sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Uns 3.000 afiliats de Cs escolliran el candidat del partit a presidir la Generalitat. Les eleccions internes es faran de manera telemàtica del 24 al 26 de maig i els resultats es comunicaran el dia 27. Uns 3.000 afiliats a Cs escolliran el candidat o candidata del partit a presidir la Generalitat, en les primàries que començaran el 15 de maig, dia que s'obren les postulacions en aquest procés intern. Tots els militants de Cs al corrent de pagament -uns 3.000 segons ha informat el propi partit- i amb més de sis mesos d'antiguitat com a afiliats podran votar en les primàries entre els dies 24 i 26 de maig. Els resultats s'oficialitzaran el dia 27 del mateix mes, i l'endemà, el diumenge 28 de maig, tindrà lloc l'acte de presentació de la candidatura guanyadora. Des de la formació que a Catalunya encapçala Inés Arrimadas, cap de l'oposició i líder del grup parlamentari, insisteixen que qualsevol afiliat al partit que tingui més de sis anys d'antiguitat pot concórrer a les primàries, un procés que no demanarà avals. De moment, només Arrimadas ha confirmat que s'hi presentarà. El candidat escollit es presentarà per la circumscripció de Barcelona i serà el cap de llista del partit per a presidir la Generalitat, en unes eleccions autonòmiques anticipades que Cs ja dóna per fetes. Un Comitè de Garanties vetllarà pel procés de les primàries i farà d'enllaç amb els interventors de cada candidatura. El partit taronja ha assegurat que facilitarà als candidats les instal·lacions i el personal de premsa del partit.
|
Política
|
Partits
|
Rovira afirma que ERC no es posarà “mai” al costat del Suprem però vol que Borràs esvaeixi “qualsevol ombra de dubte”. Recorda a Sánchez els compromisos “assumits” i amenaça amb sortir de la “geometria variable” si no els compleix. La secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Rovira, ha afirmat aquest dijous que el seu partit no donarà “mai” suport al Tribunal Suprem en relació al suplicatori presentat al Congrés perquè retiri la immunitat a la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs per poder-la jutjar per presumpta malversació. Però de la mateixa manera ha demanat a Borràs que esvaeixi “qualsevol ombra de dubte” tal com, ha dit, ERC exigiria a qualsevol dels seus militants. “Estarem al costat de Borràs però també li demanarem que demostri que no ha passat res i que actuï en conseqüència”, ha afirmat en entrevista a Vilaweb des de l'exili a Suïssa. La dirigent republicana ha assegurat que el seu partit no donarà mai suport al Suprem perquè “jutgi una persona independentista”, en el benentès que, al seu parer, aquest tribunal no dona garanties democràtiques a aquells que defensen aquesta causa. Per això, ha dit, els republicans no han avalat avui el suplicatori en el sí de la comissió de l'Estatut dels Diputats del Congrés, que aquest dijous ha aprovat un dictamen favorable a retirar la immunitat a Borràs amb els vots de PSOE, PP, Vox i Cs. ERC no ha participat a la votació. Alhora, Rovira, que ha explicat que ha llegit el suplicatori del Suprem i hi ha vist “arguments polítics”, ha advertit que ERC és “bastant inflexible” quan hi ha alguna “ombra de dubte sobre algun company” i, per tant, els republicans han de poder fer “el doble discurs”. En aquest sentit ha reclamat a Borràs que “demostri que no ha passat res i que actuï en conseqüència”. Els compromisos de Sánchez D'altra banda, Rovira també s'ha referit a la taula de diàleg entre governs per abordar el conflicte entre Catalunya i Espanya, aturada a causa del coronavirus i que ara s'hauria de reprendre. La secretària general d'ERC no ha amagat que el gir que el president del govern espanyol sembla fer cap a Ciutadans és “bastant incompatible” amb els republicans, i ha recordat que si van investir Sánchez va ser perquè “reconegués” el conflicte. Un conflicte, ha recordat, que “no ve de l'1-O, sinó que ve de lluny”. Rovira ha subratllat que, des del punt de vista dels republicans, Sánchez ja ha sortit de la seva zona de “confort polític” i ha reconegut aquest conflicte, però ara espera que mantingui la voluntat de seguir negociant. “Nosaltres hem aixecat la carta del diàleg. Sánchez la juga o no?”, s'ha preguntat. “Si això canvia, nosaltres sortirem d'aquesta geometria variable”, ha advertit la republicana. Acumular forces Finalment, Rovira també s'ha referit al moment actual que viu l'independentisme, i fugint de l'expressió “que ha estat una mica ridiculitzada” d'eixamplar la base, ha preferit parlar d'un moment “d'acumulació de forces” per passar a una fase de resolució del conflicte. Per aconseguir-ho, però, ha subratllat que és imprescindible comptar amb l'esforç de tot el moviment independentista, i per a això ha reclamat consensuar una estratègia comuna. “Sense estratègia no hi ha república”, ha advertit.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Comença la perforació del futur túnel de Tresponts a la C-14, amb l'objectiu que estigui enllestit a finals del 2020. Les tasques d'excavació, que avançaran en paral·lel per les dues boques, podrien estar enllestides a l'estiu de l'any que ve. La perforació de la galeria d’1,3 quilòmetres de longitud que conformarà el túnel de Tresponts, en un tram de la carretera C-14 situat entre la sortida del nucli urbà d’Organyà (Alt Urgell) i el desviament de Montant de Tost, s’ha iniciat aquest dilluns. De moment, els treballs han començat a la boca nord, tot i que també està previst que arrenquin aquests dies a la banda sud. D'aquesta manera, els primers 15 o 20 metres de cadascun dels dos costats s'excavaran amb mitjans mecànics i la resta amb voladures. Les tasques, que avançaran en paral·lel per tots dos extrems, s'allargaran durant un any i es preveu que, de cara a l'estiu que ve, ja estigui totalment definit el recorregut del túnel. A més, en les properes setmanes també s'iniciaran les obres d'ampliació de la calçada en els trams que es situen als exteriors de la futura galeria. L'objectiu és que la nova infraestructura, que compta amb un pressupost de 35,4 milions d'euros, estigui enllestida a finals de l'any 2020 o principis del 2021. Les primeres tasques de perforació del túnel de Tresponts s'han dut a terme aquest dilluns a la boca nord, a la zona més propera al desviament cap al nucli de Montant de Tost de la C-14, i han rebut la visita del secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, que ha estat acompanyat de diversos representants municipals i veïnals, a banda de responsables de l'empresa constructora. Aquests treballs s'han iniciat després que el resultat de les proves per analitzar el comportament del terreny, que van tenir lloc el passat 10 de maig, hagi estat satisfactori i, a més, serveixi per confirmar el que concloïen els estudis geològics que s'havien fet prèviament. Tot i que les obres de condicionament i millora d'un tram de tres quilòmetres de la carretera C-14 es van iniciar la passada tardor, la fase que s'aborda a partir d'ara és la de l'estructura principal de la futura galeria d'1,3 quilòmetres, que tindrà una secció de 12,5 metres d'ample per uns 8 d'alçada. A aquestes tasques s'hi afegiran, en unes setmanes, les d'eixamplament de l'actual calçada en aquelles zones on no hi hagi el túnel. D'aquesta manera, passarà a tenir deu metres d'amplada, fet que implicarà que en el costat més proper al riu s'hagi d'instal·lar un mur d'escullera de 100 metres de longitud per 1,5 metres d'ample, a més de cinc trams de voladís d'un màxim de dos metres d'amplada. Per últim, la galeria existent també s'adaptarà a les mesures de la nova calçada. Les obres, que tenen un termini d'execució de 36 mesos i compten amb un pressupost de 35,4 milions d'euros, estaran totalment enllestides a finals de l'any 2020 o principis del 2021. Pel que fa al gruix dels treballs d'excavació, que avançaran pels dos extrems, podrien concloure l'estiu que ve, moment en què les màquines de cadascun dels costats es 'trobaran' al mig de la galeria, segons ha explicat Font, que també ha participat a la reunió de la comissió de seguiment d'aquests treballs que s'ha dut a terme a l'Ajuntament d'Organyà. L'alcalde d'aquest municipi alturgellenc, Celestí Vila, ha explicat, per la seva banda, que de moment l'afectació de les obres al trànsit de la zona ha estat mínima. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, preguntat sobre les possibles actuacions a dur a terme per tal de fer-hi front a les diverses esllavissades que s'han produït en els darrers mesos a les carreteres, ha dit que el seguiment i el manteniment de les diferents vies és el normal i habitual i que cal tenir en compte que el "risc zero" no es pot garantir. En aquest sentit, ha explicat que una part dels 6.000 quilòmetres de la xarxa que gestiona la Generalitat discorre per zones geogràficament complexes i que "quan es mou la muntanya" s'actua amb diferents mesures, com ara la protecció amb malles. Finalment, ha afirmat, però, que no veu viable fer-ne una avaluació global i ha insistit en què ja es fa un seguiment preventiu en aquelles zones on s'hi poden produir.
|
Economia
|
Infraestructures
|
AMPLIACIÓ:Salut crea un protocol per evitar talls de llum a persones que depenguin de dispositius elèctrics per sobreviure. A Catalunya hi ha 115.000 persones amb aquestes necessitats, de les quals un 66% tenen ingressos inferiors als 18.000 euros anuals. Els departaments de Salut i el de Treball, Afers Socials i Famílies han elaborat un protocol per combatre la dependència energètica relacionada amb la salut. Això és tradueix en que, a partir d'aquest any, aquelles persones que depenguin de dispositius elèctrics per sobreviure, com bombes de perfusió i aparells de diàlisi peritoneal o de teràpies respiratòries puguin obtenir del seu ambulatori un certificat que els reconegui la seva situació perquè les companyies elèctriques no els puguin tallar la llum si, a més, es troben en una situació de pobresa energètica. Segons el Departament, es calcula que a Catalunya hi ha 115.000 persones amb dependència energètica i dos de cada tres no arriba als 18.000 euros d'ingressos anuals. El nou protocol pretén combatre les desigualtats socials en l'àmbit de la salut i posar el focus en situacions que es consideren d'especial vulnerabilitat perquè s'hi barregen dues problemàtiques, la dependència energètica i la pobresa energètica, que en molts casos van de la mà. La consellera de Salut, Alba Vergés, diu que es tracta d'una acció proactiva que implica el conjunt del sistema sanitari. Els seus principals actors seran metges i infermeres dels centres d'atenció primària, encarregats d'emetre els certificats de dependència energètica dels pacients que estiguin sotmesos a algun tractament vinculat a un dispositiu electrònic. Poden trobar-se en aquesta situació persones grans amb malalties cròniques de llarga durada, com bronquitis, asma o insuficiència cardíaca en tractament amb teràpies respiratòries a domicili. També persones amb insuficiència renal que necessitin tractament de diàlisi peritoneal, o persones amb malalties neurodegeneratives que necessitin bombes de perfusió. Segons el Departament de Salut, a Catalunya hi ha 115.000 persones que depenen d'aquests dispositius, dues terceres parts dels quals amb uns ingressos inferiors a 18.000 euros anuals. "Són casos molt específics amb el que s'ha de tenir especial cura, per la seva vulnerabilitat perquè necessiten connexió permanent. Es una qüestió de subsistència", diu Vergés Vergés ha assegurat que aquests certificats es lliuraran a tothom que ho necessiti, en un context de salut universal, en al·lusió a possibles casos d'ocupació d'habitatges: "Protegim a les persones vulnerables, en aquest cas perquè necessiten connexió elèctrica, independentment de la seva situació administrativa, perquè necessiten una especial protecció". Els CAP, antena de serveis socials A banda d'emetre els informes de dependència energètica, el nou protocol també vol ajudar a detectar possibles nous casos de pobresa energètica que puguin ser tractats també des dels serveis socials. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, assegura que amb aquest tipus de polítiques preventives es redueixen els casos que després cal pal·liar. "Hi ha persones que no pateixen talls de llum, però que pateixen vulnerabilitat perquè redueixen el consum que realment necessitarien o perquè no són titulars del subministrament i no els podem detectar. Els CAP han de fer d'antena social en aquest sentit per assegurar que no ens deixem a ningú", ha detallat el conseller. És per això que el Govern ha triat justament un centre d'assistència primària, en aquest cas a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) per donar a conèixer la iniciativa. A banda dels consellers dels departaments interessats, també hi ha assistit el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que assegura que "l'especial vulnerabilitat" de les persones que pateixen o poden patir dependència i pobresa energètica justifica que a banda dels protocols més genèrics se'n creïn d'específics per a aquests casos tan delicats. En aquest sentit, el conseller el Homrani ha detallat el fort augment de demandants d'ajudes socials per situacions de vulnerabilitat energètica. El 2012 el nombre de beneficiaris eren uns 30.000 i el 2017 ja van ser més de 105.000, segons dades de Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
La tercera edició del Fringe Festival oferirà per primer cop tres actuacions al Palau Robert de Barcelona. El pop-rock entra a la programació amb els guanyadors del concurs Sona 9. El Fringe Festival de Torroella de Montgrí s'expandeix a Barcelona i amplia així els espais on ofereix les seves propostes musicals. Amb tres actuacions als jardins del Palau Robert, la capital catalana s'afegeix a la localitat del Baix Empordà, que acull la majoria de concerts, setze, i a L'Estartit, que n'acollirà sis. Aquesta edició, el Fringe aposta també per obrir-se a un gènere musical marcadament comercial com és el pop-rock. Els grups Coet i Est Oest, finalista i guanyador del concurs Sona 9 que organitza el grup Enderrock, seran els representants d'aquest estil. En total, la programació oferirà 25 concerts gratuïts protagonitzats per 80 músics provinents d'alguns dels millors conservatoris d'Europa, entre els que es troben el Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París i la Guildhall School of Music Drama de Londres. El Fringe Festival tindrà lloc del 27 al 29 de juliol i serveix d'aperitiu del 36è Festival de Torroella de Montgrí, que s'allargarà del 30 de juliol al 19 d'agost. La filosofia del Fringe és donar visibilitat i projecció a joves talents de la música. Entre les propostes d'enguany hi ha música antiga, clàssica, contemporània, jazz, flamenc, blues, folk i pop-rock. Al voltant de la incursió d'aquest gènere, el coordinador del festival, Eduard Balaguer, ha ressaltat "la idea que l'acadèmic o formatiu no és necessàriament l'únic criteri per fer música". A més dels conservatoris de París i Londres, les escoles i formacions que hi col·laboren són l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), el Taller de Músics, el Conservatori Superior de Música del Liceu, el grup Enderrock i el Hochschule für Musik de Friburg. Eduard Balaguer ha destacat els concerts dels sextet francès de música contemporània Ensemble Dai Contemporain, el grup del Liceu Supersax Project i el grup vocal de l'ESMUC The Beauty Fools com algunes de les "propostes més especials" d'aquesta edició del Fringe. Els espais on tindran lloc els concerts són la Fundació Mascort, la Fundació Vila Casas i La Sala, a Torroella de Montgrí; El Molinet, a L'Estartit i el Palau Robert, a Barcelona.
|
Cultura
|
Música
|
Els Bombers gironins reforcen un 40% la plantilla per fer front a la Revetlla de Sant Joan. A més, els parcs voluntaris també estaran operatius i des del cos demanen "precaució" amb els petards i no fer servir "elements prohibits". Els Bombers gironins reforcen un 40% la plantilla per fer front a la Revetlla de Sant Joan d'aquest dissabte. En concret, 26 efectius més dels 69 habituals que hi ha a cada torn es repartiran pels dinou parcs de la demarcació. El cap dels Bombers a Girona, Antoni Rifà, ha explicat que l'objectiu és poder assegurar la presència a tots els parcs quan hi hagi més d'un servei a l'hora. "Habitualment només tenim dues sortides simultànies en localitats grans com Girona, però per Sant Joan ens trobem que això passa a més llocs", ha explicat Rifà. Personal professional a banda, el cap del cos a Girona també ha destacat que els parcs voluntaris també estaran operatius. A més, els Ajudants d'Ofici Forestal (AOF) –que donen suport als Bombers- allargaran la seva jornada laboral. Amb tot, Rifà ha recordat que "lo desitjable" és que aquest reforç "no sigui necessari" i ha demanat "precaució" a l'hora de llançar petards. Més bombers per fer front a la nit amb més sortides de l'any a les comarques gironines. Els centenars de revetlles que es faran aquesta nit a la demarcació obliguen el Departament d'Interior a reforçar els efectius que estan de guàrdia aquesta nit i matinada. Als dinou parcs que hi ha repartits arreu de la regió de Girona hi treballaran aquest dissabte 26 efectius més dels habituals, per fer front a les eventualitats que hi puguin haver. A més, cal sumar una vintena de bombers voluntaris que també estan activats. Interior també ha allargat l'horari als Ajudants d'Ofici Forestal. La Generalitat contracta els AOF durant la campanya d'estiu per tal de donar suport als Bombers quan sorgeix un incendi forestal. De fet, només s'activen en aquests casos, i tenint en compte el risc extra de la nit de Sant Joan el Departament ha decidit allargar l'horari a aquests treballadors. Tot plegat per poder donar resposta a serveis simultanis, o el que és el mateix, que un parc hagi de respondre a dues o més emergències al mateix temps. El cap dels Bombers a Girona, Antoni Rifà, explica que aquestes situacions només es donen en parcs grans com Girona o puntualment Figueres. "El problema és que per Sant Joan n'hi ha a diferents llocs i són habituals", explica. Fer un ús adequat Rifà també ha demanat "precaució" a l'hora de llançar petards i fer un ús "adequat" del material pirotècnic. "No s'han de fer servir aquells globus que s'encenen i no tenen control, ja que si bufa una mica el vent poden ser molt perillosos", assenyala. El cap dels Bombers a Girona també ha recordat que "per damunt de tot" cal tenir en compte "la seguretat personal". Des del cos recorden que "un bon lloc" per tirar petards és al costat de les "fogueres autoritzades", perquè compten amb un perímetre de seguretat i "estan controlades". Rifà ha recordat que llançar petards en zones forestals està prohibit i per això apel·la a la "responsabilitat" dels ciutadans. Finalment, el cap dels Bombers a Girona ha destacat que els últims dies han estat "secs i càlids", unes condicions que "no ajuden" en cas d'un possible incendi. "El reforç de Bombers és necessari en qualsevol nit de Sant Joan, però amb la calor encara ho és més", ha conclòs.
|
Societat
|
Successos
|
Les editorials de Llegir en Català declinen participar en el Sant Jordi d'estiu i emplacen els lectors a les llibreries. Creuen que és un "risc per la salut de venedors i compradors" que posaria "més pressió" al sistema sanitari. L'associació d'editorials Llegir en Català ha anunciat aquest dijous que no participarà en el Sant Jordi d'estiu posant una parada al centre de Barcelona. Segons un comunicat difós per les xarxes socials, no és "compatible" la crida de les autoritats a que la es quedi a casa amb el fet que les associacions del sector del llibre demanin anar al Passeig de Gràcia. Al seu entendre, la iniciativa pot suposar un risc per a la "salut de venedors i compradors", que situaria "més pressió" al sistema sanitari. Llegir en Català assegura que s'ha esperat fins "al darrer moment" per veure si era la mateixa Cambra del Llibre qui assumia que el Sant Jordi com estava previst "no es podia fer i cancel·lava la convocatòria". Malgrat que com a entitat afirmen que ho tenien "tot a punt", demanen als lectors visitar només llibreries físiques i digitals. "No podem seguir mantenint aquesta posició i, per responsabilitat col·lectiva, hem decidit no participar en el Sant Jordi de Passeig de Gràcia i fem una nova crida als nostres lectors a visitar les llibreries físiques i digitals el dia 23", reblen. L'associació agraeix "l'esforç" en hores i energia de la Cambra del Llibre en l'organització de la iniciativa el proper 23 de juliol però creuen que, per responsabilitat, la diada no s'ha de celebrar amb una "concentració de parades al centre de la ciutat". Les editorials que formen l'associació són catalanes, valencianes i balears amb empreses com Alrevés, BiraBiro, Saldonar, Les Hores, L'Avenç, Raig Verd, Sembra Llibres i Tigre de Paper.
|
Cultura
|
Lletres
|
Denunciat el propietari d'un celler de Tivissa per simular danys amb la intenció de cobrar una assegurança. Està acusat d'un delicte penal de simulació de delicte danys. Els Mossos d'Esquadra han denunciat penalment un veí de Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, per simular que havia patit danys en un celler de la seva propietat de Tivissa, a la mateixa comarca, amb la intenció de cobrar una assegurança. Els fets van tenir llocs el passat 21 d'abril quan l'home va denunciar que algú havia entrat a les seves instal·lacions trencant una finestra i havia deixat obertes 10 tines de vi, que es van buidar. L'home assegurava que havia perdut 30.000 litres de vi, amb un valor aproximat al mercat d'entre 140.000 i 150.000 euros. La policia i la companyia asseguradora van detectar en la investigació que els danys havien estat simulats per cobrar fraudulentament la indemnització ja que l'home es contradeia. L'home va reconèixer finalment els fets davant dels Mossos i ha estat denunciat. Ara haurà de comparèixer al jutjat d'instrucció de Gandesa quan sigui requerit.
|
Societat
|
Policial
|
Queden en llibertat els dos detinguts a la casa de Mainat. L'home té tres causes obertes per violència masclista i la dona ha quedat acusada d'un delicte lleu de furt. L'home i la dona detinguts divendres a casa del productor televisiu i excantant de 'La Trinca' Josep Maria Mainat, al barri d'Horta de Barcelona, han quedat en llibertat després de passar a disposició judicial aquest cap de setmana. La dona va declarar ahir dissabte, va ser deixada en llibertat acusada d'un delicte de furt lleu i el jutge assenyalarà en els pròxims dies la data del judici. L'home ha declarat aquest diumenge, va ser arrestat per una suposada agressió a la seva exparella (la dona també detinguda a casa de Mainat) i té dues causes obertes més per violència masclista dels anys 2018 i 2019. L'acusat s'ha acollit al seu dret a no declarar i la causa ha quedat oberta per un delicte de maltractament. El jutjat de violència sobre la dona comunica els fets al que investiga l'intent d'assassinat de Mainat El Jutjat de violència sobre la dona de Barcelona en funcions de guàrdia no ha acordat cap tipus de mesura cautelar contra ell, ja que cap de les parts del procés les ha sol·licitat. Sí que remetrà les diligències al jutjat de violència domèstica número 4 –on consten les dues causes de 2018 i 2019- i també enviarà testimoni dels fets al Jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, que investiga el suposat intent d'assassinat de Josep Maria Mainat a mans de la seva dona, Ángela D., de 37 anys. Els Mossos van detenir-la després d'acreditar indicis que apunten que la dona hauria administrat insulina al seu marit, diabètic, mentre aquest dormia. Això va provocar que Mainat entrés en coma. Després de passar a disposició judicial, la dona va quedar en llibertat amb càrrecs, investigada per temptativa d'assassinat amb traïdoria i amb l'obligació de presentar-se a firmar al jutjat cada setmana. Mainat va ser ingressat i es va recuperar en dos dies. La parella s'estava divorciant i vivia separat des de feia uns mesos. Segons va avançar el diari 'La Vanguardia', la dona hauria descobert que Mainat preparava els papers del divorci, i al testament s'especificava que si hi havia divorci o estava en tràmits, la dona quedava exclosa de l'herència. La dona va entrar fins a 13 vegades al dormitori de Mainat La matinada del 22 al 23 de juny, la família va sopar junta a casa de l'exmembre de la Trinca i la dona havia de dormir en una altra habitació o amb els fills. Les càmeres de vigilància instal·lades a l'habitatge van gravar com la dona entrava fins a 13 vegades al dormitori de Mainat i com s'amagava darrera de la porta del frigorífic per manipular alguna cosa. Segons l'atestat, la dona va aprofitar que Mainat dormia per entrar a la seva habitació i posar-li les injeccions. Per justificar-se, li va dir que les dosis tenien vitamines i una substància per aprimar-se. El productor es va intentar negar però estava profundament adormit i finalment no ho va evitar. Tot seguit va entrar en un quadre d'hipoglucèmia, una baixada de sucre i després va entrar en coma. La dona va fer servir un glucòmetre durant la nit, on queden registrades tots els mesuraments que es fan. Així, entre les 1.20 i les 2.41 hores, la dona va mesurar el nivell de sucre fins a cinc vegades. Els nivells van baixar fins a nivells de risc de mort, però la dona no va fer res fins passats 20 minuts, quan va trucar una ambulància. La telefonista del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va demanar a la dona que donés sucre al seu marit però ella va respondre que no en tenien, cosa que no era certa. Els Mossos creuen que la trucada va ser un intent per encobrir-se. A més, l'últim mesurament del mesurador era correcte, cosa que fa pensar a la policia que es va mesurar ella mateixa el sucre.
|
Societat
|
Judicial
|
Avís preventiu a una quarantena de municipis de Barcelona per contaminació atmosfèrica. S'han superat els límits acceptables a les estacions de mesurament de la Ciutadella i Gràcia-Sant Gervasi. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, del Departament de Territori i Sostenibilitat, han activat aquest dijous un avís preventiu per contaminació atmosfèrica causada per diòxid de nitrogen a la quarantena de municipis de la demarcació de Barcelona que formen part de la Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric. La fase d'avís preventiu es posa en marxa quan més d'una estació de mesurament a l'àrea metropolitana supera el valor de 160 µg /m3 d'NO2 de mitjana en una hora, i la previsió a 24 hores no indica una millora en els nivells. En aquesta ocasió s'han superat a la Ciutadella i a Gràcia-Sant Gervasi. L'avís preventiu és la fase prèvia a la possibilitat d'episodi ambiental, sense que s'hagi de produir necessàriament. L'objectiu d'aquesta actuació és reduir les emissions de contaminants per evitar un episodi ambiental. La mesura es pren a causa dels nivells força elevats de contaminació mesurats i de la previsió de persistència del potent anticicló que ens està afectant i que dificultarà la dispersió del diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a l'atmosfera. En aquesta ocasió, també es dona la circumstància que la concentració de partícules està augmentant a causa d'una intrusió de pols africana. La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic farà un seguiment exhaustiu dels nivells i valorarà si cal activar un episodi de contaminació o bé desactivar l'avís preventiu. El protocol d'activació de l'avís preventiu va acompanyat d'un seguit de recomanacions, com fer els trajectes a peu o amb bicicleta escollint carrers poc freqüentats pel trànsit, utilitzar el transport públic o reduir els desplaçaments amb vehicle privat. Concretament, els municipis on s'ha activat aquest avís són: Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Unes 200 persones reben a Terrassa l'Erik, el jove detingut durant la vaga general del 18-O. "Aquests cinc dies a la presó han estat una tortura", ha explicat el noi. Unes 200 persones han rebut aquest divendres al vespre l'Erik, el jove de Terrassa que la Policia Nacional va detenir arran de les manifestacions de la vaga general del 18 d'octubre. Dos agents el van identificar i dies més tard el van detenir a casa seva, de matinada. Davant de l'ajuntament, membres del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva han llegit un comunicat per celebrar la llibertat de l'Erik. "Avui estem molt contentes de poder dir que hi ha un pres polític menys, estàvem desitjant poder dir quan abans millor les tant anhelades paraules: Erik, benvingut a casa!". "Aquests cinc dies a la presó han estat una tortura, no ho oblidaré mai, molta força a tothom que està fent pinya per sobreviure", ha explicat l'Erik després de l'acte. En el comunicat de Solidaritat Antirepressiva també s'ha apel·lat a l'absolució de l'Erik, que està pendent de judici. "Avui tenim a l’Erik entre nosaltres en llibertat, però no s’acaba aquí. Ara ens toca lluitar per aconseguir que les acusacions no arribin ni a judici ja que cauen pel seu propi pes, i si segueixen acusant-lo no pararem fins aconseguir l’absolució total". Amics i familiars han llegit també unes paraules d'agraïment. Especialment emotiu ha estat el discurs de la mare de l'Erik que ha assegurat que sempre havia confiat en els poders de l'estat i en la policia però que li han demostrat que no son justos. "Aquests dies sense l'Erik ningú me'ls podrà tornar". Desenes de persones del públic s'han acostat després de l'acte per donar escalf i una abraçada a l'Erik. "Aquests 5 dies he après molt, he après que aquest sistema no esta bé i això no pot seguir així, el que ha passat és una injustícia. Aquests cinc dies no me'ls podran tornar de cap manera, no ho oblidaré mai", ha explicat l'Erik als mitjans de comunicació. "A Barcelona em van obligar amb la porra a fer-me una foto de la meva cara, cosa que es il·legal, però a la presó no he rebut cap maltractament físic", ha detallat.
|
Societat
|
Moviments socials
|
El Barnasants celebra 25 anys amb Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet i un homenatge a Ovidi Montllor. La programació arriba per primera vegada al País Valencià, les Balears i l'Alguer amb més de 125 concerts. El Barnasants arriba al quart de segle i per celebrar-ho ha programat una sèrie de concerts especials que recorreran tots els territoris de parla catalana del 24 de gener al 24 d'abril de 2020. La 25a edició del festival de la cançó d'autor és per primera vegada "confederal", ha avançat aquest dimecres el seu director, Pere Camps, és a dir que la programació s'estén pel País Valencià, Mallorca, Menorca i Formentera, a més de l'Alguer. Un concert "combatiu" de Quico Pi de la Serra i un homenatge a Ovidi Montllor, del qual es compleixen 25 anys de la seva mort, són els plats principals de la celebració del 25è aniversari del festival. Maria del Mar Bonet també prepara un concert especial en record d'Ovidi i de Guillem d'Efak, en una edició que serà l'última amb Pere Camps com a director. "He de donar pas a les noves generacions", ha dit el fundador del certamen.
|
Cultura
|
Música
|
CaixaBank tindrà el 74,2% de la nova entitat i Bankia el 25,8%. Es preveu que l'operació pugui culminar durant el primer trimestre del 2021. La nova entitat resultant de la fusió de CaixaBank i Bankia estarà representada per l'entitat catalana en un 74,2% del capital mentre que la madrilenya aportarà el 25,8%, segons han confirmat les dues entitats aquest divendres al matí en un fet rellevant a la CNMV. CriteriaCaixa, entitat controlada al 100% per la Fundació Bancària La Caixa, es mantindrà com a accionista principal amb un 30%, mentre que el FROB passarà a tenir un 16,1%. Pel que fa el consell d'administració, estarà format per 15 membres, dels quals un 60% seran independents i un 33% seran dones. D'altra banda, s'espera que l'operació es pugui tancar definitivament durant el primer trimestre del 2021 després de l'autorització de les autoritats de la competència.
|
Economia
|
Finances
|
Universitats impulsa pràctiques d'estudiants catalans a la regió de Brainport Eindhoven. Un conveni facilitarà les estades d'universitaris a empreses tecnològiques en aquesta regió dels Països Baixos. La secretaria d'Universitats i Recerca ha signat aquest divendres un conveni de col·laboració amb l'agència de desenvolupament econòmic Brainport Development amb l'objectiu de facilitar pràctiques d'estudiants d'universitats de Catalunya, a empreses de l'àmbit de les tecnologies a la regió de Brainport Eindhoven, als Països baixos. Estudiants de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Vic-Central de Catalunya (UVic-UCC) han començat a realitzar pràctiques en algunes d'aquestes companyies, punteres en els sectors de sistemes i materials d'alta tecnologia, tecnologia alimentària, automoció i disseny. L'objectiu del conveni és ampliar i estendre el marc de col·laboració a totes les universitats de Catalunya per tal que puguin oferir als seus estudiants aquestes pràctiques. La Secretaria coordinarà la interlocució i les pràctiques.
|
Societat
|
Universitats
|
AMPLIACIÓ:Albiol, després de la presentació de la Llei de transitorietat: "L'aplicació de l'article 155 és vàlida i l'aplaudirem". El president del PPC considera que l'independentisme vol tapar ara "la vergonya i l'escàndol" de la manifestació 'No tinc por'. El president del PPC, Xavier García Albiol, s'ha mostrat contundent i després de la presentació de la Llei de transitorietat per part de JxSí i la CUP s'ha mostrat partidari obertament d'una hipotètica suspensió de l'autonomia a Catalunya. "L'aplicació de l'article 155 no és només vàlida per aturar un cop d'Estat com aquest, sinó que l'aplaudirem", ha remarcat Albiol, que ha reconegut però que aquest es tracta del recurs més "extrem" i que abans d'arribar a aquesta situació "les institucions democràtiques de l'Estat tenen un ampli ventall d'opcions". De fet, el president del PPC ha assegurat que la presentació "a corre cuita" de la que ell anomena "Llei fundacional de la república bolivariana catalana" és per tapar "la vergonya i l'escàndol" de l'independentisme en la manifestació 'No tinc por'. "Dissabte es va demostrar la misèria moral d'alguns", ha reblat Albiol. "En comptes de posar-se del costat de les víctimes van reclamar la independència o mort al Borbó. Ara necessiten a corre cuita tapar i córrer una cortina de fum perquè això s'oblidi", ha reiterat el president del PPC, que ha posat en aquest punt la presentació exprés de la Llei de transitorietat per part de JxSí i la CUP. "Tampoc ens espanten ja amb amenaces de presentació al registre de lleis per proclamar la república catalana i deixar sense vigor l'ordenament jurídic espanyol", ha recalcat Albiol, que ha posat dos motius sobre la taula. "Primer, perquè no ens el creiem ja que són molt valents a l'hora de presentar les propostes però a l'hora de tramitar-ho s'ho pensen dues vegades", ha afirmat el líder del PPC. "No s'atreveixen perquè temen les conseqüències. Si fossin tan valents i anessin de debò no els preocuparia ni el TC, ni el Suprem ni les lleis espanyoles", ha sentenciat Albiol. "I, segon, no s'atreveixen perquè aquesta teòrica llei mai de la vida entrarà en vigor: no hi haurà mai república catalana perquè el govern d'Espanya no ho permetrà", ha assegurat el president del PPC. "Saben perfectament que dintre de tres mesos, tres anys i el dia 2 d'octubre Catalunya continuarà essent Espanya", ha afegit Albiol, que també ha descartat de soca-rel la possibilitat que convisquin durant "un segon o unes hores" una doble legalitat catalana i espanyola. "Això no es produirà", ha puntualitzat el president del PPC, que ha finalitzat fent-se una pregunta retòrica: "A quin país civilitzat, ja no dic seriós, s'aprovaria una llei per crear la fundació d'una república amb 35 dies? Això només passa a Catalunya", ha conclòs Albiol, que ha estat acompanyat dels diputats Santi Rodríguez i Esperanza García.
|
Política
|
Parlament
|
Iceta demana per carta a Puigdemont que convoqui els presidents dels grups parlamentaris abans de les 10 hores de dijous. El socialista al·legal que no han pogut fer sessió de control per traslladar la seva opinió sobre la resposta al requeriment del govern espanyol. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que convoqui els presidents dels grups parlamentaris abans de dijous a les 10:00 hores per tal de poder traslladar-li les seves opinions sobre la resposta que va donar al requeriment del govern espanyol. El socialista ha fet arribar aquesta proposta a través d'una carta dirigida al president, on li planteja que la no celebració del ple corresponent a aquesta setmana ha "impedit" que els presidents dels grups parlamentaris puguin traslladar-li les seves opinions sobre aquesta qüestió. Iceta li proposa que la convocatòria sigui "de forma individual o col·lectiva".
|
Política
|
Partits
|
Emin i Westmont diuen que les traves municipals els han fet desistir del projecte d’hotel a la Torre Agbar. Consideren un “error” haver inclòs la iniciativa en la moratòria hotelera de Barcelona. El grup inversor andorrà Emin Capital i el grup hoteler nord-americà Westmont Hospitality Group han atribuït a les traves derivades de la moratòria ordenada per l’Ajuntament de Barcelona per concedir noves llicències turístiques el descarrilament del seu projecte de construir un hotel de luxe a la Torre Agbar. El Grup Agbar, que continuava essent propietari de l’edifici, l’ha venut finalment a la immobiliària Merlin, que ha anunciat que el destinarà a oficines. Els impulsors del projecte hoteler lamenten en un comunicat les complicacions pel que fa “a l’aplicació de la planificació”, que engloba “l’error inicial d’incloure el projecte en la moratòria hotelera de Barcelona, i el llarg procés que, avui, no ha obtingut una llicència hotelera”. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha informat que aquest mateix dijous han rebut la notificació oficial que els inversors desistien del projecte, i han recordat que aquest estava en estudi perquè s’havia admès a tràmit tot i la moratòria, gràcies a un document d’usos urbanístics de l’edifici previ a aquesta ordre que acceptava la possibilitat de fer-hi un hotel. El projecte, segons fonts municipals, estava en les últimes fases de revisió.
|
Economia
|
Turisme
|
El Parlament convoca formalment la comissió d'Economia on compareixerà Aragonès pel dimecres 21 d'agost. El vicepresident donarà detalls sobre la retallada de despesa ordenada per la Generalitat. La presidenta de la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, Teresa Pallarès, ha convocat formalment una sessió per al dimecres 21 d’agost, on a partir de les 10.00 hores del matí es preveu la compareixença del vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès. D'aquesta manera, es canalitzaran les explicacions que vol donar el vicepresident i que li havien reclamat les formacions de Catalunya en Comú Podem i la CUP sobre la retallada en la despesa ordenada per la Generalitat la setmana passada. Així, l'únic punt de l'ordre del dia és el debat i votació de la "sol·licitud de sessió informativa de la Comissió d'Economia i Hisenda amb el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda sobre la retallada del 6% als pressupostos", presentada per CatECP i la CUP després d'haver-ho demanat a la Diputació Permanent i haver-ho retirat posteriorment per canalitzar-ho a través d'aquesta comissió d'acord amb Aragonès. Un cop aprovada la petició de compareixença que s'ha presentat, s'ampliarà l'ordre del dia de la comissió perquè el vicepresident del Govern doni les explicacions oportunes i els grups el puguin interpel·lar sobre la qüestió.
|
Política
|
Govern
|
Recullen 12.150 euros per al catamarà d'en Pepe de Castellfollit, vuit vegades més del previst inicialment. Avui finalitza el procés de micromecenatge per ajudar a fer realitat el somni d'aquest veí de la Garrotxa amb el suport de 750 padrins. Un total de 12.150 euros és el que s'ha recaptat a través d'una plataforma de micromecenatge per fer realitat el somni d'en Pepe Soto, de navegar fins a Sant Blas (Panamà) amb el catamarà que està construint ell sol al pati de casa a Castellfollit de la Roca (Garrotxa). Avui s'ha acabat el termini. Un total de 750 padrins han volgut ajudar-lo amb aportacions que han acabat sumant vuit vegades més el que estava previst inicialment, 1.500 euros. "El projecte ja no és meu, és de tothom", afirmava aquest divendres en Pepe. Ha modificat la distribució de l'embarcació per poder portar a totes les persones que l'han ajudat a comprar el material que li faltava per tirar-ho endavant. Si tot va sobre el previst, el mes d'abril el catamarà –que ja porta inscrit el nom de 'Castellfollit'- estarà a l'aigua. El projecte de construcció del catamarà al pati d'en Pepe Soto, a Castellfollit de la Roca, avança a bon ritme. A l'espera de poder tenir el material que li falta, ja ha ultimat alguns detalls dels acabats com és pintar el nom de 'Castellfollit' a l'embarcació. "El poble i els seus veïns s'ho mereixen perquè han patit les olors de les resines i sempre s'han comportat de forma fantàstica", explicava aquest divendres Soto. En declaracions a l'ACN, assegura que segueix "al·lucinant" amb l'onada de solidaritat que ha generat la campanya per recollir diners per a aquesta causa. Aquest divendres ha finalitzat el termini amb un balanç impensable per als seus impulsors: un total de 12.150 euros, vuit vegades més del previst inicialment que era 1.500 euros. Els diners s'han recollit gràcies a les aportacions de 750 padrins que rebran algunes recompenses a canvi, com s'acostuma a fer en les campanyes de micromecenatge, com ara rebre una foto de la sortida del catamarà de Castellfollit de la Roca o poder fer una excursió. Precisament per poder oferir aquest servei, en Pepe ha fet alguna modificació en la distribució. "He fet algunes reformes per poder portar la gent amb els compromisos que he assumit; el projecte ja no és meu, és de tothom", ha explicat. El mes d'abril el catamarà ja estarà a l'aigua Amb el catamarà ja pràcticament acabat, el que falta ara és avançar en la tramitació dels permisos amb l'ajuda d'enginyers que ja s'han interessat pel projecte. En Pepe subratlla que el poder comprar material original i no haver d'"improvisar" i buscar peces al desguàs com havia de fer abans que comencés la campanya li dóna molta més tranquil·litat. Pel que fa al transport, finalment no caldrà desmuntar el catamarà com es preveia inicialment i per tant guanyarà un mes de temps. La idea és portar-lo fins al port de Santa Margarita de Roses (Alt Empordà). Si tot va sobre el previst, l'embarcació podria estar a l'aigua el mes d'abril. El moment en què es coneix la seva història El seu cas va sortir a la llum el dia en què el programa 'El Foraster' de TV3 va donar a conèixer la seva història . Aquell mateix dia es posava en marxa una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Tot Suma perquè la gent que ho volgués fes les seves aportacions. La idea era començar per aconseguir 1.500 euros en els 44 dies de temps que fixa la campanya. Alguns fins i tot li han escrit missatges través del web on l'animen a perseguir aquest somni procedents de diferents punts de Catalunya i de fora. Fa uns mesos els metges li van diagnosticar una recaiguda d'un càncer i ha decidit centrar-se en el projecte del vaixell, conscient que la seva també és una lluita contra el temps.
|
Societat
|
Cooperació
|
Tres ferides lleus en esfondrar-se part de la grada del camp de futbol a Teià. Dues van ser evacuades a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Tres joves van resultar ferides lleus dimecres a la nit en esfondrar-se part de la grada del camp de futbol de Teià (Maresme), ubicat al passeig de la Riera. El telèfon d'emergències va rebre l'avís d'aquest accident a les 23.13 hores i fins al lloc s'hi van desplaçar dues dotacions dels Bombers de la Generalitat, que van evacuar totalment el camp, van ajudar a traslladar les persones ferides fins a les tres ambulàncies del SEM (2 de bàsiques i 1 de medicalitzada) perquè les atenguessin i, finalment, varen revisar l'estructura de la grada afectada. Els efectius dels Bombers van constatar que s'havien esfondrat les bigues de formigó de la grada, cosa que va causar l'ensorrament d'un metre i mig de la tribuna d'espectadors. Segons el SEM, les persones ferides són tres dones de 22 anys, dues de les quals van ser evacuades a l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. La tercera dona va rebre l'alta 'in situ'. Una de les joves evacuades tenia una ferida per contusió a l'esquena i l'altra un cop al genoll.
|
Societat
|
Successos
|
El govern espanyol demana a 656 ajuntaments, sis dels quals catalans, que retirin vestigis del franquisme. S'adreça als consistoris de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa i Horta de Sant Joan. La Direcció General de Memòria Històrica del Ministeri de Justícia ha demanat a 656 ajuntaments, sis dels quals catalans, que eliminin els vestigis del franquisme que encara queden a l'espai públic en els seus municipis, en compliment amb la Llei de memòria històrica. Són els ajuntaments de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa (Vallès Occidental), i Horta de Sant Joan (Terra Alta). També reclama als governs autonòmics que verifiquin l'eliminació dels elements d'exaltació de la Guerra Civil i la dictadura. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha detectat que destacades figures del franquisme donen nom encara a 1.171 carrers i places espanyoles, repartides entre més de 637 municipis. A aquest cens, la direcció ha incorporat 19 més segons informacions pròpies. Aquests governs municipals han rebut una carta del director general per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, que demana la certificació de la "no existència de simbologia d'exaltació en el seu municipi" i, en cas que l'hagués, "procedeixi a donar compliment a la llei elaborant el catàleg de vestigis municipal, amb la immediata retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació de la revolta militar i la repressió de la dictadura". En la seva carta, el director també recorda que una sentència del Suprem estableix que l'article 15 de la Llei de memòria històrica imposa a totes les administracions l'adopció de les mesures oportunes per retirar els monuments commemoratius que suposin una exaltació de la Guerra Civil, "amb l'objectiu de donar compliment a l'esperit de reconciliació i concòrdia que va permetre l'aprovació de la Constitució". Amb aquella sentència va rebutjar un recurs contra la retirada de l'estàtua eqüestre del dictador Franco de la plaça San Juan de la Cruz de Madrid. A més d'adreçar-se als municipis, el govern espanyol també ha demanat als executius autonòmics informació sobre l'existència d'aquest tipus de simbologia en els seus territoris. A més de la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes, la llei també preveu la retirada de subvencions o ajudes públiques.
|
Societat
|
Memòria històrica
|
Manresa registra 160 robatoris amb força en domicilis durant els nou primers mesos de l'any, un 46,8% més que el 2017. Els delictes per tràfic de drogues gairebé es redueixen a la meitat. La capital del Bages ha patit 160 robatoris amb força en domicilis durant els nou primers mesos de l'any, un 46,8% més que l'any anterior, segons estadístiques del Ministeri de l'Interior. La ciutat també va registrar 57 robatoris més amb força en establiments i d'altres instal·lacions. El delicte més habitual continua sent el furt. Se n'han registrat 627, un 7,5% més que el 2017. També pugen les agressions sexuals amb penetració, de 5 a 6, i els homicidis, ja que enguany se n'ha registrat un mentre que l'any passat no n'hi va haver cap. En canvi, els delictes que es redueixen són el de sostraccions de vehicles, de 28 a 23, i els delictes per tràfic de drogues que, enguany, gairebé s'han reduït a la meitat.
|
Societat
|
Successos
|
Un detingut i 30 traslladats a comissaria per la Llei d'Estrangeria en el dispositiu contra els furts al metro. Mossos i Policia Nacional identifiquen 43 persones. El dispositiu contra els furts al metro dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional ha acabat amb un detingut per recerca policial per furt al metro i amb 30 persones traslladades a comissaria per la Llei d'Estrangeria. Segons han explicat els Mossos d'Esquadra, es tracta de persones multireincidents que ja se'ls ha identificat i detingut en altres ocasions al metro. Durant l'operatiu, que ha durat dues hores, han estat identificades 43 persones.
|
Societat
|
Policial
|
Joan Isaac inaugurarà el festival Camallera Cançó d’Autor dedicat a la “República de les paraules crítiques”. L’edició d’enguany organitzarà set concerts i altres activitats, totes de caire polític i reivindicatiu. El cantautor barceloní Joan Isaac inaugurarà la vuitena edició del Camallera Cançó d’Autor, un festival que enguany estarà dedicat a la “República de les paraules crítiques”. Se celebrarà del 29 de juliol al 7 d’agost i tindrà set concerts, la majoria a la Plaça Feliu de Camallera (Alt Empordà). Hi actuaran Stella Maris, Rusó Sala, Dani Flaco, el Niño de la Hipoteca i Pau Alabajos. Com l’any passat, també s’han organitzat projeccions de documentals, vermuts i varies xerrades de temàtica política amb la presència de ponents com Juan Carlos Monedero, co-fundador de Podemos i els diputats Xavier Domènech (En Comú Podem) , Joan Tardà (ERC) i Eulàlia Reguant (CUP). Com a novetat, en aquesta vuitena edició hi haurà quatre espectacles de titelles al Cinema Sonora de Camallera. El Camallera Cançó d’Autor arriba enguany a la seva vuitena edició. Un any més es presenta com a una proposta que es vol diferenciar de la resta de festivals d’estiu i que té l’objectiu de ser un projecte cultural de “quilòmetre zero”. El director del consagrat Barnasants i impulsor d’aquesta proposta, l’ha definit com un “contrafestival” en la presentació d'aquest divendres a Girona. Al Camallera Cançó d’Autor hi actuaran alguns dels músics de l’escena catalana més destacats com Joan Isaac, que oferirà el concert inaugural. El cantautor interpretarà temes del seu últim disc ‘Joies italianes i altres meravelles’ (Picap 2015) on ha versionat una desena de cantautors italians de diferents generacions i temes d’amics com Luis Eduardo Aute o Silvio Rodríguez que ha versionat. També actuaran artistes emergents com Pau Alabajos o Rusó Sala. La llista de músics es completa amb el trio Stella Maris, que homenatjarà el 80è aniversari de la mort de García Lorca; el duet Borja Penalva i Mireia Vives, Dani Flaco i el Niño de la Hipoteca. Tots els concerts es faran a la Plaça Feliu de Camallera, a partir de les deu de la nit, i tenen aforament limitat. Paral·lelament a les actuacions musicals, també s’han organitzat diferents activitats com ara xerrades, projeccions de documentals, vermuts i espectacles de titelles. “Enteníem que en aquest festival no només hi havia d’haver la paraula musicada, sinó també la paraula debatuda, pensada i compartida”, ha dit Pere Camps. En l’edició d’enguany s’organitzarà una conversa a tres bandes amb polítics d’esquerres que estarà moderat pel periodista Sergi Picazo amb el títol ‘Què fer?’ i on hi participarà el diputat Joan Tardà (ERC), Xavier Domènech (En Comú Podem) i Eulàlia Reguant (CUP). Així mateix, el politòleg, professor de la Universitat Complutense de Madrid i co-fundador de Podem, Joan Carlos Monedero, reflexionarà sobre la ‘Política per a temps de confusió; Més enllà de la mediocritat’. El municipi de 850 habitants acollirà totes aquestes activitats durant els deu dies que dura el festival. Amb un pressupost d’uns 15.000 euros aproximadament, el certamen compta amb el suport de l’Ajuntament i la Casa de Cultura de Camallera.
|
Cultura
|
Música
|
Les últimes restes ceràmiques trobades a l'Aubert de la Vall d'en Bas confirmen que es va començar a habitar el segle V. Els responsables de les excavacions exposen a Barcelona els resultats de deu anys de treballs a d'una explotacio agropecuària que s'allarga fins al segle X. Les últimes restes ceràmiques que es van trobar a l'Aubert, a Hostalets d'en Bas (que pertany a La Vall d'en Bas) en la darrera campanya de l'any passat, han confirmat que l'assentament es va fundar durant la segona meitat del segle V. Aquesta ara una dada que ja apuntaven les datacions de carboni 14 però que ara s'ha acabat de confirmar. Aquests resultats s'exposaran aquesta tarda a Barcelona, durant una conferència dins el cicle de conferències de la Tribuna d'Arqueologia amb la presència dels responsables de l'excavació. Els treballs van començar el 2006 i van acabar el 2016, permetent explorar a fons la zona central que fa uns 1.000 metres quadrats. El que s'oferirà aquesta tarda és una "visió global" de la investigació on se subratllarà que aquest és un jaciment d'interès perquè conté una seqüència completa d'una explotació agrícola i ramadera que va des de mitjans del segle V fins al segle X. Que la fundació de l'assentament fos a mitjans del segle V és una dada que "encaixa" en el moment en què les viles romanes que tenien grans explotacions s'abandonen i comencen a aparèixer explotacions agropecuàries més modestes com la de l'Aubert. Aquesta confirmació s'ha fet a partir d'unes restes de ceràmica importades aquella època de França –l'antiga Gàl·lia-, que han aparegut en el nivell més antic del jaciment, segons explica Jordi Gibert, codirector de les excavacions. Aquest assentament de la Garrotxa destaca per tenir una llarga i completa seqüència en el temps, del V al X, que permet veure l'evolució rural des del final de l'imperi romà fins a l'època feudal. Una època que segons Gibert, "encara té molts interrogants a Catalunya", i que l'Aubert aporta informació rellevant sobre l'evolució al món rural en aquella època.El jaciment consta de tres grans fases d'ocupació. Estructures, ceràmiques i objectes de metall Entre les troballes que s'han fet durant els deu anys que s'hi ha treballat, destaquen les estructures, tot i ser força precàries. Així per exemple, les estructures de les habitacions són senzilles, amb construccions amb sòcol de blocs i alçat de terra però també amb alguns fons de cabana. També compta amb una àrea d'emmagatzematge formada per diverses sitges, dues de les quals es van acabar d'excavar l'any passat, en l'última campanya arqueològica. A nivell de restes, destaca per exemple una olla del segle X que es va trobar trencada però amb totes les peces i que s'ha pogut reconstruir on al seu interior hi havia un pollet. També ha aparegut una moneda d'aquest segle, força insòlita, i objectes de metall de la vida quotidiana, com ara algunes eines del camp o un braçalet de bronze. Les restes humanes, la gran absència El que no s'ha trobat encara a aquest jaciment ha estat la zona on s'enterraven els morts, un espai que abans del segle X estava associat al lloc on els seus habitants vivien però que en el cas de l'Aubert no s'ha trobat cap pista sobre la seva possible localització. I aquesta, segons Gibert, seria una informació de gran interès ja que permetria conèixer aspectes de la vida i el treball, com ara la mitjana de vida, les malalties o la nutrició. La conferència que es farà aquesta tarda al Palau Marc de Barcelona es titula 'L'Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d'en Bas (segles VI-X). Forma part del cicle de conferències de la Tribuna d'Arqueologia 2016-2017 que organitza el servei d'Arqueologia Paleontologia. Hi participaran els investigadors de la UAB, Cristian Folch, Ramon Martí i també Jordi Gibert.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Catalunya assumeix la presidència dels Quatre Motors per Europa amb l'objectiu d'impulsar la "reconstrucció" de la crisi. El conseller d'Acció Exterior defensa que Catalunya ha de tenir un "rol important" en la recuperació de la covid-19. Catalunya assumeix des d'aquest divendres la presidència dels 'Quatre Motos per Europa', l'associació de cooperació de la qual forma part juntament amb Baden-Württemberg (Alemaya), Llombardia (Itàlia) i Alvèrnia-Roine-Alps (França). En l'acte de traspàs de la presidència que s'ha celebrat a Milà (Itàlia), el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha assegurat que Catalunya vol tenir un "rol important" en la "reconstrucció" de la crisi causada per la covid-19. A més, Solé ha apuntat que el Govern ja està "compartint expertesa" i "bones pràctiques" amb altres territoris europeus per superar la crisi. "Seguirem treballant per garantir valors fonamentals com la igualtat d'oportunitats i les llibertats individuals i col·lectives", ha apuntat el conseller d'Acció Exterior, que també ha reiterat el compromís del Govern amb els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. En l'acte en què Catalunya ha pres el relleu de Llombardia en la presidència de l'associació també ha participat el delegat del Govern de la Generalitat a Itàlia, Luca Bellizzi.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Catorze detinguts per explotar sexualment transsexuals a Barcelona i Palma. Els prometien feina a l'Estat i quan arribaven se'ls retirava la documentació i contreien un deute de 15.000 euros. La policia espanyola ha detingut catorze persones per explotar sexualment transsexuals a Barcelona i Palma i ha alliberat 24 víctimes que vivien en condicions infrahumanes en pisos i que havien d'estar disponibles les 24 hores del dia per a clients, a qui també oferien drogues. Segons fonts policials, els detinguts els finançaven les despeses dels viatges, implants de pit i els prometien unes condicions que quan arribaven a l'Estat no es complien, ja que l'organització els retirava el passaport i, sota amenaces, els feien saldar un deute de 15.000 euros obligant-los a prostituir-se. Les víctimes eren captades per la responsable de l'organització en certàmens 'Miss Trans', que se celebra a Veneçuela. Els detinguts formaven part d'un entramat de tres organitzacions, una dedicada a la captació i trasllat de les víctimes i les altres dues a la seva explotació sexual. Les investigacions policials van permetre als agents establir l'estructura de l'entramat criminal. Els dos grups intervinguts a Barcelona i Palma explotaven sexualment els transsexuals i una tercera les captava a Veneçuela. La líder de l'organització convencia homosexuals i transsexuals perquè es desplacessin fins a l'Estat i els mostrava propietats i els prometia prosperar econòmicament. Les víctimes sabien que haurien d'exercir la prostitució però en arribar es van trobar que les condicions eren unes altres i que els retiraven la documentació i havien de saldar el deute econòmic. Des del primer moment, s'havien de prostituir en pisos i eren obligades a tornar els diners de forma periòdica. A més, sovint els castigaven incrementant el deute inicial amb l'organització. Un dels grups estava dirigit per un ciutadà italià i un altre espanyol i explotaven les víctimes en un pis de Barcelona. Els quatre encarregats del local controlaven l'explotació sexual i el cobrament i sortides de les víctimes i participaven directament en la promoció i consum de fàrmacs, com viagra i similars, i de substàncies estupefaents entre els clients. Entre els rols que desenvolupaven, hi havia la figura del 'taxista' o persona de confiança, que traslladava les víctimes a hotels i domicilis de clients. D'altra banda, cada una de les víctimes generava uns beneficis de 4.000 euros mensuals als seus proxenetes. Amb la resta dels diners, havien de pagar el deute, les despeses i les multes, el què les obligava a viure en situació d'explotació. Finalment, el darrer grup es trobava a Palma, on dos encarregats controlaven un altre pis on s'explotava a les transsexuals. També s'hi subministrava droga i fàrmacs i un cop obtingut els diners se'ls ingressava en comptes bancaries de la líder de l'organització. Les víctimes vivien en condicions insalubres en habitacions plenes de lliteres sense amb prou feines espai per caminar, amb brossa i humitats a les parets, entre d'altres. La policia estima que els beneficis dels investigats per aquesta xarxa superava el milió d'euros en cinc anys. En els registres a Barcelona i Mallorca, s'han intervingut més de 3.000 euros en efectiu, substàncies estupefaents, drogues d'abús i fàrmacs de diverses marques, instruments per elaborar les dosis de les drogues i diversa documentació.
|
Societat
|
Successos
|
Detenen a Badalona un home per robar la càrrega de camions en polígons industrials. L'arrestat acumula prop de 30 antecedents policials i els Mossos sospiten que forma part d'un grup organitzat. Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 19 d'octubre un home de 35 anys veí de Badalona, acusat de robar la càrrega de camions a polígons industrials. Els agents van ser alertats de l'existència d'un grup que tallava les lones de camions aparcats a polígons per prendre'n la càrrega. Amb la investigació, els Mossos van detenir un home que emmagatzemava els productes robats per revendre'ls al mercat negre i van localitzar dos pisos al barri del Sant Crist on hi havia diversos objectes robats. L'arrestat, acusat d'un delicte de robatori amb força, acumulava una trentena d'antecedents. L'home va quedar en llibertat amb càrrecs, mentre la policia manté la investigació oberta per identificar la resta del grup. Segons els Mossos d'Esquadra, als pisos registrats hi van localitzar i recuperar gairebé 600 caixes de colònies de diferents marques, caixes de sabatilles ortopèdiques i una gran quantitat de productes esportius per anar en bici i practicar tir. Tot el material estava empaquetat amb les caixes i embolcalls originals. L'empaquetat va permetre identificar la procedència il·lícita d'alguns dels productes. Per exemple, les colònies havien estat robades a principis d'octubre d'un camió al polígon industrial Molí de la Bastida de Rubí. D'altra banda, amb els escorcolls, la policia també va trobar diverses eines, com trepants, una perforadora de grans dimensions, serres radials i talladores de rajoles. Algunes també van ser identificades com a robades, ja que les van reconèixer els treballadors d'una obra que s'estava realitzant al mateix bloc de pisos on residia l'home arrestat.
|
Societat
|
Successos
|
La Guàrdia Civil intervé uns 3.800 medicaments d'origen indi i rus d'un centre no autoritzat de Santa Coloma de Gramenet. La dona que regentava el local és investigada com a presumpta autora de delictes contra la salut pública i l'intrusisme professional. La Guàrdia Civil ha intervingut més de 3.800 unitats de medicaments d'origen indi i rus d'un centre mèdic no autoritzat de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). El local es trobava a l'interior d'una botiga d'alimentació i els medicaments estaven exposats per a ser venuts al públic. La dona de nacionalitat russa que regentava el centre està sent investigada com a presumpta autora de delictes contra la salut pública i intrusisme professional. Segons la benemèrita, la dona exercia i s’anunciava com a especialista en fisioteràpia, ginecologia, urologia, al·lergologia o realització de diagnosis. La inspecció de la Guàrdia Civil, en què també hi va participar la Policia Local i el Departament de Salut, va permetre intervenir 971 pastilles d'origen rus, 8 pots de xarop rus, 2.000 pastilles d'origen indi o 354 càpsules d'origen indi, entre d'altres. La composició dels medicaments es desconeix. La dona investigada va explicar que adquiria els medicaments a través d'Internet perquè "eren més barats". El valor de venda al públic dels productes confiscats supera els 10.700 euros. Els medicaments no havien estat sotmesos a controls sanitaris . En el marc de la inspecció, també es va procedir a precintar dues habitacions, una de les quals era un despatx i l'altra una consulta. Per la seva banda, la ciutadana russa va presentar als agents el carnet de col·legiada en medicina a l'estat espanyol i el certificat per haver convalidat els estudis de medicina general del país d'origen, Rússia. No obstant, no disposava de titulació adequada de les especialitats que exercia.
|
Societat
|
Policial
|
Catalunya en Comú se suma a les concentracions convocades per aquest dimecres a les 12h i a les 18h. La formació també s'afegeix a la manifestació de l'11-N convocada per l'ANC, Òmnium i Taula per la Democràcia. Catalunya en Comú ha anunciat que se suma a les concentracions convocades per aquest dimecres a les 12h i a les 18h a tots els pobles i ciutats de Catalunya en favor dels drets i llibertats. Així mateix, en un comunicat el partit també apunta que s'afegirà a la manifestació convocada per l'ANC i Òmnium conjuntament amb la Taula per la Democràcia el pròxim 11 de novembre per demanar un cop més la llibertat de tots els "presos polítics". Davant de l'aplicació del 155, Catalunya en Comú considera "fermament" que cal mobilitzar-se per expressar "el rebuig frontal a aquest atac a les institucions" catalanes. En aquest sentit, la formació anima a participar de totes aquelles mobilitzacions que siguin convocades "de manera unitària i transversal" per la llibertat dels presos, la recuperació de les institucions catalanes i la defensa de les llibertats dels catalans.
|
Política
|
Partits
|
La Policia Local de Salt utilitzarà lectors de micro-xips per identificar els propietaris de gossos. L'Ajuntament i el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya signaran un conveni que els permetrà disposar de les dades. La Policia Local de Salt (Gironès) utilitzarà lectors de micro-xips per identificar els propietaris dels gossos. El Col·legi de Veterinaris de Girona i el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya els han lliurat aquest dijous al matí tres aparells que els permetran saber si algun animal incompleix la normativa o si no està degudament registrat. Paral·lelament, l'Ajuntament de Salt i el Consell de Col·legis Veterinaris signaran un conveni que permetrà als agents disposar de les dades que hi ha a l'Arxiu Identificatiu d'Animals de Companyia (AIAC). La iniciativa té com a objectiu poder agilitzar el retorn de gossos perduts als seus propietaris però també prevenir els abandonaments i millorar l'actualització del cens d'animals al municipi. A més, el sistema permetrà vetllar pel compliment de la nova ordenança municipal de Protecció i Tinença Responsable dels Animals, que està a punt d'aprovar-se definitivament. D'altra banda, el consistori i els veterinaris estan treballant en una campanya escolar per sensibilitzar als més petits de la necessitat de tenir una actitud "responsable i cívica" quan es té una mascota.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El PSC votarà al candidat de Blanes en Comú Podem a l’espera que una tercera força avali el pacte. L’objectiu és treballar per un govern d’esquerres i que ERC s’hi sumi. Els cinc regidors del PSC de Blanes (Selva) votaran al candidat de Blanes en Comú Podem (BCP), Jordi Urgell, per investir-lo com a alcalde aquest dissabte. Aquest acord compta amb només deu regidors i encara en faltaria un més per tenir la majoria absoluta, fixada en onze edils. Per això estan a l’espera que una tercera força doni suport a la candidatura. Es tracta d'una estratègia per aconseguir que els cinc representants d'ERC, que és el partit que va guanyar les eleccions, es sumin al projecte. Amb això, els comuns volen resoldre el triple empat en nombre de regidors entre les tres primeres forces al nou consistori selvatà i construir un govern municipal d'esquerres. En cas en què l'estratègia surti bé, Urgell -que és el candidat de la tercera força més votada- es convertiria en alcalde.
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Condemnats per estafa els propietaris de l'agència de viatges de Palafrugell que van deixar penjats 46 clients. Els acusats reconeixen que es van embutxacar 72.863,67 euros que les víctimes havien pagat per anar de vacances. L'Audiència de Girona ha condemnat els propietaris de l'agència de viatges Kayuma de Palafrugell (Baix Empordà) que van deixar penjats 46 clients que havien contractat les vacances amb ells entre el setembre del 2012 i el mateix mes de l'any següent. Els acusats, que s'enfrontaven a 6 anys de presó i a pagar una multa de 2.880 euros, han reconegut que es van embutxacar 72.863,67 euros que els clients havien abonat per anar de viatge a destins com Madeira, República Dominicana, Costa Rica, Nova York, Nigèria o l'Argentina. La fiscalia i les defenses han arribat a una conformitat per rebaixar la condemna a 2 anys de presó i 720 euros de multa. L'asseguradora de l'agència de viatges va indemnitzar els afectats amb 60.000 euros. Els condemnats no hauran d'entrar a presó amb la condició que abonin els diners que encara falten per pagar (que són 3.070 euros) i no delinqueixin durant els pròxims quatre anys. Els dos processats han reconegut els fets pels quals la fiscalia els acusava d'un delicte d'estafa. En concret, l'escrit d'acusació recull que Núria Rustullet era administradora única de la mercantil Kayuma Viatges S.L. i la seva parella sentimental, Juan Antonio Iruela, era el gerent de l'agència de viatges. Des del setembre del 2012 i fins al mateix mes del 2013, detalla la fiscalia, van traçar un "pla preconcebut" amb l'objectiu de quedar-se amb els diners que els clients abonaven per contractar viatges. "Van crear l'aparença que l'agència de viatges funcionava amb normalitat. Aleshores, cobraven als clients per les reserves dels seus viatges simulant, posteriorment, que els diners anirien a parar als corresponents touroperadors, companyies de viatges, companyies aèries o de tren, allotjaments hotelers i assegurances de cancel·lació", descriu l'acusació pública. Per donar aparença de normalitat, imprimien les reserves dels viatges però "mai pagaven als prestadors dels serveis" perquè "s'apropiaven" dels diners. D'aquesta manera van deixar tirats 46 clients que havien contractat les seves vacances amb ells. "No podien gaudir ni dels viatges ni de les estades contractades ni tampoc podien fer efectiva l'assegurança de cancel·lació", relata la fiscalia. Finalment, el 4 de setembre del 2013 van tancar l'agència de viatges i van "desaparèixer" sense respondre a les trucades que feien els clients. Entre els viatges contractats hi havia, per exemple, una ruta de 24 a l'Argentina pels quals els cients van pagar 4.256,28 euros, un viatge a Euro Disney per a cinc persones que va costar 3.496 euros o una estada a Tenerife per a quatre viatgers per un import de 3.642 euros. En total, la quantitat "defraudada" pels condemnats van ser 72.863,67 euros. Part dels clients van recuperar els diners perquè van rebre indemnitzacions de la seva entitat bancària després de fer el pagament amb targeta o perquè l'asseguradora de l'agència de viatges va abonar-los els diners. Segons recull l'escrit d'acusació, l'assegurança contractada va pagar 60.000 euros en el marc del procediment d'arbitratge a l'Agència Catalana del Consum de la Generalitat. La fiscal ha detallat al judici que, tot i això, encara falta pagar 3.070 euros, una quantitat que els processats s'ha compromès a pagar a terminis durant un període de quatre anys. Com que han reconegut els fets i han assumit el pagament de la indemnització que falta, fiscalia i defenses han arribat a una conformitat. Així, finalment l'Audiència de Girona ha condemnat els amos de l'agència de viatges com a autors d'un delicte d'estafa a 2 anys de presó i a pagar una multa de 720 euros. La presidenta del tribunal ha comunicat als condemnats que no hauran d'entrar a presó si compleixen amb dues condicions: no deixar de pagar els diners en concepte de responsabilitat civil i no delinquir en els pròxims quatre anys. A més, durant 2 anys tampoc podran treballar com a agents de viatges. La sentència és ferma perquè les parts han renunciat a presentar recurs.
|
Societat
|
Judicial
|
Maroto reclama una resposta "ferma i contundent" de la CE si Trump vol incrementar els aranzels agroalimentaris. La ministra reclama més actitud negociadora a Europa. La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha reclamat una resposta "ferma i contundent" de la Comissió Europea (CE) si el president dels Estats Units, Donald Trump, decideix apujar els aranzels al sector agroalimentari o introduir-ne de nous. En declaracions després de reunir-se a Brussel·les amb el comissari de Comerç europeu, Phil Hogan, ha explicat que l'Estat defensa l'"unitat d'acció" però ha expressat la seva "preocupació" davant la possibilitat que s'incrementin els aranzels. Maroto ha apostat per una solució "negociada" i ha lamentat que els aranzels interposats per les ajudes europees a Airbus estan afectant negativament els productes agroalimentaris de l'Estat, al temps que ha reclamat més ajudes per als afectats. Maroto ha valorat positivament la trobada amb Hogan perquè "ha entès que s'han de defensar els interessos de les empreses europees". "Tots busquem una solució negociada i la setmana vinent pot ser el principi d'una relació nova en la qual sembla que EUA està per negociar", ha dit la ministra sobre la trobada que mantindrà la setmana vinent Hogan als Estats Units. Ha afegit que el comissari li ha transmès un "canvi d'actitud" i ha esperat que s'arribi a l'eliminació d'aranzels i a un marc "de negociació mútua". La ministra ha reconegut que els aranzels "clarament són legals" però ha rebutjat aquesta via d'anar interposant aranzels i ha optat per canviar l'actitud "d'enfrontament a cordialitat", de tal manera que les ajudes al sector aeronàutic no afectin a tercers. D'altra banda, ha dit que l'amenaça de Trump d'interposar aranzels per l'impost als serveis digitals només afecta a França perquè és la única en litigi amb els EUA. Maroto ha esperat que es resolgui aquesta qüestió i que els països membre "puguin definir la fiscalitat segons la seva autonomia".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
ACTUALIZACIÓ:Un mort en una col·lisió entre dos turismes a la C-59 Caldes de Montbui. La víctima mortal és un veí de Castellterçol de 31 anys. ACN Barcelona .- Una persona ha mort aquesta matinada en un xoc entre dos turismes a la C-59 a Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Segons ha informat el Servei Català del Trànsit, a les 4.11 hores s'ha rebut l'avís del sinistre al punt quilomètric 15,7 de la C-59, amb el balanç d'una víctima mortal i dues persones amb ferides lleus. La víctima mortal és A.G.L, de 31 anys i veí de Castellterçol. S'hi han desplaçat cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra, quatre dotacions dels Bombers i tres ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques, que han traslladat els dos ferits lleus a l'Hospital de Mollet. Arran de l'accident la via ha estat tallada en els dos sentits de la marxa i s'han fet desviaments per l'interior de la població fins a aproximadament dos quarts de vuit del matí, moment en què la circulació ha quedat normalitzada.
|
Societat
|
Trànsit
|
Mor el pintor Mel Ramos, icona del Pop Art americà i creador de les idealitzades dones nues 'pin-ups'. L'artista i la seva dona han residit gairebé 50 anys entre Califòrnia i Horta de Sant Joan. El pintor nord-americà Mel Ramos va morir, aquest diumenge, a l'edat de 83 anys a Oakland, Califòrnia, a causa d'una insuficiència cardíaca. Ramos ha estat una de les figures més rellevants del Pop Art americà, consolidat Andy Warhol o Roy Linchtenstein i està considerat l'impulsor de les figures 'pin-ups', amb nus femenins idealitzats de dones famoses, combinats amb anuncis de productes de gran consum. Ramos assegurava que la seva inspiració la va trobar en els còmics i en Catalunya, amb la figura de Dalí i al poble on Picasso "va canviar el món de l'art", Horta de Sant Joan (Terra Alta). A Horta, seguint "el fantasma" del pintor malagueny, s'hi va establir amb la seva dona Leta fa gairebé 50 anys. Passaven la meitat de l'any a Califòrnia i l'altra meitat en la seva casa-estudi al casc antic d'Horta. Allí, confessava, en una entrevista a l'ACN, havia trobar la inspiració per produir com enlloc. Mel Ramos va transportar el Pop Art que Warhol i Linchtenstein havien engendrat a Nova York fins a la costa oest dels Estats Units, a Califòrnia, on residia. Confessava que va decidir ser artista quan va descobrir l'obra de Salvador Dalí, amb 14 anys. El seu primer reconeixement professional, inspirat per Kooning, el va trobar en el moviment de l'expressionisme abstracte però el va abandonar per il·lustrar els seus mites de joventut, els superherois i les superheroïnes dels còmics. Més tard, als inicis dels anys 60, va decidir pintar "personalitats fortes", per les dones, apostant pels nus femenins idealitzats amb rostres, primer de Wonder Woman, Phantom Lady o Sheena, i més tard de 'celebreties' que l'han donat a conèixer arreu. Marilyn Monroe (la gran icona del Pop Art) o Eva Garner van anar sent substituïdes a les obres de Ramos per altres grans noms dels cinema i la ficció més actuals, com Scarlett Johansson, Jennifer Aniston, Uma Thurman o Pamela Anderson. La seva primera exposició individual la va fer a la Galeria Bianchini de Nova York, el 1964. A Barcelona, va exposar a la Galeria Cadaqués el 1979, i l'any 2013, el Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan acollia una de les seves darreres exposicions, una mostra compartida amb la seva dona Leta Ramos, també pintora, i la seva gran musa. El passat mes de setembre havia inaugurat la seva darrera exposició a Hamburg, Alemanya. Ramos i Horta Malgrat no tenir-lo entre els seus pintor espanyols predilectes – admirava Goya, Velázquez, Murillo, Zurbaran i Dalí-, la necessitat de conèixer el poble on Picasso va descobrir el cubisme i on Ramos estava convençut que s'havia revolucionat el món de l'art, el va fer descobrir Horta de Sant Joan. Deia que el poble li aportava un ambient festiu i una diversió diària que l'inspiraven i el feien produir com en cap altre lloc. La seva lliçó pendent va ser aprendre el català, llengua de la qual es confessava enamorat per ser "suau i romàntica". Mel Ramos va estar al punt de mira dels moviments feministes als anys 60, però el pintor nord-americà prodigava amor incondicional a les dones i defensava que els cossos nus femenins sempre han estat objecte dels artistes en la història de l'art per la "bellesa que representen".
|
Cultura
|
Arts
|
La sensibilitat i delicadesa del Béjart Ballet Lausanne inauguren la 31a edició del Festival Castell de Peralada. La companyia, dirigida per Gil Roman, ha visitat per quarta vegada l'escenari empordanès amb un espectacle de dansa molt íntim. El Festival Castell de Peralada ha aixecat aquest dijous el teló de la seva 31a edició i ho ha fet de la mà de la prestigiosa companyia de dansa Béjart Ballet Laussane. La formació ha visitat aquest escenari empordanès per quatre vegada i ha ofert davant de 1.700 espectadors un espectacle íntim carregat de sensibilitat i delicadesa. Just quan se celebren els 30 anys de la seva creació i una dècada de la mort de qui va ser el seu fundador, Maurice Béjart, el seu successor, Gil Roman, ha volgut retre-li un homenatge pòstum a través d'un diàleg entre la dansa, les cartes que el coreògraf li va enviar i extractes de les seves coreografies més íntimes i personals. Un autèntic còctel d'emocions que han donat el tret de sortida al certamen, que s'allargarà fins al proper 17 d'agost. Per Roman, Peralada és un escenari màgic. Hi va actuar per primera vegada com a ballarí l'any 2003 (de la mà de Béjart) i hi va tornar ja com a director artístic el 2010 i el 2015. Segurament per això, aquest dijous ha volgut transmetre aquesta connexió a l'espectacle inaugural que la companyia ha ofert durant la inauguració del festival. Deu anys després de la mort de Béjart i quan se'n compleixen 30 de la creació de la companyia, Roman ha creat un espectacle únic que s'estrena per primer cop a Catalunya i que es vol íntim i emocional. Amb dues parts ben diferenciades, l'actuació del ballet s'ha iniciat amb la coreografia 't'M et variations...'. La proposta, totalment nova, ha deixat el públic absolutament bocabadat amb una coreografia on mestre i deixeble s'han trobat sobre l'escenari. La dansa ha transformat en moviment les paraules que Béjart va enviar a l'actual director de la companyia. Un autèntic tribut pòstum a una de les figures més rellevant de la història de la dansa internacional. Els ballarins han anat sortint a l'escenari sense aturador. Ho han fet al ritme de la música més intimista, gairebé feta només de sons. El públic, absolutament aclaparat per l'emoció, gairebé no ha tingut temps ni d'aplaudir fins a la fi de la primera part, quan tots els membres de la companyia han sortit a l'escenari. La segona part del programa, sota el títol 'Béjart fête Maurice', els ballarins i ballarines de la companyia han ofert als assistents un reguitzell d'extractes d'algunes de les coreografies més íntimes i personals (també poc conegudes pel gran públic) que Béjart va crear. Es tracta de deu fragments de dansa ideats pel coreògraf entre els anys 1977 i 1993. Entre elles, els presents han pogut gaudir de peces com '1789...et nous', estrenada a París en motiu del bicentenari de la Revolució Francesa. També s'hi ha representat la coreografia 'Patrice Chéreau (devenue danseur) règle la rencontre de Mishima et Eva Perón', que es va estrenar a Brussel·les l'any 1988 quan Béjart ja s'havia traslladat a Lausanne i la companyia havia adoptat el nom de la nova ciutat. Tot plegat en senzilla posada en escena i amb una il·luminació pràcticament inexistent que ha volgut copsar la força de la dansa i ha aclaparat l'atenció del públic assistent. Uns espectadors que han quedat fascinats per un espectacle de prop de dues hores. La proposta que avui s'ha pogut veure en primícia es repetirà aquest divendres en una segona sessió que la companyia de dansa oferirà sobre el mateix escenari. La dansa i la lírica, protagonistes del certamen El festival, que aquest dijous ha obert portes, oferirà una extensa programació fins al proper 17 d'agost. La dansa i la lírica seran les protagonistes indiscutibles d'aquesta 31a edició que portarà a l'escenari Gregory Kunde (6 d'agost), Iréne Theorin, Pretty Yende (2 d'agost) o Aihnoa Arteta (4 d'agost). També s'hi podrà veure la producció pròpia operística de 'Madama Butterfly' de Puccini sota la direcció d'escena de Joan Antoni Rechi (7 i 9 d'agost). 'Dido i Eneas', en versió semi-escenificada (15 de juliol), i 'La straordinaria vita de Sugar Blood', de Alberto García Demestres, en versió concert (20 de juliol), són els altres dos títols operístics que presenta el certamen. La dansa també serà la protagonista de la clausura del festival i ho farà a càrrec de la companyia Acosta Danza de Carlos Acosta (17 d'agost). A més, s'hi podrà veure per primera vegada a Catalunya la particular lectura del coreògraf francès Thierry Malandain del conte de 'La Bella i la Bèstia' (28 de juliol). El certamen no deixarà tampoc de banda la música moderna. El cartell d'enguany l'encapçalen Brian Ferry (21 de juliol) i Franco Battiato (22 de juliol). També hi actuaran Katie Melua (15 de juliol), el pianista James Rhodes (11 d'agost), Malú (10 d'agost), Jarabe de Palo (15 d'agost) o Diego 'el Cigala' (12 d'agost), entre d'altres. A més, hi haurà un singular homenatge a la cantant francesa Barbara. Els espectadors podran veure el proper 29 de juliol a l'actriu Juliette Binoche recitant en companyia del pianista Alexandre Tharaud, en un espectacle que porta el títol de 'Vaille que Vivre'.
|
Cultura
|
Música
|
El nombre d'assistents als teatres i auditoris públics creix un 8,4% durant el 2017. En total, van programar 1.083 espectacles, la gran majoria de producció catalana. El nombre d'assistents als teatres i auditoris de referència integrats en el Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals durant el 2017 va augmentar un 8,4% respecte l'any anterior, fins als 536.113 espectadors, segons el Departament de Cultura. Aquests equipaments es van programar un total de 1.083 espectacles i concerts durant el 2017, dels quals 823 eren de producció catalana, 157 de producció estrangera i 103 de la resta de l'Estat. D’aquests 536.113 espectadors, 287.500 van assistir a espectacles d’arts escèniques (200.697 teatre, 56.173 circ i 30.630 dansa), 234.011 a concerts i 14.602 a espectacles multidisciplinaris. L’SPEEM és el conjunt organitzat d’entitats titulars d’equipaments escènics i musicals que promouen programacions escèniques i musicals a tot el territori. Els teatres i auditoris de referència són els equipaments escènics i musicals locals multifuncionals (E3) de municipis de més de 50.000 habitants o capitals de comarca de més de 15.000 habitants, que tenen un mínim de dues sales amb programació professional estable. Actualment, hi ha integrats en aquesta tipologia els municipis de: Badalona, Girona, Granollers, Figueres, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic i Viladecans.
|
Cultura
|
Teatre
|
Un estudi de la UdL revela que el canvi climàtic dispara la sincronització dels arbres en ecosistemes diferents. Fenomen que es considera un possible factor desencadenant de l'extinció de poblacions senceres. Una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) revela que l'escalfament global que comporta el canvi climàtic està disparant la sincronització del creixement anual dels arbres en grans àrees geogràfiques molts distants entre sí que constitueixen ecosistemes diferents, com els boscos mediterranis o la taigà siberiana. Segons informa la UdL en un comunicat, es tracta d'un fet que pot posar en perill l'equilibri dels ecosistemes, ja que l'augment de sincronització es considera un possible factor desencadenant de l'extinció de poblacions senceres. La recerca l'acaba de publicar la prestigiosa revista nord-americana PNAS. "Aquestes tendències de sincronia creixent, que afecten boscos separats entre sí fins a 1.000 quilòmetres de distància, poden ser útils per establir llindars climàtics per a la supervivència dels arbres i per anticipar fenomens de decaïments dels nostres boscos als nivells local i regional", destaca el catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) la UdL i investigador d'Agrotecnio, Jordi Voltas. A l'estudi que ha coordinat també hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), la Pablo Olavide de Sevilla, la Politècnica de Madrid, l'Institut Pirinenc d'Ecologia-CSIC, la Siberian Federal University i el Sukachev Institute of Forest rus. La UdL informa que els experts han analitzat grans bases de dades sobre els anells de creixement dels arbres, que permeten remuntar-se a dècades d'antiguitat. En concret, han estudiat les cronologies de sis espècies de coníferes a la Sibèria central i als boscos de l'Estat espanyol durant els darrers 120 anys. Així, han descobert que l'increment de la sincronització afecta a escala subcontinental des de la segona meitat del segle XX. Voltas explica que "és com un senyal d'avís que pot ser reconstruït enrere en el temps pels anells de creixement dels arbres". "L'escalfament global està emmascarant la influència d'altres factors locals que controlen el creixement dels arbres com ara la fertilitat del sòl, la competència entre arbres, les diferències entre espècies en la forma en que reaccionen en front a estressos ambientals, el maneig del bosc o la influència de plagues i malalties", detalla el professor de la UdL. Tot i això, es presenten variacions regionals en els factors causants de sincronia entre arbres. A la Mediterrània, per l'increment de la sequera a la primavera i a Rússia, per una major variabilitat dels extrems de temperatura a l'estiu, entre d'altres. Un cop els investigadors han comprovat que l'augment de la sincronització del creixement dels arbres afecta a dos importants ecosistemes terrestres, l'objectiu és ampliar l'anàlisi a altres zones més enllà de la Mediterrània i la Sibèria russa. "Voldríem estendre la nostra recerca a d'altres ecosistemes forestals del planeta per tal de determinar la rellevància d'aquests fenomens de sincronia creixent a escala global", ha anunciat Jordi Voltas.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Torra deixarà en mans de la taula independentista la continuïtat del diàleg amb l'Estat després de la reunió amb Sánchez. El president de la Generalitat assegura que no era partidari d'expulsar ERC del Govern perquè ve "del món de la unitat". El president de la Generalitat, Quim Torra, deixarà en mans de la taula de partits i entitats independentistes la continuïtat de la negociació amb l'Estat, després de la reunió que mantindrà amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, dijous que ve. Així ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dijous al matí, l'endemà que anunciés que convocaria eleccions al Parlament un cop la cambra hagi aprovat els pressupostos del Govern. Torra també ha assegurat que no era partidari d'expulsar ERC de l'executiu perquè ell ve "del món de la unitat". D'altra banda, ha apuntat que li "hauria agradat" que d'altres conselleries l'haguessin acompanyat en la seva desobediència amb les pancartes.
|
Política
|
Govern
|
Ensenyament elimina les recuperacions de setembre a l'ESO. El Departament també estudiarà traslladar la convocatòria extraordinària de Batxillerat al juny, en cursos futurs. El Departament d'Ensenyament eliminarà les recuperacions de setembre a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a partir d'aquest curs, Segons han avançat diversos mitjans i ha confirmat l'ACN, així ho va comunicar a la Junta de Directors d'Ensenyament fa unes setmanes el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, però cal que es modifiquin les instruccions d'inici de curs per a què entri en vigor. En aquest document, consta que la convocatòria d'avaluació extraordinària s'havia de dur a terme entre el 3 i el 5 de setembre, i si s'oficialitza el canvi, es farà entre el 20 i el 26 de juny. El Departament també està estudiant implementar aquesta modificació a Batxillerat de cara als propers cursos. La mesura reverteix una de les polítiques que va implantar la consellera Irene Rigau per tal de millorar els resultats acadèmics dels alumnes i reduir el fracàs escolar. Tanmateix, des del Departament d'Ensenyament es considera que no s'han obtingut els resultats esperats ja que no s'ha notat millora del rendiment escolar en els alumnes amb més dificultats i d'entorns menys afavorits. Per això, han estat els mateixos directors que han demanat el canvi, ja que defensen que al juny, amb acompanyament del tutor i suport del professorat, aquests alumnes poden fer un sobreesforç que no els és possible a l'estiu, encara que tinguin més temps. A més a més, fonts del Departament consideren que aquest canvi està alineat amb el nou model d'avaluació global i continuada. A banda, també s'ha tingut en compte que la convocatòria d'exàmens de setembre dificultava l'organització dels centres la primera setmana després de les vacances d'estiu, en què es treballa per planificar el nou curs escolar. Des del Departament es considera que encara que ja hagi començat el curs, aquest canvi no causarà cap perjudici als alumnes perquè tot just és el primer trimestre. Es du a terme a petició dels mateixos directors de centre que consideren que els exàmens de setembre no han tingut els resultats establerts perquè no ha millorat els resultats dels alumnes amb més dificultats
|
Societat
|
Educació
|
Continua la recerca de la dona de 82 anys desapareguda a Tona. Cinc dotacions terrestres de Bombers, un helicòpter i dues dotacions dels Mossos d'Esquadra treballen des de diumenge per localitzar l'àvia, que pateix Alzheimer. Policia Local, Mossos d'Esquadra i Bombers continuen aquest dimarts la recerca de la dona de 82 anys desapareguda diumenge a Tona (Osona). La dona va ser vista per darrera vegada a la carretera que uneix la població amb Sant Miquel de Balenyà, tot i que també s'apunta que hauria estat vista a Hostalets de Balenyà. Dues dotacions dels Mossos d'Esquadra han estat treballant durant tota la nit, i a hores d'ara també s'hi han incorporat cinc dotacions terrestres de bombers i un helicòpter que rastreja la zona. La recerca va començar diumenge cap a dos quarts de cinc de la tarda, quan la dona, que havà marxat de la residència de Tona on viu, ja no va tornar. La desapareguda pateix Alzheimer.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Una nova vinya i el trasllat de l’elaboració a la Finca Viladellops garanteixen la continuïtat de la Malvasia de Sitges. La fundació de l’Hospital signa un contracte de deu anys amb aquest celler d’Olèrdola després de trencar la relació amb l’anterior productor. La Finca Viladellops preservarà la Malvasia de Sitges plantant una nova vinya i assumint l’elaboració des de les seves instal•lacions, ubicades a Olèrdola (Alt Penedès). La fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges –promotora de l’elaboració de Malvasia- i aquest celler han signat un contracte de deu anys per garantir la continuïtat del producte, després que es trenqués l’acord amb l’anterior productor. El president de la Fundació, l’alcalde Miquel Forns, ha destacat que “de la incertesa, se n’ha fet una oportunitat”, ja que la intenció és optimitzar la “qualitat” del producte. De moment, aquest setembre ja s’està elaborant el vi a les instal•lacions Finca Viladellops, mentre que la nova vinya es plantarà a principis del 2017, amb intenció d’obtenir la primera collita al voltant del 2020. Des que la fundació Hospital Sant Joan Baptista i el principal proveïdor de raïm Malvasia van trencar la relació, s’havia posat en dubte la continuïtat de la Malvasia de Sitges, tal com ha reconegut aquest dilluns l’alcalde i president de l’entitat, Miquel Forns. Finalment, però, a fundació ha arribat a una entesa amb Finca Viladellops que, tot i estar ubicat a la comarca de l’Alt Penedès, compta amb terres similars a les del Garraf, caracteritzades per l’aspecte calcari. Forns ha destacat que amb el nou contracte “hi guanya tothom”, ja que es garanteix la continuïtat del producte sitgetà i “s’assegura que la producció serà de més qualitat i purament ecològica”. L’entesa entre la fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges i la Finca Viladellops ha començat a aplicar-se aquesta mateixa verema, quan les instal•lacions d’Olèrdola ja han rebut el raïm collit al Garraf per elaborar tots els tipus de Malvasia: la seca, la dolça, el vi blanc ‘Blanc Subur’ i el vi espumós ‘Monembasia’. L’administrador de l’Hospital, Fernando Herraiz, ha subratllat que les instal•lacions del celler ubicat a Olèrdola tenen les dimensions “adequades”, recordant que determinats cellers de gran envergadura “no permeten obtenir la màxima qualitat”. Així, amb la producció a Finca Viladellops, Herraiz ha augurat que s’obtindrà una Malvasia “de qualitat superior, que permetrà posicionar-nos i diferenciar-nos de la competència”. El segon pas del contracte presentat aquest dilluns serà la plantació de gairebé 4 hectàrees de Malvasia a Olèrdola, en un procés que culminarà entre els mesos de gener i febrer, amb previsió d’obtenir el primer raïm durant la verema del 2020, com a molt aviat. Quan aquesta nova vinya estigui a ple rendiment, la fundació calcula que es podrà mantenir la producció d’ampolles de Malvasia que hi havia fins ara, d’entre 15.000 i 25.000 unitats –la xifra varia en funció de les inclemències meteorològiques i de les destrosses dels senglars-. Al seu torn, el gerent de Finca Viladellops, Marcelo Desvalls, ha aplaudit la introducció de la varietat Malvasia a les seves terres, destacant-se les singularitats. Segons Desvalls, és un tipus de raïm que “requereix molta estima”, degut a la facilitat que té per contraure infeccions. “És una varietat que rendeix molt poc i això ha fet que els últims 50 anys s’hagi abandonat per conrear-ne altres de més fàcils”, ha lamentat, alhora que ha afegit que “ara val la pena adonar-se que, si es pot cuidar amb tota la dedicació que requereix, és una varietat mediterrània que ofereix un producte extraordinari”. El futur del celler de l’Hospital Tot i que durant aquesta verema ja s’ha traslladat a Olèrdola l’elaboració de totes les varietats de vins amb Malvasia, des de la fundació de l’Hospital es neguen a que la producció desaparegui de les històriques instal•lacions de Sitges. En aquest sentit, Fernando Herraiz ha explicat que la fundació està estudiant la fórmula per mantenir al celler original l’elaboració de la Malvasia dolça, que s’ajusta a les dimensions reduïdes de les instal•lacions. La idea que pren més força és mantenir aquesta activitat de forma simultània a un nou centre d’interpretació de la Malvasia, per combinar “l’elaboració i la divulgació”. El projecte, però, és encara embrionari. Si es desenvolupa, Herraiz ha explicat que les obres començarien al llarg del 2017, com a molt aviat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Un incombustible Puntí emociona Girona en l'estrena del seu nou disc 'La clau de girar el taller'. Unes 800 persones han omplert l'Auditori, entre elles els pares de l'artista a qui el cantant ha saludat i abraçat. Adrià Puntí, incombustible. Així ho ha demostrat aquest dissabte a la nit en l'estrena en primícia del seu nou doble disc 'La clau de girar el taller' i 'Enclusa i un cop de mall' que ha aplegat unes 800 persones a l'Auditori de Girona. Català, castellà o anglès; harmònica, guitarra, piano i veu. Puntí canta, toca tots els instruments i parla diversos idiomes. Encadenant cançó rere cançó, el músic ha interpretat diverses peces del seu nou treball i d'anteriors tals com 'El Boig del Telèfon', 'Amb el lliri a la mà', 'Si', 'Cor Emigrant' o 'Ull per ull' demostrant que està en plena forma i que el seu nou disc està ple de tonalitats, rock, força i energia. Unes qualitats que han entusiasmat al públic. Un concert 'in crescendo' que ha finalitzat amb el públic dempeus, ballant, cantant i saltant seguint el ritme del frenètic i iconoclasta Adrià Puntí que ho ha donat tot en l'estrena del seu darrer treball que s'ha fet a Girona. Més de 800 persones l'esperaven i no han quedat decebudes en veure la gran qualitat musical de la banda i les textures de la veu i de les noves composicions del músic saltenc. La nit ha començat una mica freda de la mà de 'Esperit'. Entremig del fum, Puntí ha sortit a l'escenari i, ràpidament, s'ha posat el públic a la butxaca ja fos arrencant somriures amb les seves paraules o demanant al públic que aplaudís i seguís el ritme de les músiques. A més, l'artista ha volgut saludar en persona als seus pares que han assistit a l'espectacle. Tal i com va explicar el mateix cantant, veí de Salt, el seu nou treball l'ha dedicat concretament al seu pare i, de forma indirecte, a la seva mare. Durant tres hores, el cantant no ha parat d'encadenar cançó rere cançó. S'han pogut escoltar noves peces de 'La clau de girar el taller' tals com el single homònim del disc, 'Boig del telèfon', 'Amb el lliri a la mà' o 'Cor Emigrant', entre d'altres. Unes obres que, en alguns moments, el cantant ha anat improvisant durant la marxa anunciant en veu alta qui dels músics que l'acompanyaven li tocava fer el següent 'solo'. Uns canvis que han entusiasmat al públic que ha pogut veure, de prop i gairebé tocar – ja que l'artista s'ha passejat entremig dels espectadors- al compositor i músic Adrià Puntí. "Ha estat brutal, autèntic, gairebé em podria morir", explicava un dels assistents, en Narcís, veí de Sils. Puntí ha fet saltar i girar totes les molles i claus del públic La Mireia, una fan incondicional del cantant, assenyalava que el concert havia anat creixent i guanyant per moments fins al punt que, finalment, "s'ha pogut veure el geni que és Adrià Puntí". "No coneixia massa les seves noves cançons però des del primer moment que les he escoltat m'han encantat així que puc dir que m'agradarà, i molt, el seu nou disc", ha afegit. Amb barret i sense, amb harmònica o sense i davant el piano o amb la guitarra penjada a l'esquena. Puntí ha passat d'un instrument a un altre per fer saltar i girar totes les molles i claus del públic. "Ha estat fantàstic, un artista que canta durant tres hores deixa clar que té molt a dir", ha remarcat un altre dels assistents, en Miquel. La nit ha finalitzat de la mà de 'Catximba' i 'Sota una col', la cirereta d'un espectacle esplèndid, complex i ple de sorpreses musicals. Una estrena de luxe que, al mateix temps, és el tret de sortida de la gira homònima que el fill predilecte de Salt farà arreu de Catalunya amb la Rauten Blues Band, una formació amb la qual l'artista ja ha treballat anteriorment. Un retorn esperat Aquest nou doble treball que Puntí ha presentat aquest dissabte arriba després de 13 anys de silenci. El seu darrer disc va ser 'Maria'. Per això, aquesta nit, els nervis i l'emoció estaven a flor de pell. Puntí no ha parat d'assajar i provar l'acústica de la sala i el so de la seva banda fins a l'últim moment i els espectadors – tot i que alguns han marxat en veure que es feia tard- no han parat de ballar i moure l'esquelet amb les cançons del compositor. Iconoclasta, ric amb els registres, interdisciplinari i inquiet. Amb un punt de maduresa i experiència a l'esquena. Així ha pujat des del primer moment a l'escenari de l'Auditori de Girona i ha ofert un concert íntim, entranyable, enèrgic i dur, com el seu nou disc que barreja rock, blues i jazz. Un homenatge als seus orígens, al taller del seu pare, des d'on Puntí ha creat gran part de les noves cançons. Unes peces que, tal i com ha explicat el cantant, s'entrelliguen i estan unides amb les fotografies, dibuixos, poemes i il·lustracions que es mostren a 'Enclusa i un cop de mall'. Un llibre-disc totalment diferent al seu passat volum 'Incompletament' i que incorpora nou cançons, algunes de les quals són les mateixes que es troben en el disc 'La clau de girar el taller' però reversionades amb arranjaments originals. Part d'aquestes versions s'han pogut escoltar aquest dissabte ja que l'artista ha deixat volar la seva imaginació i ha anat interpretant les 24 cançons programades sense presses. El nou disc va sortir al mercat aquest divendres 16 d'octubre i s'ha publicat una edició limitada en casset aprofitant la celebració internacional del 'Cassette Store Day'. L'any vinent també està previst que el disc surti en vinil. Aquesta nit, Puntí ha cantat damunt l'escenari de l'Auditori de Girona acompanyat de la seva banda de sempre: Lluís Costa (guitarra), Pedrito Martínez (baix), Toni Molina (bateria), Adrià Bauzó (saxos i flauta) i Edgar Casellas (violoncel). El disc va ser gravat al Soundclub de Salt i al taller familiar i també compta amb la col·laboració dels percussionistes Dani Pujol i Quim Sitjes. El disc també compta amb la participació de Quimi Portet com a productor i Enrique Bunbury que toca la guitarra i el baix en dos temes. Una mostra de l'amistat i l'estreta relació creativa que mantenen els artistes des de fa anys.
|
Cultura
|
Música
|
Barcelona lliura la Medalla d'Or al Mèrit Científic a títol pòstum a Jorge Wagensberg. Ha estat un dels barcelonins "que més ha treballat per posar la ciència a l'abast de la ciutadania", ha afirmat Colau. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha presidit aquest dijous a la tarda l'acte de lliurament a títol pòstum de la Medalla d'Or al Mèrit Científic a Jorge Wagensberg. El guardó li reconeix la trajectòria dedicada al a ciència, la contribució "decisiva" a la divulgació científica del més alt nivell, "erudita i popular al mateix temps", i el diàleg "permanent" que va establir amb disciplines com la literatura o l'art. L'acte ha comptat amb la presència de familiars de Wagensberg, entre els quals el germà i el fill, Maurici i Diego Wagensberg, respectivament, que han recollit el guardó de mans de Colau. Hernán Crespo, cap de producció d'Exposicions de l'Àrea de Cultura i Difusió Científica de la Fundació 'la Caixa', ha fet la glossa del guardonat. Rosa Flos, catedràtica emèrita de la Universitat Politècnica de Catalunya i amiga de Wagensberg, ha fet referència al vessant més personal. Colau ha destacat que Wagensberg va ser un dels barcelonins "que més ha treballat per posar la ciència, i la curiositat per la ciència, a l'abast de tots els ciutadans i ciutadanes". També ha assenyalat que ciència, art i educació són les "principals eines per protegir-nos dels discursos de l'odi, el mateix odi que van patir els pares de Jorge Wagensberg als anys 30 abans de traslladar-se a Barcelona en busca d'un futur millor, el mateix odi feixista que avui recorre Europa i tanca fronteres a Grècia". També han participat a l'acte l'actriu Sílvia Bel, amb una lectura, i la cantant Marina Rosell, amb una actuació musical on ha interpretat 'Le métèque' de Georges Moustaki.
|
Política
|
Política municipal
|
Sopa de Cabra: “Ens vam sentir en un lloc proper a on ho havíem deixat, per sorpresa nostra”. Els gironins publiquen aquest divendres ‘Cercles’, primer disc d’estudi després de 15 anys. El disc de retorn de Sopa de Cabra ja és aquí. Esperat, d’una banda, pel fet que feia 15 anys que el grup no es reunia per composar noves cançons, i també per la manera com els gironins han sabut escalfar els mesos previs a la publicació de ‘Cercles’, amb la gira estiuenca. Finalment, aquest divendres surt a la venda un àlbum amb 10 cançons en què, en certa manera i malgrat el temps, recuperen el fil del llunyà ‘Plou i fa sol’ (2001). I és que els Sopa no s’han reinventat, més aviat s’han sorprès “en un lloc proper” a on eren quan ho van deixar. Quintana i Josep Thió constaten que la voluntat de canvi sempre hi és i que “l’interessant és assemblar-se a la millor versió d’un mateix”. Ho han aconseguit? Quintana i Thió, cantant i compositor del grup, es mostren modestament convençuts que sí, que el nou àlbum és un “pas endavant” de Sopa de Cabra. Afirmen, entrevistats per l’ACN, que no es tractava de reinventar-se com a grup ni tampoc de buscar una “continuació” del seu darrer disc, ‘Plou i fa sol’. Per sorpresa seva, confessen, en començar a compondre i confegir les cançons a l’estudi es van sentir “en un lloc proper” a allà on ho havien deixat. “Sempre amb aquella idea de fer un pas més dins de l’elaboració sense fi” que és, diu Thió, el procés de fer una cançó. Per Quintana, hi ha hagut una comunió amb la formació original, una “alquímia”, que ha facilitat que tots treballessin amb el mateix objectiu: “Aconseguir fer quelcom que sempre somnies fer (un nou disc), una altra vegada”. Ara els músics del grup ja tenen el cuquet i les ganes “de rebre la resposta de la gent”, i de poder dimensionar el què han fet a través de la mirada dels altres. Per part seva, hi ha satisfacció per la feina feta, amb un equip que més enllà dels músics del grup inclou el co productor Valen Nieto i els responsables de l’estudi on s’ha gravat l’àlbum, Blind Records, de Fluren i Santos. ‘Cercles’ conté 10 cançons, totes inèdites, tres de les quals la banda ja va donar a conèixer durant la gira estival ‘3,2,1...’ (‘Sense treva’, ‘El refugi’ i ‘Sempre a prop’). La gira va ser dissenyada, en part, per coincidir amb la gravació del disc, de manera que l’energia d’una i altra activitat s’alimentessin respectivament. Sembla que les dues se’n van beneficiar, a jutjar per la valoració que en fan els dos músics. “És una sensació molt estimulant”, reconeix Thió. Els 'cercles' de la vida “Segurament és més d’un cercle, la vida, i conté molts cicles dins seu”, reflexiona Gerard Quintana. ‘Cercles’ no és un nom de disc autoreferencial, o almenys no està pensat com a tal, defensa el grup. Ho és, en tot cas, en la mesura que, com apunta Quintana, “cal anar-se reinventant dins la vida perquè les coses que sabies i aplicaves ja no serveixen”. Sopa de Cabra començaran la presentació pública del nou disc al Gran Teatre del Liceu, on mai han actuat, el 17 de gener, en la inauguració del Suite Festival. La gira de presentació més estrictament centrada en l’àlbum no serà llarga. Menys d’una desena de concerts (probablement una Palma) en espais de format mitjà. Per més endavant, de cara a l’estiu, es reserven els concerts de més gran format. La producció de la gira ‘3,2,1...’, la més ambiciosa de la història del grup, podria reaparèixer més o menys retocada en aquests concerts estivals, mentre que els propers bolos de presentació del disc gaudiran d’un format més convencional, expliquen Thió i Quintana, per mostrar les noves cançons tal com són.
|
Cultura
|
Música
|
Catalunya i Flandes suspenen el viatge al Marroc i el Govern ho atribueix a pressions de l'executiu espanyol. Els líders de la delegació han decidit conjuntament cancel·lar la missió comercial després de saber que cap polític marroquí els rebia. Catalunya i Flandes han decidit suspendre la missió comercial que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, havien d’encapçalar del 7 al 9 de maig al Marroc. Segons han informat en un comunicat conjunt, s'ha pres la decisió després que el govern marroquí hagi informat formalment, dues setmanes abans del viatge, que cap dels responsables polítics marroquins podria rebre'ls durant la seva estada al país. Fonts de la Presidència consultades per l'ACN han atribuït la posició del govern marroquí a pressions del govern espanyol per evitar reunions polítiques. En el comunicat, el president Puigdemont i el ministre-president Bourgeois lamenten la "decisió unilateral" del govern marroquí. Els dos caps de govern lamenten sobretot "les conseqüències per les més de trenta empreses catalanes i flamenques que volien reforçar els vincles econòmics amb el Marroc, tenint en compte que és un soci comercial important per als dos països". El president Puigdemont i el ministre-president Bourgeois agraeixen "explícitament" la tasca que han fet la xarxa d’empreses flamenques VOKA-Cambra de Comerç d’Anvers-Waasland i les agències de comerç i d’inversió ACCIÓ i Flanders Investment and Trade per organitzar aquesta missió.
|
Política
|
Govern
|
Enagás amplia fins al 51% la participació a Coga per 8,86 milions de dòlars. El 49% restant de la companyia peruana queda en mans de la firma canadenca Carmen Corporation. La companyia Enagás ha firmat un acord d’adquisició per ampliar la participació a la societat Compañía Operadora de Gas del Amazonas (Coga) des del 30 fins al 51%. Al costat de Carmen Corporation, Enagás ha adquirit tot el paquet accionarial que Graña y Montero tenia a Coga, per un valor de 8,86 milions de dòlars. Amb aquest 51% Enagás controlarà Coga. El 49% restant de la companyia està en mans de Carmen Corporation. Des d’Enagás es destaca que l’operació permet la companyia posicionar-se com un dels principals accionistes del sistema de transport de gas del Perú i com a operador actiu al país.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Volkswagen convertirà el Port de Tarragona en un centre logístic que mourà fins a 80.000 vehicles l’any. El Port tanca l’exercici 2016 amb un 1% més d’ingressos, malgrat una reducció del tràfic de mercaderies del 5%. La multinacional alemanya Volkswagen situarà al Port de Tarragona un centre logístic que preveu un moviment de fins a 80.000 vehicles anuals. L’activitat es portarà a terme mitjançant l’operador Bergé i preveu tràfic tant d’importació com d’exportació, segons ha confirmat aquest dilluns el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu. L’aposta de la companyia s’emmarca en el procés de reorganització de les seves instal·lacions a la península Ibèrica, on passarà de quatre a tres centres -un al nord, un al centre i un a l’est-. A Catalunya, la decisió comportarà traslladar l’activitat logística de Barcelona a Tarragona, unes instal·lacions que l’any passat van moure 152.000 vehicles. El Port de Tarragona va tancar el passat exercici amb un 1% més d’ingressos, malgrat que el tràfic de mercaderies es va reduir un 5%. L’acord amb Volkswagen permetrà al Port de Tarragona fer un salt en el tràfic de vehicles i convertir-se en un node logístic de la companyia a la zona de Catalunya i l’Aragó. “Són llocs de treball i economia productiva per al territori”, ha subratllat Andreu, qui ha indicat que els primers vehicles ja han començat a arribar a Tarragona i que s’està treballant en l’assignació d’espais. S’estima que la meitat de les operacions es faran per via marítima i, l’altre 50%, per via terrestre -en tren i camió-, tant des de la planta que l’empresa té a Pamplona com des de les factories alemanyes. El responsable de l’Autoritat Portuària ha detallat que no disposar encara de la connexió amb l’ample europeu -prevista ara pel 2020, segons el Ministeri de Foment- no ha tingut afectació en l’aposta de Volkswagen. Andreu ha lamentat que, per aquest motiu, Daimler sí que va descartar Tarragona com a possible port d’exportació de 200.000 vehicles Mercedes cap a l’Orient Mitjà. Durant el primer trimestre d’enguany, s’han mogut més de 54.000 vehicles al Port de Tarragona, un 21,4% més que en el mateix període del 2016. Els tres primers mesos de l’any, però, acumulen una davallada del 2,7% del tràfic de mercaderies. Els principals sectors que cauen són el cru, l’agroalimentari i la càrrega general, en part per la vaga dels estibadors que ha fet que algun vaixell s’hagi desviat a Barcelona, segons ha admès Andreu. Durant l’any 2016, el Port de Tarragona va moure 31,3 milions de tones, un 5% menys, per motius “conjunturals” com ara l’aturada tècnica a Repsol. Malgrat això, la institució va percebre un 1% més d’ingressos -52,3 MEUR- “per l’aposta per la diversificació” que ha permès tenir accés a “tràfics de més valor afegit”. L’EBITDA del Port va repuntar un 0,3%, fins als 28,4 MEUR, mentre que els resultats d’explotació es van quedar en 7,2 MEUR, un 1,3% menys. El resultat de l’exercici net va recular un 1,6%, fins als 6,2 MEUR, principalment per l’increment d’amortitzacions. Tot plegat, ha permès que el ‘cash flow’ se situï en 26,1 MEUR, un 3,5% més. “En fem una lectura molt positiva, perquè en un any de baixada hem sigut capaços de mantenir un molt bon resultat i la nostra capacitat de generar recursos segueix estable”, ha assenyalat Andreu. El Port de Tarragona es mostra optimista de cara a aquest 2017 i confia recuperar el nivell dels 33 milions de tones. Entre els nous projectes comercials, a més de l’aposta de Volkswagen per Tarragona, Andreu ha destacat la creació d’una nova línia regular de contenidors que connectarà el Port de Tarragona amb Algèria i el Marroc. L’operativa, a càrrec de Medkon Lines -que ja uneix Tarragona i Turquia-, s’iniciarà el 4 de maig i tindrà una periodicitat de 10 dies, amb la intenció que acabi sent setmanal. El Port de Tarragona ha planificat inversió pública per import de 38,8 MEUR, dels quals 20,8 es destinaran a la construcció de la passarel·la i la renovació del passeig marítim a Tarragona -on se suprimirà la filera d’aparcaments i s’eixamplarà la vorera-; a l’ampliació del Moll de la Química -amb 15.000 metres quadrats encara disponibles-; a la reforma de l’antic edifici de l’Autoritat Portuària -a licitació a finals d’any per 4,5 MEUR- i a la construcció d’accessos a la ZAL. També s’han previst 9,9 MEUR pel projecte de ‘port sec’ a Guadalajara. Pel que fa a la inversió privada, els operadors del Port hauran invertit 46,5 MEUR des del 2015, dels quals 24 MEUR seran aquest 2017. El president del Port de Tarragona ha afegit que la nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) patirà un retard d’entre un i dos anys per la necessitat de redactar un nou pla especial d’infraestructures. Tot i que el Port preveia poder-ne disposar aquest any, Andreu ha explicat que negocien amb la Generalitat la tramitació d’un espai provisional amb accés directe al Port. Això els permetria traslladar-hi activitat que ara mateix no té cabuda a les instal·lacions, que tenen un índex d’ocupació del 80%. Un altre dels projectes de futur del Port de Tarragona és la construcció del contradic dels Prats, que a mitjà termini permetrà apropar l’actual pantalà de Repsol al nou moll; traslladar la monoboia -que ara es troba a mar obert- a l’interior de les aigües portuàries; perllongar el passeig marítim de la Pineda i instal·lar una terminal provisional de creuers. L’activitat creuerística viurà un 2017 de rècord amb 40 vaixells i 40.000 passatgers previstos, amb un impacte econòmic estimat d’uns 3,25 MEUR.
|
Economia
|
Comerç
|
Bombers de Barcelona actualitzen la seva operativitat donant més paper a la prevenció i l'atenció als vulnerables. Es crearà un centre d'operacions logístiques, es revisarà la carta de serveis i es fomentarà la cooperació. L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat un seguit de mesures per modernitzat i actualitzar el Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament de Bombers de Barcelona (SPEIS). El consistori ha explicat que també es vol "reimpulsar" Barcelona a nivell de prevenció i seguretat per tal que la ciutat i el seu espai públic "s'adapti de la millor manera possible a la situació generada per una crisi". Un primer àmbit d'actuació és la protecció civil i la prevenció i situa com a repte "anticipar-se". També es millorarà la formació i atenció als més vulnerables, es crearà un centre d'operacions logístiques i es revisarà la carta de serveis per actualitzar-la a la situació actual. En l'àmbit de la prevenció, es consolidarà el Sistema Integral de Seguretat Pública fomentant la coresponsabilitat i la col·laboració entre administracions i serveis que participen en una emergència. Per assolir-ho, es potenciarà l'educació, la formació i el desenvolupament de perfils professionals que garanteixin la disponibilitat de perfils capaços de construir resiliència i resposta davant de situacions excepcionals. Es simplificarà i millorarà el servei a la ciutadania reconeixent el paper principal del Servei de Prevenció i s'establirà el 112 com a telèfon únic de les emergències. També es reforçarà l'atenció a les persones després que l'emergència sanitària de la covid-19 hagi posat de relleu el reforç als col·lectius més vulnerables i de millorar la capacitat logística i d'organització de la ciutat a l'hora d'adquirir materials i equip i de fer la seva distribució. Per això, s'establirà un centre d'operacions logístiques d'emergències que estarà muntat i coordinat per l'SPEIS. Es reforçarà també la formació a treballadors socials en matèria de prevenció i de seguretat amb l'objectiu que aquest coneixement es traslladi a les persones vulnerables que atenen. D'altra banda, es potenciarà l'Espai Bombers perquè es converteixi en un 'hub' de coneixement de la prevenció d'incendis i la protecció civil. L'objectiu és que, juntament amb l'Espai formatiu de la Zona Franca i l'Aula de Prevenció del parc de la Vall d'Hebron, sigui un punt referent de la memòria històrica dels Bombers de la ciutat i potenciar la mediateca perquè sigui un punt de recerca d'informació audiovisual, documental i fotogràfica. També es revisarà la Carta de Serveis per adaptar-la a la situació actual de la ciutat, incorporant nous criteris ambientals o de resposta a una emergència sanitària i ampliar alguns aspectes que afecten a la prestació del servei. Un segon eix d'actuació és el desenvolupament del model de gestió del servei i de les persones. En aquest, es pretén incidir en els valors i el codi ètic del Servei de Prevenció i en la millora d'eines segons la participació i la pro activitat. Per això, es desenvoluparà una nova línia estratègica de l'organització a través d'una estructura amb l'objectiu principal de reforçar la capacitat d'anticipació i acció. S'impulsarà també una Unitat d'Anàlisi, Recerca i Investigació per investigar els sinistres de tots els serveis d'incendis amb víctimes o danys estructurals greus i col·laborar directament amb els cossos policials. L'objectiu és identificar les causes per tal d'implantar mesures preventives i correctores. D'altra banda, es revisarà el Pla Director del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament per adaptar-lo a les noves necessitats i realitats. Altres mesures són preservar els valors del cos de bombers amb la modificació del sistema de presa de decisions, tant a nivell operatiu com directiu, per incloure els valors i els principis ètics com a element clau de la gestió estratègica, consolidar el compromís vers les polítiques de gènere –potenciant la incorporació de dones al cos- i implantar la perspectiva de gènere en el disseny, la implementació i l'avaluació de les actuacions i polítiques públiques.
|
Societat
|
Successos
|
Demostren la importància de l'adhesió a la dieta mediterrània en adults amb diabetis tipus 1. La recerca també conclou que les persones que viuen fora de les grans ciutats mostren millors patrons dietètics. Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona i del CIBER Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han demostrat que els pacients adults amb diabetis tipus 1 (DT1) mostren hàbits alimentaris més saludables i una major adhesió a la dieta mediterrània que no pas les persones no diabètiques. Es tracta del primer estudi que relaciona el compliment de la dieta mediterrània amb aquest tipus de pacients. Una investigació que també ha valorat de manera positiva que les persones amb DT1 facin activitat física. La recerca també conclou que les persones que viuen fora de les grans ciutats mostren millors patrons dietètics. L'estudi, que s'ha publicat a la revista European Journal of Nutrition, també mostra la influència del lloc de residència del pacient en l'adhesió a la dieta mediterrània, ja que els pacients residents en zones no urbanes mostren un millor patró dietètic. La primera autora de l'article, Minerva Granado-Casas, ha explicat que aquesta investigació és un avenç atès que demostra "la importància de realitzar una adequada educació nutricional en la població per augmentar l'adhesió a la dieta mediterrània, tant en pacients diabètics com en població sana, per a la prevenció de l'aparició de malalties cardiovasculars". L'estudi comparatiu s'ha portat a terme de manera observacional, sense intervenir-hi, en 262 persones amb diabetis tipus 1 i 254 persones sense diabetis de dos centres hospitalaris diferents, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Els investigadors conclouen que caldria una recerca addicional en aquest camp i en la identificació d'estratègies per millorar l'adhesió a una dieta sana en pacients amb diabetis tipus 1. D'altra banda, un altre article també realitzat per investigadors de l'IRBLleida i l'IGTP, i publicat a la revista Nutrients, apunta cap a un possible efecte preventiu de l'elevada ingesta de greixos monoinsaturats -com ara l'àcid oleic i la vitamina E- sobre la retinopatia en pacients amb diabetis tipus 1. Aquest tipus de retinopatia es produeix per lesió dels petits vasos sanguinis de la retina. En aquest cas, es van analitzar 103 casos de persones amb DT1 amb retinopatia diabètica i 140 casos de persones amb DT1 sense retinopatia diabètica de dos centres, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Ambdós articles relacionen la importància de la dieta en pacients amb diabetis i la necessitat de seguir reunint evidències en aquest sentit. "Hem demostrat que les persones amb DT1, a qui es fa una educació nutricional, segueixen una dieta més saludable i que això els aporta beneficis importants", segons Dídac Mauricio, cap del Grup de CIBERDEM a l'IGTP i líder de la investigació. Per tant, "caldria implementar programes per aconseguir els mateixos resultats en la població general", afegeix Mauricio. L'estudi comparatiu s'ha portat a terme de manera observacional, sense intervenir-hi, en 262 persones amb diabetis tipus 1 i 254 persones sense diabetis de dos centres hospitalaris diferents, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Els investigadors conclouen que caldria una recerca addicional en aquest camp i en la identificació d'estratègies per millorar l'adhesió a una dieta sana en pacients amb diabetis tipus 1. D'altra banda, un altre article també realitzat per investigadors de l'IRBLleida i l'IGTP, i publicat a la revista Nutrients, apunta cap a un possible efecte preventiu de l'elevada ingesta de greixos monoinsaturats -com ara l'àcid oleic i la vitamina E- sobre la retinopatia en pacients amb diabetis tipus 1. Aquest tipus de retinopatia es produeix per lesió dels petits vasos sanguinis de la retina. En aquest cas, es van analitzar 103 casos de persones amb DT1 amb retinopatia diabètica i 140 casos de persones amb DT1 sense retinopatia diabètica de dos centres, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Diabetis tipus 1 La diabetis tipus 1 és un trastorn general del metabolisme que es manifesta per una elevació anormal dels nivells de glucosa a la sang. En aquest tipus de diabetis, aquesta anomalia és deguda a una producció insuficient d'insulina i sol aparèixer en joves i infants.
|
Societat
|
Salut
|
El SAP-FEPOL critica que els antiavalots que van anar a l'AP-7 a Medinyà duien equips de protecció "totalment desfasats". El sindicat USPAC carrega contra els comandaments del cos per obligar els set equips d'ARRO a allargar jornada. Els sindicats policials SAP-FEPOL i USPAC han criticat les condicions dels agents antiavalots que es van desplegar a comarques gironines durant aquest 21-F. El portaveu del SAP-FEPOL, Toni Castejón, assegura que els efectius de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) que van anar al tall de l'autopista AP-7 a Medinyà duien un equip de protecció "absolutament desfasat". Subratlla que, per exemple, no portaven colzeres i que això va suposar que patissin "lesions" que es podrien "haver evitat" (per exemple, quan els manifestants els llançaven troncs). Per la seva banda, el portaveu de l'USPAC, Josep Miquel Milagros, carrega contra els comandaments del cos per haver obligat els set equips de l'ARRO a allargar jornada sense avisar-los amb antelació "quan ja se sabia que a la tarda hi havia una manifestació convocada a Girona". Crítiques dels sindicats policials per les condicions en què es van trobar els agents de l'ARRO aquest 21-F durant la vaga general. El SAP-FEPOL subratlla que, a diferència dels efectius de la Brigada Mòbil (Brimo), els antiavalots que van anar a desfer el tall de l'autopista AP-7 a Medinyà no duien els equips de protecció adequats. "Se'ls tracta com uns ARRO de segona quan la feina que estan fent és de primera", afirma Castejón. El portaveu sindical critica que, entre d'altres, els cascos dels antiavalots tenen les viseres ratllades, les armilles antitrauma són obsoletes i tampoc porten proteccions als braços i cames (cosa que sí passa amb els agents de la Brimo). Per al portaveu del SAP-FEPOL, no portar colzeres va suposar que "com a mínim dos ARRO" patissin ferides quan els manifestants "van llançar-los troncs" i altres objectes. "No és de rebut que, a hores d'ara, efectius d'ordre públic, per pocs que siguin, pateixin lesions per no dur el material de protecció adequat", critica el sindicat. Per això, Toni Castejón reclama al Departament d'Interior que equipi els ARRO "com cal". Obligar-los a fer més hores Per la seva banda, el sindicat USPAC carrega contra els comandaments policials –en concret, el comissari i cap de la Regió- per haver obligat els ARRO a allargar la seva jornada laboral. Assegura que els set equips d'antiavalots van començar a treballar a les cinc del matí (per prevenir talls a les carreteres o l'ocupació de l'AVE) i que van plegar a un quart de deu de la nit, després de la manifestació multitudinària a Girona. Per al sindicat, allò que no és de rebut és la "mala planificació" que hi va haver, perquè inicialment s'havia comunicat als ARRO que plegarien a les cinc de la tarda. Però ahir se'ls va obligar a allargar l'horari fins al vespre. "I això, sabent que hi havia una manifestació convocada, un fet totalment previsible", subratlla Milagros. Per a USPAC, això demostra una "gestió pèssima" i, a més, "vulnera la normativa". Perquè la manifestació no era un fet sobrevingut (com pot passar en altres ocasions) sinó que ja se sabia amb antelació.
|
Societat
|
Policial
|
El conseller delegat de Puig assumeix la presidència de l'Institut de l'Empresa Familiar. Marc Puig substituirà a Francisco Riberas, president de Gestamp, després d'esgotar els seus dos anys de mandat. El conseller delegat de la marca de moda i perfums Puig, Marc Puig, ha estat nomenat nou president de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF). A través d'una assemblea de socis telemàtica celebrada aquest dijous, els membres de l'IEF han escollit per unanimitat a Puig, que prendrà el relleu de Francisco Riberas –l'actual president de Gestamp ha esgotat els seus dos anys de mandat-. Durant la seva primera intervenció davant els socis, Puig s'ha marcat com a objectius superar la crisi del coronavirus, compaginar la prosperitat econòmica i el valor social i articular mecanismes de traspàs generacional a les empreses. El directiu ha promès "diàleg amb tothom" per arribar a acords de col·laboració público-privats que acabin amb la crisi actual. Alhora, Puig ha reiterat la necessitat de traslladar a la societat una imatge "fidel" de tot allò que representa l'empresa familiar, la seva aportació econòmica i el seu compromís social. En aquest sentit, ha assenyalat que cal incrementar l'ús de "plataformes necessàries" que canalitzin els testimonis d'empreses sobre com lluiten contra la pandèmia i la consegüent crisi econòmica.
|
Economia
|
Empresa
|
Chufo Lloréns homenatja la seva família materna a la novel·la històrica 'El destí dels herois'. L'escriptor recorre els primers anys del segle XX, amb la Primera Guerra Mundial en el rerefons. Chufo Lloréns (Barcelona, 1931) torna a les llibreries aquest febrer amb 'El destí dels herois' (Rosa dels Vents), una nova novel·la històrica, el gènere que més ha cultivat l'autor i que l'ha fet un súper vendes a l'estat espanyol. L'autor ha treballat durant quatre anys en una obra ambientada a les primeres dècades del segle XX i que narra la història d'una saga familiar afectada pels conflictes bèl·lics que assolen Europa, especialment la Primera Guerra Mundial. Alguns personatges s'inspiren en avantpassats materns de Lloréns, doncs l'autor ha volgut saldar "un deute" amb una branca de la família absent fins ara en la seva obra. 'El destí dels herois' es publica simultàniament en català i castellà (Grijalbo), la seva llengua literària. Lloréns, que abans de convertir-se en escriptor l'any 1986, va ser empresari de l'espectacle a Barcelona, admetia aquest dimecres el seu gust pels llibres llargs. Les novel·les històriques, ha dit, han de ser llargues perquè "si ho tractes de forma breu potser deceps el lector", que és un "lector llarg". Això no obstant, ha reconegut que les més de mil pàgines de la seva anterior novel·la ('La ley de los justos', 2015) li van valdre algun comentari poc amistós de la seva editora. Per això, a 'El destino de los héroes' s'ha plantat en les 864. Lloréns ha explicat que escriure aquesta novel·la ha resultat ser "un embaràs difícil" de quatre anys, el primer dels quals el va dedicar pràcticament a documentar-se sobre el període històric que volia narrar. "Un historiador sap més d'història que un novel·lista, però, d'un període tan concret de la història, potser en acabar el seu llibre el novel·lista en sap més perquè ha fixat tota la seva atenció en un espai curt de temps", reflexionava aquest dimecres per acreditar fins a quin punt va "aprofundir" documentalment en les dues primeres dècades del segle XX. Malgrat la generositat de la seva escriptura, l'autor segueix fidel a l'estructura narrativa de capítols curts, potser per gust personal com a lector, admet. Quant a les claus de la seva literatura, ha apuntat que "la primera obligació de l'escriptor és sacsejar el lector perquè se senti obligat a seguir" llegint. Es tracta, ha dit, d'agafar-se a singularitats que parlin de la petita història dins de la història. "La temàtica ve donada per la imaginació, però sempre basada en coses singulars". I en aquest cas, aquestes petites coses inspiradores tenen molt a veure amb la seva pròpia història familiar, de la branca materna. "Si hagués tingut personatges plans, sense arestes o puntes, no els hauria fet servir; però a la família de la meva mare hi ha hagut quatre personatges de vida ben atzarosa", ha explicat. Així és com Lloréns ha creat una ficció al voltant d'una saga familiar formada pels dos protagonistes principals, José Cervera i Lucie Lacroze, i els seus tres fills, Fèlix, Pablo i Nicolás. Entre el París bohemi i el Madrid 'castís', sorgeixen històries d'amor marcades per un principi de segle convuls i amb diversos conflictes bèl·lics. Chufo Lloréns es va donar a conèixer com a empresari de l'espectacle a Barcelona, on va obrir i regentar més d'un local d'oci, com la discoteca Don Chufo, entre altres. Però l'any 1986 va debutar en la literatura amb l'obra 'Nada sucede a la víspera', que va ser finalista del Premi Planeta. Des d'aleshores ha escrit diverses novel·les, especialitzant-se en el gènere històric, com 'Te daré la tierra' (2008), Mar de fuego (2011) o 'La ley de los justos' (2015), aquesta darrera ambientada a la Barcelona modernista. Amb aquests títols Lloréns s'ha convertit en un súper vendes tant a l'Estat com internacionalment.
|
Cultura
|
Lletres
|
Controlat un incendi de matolls a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. Hi han intervingut deu dotacions dels Bombers de Barcelona i un helicòpter de Bombers de la Generalitat. Efectius dels Bombers de Barcelona i de la Generalitat donen per controlat un petit incendi de matolls a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a una zona boscosa propera al cementiri i on hi ha el Castell de Port. S'han mobilitzat deu dotacions dels Bombers de Barcelona i un helicòpter dels Bombers de la Generalitat per tal de controlar-lo. El foc, al carrer Mare de Déu del Port amb carrer Cistell, ha provocat una gran columna de fum. Segons Protecció Civil s'ha rebut fins a 75 trucades al 112 per alertar d'aquest foc de vegetació.
|
Societat
|
Successos
|
Salut anuncia gairebé 6 MEUR d’inversió en equipaments a Cornellà. La Conselleria i l’Ajuntament signen un conveni amb acords per revertir les conseqüències de la crisi. El Departament de Salut de la Generalitat, el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Cornellà han signat aquest dijous un conveni amb un programa d’inversions de 5,9 milions d’euros (MEUR) pel període 2019-2021. L’acord inclou el comprimís per optimitzar els serveis sanitaris i la creació o renovació de tres equipaments: un nou CAP per substituir el centre del carrer Bellaterra, traslladar el CUAP del CAP Sant Ildefons a unes instal•lacions al costat de l’estació de la Gavarra i ampliar els serveis de Sant Ildefons. Al mateix temps, un dels objectius del conveni és minvar les conseqüències de la crisi econòmica i reduir les desigualtats a través de la integració de serveis. Pel que fa al detall dels 5,9 MEUR per millorar les infraestructures, 4,5 MEUR seran per al nou CAP Cornellà, que substituirà el del carrer Bellaterra i englobarà els serveis d’atenció especialitzada, els d’infermeria i els suports diagnòstics i sales de cura, a més d’acollir el Servei d’Atenció Sexual i Reproductiva que ara hi ha al carrer Mn Jaume Solé. La resta d’inversions seran 850.000 euros per adequar com a Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) un local de l’avinguda Salvador Allende que substituirà l’actual CUAP ubicat al CAP Sant Ildefons, i 600.000 euros per utilitzar l’espai alliberat d’aquest CAP per millorar el servei de rehabilitació. En relació a la reducció de l’impacte de la crisi, el conveni signat aquest dijous recull tres compromisos: impulsar sinergies per reduir les desigualtats en salut per raons de gènere, socials i econòmiques; potenciar la coordinació de la salut comunitària; i millorar la qualitat i el confort dels serveis sanitaris que es presten a Cornellà. En aquesta línia, Salut ha recordat aquest dijous que des del 2017 Salut ha destinat 220.000 euros addicionals als quatre equips d’atenció primària (EAP) de la ciutat que tenen un entorn socioeconòmic més vulnerable, mentre ha invertit 249.000 euros extres per cobrir absències de professionals, i 11.000 euros per reforçar èpoques de més demanda d’atenció, com l’hivern. En paral•lel, l’acord també preveu constituir la Taula de salut i benestar, que elaborarà un diagnòstic compartit amb perspectiva de gènere i prioritzarà intervencions en alimentació i hàbits saludables, salut sexual i afectiva, violència de gènere, programes per a famílies, drogues i altres addicions. Atenció a la salut mental Al conveni signat entre consellera de Salut, Alba Vergés, el director del CatSalut, Adrià Comella i l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, també es fixa l’impuls d’una Taula de Salut Mental. Es treballaran projectes de prevenció, de participació activa de persones afectades i les seves famílies, i un model d’atenció que promogui la seva inserció laboral i social, així com l’habitatge. També es treballarà en la lluita contra l’estigma. L’Ajuntament s’ha compromès a prioritzar projectes com les ajudes a la Fundació Salut Mental Catalunya, a l’Oficina Tècnica Laboral (amb el suport de la Diputació de Barcelona), i a l’Associació de Familiars de Malalts de Salut Mental de Cornellà, que gestiona l’Espai 3 de la ciutat. Vergés ha assegurat que el conveni és un “pacte robust i exemplar de com posar les persones i les seves necessitats al centre de les polítiques públiques”, mentre l’alcalde Balmón ha aplaudit que el pacte “permet consolidar els serveis d’urgències i rehabilitació, i també contribueix a millorar les condicions de prestació d’altres serveis més específics, com és l’ASSIR o l'atenció a la salut mental”.
|
Societat
|
Salut
|
S'aixeca la restricció de confinament en 20 municipis aigua avall de l'embassament de Susqueda. La mesura especial es manté encara en 9 municipis. Protecció Civil de la Generalitat ha decidit aquest dijous a la nit aixecar la restricció que impedia pernoctar en les plantes baixes dels habitatges en la zona inundable del Baix Ter i obligava al confinament a la resta de la mateixa conca. La mesura afecta 20 municipis, i la prohibició es manté encara en 9. Aquesta decisió es basa en l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua de les deu de la nit sobre l'estat actual de les conques. L'ACA indica que el cabal és estable o descendent des de Colomers a aigües amunt. Des de Jafre a aigües avall fins al mar, el cabal és creixent i continuarà amb tendència creixent de matinada. A Verges s'acaba de superar una mota. L’aixecament de la restricció afecta als municipis d'Osor, Susqueda, Amer, ia Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Anglès, Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Celrà, Bordils, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Foixà i Colomers. En canvi es manté a Jafre, Verges, Ultramort, Serra de Daró, la Tallada d'Empordà, Fontanilles, Ullà, Gualta i Torroella de Montgrí. En aquests nou municipis es demana que no hi hagi població a les plantes inferiors dels edificis situats en zona inundable i que pugin a plantes superiors segures. A banda, es manté en vigor la restricció de les activitats a l'aire lliure en el medi natural en les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva, el Pla de l'Estany i el Gironès i la conca de la Tordera. Protecció Civil indica que tot i la tendència general decreixent, els cabals continuen sent elevats a tot Catalunya amb valors superiors al llindar màxim de perill.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:El Museu de Manresa crea un itinerari per endinsar el públic a l'espiritualitat de sant Ignasi de Loiola. La proposta, única a Catalunya, s'inaugurarà aquest divendres i no té data de finalització. "És una experiència que apel·la al món sensorial i de les emocions. Pots contemplar una obra d'una manera, però quan ho fas amb música, aquesta obra n'esdevé una altra". Així és com el musicòleg Oriol Pérez descriu la proposta expositiva que ha ideat al Museu Comarcal de Manresa. Es tracta d'un recorregut que convida a conèixer l'espiritualitat de Sant Ignasi de Loiola a través de la fusió de tres exercicis sensorials: la contemplació d'una obra d'art, l'audició d'una peça musical i la lectura d'un fragment explicatiu i d'un text escrit pel fundador de la Companyia de Jesús. L'objectiu, segons Pérez, és endinsar el públic en la mística de sant Ignasi i en l'experiència que va viure a la capital del Bages durant els onze mesos que hi viure. La proposta, única a Catalunya, s'inaugurarà aquest divendres i no té data de finalització. El Museu Comarcal de Manresa proposa una experiència única que uneix la música, l'art, i la literatura. Un recorregut per onze peces d'art, acompanyat d'una tauleta electrònica que ofereix al visitant una selecció musical i la lectura de diverses cites de Sant Ignasi de Loiola. Així, l'experiència convida a contemplar un ullal d'elefant d'ara fa 170.000 anys mentre s'escolten unes percussions de Kerala, al sud de l'Índia, o bé observar una 'Pentecosta' pictòrica d'Antoni Viladomat amb la veu de la cantant islandesa Björk. La selecció musical, segons el seu responsable, Oriol Pérez, s'ha fet "a través d'un procés inductiu, en cap cas ni lògic, ni racional, ni mental". Un autèntic combat espiritual Ignasi de Loiola va viure a Manresa des del març del 1522 fins al febrer del 1523. En aquests mesos, el religiós va consolidar la transformació espiritual iniciada a Loiola i a la capital del Bages va trobar la inspiració que el portaria a elaborar els exercicis espirituals i a fundar l'orde jesuïta. Segons Pérez, la proposta del Museu Comarcal de Manresa busca aproximar al visitant a aquesta experiència que va viure sant Ignasi de Loiola a la capital del Bages que, segons ha dit, "va ser un autèntic combat espiritual". "Volem que les persones entrin al museu d'una manera i en surtin d'una altra, que experimentin un moviment a l'ànima", ha dit. Millorar la qualitat de la visita El nou recorregut, titulat 'Exercicis musicals. L'experiència transformadora d'Ignasi de Loiola a Manresa' neix de la voluntat de l'Agència Catalana del Patrimoni de proporcionar a la ciutadania mirades inèdites a les col·leccions dels museus locals. El director del Museu de Manresa, Francesc Vilà, ha explicat que, més enllà d'incrementar el número de visitants de l'equipament, la proposta busca millorar la qualitat de la visita i adreçar-se a un públic que no és l'habitual del museu. El projecte s'inaugurarà aquest divendres a les set de la tarda i, de moment, no té data de finalització.
|
Cultura
|
Arts
|
Jordà insisteix a defensar que els ramaders compleixen les normatives i denuncia les entrades d'activistes a granges. La consellera d'Agricultura visita a Lleida la primera sala de seguretat biològica que s'ha posat en funcionament al laboratori de sanitat animal i vegetal de Catalunya. La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha insistit aquest dijous en defensar que els ramaders són els primers a complir les normatives de benestar animal a les seves granges i ha assegurat que l'any passat es van fer unes 512 inspeccions de les quals només va fer falta obrir expedient a menys d'un 1%. Jordà ho ha recalcat en referència a les ''entrades indiscriminades'' d'activistes animalistes a explotacions ramaderes com la de diumenge passat a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) i ha assegurat que denunciaran aquestes accions que sembla que s'hagin convertit en ''esport nacional'' per aquests col·lectius. La consellera d'Agricultura ha visitat a Lleida la primera sala de seguretat biològica que s'ha posat en funcionament al laboratori de sanitat animal i vegetal de Catalunya. La consellera Jordà també ha volgut deixar clar que totes les qüestions de bioseguretat i benestar animal no s'extremen ara ni per les entrades d'activistes en explotacions, ni per altres factors de risc com pot ser la possible entrada de la Pesta Porcina Africana (PPA) al país. En aquest sentit, ha remarcat que sempre que tenen l'oportunitat intenten explicar que en qüestions de bioseguretat i benestar animal, les granges i els ramaders catalans ''són els primers a complir les normatives''. Altrament, ha assenyalat que ''més enllà de debats ètics i morals que no pertoquen jugar des del Departament'', estan oberts a parlar i discutir del que faci falta amb els activistes, però que denunciaran les ''entrades indiscriminades'' perquè a banda d'assaltar una propietat privada, ''estressen als animals'' i posen en risc la bioseguretat i el seu benestar. Primera sala de seguretat biològica al laboratori de sanitat animal i vegetal La consellera d'Agricultura ha visitat aquest dijous a Lleida les instal·lacions de la primera sala de seguretat biològica del laboratori de sanitat animal i vegetal de Catalunya, ubicat al campus de l'ETSEA de la Universitat de Lleida (UdL). El centra té capacitat per analitzar prop de 450.000 mostres de 6.000 explotacions a l'any per reforçar la vigilància sanitària de malalties animals i plagues, com ara la PPA o la Xylella fastidiosa que afecta oliveres, entre altres plantes. En total són unes 500.000 anàlisis de les qual 200.000 es fan en boví, 255.000 en oví i cabrum, 14.000 en porcí, 15.000 en abelles, 3.000 en fauna salvatge i la resta en èquids, conills i gossos. Pel que fa a la sanitat vegetal, es prenen una mitjana d'unes 9.000 mostres anuals en el marc de campanyes i per a diagnòstic clínic a les explotacions i a qualsevol particular, cosa que suposa fins a 40.000 anàlisis. Aquestes analítiques permeten la detecció de fins a 600 organismes diferents: fongs, bacteris, virus, viroides, fitoplasmes, nematodes i artròpodes (insectes i àcars), 116 dels quals són organismes de quarantena. La nova sala de seguretat biològica consisteix en un equipament avançat que dona més valor al laboratori i del qual disposen poques institucions a Catalunya, amb unes sales complexes que preveuen en poc espai diverses mesures d'elevada seguretat. El Laboratori és hereu d'una xarxa sanitària de laboratoris que fins a l'any 2011 comptava amb vuit unitats distribuïdes arreu de Catalunya. A partir de llavors, els diferents centres es van anar unificant i centralitzat fins arribar a la construcció actual d'un únic laboratori oficial en sanitat animal i vegetal a Catalunya. Amb aquesta centralització, el Departament vol promoure la idea d'una ''sola salut'', un concepte global de salut, que entén en conjunt la salut humana, l'animal i la vegetal com un tot interrelacionat. Alhora aquesta unificació també permet optimitzar recursos. A les dependències hi treballa un equip multidisciplinari de professionals com ara veterinaris, tècnics de laboratori, químics, enginyers agrònoms i administratius. La superfície total de l'edifici supera els 1.000 metres quadrats.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Un menor ferit greu després de ser apunyalat al coll a l'estació de plaça Catalunya de Barcelona. El jove ha estat traslladat a l'hospital. Un jove menor d'edat ha resultat ferit greu després de ser apunyalat al coll a les escales de l'entrada de l'estació de metro de plaça Catalunya. El menor ha participat en una baralla prop de les sis de la tarda i ha acabat patint ferides per arma blanca. El SEM ha atès l'afectat i l'ha traslladat a l'hospital. No hi ha hagut cap detenció i els Mossos busquen els agressors.
|
Societat
|
Successos
|
El Govern finalitza la reparació dels desperfectes en carreteres de les Garrigues provocats pels aiguats de l'octubre. Els treballs han comportat una inversió total d'1,8 MEUR. El Govern ha enllestit la reparació dels desperfectes que el temporal Dana va provocar en carreteres de les Garrigues, amb la finalització de les obres dutes a terme per reparar el pont de la carretera LP-7013 sobre el riu Gorgs, al terme municipal del Vilosell. A més, també s'han executat obres d'emergència a les carreteres LV-7023, entre Juneda i Castelldans; a l'L-200, entre les Borges Blanques i Mollerussa, i a la C-233, de les Borges Blanques a Castelldans. El cost de totes aquestes intervencions a la xarxa viària de les Garrigues que és titularitat de la Generalitat ha suposat una inversió per part del Govern d'1,8 milions d'euros. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha visitat aquest divendres, juntament amb el president del Consell Comarcal de les Garrigues, Jaume Setó, l'alcalde del Vilosell, Jordi Nogué, i l'alcaldessa de l'Albi, Anna Feliu, la reparació duta a terme al pont sobre el riu Gorgs, al Vilosell, afectat pels aiguats de l'octubre passat. Els treballs han comptat amb un pressupost de 620.000 euros. Amb la finalització d'aquesta obra, han culminat els treballs executats pel Govern per reparar els desperfectes que van ocasionar temporal Dana en carreteres de les Garrigues, amb una inversió total d'1,8 MEUR. L'LP-7013 és la carretera d'accés al Vilosell i passa per sobre del riu Gorgs amb un pont de 5 metres de llum i 5,5 d'amplada. Els aiguats del 22 i 23 d'octubre van afectar greument el pont i els talussos d'acompanyament de l'estructura. Els treballs han consistit en la construcció d'una nova plataforma del pont de 9 metres d'amplada mitjançant una llosa prefabricada sustentada per micropilots, la reconstrucció dels murs d'acompanyament amb esculleres de pedra calcària i la reconstrucció del ferm. Durant l'execució d'aquesta obra d'emergència, el pas de vehicles lleugers s'ha mantingut amb pas alternatiu i ha estat prohibida la circulació als vehicles pesants. Un cop reparat el pont, el trànsit ha quedat restablert totalment.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Jordi Fibla, Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor per la "versatilitat" i per la qualitat de la seva obra. Arnau Pons Roig ha rebut el Premi Nacional a la Millor Traducció per la traducció de l'alemany al català de l'obra 'Cristall d'alè', de Paul Celan. Jordi Fibla ha estat guardonat amb el Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor del 2015. El premi té l'objectiu de distingir el conjunt de la tasca duta a terme per un traductor i el jurat ha escollit Fibla per la "llarga trajectòria com a traductor professional, per la versatilitat i per la qualitat de la seva obra". Arnau Pons Roig, de la seva banda, ha estat distingit amb el Premi Nacional a la Millor Traducció del 2015 por la traducció de l'obra 'Cristall d’alè' de Paul Celan. Els premis, que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, estan dotats amb 20.000 euros. Jordi Fibla Feito (Barcelona, 1946) va cursar estudis de Filosofia i Lletres. Des del 1978 es dedica a la traducció literària, després de deu anys com a corrector d'estil i redactor a les editorials Noguer i Plaza y Janés. Ha traduït al castellà prop de 300 títols. Abarca tots els gèneres, però principalment la narrativa i l'assaig. Ha traduït autors com Philip Roth, Saul Bellow o Vladimir Nabokov, entre molts altres. Pel que fa a Arnau Pons Roig (Islas Baleares, 1965) és poeta, traductor, editor de poesia i assagista. Tradueix i interpreta poetes de llengües diverses com el mateix Paul Celan, poeta alemany d'origen jueu romanès i parla alemanya, considerat per la crítica internacional com el més gran líric en alemany de la segona postguerra. També escriu sobre autors catalans, com ara Espriu, Marçal, Bauçà, Maragall o Guimerà.
|
Cultura
|
Lletres
|
Albert Villaró viatja a "l'epopeia oblidada" dels carlins a la seva novel·la 'La companyia nòrdica'. El llibre s'ambienta a les "aspres muntanyes" del pre-pirineu, un territori "molt poètic". L'escriptor Albert Villaró viatja a "l'epopeia oblidada" dels carlins a la seva novel·la 'La companyia nòrdica' (Columna). Sobre aquest període, ha lamentat que se n'ha parlat molt poc, i que "si els americans escriuen sobre la seva guerra de Successió", a Catalunya falta aquesta mirada sobre el passat i la lluita "desesperada" dels carlins contra la modernitat. La història parteix de la seva època com a arxiver municipal de la Seu d'Urgell, quan va rebre el dietari d'un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. La novel·la se situa a les "aspres" muntanyes del pre-pirineu, en un triangle entre Sant Joan de l'Erm, Gavarra i Organyà: "És un territori molt poètic", ha afegit. Villaró reivindica aquella "epopeia dels carlins" que, a parer seu, va quedar oblidada per la participació carlina a la guerra civil: "Això ha fet que tot el carlisme català quedi en certa manera connotat al bàndol nacional", i no es vulgui mirar a les primeres fases del moviment. "És un moment molt important de la història que s'ha explicat poc", ha dit Villaró, que volia introduir-se en aquest episodi per convidar els lectors a reflexionar sobre el període. "És un període que no ha tingut la rellevància que crec. Suposo que el carlisme català era una qüestió molt rural, de zones d'interior, mal comunicades, a la muntanya i perquè arrossega això de ser un moviment retrògrad", ha afegit, i ell ha volgut presentar els carlins com el que eren: persones conscients del seu destí, "que sospitaven que la seva era una causa perduda en la lluita contra la modernitat i l'anomenat progrés". Un paisatge humanitzat però salvatge Sobre el paisatge en el qual es desplega la seva novel·la, ha descrit que no és el Pirineu axial d'alta muntanya, sinó aquell més humanitzat però encara salvatge, amb una acció que discorre en un triangle entre Sant Joan de l'Erm, Gavarra i Organyà". L'escriptor ha considerat que aquest territori és el "far-west català probablement", i molt al marge de les carreteres i les rutes de cap de setmana, ja que tenen accessos molt dolents, però ofereixen un "paisatge espectacular" que marca la vida de la gent que hi viu i dels personatges. Ha dit que ara amb la pandèmia hi ha el debat entre el retorn a la terra i deixar les grans ciutats per tornar a llocs petits. Es recull a la seva novel·la el fet "latent" de la problemàtica entre la modernitat i l'antic règim entesa com a mode de vida i com s'abandona una manera de relacionar-se amb la natura "per abraçar una manera més materialista de relacionar-nos". Villaró arxiver "És una feina que pot semblar molt avorrida i amb poca substància, donaria probablement per fer un llibre només de les aventures d'un arxiver", ha dit Villaró sobre la seva etapa com a arxiver, i ha remarcat que això li va donar peu a conèixer gent diversa, com una trobada amb Joan Perucho, ii va ser "com una revelació". Ha detallat que 'La companyia nòrdica' és un llibre que feia anys que barrinava, començant pel títol: el té des de l'any 1982. Ha detallat que quan tenia divuit anys va anar de viatge a Suècia i al centre de la ciutat hi va uns grans magatzems amb aquest nom. "Era un títol que estava allà i al voltant del títol s'hi van anar afegint circumstàncies personals", ha precisat. Pel que fa a protagonista, ha afegit: "Com en tots els viatges hi ha un creixement personal del protagonista, violinista i botànic, l'Ulrich", un personatge que fa anys que arrossega i que des del primer moment sabia que integraria la novel·la de la 'Companyia Nòrdica'. L'editora Glòria Gasch ha destacat que la novel·la barreja els subgèneres de novel·la de viatge històrica, naturalista i de fantasia, i si bé al principi pot desconcertar, "és una manera més que el lector no intenti classificar la novel·la". Ha defensat que la seva escriptura és de gran qualitat i conserva el to d'oralitat, amb una "magnífica la recreació dels ambients".
|
Cultura
|
Lletres
|
Aragonès: "El diàleg entre governs sempre el mantindrem però com a partits no podem participar de l'estabilitat". El vicepresident replica a Iceta que demanar que es tanquin els ulls i les orelles a la "repressió" és "gairebé insultant". El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha afirmat que el diàleg entre el Govern i l'executiu espanyol es mantindrà tot i que ERC i el PDeCAT hagin decidit no donar estabilitat parlamentària a Pedro Sánchez. En una entrevista a 'Els Matins de TV3', ha explicat que el diàleg entre governs "sempre s'ha de mantenir" i que s'ha de diferenciar de l'estabilitat parlamentària. Aragonès ha argumentat que a nivell de partits no es pot col·laborar amb l'estabilitat d'un govern que "avala que dirigents per la seva activitat política vagin 12 anys a la presó" i li ha retret manca de "valentia". Així mateix, ha replicat al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que demanar que es tanquin els ulls i les orelles a la "repressió", és "gairebé insultant".
|
Política
|
Govern
|
L'ACA aprova una pujada del preu de l'aigua de l'11'8% per al 2018 a l'àrea de Barcelona. La mesura, durament criticada per Aigua és vida i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), suposarà un augment d'un euro al mes per família en la factura. El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat per 10 vots a favor i 7 en contra un augment de la tarifa de l'aigua d'un 11,8% per a l'any vinent. Es tracta d'un increment del servei en alta, és a dir, del preu que Aigües del Ter Llobregat (ATLL) cobra a les empreses subministradores de Barcelona i la seva àrea, i que després varia en funció de les necessitats d'abastiment de cada cas. Amb tot, segons una estimació feta per l'ACA, suposarà un increment aproximat de 10 cèntims/m3, el que es traduirà en "un euro al mes per família". L'ACA ha apuntat que l'aplicació de l'article 155 ha estat un factor determinant perquè s'hagi produït aquest encariment del servei. El Govern cessat havia proposat congelar o pal·liar aquesta pujada a canvi de renunciar a una part del cànon de la concessió però la decisió no s'ha pogut executar. L'entitat Aigua és vida i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) han criticat durament la mesura i l'han titllat "d'inversemblant". La decisió s'ha pres aquest dijous en el marc del Consell d'Administració que l'Agència Catalana de l'Aigua que ha abordat la revisió quinquennal del contracte d'ATLL pel que fa a la tarifa en alta. Aquesta és la que s'aplica a l'aigua que els ajuntaments i les entitats subministrades reben de la xarxa Ter – Llobregat. Pel que fa al rebut final que paguen els ciutadans, el fixen els ajuntaments i les empreses subministradores i segons fonts de l'ACA "varia en funció de la quantitat d'aigua contractada a la xarxa". Amb tot estimen que serà aproximadament d'un euro mensual per família. Segons han assenyalat fonts de l'ACA, fins el passat 19 de desembre l'ens va "revisar a fons i amb lupa aquelles parts de la fòrmula del contracte on es podia retallar per evitar una pujada més elevada". Finalment el resultat ha estat aquest increment de l'11,8% en front del 15% que reclamava l'empresa concessionària. Impacte de l’article 155 Els responsables de l'ACA també han explicat que el cessament del Govern de Carles Puigdemont ha fet impossible que es pogués complir el compromís que aquest executiu va posar sobre la taula de congelar la tarifa a canvi de renunciar a una part del cànon de l'aigua. "Sense capacitat de decisió política no s'ha pogut dur a terme la modificació del contracte de concessió per part de la Generalitat en què l'administració deixava de percebre 7 dels 15 MEUR que li tocava rebre en concepte de cànon de concessió amb l'objectiu d'evitar o minimitzar un augment de la tarifa", han apuntat des de l'ACA. D'aquesta forma finalment s'han aplicat les mesures previstes en les clàusules del contracte de gestió d'ATLL. Així mateix han remarcat quan es constitueixi el nou Govern, "s'estudiaran les possibilitats per complir amb els compromisos adquirits durant 2017 amb l'objectiu de minimitzar l'impacte dels increments contractuals". Pel que fa al cànon de l'aigua - que depèn exclusivament de l'ACA- queda congelat per al 2018 tal i com ja es va anunciar. El Consell d'Administració de l'ACA també ha donat suport a la proposta que es va fer al Consell de Xarxa d'ATLL per incoar un expedient de revisió de la retribució financera del contracte en tots els seus aspectes per ajustar aquesta retribució financera als actuals tipus del mercat, atès que quan es va adjudicar i signar el contracte de concessió el 2012 la situació era de greu crisi econòmica a tot Europa i amb la prima de risc per sobre de 638 punts i no hi havia el FLA. Aigua és vida i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) titllen la pujada "d'inversemblant" Aigua és vida i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han considerat que aquest increment que afectarà 4,5 milions de ciutadans de tot Catalunya, és "del tot inversemblant". Míriam Planas, portaveu d'Aigua és vida, s'ha oposat frontament a la mesura i ha recordat que "el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió el Juny de 2015". Alhora ha remarcat el Tribunal Suprem també ha de dictaminar la resolució – previsiblement aquest mes de gener- definitiva sobre la privatització d'ATLL que des del punt de vista d'Aigua és vida "pot significar la possible tornada de l'empresa a mans públiques fet que faria baixar la tarifa de l'aigua". En aquesta línia l'entitat ha criticat l'increment per la greu situació que pateixen milers de famílies a Catalunya. "No podem oblidar que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona entre 2008 i 2016 s'han executat més de 75.000 talls d'aigua i que fins a 2016 les famílies més vulnerables han acumulat deutes de més de 16.000 factures ajornades", ha apuntat el col·lectiu que afirma que molts ajuntaments estan fent front aquests deutes per evitar els talls de subministrament. Pel que fa a l'aplicació de l'article 155, Planas ha recordat que el compromís de la Generalitat es va adquirir el mes de desembre de 2016. "Han tingut més de deu mesos per poder aplicar aquesta congelació i per tant no es pot reduir només a la situació actual en què ens trobem".
|
Economia
|
Comerç
|
L'Hospital Arnau de Vilanova tanca la tercera planta per a pacients covid, un cop ha baixat la "pressió assistencial". Comença a descendir el nombre de nous ingressos diaris i també es detecten menys casos positius a l'atenció primària. El descens de la "pressió assistencial" de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha permès tancar aquest diumenge la tercera planta habilitada per a pacients amb covid-19. Així ho ha confirmat a l'ACN aquest dilluns el director d'aquesta unitat, José Luis Morales-Rull, que ha explicat que la situació a l'equipament sanitari és similar a la de principis del mes de juliol, quan tot just es va decretar el confinament perimetral del Segrià. De fet, el volum de nous ingressos diaris està començant a baixar, passant dels vuit que es registraven fa quinze dies als sis o set d'actuals, i la tendència és que ho continuï fent de cara als pròxims deu dies tenint en compte que cada cop es detecten menys casos a l'atenció primària. El tancament de la tercera planta de l'Arnau habilitada per a malalts de covid se suma al fet que, durant la setmana passada, es deixés d'utilitzar la segona planta que s'havia destinat als casos positius de coronavirus a l'Hospital de Santa Maria. Ara, l'objectiu passa per acabar concentrant els afectats en una" planta i mitja" de l'Arnau, un cop es vagin donant més altes i, per tant, es redueixi el nombre d'ingressats; que és de mig centenar de persones a l'Arnau -una quinzena dels quals a l'UCI- i de prop d'una vintena al Santa Maria, amb dos o tres casos a l'UCI. Morales ha explicat que "aquesta planta i mitja o dues plantes" de l'Hospital Arnau de Vilanova es mantindran obertes durant tot l'any i que ja hi ha un pla de contingència preparat de cara a l'hivern, quan es preveuen nous rebrots de la malaltia. El director de la unitat de covid-19 de l'equipament sanitari ha explicat que actualment a l'UCI hi ha una mica més de pressió assistencial que a la resta del centre, tenint en compte que les estades dels pacients en aquesta unitat són més llargues i també pel fet que també hi ha persones hospitalitzades per altres patologies. Pel que fa a la tipologia de pacients ingressats, gairebé un 60% del total corresponen a persones que s'han contagiat mitjançant un contacte familiar (42%) o social (17%). Mentre, hi ha un altre 13% de casos provinents de residències de la gent gran, sobre els quals Morales ha volgut deixar clar que s'ha de tenir en compte que el volum de proves PCR que s'han practicat en el col·lectiu és més elevat. D'altra banda, un 13% correspon a contagis en l'àmbit laboral i un altre 6% de treballadors del sector fructícola. Sobre aquests darrers, el percentatge ha baixat considerablement, ja que fa quinze dies representava el 20% del total. Finalment, el director de la unitat de covid-19 de l'Hospital Arnau de Vilanova ha dit a l'ACN que hi ha un darrer 6% de casos dels quals no se sap l'origen del contagi perquè aquest no s'ha pogut rastrejar. Sobre l'anunci de permetre obrir l'interior de bars i restaurants al 50% d'aforament a la ciutat de Lleida i sis municipis del Baix Segre, Morales ha afirmat que "és una feina de tots" evitar nous contagis, descartant que l'aplicació d'aquesta mesura pugui contribuir a generar més brots. Així, ha destacat la importància que tant els usuaris com el sector de l'hostaleria compleixin les normes i que la ciutadania no es relaxi.
|
Societat
|
Salut
|
Les escoles bressol municipals de Reus es pagaran segons la renda familiar. L'Ajuntament implementarà una tarifació social que busca "l'equitat educativa". Les famílies de Reus pagaran les quotes de les escoles bressol municipals en funció de la seva renda a partir del curs vinent. L'Ajuntament de Reus implementarà una nova tarifació social que rebaixarà fins al voltant del 59% la tarifa mínima. Així, la quota més baixa serà de 35 o 85 euros, segons si els serveis són de cinc o vuit hores, o si s'inclou el menjador. Amb aquesta mesura, el consistori afirma que vol treballar contra la segregació escolar i per una educació "més justa, equilibrada i equitativa". La proposta està previst que s'aprovi en el ple de dimarts vinent. L'Ajuntament ha establert nou trams i calcularà les quotes en funció de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) de l'any 2019. A més, la quota mínima donarà cobertura a totes les llars amb ingressos baixos, amb independència de l'origen de la renda i de les característiques de la llar. Entre els criteris també destaca que no es requerirà ser usuari dels serveis socials. En aquesta línia, segons el consistori, la mesura resulta "molt pertinent" davant l'emergència sanitària per la covid-19. Segons l'Ajuntament, en el cas del servei de cinc hores sense menjador, la quota mínima de les tarifes serà de 35 euros. En canvi, el servei de vuit hores amb menjador tindrà una tarifa de 85 euros. Això suposarà una "important rebaixa", al voltant del 59%, respecte al preu mitjà que s'havia aplicat fins ara. La tarifació social també s'aplicarà al servei del menjador, però no s'inclourà en els preus del servei d'acollida, l'ús d'àpat esporàdic o en els preus públics de les sortides i activitats familiars. A banda, les escoles bressol municipals continuen formant part del projecte 'T'ajudem a créixer'. El programa permet que s'hi puguin acollir les famílies susceptibles de no poder assumir el preu de la tarifa més baixa. D'aquesta manera, es garanteix que les famílies encara més vulnerables i desprotegides no en resultin perjudicades
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:Figueres vol una reunió amb el jutge degà després que li hagin denegat l'entrada a pisos on sospiten que cultiven marihuana. El dispositiu contra el frau elèctric d'avui s'ha saldat amb 12 pisos amb la llum punxada i tres més amb consums "desorbitats". L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, demanarà una reunió amb el jutge degà dels jutjats de la ciutat per abordar la problemàtica del cultiu de marihuana al sector oest. Felip ha anunciat que promourà la trobada després que aquest divendres el jutjat de guàrdia els hagi denegat tres peticions d'entrada a domicilis del barri del Culubret amb consums "desorbitats" de llum i on sospiten que es cultiva marihuana. "Demano la col·laboració policial però també dels estaments judicials perquè l'Ajuntament sol no pot acabar amb aquesta problemàtica", assegura l'alcaldessa. El dispositiu policial amb tècnics d'Endesa que s'ha realitzat al llarg d'aquest matí s'ha saldat amb 70 inspeccions a comptadors, dotze dels quals estaven connectats de manera fraudulenta. La Guàrdia Urbana hi mantindrà patrulles les 24 hores durant els propers dies per evitar que els infractors tornin a connectar-se il·legalment. Fa dues setmanes que el barri pateix talls de llum gairebé cada dia. Figueres demana la col·laboració dels estaments policials però també judicials per acabar amb la problemàtica del cultiu de marihuana al sector oest de la ciutat que, des de fa setmanes, provoca sobrecàrregues a les línies elèctriques i talls de llum al barri del Culubret. L'Ajuntament, conjuntament amb Endesa i Mossos, ha organitzat aquest divendres un dispositiu contra el frau elèctric a la zona, que s'ha iniciat a primera hora del matí i que s'ha allargat més enllà del migdia. En total, s'han inspeccionat 70 comptadors, dotze dels quals estaven punxats. A més, n'han detectat tres amb consums "industrials" que sospiten que podrien estar vinculats amb el cultiu de marihuana. L'alcaldessa, Marta Felip, diu que per corroborar-ho han demanat tres ordres de registre al jutjat de guàrdia però que aquest els ho ha denegat perquè "considera que no hi ha motius suficients". Felip, però, assegura que hi ha signes evidents (entre les quals els aparells d'aire condicionat o la forta olor que desprenen) que en aquests habitatges s'hi realitzen activitats il·lícites però que han "topat" amb la "manca de col·laboració judicial". Per això, l'alcaldessa ha avançat que promouran una reunió amb el jutge degà de la ciutat amb l'objectiu d'abordar la problemàtica i trobar-hi solucions. "L'Ajuntament sol no pot acabar amb aquesta situació perquè el problema no és que la xarxa estigui malament sinó els altíssims consums derivats d'aquestes activitats delictives", ha afegit. Felip afirma que es tracta d'una situació "insostenible" per als veïns del barri que, des de fa dues setmanes, pateixen talls diaris d'entre dues i tres hores durant els vespres. "Nosaltres hi fem actuacions i estem en permanent contacte amb Endesa i, tot i que ens agradaria poder-ne fer més, els mitjans són els que són", remarca. De moment i com a mesura provisional, la Guàrdia Urbana hi destinarà patrulles estàtiques les 24 hores durant els propers dies festius per evitar que els comptadors que s'han desconnectat es tornin a punxar. Els veïns, tips dels talls constants Els veïns estan tips d'aquestes situació. És el cas de l'Evelio Olivares, que viu al barri des de fa molts anys. Diu que els talls de llum es produeixen gairebé cada dia però molt especialment durant la darreres setmanes, quan la fred s'ha intensificat. "Abans el barri era molt diferent, ara ja no s'hi pot viure", insisteix.
|
Societat
|
Judicial
|
L'impagament comercial augmenta un 16% durant el segon trimestre. Crèdit i Caució avisa que les previsions assenyalen un empitjorament de les insolvències durant el 2020. L'Índex Crèdit i Caució d'Incompliment ha registrat un augment de l'impagament comercial del 16% a l'Estat durant el segon trimestre d'aquest any. L'evolució de l'indicador en els següents trimestres del 2020 està "molt condicionada per la duració i la intensitat" de la pandèmia, els seus impactes sobre els fluxos de caixa, les cadenes de producció, l'activitat comercial i els efectes de les mesures extraordinàries d'accés a la liquiditat del teixit empresarial. Per ara, les previsions assenyalen que les insolvències empresarials a l'Estat empitjoraran al llarg d'aquest 2020 en els nivells d'impagament en el crèdit comercial –en freqüència i intensitat- per les tensions de tresoreria del teixit productiu. L'Índex d'Incompliment, elaborat per Crèdit i Caució, identifica el signe i la intensitat de l'evolució dels impagaments que pateix el teixit empresarial davant l'entorn socioeconòmic. El pitjor comportament d'aquest Índex Crèdit i Caució d'Incompliment es va registrar en la crisi del 2008, quan els nivells d'impagament suportats pel teixit empresarial es va multiplicar per tres. Des d'aleshores, el comportament ha mostrat una forma de dents de serra, amb alts i baixos, degut a l'evolució del negoci i l'accés al finançament bancaria, entre d'altres.
|
Economia
|
Empresa
|
El MNAC recorre aquest dijous l'execució de la sentència pel trasllat de les pintures murals de Sixena. El termini per fer-ho acabava avui després que la sentència del jutjat d'Osca del juliol passat va donar la raó al govern d'Aragó sobre la propietat dels murals. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) recorre aquest dijous la sentència provisional del jutjat d'Osca sobre el trasllat de les pintures murals romàniques del Monestir de Sixena, de Vilanova de Sixena. El termini per presentar aquest recurs acabava precisament aquest dijous de manera que els responsables judicials del museu han esperat fins al darrer dia per presentar-lo. El passat dimecres 2 de novembre, el jutjat d'Osca va ordenar al MNAC la devolució de les pintures murals i li va donar un termini de 20 dies per explicar com s'ho faria per traslladar-les i ressituar-les a la sala capitular del monestir. Tot plegat a instàncies del govern d'Aragó que va demanar l'execució provisional de la sentència dictada al juliol, seguint el mateix procediment que va seguir amb les obres d'art en conflicte amb el MNAC i el Museu de Lleida. Després de rebre la resolució del jutjat d'Osca a principis de mes, el Govern, en boca de la seva portaveu, Neus Munté, va assegurar que esgotaria totes les vies legals per evitar el trasllat de les pintures murals al considerar que es tracta d'una sentència provisional i per tant que no és ferma. Per l'executiu català, l'actitud de la justícia aragonesa representa un ''despropòsit'' per l'elevat risc que correrien les pintures en cas de trasllat. Antecedents judicials d'un conflicte llarg El jutjat va condemnar el MNAC a restituir al seu lloc d'origen els frescos murals originaris de la sala capitular del Monestir de Sixena, que estan exposats al MNAC. Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu. La sentència del juliol passat donava la raó a l'executiu aragonès, que considerava que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat". Precisament, ja en l'escrit, la jutgessa qüestionava l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. A més, afegia que no constaven que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures. L'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) -catalogat com a Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional- , va cedir al govern d'Aragó els drets perquè pogués reclamar l'entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d'aquest monestir mb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès". El 18 de gener de 2016 va començar el judici. Hi va declarar l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que va confirmar que l'any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat. Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ''fals'' i que les pintures van ser ''robades''. La part catalana sempre ha defensat que van ''salvar'' les obres després d'un incendi l'any 1936. La jutgessa també ha denegat per qüestions "estrictament processals" l'admissió a tràmit de la petició d'execució sol·licitada per l'Ajuntament de Vilanova de Sixena perquè no està legitimat per promoure el procés ni per instar l'execució de la sentència, que correspon al govern de l'Aragó.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Roba Estesa publica el primer avançament del seu nou EP 'Dolors'. El grup va llançar a xarxes el videoclip 'Cendres i Plaers' dijous a la nit. Roba Estesa ha començat a escalfar la publicació del seu proper EP de quatre cançons 'Dolors' (Halley Records) amb l'avançament en forma de videoclip del tema 'Cendres i Plaers'. El grup tarragoní de música festiva i missatge feminista nascut l’any 2011 el va penjar dijous a la nit a les seves xarxes socials com un avançament de quatre composicions que "representen la nova Roba Estesa". 'Cendres i plaers' és una cançó vitalista i amb un so més electrònic, però com sempre amb contingut social, i que el grup ha dedicat "a totes aquelles que lluiten per la seva memòria". El nou EP de Roba Estesa es publicarà el 7 de febrer, quan encara no fa dos anys de la publicació del seu segon disc, 'Desglaç' (Coopula Records, 2018), i com a aperitiu de la seva nova actuació al festival Canet Rock l'estiu vinent.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Els delictes al Camp de Tarragona es redueixen gairebé un 20% en els darrers cinc anys. Les temptatives d'homicidi es disparen l'any 2016 amb un 136% d'increment. Els delictes comesos al Camp de Tarragona segueixen a la baixa. Els fets delictius porten cinc anys consecutius descendint. Segons el darrer balanç de Mossos d'Esquadra, corresponent al 2016, l'any passat els delictes van reduir-se un 4,5% i l'històric des del 2012 ja és d'un 18,3% -en cinc anys s'ha baixat de 50.000 a 40.000 fets penals. De l'any passat destaca l'increment en temptatives d'homicidi, fins a un 136% -26 casos, en comparació als 11 del 2015-, sobretot per conflictes amb arma blanca, i també dels abusos sexuals –dels 69 el 2015 als 94 el passat 2016, el que representa un 36% d'augment de denúncies. En el territori es van cometre cinc homicidis -en tots els casos les víctimes van ser dones. Del balanç policial presentat aquest dilluns també se'n desmarca l'augment de les estafes -un 12%- i un repunt en els robatoris amb força a domicilis, si bé en general la resta de delictes han anat a menys en un any amb "bones xifres" per a la policia catalana. La disminució de fets delictius també ha comportat un menor nombre de detencions -un total de 3.565, un 7,57% menys que l'any anterior. Un total de 3.565 detencions, 77.997 atestats instruïts i unes 87.000 identificacions. Són xifres globals que recull l'informe de seguretat dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, corresponent a l'any passat. El director general de la Policia, Albert Batlle, considera que el territori ha registrat "bones xifres", tenint en compte que és el de major "complexitat" de tot Catalunya -pel pes de la indústria química, el turisme, la població estacional, l'agricultura, etc. A diferència de la resta del país, el camp de Tarragona ha registrat un repunt en els robatoris amb força a domicilis. L'any passat se'n van registrar prop de 3.900 -un 2,45% més que al 2015. Però la policia catalana destaca que continua estant per sota de la mitjana dels darrers anys -es venia d'un notable descens, del gairebé 16% l'any 2015, respecte al 2014. Els robatoris amb violència i intimidació també han crescut lleugerament aquest any passat -passant de 33 a 38. Si bé els robatoris en domicilis és el delicte que més preocupa la ciutadania, no és el més freqüent. El que comporta més atestats és el furt, que l'any passat va descendir en un 9,53% -de 14.119 furts registrats el 2015, s'ha baixat a 12.774. Per contra, les estrebades s'han disparat en un centenar més, aquest 2016. Però en general els fets delictius han tendit a la baixa durant el 2016 gràcies a la col·laboració ciutadana i la coordinació entre cossos policials. Per tipologies, els delictes contra les persones han baixat un 9,77%, els delictes contra el patrimoni han descendit un 3,58%, i la resta de fets s'han reduït en un 9,65%. Quant als abusos i agressions sexuals, l'any passat es van produir 69 agressions sexuals, xifra que indica un descens del 4,17% respecte el 2015. Per contra, els abusos sexuals van passar dels 69 el 2015 als 94 el passat 2016. Les estafes també han crescut en un 12% -fins un total de 3.345 total. A Catalunya s'han desarticulat 38 organitzacions criminals, de les quals només el 3,9% dels fets s'han produït al territori tarragoní. Dos dels programes operatius específics del territori, el del metall i del món rural, es consoliden a la baixa. Els fets delictius del metall s'han aconseguit reduir pràcticament a la meitat, i al món rural han descendit un 24% -des del 2011 hi ha 150 fets menys cada any. De les 65.000 incidències registrades el 2016, un 85% van ser ateses pel 112.
|
Societat
|
Policial
|
ACTUALIZACIÓ:Un incendi afecta una empresa d'elaboració d'oli d'oliva a Ginestar. El foc crema torba i afecta una xemeneia de refrigeració. Els Bombers de la Generalitat han treballat aquest dijous al matí en l'incendi d'una fàbrica d'elaboració d'oli d'oliva a Ginestar (Ribera d'Ebre). L'avís de foc s'ha rebut a les 10.37 hores en una empresa situada al carrer de Reus d'aquest municipi i fins al lloc s'hi han desplaçat sis dotacions. En el moment en què s'ha produït l'incendi hi havia tres treballadors a la companyia però cap d'ells ha resultat ferit. Les flames han cremat torba- un material orgànic de rebuig- i han afectat la xemeneia de refrigeració de la nau industrial. Els Bombers han donat el foc per extingit cap a dos quarts d'una, després de comprovar amb una càmera tèrmica que no quedava cap punt calent. (En aquesta actualització s'ha afegit que l'incendi ja s'ha donat per extingit)
|
Societat
|
Successos
|
El telèfon d'emergències 112 va superar les 21.200 trucades de les Terres de l'Ebre aquest 2016. Més d'una tercera part de les comunicacions tenien com a objectiu demanar assistència sanitària i una quarta part per motius de seguretat. El telèfon d'emergències 112 de Catalunya (CAT112) va rebre durant el passat 2016 un total de 21.242 trucades procedents de les Terres de l'Ebre, un 7,3% més que les registrades el passat (2015). De la xifra total, 7.516 trucades –és a dir, un 35,4%- tenien com a objectiu demanar assistència sanitària –una petició que l'any anterior va suposar 6.659 trucades-. Els motius de seguretat van suposar aquest 2016 un total de 5.383 trucades, un 25,3%, respecte les 5.243 de 2015. Per darrere, el trànsit, amb 4.619 trucades –un 21,7%- i els incendis, amb 1.335 trucades, un 6,3%, que també han crescut respecte l'any anterior. Per comarques, la meitat de les trucades van tenir com a origen la comarca del Baix Ebre, amb 10.610 avisos. La Terra Alta, amb 867 trucades en total, va ser la que menys en va registrar.
|
Societat
|
Successos
|
SATSE reclama als ajuntaments que contractin personal per cuidar els fills dels sanitaris. El sindicat assegura que la por per la pandèmia fa que persones que havien acceptat la feina s'acabin tirant enrere. El sindicat d'infermeria SATSE reclama als ajuntaments que posin en marxa borses de treball per contractar persones que cuidin els fills de les infermeres i dels altres professionals sanitaris. El sindicat ha constatat les dificultats que s'estan trobant les infermeres a l'hora de contractar els serveis d'una persona perquè s'encarregui de la cura dels fills quan han d'anar a treballar. La por per la pandèmia de coronavirus fa que moltes persones que es mostren interessades i que fins i tot accepten la feina s'acabin tirant enrere quan saben que són famílies de professionals sanitaris, assegura el sindicat, que qualifica la situació de "lamentable realitat". SATSE recorda que, en l'actual crisi sanitària per la pandèmia de covid-19, les infermeres i infermers han de treballar tots els dies i fins i tot de vegades doblen torns per poder atendre les persones afectades per la malaltia, així com la resta de pacients. Per això el sindicat demana que les administracions públiques creïn borses de treball per contractar persones que cuidin els fills dels sanitaris. Segons la proposta de l'organització sindical, el consistori és qui hauria de contractar el personal i facilitar el servei als sanitaris del municipi que hi estiguessin interessats, tenint en compte l'activitat extraordinària que estan fent aquests dies davant de la covid-19. "Les infermeres i infermers, igual que tots els professionals sanitaris, estan fent tot el possible per combatre l'actual pandèmia i fins i tot estan posant en risc la salut i seguretat. El mínim que han de fer les diferents administracions públiques és donar-los totes les alternatives existents per poder conciliar de la millor manera possible la vida laboral i personal", demanen des de SATSE.
|
Societat
|
Salut
|
L'aposta per les formacions locals centren l'edició d'enguany del festival Anòlia d'Igualada. El certamen se celebrarà del 13 al 18 de juliol i les entrades són gratuïtes. L'Anòlia d'Igualada arriba amb un format diferent marcat per les restriccions de la crisi sanitària i enguany l'Ajuntament d'Igualada ha volgut apostar per les formacions locals. La xaranga Ho Peta Street Band Fusió obrirà el festival el dia 13 de juliol. L'endemà, el grup 'Xillona', format per vuit joves de la ciutat i els voltants oferiran un repertori variat i festiu amb versions de tots els estils. B-Back, un grup de versions de Queen i Michael Jackson, la jove cantautora Marina Ferixas, el grup Inc i la cantant de flamenc Queralt Lahoz completaran el cartell. Els concerts d'aquest any es concentraran al pati del Museu de la Pell i les entrades, que seran gratuïtes, es podran obtenir al web tiquetsigualada.cat a partir del 9 de juliol. Amb motiu de la covid-19, també és previst un control de temperatura i gel hidroalcohòlic a l'entrar. Caldrà que el públic porti mascareta i l'aforament estarà limitat a 350 persones, que hauran de seure en cadires separades per un metre i mig de distància. Les entrades seran nominals i només es podran obtenir en línia. Les localitats portaran imprès el nom de la persona que les ha reservat i es podrà obtenir un màxim de quatre entrades per operació.
|
Cultura
|
Música
|
Els sector dedicat a la ciberseguretat factura 807 milions d'euros. El 95% de les 352 empreses identificades a Catalunya en el sector de sistemes de protecció digital són pimes. Catalunya compta amb 352 empreses dedicades a la ciberseguretat que ocupen directament a gairebé a 6.000 treballadors amb una facturació global de 807 milions d'euros en xifres del 2016, últimes dades conegudes, segons les principals conclusions de l'estudi 'Ciberseguretat. Informe Tecnològic' elaborat per Acció. En l'estudi s'indica que el 95% d'aquestes 352 empreses són pimes, que el 41% factura més d'un milió d'euros i que el 35% d'elles comercialitza els seus productes o serveis fora de l'estat espanyol. Un altre fet que l'estudi destaca és que el 62% de les empreses dedicades a dissenyar sistemes de protecció digital tenen més de deu anys d'antiguitat, tot i tractar-se d'una activitat relativament recent en el teixit empresarial. En l'informe es preveu que aquests anys pròxims aquest sector català creixi notablement i més si es té en compte que el mercat global d'aquesta activitat l'any 2004 estava valorat en 3.500 milions de dòlars (uns 3.020 milions d'euros) i per aquest any 2018 es preveu que aquesta valoració s'enfili fins als 93.000 milions de dòlars (uns 80.235 milions d'euros), amb taxes de creixement mensuals sostinguts entre 12% i el 15% anual. El 40% dels ciberatacs que reben les empreses provoquen la interrupció de les operacions i la facturació, un 39% suposen una pèrdua de la informació confidencial i el 32% rep impactes negatius sobre la qualitat dels seus productes o serveis. Els ciberatacs provoquen aturades de l'activitat de les empreses afectades d'una mitjana de 17 hores anuals. Els principals sectors empresarials que són més susceptibles de ser atacats per aquests ciberatacs són en primer lloc les empreses dedicades a serveis financers i assegurances, el sector de la salut i l'educació, les companyies industrials i les administracions públiques i governs, entre d'altres.
|
Economia
|
Empresa
|
Jané proposa un "pla de xoc" per resoldre els problemes que acumula el barri de Font de la Pólvora de Girona. El conseller d'Interior afirma que la solució no és reforçar la presència policial en moments puntuals i que cal aconseguir un canvi "estructural". El conseller d'Interior, Jordi Jané, proposa elaborar un "pla de xoc" per resoldre els problemes que acumula el barri de Font de la Pólvora de Girona. Es tracta d'un barri del sector est de la ciutat on s'hi han detectat problemàtiques relacionades amb l'ocupació de pisos, connexions fraudulentes a subministraments, tràfic de droga a petita escala o actituds incíviques. Jané s'ha reunit aquest dijous amb l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i han abordat la situació. "S'ha de fer el pla de xoc per donar al barri una situació de millora global, estructural", ha afirmat Jané que sosté que la solució no és reforçar la presència policial de forma "puntual". El conseller advoca per traçar estratègies globals que aconsegueixin "canviar la forma com es viu" al barri.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El CTESC recomana dotar de recursos la Inspecció de Treball i Seguretat Social per fer front als falsos autònoms. Chakir el Homrani reivindica la inspecció laboral com una "manera de defensar el teixit cooperatiu". El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha recomanat aquest dijous dotar de recursos "humans i materials" la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) per tal de "vetllar pel compliment de la normativa". En la presentació de l'informe 'El treball autònom de caràcter col·lectiu', l'organisme ha criticat l'ús de la figura de la cooperativa "per evitar l'aplicació de determinada normativa o bé per aprofitar-se del seu règim jurídic". El conseller de Treball, Afers Socials, Treball i Famílies, Chakir El Homrani, ha reivindicat el paper de la Inspecció de Treball per fer front a l'economia submergida i als falsos autònoms i ha defensat la seva tasca com "una manera de defensar el teixit cooperatiu". Segons ha recordat el conseller, la Inspecció de Treball va fer aflorar 13.000 llocs de treball de l'economia submergida i treballadors autònoms falsos durant els tres primers trimestres de 2019. Durant aquest període, 7.289 empleats del sector carni han passat de cotitzar en el règim d'autònoms a la Seguretat Social. Per la seva banda, el CTESC ha apel·lat directament a l'Administració com a garant del compliment dels requisits de les cooperatives en el moment de la inscripció en el Registre de Cooperatives. Així mateix, ha valorat la necessitat "d'una acurada tasca de detecció prèvia" i d'anàlisis dels sectors que es poden veure afectats per "pràctiques fraudulentes". En aquest sentit, ha considerat "essencial" la transferència de la informació i les dades actualitzades derivades de l'actuació de les institucions a altres àmbits de l'Administració i els agents econòmics. En matèria fiscal, el CTESC ha afirmat que "l'obsolescència" de la llei fiscal aprovada el 1990 "impedeix el desenvolupament efectiu" de les noves formes cooperatives. Per tant, ha recomanat una "revisió urgent" de la legislació apel·lant a la "inseguretat jurídica greu" de la situació actual. Així mateix, ha recomanat "homogeneïtzar" el tractament fiscal dels autònoms persones físiques i dels autònoms col·lectius. Segons destaca l'organisme, un àmbit on es constaten les diferències és en la dificultat dels autònoms persones físiques de deduir-se les despeses de manutenció i desplaçaments. El CTESC també s'ha referit al desenvolupament de l'economia de plataforma com a resultat dels canvis tecnològics i l'ha destacada com una de les "potencialitats" en l'àmbit de les cooperatives. "No podem permetre que el fet de ser nou et permeti no complir una normativa, perquè aleshores perdem el valor bàsic del contracte social del treball", ha alertat el conseller. A Catalunya hi ha 550.000 autònoms. El 58,7% dels afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms desenvolupen la seva activitat de manera individual mentre que el 41,3% restant són bàsicament autònoms col·lectius. L'informe, presentat pel membre de CTESC Xavier Pié i Dols, inclou un total de 22 recomanacions, consensuades pels agents socials que participen en l'organisme, amb l'objectiu de potenciar el treball autònom col·lectiu i eliminar-ne els riscos. L'esdeveniment ha comptat també amb la presència del president del CTESC, Lluís Franco, que ha estat l'encarregat de fer-ne la cloenda.
|
Economia
|
Treball
|
Més de 300 estudiants gironins es concentren davant la comissaria de la policia espanyola en favor del referèndum. La protesta, que ha durat una mitja hora, s'emmarca dins la jornada de vaga convocada per aquest dijous. Més de 300 estudiants de secundària i universitaris s'han concentrat aquest dijous davant la comissaria de la policia espanyola de Girona en defensa del referèndum del proper diumenge. Durant la protesta, que ha durat una mitja hora, els joves han cridat consignes en contra de l'actitud de l'Estat i la fiscalia. Una vintena d'agents dels Mossos d'Esquadra han vigilat els estudiants i la protesta s'ha dissolt sense que es registressin incidents. Els joves han cridat proclames contra els cossos de seguretat de l'Estat com "fora les forces d'ocupació", i d'altres en favor del referèndum com "votarem" o "és una urna, no mossega". També han escridassat diversos agents de la policia espanyola quan s'acostaven a les finestres per veure el què passava. Un cop acabada la protesta al carrer de Sant Pau on es troba la comissaria, els estudiants s'han dirigit a altres punts de la ciutat per seguir amb la jornada de vaga convocada aquest dijous.
|
Societat
|
Successos
|
Edicions 62 reedita 'El dia que va morir Marilyn' de Terenci Moix amb pròleg de Sebastià Portell. labutxaca recupera 'Tots els contes' en un volum i 'El sexe dels àngels', que va ser Premi Ramon Llull 1992. 15 anys de la mort de Terenci Moix, Edicions 62 publica una nova edició d'una novel·la que ha esdevingut emblemàtica de l'escriptor: 'El dia que va morir Marilyn' amb pròleg del dramaturg Sebastià Portell. L'obra va ser publicada l'any 1969 i va rebre el Premi Crítica Serra d’Or. Amb motiu de l'aniversari, labutxaca recupera dues de les obres més representatives de l’autor amb "la voluntat d'apropar l'escriptor al públic actual". Per una banda publica en un sol volum 'Tots els contes' que Moix va escriure al llarg de la seva prolífica carrera literària i, per altra, 'El sexe dels àngels', que va ser Premi Ramon Llull 1992. Publicada el 1969, 'El dia que va morir Marilyn' narra la vida barcelonina de dos nois que el 1962 tenien 20 anys i, com en un retaule, hi van passant els seus records d'infantesa i adolescència –el cinema, els tebeos, l'educació religiosa– enfrontats als records dels seus pares sobre la Barcelona dels anys 30 i la Guerra Civil. Per altra banda, labutxaca publica en un sol volum 'Tots els contes' que Terenci Moix va escriure al llarg de la seva prolífica carrera literària. El llibre aplega els tres volums de contes que va publicar: 'La torre dels vicis capitals', 'Assassinar amb l'amor' i 'La caiguda de l'imperi sodomita'. També publica 'El sexe dels àngels', que va provocar una enorme polèmica per culpa de la crítica àcida que fa del panorama cultural català. En aquesta història, la Barcelona sacsejada per les commocions dels anys setanta acull la irrupció d'un personatge emblemàtic: el jove escriptor Lleonard Pler, que deixa al seu pas molts misteris insondables. L'autor fa una dissecció del món cultural català amb una audàcia sense precedents.
|
Cultura
|
Lletres
|
Albiol, sobre Torra: "Si cada cop que surt és per fer el ridícul potser que es quedi tancat al despatx". El líder del PPC demana al president de la Generalitat que no posi en evidència tots els catalans. El president del PPC, Xavier García Albiol, ha considerat que el president de la Generalitat, Quim Torra, s'hauria de quedar tancat al seu despatx si cada vegada que surt fa el "número" i el "ridícul". D'aquesta manera, en roda de premsa des del faristol del Parlament, Albiol s'ha referit al fet que Torra hagi abandonat un acte Washington en considerar "insultant" el discurs de l'ambaixador espanyol als Estats Units. Albiol ha demanat a Torra que no posi en evidència tots els catalans per una qüestió de "dignitat" dels catalans i que resti callat. "Quan la gent no et pren seriosament el millor és ser prudent i estar callat", ha afegit.
|
Política
|
Partits
|
Borràs aposta pel 'no' i descarta una abstenció a Sánchez perquè "no es donen les circumstàncies". La portaveu de JxCat al Congrés argumenta que ni tan sols hi ha diàleg amb el PSOE sobre com encarar la legislatura. La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha descartat aquest dimecres una abstenció a la investidura de Pedro Sánchez de la setmana que ve en la línia del que ha expressat el president de la Generalitat, Quim Torra, en una carta oberta publicada a 'La Vanguardia'. "En aquests moments no es donen les circumstàncies per poder donar un vot positiu a Sánchez ni tan sols abstenir-nos. Ni tan sols ens seiem a una taula per establir com ens plantegem la investidura. És molt difícil donar el nostre vot", ha defensat en una entrevista a 'Los Desayunos de TVE'. Borràs ha lamentat que la voluntat de Sánchez de dialogar sigui "és retòric que real" i ha avisat que si es tornen a repetir eleccions espanyoles serà responsabilitat seva. Borràs ha defensat que JxCat vol oferir un sí al diàleg, a la política i a trobar solucions polítiques i ha assenyalat que és el PSOE qui no vol dialogar. "Qui no vol seure a parlar és qui rebutja el sí a la política", ha afegit. La portaveu de JxCat al Congrés ha volgut diferenciar el pacte entre la seva formació i el PSC a la Diputació de Barcelona de la situació de governabilitat d'Espanya que, segons ha dit, és "radicalment diferent". En aquest context, ha argumentat que els pactes municipals tenen una pròpia lògica".
|
Política
|
Partits
|
Rusó Sala, sobre el nou disc: "Hi ha una part íntima i una reflexió sobre la creativitat en un món ple de contradiccions". La cantautora empordanesa presentarà en directe 'Desirem' al Barnasants el 22 de març. La cantautora empordanesa Rusó Sala ha publicat el seu quart disc 'Desirem' i el presentarà oficialment en un concert al festival Barnasants el 22 de març. "Estic molt contenta, aquest any m'han donat el Luz de Gas", diu. Després d'una dècada dedicada a la música, Sala ha "parit" aquest nou disc, que ha estat gestant durant pràcticament dos anys, on plasma una part "personal" dels moments que ha anat vivint "a nivell íntim" però on també fa una reflexió sobre la creativitat "en un món ple de contradiccions". "HI ha moltes metàfores, molta emoció, molta càrrega, molta passió i moltes ganes d'emocionar", assegura. Finançat en part a través de la plataforma Verkami, el nou disc s'ha fet a tres mans amb els músics Aleix Tobias i Miriam Encinas, que hi han posat "l'expertesa" en la percussió i les melodies. Empordanesa de naixement (Roses, 1982), Rusó Sala celebra els seus deu anys de carrera musical amb la sortida del seu quart disc, 'Desirem'. Un nom que, com ella mateixa explica, s'inspira en un dels textos del 'Llibre d'Amic e Amat' de Ramon Llull. "Quan vaig començar a treballar les cançons d'estil àrab andalusí, trobava que faltava algun element més d'aquí i vaig pensar que Llull era una figura molt potent que va intentar barrejar les tradicions que hi havia en el temps que li va tocar viure", explica la cantautora. L'experiment, tal i com ella el qualifica, ha donat un resultat "molt curiós". Des de cançons de collita pròpia a textos musicats com 'Il·luminà amor', una adaptació d’una melodia àrab andalusí argelina, o 'Desirà l’amic', composada per ella mateixa i font d'inspiració del títol del disc. Però al disc també hi ha altres peces com la cançó sefardita 'Morenika' i una més desconeguda 'Na Maria', on el canadenc Seán Dagher posa música a un text amorós de la trobairitz Bieris de Roman dedicat a una altra dona. Reinvidicació i territori També hi ha cançons reivindicatives com 'Fruits verds', on parla del flux d'immigrants al Mediterrani, i d'altres més "locals" com 'La dona del Montgrí'. "La tradició sempre ha vist aquesta figura com un bisbe i jo sempre l'he vist com una dona embarassada i parlo d'això: una dona que farta del que li està passant, s'alça i balla ", detalla. "És com una metàfora de la destrucció-construcció", afegeix. Sala assegura que el disc té una part "molt personal" del que ha anat vivint en els darrers anys però també una "reflexió sobre la creativitat i com es possible fer-ho en un món ple de contradiccions". "Tot molt metafòric", insisteix. Presentació al Barnasants El disc, que s'ha finançat en part través de la plataforma Verkami, està a la venda des de divendres però es presentarà oficialment el 22 de març en un concert al Barnasants. Sala fa anys que participa en aquest festival de cantautors. "Ja som com una família i, poc a poc, et vas guanyant el teu lloc. Aquest any estic molt contenta perquè m'han donat el Luz de Gas', explica. Sobre el procés de la creació d'aquest nou disc, la cantautora diu que s'ha fet de manera diferent a l'anterior (Fil de Coure, 2015). Aleshores es va enregistrar en directe i el d'ara s'ha gravat per separat, amb una cura "més detallada de cada instrument". De fet, el disc s'ha fet a trio amb Aleix Tobias (percussió) i Miriam Encinas (dilruba, viola, flautes i percussió). "És un mètode que no havia utilitzat mai i que es fa servir més en bandes de rock. Crec que s'ha perdut l'essència del directe però s'ha guanyat en un so molt més contundent", assegura. La cantautora assegura que durant aquests deu anys de trajectòria no ha canviat la seva manera de crear música. "Les ganes d'expressar i d'emocionar-te a tu mateixa són les mateixes", assegura. Però admet que ha estat una dècada "d'aprenentatge" on les influències que marquen la seva música han anat evolucionant. "He passat de la influència més anglosaxona a enfocar-me més aquí i al so de casa", diu. La il·lusió, però, es manté intacta. "M'agraden totes les parts del procés", assegura. "De de l'instant inicial fins que escoltes el que has creat. És com la peça que falta", remarca. Sobre el futur, diu que de moment necessita "agafar aire" i "respirar" però que vol continuar en "la mateixa línia". "Seguir nodrint-me com a persona i com a cantant, això és el que busco", insisteix. Deu anys de carrera i quatre discs A banda de 'Fil de Coure' i 'Desirem', Sala té publicats dos discs més: 'Ciutat Imaginària' (2009) i 'Mar Endins' (2013). Durant la seva trajectòria, ha rebut el reconeixement en diversos certàmens nacionals com el del Concurs d'Horta-Guinardó 2010, el Certamen de la cançó de Salitja 2010) i internacionals com el Premi Pino Piras 2013 i Premi Andrea Parodi 2013. A part de la seva carrera com a cantautora, també col·labora amb altres artistes com Rosa Zaragoza, Clara Peya, Bente Kahan, Giulia Valle o Tànit Navarro. A més, forma part de l'orquestra de percussió ibèrica Coetus, on canta des del 2017.
|
Cultura
|
Música
|
El PPC preveu anunciar demà que portarà la delegació dels vots de Comín i Puigdemont al TC. El subgrup que lidera Albiol denunciarà així la "violació" dels drets dels parlamentaris després que la Mesa validi el permís per als diputats d'ERC i JxCat. El subgrup parlamentari del PPC preveu anunciar aquest dijous que portarà la delegació dels vots dels diputats Toni Comín (ERC) i Carles Puigdemont (JxCat) al Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha anunciat el president del PPC, Xavier García Albiol, en un contacte amb la premsa des dels passadissos del Parlament, tot i que ahir fonts del mateix partit apuntaven que no utilitzarien aquesta via. El subgrup dels populars denunciarà la "violació" dels drets dels diputats després que la Mesa hagi validat aquest matí la delegació de vot per a Comín -a Brussel·les-, en no admetre les reconsideracions de Cs, PSC-Units i el propi PPC. Puigdemont -a Berlín- també manté la llum verda per a la seva delegació. La formació d'Albiol acudirà al TC per separat de Cs, que aquest matí també ha anunciat que presentaria un recurs d'empara per a Comín i Puigdemont. De fet, els dos diputats independentistes ja han efectuat la delegació de vot durant el ple d'avui, via la portaveu de JxCat, Elsa Artadi (per Puigdemont), i el portaveu republicà, Sergi Sabrià (per Comín). El conseller de Salut destituït ha exercit per primera vegada el vot delegat en aquesta legislatura, durant la votació del decret llei sobre la recuperació d'una part de la paga extraordinària del 2012 per part del personal del sector públic de la Generalitat. Comín va demanar delegar el vot aquest dilluns, i la Mesa ho ha acceptat avui mateix, abans de l'inici del ple. El president espanyol, Mariano Rajoy, va dir aquest dimarts que estudiarien accions legals, però fonts de la Moncloa van puntualitzar que ho deixaven en mans del PPC al Parlament. D'aquesta manera, la delegació del vot de Comín no quedaria suspesa automàticament. La votació de Comín és necessària perquè, en una eventual investidura, el candidat de JxCat tingui prou vots en segona votació, per majoria simple, sense necessitar els quatre suports de la CUP-CC.
|
Política
|
Parlament
|
Adif i Renfe denunciaran davant la fiscalia els fets succeïts a les infraestructures ferroviàries durant la vaga del 8-N. Presentaran vídeos i imatges per identificar els causants de les accions que, en total, van afectar a més de 10.000 viatgers dels serveis d'alta velocitat i 150.000 de rodalies. Adif i Renfe han anunciat aquest dissabte que, durant els propers dies, presentaran denúncies davant la fiscalia pels fets succeïts a les estacions i a les infraestructures ferroviàries durant la vaga general del passat 8-N a diferents punts del país. En un comunicat, les dues empreses públiques han assegurat que preveuen reclamar pels danys associats als fets, i han afegit que presentaran proves documentals com gravacions i imatges per tal d'identificar els presumptes responsables d'aquestes accions. Adif i Renfe recorden que les mobilitzacions van provocar "greus" perjudicis als viatgers i al trànsit de trens. En total, com a conseqüència de les mobilitzacions, es van veure afectats més de 10.000 viatgers dels serveis d'alta velocitat i 150.000 a Rodalies, als quals les companyies preveuen indemnitzar. Al servei d'alta velocitat, els principals perjudicis es van derivar de la suspensió del trànsit de trens entre les estacions de Camp de Tarragona i Figueres-Vilafant per l'ocupació de les vies a les estacions de Barcelona-Sants, durant més de quatre hores, i Girona, on la invasió es va allargar més de dotze hores. Pel que fa a la xarxa d'ample convencional, l'ocupació de les vies d'alta velocitat a l'estació de Barcelona-Sants també va obligar a restringir per seguretat la circulació per la via 8, fet que va afectar als trens de les línies R1, R3 i R4 del servei de rodalies de Barcelona en sentit sud. També a la xarxa d'ample convencional de Catalunya, durant la jornada es van registrar altres perjudicis als usuaris a causa dels retards derivats de la presències de manifestants a les vies, i situacions "de greu risc" per a la circulació de trens per la col·locació d'obstacles per part dels manifestants que, segons les empreses públiques, haurien pogut produir incidents "d'imprevisibles conseqüències per la integritat dels viatgers". En concret, aquests episodis es van registrar a les estacions de Montcada-Bifurcació, Sant Vicenç de Castellet. Montcada i Reixac, Mataró, Blanes, Reus, Ulldecona, Tarragona, Borgonyà i Flaçà, entre d'altres punts. En total i com a conseqüència d'aquestes mobilitzacions, es van veure afectats més de 10.000 viatgers dels serveis d'alta velocitat i 150.000 de Rodalies, als quals les companyies preveuen indemnitzar. En aquest sentit, Adif i Renfe demanen disculpes per les molèsties produïdes als viatgers "que han de tenir garantit el seu dret a la mobilitat" i adverteixen dels riscos a la seguretat que poden provocar els actes vandàlics sobre les infraestructures ferroviàries.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:La diversificació sectorial i la millora de les comunicacions amb Barcelona, principals reptes econòmics del Garraf. La comarca presenta el Quadern Blanc de l’Economia amb el compromís de passar de la “rivalitat” entre municipis a una “actitud col·laborativa”. Deixar de dependre “excessivament” del turisme i els serveis, i millorar les comunicacions amb la ciutat de Barcelona són els principals reptes que ha d’afrontar l’economia del Garraf a curt termini, segons es desprèn del Quadern Blanc que l’Agència de Desenvolupament Econòmic comarcal ha presentat aquest dilluns. El document, elaborat a partir de les aportacions de nombrosos agents empresarials, educatius, socials, sindicals i polítics al 1r Simposi Garraf, també insta els municipis a aparcar la “rivalitat” per adoptar una “actitud col•laborativa”. El conseller delegat de l’Agència NODE Garraf, Isidre Also, ha admès que els reptes “són antics i poden semblar rancis” però ha destacat el “compromís” de tots els agents per desencallar la situació econòmica de la comarca. El Quadern Blanc de l’Economia del Garraf conclou que la comarca té un posicionament “positiu” en aspectes com la mà d’obra qualificada i la recuperació d’empreses després de la crisi, però adverteix que no s’està beneficiant de la re industrialització que sí que es constata al conjunt de Catalunya. En aquest sentit, senyala que l’economia comarcal està “excessivament” recolzada en els serveis, el turisme i la construcció, “en detriment de la indústria i altres sectors productius”. “Hem de buscar activitats que donin corda a l’economia local”, ha apuntat en declaracions a la premsa el conseller delegat de l’Agència NODE Garraf, Isidre Also, apel•lant a la necessitat de fomentar la creació d’empreses industrials i de la logística a petita escala. Per a Also, una major diversificació de l’economia comarcal “pot fer que el Garraf deixi de ser la ventafocs pel que fa a la taxa d’atur –és la quarta comarca per la cua- per equiparar-se a l’Alt Penedès, que està per sota la mitjana catalana”. Al mateix temps, el Quadern adverteix que el Garraf no treu suficient profit de la proximitat que té amb la ciutat de Barcelona, i assenyala “l’escàs desenvolupament dels serveis de transport” com a causa principal. Sobre aquesta qüestió, el document recorda que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va intervenir al 1r Simposi Garraf augurant que la implementació de la vinyeta a les autopistes millorarà la relació amb la capital catalana. El Quadern, però, reclama una solució prèvia mentre no arriba aquest nou sistema de peatges. Respecte la relació amb Barcelona, Isidre Also ha destacat la redacció del nou Pla Territorial Parcial del Penedès com una ocasió per afrontar aquest “repte”. “Estar tant a prop de la metròpoli fa que no puguem quedar-nos hivernant perquè, si no, quedarem engolits”, ha advertit, instant les administracions i responsables empresarials a “ser proactius” per reivindicar una millora de les connexions en la planificació urbanística que prepara la Generalitat. El conseller delegat de NODE Garraf ha reconegut que les principals conclusions recollides al Quadern Blanc “giren entorn debats que poden semblar rancis perquè, per molt que els hem mastegat, encara no han reeixit”. Amb tot, ha assegurat que aquesta vegada hi ha un “canvi de context”, degut al reconeixement del Penedès com a territori singular per part de la Generalitat. Per a Also, això pot comportar un “risc” pel Garraf “en pèrdua d’identitat”, i ha destacat que el Quadern recull el compromís de tots els agents comarcals per resoldre els “problemes” de proximitat per després poder contribuir al conjunt de la vegueria. En aquest sentit, Isidre Also ha posat com a exemple el recent Pacte per l’Ocupació que es va presentar a finals de juliol, mentre la presidenta de NODE Garraf, Rosa Huguet, ha afegit que “està molt avançada” la creació d’un Pacte per a la Formació, amb el qual es preveu incrementar l’oferta de Formació Professional al conjunt de la comarca. Huguet també ha destacat la voluntat de celebrar un 2n Simposi Garraf a finals del 2019 amb la Cultura i el Patrimoni com a eixos principals.
|
Economia
|
Empresa
|
El MNAC i FICOMIC celebren el 40è aniversari de la revista 'El Víbora' amb una exposició. 'El Víbora. Comix contracultural' presenta prop de 100 portades, 38 obres originals, fotografies i documentació. El MNAC i FICOMIC han organitzat l'exposició 'El Víbora. Comix contracultural', un homenatge a la desapareguda revista, que "va ser un testimoni dels inicis de la democràcia i de l’eclosió del moviment underground". La mostra inclou prop de 100 portades, 38 obres originals, fotografies i documentació complementària, i celebra els 40 anys de l'aparició del primer número de la revista, l’any 1979. L'exposició es podrà visitar des d'aquest dijous fins el 29 de setembre a la Sala d'exposicions Temporals 2 del MNAC i està comissariada per Antoni Guiral amb la col·laboració d'Àlex Mitrani, conservador del MNAC. Com han destacat els organitzadors, la revista 'El Víbora' (1979-2004) va "encarnar a la perfecció el sincretisme cultural que es va viure a Barcelona durant els inicis de la democràcia" i "les seves pàgines van acollir una gran part dels autors que havien iniciat la cultura underground als anys setanta, un fenomen cultural i artístic especialment vinculat a la ciutat". 'El Víbora. Comix contracultural' permet descobrir el treballs d'autors com ara, entre molts d’altres, Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Laura Pérez Vernetti, Mariscal, Gallardo, Pons, Martí, Carratalá, Montesol, Ceseepe, Max, Calonge, Jaime Martín i Pamies. A través de revistes, documents, dibuixos originals de còmics i d’altres obres, l’exposició introdueix el còmic underground en el context internacional i barceloní, en el qual va néixer la revista. S'exposen prop de 100 de les seves portades impreses, unes 30 publicacions i 38 obres originals, com ara els dibuixos de Max i Isa Feu per a l’històric número especial sobre el cop d’Estat de 1981 o l’original de Nazario per a la coberta del número 1 de la revista. La mostra s'inscriu en la estratègia del MNAC que ja fa anys treballa per incorporar el còmic a les col·leccions i fer visibles les relacions que es poden establir entre totes les arts.
|
Cultura
|
Arts
|
La Mesa demana un informe jurídic per determinar si les lleis de la 'desconnexió' es tramiten en ponència conjunta. Tots els grups, excepte JxSí i la CUP, s'oposen a les ponències conjuntes perquè els faria "corresponsables" d'unes lleis que no comparteixen. La Mesa del Parlament ha sol·licitat aquest dimarts un informe als serveis jurídics de la cambra perquè es pronunciïn sobre la creació de tres ponències conjuntes per a redactar les anomenades lleis de la 'desconnexió' (seguretat social, hisenda catalana i transitorietat jurídica). Els grups, a excepció de Junts pel Sí i la CUP, s'oposen a la tramitació d'aquestes lleis a través de ponències conjuntes perquè consideren que els faria "coautors" d'uns textos que no comparteixen. Així, han reptat les forces independentistes a presentar-ho a través de projectes de llei del Govern o de proposicions de llei per part dels grups. L'oposició també entén que la creació d'aquestes ponències conjuntes suposa desplegar la resolució rupturista del 9-N, suspesa pel Tribunal Constitucional. Per la seva part, JxSí i la CUP defensen el format perquè fomenta el debat polític.
|
Política
|
Parlament
|
La facturació per vendes online de Mango creix un 50% durant el confinament. L'empresa suma prop de 900.000 nous clients digitals en un segment que l'any passat va suposar el 24% de la facturació. El confinament ha disparat les vendes online de Mango, que entre el 15 de març i l'1 de juny ha facturat un 50% més que en el mateix període de l'any passat. Així, l'empresa de moda ha sumat prop de 900.000 nous clients digitals durant les restriccions imposades per la pandèmia de coronavirus, arribant gairebé als sis milions de clients actius en les seves plataformes de comerç electrònic. La tendència implica que Mango superarà d'escreix la previsió de creixement del canal online per aquest any, que era d'un 20%. L'any passat, les vendes per Internet van suposar un 24% de la facturació total de Mango amb 564 miions d'euros, i ja van créixer un 26,7%. El CEO de Mango, Toni Ruiz, ha destacat que el canal online "està creixent per sobre de l'objectiu inicial del 20%" i que això suposa "una dada excel·lent". "El confinament per la crisi sanitària de la covid-19 ha intensificat el procés de digitialització del sector. El fet d'haver començat el nostre e-commerce ara fa 20 anys ens ha permès afrontar aquesta situació excepcional amb plenes garanties i capacitats per atendre el creixement del comerç online", ha afegit Ruiz.
|
Economia
|
Comerç
|
Delimitat un entorn de protecció al voltant del castell d’Oix, a la Garrotxa. L’objectiu és garantir la pervivència dels seus valors, culturals, paisatgístics i ambientals. El Govern ha establert un entorn de protecció del castell d’Oix, a Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, que ja havia estat declarat bé cultural d’interès nacional. Aquest entorn de protecció al voltant del castell d’Oix vol garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals en les millor condicions possibles. Per això, l’entorn delimitat vetlla per la correcta visualització del monument i per la integració harmònica de les possible edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Tot i així, la delimitació també manté la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris per a la correcta percepció visual del castell, que es pot admirar des de molts indrets que l’envolten. La relació que actualment té l’edifici amb el seu voltant, majoritàriament natural, fa que l’entorn de protecció abasti la zona de pastures i vegetació més propera a ella, amb la intenció de preservar l’harmonia del monument amb el paisatge.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:JxSí i CUP fixen el setembre de 2017 com a límit pel "referèndum vinculant" amb "una pregunta clara i resposta binària". Els dos grups demanen al Govern "proveir-se de les eines necessàries" per celebrar per les eleccions constituents "en els sis mesos següents al referèndum" en cas que guanyin els independentistes. JxSí i la CUP han aconseguit tancar dues propostes de resolució per al debat de política general que giren al voltant del full de ruta independentista dels propers mesos. D'una banda, els dos grups han reclamat al Govern fixar per "com a molt tard el setembre de 2017" la celebració d'un "referèndum vinculant sobre la independència" que contingui "una pregunta clara i de resposta binària". A més, JxSí i la CUP també han pactat un altre text que demana a l'executiu que "es proveeixi de les eines necessàries per garantir la convocatòria i realització de les eleccions constituents en els sis mesos següents al referèndum d’autodeterminació, en cas que l’opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots favorables", sense entrar a detallar el grau de participació exigible. En la proposta de resolució sobre el referèndum, JxSí i la CUP també es comprometen a "activar tots els dispositius legislatius necessaris" per dur a terme el referèndum i per a "donar-li al mateix temps cobertura legal". Així mateix, determinen que abans del 31 de desembre del 2016 "es constituirà una comissió de seguiment per l’impuls, control i execució del referèndum". El text també constata que "l'absència d’acord polític amb el govern de l’Estat espanyol" no és motiu per deixar de portar a terme el referèndum i les condicions que li donarien cobertura. JxSí i la CUP també volen garantir les condicions d'aquesta crida a les urnes i per això aposten per "endegar la preparació dels procediments i reglaments necessaris per fer efectiu el referèndum, obeint els principis de pluralisme, publicitat i democràcia, seguint els estàndards internacionals, amb especial èmfasi en la creació d’espais de debat i propaganda electoral que garanteixin la presència dels arguments i prioritats dels partidaris del sí i del no a la independència en igualtat de condicions". A més, volen començar instant el Govern "a convocar de forma immediata una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l’autodeterminació" per definir els detalls de la convocatòria. JxSí i la CUP també volen donar impuls a les lleis de transitorietat i el procés de desconnexió, i per això han "constatat la necessitat que el text de la ponència conjunta sobre règim jurídic hagi d’estar enllestit abans del 31 de desembre de 2016", tot afegint que hauria "de contenir com a mínim la regulació sobre la successió d’ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat existent entre la proclamació de la República catalana i l’aprovació de la Constitució, així com el reglament de l’Assemblea Constituent". Els dos grups advoquen al mateix text també per crea "una Comissió d’experts pel seguiment del procés d’autodeterminació, integrada per persones de l’àmbit internacional que hagin conegut altres processos similars i/o juristes coneixedors de la matèria". L’objectiu d’aquest organisme seria "deixar constància del respecte per les garanties democràtiques en tot el procés, incloent el referèndum, per part de les institucions catalanes i per part de l’Estat espanyol", i hauria d'estar creat abans que finalitzi 2016. L'altra proposta de resolució pactada entre JxSí i la CUP és la que parla del procés constituent, i a més de reclamar les garanties per a les eleccions constituents, reclama la creació d'un "Consell Assessor del Procés Constituent en el termini de dos mesos, format per experts de l'àmbit acadèmic, nacional i internacional, per tal d'assessorar sobre les polítiques públiques que han de permetre la realització del procés constituent liderat per la societat civil organitzada". De la mateixa manera, volen que es defineixi, amb l'ajuda d'aquest Consell Assessor, "el programa i el calendari de desplegament del procés constituent en el termini de tres mesos i a fer-lo efectiu durant el primer semestre del 2017". Al mateix text, JxSí i la CUP aposten per incorporar als pressupostos del 2017 "els recursos financers necessaris per a la realització del procés constituent, de base social, transversal, plural, democràtic i obert", i per "emparar la convocatòria i realització de les fases deliberativa i decisòria vinculant del Procés durant el primer semestre de 2017". Per últim, aposten per constituir en el termini d’un mes "una comissió de seguiment del Procés Constituent amb l’objectiu d’emparar les diferents fases del procés i vetllar per la definició i el desplegament del programa, el calendari i els pressupostos", i tots dos grups han decidit "encoratjar" els ajuntaments catalans a "impulsar els debats constituents des de l'àmbit local promovent la participació de la societat civil i facilitar els recursos i espais propis necessaris pel correcte desenvolupament del debat ciutadà".
|
Política
|
Parlament
|
Els presos i exiliats demanen una Diada "excepcional" que sigui la "millor avantsala" a la resposta a la sentència. Els dirigents fan una crida a la unitat i manifesten que ningú no serà "mai vetat". Els líders polítics empresonats per l'1-O i els exiliats han reclamat aquest diumenge que la Diada de l'Onze de Setembre sigui "excepcional" i la "millor avantsala" de la resposta a la sentència. En un article conjunt els setze dirigents polítics han apostat perquè a Barcelona es visqui una "mobilització excepcional" que sigui un "clam de persistència" i "confiança en el futur". En el document es fa una crida a la unitat de l'independentisme en considerar que plegats "respectant les diferències i els matisos" han estat capaços de "créixer" i "internacionalitzar" la causa per l'autodeterminació. Després de dir que per decidir el futur en democràcia i llibertat "ningú no hi serà mai vetat", fan una crida a tots els demòcrates del país, el conjunt de l'estat espanyol i de la comunitat internacional a unir-se en la defensa dels drets i les llibertats". Sota el títol 'Dignitat democràtica i llibertat', Dolors Bassa, Antoni Comín, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Anna Gabriel, Oriol Junqueras, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Marta Rovira, Jordi Sànchez, Meritxell Serret i Jordi Turull han publicat l'article a dos dies de la Diada. El text destaca que la societat catalana "rebutja la repressió" i que vol decidir el futur "amb llibertat". Esperen que la manifestació sigui la "millor oportunitat" per escenificar la "força" i "potencial" del moviment sobiranista. "L'única sentència justa és l'absolució de tots els encausats dels diferents tribunals i el final de tots els processos judicials i policials", reclamen. Per això, aposten per oferir al món un missatge "clar" i "inapel·lable" d'uns carrers plens de "compromís i transversalitat". Recorden que el "principal objectiu" de la "repressió" és la "divisió" i per tirar endavant apel·len a l'esperit de l'1-O de la "serenitat", "generositat", "maduresa" i "determinació". "Conjurem-nos per convertir aquest 11-S en una nova fita indiscutible de la voluntat democràtica del poble de Catalunya", remarquen. Els dirigents empresonats i els que resideixen a l'estranger afirmen que el govern espanyol en funcions liderat per Pedro Sánchez "segueix rebutjant el diàleg" i que imita l'expresident Mariano Rajoy "en la responsabilitat de rebutjar una resolució política a un problema polític". Lamenten que l'estat espanyol "ignori" la vulneració de drets fonamentals denunciada, entre d'altres, per les Nacions Unides, quan s'està a punt de "castigar penalment drets i llibertats fonamentals". "L’Onze de Setembre omplim Barcelona de dignitat democràtica i llibertat, sense cap por a seguir defensant la independència i la República Catalana com el millor projecte de present i futur, i com a millor alternativa democràtica, davant un Estat que no té cap proposta per a la ciutadania de Catalunya i que només respon amb la repressió i amb un no permanent", conclou l'article. L'article està signat a 8 de setembre de 2019 des dels centres penitenciaris de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses, Brussel·les (Bèlgica), Ginebra (Suïssa), i Saint Andrews, Escòcia (Regne Unit).
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:El Govern "legítim" lamenta el "judici polític" i "entoma" les possibles penes de presó. A través d'un comunicat, l'executiu destituït pel 155 confirma que una part dels consellers aniran a l'Audiència Nacional i uns altres es quedaran a Brussel·les. El Govern "legítim" ha lamentat aquest dimecres que s'enfronti a un "judici polític" i ha assegurat que "entoma" les possibles penes de presó "com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l'estat espanyol i com un crit a favor de la llibertat del nostre poble". En un comunicat al qual ha tingut accés l'ACN, el Govern destituït pel 155 denuncia la "desproporció" de les penes demanades pel fiscal i recorda que són equivalents a delictes com l'assassinat o el terrorisme. Tots els membres del Govern estan acusats dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. El comunicat explica que una part dels consellers aniran aquest dijous a l'Audiència Nacional a declarar com a "denúncia de la manca de garanties del sistema judicial espanyol i de la seva voluntat de perseguir idees polítiques". Mentre que un altre grup de consellers es quedarà a Brussel·les per tal de denunciar el "judici polític" davant la comunitat internacional i emplaçar Europa a afrontar una solució dialogada al conflicte. (S'ha afegit el contingut íntegre del comunicat) Al text, el Govern "legítim" de la Generalitat afirma que afronta les citacions judicials de l'Audiència Nacional en els termes que ahir va anunciar el president Puigdemont. I davant les citacions decretades per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, els membres del Govern afirmen que s'emmarquen en un sumari "sense fonament jurídic" que "només busca castigar idees". Per això afirmen: "Estem davant d'un judici polític". També subratllen la "desproporció" de les penes demanades pel fiscal, que recorden que està reprovat pel congrés espanyol, "equivalents" a delictes com l'assassinat o el terrorisme. A parer del "Govern legítim", aquesta "desproporció" demostra "que estem davant d'un judici polític efectuat al dictat del govern de l'Estat espanyol". I sobre la fórmula que els consellers cessats utilitzaran per afrontar la declaració davant l'Audiència Nacional, expliquen que uns consellers anirien a l'Audiència Nacional "com a denúncia de la manca de garanties del sistema judicial espanyol i de la seva voluntat de perseguir idees polítiques" i que un altre grup es queda a Brussel·les per "denunciar davant la comunitat internacional" el "judici polític", i per "emplaçar molt especialment a Europa" a afrontar una solució "dialogada" al conflicte. També afirmen que "en cap cas" els consellers i el president que es queden a Brusel·les preveuen "eludir" la justícia, sinó que "justament la reclamen i respondran a unes citacions, que han arribat d'un dia per l'altre, d'acord amb els mecanismes que ja estan previstos a la Unió Europea en aquestes circumstàncies". Finalment apunten que el "compromís" del govern amb la defensa dels drets i les llibertats del poble català és "total". I reblen: "Entomem les penes de presó que ens esperen com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l'Estat espanyol i com un crit a favor de la llibertat del nostre poble". Comunicat íntegre del "Govern legítim" El Govern legitim de la Generalitat de Catalunya afronta les citacions judicials de l'Audiència Nacional en els termes que ahir va anunciar el President Puigdemont. Davant les citacions decretades per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela contra el govern de la Generalitat, volem recordar: a) que aquestes citacions s'emmarquen en un sumari sense fonament jurídic que només busca castigar idees. Estem davant d'un judici polític. b) La desproporció de les penes demanades pel fiscal, reprovat pel congrés espanyol, equivalents a delictes com l'assasinat o el terrorisme, demostren que estem davant d'un judici polític efectuat al dictat del govern de l'Estat Espanyol. c) El President de la Generalitat de Catalunya ahir ja va explicar quina seria la fòrmula en la que els consellers del seu govern afrontarien aquesta declaració. --Puigdemont va explicar que uns consellers anirien a l'Audiència Nacional a declarar com a denúncia de la manca de garanties del sistema judicial espanyol i de la seva voluntat de perseguir idees polítiques. --Al mateix temps, un altre grup de consellers es quedaran a Brusel·les per tal de denunciar davant de la comunitat internacional aquest judici polític i emplaçar molt especialment, a Europa a afrontar una solució dialogada al conflicte. --En cap cas els consellers i el President que es queden a Brusel·les contemplen eludir la justícia sinó que justament la reclamen, i respondran a unes citacions, que han arribat d'un dia per l'altre, d'acord amb els mecanismes que ja estan previstos a la Unió Europea en aquestes circumstàncies. d) El compromís d'aquest govern en la defensa dels drets i les llibertats del poble català és total. Entomem les penes de presó que ens esperen com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l'Estat Espanyol i com un crit a favor de la llibertat del nostre poble.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Veïns de la Cerdanya i l'Alt Conflent tornen a reclamar millores "urgents" en la infraestructura del Tren Groc. Denuncien una "deixadesa evident" per part de l'empresa responsable, SNCF, i recorden que es tracta d'un servei públic i un atractiu turístic "imprescindible". Una cinquantena de veïns de diferents pobles de La Cerdanya i l'Alt Conflent s'han reunit en assemblea aquest dissabte a Sant Pere dels Forcats (Catalunya del Nord) per reclamar millores "urgents" en les infraestructures del Tren Groc. L'Associació d'Usuaris de la Línia del Tren Groc (ULTG) recorda que es tracta d'un servei públic "clau" i denuncien una "deixadesa evident" per part de l'empresa SNCF, responsable de la infraestructura. El portaveu d'ULTG, Jordi Bartolí, assegura que en els últims deu anys s'ha passat de vuit trens diaris d'anada i tornada a només tres. "El Tren Groc és la manera més fàcil per poder anar i tornar de Perpinyà el mateix dia, i ara és impossible", assenyala Bartolí. L'associació compta amb el suport dels alcaldes de la zona. El de Sant Pere dels Forcats, Jean Luc Moliniere, alerta que si no es millora la línia afectarà al turisme, un sector "imprescindible" en l'economia de la zona. Un tren amb aspecte antic, però amb tecnologia moderna. Això és el què reclamen els veïns i usuaris del Tren Groc, conegut com 'El Canari'. Asseguren que estan "farts" del "poc compromís" que mostra l'empresa SNCF, responsable del servei. Una situació que, segons el portaveu de l'ULTG, Jordi Bartolí, ha arribat "al límit", i per això han iniciat una sèrie d'assemblees per decidir "accions conjuntes" entre els diferents pobles pels quals passa aquest tren, que cobreix la ruta entre Vilafranca del Conflent i la Tor de Querol. Bartolí lamenta que SNCF "només inverteixi en el TAV i en trens que donin rendiment econòmic" i "s'oblidi" de donar un servei públic. "És lamentable, l'empresa no compleix, tot i que l'administració sí que ha pres un compromís", assenyala. A més, els veïns alerten d'un "deteriorament de la infraestructura alarmant". "Els cables elèctrics són de baixa intensitat i fallen constantment, els vagons són vells, i cal renovar les vies", comenta l'Andreu Valent, usuari del tren. Valent recorda que el Tren Groc és l'única alternativa que tenen els veïns per anar a Perpinyà o d'altres ciutats grans, a banda de la carretera. En aquest sentit, l'usuari recorda que en aquesta zona de la Catalunya del Nord hi neva sovint, i es tallen els accessos. "Sense Tren Groc, quedem aïllats", comenta. A més, la freqüència també ha disminuït en els últims deu anys. De la vintena de trens que connectaven fa una dècada els pobles de la Cerdanya i Alt Conflent s'ha passat a només sis, tres d'anada i tres de tornada. "D'aquesta manera és impossible anar el mateix dia a Perpinyà i tornar", comenta Bartolí. La presidenta de l'ULTG, Monique Guerrero, explica que han reclamat moltes vegades una millora del servei, però l'empresa "ignora sistemàticament" les seves queixes. "Han anat reduint el nombre de trens a la mateixa velocitat que incrementaven els TAV", ironitza. Clau pel turisme Un aspecte que han destacat els veïns és la importància que el 'Canari' té en l'economia local. I és que el ferrocarril és un "valor turístic de primer ordre". De fet, la ruta que ressegueix el tren permet creuar pobles i aturar-se, per seguir al cap d'una estona. "Aquest tren va molt lligat a l'increment del turisme que hem tingut els últims anys", explica un comerciant de Sant Pere dels Forcats. En aquest sentit, l'alcalde del poble, Jean Luc Molinere, creu que en cas que se suprimeixi el tren, provocarà "la desaparició dels pobles". "Tot va lligat al ferrocarril, la feina, la casa, el turisme i la identitat cultural dels ciutadans", ressalta. Andreu Valent, que viu a la Tor de Querol, diu que molta gent que agafa el 'Canari' ho fa per poder gaudir del viatge, i això també és una forma de promocionar el turisme en aquesta zona. "He vist gent d'Itàlia, Espanya o França que venen només per poder pujar al Tren Groc", conclou. Suport de les administracions A banda dels alcaldes de la zona, els veïns han rebut el suport de la presidenta del departament dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, que ha traslladat als veïns la voluntat de l'administració d'intentar no perdre aquest servei. El projecte de modernització del Tren Groc va situar-se al centre del debat públic a l'Alta Cerdanya i el Conflent ara fa un any, quan es va celebrar la campanya electoral per a les presidencials de França. En aquell context, la presidenta de la regió de l'Occitània, Carole Delga, es va comprometre a executar un projecte de modernització de la línia que suposava una inversió de nou milions d'euros de manera immediata i de posar en marxa un pla global de renovació durant quinze anys.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El Cabaret obre el Trapezi amb un Frankenstein gegantí i un espectacle que foragita les pors. Prop de 3.000 persones vibren amb els números de malabaristes i acròbates en l'arrencada de la Fira de Circ a Catalunya a Reus. Malabars, acrobàcies, música i un Frankenstein gegant. Amb aquests números ha arrencat el Cabaret, l'espectacle inaugural de Trapezi aquest dijous a la plaça del Mercadal de Reus davant de gairebé unes 3.000 persones. La pallassa i acròbata Alba Sarraute i els marionetistes de Discípulos de Morales han estat els mestres de cerimònia de l'espectacle de gran format que s'ha representat en una pista rodona amb els espectadors al voltant. La Fira de Circ de Catalunya se celebrarà fins diumenge i ha programat una vintena de funcions, entre les quals destaca l'espectacle Fidelis Fortibus, de la companyia Circo Ronaldo. L'espectacle inaugural ha començat amb una bateria de preguntes de la pallassa Alba Sarraute preguntant si Reus és la capital del circ. L'artista ha repartit una poció d'elixir entre tots els artistes que han pujat a l'escenari per ajudar-los a foragitar les seves pors. La primera d'elles ha estat la brasilera Iara Gueller que ha mostrat les seves habilitats amb les peces d'aro i lira. Tot seguit, ha entrat en Frankenstein, una marioneta gegantina que ha acompanyat la pallassa Sarraute durant tota la funció i que enguany celebra la majoria d'edat. El públic s'ha entusiasmat amb les actuacions del duet francès Dues Filles i amb el virtuosisme de Jimmy Gonzalez, malabarista català resident a Mont-real (Canadà). Gonzalez s'ha "fet" al Trapezi perquè va iniciar-se en el sector circense després d'assistir-hi com a públic, segons explica el director artístic, Leandro Mendoza. "Per nosaltres ha estat molt gustós poder portar-lo perquè s'ha forjat al Trapezi, una escola de moltes generacions", subratlla Mendoza. L'espectacle inaugural també ha comptat amb l'actuació dels francesos La Contrebande, les acrobàcies de Leti i Fer i la Roda Cyr d’Aimé Moralez, que ha iniciat la seva actuació des del balcó de l'Ajuntament. A més, la banda musical dels Circonautas. no ha decebut els assistents. El primer passi del Cabaret ha tingut una durada d'una hora i mitja aproximadament i es repetirà divendres i dissabte a la nit. "És el gran regal per la ciutat", assegura Mendoza, qui defineix l'espectacle com una dramatúrgia "molt interessant" sobre la por. Durant la funció, la pallassa Alba Sarraute ha aprofitat el cabaret per revindicar més ajuts públics per la cultura amb l'objectiu de revertir la precarietat dels artistes. Per primer cop i amb l'objectiu d'impulsar nous talents, el Cabaret no l'ha assumit l'equip del Trapezi. En aquesta ocasió ha girat sota la batuta del director Martí Torras i de la coreògrafa Fàtima Campos. Una vintena d'espectacles de 31 companyies amb renom internacional En la 23a edició s'ha programat 22 espectacles de 31 companyies, que es repartiran en dinou escenaris de la capital del Baix Camp. La representació Fidelis Fortibus, de Circo Ronaldo, és una de les grans atraccions d'enguany. La companyia, una de les més antigues d’Europa, porta a Reus una paròdia sobre la mort del circ antic. El muntatge es representarà en quatre funcions a la plaça Anton Borrell. El Trapezi també ha impulsat dues coproduccions. La primera és Dioptries, de la companyia Cia Toti Toronell i la segona és una proposta de petit format, dirigida per Domichovsky&Agranov, sota el títol Davaiii. Aquestes dues produccions compten amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot, Àtrium Viladecans i FiraTàrrega, a més del suport del Mercè Arts de Carrer Festival.
|
Cultura
|
Teatre
|
Detingut un home per haver agredit presumptament la seva parella a Santa Perpètua de Mogoda. L’home va acudir a una comissaria dels Mossos i va dir que s’havia barallat amb la dona i que la duia al cotxe. Un home ha estat detingut aquesta matinada de dilluns a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) després d’haver agredit presumptament la seva parella, segons han explicat els Mossos d’Esquadra. L’individu es va presentar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra en estat ebri, segons la versió de la policia. Un cop allà va declarar que s’havia barallat amb la dona, i que estava ferida al cotxe, que havia deixat aparcat a fora. Davant d’aquest relat, els agents es van adreçar al vehicle i van comprovar que, efectivament, hi havia una dona ferida a l’altura de l’abdomen. Van avisar una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que després d’atendre-la la va traslladar a un centre hospitalari. Segons els Mossos no es tem per la seva vida. L’home va quedar detingut.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:El Banc dels Aliments de Tarragona té un dèficit de 500.000 litres de llet a l'any per atendre les necessitats d'infants. L'entitat benèfica i 'la Caixa' impulsen la tercera edició de la campanya 'Cap nen sense bigoti' per recollir més quantitat d'aquest producte bàsic. El Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona té un dèficit superior al mig milió de litres de llet a l'any per cobrir les necessitats de les famílies desafavorides i, en especial, dels més petits. Actualment l'entitat atén 23.779 persones del Camp i l'Ebre que tenen dificultats per accedir regularment al consum d'aliments bàsics com la llet. L'any passat va poder distribuir uns 450.000 litres, però es considera una xifra insuficient per assolir l'objectiu mínim que recomanen els experts d'1 litre per persona a la setmana. Sota mínims, l'entitat presenta una mitjana d'1,6 litres de llet al mes -a Barcelona, per exemple, és superior, amb 2,9 litres al mes. De tota la llet que recapta el Banc dels Aliments de Tarragona, un 10% prové cada any de la campanya 'Cap nen sense bigoti'. Enguany serà la tercera campanya i es farà del 12 al 23 de juny. La llet es podrà portar directament a les 182 oficines de 'CaixaBank' que hi ha desplegades al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, a CaixaForum Tarragona i també als centres de gent gran i els EspaiCaixa. Aquests llocs podran rebre donacions físiques de cartrons de llet durant la campanya, entre el 12 i el 23 de juny. Els voluntaris de 'la Caixa' -uns 300- ajudaran a distribuir els cartrons rebuts. També es podrà dur llet al Banc d'Aliments, amb seu a Reus, i a una vuitantena d'entitats socials benèfiques repartides pel territori que subministraran la llet directament a famílies en situació de vulnerabilitat. El 24% dels menors catalans, per sota del llindar de la pobresa Un de quatre menors catalans no pot accedir regularment al consum de productes bàsics per al seu creixement. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) apunta que, de mitjana, un got diari de 200 ml de llet de vaca proporciona a un menor de 5 anys el 21% de les seves necessitats de proteïnes i el 8% de calories i nutrients. Dels 23.779 persones en situació de risc d'exclusió social ateses al Camp i Terres de l'Ebre, gairebé 1.500 són nens i joves d'entre 1 a 16 anys. En conjunt, els bancs dels aliments catalans atenen més de 215.000 persones a Catalunya, 37.000 dels quals són nens. Tot i que l'any passat els bancs dels aliments catalans van distribuir cinc milions de litres de llet, es continua sense poder-ne garantir el consum mínim. A Tarragona, dels 450.000 litres distribuïts, un 10% es van recollir durant aquesta campanya promoguda per l'Obra social 'la Caixa', és a dir, uns 45.000 litres -a Catalunya van recaptar-se 550.000 litres i en el conjunt de l'estat espanyol, més d'1,5 milions. En el marc de la campanya 'Cap nen sense bigoti', que enguany vol aconseguir recollir més llet, paral·lelament, fins al 15 de juliol, també es podran fer donatius econòmics a través de canals electrònics, com SMS i via web.
|
Societat
|
Cooperació
|
La URV i la Confederació d'Empresaris de Tarragona ofereixen un segon cicle de formació especialitzada a les pimes. El programa promou eines i metodologies per millorar la gestió estratègica i sostenible dels negocis. La Fundació de la CEPTA (Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona) i la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili impartiran la segona edició del curs de Gestió Executiva per a petites i mitjanes empreses, entre aquest mes de setembre i el gener de 2018. Es tracta d'un programa adreçat a directius i empresaris del territori que ofereix formació especialitzada, distribuïda en mòduls i exercicis pràctics. En concret, es treballaran eines i metodologies eficaces perquè la gestió estratègica i sostenible en el temps sigui un tret distintiu dels professionals de les comarques tarragonines i ebrenques. En aquesta segona edició s'incorpora perfils professionals com autònoms i administradors i gerents d'empreses.
|
Economia
|
Empresa
|
Els centres de formació de dansa reclamen poder tornar a l'activitat en la fase 2 de desconfinament. Diverses associacions del sector han presentat una proposta de pla de reobertura a les institucions. Associacions del sector de la dansa a Catalunya reclamen el retorn a l'activitat dels Centres, Acadèmies i Escoles de Dansa en la fase 2 de desconfinament, i ja han lliurat a les institucions una proposta de pla de reobertura. Les entitats manifesten que en tant que ofereixen formació no reglada no es pot ajornar la seva tornada a l'inici del nou curs escolar, al setembre, tal i com ha establert el govern espanyol. La reobertura seria "pertinent" ja en l'etapa de desescalada, assenyalen, tal i com ho faran centres de formació específics com autoescoles i acadèmies. El protocol que han elaborat per "minimitzar el risc" inclou control d'aforament, de temperatura, la no utilització de vestuaris i dutxes i extremar la neteja i la ventilació. Els Centres, Acadèmies i Escoles de Dansa demanen la "immediata reactivació" de l'activitat formativa, en la fase 2 del desconfinament i sempre "minimitzant el risc que representa l'epidèmia per la salut". Hores d'ara ja han presentat a les institucions una proposta de pla de reobertura per aquests centres de formació, en el benentès que l'ensenyament no reglat de la dansa "és un sector amb especificats pròpies". "Davant la imminent aplicació del desconfinament per fases, el sector demana que es tinguin en compte les seves singularitats i es desenvolupin mesures d'emergència, impulsant un pla de rescat i represa de l'activitat, per a què, seguint totes les mesures de seguretat, els centres de formació de dansa puguin obrir quant abans millor", exposen. El sector, diuen "no pot estar aturat fins a l'inici del nou curs i s'ha de reprendre l´activitat presencial de forma immediata". I és que la seva activitat ha quedat d'entrada englobada amb les activitats educatives ordinàries, i per tant ajornada fins a l'inici del nou curs després de l'estiu. En concret, se subratlla la reobertura per reprendre l´ensenyament presencial per a ballarins (alumnes) "sotmesos a un entrenament d’alt rendiment i que necessiten de forma urgent recuperar el contacte amb els seus mestres, per a mantenir el seu cos i ment en optimes condicions". Els centres que ofereixen activitats de dansa poden articular fàcilment una obertura progressiva, donat que no tenen el gran ràtio de les escoles d'ensenyament general o de les universitats, afegeixen. El control d'aforament, per garantir un espai mínim d'1,5 metres de distància entre alumnes i resta del personal, és una de les mesures del 'protocol d'higiene' amb què acompanyen la proposta que han lliurat a les autoritats. Aquest inclou també reforçar el servei de neteja, fer controls de temperatura a l'entrada, no fer ús de vestuaris i dutxes, ventilar els espais entre classes, desinfectar regularment els espais i els equips comuns, i impedir l'entrada d'acompanyants i/o familiars dels alumnes a les instal·lacions, entre altres. El Pla que s'ha presentat, i que resta a l'espera de validació per part de les autoritats sanitàries i polítiques, té el suport de l'Associació d'Escoles autoritzades de Dansa de Catalunya (AEDA), l'Associació de Professors de Dansa de la demarcació de Barcelona, la Federació Catalana de Professors de Dansa, l'Associació de Professors de Dansa de les comarques de Tarragona, l'Associació Professionals de la dansa de Catalunya (ApDC) i l'Entitat d'Interès Cultural LiceXballet, ssociació fundada per antics ballarins del Gran Teatre del Liceu.
|
Cultura
|
Teatre
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.