sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Pacheco alerta al Síndic que "limitar" el dret de vaga al Metro "afebliria la malmesa democràcia al món del treball". El secretari general de CCOO a Catalunya respon així a l'aposta de Ribó per ampliar horaris mínims o buscar un acord de compliment obligat. Javier Pacheco, secretari general del sindicat Comissions Obreres a Catalunya, ha alertat aquest dijous al Síndic de Catalunya, Rafael Ribó, que "limitar" el dret de vaga al Metro "afebliria la malmesa democràcia al món del treball". Pacheco coincideix amb el síndic, que ha obert una investigació d'ofici sobre l'actuació de les administracions davant la persistència de la vaga, en el fet que la reivindicació "és massa llarga", però opina que "plantejar la protecció del dret" dels usuaris augmentant els serveis mínims o utilitzant la figura de "l'arbitratge obligatori" –propostes que ha fet Ribó- seria "injust" perquè "eximiria" la direcció de l'empresa de la "responsabilitat" de trobar una "sortida pactada al conflicte". Més enllà d'això, Pacheco ha volgut subratllar que a parer del sindicat "ha arribat l'hora de tancar aquest conflicte" amb un "acord" que "acabi de capitalitzar" el "gran esforç" de la plantilla en la defensa de les seves reivindicacions amb la vaga, i la "solidaritat" dels usuaris que han "respectat i donat suport" a la posició de la plantilla. També ha recordat que les propostes "estan molt properes a un acord", per la qual cosa no hi ha "justificació" per a la "continuïtat del bloqueig". Pacheco ha fet una crida a les parts perquè facin "un darrer esforç" i ha volgut puntualitzar: "No ens estem jugant l'autoritat de ningú, estem negociant condicions de treball i de servei públic". Finalment ha demanat a l'empresa i als responsables polítics que no dilatin més la negociació, que desbloquegin la seva posició i donin sortida a l'acord i, "sobretot, el seu compliment immediat".
|
Economia
|
Infraestructures
|
Iglesias ofereix a Errejón i Urbán formar part de la seva direcció. El líder de Podem aprofita la presentació de la seva candidatura a la reelecció per reclamar "unitat" i treure pit del seu equip. L'actual secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha aprofitat la seva intervenció per presentar la candidatura a la reelecció davant l'assemblea de Vistalegre II per fer una oferta per sorpresa al seu principal rival polític intern, Íñigo Errejón, i al líder del sector anticapitalista, Miguel Urbán. Després de descriure i esmentar cadascun dels noms del que seria el seu equip, Iglesias ha etzibat: "Parlar de la meva candidatura és parlar també d'Errejon i Urban. Compto amb vosaltres, companys". Com que aquesta ha estat la seva tercera intervenció davant l'assemblea, Iglesias no ha volgut fer massa més discurs, i només ha volgut llençar un missatge que ha relligat amb la seva oferta. "A partir del dia 13, unitat", ha cridat per acabar. Abans que Iglesias ha intervingut durant un quart d'hora l'únic candidat alternatiu a la secretaria general, provinent d'un grup independent de militants de base, Juan Moreno Yagüe, que ha defensat "combinar la feina a les institucions i la lluita al carrer". "La dicotomia no és institucions-gent. El que hem de fer és obrir les institucions perquè entreu tots", ha sentenciat.
|
Política
|
Partits
|
Isabel-Clara Simó és distingida amb el premi Escriptora Gallega Universal 2018. L'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega diu que aquest guardó és "un reconeixement a la seva obra i a la defensa de la dignitat dels països catalans". L'escriptora i degana de la Institució de les Lletres Catalanes, Isabel-Clara Simó rebrà aquest dissabte a la tarda a Santiago de Compostela, en el marc de la tercera edició de la Gala del Llibre Gallec, el premi Escriptora Gallega Universal, atorgat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega (AELG). L'entitat ha explicat, a través d'un comunicat, que aquest és un reconeixement a "l'altíssima qualitat literària de la seva obra" i a la seva "defensa de la llengua, la cultura i la dignitat nacional dels països catalans". La distinció d'Escriptor Gallec Universal ha estat concedida en anteriors edicions a autors com Mahmud Darwix, Pepetela, Nancy Morejón, Elena Poniatowska, Juan Gelman, Antonio Gamoneda, José Luis Sampedro, Lídia Jorge, Bernardo Atxaga, Pere Gimferrer, Luiz Ruffato i Hélia Correia.
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:Naturgy preveu destinar 6.900 MEUR en dividends els propers cinc anys i elevar un 59% la remuneració a l'accionista. L'antiga Gas Natural es proposa invertir 5.300 MEUR en créixer i assolir un benefici net de 1.800 MEUR de cara a 2022, un 32% més. Naturgy ha previst destinar 6.900 milions d'euros en dividends els propers cinc anys i elevar la remuneració per acció a 1,59 euros de cara al 2022, un 59% més en relació a 2017. La companyia energètica, fins aquest dimecres anomenada Gas Natural, ha presentat aquest dijous a Londres el pla estratègic 2018-2022 que se centrarà en la "creació de valor" i la "rendibilitat". El pla estratègic prioritza el creixement orgànic de la companyia i destinarà 5.300 milions d'euros a inversions de creixement, que segons ha especificat el president de Naturgy, Francisco Reynés, ja estan identificades. Reynés ha explicat que no estan "obsessionats en tenir projectes a tot arreu" sinó que volen generar "valor". "Invertirem quan el retorn sigui apropiat", ha explicat. D'altra banda, el pla es fixa com a objectius assolir un benefici net de 1.800 milions d'euros de cara a 2022, un 32% més en relació a 2017 quan van guanyar 1.360 milions d'euros. Pel que fa al benefici brut d'explotació (ebitda) s'ha fixat l'objectiu en 5.000 milions d'euros d'aquí cinc anys, la qual cosa suposa un 28% més en relació a 2017 quan va situar-se en 3.915 milions. La remuneració a l'accionista és un dels puntals del pla estratègic. En relació a 2017 quan el dividend s'ha fixat en un euro per acció, augmentarà un 59% fins al 2022. El 2018 l'increment serà del 30% fins a 1,3 euros i, a partir d'aquesta xifra, els propers anys creixerà un 5% fins assolir els 1,59 euros per acció el 2022. A banda, als 6.900 milions d'euros que preveuen destinar a dividends en cinc anys, podrien sumar-s'hi 2.000 milions en recompra d'accions. Reynés ha condicionat l'operació a que no tinguin oportunitats de creixement inorgànic que s'ajustin als criteris de rendibilitat. Reynés també ha explicat, davant d'uns 200 inversors internacionals, que la companyia ha revisat el valor dels seus actius i els ha reduït en 4.900 milions d'euros, un ajust que s'aplicarà el primer semestre de 2018. Segons ha dit Reynés, l'ajustament de valor es concentra majoritàriament en els actius de generació elèctrica a Espanya i no tindrà impacte en la remuneració de l'accionista. El president de Naturgy també s'ha compromès a reduir la seva despesa operativa per valor de 500 milions d'euros l'any, en total 2.000 milions fins al 2022. A banda, realitzarà desinversions per 300 milions d'euros que se sumaran als 2.700 milions de desinversió feta aquest any. Pel que fa a les inversions, Naturgy preveu una reducció en relació a l'anterior pla estratègic. El total els propers cinc anys serà de 8.400 milions d'euros, dels quals un 60% seran per a creixement (5.300). La major part de la inversió, un 36%, serà en el negoci de gas i electricitat així com en infraestructures a Llatinoamèrica (27%), entre altres regions. La companyia també espera que el mercat espanyol no representi més del 40% del negoci de la companyia el 2022. Potenciar el negoci elèctric Naturgy s'ha proposat que el 70% del seu negoci depengui d'activitats regulades. Actualment ho és en un 52%. En relació a les activitats, l'objectiu és que el negoci elèctric passi d'un 40 a un 50% i el del gas disminueixi del 57 a un 40%. Els serveis haurien de passar del 3 a un 10% els propers cinc anys.
|
Economia
|
Empresa
|
El Parlament aprova la compareixença en comissió del director de d'ILC per informar sobre la gestió de Borràs. També es demana la presència del responsable de contractació pública de la institució. La comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament ha aprovat la compareixença del director de l'Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí, perquè informi sobre la gestió de la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, al capdavant de l'ens. La proposta dels grups parlamentaris de Cs i JxCat ha estat avalada per unanimitat per la resta de grups. També s'ha aprovat la compareixença del responsable de la contractació pública de l'Institució de les Lletres Catalanes i s'ha rebutjat demanar la compareixença del president de la junta de Govern de l'ens. El Tribunal Suprem sosté que Borràs va actuar de "comú acord" amb l'acusat Isaías Herrero per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos.
|
Política
|
Parlament
|
El programa Làbora augmenta un 53% els contractes de persones vulnerables en 2 anys. L'Ajuntament de Barcelona i diverses entitats treballen per lluitar contra "un mercat laboral cada vegada més excloent". El programa Làbora arriba al tercer any de vida amb un augment del 53% dels contractes signats amb persones en situació de vulnerabilitat en dos anys. De fet al llarg de 2017 es van signar 2.362 contractes dins d'aquest projecte engegat per l'Ajuntament de Barcelona, la Creu Roja, les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i la Federació d'Empreses d'Inserció de Catalunya (FEICAT) i que té com a objectiu potenciar la formació i la introducció al món laboral de les persones en aquesta situació. Els perfils d'usuaris són majoritàriament persones a l'atur amb més de 45 anys o dones que no treballen. Segons la tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, aquest programa serveix per combatre contra "un mercat laboral cada vegada més excloent" i per això se'ls ofereix formació per tal que puguin accedir a llocs de treball amb més "qualitat". El pressupost global per cada any del programa és de 3,2 milions d'euros, que provenen en un 90% de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona i el 10% restant de les tres entitats que també formen part del Làbora. Des de la Creu Roja apunten que aquest programa ajuda a revertir algunes de les dures dades que hi ha en la contractació de persones, com per exemple que tan sols un 17% dels contractes signats en tot el 2017 eren persones de més de 45 anys. Per contra, dins del programa corresponien a més de la meitat. Però des de les entitats també asseguren que posen "el focus en lluitar contra la precarietat" laboral que hi ha a la ciutat i per això només un 15% dels contractes signats dins del programa eren d'un mes de durada, mentre que fora del Làbora aquesta és la modalitat més habitual de contractació a la ciutat. L'àmbit laboral en què el programa ha aconseguit més inserció és en el de serveis a les empreses amb un 43,3% de les persones que han començat a treballar dins del programa. En segon lloc, però a molta distància, hi ha l'hostaleria que acumula el 13,9% dels contractes signats i posteriorment hi ha l'àrea de serveis socials amb un 10% de les persones inserides en el món del treball. Pel que fa als districtes, Nou Barris segueix essent el que més usuaris han contactat per poder participar en el Làbora amb un 18,09% del total, seguit de Ciutat Vella que acumula el 12,41% de les persones i en tercer lloc hi ha el districte d'Horta-Guinardó amb una dècima per sota, un 12,31%. Un dels aspectes en què vol seguir treballant el programa és la precarietat laboral, ja que actualment encara hi ha massa persones que tot i participar en aquest projecte acaba signant més d'un contracta simultàniament per tal d'aconseguir un mínim d'ingressos que li permetin fer front a les despeses familiars.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Presó provisional comunicada i sense fiança per l’acusat de matar la seva parella a la Pobla de Mafumet. La magistrada li atribueix els delictes d’homicidi o assassinat i el d’agressió sexual a menor de 16 anys. El jutjat de violència sobre la dona de Tarragona ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per Francisco Javier M., l’home de 44 anys que dissabte va matar la seva parella a la Pobla de Mafumet i l’endemà es va lliurar als Mossos per confessar el crim. Segons ha informat el TSJC, després de prendre-li declaració durant tot el dia, la magistrada l’ha enviat a presó pels delictes d’homicidi o assassinat i també el d’agressió sexual a menor de 16 anys, en relació a la filla de la dona. Les diligències segueixen obertes al jutjat de violència. El detingut ha arribat als jutjats de Tarragona pels volts de les vuit del matí en un furgó policial i n’ha sortit a dos quarts de set de la tarda en direcció al centre penitenciari.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Joaquín Cortés estrena al Teatre Tívoli de Barcelona el seu nou espectacle 'Esencia'. El projecte de l'artista flamenc pretén ser un "agraïment" al públic que l'ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria. Joaquín Cortés estrenarà el seu nou espectacle 'Esencia' al Teatre Tívoli de Barcelona. El ballarí cordovès, conegut popularment com el 'gitano universal', tornarà als escenaris nacionals amb un projecte que, segons ha explicat l'artista, pretén ser un "agraïment" a tot el públic que l'ha seguit al llarg de la seva trajectòria. 9 ballarines, un ballarí, una bailaora i un equip de 17 músics acompanyaran l'artista dalt l'escenari barcelonès, en un total d'11 funcions, de l'11 al 21 de maig. Paral·lelament, Cortés ha explicat que està "molt content" amb els nous projectes que se li presenten, entre els quals destaca la participació en una pel·lícula americana que es rodarà a Nova York. Cortés ha explicat que en l'espectacle es veurà reflectida "l'essència de Cortés", marcada pel seu segell, les seves idees i els seus somnis. El projecte, que té l'objectiu d'agrair el suport del públic que l'ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria així com dels seus seguidors més recents, mostra com ha evolucionat l'artista des dels seus inicis amb "l'amor que la gent li ha transmès en aquests anys". Conegut per funcions com 'Soul', 'Live', 'Calé', 'Gitano', 'Mi Soledad', 'Pasión Gitana', que ha estat l'obra espanyola més vista del món, i 'Cibayi', l'artista ha passat per escenaris mundialment coneguts com el Royal Albert Hall (Londres), Toki Forum (Japó), Luna Park (Buenos Aires) o Radio City Music Hall (Nova York). Contra el 21% d'IVA cultural Durant la seva intervenció, el ballarí cordovès ha reivindicat que la cultura, juntament amb l'educació, és la "base d'un país". "No pot ser que vagis a qualsevol país veí com a França o Anglaterra, on es doni tant suport a la cultura" i que l'IVA cultural sigui del 7%, mentre que a Espanya l'IVA sigui d'un 21%, ha afegit el ballarí. Cortés ha destacat que a l'Estat hi ha "molt talent", però que estan posant moltes traves a tota la gent que està començant i que vol potenciar l'art. Nous projectes de l'artista flamenc A banda de les 11 funcions que farà al Tívoli de Barcelona, 'Esencia' també s'estrenarà a partir del 8 de juny al Teatre Rialto Madrid. Paral·lelament, Cortés ha explicat que, en l'àmbit internacional, també estan parlant amb Estats Units, Llatinoamèrica i Europa, entre d'altres per dur-la a terme, tot i que encara no hi ha cap actuació tancada. El ballarí cordovès també ha revelat la seva participació en una producció americana de cinema independent que es rodarà a Nova York amb "actors importants", tot i que ara mateix "estan a la recerca de finançament".
|
Cultura
|
Teatre
|
CatECP s'ofereix a Torra per aprofitar la "influència" dels comuns a Madrid i recuperar les lleis suspeses pel TC. Nuet troba "positiu" l'anunci del president del Govern però l'insta a establir una "estratègia conjunta" i a defugir la "unilateralitat". El grup parlamentari de CatECP s'ha ofert al president del Govern, Quim Torra, per aprofitar la "influència" dels comuns al Congrés i al govern espanyol, amb l'objectiu de recuperar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha explicat el diputat Joan Josep Nuet en declaracions a l'ACN, aquest dilluns al matí, l'endemà que Torra anunciés que el primer Consell Executiu del 2019 aprovarà els tràmits per tornar a aplicar les normes afectades. En aquest sentit, Nuet troba "positiva" la iniciativa de Torra, però ha instat el president a establir una "estratègia conjunta" entre Generalitat, majoria independentista parlamentària, CatECP, govern espanyol i PSC, que defugi la "unilateralitat". Nuet ha apuntat que CatECP està "disposada" a discutir aquesta estratègia conjunta per implementar les lleis suspeses pel TC, sempre que sigui "d'acord amb la implicació" del Govern i la majoria independentista al Parlament, l'executiu de Pedro Sánchez i el suport del PSC des de la cambra catalana, i els comuns: "Podem donar majoria al Parlament perquè tenim influència a Madrid", ha insistit el diputat. En aquesta línia, Nuet troba que seria "intel·ligent" preservar "el fons i els objectius" de recuperar les lleis socials i ambientals. A més, el també membre de la plataforma Sobiranistes ha recordat que algunes de les normatives no estan suspeses totalment, ja que alguns dels seus articles són "operatius", de manera que el Govern ja els pot aplicar. Així mateix, ha subratllat que l'executiu de Sánchez retirarà els recursos davant el TC d'altres lleis suspeses perquè també es puguin tirar endavant. Amb tot, Nuet trobaria "absurd" fer un esforç legislatiu que topés amb una nova denúncia al Constitucional que acabés amb una altra "amputació" legal. I, per això, proposa un acord entre independentistes, comuns, PSC i els dos governs, per aprofitar que -segons afirma- la Moncloa té ara la voluntat de dialogar.
|
Política
|
Govern
|
El Homrani: "No estàvem preparats per a aquesta situació. S'ha de ser clar i honest". El conseller afirma que caldrà "fer una revisió" del model de residències del país amb els aprenentatges del coronavirus. "No estàvem preparats per a aquesta situació. S'ha de ser clar i honest", ha afirmat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, en una compareixença parlamentària telemàtica. El conseller ha apuntat que es viu una situació d'"absoluta excepcionalitat" però ha defensat que tothom "s'hi està deixant la pell". El Homrani ha valorat que la decisió que el Departament de Salut assumís la gestió de les residències era "necessària" i ha reconegut que un cop passi la crisi del coronavirus caldrà "fer una revisió" del model de residències. Ha demanat, però, "no estigmatitzar" la feina en aquests espais. El conseller ha reivindicat també que els serveis socials hauran de ser un "veritable pilar" de l'Estat del Benestar.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Mas crida la militància a participar en la refundació del partit: "CDC es vol renovar, vol renéixer, vol enlairar-se". En un vídeo i una carta als militants, el president convergent situa com a objectiu que el sobiranisme superi la barrera del 50%. El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha cridat aquest dimarts la militància a participar en el procés de refundació del partit, que porta com a títol 'Torn obert'. Mas ho ha fet a través d'una carta als militants i també mitjançant un vídeo que s'ha difós a través de les xarxes socials i de la pàgina web creada a tal efecte. "Ara és el teu torn, necessitem escoltar la teva veu. CDC es vol renovar, vol renéixer, vol enlairar-se. Us agraeixo de tot cor que hagueu participat fins ara, que us hi hagueu deixat la pell, que hagueu fet tanta feina. Ara és el moment de posar-nos al dia, de posar-nos-hi a fons, i per això t'hem d'escoltar", apunta Mas, que situa com a objectiu final que el sobiranisme superi la barrera del 50%. D'aquesta forma, el president dels convergents dóna el tret de sortida a aquest procés participatiu, que consistirà en sessions territorials on aquells que s'hi registrin respondran en primer lloc una enquesta de 90 preguntes sobre com ha de ser el partit, des del punt de vista estratègic però també organitzatiu. Després s'obrirà una part més oberta de debat. Les conclusions de totes aquestes sessions es resumiran en un document. Mas crida militants, simpatitzants i persones que hagin format part d'una llista de CDC a registrar-se per participar en aquestes sessions, perquè cal "influir" sobre el nou país, i cal assegurar-se que sigui "modern, pròsper, benestant, just, solidari i sostenible". "Hem d'influir sobre això, perquè si no ens ho faran els altres, ens ho farà un altre tipus de gent", ha avisat. L'objectiu final que marca Mas és que el sobiranisme superi "en algun moment" la barrera del 50%. L'expresident de la Generalitat també ha advertit que la nova Catalunya "es pot fer bé o no tan bé", i per això ha demanat a la militància que digui la seva, que opini i que aprofiti el "torn obert" que obre el partit per posar-se al dia.
|
Política
|
Partits
|
El festival Strenes obre la tercera convocatòria de Talent Gironí. Els interessats a participar-hi s'hi poden inscriure fins el 31 de desembre. El festival Strenes de Girona ha obert la convocatòria de la tercera edició de Talent Gironí, la secció del certament que promou i premia artistes gironins. L'espai, apadrinat per la Fundació Valvi, vol posar en valor el talent musical a la demarcació i també guardona una formació, que escull un jurat format per periodistes i programadors. En només dues edicions, ja s'han rebut més d'un centenar de propostes i la secció ha portat a l'escenari grups com Kids From Mars (guanyador del 2019), Carmen 113 (guanyadors del 2018) Toni Beiro, Joina, Hot Drinks, Bipolar, Caritat Humana, North State, Pau Blanc i Sara Terraza. Els interessats a participar-hi es poden inscriure fins el 31 de desembre. El jurat valorarà la proposta, la posada en escena, l'originalitat, la qualitat musical i el possible recorregut dels artistes en el mercat català.
|
Cultura
|
Música
|
Endesa valoritza el 79% dels residus gestionats a les comarques gironines durant el 2017. Els treballs de manteniment i millora de la xarxa elèctrica generen una gran quantitat de material que es pot fer servir per a altres usos. Endesa ha aconseguit valoritzar el 79% dels residus que ha gestionat a les comarques gironines durant el 2017. El procés consisteix en aprofitar al màxim els materials derivats de diferents obres de manteniment i millora de la xarxa elèctrica com ara bateries, piles, metalls, cables o fustes. La reutilització es pot aconseguir a través d'un tractament (que realitzen a través d'un gestor autoritzat), per recuperació o per regeneració (en el cas d'olis minerals). D'altra banda, permet a la companyia acostar-se al concepte d'economia circular i, alhora, fer un pas més enllà en la gestió de les restes reutilitzant-les i aprofitant-les per a altres usos. Pel què fa a la categorització de residus, durant l'any passat el 21% del material processat corresponia a residus especials, com oli aïllant o emulsions d'aigua amb oli dels transformadors. El gruix més important, el 79%, s'ha gestionat com a residus no especials. És el cas de la ferralla, els aïlladors, la runa, el cablejat elèctric, els pals de formigó o el plàstic.
|
Economia
|
Empresa
|
Un home mor apunyalat arran d'una baralla al carrer a l'Hospitalet de Llobregat. La víctima, de 26 anys, ha estat traslladat a l'hospital, on ha mort a causa de les greus ferides que ha patit. Un home ha mort apunyalat arran d'una baralla aquest dilluns a la matinada a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Els fets s'han produït poc després de dos quarts de cinc de la matinada quan un home ha resultat ferit per arma blanca en una baralla al carrer al barri de la Florida. Els efectius del SEM han practicat maniobres de reanimació a la víctima, de 26 anys i nacionalitat colombiana, i posteriorment l'han traslladada a l'hospital, on ha mort dues hores després a causa de les greus ferides que ha patit. Els Mossos d'Esquadra porten a terme una investigació per poder esclarir els fets.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Les funeràries reporten vuit noves morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 385 nous positius testats. Són dotze defuncions menys i 162 casos confirmats més que en l'últim balanç, i baixen de 50 els ingressats greus. Les funeràries han reportat vuit noves morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, segons l'últim balanç de Salut. Això situa la xifra global de víctimes en 12.584. Són dotze defuncions menys que les informades dimecres. A banda, s'han detectat 385 nous casos positius testats (162 més que l'últim balanç) i la xifra total puja a 72.184. D'entre les víctimes, 6.865 persones han mort en hospital o en centre sociosanitari (sis més), 4.098 ho han fet en una residència (les mateixes) i 796 al domicili (una més), mentre que les no classificades per falta d'informació són 825 (una més). Fins ara hi ha hagut 4.154 persones ingressades greus, una més que en les últimes 24 hores, i actualment en són 46, sis menys, baixant de les 50. Pel que fa a la retrospectiva de defuncions, de moment s'ha reportat un mort corresponent a l'1 de juliol, set del 30 de juny i un corresponent al 29 de juny. Aquestes dades, però, poden variar amb els nous balanços que proporcionin les funeràries els pròxims dies. Sobre la retrospectiva de positius, se n'han confirmat 29 amb data 1 de juliol, 166 corresponents al 30 de juny i 89 al 29 de juny. En les residències de gent gran, hi ha 15.016 casos confirmats. Es tracta de 68 casos més respecte els que va informar el Departament de Salut dimecres. A més, 646 professionals de residències estan aïllats per sospita o confirmació, 36 menys que l'última xifra que Salut havia facilitat. Pel que fa al nombre d'altes hospitalàries des de l'inici de la crisi, n'hi ha hagut 39.758, 56 més de les informades aquest dimecres. Per territoris, a la ciutat de Barcelona han mort 4.256 persones, entre positius i sospitosos, 2.344 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.322 en residències, 281 en domicilis i 309 no classificats; a la zona metropolitana nord es mantenen amb 2.893 morts, 1.575 en hospitals i sociosanitaris i 1.046 en residències, a banda de 130 no classificats i 142 en domicilis. La xifra total de morts a la regió metropolitana sud puja a 2.352. D'aquests, 1.430 han mort en un hospital o centre sociosanitari, 773 en residències, 96 en domicilis, i 53 no estan classificats. A la Catalunya Central es registren 1.572 persones mortes (723 en hospitals i sociosanitaris, 514 en residències, 217 no classificats i 118 en domicilis) i a Girona hi ha 817 morts (364 en hospitals, 246 en residències, 129 en domicilis i 78 no classificats). Pel que fa al Camp de Tarragona, segueixen amb 399 morts, dels quals 253 en hospitals i centres sociosanitaris, 121 en residències, 12 en domicilis i 13 més no classificats; mentre que a Lleida es mantenen amb 210 morts en total, 132 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis. A l'Alt Pirineu i l'Aran es mantenen amb 30 morts com ja fa dies, tretze en hospitals i sociosanitaris, set en residències, vuit no classificats i dos en domicilis; mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 45 defuncions, 25 en hospitals i sociosanitaris, vuit en residències, nou en domicilis i tres sense classificar. 128 nous positius a la regió de Lleida Pel que fa a casos positius de coronavirus, a Barcelona ciutat n'hi ha 19.568 de confirmats. A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 17.438, i a la metropolitana sud, 13.341. A la Catalunya Central són 6.580 els confirmats. A Girona hi ha 7.124 positius. En el cas del Camp de Tarragona, se n'han registrat 2.199 persones amb coronavirus confirmades, mentre que a Lleida n'hi ha 3.491. En aquest territori, amb diversos brots declarats, hi ha 128 casos més que en l'últim balanç. A l'Alt Pirineu i Aran es mantenen 479 casos confirmats, i a les Terres de l'Ebre n'hi ha 339. D'entre tots aquests, Barcelona ciutat registra 3.714 casos confirmats en residències. A l'àrea metropolitana nord se n'han registrat 3.641, mentre que a l'àrea metropolitana sud n'hi ha 3.038. A la Catalunya Central hi ha 1.697 residents confirmats i a Girona, 1.691. A les residències del Camp de Tarragona continuen amb 473 casos positius confirmats, i Lleida n'hi ha 594. En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, hi ha 89 casos confirmats a les residències, mentre que a les Terres de l'Ebre n'hi ha 20.
|
Societat
|
Salut
|
Arrimadas demana a Torra que convoqui un ple monogràfic en lloc d'una cimera: "Prou de menystenir el Parlament". La líder de Cs vol que el debat es faci amb "transparència" i que el president de la Generalitat debati amb els presidents de grups. El líder de Cs, Inés Arrimadas, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que convoqui un ple monogràfic sobre el futur de Catalunya en comptes d'una cimera de partits. A través d'un missatge al seu compte de Twitter, ha defensat que d'aquesta manera el debat es faria amb "transparència" i Torra podria debatre amb cadascun dels presidents dels grups individualment. "Ja prou de trencament i de menystenir el Parlament", ha reblat. En la sessió de control d'aquest dimecres, Torra ha anunciat una cimera amb els grups parlamentaris per al 16 de novembre per "aprofundir en el diàleg".
|
Política
|
Partits
|
Rull assegura que va seguir fent de conseller i reunint el departament durant el 155: "No em vaig sentir cessat". L'exconseller avisa els ciutadans de l'Estat que "avui" són els independentistes però "demà" serà "qualsevol altre que gosi discrepar". L'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assegurat que ell va seguir "exercint de conseller" i reunint el departament durant el temps que va durar el 155 i mentre va ser a la presó. "Jo no em vaig sentir cessat", ha sentenciat, i ha afegit que no hi va haver "cap decisió transcendent" que es prengués al departament que no tingués la seva "aprovació i supervisió". Rull, que ha assistit aquest dimarts a la comissió d'investigació sobre el 155 al Parlament, també ha volgut llençar un advertiment als ciutadans de l'Estat i els ha dit que "avui" són els independentistes però que "demà" pot ser "qualsevol altre que gosi discrepar". "El que diu la sentència [del Suprem] és que d'ara endavant qualsevol manifestació massa discrepant o massa massiva pot acabar sent sedició", ha avisat. Rull també ha insistit que la compareixença dels presos al Parlament és "una expressió d'anormalitat democràtica" perquè ells són a la presó per defensar "unes idees legítimes i democràtiques pacíficament".
|
Política
|
Govern
|
Coixet: "El meu somni sempre ha estat tenir una llibreria". La cineasta catalana estrena aquest divendres el drama 'La llibreria', basada en la novel·la homònima de Penelope Fitzgerald. La directora catalana Isabel Coixet estrena aquest divendres el drama 'La llibreria', basada en la novel·la homònima de Penelope Fitzgerald, i que va inaugurar la SEMINCI, la Setmana Internacional del Cinema de Valladolid. Coixet ha reconegut, en una entrevista a l'ACN, que el seu somni sempre ha estat tenir una llibreria. De fet, obrir una llibreria en un poble de a costa britànica és el gran somni de la protagonista de la seva nova pel·lícula Florence Green, interpretada per Emily Mortimer. Coixet ha explicat que la protagonista té un coratge que ve de la innocència, ja que "no ha tingut que enfrontar-se abans a la vida. El camí d'ella és aprendre a que el coratge i la dignitat no la portaran realment a la felicitat, però almenys li permetran poder dormir per les nits, cosa que els altres personatges no faran perquè saben que han sigut malvats". Algunes de les còpies s'estrenaran a Catalunya en versió original subtitulada en català. La nova pel·lícula de Coixet se situa en un petit poble de l'Anglaterra de 1959. Allí una dona decideix, en contra de l'opinió dels veïns sobre tot els de la classe més alta, obrir una llibreria. Ella haurà d'enfrontar-se als prejudicis i enveges de molts veïns tenint com a única arma el seu coratge i empenta. El film està protagonitzat per Emily Mortimer i l'acompanyen en el repartiment Patricia Clarkson, Bill Nighy, Honor Kneafsey, i James Lance, entre d'altres. Coixet ha indicat que aquesta història arrenca amb l'obra de teatre '84 Charing Croos Road' que ella mateixa va dirigir fa més de 10 anys amb els actors Carme Elias i Pep Minguell. Com ha recordat Coixet, '84 Charing Croos Road' "era una història epistolar d'un home que envia llibres a una dona americana". Coixet ha recordat que posteriorment un dia va entrar a una llibreria i va descobrir l'obra 'La llibreria' de Penelope Fitzgerald i se'n va enamorar. No coneixia la seva autora, però després es va introduir al seu món. Per a Coixet, un llibre ha de tenir un pes i aquest és diferent en cada llibre i amb l'ebook tots els llibres pesen el mateix. Tot i això, la cineasta ha apostat per què la gent llegeixi com vulgui literatura. En aquest context, ha declarat que "els llibres com a objecte, com a camí de coneixement i refugi, sempre han estat importants i les llibreries també". La directora cinematogràfica ha explicat que la història de 'La llibreria' és "la d'una dona que ha viscut una vida molt protegida, que de jove va treballar a una llibreria on va conèixer el seu marit, que es va quedar vídua a la Segona Guerra Mundial, i un dia, després d'anys de passejar i llegir, decideix entrar al món real i posar en pràctica el somni de posar una llibreria". Ha indicat que aquest fet que sembla molt banal i petit, posa a prova totes les idees preconcebudes del món de la protagonista, així com "les forces vives del poble que no ho veuen amb bons ulls". Aquí radica la universalitat del què s'explica: "Una petita història que pot passar a qualsevol ambient i època i li pot passar a qualsevol". Una història sobre una persona que vol tirar endavant un projecte i que hi ha altres que no aproven i ho persegueixen. "Tenir una llibreria" "El meu somni sempre ha estat tenir una llibreria, però em vaig frenar abans de tenir-la perquè no tenia clar que fos un negoci", ha reconegut. També ha admès que encara no té tancat aquest somni: "Em vaig penedir perquè una llibreria que hi havia al meu carrer, la persona que la va tancar em va oferir portar-la i no em vaig atrevir i ho tinc clavat". Coixet no té de moment, ha explicat, cap projecte cinematogràfic sobre la taula ni drames, ni comèdies. Després pel seu pas per la comèdia a 'Aprenent a conduir', Coixet ha tornat de nou al drama amb aquest film. Ha apuntat que 'La llibreria' comença com una comèdia amable i al final no és tan comèdia ni tan amable. "Un ha de reconèixer que si se sent ve amb el drama" ha de seguir endavant amb aquest gènere. "Hi ha molta gent que fa comèdies i les fa molt bé", ha apuntat.
|
Cultura
|
Cinema
|
Gairebé un 9% dels alumnes catalans assegura ser víctima d'assetjament escolar. Save The Children denuncia que 7 de cada 10 estudiants catalans diu haver rebut insults i prop d'un 35% cops físics a l'escola. Un 8'8% dels alumnes a Catalunya considera que ha patit assetjament escolar en els últims dos mesos, segons un estudi de Save The Children. L'enquesta, feta a 21.487 alumnes de tot l'Estat d'entre 12 i 16 anys, revela que al territori català 7 de cada 10 infants diuen haver estat insultats a l'escola i un 34'5% explica que ha rebut cops físics. A més, un 6'8% manifesta que ha estat víctima d'assetjament per Internet. D'altra banda, un 6'5% d'alumnes reconeix haver fet 'bullying' a algú i un 4'2%, a través de la xarxa. Pel que fa al conjunt d'Espanya, la percentatge d'alumnes que creuen ser víctimes d'assetjament a l'escola s'eleva fins al 9'3% i de 'ciberbullying', un 6'9%. En canvi, les dades d'estudiants que afirmen haver assetjat algú personalment o per Internet són lleugerament inferiors que les de Catalunya, amb un 5'4% i un 3'3% respectivament. En el mateix sentit, 6 de cada 10 infants de tot l'estat espanyol hauria estat insultat i un gairebé un 30% hauria rebut cops físics. Sobre la conducta dels nens i nenes que han exercit algun assetjament, Save The Children indica que en la majoria dels casos argumenten que no saben exactament perquè ho fan, o bé diuen que volen fer broma. “A l'assetjament cal dir-li pel seu nom, és una forma de violència. No és un joc de nens i no podem justificar-lo. Com a societat no podem permetre'ns fallar a nens i nenes que estan patint situacions d'estrès o ansietat i que, com hem vist recentment, de vegades arriben fins i tot al suïcidi”, ha assenyalat Andrés Conde, director general de Save the Children a Espanya. L'organització demana que s'integri el 'bullying' i el ciberassetjament en una "estratègia de lluita integral contra la violència en la infància" amb mesures de prevenció amb formació especialitzada als professionals i accions de sensibilització, orientació els infants per a que siguin conscients que són víctimes d'assetjament o impulsar una protecció i estratègies educatives tan pels nens i nenes que ho pateixen com pels assetjadors.
|
Societat
|
Educació
|
31 aspirants opten a quatre places de Policia Local de Mollerussa vacants per jubilació anticipada dels agents. Aquest dimecres han fet les proves físiques i els pròxims dies duran a terme les altres previstes en el procés selectiu. 31 persones aspiren a cobrir quatre places de funcionari de carrera a la Policia Local de Mollerussa que van quedar vacants a principis del 2019 amb la jubilació anticipada dels seus propietaris que es van acollir al Real Decret 1449/2018 que estableix el coeficient reductor de l'edat de jubilació en favor dels policies al servei de l'Administració Local. Aquestes places s'havien coberts de forma interina i ara es reprèn el procés selectiu que va quedar aturat a causa de la covid-19. Aquest dimecres han tingut lloc les proves físiques i en els pròxim dies se seguirà el procés amb les proves culturals, teòriques i pràctiques. Amb aquestes incorporacions la plantilla de la Policia Local estarà formada per vint agents i dues administratives. El Camp Municipal d'Esports i el Pavelló poliesportiu 19 de març han estat l'escenari aquest dimecres de les proves físiques. El procés de selecció va comptar amb un total de 77 sol·licituds, de les quals en van ser admeses 56 encara que, finalment, només han estat 31 les persones que s'han presentat a les proves. La selecció seguirà amb altres proves entre les quals hi ha incloses la cultural, la teòrica específica i la pràctica a més de la de llengua catalana, la psicotècnica i el reconeixement mèdic. Un cop superat el procés selectiu, per obtenir la plaça caldrà que els agents facin el curs bàsic de l'Escola de Policia de Catalunya així com superar un període de pràctiques obligatori de dotze mesos de durada al cos de la Policia Local de Mollerussa.
|
Societat
|
Policial
|
La ILP Universitats aconsegueix les 50.000 signatures per iniciar els tràmits parlamentaris. La plataforma continuarà recollint suports per aconseguir fer efectiva la reducció dels preus públics. Els promotors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Universitats ha arribat a les 50.000 signatures recollides per iniciar els tràmits parlamentaris . Després que el mes de febrer passat es presentés la iniciativa, la plataforma ha assolit el repte però es disposa a continuar sumant suports perquè el Parlament reguli per llei la reducció progressiva dels preus de la universitat pública. L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i el Consell de l'Estudiantat (CEUCAT) són algunes de les entitats que ja han mostrat el seu suport a la iniciativa, així com sindicats com SEPC, USTEC-STEs, l'AEP. Segons els promotors, l'augment de les taxes el 2012, en un 66%, ha impedit l'entrada d'uns 10.000 estudiants a la universitat.
|
Societat
|
Universitats
|
Girauta acusa Rajoy de "sobreactuar" en la resposta al conflicte català passant "del res al bombardeig". El candidat també culpa l'entorn de Colau de l'"atac" i les pintades de 'nazi' a la seu del partit a l'Hospitalet. El cap de llista de Ciutadans a Barcelona a les properes eleccions generals, Juan Carlos Girauta, ha criticat aquest dilluns el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per "passar del res al bombardeig" respecte a Catalunya. Més enllà de la "sobreactuació" en la defensa de la unitat d'Espanya, li ha recordat, "hi ha la política, la pedagogia i el debat", i això és justament el que vol fer C's, segons ha dit des de Badalona. Girauta ha tornat a carregar contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui ha culpat de l'escarni a la seu central del partit a Barcelona, així com de l'"atac" que aquesta matinada ha patit el local de l'Hospitalet, que ha aparegut amb pintades de 'nazi'. "Sabem molt bé qui intenta generar l'odi. Aquests són els nous? Ells ens diuen rates, nosaltres els diem compatriotes. Fixin-se quina distància moral", ha reflexionat. Des del centre cívic la Salut de Badalona, amb prop de 150 persones, Girauta ha recriminat al govern espanyol l'estratègia política emprada davant l'auge de l'independentisme. En un primer moment, l'executiu de Rajoy va optar per la inacció permetent, per exemple, la celebració del procés participatiu del 9-N. "Era il·legal o no? L'acte es va anunciar i es va fer. I van dir que hi havia hagut "una mica de cop contra la Constitució, només la punteta", ha dit en to sarcàstic. "Si és inconstitucional, no s'ha de permetre que s'executi i es consumi. Hi ha maneres pacífiques de garantir-ho", ha afegit. Després d'aquest episodi, però, l'Estat va optar per recórrer a les accions penals en contra d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per haver posat les urnes el 9 de novembre de l'any passat, ha recordat. "Quan a Rajoy se l'acusa de no fer política, diu 'què voleu que faci: una barbaritat? I ens 'pinta' als que volem fer política de pretendre bombardejar Barcelona... Aquest home passa del res al bombardeig. Enmig hi ha la política, que és el que volem fer alguns", ha reflexionat a mode crític. També ha recomanat amb certa ironia a Rajoy que no enviï el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, a intentar resoldre "amb algú que es vol convertir en estat propi" perquè sempre opta per discursos durs i poc moderats. Alhora, però, ha donat la raó a Margallo en què el marc constitucional és "sagrat civilment". Per això, ha advertit als que "volen carregar-se la integritat territorial d'Espanya" que C's no negociarà mai res que tingui a veure amb la sobirania nacional. El límit sempre serà l'aplicació de la llei i no "caure" en "concessions" com el reconeixement a la singularitat o el blindatge de certes competències autonòmiques. "Dit això, anem a parlar perquè això la gent també ho valorarà", ha assenyalat amb to conciliador. Més acusacions a Colau En el míting, en què ha estat acompanyat del número dos de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, el cap de llista de Barcelona al Congrés ha tornat a enfilar el dard contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Ha estat la tercera vegada en la mateixa jornada electoral. L'ha acusat d'haver promogut l'escarni d'aquest dilluns al migdia, a mans de la PAH, a la seu nacional del partit, a Barcelona, així com de l'"atac" amb pintura i missatges de 'nazi' al local de l'Hospitalet. "Podemos ens ha muntat un escarni. Colau ha enviat la seva gent a assaltar la seu de Ciutadans. Han omplert de fems la seu de l'Hospitalet i ens han posat pintades de 'nazi'. Sabem molt bé qui ho organitza, qui intenta generar l'odi", ha resumit tot lamentant que la "nova" política consisteixi en fer una cosa tan "vella" com recórrer al llenguatge "guerracivilista" per intentar "destruir". "No volem que votin contra ningú, ni tan sols contra els que ens diuen rates. Ells ens diuen rates, i nosaltres els diem compatriotes. Fixin-se quina distància moral", ha afirmat entre aplaudiments del públic.
|
Política
|
Partits
|
Controlat l'incendi de Vinaixa, que ha cremat 34 hectàrees. Set dotacions terrestres dels Bombers treballen a la zona per acabar d'extingir el foc. Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat aquest dilluns poc després de les onze de la nit l'incendi de Vinaixa (Garrigues). Aquest dimarts al matí set dotacions terrestres treballen a la zona per acabar d'extingir el foc, que ha cremat 34 hectàrees forestals i agrícoles, segons els Bombers. L'incendi es va declarar aquest dilluns poc després d'un quart de cinc de la tarda i va afectar també el magatzem d'una granja on no hi havia animals. A banda, es van haver de desallotjar sis masies més, amb una quinzena de persones en total, de la zona dels Clots i de la Pallissa de Cal Castell. Aquestes persones ja han pogut tornar a casa seva aquesta nit. No hi va haver cap ferit. El foc va quedar estabilitzat aquest dilluns poc després de dos quarts de nou del vespre. Les flames es van situar al costat de l'autopista AP-2 i van obligar a tallar el trànsit de les carreteres LP-7013 i LP-7013a, que connecta Vinaixa amb l'Albi. L'avís del foc es va rebre concretament a les 16.21 h a tocar del quilòmetre 1,5 de la LP-7013a, a la zona coneguda com los Camins de l'Albi. L'incendi ha cremat majoritàriament rostolls, camps i oliveres.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Trenta-set persones continuen ingressades per covid-19 a les comarques gironines, sis menys que divendres. Hi ha sis pacients en estat greu i 15 sanitaris contagiats. Trenta-set persones continuen ingressades per covid-19 als hospitals de les comarques gironines aquest dilluns. Són sis menys que divendres, el darrer dia que Salut va actualitzar les dades perquè ha deixat de donar les xifres durant els caps de setmana. A partir d'ara, amb l'entrada a fase 3, el Departament informarà de la situació als hospitals de la demarcació dilluns i dijous. Dels 37 hospitalitzats, hi ha sis pacients que estan en estat greu, un més que divendres. Segones les mateixes dades, hi ha 15 sanitaris contagiats, nou menys que a finals de la setmana passada. La demarcació continua per sota dels 50 ingressats des de dilluns passat. La regió sanitària de Girona s'ha mantingut des de dilluns passat per sota dels 50 ingressos per covid-19. Dimarts es va registrar un repunt lleu d'hospitalitzacions per primer cop en les darreres dues setmanes, passant de 45 hospitalitzats a 47, dos més. Dimecres i dijous la tendència va tornar a ser a la baixa fins als 41 pacients. Divendres la setmana es va tancar amb un nou increment, arribant als 43. Segons les dades del Departament de Salut, aquest dilluns hi ha 37 persones ingressades, sis menys que divendres. La xifra actual de 43 ingressats s'allunya molt dels 654 hospitalitzats que es van registrar el 5 d'abril, quan es va produir el pic d'ingressos a la regió sanitària de Girona des de l'inici de la pandèmia. Pel que fa a pacients en estat greu, actualment n'hi ha cinc, un més que divendres. En relació als professionals contagiats són 15, nou menys que divendres. Salut informa que amb l'entrada de la regió sanitària a la fase 3 actualitzaran les dades els dilluns i els dijous.
|
Societat
|
Salut
|
Juan Diego Flórez posa el Palau de la Música als seus peus amb un còctel d’àrees i cançó popular i napolitana. El tenor, una de les veus més aclamades del moment, ha actuat malgrat tenir una costella fracturada. Juan Diego Flórez, reconegut com un dels millors tenors del moment, ha ofert aquest dimecres un recital al Palau de la Música Catalana dins del cicle Palau 100 Grans Veus. Abans d’iniciar el recital, el cantant ha advertit el públic que actuaria afectat per una fractura en una costella, que es va fer recentment “jugant a futbol”. Malgrat el dolor que provoca aquesta lesió, el tenor peruà no ha variat gaire el repertori que tenia previst, i que comprenia àries d’òpera i cançó napolitana, un gènere que afrontava per primera vegada. Flórez ha estat convidat al Palau dins del cicle Palau 100 Grans Veus, poques setmanes després d’haver format part de l’òpera ‘Lucia de Lammermoor’ de Donizetti al Liceu. Flórez, una de les veus de la lírica més respectades en l’actualitat, ha tornat al Palau una dècada després, amb les entrades exhaurides, en un moment àlgid de la seva carrera. L’anunci que el cantant pateix una fractura en una costella ha espantat més d’un assistent al concert, però el tenor s’ha sobreposat a aquesta afectació i ha interpretat el repertori amb normalitat, això sí, prescindint d’una de les peces, massa exigent per a un sistema respiratori condicionat per la lesió. La primera part del recital s’ha centrat en àries de concert i òperes de Mozart, Gounod i Massenet. A la segona, Flórez ha ofert algunes cançons populars i napolitanes del seu darrer disc, ‘Italia’ (Decca), publicat el setembre passat amb una gran acollida de la crítica. El concert ha clos amb peces rossinianes: el bolero ‘L’invito’ i ‘Cessa di più resistere’, colofó d’El Barber de Sevilla’ (1816), ple de floritures i expressivitat amb què el cantant ret homenatge al bicentenari d’aquesta obra mestra de la lírica. El cicle Palau 100 Grans Veus, novetat d’aquesta temporada 2015-16 del Palau de la Música Catalana, mostra l’interès de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música a presentar les grans veus internacionals del moment. Iniciat el juliol passat amb l’actuació de Xavier Sabata, els propers concerts seran protagonitzats per Rolando Villazón (13 de març), Magdalena Kozená (16 de març) i Matthias Goerne (14 d’abril).
|
Cultura
|
Música
|
La Caravana Obrim Fronteres arriba a Ventimiglia després de manifestar-se a Salt aquest divendres amb més de 400 persones. Avui participaran en una nova marxa a la localitat italiana que esperen que sigui "encara més massiva". La Caravana Obrim Fronteres 2018, que pretén denunciar la "vulneració de drets" per part de diferents estats europeus en temes de refugiats, ha arribat a la localitat italiana de Ventimiglia aquest dissabte al matí, després d'una manifestació amb més de 400 persones a Salt (Gironès). Els participants han recorregut de nit els més de 600 quilòmetres que separen la població catalana de la italiana. Durant la manifestació que es va fer divendres es va tornar a reclamar "vies legals i segures" per aquelles persones que fugen de conflictes al seu país. Aquest dissabte els participants de la Caravana Obrim Fronteres 2018 participaran a una altra marxa a Ventimiglia, que s'espera que sigui multitudinària. Salt ha estat una de les parades que ha fet la caravana abans d'arribar a Sicília on s'espera que la caravana hi arribi diumenge a bord d'un ferri.
|
Societat
|
Cooperació
|
AMPLIACIÓ:La Setmana de la Ciència de la URV busca "despertar" vocacions científiques entre nens i nenes del Camp de Tarragona. Més de mil alumnes experimentaran amb la química i la seva aplicació a la vida real. La química, i la ciència en general, necessita més vocacions de les que té actualment. Precisament per mirar de promocionar el talent científic entre els més joves, durant cinc dies, i en el marc de la Setmana de la Ciència que organitza la URV –amb l'AEQT i el Projecte APQUA, un miler d'infants participaran en els tallers de química per experimentar en primera persona i veure l'aplicació a la vida real d'allò que treballin. Tot plegat, buscant activitats que destaquin pel seu atractiu i el seu caràcter visual. D'aquesta manera, pretenen "despertar" vocacions científiques entre nens i nenes del territori, ja que en un futur, asseguren, faran falta professionals molt ben formats en aquest sector. Aquest dilluns ha arrencat la vintena edició de la Setmana de la Ciència de la URV. El CRAI del Campus de Sescelades s'ha convertit en el centre d'operacions on, aquests dies, els protagonistes són la química i alumnes de primària i secundària de centres educatius tarragonins. Segons ha explicat Carles Lozano, responsable tècnic d'APQUA, tot i que amb els experiments que ofereixen als nens i nenes "es busca sempre l'explicació del component científic que hi ha al darrere", el que es vol destacar és "l'atractiu", ha reconegut, "amb la intenció de despertar vocacions". El miler d'alumnes que passaran pels tallers aquesta setmana podran, entre altres, extreure la lactosa de la llet (per explicar què són els enzims); estudiar, entre dos sucs de fruita, quin té més vitamina C; fabricar polímers o simular un procés de tractament d'aigües residuals. Però els tallers de química no són l'única activitat programada, tal com ha explicat el vicerector de la URV i director d'APQUA, Xavier Farriol. Així, enguany s'han ampliat els tallers i xerrades als campus externs de la universitat i, per exemple, es fan tallers científics al campus de les Terres de l'Ebre. També es consolida el programa 'Fem recerca' o la tercera edició de 'Ciència al teatre', que es farà demà dimarts al Teatre Bartrina de Reus. A més, continuen les rutes per conèixer el científic tarragoní Antoni Martí i Franquès, ha comentat Farriol. A la recerca de professionals científics La directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Tarragona, M. Àngels González, ha celebrat l'organització de la Setmana de la Ciència, "que enllaça directament amb la potenciació del talent científic". Segons ha subratllat, "tenim demostrat que el nombre de joves que es deriven cap a opcions de formació professional o d'universitat de caràcter científic és inferior a allò que el país necessitaria", per la qual cosa "siguin benvingudes totes aquestes iniciatives", ha dit. En la mateixa línia s'ha expressat el president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Jesús Loma-Ossorio, que ha avançat que, en els propers anys, faran falta "molts bons professionals" al sector de la química. "Com millors professionals tinguem, millor podrem fer la nostra feina", ha assegurat. Així mateix, ha valorat positivament que cada vegada més químics i enginyers, formats a Tarragona, vagin a treballar a l'estranger. "Ha de ser una satisfacció poder-ho fer també en el futur", ha conclòs.
|
Societat
|
Educació
|
El govern de Premià de Mar es compromet a expropiar els terrenys de Can Sanpere. L'alcalde Miquel Àngel Méndez i l'assemblea de Can Sanpere s'han reunit després que el col·lectiu ocupés l'Ajuntament. El govern de Premià de Mar s'ha compromès a expropiar els terrenys de Can Sanpere i posar a consulta popular els nous usos de l'espai. L'alcalde Miquel Àngel Méndez i membres de l'assemblea de Can Sanpere s'han reunit aquest dijous a la tarda per arribar a un acord després que el col·lectiu que ocupa i gestiona l'antiga fàbrica ocupés l'Ajuntament a primera hora de la tarda. "Nosaltres estem d'acord amb l'expropiació, ho hem dit des de fa molt de temps", ha assegurat Méndez. Per l'altra banda, el col·lectiu expressa que no estan del tot satisfets, però que han pogut "refrescar el compromís" de l'alcalde. "Estarem molt a sobre perquè Can Sanpere corre perill", ha dit Berta Maristany, una de les membres del col·lectiu presents a la reunió. Méndez ha assegurat que les dues parts s'han posat ràpidament d'acord. A més, el batlle s'ha compromès a fer una consulta popular per posar a votació els usos que ha de tenir l'espai de Can Sanpere, d'uns 9.000 metres quadrats, un cop l'Ajuntament expropiï els terrenys. Méndez, però, també ha admès que tenen un "problema econòmic" per la via pressupostària per dur a terme l'expropiació, però que faran servir la via d'una construcció privada per adequar un 10% del terreny. L'alcalde ha atribuït la tensió amb l'assemblea de Can Sanpere a una manca de comunicació i ha instant al col·lectiu a trobar-se més sovint i a constituir-se com a entitat per poder fer servir espais públics del municipi, ja que no està d'acord amb la ocupació. "Se'ns ha demanat que valorem la tasca del col·lectiu però nosaltres no podem valorar una ocupació perquè no creiem que sigui la manera d'arreglar les coses, però per altra banda ens arriben veus de persones que es veuen beneficiades per la tasca que es fa i nosaltres creiem que han de continuar", ha detallat. Des de l'assemblea, asseguren que no estan del tot "satisfets", però que han aconseguit l'objectiu que tenien quan han ocupat l'Ajuntament. "Hem refrescat el compromís i ara ens ocuparem i estarem molt a sobre que es compleixi perquè és una situació d'emergència perquè Can Sanpere corre perill", ha destacat Maristany, que ha volgut remarca el poder i la "força de la gent" per aconseguir els seus objectius. Tot plegat, després que aquest dijous al matí el jutjat d'instrucció número 5 de Mataró hagi suspès el desallotjament que hi havia previst per aquest dijous. Prop de 150 persones s'han concentrat davant l'antiga fàbrica per evitar el desallotjament i una possible actuació policial. Al migdia, una vintena de persones de l'assemblea han ocupat les dependències municipals per forçar una reunió amb l'alcalde. Després d'un estira i arronsa amb les condicions de la reunió, han estat una hora reunits per adoptar aquests acords. L'antiga fàbrica de Can Sanpere és propietat de Núñez i Navarro.
|
Societat
|
Moviments socials
|
Salut alerta de la presència de possibles estafadors al voltant d'alguns CAPs. El Departament envia una nota a proveïdors i al 061 perquè es pugui donar informació als ciutadans. El Departament de Salut ha posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra la presència de possibles estafadors als voltants d'alguns centres d'atenció Primària que intentarien vendre productes sanitaris als pacients que hi acudeixen. Així ho ha confirmat el conseller Toni Comín, després que el diari Ara ho avancés aquest dimarts. Comín ha destacat que la policia està actuant i que des del Departament s'ha notificant al 061 i als CAPs de l'ICS d'aquest fet per tal que informin als ciutadans que ho requereixin. Així, ha explicat Comín, alguns directors dels centres han imprès i publicat l'alerta per posar-ho en coneixement de tota la població.
|
Societat
|
Salut
|
Detenen un veí de Badalona per pagar productes amb bitllets falsos que comprava a través d'una aplicació mòbil. La policia va intervenir una plantació de marihuana i instruments per al seu cultiu al soterrani del seu habitatge actual, a Purchil. Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la policia espanyola, han detingut un veí de Badalona que pagava productes que comprava a través d'una coneguda aplicació mòbil amb bitllets falsos. Concretament, l'home, que actualment resideix a Purchil (Granada), va introduir al circuit econòmic bitllets falsos de 50 euros de gran qualitat, motiu pel qual les víctimes no van ser conscients de l'engany fins que van intentar ingressar els diners de la compra al banc. L’operació també ha permès desmantellar una plantació de marihuana i detenir un altre home i investigar la seva parella com a presumptes autors dels delictes de tràfic de drogues i frau de fluid elèctric. En el soterrani del seu habitatge, se'ls van intervenir 308 plantes de marihuana i tots els instruments per al seu cultiu. Els Mossos d’Esquadra van iniciar la investigació l’agost de 2016 quan van rebre tres denúncies on les víctimes denunciaven que havien venut producte electrònics a través d’una coneguda aplicació mòbil i que el comprador els havia pagat amb bitllets de 50 euros falsos. La Unitat Central de Delictes Socioeconòmics i Falsificació de Moneda va aconseguir identificar i localitzar el comprador, un veí de Badalona. El investigadors van determinar que el sospitós poc després de realitzar les compres havia marxat a viure a Purchil (Granada). Per aquest motiu es va establir un equip conjunt d’investigació amb la Policia Nacional per tal de localitzar i detenir l’autor dels fets. Finalment, el passat 17 de maig es va establir un operatiu per detenir el comprador i realitzar l’entrada i escorcoll al seu actual domicili. En el registre els agents van localitzar al soterrani de l’habitatge una plantació de 308 plantes de marihuana amb tots els instruments per al seu cultiu i per a la seva posterior distribució. Per aquest motiu també van detenir un home i investigar una dona, amb els quals compartia pis, per tràfic de drogues. A tots tres també se’ls considera autors d’un delicte de defraudació de fluid elèctric ja que el cultiu estava connectat a la xarxa elèctrica de manera il·legal. El 18 de maig els dos homes arrestats, de nacionalitat espanyola de 24 i 27 anys, van passar a disposició del Jutjat de Santa Fe (Granada). El jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Successos
|
Casado crida a triar diumenge un "Zapatero dos" o les "polítiques responsables" del PP. El popular reitera que si és president aplicarà el 155 i assegura que "ningú entrarà amb un llaç groc" a la Moncloa. Pablo Casado ha fet una crida des de Múrcia, en un dels últims actes electorals per als comicis estatals de diumenge, a triar un "Zapatero dos", en al·lusió a Pedro Sánchez i a la seva gestió econòmica, o les "polítiques responsables" del PP. En aquest sentit ha atribuït a les polítiques del PSOE les dades de l'EPA del primer trimestre de l'any que s'han conegut avui, que xifra el major augment de l'atur des del 2013, i s'ha compromès a crear dos milions de llocs de treball la pròxima legislatura si arriba a la presidència. El candidat del PP també ha parlat de Catalunya, i ha reiterat que el primer que farà després de guanyar les eleccions serà aplicar-hi l'article 155 de la Constitució. "Em deixaré la pell", ha dit, per evitar que "uns quants independentistes" vulguin promoure "amb la complicitat de Sánchez" la separació d'una Catalunya "que també és de Múrcia", perquè "Espanya és de tots els espanyols". "I el que passa a Espanya ho decidirem tots els espanyols", ha subratllat. El popular s'ha mostrat dur amb el moviment independentista i també amb els seus líders processats al Tribunal Suprem per delictes de rebel·lió i sedició. "S'ha acabat venir a la Moncloa amb llaç groc", ha dit. "A la Moncloa, quan jo sigui president, ningú hi entrarà amb un llaç que insulta la democràcia espanyola", ha afegit. "No hi ha presos polítics a Espanya", ha reblat. Casado també s'ha referit al fet que avui mateix el seu partit i Ciutadans han denunciat davant la Junta Electoral Central la llista de Junts per Catalunya per a les eleccions europees perquè inclou Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. "No és resident a Espanya i no es pot presentar com a candidat", ha dit Casado en referència a l'expresident de la Generalitat. "Que es quedi a Waterloo o que vingui aquí a comparèixer davant del jutge", ha dit. El candidat del PP també ha afirmat que amb ell al govern no hi haurà indults, i fins i tot ha assegurat que canviarà la llei que regula aquesta figura perquè no se'n puguin donar als condemnats per rebel·lió o sedició.
|
Política
|
Partits
|
Caixabank continua les converses amb els sindicats per prejubilar 376 empleats a Barcelona i Terol. Els sindicats asseguren que l'entitat bancària "no s'ha mogut" dels plantejaments inicials. Caixabank ha mantingut aquest dijous una nova reunió amb els sindicats per continuar negociant el pla de desvinculacions voluntàries incentivades dirigit als treballadors de Barcelona i Terol nascuts el 1962 o abans. En la primera trobada, l'entitat presidida per Jordi Gual va proposar pagar el 70% del salari brut als empleats adherits al pla, un oferiment que UGT ha qualificat d'"irrisori i insuficient". Els sindicats han afirmat que l'entitat bancària "no s'ha mogut" dels seus plantejaments inicials. La reunió ha finalitzat sense acord i tant l'entitat com els sindicats s'han emplaçat a continuar negociant en una nova trobada la setmana vinent. CCOO ha reclamat incrementar el percentatge de retribució fins al 85% i ampliar el pla a empleats de qualsevol província i més rangs d'edat. UGT també ha demanat augmentar el percentatge de pagament fins a un 75% o 80%, així com fer extensible la proposta a les persones nascudes el 1963. Segons han explicat fonts coneixedores de la negociació a l'ACN, Caixabank ha mantingut l'oferiment de pagar el 70% del salari brut als treballadors de Barcelona i Terol. Aquestes dues demarcacions van ser les úniques que no van estar incloses en l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) del maig de 2019, que va afectar 2.023 persones.
|
Economia
|
Finances
|
El primer Grec Festival de Francesc Casadesús rep gairebé 122.000 espectadors. Els 46 espectacles del Grec Montjuïc obtenen una ocupació del 80,9% i els 56 del Grec Ciutat, 70,1%. El primer Grec Festival amb Francesc Casadesús com a director ha obtingut, amb dades estimades al 31 de juliol, un total de 121.795 espectadors, dels quals 55.994 van assistir al Grec Montjuïc; 56.950 al Grec Ciutat i 8.851 al Grec paral·leles. Pel que fa als 46 espectacles del Grec Montjuïc i les seves 141 funcions, han tingut un 80,9% d'ocupació, mentre els 56 muntatges del Grec Ciutat, un 70,13%. Així els espectadors del Grec sense sumar-hi els del Grec paral·leles han estat 112.944. El festival Grec 2016 va tancar l'edició amb més de 105.000 espectadors als espectacles de pagament i 150.000 en totes les activitats. Casadesús ha dit que hi ha hagut unes 10.000 entrades més venudes a les sales que el passat any.
|
Cultura
|
Teatre
|
Manel presenta el videoclip de ‘Sabotatge’, dirigit per Sergi Pérez. El grup musical anuncia quatre concerts al maig per la preestrena de ‘Jo Competeixo’. El conjunt barceloní Manel ha presentat el videoclip de la cançó ‘Sabotatge’, tema que es va fer públic divendres passat i que representa el single d'avançament del seu imminent nou àlbum, ‘Jo Competeixo’. El director del curt ha estat Sergi Pérez, que ja va estar al darrere dels videoclips de ‘Dona Estrangera’, ‘Benvolgut’ i ‘Teresa Rampell’. Cal recordar que Pérez ha aconseguit el premi Gaudí a la millor pel·lícula en català del 2015 amb la seva opera prima, ‘El camí més llarg per tornar a casa’. En paral·lel Manel ha anunciat quatre concerts previs a la presentació oficial del disc al festival Primavera Sound. Actuaran a Banyoles el 13 de maig, a Tàrrega el 15, a Valls el 20 i a Inca, a les Illes Balears, el 27. Totes les actuacions tindran lloc en espais urbans a l'aire lliure i d'aforament limitat. L’àlbum es publica el pròxim 8 d’abril.
|
Cultura
|
Música
|
Mor l'escriptora Isabel-Clara Simó als 76 anys. Autora d'una cinquantena d'obres literàries, l'any 2017 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'escriptora Isabel-Clara Simó ha mort aquest dilluns als 76 anys, segons ha confirmat l'ACN. Nascuda a Alcoi el 1943, Clara Simó ha estat una de les figures més prolífiques i populars de la literatura en català, amb una cinquantena llarga d'obres principalment de narrativa però també poesia, teatre, assaig i guions televisius. 'És quan miro que hi veig clar' (1979), 'Històries perverses' (1992, premi Crítica Serra d'Or), 'La salvatge' (1993, Premi Sant Jordi) 'Dones' (1997) o 'Amor meva' (2010, Premi Joanot Martorell) són algunes de les seves novel·les més celebrades. Reconeguda amb un ampli ventall de premis literaris, el 1999 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2017 va veure reconeguda la seva trajectòria amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Isabel-Clara Simó es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i, a finals dels anys seixanta, es va traslladar a Figueres amb el seu company, el periodista Xavier Dalfó, per instal·lar-se més tard i de forma definitiva a Barcelona. L'escriptora va dirigir durant onze anys el setmanari 'Canigó' (anteriorment una publicació mensual fundada el 1968 pel seu marit i des de la qual van desafiar la censura al català). Va exercir de professora d'institut (a Bunyol, Figueres i Barcelona) i durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), període en què va doctorar en Filologia Romànica. Integrant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, va ocupar el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988. El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l'etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes (IEC), càrrec que exerceix fins al 1998 (la mateixa institució la va nomenar degana l'any 2016). Extensa trajectòria literària Isabel-Clara Simó ha tingut una prolífica i exitosa trajectòria literària de quaranta anys. Va debutar el 1979 amb el recull 'És quan miro que hi veig clar', Premi Víctor Català. Més endavant arribarien 'Júlia' (1983), 'Alcoi-Nova York' (1985), 'T'estimo Marta' (1986), 'Històries perverses' (1992, guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or), 'La salvatge' (1993, guardonada amb el Premi Sant Jordi), 'Perfils cruels' (1995). També 'Dones' (1997, objecte l'any 2000 d'una versió cinematogràfica dirigida per Judith Colell) o 'El professor de música' (1998, guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), entre altres. Ja al segle XXI, l'autora va seguir publicant incansablement. 'T'imagines la vida sense ell?' (2000), 'Hum... Rita! L'home que ensumava dones' (2001), Premi Octubre-Andròmina de narrativa; 'Amor meva' (2010, Premi Joanot Martorell), 'Els invisibles' (2013) o 'Jonàs' (2016), que l'autora defensava com el seu "testament literari" tot i que encara havia d'escriure 'La Sarbatana' (2019), aquesta sí, la seva darrera novel·la, publicada tot just el setembre del 2019. Clara Simó també va escriure novel·la juvenil, amb títols abastament reeditats com 'Raquel' (1992), i altres com 'Joel' (1996), 'Dora diu que no' (2006) o 'Tzoè' (2015). També és autora de guions televisius i radiofònics, com el de la recordada sèrie de TV3 'La granja' (1989-1990), i va fer incursions en el món del teatre, amb les obres 'Còmplices' (2003) i 'La Visita', Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi. L'escriptora també va cultivar el gènere de l'assaig amb dissertacions com 'Sobre el nacionalisme', l'any 2000, sobre la identitat catalana actual; l'homenatge a Montserrat Roig 'Si em necessites, xiula' (2005); 'Adéu, Boadella' (2008) i 'Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te' (2011), coescrit amb la també desapareguda Patricia Gabancho. A més, va desenvolupar una tasca periodística iniciada amb els primers articles a 'Canigó', i anys després amb una columna diària al diari 'Avui' ('De Fil de Vint'). També va ser col·laboradora de publicacions com 'Serra d'Or', 'El Temps' i 'El País'. Fa uns mesos, en el programa 'El divan' de TV3 ja va confirmar que patia una malaltia degenerativa, tot i que no va especificar quina. Diversos premis literaris L'any 1999 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d'Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d'escriptors.
|
Cultura
|
Lletres
|
Albiol assistirà a la reunió de la llei d'emergència social i avisa que "trauré els colors" als qui "intentin confondre". El líder del PPC assegura que el govern espanyol "només ha fet unes matisacions molt concretes en aspectes tècnics" i considera que a Puigdemont "li ha sortit el tret per la culata". El coordinador general del Partit Popular de Catalunya (PPC), Xavier Garcia Albiol, assistirà dimarts a la reunió convocada per el Govern en resposta al recurs parcial contra la llei d'emergència social presentada per el govern espanyol. Assegura que "trauré els colors" als qui "intentin mentir i confondre" sobre un fet que per al líder popular han estat "només unes matisacions molt concretes en aspectes tècnics", ha assegurat en una visita a la Fira d'Espàrrecs de Gavà. Albiol considera que a Puigdemont i al Govern "li ha sortit el tret per la culata" a l'hora de donar les culpes a l'executiu de Rajoy i exigeix que donin a conèixer que disposen d'una partida de quatre milions d'euros per a la persones més desafavorides.
|
Política
|
Govern
|
L'Ajuntament de Lleida rebutja demanar l'alliberament dels presos i que siguin traslladats a presons catalanes. El Ple de la Paeria aprova iniciar la rescissió del contracte amb la concessionària de la discoteca de Gardeny. El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha rebutjat dues mocions relacionades amb les mesures cautelars imposades pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Per una banda, el Ple ha tombat, amb els vots contraris del PSC, Cs i PP i gràcies al vot de qualitat de l'alcalde Ros, la moció en què ERC, el PDeCAT, la Crida-CUP i el Comú de Lleida reclamaven l'alliberament dels "presos polítics" i, mentre això no es fes efectiu i "per raons d'humanitat", que fossin traslladats a presons més properes a cases seva. Així mateix, tampoc ha prosperat la moció del PSC en què l'equip de govern sol·licitava que Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez puguin complir la presó preventiva en presons catalanes. El text tampoc ha rebut els suports necessaris per a la seva aprovació, ja que només ha sumat els del PSC i de la regidora no adscrita Rosa Mari Salmerón. Altrament, el Ple ha donat llum verda a iniciar la rescissió del contracte amb la concessionària de la discoteca de Gardeny pel deute que aquesta acumula amb la Paeria.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:L'acusat d'assassinar i cremar un jove a Colera assegura que es va barallar amb la víctima perquè duia la seva roba. Les dues implicades es desvinculen del crim i diuen que l'autor material va actuar sol. L'acusat d'assassinar i cremar un jove a Colera (Alt Empordà) el 17 de març del 2014 assegura que es va començar a barallar amb la víctima perquè duia la seva roba i el seu rellotge. Marlon Roberto C.P. ha estat l'últim a declarar davant el jurat popular i ha relatat que aquella tarda va quedar amb la víctima per demanar-li que fes d'intermediari per aconseguir que la seva exparella (que havia començat una relació amb el jove que va morir) li tornés les coses que tenia al seu pis. "No podia parlar amb ella perquè tenia una ordre d'allunyament però vaig pensar que podia comprar el seu xicot amb marihuana perquè m'ajudés", ha detallat. Tot es va torçar, relata, quan el va veure arribar amb la seva roba. "Em vaig tornar boig", afegeix. Segons la seva versió, tots dos es van començar a barallar. Primer a cops però després la víctima va treure un ganivet. "Jo només em vaig defensar", ha assegurat i sosté que no sap ben bé com va aconseguir arrabassar-li l'arma ni com li va clavar al coll. Després, diu que li va calar foc per eliminar proves. No volia matar la víctima. L'acusat del crim de Colera ha assegurat que quan va convèncer una altra de les processades perquè la tarda del 17 de març portés el jove fins a una zona boscosa apartada del poble on vivien tots, Llançà, era per parlar-hi però que no tenia cap intenció de fer-li mal. Segons ha relatat, la víctima havia començat feia poc una relació sentimental amb la seva exparella i, com que els dos homes no havien tingut mai cap problema personal, pensava "comprar-lo" amb marihuana per aconseguir que l'ajudés a recuperar les coses que encara tenia al pis de la seva ex. Dies abans del crim, Marlon Roberto C.P. es va posar en contacte amb un porter de discoteca que coneixia i li va oferir 100 euros per "immobilitzar" la víctima. Al final no van arribar a cap acord perquè l'altre home demanava més diners. "Era només per la seva presència física, perquè l'immobilitzés si es rebotava perquè jo pogués parlar amb ell, però no era per colpejar-lo ni molt menys", ha afirmat al judici. Per aconseguir reunir-se amb la víctima, Marlon Roberto C.P. es va posar en contacte amb l'acusada Dolors F.J. i li va demanar que passés a recollir el jove i el portés fins al lloc acordat amb l'excusa de tancar el negoci de tràfic de drogues. Dolors F.J. ha afirmat aquest dilluns a l'Audiència de Girona que no sabia què passaria, que pensava que el principal acusat només volia "parlar" amb la víctima i que, com a màxim, "li donaria un ensurt, un parell de bufetades com a molt". Un cop a la zona boscosa de Sant Miquel de Colera, relata Marlon Roberto C.P., tot es va torçar. El motiu és que la víctima anava "vestit completament" amb roba d'ell, la que tenia al pis de la seva ex. L'autor del crim ha detallat que ja feia uns dies que estava molest perquè li semblava que la seva exparella es "mofava" d'ell fent que el xicot actual fes servir la roba que no li volia tornar. També creu que ella i la víctima li van ratllar el cotxe uns dies abans. Per la roba i el rellotge "Anava tot de mi, duia la meva samarreta vermella del Madrid, les meves vambes, les meves ulleres i el meu rellotge, em va tocar la fibra d'una manera que ara em sembla vergonyosa i em vaig tornar boig", ha relatat. Segons la versió de l'acusat, li va recriminar a la víctima que utilitzés els seus objectes personals i es van embrancar en una baralla. "Jo el vaig empènyer, ell va caure a terra i quan es va aixecar es va llançar directe cap a mi", ha dit. Des de l'altre cotxe, pel retrovisor, Dolors F.J. va veure l'inici de la disputa. "Rodolaven per terra, jo vaig baixar el cotxe i els hi deia que paressin però no em feien cas", ha exposat. Segons l'acusada, durant la disputa Marlon Roberto C.P. va aconseguir posar-se sobre la víctima i no el va parar de colpejar fins que l'altre ja no es movia. "Tenia una espatlla dislocada i no parava de donar-li cops de puny amb una sola mà", ha declarat. La dona, però, no va veure el ganivet en cap moment. Marlon Roberto C.P. ha assegurat que, en algun moment de la baralla, la víctima va aconseguir agafar el ganivet del maleter del seu propi cotxe i que va ser ell qui el va intentar apunyalar primer. "El vaig subjectar per la fulla i es va partir el mànec", ha exposat. L'acusat no sap com el va acabar apunyalant fins a vuit vegades i a la zona del coll. "Jo em vaig defensar", afegeix. Un cop perpetrat el crim, Marlon Roberto C.P. va dir a Dolors F.J. que 'anés fins a un bar de Llançà a recollir una bossa amb roba neta i un producte de neteja que li prepararia la tercera acusada, Esther P. del C. Mortes de por La dona ho va fer. Tant Dolors F.J. com Esther P. del C. han negat que tots tres ordissin un pla per acabar amb la vida de la víctima i han assegurat que no sabien que Marlon Roberto C.P. el mataria. Les dues dones han assegurat que van accedir a ajudar el principal acusat perquè estaven "aterrides" i "mortes de por". "Si amb una sola mà li havia pogut fer allò a un home, què no ens hauria pogut fer a nosaltres amb les dues mans", ha dit Dolors F.J. La processada li va dur la bossa amb la roba. Després, Marlon Roberto C.P. va tornar a Llançà, al bar d'Esther P. del C. "Va arribar ple de sang i em va dir que l'havia matat perquè la seva ex se n'adonés i que si no el matava a ell, ho hauria hagut de fer amb ella", ha exposat la cambrera. Aleshores, Marlon Roberto C.P. es va anar a dutxar. L'autor material del crim ha negat que digués això i creu que Esther P. del C. l'implica per aconseguir una condemna més baixa per a ella. Marlon Roberto C.P. assegura que mentre es dutxava amb aigua freda va ser quan va decidir cremar el cadàver per eliminar proves. "Pensava que què passaria amb els meus fills, que moriria a la presó", ha indicat. Per acomplir l'objectiu, li va dir a Esther P. del C. que l'acompanyés. Plegats, van anar fins a una benzinera de Figueres, on van comprar el bidó de gasolina i van llançar la roba ensangonada a un contenidor, i van conduir fins a Colera. Aleshores, Marlon Roberto C.P. va ruixar el cos de la víctima i li va calar foc, provocant així un incendi. Un cop fet això, els dos acusats van tornar a Llançà. Marlon Roberto C.P. es va quedar a dormir a casa de la mare d'Esther P. del C., Carmen del C. Hores més tard, l'acusat i la mare van anar a buscar un tren a l'estació de Figueres i van marxar a València, fins a la Pobla de Farnals, on la policia local va acabar detenint Marlon Roberto C.P. Carmen del C. ha dit que va accedir a acompanyar l'acusat en la seva fugida de l'Empordà perquè tenia por per la seva filla. "Ens ha arruïnat la vida", ha exposat. Mare i filla han reconegut que Marlon Roberto C.P no les va amenaçar en cap moment però ressalten que tenien "pànic" perquè l'acusat estava "fora de si" i "no era ell". "Tenia una mirada que feia por, ens feia por el que ens pogués passar", han declarat. Durant la seva declaració, Marlon Roberto C.P. ha demanat perdó a la família de la víctima. "Sé que vaig cometre una barbaritat", ha dit. 25 anys de presó El fiscal demana per al suposat autor material del crim, Marlon Roberto C. P. 25 anys de presó per assassinat i incendi forestal. Els mateixos delictes que atribueix a Esther P. del C. com a inductora i per a qui demana 20 anys. Dolors F.J. afronta 15 anys com a cooperadora necessària per assassinat. Per Carmen del C. M., la fiscalia sol·licita 3 anys per encobriment.
|
Societat
|
Judicial
|
L'associació TIC Anoia projecta crear un 'hub' tecnològic a Igualada en un nou edifici de 4.500 metres quadrats. El conseller Baiget ha anunciat que previsiblement d'aquí a dos anys Igualada comptarà amb els estudis del Grau en Enginyeria Informàtica. L'associació TIC Anoia –que aglutina els professionals i empreses TIC de la comarca- ha presentat aquest dimecres davant del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, un projecte per ubicar a Igualada un 'hub' tecnològic que es desenvoluparia en quatre fases. La primera és la construcció d'un nou edifici de 4.500 metres quadrats en un terreny del barri del Rec que tindria capacitat per a 500 persones i costaria prop de 5 MEUR. Els igualadins s'inspiren en el projecte barceloní Pier 01 Barcelona Tech City i l'objectiu és que sigui un edifici amb un espai d'oficines per a les empreses tecnològiques i zones comunes on es creïn sinèrgies. Baiget ha vist amb bons ulls el projecte i ha explicat que el sector de les TIC està creixent "a dos dígitis" i ocupa 85.000 persones a tot Catalunya. D'altra banda, el conseller veu important que el projecte vagi acompanyat de formació i, per això, ha anunciat que estan treballant perquè Igualada pugui oferir el Grau en Enginyeria Informàtica d'aquí a dos anys.
|
Economia
|
Empresa
|
Tàrrega inicia els treballs per fer visible la torre medieval localitzada en dos immobles del nucli antic. Arqueòlegs municipals retiren l'arrebossat de façanes en edificis de la plaça Urgell que es bastiren aprofitant l'estructura de la fortificació. L'Ajuntament de Tàrrega ha iniciat aquest dijous els treballs per fer visible la torre medieval defensiva que es va localitzar en una cantonada de la plaça d'Urgell, al nucli antic de la població. L'estructura formava part del Portal d'Urgell del segle XIV, un dels quatre antics accessos principals a la vila. Les obres consisteixen a repicar les façanes de dos immobles que en el seu moment es bastiren aprofitant la fortificació, retirant l'arrebossat que emmascara la torre. Arqueòlegs del Museu Comarcal de l'Urgell – Tàrrega s'encarreguen de la primera fase dels treballs, la qual deixarà al descobert fins a 2 metres d'alçada d'aquest significatiu element patrimonial. Posteriorment, a partir de la tardor, una empresa especialitzada continuarà les tasques fins arribar als 6 metres d'alçada. Per executar aquest projecte el consistori ha aprovat un conveni de col·laboració amb els titulars dels dos immobles en els quals es van localitzar les restes de la talaia, ubicats al carrer Urgell 37 i a la plaça Urgell 1. Els baixos de la torre defensiva, juntament amb restes de la muralla medieval, van sortir a la llum el passat mes de febrer arran de la reforma del carrer Urgell. La troballa va sortir en una campanya arqueològica gràcies a la qual es va completar la documentació del traçat de la fortificació. Al mateix temps es va confirmar que part de l'estructura d'una de les torres del portal quedava amagada dins els dos immobles esmentats, fet que va animar a posar el vestigi al descobert. Serà l'única torre medieval de Tàrrega visible des del carrer Segons el regidor de Cultura, Raül Palacios, Tàrrega posa així en valor un significatiu element arquitectònic del seu passat. La descoberta es considera un fet excepcional ja que de l'antic traçat de la muralla medieval de Tàrrega no ha perdurat cap torre visible des del carrer. Val a dir que la capital de l'Urgell conserva part d'una altra torre a la plaça del Carme però es troba a l'interior de dos establiments i no és visitable des de l'exterior. En el transcurs dels darrers anys, diferents actuacions urbanístiques i excavacions arqueològiques al centre històric de Tàrrega han tret a la llum segments d'aquestes vies d'entrada així com de la muralla.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:Tornen a ocupar l'edifici de La Rimaia en memòria de l'activista Pablo Molano. Els impulsors diuen que es tracta d'una ocupació temporal. Un grup de persones ha tornat a ocupar l'edifici de La Rimaia, situat a la Ronda Sant Pau número 12 de Barcelona. Segons els organitzadors, l'entrada a l'edifici s'ha fet en memòria de l'activista Pablo Molano, que ha mort aquesta setmana. A la façana de l'edifici, que ja s'ha ocupat en cinc ocasions, s'hi ha penjat una gran pancarta on es pot llegir: "Seguim sembrant. #Poder popular". Els impulsors de l'ocupació, que s'ha fet aquest dissabte al migdia, asseguren que es tracta d'una acció temporal. Segons fonts del consistori, fora de l'immoble han organitzat un concert i hi ha unes 200 persones que tallen la Ronda Sant Pau. Amb tot, l'Ajuntament de Barcelona no contempla la possibilitat de fer desallotjament de La Rimaia perquè és "una finca privada". L’edifici ha estat ocupat en cinc ocasions anteriors i els Mossos d’Esquadra l’han desallotjat cada vegada. Durant dos anys, l’immoble va ser seu del Centre Social Okupa La Rimaia.
|
Societat
|
Successos
|
Bosch, després de la seva retirada a Barcelona: "Per ser més, per créixer i ser més forts, cal ser generosos". El fins ara cap de llista d'ERC assegura que el projecte engegat pel seu equip "continuarà". L'actual president del grup municipal d'ERC i fins a aquest divendres candidat a l'alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, ha intervingut al Consell Nacional d'ERC enmig d'un seguit de discursos sobre l'estratègia del partit. Bosch ha aprofitat per fer una breu referència a la seva retirada com a cap de llista assegurant que "no és una cosa seva" sinó de "tot un equip que porta quatre anys treballant; regidors, consellers de districte, gent pencaire que sap que el projecte continuarà". En aquest sentit, ha emmarcat la decisió de ser rellevat per l'ara conseller Ernest Maragall en una estratègia de benefici global. "Arribat el moment som capaços de dir que per ser més, per créixer i ser més forts, cal ser generosos", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
Ballesteros aposta per "reformular" el PSC i es descarta per liderar-lo. L'alcalde de Tarragona creu que el risc d'unes terceres eleccions a l'Estat pot facilitar algun tipus d'entesa per a la investidura. L'alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, no optarà a liderar el PSC en el congrés que té previst celebrar el partit el pròxim mes d'octubre. Així ho ha assegurat durant una entrevista amb l'ACN en la que ha deixat clar que aposta per una "reformulació" dels principis del socialisme i una renovació en profunditat del partit. "Es renovarà segur, serà un congrés molt important i del que se'n parlarà abans i després", ha manifestat Ballesteros. El dirigent socialista s'ha descartat, però, per liderar aquest partit, encapçalat actualment per Miquel Iceta i, pel moment, únic candidat davant del nou congrés. "Fa temps que dic que la meva única prioritat en política és l'alcaldia i Tarragona. No em presentaré per dirigir el PSC en primera línia ni com a primer secretari", ha afirmat amb contundència, malgrat estar disposat a formar part de la nova executiva que sorgeixi en el congrés. Sense voler posicionar-se sobre possibles candidats a dirigir el PSC, Ballesteros ha assegurat que "passi el que passi" hi haurà renovació. L'alcalde tarragoní ha destacat que el grup parlamentari s'ha renovat en pràcticament un 80%, les candidatures municipals també i que, per tant, es reflectirà en l'executiva. "El partit no pot no renovar-se en profunditat. Necessitem reflexionar sobre com connectar millor amb el conjunt de la societat. Tenim un partit que està pensat de fa 37 anys i que ha donat molt servei a la societat, però ara són nous temps i hem de contactar amb la gent de manera diferent també", ha afegit. Malgrat apostar per aquesta reformulació, Ballesteros ha deixat clar que no cal canviar-ne el nom, com han fet des de Convergència. "No hem d'amagar les sigles ni ens n’hem d'avergonyir. Crec que ens podem seguir dient així, canviant les nostres fórmules organitzatives i participatives", ha etzibat. El debat d'investidura Durant la conversa amb l'ACN, Ballesteros també ha analitzat les negociacions pel debat d'investidura a les eleccions espanyoles i, malgrat considerar que no hi ha arguments per canviar la posició del PSOE, creu que el risc d'unes terceres eleccions poden facilitar algun tipus d'entesa. "Entenc que Pedro Sánchez està fent el que toca, però també és veritat que ningú vol eleccions de nou i això pot fer que finalment hi pugui acabar havent alguna entesa, o bé per fer govern, o governs alternatius buscant fórmules diferents", ha manifestat. Malgrat que l'alcalde fa un balanç molt positiu del seu pacte de govern amb el PP a l'Ajuntament de Tarragona, deixa clar que l’acord no és extrapolable més enllà de la ciutat. "Ara mateix m'és difícil veure una abstenció del PSOE i més encara una gran coalició", ha afegit. Amb tot, apunta que una retirada del líder popular Mariano Rajoy del capdavant podria millorar el bloqueig actual. L'acte de l'ANC a Tarragona Ballesteros també ha valorat l'acte descentralitzat que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) farà a Tarragona per la Diada de l'Onze de Setembre. "Ens han demanat permisos i els hi hem concedit. El meu respecte total i absolut per l'acte, defenso la llibertat d'expressió de qualsevol persona, pensi com pensi, faci el que faci, sempre que sigui democràtic", ha manifestat. Respecte la posició de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha assegurat que aquest any hi participarà, el batlle tarragoní ha expressat la seva sorpresa sobre la diferència entre l'any passat i aquest. "No ho veig ni bé ni malament, però em pregunto què ha canviat de l'any passat a aquest perquè hagi decidit anar-hi ara", ha raonat. Per últim, i davant la qüestió de confiança que afrontarà el president Carles Puigdemont a finals de setembre, Ballesteros creu que tirarà endavant, però que no anirà més enllà. De fet, sobre el moment que afronta el procés cap a la independència, el dirigent socialista assegura que hi ha certa sensació de "viure el dia de la marmota", i lamenta que mentre es discuteix de les mateixes propostes durant mesos els problemes del país continuen. "El país real és el que la gent pateix per l'habitatge, per l'atur, per la salut i pels serveis socials. Per mi és prioritari que no es trenqui la convivència i que hi hagi igualtat d'oportunitats", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
Junqueras acusa el Suprem de situar Espanya "fora de la llei europea". "A Europa es va dictar justícia, a l'Estat es dicta presó i persecució", lamenta l'expresident del Govern. Oriol Junqueras ha acusat el TS, que avui li ha denegat la immunitat com a eurodiputat en contra de la sentència del TJUE, de situar Espanya "fora de la llei europea". A través de Twitter, l'exvicepresident del Govern ha fet arribar un missatge en què lamenta que "a Europa van dictar justícia, a l'Estat es dicta presó i persecució". Amb tot, el president d'ERC adverteix que "la democràcia sempre guanya", i anuncia que continuarà "lluitant" pels drets dels ciutadans i per la llibertat. Aquest mateix dijous, el partit republicà ha anunciat que presentarà un recurs de súplica i accions judicials per la immunitat de Junqueras, i ha demanat "protecció" a l'Eurocambra, que abans de la decisió del Suprem ja l'havia considerat eurodiputat.
|
Política
|
Unió Europea
|
Els jutges catalans van portar a judici per corrupció dues persones el 2018 del total de 205 de l'Estat. Durant l'any passat va acabar la fase d'investigació de dos procediments a Catalunya dels 48 oberts a Espanya. Els jutges catalans van obrir judici oral o van processar per corrupció dues persones durant el 2018. La xifra global de l'Estat és de 205, destacant els 57 de la Comunitat Valenciana, els 14 d'Extremadura, els 12 de Madrid i els 11 d'Andalusia. Durant l'any passat va acabar la fase d'investigació de dos procediments per aquest motiu a Catalunya, dels 48 oberts a Espanya. De les 63 sentències dictades, una tercera part van ser absolutòries. El 63,4% eren condemnatòries total o parcialment. Són dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després d'incorporar les de l'últim trimestre.
|
Societat
|
Judicial
|
La demanda al transport públic repunta lleugerament però continua caient més d'un 80%. A Rodalies, el descens ha estat ha estat del 86,6% i a FGC del 85,7%. La demanda al transport públic ha tornat a repuntar lleugerament aquest dimecres però el desens continua sent del 80% o més després que les setmanes anteriors ho fes per sobre el 90%. Concretament, a Rodalies el descens ha estat del 86,6%, segons ha informat Renfe, mentre que a FGC s'han validat 11.875 bitllets fins a les nou del matí, xifra que representa un 85,7% més que el mateix dimecres de maig de fa un any. Al metro, segons TMB, fins a les 9 del matí la demanda havia caigut un 80% respecte un dia equivalent del 2019 però ha pujat un 19% en relació al dimecres de la setmana passada. Al llarg d'ahir, es van registrar 200.000 validacions, un 29% més que el dimarts anterior. Pel que fa al bus, es van superar els 90.000 viatgers, xifra que representa un increment del 37% en relació al dimarts anterior.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:El PPC demana a Mas que renunciï a la presidència de la Generalitat per motius "polítics i ètics". Santi Rodríguez insta el president a no sospitar dels procediments sinó dels seus: "Vigili les mans perquè cada cop està més a prop de cremar-se". El portaveu adjunt del PPC, Santi Rodríguez, ha demanat al president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, que renunciï a la reelecció com a cap de l'executiu català. "Assumeixi la responsabilitat. Motius polítics n'hi ha molts per fer aquest pas però li esgrimeixo motius ètics", li ha reclamat en el marc d ela compareixença de Mas a la Diputació Permanent després de les últimes detencions pel cas del 3%. A més, Rodríguez ha replicat al president de la Generalitat que no s'ha de sospitar dels procediments de l'adjudicació de l'obra pública sinó que ha de sospitar dels seus: "vigili les mans quan les posi al foc perquè cada vegada està més a prop de cremar-se", li ha etzibat. Davant la defensa que ha fet el president de la Generalitat sobre un sistema de contractació d'obra pública "impecable", el portaveu adjunt del PPC ha replicat que l'executiu va aplicar mesures de transparència entre el 2012 i el 2015 quan les adjudicacions que s'estan investigant corresponen al 2009. A més, ha posat com exemple l'adjudicació del Diplocat a Independent Diplomat per demostrar que "allò que ha afirmat aquí sobre procediments no és del tot cert". Al marge del funcionament del sistema en contractació d'obra pública, Rodríguez ha assenyalat que el director general d'Infraestructures de Catalunya (antiga Gisa), Josep Antoni Rosell, va ser subdirector general d'infraestructures al Departament d'Agricultura i va formar part de la taula de contractació que va adjudicar les obres del canal Segarra Garrigues. A més, ha recordat que Rosell va passar després a l'empresa privada, concretament a la companyia que es va encarregar de gestionar les obres del canal i que ara està presidida per qui va ser conseller d'Agricultura Josep Grau. "No són portes giratòries, estan tots en el mateix despatx", ha exclamat. Així mateix, el portaveu adjunt del PPC també ha demanat una explicació, com també ha demanat la portaveu d'ERC, Marta Rovira, sobre la comissionada per la transparència, Núria Bassols, després de la detenció del seu marit per suposadament pagar comissions irregulars a la CatDem. Rodríguez ha assegurat que l'origen de la tercera fase de l'operació 'Petrum' són els papers que van trobar a la trituradora de la seu de CDC en el primer escorcoll de l'agost i ha retret a Mas que digués que el paper triturat era una targeta de l'empresa Teyco. A més, el portaveu dels populars ha interpel·lat directament Mas per preguntar-li si es va reunir dimecres amb el president Jordi Pujol. Rodríguez ha negat que el cas del 3% sigui una "conxorxa" contra CDC i ha posat d'exemple que també hi ha casos de corrupció al PP. "Segurament a l'Estat hi ha una conxorxa contra el PP?", s'ha preguntat per després afirmar que quan enxampen a CDC és una "lluita contra el procés" i quan enxampen a uns altres respon a casos de corrupció. De la mateixa manera que la resta de líders dels partits de l'oposició, Rodríguez ha acabat la seva intervenció demanant a Mas que renunciï a la presidència de la Generalitat. "Ni que sigui per un rampell de sentit comú, renunciï a la presidència de la Generalitat. Assumeixi responsabilitats i renunciï a la presidència de la Generalitat. Motius polítics n'hi ha molts per fer aquest pas, però li esgrimeixo avui motius ètics", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
Un 80% dels nous compradors veu "imprescindible" que l'habitatge tingui balcó o terrassa, segons els API. Els agents de la propietat detecten un augment del 25% en la demanda de cases unifamiliars o amb zones amb jardí. Un 80% dels nous compradors d'habitatges consideren "imprescindible", arran del confinament, que l'immoble tingui terrassa o balcó, segons els agents de la propietat immobiliària (API). A més, han notat un augment del 25% de la demanda de cases unifamiliars o amb zones amb jardí, apunten en una nota de premsa publicada aquest dimarts. La secretaria del Consell General de Col·legis Oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària a Espanya, Lola Alcover, diu que els pisos amb terrasses tancades com galeries, "en altres èpoques tan de moda", ara es consideren menys atractius. A més, els compradors també busquen que el nou habitatge tingui "una zona extra" per ubicar "àrees de feina" o "un petit gimnàs". "La covid-19 no només ha tingut seqüeles en el trànsit de les operacions fetes o l'índex de preu del mercat. Una de les conseqüències més destacades que s'estan detectant de manera inqüestionable, i que tots els sondejos ratifiquen, és que s'ha produït un important increment en l'interès dels clients cap a habitatges que ofereixin espais habitables a l'aire lliure i superfícies d'oci ajardinades", afirma Alcover. Un altre dels aspectes que els API han notat que busquen els nous compradors és que l'edifici tingui un bon rendiment d'eficiència energètica i bon aïllament acústic, elements que ja eren importants abans de la pandèmia però que ara s'han "reafirmat de forma indiscutible".
|
Economia
|
Habitatge
|
Torrent, sobre la data electoral del 14-F: "No hi ha cap anunci. Són els terminis que marca la llei". El president del Parlament respon a les crítiques de JxCat argumentant que no es tracta d'una "decisió arbitrària". El president del Parlament, Roger Torrent, ha defensat que no va fer cap anunci sobre la data electoral sinó que es va limitar a explicar els "terminis que marca la llei". D'aquesta manera, en una entrevista a 'Ser Catalunya' ha respost les crítiques de JxCat que li retreuen que digués en una entrevista a Rac 1 la data del 14 de febrer abans de comunicar-la als socis de govern. Segons Torrent, qui podia triar la data era el president Quim Torra abans de ser inhabilitat i afegeix que ell no ha posat data a les eleccions perquè "no és una decisió arbitrària". D'altra banda, diu que tot sembla indicar que no hi haurà candidat a la Presidència de la Generalitat. Després que divendres passat situés les eleccions al 14 de febrer si no hi ha un candidat a la Presidència amb "expectatives reals", Torrent ha defensat que va dir aquesta data perquè és el termini que marquen les lleis tenint en compte que el decret de substitució es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l'1 d'octubre. Segons Torrent, "tot sembla indicar que no hi haurà debat d'investidura" després que el mateix líder de Cs, Carlos Carrizosa, hagi explicat que li va traslladar a Torrent que renuncia a presentar candidat. El president del Parlament continuarà avui i al llarg de tota la setmana la ronda de converses amb els grups i ha avançat que no vol anar explicant el seu contingut. "No hi ha elecció, són el 14 de febrer perquè és el que marca la llei", ha insistit Torrent. I ha afirmat que hi havia dues possibilitats: o Torra decidia la data electoral o la decidia un tribunal. Segons el president del Parlament, ha acabat passant el segon escenari i després de la resolució judicial i la publicació del decret de substitució s'han comptat els 124 dies. És la suma dels 10 dies de consultes amb els grups, dos mesos per continuar intentant una investidura i 54 dies més de la convocatòria automàtica d'eleccions. Segons aquests càlculs, les eleccions eren dimecres 10 de febrer. Torrent ha argumentat que això volia dir "desallotjar" les escoles per posar meses electorals en l'actual context de pandèmia i també ha apuntat que fer-les coincidir amb un dia laborable podia fer que moltes persones tinguessin por de demanar el permís per poder anar a votar en una situació de crisi com l'actual.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Neix el primer linx al Pirineu català des de fa més d'un segle. L'exemplar, nascut a MónNatura Pirineus fa dos mesos, és de l'espècie Linx Europeu o Linx Boreal, extingida en aquesta zona. El Centre de recuperació de fauna de MónNatura Pirineus, al Pallars Sobirà, compta des de fa dos mesos amb un nou linx de l'espècie Linx Europeu o Linx Boreal, espècie extingida en aquesta zona. Es tracta del primer animal d'aquesta espècie que ha nascut al Pirineu català des de fa més d'un segle. L'animal, que es troba en perfecte estat de salut, va néixer el passat 28 de maig, és un mascle i actualment pesa uns 800 grams. Els pares del cadell són dos linxs que van néixer en captivitat el maig del 2008 en un zoològic de Galícia, i van ser traslladats al centre de MónNatura Pirineus l'agost del mateix any. Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, ha remarcat la importància d'aquest naixement i ha explicat que aquest linx reforçarà la tasca d'educació ambiental que es fa en aquest centre. Rafa ha explicat que els pares del cadell de linx ''fa onze anys que estan al centre i és el primer cadell que han tingut, i de manera totalment natural''. Els tècnics pensaven que la mare tenia problemes d'infertilitat i el naixement del linx ha estat una "veritable sorpresa". Ara, el pare i la mare estan separats i no s'espera que en un futur tornin a criar. En aquests onze anys, més de 100.000 persones han visitat el centre de Fauna de MónNatura Pirineus i han pogut conèixer la parella de linxs. D'aquesta manera el centre contribueix en la seva tasca pedagògica i de sensibilització. La cria de moment no té nom. Coincidint amb l'inici del curs escolar s'iniciarà una campanya d'educació ambiental amb les escoles de la comarca i els seus alumnes seran els encarregats de batejar la cria de linx. El linx al Pirineu, i de manera concreta al Pallars Sobirà, s'anomena gat-i-llop. Verdaguer en un dels seus llibres ja va citar aquest animal i l'anomena "llop cerver" o "gat-i-llop". En la descripció que en fa diu que "és com un gosset, més gros que un gat. Té unes urpes com ganxo de romana que es claven en los englevats". Ara la cria de linx pesa uns 800 grams però adult pot arribar a pesar uns 30 quilos. Rafa ha sentenciat que "aquest linx serà un perfecte ambaixador d'aquesta espècie i recordarà als visitants el paper que van tenir en un passat als boscos del Pirineu" i deixarà a la imaginació el que poden tornar a tenir en un futur. A la Val d'Aran, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb la col·laboració del Consell General d'Aran, volia alliberar tres exemplars l'any 2016. Finalment es va desistir d'alliberar els exemplars de linx boreal a la Val d'Aran, després de constatar que no hi havia acord per fer-ho amb part dels ramaders de la val.
|
Societat
|
Medi ambient
|
La població hivernal d'ocells aquàtics del Delta es manté per sobre de la mitjana de referència. El cens va remuntar l'any passat pel fred intens a Europa i la sequera després d'anys de davallada. La població hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre s'ha tornat a mantenir enguany per sobre de la mitjana de referència, l'etapa de 2005 a 2011 quan els arrossars es mantenien inundats durant l'hivern com a mesura agroambiental. Per frenar la plaga del caragol maçana i sense el suport econòmic europeu, la inundació dels arrossars durant la hivern s'ha reduït al 40% i fins a l'any passat el cens d'aus aquàtiques durant l'hivern havia anat caient. Enguany s'ha registrat 238.716 exemplars, un 5% sobre la mitjana de referència però un 2% menys que l'any passat. Amb el canvi climàtic algunes espècies, comencen a hivernar al Delta enlloc de marxa a l'Àfrica.
|
Societat
|
Medi ambient
|
L'acusat d'assassinar el seu veí d'un tret al cap a Palafrugell, a judici. El fiscal demana 23 anys de presó i la defensa sosté que va ser un homicidi imprudent i sol·licita una pena de 5 anys. Un jurat popular serà l'encarregat de jutjar, a partir d'aquest divendres, l'acusat de matar el seu veí d'un tret al cap el 5 de juny del 2014 a Palafrugell (Baix Empordà). El fiscal l'acusa d'un delicte d'assassinat i un altre de tinença il·lícita d'armes i demana que el condemnin a 23 anys de presó. La defensa sosté que va ser un homicidi imprudent i sol·licita una pena de 5 anys. L'acusació pública relata que víctima i acusat tenien una "enemistat que va derivar en diversos conflictes entre els dos". Segons el fiscal, cap a les dotze de la matinada, els dos homes van començar a discutir. Aleshores, José G. P. va agafar una pistola semiautomàtica, una pistola de construcció artesanal (per a les quals no tenia llicència) i un ganivet i va sortir al replà de l'edifici on vivien, al carrer Mestre Àngel López. Li va assestar sis ganivetades i, quan la víctima ja estava a terra, li va descarregar un tret mortal al cap. Jose G. P. s'asseurà al banc dels acusats de la secció quarta de l'Audiència de Girona a partir d'aquest divendres. El judici començarà amb la tria dels membres del jurat popular i les al·legacions prèvies. Les declaracions de testimonis, investigadors i perits seran a partir de dilluns. Segons el guió, està previst que el judici s'allargui fins dijous i que l'acusat declari al final, just abans de les conclusions i d'entregar l'objecte del veredicte al jurat popular, que es retirarà a deliberar. El cas es remunta al 5 de juny del 2014. El fiscal sosté que cap a les dotze de la matinada l'acusat estava dins el seu pis en companyia de la seva dona quan va començar una nova discussió amb la víctima. No era el primer cop que s'enfrontaven, els dos homes tenien mala relació des de feia anys. De fet, segons es va recollir durant la investigació, des del 2009 i fins al moment dels fets s'havien arribat a creuar fins a catorze denúncies. Durant la disputa, José G. P. va agafar les dues armes (una pistola semiautomàtica transformada i l'altra de construcció artesanal) i un ganivet i va sortir al replà. Allà, va començar una baralla entre investigat i víctima. "L'acusat, amb intenció d'acabar amb la vida del seu veí, va extreure l'arma blanca i li va clavar fins a tres ocasions al braç dret i tres més a la zona del coll", relata el fiscal Víctor Pillado. Les ganivetades van reduir la capacitat de reacció i defensa de la víctima que, a més, estava afectat per la ingesta d'alcohol. "Estant completament indefens a terra per les punyalades rebudes", relata el fiscal, l'acusat "va agafar una de les dues armes de foc que portava i, a una distància inferior a deu centímetres, va efectuar un tret a la zona del cap de la víctima, que inexorablement el va portar a la mort". L'avís el va donar una veïna que va trucar als Mossos d'Esquadra poc després de les dotze de la matinada assegurant que havia vist una baralla entre dues persones al replà de l'edifici i com després un dels dos homes arrossegava el cos sense vida de l'altre fins a dins de casa seva. 23 anys de presó Quan els agents van arribar a l'edifici, van veure restes de sang al replà que conduïen fins a casa de l'ara investigat. Quan els Mossos d'Esquadra van trucar a la porta, va obrir José G. P, que va reconèixer immediatament que havia tingut una baralla amb el seu veí i va autoritzar els agents a entrar al pis. Els mossos van localitzar el cadàver a la zona del lavabo. El fiscal acusa José G. P. d'un delicte d'assassinat i un altre de tinença il·lícita d'armes i sol·licita una pena de 23 anys de presó. En matèria de responsabilitat civil, vol que indemnitzi la mare de la víctima amb 210.000 euros i a cadascun dels seus germans amb 140.000 euros. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, sosté que va ser un homicidi imprudent i demana 5 anys de presó.
|
Societat
|
Judicial
|
El TSJC pregunta a la fiscalia si ha d'investigar Aragonès i Jové per l'1-O. El president, Jesús Barrientos, Maria Eugènia Alegret i Carlos Ramos formaran la Sala d'Admissions que decidirà si assumeix la investigació d'Instrucció 13. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha preguntat a la fiscalia si cal investigar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el diputat i exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové per un suposat delicte de desobediència en relació a l'1-O, com ha demanat el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona. Els tres magistrats que formen la Sala d'Admissions, el president del TSJC, Jesús Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i Maria Eugènia Alegret, han de decidir si assumeixen aquesta part de la investigació. El magistrat d'Instrucció 13 atribueix a Aragonès un delicte de desobediència per no haver impedit la celebració del referèndum de l'1-O tot i les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional (TC). Així apareix en l'exposició raonada que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va enviar a l'alt tribunal català a finals de juliol. En aquest document, el jutge demana al TSJC que investigui Aragonès i també l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové, en el seu cas per desobediència, malversació de fons públics i revelació de secrets, ja que tots dos són aforats per ser diputats al Parlament. Segons el jutge, Aragonès, que en aquella època era secretari d'Economia, va rebre una notificació del TC sobre la suspensió del decret de normes complementàries per a la celebració del referèndum el 13 de setembre del 2017, advertint-lo del seu "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". En la notificació, el Constitucional també advertia de les "eventuals responsabilitats, inclosa la penal", en les que podia incórrer Aragonès en cas no atendre aquest requeriment. Jové també va rebre la notificació, en el seu cas el 15 de setembre, segons el jutge. El jutge conclou que, tot i la notificació per part del TC, ni Aragonès i Jové "van desplegar cap activitat per impedir la celebració del referèndum ni per revertir els actes que ja havien fet amb anterioritat a la citada notificació". Per això, considera que hi ha "sòlids indicis" que Aragonès hauria participat "com a autor" o com a "cooperador necessari" d'un delicte de desobediència, sense descartar algun altre delicte que es pugui derivar de la instrucció de la causa. Pel que fa a Jové, el jutge demana que se l'investigui per malversació de fons públics, desobediència i revelació de secrets. En l'escrit, Ramírez Sunyer recorda el document 'EnfoCATs' i les agendes Moleskine trobades al registre de la casa de Jové. "Existeixen indicis suficients sobre la participació de Jové en la idea, desenvolupament i execució del full de ruta cap a la independència", assegura el magistrat, que també cita converses telefòniques i argumenta el presumpte delicte de malversació de fons públics a partir de despeses com la campanya del registre de catalans a l'exterior, del repartiment a Unipost o despeses del Diplocat, i el presumpte delicte de revelació de secrets per la confecció dels cens que s'haurien utilitzat per a la celebració de l'1-O. Intent d'enviar Salvadó i Jové al Suprem El passat 8 de maig, el magistrat va remetre un escrit a Pablo Llarena perquè sotmetés al seu criteri la possibilitat d'incloure'ls a la causa pel delicte de rebel·lió. La fiscalia també havia fet la petició anteriorment, i el jutge Llarena també ho va rebutjar. En aquest segon cas, el jutge Llarena va argumentar que no veia indicis de la seva participació en el delicte de rebel·lió i, per tant, va decidir que el seu cas es continués instruint a Catalunya. En aquella resolució, Llarena ja avisava que això es feia "sense perjudicis" que les seves actuacions puguin comportar responsabilitats penals i que sigui el TSJC que se'n faci càrrec, ja que són diputats. Durant els registres del 20 de setembre, la policia va comissar a l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, una llibreta 'Moleskine' amb anotacions sobre els plans per arribar a la independència. Aquest document s'ha usat per la Guàrdia Civil com a base de diversos informes.
|
Política
|
Govern
|
El 71% dels metges de família admet problemes a l'hora de prescriure opioides, segons un estudi. El 39% dels facultatius no consultava amb les Unitats de Dolor. El 71% dels metges especialistes en medicina familiar i comunitària admet problemes a l'hora de prescriure opioides (analgèsics forts), ja sigui per mal ús o abús dels mateixos, perquè són pacients amb polimedicació, per dubtes en les indicacions i l'elecció del fàrmac o per resistència dels propis professionals i pacients. És un dels resultats d'una enquesta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), que analitza com i quins opioides prescriuen els metges. Han respost 551 professionals. El 39% dels facultatius també ha reconegut que no consultava amb les Unitats de Dolor, tot i prescriure dosis elevades. Els principals motius són la falta de comunicació i l'accessibilitat. Un 15% de la població major de 65 anys pateix dolor sever o extrem. Els fàrmacs més consumits són els analgèsics per al dolor, amb un 25% del total dels medicaments prescrits. El perfil de l’enquestat va ser de metgessa, amb una edat mitja de 46 anys, una experiència d’entre 10 i 20 anys a l’atenció primària, i amb entre 1.500 i 2.000 pacients assignats de l’àrea sanitària de Barcelona. Un 33,6% dels enquestats va dir que tenia entre 5 i 10 pacients que utilitzaven opioides forts per al dolor crònic no oncològic; un 29,8% tenia entre 10 i 20 pacients, i un 21,4%, més de 20 pacients. Un 87,1% dels metges i metgesses especialistes en medicina familiar i comunitària prescriu opioides forts per a dolor múscul-esquelètic; un 43% ho fa pel dolor neuropàtic, i un 18.1%, per al tractament de la fibromiàlgia.
|
Societat
|
Salut
|
Veïns del Baix Gaià tornen a demanar que es reobri totalment la rotonda de Torredembarra. En la primera de les quatre jornades seguides de protestes s’han format cues a l’N-340 i AP-7. La Plataforma Baix Gaià Reobrim la Rotonda, veïns de municipis del Baix Gaià i l’associació de veïns de la urbanització Brises del Mar d’Altafulla han tornat a tallar aquest dijous a la tarda la rotonda de Torredembarra d’accés a l’N-340 i l’AP-7. Els manifestants han convocat una sèrie de talls intermitents diaris fins diumenge, de set a vuit de la tarda, en franges de cinc minuts. En el primer dels quatre s’han format cues de més de mig quilòmetre al peatge de l’AP-7 en els dos sentits, així com retencions a l’N-340. Els veïns han assegurat que seguiran les mobilitzacions fins que el ministeri de Foment no retiri les barreres estil New Jersey que els obliguen a fer un tomb de més de dos quilòmetres cada vegada que han d’anar a Torredembarra, i que asseguren empitjoren la seguretat viària.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Marea Blanca dona suport a la vaga dels MIR. El moviment aposta per la unitat d'acció per millora les condicions de tots els professionals. La Marea Blanca de Catalunya ha volgut aquest dilluns el seu suport a la vaga dels MIR convocada per als propers tres dies i convida la ciutadania a fer costat aquests treballadors. En un comunicat, el moviment aposta per la unitat d'acció per millorar les condicions de tots els professionals. "Entenem que només des de la col·laboració de treballadors i ciutadania units en els objectius i reivindicacions es podran millorar tant les condicions laborals com arribar a un veritable servei de salut públic sense exclusions de cap mena", defensa la Marea Blanca.
|
Societat
|
Salut
|
Els Mossos investiguen si les dues morts i l'apunyalament d'aquest dilluns a Ciutat Vella tenen relació. El presumpte autor de l'agressió amb arma blanca ha estat detingut per la Guàrdia Urbana a la plaça Sant Jaume. Els Mossos d'Esquadra investiguen si les dues morts que hi ha hagut aquest dilluns a la tarda al districte barceloní de Ciutat Vella i l'apunyalament a la plaça Sant Jaume que ha comportat un ferit crític tenen algun tipus de relació. El ferit crític és un treballador de l'Ajuntament de 50 anys, i sembla que ha sofert un intent de robatori violent. La Guàrdia Urbana ha detingut al mateix indret el presumpte agressor, que ara els Mossos miren de determinar si està vinculat a les altres dues morts. Poc després de les tres de la tarda hi ha hagut un incendi al número 9 del carrer Portal, on, un cop apagat el foc, s'ha descobert el cadàver d'un home. Una hora més tard, al carrer de l'Arc de Sant Vicenç, a poca distància d'on hi ha hagut l'incendi, s'ha avisat que una dona d'edat avançada ha caigut des d'un dels pisos al vestíbul de la finca i ha mort. Uns minuts més tard la Guàrdia Urbana ha detingut l'individu implicat en el robatori violent que ha deixat el ferit crític. En el mateix succés hi ha hagut un segon apunyalat, que ha resultat ferit lleu. Els agents de la Divisió d’investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona s'han fet càrrec de la investigació i de la possibilitat que aquests fets puguin tenir alguna connexió, segons ha indicat el cos policial.
|
Societat
|
Successos
|
Detinguda una jove en una protesta contra la presència policial a la UdL. Estudiants i policies han forcejat en el marc d'una convocatòria de l'Assemblea de Lletres per rebutjar la vigilància en classes de la subdelegada del govern espanyol. Els Mossos d'Esquadra han detingut una jove en una protesta que ha tingut lloc aquest dimarts a primera hora de la tarda contra la presència policial a la Universitat de Lleida (UdL). La policia l'acusa d'atemptat contra un agent després d'un forceig que hi ha hagut entre estudiants i policies quan els primers protestaven per la vigilància que hi ha des de fa unes setmanes al Rectorat durant les classes que imparteix la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, a la llicenciatura de Comunicació Audiovisual i Periodisme. Davant la convocatòria de la protesta, els mossos han destinat al Rectorat un parell d'unitats de l'Arro a banda de diversos agents que anaven de paisà. En l'enfrontament també hi havia membres d'un cos de seguretat privada que hi ha al Rectorat. La protesta ha estat convocada per l'Assembla d'Estudiants de Lletres que rebutja la vigilància policial que hi ha al Rectorat mentre la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, imparteix classes. Això és així des que fa unes setmanes un grup de persones va interrompre una de les classes de Manso a crits de 'Fora Feixistes de la Universitat' i per protestar contra la política del govern espanyol del PP en relació a la crisi dels refugiats. Aquest dimarts els estudiants que portaven una pancarta de rebuig a la presència policial han començat a cridar consignes pels passadissos i les classes fins que hi ha hagut l'enfrontament amb la policia que ha acabat amb la detenció d'aquesta jove. Per la seva part, la subdelegada del govern espanyol, que estava fent classe en el moment de la protesta, ha abandonat l'edifici.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Més d'un miler de professionals d'arreu del món assisteixen a la Mediterrània de Manresa atrets per la cultura popular. El ritme de venda d'entrades està sent més baix respecte d'altres anys i els organitzadors ho atribueixen al moment polític que viu el país. La Llotja Professional de la Fira Mediterrània de Manresa és un dels espais més emblemàtics del certamen. Situada al Museu de la Tècnica de la capital del Bages, aquí els professionals fan contactes i coneixen les últimes novetats del sector. Enguany, més d'un miler de professionals d'arreu del món assistiran a la Fira, atrets per la cultura tradicional i popular. És el cas del Michael Mason, director del centre d'herència cultural i folklòrica de Smithsonian, als Estats Units. Mason ha vingut a la Mediterrània per conèixer a fons la cultura popular i tradicional catalana, ja que l'any vinent serà la convidada del festival de folklore que se celebrarà al centre de Washington. En declaracions a l'ACN, ha explicat que al certamen que prepara no hi faltaran els castells, les sardanes, ni la cobla, però tampoc els grups emergents que experimenten amb la cultura popular. El ritme de venda d'entrades està sent més baix respecte d'altres anys, i els organitzadors ho atribueixen al moment polític que viu el país. L'Alex Walter és el director d'una companyia alemanya que exporta música arreu del món. Aquest és el primer cop que assisteix a la Fira Mediterrània de Manresa i ho fa amb "unes expectatives molt altes", ja que considera que "és una trobada molt important". En declaracions a l'ACN, ha explicat que assistirà a diverses trobades i 'show cases' per tal d'intentar descobrir nous talents. Per l'Erika Elliot, directora artística als Estats Units, aquest també és el primer cop que assisteix a la Fira Mediterrània de Manresa i ho fa "per conèixer més sobre la cultura catalana". Segons ha explicat Hinojo, la Llotja Professional prepara més de 800 activitats per aquests dies. Les més demandades, segons ha dit, són les conferències, els 'show cases' i els 'speed meetings', on els professionals fan trobades de deu minuts. Un dels professionals més seguit aquests dies és el Michael Mason, director del centre d'herència cultural i folklòrica de Smithsonian, als Estats Units. Mason ha vingut a la Mediterrània per conèixer a fons la cultura popular i tradicional catalana, ja que l'estiu vinent serà una de les convidades al festival de folklore que se celebrarà al centre de Washington. En declaracions a l'ACN, Mason ha explicat que, al certamen que prepara, no hi poden faltar els castells, les sardanes, ni la cobla, però tampoc una representació dels grups emergents que experimenten amb la cultura popular. Conscients del moment polític que viu el país La Fira Mediterrània va arrencar aquest dijous sense risc de suspensió, però pendent de la situació que viu el país. De moment, la conseqüència més directa s'està notant amb el ritme de venda d'entrades que, segons ha explicat Hinojo, està sent més baix respecte d'altres anys. La majoria de professionals entrevistats per l'ACN són conscients del moment polític que viu el país, i s'han mostrat partidaris de la llibertat d'expressió i molt preocupats pels moments que es van viure diumenge als col·legis electorals.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Localitzen dos conductors a Reus que gairebé quadruplicaven la taxa d'alcohol permesa. La Guàrdia Urbana els va enxampar en cometre infraccions de trànsit. La Guàrdia Urbana de Reus ha instruït diligències penals a dos conductors que circulaven beguts pel centre de la ciutat i en la prova d'alcoholèmia van donar un positiu gairebé quatre cops la taxa d'alcohol permesa -que és de 0,25 mg/l. Aquest dimarts al migdia es va localitzar el primer conductor, veí de Reus, de 68 anys, que circulava pels carrers d'Antoni de Bofarull i de Xavier Gambús. En veure que cometia una infracció de trànsit, una patrulla el va aturar i li van fer la prova d'alcoholèmia, amb un resultat positiu de 0,81 mg/l. Ja de tarda, el segon conductor, reusenc de 58 anys, també va cometre una infracció per la zona del carrer Jacint Verdaguer. Conduïa sota els efectes de l'alcohol amb una taxa de 0,86 mg/l.
|
Societat
|
Successos
|
Iceta proposa un pacte pel treball i Puigdemont li replica insistint en la necessitat d'aprovar els pressupostos. El president acusa C's d'utilitzar els funcionaris com a "arma política". El president del grup parlamentari del PSC, Miquel Iceta, ha proposat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, signar un pacte pel treball "que reprengui l'empenta de l'acord estratègic" impulsat pel tripartit i crear una taula amb els agents econòmics i socials que treballi per un nou model productiu. Puigdemont, per la seva part, ha reivindicat que el seu és un govern "de pacte", com va demostrar ell mateix reunint-se dimarts amb Pedro Sánchez, ha dit. Ara bé, ha carregat contra el PSC per plantejar propostes "demagògiques que situen despeses inassumibles" i ha remarcat que el primer pacte pel treball es diu pressupostos. També ha aprofitat per acusar C's d'utilitzar els funcionaris com a "arma política" després que Inés Arrimadas denunciés que la Diputació de Barcelona ha decidit pagar l'IRPF dels seus empleats a l'Agència Tributària catalana.
|
Política
|
Govern
|
Detenen un home a Olot que volien emportar-se ordinadors i material d'una escola. La Policia Municipal segueix buscant una segona persona vinculada amb el robatori. La Policia Municipal d'Olot ha detingut un home de 44 anys per intentar robar nou portàtils, un projector i altres eines informàtiques de l'escola Petit Plançó. Els agents van trobar dos homes al pati del centre el diumenge 6 de setembre. Quan els individus van veure la policia, van fugir sense poder-se emportar tot el material que tenien preparat. Els homes van accedir a l'escola forçant una de les portes. La Policia Municipal d'Olot va localitzar i detenir un dels sospitosos el mateix diumenge i ja ha passat a disposició judicial. Mentrestant, els agents estan buscant la segona persona implicada en el robatori. En paral·lel, la policia també està investigant un incident el mateix diumenge a prop de l'escola i podria estar relacionat amb el cas.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El Poblenou celebra la tornada del Tio Che i adverteix l'Ajuntament que el barri "no es toca". Veïns, bestiari popular i timbalers acompanyen la figura en una cercavila fins a l'orxateria centenària. El barri del Poblenou ha celebrat la tornada del ninot de l'orxateria Tio Che, després de gairebé una setmana sense que la figura emblemàtica presidís la cantonada de la rambla del Poblenou amb el carrer Ramon Turró. Un seguici format per veïns, bestiari popular i timbalers ha acompanyat l'estàtua, guardada al Centre d'Imatgeria del barri, fins a l'establiment centenari. "El Tio Che no es toca i el barri tampoc", ha conclòs el manifest que s'ha llegit en posar punt final a la cercavila. "S'han de conservar els petits matisos de caliu que queden al barri del Poblenou i els estem perdent", ha afirmat en declaracions a l'ACN la propietària de l'orxateria, Tere Moreno, que ha agraït la pressió popular en favor del retorn del ninot i ha retret a l'Ajuntament que no fes una excepció per la figura emblemàtica que, segons el consistori, incomplia l'ordenança municipal del passeig poblenoví. "Ho estem perdent tot, sense aquestes petites coses, al final no quedarà res", ha dit Moreno, fent-se ressò d'una de les preocupacions compartides pel veïnat en la lectura del manifest. "És un símbol de la Rambla del Poblenou, no és només nostre", ha recordat la propietària. Visiblement emocionada, Moreno ha reconegut no esperar el reclam del veïnat exigint el retorn del Tio Che. "En tres dies s'ha solucionat. No sabíem que ens estimaven tant", ha confessat. La retirada de la figura es va produir en una campanya ordinària de control de tècnics municipals a la rambla del Poblenou. La inspecció va assenyalar el ninot com a "element no autoritzat a la terrassa" i el consistori va iniciar un expedient sancionador contra l'orxateria. Finalment, l'Ajuntament ha decidit tancar la polèmica en pocs dies arxivant el cas i fent una excepció pel ninot, considerat més propi de l'imaginari festiu del Poblenou que de la promoció de l'establiment. En aquest sentit, el regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner ha reconegut que en un primer moment, la multa interposada a l'establiment pel ninot va passar desapercebuda en mig dels inventaris dels inspectors. "'Ens va passar per alt", ha reconegut, Montaner, que, alhora, ha recordat que el consistori es va limitar a seguir la normativa realitzada en aquest mandat per "defensar l'espai públic" del passeig. Segons el regidor, l'Ajuntament ha de conciliar els "imprevistos" que sorgeixen d'aplicar els reglaments que elabora. És per això que en un cap de setmana, el Tio Che ha pogut tornar a la rambla per quedar-s'hi. "El Tio Che és simbòlic, hi era abans que la normativa de les terrasses, i no entra en el reglament", ha afirmat Montaner. A més del folklore poblenoví representat per la Víbria, el Lloro i el gegant Bomber, un centenar de persones han donat la benvinguda al ninot fet de fibra de vidre. Una d'elles, la Mercè, representant de la colla del Drac del Poblenou i encarregada de transportar la figura durant la processó ha explicat a l'ACN que la retirada del Tio Che ha servit de catalitzador pels veïns d'un barri amb molta pressió turística per reafirmar la seva identitat. I és que el ninot ha estat rebut amb visques al Poblenou constants mentre participants en la cercavila recordaven els seus records lligats a la rambla i al ninot, que fa més de vint anys donant la benvinguda als clients del local. Després de l'arribada, a la cua de l'establiment per demanar orxata o gelat s'hi ha sumat les persones que esperaven per fer-se una foto amb la figura. "Al Poblenou, quan cal hi és tothom", ha assegurat la colla del Drac del Poblenou a les xarxes després de la rebuda del Tio Che.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Montero alerta que votar Sánchez és “votar Rivera entrant a la Moncloa”. La número 2 de Podem diu que els ataquen amb “el pitjor de les clavegueres de l'Estat” per por a les seves mesures socials. Irene Montero ha dit aquest dijous en un acte a Elx per la campanya electoral del 28-A que els poders fàctics de l'Estat volen “un govern de dretes” o, com a màxim, “un govern de dretes de Rivera amb Pedro Sánchez”. Per això ha alertat que votar Sánchez és “votar Rivera entrant a la Moncloa”. La número 2 de Podem també ha dit que aquests poders ataquen el seu partit amb “el pitjor de les clavegueres de l'Estat” fabricant “proves falses” contra Pablo Iglesias perquè tenen por del seu catàleg de mesures socials. Montero ha afirmat que les seves propostes “sí es poden” aplicar, i ha posat com a exemple l'augment del Sou Mínim Interprofessional a 900 euros "que no ha enfonsat l'economia, com vaticinaven". Però ha dit que la resta de partits no les volen aplicar perquè es deuen “als que els paguen les campanyes”, en al·lusió als bancs i a les grans empreses de l'Íbex 35. En un dels feus de la indústria del calçat espanyola, Montero ha repassat diversos escenaris de precarietat laboral que es donen tant en aquest sector com en el del servei de la neteja d'hotels, el de les botigues de roba -on ha afirmat que es fan 450.000 hores extra setmanals que no es paguen- o el dels repartidors, molts dels quals falsos autònoms. Montero ha proposat revertir aquestes situacions reformant l'Estatut dels Treballadors i apostant pel contracte indefinit, a banda de lluitar contra aquesta figura del fals autònom. També ha exigit intervencions al mercat de l'habitatge i una política fiscal més justa, aconseguint que les grans empreses no eludeixin impostos i, en canvi, rebaixant del 25 al 23% l'impost de societats per a les petites i mitjanes empreses. La número 2 de Podem també ha apostat per una revisió de les pensions que permetin tenir més poder adquisitiu als pensionistes o per un catàleg d'ajuts als autònoms que passarien per cobrar-los la quota en funció del que facturin o en deixar que paguin l'IVA quan cobrin les factures. Mesures que “a PP, Cs i Vox no se'ls acuden, ni a PSOE tampoc, perquè els que els paguen les campanyes no ho volen”, ha assegurat Montero. “I són els que diuen que Podem no pot arribar al poder”, ha afegit, context en el qual ha situat la polèmica de les investigacions i les proves falses contra Podem preumptament orquestrades per la trama liderada per l'excomissari de policia José Manuel Villarejo.
|
Política
|
Partits
|
Enxampen dos veïns de Lleida amb 90 plantes de marihuana en una furgoneta. La Guàrdia Urbana va ser alertada per un ciutadà que va veure com les carregaven i marxaven amb el vehicle. Dos veïns de Lleida de 20 i 33 anys van ser enxampats aquest dijous a dos quarts de tres de la tarda amb noranta plantes de marihuana en una furgoneta. La Guàrdia Urbana va rebre l'avís d'un ciutadà que va veure com les carregaven al carrer Cost dels Magraners i després marxaven amb el vehicle en direcció al carrer Soldevilla. Seguidament, la patrulla els va localitzar al carrer Sevilla i van veure que estaven descarregant les plantes que anaven en testos. Els dos joves van dir que les plantes les hi havien donat un amic sense facilitar-ne la seva identificació. La policia també va trobar a dins del vehicle un temporitzador elèctric per graduar les hores de llum durant el dia. Els agents van comissar les plantes i el temporitzador.
|
Societat
|
Policial
|
Iberpotash exporta 30.000 tones de sal de desgel de carreteres als Estats Units. L’operativa, que es porta a terme en vaixell des del Port de Tarragona, té com a destinació la costa est. De les mines del Bages a Nord-Amèrica. La companyia ICL Iberia - Iberpotash exporta aquesta setmana des del Port de Tarragona un carregament de 30.000 tones de sal de desgel de carreteres amb destinació a la costa est dels Estats Units, el principal consumidor mundial d’aquest producte. La sal extreta de les mines d'Iberpotash a Súria i Sallent sortirà en vaixell aquest dijous al vespre en un trajecte que tindrà una durada aproximada de dues setmanes. L’empresa ve realitzant aquest tipus d’operatives amb els Estats Units de forma esporàdica des del 2008 i preveu incrementar-les de cara al 2017, segons ha avançat a l’ACN el cap de vendes de sals d’Iberpotash, Ramon Vilaseca. La costa est dels Estats Units és una gran consumidora de sal de desgel de carreteres degut a uns hiverns rigorosos i a una àmplia xarxa de carreteres que comunica aquesta àrea densament poblada. Els volums de vendes de la companyia Iberpotash estan estretament lligats a les condicions meteorològiques. “Amb hiverns molt rigorosos, les quantitats que exportem són molt superiors, però últimament hi ha hagut hiverns suaus i no hi ha hagut quantitats tan altes”, ha indicat el cap de vendes de sals de la firma, Ramon Vilaseca. El grup ICL porta a terme l’enviament del seu producte aprofitant el retorn logístic de vaixells que provenen de Nord-Amèrica i descarreguen al Mediterrani. La sal que s’exporta als Estats Units s’ha treballat perquè sigui la més adequada per al mercat americà, amb qui l'empresa va començar relacions comercials en vaixell l’any 2008. De cara al 2017, la companyia espera augmentar substancialment el volum de producte exportat als Estats Units. Actualment, Iberpotash exporta el 80% de la seva producció. L’expedició de les 30.000 tones de sal es fa des del Moll d’Aragó del Port de Tarragona perquè a l’actual terminal d’ICL al Port de Barcelona no hi ha el calat suficient per a vaixells com l’Elvira Bulker, de bandera danesa. En un futur proper, a la nova terminal portuària d’ICL, ja en construcció al moll Álvarez de la Campa de Barcelona, es podran carregar vaixells de gran tonatge dels anomenats Panamax, de fins a 70.000 tones de capacitat de producte -potassa, sal vacuum i sal de desgel-. Els camions carregats de sal arriben aquest dimecres al Port de Tarragona i descarreguen tones de producte a l’esplanada del Moll Aragó. Després d’apilar-la en grans munts amb l’ajuda d’excavadores, una gran grua culmina el procés de càrrega a l’interior del vaixell. Està previst que l’operativa s’enllesteixi en poques hores per tal que l’embarcació pugui salpar aquest dijous a les vuit del vespre. El cap de divisió comercial del Port de Tarragona, Pedro Bernal, ha destacat la importància d’aquesta operativa “excepcional”, atès que el de Tarragona és fonamentalment importador i receptor de matèria prima. Bernal ha subratllat que, segons la companyia, el volum de sal de desgel anirà en augment en els pròxims anys, la qual cosa obre “una nova perspectiva en quant a volums i destinació dels productes”.
|
Economia
|
Empresa
|
El Govern enllestirà a la tardor el nou decret d'Administració Digital. Puigneró destaca que vol fer de l'administració catalana un "motor d'innovació" en la presentació del proper Congrés de Govern Digital. El Govern té previst presentar aquesta tardor un nou decret d'Administració Digital per eliminar "els papers" del dia a dia de la seva relació amb els ciutadans i adaptar-se als reptes de la digitalització. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha assegurat que vol que l'administració sigui "motor d'innovació" i "referent d'eficiència del segle XXI". En la presentació d'una nova edició del Congrés de Govern Digital, que se celebrarà entre el 17 i 18 de setembre, el conseller ha dit que cal transformar l'administració pública per "donar resposta a les necessitats d'una ciutadania més apoderada digitalment". Puigneró vol "treballar per ser una administració sense papers" i per això ha avançat que presentarà en els pròxims mesos aquest nou decret de l'Administració digital, amb l'oferta de serveis personalitzats de forma productiva i un canvi en la manera de treballar del personal públic. En aquest sentit, el conseller ha defensat que "els treballadors públics estiguin capacitats digitalment per aquesta nova administració". La nova edició del Congrés de Govern Digital entre el 17 i el 18 de setembre servirà per intercanviar experiències i "donar resposta a les necessitats d'una ciutadania més apoderada digitalment", ha explicat Puigneró. "El fet de compartir els coneixements, els projectes i col·laborar amb les administracions passa a ser un element principal", ha assegurat. El conseller Puigneró també ha defensat la decisió de Torra d'unir les Polítiques Digitals i l'Administració Pública en un sol departament. En aquest sentit, ha assegurat que és "el reflex d'una aposta clau per fer avançar la Generalitat com una administració digital, moderna i eficient". "Sabem que estem en una societat digital molt canviant i innovadora i les administracions públiques no es poden quedar enrere", ha explicat la directora gerent del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (AOC), Marga Bonmatí. Per la seva banda, el director de Localret, Xavier Fonollosa, ha explicat que l'objectiu de les entitats organitzadores és que Catalunya "sigui un dels primers països del món on hi hagi un nivell de connectivitat d'altes prestacions". També ha destacat que s'està aconseguint "d'una manera molt coordinada des de les administracions públiques locals i el govern". El Congrés de Govern Digital El Congrés de Govern Digital és un fòrum de debat en l'àmbit de l'administració digital dirigit a responsables polítics, jurídics i tècnics de les administracions públiques, així com a directius i experts en l'àmbit privat. Amb el lema "Connectant experiències revolucionàries", l'edició d'aquest any s'articularà al voltant de vuitanta sessions i nou taules rodones que responen a set àmbits temàtics, com la governança digital o el canvi cultural a l'administració. Organitzat pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, a través de l'AOC, i Localret, el Congrés té per objectiu donar resposta als nous reptes que es deriven de la revolució social, econòmica i cultural que suposa la societat digital, i té prevista una assistència de 1.400 visitants i més de 150 ponents que s'articularan entorn de set àmbits temàtics, com la governança digital o el canvi cultural a l'administració.
|
Economia
|
Noves tecnologies
|
Set intoxicats per fum en l'incendi d'un magatzem a Vilanova de Segrià. Tots els afectats van ser evacuats a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Set persones van resultar intoxicades lleus per inhalació de fum dijous a la nit en l'incendi d'un magatzem situat als baixos d'un edifici de dues plantes del carrer Pirineu número 16 de Vilanova de Segrià (Segrià). L'incendi va cremar completament un palot que contenia carbó i llenya. Els Bombers de la Generalitat van rebre l'avís de foc a les 22.12 hores i fins al lloc s'hi van desplaçar quatre dotacions, que només van haver de ventilar el magatzem, ja que els veïns havien pogut apagar les flames en poca estona. A causa del fum, set persones van resultar intoxicades lleus per inhalació de fum i van ser evacuades en diverses ambulàncies de Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. L'incendi va afectar la instal·lació de llum i aigua de l'edifici i el magatzem va quedar afectat pel fum.
|
Societat
|
Successos
|
Delta Depot invertirà més d'1,3 milions d'euros per a la concessió d'un dipòsit de contenidors al Port de Barcelona. El consell d'administració també aprova la compra de la participació majoritària d'MB92. El Consell d'Administració del Port de Barcelona ha aprovat aquest dimecres atorgar una concessió per als pròxims 15 anys a l'empresa Delta Depot Barcelona SL destinada a l'activitat de dipòsit de contenidors marítims, situat en una parcel·la de 21.364 metres quadrats. L'empresa invertirà 1,3 milions d'euros per posar en marxa la infraestructura, situada a l'Avinguda Estany de Port, en el moll del Prat. L'entrega dels terrenys es formalitzarà en els propers mesos. D'altra banda, el consell d'administració ha aprovat la compra d'una participació majoritària de l'empresa de manteniment de grans iots Marina Barcelona 92 (MB92) per part de Samer Europe SL. L'operació, que es tancarà en les properes setmanes, inclou la participació que fins ara tenia el conglomerat turc Dogus. MB92 és líder mundial en la indústria de reparació de superiots, després d'haver consolidat la seva posició en els últims anys amb una forta expansió de les seves operacions i la seva base de clients. L’any 2017, la companyia va adquirir Compositeworks i Blohm + Voss La Ciotat, dues empreses que operen a La Ciotat (França). A més, MB92 ha finalitzat recentment la construcció de l’elevador de vaixells més gran del món. Un altre dels acords ha estat l'adjudicació a les companyies Aura Energía SL i Gas Natural Comercializadora SA el subministrament d’energia elèctrica per al Port i les seves empreses participades corresponent als anys 2020 i 2021. El grup de compra, amb 142 punts de subministrament i un consum global superior als 15 GWh anuals, està format pel Port de Barcelona i les seves participades World Trade Center, Cilsa i Port 2000. El Port de Barcelona ha aprovat la concessió fins al 31 de desembre del 2041, prorrogable per un període de 3 anys i mig, d’una parcel·la ubicada a la ZAL Prat en la qual CILSA, la societat que gestiona la ZAL, hi construirà una nova nau destinada a ser utilitzada com a centre logístic. Es tracta de la parcel·la denominada Zona d’Activitats Mixtes (ZAM) que té una superfície de 87.699 m² i es troba situada en la ZAL Prat.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Els fabricants de paper i cartró reconeixen de nou la tasca de Lleida en l'àmbit del reciclatge i tractament de residus. La Paeria és l'únic ajuntament català que rep enguany el guardó 'Tres Pajaritas Azules' de part de la patronal estatal Aspapel. La ciutat de Lleida ha estat reconeguda a màxim nivell a per la seva tasca en matèria de reciclatge i tractament de les fraccions de residus en el els premis que atorga l'Associació espanyola de fabricants de pasta, paper i cartró (Aspapel). L'alcalde Àngel Ros ha recollit aquest dijous a Madrid el guardó 'Tres Pajaritas Azules', que concedeix la patronal del sector paperer i que la capital del Segrià obté per segon any consecutiu. La Paeria és l'únic ajuntament català que rep enguany la màxima categoria d'aquesta distinció, que reconeix la millora en tractament de residus gràcies a iniciatives com la implantació de la recollida porta a porta, una campanya de sensibilització i una nova distribució de les illes de contenidors a la ciutat. A més de l'Ajuntament de Lleida, també ha estat distingit amb 'Tres Pajaritas Azules' el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. La distinció 'Tres Pajaritas Azules' és el màxim reconeixement a l'excel·lència en la gestió del reciclatge de paper i cartró que concedeix aquesta patronal del sector. És el segon any seguit que la Paeria de Lleida obté aquesta distinció, destinada a les entitats locals que fan una millor tasca en la gestió d'aquests residus, i és l'únic ajuntament català que ha aconseguir enguany la màxima distinció en aquests premis. L'Ajuntament de Lleida està fent una aposta per la millora del reciclatge de residus i la recollida selectiva, que inclou com a principal iniciativa la posada en marxa de la recollida 'porta a porta' de residus, primer entre els grans productors, i properament en una fase pilot als domicilis. A més, fa uns mesos es va dur a terme a Lleida una nova distribució d'illes de contenidors i es va endegar la campanya de sensibilització 'Cada cosa al seu lloc', mesures que, entre altres, han permès incrementar el reciclatge de residus a la ciutat un 18% en els darrers mesos. En total, són 36 els ajuntaments i agrupacions de municipis de 13 comunitats que han rebut aquest dijous un premi, en la segona edició dels guardons Pajaritas Azules que impulsa Aspapel. A més de Lleida, han aconseguit la màxima distinció els consistoris de Fuenlabrada, Logronyo, Burgos, Ciudad Real, Lleó i Sòria, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, el Concello d'A Coruña, el Consorci de Residus i Energia de Menorca, la Mancomunidad de la Comarca de Pamplona, el Consorcio Agrupación Nº1 Huesca i GRHUSA i la Mancomunidad de Municipios de la Costa del Sol Occidental. Altres consistoris catalans han rebut el reconeixement 'Dos Pajaritas Azules' com és el cas de Barcelona, Reus, Sant Boi i Prat de Llobregat, mentre Terrassa ha estat distingit amb 'Una Pajarita Azul'. L'entitat ha destacat que les millores més destacades que estan impulsant els ens locals són la instal·lació de més contenidors i millor situats; la renovació dels contenidors; la recuperació després de la crisi de serveis de recollida porta a porta complementaris al contenidor; i la transparència informativa als webs municipals sobre el destí final del paper i el cartró recollit. Millorar la qualitat del material recollit, és ara el nou repte en l'economia circular del paper i el cartró. Pajaritas Azules Pajaritas Azules és un programa anual d'assessorament, avaluació i reconeixement de la qualitat de la gestió municipal en recollida selectiva per al reciclatge de paper i cartró, enfocat a la millora contínua. L'avaluació es basa en 21 indicadors, que es valoren segons barems establerts i analitzen tot el referent a la recollida del contenidor blau i recollides complementàries, les campanyes i accions d'informació i conscienciació ciutadana, els aspectes relatius a la regulació i la planificació de la gestió i els resultats i traçabilitat fins reciclatge final. El lliurament de les Pajaritas Azules 2018 ha tingut lloc aquest matí a Madrid, en un acte presidit per la ministra d'Agricultura i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, al qual han assistit nombrosos alcaldes i presidents d'agrupacions locals d'arreu de l'Estat.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Calvet diu que Torra i Sánchez han d'acordar una taula de negociació amb les condicions del Govern. El conseller de Territori insisteix que l'acord ERC –PSOE només vincula el vot dels republicans al Congrés. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha defensat que el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, són els qui han de reunir-se per acordar una taula de negociació amb les condicions del Govern. En una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', Calvet ha volgut diferenciar l'acord ERC-PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez del Govern. "A qui vincula l'acord és el vot d'ERC al Congrés però no al Govern", ha afegit. Calvet ha assenyalat que el que valen són les condicions recollides en el posicionament conjunt del Govern posterior a la sentència del Tribunal Suprem que, segons Calvet, es resumeixen en "fi de la repressió, exercici de drets civils i autodeterminació". "El que haurà de passar és que Sánchez truqui Torra, ja ho ha fet una vegada, que quedin, de fet de la trucada que van tenir van quedar que es veurien, i que es pugui plantejar aquesta taula. En el moment que hi hagi una taula, qui mana és el Govern encapçalat per Torra i posarem les condicions del Govern", ha afegit Calvet. El conseller espera que es puguin aprovar els pressupostos i esgotar la legislatura. Segons ha dit, el Govern ha de seguir treballant pel retorn dels exiliats i l'alliberament dels presos i per poder preguntar a la gent si volen un millor país a través d'un referèndum sobre la independència.
|
Política
|
Govern
|
El Parlament insta el Govern a retornar el 60% de la paga extra de 2013 als funcionaris. La cambra demana abonar el deute als advocats d'ofici abans de dos mesos. El Parlament ha aprovat aquest dijous una moció que insta el Govern a retornar el 60% de la paga extra del 2013 a tots els funcionaris de la Generalitat. Es tracta d'una iniciativa de Cs esmenada pels comuns –el grup taronja demanava inicialment el 40%– que també demana que s'aboni el deute als advocats d'ofici abans de dos mesos i que es revisi el complement específic que reben els funcionaris de justícia, que no s'ha modificat des del 2006. Aquests darrers punts s'han aprovat amb els vots de l'oposició, ja que JxCat i ERC s'han abstingut. En canvi, hi ha hagut unanimitat a l'hora de demanar el retorn de les pagues extra. El que no ha prosperat ha estat la petició d'incentius al Govern per fer que treballar a l'administració de justícia a Catalunya sigui "atractiu". Cs proposava millores en les remuneracions i les condicions de feina per tal de promoure Catalunya com a destinació laboral, però tots els grups excepte el PPC hi han votat en contra. El mateix ha passat amb els punts que reclamaven el trasllat "en un termini màxim de tres mesos" dels jutjats de Martorell fins que no es construeixi el nou edifici que els ha d'albergar i demanaven mesures per evitar deficiències en els sistemes de climatització dels jutjats, tot i que els comuns s'hi han abstingut.
|
Política
|
Parlament
|
Mateo Gil: "'Proyecto Lázaro' neix pel meu terror absolut a la mort i a la pròpia vida". El director estrena la producció catalana al Festival de Cinema de Sitges, centrada en la història d'un home incapaç d'assumir una malaltia terminal que decideix crionitzar el seu cos. El director de 'Nadie conoce a nadie' i 'Blackthorn', Mateo Gil, ha presentat aquest divendres al Festival de Cinema de Sitges el seu últim film 'Proyecto Lázaro', de la productora catalana Arcadia Motion Pictures. El títol, en homenatge al personatge bíblic retornat miraculosament a la vida, narra la història de Marc Jarvis (Tom Hughes), un jove d'èxit incapaç d'assumir una malaltia terminal que crionitza el seu cos. Quan es desperta, 70 anys després, el món no serà tan idíl·lic com esperava. En una entrevista amb l'ACN, Gil ha explicat la pel·lícula neix pel seu terror "absolut" a la mort, però també a la pròpia vida. La cinta, però, va més enllà i planteja el debat d'envellir i haver de "viure a mig gas". "Tenim la necessitat imperiosa que hi hagi alguna cosa més enllà de la mort quan, en realitat, no hi pot haver res millor que viure", ha precisat. 'Proyecto Lázaro' narra la història de Marc Jarvis (Tom Hughes), un jove d'èxit ambiciós amb molts projectes de futur incapaç de superar el xoc que li suposa que li diagnostiquin un càncer letal amb un pronòstic de menys d'un any de vida. Per això, decideix 'crionitzar' el seu cos. El gran amor de la seva vida, la Naomi (Oona Chaplin), malgrat no estar d'acord amb la decisió, es converteix en el seu pilar. 70 anys després de la decisió, el 2083, Marc es convertirà en el primer cos ressuscitat de la historia de la humanitat. Quan es desperta, però, és un malalt a l'hospital, un fet que l'obliga a plantejar-se la vida després de la mort i a preguntar-se per què va prendre la decisió. En l'entrevista amb l'ACN, Gil considera que l'acceptació de la mort es fa per "reducció a l'absurd". "És a dir, demostrar una cosa perquè el contrari és, simplement, absurda. No acceptar la mort acaba sent un absurd", ha precisat. El Marc, explica, busca una "segona oportunitat" per sobre de qualsevol altra cosa i, una vegada ho aconsegueix, acaba preguntar-se si "realment valia la pena". "La via sense una Oona Chaplin és molt absurda!", ha bromejat. Un film de ciència ficció però, per sobre de tot, una història d'amor en què la parella del passat ressona constantment en el futur. La primera idea sobre la pel·lícula la va tenir fa anys, quan el director va escriure amb Alejandro Amenábar 'Abre los ojos', on parlaven de com seria la reanimació en el futur. Una idea, però, el va acabar d'animar a tirar endavant el projecte: una notícia de l'any 2008 en què s'explicava com s'havia creat un cor de rata a partir de cèl·lules mare. Durant l'entrevista, Mateo Gil ha explicat va iniciar el guió de 'Proyecto Lázaro' pensant que mai ningú la voldria produir perquè no era un projecte comercial. Sentia, segons relata, una necessitat "terapèutica" d'escriure-la. Chaplin: "A vegades tinc ganes de deixar la professió" L'actriu Oona Chaplin, que interpreta el paper de l'amor de la vida de Marc, reconeix que es va sentir captivada pel guió des del primer moment. En una entrevista amb l'ACN destaca la història d'"amor absurd però absolut", visceral, boig i irresistiblement profund que s'hi narra. "Amb el 99% dels guions que rebo tinc ganes de deixar la feina, perquè els protagonitzen dones estúpides que només faciliten històries dels homes. No són complexes ni imaginatives". Tot al contrari del què li va passar amb 'Proyecto Lázaro', amb una guió "imaginatiu" que et permet constatar que el millor és allò que tenim a l'abast, però que necessitem temps per poder apreciar-ho. Chaplin ha manifestat la seva "obsessió" per la mort que, alhora, entén que dóna sentit a la vida.
|
Cultura
|
Cinema
|
Aragonès rebutja un diàleg amb l'Estat sense parlar d'autodeterminació perquè seria un "monòleg i una rendició". El vicepresident replica els comuns que la proposta de pressupostos incloïen els consensos a Catalunya. El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha rebutjat que el Govern entri en un diàleg amb el govern espanyol en què es rebutgi parlar d'autodeterminació. "Si d'entrada es demana que l'independentisme no pugui posar les seves propostes sobre la taula, serà un monòleg i una rendició", ha argumentat en el marc d'una interpel·lació de CatECP en el ple del Parlament. Per la seva banda, la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha reclamat al Govern que deixi la "banqueta" i impulsi una agenda catalana compartida sobre els grans consensos a Catalunya per incloure'ls després al diàleg amb el govern espanyol. Aragonès ha insistit en un "diàleg sense limitacions" i ha assegurat que amb el govern de Pedro Sánchez no s'ha aconseguit perquè es van "vetar" determinades posicions. Una actitud que Aragonès ha atribuït a les "pressions i tensions internes i externes" al PSOE. Tot i així, el vicepresident ha assegurat que el Govern insistirà amb el diàleg i que "es pugui parlar de tot". El vicepresident ha afegit que segurament el diàleg requerirà "temps, flexibilitat, molta paciència, discreció i una explicació pública compartida". Per la seva banda, Albiach ha reptat el Govern a elaborar una agenda catalana que recuperi els grans consensos que suposi una "agenda de transformació davant el bloqueig". En aquest sentit, ha reclamat que els grans consensos han d'anar més enllà del conflicte polític entre Catalunya i Espanya i ha considerat que haurien d'incloure qüestions com l'habitatge, les pensions o la reforma del mercat laboral. Aragonès li ha replicat que la proposta de pressupostos del Govern que els comuns troben insuficient recollien els grans consensos a Catalunya en ensenyament, salut i qüestions del departament de treball i ha confiat que es puguin tirar endavant després del cicle electoral.
|
Política
|
Parlament
|
eDreams deixa enrere els números vermells i aconsegueix un benefici de 12,4 milions d'euros. La companyia augmenta l'Ebitda en un 15% entre abril del 2015 i el mes passat. eDreams Odigeo ha aconseguit uns beneficis de 12,4 milions d'euros entre els mesos d'abril del 2015 i el març passat i deixa així enrere els números vermells de l'anterior exercici, quan va registrar 181,3 milions euros de pèrdues, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Pel que fa l'Ebitda ha augmentat un 15% i ha passat dels 74,5 milions d'euros als 85,3 milions d'euros del mateix període de l'any passat, mentre que el benefici net ajustat va créixer un 50%, fins als 20,1 milions d'euros. En el comunicat, al companyia atribueix la millora d'aquests resultats a la implementació d'una nova estratègia corporativa, que també l'ha dut a un increment del 10% de les reserves, fins als 10,7 milions, i d'un 20% en els mercats en expansió, i a un augment del 6% en el marge sobre els ingressos de 463,3 milions d'euros.
|
Economia
|
Empresa
|
Els productors proposen un nou model de finançament de 158 MEUR per ajudar al sector audiovisual. PROA ha criticat el poc interès per part del govern espanyol en la cultura i considera que el cinema ha estat castigat "constantment". El president dels Productors Audiovisuals Federats (PROA), Raimon Masllorens, ha presentat aquest divendres, en el marc del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, celebrat a Sitges (Garraf), un nou model de finançament amb l'objectiu d'ajudar al sector. Una primera aproximació contemplaria arribar fins els 158 MEUR en línies d'ajuts. Actualment, aquestes són d'uns 70 MEUR, aproximadament. Masllorens ha lamentat que aquestes subvencions encara podrien ser "molt més grans", sobretot, si es comparen amb altres països europeus com França, on hi ha una inversió de gairebé 800 MEUR per a aquest sector. En aquest sentit, el president de PROA ha lamentat que al govern espanyol "no li agradi la cultura" i creu que el cinema ha estat castigat "constantment". D'aquí, segons Masllorens, s'han reduït cada cop més els ajuts.
|
Cultura
|
Cinema
|
Dos menors detinguts per agredir un home que va perdre la visió d'un ull durant la Festa Major de Gràcia. L'agredit, de 28 anys, va rebre una puntada de peu a la cara. Els Mossos d'Esquadra van detenir el 15 d'octubre dos menors per agredir un home de 28 anys que va perdre la visió d'un ull durant la Festa Major de Gràcia, a Barcelona. Es tracta d'un noi de Terrassa a qui se l'acusa d'un delicte de lesions i d'una noia que va ser arrestada com a presumpte còmplice. Tots dos són de nacionalitat espanyola. Els fets es remunten a la matinada del 16 d'agost, quan la víctima estava amb la seva parella i uns amics i una noia es va acostar per demanar-los una cigarreta. Ells li van respondre que no tenien tabac i llavors la jove va increpar-los. Més tard, la noia va tornar al lloc acompanyada d'uns amics que portaven un pal de fusta i van començar a agredir-los. A conseqüència dels cops, la víctima va caure a terra i va rebre una puntada a la cara que li va provocar la pèrdua de la visió en un ull.
|
Societat
|
Successos
|
Millora de la seguretat en dues carreteres a Alins i a Arbúcies. A Alins es destinaran 350.000 euros a estabilitzar talussos i a Arbúcies 113.000 per protegir-ne un altre. El Govern ha aprovat la urgència de dues obres de millora de la seguretat viària a l’L-510 a Alins (Pallars Sobirà) i a la GI-543 a Arbúcies (Selva). Aquestes actuacions, que sumen una inversió de 463.000 euros, consisteixen en la millora de l’estabilitat i protecció de diversos talussos. Arran de diferents incidències que es van produir l’octubre passat, s’està actuant en quatre talussos de l’L-510. Les obres, en execució, inclouen principalment la col·locació de malla metàl·lica i ancoratges per millorar-ne l’estabilitat i evitar despreniments. Els treballs compten amb un pressupost de 350.000 euros i finalitzaran el gener vinent. A la GI-543, s’estan executant treballs de restitució i de protecció d’un talús on es va produir una esllavissada, amb un pressupost de 113.000 euros. En concret, són tasques de sanejament de material rocós, col·locació de malla metàl·lica i muntatge de barrera dinàmica contra despreniments. Les obres conclouran el mes que ve.
|
Política
|
Govern
|
La participació a Catalunya és del 56,6% fins a les 18 hores, 3,4 punts més que a les generals del 2011. A la demarcació de Barcelona ha votat un 57,6% de l'electorat, a la de Girona un 54,9%, a la de Tarragona un 54,6% i a la de Lleida un 52%. Un 56,6% dels catalans cridats a les urnes aquest diumenge 20 de desembre ja ha votat a les sis de la tarda, amb quasi el 100% de les meses escrutades. La xifra de participació a Catalunya gairebé és 3,4 punts més elevada que a les eleccions generals del 2011, quan va ser del 53,21%. Així ho han detallat en roda de premsa conjunta el sotssecretari d'Interior, Luis Aguilera, i la secretària d'Estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro. A la demarcació de Barcelona ha votat un 57,6% de l'electorat fins a les 18 hores, a la de Girona un 54,9%, a la de Tarragona un 54,6% i a la de Lleida un 51,2%. En l'àmbit estatal ja ha votat el 58,3 % de l'electorat, set dècimes més que ara fa quatre anys (57,6%).
|
Política
|
Govern espanyol
|
La música guanya presència en la nova programació del Festus de Torelló que enguany arriba al 20è aniversari. El festival d'arts visuals, dansa, circ i teatre se celebrarà els dies 7 i 8 de juliol. El Festus – Festival d'arts al carrer arrencarà la seva vintena edició divendres vinent amb un total de 26 propostes de diferents disciplines artístiques. El coordinador del Festus, Blai Marginedas, ha explicat que enguany la música prendrà més protagonisme, ja que en total hi haurà una desena de concerts. Marginedas també ha destacat que s'ha decidit seguir apostant per l'espai 'Delicatessen', que acull propostes de caire més intimista, "perquè l'any passat va funcionar molt bé". Entre la varietat de propostes destaquen dos espectacles, un de circ dels Brunette Bros.Circus, que desplegaran un escenari sobre rodes al pàrquing del Sindicat, i també la proposta 'Anarchy', que pretén interactuar amb el públic facilitant-los guitarres i deixant-los que les toquin si així ho desitgen.
|
Cultura
|
Arts
|
JxCat expressa la seva “confiança en la justícia alemanya” després de la petició d’extradició de la fiscalia. El grup que lidera Puigdemont recorda que els jutges “han deixat clar en dues ocasions que no hi veuen rebel·lió ni sedició, i han posat en dubte les acusacions de malversació”. JxCat ha volgut expressar la seva “confiança en la justícia alemanya” després de conèixer que la fiscalia d’aquell mateix país ha demanat l’extradició de l’expresident de la Generalitat Cales Puigdemont per rebel·lió i malversació. El grup parlamentari ha reaccionat així a la notícia, “mantenint” aquesta seguretat que els jutges no extradiran el seu líder, i recordant que “la justícia alemanya en dues ocasions ha deixat clar que no hi veu rebel·lió ni sedició, i ha posat en dubte les acusacions de malversació”. JxCat, a més, ha recordat que el tribunal encara no s’hi ha pronunciat i que només demana l’extradició la Fiscalia, cosa que creu que “era d'esperar perquè ja estava fora de termini per presentar l’informe”.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Aragonès: "La legalitat actual no pot ser el límit del debat polític". El vicepresident denuncia un "segrest doctrinari" de la Constitució. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha defensat que la legalitat actual no pot ser el límit del debat polític i del diàleg amb l'Estat. En el marc d'una interpel·lació al ple el Parlament, Aragonès ha denunciat un "segrest doctrinari" de la Constitució amb una visió "cada vegada més restrictiva" i la construcció de l'independentisme com a "enemic interior". D'altra banda, el vicepresident ha defensat el document de Pedralbes acordat amb el govern de Sánchez el passat desembre i ha afegit que "tard o d'hora s'haurà de reprendre" per construir un diàleg amb l'Estat. Aragonès ha argumentat que si es posés la legalitat com a límit del debat polític el Parlament no canviaria mai les lleis i es limitaria a fer interpel·lacions. "Hi ha qui diu que fem les propostes però que han d'encaixar dins de l'actual visió de la Constitució. Seria un debat acadèmic però no polític. Hem de fer les propostes, arribar a consensos i aquests consensos s'han de traduir en canvis normatius", ha argumentat el vicepresident. De cara a les eleccions espanyoles del 28-A, Aragonès ha assenyalat que són una oportunitat perquè el Congrés i el Senat que surtin de les urnes "condicionaran en bona part les possibilitats del diàleg". En aquest context, ha refermat que el Govern no s'aixeca de la taula i que espera que el nou govern hi segui per trobar una "solució democràtica". Aragonès ha defensat que el document de Pedralbes pactat amb el govern de Sánchez establia els "elements bàsics que tard o d'hora s'hauran de reprendre" i ha destacat que en l'acord es coincidia que hi ha un problema que requereix una solució política i que aquesta solució ha de ser avalada amb seguretat jurídica. Uns elements que, segons el vicepresident, han de construir un diàleg que ha de portar a una negociació amb l'Estat. Per al Govern, segons ha recordat, la solució política ha de ser un referèndum sobre el futur de Catalunya en què es voti sobre la independència, és a dir, un referèndum sobre l'autodeterminació. Tot i el rebuig del govern espanyol a aquesta proposta, Aragonès ha defensat que el Govern ha de ser capaç de construir un marc de negociació i ha retret al govern de Sánchez que s'aixequés de la taula del diàleg per "pressions internes i externes".
|
Política
|
Govern
|
La Policia Local de Mollerussa intensificarà el control a les rutes saludables davant el permís per practicar esport. Patrullarà per la Serra i la Banqueta i demana a la ciutadania que compleixi els horaris i les mesures de prevenció. La Policia Local de Mollerussa intensificarà el dispositiu de control itinerant per les rutes saludables de la ciutat com són el Parc de la Serra i la Banqueta del Canal fins al Salt del Duran a partir d'aquest cap de setmana davant el decret de l'Estat que permet la sortida controlada de la població per practicar esport. L'objectiu és proporcionar a la ciutadania la informació necessària perquè respectin les franges horàries establertes i les mesures de prevenció recomanades. Així mateix, la brigada municipal tancarà el parc de patins i la pista per a la pràctica poliesportiva que hi ha a la zona propera a la rotonda d'Europa davant les indicacions dictades pel decret estatal. L'Ajuntament també ha col·locat, a petició dels centres residencials, una tanca interior per facilitar les distàncies de seguretat entre els residents i els familiars que els vulguin anar a visitar sense posar-los en risc. Són les actuacions més immediates que s'han exposat aquest divendres en la reunió periòdica del comitè d'emergència del Pla de Protecció Civil de Mollerussa, que té lloc cada dilluns, dimecres i divendres. La reunió també ha servit per actualitzar les dades mèdiques oficial de manera que actualment hi ha registrats 38 casos de persones positives, dues d'ells aïllades en un centre residencial de la ciutat. també cal destacar que es manté en 7 les persones que han perdut la vida a causa del virus mentre que ja són 8 les persones que han aconseguit curar-se, segons dades facilitades pel CAP de Mollerussa. Respecte a les actuacions dutes a terme per la Policia Local, des de dimecres s'han aixecat 11 actes per no respectar el decret de confinament, un increment motivat pel fet que 4 s'han aixecat al mateix grup de persones. També continuen augmentant les queixes per sorolls en comunitats de veïnatge i, segons la Policia Local, aquesta setmana s'ha hagut d'actuar per aquest motiu en 10 casos, 4 des de dimecres. Pel que fa al servei Ajude(M)ollerussa, ha rebut fins ara 474 trucades, que han derivat en 457 accions directes que han dut a terme les 54 persones voluntàries que hi col·laboren. Així mateix, també s'han dut a terme 632 seguiments telefònics a persones grans de la ciutat per conèixer la seva situació i possibles necessitats.
|
Societat
|
Policial
|
L'empresa d'autobusos de TMB i part dels sindicats arriben a un preacord per al conveni col·lectiu. Han pactat augments salarials fins al 2018 i primes d'objectius a partir del 2016. L'empresa d'autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els sindicats de la UGT, SIT i CCOO han arribat a un preacord per al conveni. Segons informat la UGT, aquest preacord, pendent de ratificar en referèndum dijous que ve, recull les demandes que havien reivindicat els sindicats com una millora salarial i increments a l'alça si l'IPC és superior a l'increment pactat. Concretament, per al 2015 es preveu un increment lineal de 250 euros per a tots els col·lectius i també augments de l'1% per al 2016, del 0,5% per al 2017 i del 0,5% per al 2018. A més, s'ha fixat una millora substancial de la prima d'objectius a partir del 2016 i durant la vigència del conveni i el manteniment de la jornada laboral i calendari de descansos, que queda configurat en 224 dies de treball i 1.666 hora l'any, i 23 dies de vacances. Des de la UGT consideren el preacord com "una bona notícia" per al futur i la viabilitat de l'empresa, que garanteix el poder adquisitiu dels treballadors i les prejubilacions, segons asseguren. Actualment, l'empresa d'autobusos de TMB compta amb una plantilla de 4.200 treballadors.
|
Economia
|
Mobilitat
|
ACTUALIZACIÓ:Mor un nen de 10 anys ofegat en una piscina a Vilanova i la Geltrú durant un casal d'estiu. Fins al lloc s'han desplaçat dues ambulàncies i un helicòpter medicalitzat del SEM que no han pogut fer res per salvar-li la vida. Un nen de 10 anys ha mort ofegat aquest dijous al migdia quan es banyava a la piscina del Club Tennis Vilanova mentre participava en un casal d'estiu. L'alerta s'ha produït a les 12.23 hores, quan uns companys han trobat el menor inconscient al fons de la piscina. Fins al lloc s'hi han desplaçat dues ambulàncies i un helicòpter medicalitzat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que han fet maniobres de reanimació cardiopulmonar al nen durant gairebé dues hores però no ha pogut fer res per salvar-li la vida. El SEM ha ofert suport psicològic tant a la família com als companys, monitors i socorristes. (S'ha afegit informació facilitada per Càritas Diocesana, que ajudava la família del nen. El nen participava al casal del Club de Tennis Vilanova per un acord entre les dues entitats) El president del Club Tennis Vilanova, Alfons Chercoles, ha atribuït l'ofegament a un accident i ha subratllat que el campus d'estiu complia amb la normativa i la ràtio de monitors per nen. A mitja tarda, ha comparegut breument davant els mitjans de comunicació que hi havia a les portes de les instal•lacions i ha explicat que el menor ha estat atès pels monitors, un socorrista i dos socis del club que són metges, però "ha estat impossible salvar-li la vida". Chércoles ha instat a la investigació policial per esclarir què ha passat i ha traslladat el condol a la família. Al mateix temps, ha detallat que aquesta tarda les instal•lacions del Club romandran tancades i que aquest divendres no hi haurà campus ni servei de piscina. Amb tot, sí que obriran les pistes de tennis i pàdel. El president del Club Tennis Vilanova espera que dilluns es pugui recuperar "la normalitat, dins del possible". Al seu torn, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha explicat a l'ACN que el consistori està "molt trist i afectat" pel succés i ha apuntat que l'Ajuntament ha posat assistència psicològica a disposició de la família, la qual viu a la ciutat. Lloveras ha detallat que, segons la informació proporcionada pel club, l'infant hauria perdut el coneixement a l'inici de l'activitat i ha assegurat que aquesta s'estava realitzant "amb les màximes garanties". Pel que fa a les causes de la mort, ha demanat respectar la investigació i esperar el resultat de l'autòpsia del menor. D'altra banda, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat ha emès un comunicat en què lamenta "profundament" el "tràgic accident" i mostra el condol "més sincer" a la família de l'infant. Al mateix comunicat s'indica que aquesta família rebia suport de Càritas a Vilanova i la Geltrú, i que com a resultat de l’acord de col·laboració entre l'entitat i diversos clubs esportius, l’infant participava al casal esportiu i de lleure que organitza el Club de Tennis Vilanova.
|
Societat
|
Successos
|
Hernando: "És inacceptable que Rajoy avui hagi especulat amb la possibilitat no presentar-se a la investidura". El portaveu del PSOE carrega contra el president espanyol en funcions per ser un "irresponsable" amb la Constitució i amb el propi encàrrec del Rei. El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, ha dit que Mariano Rajoy "està obligat a presentar-se a la investidura com diu l'article 99.2 de la Constitució" després que el president espanyol en funcions no hagi aclarit si se sotmetrà o no a la investidura. "És inacceptable que el senyor Rajoy avui hagi especulat amb la possibilitat no presentar-se a la investidura", ha afirmat Hernando, que ha carregat contra el president del govern espanyol per ser '"irresponsable" i "molt poc respectuós" amb la Constitució i amb el propi encàrrec del Rei.
|
Política
|
Partits
|
El ple sobre la gestió del coronavirus demanat per Torra serà l'1 de juliol i el de residències el 7, 8 i 9 de juliol. El Parlament celebrarà cinc plens entre juny i juliol. El ple del Parlament que inclourà el debat general sobre la gestió de la crisi sanitària del coronavirus, demanat pel president de la Generalitat, Quim Torra, serà finalment l'1 de juliol. Així ho han acordat avui la Mesa i la Junta de Portaveus, que han fixat que en la mateixa sessió se celebri també el debat general sol·licitat per Cs sobre la reconstrucció de Catalunya davant l'impacte de la pandèmia. Les propostes de resolució es votaran el 3 de juliol. D'altra banda, el debat general que van demanar PSC, CatECP, CUP i PPC sobre la gestió de les residències per a gent gran i per a persones amb discapacitat durant la crisi sanitària serà durant el ple del 7, 8, i 9 de juliol, que també inclourà una sessió ordinària. La Mesa i la Junta han decidit que entre el juny i el juliol hi haurà, en total, cinc plens. A banda d'aquests dos, al juny la cambra celebrarà dos plens ordinaris, els dies 3 i 4 i 17 i 18. Finalment, el darrer ple abans que acabi el període de sessions serà el 22 i 23 de juliol. A la reunió de la Junta de Portaveus de la setmana passada, Ciutadans va plantejar al Parlament que es recuperessin tots els plens i comissions que no s'han pogut celebrar a causa de la pandèmia. Així, van sol·licitar un calendari per recuperar les sessions i van proposar que, si cal, s'habiliti el mes d'agost per fer-ho. Ordre del dia del proper ple Pel que fa al proper ple, el 3 i 4 de juny, la Junta de Portaveus ha fixat avui l'ordre del dia de la sessió, que inclou la sessió de control al president de la Generalitat i al Govern, el debat final de la Proposició de llei de protecció de les oliveres monumentals i la convalidació de quatre decrets llei sobre el coronavirus. També hi haurà el debat i votació de dues propostes de resolució, una de creació d'una comissió d'estudi per a la reconstrucció i reactivació social i econòmica, sol·licitada per Cs, PSC, CatECP i el PPC; i una altra sobre mesures urgents per garantir els drets dels treballadors de Nissan i la viabilitat de l'empresa, presentada per Cs. En aquesta sessió el ple tornarà a substanciar interpel·lacions al Govern i a presentar mocions.
|
Política
|
Parlament
|
El sector del caravaning podria créixer un 30% anual els pròxims cinc anys. El saló internacional del sector es celebra fins al 21 d'octubre a les instal·lacions de Fira de Barcelona a L'Hospitalet. El sector del caravaning creixerà a un ritme anual del 30% durant els pròxims cinc anys, segons una de les principals conclusions de l'informe publicat per l'Associació Espanyola de la Indústria i Comerç del Caravaning (Aseicar) i la consultora InvestMarket i Cetelem del grup BNP Paribas. L'informe s'ha presentat aquest dimarts amb motiu de la celebració de la 33ena edició del Saló Internacional que se celebra a les instal·lacions de la Gran Via de L'Hospitalet de Llobregat de Fira de Barcelona fins el 21 d'octubre. L'informe fa aquesta projecció a partir del nombre de matriculacions d'aquests vehicles en els últims 5 anys que s'ha incrementat un 347%. La facturació del sector es va situar en 477 milions d'euros el 2017, dels quals el 69% eren vendes d'autocaravanes, 331 milions d'euros. L'informe també destaca el fort creixement de l'ocupació en el conjunt del sector que el 2017 es va tancar en 1.787 persones, un 17,5% més que el 2016 que es va situar en 1.521 empleats.
|
Economia
|
Turisme
|
AMPLIACIÓ:Gas Natural Fenosa proposarà als accionistes un canvi de nom de la denominació social. La gasista celebrarà la junta general d'accionistes el 27 de juny pròxim. L'odre del dia de la junta general d'accionistes de Gas Natural Fenosa que s'ha de celebrar el 27 de juny a Madrid inclou una proposta de canvi de nom de la companyia. El punt 6.1 de l'ordre del dia que el consell d'administració ha enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) preveu diferents canvis en els estatuts socials de la històrica empresa i entre ells es posa a votació ''l'aprovació de la modificació de l'article 1 (Denominació)''. A més d'aquest canvi de nom de Gas Natural SDG també es votarà un canvi sobre l'objecte social de la companyia i el canvi de domicili fiscal, que de facto servirà per ratificar la decisió adoptada pel consell d'administració el 6 d'octubre passat de traslladar la seu de Barcelona a les oficines corporatives de Madrid al carrer Sant Lluís, 77 davant la ''inseguretat jurídica'' generada a partir dels ''successos socials i polítics'' de la crisi política catalana. La nova ''denominació social'' de la companyia es donarà a conèixer als accionistes en el moment de la votació i fonts de l'empresa indiquen que es tracta de posar a votació el canvi de de la denominació social de la companyia que fins era la històrica denominació Gas Natural SDG. La junta també votarà l'eliminació de l'òrgan de la comissió executiva que té 10 membres i que tos ells estan en el nou consell d'administració que s'ha reduït de 17 membres a 12. La companyia considera que aquest era pas lògic en el marc de millorar en ''eficiència'' i en les pràctiques de ''bon govern''. La reducció de 17 a 12 el nombre de membres del consell d'administració, també suposarà que a finals d'aquest any 2018 el volum de retribucions econòmiques destinat a retribuir als membres del consell passi dels 4,7 milions d'euros que es van desemborsar el 2017 als 3,8 milions que es faran efectius a finals del 2018, amb una reducció de l'entorn del 20%.
|
Economia
|
Energia
|
ACTUALIZACIÓ:El Govern convoca la Comissió ebrenca per a la Sostenibilitat per abordar les solucions a la regressió del Delta. La Generalitat nega que l'acord de Rialb sigui l'inici del transvasament a Barcelona i reitera el seu suport a la lluita en defensa de l'Ebre. El Govern ha convocat la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre per al proper mes d'abril amb un únic punt a l'ordre del dia: les mesures per la mobilització dels sediments als embassaments i altres solucions per aturar la regressió del delta de l'Ebre. Aquesta convocatòria extraordinària és fruit de la carta, emesa per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) al delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, on han mostrat el seu malestar per aquesta i altres qüestions, com l'acord de Rialb. Pallarès ha negat que les concessions d'aigua de boca del canal Segarra-Garrigues a una trentena de pobles siguin "l'aixeta oberta cap a Barcelona" i que no s'està "girant l'esquena" al moviment social antitranvasista. El delegat ebrenc no ha volgut rebatre el Govern d'Aragó que demana la paralització de l'acord per portar aigua del Segre a les conques internes de Catalunya. (Aquesta notícia actualitza l'anterior amb informació sobre la presentació del recurs contenciós administratiu contra el PHE per part de la Generalitat) El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat la convocatòria de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre durant el mes d'abril per poder abordar les peticions que li ha traslladat la Plataforma en Defensa de l'Ebre en una carta. Em concret es parlarà de la falta d'aportació de sediments al delta de l'Ebre. La PDE va demanar que es tractés la qüestió en el Consell de Direcció territorial del Govern i s'ha decidit traslladar la petició a la comissió que és el fòrum que té competències en aquest àmbit i que on pot participar totes les parts enlloc d'emetre únicament una declaració institucional. El delegat del Govern ha reconegut que en el darrer any la Comissió per a la Sostenibilitat s'ha concentrat en els problemes de la contaminació de Flix i havia aparcat la resta de problemes del riu Ebre. De fet, la darrera reunió de la comissió es va celebrar al municipi de la Ribera d'Ebre. Però Pallarès s'ha compromès a desenvolupar una sessió centrada únicament en les problemes del delta de l'Ebre, que es farà a Amposta. "Davant del debat i la problemàtica és necessari fer un monogràfic on hi participi tothom", ha defensat Pallarès. Defensa de l'acord de Rialb que enfada la PDE La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha rebutjat públicament el pacte de Rialb que preveu abastir una trentena de municipis de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà amb aigua del Segre. Xavier Pallarès ha negat que aquesta concessió suposi "obrir l'aixeta cap a Barcelona" com sempre ha denunciat la PDE que acabaria passant amb el canal de reg Segarra-Garrigues. "Ha estat una llarga negociació i un procés on tothom ha hagut de fer grans sacrificis. És l'aixeta oberta de cara els municipis de la Conca de Barberà, que gastaran mínimament", ha apuntat. Davant l'oposició del Govern d'Aragó a aquest pacte, Pallarès ha mostrat empatia amb la preocupació que pugui despertar la concessió d'aigua del Segre a les conques internes de Catalunya. "Quan es fan coses aigües avall, aquell que està aigües amunt es preocupa, no per la necessitat hídrica del moment, si no perquè pot veure el seu futur hipotecat. Es el que sempre reclamem quan es fa una pla hidrològic", ha dit el delegat ebrenc. "Ells, com nosaltres defensem els interessos de la nostra gent, defensen els seus i sempre serà una lluita. Això no passaria si poguéssim parlar amb l'estat de tu a tu", ha afegit. Compromesos amb la lluita antitransvasista La Generalitat ha negat que amb el pacte de Rialb s'estigui donant l'esquena al moviment social antitransvasista. "El Govern no els l'ha donat ni ara ni temps enrere. Sabem que a través del Departament de Territori i Sostenibilitat hem tingut, tenim i tindrem un tracte cordial amb la plataforma perquè entenem que aquesta lluita l'hem de portar tots conjuntament. Una de les virtuts és que el Govern de la Generalitat pugui anar de la mà de la PDE perquè els interessos són comuns", ha defensat Xavier Pallarès. El recurs en marxa contra el PHE De fet, com ha assegurat el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, i han confirmat fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat, el 16 de juny del passat 2016, es va presentar el recurs contenciós administratiu contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre (PHE) que ja ha estat elevat al Tribunal Suprem, un cop el govern espanyol no ha rectificat les peticions i l'ha desestimat. El recurs constata la disconformitat de l'executiu català amb el règim de cabals previst al PHE per al tram final del riu i el Delta. La Generalitat aposta per un règim de cabals per al tram final de l'Ebre que sigui flexible en funció dels anys hidrològics: a partir d'un mínim de 4.121 hectòmetres cúbics anuals, en el cas d'un any sec, passant pels 9.205 dels anys normals i fins els 18.115, com a màxim, els humits. En el Pla Hidrològic de l'Ebre, el Ministeri d'Agricultura va preveure únicament un cabal de 3.010 hectòmetres cúbics anuals en tots els casos. La proposta de la Generalitat es fonamenta en el rigor dels científics del món acadèmic i parteix del consens assolit amb el territori a través de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre.
|
Política
|
Govern
|
Munté descarta que Puigdemont i Rajoy es reuneixin demà perquè el govern espanyol “no ha fet cap petició”. La portaveu remarca que el cap de l’executiu estatal no s’ha posat en contacte ni tan sols per mostrar el condol després de l’accident de Freginals. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha descartat aquest dimarts que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, mantinguin una reunió o trobada aprofitant que coincidiran a Catalunya per assistir a l’acte de record de les víctimes de l’accident aeri de Germanwings. Segons Munté, al govern no li “consta cap petició ni formal ni informal d’entrevista o trobada” entre els dos presidents, i per això assegura que no hi ha res previst. De fet, la portaveu assegura que la predisposició al diàleg per part de Puigdemont és absoluta, però ha remarcat que Rajoy no s’ha posat en contacte en cap moment, ni tan sols per “felicitar Puigdemont per la investidura” ni per “mostrar el condol” per l’accident de l’autobús de Freginals. L’acte d’homenatge i record a les víctimes de Germanwings d’aquest dimecres farà que Carles Puigdemont i Mariano Rajoy coincideixin per primer cop en un mateix espai. Davant la possibilitat que la circumstància pogués facilitar una trobada abans o després de l’acte, Neus Munté ha descartat aquest extrem. “No ens consta cap petició, ni formal ni informal, d’entrevista o de trobada”, ha dit referint-se al govern espanyol. I és que per a Munté, “cadascú pot jutjar el que s’ha produït” des que Puigdemont és president. En aquest sentit, ha recordat que el Govern “sempre ha manifestat que vol parlar i dialogar amb tothom”. “Si hi hagués hagut ni que fos una trucada inicial de felicitació per la investidura, o qualsevol altre contacte, o la voluntat de diàleg, s’hagués produït, de la mateixa manera que el president s’ha reunit amb qui ho ha demanat”, ha sentenciat Munté. I és que la incomunicació entre Rajoy i Puigdemont és tal, que Munté assegura que ni tan sols després de l’accident de Freginals hi ha hagut una trucada del president espanyol al català. “Felip VI, Pedro Sánchez, Ximo Puig o el lehendakari s’han posat en contacte amb Puigdemont, no així Rajoy, que no ha trucat per manifestar les condolences. Això cadascú ho pot jutjar i no cal afegir res més”, ha conclòs Munté.
|
Política
|
Govern
|
La URV incrementa un 13,4 % els estudiants de màster, amb un 21% d'ells, estrangers. La matrícula als graus 2015/2016, amb 11.532 estudiants, es manté similar al curs anterior. Els estudiants que cursen màsters universitaris a la URV aquest any són 1.199. Això suposa més d'un centenar de nous alumnes, superant els 1.057 del curs anterior en un 13,4% més. El 21% d'aquests estudiants de titulacions superiors prové de l'estranger, sobretot de països de la UE, d'Amèrica, Àsia, Àfrica i altres punts d'Europa. La matrícula de grau s'ha mantingut estable, amb 11.532 estudiants en total, una xifra similar al curs passat en el qual es van matricular 11.574. Aquestes dimensions situen la URV com a quarta universitat del país en els estudis de grau i com a cinquena en els de postgrau. Les dades les ha presentat el Consell de Govern de la universitat amb l'informe 'La Formació a la URV 2015'. El document es va presentar aquest dijous pel Consell de Govern i avalua la demanda, matrícula i resultats acadèmics de 2015. L'informe rendeix comptes de la principal funció de la universitat, la formació de les persones, i pretén donar suport a responsables acadèmics i òrgans de govern en les seves decisions i ha servit per "evidenciar bons resultats docents" a la URV. Les dades del nombre d'estudiants del curs 2015-16 són encara provisionals. En aquest curs s'imparteixen 49 màsters universitaris, dos menys que l'any passat, 20 dels quals són interuniversitaris. La matrícula total ha estat de 1.199 estudiants, un 13,4% més que en el curs anterior, que va ser de 1.057. La matrícula de nou accés ha estat de 812 alumnes (778 en el curs passat), amb una taxa de retenció del 66% dels que es van preinscriure. 552 persones van completar els estudis de màster en el curs passat, de les quals el 60% són dones. Es mantenen els estudiants de grau Amb una oferta aquest curs de 47 graus a 12 facultats i escoles i 2 centres adscrits, 3.356 persones van escollir en primera opció un ensenyament de la URV, un 3% més que en el curs anterior. El nombre d'estudiants de nou accés, 3.109, s'ha mantingut estable, respecte als 3.092 en el curs anterior. El total de matriculats en tots els cursos també s'ha mantingut, amb 11.532, (11.574 el curs 2014-15). Les preferències dels estudiants han estat, per aquest ordre, graus de ciències socials i jurídiques, ciències de la salut, enginyeries i arquitectura, ciències, i arts i humanitats. Un 59% d'estudiants són dones. En el curs passat, 635 estudiants van fer pràctiques externes curriculars en empreses i institucions, 369 estudiants de la URV van fer estudis a l'estranger, i 404 estudiants de fora van fer una estada acadèmica a la universitat. La xifra d'estudiants titulats en el curs passat va ser de 2.025, similar a la del curs 2013-14, que va ser de 2.039. La taxa de rendiment va ser del 83%. Doctorats i formació permanent Els 22 estudis de doctorat de tots els àmbits del coneixement van tenir en el curs passat 1.216 estudiants, un 1,2% més que en el curs 2013-14, amb 1.201 alumnes. Un 34% van ser internacionals, provinents d'Amèrica Llatina, Àsia i la UE. El 56% dels estudiants de doctorat són dones. L'any passat es van llegir 191 tesis doctorals, pràcticament com el curs anterior amb 186, dels quals un 53% van ser homes. El 40% de les tesis les van defensar doctorands internacionals i un 52% van obtenir la menció internacional. L'informe també fa menció que aquest 2015, fins al mes d'octubre, el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV està realitzant 128 activitats. El total d'estudiants matriculats és de 3.597, dels quals el 77% són alumnes de programes de formació continuada i el 23% cursen màsters propis i diplomes d'especialització. El 57% els alumnes són professionals en actiu i el 63% són dones.
|
Societat
|
Educació
|
Els empresaris de restauració i oci nocturn preveuen facturar aquest Nadal un 10% més que l'any passat. El sector confia revifar-se gràcies als sopars d'empresa i a l'ampliació dels horaris. Els empresaris de restauració i oci nocturn preveuen que la facturació global del conjunt de les festes nadalenques sigui "un 10% superior" a l'any passat" gràcies sobretot als sopars d'empresa i a l'ampliació dels horaris. Entre la matinada del 21 de desembre i fins al 6 de gener regiran els horaris ampliats entre 30 i 45 minuts de mitjana. Pel que fa als sopars d'empresa, la majoria se celebren entre els dies 18 i 22 de desembre i les reserves "van a bon ritme", segons un comunicat de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm). Segons el sector la coincidència de les revetlles de Nadal i cap d'Any en diumenge nit "rebaixa lleugerament" unes previsions que, en conjunt, son "millors que les de l'any passat". L'ampliació horària serà automàtica d'"entre 30 i 45 minuts totes les nits de la setmana" per als diferents locals "en funció de la seva llicència", amb una ampliació extra per cap d'any. A això caldrà afegir-li 30 minuts de temps per desallotjar el local si l'aforament és de menys de 500 persones i de 45 minuts si l'aforament és superior, per la qual cosa "moltes discoteques i sales de ball baixaran persianes més enllà de les 8h del matí del dia 1 de gener", segons Fecasarm. Aquest serà el setè any consecutiu que els locals podran gaudir d'una ampliació horària automàtica per aquestes dates i per la nit de cap d'any, d'acord amb la previsió d'ampliació horària automàtica que va aprovar el Departament d'Interior de la Generalitat l'any 2011, una mesura que el sector valora "molt positivament", sobretot per compensar la davallada d'ingressos des de la finalització de la temporada turística. Malgrat la coincidència de les revetlles de Nadal i Cap d'Any en diumenge, fet que provocarà una petita davallada en l'ocupació de les nits dels dissabtes previs, les previsions apunten a una recaptació un 10% superior al Nadal de l'any passat. Quan a la nit de Reis, que enguany caurà en divendres "no suposarà un canvi notable" respecte de l'any anterior. Nit de cap d'any Pel que fa a la nit de Cap d'any, la més important de l'any per als empresaris del sector de l'oci nocturn Fecasarm demana al Departament d'Interior que vetlli per què totes les festes que es celebrin en poliesportius, pavellons i en espais on habitualment no s'hi celebren activitats recreatives musicals, "compleixin estrictament amb tota la normativa vigent i disposin dels permisos necessaris". En aquest sentit, el secretari general de Fecasarm, Joaquim Boadas, ha afirmat aquest dissabte que no es pot permetre que la nit més important de l'any per al sector es produeixen casos de "competència deslleial" i demanaran a la Generalitat que comprovi "la legalitat de totes les festes que es celebren es espais no dissenyats a l'efecte".
|
Economia
|
Comerç
|
Cellers Torres presenta un nou vi inspirat en les muntanyes de Prades. ‘Sons de Prades’ és una producció limitada, destinada principalment a la restauració i a botigues especialitzades. La família Torres ha presentat aquest dijous ‘Sons de Prades’, un nou vi 100% chardonnay elaborat a les vinyes de Milmanda, al municipi de Vimbodí i Poblet. El segon vi produït en aquesta finca de la Conca de Barberà s’estrena amb l’anyada 2014 i surt al mercat avalat pel certamen internacional Chardonnay du Monde 2016, que li ha atorgat la Medalla d’Or. ‘Sons de Prades’ és una producció limitada que està destinada principalment a la restauració i a botigues especialitzades. Emparada sota la DO Conca de Barberà, la nova proposta del celler penedesenc plasma en la seva etiqueta el perfil de la serralada i evoca, amb el seu nom, els sons i silencis d’aquestes terres. La ubicació de la finca de Milmanda als peus de les muntanyes de Prades, que moderen la influència del mar resultant en un clima mediterrani amb certa tendència continental, fa que la varietat chardonnay s’hi desenvolupi de manera extraordinària i doni origen a vins blancs aromàtics de gran qualitat. També influeix el tipus de sòl, que és profund i de textures fines, amb contingut important en carbonat càlcic, segons han explicat aquest dijous el director general de Cellers Torres, Miguel Torres Maczassek, i el director de viticultura Xavier Sort. La cuidada selecció dels raïms, una fermentació parcial en barrica amb la posterior fermentació malolàctica i una criança en bótes noves de roure francès durant sis mesos i uns altres sis mesos en ampolla completen el procés d’elaboració de ‘Sons de Prades’, que la marca defineix com un vi elegant i sensual. L’anyada 2014 va estar marcada per temperatures més fredes del que és habitual, allargant el període de maduració i produint vins frescos i aromàtics. Per contra, els mesos de juliol i agost van ser freds, mentre que al setembre van augmentar lleugerament les temperatures. Inspirat en les muntanyes de Prades El nom ‘Sons de Prades’ fa referència a la serra que es veu des del Castell de Milmanda. De fet, a l’etiqueta del nou vi de Torres s’ha plasmat, amb un dibuix de traços delicats, la imatge bucòlica de les vinyes de Milmanda que rodegen el castell, amb el Monestir de Poblet i les muntanyes de Prades a l’horitzó. També inclou la rèplica de l’escut que corona la porta principal del castell. Aquest signe pertanyia a Ponç de Copons, abat de Poblet i impulsor, el segle XIV, de la construcció de la torre de defensa de Milmanda, llavors propietat del monestir.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Agricultura prova per primer cop a l'Estat l'ús de drons per a l'aplicació de fitosanitaris en cultius agraris. Els tractaments localitzats i georeferenciats comporten avantatges en la logística, l'economia i la seguretat de l'agricultor i mediambiental. El Departament d'Agricultura ha dut a terme la primera prova que es fa a l'estat espanyol per a l'aplicació aèria de productes fitosanitaris en cultius agraris, una tècnica que ja s'ha començat a utilitzar als Estats Units. Els drons permeten poder fer tractaments localitzats i georeferenciats amb la informació prèvia sobre la sensibilització dels cultius i la presència de plagues, malures i males herbes en estadis anteriors o molt inicials de la infestació, fet que comporta avantatges en la logística, l'economia i la seguretat personal de l'agricultor i mediambiental. Amb assaigs d'agricultura de precisió com el d'aquest dijous, que s'ha dut a terme en camps de vinya i de cultius extensius dels Cellers de Raimat, el departament fa una aposta per posar aquesta tecnologia al servei del sector quan la normativa estatal així ho permeti ja que actualment es pot fer servir en terreny agrari prèvia autorització d'Agricultura, però no sobre nuclis urbans. Parcel·les de vinya i de cultius herbacis extensius dels Cellers de Raimat han acollit aquest dijous la primera prova d'aplicació de productes fitosanitaris en cultius agrícoles que es fa amb drons a l'Estat. El Servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura porta efectuant un procés de control i millora dels tractaments aeris a Catalunya en el marc del qual s'està experimentant amb la utilització de drons per a la realització de tractaments de precisió en agricultura, amb l'objectiu de poder utilitzar aquesta tècnica en un futur pròxim quan la normativa estatal ho permeti. En aquest sentit, el director dels serveis territorial d'Agricultura a Lleida, Ferran de Noguera, ha explicat que en aquests moments ja es podria utilitzar aquesta tecnologia en cultius en terrenys agraris amb una autorització prèvia del Servei de Sanitat Vegetal però no és possible encara fer-la servir damunt de sòl urbà. Santiago Planas, enginyer agrònom del Servei de Sanitat Vegetal, ha explicat que la combinació de la teledetecció aèria basada en la generació de mapes zonals i els tractaments localitzats obren un ampli horitzó de possibilitats en el marc de l'agricultura de precisió per al conjunt de producció agrícola i la gestió d'espais verds. Així, l'ús del dron permet detectar amb càmera les zones d'una finca on hi ha la presència de plagues, malures o males herbes i posteriorment poder tractar amb fitosanitaris aquests espais amb precisió des de l'aire, aconseguint un estalvi econòmic, ja que s'aplica la quantitat de producte idònia al lloc on es vol. A més, també incrementa la seguretat del productor a l'hora d'aplicar fitosanitaris i suposa una millora per al medi ambient. La prova de Raimat és la primera d'aquestes característiques que es realitza a l'estat espanyol i també una de les primeres que es fan a Europa. Es tracta d'una actuació avançada que solament disposa d'un recorregut paral·lel als Estats Units d'Amèrica, on recentment s'han autoritzat els tractaments amb drons gràcies a l'experimentació prèvia realitzada per la Universitat de Califòrnia sobre vinyes al Campus de Davis. Des del departament han apuntat que les aplicacions més immediates de l'ús de la tecnologia dron per a l'aplicació de fitosanitaris en agricultura seran la realització de tractaments selectius en cultius extensius (cereals i farratges) i en arbres aïllats amb dificultat d'accés per terra. Aquest seria el cas del control de plagues com el morrut i la paysandisia de les palmeres. L'assaig, que ha estats seguit 'in situ' per tècnics del departament, de l'INCAVI, de l'IRTA i per membres del Grup de Recerca en Agricultura de Precisió de la UdL-Agrotecnio, s'ha dut a terme amb la col·laboració de les empreses MDrone i Drone Creativo, així com de l'empresa Codorniu, que ha posat a disposició d'Agricultura parcel·les que la firma té a Raimat. Codorniu compta també amb una llarga experiència en la utilització d'aeronaus en la gestió de les operacions de cultiu i de verema selectiva aconseguint uns resultats positius. Després de les proves que s'han fet a Raimat, el Departament d'Agricultura n'ha a dut a terme una altra sobre palmeres al Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida. Cal recordar que en aquests moments la legislació estatal no permetria l'ús de drons per aplicar tractaments fitosanitaris sobre nuclis urbans, tot i que des de l'Estat s'està treballant en una normativa que reguli l'ús dels drons.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Temporada Alta reflexiona sobre la precarietat i el classisme en el món cultural amb 'La defensa alien'. El muntatge recorre diversos espais del Casino de Girona. Temporada Alta estrena aquest cap de setmana 'La defensa alien', un muntatge que planteja diverses reflexions als espectadors sobre la precarietat que pateixen els treballadors del sector cultural i el classisme que s'està imposant. L'intèrpret de l'obra, Jordi Duran, serà l'encarregat de mostrar al públic com els actors han de treballar de tot, fins i tot "fent de pare Noel en unes grans superfícies". Però més enllà d'això, Duran serà l'encarregat de mostrar que la majoria d'actors que es veuen obligats a fer aquestes feines, són aquells qui opten per fugir del "classisme" que hi ha a la dramatúrgia. 'La defensa alien' és una experiència vivencial en què els espectadors recorreran diversos espais del Casino de Girona. El Casino de Girona es transforma en l'escenari de 'La defensa alien', un muntatge teatral que aquest dissabte 9 s'estrena dins de la programació del Festival de Temporada Alta. Es tracta d'un muntatge "de proximitat", tal com l'ha definit el seu intèrpret, Jordi Duran. De fet, l'actor ha afirmat que a 'La defensa de l'alien' "l'espai és un protagonista més". Duran ha avançat que l'espectacle començarà amb la seva rebuda a tot el públic a la planta baixa vestit de pare Noel. Amb aquest impactant inici, l'espectacle vol mostrar "aquestes feines" que moltes vegades han de fer els actors i "que no ens agrada fer". De fet, 'La defensa alien' és una reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha al nostre país. "A vegades tens l'oportunitat d'estrenar al Temporada Alta i a vegades ho fas davant d'una gran superfície", ha afegit Duran, "però ho fas amb el mateix orgull". A partir d'aquí Duran arrenca amb un monòleg sobre els problemes que comporta treballar en el món artístic i la dependència que hi ha de les subvencions públiques i dels pressupostos de les administracions. El muntatge es divideix en tres escenes, cada una d'elles dirigida per una directora diferent. De fet, a 'La defensa alien' hi ha participat Carla Rovira, Judit Vidiella i Marga Socias. Segons Jordi Duran, l'obra és "una petita muntanya russa que passa per molts llocs" de l'edifici, però també del món cultural. De fet, el muntatge també vol reflexionar sobre el "classisme" que hi ha en el món dramatúrgic. L'actor ha assegurat que moltes vegades "parteixes d'una petita mirada condescendent" per no fer l'estrena en alguna de les catedrals del teatre. Per això, a través d'aquest muntatge es vol explicar que "la cultura no només es fa des dels grans teatres, també es pot fer des del carrer". 'La defensa alien' es podrà veure aquest dissabte 9 de novembre en tres passis diferents (a les 18 h, a les 20 h i a les 22 h).
|
Cultura
|
Teatre
|
Agroseguro preveu indemnitzar els pagesos lleidatans amb uns 25 MEUR pels danys en fruita dolça d'aquest estiu. L'estimació és encara provisional i a l'espera que es doni per finalitzada l'actual campanya agrícola. La subdelegada del govern de l'Estat a Lleida, Inma Manso, ha anunciat que les dades provisionals d'Agroseguro fins el 9 de setembre apunten una previsió de pagament d'indemnitzacions per danys meteorològics en fruita dolça de gairebé 25 milions d'euros. Aquesta quantitat, encara provisional i a l'espera que es doni per finalitzada la campanya agrícola, és inferior al total d'indemnitzacions abonades per l'entitat l'any 2015, que va ser de 43 milions d'euros. Segons les dades d'Agroseguro, els pagesos de Lleida han assegurat en la present campanya un total de 29.710 hectàrees. Els diferents episodis de pedregades registrats fins ara n'han malmès en més o menys afectació un 23% del total. Així ho ha explicat Manso després de reunir-se aquest dimarts amb el coordinador territorial del sindicat agrari Unió de Pagesos a Lleida, Jaume Pedrós. Durant la reunió, Pedrós ha transmès a la subdelegada del govern de l'Estat a Lleida la satisfacció dels pagesos per l'agilitat en els peritatges duts a terme aquest estiu per Agroseguro com a conseqüència de les pedregades, així com la necessitat que el Ministeri d'Agricultura garanteixi rebaixes fiscals en els mòduls de l'IRPF. En aquest sentit, Inma Manso ha traslladat al sindicat agrari el compromís del ministeri per "incloure bonificacions fiscals a l'IRPF, com ja ha fet en aquests darrers anys". Manso ha destacat que en aquesta campanya la contractació d'assegurances ha estat superior a la de la campanya anterior i ha atribuït aquest augment en les pòlisses subscrites a "l'increment de la subvenció estatal en la contractació, al risc meteorològic i a les novetats incorporades en les assegurances". La subdelegada ha recordat que l'aportació estatal a Enesa (Entitat Estatal d'Assegurances Agràries) ha passat dels 199 milions d'euros del 2015 als 211 milions del 2016. El govern de l'Estat aporta una subvenció del 36% del cost de la contractació de les assegurances agràries, mentre que la Generalitat aporta un 12% i el pagès assumeix el 52% restant, ha remarcat Manso.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Detenen tres persones per robar bateries de camió, eines i garrafes de gasoil del pàrquing d'una empresa de Súria. Els presumptes lladres van forçar una tanca d'1,5 metres d'alçada per accedir a l'interior de la companyia. Els Mossos d'Esquadra van detenir el 16 de novembre dos homes i una dona, de 74, 50 i 35 anys, veïns de Terrassa, com a presumptes autors d'un delicte de furt. Pels volts de les cinc de la tarda els agents van rebre l'avís que s'acabava de produir un robatori al pàrquing d'una empresa de Súria. En arribar, van observar que el perímetre de l'empresa estava encerclat per una tanca d'1,5 metres d'alçada i que una part estava forçada. Un treballador va explicar que diversos vehicles havien estat saquejats. En concret, havien sostret 28 bateries de camió, 10 planxes laterals de tràiler, barres d'alumini i de ferro, diverses eines i 16 garrafes de cinc litres plenes de gasoil. El treballador també va informar als mossos que dos companys seus estaven seguint una furgoneta que acabaven de veure sortir de l'empresa, just després de cometre's el robatori. Els mossos van contactar amb els dos treballadors, els quals van confirmar que estaven seguint la furgoneta i on es trobaven. Ràpidament es va muntar un dispositiu per tal d'aturar el vehicle sospitós. Poc després, els mossos van aturar la furgoneta amb tres ocupants i a l'interior d'aquesta van localitzar tot el material que acabava de ser sostret. Les tres persones van quedar detingudes com a presumptes autores del delicte de furt. A més, al conductor del vehicle també se li va imputar un delicte de trencament de condemna, ja que tenia una suspensió temporal del permís de conduir emesa per un jutjat penal de Terrassa. Els tres detinguts, dos d'ells amb antecedents per robatoris, van passar el dia 17 a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Manresa.
|
Societat
|
Policial
|
El marit de la dona atropellada per un ciclista a Barcelona denuncia que el carril on es va produir l'accident "no és segur". La víctima continua ingressada des de dijous passat a l'Hospital de Sant Pau en estat greu. El marit de la dona que va ser atropellada dijous passat per un ciclista al centre de Barcelona ha denunciat aquest dimecres que el carril on es va produir l'accident "no és segur" i per tant, segons ha dit, "no pot ser-hi". "No es poden aprovar carrils bici que no tinguin l'absoluta seguretat", ha afirmat. L'home assegura que amb la "fal·lera de potenciar les bicicletes", s'ha "perdut el món de vista" i s'ha oblidat "el principi de seguretat" no només pels vianants sinó també pels propis ciclistes, que també són víctimes, segons ha assenyalat l'home en declaracions a Rac1. Per aquest motiu, ha demanat a l'Ajuntament una regulació millor per promoure la convivència entre ciclistes, vianants i vehicles. "No pot ser que una línia separi la mort de la vida", ha sentenciat. La víctima, de 69 anys, continua ingressada a l'Hospital de Sant Pau en estat greu, segons ha apuntat el seu marit, en Joan Maria Roure. El ciclista implicat en l’atropellament es va presentar voluntàriament a la comissaria de la Guàrdia Urbana aquest dimarts i va explicar que l'accident va tenir lloc a l'Avinguda Diagonal amb el carrer de Pau Claris i que es va quedar amb la dona, que tenia un trau sobre la cella, per decidir què calia fer, però que finalment ella li va assegurar que estava bé i que no necessitava ajuda i els dos van continuar el seu camí. La Guàrdia Urbana va rebre dijous passat cap a les sis de la tarda un avís per atropellament des de la Casa València, al carrer de Còrsega, on la víctima havia quedat amb unes amigues. La dona va arribar al local pel seu propi peu i va relatar que l'havien atropellada, però després va perdre el coneixement i es va desmaiar. Joan Maria Roure ha dit que li va sembla "una actuació molt correcta" el fet que el ciclista es presentés a comissaria per explicar els fets. "A mi em mereix tots els respectes i estic molt agraït perquè ell ha tingut molt respecte per la família", ha assenyalat l'home, que ha assegurat que la versió del ciclista quadra amb la manera de ser de la seva dona i amb el que hagués fet qualsevol persona. "No buscàvem res més que saber què havia passat perquè era una situació molt rara", ha manifestat Joan Maria Roure, que ha apuntat que "els metges es plantejaven fins i tot que no fos un accident de bicicleta". L'home ha lamentat que es troba amb una "indefensió legal absoluta" i el ciclista també perquè "no ha incomplert cap normativa" i ha afegit que li agradaria que la policia acabés de fer l'informe perquè hi podria haver algun altre testimoni.
|
Societat
|
Successos
|
Illa convoca una reunió extraordinària dimarts amb les autonomies per reforçar les mesures de detecció del coronavirus. El ministre de Sanitat explica que hi ha tres casos sospitosos en estudi a l'Estat. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha convocat una reunió extraordinària del Consell Interterritorial de Salut amb les autonomies dimarts a les 16.30 hores per abordar noves mesures de detecció precoç i sensibilització del coronavirus. En roda de premsa aquest dilluns, Illa ha explicat que reforçaran les mesures de sensibilitat per "ampliar informació a ports i aeroports" i per "tenir a tota la xarxa sanitària preparada per detectar, a la major brevetat, possibles casos". El ministre de Sanitat ha descartat per ara prendre mesures més dràstiques, com mesurar la temperatura dels viatgers. Illa ha explicat que hi ha tres casos sospitosos en estudi a l'Estat i ha enviat un missatge de "confiança" en el sistema de salut. Abans de tancar quines mesures posar en marxa, el govern espanyol mantindrà una trobada en el marc del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties i dimarts al matí també les estudiaran en reunions tècniques. "Cal prendre mesures adequades al criteri d'experts i consensuar-les", ha dit Illa.
|
Societat
|
Salut
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.