sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Ciutadans avisa Puigdemont que cada cop que surt a Europa "ridiculitza" Catalunya. El secretari de Comunicació de C's al Parlament, Fernando de Páramo, retreu al govern que es gasti 120.000 euros en promocionar l'independentisme. El secretari de Comunicació de C's, Fernando de Páramo, ha demanat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'estalviï els 120.000 euros que, segons ha dit, té previst destinar a "promocionar l'independentisme per Europa". De Páramo ha avisat Puigdemont que "cada cop que surt a Europa fa el ridícul i ridiculitza tot Catalunya". En aquest sentit, ha assegurat que aquests diners "són necessaris per altres tipus de polítiques i no perquè se'ls gastin venent separatisme". El Govern té previst impartir una conferència el pròxim dimarts al Parlament de Brussel·les en la qual hi participaran el president Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva. En l'acte, els dirigents explicaran que hi ha una majoria al Parlament català que vol pactar amb l'Estat una consulta vinculant, però també denunciaran que el govern espanyol no vol negociar i que tenen la intenció de celebrar el referèndum igualment.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Els escriptors comparteixen amb els lectors "l'optimista i cultural" festa "ciutadana" de Sant Jordi. "M'agrada perquè gent que no llegeix mai compra llibres, diu Monzó, 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Una festa optimista, alegre, única, cultural, de participació ciutadana... Aquestes són algunes de les paraules pronunciades pels escriptors aquest matí a Barcelona per definir la Festa de Sant Jordi. Llucia Ramis, Fernando Aramburu, Enrique Vila-Matas, Javier Marías, Carme Riera, Jordi Amat... Els escriptors s'han retrobat de nou amb els lectors al centre de la ciutat que portaven més d'un llibre sota el braç perquè els hi signés alguns dels seus autors preferits. "M'agrada Sant Jordi perquè alguna gent que no llegeix mai compra llibres perquè els que en llegeixen habitualment en compren durant tot l'any", ha assegurat en declaracions a l'ACN, Quim Monzó, 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a la parada d'Òmnium Cultural. Poc abans de les onze del matí, Quim Monzó ja havia arribat a la parada d'Òmnium Cultural i era fotografiat al costat d'una enorme rosa groga. Ha assegurat que el què més li agrada de Sant Jordi és que "gent que no llegeix mai compra llibres", ja que els que en llegeixen habitualment ja en compren durant tot l'any, ha apuntat. Monzó, que aquest any rebrà el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha alertat que de moment encara no li han donat el guardó. "I tal i com estan les coses igual un dia d'aquests arriba la Guàrdia Civil i 'xapa' l'Òmnium", ha dit el pare d'obres com 'Guadalajara' o 'El perquè de tot plegat'. A pocs metres d'allí, ha signat llibres amb els seus lectors Fernando Aramburu. La novel·la de l’escriptor ‘Patria’ va ser la més venuda en castellà el Sant Jordi 2017. Aramburu ha assegurat sentir-se molt bé amb gent "molt amable i afable". Ha considerat que actualment estan passant fets que "revitalitzen" el seu llibre com la fi d'ETA. "No em sembla malament que Euskadi generi notícies positives o més positives de les que vam tenir en temps passat". Jordi Amat i Enrique Vila-Matas Per la seva part, Jordi Amat, autor de 'La confabulació dels irresponsables', ha apuntat que "és un dia optimista, on tothom està còmode, on la discòrdia queda dissolta i la gent entén que és un dia de cultura, alegria i amor". Al seu costat, hi havia l'escriptor Enrique Vila-Matas, qui ha recalcat que "és un festa ciutadana extraordinària on hi participa tothom, és una de les grans coses de la ciutat". Una gran cua de lectors a Passeig de Gràcia han esperat pacientment perquè Javier Marías els signés algun dels seus llibres. L'escriptor, també en declaracions a l'ACN, ha dit que "és un dia extraordinari i especial i no té equivalent en cap altra ciutat del món, la gent surt massivament a comprar llibres i trobar-se amb els escriptors, que normalment estem ocults a casa i aïllats". Llucia Ramis: "Estic flipant amb tot el que m'està passant" Qui lluïa un gran somriure aquest matí és Llucia Ramis, autora de 'Les possessions'. "Estic feliç i no tinc cap altra paraula, a més fa 10 anys vaig tenir el meu primer Sant Jordi amb 'Coses que passen a Barcelona quan tens 30 anys' i estic flipant una mica amb tot el que m'està passant. No tinc paraules", ha indicat. Per la seva part, Carme Riera ha dit que cada any hi ha més gent per Sant Jordi i espera que la gent compri llibres i els llegeixi. "Abans no era tan mediàtic, no hi havia tanta gent, però el llibre i la rosa era el punt fonamental d'aquesta festa i això s'ha de mantenir". Moccia: "Sant Jordi és únic" És el desè any que l'escriptor italià Federico Moccia visita Barcelona per Sant Jordi. "És una bella festa perquè fa que ens trobem amb els lectors", ha ressaltat. "Sant Jordi és únic", ha afegit Moccia.
|
Cultura
|
Lletres
|
Duran i Lleida publica les seves memòries polítiques a principis de març amb el títol 'El risc de la veritat'. 'Edicions Proa' l'edita en català i 'Planeta', en castellà. L'exdirigent d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida publica les memòries de la seva trajectòria política amb el títol 'El risc de la veritat' i el subtítol 'Memòria d'una passió política: des del final del franquisme al col·lapse de l'independentisme'. El llibre en català editat per 'Edicions Proa' arribarà a les llibreries dimecres 6 de març, mentre que la versió en castellà de 'Planeta' hi arribarà un dia abans, el 5 de març. Tres anys després d'abandonar la política, Duran i Lleida repassa les seves vivències polítiques de les últimes dècades des de la tensions entre CDC i Unió, les relacions amb el nacionalisme basc, els contactes amb José María Aznar, el 'cas Pallerols' o el naixement de la 'tercera via'. El llibre incorpora un pròleg d’Eduardo Frei i Enrico Letta. Duran i Lleida ha passat pel govern de Catalunya amb Jordi Pujol i pel Parlament. Però la seva carrera política s'ha centrat a Madrid, al Congrés dels Diputats, on ha exercit de portaveu de CiU i ha estat diputat en dues etapes sumant més de 20 anys. Un dels moments claus de la seva carrera política va ser quan Jordi Pujol va escollir Artur Mas com a successor descartant així el líder d'UDC. Després d'anys de relació d'equilibris entre CDC i Unió, l'aposta de Convergència per l'independentisme va trencar la federació de CiU. Des de llavors, Duran i Lleida va agafar la bandera de la 'tercera via' que no va obtenir representació parlamentària a les eleccions al Parlament del setembre del 2015. Una situació que va desencadenar la seva dimissió al capdavant d'UDC i després la fi del partit.
|
Política
|
Partits
|
Barcelona obre 20 sales d’estudi coincidint amb l'època d'exàmens. A partir d’una aplicació web els usuaris podran conèixer el grau d’ocupació d'aquests espais. L’Ajuntament de Barcelona obre des d’aquest dilluns 20 sales d’estudi i ampliarà els horaris de cinc espais més. Totes elles obriran entre setmana fins a la 1 de la nit i durant el cap de setmana algunes aniran adaptant els horaris, que comprenen des de les 10 del matí a les 9 del vespre. L’objectiu és donar espai als estudiants que aquests dies comencen a preparar els exàmens finals de batxillerat i que després també estudiaran les Proves d’Accés a la Universitat. A més, l’ajuntament també habilitarà una aplicació web (http://testhtml5.esadecreapolis.com/mapa/) perquè els estudiants puguin consultar si les sales estan lliures o no. Aquesta eina mostrarà als usuaris quina és la sala més propera a partir de la geolocalització i quantes places ocupades hi ha en tot moment. Durant el mes de gener ja es van fer 9.713 usos d'aquesta aplicació web que pretén estalviar temps als usuaris i ajudar-los a planificar i estudiar més bé les proves que tenen al llarg dels pròxims dies. En total s'habilitaran 1.380 punts d'estudi a diferents districtes de la ciutat situats en biblioteques, equipaments juvenils i altres edificis públics. Les sales d'estudi estaran obertes des del dilluns 7 de maig fins al 22 de juny.
|
Societat
|
Educació
|
El Comú de Lleida porta a la Fiscalia Anticorrupció suposades multes prescrites de la Paeria. La formació considera que complexi així amb el seu ''dret i deure de posar en coneixement de l'autoritat qualsevol indici de delicte''. El Comú de Lleida ha presentat aquest dimecres a la Fiscalia Especial Contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, a Madrid, una denúncia amb tota la informació que el grup municipal té sobre les multes de trànsit i zona blava que suposadament la Paeria va deixar prescriure des del 2005. La formació considera que compleixen d'aquesta forma amb el seu dret i deure de posar en coneixement de l'autoritat qualsevol indici de delicte i assenyalen que ho fan ''respectant en tot moment el principi de presumpció d'innocència de totes les persones que inclou la denúncia''. Des de l'Ajuntament de Lleida, la tinent d'alcalde Montse Mínguez ja va voler deixar clar al seu dia que a la Paeria tothom pagava les multes, inclosos els regidors de tots els partits polítics. El Comú de Lleida va donar a conèixer el passat 1 de juny que l'Ajuntament de Lleida hauria deixat prescriure des del 2005 multes de trànsit de, com a mínim, tretze càrrecs electes de diferents partits polítics. D'aquests, quatre serien membres de l'actual equip de govern, mentre la resta, regidors d'anteriors mandats i un diputat al Congrés per Lleida.
|
Política
|
Partits
|
La CUP mantindrà l'esmena a la totalitat mentre els pressupostos no compleixin la declaració del 9-N. Reguant reclama abordar "de manera clara" els ingressos i preveure despeses vinculades a lleis suspeses pel TC. La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha assegurat aquest dilluns que el seu grup parlamentari mantindrà l'esmena a la totalitat mentre els pressupostos no compleixin la declaració del 9-N, tot i que ha mostrat la seva predisposició a dialogar. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha apuntat que "hi ha marge" per retirar l'esmena "si es compleixen uns mínims", i en aquest punt s'ha referit a la resolució anul·lada pel TC, però també a la necessitat d'abordar "de manera clara" els ingressos i preveure despeses vinculades a lleis suspeses per l'alt tribunal. "Els pressupostos han de complir la declaració del 9-N, la vam aprovar per alguna cosa. Cal anar molt més enllà del que s'ha fet en aquesta proposta i cal abordar de manera clara el que són els ingressos. Mentre això no passi, nosaltres mantenim l'esmena a la totalitat", ha dit. Reguant ha assegurat que la CUP està oberta a parlar amb el Govern sobre els pressupostos, però ha opinat que els comptes "han de respondre a la legislatura" i, per tant, han de ser de "ruptura". En aquest sentit, ha demanat que s'incorpori la recaptació d'impostos que estan anul·lats pel TC, no només suspesos, i també que es prevegin noves partides socials en temes d'ensenyament o sanitat. També ha reclamat preveure ingressos a mitjà termini com són la reforma dels impostos cedits i despeses vinculades a lleis suspeses. "El 9-N vam dir que no estàvem sotmesos al TC, sinó que obeíem el Parlament", ha recordat.
|
Política
|
Partits
|
Badalona millorarà l'accessibilitat dels barris de la Salut, Sant Joan de Llefià, la Pau i Sant Crist. La inversió serà de 2,1 MEUR i contempla la instal·lació de dos ascensors i dues escales mecàniques. Badalona iniciarà aquest gener les obres que permetran millorar l'accessibilitat dels barris de la Salut, Sant Joan de Llefià, la Pau i Sant Crist. La inversió serà de 2,1 MEUR i contempla la instal·lació de dos ascensors i de dues escales mecàniques. Les obres s'iniciaran el 13 de gener amb la construcció d'un ascensor per unir els carrers Hipòlit Lázaro i Verge de la Salut. L'altre ascensor es construirà al carrer d'Oceania de Sant Joan de Llefià. També s'instal·laran unes escales mecàniques, al carrer de Solsona del barri de la Pau i al carrer de Fortuny de barri de Sant Crist. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha encarregat el projecte al despatx d'arquitectura B2B i l'empresa constructora serà Faus SA.
|
Economia
|
Urbanisme
|
ACTUALIZACIÓ:Javier Oroz, camioner aturat a la Panadella: "Això és una ratera. No entenc perquè ens van fer parar amb tanta previsió". Els conductors que han hagut de passar la nit a les àrees de servei critiquen la mesura preventiva de trànsit. Els camioners que han hagut de passar la nit dins del seu vehicle a l'àrea de servei de la Panadella, a Montmaneu (Anoia), es despertaven aquest dimecres al matí amb un paisatge completament blanc i amb neu i gel a l'autovia A-2. El mateix ha passat a Torrefarrera (Segrià), on una cinquantena de camions estan aturats des d'aquest dimarts a les quatre de la tarda, moment en què es va engegar la mesura preventiva de trànsit de prohibir la circulació als camions de més de 7,5 tones. Alguns conductors consultats per l'ACN s'han queixat de la mesura preventiva perquè durant tota la tarda de dimarts "les carreteres estaven completament netes". Així ho ha relatat Javier Oroz, que feia la ruta de Barcelona a Bilbao: "podien haver aplicat la mesura a partir de les vuit del vespre i no ens haguéssim trobat aquí tots parats. Això s'ha convertit en una ratera i ara no sé pas com sortirem del pàrquing". (El text inclou testimonis recollits a la C-25 a Santa Coloma de Farners) Els conductors dels camions de més de 7,5 tones de pes s'han llevat aquest dimecres sense previsió de quan podran continuar la seva ruta. L'àrea de servei de la Panadella és una de les que concentra més nombre de camions aturats i molts d'ells es queixen de l'aplicació de la mesura preventiva de restricció del trànsit. "Si la mesura s'hagués pres aquesta matinada ho trobaria bé, però fer-la ahir a les quatre de la tarda amb la carretera completament neta no", s'ha queixat un camioner navarrès, Jesús Artola, que creu que "si ahir m'haguessin deixar circular hagués pogut arribar fins a la Jonquera i seguir la meva ruta per França". De la mateixa opinió és en Jesús Gil, que feia la ruta de Saragossa a Barcelona. Gil ha dit que "entén" que la mesura s'apliqui aquest dimecres davant de la intensa nevada que cau arreu del país, però ha criticat durament que la restricció es comencés a aplicar aquest dimarts a les quatre de la tarda "amb la carretera neta". "Els que anaven cap a casa haguessin pogut arribar i els que ens dirigíem al port de Barcelona a repartir mercaderies també i tot això s'hagués pogut evitar", ha exposat el camioner. Gil ha dit que el seu camió està preparat per a passar-hi la nit, però ha explicat que n'hi ha d'altres que no. "Alguns camions que estan aturats a la Panadella no tenen calefacció i els conductors no porten mantes, ni menjar, ni roba adequada i han hagut de passar la nit aquí injustament", ha criticat aquest transportista, que ha assegurat que la mesura preventiva ha estat una "gran injustícia". Un camioner que feia la ruta de Barcelona cap a Bilbao, Javier Oroz, ha criticat durament la mesura preventiva de Trànsit i ha lamentat que l'àrea de servei de la Panadella s'ha convertit en una "ratera" i no sap "com podrem sortir tots els camions del pàrquing". Més d'una cinquantena de transportistes fan nit a l'àrea de servei de Torrefarrera Més d'una cinquantena de transportistes han passat la nit a l'àrea de descans de Torrefarrera (Segrià) després de veure's obligats a aturar-se quan circulaven per l'A-2 en sentit Barcelona arran de la restricció preventiva que es va activar el dimarts a la tarda per la previsió d'intenses nevades. Segons han explicat a l'ACN, la gran majoria dels camioners ha fet nit als respectius vehicles, tot i que també han aprofitat per anar a menjar o beure o fer les seves necessitats en algun dels restaurants o cafeteries de l'àrea de servei, mentre molt pocs han optat per buscar una habitació en un hotel on allotjar-se. Per la seva banda, una patrulla dels Mossos d'Esquadra informava els camioners i impedia que aquests poguessin reprendre la marxa. Gairebé tots els transportistes que s'esperen a Torrefarrera per reprendre la marxa i amb els quals ha parlat aquest matí l'ACN han manifestat comprensió pel fet que no es permeti la circulació de camions de més de 7,5 tones aquest dimecres per la xarxa viària catalana però han criticat que la restricció es ja posés en marxa el dimarts a les 16 hores. "Avui encara està per no circular però ahir estava tot molt bé i van tancar les carreteres per algun motiu inexistent", ha exposat Juan Ortega. En el mateix sentit s'ha pronunciat el Renato, que considera que "ahir a les 18 hores es podia circular tranquil·lament i podria haver arribat a Barcelona". En canvi, el Manu ha qualificat d'"encertada" la mesura i s'ha mostrat convençut que es va prendre de forma "preventiva" sobretot després del col·lapse que es va produir fa unes setmanes a l'AP-6 "que va ser un desastre". Un altre transportista, el Daniel, ha advertit del "caos que es produirà quan reobrin el transit" ja que "tots anem a descarregar a Barcelona". "Tots aquests camions que estan parats aquí –a Torrefarrera-, entrar ara tots per amunt a la mateixa hora, imagina't, i a més s'hi sumaran els que vinguin de França i d'altres llocs perquè això és una porta d'entrada a Europa", ha sentenciat. Altrament, els transportistes han lamentat la manca d'informació que estan rebent per saber quan podran tornar a circular ja que asseguren que en moltes ocasions que intenten trucar al 112 es troben "amb les línies col·lapsades", segons ha explicat Ortega. "A Europa no passa" La sortida 225 de la C-25 a Santa Coloma de Farners (Selva) concentra a més d'una dotzena de camioners que es troben aturats per la prohibició de circular per la xarxa viària. De tots aquests vehicles, tres són de bestiar viu. Els sons dels animals omplen aquest lloc apartat. Un d'ells, l'Emilio González, es mostra especialment crític amb la decisió de no deixar-los circular. "Porto mercaderia que pot fer-se malbé i estic parat des de les quatre de la tarda d'aquest dimarts", es lamenta. González passa l'estona amb el Biehrer Hourita, un camioner que ha de portar roba de manera "urgent" a Lisboa. Els dos camioners havien d'arribar avui al destí previst però estan aturats a Santa Coloma de Farners. "Hi ha camions amb bestiar que fa hores que ni mengen ni beuen", alerta González. Els dos esperen que es reobri en breu la circulació i coincideixen en que "mai" s'havien trobat en aquesta situació professional. Hourita assegura que no entenen el tall "per tres gotes" ja que a la resta d'Europa això "no passa". "No ha nevat fins aquest matí, hem perdut dotze hores que podríem haver circulat tranquil·lament", considera l'Emilio.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Salut diu que els metges no van detectar "cap incident" abans del 4 de gener que alertés de maltractaments al nadó mort. Es van produir errors en la identificació de l'infant i els professionals no van disposar dels mateixos antecedents a l'hora de visitar-lo, però això no va afectar l'exploració clínica, segons la investigació. El Departament de Salut assegura que cap facultatiu va activar abans del 4 de gener el protocol de maltractament infantil per risc greu en el cas del nadó de Pineda de Mar, que va morir aquest dilluns, perquè no van identificar "cap incident" que ho motivés. Segons la investigació que ha realitzat Salut, tots els professionals que van atendre el nadó coincideixen que, mentre van ser al centre sanitari, el comportament dels pares cap al nadó no diferia del de la resta de famílies. La inspecció ha detectat errors administratius en la identificació de l'infant amb el Codi d'Identificació Personal (CIP), fet que va ocasionar que els diferents professionals no disposessin dels mateixos antecedents a l'hora de visitar el nadó. Segons ha assegurat Salut en un comunicat, aquest error, però, no va variar l'exploració clínica de l'infant. La Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitària ha conclòs que l'atenció clínica que va rebre el nadó de dos mesos que va morir aquest dilluns per presumptes maltractaments del seu pare va ser la correcta en tots els centres sanitaris on va ser atès: l'Hospital de Calella, l'Hospital de Mataró, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el CAP Pineda. Per realitzar la investigació, s'han entrevistat tots els professionals que van estar en contacte amb l'infant: set metges, quatre diplomades universitàries d'infermeria i dues treballadores socials. Les manifestacions dels professionals sanitaris entrevistats coincideixen en les valoracions clíniques, alhora que també coincideixen amb els registres clínics. La investigació conclou que els mitjans assistencials que van aplicar els diferents professionals sanitaris van ser "adequats" en "tot moment". La inspecció recull que les exploracions es van fer d'acord amb la patologia referida i es van practicar les proves complementàries "adients al quadre clínic referit" i que el temps assistencial va ser superior a la mitjana. La investigació ressenya que una infermera de l'Hospital de Calella va notificar a la treballadora social del mateix centre que seria convenient realitzar un seguiment del nen per possibles problemes d'educació sanitària dels progenitors. Aquesta va contactar amb la treballadora social del CAP que va iniciar el procediment establert, comunicant-se amb l'educador social dels serveis socials municipals. Aquesta actuació es correspon amb l'establert al protocol del centre i classificable com a detecció de factors de risc lleu, segons el comunicat de Salut. La inspecció també mostra que tots els professionals sanitaris entrevistats van manifestar conèixer el protocol de maltractament infantil. El nadó, de dos mesos, va morir aquest dilluns després d'estar ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Vall d'Hebron des del 4 de gener. Els altres centres havien visitat el nadó en dies anteriors. Un nou protocol clínic assistencial El Departament de Salut treballa en una actualització del protocol clínic assistencial que es preveu aprovar en aquest primer trimestre de l'any. El document, basat en el 'Protocol marc d'actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya', ja està redactat i es troba en procés de revisió de l'aplicació territorial i de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Les principals novetats seran el tractament, per primera vegada, del maltractament prenatal i la creació d'un annex específic per a maltractament a nadons. Segons el comunicat, el Departament de Salut revisarà els circuits existents i la coordinació entre els diferents serveis per aplicar les millores necessàries si s'escau.
|
Societat
|
Salut
|
L'Estat amplia les ajudes per a catàstrofes naturals del 2019 i 2020 i arriba als 226 MEUR. Els ajuntaments catalans s'hi podran acollir pels danys provocats pel Dana i el Gloria. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un reial decret que amplia les ajudes als ajuntaments anunciades per pal·liar els efectes i catàstrofes naturals que han tingut lloc entre l'abril de l'any passat i el març d'aquest any. En total s'hi destinaran 226 milions d'euros, dels quals el 50% els aporta el Ministeri de Política Territorial. Les ajudes es destinaran principalment, a obres de reparació d'infraestructures, equipaments, instal·lacions i serveis de titularitat municipal, així com la xarxa viària de carreteres supramunicipals. Catalunya s'hi pot acollir després del pas del temporal Dana, l'octubre de 2019, i Gloria, el gener de 2020.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El Govern celebra la decisió de Ryanair de mantenir l'activitat a la base de Girona. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, assegura que "és millor un mal acord que un gran desacord". El Govern ha celebrat la decisió de Ryanair de no tancar la base de l'Aeroport Girona-Costa Brava. "Estem molt satisfets que la companyia hagi decidit mantenir l'activitat a l'hivern", ha assegurat el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín. La continuïtat de Ryanair a aquest aeroport s'ha confirmat després d'haver arribat a un acord amb els treballadors, que han acceptat passar a tenir un contracte fixe discontinu i anar a l'atur tres mesos a l'any. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat ha assegurat que el Govern no ha "d'interferir" en les negociacions entre els treballadors i l'empresa però ha afirmat que "sempre és millor un mal acord que un gran desacord". Prèviament, el Govern va iniciar una "estratègia de negociació" amb l'executiu espanyol per rebaixar les taxes d'operació de l'aeroport de Girona, "més cares del que correspondria". Les negociacions no han donat fruits a curt termini, ja que el govern espanyol està en funcions i es tracta d'un tràmit costós, però Gavín ha assegurat que es reprendran "immediatament", quan es constitueixi el nou govern. "Hem aconseguit que Aena inclogui Girona com a un aeroport complementari i anunciï fortes inversions en infraestructures", ha assegurat el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat. "Hem sabut donar el missatge de confiança plena amb les perspectives de negoci de l'aeroport de Girona", ha afegit.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Diagnostiquen un 10% de casos de càncer de pell entre les persones que les farmàcies havien detectat amb factors de risc. S'identifiquen un 20% de prediabetis i un 9% d'hiperglucèmia entre les més de 2.000 intervencions realitzades en aquests establiments. Un 10% de les 301 persones que les farmàcies catalanes havien classificat com a usuaris amb factors de risc pateixen càncer de pell. És el resultat de l'estudi Derma-risc que s'ha dut a terme en la campanya 'Atenció Pell', una iniciativa que va començar el 2016 per avaluar el risc de patir càncer de pell, el més freqüent entre la població i en què és molt important la detecció precoç. D'altra banda, en la campanya 'Atenció Diabetis', amb l'objectiu d'identificar el risc dels usuaris majors de 30 anys de patir aquesta malaltia, es van detectar un 20% de prediabetis –període asimptomàtic previ a l'aparició de la diabetis– i un 9% de casos d'hiperglucèmia –nivell alt de glucosa en sang, un dels senyals per al diagnòstic– de les 2.354 intervencions realitzades en 322 farmàcies comunitàries. Són dades que el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) han donat a conèixer aquest dimarts després de presentar-les en el Congrés de la Federació Internacional de Farmacèutics, que va tenir lloc el setembre a Glasgow. Els farmacèutics catalans van explicar a Glasgow el seu paper en les campanyes de prevenció i detecció precoç del càncer de pell i de la diabetis, així com de la grip. La campanya 'Atenció Pell', impulsada conjuntament pel COFB i l'Hospital Clínic de Barcelona, ha avaluat des del 2016 el risc de patir càncer de pell de més de 12.000 persones. Els farmacèutics, formats prèviament en aquest camp, ho han fet a través de qüestionaris de salut i examinant lesions pigmentades dels braços amb l'ajuda d'eines com una regleta dermatològica. En l'estudi Derma-Risc, amb el Servei de Dermatologia de l'Hospital Clínic, les farmàcies van validar entre aquest any i el passat, els qüestionaris amb 400 participants de la campanya. Del total de 301 persones que el farmacèutic havia classificat com a usuaris amb factors de risc, un 10% patia càncer de pell i, concretament, un 1,3% presentava melanoma (l'equivalent a 13 casos cada 1.000 persones). Tenint en compte que la incidència del melanoma a Catalunya és de 10 casos cada 100.000 habitants, les dades de l'estudi demostren que la intervenció del farmacèutic en el cribratge de població de risc podria contribuir a seleccionar i prioritzar les visites amb el dermatòleg i millorar la detecció precoç de melanoma. Aquestes dades preliminars també estimulen la recerca enfocada a la inclusió dels farmacèutics comunitaris en protocols multidisciplinaris de pràctica clínica en dermatologia. Al llarg d'aquests tres anys de la campanya, en què la implicació de les farmàcies ha anat en augment (276 el 2016; 387 el 2017 i 504 el 2018), les dades mostren un increment dels hàbits de protecció solar pel que fa a la freqüència d'ús de fotoprotector o la proporció d'usuaris que n'utilitza quan pren el sol. Aquest any, de les 2.579 persones que han participat a la campanya, el 55% prenia medicaments fotosensibilitzats –fàrmacs que augmenten la vulnerabilitat al sol– i el 76% d'aquestes no utilitzava sempre protecció solar. Les persones amb alteracions glucèmiques beuen més vi i begudes ensucrades Una altra de les campanyes que les farmàcies han dut a terme és 'Atenció Diabetis', a finals de l'any passat i organitzada pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), l'Associació Catalana de Diabetis, l'Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) i l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). Els farmacèutics comunitaris van utilitzar els següents indicadors: la glucèmia basal capil·lar, per detectar si l'usuari tenia la glucèmia elevada en el rang de prediabetis o diabetis, i tres qüestionaris: el test de Findrisc, per determinar el risc de patir diabetis; el test Predimed, per avaluar el grau de seguiment de la dieta mediterrània i el test IPAQ, per calcular el grau d'activitat física. Es van detectar un 9% de casos d'hiperglucèmia i un 20% de prediabetis gràcies a les 2.354 intervencions. Altres conclusions són que aquelles persones amb alteracions glucèmiques (prediabètics i hiperglucèmics) bevien més vi i begudes ensucrades i feien menys activitat física. D'altra banda, els hiperglucèmics consumien menys vegetals crus i menys fruits secs. Farmàcies sentinella: detecció precoç de l'epidèmia de grip El Projecte de Farmàcies Sentinella, impulsat conjuntament pel Departament de Salut i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i amb 60 establiments repartits per tot el territori, té l'objectiu de vigilar l'ús dels medicaments i determinades malalties per anticipar-se a possibles problemes de salut. A través de les dades enregistrades dels pacients atesos a la farmàcia per tractar els símptomes de la grip, com són la febre, malestar general, mal de cap, dolor a les articulacions, tos, mal de coll o dificultat respiratòria, les farmàcies van contribuir a detectar l'inici de l'epidèmia de grip a Catalunya durant la temporada passada. En aquest període, la xarxa de farmàcies sentinella va notificar 836 casos de sospita de grip.
|
Societat
|
Salut
|
Salut vigila dos tècnics d'un laboratori català que va rebre mostres del pacient mort per la febre de Crimea-Congo. El secretari de Salut Pública assenyala que són "contactes potencials de baix risc" i assegura que es van complir "totes les mesures de seguretat i d'higiene". Dos tècnics d'un laboratori de l'àrea metropolitana de Barcelona on es van enviar mostres de sèrum del pacient que va morir per febre hemorràgica de Crimea-Congo a Madrid estan sotmesos a seguiment i control per part dels serveis de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, tot i que no presenten cap simptomatologia clínica de la malaltia. Ho ha explicat aquest divendres a la tarda el secretari de Salut Pública, Joan Guix, que ha assenyalat que són dos contactes potencials de baix risc i que per això no es troben aïllats. Guix ha afirmat que tenen "la completa seguretat que en tot moment es van complir totes les mesures de seguretat i d'higiene protocolitzades" al laboratori, però que la decisió s'ha pres seguint el principi de precaució. Es tracta de dues de les 200 persones considerades com a contactes potencials, directes o indirectes, a l'estat espanyol de l'home de 62 anys que va morir per la febre hemorràgica de Crimea-Congo després que li piqués una paparra i d'una de les infermeres que el va tractar.
|
Societat
|
Salut
|
Junqueras és reelegit president d'ERC amb el 88% dels vots i una participació del 57%. Rovira, Aragonès i Vilalta obtenen entre el 83 i el 86% de suports, i Lluís Salvadó rep el 71%. Oriol Junqueras ha estat reelegit aquest diumenge com a president d'ERC, després de rebre, com a únic candidat, un 88% de suport dels vots emesos, que ha arribat al 57% de participació. Amb un total de 5.195 vots emesos, Junqueras n'ha obtingut 4.587 a favor i 106 en blanc. Dels altres càrrecs destacats de la seva candidatura, la secretària general, Marta Rovira, el coordinador nacional, Pere Aragonès, i la secretària general adjunta, Marta Vilalta, han obtingut entre el 83 i 86% de suports. El membre de l'executiva amb menys suport ha estat Lluís Salvadó, amb un 71%, que serà el nou vicesecretari general de coordinació interna. El global de la candidatura ha obtingut el 90% dels vots emesos. En aquesta votació s'escollia la nova executiva nacional del partit i només un equip –el d'Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès i Marta Vilalta- optava a l'elecció. També s'han triat la resta de membres del Consell Nacional. En total, 9.516 militants republicans han estat cridats a votar en un congrés on es pot escollir entre l'únic equip presentat, 'Compromís Republicà', o bé el vot en blanc, encara que també es pot escollir si donar suport en bloc a la candidatura o bé escollir els membres de forma individualitzada. La jornada electoral ha arrencat a les 9 del matí per via electrònica i s'ha estès fins a les 8 del vespre, mentre que presencialment s'ha pogut votar en 18 punts arreu del país, de 10 del matí a 7 de la tarda. De fet, aquesta ha estat la primera edició on es podia votar telemàticament. Alguns votants, com els presos, exiliats i qui no pugui exercir el vot ni presencial ni telemàticament, ja havien pogut emetre el seu vot per correu. La participació en les eleccions dels membres del Congrés Nacional d'ERC ha augmentat notablement en aquesta jornada electoral, on a les quatre del migdia ja s'havien superat el total de vots emesos tant el 2011 com el 2015. De moment, i segons informa el partit, han votat 3.807 militants, el que representa un 41,94% del total que podia votar aquest diumenge, mentre que el 2011 hi va haver 3.249 vots (44,77%) i el 2015 van ser 2.416 (32,92%) el total. Aquest augment en els militants que han votat coincideix amb el primer Congrés d'ERC on es permet el vot per via telemàtica. D'altra banda, a la jornada electoral també s'han pogut votar fins a un màxim de vint persones candidates al Consell Nacional de manera paritària. Les trenta persones més votades s'integraran a l'estructura del Consell Nacional. La segona fase del Congrés s'encararà un cop elegida la nova direcció i es reunirà el plenari, que fixarà la línia política del partit pels propers anys.
|
Política
|
Partits
|
Alejandro Sanz, Julio Iglesias, Raphael, Josep Carreras i Malú actuaran al Festival Internacional de Música de Cambrils. La 42a edició del certamen se celebrarà entre el 29 de juliol i el 12 d'agost de l'any que ve. El Festival Internacional de Música de Cambrils, que se celebrarà entre el 29 de juliol i el 12 d'agost de l'any que ve, ja té confirmades les actuacions de cinc artistes de primer nivell. L'incombustible Julio Iglesias hi actuarà el 2 d'agost, mentre que el tenor Josep Carreras ho farà dos dies més tard, el dia 4, acompanyat de l'Orquestra Simfònica del Vallès. La formació també farà tàndem amb el cantant Raphael, que hi actuarà el 5 d'agost. El dia 10 d'agost, la cantant Malú portarà fins al Baix Camp la seva nova gira, 'Caos'. Per la seva banda, Alejandro Sanz ha decidit repetir al Parc del Pinaret després d'esgotar totes les localitats en la darrera edició del festival. El concert serà l'11 d'agost, ja en la recta final de la seva gira 'Sirope'. Les entrades es posaran a la venda a partir de l'1 de febrer. Segons ha informat l'Ajuntament de Cambrils, el consistori i l'empresa Publiolimpia estan ultimant l'acord perquè aquesta empresa organitzi una nova edició del Festival Internacional de Música de Cambrils. Les dues parts estan pendents de formalitzar el compromís per tirar endavant la 42a edició, que comptarà un any més amb el suport de la regidoria de Cultura. La promotora té l'objectiu d'oferir entre 12 i 15 concerts de primera línia, alguns dels quals ja s'estan negociant i es podrien tancar en els propers dies.
|
Cultura
|
Música
|
Condemnen el CatSalut a pagar 80.000 euros pel retard en el diagnòstic d'un càncer de pàncrees. La dona va morir abans de celebrar-se el judici, però els seus quatre fills van continuar amb la reclamació. El jutjat de primera instància número 26 de Barcelona ha condemnat l'asseguradora del Servei Català de la Salut (CatSalut) a indemnitzar amb 80.000 euros els fills d'una dona a la qual se li va detectar "amb retard" un càncer de pàncrees a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Segons consta a la sentència, la dona va morir el 29 de març de 2015, abans del judici, però els seus quatre fills van continuar amb la reclamació i el cas va ser tramitat pel Defensor del Pacient. Els fets es remunten al juliol de 2011 quan la pacient va acudir a l'hospital per uns forts dolors abdominals i lumbars. Després de múltiples visites al centre hospitalari i de ser derivada a la Unitat de Diagnòstic Ràpid, els metges tampoc van diagnosticar-li el càncer i se li van subministrar altes dosis de morfina. No va ser fins el 2013 que li van fer un TAC amb contrast i es va veure que tenia un càncer de pàncrees "localment avançat" amb un tumor de 35 x 23 mm.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:UP alerta que Catalunya ha perdut en quinze mesos 39 explotacions lleteres, un 6,4%. El sindicat reclama al Departament d'Agricultura que creï d'immediat un segell per identificar la llet catalana i fa una crida als consumidors perquè la valorin com a producte de qualitat. Unió de Pagesos ha alertat aquest divendres que la crisi de preus del sector de la llet ha comportat el tancament de 39 explotacions catalanes entre el gener del 2015 i el març d'aquest 2016, un 6,4% del total. Per mitigar aquesta situació el sindicat reclama al Departament d'Agricultura que creï d'immediat un segell que permeti identificar als envasos que la llet és d'origen català alhora que fa una crida als consumidors perquè valorin la llet catalana com un producte de qualitat i proximitat. Unió de Pagesos recorda que les granges catalanes només produeixin el 60% de la llet consumida a Catalunya. El membre de l'executiva nacional del sector lleter d'Unió de Pagesos (UP), Jesús Rodríguez, ha assegurat que els ramaders estan venent la llet entre 6 i 7 cèntims per sota costos de producció, una situació que està "enfonsant" el sector. Segons Rodríguez, una de les raons que explica aquesta crisi és que el mercat està saturat dels excedents de llet de països del centre i del nord d'Europa, uns excedents que en comptes de retirar-se arriben a l'estat espanyol i es venen a preus irrisoris, fins i tot amb "pràctiques il·legals" com la venda a pèrdues. Una situació que suposa una "competència deslleial" per als ramaders catalans i que atribueixen a una "política desastrosa" de la Unió Europea amb el sector lacti. Davant d'això, des del sindicat argumenten que és fonamental que es posi en marxa quan més aviat millor un segell que permeti al consumidor identificar l'origen del producte. Rodríguez ha explicat que fa anys que reclamen al Departament d'Agricultura la creació d'aquest segell i que no poden esperar més. Per això exigeix que el Govern apliqui la llei de traçabilitat i obligui la indústria a envasar la llet amb el distintiu corresponent. UP recorda que el Parlament Europeu dóna suport, en aquest sentit, a l'obligatorietat de l'etiquetatge sobre l'origen dels productes làctics (i càrnics) després que un estudi europeu hagi revelat que el 84% dels ciutadans de la Unió Europea volen conèixer on s'han produït els productes que consumeixen. En aquest sentit, el sindicat també fa una crida a la indústria làctia ubicada a Catalunya i al sector comercial i de la distribució d'aliments per tal que tinguin en compte aquesta situació i facilitin als consumidors la informació necessària per poder reconèixer l'origen dels productes del país. A l'estat espanyol, només la importació de formatges d'altres països de la Unió Europea (UE) s'ha incrementat un 8,2% entre el 2013 i el 2015. Pel que fa a la mantega, en el mateix període les importacions van augmentar un 28%, i les de la llet descremada en pols, un 24%, segons dades de l'Observatori de la Unió Europea. Una altra dada que el sindicat ha donat a conèixer aquest divendres és que entre el 1992 i el desembre del 2015 a Catalunya van plegar el 87% d'explotacions lleteres. Pel que fa al període de gener de 2015 a març del 2016 a l'estat espanyol han tancat 886 granges, un 5,2%. Unió de Pagesos no descarta fer més mobilitzacions com la que van protagonitzar el 25 de febrer a Mollerussa davant de la firma Puleva – El Castillo. El sindicat desmenteix que caigui el consum de productes làctics Unió de Pagesos considera que les dades de les administracions i part de la indústria que quantifiquen pèrdues en el consum de llet líquida a les llars a Catalunya i l'Estat (un 29% menys que fa 15 anys, segons el Ministeri), moltes vegades per justificar uns preus baixos pagats en origen, no demostren que aquesta davallada sigui real ja que el consum de productes làctics (iogurt, formatge, etc.) es manté, i suposa una part important de la despesa dels aliments que s'adquireixen. El consum de llet líquida i de derivats làctics representa el 12,13% de la despesa total d'aliments a les llars espanyoles, i el 17% si es compta en unitats de volum/pes, segons fonts del Ministeri d'Agricultura. La despesa en llet líquida va ser el 2015 a l'Estat de 2.323 milions d'euros i de quasi 5.794 milions d'euros en derivats làctics.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Agricultura iniciarà aquest estiu les obres de concentració parcel·lària d'Arbeca, Els Omellons i la Floresta. La consellera Serret lliura les escriptures de propietat de la concentració d'Alfés amb una superfície de 2.057 hectàrees, dins el regadiu Segarra-Garrigues. El Departament d'Agricultura està a punt de donar una nova empenta a les obres de concentració parcel·lària en l'àmbit del regadiu Segarra-Garrigues, amb l'execució de les corresponents a la zona d'Arbeca, Els Omellons i La Floresta, a les Garrigues, que s'iniciaran aquest estiu i que tindran una durada de sis mesos. La consellera Meritxell Serret ha lliurat aquest divendres les escriptures de propietat de la concentració parcel·lària a Alfés (Segrià). Aquesta zona compta amb una superfície de 2.057 hectàrees i 370 propietaris beneficiaris. Segons la consellera, ''tot el país ha de ser molt conscient del valor del reg per al futur del territori i la seva gent''. S'ha invertit a la zona d'Alfés més de 6,7 milions d'euros executant 55,3 quilòmetres de camins, 15,1 quilòmetres de drenatges subterranis, els corresponents entradors a finques, i també afitant les noves propietats, obres que van finalitzar el novembre de 2011. Les obres que impulsarà el Departament aquest estiu inclouen una primera fase d'execució de la xarxa de camins, eliminació dels camins que ja no seran necessaris per a l'accés a les noves finques, l'afitament d'aquestes, i les corresponents mesures correctores orientades a donar compliment a la declaració d'impacte ambiental. Així, s'actuarà en 26,2 quilòmetres de la xarxa de camins, dels quals 7,7 són de nova obertura. Els camins resultants seran de 4 metres d'amplada de ferm amb un gruix d'entre 15 i 20 centímetres. Així mateix, s'eliminarà 11 quilòmetres de camins en desús i es col·locarà 3.453 fites. En la zona inclosa dins de l'àrea de dispersió dels juvenils de l'àliga cuabarrada, gairebé 1.600 hectàrees, el traçat de la xarxa de camins definitiva s'adaptarà a l'existent en la mesura del possible. El conjunt d'actuacions suposarà una inversió de 2,7 milions d'euros i afectarà gairebé 2.700 hectàrees entre els esmentats termes municipals d'Arbeca, els Omellons i la Floresta. Els treballs de la concentració han permès una reducció molt significativa del nombre de parcel·les que inicialment aportava cada propietari al procediment, la qual cosa ha facilitat la constitució d'explotacions agrícoles més viables, ja que s'ha pogut disposar de forma contigua les propietats dels diferents membres de les explotacions familiars, produint-se, així, un efecte multiplicador en el procés d'agrupament de finques. De la mateixa manera, s'ha pogut integrar en les explotacions resultants les parcel·les que els propietaris han adquirit durant el procediment de reparcel·lació així com les d'aquells propietaris que les han volgut traslladar al costat de les explotacions dels seus cultivadors. La concentració d'Alfés Pel que fa a Alfés, l'impacte de la concentració parcel·lària en el concepte de resultats de les explotacions ubicades a la zona, que compta amb una superfície de 2.057 hectàrees i 370 propietaris beneficiats, representa una disminució de les despeses corrents al voltant del 15%, aspecte de gran rellevància atenent les dificultats econòmiques de moltes de les explotacions. Aquest important estalvi és conseqüència de la disminució de la distància entre les diferents finques que conformen les explotacions, en reduir-se el nombre total de parcel·les de conreu a1 o 2, en molts casos, obtenint, així, un important estalvi en gasoil, en despeses de manteniment de maquinària, i en el temps dedicat a les feines agrícoles. A banda de l'efecte derivat de la pròpia agrupació parcel·lària, el DARP, amb l'objectiu de permetre un accés confortable a les noves finques de conreu i drenar-les adequadament, ha invertit en la zona d'Alfés més de 6,7 milions d'euros executant 55,3 quilòmetres de camins, 15,1 quilòmetres de drenatges subterranis, els corresponents entradors a finques, i també afitant les noves propietats, obres que van finalitzar el novembre de 2011. El reg d'aquesta zona, que pertany al sector 12 del Segarra-Garrigues, és possible gràcies a la captació directa d'aigua del riu Segre mitjançant d'un bombament al terme municipal d'Albatàrrec. Les dotacions de reg en la zona concentrada d'Alfés són diverses: fora de xarxa natura 2000 es disposa d'una dotació total de 6.500 metres cúbics per hectàrea i any, mentre que en la zona de xarxa natura 2000 es disposa de dotació de reg de suport a l'arbrat (1.500 metres cúbics per hectàrea i any) i de reg de suport al cereal d'hivern (3.500 metres cúbics per hectàrea i any). Per prescripcions de caire ambiental, en l'Espai de Mas de Melons – Alfés s'ha deixat sense reg 300 hectàrees com a mesura compensatòria destinada principalment a la conservació de la terrerola vulgar, el gaig blau i la ganga. Les obres de la xarxa primària de regadiu a Alfés es van executar de 2005 a 2009, i les de la xarxa secundària, que porta el reg a les finques, s'han executat principalment entre 2007 i 2012 i han finalitzat aquest mateix any 2017.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Les exportacions creixen un 4,2% a Catalunya al juliol fins als 6.324 MEUR. Les vendes a l'exterior van representar el 26% del total de l'Estat. Les exportacions van créixer a Catalunya un 4,2% durant el juliol en relació al mateix mes de l'any passat i van arribar fins als 6.324 milions d'euros, una xifra que suposa el millor mes de juliol de la xifra històrica, segons dades publicades aquest divendres pel Ministeri d'Economia. D'aquesta manera, la tendència de les exportacions torna a l'alça després que al maig caiguessin un 1,17%. Les vendes a l'exterior des de Catalunya, a més, suposen el 26% de tot l'Estat, on les exportacions es van elevar fins als 24.354,9 milions d'euros. Pel que fa les importacions, van sumar 8.042,2 milions d'euros, un 16,8% més que en relació al juliol de l'any passat, i el saldo comercial va quedar fixat en -1.717,8 milions d'euros.
|
Economia
|
Empresa
|
Rull defensa que l'acte a Perpinyà "reforça i dona fermesa" als que seuen a la taula de diàleg amb l'Estat. L'exconseller considera que diàleg i embat no són contradictoris sinó "necessàriament complementaris". L'exconseller Josep Rull ha defensat que l'acte de Perpinyà de dissabte reforça que hi ha un "pleit polític" i dona "més fermesa" als que seuen a la taula de diàleg amb l'Estat. En una entrevista a Rac 1 gravada des de Lledoners, Rull ha argumentat que "diàleg i embat" no són contradictoris sinó "necessàriament complementaris". De fet, segons Rull, el diàleg és un instrument i no un objectiu i ha afegit que "el diàleg està bé si compleix l'objectiu". En aquest context, s'ha mostrat "molt escèptic" sobre les possibilitats de la taula de diàleg. Rull també ha defensat que s'ha de treballar per reforçar les institucions, per a un full de ruta unitari "sense terminis impossibles ni plantejaments maximalistes" i per la mobilització al carrer.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Els catalans signen un 3,5% menys d'hipoteques a l'abril respecte al 2018. El capital prestat baixa un 8,4% i se situa en 656.976 MEUR. El nombre d'hipoteques signades a l'abril a Catalunya va disminuir un 3,5% en comparació amb el mateix mes del 2018, segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, a l'abril es van constituir 4.636 hipoteques sobre habitatge, una xifra que també suposa una disminució de gairebé un 10% respecte al mes anterior. Pel que fa al capital prestat, es va registrar una reducció del 8,4% en la seva taxa anual amb un total de 656.976 MEUR prestats. Al conjunt de l'Estat, es van constituir 29.036, un 0,1% menys que fa un any i un 5,5% menys que el mes anterior. Tot i aquesta reducció, Catalunya va tornar a ser la tercera comunitat on es van signar més hipoteques , per darrera d'Andalusia (6.065) i Madrid (5.380). Per demarcacions, Tarragona i Barcelona van registrar un descens en el nombre d'hipoteques, de l'11,35% i el 4,8% respectivament, mentre que Girona i Lleida van tenir un creixement de l'11,45% i el 10,39%, respectivament. Així, a Barcelona es van formalitzar 3.507 hipoteques, a Tarragona 453, a Girona 506 i a Lleida 170. Pel que fa a l'import prestat, també es va reduir a Tarragona i Barcelona, un 25,71% i un 8.9%, respectivament, mentre que a Lleida va pujar un 18,4% i a Girona un 6,6%. A Barcelona el capital prestat va ser 537.887 MEUR, a Girona 62.882, a Tarragona 39.984 i a Lleida 16.223.
|
Economia
|
Habitatge
|
Reobren els accessos al Montsec, el Montsant, Montserrat i els ports de Tortosa. Ja es podia accedir a les serres de Gavarres i Cadiretes des de diumenge. Els Agents Rurals han reobert els accessos al Montsec, el Montsant, Montserrat i els ports de Tortosa un cop controlat l'incendi forestal de la Ribera d'Ebre i passada l'onada de calor. Des de diumenge ja es podia accedir a les serres de Gavarres i Cadiretes, quan la situació va començar a estar més estabilitzada. Ara no hi ha cap comarca en situació de Pla Alfa 3 pel que fa al risc d'incendi. Les restriccions van començar dijous, justament l'endemà que es declarés l'incendi iniciat a La Torre de l'Espanyol.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Comencen les obres del nou edifici de l'escola Ernest Lluch de l'Hospitalet que actualment funciona en barracons. Els treballs tenen un cost de 3,2 MEUR i un termini d'execució de 16 mesos. La Generalitat ha començat aquest dijous les obres de construcció del nou edifici de l'escola Ernest Lluch al barri de Collblanc-la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat que des de la seva creació el curs 2011-2012 funciona en mòduls prefabricats. Es tracta d'un dels projectes més reivindicats per l’Hospitalet per fer front a l’augment de la demanda de places d’educació primària. La nova escola, amb un cost de 3,2 MEUR i un termini d'execució de les obres de 16 mesos, es construeix en un solar cedit per l’Ajuntament a la confluència del passatge de Colom amb el carrer del Montseny i comptarà amb aules per a una línia d’educació primària, quatre aules auxiliars, un pati amb pista esportiva, gimnàs i biblioteca, entre d'altres. El cost de la nova escola l'assumirà la Generalitat i l'Ajuntament de l'Hospitalet s'encarregarà de desenvolupar el projecte i la construcció . D’altra banda, continua el procés per a la construcció de l’altra escola que funciona en mòduls prefabricats a la ciutat, la Paco Candel.
|
Societat
|
Educació
|
L'Hospitalet de Llobregat espera acollir una trentena de refugiats sirians abans de Nadal. Es treballa per cobrir les primeres necessitats de les persones que arribaran a la ciutat, com l'habitatge, l'empadronament, la cobertura sanitària, l'ocupació o l'escolarització dels infants. L'Hospitalet de Llobregat espera rebre en les properes setmanes una trentena de refugiats sirians i, aquest dilluns, se n'ha presentat el pla d'acollida elaborat per Creu Roja, en coordinació amb l'ajuntament, i que té com a objectiu "la integració de manera normalitzada el més aviat possible", ha dit el coordinador de l'entitat a Catalunya, Enric Morist. De moment, no se sap el número exacte de persones que la ciutat rebrà ni tampoc se n'ha concretat la data d'arribada, però s'espera que sigui abans de Nadal. Ara es treballa per cobrir les primeres necessitats, com l'habitatge, l'empadronament, la cobertura sanitària, l'ocupació o l'escolarització dels infants. El registre de voluntaris a la ciutat que es va obrir al setembre compta amb 80 persones i sis entitats.
|
Societat
|
Cooperació
|
Ecologistes en Acció demana plans d'ozó en les onze comunitats més afectades el 2018, entre elles Catalunya. Denuncia que els governs segueixen incomplint l'obligació d'actuar sobre el trànsit i la industria . Ecologistes en Acció demana que s'aprovin plans d'ozó en les onze comunitats autònomes més afectades el 2018, entre elles Catalunya. Els plans implicarien actuar sobre el trànsit i la indústria. Segons l'entitat, entre 2016 i 2018 s'han incomplert els objectius legals de protecció de la salut i la vegetació pel que fa a aquest element en la meitat de les 126 zones en què es divideix el territori espanyol en aquesta matèria. Aquestes zones estan repartides entre 11 comunitats i sumen gairebé 19 milions d'habitants. A més del trànsit urbà de Madrid, l'altre gran focus de contaminació per ozó està al litoral mediterrani, des de Girona a Algesires, per l'alt grau d'urbanització de la costa i l'elevat trànsit marítim i aeroportuari. També destaquen altres zones com ara la Vall de l'Ebre i de Tarragona. En un comunicat, Ecologistes en Acció ha destacat que el valor objectiu per a la protecció de la salut humana és de 120 micrograms d'ozó per metre cúbic d'aire, que no haurà de superar-se en més de 25 dies per cada any de mitjana en un període de tres anys. Existeix també un valor objectiu per a la protecció de la vegetació, que s'avalua en períodes de cinc anys, i que entre 2014 i 2018 s'hauria incomplert en 330.000 quilòmetres quadrats, dos terços del territori espanyol. Les estacions de control de la contaminació atmosfèrica de referència on en l'últim trienni s'ha superat els objectius legals d'ozó són un centenar de les 475 que mesuren aquest contaminant a Espanya. La llei estatal de qualitat de l'aire estableix que les comunitats autònomes adoptaran plans de millora de la qualitat de l'aire per aconseguir els objectius establerts en les zones en les quals els nivells d'un o més contaminants regulats superin aquests objectius. Ecologistes en Acció ha tornat a registrar formalment peticions perquè les comunitats autònomes d'Andalusia, Aragó, Illes Balears, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid, Regió de Múrcia i Navarra posin en marxa sense dilació els plans de reducció d'ozó, amb la finalitat d'evitar que aquesta "lamentable situació" es continuï repetint cada primavera i estiu. Aquests plans han de passar, diu l'ONG, per la reducció de l'intens trànsit urbà i interurbà que suporten les principals ciutats de l'Estat, mantenint un model de ciutat compacta i promovent l'ús de mitjans de transport més sostenibles com la marxa a peu, la bicicleta i un transport públic i col·lectiu alimentat preferiblement amb energia neta procedent de fonts renovables. D'altra banda, ha d'avançar-se el tancament de les centrals tèrmiques de carbó, substituïdes per energies renovables. Així mateix, Ecologistes en Acció demana al govern espanyol que s'uneixi a França i Itàlia en la creació d'una Àrea de Control d'Emissions que limiti l'entrada de bucs altament contaminants al Mediterrani.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Iceta, Ábalos i Borrell participaran en la manifestació de SCC de diumenge. Se sumaran als líders del PP i Cs, Pablo Casado i Albert Rivera, que també hi assistiran. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i els ministres en funcions José Luis Ábalos i Josep Borrell, participaran en la manifestació que Societat Civil Catalana (SCC) ha convocat per a diumenge. Els socialistes ja havien confirmat que hi enviaren una delegació però no ha estat fins aquest divendres quan n'han revelat els noms. En aquesta manifestació, organitzada per l'entitat constitucionalista amb el lema 'Per la concòrdia i per Catalunya: Prou!', també hi participaran els líders de Ciutadans, Albert Rivera, i PP, Pablo Casado, entre d'altres. A la manifestació del 8 d'octubre del 2017, amb què SCC s'emmiralla, ja hi van anar Miquel Iceta i Josep Borrell, a més de Núria Marín i Carmen Calvo. Societat Civil Catalana vol que aquesta manifestació estigui liderada per la ciutadania, tot i que també hi ha convidat els líders polítics "constitucionalistes" i "per l'autogovern" a Catalunya. En una entrevista a Rac1 del president de l'entitat, Fernando Sánchez Costa, l'entitat no té interlocució amb Vox i tampoc els ha invitat a la mobilització. "Tot el que surti d'aquí no hi és benvingut", ha dit.
|
Política
|
Partits
|
Els comuns demanen a ERC que superi bloquejos i que es posi al costat de les esquerres de Barcelona. Mena demana que la resposta a la sentència de l'1-O recuperi els consensos del 80%. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha explicat que esperen tenir un acord amb el PSC a Barcelona i que els agradaria que s'incorporessin altres forces d'esquerres, com ERC, a qui ha demanat que "superi" els bloquejos i es posi al costat de les forces d'esquerres de Barcelona. Així, Mena ha situat als republicans com a socis preferents, conjuntament amb el PSC, i ha insistit que no hi ha cap entesa amb Manuel Valls. D'altra banda, el portaveu dels comuns ha insistit que no descarten una sentència absolutòria en el judici de l'1-O i ha fet una crida a la recuperació de la via política. En aquest sentit, ha explicat que els agradaria que l'executiu de Pedro Sánchez descartés la judicialització i que des de Catalunya no es faci una resposta "petita" a la sentència, sinó una proposta "el més inclusiva possible", tot recuperant els consensos del 80%.
|
Política
|
Partits
|
Rafael Vallbona guanya el XXI premi Roc Boronat de l’ONCE amb la novel·la ‘Els bons dies’. A la categoria per a escriptors cecs o amb discapacitat visual greu Maria Mercè Guiu ha guanyat amb l’obra ‘El millor de cada vida’. El jurat del premi literari Roc Boronat, que concedeix l’ONCE, ha escollit Rafael Vallbona com a guanyador de la 21a edició per l’obra ‘Els bons dies’. La novel·la transcorre a París, on tres personatges es veuen marcats, sense saber-ho per l’aparició d’un traficant d’armes. “Amb dosis d’intriga i de nostàlgia, és un exercici brillant d’estil i un homenatge a la memòria, a les revolucions frustrades, als anhels de canvi i a la llibertat individual”, n’ha dit el jurat. Dotat amb 6.000 euros, el premi arribarà a les llibreries a la tardor amb el segell Amsterdam. D’altra banda, a la categoria exclusiva per a escriptors cecs o amb discapacitat visual greu, dotat amb 900 euros, Maria Mercè Guiu ha guanyat en l’apartat de prosa amb l’obra ‘El millor de cada vida’, un diàleg íntim i sincer entre una mare i el seu fill adolescent. A ‘El millor de cada vida’, Ricard viatja a París amb l’esperança de retrobar el seu vell amic de joventut. Allà hi va conviure a finals dels 70 amb idealistes inquiets que lluitaven amb la paraula per transformar el futur. Fins que va tornar a Barcelona, en ple desencís per l’oportunitat perduda de la Transició, i els va perdre la pista. A la novel·la, tres personatges prenen la paraula: Ricard; Jane, una jove a qui revesteix un halo de misteri; i Martí, somniador i enamoradís. La vida de tots ells, alguns sense saber-ho, quedarà marcada per l’aparició d’un traficant d’armes manipulador i perillós. Enric Botí, Delegat Territorial d'ONCE Catalunya i president del jurat, ha subratllat aquest dijous la bona afluència de participació, amb 69 obres presentades en la categoria de narrativa oberta a tothom, la segona participació més alta de la història, i la bona entesa amb Som Ara Llibres a l'hora d'impulsar el premi. Els premis Roc Boronat s’entreguen aquest vespre a Barcelona en una vetllada durant la qual s’homenatjarà a l’escriptora Coia Valls. L’ONCE Catalunya convoca cada any els premis literaris en llengua catalana Roc Boronat en memòria d’aquest escriptor i polític republicà, promotor del Sindicat de Cecs de Catalunya, organisme que tenia com a objectiu ser l’òrgan representatiu de tots els cecs catalans en temps de la República. El jurat de l’edició d’enguany l’ha presidit Enric Botí, delegat territorial d’ONCE a Catalunya, i ha estat format per Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Vicenç Villatoro, escriptor; Leandro Lamor, delegat de l’agència EFE a Catalunya; Júlia Bacardit, periodista i editora de la revista literària Branca; Joan Carles Girbés, director editorial de Som Ara Llibres; Anna Punsoda, guanyadora en la categoria de narrativa a l’anterior edició; i David Bernardo, president del Consell Territorial d’ONCE Catalunya.
|
Cultura
|
Lletres
|
ACTUALIZACIÓ:Torra reclama un pla de l'automoció "contundent" al govern espanyol després de reunir-se amb proveïdors de Nissan. El Clúster de la Indústria d'Automoció demana que els ERTO dels proveïdors de la multinacional s'allarguin tot l'any. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat al govern espanyol "transferències directes i actuacions urgents", com "un Pla de l'automoció amb mesures contundents", similars als de Alemanya o França. "Ens preocupa tota la cadena de valor de Nissan, totes les empreses que giren al voltant d'aquesta companyia", ha afirmat després de reunir-se amb 25 empreses proveïdores de la multinacional i el Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya. Durant la reunió, l'associació ha reclamat que els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) dels proveïdors de Nissan es puguin allargar fins al desembre del 2020 i ha demanat al Govern que asseguri el pagament dels acords signats entre els proveïdors i el fabricant fins llavors. En la primera reunió amb les empreses proveïdores de Nissan un cop confirmada la marxa de la multinacional japonesa, el president ha advocat per "trobar una aliança" amb tota la xarxa d'empreses proveïdores per cercar solucions, segons ha informat la Generalitat en un comunicat. El cap de l'executiu ha posat a disposició l'oficina tècnica creada pel Govern "per canalitzar les peticions que puguin arribar tant de liquiditat com d'assessorament". Torra s'ha compromès davant els representants de les companyies a fer tot el que estigui a les seves mans "per mantenir els llocs de treball de Nissan i la seva activitat". El president ha reiterat durant la reunió el "suport del Govern a la viabilitat de Nissan" i ha insistit a dir que no accepta la decisió de tancar les plantes "com una decisió final" i a exigir "interlocució directa amb la companyia al Japó, i conèixer la memòria justificativa, amb detall, per la qual es considera que l'empresa no és viable". Aquesta posició, ha explicat, "és absolutament compartida per totes les administracions". En aquest sentit, Torra ha demanat que "aquesta unitat granítica" es pugui demostrar perquè d'ella depèn, en bona part, ha dit, "l'èxit" que esperen. A la reunió, hi ha pres part el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i els consellers de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, i d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, la directora general d'Indústria, Matilde Villarroya, i el president del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya, Josep Maria Vall. L'associació, que representa 190 empreses, ha reclamat que els Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) dels proveïdors de Nissan estiguin vigents fins al desembre del 2020 i que no s'acabin amb la fi de l'estat d'alarma. D'aquesta manera, aquestes companyies podrien continuar beneficiant-se de les exoneracions de quotes i de les condicions excepcionals dels expedients per força major habilitats durant la pandèmia de la covid-19. El Clúster ha reclamat que "la prioritat del cas Nissan han de ser les persones, treballadors i proveïdors, i buscar una sortida", segons indica un comunicat. Per això, han exigit al Govern que asseguri, en la mesura del possible, el compliment i pagament dels acords signats entre els proveïdors i el fabricant fins el desembre del 2020. "Aquest compliment ha de tenir en compte tant els contractes signats i que encara no s'hagin pagat, com els que tinguin vigència fins a final d'any", han afegit. A la reunió hi han assistit representants d'empreses com A. Raymond Tecniacero, Ames- Aleaciones de Metales Sinterizados, Calsonic Kansei Spain, Continental Automotive, Denso Barcelona, Faurecia Interior Systems, Flexngate Plásticos, Gestamp Esmar, Grupo Componentes Vilanova, Hayes Lemmerz Barcelona, Kautex Textron Ibérica, Lear Corporation Holding Spain, Magna Mirrors España, Magna Seating Spain, Mahle Behr Spain, Manufactura Moderna de Metales, Novares Ibérica, Nifco Products España, Robert Bosch GMBH, Saint-Gobain Cristaleria, Snop Estampación, Socima, Trety i Zanini Autogrup. Nissan va anunciar el 28 de maig que tenia la intenció de tancar les instal·lacions que té a Catalunya, inclosos els tres centres productius a la Zona Franca de Barcelona, a Sant Andreu de la Barca i a Montcada i Reixac, afectant els llocs de treball de més de 3.000 persones de forma directa i de més de 20.000 indirectament, segons els sindicats.
|
Economia
|
Indústria
|
C's qualifica els pressupostos d'"electoralistes" i no descarta portar-los al Consell de Garanties Estatutàries. Carrizosa veuria un "xantatge" que la CUP demanés al Govern que deixi de perseguir "conductes antisocials" com a "moneda de canvi" per donar llum verda als comptes. El portaveu parlamentari de C's, Carlos Carrizosa, ha titllat d'"electoralistes" els pressupostos presentats aquest dimarts pel vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i considera que estan dissenyats per "acontentar la CUP". "És una pena que presenti uns comptes per acontentar la CUP pel seu programa d'independència i ni tan sols acontentin a la CUP", ha assenyalat Carrizosa. El portaveu de C's ha lamentat que l'objectiu dels pressupostos sigui el seu "sentit d'Estat" i ha anunciat que el seu partit no descarta portar-los al Consell de Garanties Estatutàries. A més, Carrizosa veu possible que la formació anticapitalista utilitzi com a "moneda de canvi" que el Govern deixi de perseguir "conductes antisocials" per donar suport als comptes. Un fet que, segons ha dit, veuria com un "xantatge".
|
Política
|
Parlament
|
JxSí i la CUP registren la Llei del Referèndum al Parlament per la via d'urgència extraordinària. Corominas, Rovira, Orobitg, Salellas i Serra inscriuen la proposició de llei que ha de donar cobertura legal a l'1-O amb l'esperança que més grups se sumin per donar-hi suport. Els grups parlamentaris de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP-Crida Constituent han registrar la Llei del Referèndum al Parlament per la via d'urgència extraordinària, aquest dilluns al matí. El president del grup de JxSí, Lluís Corominas, la portaveu, Marta Rovira, i el diputat Jordi Orobitg, amb els diputats de la CUP Benet Salellas i Gabriela Serra, han inscrit la proposició de llei que ha de donar cobertura legal a l'1-O. En la roda de premsa posterior, Salellas s'ha mostrat esperançat que altres grups parlamentaris i diputats de la cambra se "sumin" en el tràmit d'esmenes i a la votació al ple de la llei.
|
Política
|
Parlament
|
Hèctor Hernández: "A 'El cadáver de Anna Fritz' el suspens i els dilemes morals estan servits". El director mallorquí presenta la seva primera pel·lícula, un thriller psicològic, al BFI London Film Festival. (ACN).- El director novell Hèctor Hernández presenta 'El cadáver de Anna Fritz' al BFI London Film Festival, després de ser aplaudida a diferents festivals de mig món. "Estem molt contents per l'acollida del públic, no parem de fer fòrums, la gent pregunta moltíssim i la majoria de crítiques fins ara són molt bones", diu el director mallorquí en declaracions a l'ACN. "Ja només falta saber com s'ho prendrà l'audiència", afegeix. La història és un 'thriller' que es desenvolupa en un dipòsit de cadàvers on un zelador i els seus amics observen el cos sense vida d'una actriu famosa. "El suspens i els dilemes morals estan servits", assegura Hernández. Anna Fritz és una actriu jove i famosa que acaba de morir en un hotel. El Pau treballa al mateix hospital on han portat el cadàver de la noia. Els amics del Pau, l'Ivan i el Javi, van a l'hospital per presenciar de primera mà el cos de la famosa. La pel·lícula és un thriller psicològic on els personatges es jguen la integritat moral. Hernández assegura que la idea va sorgir mentre fullejava un diari de Mallorca. "Vaig veure una notícia d'un zelador que havia tingut sexe amb una noia morta i aquesta havia despertat", diu el director, el qual tenia el dubte, al principi, de saber com s'ho prendria l'audiència un cop va acabar d'escriure la pel·lícula. "La gent que l'ha vist fins ara s'ho han pres molt bé", es tranquil·litza. El pressupost de la pel·lícula és molt reduït, per això "s'ha utilitzat només un espai (el dipòsit de cadàvers) i 4 actors", diu el director, que creu que d'aquesta manera "es pot dirigir més tranquil·lament". Tot i això, s'ha presentat a diferents festivals de prestigi d'arreu del món i amb bones crítiques, com per exemple el South by Southwest d'Austin als Estats Units o el festival de Canes. La pròxima parada, després de Londres, és al festival de Sitges, que va començar ahir. El director no desvela què vindrà després però revela que ja està treballant en "alguns projectes nous". 'El cadáver de Anna Fritz' s'estrenarà als cinemes de l'estat espanyol el 31 d'octubre. També es presenta al BFI Film London Festival 'Interior. Família' del director barceloní Esteve Soler, que arriba a la capital britànica després de sortir ben parat en diferents festivals, entre els que destaca el 'Short Film Conrer', del Festival de Canes del 2014. El curtmetratge, que parteix d'una escena original de la trilogia teatral 'En contra' del mateix autor, explica la història d'uns pares que desperten el seu fill en plena nit per parlar sobre un tema que pot canviar les seves vides. Un altre director català, el barceloní Cesc Gay, presenta 'Truman', amb Ricardo Darín i Javier Cámara com a protagonistes, i que explica la història de dos amics de la infància que es reuneixen després de molts anys. Tres pel·lícules més tanquen el grup de films de producció catalana: 'A prefect day' de Fernando León de Aranoa, 'Paula' d'Eugenio Canevari, i 'El botón de nacár' de Patricio Guzmán. El festival, on hi col·labora l'Institut Ramon Llull, mostrarà fins a 240 films de 72 països diferents fins al 18 d'octubre.
|
Cultura
|
Cinema
|
El Centre de Fauna de Vallcalent envia una desena de voltors a Israel per reforçar l'espècie. És el segon trasllat que es fa aquest any i des del 2015 s'han enviat gairebé un centenar d'aquestes aus. Una desena de voltors catalans s'han enviat aquest dijous des del Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida cap a Israel per seguir reforçant l'espècie en aquest país. L'operació de trasllat és la segona que es fa aquest 2018 i des de l'any 2015 ja s'han traslladat 94 aus. Tot això s'emmarca en l’acord de col·laboració amb l’Autoritat Israeliana de Parcs i Natura (INPA), per reintroduir l’espècie al Pròxim Orient. Segons el coordinador del Centre de Fauna de Vallcalent, Joan Alàs, Catalunya és una zona on la població és "suficient" amb moltes parelles reproductores i el Prepirineu lleidatà és "dels millors territoris" per aquestes aus.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Banc Santander guanya 2.911 MEUR el primer semestre, el 32% menys per manca d'extraordinaris i pels tipus de canvi. El resultat de la primera part de l'any registra operacions no recurrents que resten 368 milions als beneficis mentre que l'any passat van sumar 835 milions. Banc Santander va guanyar 2.911 milions d'euros el primer semestre, cosa que suposa un 32% menys que el mateix període de l'any passat. El resultat d'aquest any ha estat marcat per l'efecte de manca d'operacions extraordinàries i per la depreciació de les principals divises on és present el grup. Aquest any, les operacions extraordinàries van restar als beneficis 368 milions d'euros nets, mentre que en el mateix període de l'any passat aquestes operacions extraordinàries van tenir un impacte positiu de 835 milions d'euros, per la reversió de les provisions desemborsades al Brasil. Sense aquestes operacions no recurrents i sense la depreciació de les monedes, el benefici s'hagués situat en 3.280 milions d'euros, el 9% més. El 57% del benefici del grup procedeix d'Europa i el 43% l'aporten les divisions del continent americà. La unitat de negoci de l'estat espanyol només aporta el 15% del benefici del grup, per sota de la implantació del Regne Unit que suposa el 20% del benefici agregat. En el primer semestre, el grup presidit per Ana Patricia Botín ha fet dotacions per insolvències per valor de 4.613 milions d'euros, pràcticament les mateixes que el primer semestre de l'any passat, una disminució del 9% si el càlcul es fa amb euros. Aquesta evolució de les dotacions es registra amb un context de caiguda de la taxa de mora que se situa al mes de juny en el 4,29%, 0,35 punts percentuals menys que l'any passat.
|
Economia
|
Finances
|
Marchena sobre la sentència: "Haig de guardar silenci". El magistrat del Tribunal Suprem intervé en uns cursos d'estiu sense fer referència a la causa. Manuel Marchena ha afirmat aquest dimarts que ha de "guardar silenci" sobre la sentència del Tribunal Suprem als líders polítics i socials independentistes, després de la vista oral que va acabar el 12 de juny. El president del tribunal que els va jutjar ha intervingut en uns cursos d'estiu, on ha ofert una conferència. En un intercanvi d'opinions amb la premsa se li ha preguntat per la sentència, i ha estat quan ha asseverat que no en pot dir res. "No puc convertir això en un intercanvi de pregunta-resposta sobre el que és aquesta sentència", ha contestat a un dels interlocutors. De moment no ha transcendit data sobre quan estarà redactada la sentència, tot i que s'augura que serà a la tardor.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El MNAC dedica la primera gran retrospectiva a la fotografia “útil” d’Oriol Maspons. L’arxiu que conserva el museu conté l’obra sencera del fotògraf amb més de 7.000 imatges en paper, negatius i diferents materials. El MNAC inaugura divendres la primera gran exposició retrospectiva sobre el fotògraf barceloní Oriol Maspons (1928-2013), l’arxiu del qual custodia el Museu Nacional des de l’any 2011. L’exposició comissariada per Cristina Zelich recorre les seves quatre dècades de dedicació a la fotografia amb fins a 530 imatges, algunes d’inèdites o poc conegudes, més enllà dels icònics treballs sobre el Somorrostro o els retrats de la Gauche Divine barcelonina. Maspons va defensar la fotografia aplicada o “útil’, com recorden tant el títol de l’exposició com l’associació de les imatges seleccionades amb les publicacions o àmbits per les quals van ser concebudes o publicades. Reportatgisme, retrat, moda i publicitat, Maspons va abastar un ampli camp fotogràfic fins a confegir un arxiu de més de 7.000 imatges. A través de 530 imatges l’exposició ‘1949-1995. Oriol Maspons. La fotografia útil’ recorre més de quaranta anys d’activitat fotogràfica en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. Digitalitzat i inventariat gràcies a la Fundació Nando i Elsa Peretti i l’empresa Agrolimen, l’arxiu del fotògraf conservat al MNAC ha estat escrutat per Cristina Zelich, la comissària de l’exposició. L’àmplia selecció que n’ha fet inclou imatges inèdites, moltes d’elles tractades i inventariades en una etapa recent de treball a l’arxiu. Davant l’ingent material que tenia entre mans, la comissària va optar per dividir l’exposició en dos àmbits: el Maspons “amateur” i el fotògraf professional. En tots dos àmbits, però, hi ha un mateix fil conductor, la idea de la fotografia com a fet “útil” i una creació “aplicada” que sempre va defensar Maspons. “Va defensar la fotografia en tant que notari del seu temps, i la finalitat de la qual era la pàgina impresa”, explica Zelich a l’ACN. Prova d’això són les múltiples instantànies que el fotògraf va publicar en mitjans gràfics i revistes com ‘Destino’, ‘Triunfo’, ‘Interviú’, ‘Paris-Match’, ‘Bocaccio’. En coherència, la comissària ha contextualitzat diverses imatges al costat del mitjà on van ser publicades. De la mateixa manera, es reprodueixen les portades dels àlbums musicals pels quals va cedir o fer fotografies, o els diversos volums de la col·lecció ‘Palabra e imagen’, de l’editorial Lumen amb la qual va col·laborar des de l’inici degut a la seva amistat amb Esther Tusquets. Al parer de la comissària, més que un avantguardista, Maspons va ser un “renovador del llenguatge” –ell i els seus companys de generació com Miserachs o Colom- en el sentit que es va oposar a la fotografia com a objecte de contemplació estètica i com a creació artística “bonica”, que aleshores imperava en associacions fotogràfiques com l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la qual va formar part des del 1952 fins que en va ser expulsat el 1958. L’exposició recull també la faceta d’escriptor i teòric de Maspons, amb una sèrie de textos com el conegut article ‘Salonisme’, publicat a la revista ‘Arte Fotográfico’ el 1957 i que va suposar una dura crítica al món conservador agrupacionista. De fet, va ser l’article el que li va costar l’expulsió de l’AFC. També hi són alguns dels nombrosos llibres que va il·lustrar, entre els quals destaca ‘Arquitectura gótica’ (Lumen, 1968), d’Alexandre Cirici. I tot i que la comissària no ha volgut que l’exposició fos un recull de les fotografies més icòniques de Maspons, tampoc ha obviat alguns dels treballs on aquestes imatges s’insereixen, com els seus reportatges sobre la vida al Somorrostro, o els retrats i altre tipus d’imatge que il·lustra la ‘Gauche Divine’ barcelonina, de la qual ell mateix en formava part. Sobre la disparitat de temes d’interès del fotògraf (també va fotografiar arquitectura i paisatge urbà a París o Londres, i va testimoniar per la Creu Roja Internacional el terratrèmol a Manàgua del 1973, entre altres), Zelich opina que Maspons era una persona “molt curiosa, que s’interessava per molts temes i que acceptava tots els encàrrecs que li arribaven a l’estudi”.
|
Cultura
|
Arts
|
5 anys de presó per al veí de Ripoll que en va atacar un altre amb un matxet i una navalla al crit de "The Walking Dead". L'Audiència li prohibeix acostar-se a menys de 500 metres de la víctima durant 10 anys i a pagar-li uns 900 euros. L'Audiència de Girona ha condemnat a 5 anys de presó el veí de Ripoll que en va atacar un altre amb un matxet i una navalla militar al crit de "The Walking Dead". Els fets van tenir lloc el 8 de gener de l'any passat en un pis del carrer Lambert Mata. L'acusat, que s'havia discutit amb la víctima, va atacar-la mentre estava asseguda al sofà del menjador. Primer li va intentar clavar el matxet al coll i al tòrax, i després, com que l'altre va poder repel·lir-lo, es va treure una navalla plegable i va provar d'enfonsar-li al cos. La sentència condemna Meneses per temptativa d'homicidi, tot i que li estima una atenuant d'intoxicació (perquè aquell dia el processat havia mesclat alcohol amb medicaments). A més de la presó, el tribunal prohibeix a Antonio Meneses acostar-se a la víctima durant 10 anys i l'obliga a pagar una indemnització d'uns 900 euros. El cas que ara l'Audiència ha sentenciat va tenir lloc la matinada del 8 de gener de l'any passat. Aleshores Antonio Meneses feia poc que vivia al pis del carrer Lambert Mata. S'hi havia traslladat després que li diagnostiquessin una malaltia rara (que li provoca dolors a tot el cos) i arran d'això perdés la feina. Inicialment, Meneses s'estava en un garatge de Ripoll. Però la propietària del pis, que era amiga seva, li va proposar anar-se'n a viure amb ella i el seu fill de 17 anys a canvi de pagar-li un lloguer de 150 euros. La nit dels fets, a més d'ells tres, al menjador del pis també hi havia el xicot de la dona, un home amb qui feia poc que ella hi estava sortint. Segons recull la sentència, cap a les dues de la matinada, els dos homes es van discutir. Antonio Meneses es va enfadar perquè l'altre home estava ensenyant arts marcials al jove i això el va molestar. El processat va anar cap a la seva habitació cridant "The Walking Dead" –nom amb què havia batejat el seu matxet- i d'allà ja en va sortir empunyant l'arma, que tenia "uns 30 centímetres de fulla". Primer Meneses va intentar clavar el matxet al coll i al tòrax de l'altre home, però no se'n va sortir perquè tant ell com la propietària del pis el van poder frenar. El fill de 17 anys s'havia anat a amagar al lavabo. Després que tots tres forcegessin, el processat es va treure una navalla militar plegable i va provar d'enfonsar-li a la víctima. Però novament l'altre home va poder repel·lir l'atac agafant-li el braç. Llavors, Antonio Meneses va marxar del pis. "Intenció de matar" Tot i que al judici Meneses va intentar tirar pilotes fora, dient que no recordava res i que els altres s'havien inventat l'atac, l'Audiència no li dona cap credibilitat. Per contra, sí que es creu tot allò que tant la víctima com els altres dos testimonis (la propietària i el seu fill) van explicar davant del tribunal. Els magistrats subratllen "amb ple convenciment" que, aquella matinada, quan Meneses va atacar l'altre home, ho va fer amb intenció de matar-lo. "L'arma que va utilitzar tenia un gran potencial lesiu; es tractava d'un matxet de grans dimensions, més semblant a una espasa que no a un ganivet", recull la sentència. A més, l'Audiència de Girona recorda que Meneses va escollir "punts vitals" –el coll i el tòrax- i creu que, si la víctima no hagués pogut repel·lir l'atac, "el desenllaç hauria estat fatal". "A tot això, també s'hi ha de sumar que, després que el desarmessin, l'acusat encara va treure's una navalla plegable amb la qual prosseguir l'atac", hi afegeix la sentència. 5 anys de presó Tot i que la defensa de Meneses va intentar introduir fins a dues eximents i quatre atenuants, el tribunal només li n'estima una. En concret, la de greu addicció a l'alcohol i altres drogues (perquè aquella matinada, el processat havia mesclat fàrmacs amb licor i això li havia afectat les facultats). L'Audiència de Girona condemna Antonio Meneses a 5 anys de presó per temptativa d'homicidi i li prohibeix acostar-se a menys de 500 metres de la víctima durant un termini de 10 anys. La sentència també li imposa una multa de 180 euros per dos delictes lleus de lesions (perquè durant el forcejament va ferir tant la víctima com la propietària del pis). En matèria de responsabilitat civil, el tribunal de la Secció Tercera obliga Meneses a indemnitzar l'altre home amb prop de 900 euros. En concret, 350 euros per les ferides i 525 euros per les lesions psíquiques que va patir. Una quantitat a la qual s'hi haurà d'afegir el valor de la camisa que duia la víctima, i que el processat li va estripar durant l'atac.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Càritas detecta per primera vegada l'ocupació de pisos entre els beneficiaris que no tenen habitatge. Tot i la millora de l'economia, el 2016 l'entitat va atendre el 2016 un 4,7% més de persones que l'any anterior. En diverses diòcesis de Càritas s'ha detectat que entre els beneficiaris, s'opta per l'ocupació de pisos. Representa només el 3,2% de les persones ateses per l'entitat però és la primera vegada que el fenomen es pot comptabilitzar, i formen part del 39.5% de beneficiaris de Càritas que no té habitatge digne. Aquesta és una de les conclusions de la memòria que l'entitat ha presentat aquest dimecres i que conclou que la crisi econòmica ''s'ha quedat'' perquè les millores no han arribat en les persones més vulnerables que van ser les primeres en rebre'n es conseqüències. Càritas ha atès, el 2016, un 4,7% més de persones que el 2015, sobretot famílies amb fills a càrrec.. 7.200 persones de les 225.000 atesos a Càritas han recorregut a l'ocupació de pisos buits per poder disposar d'habitatge. És una de les principals preocupacions de l'entitat en detectar, per primera vegada aquesta pràctica a Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, que representa un 3,2% del total. L'organització alerta que són famílies que s'hi han vist abocades després de perdre el seu habitatge. A aquets casos s'hi ha de sumar l'augment en 6 punts del nombre de famílies que no tenen pis i dormen al carrer, al cotxe o en fàbriques antigues, les famílies que viuen acollides o en habitacions de relloguer i les persones que opten per viure en pisos d'entitats socials. En total, es calcula que el 39,5% de beneficiaris no tenen habitatge digne, un fet que significa la conculcació d'un dret bàsic. És una de les conclusions de la Memòria de Càritas 2016, que recull que malgrat que les dades macroeconòmiques indiquin una millora, aquesta situació encara no ha arribat a les famílies més vulnerables. De fet, així ho ha indicat Anna Roig, cap de l'àrea de comunicació, ha assegurat que la crisi no ha passat sinó que ''s'ha quedat'' perquè les famílies més pobres que van patir en primer lloc els efectes de la crisi, encara no n'han sortit. Així, Càritas ha atès 225.000 persones el 2016, però ha arribat a 360.604 beneficiaris, un 4,7% més que l'any anterior. Majoritàriament, més del 58%, són famílies amb fills a càrrec i un 39,4% són parelles amb fills, i un 18.8% són famílies monoparentals. El 26% de les persones ateses viuen soles, una situació més habitual entre la gent gran, i que comença a ser motiu de preocupació de l'entitat. Un dels problemes amb què topa Càritas a l'hora d'ajudar a les persones que sol·liciten suport és la precarització dels llocs de feina. Tot i que el 70% dels atesos no tenen feina i estan a l'atur, i per tant, no tenen ingressos fixos, 3 de cada 10 treballen. Malgrat tot, l'estabilitat laboral és una assignatura pendent, ha dit Roig, ja que la majoria dels contractes són temporals, a temps parcial i en condicions precàries que no permeten que les famílies puguin sortir del cercle de la pobresa, o els obliga també, a treballar en l'economia submergida. En aquest sentit, Roig lamenta que amb aquestes ocupacions de baixa qualitat, els treballadors no poden arribar ni a formar-se ni a agafar prou experiència, sinó que aquesta caduca ràpidament i per tant, es va perdent ''capital humà'' en perfils que encara els queden anys per treballar, a la vegada que es posen en perill les futures prestacions i pensions. Des de Càrites s'alerta que les persones de més de 45 anys són les que hores d'ara els costa trobar un lloc de feina que els permeti sortir del mateix cercle de la pobresa. Per Roig, hi ha risc de ''normalitzar'' les situacions precàries tan d'estil de vida com de condicions laborals i considera que s'hauria de revertir aquesta situació. Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona, ha destacat que cal seguir treballant per a les famílies amb infants que són ''els més febles'' i han de ser la ''cèl·lula bàsica'' de la societat per la qual cosa ha demanat concentrar esforços tant d'entitats i administració en aquest àmbit així com el de l'habitatge. Refugiats Un els col·lectius que ajuda Càritas és el dels refugiats, sobretot un cop han acabat els plans estatals i no han complert les expectatives d'integració sociolaboral. El 2016, es calcula que van necessitar els seus serveis fins a 5.833 persones refugiades majoritàriament d'Hondures, el país d'origen de 3.800 d'aquestes persones, amb un perfil diferent que el dels refugiats sirians, ja que en aquest cas, venen sols i sense pràcticament equipatge. De Nigèria n'han arribat 641, de Mali 489 i d'Ucraïna 390. Per Càritas, les persones refugiades pateixen una manca de protecció per la ineficàcia del govern espanyol, qui té competències en aquesta matèria i per això demana programes més ''humans'' que permetin treballar els projectes vitals de manera individualitzada deixant de banda els terminis que difícilment poden complir les famílies nouvingudes. Menys col·laboracions Els responsables de Càritas han alertat també que l'entitat va tancar el 2016 amb 456.000 euros de dèficit, sobretot per les davallades de les col·laboracions d'empreses i particulars, que suposen el 19,3% dels ingressos de l'entitat. Així, Càritas ha treballat per a les 360.000 persones amb un pressupost de 47,5 MEUR. Preocupació d'Omella pel procés polític Joan Josep Omella no ha volgut fer declaracions sobre la situació política a Catalunya ni ha afirmat ni desmentit que l'església pugui ser una opció per a una possible mediació entre el Govern i l'Estat perquè ha volgut centrar tota la importància informativa en la memòria de Càritas. Fent broma ha dit que per no semblar un ''bou mut'', podia assegurar que ''sentim la preocupació com tota la ciutadania i resem''.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Més d'un miler de professionals d'arreu del món assisteixen a la Mediterrània de Manresa atrets per la cultura popular. El ritme de venda d'entrades està sent més baix respecte d'altres anys, i els organitzadors ho atribueixen al moment polític que viu el país. La Llotja Professional de la Fira Mediterrània de Manresa és un dels espais més emblemàtics del certamen. Situada al Museu de la Tècnica de la capital del Bages, aquí els professionals fan contactes i coneixen les últimes novetats del sector. Enguany, més d'un miler de professionals d'arreu del món assistiran a la Fira, atrets per la cultura tradicional i popular. És el cas del Michael Mason, director del centre d'herència cultural i folklòrica de Smithsonian, als Estats Units. Mason ha vingut a la Mediterrània per conèixer a fons la cultura popular i tradicional catalana, ja que l'any vinent serà la convidada del festival de folklore que se celebrarà al centre de Washington. En declaracions a l'ACN, ha explicat que, al certamen que prepara, no hi faltaran els castells, les sardanes, ni la cobla, però tampoc els grups emergents que experimenten amb la cultura popular. El ritme de venda d'entrades està sent més baix respecte d'altres anys, i els organitzadors ho atribueixen al moment polític que viu el país.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
AMPLIACIÓ:El despatx d'arquitectura madrileny Nieto Sobejano s'encarregarà de dissenyar el Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Es preveu que les obres puguin començar a finals del 2021. Els madrilenys Nieto Sobejano Arquitectos han estat els escollits per dissenyar el nou Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Aquest divendres el jurat ha escollit el projecte per "l'autonomia" del nou edifici que es fusionarà amb l'antic monestir del municipi de la Costa Brava i també preveu tenir un espai on explicarà la història del recinte. Ara, una vegada s'ha sabut el guanyador del projecte, es preveu que el despatx es posi a treballar per adaptar la idea inicial a les necessitats del museu i totes les mesures de seguretat necessàries. A finals de setembre el projecte executiu ja estarà acabat i la previsió és començar les obres a finals del 2021. El Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) posa fil a l'agulla perquè finalment sigui una realitat els propers anys. Aquest divendres l'ajuntament de la localitat ha fet públic el projecte guanyador que marcarà la reforma de l'antic monestir. El despatx madrileny Nieto Sobejano ha estat el guanyador d'aquest concurs que ha convençut al jurat per incloure un espai per explicar la història de l'edifici. De fet, la portaveu del jurat ha detallat que en el projecte inicial "no s'especifica l'espai" que s'hi dedicarà, però sí que mostra la importància "d'explicar als visitants el rerefons històric que té el monestir de Sant Feliu de Guíxols". D'aquesta manera, quan la gent passi pel Museu Thyssen podrà descobrir cronològicament els orígens del complex patrimonial on estarà ubicat l'equipament cultural. El projecte, a més, construirà un nou edifici a la part de darrera del monestir, on s'hi construirà un nou edifici. Els arquitectes afirmen que aquesta nau pretén simbolitzar el claustre del monestir que no es va arribar a construir mai i per això tindrà una estructura quadrada. El sostre serà un hort, mantenint la similitud amb el claustre i essent, a la vegada, un element de transició entre l'edifici històric i els jardins annexes al monestir. L'inici de les obres, el 2021 Pel que fa a la reforma de l'edifici històric es preveu mantenir les restes arquitectòniques actuals i a partir d'aquí estructurar la resta de sales expositives. Aquest disseny inicial s'haurà d'adaptar ara a la realitat i a les necessitats que vagin sorgint. Es preveu que a finals d'estiu ja hi hagi el projecte executiu acabat. Després, caldrà posar-lo a exposició pública i després procedir a la licitació i adjudicació. Tot i així, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, no preveu que les obres comencin fins a finals del 2021. El cost final de l'obra encara no se sap, però Motas ha recordat que es mourà sobre els 6 milions d'euros. De tots ells, la meitat sortiran de l'Ajuntament i la resta, Motas preveu que provinguin de totes les administracions. De moment, la Diputació de Girona ja ha recordat que es van comprometre a aportar-hi 1,3 milions més en tres anys diferents. Motas està pendent de veure quina serà la contribució de la Generalitat i de l'Estat per fixar la xifra definitiva que haurà de posar-hi el consistori per a pagar la factura. De moment, desconeix quin serà el grau de compromís per part de les administracions catalana i espanyola per la "inestabilitat política" que hi ha en els últims anys, però confia en què totes dues hi col·laboraran. Una col·lecció centrada en el segle XIX i XX Pel que fa a les obres que s'hi exposaran, el responsable de la col·lecció de Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, ha avançat que hi haurà totes les obres catalanes d'entre el segle XIX i XX que té la baronessa en la seva col·lecció personal. Segons el seu nebot, es tracta d'un conjunt d'obres "difícil d'exposar a l'actualitat" perquè costa molt reunir "tanta qualitat i quantitat" en una col·lecció. De tota manera, Guillermo Cervera ha apuntat que una vegada escollit el disseny caldrà començar a treballar en la "ruta museística" que voldran oferir en el nou equipament Thyssen. El responsable de la col·lecció ja ha avançat que seguirà un esquema similar al museu que hi ha a Màlaga, en què es mostra la pintura andalusa i la seva influència en la resta d'obres d'art espanyoles i en les corrents artístiques mundials. En aquest sentit, Cervera també ha remarcat que en el museu de Sant Feliu, es buscarà un lligam amb "l'entorn físic", ja que tots els artistes catalans en algun moment de la seva carrera s'han inspirat en la Costa Brava.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
La multinacional japonesa Kao inverteix 25 MEUR en una nova planta a Mollet del Vallès. Suposa la creació de 20 nous llocs de treball al municipi. La multinacional japonesa KAO ha inaugurat una nova planta de Kao Chimigraf a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) amb una inversió de 25 MEUR. Amb la posada en marxa d'aquesta instal·lació la companyia preveu incorporar, inicialment, 20 treballadors més a una plantilla actual d'unes 100 persones. Aquesta nova planta fabricarà tintes d'injecció destinades a la impressió d'embalatges, el que suposa un producte innovador a nivell mundial que a més, es respectuós amb el medi ambient. El president mundial de KAO, Motohiro Morimura, el president de KAO a Europa, Masahiro Katayose, el president de KAO Chimigraf, Francesc Pujadas, i l'alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, han estat els encarregats d'inaugurar la nova fàbrica molletana. El president del grup a Europa, Masahiro Katayose, ha assegurat que amb aquesta instal·lació el grup consolida la planta de Mollet com a "centre de fabricació estratègica" dels seus productes i ha agraït a l'Ajuntament el seu suport i la seva contribució "al desenvolupament econòmic del municipi". Per la seva banda, el responsable de KAO Chimigraf, Francesc Pujades s'ha mostrat satisfet amb el suport del consistori i dels treballadors de Mollet: "Amb la vostra col·laboració i el vostre suport ens feu sentir sòlids i ens permeteu que la companyia segueixi creixent en nombre de persones", ha afirmat. L'alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs ha destacat la una inversió de 25 MEUR i l'aposta de la companyia per la ciutat contribuint a la seva reactivació econòmica i a la creació de llocs de treball. "L'Ajuntament seguirà facilitant la instal·lació i la consolidació de tots aquells projectes que contribueixen a la reindustrialització i el creixement de la ciutat i, per tant, al benestar de tots els seus ciutadans i ciutadanes", ha apuntat. A l'acte d'inauguració de la nova planta de KAO també hi han assistit representants sindicals com ara el recentment nomenat secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco.
|
Economia
|
Empresa
|
Cs defensa que no es pot votar sobre una resolució judicial i retreu a la Mesa que no hagi fet efectiva la suspensió. Carrizosa demana un pronunciament dels lletrats però Torrent li replica que només intervenen els diputats i no els funcionaris. El portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula a l'inici del ple per recriminar que el Parlament voti sobre si compleix o no una resolució judicial. Segons Carrizosa, és una "irresponsabilitat" que la Mesa porti al ple la votació i ha retret que no apliqués de manera automàtica la suspensió dictada pel jutge Pablo Llarena. "Estan discutint una resolució judicial i es neguen a acatar-la. Això no es pot votar a un Parlament", ha denunciat. Carrizosa ha demanat un pronunciament dels lletrats de la cambra, però el president del Parlament, Roger Torrent, li ha denegat la petició argumentant que al ple intervenen els diputats i no els funcionaris.
|
Política
|
Parlament
|
Mercabarna dona 59.000 quilos de productes frescos al Banc d'Aliments que es reparteixen entre 35.000 persones. Des de l'inici del confinament, més de 60 entitats reben fruites i hortalisses de les empreses del polígon alimentari. Les empreses de Mercabarna han donat 59.000 quilos de productes frescos al magatzem del Banc dels Aliments del polígon alimentari des de l'inici del confinament fins al 3 d'abril que s'han repartit entre 35.000 persones vulnerables. El magatzem ha rebut fruites i hortalisses que s'han distribuït entre 62 entitats socials de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Segons han explicat en un comunicat, la coordinació entre Mercabarna i el Banc dels Aliments, sumada a les aportacions d'aliments de prop de 50 empreses majoristes, i la feina dels voluntaris del Banc," està fent possible mantenir aquest servei de donació d'aliments a persones vulnerables des del primer dia de la crisi". La seixantena d'entitats socials s'apropen setmanalment a Mercabarna per recollir els aliments que després repartiran entre col·lectius vulnerables. Els treballadors voluntaris del magatzem del Banc d'Aliments continuen efectuant la seva tasca de forma presencial ja que es tracta d'un servei essencial no prohibit per l'estat d'alarma. Per motius de seguretat sanitària i per continuar garantint el servei, l'equip s'ha dividit en dos grups, que s'alternen periòdicament. A més, Banc dels Aliments ha reduït els dies i hores d'obertura al polígon alimentari per minimitzar riscos i garantir el servei. Segons els canvis introduïts, les empreses de Mercabarna poden aportar aliments de dimarts a divendres des de primera hora del matí fins al migdia i les entitats poden recollir-los els dimecres i els divendres de vuit del matí a dotze del migdia. Mercabarna s'està coordinant també amb diferents entitats com Creu Roja, Caritas, Nutrició sense Fronteres, l'Hospital de Sant Joan de Deu i la Fundació Arrels, per canalitzar les seves necessitats de carn i peix. El mercat majorista de Mercabarna, amb les seves 700 empreses i 7.500 treballadors, continua treballant cada dia per garantir el proveïment d'aliments als ciutadans. El recinte proveeix els mercats municipals, les botigues alimentàries de carrer i els petits i mitjans supermercats.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El Temporada Alta a Amèrica Llatina tanca la quarta edició amb 51 funcions i prop de 4.500 espectadors. A banda de les tres produccions catalanes també s'han vist propostes de cinc països llatinoamericans. Després de tres setmanes d’actuacions per a tres països diferents, el Temporada Alta a Amèrica Llatina ha abaixat el teló. Aquesta edició, la quarta, ha estat de rècord. S'han fet 17 funcions més que l'any passat amb un total de 51 i hi ha hagut 4.426 espectadors, uns 500 més que en la passada edició. Enguany era la primera vegada que s'hi sumava la subseu del festival a Lima, juntament amb les que ja funcionaven a Montevideo i Buenos Aires. També cal destacar que els espectacles catalans s'han programat conjuntament amb produccions d’altres països (Mèxic, Xile, Uruguai, Perú i Argentina), fet que ha permès l’intercanvi d’experiències entre companyies catalanes i d'Amèrica Llatina. Amb un total de 51 funcions, Temporada Alta a Amèrica Llatina ha tancat la seva quarta edició consolidant-se com a una plataforma per donar a conèixer la dramatúrgia i les produccions catalanes així com un espai de trobada i intercanvi entre el teatre català i el llatinoamericà. Enguany Temporada Alta ha presentat tres projectes catalans que no havien actuat fins ara a Amèrica Llatina. Es tracta d''Informe para una academia' d’Ivan Benet, estrena de la versió en castellà de l'obra; 'El vacío del otro', pre-estrena del nou muntatge de dansa i circ de Baro d’Evel; i l’espectacle de gran format a petita escala de David Espinosa 'Mi gran obra (un proyecto ambicioso)', del qual se’n va programar una actuació addicional a Buenos Aires perquè es van exhaurir les entrades. Les tres obres han recorregut els escenaris de Timbre 4 (Buenos Aires), Sala Verdi i Centro Cultural de España (Montevideo), i per primera vegada, l’Alianza Francesa de Lima. A més, a Lima (2 passis) i a Buenos Aires s’hi va projectar el curtmetratge 'The missing part', dirigit i protagonitzat per Baro d’Evel, que és el primer capítol del projecte 'The ONE project' impulsat per Temporada Alta, l’Arts Santa Mònica i la productora Nanouk Films. A banda de les representacions teatrals, Temporada Alta a Amèrica Llatina també ha registrat una bona assistència en els actes paral·lels, amb més de 800 participants A la taula rodona que van compartir dramaturgs catalans i argentins, moderada pel crític i director Jorge Dubatti, a Buenos Aires, hi van assistir unes 150 persones, i unes 150 més es van sumar a la festa d’inauguració. La final del torneig sense candidats catalans Per primera vegada, la final del Torneig no ha comptat amb autors catalans. S'ha proclamat guanyador un autor argentí, Leandro Airaldo, amb el text 'Enamorarse es hablar corto y enredado', imposant-se sobre Patricia Suárez que va presentar un text titulat 'La virgen del colibrí'. El festival a Amèrica Llatina s'ha fet des del 29 gener al 18 de febrer d'enguany. Temporada Alta a Amèrica Llatina és possible gràcies al suport de l'Institut Ramon Llull, Acción Cultural Española (AC/E), l’AECID i de la Red de Centros Culturales de España (Cooperación Española) i els diferents teatres que acullen els espectacles programats d’Argentina, Perú i Uruguai.
|
Cultura
|
Teatre
|
AMPLIACIÓ:Martí Domínguez guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any per 'L'esperit del temps'. El protagonista és un metge austríac que confessa la barbàrie de l'holocaust en unes falses memòries. L'escriptor Martí Domínguez ha guanyat aquest dilluns la tercera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any per 'L'esperit del temps' (Proa). L'obra s'endinsa en la participació dels científics en l'Alemanya nazi a través d'un metge austríac que confessa la barbàrie de l'holocaust en unes falses memòries. "El meu personatge és un ideòleg del nazisme, des del món universitari, i això és el que em va colpir", ha dit l'autor en l'acte d'entrega del premi en referència al paper de la ciència en l'ideari nazi. Les altres dues finalistes al guardó eren 'Canto jo i la muntanya balla' d'Irene Solà i 'Sis nits d'agost' de Jordi Lara. El guardó és el més ben dotat per a una obra publicada: 20.000 euros directes i 5.000 més per a promoció. El protagonista és un metge austríac interessat pel desenvolupament de les teories darwinistes i que pensa a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l'espècie humana. Ell acabarà posant les seves investigacions al servei d'una política i en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. "Com gent tan brillant pot sucumbir a la temptació d'una infecció col·lectiva i transformar-se en uns Frankensteins", ha remarcat Domínguez. Tot això, no va impedir que a principis dels 70 aquest científic nazi revés el Premi Nobel. El protagonista descriu el genocidi i la connivència del món universitari i mèdic a través d'unes memòries i accepta la seva responsabilitat, però també argumenta que tot es va deure a l'esperit del temps. Sobre l'auge de l'extrema dreta en l'actualitat, Domínguez considera que no s'ha de minimitzar, i que "quan ve l'allau, resulta molt difícil resistir-te a la inèrcia". Sobre l'autor Martí Domínguez és professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista científica 'Mètode'. Com a novel·lista, ha escrit 'Les confidències del comte de Buffon', 'El secret de Goethe', 'El retorn de Voltaire', 'El fracassat', 'La sega' i 'L'assassí que estimava els llibres'. També és autor de l'assaig 'El somni de Lucreci', que va ser guardonat amb el premi Carles Rahola. Recentment ha publicat 'Històries naturals', volum il·lustrat per Perico Pastor. Sobre el guardó El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any va néixer l'any 2017. D'aquesta manera, l'entitat donava vida a un nou guardó amb la voluntat i ambició d'igualar-se a altres premis similars de la literatura mundial, com el Premi Goncourt francès i l'anglès Booker, i amb l'objectiu de posar en valor les obres en llengua catalana, fomentar-ne la traducció i revitalitzar el sector. El guanyador de la primera edició va ser Raül Garrigasait amb l’obra 'Els estranys' i 'Aprendre a parlar amb les plantes' de Marta Orriols va endur-se el premi el 2018. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha lamentat que Juixart no hagi pogut entregar encara aquest premi. Carta de Jordi Cuixart El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha enviat una carta que a l'inici de l'acte ha llegit Jordi Lon, de la Junta Nacional d'Òmnium. "Gràcies per omplir-nos de vida", ha dit Cuixart als autors finalistes. En referència a la seva situació, ha afirmat que a la presó "cada nova pàgina és una alenada de llibertat". "Hi ha dies molt bons i d'altres de més tristos. No cal amagar-se’n, com diu la Marta Orriols, la valentia és atrevir-se a mostrar el dolor", ha dit Cuixart, que considera que la resposta a la repressió és més compromís amb la cultura, i la "llibertat dona tot el sentit a les últimes 846 nits".
|
Cultura
|
Lletres
|
Ràbia i indignació entre els usuaris de l'R4 per "la manca d'inversió" de Renfe. L'accident mortal de Castellgalí es produeix només dos mesos i mig després del de Vacarisses, i a tan sols tres estacions de distància. Dos accidents mortals en dos mesos i mig, i a només tres estacions de distància. Els usuaris de la l'R4 de Renfe, que uneix Manresa amb Barcelona, senten "ràbia i indignació" per "la manca d'inversió" que pateix aquesta línia. En declaracions a l'ACN, admeten que els fa por tornar a pujar al tren, però que no tenen més remei per la manca d'infraestructures alternatives que pateix la comarca. És el cas de l'Iman El Kabiri, que cada dia ha d'agafar el tren per anar fins la Universitat Autònoma de Barcelona. "No pots fer-hi res, l'has d'agafar sí o sí", ha explicat. Aquesta tarda a Manresa hi ha convocada una manifestació per exigir més inversió a la línia R4, i el Consell d'Alcaldes preveu reunir-se de manera extraordinària aquest dimecres per tractar aquesta qüestió.
|
Societat
|
Successos
|
Desmantellen a Granollers i Cornellà dos tallers on es fabricaven articles falsificats i detenen deu persones. La policia espanyola ha intervingut 6.600 peces tèxtils, de calçat i viatge que es comercialitzaven per internet i amb ajuda de venedors ambulants. La policia espanyola han desmantellat a Granollers (Vallès Oriental) i Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) dos tallers dedicats a l'elaboració, distribució i venda de productes falsificats de reconegudes marques internacionals. El primer d'ells era un pis-taller on s'inserien els logos comercials a peces i articles en blanc, sent el seu destí final el proveïment a venedors ambulants de nombroses poblacions turístiques. A Cornellà, un pare i el seu fill estampaven fraudulentament els logotips de prestigi a samarretes i diversos articles que posteriorment comercialitzaven a través d'una pàgina web. En els registres practicats es van intervenir 6.600 articles tèxtils, de calçat i viatge entre d'altres. Fruit d'aquesta operació es van detenir deu persones per delictes continuats contra la propietat industrial. L'operació policial es va iniciar en rebre informacions relatives a persones d'origen senegalès que estarien subministrant articles falsificats de reconegudes marques internacionals a venedors ambulants que operaven en nombroses localitats turístiques de la costa catalana. Les gestions dutes a terme pels investigadors van permetre localitzar un individu que, desplaçant-se en una furgoneta i de forma concertada, distribuïa la mercaderia fraudulenta entre els venedors. Conseqüència d'això es va poder esbrinar que es tractava d'un grup de vuit persones que disposaven com d'un pis-taller a Granollers, on manufacturaven les peces que rebien i els hi inserien els logos de forma fraudulenta. Posteriorment, la mercaderia era traslladada a un altre domicili de la mateixa població abans de ser subministrada als venedors. En els dos registres practicats s'han intervingut 4.700 peces de vestir i calçat esportiu, principalment, així com vinils, centenars d'etiquetes i una planxa per adherir les mateixes als productes en blanc. Comercialitzaven els productes a través d'Internet L'altra operació portada a terme a Cornellà de Llobregat i que ha permès detenir dues persones, va iniciar-se a partir de diverses denúncies procedents d'empreses internacionals que alertaven de la comercialització d'articles falsificats amb les seves marques a través d'una pàgina web. Els investigadors van poder ubicar i identificar el responsable de la pàgina web a Cornellà. Aquest, juntament amb el seu pare, disposava d'un local-taller dotat de tota la maquinària necessària per a la fabricació, manufactura i enviament mitjançant empreses de paqueteria del material fraudulent. En el corresponent registre practicat al taller es van intervenir una planxa de transferència tèrmica, una talladora làser, 1.900 articles -samarretes esportives i logotips-, un ordinador proveït dels programes informàtics necessaris i abundant documentació relacionada amb les activitats il·lícites. Els detinguts, a qui se'ls imputen delictes continuats contra la propietat industrial, van ser posats a disposició de l'autoritat judicial corresponent, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs a l'espera de judici. Les operacions han estat desenvolupades de forma conjunta per agents de la Secció d'Investigacions Tecnològiques de la Brigada Provincial de Policia Judicial de Barcelona, de la Comissaria Territorial de Cornellà de Llobregat i de la Secció de Delictes contra la Propietat Industrial de la UCDEV - Comissaria General de Policia Judicial, amb la col·laboració de les policies locals de Cornellà i de Granollers.
|
Societat
|
Successos
|
Cap de setmana sense víctimes mortals a les carreteres catalanes. Aquest diumenge l'operació de retorn cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha estat força tranquil·la. El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que aquest cap de setmana, des de les tres de la tarda de divendres i fins a les vuit del vespre d'aquest diumenge, no s'ha registrat cap víctima mortal a les carreteres i autopistes catalanes. Pel que fa a mobilitat, l'operació de retorn cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha estat força tranquil·la i només s'han registrat dos punts amb retencions: a l'N-340 al Vendrell en sentit Barcelona, on les retencions han arribat als 6 quilòmetres, i a la C-16 a Bagà en sentit Manresa, on les cues han arribat a allargar-se 6 quilòmetres. Dissabte al matí es van registrar aturades a l'N-145 a les Valls de Valira per entrar a Andorra i a la C-16 a Berga en sentit Túnel del Cadí.
|
Societat
|
Trànsit
|
Detingut un home després de robar dins del magatzem d'un bar de Sarrià de Ter. Els Mossos l'han enxampat circulant amb excés de pes i li han trobat caixes amb cartutxos, bales, munició, ampolles d'alcohol, un matxet i un televisor . Els Mossos d'Esquadra han detingut a Banyoles un home, de 50 anys i de nacionalitat espanyola, just després de robar dins del magatzem d'un bar de Sarrià de Ter (Gironès). Els fets van passar dilluns al matí quan una patrulla que feia tasques de seguretat ciutadana va detectar un turisme que circulava amb excés de pes. Els policies el van aturar al carrer de la Sardana i van identificar el seu únic ocupant. Durant l'escorcoll, li van localitzar més de 60 caixes de cartutxos, més d'una dotzena de caixes de bales, diversa munició, ampolles d'alcohol, un matxet, dues navalles, un tapa boques, un televisor, un conjunt de guants i una llanterna, entre d'altres. Davant les sospites que el materials havia estat robat, van descobrir que l'havien sostret del magatzem. Per accedir-hi, el lladre va forçar les portes metàl·liques i, un cop dins, va endur-se els objectes i els va carregar al cotxe. Els agents el van detenir com a presumpte autor d'un robatori amb força i tots els objectes es van retornar al seu propietari. El detingut, que té nombrosos antecedents, va passar a disposició del Jutjat d'Instrucció den funcions de guàrdia de Girona aquest dimarts.
|
Societat
|
Judicial
|
Tret de sortida als casals d'estiu. Les propostes més especialitzades es comencen a fer un lloc entre les activitats més tradicionals. Després d'acabar el curs, les colònies i els casals prenen el protagonisme a les famílies. Aquest dilluns, molts nens i nenes han començat la temporada de casals d'estiu, amb una oferta variada que a més de les activitats més tradicionals on els jocs d'aigua i les sortides tenen més pes, comença a incloure programes específics de temàtiques concretes. És el cas del casal que organitza des de fa alguns anys la Fundació Pere Tarrés i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, una oportunitat per endinsar-se en el món de la història antiga des d'un punt de vista més lúdic que el què poden viure els infants a les escoles. Els infants hi arriben motivats per aprendre coses noves i els pares, els han apuntat convençuts que serà una bona manera d'aprofitar les vacances a la ciutat. Segons ha explicat el director del casal, Albert Ciller, la proposta d'enguany s'ha plantejat des d'un punt de vista ''transversal', deixant enrere el tarannà cronològic que havia tingut en altres edicions, i per tant, a través de temes concrets, com per exemple, l'ús i l'aprofitament de l'aigua, s'aprofundirà en la manera com diferents civilitzacions s'hi ha afrontat. L'excusa és una nena del futur que envia una càpsula amb els dubtes que li han sorgit després de voler entrar en una escola d'arqueologia d'elit. Els infants del casal l'hauran d'ajudar a resoldre tots aquests temes i així, cada setmana, assoliran un repte per tal de poder enviar les respostes a la protagonista del casal. Amb aquest eix, explica Ciller, els infants aprendran i s'endinsaran en l'antiguitat. Ciller creu que en general són nens ''que els interessa la història, Tadeo Jones i Indiana Jones'' i que per tant, hi van molt'' predisposats'' a qualsevol tipus d'activitat que els permeti descobrir aquests detalls. De fet, aquesta és la motivació de bona part dels pares que han apuntat els nens en aquest casal d'arqueologia. La Natàlia de la Figuera ha explicat que és per fer ''una cosa diferent i aprofitar el temps aprenent coses''. Per l'Aldredo Pérez, que ha apuntat els fills amb el grup d'amics de l'escola, és una manera de fer ''alguna cosa diferent que no siguin jocs d'aigua''. Entre els infants que començaven aquesta primera setmana, n'hi havia molts que repetien de l'any passat. La Núria, per exemple, destacava que entre el què més li va agradar de l'estiu passat va ser treballar els jeroglífics i poder escriure el seu nom. En Max també recordava haver après detalls de la civilització egípcia però s'excusa en què ho havia oblidat per culpa de l'escola. La Judit reconeixia que l'any passat s'ho va passar molt bé. Combinar el lleure amb un centre d'interès El portaveu de la Fundació Pere Tarrés, Albert Riu, explica que aquests casals més especialitzats combinen l'oci més tradicional amb un eix conductor que, ena quest cas, és l'arqueologia. El programa va lligat a les activitats que té a l'agenda el museu, ja sigui amb exposicions o altres iniciatives. Per Tarrés, que reconeix que en general l'activitat de casals és de proximitat, explica que en aquest s'hi poden congregar infants de tota la ciutat interessats en el tema. La proposta de casals temàtics, a banda del d'arqueologia, pot donar-se en idiomes, esports en concret o la màgia, i conviu amb les activitats més tradicionals on els jocs d'aigua, les gimcanes, les excursions i sortides ocupen els infants que estan de vacances però que els seus pares encara treballen.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
El Teatre Lliure recupera el clàssic de Benet i Jornet ‘Revolta de bruixes’. Juan Carlos Martel dirigeix l’elenc femení amb Àurea Márquez, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Chantal Aimée, Júlia Truyol i Andrea Ros. Feia 35 anys que la ‘Revolta de bruixes’ de Josep Maria Benet i Jornet no feia temporada en un gran teatre de Barcelona, després del seu pas pel Teatre Romea el 1981, de la mà de Josep Montanyès. El Teatre Lliure la recupera ara –estrena el 2 de novembre- dins de la temporada del 40è aniversari de la institució, a la seva seu de Montjuïc. Ho fa amb direcció de Juan Carlos Martel Bayod, i un elenc d’actrius encapçalat per Àurea Márquez, Chantal Aimée, les quatre representants de la Kompanyia Lliure (Clàduia Benito, Raquel Ferri, Júlia Truyol i Andrea Ros). Xicu Masó encarna l’únic home de l’argument, el vigilant d’uns grans locals comercials on treballen les protagonistes, sis dones encarregades de la neteja.
|
Cultura
|
Teatre
|
El saló del caravàning obre les seves portes amb 700 vehicles en exposició entre autocaravanes i càmpers. Fins el 20 d'octubre es poden veure diversitat de models des dels 15.000 fins a 300.000 euros. La 34 edició del saló internacional del Caravaning ha obert les portes aquest dissabte amb 130 empreses participants i fins a 700 vehicles en exposició que ocupen més de 36.000 metres quadrats. Fins el 20 d'octubre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona s'hi poden veure diversitat de models d'autocaravanes i càmpers amb preus de compra que van des dels 15.000 als 300.000 euros. El sector dedicat a les autocaravanes ocupa bona part del recinte amb les principals marques del sector com Adria, Benimar, Bürstner, Mercedes o Volkswagen. Però l'eclosió de les furgonetes camper, els vehicles que s'adapten amb espai per a llits, cuina i lavabo, també s'hi veu reflectida i és la segona àrea amb més superfície expositiva. A banda també hi ha espai per càmpings, caravanes, cases prefabricades, remolcs i tendes. Vehicles pels més aventurers En aquesta edició s'ha tornat a posar el focus en una de les tendències del moment del sector del caravàning: els vehicles amb tracció a les quatre rodes destinats als esperits més aventurers. En un espai del saló recreat com a exòtic, s'hi mostren una vintena de vehicles aptes per circular fora dels camins convencionals, així com també empreses que fabriquen o distribueixen accessoris i complements. Per exemple, en destaquen camions de grans dimensions amb habitacle al seu interior. Pel que fa als accessoris, hi ha articles com una tenda de sostre capaç de resistir vents de fins a 120km/h i 100% impermeable o mobiliari modular amb espai per a cuina, pica, nevera i emmagatzematge en un únic bloc instal·lable en qualsevol cotxe en cinc minuts. Al saló, però, s'hi poden veure les novetats més destacades que arribaran al mercat a partir de l'any vinent. En concret, hi ha una àmplia gama d'autocaravanes que es diferencien principalment per les seves prestacions, pel tipus de conducció que s'hi vol fer i pel preu. Una primera gamma va des dels 15.000 als 25.000 euros i una segona oscil·la entre els 250.000 i els 300.000 euros. Famílies i gent jove En declaracions a l'ACN, el director del saló Caravaning, Josep Antoni Llopart, s'ha mostrat satisfet per la primera jornada del certament. Ha destacat que en les primeres hores hi ha hagut una "gran afluència" de visitants marcada essencialment per famílies i gent jove. Llopart ha explicat que en els últims anys ha crescut la tendència de fer turisme amb autocaravanes o càmpers. De fet, ha relacionat el creixement de l'interès en aquesta manera de viatjar amb l'augment d'expositors i vehicles al saló internacional. "Hi ha una tendència molt consolidada amb les càmper, que fa que el sector estigui creixent i acollint nou públic", ha subratllat a l'ACN. Adaptar més espais per les autocaravanes Llopart ha destacat que un dels reptes de futur és atendre la "gran" demanda de la ciutadania que vol viatjar al seu aire. Per això, el director del saló ha constatat que les institucions s'han de plantejar reforçar les àrees de pernoctació i destinades a aquest tipus de turisme.
|
Economia
|
Turisme
|
Entitats de Tàrrega reuneixen firmes per demanar un debat públic sobre la creu de la plaça Major. En 7 dies han aconseguit les 500 firmes necessàries per tal de demanar una audiència pública al consistori. Diferents entitats de Tàrrega que van promoure un debat obert sobre la ubicació i simbologia de la Creu de terme que hi ha ubicada a la plaça Major del municipi han aconseguit, en una setmana, les 500 firmes necessàries per tal de demanar al consistori una audiència pública. Les entitats lamenten que només l'Ajuntament va prendre la decisió de deixar la Creu al mateix lloc un cop finalitzin les obres de millora que s'estan duent a terme a la plaça. Segons el consistori, la decisió es va prendre en una reunió però les entitats critiquen que la seva veu no hi va comptar i elles també fan ús de la plaça amb diferents activitats durant l'any. Des de les entitats es farà entrega al consistori de les més de 500 signatures recollides per promoure aquest debat obert amb la voluntat que les entitats i la ciutadania puguin tenir veu sobre aspectes importants com són l'urbanisme i la simbologia dels monuments que l'envolten.
|
Societat
|
Religió
|
Un ciutadà ajuda la Policia Local de Manresa a detenir un lladre que acabava de robar en un supermercat. L'individu té 34 anys i nombrosos antecedents policials. La Policia Local de Manresa ha detingut un home, de 34 anys i amb nombrosos antecedents, per un delicte de robatori amb violència, intimidació i furt. Els fets van passar a divendres, quan la sala del 092 va rebre una trucada d'un ciutadà que havia vist com un home sortia corrents d'un supermercat del carrer Pompeu Fabra, d'on també havia sortit personal alertant que l'home en qüestió els acabava d'atracar. El testimoni es va mantenir en línia, facilitant una descripció molt acurada de l'individu, cosa que va permetre mobilitzar diverses patrulles. Finalment, la policia el va enxampar en un segon supermercat on va agafar diversos articles i va sortir sense pagar-los, fent caure diverses caixes de fruita durant la seva fugida.
|
Societat
|
Policial
|
JxCat justifica la unilateralitat de la proposta de resolució per la "urgència" i ho desvincula de les negociacions. Pujol defensa que Puigdemont continua sent el candidat a la presidència malgrat que el text no parla d'investidura sinó de ratificar la confiança. JxCat argumenta que ha presentat de manera unilateral una proposta de resolució de restitució de les institucions per una qüestió "d'urgència" i ho ha desvinculat de les negociacions amb ERC. En roda de premsa des del Parlament, el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha admès que han "tirat pel dret" sense ERC però s'ha mostrat convençut que hi haurà un acord de legislatura tot i les "dificultats". Preguntat insistentment si el text de la proposta de resolució obre la porta a un pas al costat de Puigdemont tenint en compte que no s'utilitza el concepte investidura, Pujol ha assegurat que continua sent el candidat a la investidura i ha defensat el seu dret a ser-ho. El text presentat per JxCat proposa que el Parlament ratifiqui la confiança en Puigdemont.
|
Política
|
Partits
|
Els ecologistes d'Ipcena exigeixen la clausura d'un escorxador a Navès per abocaments d'aigües residuals. L'aigua barrejada amb sang dels animals morts tenyeix de vermell l'afluent Mal del riu Aiguadora. La Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de la Natura (Ipcena) ha denunciat davant l'ACA els abocaments d'aigües residuals que presumptament realitza l'escorxador del pla d'en Ros a Navès (Solsonès) propietat de l'empresa Comercial Salvi. Els vessaments d'aigua i sang sense tractar van ser localitzats aquest dilluns al torrent Mal, afluent del riu Aiguadora, per un ramader propietari d'un pou a pocs metres de l'escorxador. Aquest dimarts, un equip del Seprona de la Guàrdia Civil ha iniciat una investigació. Els ecologistes d'Ipcena exigeixen la clausura de l'escorxador mentre no es resolgui el problema, la restauració de la part contaminada i que s'imposi una sanció econòmica a l'empresa. El portaveu d'Ipcena, Joan Vàzquez, ha criticat l'empresa a l'ACN per haver comès "frau" ja que tota l'aigua que han vessat s'han estalviat de portar-la a la depuradora.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Salut aixecarà les restriccions a Figueres i Vilafant i manté les mesures a l'àrea de Barcelona, la Noguera i el Segrià. La consellera Vergés afirma que a Catalunya "la tendència és bona malgrat que les xifres són altes en incidències". Salut aixecarà a partir de dilluns les restriccions a Figueres i Vilafant (Alt Empordà), però mantindrà les mesures per frenar el coronavirus a l'àrea de Barcelona, a la Noguera i al Segrià. La consellera Alba Vergés, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha anunciat que el Procicat ha pres la decisió aquest divendres. "A Figueres i Vilafant la tendència és bona", ha dit Vergés, que també ha agraït als ajuntaments haver insistit perquè la població compleixi les recomanacions per evitar contagis. A la mateixa entrevista, la consellera també ha valorat les noves mesures de seguretat que ha anunciat el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Ha explicat que, per a Catalunya, no suposen massa res de nou "perquè la majoria ja s'estaven aplicant". Entre les principals mesures que han pactat el Ministeri i les autonomies hi ha prohibir fumar al carrer si no es respecten els 2 metres de distància i decretar el tancament de discoteques, sales de ball i bars de copes. La consellera Vergés ha dit, però, que en el cas de Catalunya, moltes d'aquestes mesures "de mínims" que reclamaven les comunitats ja s'estan aplicant "des de fa dies i setmanes". I que per tant, "no hi ha res de nou" amb allò que ha fet Sanitat. Pel que fa a l'evolució de la pandèmia, Vergés ha dit que Catalunya es troba dins una "bona tendència", malgrat que les xifres d'incidència de casos siguin encara "molt altes". "Hem de procurar baixar les incidències acumulades i la taxa de reproducció del virus; no ens conformem a estabilitzar-la, sinó a reduir els casos, i per això busquem els asimptomàtics", ha dit. En relació als cribratges massius –demà comencen a Torre Baró i dilluns, al barri del Besòs- la consellera ha explicat que estan "funcionant molt bé". I ha destacat, sobretot, la implicació tant dels ajuntaments, com del "personal de referència sanitari" (metges, metgesses, infermeres) i dels líders veïnals a l'hora de conscienciar la població perquè es faci les proves. Figueres i Vilafant, sense restriccions A l'entrevista a Catalunya Ràdio, Alba Vergés també ha anunciat que la reunió del Procicat d'avui ha aprovat renovar les restriccions a Barcelona, als quinze municipis de la primera corona metropolitana, i a les comarques de la Noguera i el Segrià. Però que a l'Alt Empordà, a partir del dilluns, les mesures decauran. La consellera de Salut ha dit que a Figueres i Vilafant la tendència "és bona" i la xifra de contagis ha anat a la baixa, i que per això les restriccions s'aixecaran. Alba Vergés sí que ha demanat als ajuntaments, però, que "continuïn insistint" perquè la gent faci cas de les recomanacions. Entre d'altres, que no facin trobades amb més de deu persones, que evitin aglomeracions i que segueixin la fórmula "distància, mans, mascareta". La consellera també ha posat de relleu que, en aquells municipis on s'han hagut d'aplicar restriccions, ja s'ha engegat "una roda amb els agents comunitaris", que serà útil per frenar la pandèmia. "Això ha vingut per quedar-se i ho fa més viable", ha dit en referència a aquesta xarxa que han teixit els consistoris.
|
Societat
|
Salut
|
Adif adjudica la gestió de serveis i comercialització de la terminal de Constantí. El concurs s'atorga per 5,98 MEUR a la UTE formada per Transfesa, Renfe i Soluciones Logísticas Integradas. Adif ha adjudicat la gestió de serveis i comercialització de la terminal de transports de mercaderies de Constantí (Tarraongès) a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Transfesa Logistics, Renfe Mercancías i Soluciones Logísticas Integradas. La licitació és per un període de 8 anys, amb opció a 4 anys més. La terminal de Constantí està dedicada a la càrrega, descàrrega i emmagatzematge de contenidors i disposa d'una superfície aproximada de 60.000 metres quadrats i cinc vies de baix pòrtic. La UTE ha de donar servei de manipulació a les empreses ferroviàries i altres candidats que ho sol·licitin. Les condicions i preus que estableixi la UTE s'han d'adequar la Llei del sector i han de ser públics. També s'haurà d'oferir l'emmagatzematge i dipòsit de contenidors, així com serveis de neteja, reparació, inspecció, facturació i gestió de duanes. També s'encarregarà de les maniobres i operacions sobre el tren si hi ha empreses ferroviàries que ho reclamin.
|
Economia
|
Logística
|
L'artista danès Michael Kirkegaard reunirà terra de tots els municipis catalans en una exposició inèdita a Manresa. 'Enyorança Catalunya avui' es podrà veure del 3 de maig al 23 de juny al Centre Cultural el Casino. Els 947 alcaldes de Catalunya rebran aquesta setmana un pot de vidre de conserves amb una petita carta on se'ls demana que omplin el flascó amb terra del seu municipi i el reenviïn a l'adreça que se'ls indica. No es tracta d'un joc, és l'última proposta de l'artista danès afincat a Catalunya, Michael Kirkegaard, que ha titulat 'Enyorança Catalunya avui', i que pretén ser una crida al diàleg en l'actual moment polític que viu Catalunya. "No sóc polític, sóc un artista amb llibertat d'expressió", ha insistit Kirkegaard. Tots els flascons es reuniran dins d'una barraca de vinya que formarà part de l'exposició. "Els pots de vidre conserven i la barraca de vinya protegeix", ha explicat. La proposta, produïda per l'Ajuntament de Manresa, es podrà veure al Centre Cultural el Casino del 3 de maig al 23 de juny.
|
Cultura
|
Arts
|
Torrent expulsa del ple el diputat del PPC Santi Rodríguez. El popular ha estat cridat a l'ordre per una picabaralla amb ERC i la CUP sobre la protesta a la UAB. El president del Parlament, Roger Torrent, ha expulsat del ple el diputat del PPC Santi Rodríguez després d'una picabaralla amb ERC i la CUP. Durant el debat d'una moció referent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la cupaire Natàlia Sànchez ha mostrat una fotografia de la protesta d'aquest dijous a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en què es veia una persona fent una salutació feixista i la popular Esperanza García li ha replicat que al PPC tenen "el braç ferm i la veu ferma per defensar la llibertat i la democràcia". Això ha suscitat una discussió entre diputats i que Torrent cridés Rodríguez a l'ordre i després l'expulsés. García també ha sortit de l'hemicicle. La diputada del PPC ha retret a Arran, a qui ha titllat de "companys totalitaris" de la CUP, de l'intent de boicot d'un acte a la UAB en què "ningú no ha pogut defensar les seves idees" i els ha acusat de ser els responsables que diputats del Parlament "hagin de portar escorta en una democràcia". Durant la discussió entre les dues bancades de l'hemicicle, Torrent ha cridat Rodríguez a l'ordre, i ell ha respost: "Crida'm". Davant d'això, el president ho ha tornat a fer i l'ha advertit que el podria expulsar, com ha acabat fent. Abans de sortir, i acompanyat de García, el diputat popular ha recriminat a Torrent l'expulsió i ha assegurat que ell ha "hagut de portar els fills a l'escola amb policies al darrere" d'escolta.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Catalunya registra 706 nous casos de covid-19 confirmats per PCR i 11 defuncions. El risc de rebrot creix i es manté molt alt, de 163,87, i la velocitat de propagació continua per sobre 1 (1,03). Catalunya registra 706 nous casos de covid-19 confirmats per PCR i el total s'eleva a 82.977, segons l'últim balanç del Departament de Salut. La xifra total és de 103.110 casos (865 més) amb totes les proves. 12.802 persones han mort des de l'inici de la pandèmia, després que les funeràries hagin reportat 11 defuncions en les darreres hores. El risc de rebrot continua pujant i se situa en 163,87 (160,24 en el balanç anterior); clarament a la zona vermella, ja que el llindar de risc alt se situa en 100. La velocitat de propagació del virus puja lleugerament i és d'1,03 (1,01 en les dades anteriors). El nombre de pacients ingressats baixa a 576 (31 menys que en l'última actualització) i 108 estan a les UCI (111 en les darreres dades). En l'interval de set dies entre el 27 de juliol i el 2 d'agost, a tot Catalunya hi ha hagut 6.186 casos confirmats per PCR. És una xifra inferior als 6.459 de l'interval de set dies anterior, del 20 al 26 de juliol. Entre aquests períodes, el risc de rebrot ha baixat i ha passat de 177,35 a 163,87, però es manté en uns nivells molt elevats. També ha baixat la taxa de propagació del virus (Rt), que ara se situa en un 1,03, mentre que en els set dies anteriors era d'1,23. La taxa de confirmats per PCR se situa en 80,63 per cada 100.000 habitants -84,19 en l'interval de set dies anterior-, i l'edat mitjana de positius per PCR continua en els 37 anys. Del total de casos acumulats a tot Catalunya des de l'inici de la pandèmia, 82.977 són per PCR; 4.331, epidemiològics, 2.815, probables; 3.630 són proves ELISA i 9.357 per test serològic. Pel que fa a les defuncions, les funeràries han reportat 11 morts en les darreres hores i el total s'eleva a 12.802. 7.022 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.119 en residències, 814 en domicilis i 847 no estan classificats per falta d'informació. 7 defuncions de persones que vivien en residències En aquests mesos, 6.338 que vivien en residències han mort, 7 més que en el balanç anterior. Els casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia entre les persones que viuen en residències són 15.277, 20 més que l'últim balanç. La xifra s'eleva a 16.749 si es tenen en compte totes les altres proves. Barcelona A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el número total de confirmats per PCR se situa en 21.983 (186 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 28.416 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.307 persones, tres més en les darreres hores. El risc de rebrot continua molt elevat i se situa en 193,24. La Rt es manté per sota la barrera d'1 (0,99). La taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 93,95. A Barcelona ciutat, s'han registrat 180 nous casos confirmats per PCR i arriba a un total de 21.523. Si es tenen en compte totes les proves, des de l'inici de la pandèmia hi ha hagut 27.773. Les defuncions a la capital són un total de 4.268. El risc de rebrot és de 193,01 i la velocitat de transmissió és de 0,99. Regió metropolitana nord La regió metropolitana nord registra un total de 18.550 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia, 196 més que en l'últim balanç; 22.516 amb totes les proves. Han mort 2.918 persones des de l'inici de la pandèmia, quatre defuncions reportades en les últimes hores. El risc de rebrot creix i es troba en un nivell elevat, de 155,62. La velocitat de propagació del virus és d'1,30 i la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies per 100.000 habitants és de 71,64. L'augment de contagis en alguns barris de les ciutats de Sabadell, Terrassa i Ripollet preocupen a Salut Pública, que ha començat a fer cribratges per detectar més casos, sobretot els asimptomàtics, en un canvi d'estratègia per fer una cerca cada vegada més activa. A Sabadell, s'han registrat 2.251 casos confirmats per PCR de l'inici de la pandèmia (14 més que en el darrer balanç) i amb un total de 2.643 comptant totes les proves. 359 persones han mort en aquesta ciutat des de l'inici de la pandèmia. El risc de rebrot és de 195,80 i la Rt és d'1,46. A Terrassa, el risc de rebrot ha passat de 84,60 -del 20 al 26 de juliol- a 186,55 -del 27 de juliol al 2 d'agost-. La Rt és d'1,77. El nombre total de casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 1.931 (+12), 2.312 amb totes les proves. 263 han mort des de l'inici de la pandèmia en aquesta ciutat. A Ripollet, el risc de rebrot baixa lleugerament, però és molt alt, amb un valor de 146,39 i la taxa de reproducció del virus tendeix a baixar i se situa en 1,31 (3,81 del 20 al 26 de juliol). Hi hagut 269 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia, dos més en les darreres hores; 402 amb totes les proves. Regió metropolitana sud La regió sanitària metropolitana sud registra un total de 16.949 casos confirmats per PCR (200 més que en l'últim balanç), 20.233 amb l'acumulat de totes les proves. Les morts se situen en 2.353, tres més en les últimes hores. El risc de rebrot es manté en nivells molt elevats, 239,70 i la velocitat de propagació del virus es va apropant a 1 (1,01). La taxa de confirmats per PCR és de 115,91 per cada 100.000 habitants. El risc de rebrot a L'Hospitalet de Llobregat continua baixant tot i que es troba molt elevat encara, i és de 583,08 i la Rt es manté en 1. Els casos confirmats per PCR són un total de 5.517, 90 més que l'anterior balanç. Amb totes les proves, la xifra s'eleva a 6.163. Les defuncions a la segona ciutat de Catalunya se situen en un total de 503, cap en les darreres hores. Lleida A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 7.972 casos confirmats per PCR, 33 més que el dia anterior. Són 8.538 si es tenen en compte els casos acumulats amb totes les proves. Les defuncions són 256; no se n'ha reportat cap en les darreres hores. El risc de rebrot puja respecte al darrer balanç i passa de 381,46 a 394,03, molt elevat. Amb tot, ha anat baixant en les últimes setmanes -599,59 en l'interval del 20 al 26 de juliol. La velocitat de propagació es manté per sota d'1 i és de 0,79. La taxa de confirmats per PCR és de 203,55. La ciutat de Lleida ha registrat un total de 4.010 casos confirmats per PCR, 6 més que en el darrer balanç; 4.162 amb totes les proves. El risc de rebrot puja una mica per segon dia consecutiu i ara és 446,88, després d'un període d'una forta baixada ja que havia arribat a nivells altíssims (1.044,45 fa dues setmanes). La velocitat de propagació del virus és de 0,71. A la capital del Segrià han mort 134 persones. Girona A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 6.554, 29 més, i pugen a 8.607 si es tenen en compte totes les proves. Han mort 822 persones des de l'inici de la pandèmia, una més en les últimes hores. El risc de rebrot és moderat i se situa en 79,10 i la Rt es manté en 0,97. La taxa de confirmats per PCR és de 38,26. Comarques centrals La regió sanitària de les comarques centrals té un total de 6.616 casos confirmats per PCR, 24 més. La xifra s'eleva a 8.174 si es tenen en compte totes les altres proves. Les defuncions són 1.620, una més que en l'anterior balanç. El risc de rebrot a la regió es manté moderat però puja una mica respecte al darrer balanç; de 53,28 s'enfila a 62,80. La taxa de reproducció del virus continua pujant i ara és d'1,41. La taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 25,20. Camp de Tarragona Al Camp de Tarragona, s'han registrat 2.388 casos confirmats per PCR, amb un creixement de 20 positius respecte a l'anterior balanç. Si es tenen en compte totes les proves, el número acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 2.777. En aquesta regió han mort un total de 394 persones. El risc de rebrot, de 52,39, es manté moderat, si bé ha crescut; la taxa de confirmats per PCR se situa en 22,91 per cada 100.000 habitants i la Rt és d'1,13. Terres de l'Ebre La regió de les Terres de l'Ebre acumula des de l'inici de la pandèmia 547 casos confirmats per PCR, 8 més que en el balanç anterior, i 718 amb la resta de proves. En aquesta regió han mort un total de 55 persones. El risc de rebrot és 169,58, amb tendència a pujar. La taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 76,19 per 100.000 habitants i la Rt és d'1,28. Alt Pirineu i Aran La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran no ha sumat cap cas positiu per PCR en les últimes hores i n'acumula 428 casos; 561 sumant totes les proves positives. 29 persones han mort des de l'inici de la pandèmia. El risc de rebrot és de 35,52; la Rt, 0,99 i la taxa de confirmats per PCR, 16,25.
|
Societat
|
Salut
|
CCOO de Catalunya dóna llum verda a l’Acord Inteprofessional de Catalunya. 11.300 afiliats han participat en el procés de consulta interna. CCOO de Catalunya ha donat llum verda a l'Acord Interprofessional de Catalunya negociat per patronals i sindicats després de sotmetre'l a consulta de l'afiliació. El pacte, que se signarà aquest divendres, pretén desenvolupar el marc català de relacions sociolaborals, potenciant l’articulació de la negociació col·lectiva a Catalunya. També persegueix l'objectiu d'impulsar instruments i iniciatives per regular millor les relacions laborals mitjançant la negociació i l’acord. El gran objectiu, però, és "disposar d’un instrument estratègic per fer front a la reforma laboral", segons el sindicat, en especial "combatre els intents d’afeblir la negociació col·lectiva". Des de la formació de representació dels treballadors s'especifica que en virtut de l'acord s'intentarà evitar el bloqueig i la pèrdua de vigència dels convenis, i introduir límits a la "unilateralitat que la reforma atorga als empresaris" en determinats aspectes. El 2015 la negociació col·lectiva a Catalunya afectarà 167 convenis sectorials que regulen les condicions laborals de més d'un milió de treballadors. El sindicat ha fet un procés de debat i consulta interna entre l’afiliació a través d'assemblees i per primer cop també per internet. Hi han participat 11.300 persones, de les quals 4.562 ho han fet de forma telemàtica. Un 80% dels participants han votat a favor, un 7% en contra i un 13% s'han abstingut.
|
Economia
|
Treball
|
El Sindicat d'Infermeria avisa que la situació a les urgències de Vall d'Hebron pot empitjorar. SATSE alerta que els hospitals mes petits no poden assumir els malalts que deriva l'hospital perquè també estan saturats. Els delegats sindicals de SATSE, el Sindicat d'Infermeria, han alertat aquest dimecres que la situació ''de col·lapse'' que viuen les Urgències de Vall d'Hebron des de l'inici del pont pot empitjorar perquè es deu a un ''dèficit estructural clar'' de tot el sistema català. Des del sindicat s'assegura que els hospitals mes petits que haurien d'acollir els pacients no aguts de Vall d'Hebron estan plens i no poden assumir el traspàs, i per tant, no queden llits lliures a l'Hospital Vall d'Hebron. Segons el sindicat, aquest és el motiu pel qual ''s'abusa dels passadissos''. El sindicat també recorda que aquesta situació ja s'ha produït abans que arribin les grips pròpies de l'hivern. La delegada sindical Marta Rúbies considera que les urgències de Vall d'Hebron han quedat petites per la població que atén, de 400.000 habitants. Els darrers dies, les urgències d'aquest gran hospital han rebut de mitjana 370 malalts urgents cada dia. El sindicat recorda que l'octubre passat es va obrir una planta, la desena, que estava tancada, per decisió de la direcció assistencial, un fet que va permetre un alleujament però que ha resultat insuficient pel flux de pacients que rep el centre. Per aquest motiu, el SATSE recorda que cal més plantilla i recuperar el pressupost de 2010.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:SOS Costa Brava presenta recurs al TSJC contra el pla urbanístic que vol aixecar tres edificis als Jardins de Cap Roig. La plataforma denuncia un tracte "singular i de favor" cap a la Fundació La Caixa i recorda que es tracta de sòl "no urbanitzable". La Plataforma SOS Costa Brava ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el pla urbanístic que permet aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell (Baix Empordà). L'entitat denuncia que les administracions responsables – Generalitat i ajuntaments de Palafrugell i Mont-ras – donen un "tracte de favor i singular" cap a la Fundació La Caixa, que és la propietària dels terrenys. L'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, recorda que és sòl "no urbanitzable" i considera "inadmissible" que s'aprovin nous plans en zones que estan protegides, com és el cas dels Jardins de Cap Roig. De Ribot també ha recordat que es tracta d'una cessió per part del coronel Woevodsky, que específicament demanava que no s'urbanitzés a la zona, fet que obre la porta perquè els familiars demanin la revocació de la cessió. Si la justícia no ho atura els Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell tindran tres noves edificacions. Així ho aprova el pla especial que han tirat endavant la Generalitat, conjuntament amb l'Ajuntament de Palafrugell i el de Mont-ras. Però la Plataforma SOS Costa Brava ha interposat un recurs per tal d'evitar que la Fundació La Caixa, titular dels terrenys des de 2014, aixequi aquestes tres construccions. L'associació ecologista considera que hi ha un tracte de favor cap a l'entitat financera ja que es tracta d'una zona que compta amb una "especial protecció". "És impensable que qualsevol altre promotor privat pogués posar tres edificis en aquesta zona", ha assenyalat l'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot. I és que l'espai compta amb la categoria de "no urbanitzable", fet que limita a només un 20% l'ampliació de volums fixats, sempre i quan sigui "imprescindible i necessari", dues condicions que SOS Costa Brava considera que "no es donen". Les tres construccions superen "de llarg" els 1.000 metres quadrats de sostre. En concret, el primer és un edifici de dues plantes en substitució dels hivernacles i compta amb 666 metres quadrats. El segon és un equipament ambiental de 550 i el tercer és un auditori i sala de congressos semisoterrada de 525. Un "pèssim" precedent Des de SOS Costa Brava alerten que si al final s'acaba executant el pla seria un "pèssim precedent" per l'entitat ecologista ja que significaria que no es podrien aturar altres projectes. "És completament incoherent que mentre l'administració està tramitant un pla per protegir la Costa Brava que ara n'aprovi un que es fa en un sòl no urbanitzable", ha lamentat de Ribot. Per això, l'advocat considera que s'està donant un tracte de favor a la Fundació La Caixa i demana que "reconsiderin" la seva posició i adeqüin el projecte a la realitat dels Jardins de Cap Roig. De Ribot celebra, però, que "almenys" han aconseguit "millorar" una mica el pla inicial que contemplava fins a quatre edificis. De totes maneres, SOS Costa Brava considera que el que s'ha aprovat "vulnera" la legislació tant municipal com la catalana. Revocar la cessió La Fundació La Caixa és propietària dels terrenys dels Jardins de Cap Roig des del 2014. Aleshores va adquirir-ho gràcies a l'absorció de Caixa de Girona, que va ser la beneficiada d'una donació que el 1969 el Coronel Woevodsky va fer a l'entitat financera. Segons els documents aportats per SOS Costa Brava, la cessió anava vinculada a la protecció del medi i especificava que no es podia construir en algunes de les zones, que sí preveu el pla aprovat recentment. Segons De Ribot, això suposaria un "incompliment de les càrregues" i podria obrir la porta a una revocació de la cessió que es va fer per part dels familiars, i recuperar els terrenys dels Jardins de Cap Roig. De moment, SOS Costa Brava ha deixat clar que no saben si ho faran, però ha aconseguit dues cartes per part de familiars directes oposant-se al que consideren que és una "vulneració flagrant" de la voluntat del coronel quan va fer efectiva la cessió.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Capella confia que l'Estat espanyol no hagi de "tapar les seves vergonyes" amb indults. La consellera de Justícia espera una sentència absolutòria en el procés judicial contra el govern català destituït. La consellera de Justícia, Ester Capella, confia que la justícia espanyola dicti sentència absolutòria en el procés judicial contra el govern català destituït i que no hagi de "tapar les seves vergonyes" amb indults. Capella creu que Espanya ha d'estar a l'alçada dels tribunals europeus. "El govern espanyol pot remeiar el que algú ha fet malament", ha manifestat, insistint que la via és l'absolució i que els indults són conseqüència d'una sentència condemnatòria. Segons la consellera, els exconsellers del Govern no haurien d'estar ni imputats ni empresonats perquè "res del què han fet és delictiu", ha dit, però que, en tot cas, ara la resolució "justa" seria l'absolució, i no pas l'indult. Capella ha fet aquestes declaracions aquest dilluns al migdia des de Reus, on ha inaugurat un nou jutjat de primera instància, el primer dedicat exclusivament a l'àmbit de la família del partit judicial. En relació al procés judicial contra el Govern Puigdemont, la consellera també s'ha referit a les recents declaracions del president govern espanyol, Pedro Sánchez, en posar el Quebec d'exemple per a Catalunya. "Benvingut al club del diàleg i de la política al president del govern del regne d'Espanya", ha respost, amb ironia, Capella. La consellera s'ha mostrat "encantada" de l'argumentari de Sánchez, i que es tracta d'una "música que pot agradar". "Perquè el Canadà ho va resolent votant, que és allò que els catalans i catalanes venim reclamant", ha conclòs la titular de Justícia. El nou jutjat de família a Reus En el marc d'una visita a les ciutats de Tarragona i Reus, la consellera Capella ha estat a les dependències del nou jutjat de primera instància als jutjats de Reus, que es posarà en marxa aquest 1 d'octubre i que suposa la incorporació de vuit professionals, entre auxiliars judicials, tramitadors i gestors processals. El Departament ha equipat l'espai amb ordinadors, mobiliari i punts de xarxa. Acompanyada pel jutge degà, la consellera ha recorregut els jutjats de Reus on hi treballen una quinzena de jutges magistrats, entre els quatre jutjats d'instrucció, set de 1a instància -incloent el nou-, dos penals, un social i un de violència domèstica. Durant el seu parlament, la consellera ha destacat que el Govern destina 7,4 milions per posar en marxa, entre aquest any i el vinent, 14 nous jutjats a tot Catalunya, però ha lamentat que es continuï patint un dèficit de jutges -a Catalunya hi ha 10 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que a l'estat espanyol són 11 i a Europa la xifra s'eleva als 21. La consellera també s'ha referit a la Ciutat de la Justícia de Tarragona i l'antiga presó. Ha reconegut poques novetats, si bé el Departament hi treballa, amb converses amb l'Ajuntament, perquè sigui una realitat. "La ciutat s'ho mereix", ha dit.
|
Societat
|
Judicial
|
Baños plega i renuncia a l'acta de diputat de la CUP. El que fos cap de llista assegura que no se sent "capaç de defensar la decisió de la CUP" de no investir Artur Mas i afirma que la seva decisió respon únicament a "motius polítics". El que fos cap de llista de la CUP-Crida Constituent i actual president del grup parlamentari, Antonio Baños, plega. En una carta dirigida a la formació anticapitalista, Baños assegura que no se sent "capaç de defensar la decisió de la CUP" de no investir Artur Mas com a president de la Generalitat després de les negociacions entre la seva formació i JxSí. El fins ara diputat assegura que renuncia a l'acta i deixa el Parlament únicament per "motius polítics" i diu que la decisió presa pel Consell Polític de la CUP és "una postura política discrepant amb les idees i objectius pels quals vaig decidir presentar-me".
|
Política
|
Partits
|
Arrimadas, amb una bandera espanyola a la mà: "Ni Torra ni els separatistes la faran desaparèixer de Catalunya". La líder de Cs acusa Torra "d'insultar i humiliar" els no independentistes i "d'atacar els símbols de tots els catalans". La presidenta del grup parlamentari de Cs, Inés Arrimadas, ha acabat el seu torn de rèplica al debat de política general amb una clara reivindicació de l'espanyolitat i l'ús i exhibició de la bandera espanyola. Així, des de la tribuna del Parlament i dirigint-se al president de la Generalitat, Quim Torra, Arrimadas ha desplegat una bandera d'Espanya i, amb ella a la mà, ha sentenciat que "ni Torra ni els seus comandaments separatistes faran desaparèixer aquesta bandera de Catalunya i tot el que representa". I és que la líder de Cs ha volgut replicar el president carregant contra els seus arguments. En aquest sentit, ha advertit que els que no són independentistes estan "cansats dels seus insults, dels seus discursos, de que els humilien amb la seva retòrica, de que ataqui els símbols de tots, que ataqui al sentiment majoritari de tos els catalans". D'altra banda, Arrimadas ha aprofitat per retreure també a Catalunya en Comú Podem "el seu suport a Torra i a la dreta imputada pel 3%". "Segueixin amb aquest suport al president que homenatja racistes i criminalitzant els que treuen llaços grocs, que quan s'obrin les urnes diran 'què ha passat?' i no entendran perquè tenen vuit diputats només", els ha dit. De la mateixa manera, ha criticat que el líder del PSC, Miquel Iceta, hagi lloat els esforços pel diàleg dels governs català i espanyol. "No pot dir que és un èxit i que dona fruits, menys després dels disturbis. És un fracàs. I molts catalans ens sentim abandonats pel govern d'Espanya", ha dit, tot afegint que "estar a la Moncloa no pot ser a qualsevol preu i lliurant milions de catalans a Torra".
|
Política
|
Parlament
|
Un miler de juristes consideren Sànchez i Cuixart "presos polítics" i n'exigeixen l'alliberament. Critiquen que el seu cas estigui en mans de l'Audiència Nacional, que "no és el tribunal competent". Prop d'un miler de juristes catalans consideren els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, "presos polítics" i afirmen que el seu empresonament no respon a criteris legals sinó a un "ús ideològic del Dret" que "posa en evidència" el "trencament" del principi de la separació de poders, l'ús "partidista" de la Fiscalia, i la "vulneració" de drets fonamentals. En un manifest exigeixen l'alliberament "immediat" Sànchez i Cuixart i opinen que els fets que han donat lloc a aquesta imputació "no poden constituir un delicte de sedició", d'acord amb el Codi Penal vigent, "sinó un lliure exercici del dret de manifestació". Els juristes critiquen, també, que l'Audiència Nacional "no és el tribunal competent" ni, per tant, el jutge predeterminat per la llei, i consideren que hauria de ser un jutjat d'instrucció amb seu a Catalunya qui portés el cas. Finalment també opinen que no s'han donat els supòsits que la Llei d'Enjudiciament Criminal i la jurisprudència constitucional exigeixen per dictar presó provisional. Per tot plegat, el Col·lectiu Praga, l'Associació Drets i els diversos advocats i professionals del Dret que han impulsat el manifest consideren que les circumstàncies sota les quals han estat empresonats Cuixart i Sànchez "els converteix en presos polítics" i n'exigeixen l'excarceració. El manifest ha recollit fins ara un miler d'adhesions entre el col·lectiu jurista. Entre els signants hi ha Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa; Mercè Barceló, catedràtica de Dret constitucional; Sergi Blázquez, president de l'Associació d'advocats Drets; Joan Queralt, catedràtic de Dret penal, o Josep Vilajosana, catedràtic de Filosofia del Dret.
|
Política
|
Govern
|
ACTUALIZACIÓ:S'eleven a 39 els detinguts en la macrooperació policial contra el tràfic de drogues a Barcelona i l'Àrea Metropolitana. Més de 600 agents dels Mossos estan fent 37 entrades a la capital catalana, l'Hospitalet, Sant Adrià i Granollers. El número de detinguts en la macrooperació policial contra el tràfic de drogues a Barcelona i l'Àrea Metropolitana s'eleva a 39 segons ha explicat la sotscap de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra, la intendent Marta Fernández. Entre els arrestats hi ha la persona que dona nom a l'operatiu, 'Popeye'. En total s'estan fent 37 entrades en diferents punts de la capital catalana -especialment a la Mina-, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Granollers. L'objectiu és desarticular diferents punts de venda de drogues. El dispositiu ha començat cap a les 5 del matí i hi participen més de 600 agents del cos, així com un helicòpter. Moltes de les entrades es concentren a l'Hospitalet, més d'una desena. (Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema ampliant el número de detinguts) Fernández ha explicat que l'operatiu suposarà "un cop important al tràfic de drogues i la investigació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona". L'operatiu ha estat tutelat pel jutjat número 5 de Barcelona i la investigació l'ha fet la Divisió d'Investigació Criminal de Barcelona amb la comissaria de Sant Martí. Entre els registres n'hi ha un a un domicili del carrer de la Rosa d'Alexandria de l'Hospitalet de Llobregat. S'ha detingut una dona a primera hora del matí i els agents s'han emportat un home unes hores més tard. Una veïna ha explicat als periodistes que el pis en qüestió, l'entresòl, estava ocupat per una parella amb un fill, com altres habitatges de l'edifici. Ha apuntat que cap a les 5 del matí un helicòpter amb llums potents l'ha despertada i ha sobrevolat l'edifici durant unes dues hores. A Barcelona hi ha entrades als carrers Germans Serra, Cristòbal Moura i a la plaça Telongo Baccio, on s'han produït més detencions.
|
Societat
|
Policial
|
L'editora de còmics Bruguera torna a les llibreries amb la previsió de publicar 45 títols anuals. Autors consagrats com Ibáñez, Jan o Escobar compartiran segell amb noves promeses de la vinyeta. L'editora de còmics Bruguera torna a les llibreries a partir d'aquest octubre de la mà del grup Penguin Random House. La previsió és que publiqui 45 títols cada any. L'embrió del segell Bruguera va néixer el 1910 de la mà de Joan Bruguera, que va fundar l'editorial El Gato Negro. Després de la guerra civil, ja dirigida pels seus fills, es va prendre la decisió de canviar-li el nom pel familiar que esdevindria referent de l'edició del còmic a l'estat sobretot entre els anys quaranta i seixanta. Per a aquesta nova etapa, els responsables del segell anuncien que compaginaran els noms clàssics de l'editora, Francisco Ibáñez, Jan, Escobar, Víctor Mora, Vázquez o Raf, amb el de noves promeses del gènere. D'altra banda, i amb la voluntat d'impulsar el sector, l'any vinent es convocarà el primer premi Bruguera de còmic i novel·la gràfica amb una dotació de 12.000 euros.
|
Cultura
|
Lletres
|
Javiera Mena, Pongo, Los Pilotos, Núria Graham i Ferran Palau actuaran al festival Embassa't 2020. El certamen de Sabadell comptarà amb Medalla, Pavvla, Marem Ladson, Egosex, La Trinidad i Monterrosa. La música xilena Javiera Mena, la cantant angolesa Pongo, el grup Los Pilotos, i els cantautors Núria Graham i Ferran Palau actuaran en la dotzena edició del festival Embassa't que se celebrarà a Sabadell el 12 i 13 de juny. Els noms donats a conèixer aquest dimarts se sumen al cap de cartell del certamen, Manel, que presentarà el seu últim disc 'Per la bona gent'. L'oferta de música alternativa i electrònica estatal es completa amb La Trinidad, Apartamentos Acapulco i el duet madrileny Monterrosa. Pel que fa a l'apartat local, l'Embassa't comptarà amb el quartet Medalla, Pavvla, Chaqueta de Chandal i Egosex. El cartell, encara amb alguns noms per revelar, és "paritari, ambiciós i inclusiu", assegura el festival. L'Embassa't torna un any més amb la voluntat de col·locar Sabadell en el mapa dels festivals nacionals, amb una cita que repetirà ubicació i se celebrarà al recinte de la Bassa de Sant Oleguer els propers 12 i 13 de juny. En clau internacional, hi actuaran artistes com la xilena Javiera Mena, que després de passar pel Lollapalooza presentarà a Sabadell el seu pròxim disc. La cantant angolesa Pongo, ex-líder de Buraka Som Sistema i guanyadora del premi Eurosonic 2020, també oferirà nou material al festival. La part estatal del cartell està integrada per grups com Los Pilotos, format per Florent Muñoz i Banín Jiménez de la banda Los Planetas. La Trinidad, la joia emergent del segell Sonido Muchacho, presentarà el seu àlbum debut; també hi serà la cantant espanyola-estatunidenca Marem Ladson; l’herència shoegaze dels 90 amb Apartamentos Acapulco i el seu segon àlbum 'El Resto del Mundo'; i Monterrosa, duet madrileny d’arrels 'almodovarianes' que reviuen el moviment bakala a cop de hit. En l'apartat local, Núria Graham presentarà el seu recent publicat disc 'Marjorie' i Ferran Palau ho farà amb 'Kevin'. També hi serà el quartet Medalla, Pavvla amb la gira de tancament del seu últim disc; Chaqueta de Chandal amb el seu debut 'Gimnasia Menor'; i Egosex amb 'Spirit Disco EP'. Petit Embassa't El dissabte 13 de juny se celebrarà el Petit Embassa't amb un concert de la banda d'animació Xiula. Hi haurà zona de lactància pels més petits i a l'hora del vermut actuaran el mataronins The Tyets. D'altra banda, ja s'ha posat en marxa la 5a edició de la Fàbrica Embassa’t, el concurs de bandes emergents del festival.
|
Cultura
|
Música
|
La Fundació Bancària 'la Caixa' i el British Museum amplien fins al 2024 l'acord per organitzar exposicions conjuntament. Les institucions renoven la seva col·laboració per als pròxims cinc anys, amb un total de 20 punts d’exhibició als centres CaixaForum. El president de la Fundació Bancària 'la Caixa', Isidre Fainé, i el president del Patronat del British Museum, Sir Richard Lambert, han signat aquest matí a CaixaForum Barcelona un acord de col·laboració entre les dues institucions entre 2020 i 2024. Gràcies a la firma d'aquest divendres, els centres CaixaForum que la Fundació Bancària "la Caixa" té a Madrid, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Palma i, a partir de 2021, a València, acolliran cinc nous projectes expositius organitzats conjuntament a partir de la col·lecció del museu nacional britànic, amb un total de 20 punts d'exhibició. La primera mostra que es podrà veure gràcies a aquest nou acord és 'La imatge humana', entre 2020 i 2022, un repàs a les representacions del cos al llarg de la història i de diferents cultures. A més, 'The American Dream' rastrejarà 60 anys de la història recent dels Estats Units a partir de gravats d'artistes essencials com Andy Warhol, Jasper Johns, Robert Rauschenberg, Ed Ruscha, Kara Walker o Julie Mehretu. La tercera exposició mostrarà la creativitat dels habitants de les illes del Pacífic i presentarà la relació entre l'art i la vida a Oceania. El paper de les 'Deesses' en diferents religions i un projecte d'investigació sobre 'Mòmies egípcies' són les dues últimes propostes incloses en l'acord, que desembarcaran a l'estat Espanyol entre 2022 i 2024. La signatura suposa l'inici d'una segona fase en l'aliança que mantenen ambdues entitats des del 2015 per a l'organització conjunta d'exposicions al territori espanyol. I és que el British Museum ha estat un dels prestadors de referència en les exposicions que l'entitat ha dedicat a les grans cultures del món. El primer acord entre les dues institucions es va rubricar el 2015 i preveia la preparació de quatre projectes expositius conjunts entre 2016 i 2020, tres dels quals ja són una realitat i han estat vistos per més de 480.000 persones. Així, 'Els pilars d'Europa. L'edat mitjana al British Museum' es va poder veure entre 2016 i 2017 als centres CaixaForum de Madrid, Barcelona i Saragossa. 'Agon! La competició a l'antiga Grècia' es va estrenar l'any passat a Madrid i, després de passar per Barcelona i Sevilla, viatjarà a Saragossa i Palma. El tercer projecte és 'Faraó. Rei d'Egipte', que s'acaba de presentar per primera vegada a CaixaForum Barcelona i després es traslladarà a Madrid, Girona, Sevilla i Tarragona. La quarta exposició, L'era del luxe: dels assiris a Alexandre el Gran, es podrà veure als centres culturals de la Fundació Bancària 'la Caixa' de Barcelona, Madrid i Saragossa entre 2019 i 2020.
|
Cultura
|
Arts
|
Open ARMS denúncia un mercant i el capità d'una embarcació dels guardacostes de líbia per omissió del deure de socors. Els dos vaixells de l'ONG arriben al port de Palma després de quatre dies de travessia. L'ONG Proactiva Open Arms ha presentat al jutjat de guàrdia de Palma una denúncia contra el vaixell mercant Triado i contra el capità de l'embarcació de la guàrdia costanera líbia per omissió de socors i homicidi imprudent per un naufragi mortal de què també responsabilitza Itàlia. Ho ha fet aquest dissabte, després de desembarcar aquest matí al port de Palma una dona camerunesa rescatada dimarts passat després de naufragar el vaixell en què provava d'arribar a Europa i els cossos sense vida d'una altra dona i un nen. Les dues embarcacions de Proactiva Open Arms han entrat a les 8.58 al port de Palma. Ho han fet escortades per dues patrulleres de la Guàrdia Civil. La dona, de 40 anys, ha estat portada a l'hospital de Son Espases, on se li ha fet una revisió mèdica. Agents d'estrangeria l'han identificat per tramitar un permís de residència temporal de 45 dies. Posteriorment, ha estat traslladada a un centre d'acollida.
|
Societat
|
Cooperació
|
Dos ferits en un accident de parapent a Àger. L'aeronau pateix problemes fent maniobres al camp d'aterratge. Dues persones han resultat ferides aquest dissabte a la tarda en un accident de parapent al camp d'aterratge d'Àger (Noguera). Es tracta d'un home de 45 anys i d'una noia de 17, que han hagut de ser evacuats després que l'aeronau on anaven hagi tingut problemes en les maniobres. Arran del sinistre, l'home ha patit politraumatismes i ha estat traslladat al centre hospitalari de Tremp, mentre que la menor ha estat evacuada a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb fractures. Una dotació dels Bombers de la Generalitat ha treballat en l'accident.
|
Societat
|
Successos
|
El Palau de la Música Catalana homenatja Victòria dels Àngels amb un bust. S'ha instal·lat a la Sala Lluís Millet, al costat d’altres músics i creadors il·lustres del país. El Palau de la Música Catalana ret homenatge a la soprano Victòria dels Àngels (Barcelona, 1923-2005) amb la instal·lació d'un bust de la cantant d'òpera a la Sala Lluís Millet. L'escultura de bronze de la cantant d'òpera, una de les grans llegendes de la lírica del segle XX, s’ha col·locat aquest dijous al costat dels bustos d’altres músics i creadors il·lustres del país amb una vinculació especial amb el Palau, com Lluís Millet, Amadeu Vives, Xavier Montsalvatge, Alícia de Larrocha, Rosa Sabaté, Eduard Toldrà, Pau Casals o Frederic Mompou. Durant l’acte, Jaume Comellas, Josep Cuní i Helena Mora han glossat la figura de qui ha estat una de les sopranos catalanes més internacionals. L'acte de col·locació del bust també ha comptat amb un recital amb les actuacions del baríton Enric Martínez-Castignani, la pianista Maria Mauri, la mezosoprano Nancy Fabiola Herrera i el pianista Rubén Fernández Aguirre. A més, s’ha projectat un vídeo d’una actuació de Victòria dels Àngels a l'auditori de Domènech i Montaner en la qual interpretava 'Damunt de tu només les flors' de Frederic Mompou. En un comunicat, el Palau de la Música ha recordat la soprano com "una de les veus més aclamades arreu del món i amb una brillant carrera internacional" i ha recordat que va debutar al Palau el maig de 1944. Durant la seva trajectòria professional, la soprano va conrear el lied, el concert, l’oratori i l’òpera, tot convertint-se en una de les veus preferides del Gran Teatre del Liceu, que la va veure debutar, i del Metropolitan de Nova York, que va gaudir de les seves actuacions durant una dècada. Victòria dels Àngels va ser una de les cantants més admirades dels escenaris europeus i espanyols, on va oferir recitals històrics, molts dels quals han quedat immortalitzats en enregistraments antològics.
|
Cultura
|
Música
|
C’s acusa Puigdemont de “perdre el temps” amb la cimera mentre no assisteix a la conferència de presidents. Diu que trobada és un episodi més del “processisme” i l’assimila amb una “bici estàtica”. El portaveu parlamentari de C’s, Carlos Carrizosa, ha acusat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de “perdre el temps” organitzat la cimera pel referèndum, mentre “deixa buida” la cadira de Catalunya en la conferència de presidents autonòmics. En roda de premsa, Carrizosa ha qualificat la trobada d’aquesta tarda al Parlament com “un episodi més del processisme” i l’ha assimilat amb una bicicleta estàtica que “no surt del laberint”. “Mai ens movem del mateix lloc, van gastant energia”, ha dit. Ha criticat també que el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, no assistís a la reunió del consell de política fiscal i financera i hi anés el secretari d’Economia “que no té dret a vot i per tant el vot dels ciutadans no es va poder emetre”. “Van passant oportunitats i diner allà on s’hi hauria treballat”, ha declarat.
|
Política
|
Partits
|
El servei a 300 infants aquest curs consolida el projecte de les escoles bressol rurals. 62 municipis petits ja disposen d'una llar d'infants per a menys de deu alumnes. Després que el Departament d'Ensenyament iniciés fa tres anys una prova pilot per engegar escoles bressol en pobles petits que no en tenien, el projecte està plenament consolidat i s'hi donarà continuïtat sempre que els ajuntaments el vulguin mantenir. Així ho ha explicat a l'ACN la directora general d'Educació Infantil i Primària, Carme Ortoll, que ha reconegut que és un projecte ''molt valorat'' per mestres, famílies i escoles. Ortoll ha explicat que després dels primers 6 pobles que s'hi van adherir de manera experimental, el curs passat s'hi van sumar 49 escoles més, i enguany ja se n'han afegit 7, cosa que suposa que les bressol rurals s'han estès fins a 62 municipis i donen servei a més de 300 infants. Cada escola bressol rural té entre 3 i 5 alumnes, de mitjana, de manera que aquests infants, que no disposin de llar d'infants al mateix municipi, eviten haver-se de desplaçar en cotxe a altres pobles per gaudir d'aquest servei. Per fer-ho possible, l'ajuntament interessat, amb el vistiplau de l'escola, es posa d'acord amb el Departament d'Ensenyament. Si l'espai és l'adequat, i hi ha possibilitat d'adaptar-lo als infants d'entre 1 i 3 anys a qui va dirigida la iniciativa, Ensenyament, ha reconegut Ortoll, no hi posa cap inconvenient. Hi ha diferents fórmules, i per tant, en alguns municipis, els alumnes més menuts poden compartir espais amb els de segon cicle d'Educació Infantil, i en d'altres, estar en edificis separats. La direcció pedagògica però, és compartida, i precisament és Ensenyament qui prepara, amb l'escola, la formació concreta de l'educador que es contracta per fer-se càrrec del grup de què seran tutors. En només tres anys, el projecte ha arribat a més de 300 infants. El primer curs que es va posar en marxa, van ser fins a 6 escoles el curs 2015-2016, amb 40 grups. L'any passat, la iniciativa es va estendre a 49 escoles més, i aquest curs 2017-2018, s'hi han sumat l'escola Sagrat Cor de Solivella (Conca de Barberà), l'escola Les Comes de Rodonyà (Alt Camp), l'escola La Barqueta, d'Alió (Alt Camp), l'escola El Terrall de Castellserà (Urgell), l'escola La Granadella, de la Granadella (Les Garrigues), l'escola de Les Oliveres de Cabrera d'Anoia (Anoia) i l'escola Esqueix de Monistrol de Calders (Bages). Alguns ajuntaments interessats en el projecte han hagut de renunciar-hi per no tenir les instal·lacions adequades per als infants més petits, d'entre 1 i 2 anys, però s'està treballant per a que els propers cursos sigui possible acabar-ho d'ampliar.
|
Societat
|
Educació
|
Controlat l'incendi de Barberà del Vallès. Segons les primeres estimacions dels Agents Rurals, el foc ha afectat unes 3,5 hectàrees. Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat cap a un quart de vuit del vespre d'aquest diumenge l'incendi que aquesta tarda ha afectat una zona de matoll entre l'AP-7 i la B-141 del terme municipal de Barberà del Vallès (Vallès Occidental). El foc ha començat cap a un quart de cinc de la tarda i, tot i que ha afectat una zona pròxima a un polígon industrial, no ha calgut evacuar cap persona. En les tasques d'extinció hi han treballat fins a 14 dotacions terrestres i sis mitjans aeris, que han donat per estabilitzat el foc a les 17.07 hores. El telèfon d'emergències 112 ha rebut diverses trucades alertant de l'incendi. Segons les primeres estimacions dels Agents Rurals, el foc ha afectat unes 3,5 hectàrees.
|
Societat
|
Successos
|
El PSC diu que “no pot celebrar” la decisió del Suprem sobre Homs perquè insisteix en “judicialitzar la política”. Pedret considera que tot el que envolta la consulta del 9-N “s’hauria de resoldre en el terreny polític i del diàleg” entre Catalunya i l’Estat. El diputat del PSC al Parlament Ferran Pedret ha considerat que la decisió del Tribunal Suprem d’assumir la causa de l’exconseller Francesc Homs pel procés participatiu del 9-N no satisfà els socialistes. “Hem manifestat sempre que volem evitar la judicialització de la vida política. No podem celebrar, doncs, la decisió del Suprem”, ha assegurat el diputat. In és que per a Pedret, totes les qüestions que envoltin la consulta del 9-N “s’haurien de resoldre en el terreny polític i del diàleg entre els dues administracions” de l’Estat i Catalunya.
|
Política
|
Partits
|
Mor una persona en l'incendi d'una casa a la Bisbal del Penedès. El foc ha cremat un parell de sofàs a la sala menjador de la casa, on s'ha localitzat la víctima. Una persona ha mort aquest dimarts al migdia en l'incendi d'una casa a la Bisbal del Penedès situada al carrer del Flamenc Rosat, número 17, de la urbanització el Papagai, segons han informat els Bombers de la Generalitat, que hi han treballat cinc dotacions terrestres. El foc ha cremat un parell de sofàs a la sala menjador de la casa, que és on s’ha localitzat el cos sense vida de la víctima, a qui els Mossos d’Esquadra encara han d’identificar. La resta de l’habitatge tan sols ha quedat afectat per l’acumulació de fum i l’alta temperatura. L'avís s'ha produït a tres quarts i mig de tres de la tarda i ha quedat extingit una mitja hora més tard. A partir d'aquest moment, els Bombers de la Generalitat han continuat les seves tasques remullant els punts calents i ventilant tota la casa.
|
Societat
|
Successos
|
Reus aprova l'ordenança de civisme que prohibeix la mendicitat "insistent" i "agressiva". L'actualització de la normativa també restringeix l'ús dels vehicles de mobilitat personal per la vorera. El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat de manera definitiva aquest divendres la modificació de l'ordenança de civisme. Els canvis, que ja van ser aprovats inicialment el novembre passat, adeqüen l'ordenança a la sentència del TSJC que demanava més concreció sobre la regulació de la mendicitat i la prohibició d'anar nu per la via pública; i s'incorpora l'obligació de netejar amb aigua les miccions dels animals de companyia a la via pública. La normativa també concreta de manera expressa els vehicles de mobilitat personal com a elements de mobilitat que tenen prohibit circular per les voreres. Aquest punt s'ha modificat novament aquest divendres amb l'estimació parcial de l'al·legació presentada per una entitat. El text final regula la mendicitat quan la manera com s'exerceix pot posar en qüestió la "convivència a la via pública", segons l'Ajuntament. L'ordenança especifica que "no es permet la mendicitat de forma agressiva, insistent o intrusiva envers als vianants, o bé que obstaculitzi el lliure trànsit per les vies o espais públics, o que respongui a una estructura organitzada; tampoc es permet la mendicitat que es practiqui de forma directa o indirecta amb menors o persones amb discapacitat o acompanyant-se d'aquests, dins el conjunt del terme municipal". D'acord també a la sentència del TSJC, es concreta la regulació de la prohibició d'anar nu per la via pública i es prohibeix "anar despullat o despullada, o amb el tors totalment nu per la via pública o pels espais públics, tret de les piscines o els altres espais on estigui expressament autoritzat". La modificació de l'ordenança de civisme incorpora de forma més clara i precisa l'obligació de netejar amb aigua les miccions dels animals de companyia a la via pública o en qualsevol espai d'ús públic, i incorporar així mateix l'incompliment d'aquesta obligació com a infracció lleu. El redactat final inclou que "en cas que no es pugui evitar la micció d'aquests animals s'haurà de netejar immediatament amb aigua l'espai on s'ha produït la micció". El text encara vigent es limitava a regular que les persones que passegen animals de companyia hauran d'evitar que els animals defequin a la via pública, i també que facin les seves miccions als espais públics o d'ús públic, i especialment a les façanes dels edificis o al mobiliari urbà. La recollida o neteja de les deposicions es limitava a les defecacions. El nou text ho aclareix i s'estén a les miccions, segons detalla l'Ajuntament Vehicles de mobilitat personal Finalment, el nou text equipara els vehicles de mobilitat a les bicicletes com a elements de mobilitat que no poden circular per les voreres o altres espais destinats a ús dels vianants; i els diferencia d'altres elements com patins, monopatins o similars, que tampoc podran circular per la vorera a excepció que ho facin a pas de persona i sempre que no hi hagi un carril o via habilitada expressament. En aquest sentit, la redacció final de l'article prohibeix "salvant el que pugui disposar la normativa sobre trànsit i circulació de vehicles, circular en bicicleta o altres vehicles de mobilitat personal (VMP) per les voreres o altres espais peatonals o zones destinades a l’ús de vianants. Tampoc es permet circular amb patins, monopatins o altres aparells similars per les voreres o altres espais destinats a l'ús dels vianants, a excepció que ho facin a pas de persona, i sempre que no existeixi carril o via expressament habilitada amb aquesta finalitat i no siguin arrossegats per altres vehicles". La prohibició ja quedava fixada en el text vigent en definir els VMP com a "similars" a patinets i bicicletes, segons la corporació municipal, amb el nou redactat "es precisa de manera clara, atesa la proliferació d'aquesta tipologia de vehicles a la ciutat". En vigor al juliol Les novetats de l'ordenança entraran en vigor 15 dies després de la publicació de l'acord del plenari al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT). Segons l'Ajuntament, el text final de la normativa municipal "manté l'objectiu d'adaptar-se a les novetats normatives i reforçar la voluntat política de vetllar per la convivència a través d'una eina que s'ha demostrat efectiva per resoldre les situacions que puguin alterar-la".
|
Política
|
Política municipal
|
Societat Civil Catalana avisa que convocarà protestes si l'independentisme "abraça de nou la via de la insurrecció". L'entitat commemora la gran manifestació contra l'1-O del 2017 i ofereix repetir-la "els cops que faci falta". Societat Civil Catalana ha celebrat aquest dimarts un acte a Barcelona per commemorar el segon aniversari de la manifestació que el 8 d'octubre de 2017 va dur centenars de milers de manifestants als carrers de la capital catalana per protestar contra el referèndum d'independència que s'havia celebrat uns dies abans. La celebració d'avui ha consistit en un acte conjunt de les entitats que van donar suport a la marxa, que s'han reunit a la plaça d'Urquinaona, i en la lectura d'un manifest en què Societat Civil Catalana ha garantit que "si els independentistes abracen de nou la via de la confrontació, el desbordament i la insurrecció" tornaran a convocar "milions de catalans" al carrer. Ho ha dit el seu president, Fernando Sánchez Costa, que ha intervingut acompanyat del president de l'entitat el 2017, Mariano Gomà. Societat Civil Catalana ha recordat amb orgull la manifestació del 8 d'octubre de 2017 i ha assegurat que tornaran a manifestar-se "amb tota la contundència els cops que faci falta".
|
Política
|
Entitats
|
Les banderes de l'Ajuntament de Lleida onegen a mitja asta per les víctimes del coronavirus. A partir d'aquest vespre la façana de la Paeria s'il·luminarà de blau, en reconeixement i agraïment al personal sanitari. L'Ajuntament de Lleida fa onejar des d'aquest dilluns les seves banderes a mitja asta, com a mostra de dol i homenatge a les víctimes de la covid-19, més d'una seixantena ja a la Regió Sanitària de Lleida, 80 al conjunt de la demarcació i més de 2.700 a Catalunya. El paer en cap Miquel Pueyo ha donat ordre d'adoptar, tal com han fet també altres consistoris catalans, aquesta mesura, que es pot veure a la façanes de la plaça Paeria i Blondel. Les ensenyes es mantindran a mig pal mentre es perllongui la situació actual d'emergència sanitària, com a mostra també de solidaritat amb les famílies afectades. D'altra banda, a partir d'aquest vespre la façana de la Paeria s'il·luminarà de blau, en reconeixement i agraïment al personal sanitari.
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Replanten 700 unitats d'espècies de flora de costa per seguir "renaturalitzant" la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú. S'ha intervingut en gairebé 3.000 metres quadrats en la segona actuació més important que es fa per recuperar l'espai natural. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha replantat 700 unitats d'espècies costaneres per seguir "renaturalitzant" l'espai de la Platja Llarga, com ha definit aquest dilluns el regidor de Medi Ambient, Gerard Llobet. L'actuació ha costat 18.000 euros i s'ha centrat en gairebé 3.000 metres quadrats on, a part de replantar flora autòctona, s'han eliminat les espècies invasores i s'han extret restes de ciment de l'antiga urbanització que hi havia prevista a la zona. És la segona actuació més important que s'hi ha fet. Llobet ha destacat la importància de "contribuir a la divulgació ambiental" recuperant un espai natural que té una extensió de 10 hectàrees. El projecte integral es va definir el 2008, calculant una inversió de més de 700.000 euros, sense calendari d'execució. Fins ara, se n'han destinat aproximadament 50.000. L'actuació a la Platja Llarga que ha finalitzat aquesta tardor ha estat finançada per l'Ajuntament de Vilanova -8.000 euros- i la Generalitat -10.000 euros-. Amb aquests diners s'han plantat centenars d'unitats d'espècies com el Salat, el Fonoll marí, la Salicòrnia, el Jonc marítim i diferents plantes de rereduna. Al mateix temps, s'ha retirat runa urbana i part de l'asfalt que hi havia en els carrers projectats antigament, i que ara està amagat per l'erosió de la platja. L'Ajuntament de Vilanova vol impulsar la recuperació de la Platja Llarga com a espai natural per crear una gran anella verda comarcal, juntament amb la desembocadura del riu Foix (Cubelles) i el Parc Natural del Garraf (Sitges i Olivella). El regidor de Medi Ambient, Gerard Llobet, ha destacat la col·laboració entre els ajuntaments per fomentar un nou atractiu per la comarca, confiant en "un retorn des del punt de vista econòmic, per atraure gent interessada en l'ecoturisme". "Aquest és un enclavament a Catalunya que permet conèixer d'una forma diferent un tram de costa", ha apuntat. Pel que fa al desenvolupament del projecte integral, Gerard Llobet ha admès que "queda força feina a fer" i que "el procés serà lent". Així, ha declinat fixar un calendari a llarg termini per finalitzar totes les actuacions que requereix l'espai, si bé ha remarcat que la voluntat d'aquesta legislatura és destinar una part dels pressupostos anuals a seguir recuperant la flora i fauna de la Platja Llarga. "Desurbanitzar" els terrenys Als terrenys de la Platja Llarga s'hi barregen actualment la flora i fauna amb les restes dels carrers construïts fa més de deu anys. Per aquest motiu el govern defensa la necessitat de "desurbanitzar" la zona. En aquests moments, els terrenys pertanyen a l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i a una empresa constructora, que va delimitar la zona amb una extensa tanca per edificar-hi habitatges. Un acord amb l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, però, va paralitzar la construcció que hi havia prevista, a canvi de la concessió d'uns terrenys a l'Eixample Nord. Per a què la constructora pugui edificar en aquest altre espai de la ciutat, però, cal una modificació en el planejament urbanístic que l'Ajuntament encara no ha aprovat.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Una doble explosió fereix una persona a Barcelona. La desconnexió d'un cable de mitjà tensió ha causat l'incident. Una doble explosió va ferir una persona aquest divendres poc abans de les vuit del vespre a la confluència entre el carrer Balmes i el carrer Aragó de Barcelona. L'Ajuntament ha explicat que un curtcircuit a una línia de mitja tensió soterrada ha provocat la primera explosió. Pocs instants després, l'acumulació de gasos ha generat una segona explosió aquest cop amb una flamarada que ha ferit una persona, que està ingressada a la Vall d'Hebron en estat "estable". Segons ha explicat Endesa a l'ACN, l'explosió no va ser causada per "una avaria" sinó perquè "un element extern trepitjava el cable, que es va desconnectar". Tres dotacions de bombers van solucionar la incidència, que va deixar uns 950 usuaris sense llum des de dos quarts de nou fins a les nou del vespre.
|
Societat
|
Successos
|
Mundó, Turull i Rull visiten Junqueras, Forn i els 'Jordis' a la presó. Els tres ho podran fer per la seva condició d'advocats. Els consellers destituïts Carles Mundó, Jordi Turull i Josep Rull visitaran aquest dimecres, aprofitant la jornada de reflexió abans de les eleccions d'aquest dijous, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, l'expresident de l'ANC i número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que es troben ingressats a les presons d'Estremera i Soto del Real, segons ha avançat RAC1 i ha confirmat l'ACN. Mundó ha publicat a primera hora del matí una foto al Twitter de camí a Madrid des de l'AVE explicant que es dirigia a Madrid per fer aquestes visites. "Els explicaré com els estima la bona gent i que demà també pensarem molt en ells i en les seves famílies #Usvolemacasa", ha escrit Mundó, que viatja separadament de Rull i Turull. Els tres faran podran fer les visites en la seva condició d'advocats. Mundó, Rull i Turull va sortir de la presó d'Estremera hores abans de l'inici de la campanya electoral del 21-D. L'exconseller de Justícia ja va visitar Junqueras el passat 10 de desembre –va prometre fer-ho almenys un cop per setmana- mentre que els altres dos serà la primera vegada que tornen al centre penitenciari.
|
Política
|
Parlament
|
El Festival de Sitges protagonitzarà dos actes a Cannes amb motiu dels seus 50 anys. Mantindrà una trobada per a directors i programadors de certamens de cinema fantàstic i una altra amb representants d'organismes i festivals. El Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya protagonitzarà dos esdeveniments, en l'any del seu cinquantenari, dirigits a la indústria i a l'àmbit institucional al Festival de Cannes, que arrenca aquest dimecres. D'aquesta forma, com ha destacat el festival, es vol refermar l'aposta del certamen per la internacionalització. El primer serà el Fantastic Mixer, una trobada per a directors i programadors de festivals de cinema fantàstic, que tindrà lloc aquest diumenge, dins el Marché du Film, que acull el palau de Congressos de la ciutat francesa. Aquest any, Sitges copatrocina l'esdeveniment juntament amb els festivals BIFAN (Corea), Fantasia (Quebec), el laboratori internacional Frontières i la plataforma de cinema llatinoamericà Blood Window, entre d'altres. El segon acte convocat per Sitges és una trobada amb diferents representants d'organismes, festivals i altres agents del món audiovisual per a presentar el 50è aniversari del certamen. Aquest acte se celebrarà el pròxim dilluns amb la col·laboració de Catalan Films & TV, al seu estand de Cannes. El Festival ha anunciat que en les pròximes setmanes donarà a conèixer els diferents actes programats amb motiu del 50è aniversari, que es van iniciar el passat mes de febrer amb la presentació a Los Angeles.
|
Cultura
|
Cinema
|
La Plataforma per la Llengua denuncia que el govern de Sánchez "només treballarà per la cultura en espanyol". L'entitat reclama a l'executiu estatal una rectificació pel que considera un "menyspreu" a la resta de llengües de l'Estat. La Plataforma per la Llengua ha denunciat que el Ministeri de Cultura i Esports del govern de Pedro Sánchez "només treballarà per la promoció i difusió de la cultura en espanyol". Segons l'entitat, és el que assegura el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), en l'article que detalla les funcions del Ministeri. En aquest article, en què es recull el Reial Decret de reordenament dels ministeris, "no apareix cap menció a la cultura en la resta de llengües de l'Estat", assegura l'ens de defensa de la llengua catalana. Des de la Plataforma es lamenta que aquest "menyspreu" a la llengua catalana i a la resta de llengües oficials "no són en absolut nous". En aquest sentit, denuncia que Sánchez renova el "compromís històric" de l'administració espanyola amb la "identificació única" amb el castellà, i reclama una "rectificació" al respecte. En el text del BOE que denuncia la Plataforma per la Llengua, corresponent a l'exemplar del dijous 7 de juny, i que reflecteix el Reial Decret pel qual es reestructuren els departaments ministerials, es pot llegir que correspon al Ministeri de Cultura i Esports, en l'apartat cultural, "la promoció, protecció i difusió del patrimoni històric espanyol, dels museus estatals i de les arts, del llibre, la lectura i la creació literària, de les activitats cinematogràfiques i audiovisuals i dels llibres i biblioteques estatals, la promoció i difusió de la cultura en espanyol, així com l'impuls de les accions de cooperació cultural i, en coordinació amb el Ministeri d'Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, de les relacions internacionals en matèria de cultura".
|
Cultura
|
Lletres
|
L'autor mallorquí Carles Rebassa s'endú el 26è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la. L'escriptora Xènia Dyakonova guanya el Vidal Alcover de traducció i el Tinet ha recaigut en el periodista reusenc Guillem Latorre. L'escriptor mallorquí Carles Rebassa ha guanyat el 26è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la. Rebassa, de 38 anys, ha estat premiat per la seva primera obra presentada al certamen amb el títol provisional 'Cavallers dins la tempesta' i que sortirà publicada com a ‘Eren ells’. Aquest guardó és el premi literari més ben dotat a la demarcació de Tarragona. En traducció, el 16è premi Vidal Alcover ha estat pel treball de l'escriptora d'origen rus Xènia Dyakonova, amb 'Narracions' de Nikolai Leskov (1831-1895). Pel que fa al 19è premi de narrativa curta per Internet Tinet, el guanyador ha estat el reusenc Guillem Latorre Toral, amb el conte 'Found Footage'. Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona han arribat aquest dissabte al vespre al seu punt àlgid amb el lliurament dels guardons al Teatre Metropol de Tarragona. Prèviament a l'entrega de premis, s'ha fet un acte d'homenatge a l'escriptora Olga Xirinacs, amb motiu del seu 80è aniversari. El regidor de Cultura de Tarragona, Josep Maria Prats, ha destacat la participació en la 26a edició dels premis literaris perquè s’han presentat fins a un total de 326 propostes: 82 per al Pin i Soler, 224 per al Tinet i 20 per al Vidal Alcover. El lliurament de premis ha tingut lloc al Teatre Metropol de la ciutat i ha vingut acompanyat per l'homenatge a la poeta tarragonina, amb l'estrena de l’espectacle “No busco cap resposta, ja la sé”, de Marc Chornet, que vol contribuir a la difusió de la seva obra per tot el país. Prats també ha presentat la nit de l’entrega de premis com “el dia més important de cultura a Tarragona”, celebrat en un edifici, el Teatre Metropol, que representa “la creativitat, l’excel·lència i la modernitat”. Rebassa ha explicat que un text com el seu “no correspon a uns premis normals” i que això significa que els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són “independents”, tant literàriament com econòmicament. Pel guanyador del Pin i Soler, les editorials Cossetània, Angle i Edicions 1984 treballen per “desvetllar i promoure literatura més enllà de modes, d’escoles i grups econòmics que governen la cultura al país”. Segons n'informa el jurat, la novel·la és "una bona història que descriu el pas de l’adolescència a la joventut". Traducció russa De les vint obres presentades per al premi de traducció Vidal Alcover, el jurat s'ha decantat pel treball de la traductora Xènia Dyakonova, tant per la importància de l’obra original, que és un clàssic de la literatura russa, com pels mèrits de la traductora, que permeten esperar una bona realització del treball. La premiada ha presentat narracions de Nikolai Leskov, autor rus reconegut pels seus relats. Dyakonova ha destacat que els textos de Leskov tenen una “gran importància per la literatura russa” i que, malgrat això, només hi ha traducció en català d’un dels seus relats. ”Serà un plaer traduir-ne més”, ha assegurat la traductora. Narrativa a Internet Pel que fa al veredicte del premi de narrativa curta per Internet Tinet, que ha premiat Latorre per ‘Found Footage’, el jurat ha valorat que el relat presenta una bona història carregada de significat que inicia la narració en el moment àlgid i que es resol de manera sorprenent. Segons ha explicat l’autor, la història parteix en el moment que hi ha un atemptat en una estació de metro. Quan es revisen les gravacions, es descobreix que abans de l’explosió hi ha hagut un individu que ha saludat a càmera. Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joieria Blázquez i les editorials Cossetània, Edicions 1984 i Angle.
|
Cultura
|
Arts
|
L'aeroport d'Andorra – la Seu d'Urgell assaja les darreres proves de validació del sistema instrumental de vol. La maniobra, que es durà a terme durant tres dies a la instal·lació aeroportuària, permet els avions aterrar en un aeroport encara que la visibilitat sigui baixa. L'aeroport d'Andorra – la Seu acollirà de dimarts a dijous els vols de validació de la maniobra instrumental modificada, operació que permet els avions aterrar en un aeroport encara que la visibilitat sigui baixa. Després d'uns mesos en què s'han pogut calibrar els Papi (l'ajuda visual instal·lada al lateral de la pista i que proporciona informació sobre la pendent d'aproximació), a partir de dimarts i durant tres dies es podran fer els vols de validació. Aquesta és una de les darreres etapes per les quals ha de passar l'aeroport abans de poder utilitzar aquesta tecnologia de navegació aèria, que ofereix una capacitat de precisió molt alta en els càlculs de posicionament dels avions. Una vegada es donin per vàlids aquests recorreguts, s'enviarà la documentació a la Comissió Interministerial entre Defensa i Foment (CIDEFO) i a l'Agència Estatal de Seguridad Aèria (AESA) per la seva aprovació. Un cop aprovat, l'aeroport estarà preparat per rebre aviació comercial (avions de fins a 50 passatgers o bé mercaderies) amb baixa visibilitat. La maniobra que s'assajarà aquesta setmana està basada en el sistema de navegació per satèl·lit Global Navigation Satellite System (GNSS). El GNSS és una constel·lació de satlèl·lits que transmet rangs de senyals que s'utilitzen per al posicionament i localització en qualsevol part del globus terrestre, ja sigui en terra, mar o aire. Això permet tenir una aeronau controlada en tot moment i emetre senyals encara que la visibilitat sigui molt baixa. Està previst que aquest dimarts, el director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, assisteixi a la maniobra instrumental que es vol implantar a l'aeroport. També hi serà el professor titular de Departament de Sistemes Aeroespacials, Transport Aeri i Aeroports de la Universitat Politècnica de Madrid, Luis Pérez Sanz, que farà les explicacions tècniques.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Una retrospectiva al MACBA acomiada Takis, l’artista que va incorporar les forces de la natura. Panagiotis Vassilakis va morir a l’agost a l’edat de 94 anys. El MACBA inaugura aquest dijous la primera exposició individual dedicada a l’artista grec Takis, amb un recorregut pels seus projectes més significatius, que malauradament ha coincidit amb l’any de la seva mort, el mes d’agost passat. Takis va ser un dels primers a incorporar les forces de la natura en la seva obra, com el magnetisme. Dins de l'art cinètic, va ser crític amb els mers “jocs estètics” i va crear a partir d’investigacions sobre els camps de forces que ens rodegen. Takis va “tensionar” els llenguatges artístics, diu la conservadora del museu i cocomissària de l’exposició, Teresa Grandas, i va ser pioner en la concepció d’obres en moviment, “obertes” a la interacció amb elements com el vent o a la intervenció de l’espectador.
|
Cultura
|
Arts
|
Batet acusa els independentistes i la dreta de "viure del conflicte de Catalunya". La candidata del PSC al 28-A adverteix que la dreta "suposa una involució en molts àmbits" i recorda que "aquest bloc formarà govern si suma". La candidata del PSC al 28-A, Meritxell Batet, acusa Cs, Vox, PP i als partits independentistes de "viure del conflicte de Catalunya". En un acte a Barcelona aquest dissabte al matí en el qual s'ha presentat el cartell de campanya, Batet ha afirmat que "viuen del conflicte" i que les seves "estratègies" es "reforcen i són complementàries": "No volen parlar ni de pensions, ni de subsidis d'atur, ni de dependència, ni d'educació... només volen enfrontar-se i crispar" ha afirmat. Davant d'això, la candidata socialista ha advertit que la dreta "suposa una involució en molts àmbits" i ha alertat que "aquest bloc formarà govern si suma". "L'únic vot per garantir una Espanya justa i unida contra la precarietat i per la igualtat és el socialista", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
Torra demana unitat a JxCat, ERC i CUP: "Mai em trobaran fent retrets als partits, l'única disputa és amb l'Estat". El president del Govern assumeix que no trobarà justícia a Espanya i que començarà una "altra batalla" a Europa. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha apel·lat JxCat, ERC i la CUP per reprendre la unitat estratègica i culminar el procés cap a la independència, a partir de la fórmula de l'1-O. "Mai em trobaran fent retrets ni disputes amb els partits, l'únic retret i disputa és contra l'Estat", ha sentenciat a la rèplica als grups al debat de política general d'aquest dimecres al Parlament. El dia abans de la vista al Suprem, Torra ha assumit que no trobarà justícia a Espanya i ha subratllat que començarà una "altra batalla" a Europa. També ha replicat al líder del PSC, Miquel Iceta, que és l'Estat qui "es confronta" contra Catalunya i els independentistes, i ha acusat CatECP de no ser d'esquerres: "Són els del 'sí que es pot però no es pot'".
|
Política
|
Govern
|
Mollerussa vol acollir-se a l'ampliació del Pla de barris que ofereix el Govern per actuar en més carrers. L'objectiu és esgotar la dotació inicial de 8,5 MEUR que es va donar des de la Generalitat i de la qual en resta al voltant de dos milions. L'Ajuntament de Mollerussa portarà a l'aprovació del Ple ordinari de dijous l'ampliació del termini d'execució del Pla de barris per dos anys més fent ús així de la possibilitat oferta per la Generalitat d'esgotar el total de la subvenció de 8,5 milions d'euros atorgada al 2010 quan es va signar el conveni de col·laboració. Així ho ha explicat aquest dimarts al matí l'alcalde Marc Solsona que ha indicat que la voluntat del consistori és utilitzar els prop de 2 milions que resten de la subvenció realitzant obra en més carrers així com també dur a terme altres actuacions en mobiliari urbà o rehabilitació de façanes, entre d'altres. L'alcalde ha remarcat que aquesta ampliació del termini no afecta a les obres que s'estan executant actualment al centre urbà i que la previsió és que el gruix de les mateixes pugui estar ja enllestit a finals del mes d'octubre, tal i com ja s'ha dit en diferents ocasions. A banda d'aquest punt, a l'ordre del dia del Ple també hi ha l'aprovació d'una modificació de crèdit per un import de 148.000 euros en la que es preveuen partides per al Pla Integral de Protecció Animal, un conveni d'esponsarització de la pilot mollerussenca Ares Lahoz, la construcció d'una tanca de protecció per al Salt del Duran o l'habilitació d'un espai al Teatre L'Amistat per a entitats, entre altres. Aquesta modificació es finança amb baixes de crèdits i amb majors ingressos. Altres temes que s'abordaran serà la proposta d'adjudicació del contracte del servei de gestió de l'escola bressol El Niu a la única proposta que ha estat presentada per la mateixa empresa que ara en tenia la concessió i que proposa un preu anual de servei de 306.839 euros sense IVA inclòs.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Millorar la qualificació dels treballadors i reforçar el transport públic, principals reclams dels empresaris del Penedès. La FEGP aplaudeix la suspensió de la reforma de l’FP Dual i aposta per un model més ”flexible”. La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) reclama a l’administració que impulsi mesures per millorar la qualificació dels treballadors i reforçar el transport públic intercomarcal. Són les principals demandes dels prop de 950 associats que agrupa la gran patronal quan es compleixen dos anys de la fusió de les antigues ADEPG i UEP. “Ens trobem amb la paradoxa que som un dels territoris amb zones on l’atur és per sobre la mitjana catalana però, en canvi, les empreses tenen dificultats per trobar professionals”, ha lamentat aquest dimecres el president de la FEGP, Martí Sistanté. En aquest sentit, ha demanat a les administracions que replantegin la política formativa i ha aplaudit la suspensió de la reforma de l’FP Dual, tot apostant per un model més “flexible”.
|
Economia
|
Empresa
|
Condemnat a 3 anys i mig de presó el jove que va malferir el seu company de pis a Blanes atacant-lo amb una catana. L'Audiència conclou que va cometre un delicte de lesions i no una temptativa d'assassinat perquè ell mateix va aturar l'agressió i va permetre que la víctima se n'anés. L'Audiència de Girona ha condemnat a una pena de 3 anys i mig de presó el jove que va malferir el seu company de pis a Blanes (Selva) atacant-lo amb una catana i una defensa extensible. El processat, Daniel Antonio Silva, s'enfrontava a 12 anys de presó per una temptativa d'assassinat. El tribunal, però, conclou que l'acusat va cometre un delicte de lesions amb traïdoria, perquè tot i que inicialment volia matar la víctima, al final ell mateix es va fer enrere. "Va parar d'agredir-lo i li va obrir la porta perquè marxés", recull la sentència. A més de la pena de presó, el tribunal prohibeix que Silva s'acosti a menys de mig quilòmetre de la víctima durant 5 anys i l'obliga a pagar-li una indemnització de 9.000 euros. Els fets que ara l'Audiència ha sentenciat van tenir lloc la matinada del 13 d'agost de l'any passat. Aleshores, l'acusat, un jove xilè de 26 anys, compartia pis amb la víctima. Els dos s'estaven en un pis de l'avinguda d'Extremadura de Blanes. Aquella nit, segons conclou la sentència, Silva va agredir l'altre noi. Ho va fer aprofitant que estava adormit al sofà i que no es podria moure massa perquè portava un braç enguixat. Primer li va colpejar el braç amb una defensa extensible i quan l'altre es va despertar pel dolor i va caure al terra, el va continuar colpejant. Després de picar-lo per tot el cos, el xilè va agafar una catana que hi havia damunt la taula del menjador i li va començar a clavar al cap i a les cames. Després de malferir el seu company de pis, ell mateix el va fer fora de casa. Un veí va trobar el jove ensangonat en ple carrer. Arran de les ferides, la víctima va haver d'ingressar a l'hospital. Atrinxerat al pis La policia, però, no va poder detenir Daniel Antonio Silva fins al novembre. Quan aquell matí, poques hores després de l'atac, els agents van anar fins al pis, l'acusat es va negar a obrir-los i s'hi va atrinxerar durant hores. Els Mossos i la Policia Local van poder-hi entrar aquella tarda, després d'aconseguir un manament judicial, però aleshores l'agressor ja havia aconseguit fugir per la teulada. Va estar desaparegut tres mesos, fins que la policia el va poder arrestar. De temptativa d'assassinat a lesions El jove xilè s'enfrontava a una pena de fins a 12 anys de presó per temptativa d'assassinat. La sentència, però, de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Orti, no comparteix la tesi del fiscal i l'acaba condemnant per un delicte de lesions amb ús d'armes i l'agreujant de traïdoria. Segons la sentència, allò clau per decantar la balança és el fet que el mateix processat va decidir aturar l'atac. "Tot i que va actuar amb la intenció d'acabar amb la vida de la víctima [...] després de l'agressió, i per voluntat pròpia, ell mateix li va obrir la porta perquè se n'anés", recull la resolució. A l'hora de valorar la prova, l'Audiència de Girona es basa sobretot en la declaració de la víctima. Però no en la que va fer al judici, sinó en fase d'instrucció. De fet, el tribunal creu que allò que va explicar a la sala de vistes –un relat ple de llacunes- estava fet "amb la clara intenció de no perjudicar l'acusat, amb qui és amic des de la infància". Per això, davant aquesta "manca de memòria", l'Audiència dona "major credibilitat" a allò que la víctima va declarar mentre el cas s'investigava. En concret, que Silva l'havia agredit mentre dormia, colpejant-lo amb la defensa extensible i la catana, però que no creia que el volgués matar perquè, "quan va adonar-se del què estava fent", ell mateix va aturar l'atac. Agreujant de traïdoria La sentència condemna l'acusat per un delicte de lesions amb ús d'armes i l'agreujant de traïdoria (perquè Silva va aprofitar que el seu company de pis estava adormit al sofà). L'Audiència no considera que li hagi d'estimar ni l'atenuant de drogoaddicció, ni el de legítima defensa ni el de reparació del dany (com va sol·licitar la defensa). El tribunal admet que aquella nit el jove xilè havia consumit alcohol i drogues, però també diu que en cap cas li van afectar les facultats. Pel què fa a la legítima defensa, l'Audiència la rebutja de ple considerant com va ser l'atac. I en relació a la reparació del dany, tot i que mentre estava fugit l'acusat va trucar a la seva mare demanant-li que es fes càrrec de la víctima –i ella ho va fer- el tribunal conclou que Silva no va reparar res, sinó que en tot cas va ser la seva mare (ja que va ser ella qui va acollir el jove malferit a casa seva). Per tot plegat, la Secció Quarta de l'Audiència condemna Daniel Antonio Silva a 3 anys i mig de presó. A més, li prohibeix acostar-se a menys de mig quilòmetre de la víctima durant 5 anys i l'obliga a indemnitzar-la amb 9.000 euros. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació en el termini de cinc dies.
|
Societat
|
Judicial
|
El servei de tren de la línia Lleida-la Pobla de Segur, interromput a partir de dilluns per tasques de manteniment. Fins al seu restabliment, el 5 d'abril, FGC oferirà autobusos substitutoris per garantir la mobilitat dels viatgers. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) interromprà la circulació de trens entre el dilluns 18 de març i el divendres 5 d'abril en el tram comprès entre les estacions de Balaguer i la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Com a alternativa, i amb l'objectiu de garantir la mobilitat de les persones usuàries, la companyia facilitarà un servei d'autobusos substitutoris per cobrir la part del recorregut que se'n vegi afectada. Aquest, s'aturarà a la parada d'autobús més propera de totes les estacions de la línia on es vegi interrompuda la circulació de trens. No obstant, a les de Gerb, Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de la Sal i Santa Linya, la parada l'efectuarà sota demanda de les persones que viatgin en el tren. Mentre, entre les estacions de Lleida-Pirineus i Balaguer el servei serà l'habitual. Tot i això, es cobrirà en autobús la circulació que surt a les 05.25 hores de la capital del Segrià de dilluns a divendres i les que ho fan des de La Pobla de Segur a les 19.30 hores de dilluns a dijous, a les 21.22 hores els divendres i a les 19 hores els diumenges i festius. La interrupció del servei ferroviari es duu a terme amb l'objectiu d'efectuar tasques de manteniment programades a la unitat de tren 331.02.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:Els nens i nenes es fan seu el Poble Espanyol amb motiu del dia Minimúsica. Una desena d’activitats per a totes les edats completen l’oferta musical encapçalada per artistes com Mishima, Maika Makovski, Reggae Per Xics o Azucarillo Kings. El Poble Espanyol de Barcelona s’ha omplert aquest diumenge de gom a gom per acollir la desena edició del dia Minimúsica, el festival per a tota la família que acosta la música als més petits des d’un punt de vista lúdic i festiu. Durant tota la jornada, els diferents escenaris del festival acullen artistes com Mishima, Maika Makovski, Reaggae Per Xics o Azucarillo Kings. Altres noms d'aquesta edició del dia Minimúsica són Las Auténticas, i Marc Parrot & Eva Armisén. A més, els nens i nenes també poden participar d’una desena d’activitats paral·leles com una escola de DJs, una roller disco per a tota la família o un taller artístic d’‘stencils’ o trompetes fetes amb cartró. Molta música, ganes de passar-ho bé i també cervesa pels adults. Un festival de música més dins el calendari primaveral de Barcelona però amb dues grans diferències: els concerts són de dia i els nens i nenes en són els protagonistes absoluts. El dia Minimúsica ha omplert aquest diumenge el Poble Espanyol de cotxets – amb aparcament inclòs- i pares i mares amb ganes de compartir el seu amor per la música amb els més petits de la casa. Per en David, pare de dos fills, la música és com una vàlvula d’escapament “que també intentes viure-la amb ells”. Però no és només això, “sinó també la voluntat que els nens visquin ara i entenguin el valor per la música que nosaltres vam viure i gaudir de més joves”. “Hem començat molt fort a primera hora amb els Penguins i el seu reagge, segurament un dels discos que hem escoltat més a la vida. Ens agraden molt, als nens també, perquè ens ho passem bé i es gaudeix molt”, ha explicat en Lluís. “Son grups que escoltem habitualment i aquí els podem escoltar des d’un altre punt de vista”, ha afegit en David, també pare de dues criatures. La Latifa i l’Enzo, el seu fill, és la primera vegada que van al festival. “L’any passat era molt petit, però aquest any ja volia que conegués la vida dels concerts, que a mi m’agraden molt. Trobo que està molt bé facin un festival adaptat totalment pels nens petits”, ha destacat. “Espero que descobreixi el món de la música i la festivitat que hi ha als concerts, també que jugui amb altres nens i que pugui ballar”, ha afegit.
|
Cultura
|
Música
|
Catalá assegura que el govern espanyol "acatarà" la sentència del TC que declara inconstitucional l'amnistia fiscal. El ministre de Justícia nega que la decisió del tribunal suposi un "trasbals" per a l'executiu de Rajoy. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que el govern espanyol "acatarà" la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que aquest dijous a la tarda ha declarat inconstitucional l'amnistia fiscal del 2012. En un contacte amb la premsa des del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Catalá ha afegit que l'executiu que presideix Mariano Rajoy "estudiarà" la sentència, que "es complirà, per suposat". A més, Catalá ha constatat que la sentència "no té efectes sobre allò que ja ha passat", i que sí que farà desaparèixer de l'ordenament jurídic el decret llei de l'amnistia fiscal. "Són les regles del joc, però no suposa un trasbals polític" per al govern espanyol, ha conclòs. El ministre, que ha assistit a la presentació de l'informe anual de l'Observatori de l'Activitat de la Justícia que elabora la Fundació Wolters Kluwer, ha reconegut que "a vegades les sentències del TC ens agraden menys", però ha apuntat que en democràcia s'han de complir les regles. L'acte de Catalá ha coincidit amb un altre del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també en el Col·legi d'Advocats. Tot i això, el ministre i el president no han coincidit, almenys abans dels actes. Unanimitat del TC El ple del TC ha declarat per unanimitat inconstitucional l’amnistia fiscal que el govern de Rajoy va posar en marxa l’any 2012. La sentencia, que respon a una demanda del Grup Socialista al Congrés, conclou que el procés de regularització de capitals no declarats a canvi de tributar un 10% va traspassar els límits establerts a la Constitució perquè “va afectar” de manera substancial “el deure” general de tots els ciutadans “de contribuir al sosteniment de les despeses públiques” d’acord a la seva riquesa i mitjançant un sistema tributari just. Amb tot, el Tribunal Constitucional estableix que “en virtut del principi de seguretat jurídica” la seva decisió “no afectarà les regularitzacions tributàries fermes que es van fer a l’empara de la norma anul·lada”, és a dir, que no afectarà aquells que ha completat el procés de regularització en aquests cinc anys. L’amnistia fiscal que va engegar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va permetre que 31.000 declarants regularitzessin els capitals que tenien a l’estranger a canvi del pagament d’un 10% d’aquesta quantitat, sense cap altre recàrrec addicional. Segons les dades que va facilitar el Ministeri, malgrat l’obligació de fer efectiu aquest pagament, a finals del 2012 Hisenda havia ingressat només 1.191 milions d’euros d’un volum total de 40.000 milions regularitzats.
|
Política
|
Govern espanyol
|
AMPLIACIÓ:Prop de 700 persones participen en les primeres hores de la Marató de Donants de Sang de Catalunya. Els consellers Munté i Comín fan una crida a participar en la campanya, que s'allargarà fins el proper divendres. Donar sang al costat del collage 'Souvenir du Park Güell' o de l'escultura 'Milk and Coffee', d'Antoni Clavé, a la sala del Palau de la Generalitat que porta el nom de l'artista. Així participen desenes de persones des d'aquest divendres al matí a la Marató de Donants de Sang 2.0 de Catalunya a la seu de la Presidència, que per primera vegada és un dels escenaris de la campanya. A les 2 del migdia, 682 persones havien participat a la marató arreu del territori. En la inauguració, la consellera de la Presidència, Neus Munté, i el conseller de Salut, Antoni Comín, han fet una crida a participar en la marató, que s'allargarà fins el proper divendres als principals hospitals de Catalunya. A més, avui es pot donar sang als ajuntament de Tarragona, Lleida i Girona i, avui i demà, per primer cop a l'Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat. "Vaig donar sang 132 vegades, que estiguin registrades. Vaig començar a fer-ho quan tenia 18 o 19 anys, al front de l'Ebre durant la Guerra Civil". Josep Maria Callís, de 98 anys, s'ha convertit en el protagonista inesperat de la inauguració de la Marató 2.0 al Palau de la Generalitat aquest divendres al migdia quan, assegut a primera fila com a convidat, ha relatat a la consellera Munté la seva dilatadíssima veterania com a donant. "És l'amor al pròxim, al qual em van acostumar els pares", ha destacat Callís, feliç en rememorar "la satisfacció per ajudar un altre" que sentia en donar sang. El record de les persones ferides durant la guerra el va marcar profundament i va reafirmar aquest compromís. Munté ha reivindicat aquesta "tasca de prescriptor" de Callís i de tantes altres persones que recomanen donar sang o, en cas de no poder ser donants, participen d'alguna manera en les campanyes. Per això, la portaveu del Govern ha fet una crida a la mobilització per a la Marató de Donants de Sang 2.0 i els organitzadors de la iniciativa demanen que es difongui a través de les xarxes socials. Comín ha explicat que aquesta campanya s'ha convertit en "una peça clau" del sistema de donacions per assegurar l'equilibri entre les necessitats de sang i les reserves en un període en què els nivells són molt baixos per les vacances de Nadal i l'epidèmia de grip. El conseller de Salut també ha reivindicat com dues "joies" el sistema de donacions, per la seva "porositat" arreu del territori, i el Banc de Sang i Teixits. Curiosos i treballadors de la Generalitat A la sala annexa a la inauguració, les donacions al Palau de la Generalitat han començat a les 10 del matí. Alguns donants habituals han aprofitat que aquest edifici emblemàtic ha obert portes per primera vegada per a una marató de sang per conèixer-lo, com Dèbora Segura: "Sempre que puc dono sang perquè és una manera d'ajudar. Tot i que la plaça de Sant Jaume no em queda a prop, he pensat que era una molt bona excusa per venir". Roger Colell era un dels treballadors de la Generalitat que ha donat sang. En el seu cas, era la primera vegada: "On millor fer-ho que aquí". Daan Van Gorp, estudiant belga d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va decidir participar en la marató després que un voluntari de la Creu Roja l'informés sobre la campanya. "Al meu país n'acostumo a donar", ha explicat el jove, una mica sorprès per la sala on estava donant sang, entre l'obra exposada d'Antoni Clavé. Estava estirat a la llitera quan ha sabut que es trobava a la Generalitat de Catalunya. La campanya espera la participació de 10.000 persones Els organitzadors de la campanya esperen atendre 10.000 persones fins divendres que ve. Per fer-ho, s'han mobilitzat 500 persones entre voluntaris, col·laboradors i professionals del Banc de Sang, així com de la Federació Catalana de Donats de Sang i de Creu Roja. A més de la plaça de Sant Jaume, on la Generalitat i Ajuntament de Barcelona acullen la campanya aquest divendres i dissabte (10 h a 20:30 h), hi participen aquest divendres els consistoris de Tarragona (de 17 a 21h); Lleida (d'11 a 14h i de 17 a 20h) i Girona (de 9 a 14h). També es pot donar sang fins el proper divendres als hospitals catalans amb espais habilitats: el Germans Trias i Pujol, a Badalona; el Clínic, Sant Pau i Vall d'Hebron, a Barcelona; el Josep Trueta, a Girona; Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat; l'Arnau de Vilanova, a Lleida; la Fundació Althaia, a Manresa; l'Hospital Sant Joan de Reus; el Joan XXXIII, a Tarragona; la Mútua de Terrassa i l'Hospital Verge de la Cinta, a Tortosa. També, a les prop de 100 col·lectes arreu de Catalunya, un 10% més que en l'edició anterior. Les donacions que s'esperen aconseguir durant la marató, entre 8.000 i 10.000, han de permetre remuntar les reserves de sang després de les vacances de Nadal, un període en què les donacions han baixat un 25% pel canvi d'hàbits, el fred i les malalties que s'hi associen. Ara hi ha sang a Catalunya per a les necessitats dels propers sis dies. El nivell òptim són deu dies. Amb el lema 'La teva sang diu coses. Comparteix-les', la marató es dedica aquest any als grups sanguinis i en vol destacar la informació que aporten, com ara de qui es pot rebre sang o a qui se'n pot donar. Tots els participants a la campanya podran recollir un distintiu del grup sanguini i dades sobre la compatibilitat de la sang. Un 40% dels catalans no sap de quin grup sanguini és, segons un informe del Centre d'Estudis d'Opinió. Per participar en la campanya, també es pot reservar hora a través de la web de la Marató de Donants, tot i que no és imprescindible. 2.800 persones ho han fet de moment.
|
Societat
|
Salut
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.