuals OUT·SIDE. El centre d'art ebrenc participa per cinquena edició en el certamen de música contemporània experimental. La música contemporània més experimental tornarà a tenir el seu espai a Lo Pati-Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, que per cinquè any consecutiu se suma al festival OUT·SIDE, un cicle de músiques inusuals que organitza la productora OUT·, als principals centres d'art contemporani de Catalunya. L'ensemble Crossinglines interpretarà 'Chansons d'amour' aquest dissabte, un concert de quatre peces per a veu i diferents instruments musicals sobre l'amor. S'hi estrenarà 'Go crystal tears, let your burning breath', de la compositora Montserrat Lladó. La peça és un encàrrec d'OUT·SIDE i està basada en un text d'una composició de John Downland per a veu i llaüt, que també s'interpreta al concert. L'entrada és gratuïta però cal fer reserva prèvia. L'edició 2020 del cicle OUT·SIDE ofereix quatre projectes que giren al voltant de la temàtica de de les cançons d'amor, la música religiosa, la música i els fenòmens sonors associats a idees polítiques i, finalment, la música que es contempla a ella mateixa. La formació musical que es podrà veure a Lo Pati, Crossinglines, està vinculada a l'Auditori de Barcelona i especialitzada en música contemporània, però que aposta per establir un canal de comunicació entre la música que interpreta, no sempre fàcil d'entendre, i el públic que l'escolta. La resta de concerts programats al cicle OUT·SIDE són 'Religare' de l'ensemble O vos Omnes, Halil Bárcena i Horacio Curti, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona (3 d'octubre); 'Politikón', amb Ferran Fages, Haize Lizarazu i Miquel Vich Vila, entre altres, al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat (17 d'octubre); i 'Itself', amb Cosmos Quartet també al Tecla Sala (24 d'octubre).
|
Cultura
|
Música
|
Vall d'Hebron identifica un marcador pronòstic en el càncer de recte basat en el microbioma intestinal. La investigació constata la persistència d'un bacteri en les recaigudes en càncer colo rectal avançat. El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha identificat un marcador pronòstic en el càncer de recte basat en el microbioma intestinal. Un treball dirigit per l'investigador principal del Grup d'Oncologia Molecular del VHIIO, el doctor Paolo Nuciforo, i publicat a la revista 'Annals of Oncology' explica les conclusions de l'estudi del paper del bacteri Fusobcaterium en el càncer rectal localment avançat. El resultat de la investigació ha permès comprovar com la persistència d'aquest bacteri després d'un tractament de quimio-radioteràpia neoadjuvant (nCRT) s'associava a altes taxes de recaigudes en càncer rectal localment avançat. Nuciforo ha apuntat que investigacions anteriors havien permès saber que aquest bacteri era un patogen important i integrant de la microbiota associada amb el càncer colorectal però no hi havia dades sobre el seu paper en el càncer rectal avançat. Ara s'ha investigat l'associació amb la resposta al tractament i la supervivència. L'nCRT seguida de cirurgia és el tractament estàndard per als pacients de càncer rectal localment avançat. Els pacients que el reben i aconsegueixen una resposta patològica completa (absència de tumor residual en les mostres de la cirurgia) tenen un bon pronòstic, amb reducció de les recaigudes locals i una millor supervivència. En canvi, aquells en què la resposta és parcial o no hi ha resposta, no se sap quines recomanacions de maneig poden millorar els resultats a llarg termini. "No hi ha cap marcador que ens ajudi a predir quins pacients recauran i quins no, de manera que no és possible adequar i reforçar el tractament en els que tenen més risc, o no donar res a aquells que no han de recaure", ha explicat Nuciforo. Els investigadors es van posar a treballar amb la hipòtesi que aquest bacteri podia tenir un valor pronòstic en els pacients de càncer rectal avançat. Per dur a terme aquest estudi es van analitzar un total de 254 mostres de 143 pacients amb adenocarcinomes rectals. En aquesta anàlisi es va determinar la presència i abundància de Fusobacterium nucleatum utilitzant la hibridació d'ARN in situ i l’anàlisi d'imatge digital. Es va comprovar la presència del bacteri en les mostres abans i després dels tractaments d’nCRT. El primer resultat que es va obtenir va ser que la presència del bacteri en els tumors de pacients no tractats no tenia cap valor pronòstic i que, en aquells que rebien un tractament preoperatori, no podia utilitzar-se com un marcador predictiu per saber quins pacients tindrien una resposta patològica completa i quins no. Tot i això, Nuciforo ha apuntat que van veure que, tot i que la presència de Fusobacterium nucleatum no prediu la resposta, sí que "pot servir per saber en quins pacients, en els qual no hi va haver resposta completa al tractament, hi havia més risc de recaiguda o metàstasi". Això ha servit per introduir un nou concepte, el microbiotip tumoral. D'aquesta manera, l'equip del doctor va dividir els càncers de recte en dos microbiotips: positiu o negatiu a Fusobacterium. "Els pacients amb tumors residuals a la cirurgia negatius tenien un bon comportament. En canvi, si eren positius, el risc de recaiguda al cap de dos o tres anys era set vegades més alt que en els negatius, de manera que aquests pacients tenien un pronòstic pitjor. En base a això, en la pràctica clínica es poden prendre decisions que ajudin a gestionar aquest risc", ha assegurat el doctor. Aquest comportament dels tumors segons la presència del bacteri en la microbiota està relacionat amb el microambient tumoral i la resposta immunològica. Així, quan hi ha persistència del bacteri després del tractament, s'ha observat que es crea un microambient immunosupressor que evita que les cèl·lules del sistema immunològic puguin atacar el tumor amb eficàcia. Quan no es detectava la presència d'aquest bacteri, es produïa un fort augment de les cèl·lules T CD8 i una resposta inflamatòria més elevada. Els investigadors han assegurat que aquest descobriment obre la porta a noves vies d'investigació en les quals el Fusobacterium nucleatum sigui una diana i ajudi a millorar la resposta dels pacients. "Eliminant aquest bacteri creiem que és possible generar un microambient antitumoral i per tant pot ser una via futura d'investigació interessant per a nous tractaments que ajudin a reduir el risc de fuga del sistema immunològic", ha finalitzat el doctor. Aquest estudi del VHIO s’ha realitzat en el marc del consorci OPTIMISTICC i s’ha finançat gràcies a l'ajuda rebuda en haver estat un dels projectes seleccionats pel Gran Repte del Cancer Research UK (CRUK). Aquest consorci pretén saber quins són els microbis associats amb el càncer, quan el microbioma es converteix en un component clau del càncer i quines poblacions tenen més risc de patir aquesta malaltia. Se centra en el càncer de colon i busca saber com modula el microbioa la resposta als tractaments existents. Per aconseguir-ho s'ha posat en marxa l'estudi MICROCOSM, a través del qual s'han establert tres grans cohorts per fer un seguiment longitudinal. "D'una banda, hi ha els pacients que desenvolupen el càncer en una edat primerenca, abans dels 50. Una altra cohort se centrarà a veure com es relaciona la quimioteràpia amb el microbioma. La tercera ho farà amb pacients que reben immunoteràpia. Aquesta última cohort estarà coordinada des del VHIO, mentre que en les altres dues ho faran el Dana-Farber Cancer Institute i la Universitat de Califòrnia-San Francisco", ha explicat la doctora Elena Élez, investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO. De cada cohort s'estan recollint mostres de femta que se sotmeten a l’anàlisi d'ADN, ARN i metabolòmics, a més de realitzar cultius d'organismes. El VHIO és el centre encarregat de processar i emmagatzemar totes les mostres en un biobanc específic. Els participants han de respondre també qüestionaris integrals sobre la dieta i l'estil de vida. A més de comptar amb mostres de pacients afectats de càncer, també s'estan recollint mostres de pacients joves i sans per utilitzar-los com a grup de control.
|
Societat
|
Recerca
|
ACTUALIZACIÓ:Una avaria deixa sense subministrament elèctric més de 3.000 abonats a Guissona. A Tremp aquest matí hi havia 2.262 abonats sense llum. ACN Lleida .- El temporal de neu que aquesta nit i matinada ha passat per les comarques interiors de Catalunya ha deixat sense subministrament elèctric abonats diverses poblacions de la Segarra, la Noguera i el Pallars Jussà. Segons ha informat Protecció Civil a Guissona (la Segarra) són 3.081 els abonats afectats. La companyia Endesa també ha informat de problemes de subministrament a Artesa de Segre, Agramunt, Ponts i Tremp i treballen per resoldre la incidència". En el cas concret de la capital del Pallars Jussà aquest matí hi havia 2.262 abonats sense llum.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:L'ANC i Òmnium avisen que la mobilització "no s'aturarà" mentre "hi hagi presos polítics i repressió". Paluzie i Mauri conviden a participar a la manifestació "plural" de demà dissabte a Barcelona sota el lema 'Llibertat'. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha advertit aquest divendres que "la mobilització no s'aturarà mentre no es respecti el dret a l'autodeterminació de Catalunya i hi hagi presos polítics i repressió", unes paraules que ha compartit el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha coincidit amb Paluzie a la presentació de la manifestació que demà dissabte se celebrarà al carrer de la Marina de Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Sota el lema 'Llibertat', unes 500 entitats han secundat la mobilització impulsada per l'ANC i Òmnium i que pretén ser "el màxim d'inclusiva i plural" per expressar el rebuig a la sentència. Ambdós líders s'han fotografiat amb altres representants d'entitats que donen suport a la protesta i ho han fet al Moll de la Marina, davant de la Torre Mapfre i l'Hotel Arts, amb la pancarta que encapçalarà la manifestació de demà. Entre altres, hi han participat el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre; el portaveu del Sindicat de l'Ensenyament de Catalunya USTEC, Ramon Font; el president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, Àlex Casanovas, i el president del CIEMEN, David Minoves. La previsió dels convocants és "omplir" el carrer de la Marina com l'octubre de 2017, després que el Govern de Carles Puigdemont fos enviat a la presó. Paluzie ha valorat les "gairebé dues setmanes de mobilització intensíssima" després de la sentència de l'1-O i ha confessat que els han "desbordat". "La societat catalana ha reaccionat amb indignació però també amb dignitat", ha destacat, i ha explicat que la protesta de demà a Barcelona vol ser "una manifestació més clàssica". Mauri ha afegit que busquen sumar-hi "tot l'espai independentista, sobiranista i més enllà" i que recollirà "la pluralitat i transversalitat de la societat". Sobre el fet que els sindicats UGT i CC.OO. hagin adoptat postures diferents sobre la mobilització, ha dit que li "agradaria que tothom hi fos" i que "aquells que no hi siguin segur que explicaran el motiu pel qual creuen que no hi han de ser".
|
Política
|
Entitats
|
Comencen els treballs de restauració de l'església de Santa Maria d'Almenar. Les obres, amb un un pressupost de 165.779,47 euros, seran finançades per la Generalitat i el Bisbat de Lleida. La Generalitat, a través del Departament de Cultura i mitjançant l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), ha començat la segona fase de restauració de l'església de Santa Maria d'Almenar (Segrià). Els treballs consistiran en dues actuacions, a l'interior per donar seguretat al temple, i l'altra als murs i façanes exteriors per reduir les humitats ascendents. L'obra serà executada per l'empresa Biosca, SL, per un import de 165.779,47 euros (IVA exclòs) i un termini d'execució de sis mesos. L'actuació serà finançada per l'INCASÒL, mitjançant les aportacions del conveni de transferències signat amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i pel Bisbat de Lleida, mitjançant fons propis i aportacions provinents de la parròquia de Santa Maria i de l'Associació Cultural de l'Àngel d'Almenar (ACADA).
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
La demarcació de Lleida va tancar el 2018 amb 664 habitatges començats, més del doble que l'any anterior. Els promotors consideren que encara hi ha recorregut per créixer, ja que estimen en unes 1.500 les llars que es necessiten anualment. La producció d'habitatges començats a construir a la demarcació de Lleida durant el 2018 es va situar en 664, més del doble que l'any anterior, en què se'n van començar 291, però lluny de les xifres d'abans de la crisi quan es va assolir el rècord de gairebé 14.000 habitatges iniciats en un any. Des de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) consideren que encara hi ha recorregut per créixer en els pròxims anys ja que estimen les necessitats de la població en unes 1.500 llars anuals, sobretot pel que fa a primer habitatge però també a segones residències, en el cas de l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran, i a habitatge de millora. A la demarcació de Lleida es registra una superfície mitjana dels habitatges de 84 m2 i un preu mitjà de venda per m2 útil de 1.283 euros, segons l'estudi sobre la conjuntura immobiliària del 2018 a Lleida presentat per l'APCE. Segons els promotors, els ritmes de creixement a nivells d'activitat del sector són cada any "més favorables", ja que es parteix "de molt avall" i "qualsevol creixement en percentatges pot semblar espectacular tot i que valors absoluts encara s'està en una xifra moderada d'activitat i molt allunyada dels màxims del passat", segons ha exposat el director general de l'APCE, Marc Torrent. "El sector no vol repetir aquelles xifres desmesurades del passat però queda recorregut per endavant per atendre la demanda d'habitatge que necessita la població, tant de primer accés com d'habitatge de millora", ha remarcat. Els promotors situen en uns 1.500 habitatges anuals les necessitats de la demarcació, si es té en compte les previsions que fa el Pla territorial sectorial de l'habitatge de la Generalitat. D'aquests, unes 1.300 unitats corresponen a Ponent, mentre les 200 restants a l'Alt Pirineu i Aran (amb la part de la Cerdanya gironina). La majoria fan referència a la demanda de primer habitatge tot i que també existeix necessitat de segones residències, sobretot a l'àmbit de l'alt Pirineu i Aran. A banda, també cal sumar la demanda d'habitatge de millora amb la qual no es creen més habitatges sinó que se substitueix i es millora part dels existents. Des de l'APCE han destacat que en aquelles zones on s'han absorbit els estocs d'obra nova del passat i existeix una demanda acreditada, s'han anat iniciant nous projectes de promoció immobiliària i "estan trobant una bona acollida al mercat quan a comercialització". A la demarcació, especialment això es dona a Lleida ciutat. En concret, al Segrià, es van iniciar l'any passat 403 habitatges. "En altres zones més deprimides encara es troba estoc del passat, però cada cop més s'estan absorbint més", ha indicat Torrent. Aquest fet també té incidència pel que fa a preus. Així, on existeix una demanda i s'han absorbit els estocs els preus dels habitatges repunten malgrat que estan molt lluny dels d'abans de la crisi, entre un 30 i un 40% per sota i sense tenir en compte la inflació registrada. Per contra, on no hi ha demanda i encara queden estocs del passat, "els preus no milloren i, fins i tot, estan per sota de costos de producció respecte si s'haguessin d'edificar de nou". De totes maneres, "el sector financer és molt curós a l'hora de concedir nou finançament i això fa que preus no puguin tenir un creixement desmesurat", segons Torrent. La majoria dels projectes immobiliaris obtenen finançament Per la seva banda, el director del Centre de Negoci Immobiliari de CaixaBank a la direcció territorial de Catalunya, Víctor Martínez, ha destacat que l'immobiliari és un sector que es troba en una situació de "consolidació", que porta creixent els darrers quatre anys. "S'està fent promoció arreu del país i s'està venent", ha assenyalat. Martínez ha explicat que des de CaixaBank volen evitar "tornar a caure en errors del passat" i, per això, l'entitat dona finançament "a aquells projectes que són viables, que són la majoria". "Ara, són projectes impulsats per promotors professionals que venen amb projectes molt treballats i molt estudiats i amb un número de prebendes determinades".
|
Economia
|
Habitatge
|
Els Calaixos de Buda queden comunicats durant mesos amb el mar per la manca crònica de sediments al delta de l'Ebre. El parc natural del delta de l'Ebre actua d'urgència per incomunicar la llacuna després que el temporal de gener trenqués per primer cop la barra de sorra creant un canal. El temporal del passat gener ha deixat un nou senyal d'alarma sobre la creixent vulnerabilitat de la costa del delta de l'Ebre davant la regressió causada per la manca d'aportacions sedimentàries del riu. El parc natural ha hagut d'actuar d'urgència durant les últimes setmanes per evitar que l'aigua de mar acabi envaint de forma permanent els Calaixos de l'illa de Buda. El temporal va aconseguir trencar la barra de sorra que separa del mar aquestes llacunes preeminentment d'aigua dolça, obrint un canal d'uns 100 metres d'amplada i uns 80 centímetres de fondària. L'entrada puntual del mar en casos de forta llevantada és un fenomen conegut. Però mentre, habitualment, un cop passat el mal temps, l'aigua salada retrocedia i abandonava la llacuna, en aquesta ocasió, i per primer cop, ha quedat comunicada amb el mar durant més de quatre mesos. El parc ha fet construir un cordó d'uns quatre metres d'ample per ajudar a tancar el canal de forma natural. Una solució provisional que no oculta l'abast del problema. El trencament va tenir lloc a l'extrem nord de la barra d'entre 100 i 120 metres de profunditat que forma les platges de l'illa de Buda i separa de la costa l'anomenat Calaix de Mar –el Calaix Gran és el situat més a l'interior-. No és estrany, en casos de temporals forts, que l'aigua salada cobreixi aquest espai i acabi penetrant temporalment a la llacuna: una situació que acaba remetent per ella mateixa amb el retorn de la calma. Però, per a sorpresa de molts i de forma insòlita fins a l'actualitat, aquest cop no va ser així: la situació s'ha acabat allargant inusualment durant més de quatre mesos, fins que el parc va decidir actuar. "Pensàvem que es tractava del procés natural, que era difícil que es mantingués obert. Però hem vist que no, que va molt a poc a poc", ha reconegut a l'ACN el director del parc, Francesc Vidal. El tancament provisional que ha construït el parc, actuació que va abordar –no sense un debat apassionat- la Junta Rectora en la seva última reunió, s'ha executat les últimes setmanes utilitzant sorra procedent de la mateixa zona. Les obres, que ja es troben finalitzades, no han requerit la Declaració d'Impacte Ambiental atès que formen part de la tasca de manteniment dels ecosistemes. El cordó, apunta Vidal, talla la circulació de l'aigua salada a l'interior del calaix i ha d'ajudar a facilitar la sedimentació natural de la barra de sorra. La circulació d'aigua del mar havia netejat de sorra l'interior del canal. "És només una actuació d'ajut a la dinàmica litoral, per evitar la circulació d'aigua i que es pugui tancar amb més facilitat. Veurem com evoluciona la dinàmica en una zona que és delicada i molt fràgil", afegeix. Els Calaixos, unes llacunes litorals de gran valor ambiental, són hàbitats principalment d'aigua dolça per les aportacions que reben del riu directament. Hi habiten plantes com el senill i la bova, macròfits submergits, així com espècies piscícoles com la carpa i la lliça, majoritàriament d'aigua dolça. Aus com les fotges i els ànecs són també habituals en l'espai, per la presència important d'aliment. La reposició de la barra, amb el nou cordó, hauria d'evitar, precisament, que l'entrada temporal d'aigua salada a partir d'aquesta primavera pugui acabar generant canvis en els hàbitats i provocant la mort de fauna i vegetació. Aquestes espècies poden tornar a recuperar-se, segons Vidal, però no sense un llarg període de recuperació i patiment. Aquest període de transitorietat és el que realment preocupa al parc natural. "No tenim aportacions de sorra" Però més enllà de la preocupació pel manteniment i les conseqüències sobre l'actual ecosistema, el senyal d'alarma que envia clarament el trencament de la barra litoral de Buda és el de l'avenç imparable de la regressió associada a l'aclaparadora reducció d'aportacions sedimentàries del riu Ebre. Un fenomen que, fins aquests moments, només s'havia focalitzat a l'hemidelta nord, en zones com Riumar i la platja de la Marquesa. Vidal reconeix que aquest espai és un "punt dèbil" on gairebé no hi queda sorra perquè es pugui anar regenerant amb els embats del mar. "No caldrà un gran temporal perquè es torni a trencar", raona. El geòleg tortosí Àlvar Arasa, ha estudiat el fenomen i no té dubtes sobre les seves causes que l'han produït. "No tenim fonts d'aportació de sorra", sintetitza. L'anomenada deriva litoral, la dinàmica costanera que redistribueix la sorra al llarg de la costa deltaica empenyent perpendicularment des del nord i l'est, ja no troba prou espai material ni espai entre l'illa de Sant Antoni, a la desembocadura, i la bassa de la Tancada. El temporal de gener ha permès comprovar un cop més, que molt d'aquest material, amb el trencament de la barra ha arribat a penetrar i redistribuir-se a l'interior de la bassa. Arasa apunta que el gruix de sorra sobre el fang inferior del Delta és només d'un metre i cada cop que el mar hi passa per sobre es va reduint. El trencament doncs, un fenomen "recurrent" amb un o dos temporals amb efectes de consideració al llarg de cada dècada, és el símptoma d'una malaltia molt més greu a mig i llarg termini. "Indica que hi ha poc sediment i que està marxant. El problema és que no arriben gens de partícules", insisteix. És tracta doncs, d'un mal que "no té solució sense l'aportació de sediments com cal". La construcció dels embassaments marca el punt a partir del qual l'arribada dels materials comença a decréixer. Dels 25 milions de tones anuals a principis del segle XX, es va passar als disset milions de mitjans segle passat i s'ha arribat els 0,15 actuals. El geòleg insisteix que cal fer seure a la taula a les hidroelèctriques, propietàries de les concessions d'aigua dels embassaments, i fer-les participar en les mesures necessàries perquè el riu pugui a torni a arrossegar sediments. Adaptació o solucions dures? L'escenari actual fa prefigurar als experts un Delta amb una morfologia molt diferent a l'actual: en paral·lel a la possible inundació marina de les zones més baixes –més del 50% de la superfície actual a finals de segle, segons alguns estudis-, la mateixa deriva litoral redistribueix, per manca d'espai, els pocs sediments que arriben a sud i a nord, a les barres del Fangar i el Trabucador i a les entrades de les badies, que amb el temps es podrien acabar transformant en llacunes. El problema ja és conegut i planteja problemes per a la navegació i la circulació d'aigua, tal i com denuncien des de fa anys els musclaires. Entre sectors productius, organitzacions conservacionistes i representants polítics del territori reviu amb força el debat sobre la necessitat d'aplicar mesures toves per adaptar-se als canvis que suposa el nou escenari, agreujat pel canvi climàtic i la crescuda del nivell del mar, o la necessitat de fer-hi front amb obres dures, amb pedra i formigó per intentar aturar aquest fenomen. L'últim reunió de la Junta Rectora del parc natural, segons diverses fonts, va ser una mostra de les divergències gairebé passionals amb les quals, especialment alguns propietaris, sectors productius i polítics, defensen la visió dura. Un plantejament, aquest últim, que els científics i experts continuen posant obertament en dubte. "No són solucions. Al contrari, fan més mal: si posem una pedra de mig metre cúbic sobre la sorra i tirem poal d'aigua, la pedra no és mou i marxa la sorra. L'erosió la pateix sorra. No crec que polderitzar –els pòlders són espais guanyats al mar, per sota del seu nivell, i sovint protegits per estructures de dics o equipats amb sistemes de bombament d'aigua- el delta de l'Ebre sigui la solució. Sota el meu punt de vista ha d'evolucionar", subratlla Arasa. Recorda que s'han posat sobre la taula solucions, com fer una carretera de circumval·lació i abandonar zones afectades per la regressió. "Això sí, els propietaris i la gent del delta de l'Ebre ha de saber que han cotitzat molts anys per l'explotació del Delta i no es pot malvendre aquest territori: l'administració s'ha de fer càrrec de pagar el que toca a cadascú", tanca.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Portals reforçarà els comandaments de la Regió Policial dels Mossos de Barcelona per afrontar “els reptes que vinguin”. El nou cap de la RPMB tindrà com a segon el comissari Xavier Porcuna, fins ara portaveu del cos. Joan Portals, nou cap de la Regió Policial Metropolitana Barcelona (RPMB) dels Mossos d’Esquadra, ha pres possessió del càrrec oficialment aquest dimecres en un acte celebrat a la comissaria de Sant Andreu de la capital catalana. Portals ha anunciat que es reforçarà l’estructura de comandament de la Regió, fet que “ha de permetre una millor coordinació per fer-nos més forts i donar resposta als diferents reptes que vinguin”. En aquest sentit, ha dit que els Mossos faran “un pas ferm endavant per donar resposta a la ciutadania, tenir més presència als barris i treballar per al turisme”, entre altres aspectes. Durant el transcurs de l’esdeveniment s’ha fet un acte simbòlic del traspàs de la Regió entre els comissaris Joan Carles Molinero, fins ara cap de la RPMB, i Portals. El nou cap, que fins ara era sotscap de la Regió Policial Metropolitana Barcelona, tindrà com a segon el comissari Xavier Porcuna, fins ara portaveu del cos. Tots dos estaran acompanyats en el comandament de la Regió per l’intendent Antoni Sánchez, que era el cap de la comissaria de Ciutat Vella, i Antoni Milla, que treballava com a sotscap de la Comissaria General de Recursos Operatius. El director general de la Policia, Albert Batlle, que també ha assistit a l’acte, ha felicitat els nous comandaments i “la feina feta per l’antic equip que dirigia la Regió”. En el seu parlament, Batlle ha parlat d’un Cos que ha assolit “la maduresa i una forta consolidació per a afrontar petites i grans crisis”. I ha recordat “el moment d’estima i reconeixement que tenen els Mossos per part de la ciutadania”. Finalment, ha volgut agrair explícitament la feina realitzada per l’intendent Lluís Estapé durant aquests anys a la RPMB. D’altra banda, el comissari Joan Carles Molinero ha aprofitat l’acte per acomiadar-se de la Regió. A partir d’ara assumirà responsabilitats com a cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central. Molinero ha destacat la “qualitat” de la feina que s’ha fet durant els sets anys i quatre mesos que ha estat al capdavant de la Regió.
|
Societat
|
Policial
|
Més metges de família, augmentar les ràtios d'infermeria i més especialistes al territori, reptes de la sanitat catalana. Els participants a la cimera de salut també consensuen que cal millorar la planificació universitària. El fòrum de diàleg professional que ha reunit aquest dimecres una seixantena de representants del sector de la salut a l'Hospitalet de Llobregat ha identificat quatre grans reptes que cal abordar en els propers mesos, entre els quals fer més atractiva la medicina comunitària i familiar, segons ha explicat la consellera Alba Vergés després de la cimera. El 1996, el 46% dels metges van escollir la medicina comunitària com a especialitat, mentre que el 2018 només ho van fer el 21%. Els agents implicats en el sistema sanitari català també han coincidit que cal garantir la distribució equitativa dels professionals especialistes al territori i millorar la planificació universitària. L'altre gran repte és augmentar les ràtios d'infermeria, que es troben lluny dels estàndards europeus, i reconèixer-ne les especialitats.
|
Societat
|
Salut
|
Cristina Clemente passa a la gran final del 8è Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta. El seu text es va imposar al de Daniela Feixas. Cristina Clemente passa a la gran final del 8è Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta que se celebrarà el 10 de desembre. Clemente es va imposar aquest dilluns a Daniela Feixas amb el seu text 'M'he posat les ulleres de mirar carregadors', per cinc vots. L'escrit guanyador és un text irònic sobre la lluita feminista escenificada per un diàleg entre carregadors i telèfons mòbils que discuteixen quina és la tasca més important entre els dos, concloent que no pot existir un sense l'altre. El van interpretar els actors Aina Clotet i Ramon Pujol. El text de Feixas, 'Nena', per la seva banda, va tornar a portar a escena la història d'una peculiar relació entre una adolescent i un home solter, que s'inicia després que la jove entri sense permís al seu jardí.
|
Cultura
|
Teatre
|
Dos agents dels Mossos declararan com a imputats per trencar presumptament el braç a un jove a l'Hospitalet de l'Infant. El denunciant i el seu germà, de nacionalitat francesa, van confondre els policies amb uns lladres en una àrea de servei de l'AP-7. Dos agents dels Mossos d'Esquadra declararan aquest dijous als jutjats de Reus com a imputats per un presumpte delicte de lesions per trencar el braç a un detingut. Segons ha pogut saber l'ACN, els fets van passar el 19 d'agost del 2012 a l'àrea de servei de l'AP-7 a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), on els policies portaven a terme un dispositiu per prevenir robatoris. De matinada, van sospitar d'un vehicle on viatjaven dos germans de nacionalitat francesa, als quals van acabar detenint per no accedir a identificar-se, mirar de fugir i intentar subornar-los, segons van recollir en l'atestat. Per contra, els joves van assegurar que havien confós els mossos amb uns lladres perquè anaven de paisà i no entenien l'idioma. Un jutge de Reus va donar la raó als dos germans, que posteriorment van denunciar als agents per lesions, abús d'autoritat i denúncia falsa. Els fets es van produir cap a dos quarts d'una de la matinada del 19 d'agost del 2012 a l'àrea de servei de l'AP-7 ubicada al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Els agents, que realitzaven tasques de vigilància, van sospitar d'una maniobra "irregular" d'un vehicle i s'hi van apropar amb un cotxe sense cap logotip policial. Segons la documentació judicial a què ha tingut accés l'ACN, van ordenar als dos ocupants que s'identifiquessin, però aquests s'hi van negar, exigint-los que els ensenyessin la placa i que es personés al lloc una patrulla policial uniformada. Es tractava de dos germans de nacionalitat francesa que viatjaven de Marsella a Nador (Marroc), que desconeixien tant el castellà com el català i que, en veure l'actitud dels dos individus que deien ser policies, van sospitar que podia tractar-se de dos lladres. Segons la seva versió, un d'ells se'n va anar cap a la zona de la botiga i del restaurant per demanar ajuda, mentre l'altre es quedava a l'interior del vehicle tocant el clàxon i prement l'accelerador per cridar l'atenció d'alguna altra persona que els pogués socórrer. En un moment donat, segons van assegurar, els agents els van colpejar, els van propinar puntades i els van insultar. La versió dels agents és que els dos individus mostraven una actitud "hostil", tot i admetre que no s'entenien bé per la qüestió de l'idioma. Un dels mossos va explicar que es va haver de llençar sobre un dels acusats perquè es va escapolir i va entrar cridant a la botiga, mentre l'altre es va quedar a l'interior del vehicle amb una actitud, segons ell, desafiant. L'agent que va reduir al jove a terra va afirmar que no havia fet pressió sobre el braç, mentre que el seu company va negar haver colpejat cap dels dos individus. A més, els mossos van manifestar que el jove que es va fracturar el braç havia ensopegat amb una vorera mentre fugia. Al cap d'uns minuts es va desplaçar fins a aquesta àrea de servei de l'AP-7 una dotació dels Mossos d'Esquadra amb una patrulla uniformada, fet que va tranquil·litzar als dos joves francesos, els quals van accedir a lliurar els seus passaports, segons van referir els propis agents. Finalment, tots dos van quedar arrestats pels presumptes delictes de desobediència i resistència als agents de l'autoritat en no accedir a identificar-se i intentar fugir del lloc, i per intent de suborn, segons l'atestat. Els dos nois van ser reconeguts per un metge aquella mateixa matinada a l'Hospital de Sant Joan de Reus. Ibrahim, que aleshores tenia 24 anys, presentava una fractura en el terç distal del cúbit i es va procedir a enguixar-li el braç. Posteriorment, va haver de ser intervingut quirúrgicament per la lesió. A més, el jove presentava restes de sang i es queixava d'un dolor a la cuixa. El seu germà Ismail, de 20 anys, presentava abrasions a la cara anterior de les dues espatlles i al genoll esquerre. L'episodi es va resoldre judicialment el novembre del 2013, quan el jutjat penal número 2 de Reus va absoldre els dos germans francesos, tot i que la fiscalia demanava fins a nou mesos de presó per a cadascun. En la sentència a què ha tingut accés l'ACN, el magistrat va defensar que semblava "obvi i raonable" que els joves confonguessin els agents amb "uns lladres d'autopista" perquè anaven vestits "amb una vestimenta informal", en un vehicle sense logotipar, era de nit i es trobaven en una zona poc il·luminada on s'acostumen a produir robatoris. A més, el jutge va retreure als dos agents que no actuessin "amb els corresponents requeriments legals" ni s'esforcessin per fer-se entendre i, també, que confonguessin un gest que va fer un dels joves amb la mà amb la voluntat de subornar-los. Fins i tot, va referir que la caixera de l'establiment va creure que s'estava produint una baralla i va estar a punt de trucar a la policia. El magistrat també va subratllar que els dos germans "es van calmar" i van accedir a col·laborar amb els mossos quan es va presentar la patrulla amb uniforme a la benzinera. El jutjat penal, però, no va entrar a valorar les ferides que presentaven els detinguts, per la qual cosa aquests van decidir denunciar els fets davant les autoritats. La defensa dels dos germans francesos sosté, en una denúncia, que els policies van incórrer en els delictes de lesions, d'abús de poder i de denúncia falsa per intent de suborn. Segons han confirmat fonts judicials, el jutjat d'instrucció número 2 de Reus va obrir unes diligències prèvies sobre els fets i ha citat a declarar als dos agents, com a imputats i acompanyats d'un advocat, aquest dijous al matí.
|
Societat
|
Judicial
|
Polèmica a Manresa per una dona amb sensibilitat als químics que ha de marxar de casa per unes obres al seu carrer. L'Ajuntament assegura que l'empresa li ha proposat traslladar-se a un hotel o a un habitatge durant la part més intensa de les obres. Una dona de Manresa ha abandonat el seu domicili habitual i se n'ha anat a viure a l'interior d'un cotxe als afores de la ciutat. La dona pateix de sensibilitat química múltiple i no podia continuar vivint al seu pis de residència habitual que es troba en la primera planta d'un edifici on han començat unes obres de reforma del pàrquing que tenen just a sota. El president de l'Associació de Persones afectades per productes Químics i Radiacions Ambientals (Apquira), Santi Cutura, ha assenyalat a l'ACN que la situació és "molt greu" i cal que es trobin solucions perquè l'afectada "no dormi ni una nit més al carrer". Per la seva banda, l'Ajuntament assegura que l'empresa promotora de les obres li va proposar traslladar-se a un hotel o a un habitatge durant la part més intensa de les obres, però ha declinat l'oferta. Una dona manresana afectada per sensibilitat química múltiple fa dies que dorm en un cotxe als afores de Manresa perquè assegura que no pot continuar habitant el pis on vivia al centre de la ciutat. La seva patologia no és compatible amb unes obres de remodelació d'un pàrquing que té just a sota a casa i que s'allargaran durant un mes i mig. Ni la dona, ni el seu marit, ni la seva filla estan residint actualment a l'habitatge; i la dona i el seu espòs han decidit emprendre aquesta mesura dràstica a l'espera que es trobi una solució al conflicte. El marit de l'afectada ha explicat a l'ACN que a banda de les obres als 4.000 metres quadrats que ocupa la instal·lació del pàrquing, tots els gasos i químics que es puguin desprendre després també repercutirien negativament en la salut de la seva esposa. Alguns dels símptomes en persones amb aquesta afectació són taquicàrdies, tremolors o marejos. En el cas concret de la dona manresana, el seu marit ha explicat que a més també pateix de sensibilitat acústica. L'home reclama que l'Ajuntament exerceixi la "responsabilitat social que se li pressuposa" i que vetlli per les persones amb vulnerabilitat, com la seva dona. En aquest sentit, la parella veuria bé que els serveis socials els facilitessin un canvi de domicili perquè les condicions de salut de la dona no es vegin afectades ni a curt ni a llarg termini. Per la seva banda, l'Ajuntament ha explicat que en tot moment han intentat "evitar al màxim" les molèsties a l'afectada i, fins i tot, l'empresa promotora de l'obra va oferir una opció de canviar-se de domicili, en un hotel o en un altre pis, durant el temps que duressin les obres. La família, però, va declinar l'oferta. El motiu, segons el marit de l'afectada, és perquè els llocs proposats no eren "adequats" ni garantien la puresa ambiental ni de neteja que requereix una malaltia d'aquestes característiques. A través d'un comunicat, l'Ajuntament també ha recordat el seu compromís amb la família afectada que sempre que es demanés una llicència d'obres o activitats a l'entorn del seu domicili els ho comunicaria amb l'objectiu d'intentar conciliar la salut de la dona i la llicència. També en casos de tractaments fitosanitaris als arbres de l'entorn del seu domicili. L'Ajuntament ha assegurat que aquest procediment s'ha seguit amb les obres motiu de conflicte. El consistori també ha explicat que, des dels Serveis Socials, des d'on el marit de l'afectada es va adreçar la setmana passada per primera vegada, s'ha atès personalment el cas i s'ha ofert l'ajuda que puguin necessitar. El president de l'Associació de Persones afectades per productes Químics i Radiacions Ambientals (Apquira), Santi Cutura, ha explicat que l'associació veu indicis denunciables i no descarta emprendre accions legals. Segons Cutura, una solució ràpida i que s'ha donat en altres casos seria que l'Ajuntament es fes càrrec de les despeses de dur la família a un càmping o a un espai adequat perquè hi puguin viure de manera provisional. El president ha instat a l'Ajuntament a no permetre que la situació es dilati més en el temps, ja que la dona es troba en aquesta situació des del dia 21 de març, i faciliti una alternativa a la família el més ràpidament possible.
|
Societat
|
Salut
|
Aragonès condiciona el suport d'ERC als pressupostos de l'Estat a l'alliberament dels presos. El vicepresident del Govern creu que els comptes de l'executiu català es poden aprovar amb el suport de diversos grups. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha condicionat aquest dimecres el suport d'ERC als pressupostos de l'Estat a l'alliberament dels polítics presos. En un dinar organitzat per la Cambra Barcelona, Aragonès ha concretat que la situació política de Catalunya no es podrà "començar a normalitzar" fins que els polítics presos puguin tornar a la taula de negociació. "No pots tenir una taula de negociació on per una banda hi ha l'Estat i per l'altra una cadira que està a Lledoners, Brussel·les o a Ginebra", ha comentat. Per això, ha constatat que si el govern espanyol demana suport "caldrà avançar amb les dues qüestions en paral·lel". D'altra banda, pel que fa als pressupostos del Govern, s'ha mostrat confiat en poder-los tirar endavant amb la possibilitat d'arribar a acords amb diverses formacions.
|
Política
|
Govern
|
Detenen un dels joves que es manifestava als jutjats de Lleida en suport dels jutjats per ocupar el Rectorat el 2016. Els Mossos l'acusen d'atemptat a l'autoritat per haver colpejat un agent mentre intentava fugir. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimarts un dels joves que es manifestava a les portes dels jutjats de Lleida en suport del raper Pablo Hasél, jutjat aquest matí acusat d'agredir un periodista durant una tancada al Rectorat de la UdL, l'any 2016. La vista s'ha fet al jutjat penal 1 de Lleida, on també s'han jutjat tres persones més acusades d'insultar el mateix periodista de TV3, tot i que una d'elles no s'hi ha presentat. Els Mossos acusen el detingut, de 22 anys, d'atemptat a l'autoritat per haver suposadament colpejat un agent mentre intentava fugir, quan una unitat dels ARRO s'ha desplegat a la zona. Pel que fa al judici d'aquest dimarts, la fiscalia de Lleida demana un any de presó per a Hasél, per un delicte de lesions. Els fets van tenir lloc el 2 de juny de 2016 al despatx del rector de la universitat i al raper també se li demana una indemnització de 19.950 euros, segons argumenta el ministeri fiscal, pels danys físics i la síndrome posttraumàtica causada a la víctima, que va trigar en curar-se 372 dies, 45 dels quals impeditius. La fiscalia també considera Hasél i els altres tres acusats responsables d'un delicte de coaccions per insults i els demana una multa de 10.800 euros. Segons la fiscalia, Hasél i els altres tres acusats van empènyer el periodista de TV3 i li van dir expressions com ara ''com no paris de gravar et rebentaré la càmera'', ''pallasso'' o ''basurilla''. Els fets van tenir lloc quan els mitjans de comunicació van intentar cobrir una protesta de treballadors i professors de la universitat contra l'ocupació del despatx del rector per part d'estudiants i joves i hi va haver un enfrontament amb alguns periodistes que estaven cobrint la notícia, que van rebre empentes i se'ls va llançar líquids. Després dels fets ocorreguts al despatx del rector de la UdL dos redactors de TV3 van presentar una denúncia a la policia per agressions, ja que segons es podia veure en diverses imatges enregistrades per altres mitjans i també per telèfons mòbils, se'ls va impedir gravar la protesta cobrint-los amb jaquetes i també donant-los empentes per fer-los fora del lloc. Un altre periodista, un fotògraf del diari Segre, va rebre suposadament una empenta i va caure damunt d'una taula del despatx del rector. Posteriorment li van ruixar el clatell amb vinagre. També TV3 va denunciar danys a la seva seu a Lleida, que va aparèixer amb pintades i vidres trencats dies després.
|
Societat
|
Judicial
|
La UAB es posa a disposició de la família de l'estudiant desapareguda a París i confia que la situació es resolgui aviat. La jove estava d'Erasmus a la universitat de la Sorbona de la capital francesa. La Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB), s'ha posat a disposició de la família de l'estudiant Natàlia Sánchez, desapareguda a París el passat 1 de maig. La vicerectora de Comunicació, Virgínia Luzón, ha explicat que la universitat va conèixer la notícia a través dels mitjans de comunicació dilluns i que va contactar ràpidament amb la portaveu dels familiars de la jove de 22 anys. "Estem al seu servei per qualsevol aspecte acadèmic en què podem ajudar", ha apuntat Luzón que confia que la noia "aparegui aviat i la situació es resolgui de forma afortunada". Sánchez cursa la carrera d'Economia al centre català, i era a la capital francesa d'Erasmus, concretament a l'Escola d'Economia de la Sorbona, segons ha confirmat la Guàrdia Civil. El cos de seguretat espanyol ha col·laborat en la investigació aportant una mostra d'ADN de la jove a la policia francesa. Els pares de la noia, originaris de Granada però residents a Mallorca, s'han desplaçat fins a la capital francesa. La jove es diu Natalia Sánchez i té 22 anys. Van ser els seus companys de pis els que van denunciar la desaparició a la policia.
|
Societat
|
Successos
|
Joan Carles Ollé Favaró, reelegit degà dels notaris catalans. Ha obtingut un 63% dels suports (220 vots). Joan Carles Ollé i Favaró ha estat reelegit aquest diumenge degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Del total de 349 vots vàlids emesos (82% del total de notaris de Catalunya), la candidatura guanyadora n'ha rebut 220 (63%), mentre que la llista encapçalada per José Vicente Torres ha obtingut 112 vots (32%). En aquesta ocasió hi ha hagut un 5% de vots en blanc. El cens electoral eren els 424 notaris en actiu de tot Catalunya. Segons un comunicat del Col·legi de Notaris, la llista guanyadora es proposa "apostar pels joves i el relleu generacional" i "mantenir una continuïtat amb la línia de govern duta a terme els últims vuit anys". Joan Carles Ollé Favaró ha estat degà-president de la institució durant els últims vuit anys, després de guanyar les dues eleccions anteriors, celebrades el 2008 i 2012. La nova junta, que mantindrà un total de nou membres i representativitat dels districtes notarials de les quatre demarcacions catalanes, comptarà amb cinc noves incorporacions: Javier Martínez Lehmann, Raquel Iglesias Pajares, Andrés Valdés Segura, Pablo Vázquez Moral i Víctor Asensio Borrellas. Joan Carles Ollé i Favaró va néixer a Ulldecona fa 56 anys, és Llicenciat en Dret i en Filologia Hispànica per la Universitat Central de Barcelona. És notari des del 1985 i actualment amb plaça a Barcelona. A més, Ollé també és director de la Comissió de Codificació de la Generalitat de Catalunya, president de la Fundació dels Notaris de Catalunya, i vicepresident de l'Associació Intercol·legial de col·legis professionals de Catalunya, entre altres càrrecs.
|
Societat
|
Judicial
|
ERC demana a l’alcalde de Manresa que reconsideri la destitució d’Estefanell “pel bé de la ciutat”. Els republicans consideren que la decisió ha estat “precipitada” i presa de manera “unilateral”. El grup municipal d’ERC de Manresa ha demanat a l’alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, que reconsideri “pel bé de la ciutat” la decisió de destituir la fins ara tinent d'alcalde, Mireia Estefanell, del govern de coalició de la capital del Bages. Estefanell és una de les dues persones de les quals el PDeCAT sospita que fos autora de les gravacions filtrades on se sent el diputat d’aquest partit David Bonvehí parlant d’un escenari autonomista en cas que el procés o el referèndum fracassessin. Junyent ha argumentat “pèrdua de confiança” per justificar la decisió de retirar les competències a Estefanell, una decisió que ERC de Manresa ha lamentat i ha considerat “precipitada, presa de manera unilateral i sense valorar els possibles escenaris que se’n deriven”. Els republicans també han qüestionat que l’alcalde de Manresa “aprofiti” una situació “que no té res a veure” amb la ciutat i han recordat que el seu grup “contribueix a fer un govern fort pel bé de la ciutat, treballant amb convicció i lleialtat, per tirar endavant els projectes que es deriven del pacte de govern”. Per això ha subratllat que “actua i actuarà amb serenor i responsabilitat” i ha emplaçat l’alcalde a reconsiderar la decisió.
|
Política
|
Partits
|
Els estrangers afiliats a la Seguretat Social arriben a 369.808, un 5,61% més que fa un any. Catalunya és la comunitat amb més afiliats d'altres països. El nombre d'estrangers afiliats a la Seguretat Social a Catalunya ha arribat al novembre a 369.808, el que representa una disminució de 2.716 empleats respecte al mes de setembre, un 0,7% menys. Per contra, el nombre de treballadors estrangers ha augmentat de 19.633 des de fa un any, cosa que suposa un increment del 5,61%, segons ha informat aquest dijous el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Al conjunt de l'Estat, l'afiliació a la Seguretat Social de ciutadans estrangers s'ha situat en 1.621.458 persones al novembre, xifra que suposa una disminució de 12.186 respecte al setembre (-0,75%). En relació a l'any anterior, el nombre d'ocupats estrangers ha augmentat un 4,65%, hi ha 72.059 afiliats més. Aquest és l'increment més gran de treballadors procedents d'altres països en un mes de novembre. Segons el comunicat del Ministeri, Catalunya és la comunitat autònoma amb major nombre mitjà d'afiliats estrangers, el 22,81% amb 369.808 del total de l'Estat. En segon lloc hi ha la Comunitat de Madrid, amb 339.224 i el 20,92%; Andalusia, 202.071; i la Comunitat Valenciana, 184.246 i l'11%. El balanç general del novembre a Catalunya reflecteix que 250.066 treballadors estrangers procedeixen de països de fora de la Unió Europea i 119.742 de països comunitaris. Els treballadors forans més nombrosos són els del Marroc 44.886, 37.069 de Romania i 25.818 de la Xina. El 83,9% cotitzen en el règim general, el 15,91 en el d'autònoms i el 0,19% en el del mar.
|
Economia
|
Treball
|
Josep Lluís Trapero demana que el debat polític deixi al marge la policia. El comissari en cap assegura que el cos protegirà la societat en el camí "cap a un nou futur". L'inspector en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, considera que "el debat polític hauria de fer el possible per deixar al marge la policia", llevat d'allò que tingui a veure amb el model policial o la legislació. Trapero considera que els Mossos "ens hem d'imposar amb equilibri i certa distància". Tot i això, assegura que "mantenir-se al marge no vol dir que siguem cecs o autistes". En aquest sentit, ha assenyalat que "caminem de manera irreversible cap un nou futur, i no farem altra cosa que acompanyar en aquest camí la societat a la que servim per protegir-la". Trapero ho ha dit durant el discurs que ha tancat el Dia de Les Esquadres de la Regió Policial Metropolitana Nord.
|
Societat
|
Policial
|
Budó, després que Torrent situï les eleccions el 14F: "No és normal la manca de comunicació entre Govern i Parlament". La consellera diu que Junts no dona suport a la moció de censura de Calonge que ha expulsat ERC-Avancem de l'alcaldia. La portaveu i consellera de Presidència en funcions, Meritxell Budó, ha lamentat la "manca de comunicació entre Govern i el Parlament" després que el president de la cambra, Roger Torrent, hagi situat les eleccions el 14 de febrer en una entrevista a 'Rac1'. Des de 'SER Catalunya', Budó ha admès que "concretament" no sabia que aquesta era la data que estava sobre la taula, tot i que "els terminis anaven per aquí". "Segurament no és normal que hi hagi hagut aquesta manca de comunicació, i crec que en aquest sentit tindrem les explicacions oportunes de per què ha estat així", ha afegit. Budó també ha expressat que aquestes eleccions "també s'han de llegir de forma plebiscitària" i ha demanat que l'independentisme sigui capaç de sumar més del 50%. Per tot plegat, ha emplaçat a treballar "per una estratègia conjunta" entre les forces independentistes "per veure com es culmina el procés d'independència". La consellera també ha rebutjat la moció de censura a Calonge, on JxCat, PSC, PP i Republicans han expulsat ERC-Avancem de l'alcaldia del municipi, que ostentava Miquel Bell-lloc (ERC). "Des de Junts no donem suport a aquesta moció de censura", ha reblat.
|
Política
|
Govern
|
60 botigues participen al segon concurs d'aparadors de Barcelona. L'Ajuntament premia el millor amb un assessorament comercial per ''professionalitzar'' el negoci. 60 comerços han participat en la segona edició del concurs d'aparadors que organitza l'Ajuntament de Barcelona, un certamen que, el 2015 va animar 49 botigues, i que busca sobretot, fer visible i promocionar la feina dels comerciants d'aquests barris que, tal com ha explicat en declaracions a l'ACN la regidora Montserrat Ballarín, ''aporten riquesa, sostenibilitat'' als barris alhora que ''milloren la convivència i els fan més alegres i segur''. Per Ballarín creu que és una tasca ''silenciosa'' que es vol posar en valor. Enguany, el premi és l'assessorament comercial personalitzat valorat en 1.000 euros, per ajudar als petits comerciants a ''professionalitzar'' el seu negoci en un entorn competitiu. La campanya d'enguany s'ha centrat en nou barris, el de Roquetes, Ciutat meridiana, Torre del Baró i Trinitat Nova, a Nou barris; Trinitat Vella, Bon Pastor i Baró de Viver, a Sant Andreu; el barri de Besòs-Maresme, a Sant Martí, i la Marina, a Sants-Montjuïc. Un total de 60 comerços, 11 més que l'any passat, han presentat la fotografia del seu aparador i a final de gener, el jurat farà públic el veredicte, escollint el millor aparador de cada barri. Per escollir-ho, el jurat valorarà la sostenibilitat de la decoració, el disseny, l'originalitat, l'estètica i l'atractiu. El premi és un assessorament comercial personalitzat valorat en 1.000 euros, que té per objectiu millorar els elements de gestió interna i externa de cada establiment per tal de contribuir a la seva sostenibilitat econòmica, increment de la quota de mercat, modernització de l'establiment i dels canals de comunicació. Per Montserrat Ballarín, regidora de Comerç i Mercats de l'Ajuntament de Barcelona, és important que els petits comerciants entenguin que ''han de ser competitius'' i avançar ''cap a la professionalització'' per aconseguir que el comerç de la ciutat sigui ''potent''. A banda, però, de fomentar el consum de proximitat i la fidelització dels clients, per Ballarín l'objectiu final del premi és visibilitat la tasca d'aquests comerciants sovint ''silenciosa'' ja que, a més de vendre, considera que ''aporten riquesa i sostenibilitat, milloren la convivència i fan més alegres i segurs els barris''.
|
Economia
|
Comerç
|
AMPLIACIÓ:Colla Vella: "Hem fet una temporada com les que ens tenien acostumats a Vilafranca". Els vallencs tornen a guanyar el Concurs de Castells després de divuit anys trencant l'hegemonia dels verds. El cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Albert Martínez, s'ha felicitat per la victòria al Concurs de Castells, una fita que assoleixen divuit anys després del darrer cop, trencant l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca, campions de les darreres vuit edicions. Martínez ha atribuït la victòria al fet d'haver pogut ajuntar en una mateixa diada el dos de vuit i el quatre de vuit nets: "Hem fet una temporada com les que ens tenien acostumats a Vilafranca", ha assegurat Martínez, que ha convertit en 'fair-play' la gran rivalitat viscuda a plaça. Per la seva banda, el cap de colla dels verds, Toni Bach, reconeix que aquesta vegada ha estat impossible "aturar el llamp" vallenc. Aquesta és la novena vegada que la Vella guanya el Concurs de Castells i ja suma nou títols, per darrere dels onze dels Castellers de Vilafranca, que en les darreres dues dècades s'havien imposat guanyant les darreres vuit edicions. L'última victòria de la Colla Vella al Concurs es remunta a l'any 2000. El cap de colla vallenc, Albert Martínez, s'ha felicitat per la gran temporada de la colla i assegura que tenia "moltes ganes" d'ajuntar a plaça els dos castells que han decantat la balança del concurs, la torre de vuit neta i el quatre de nou net. "Hem patit moltíssim", assegura, i reconeix que durant el Concurs "no mirava que feien les altres colles". El rival a batre, els Castellers de Vilafranca, han felicitat la Vella com a "just guanyador". El cap de colla dels verds, Toni Bach, reconeix que els vallencs "han fet un concurs per treure's el barret" i aplaudeix el fet que hagin pogut ajuntar els dos castells nets al Concurs: "No hem pogut parar el llamp", ha exclamat. Els tercers al podi, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, ha celebrat la classificació amb un regust agredolç. Aleix Bordas, cap de colla dels tarragonins, diu que la colla és "inconformista", tot i reconèixer que s'ha acabat imposant " la lògica". "El nostre objectiu és fer-ho el millor possible per si algun dia es despisten les dues grans colles del món casteller", ironitza. Un 62% de castells descarregats Durant la roda de premsa posterior al Concurs, l'organització també ha destacat que les dotze colles participants de la jornada d'aquest diumenge han alçat 45 castells, dels quals un 62% s'han descarregat. Hi ha hagut tretze castells de gamma extra i vuit de les colles han igualat o superat la seva millor actuació.
|
Cultura
|
Castells
|
Les escoles concertades denuncien en un vídeo la insuficiència del mòdul del concert. Les cinc grans associacions diuen que la Generalitat aporta menys de la meitat a la concertada que a la pública per cada alumne. Les cinc grans associacions d'escoles concertades de Catalunya han denunciat en un vídeo la insuficiència del mòdul del concert, els diners que reben de la Generalitat per a l'educació dels seus alumnes. Així, es queixen que la Generalitat aporti per cada alumne de la concertada menys de la meitat que per cada alumne de la pública, i que això fa que les famílies hagin d'aportar la resta. En el vídeo es veuen dos pots de vidre que es van omplint de monedes, un de la pública i un altre de la concertada, i el de la concertada es queda a menys de la meitat de l'aportació pública, la resta l'afegeixen les famílies. A continuació es veuen diversos alumnes dient que els agrada la seva escola. El vídeo es pot veure a https://www.youtube.com/watch?v=yYorQQuxG58 . El vídeo i el comunicat estan signats per l'Agrupació Escolar Catalana, l'Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya, la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. En un comunicat, les patronals expliquen que el model d'escola pública i concertada "és resultat de la tradició educativa i social del país, i és l’expressió legal d’un reconeixement que vol garantir l’educació de tothom i preservar el màxim pluralisme educatiu possible". "La llibertat d'ensenyament és un dret fonamental de la construcció i organització d'una societat lliure amb una estructuració política democràtica, on la pluralitat educativa és un valor volgut i defensat majoritàriament; la llibertat d’elecció de centre respon a aquesta voluntat i cal vetllar per evitar-ne les restriccions", continuen. Segons les entitats, la Llei d’Educació de Catalunya contempla que la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econòmics "necessaris per garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments declarats gratuïts i universals" establerts en la programació educativa (art. 197.3). En conseqüència, els costos d’escolarització dels ensenyaments objecte de concert "no haurien de ser en absolut un factor que incidís de manera determinant en la decisió dels pares i mares a l’hora de triar l’escola de la seva preferència". L’estadística del finançament i la despesa de l’ensenyament privat mostra la "desigualtat i discriminació" en aquest finançament. Segons l’informe anual 'Datos y Cifras del curso escolar 2014-2015' del Ministeri d’Educació, el cost total per alumne als centres públics és de mitjana de 6.940 euros, que l’Administració finança en la seva totalitat. En el cas d’un centre concertat, l’administració finança menys de la meitat d’aquesta xifra, restant per sota dels 2.900 euros. Per això, "el concert no garanteix la gratuïtat de l’ensenyament, i en les actuals circumstàncies es fa difícil la viabilitat d’un centre educatiu". "Injustament, s’està fent molta demagògia en un tema tan sensible com aquest", creuen les concertades. "Només es pot parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit en condicions d’igualtat per a totes les famílies", asseguren, i recorden que diversos consellers d’Ensenyament de diferents formacions polítiques han afirmat públicament que l’educació als centres concertats no és gratuïta perquè la Generalitat no abona el 100% de l’escolarització, i que això significa que les famílies han d’afrontar part del cost. Per tot això, a les escoles concertades no els agrada trobar-se en la situació d’haver de demanar ajuts als pares i mares. Segons els centres, el seu discurs "hauria de ser el de la pluralitat i el de la llibertat, sense conduir-lo a temes de costos del servei per a les famílies". "No ens trobem en absolut còmodes amb el fet que el factor econòmic esdevingui en alguns casos tan determinant a l’hora de triar escola", conclouen.
|
Societat
|
Educació
|
Canadell reclama reduir els impostos a Catalunya i "igualar-los" a altres comunitats "sobrefinançades". El president de la Cambra de Comerç fa una valoració general positiva dels nous comptes. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha assegurat que l'augment d'impostos previst en els pressupostos del 2020 no és "acceptable". "Vivim amb un dèficit fiscal crònic d'entre 12.000 i 16.000 MEUR, i ara s'apugen impostos de l'ordre de 500 milions", ha criticat el president. En aquest sentit, Canadell ha demanat reduir els impostos a Catalunya i "igualar-los" a altres comunitats "sobrefinançades" amb l'objectiu de disminuir el dèficit fiscal. De fet, segons ha assegurat, els comptes de la Generalitat podrien incrementar-se fins a un 50%, fins als 40.000 milions d'euros, en cas de no incloure el dèficit fiscal. Tot i això, en línies generals ha fet una valoració positiva dels comptes aprovats pel Govern. Canadell també ha lamentat el nivell d'inversions previst en els comptes de la Generalitat, de 1.300 milions d'euros, "molt lluny del nivell" previ a la crisi, d'entre 3.000 i 5.000 milions. Així mateix, el president de l'ens cameral ha recordat la necessitat de disposar d'una injecció addicional de 45.000 milions d'euros per cobrir el "dèficit crònic d'infraestructures". Així, la Cambra ha valorat el canvi de tendència cap a més inversió però veu "inacceptable" que els comptes incorporin una xifra pressupostada de 1.372 MEUR "quan s'hauria d'aspirar a nivells d'entre 4.000 i 5.000 MEUR". A més, ha apuntat que el grau d'execució de la inversió en les últimes dues dècades ha estat del 85%, motiu pel qual l'increment del 30% en comparació amb el 2017 "probablement no serà real". D'entre els aspectes positius, ha destacat l'augment de la despesa productiva, el pes de la qual passa del 17,4% el 2017 al 18,1% el 2020. "En aquest primer pressupost hauríem d'aconseguir anar a nivells previs a la crisi. Això també s'ha d'aconseguir via diàleg amb l'Estat i no via increment dels impostos", ha manifestat Canadell. Amb tot, el també president del Consell de Cambres ha afirmat que "només" un 23% de l'increment dels pressupostos va destinat a fomentar l'economia. "No estem segurs que amb aquest increment puguem assegurar la dinamització del sector econòmic", ha sostingut. Canadell ha assegurat que "no hi ha res més social" que fomentar l'economia i ha recordat el seu rol com a generadora de llocs de treball i riquesa, provocant així un augment de la recaptació d'impostos. Valoració positiva en línies generals En línies generals, la Cambra fa una "valoració positiva" dels pressupostos tot i les "reserves" en aspectes concrets. "Només el fet que es puguin aprovar uns pressupostos després de dos anys de pròrroga ja cal valorar-ho positivament perquè dona estabilitat a una part important de l'economia productiva", ha afirmat l'ens cameral. Tot i això, ha considerat "massa restrictiu" l'objectiu d'equilibri pressupostari que contemplen els pressupostos, fixat per l'Estat en el 0% de dèficit. L'ens cameral, com ja ha fet el Govern, ha afirmat que seguint la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, el dèficit assignat a les comunitats hauria de ser del 0,3%, equivalent a més de 700 MEUR. Ha afegit però que per a assolir l'equilibri pressupostari cal que l'Estat "compleixi amb el deute per la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut". D'altra banda, la Cambra ha apuntat que els pressupostos haurien de prioritzar un canvi de model econòmic basat en el desenvolupament del talent, la innovació i la R+D+i i ha titllat d'"insuficients" les partides destinades a la internacionalització, la R+D+i i la reconversió d ela indústria cap al 4.0.
|
Economia
|
Empresa
|
Dues residències de gent gran de Balaguer sumen 40 casos de coronavirus. Es tracta de 26 avis de la residència Comtes d'Urgell i 14 de la residència Santa Maria. Un total de 40 usuaris de dues residències de gent gran de la ciutat de Balaguer han donat positiu de la covid- 19, segons ha explicat aquest divendres el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, en una entrevista a Ràdio Balaguer. Es tracta de 26 avis de la residència Comtes d'Urgell i 14 de la residència Santa Maria. Els dos centres han estat desinfectats aquesta setmana a càrrec d'una empresa especialitzada contractada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Així mateix, ha assenyalat que l'Àrea Bàsica de Salut de Balaguer ha sumat 15 nous casos de coronavirus els darrers dies, amb la qual cosa el nombre de positius aquest divendres ascendeix a 104, segons les dades que publica el Departament de Salut.
|
Societat
|
Salut
|
Bou creu que les comarques on guanya l’independentisme “són endògenes, veuen TV3 i estan totalment perdudes”. El candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona lamenta que Colau no accepti un cara a cara i assegura que “no vol enfrontar-se” amb ell perquè “parlaria de la realitat”. El candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona, Josep Bou, ha assegurat que les comarques catalanes on “guanya i arrasa” l’independentisme “estan poc comunicades, són endògenes i veuen TV3 i Catalunya Ràdio”. “Són estupendes, però ara mateix estan totalment perdudes”, ha afegit el candidat, que responia així a l’afirmació del president de la Generalitat, Quim Torra, que considerava que Girona havia hagut d’exercir de capital de Catalunya. En aquest sentit, Bou ha denunciat que només al Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental i Tarragonès s’arriba al 72% del PIB català, i ha volgut evidenciar que la resta de comarques “es reparteixen el que es reparteixen” del PIB restant. D’altra banda, el candidat ha lamentat que l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, no hagi acceptat fer un debat cara a cara amb ell perquè creu que “no s’hi vol enfrontar” perquè ell parlaria de “la realitat”. Durant una visita a una indústria dedicada a la logística i distribució al polígon Pedrosa, a l’Hospitalet de Llobregat, Bou ha remarcat la importància de l’àrea metropolitana en la generació de riquesa, que ha destacat que és del 51% del PIB català, mentre que el retorn a nivell personal ha denunciat que és només del 50%. En aquest sentit, ha lamentat que amb el 50% restant “hagin de ser solidaris” amb la resta de comarques. “Ens agrada, però hem d’equilibrar la situació”, ha demanat Bou. D’altra banda, i en relació a les declaracions de Torra, ha assegurat que el president “cada dia diu una tonteria” i ha assenyalat que el PIB de Girona, Tarragona i Lleida és igual que el de les províncies d’Almeria, Granada i Màlaga, que ha qualificat de “senzilletes”. “On hi ha la capital i on lluitem, creem riquesa i paguem impostos, no guanya el nacionalisme”, ha reblat Bou. Debat cara a cara amb Colau Respecte a la petició que Bou va fer a Colau d’organitzar un debat cara a cara, de la mateixa manera que es farà aquest divendres entre l’actual alcaldessa i el cap de llista d’ERC, Ernest Maragall, el candidat popular ha assegurat que per ell “poden fer el que vulguin” però que sap que Colau no ha acceptat la proposta “perquè no vol enfrontar-s’hi”. “Li explicaria què opina d’ella la Barcelona productiva que creix i pateix”, ha indicat Bou, que després ha afegit que ell és “un empresari pragmàtic” que “trepitja terra” i que sap quantes oportunitats “ha perdut Barcelona”. “Joan Canadell sap el que és una empresa?” El candidat popular ha valorat l’elecció de l’empresari Joan Canadell, de la llista independentista, com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona i s’ha preguntat si “sap el que és una empresa”. “Sap que som transversals i creem riquesa, que la política no hi entra mai per la porta?”, ha demanat, per després posar-ho en dubte i qualificar la situació de “verdader desastre”. De fet, el candidat ha explicat la situació amb un símil futbolístic i ha assegurat que “els han fet dos gols” i ells no tenien “ni porter”. “Als empresaris ens hauria de fer vergonya”, s’ha queixat Bou, que ha assegurat que la majoria no van anar a votar, mentre que “els de l’ANC van votar tots”. D’altra banda, el candidat ha advertit de l’alta liquiditat de la Cambra i ha avisat que ara està en mans de l’ANC. “El que poden fer ara són disbarats”, s’ha exclamat el candidat, que ha apuntat que la Cambra “és a tot arreu” i ha remarcat la rellevància que té en la Fira de Barcelona. Ena quest sentit, ha avisat del criteri “polític i sectari” que creu que seguiran els nous dirigents i que assegura que vol “dividir els catalans”. La pugna per l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat Per la seva banda, la candidata a l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat, Sonia Esplugas, que ha acompanyat Bou en la seva visita, també ha demanat el vot a la seva candidatura per “substituir” la líder del PSC a la ciutat i actual alcaldessa, Núria Marín, i l’ha acusat d’oblidar precisament el polígon Pedrosa, on ha recordat que se celebra el Mobile World Congress. En aquest sentit, Esplugas ha retret a Marín que sempre deixi de banda l’espai menys quan se celebra la fira –“dues setmanes abans està tot net i il•luminat”, s’ha queixat- i ha afegit que l’alcaldessa “penalitza” les empreses que existeixen. “Nosaltres apostem per ajudar a tothom que generi ocupació, catifa vermella perquè els empresaris vinguin”, ha resumit Esplugas. Així, al candidata ha assegurat que tenen “aspiracions màximes” i confia arribar a l’alcaldia, on ha denunciat que el PSC porta tota l’època de democràcia des de la Transició governant i tot i així “hi ha molt problemes estructurals.
|
Política
|
Partits
|
Vergés diu que les mesures per sortir del confinament es faran en funció de la densitat de població dels territoris. El Govern estudia com aplicar l'ús generalitzat de mascaretes per sortir al carrer. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha indicat que les mesures per sortir del confinament es faran en funció de la densitat de població dels territoris. "No serà el mateix el que s'hagi de fer a Barcelona, que té metro i hi ha molta aglomeració de persones, o en altres ciutats metropolitanes, que el que s'hagi de fer en altres llocs", ha apuntat la consellera, que ha constatat que hi ha zones és àmplies i rurals i això també s'ha de tenir en compte a l'hora de dissenyar mesures. D'altra banda, sobre l'ús generalitzat de mascaretes per sortir al carrer, ha assenyalat que és una "estratègia de salut pública" el Govern està avaluant com es pot fer i com es pot organitzar, tot i que no és una recomanació de l'OMS. D'altra banda, Vergés ha explicat que Catalunya té ara mateix disponibles 2.010 llits d'UCI, 1.753 destinats a coronavirus, dels quals 1.529 estan ocupats (un 87%).
|
Societat
|
Salut
|
La CUP crida els Ajuntaments a no donar informació als Mossos i insta Jané a desobeir l’Audiència Nacional. El partit reacciona a la investigació d’un seu regidor a Vic per "incitar a la sedició". La CUP ha emplaçat els Ajuntaments de Catalunya a “desatendre” les peticions d’informació dels Mossos d’Esquadra encarregades per l’Audiència Nacional a l’entorn dels debats de ple sobre la moció rupturista del Parlament de Catalunya. Alhora, la formació ha exigit al conseller d’Interior, Jordi Jané, que s’abstingui d’obeir “qualsevol altre requeriment” que arribi d’aquest estament judicial “en relació a la criminalització de l’activitat democràtica dels nostres ajuntaments”. La CUP surt així al pas de la investigació de la Fiscalia contra un membre del seu partit a l’Ajuntament de Vic per “incitar a la sedició”. A parer de la CUP les peticions d’informació de Mossos d’Esquadra s’han de desatendre perquè persegueixen acusar persones concretes dels delictes de rebel·lió, sedició o malversació de fons públics “quan ja hi ha pronunciaments judicials” que consideren que no hi ha delicte en les actituds dels regidors en el marc dels debats locals després de la declaració rupturista aprovada pel Parlament de Catalunya. Per això la CUP considera que es tracta d’investigacions “prospectives” que, recorda, estan “prohibides” a l’ordenament jurídic vigent. En el benentès que negar-se a atendre la petició dels Mossos pot donar lloc a la incoació d’un procés judicial per possible delicte de desobediència la CUP subratlla que “políticament és l’opció més correcta”. Pel que fa a la recomanació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) de no donar tota la informació requerida però sí les actes de les sessions dels Plens, la CUP entén que “entregar allò que ja és públic té els mateixos efectes jurídics que no entregar res”, per la qual cosa reclama fermesa en l'exercici de la desobediència a les institucions espanyoles i no entregar cap documentació de les requerides. Cal recordar que la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat que s'investigui el regidor de Capgirem Vic (CUP), Joan Coma, per un delicte d'incitació a la sedició. L'acusació fa referència a les manifestacions de Coma el 9 de desembre passat en el marc d'un ple municipal en què es va debatre i aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament. El fiscal considera que el regidor va fer referències directes a la "comissió d'actes contra la legalitat". En concret, reprodueix declaracions com "deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles".
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Rajoy truca Puigdemont i manté contacte permanent amb el Ministeri de l’Interior. El delegat del govern espanyol assisteix al gabinet de crisi convocat per la Generalitat. El president del govern espanyol Mariano Rajoy, ha trucat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per abordar la situació generada per l’atemptat a la Rambla de Barcelona, segons han informat a l’ACN fonts de La Moncloa. El president espanyol manté contacte directe amb el ministeri de l’Interior, malgrat que aquest encara no ha ofert informació sobre els detalls de l’atemptat ni les actuacions que s’estan duent a terme. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assistirà a la reunió el gabinet de crisi convocat pel departament d’Interior de la Generalitat, a la que també hi seran presents, apunten aquestes fonts, responsables de al Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, que actuen en coordinació amb els Mossos. Fonts de La Moncloa asseguren també que el govern espanyol no preveu crear un gabinet de crisi propi a Madrid, sinó que s'integra al que ha posat en marxa el govern de la Generalitat. Puigdemont també ha parlat per telèfon amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, i diversos dirigents polítics catalans com la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Així mateix també s'ha posat en contacte amb l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
|
Política
|
Govern
|
La Rambla de Figueres s'omple de vi i públic en el tercer dia de la 35a Mostra del Vi de l'Empordà. A més de la vintena d'expositors també s'hi fan xerrades amb professionals per donar a conèixer el producte. La Rambla de Figueres s'ha omplert de persones amants del vi que durant aquest cap de setmana gaudeixen de la 35a Mostra del Vi de l'Empordà. Entre les moltes parades hi ha una vintena de cellers i estands de les comarques gironines, especialment de l'Alt Empordà. A banda dels expositors, destaquen també les moltes activitats que es duen a terme des de les dotze del migdia fins a les onze del vespre. Aquest dissabte és el dia amb més propostes, entre les que hi ha demostració de còctels, tast de vins de diferents cellers, pintura amb vi o un concert a càrrec de Banana Beach per tancar el dia. Aquesta 35a edició es tancarà aquest diumenge 8 de setembre a les vuit del vespre i s'espera una bona afluència de públic al llarg dels quatre dies que dura l'esdeveniment.
|
Cultura
|
Gastronomia
|
ANUL·LA L'ANTERIOR:El camp català obre les seves portes amb la iniciativa ‘Benvinguts a pagès’ del 17 al 19 de juny. Els consellers Baiget i Serret presenten la primera edició d’aquesta experiència turística amb un tast de productes a l’Arc del Triomf. El sector agrícola i ramader de Catalunya obrirà les portes el cap de setmana del 17 al 19 de juny a partir de la iniciativa ‘Benvinguts a pagès’. Unes 150 explotacions permetran fer visites gratuïtes perquè els ciutadans puguin “conèixer de primera mà on es produeix allò que mengem”, segons han informat els seus promotors de la Fundació Alícia, amb la col·laboració del Govern i de les diputacions catalanes. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, han presentat aquest divendres en un acte a l’Arc del Triomf la primera edició d’aquesta experiència turística amb un tast de productes de proximitat. (Aquesta notícia anul·la la publicada a les 14.02h. L'exposició dels productes alimentaris només ha durat unes hores aquest divendres i no tot el cap de setmana com es deia en la notícia anterior. La iniciativa 'Benvinguts a pagès' sí que manté un punt d'informació el marc de la fira 'Mercat d'Escapades') Les explotacions agrícoles i ramaderes permetran visitar on es produeixen els aliments de proximitat que consumim. Es tracta de granges, vinyes, camps i obradors que elaboren arròs i altres cereals, aviram i ous, begudes com vins i caves, carn i embotits, formatges i làctics, fruita, fruits secs, herbes i mels, llegums, olis d’oliva, peixos i marisc, i verdures, hortalisses i bolets. El web benvingutsapages.cat permet localitzar quina visita es vol fer en funció del tipus de menjar o de la localització geogràfica de l’explotació. En unes declaracions aquest divendres als mitjans de comunicació, Baiget ha explicat que la iniciativa permet conèixer la diversitat turística del país i apropar l’activitat agrícola i ramadera de Catalunya a la ciutadania. Per la seva banda, la consellera Serret, ha assegurat que la iniciativa vol afavorir el relleu generacional al sector primari, “on hi ha molta gent jove amb ganes de tirar endavant un projecte professional i de vida arrelat al sector i al territori”. ‘Benvinguts a pagès’ és una experiència turística que permet que cadascú organitzi el seu cap de setmana a mida en qualsevol punt de la geografia catalana. Els visitants poden consultar les explotacions, restaurants i allotjaments que participen en la iniciativa, i triar quines volen visitar, quantes nits volen passar fora, on es volen allotjar i on poden reservar el seu menú fet amb productes de proximitat. El web inclou informació i fitxes de les aproximadament 600 explotacions i establiments que participen al ‘Benvinguts a pagès’. Les visites duraran aproximadament una mitja hora i no caldrà reservar amb antelació (tot i que es recomana fer-ho si es tracta de grups molt nombrosos). La majoria de cases, després de la visita, oferiran un petit tast amb els productes que es facin a la masia o explotació i, a més, tindran una zona de venda per als visitants que vulguin comprar aquell producte directament en origen. Cada explotació participant comptarà amb elements de senyalització per situar en zones estratègiques i facilitar així l’arribada dels visitants a la casa. A través del web també es podrà consultar la localització i les coordenades.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre nega problemes de pressupost i atribueix al clima l'explosió de mosca negra. Pallarès posa sobre la taula l'elaboració d'un estudi sobre l'efectivitat de les mesures preses contra la plaga des de l'any 2006. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha negat que les restriccions pressupostàries de la Generalitat hagin contribuït a l'expansió de la plaga de la mosca negra aquesta primavera, un fenomen que atribueix, principalment, a les condicions climàtiques. Pallarès, que durant les últimes setmanes ha rebut cartes de queixa d'alcaldes del Baix Ebre reclamant solucions immediates, aposta per una major coordinació amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per plantejar avingudes controlades que netegin d'algues el riu –plantes on proliferen les larves- i no descarta efectuar més tractaments un cop s'hagin completat els cinc previstos a mitjan juliol. Per determinar aquesta necessitat addicional de recursos, ha posat sobre la taula la possibilitat de redactar un estudi tècnic sobre l'efectivitat de les mesures i els tractaments per al control de la plaga des de l'any 2006.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:FaPaC i la XEI criden les famílies a no portar els alumnes a l'escola per boicotejar les proves de 3r i 6è de Primària. Les entitats demanen a Ensenyament que no coaccioni la comunitat educativa i respecti l'objecció de consciència. La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPac) i la Xarxa d'Escoles Insubmises (XEI) han fet aquest dilluns una crida al boicot de les proves d'avaluació de competències a 3r de Primària, en marxa a partir d'avui, i per extensió, a les de 6è, que se celebraran el proper 4 i 5 de maig. Les entitats proposen a les famílies que no portin els alumnes a l'escola els dies que es facin aquestes proves. "Neutralitzar les proves significa paralitzar la LOMCE i el seu model educatiu", ha manifestat la portaveu de FaPaC i XEI, Belén Tascón. La iniciativa ja es va dur a terme l'any passat i 824 famílies catalanes de 40 centres s'hi van adherir, segons dades de la XEI. Alhora, ambdues organitzacions demanen a Ensenyament que no coaccioni la comunitat educativa i respecti l'objecció de consciència. FaPaC i XEI consideren que la LOMCE s'està aplicant igualment, tot i que Ensenyament argumenti que es faran les proves seguint la LEC. En aquest sentit, exposen que "la LEC va introduir les proves externes estandarditzades tot instaurant una nova cultura del control i la fiscalització de la feina de les escoles i els mestres", mentre que la LOMCE hauria donat "cobertura legal a la instrumentalització d'aquestes proves per assolir la mercantilització de l'educació pública", tal com s'expressa en un manifest signat per diverses entitats, partits polítics i sindicats com USTEC-STEs, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, En Comú Podem o la CUP. El portaveu d'USTEC-STEs, Ramon Font, ha explicat que les disposicions que despleguen la LOMCE contemplen que "ha de ser la Generalitat la que digui quines han de ser les proves i les ha de corregir". "Estem fent la LOMCE", tot i que la consellera Meritxell Ruiz, "s'estima més dir que aplica la LEC", perquè la llei estatal "no és popular a Catalunya", ha manifestat Font. En la mateixa línia, Belén Tascón creu que "el missatge que a Catalunya la LOMCE no s'aplica ha quallat molt" i ha apuntat que les entitats volen alertar que s'aplica la LEC i la LOMCE per igual. Una altra preocupació de la FaPaC i la XEI és la publicació dels resultats de les proves i l'elaboració de rànquings de centres, malgrat Ensenyament ha indicat que no es produiran. "La competència està assegurada, tot el sistema treballarà només per obtenir millor puntuació", ha destacat Tascón. "Dirigim tot el sistema al número, a l'estàndard", en detriment de "projectes educatius innovadors", ha afegit. Sobre aquest aspecte, la portaveu de la XEI i FaPaC ha denunciat que aquest any el Departament d'Ensenyament ha inclòs el resultat a les proves de 4t d'ESO i el nombre d'alumnes que han obtingut el títol d'ESO com a indicadors per definir l'avaluació dels centres en un sistema de categorització interna. "Nosaltres creiem que per avaluar els centres el que s'hauria de mirar són els processos que es desenvolupen i no utilitzar els resultats d'alumnes", ha sentenciat Tascón. A més, el fet de pertànyer a una escola o institut amb millor resultats permet al professorat optar a un complement extra a l'hora de cobrar els sexennis, dins els crèdits de formació, d'acord amb la informació aportada per XEI, FaPaC i USTEC. Ramon Font ha precisat que després d'una campanya de boicot engegada pel sindicat, dels prop de 70.000 professors que s'hi podien acollir, només ho van demanar 1.100. Belén Tascón també ha alertat d'una "campanya de pressió a les direccions de les escoles" per part d'Ensenyament, "per realitzar, com sigui i quan sigui, les proves de Primària". La portaveu de XEI i FaPaC ha dit que tenen constància que "hi ha direccions que han informat a les famílies" sobre "la consigna que tots els alumnes han de fer les proves". D'altra banda, en comptes de les actuals "proves externes estandarditzades", el manifest inclou una proposta d'avaluació "que respecti la diversitat de persones, centres, projectes escolars, condicions econòmiques i territori". Alhora, es demana a les institucions públiques avaluar el sistema educatiu "amb la finalitat de detectar mancances i d'assignar els recursos necessaris" sense entrar "en un règim competitiu" i que l'educació no sigui "simplement un qüestió de rendiment escolar, notes i nivell". Uns 65.000 alumnes catalans participaran, a partir d'aquest dilluns i fins el 29 d'abril, a les proves de 3er de Primària, que avaluaran les competències en llengua i matemàtiques. Les gestions de les proves aniran a càrrec dels propis centres, a diferència de les proves de final de Primària i de 4rt d'ESO, i seran les mateixes escoles les que hauran de determinar si s'estan assolint les competències bàsiques.
|
Societat
|
Educació
|
El Permís per Punts ha suposat la retirada de més de 44.000 carnets de conduir a Catalunya en deu anys. La implantació del sistema i el Pla Integral contra la Velocitat Excessiva han contribuït a la reducció d’un 50% de les víctimes mortals. Des de l’entrada en vigor del sistema del Permís per Punts, l’any 2006, a Catalunya s’han retirat un total de 44.627 permisos de conduir (un 1,1% del cens), segons dades facilitades pel Servei Català de Trànsit (SCT). L’organisme fa un balanç positiu dels deu anys de funcionament del sistema, al qual atribueix, juntament amb mesures com el Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE), una reducció de gairebé el 50% de les víctimes mortals. La directora del SCT, Eugenia Doménech, ha destacat el “canvi de mentalitat i actitud” en els conductors lligat a la participació en cursos de rehabilitació i recuperació de punts. La nota negativa és que el 23% dels conductors reincidents tornen a perdre punts i fins i tot el carnet.
|
Societat
|
Trànsit
|
AMPLIACIÓ:Dos emprenedors gironins creen un aparell que permet controlar i predir els atacs d'epilèpsia. El dispositiu consta d'un auricular i una polsera, s'activa un minut abans que el pacient pateixi la crisi i es vol comercialitzar al 2018. Dos emprenedors gironins han creat un aparell que permet controlar i predir els atacs d'epilèpsia. El dispositiu consta d'un auricular i una polsera, que monitoritza permanentment el pacient, i s'activa entre deu segons i un minut abans que aparegui la crisi. "D'aquesta manera, per exemple, la persona pot evitar patir caigudes quan arriba l'atac", explica un dels creadors del prototipus, l'economista Salva Gutiérrez. Juntament amb el seu soci, l'enginyer David Blánquez, tots dos han creat l'empresa MJN Neuroserveis, amb l'objectiu de començar a comercialitzar l'aparell al 2018. Precisament, el projecte creat per aquest tàndem ha guanyat la 7a Mostra d'Emprenedors de Girona. La convocatòria d'aquest any també ha reconegut tres iniciatives més: el d'una editorial artesanal que planteja un nou concepte de contes i jocs, el d'una nova revista digital de música catalana i el d'una empresa que ofereix paquets amb materials educatius per mantenir actives les persones. La idea que els dos emprenedors de Blanes (Selva) han acabat materialitzant va néixer ara fa quatre anys. Blánquez té una filla de 12 anys que pateix epilèpsia, i sempre havia pensat com ajudar-la per evitar que, quan aparegués un atac, la petita pogués prendre mal. Ara, el nou aparell que ha desenvolupat juntament amb Gutiérrez permetrà alertar-la, tant a ella com a d'altres pacients, entre deu segons i un minut abans que aparegui la crisi. El dispositiu consta d'un doble sistema de monitorització. Per una banda, un auricular amb registre d'encefalograma; i per l'altra, una polsera que mesura la taxa cardíaca i l'estrès. Via bluetooth, aquestes dades s'envien a una aplicació mòbil, que llegeix contínuament les dades, i llança un senyal d'alerta davant la imminent aparició d'una crisi. "Pot llançar un avís sonor al pacient, avisar els cuidadors o familiars sobre el lloc on es troba o fer una trucada d'emergència", concreta l'economista. Això permet, per exemple, que abans no aparegui la crisi d'epilèpsia, la persona afectada pugui prendre precaucions. "Per exemple, asseure's a terra per evitar caure, ferir-se i patir lesions; amb l'aparell, evitem aquests riscos", hi afegeix Salva Gutiérrez. A més, el registre periòdic de les constants dels pacients també és útil per als metges que els tracten. D'aquesta manera –indiquen els dos emprenedors- tenen informació acurada sobre les crisis que pateixen. L'objectiu dels dos emprenedors, que l'any 2014 van crear l'empresa MJN Neuroserveis, és començar a comercialitzar el dispositiu a partir del 2018. "La intenció és fer les proves clíniques i els assajos durant l'any vinent i, després, buscar finançament per poder-lo treure a mercat", explica Gutiérrez. Mostra d'Emprenedors L'aparell per predir i controlar els atacs d'epilèpsia ja ha rebut el primer reconeixement. El projecte d'aquest dispositiu ha guanyat la 7a Mostra d'Emprenedors de Girona que organitza l'Assessoria Codina i el ser servei d'estratègia digital, ElGiroscopi. En total, en aquesta edició s'hi han presentat fins a 30 projectes. A més del dels dos emprenedors blanencs, el jurat també n'ha escollit tres més com a finalistes. El primer és el de l'editorial artesanal 'Los Cuscusianos', que planteja un nou concepte de contes i jocs (amb colors vius, acabats artesanals fets per artistes locals i que fomenten la creativitat, perquè molts cops el lector acaba completant la història). El segon és el de la revista digital 'La Tornada', centrada exclusivament en la música catalana i que va néixer a finals de l'any passat. La revista, que és setmanal, se subdivideix en 14 seccions i l'impulsen dos joves, la Rocío Rodríguez i en Pau Planas, de 23 i 22 anys. La revista, que compta amb uns 5.000 lectors, ha impulsat propostes innovadores com un cicle de concerts a cases particulars per impulsar grups emergents. El tercer és el de l'empresa Activpac, creada per l'empordanesa Eva Ferrer. Orientada a fomentar l'activitat de les persones, comercialitza paquets adaptables amb materials educatius pensats per treballar habilitats motrius i de memòria. Han començat amb les persones grans i, des d'aquí, estendre-ho a les famílies i els infants. La Mostra d'Emprenedoria reparteix 3.000 euros entre els quatre projectes seleccionats (una part en metàl·lic i l'altra en serveis d'assessoria).
|
Economia
|
Empresa
|
La campanya forestal tanca amb més incendis però menys hectàrees cremades. El foc més important de l'estiu va ser el d'Artés el 5 d'agost, que va afectar 363,6 hectàrees. Els bombers han treballat durant la campanya forestal en 2.819 focs, dels quals 835 han estat agrícoles i 608 forestals. L'estiu tanca amb més incendis forestals, però amb un nombre d'hectàrees cremades quasi un 35% inferior respecte el 2016. En total, s'han calcinat 1.261 hectàrees, per sota de les 1.893 de l'any anterior. Quant als incendis només agrícoles, la superfície cremada ha estat de 460. El 80% dels focs forestals que s’han produït han crenat menys d'una hectàrea i només 17 han sobrepassat les deu, sent el d'Artés (Bages) el més important de l'estiu, amb 363,6 hectàrees afectades, seguit de Tivenys (Baix Ebre) i el de Sant Fruitós de Bages. Pel que fa a les causes, un 16% es consideren intencionats, un 13% iniciats per llamps i un 8% per burilles.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Sopa de Cabra: "La música no és immune ni neutra, ha de deixar constància d'uns temps". El grup publica el seu desè disc, 'La gran onada', un retrat climàtic, sociopolític i afectiu "transformador". El desè disc d'estudi de Sopa de Cabra es mereixia ser "especial i singular", i després d'un procés "lent i més reflexionat", han aconseguit arribar a "l'essència" del grup. 'La gran onada' (Promo Arts Music) surt aquest divendres a la llum amb una desena de temes que tenen l'aigua com a element comú. El seu "poder transformador" serveix de metàfora per al desglaç accelerat, el drama al Mediterrani, la situació dels líders polítics presos o l'amor romàntic. "La música no és immune ni neutra, ha de deixar constància d'uns temps", assegura Gerard Quintana en una entrevista amb l'ACN. El cantant confessa que hi ha una "certa desafecció" en tot el disc, sense renunciar a la base dels Sopa de Cabra: l'emoció a partir de la música. Si bé 'Cercles' (2015) era el primer disc que feien després de 15 anys i hi havia un "component d'excitació", 'La gran onada' parteix de la voluntat de "ser més conscients" amb el que estaven fent. "En aquest disc hem anat molt més a les nostres fonts. Això no vol dir repetir-nos, quan veiem que una cançó nova sembla parenta d'una que ja hem fet, hi renunciem", afirma Quintana. Gairebé 35 anys després de la fundació de la banda, el desè disc "no deixa de tenir una sensació de cicle completat, de decàleg", i per això l'han treballat de manera singular. El resultat és un disc "molt més essencial". L'element que està gairebé present en totes les cançons és l'aigua: "La veiem com canvia any a any la geografia del planeta, els perfils, l'augment dels nivells del mar". L'emergència climàtica fa viure l'aigua "de manera no tan reposada", en referència també als temporals que han colpit la costa. A més, el mar Mediterrani "s'ha convertit en la frontera més mortífera del món", com tracten a la cançó 'Farem que surti el sol', en què Open Arms "et representen més que la gent que votes". "Sempre tens la sensació que fas poc, però si més no, posar una cançó al servei d'una gent que fa molt i empatitzar amb ells", assegura. L'onada "esborra, capgira i ho revolta tot de cop, és la sensació dels temps que tenim", apunta el músic sobre el poder transformador de l'aigua, en què les desigualtats creixents fan que "es desencadenin forces que desborden les pròpies estructures". En un altre pla, la metàfora del disc pot remetre a Tsunami Democràtic, encara que la seva eclosió va ser posterior. "Com pot ser que haguem anat a parar al mateix lloc", es pregunta Quintana, "però no és estrany", perquè fa referència a la idea de "desbordar les estructures i la realitat des de la pròpia gent". Malgrat es van replantejar el títol quan va sortir el Tsunami, se'n van adonar que era "un símptoma més que estaven en sintonia amb això". L'altre element present en el disc, a més de l'aigua, és l'amor, però "no entès com a amor romàntic, gairebé cursi, devaluat i que hem ridiculitzat", sinó entès com a empatia i l'oposat de la competitivitat. "No ens censurem" El context sociopolític "inevitablement els ha influït, i per això en el disc hi ha plasmada una certa "desafecció", com en la cançó 'Deien adéu' o 'Fràgil'. També a 'La llibertat', que beu de la influència "de com hem viscut tots " el "sense sentit" del procés judicial dels líders polítics empresonats. La inspiració ve, en concret, per Jordi Cuixart, que "podria ser qualsevol de nosaltres, tancat a la presó per una violència que no ha exercit". Quintana va recitar-li la lletra al president d'Òmnium en un vis-a-vis, tot i que li va costar acabar-la. "El Jordi és capaç de transformar allà on està", assenyala el cantant, d'una cançó que "no cau en emblemes ni proclames". "No ens censurem, no ens limitem, no intentem acontentar a ningú. No ens mosseguem la llengua", assegura el músic, que reivindica no ser militants de cap partit polític. I malgrat dir el que penses "té conseqüències", la seva premissa ha estat sempre "ser molt transparents". "Encara que algú li dolgui jo soc més de Picasso i el 'Guernica' que no de Dalí i els orinistes, defensa Quintana a favor de la cultura activa i transformadora. Al seu parer, el context social està influint en la creació actual. "Fins i tot el que decideix fer veure que no passa res i convertir la seva proposta en un petit oasi està reaccionant a la por a incomodar, a pronunciar-se, a la por a ser alineat", apunta. Amb tot, la música "ha de deixar constància d'uns temps", no només des d'un discurs costumista, com assegura que fan moltes bandes a Catalunya, sinó des d'una mirada que pugui ser interpretada "des de qualsevol temps sense traductor". El format disc, també en transformació En l'era dels 'singles', els Sopa són "hereus dels vinils i els discos" i s'han acabat Cabra "rendint" a aquest format per treure les últimes cançons gravades. No obstant, cada cop els costa més pensar en l'estructura de disc. D'aquí no gaires mesos tornaran a entrar a l'estudi per gravar més cançons, però de moment no pensen en un nou disc com a tal. Quintana, per la seva banda, no deixa d'escriure, després d'haver debutat en la novel·la fa un any tot just quan començaven a gravar el nou disc. Ja té dos llibres més entre mans, el primer dels quals espera que surti a la llum la primavera del 2021.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:FGC fa un balanç positiu del primer mes de ZBE: "Hem tingut petits increments de viatgers però cap situació difícil". Ricard Font avança que l'objectiu és que el 100% de l'energia dels trens sigui solar a partir del 2021. El president d'FGC, Ricard Font, ha fet un balanç positiu del primer mes d'entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i ha assenyalat que no hi ha hagut cap situació de col·lapse a la xarxa ferroviària d'FGC a les línies del Vallès i del Llobregat-Anoia. "Hem tingut petits increments de viatgers però encara no hem viscut cap situació difícil d'afrontar. Absoluta normalitat", ha comentat Font aquest dimarts després de l'esmorzar-col·loqui que ha protagonitzat a la seu de Foment del Treball. "És una cosa que hem d'anar veient amb el pas dels dies i com s'adapten els hàbits de les persones. Ja vam assegurar que teníem la capacitat per fer front a la proposta de la ZBE i, de moment, les dades ens avalen", ha continuat Font, que també ha avançat que l'objectiu d'FGC és que el 100% de l'energia dels trens sigui solar a partir del 2021. "Alta velocitat regional" amb connexió a França i València "Des de l'any passat tota l'energia que consumeix FGC és íntegrament verda i, enguany, un 25% d'aquesta és solar. De cara al pròxim exercici volem que tota l'energia que consumim sigui solar", ha precisat el president d'FGC. "El sol mourà els nostres trens. Seria un bon eslògan", ha afegit Font. Un altre dels reptes de futur de Ferrocarrils de la Generalitat és el de donar serveis "d'alta velocitat regional" connectant no només les quatre capitals catalanes entre elles (Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona) sinó amb ciutats nord-catalanes i del sud de França com Perpinyà, Montpeller, Narbona o Tolosa. "La nostra voluntat és connectar la gran àrea metropolitana i Catalunya amb el món", ha reflexionat en veu alta el president d'FGC. La connexió amb València seria una altra de les assignatures pendents. "El problema i el gran repte és que no existeix ni una previsió de projecte d'alta velocitat entre Barcelona i València, i considero que és una de les que fa anys que hauria d'existir", ha lamentat Font. Sobre el tren llançadora a l'Aeroport de Barcelona, el president d'FGC ha apuntat que l'objectiu és que aquest servei permeti connectar des de Sant Andreu Comtal fins a la T1 i la T2 línies com les del Maresme, Granollers, Garraf i Vilafranca. "Això permetrà donar servei al 100% de la població", ha valorat Font. El president d'FGC també ha aplaudit l'assoliment el 2019 d'un nou rècord de puntualitat del 99,5% i ha anunciat que l'operador augmentarà la seva oferta fins a 230 milions de viatges anuals amb els projectes que té sobre la taula fins al 2030 en el conjunt de Catalunya. Laboratori 5G entre plaça Espanya i Fira Projectes com la llançadora a l'Aeroport de Barcelona, el 'tren-tram' al Camp de Tarragona, la prolongació de l'L8, les composicions dobles en la línia Llobregat-Anoia i la nova oferta de la línia del Vallès. "És la nostra principal aportació en la lluita contra el canvi climàtic", ha sentenciat Font, que també ha volgut ressaltar l'aposta per la connectivitat i el 5G per part d'FGC. En aquest sentit, Font ha recordat que l'operador instal·larà un "laboratori" 5G en els túnels de plaça Espanya a Barcelona amb l'objectiu de millorar la connectivitat de l'usuari i de l'empresa en el seu dia a dia. "Treballem en una proposta de laboratori 5G que volem posar en marxa entre plaça Espanya i Fira Gran Via", ha manifestat el president d'FGC. Precisament demà dimecres es farà una visita d'obres en aquest primer tram ferroviari amb connexió 5G, que forma part d'un projecte impulsat per la Mobile World Capital Barcelona, la Generalitat, FGC i Vodafone. "Entrarem en una nova dimensió de connectivitat", ha aventurat Font. Foment reclama que FGC gestioni Rodalies Finalment, l'esmorzar col·loqui ha servit també perquè el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, hagi explicitat la voluntat de la patronal catalana perquè FGC gestioni Rodalies. "Per així avançar en la millora d’un servei que fan servir més 410.000 usuaris al dia i que ara no dona resposta adequada a la demanda de mobilitat", ha apuntat Sánchez Llibre. "Foment té en el seu full de ruta que la Generalitat pugui assumir la gestió de Rodalies i que FGC es converteixi en un gran stakeholder", ha corroborat el president de Foment. Font ha recollit el guant i ha assegurat que "FGC està preparada per adoptar la gestió de Rodalies amb una transició acordada i de manera conjunta". "Si el conseller ens diu que escalfem a la banda per estar preparats, ho farem", ha finalitzat el president d'FGC fent un símil futbolístic.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Rull reclama a la CUP que faci Mas president dijous per desplegar la declaració i afrontar l’”ofensiva” de l’Estat. El convergent avisa que si no hi ha investidura “a Madrid estaran entusiasmats”. El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha reclamat a la CUP que faci Artur Mas president el proper dijous per poder formar un govern que desplegui la declaració d’inici del procés i també afronti l’”ofensiva” que vindrà des de l’Estat a partir de dimarts. “No n’hi ha prou amb prendre decisions i escenificar, necessitem utilitzar sempre les millors eines, i divendres hem de tenir un govern per poder fer front a tot això”, ha opinat a Rac 1, on ha avisat que si Mas no és investit la setmana que ve, “a Madrid estaran entusiasmats”. Rull ha recordat, a més, que només cal que dos diputats de la CUP votin a favor, i ha apuntat que ja van ser capaços de “reflectir les diferents sensibilitats” votant diferent la declaració de sobirania.
|
Política
|
Partits
|
El Trio de Barcelona enceta una petita gira de concerts a Vic més de vint anys després de la seva darrera actuació. Els artistes, encara en actiu, celebren el mig segle dalt dels escenaris. El Trio de Barcelona que van formar Gerard Claret (violí), Lluis Claret (violoncel) i Albert Attendelle (piano) ha tornat als escenaris de forma puntual després de més de vint anys de la seva darrera actuació junts. La Sala Joaquim Maideu del Teatre l'Atlàntida ha acollit aquest divendres al vespre el primer concert d'una petita gira de cinc actuacions que els germans Claret fan per celebrar els 50 anys de carrera artística. Els artistes han interpretat el Trio núm. 7, en Si b major, op.97 de Beethoven, i el Trio núm. 1, en Re menor, op.49, de Mendelsson. Gerard Claret ha destacat a l'ACN que es tracta d'un concert "molt emocional", i ha afegit que els nervis abans d'actuar són necessaris "per no perdre la connexió amb el públic". La mini gira acabarà el 24 de novembre a l'església de Canillo, a Andorra.
|
Cultura
|
Música
|
Roben dos ordinadors i oli d'oliva de l'oficina de turisme d'Ulldecona. L'assalt, el segon en dos anys, s'hauria produït durant el passat cap de setmana. Uns desconeguts han assaltat l'oficina de turisme d'Ulldecona d'on han robat dos ordinadors, una quantitat d'oli pendent de valorar així com una petita suma de diners. Els fets haurien tingut lloc durant el cap de setmana, en un moment que l'oficina es trobava tancada al públic. L'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, ha lamentat en declaracions a l'ACN que els danys i la pèrdua d'informació o documentació de treball causada per l'assalt són, de fet, més importants que el mateix valor del material robat. No és el primer cop, però, que assalten l'oficina de turisme, segons ha recordat. Fa un parell d'anys ja van entrar-hi a robar, però llavors es van emportar només alguns objectes de poc valor. Es dona la circumstància que aquesta mateixa setmana un bar del poble va patir també un robatori.
|
Societat
|
Successos
|
Barcelona i cinc municipis de l'àrea metropolitana reclamen una normativa per acreditar les Escoles de Segona Oportunitat. Els sis consistoris creen un grup de treball per elaborar el document. Els municipis que acullen Escoles de Segona Oportunitat a l'entorn metropolità han acordat aquest dilluns crear un marc estable de treball entre ells i elaborar un document per reclamar una normativa que permeti acreditar les Escoles de Segona Oportunitat. A banda de demanar una normativa específica per acreditar les Escoles de Segona Oportunitat, els consistoris de Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, el Prat de Llobregat i L'Hospitalet de Llobregat també reclamaran canvis en el sistema per evitar l'abandonament dels estudis. El document s'elaborarà en una jornada de treball que es farà a la tardor i després es traslladarà al departament d'Educació amb l'objectiu que la Generalitat elabori una normativa. L'acord entre els diferents municipis preveu treballar com un espai de reivindicació de les administracions locals en l'àmbit de les noves oportunitats educatives, explorar fórmules de treball estable des de l'àmbit tècnic per intercanviar coneixements i bones pràctiques, teixir aliances des dels diferents consistoris a favor de l'equitat i compartir les experiències i els matisos de les experiències diferents. A banda de l'acreditació de les Escoles de Segona Oportunitat, els municipis també reclamaran que es facin modificacions en el sistema i es posin més recursos per no expulsar del sistema les persones més vulnerables. Barcelona obrirà la primera Escola de Segona Oportunitat pública l'any que ve Barcelona obrirà el pròxim curs la primera Escola de Segona Oportunitat de titularitat pública de la ciutat. Neix com un nou recurs socioeducatiu, orientat a escolaritzar joves que no estudien i tampoc treballen, per tal de facilitar-los una formació que els ajudi a tornar als estudis o a inserir-se al mercat de treball amb un cert grau d'especialització. Segons l’informe de la Fundació BCN Formació Professional 2016, a Barcelona hi ha uns 17.000 joves entre 16 i 24 anys que ni estudien ni troben feina. La majoria tenen mot baixa qualificació acadèmica, dificultats per continuar o per retornar al sistema educatiu, no estan preparats per incorporar-se al món de treball i tenen recorreguts vitals molt complexos. La rehabilitació de l'edifici on s'ubicarà s'acabarà en els primer mesos de l'estiu. Un cop acabada, l'equip de professionals s'hi instal·larà per continuar preparant el pròxim curs en coordinació amb els instituts de la ciutat i al setembre s'hi incorporaran els primers alumnes. En total, s'hi escolaritzaran 30 estudiants, als quals se'ls farà un diagnòstic personalitzat per tal de dissenyar la formació més adequada al seu perfil.
|
Societat
|
Educació
|
Catalunya va ser la comunitat on menys va créixer el preu de l'habitatge el 2019, segons pisos.com. L'increment va ser de l'1,13% i la mitjana al desembre es va situar en els 2.099 euros per metre quadrat. Catalunya va ser la comunitat on menys va créixer el preu de l'habitatge al tancament del 2019, concretament en un 1,13%, davant l'increment d'altres territoris com les Illes Balears, on es va registrar el major creixement, amb un 8,87 %, i la Comunitat de Madrid, amb un 8,18%, segons l'informe anual de preus de venda de pisos.com. Al desembre, l'habitatge a Catalunya va tenir un preu de 2.099 euros per metre quadrat, el què representa un descens del 0,29%. Al conjunt de l'Estat, el preu de l'habitatge va registrar un augment del 2,33% coincidint amb el final d'any respecte el mateix mes del 2018. D'altra banda, Catalunya és el quart territori de l'Estat on l'habitatge és més car, per darrera Balears, amb 3.113 euros per metre quadrat. Quant a les capitals catalanes, Girona va registrar el major augment interanual, amb un 7,17% (2.362 euros per metre quadrat), mentre que Barcelona el major descens, amb un 7,05%, en el què també es va traduir en la quarta caiguda més important de l'Estat (4.451 euros). Pel que fa a Tarragona, es va produir un increment del 6,04% i a Lleida un descens del 4,84%, amb una mitjana per metre quadrat de 1.541 euros i 1.143 euros respectivament. Segons el director d'Estudis pisos.com, Ferran Font, totes aquestes dades confirmen que s'ha reforçat la tendència cap a la moderació. "Hem estat testimonis de com les pujades en les grans ciutats s'han anat refredant fins a dibuixar un escenari en el què els ascensos de dos dígits s'han reservat únicament als districtes de les zones més calents", subratlla Font, que assenyala que els preus s'han vist influïts pels canvis en la normativa hipotecària i la incertesa política.
|
Economia
|
Habitatge
|
AMPLIACIÓ:Álvarez de Toledo demana a "les elits" que assumeixin el seu paper contra l'independentisme i "tornin al PP" com ella. La candidata del PPC lamenta que no hi ha hagut "un ordit constitucionalista" que impedís el procés. La candidata del PPC a les eleccions espanyoles Cayetana Álvarez de Toledo ha demanat aquest dimecres a "les elits catalanes" que assumeixin "la seva responsabilitat en el necessari i urgent rescat democràtic de Catalunya" i els ha retret que, durant el procés independentista, no hi hagués "un ordit constitucionalista" que l'impedís. La cap de llista per Barcelona ha afirmat que hi ha "votants disposats a ser enganyats" i ha advertit que també hi ha catalans que "han anat assumint i interioritzant moltes de les consignes" del sobiranisme. Ha reconegut que "les coses no s'han fet del tot bé" des dels governs populars, però ha demanat als antics votants que "també tornin al PP" com ha fet ella. En un dinar al Círculo Ecuestre de Barcelona, Álvarez de Toledo ha reclamat als empresaris que "assumeixin la seva responsabilitat" i els ha acusat d'haver "cedit voluntàriament" davant del projecte sobiranista. "Una cessió d'autonomia davant del nacionalisme és el que ha ocorregut aquí", ha afirmat, per la qual cosa ha proposat "retornar l'autonomia als constitucionalistes de Catalunya". Ha assegurat que el "cop a la unitat civil es va forjar a plena llum del dia" pel suport d'una "trama política, civil i mediàtica" i pel silenci dels opositors, que no van reaccionar al carrer fins a la manifestació del 8 d'octubre de 2017, ha recordat. Per això, ha esperonat els catalans no independentistes a "mobilitzar-se i enfrontar-se, que no significa pegar-se", al sobiranisme. Sense aquesta mobilització, ha augurat, no es podrà defensar "aquesta visió d'Espanya". Acompanyada del president del PPC, Alejandro Fernández, i de l'exministre d'Economia Román Escolano, que l'ha presentada, la candidata popular ha exposat davant d'empresaris que hi ha "centenars de milers de votants" independentistes "disposats a ser enganyats", però també ciutadans "que han anat assumint i interioritzant moltes de les consignes" del procés sobiranista. "Tenen una important responsabilitat", ha sentenciat.
|
Política
|
Partits
|
Units per Avançar rebutja "de ple" la llei de regulació de lloguers i demana que es retiri de l'ordre del dia. La formació subratlla que la proposició "contravé tant l'Estatut com a Constitució" i per tant "naixeria morta". Units per Avançar ha dit que rebutja "de ple" la proposició de llei de regulació dels preus de lloguer d'habitatges i ha demanat a les formacions proposants que la retirin de l'ordre del dia del plenari, amb el debat previst per aquest dimecres. En un comunicat, la formació ha assenyalat que tot i que el problema d'accés a l'habitatge "és greu" la proposició "contravé tant l'estatut com la Constitució" i, per tant, la llei "naixeria morta". En cas que no s'acabi retirant de l'ordre del dia, Units per Avançar ha avisat que votarà a favor de les esmenes a la totalitat o de retorn que s'hagin presentat. "No es tracta d’una opinió subjectiva o partidària d’Units, sinó que la inconstitucionalitat de la proposició de llei ha estat assenyalada per la unanimitat dels membres del Consell de Garanties Estatutàries. Una raó més que suficient per retirar-la", ha assenyalat el secretari general de la formació, Ramon Espadaler. Segons el dirigent de la formació, els grups proposants "només tenen una raó" per mantenir la proposició de llei, que al seu parer és "provocar un nou enfrontament entre instàncies administratives, amb 'únic objectiu d'alimentar la conflictivitat en l'àmbit institucional". D'altra banda, creuen que la limitació dels preus dels lloguers "pot reduir l'oferta" d'habitatges perquè els propietaris podrien optar per vendre l'immoble per obtenir més rendiment, de manera que creuen que acabaria perjudicant tant a llogaters com propietaris perquè cal "incrementar l'oferta assequible". Per a Units, el problema s’ha de resoldre concertant polítiques entre les administracions per generar més habitatges socials en règim de lloguer i promovent incentius fiscals perquè els propietaris puguin posar-los al mercat de lloguer.
|
Política
|
Partits
|
Puigdemont demana una rectificació o dimissions després que el TC "hagi rebutjat el frau de llei". El candidat a president creu que el Constitucional ha donat un cop de port a les pretensions de la Moncloa. El candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet servir, un cop més, Twitter per reaccionar a la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el ple d’investidura només en el cas que ell no aparegui presencialment a la sessió del Parlament. Puigdemont interpreta la decisió com un cop de porta al veto que demanava l’Estat. “Fins i tot el TC ha rebutjat el frau de llei que pretenia la Moncloa”, ha dit, tot afegint que al govern espanyol haurien de repensar la situació o dimitir. “Més d'un hauria de pensar a rectificar i fer política d'una vegada. I si no n'és capaç, de plegar i deixar pas”, conclou Puigdemont a la seva piulada.
|
Política
|
Partits
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.