sentence
stringlengths
81
24.5k
label1
stringclasses
4 values
label2
stringclasses
53 values
AMPLIACIÓ:Carles Canut serà el nou director artístic del Teatre Romea. La temporada s'inaugurarà amb un muntatge de la companyia la Zaranda i un dels plats forts arribarà de la mà d'Oriol Broggi dirigint a Manrique. L'actor Carles Canut serà el nou director del Teatre Romea en substitució de Borja Sitjà. El Grup Focus ha destacat que "ha nomenat una figura clau en l'àmbit de les arts escèniques i a u dels millors coneixedors de la trajectòria del Teatre Romea per assumir-ne la direcció artística". Des de l'any 2000 fins al 2008, Canut va formar part de la companyia del Teatre Romea i, des del 2006, és director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, càrrec que seguirà exercint. Des de fa 10 anys és assessor del Consell de Continguts i membre del Comitè de Lectura de Nous Textos i Projectes del Grup Focus. La seva trajectòria sobre els escenaris ha estat reconeguda amb diversos guardons, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el passat any, i el Premi Max 2008 com a millor actor de repartiment per 'Plataforma' (2006). La temporada s'inaugurarà amb el muntatge 'Ahora todo es noche', amb motiu dels 40 anys de la companyia la Zaranda, i un dels plats forts arribarà de la mà d'Oriol Broggi dirigint a Julio Manrique. Canut va actuar per primera vegada al Romea l'any 1968 amb 'El deseo cogido por la cola', de Pablo Picasso. Interpretava en aquella ocasió una de les dues germanes Angusties. El nou director aposta per fer textos contemporanis i programar un teatre que "convidi a la reflexió, que quan l'espectador surti del teatre tingui la possibilitat de xerrar una mica i preguntar-se què ha vist, que li volien dir i quines conclusions en pot treure". Així mateix, ha declarat que a partir d'aquests dos elements, la contemporaneïtat i la reflexió, "tot el que es vulgui, no m'agradaria quadricular-me". També ha reflexionat sobre el fet que canvien els gustos del públic. I és que un dels seus objectius també serà entrar "més en contacte amb el públic, interrelacionar-se amb ells i conèixer de primera mà els seus gustos". La pròxima temporada La temporada 2017/2018 estarà ideada al 100% pel nou director artístic. En la seva presentació com a director, Canut ha anunciat alguns dels grans noms de la temporada com, per exemple, l'espectacle inaugural, que anirà a càrrec de la companyia andalusa Zaranda amb l'espectacle 'Ahora todo es noche', un muntatge amb moiu dels 40 anys d'història. "Una altra de les característiques de la temporada no és fer un homenatge, sinó fer un reconeixement als grups històrics del teatre espanyol", ha dit sobre aquest inici de temporada. Broggi i Manrique, i 'Calígula' de Mario Gas Altres obres que es representaran la pròxima temporada és un espectacle dirigit per Oriol Broggi i protagonitzat per Julio Manrique. El text el proposarien els dos i l'escollirien junt amb la direcció del Romea. Un dels altres noms de la temporada serà el 'Calígula', dirigida per Mario Gas i protagonitzada per Pablo Derqui, i un muntatge serà sota la direcció de Jordi Casanova amb els actors Ramon Madaula –que també serà el responsable del text- i Jordi Bosch.
Cultura
Teatre
AMPLIACIÓ:Iceta afirma que "s'ha trencat la confiança" en Mas i li reclama "responsabilitats polítiques". El dirigent del PSC respon a l'expresident que no tenen instruments per esbrinar els procés de licitació, contractació i concurs . El president del grup parlamentari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat que el seu partit ha perdut la "confiança" en la paraules de l'expresident de la Generalitat i líder del PDeCAT, Artur Mas, que ha comparegut aquest dimecres a la Comissió d'Afers Institucionals pel presumpte finançament irregular de CDC. "Hi ha una gran acumulació d'indicis, proves, testimonis i i documents contradiu les seves afirmacions", ha assegurat Iceta. "No posarem mai en dubte la presumpció d'innocència de ningú, però avui parlem d'una altra cosa: de responsabilitats polítiques, i nosaltres creiem que li correspon a vostè assumir-les. Ningú pot obligar-lo però molts que no s'atreveixen a demanar-li-ho li agrairien", ha conclòs el dirigent socialista. A més, el dirigent del PSC respon a l'expresident que no tenen instruments per esbrinar els procés de licitació, contractació i concurs En fer un repàs històric des del 24 de febrer de 2005 amb la polèmica intervenció del llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, Iceta ha recordat que Mas sempre ha apel·lat a la "honorabilitat" del seu partit i que ha negat "cap irregularitat ni delicte". I ha recordat que ja li va posar sobre la taula "què faria" en termes de responsabilitat política si el temps desmentia les seves afirmacions. Creu ara, que en ple judici del 'cas Palau' aquest escenari s'ha produït: "Pot afirmar que s'explica en clau de falses declaracions per reduir condemnes, o de testimonis interessats, o que les proves documentals són falses. Però nosaltres ja no podem seguir creient en la seva paraula, s'ha trencat la confiança, hi ha una gran acumulació d'indicis, proves, testimonis i documents que contradiu les seves afirmacions", ha reblat Iceta durant la seva intervenció a la CAI. En assenyalar la responsabilitat de Mas per nomenar Andreu Viloca i Daniel Osácar com a tresorers de CDC, Iceta ha preguntat a Mas quin "sentit té" que apareguin a la comptabilitat conceptes com "factures convergents" i ha qüestionat si és que menteixen els empresaris que asseguren haver girat factures al Palau o les empreses que "diuen que feien donatius perquè volien entrar a Catalunya", entre d'altres. "Vostè diu, i no li falta raó, que són els tribunals els que haurien d'investigar els procediments de licitació, contractació i concurs, i que ens haurien de dir el què. Nosaltres només podem fer la pregunta, no tenim els instruments per saber la resposta", ha dit Iceta en resposta a les paraules de Mas que ha preguntat als diputats perquè la fiscalia no ha investigat les adjudicacions d'obra pública. Iceta, que considera que l'antiga CDC va rebatejar-se com a PDeCAT per "deixar ben enterrats" el cas Pujol o el 3% més enllà de renovar el projecte polític, ha assegurat que no posen en dubte la presumpció d'innocència de ningú. "Però avui parlem d'una altra cosa: de responsabilitats polítiques, i nosaltres creiem que li correspon a vostè assumir-les. Ningú pot obligar-lo però molts que no s'atreveixen a demanar-li-ho li agrairien", ha conclòs el dirigent socialista.
Política
Parlament
Marc Castells demanarà una investigació per la filtració de l’informe sobre Puigcorbé. El recent escollit president de la Diputació assegura que l’estudi no estava acabat i era confidencial. El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, que ha pres possessió aquest dijous, demanarà una investigació per la filtració de l’informe sobre Juanjo Puigcorbé en el qual se l’acusa de maltractament laboral. L’estudi relata que el seu tracte cap al personal “denota menyspreu, supèrbia, poder i autoritat, i porta aquesta situació a un nivell públic”. Castells, després de ser escollit president, en roda de premsa ha assegurat que l’informe no estava acabat i que, a més, era confidencial. D’aquesta manera, l’alcalde d’Igualada ha reivindicat que ni ells ni la Diputació són qui fan els informes i ha aclarit que qui ho fa és la institució de forma aleatòria a les àrees per les quals treballa.
Política
Partits
Cerdanyola del Vallès refà el cartipàs i ERC es queda amb la UAB i Bellaterra. Helena Solà assumeix Promoció econòmica i Iñigo Garcia es queda amb Treball. Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) ha hagut de refer el cartipàs després de l'expulsió dels tres regidors de CiU del govern municipal. Una de les novetats és que les relacions amb la UAB i la EMD de Bellaterra passen a dependre del regidor d'ERC Daniel Mallén. Fins ara depenien del regidor de CiU Josep Grau. Treball i Promoció Econòmica se separen i passen a dependre dels regidors republicans Iñigo Garcia i Helena Solà respectivament. Contxi Haro, de Compromís per Cerdanyola (CxC), es queda amb Esports i Elvi Vila (CxC) amb Joventut i Cooperació i Solidaritat. La regidora d’ERC Elisabeth Pasamonte assumeix Patrimoni i Arxiu, Seveis Municipals i Salut Pública. L'alcalde Carles Escolà (CxC) assumeix Planificació Estratègica. Compromís per Cerdanyola i ERC governen amb 9 regidors i amb minoria a l'Ajuntament. L'alcalde Carles Escolà va expulsar els tres regidors de CiU del govern la setmana passada després que votessin diferent al govern en dos punts de l'últim ple municipal.
Política
Partits
AMPLIACIÓ:Els Mossos d'Esquadra instrueixen més de 35 denúncies al dia per violència de gènere el 2016. El nombre de víctimes és de prop de 12.000 i 675 són menors d'edat. Els Mossos d'Esquadra han instruït 10.809 denúncies per violència de gènere el 2016 (amb dades tancades el 31 d'octubre), un 1% menys respecte al mateix període de l'any passat. De mitjana, més de 35 denúncies al dia. Segons dades facilitades aquest dilluns pel conseller d'Interior, Jordi Jané, la violència psicològica -amenaces, coaccions, vexacions o tracte degradant- representa el 43% dels casos; la violència física -lesions i temptatives d'homicidi-, el 39%; la violència sexual, el 2% i els delictes relacionats amb impagament de prestacions o revelació de secrets, entre altres, el 16%. El nombre de víctimes de violència de gènere a Catalunya és d'11.711 fins a l'octubre (una denúncia pot afectar diverses víctimes, com els fills), un 2,8% menys que l'any anterior. Tot i aquest descens, els fets relacionats amb menors d'edat han augmentat un 7%, amb 675 víctimes (632 el 2015). Les menors d'edat haurien denunciat perquè han estat víctimes de les seves parelles o exparelles sentimentals o bé perquè són filles de dones que han estat maltractades i que en el moment de la denúncia van ser maltractades a la vegada que la seva mare. Jané ha destacat que la percepció de la necessitat de denunciar entre les més joves està pujant, fet que pot ajudar en la prevenció d'agressions i maltractaments. El 79,5% de les víctimes es concentren en la franja d'edat dels 21 als 50 anys. La franja d'entre 31-40 anys és la de major incidència (34%). Durant el 2016, s'han detingut 4.237 persones per violència de gènere. El 99,4% de les persones són majors d'edat i el 85% tenen entre 21 i 50 anys. El 2016 24 detencions han estat de menors d'edat, mentre que el 2015 en van ser vint. Els Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos segueixen actualment 14.442 expedients a víctimes de violència de gènere, de violència domèstica, d'abusos i agressions sexuals, de mutilació genital femenina, de matrimonis forçats, d'il·lícits penals motivats per l'odi i la discriminació i de tràfic d'éssers humans. Els Grups d'Atenció a la Víctima i les Oficines de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d'Esquadra han realitzat durant el 2016 665 xerrades en l'àmbit de la violència masclista i domèstica, en què han assistit 19.850 persones Un 90% del total de presentacions han anat dirigit a joves d'entre 13 i 20 anys. Els Mossos volen prioritzar les accions preventives en aquest àmbit. El conseller ha fet públiques aquestes dades en la presentació d'una app pionera específica per a víctimes de violència de gènere.
Societat
Policial
Cs demana a Torrent que desconvoqui el ple i que proposi "ja" un candidat sense "greus càrregues judicials". Carrizosa diu que el partit respecta la decisió de Llarena: "Els actes dels processats van ser d'extrema gravetat". El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que desconvoqui el ple d'investidura en segona volta de demà a les 11:30 hores. Després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi enviat a la presó, de nou, al candidat, Jordi Turull, així com a Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell, Carrizosa ha atès la premsa als faristols del Parlament per informar que Cs entrarà a registre demà a les 9:00 una petició perquè Torrent desconvoqui la sessió. El portaveu de Cs, a més, exigeix que Torrent proposi "ja" un candidat sense "greus càrregues judicials". A més, Carrizosa ha dit que el seu partit respecta la decisió de Llarena: "Els actes dels processats van ser d'extrema gravetat".
Política
Parlament
Treball aixeca acta d'infracció a la Hutchinson de Palamós per incomplir el permís electoral dels empleats el 21-D. El sindicat USOC va denunciar el cas perquè considera que es van retallar els drets del personal. Treball ha aixecat una acta per infracció a l'empresa Hutchinson Nichirin de Palamós (Baix Empordà) per vulnerar la normativa en matèria de permís electoral perquè no hauria deixat als treballadors les hores necessàries per exercir el dret a vot durant les eleccions al Parlament del 21-D. El sindicat Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) va denunciar els fets a inspecció del Departament perquè, segons ells, l'empresa va impedir a alguns col·lectius prendre's les quatre hores que tenien per llei per anar a votar i només els en va concedir tres. A l'informe que Treball ha fet arribar als representants sindicals, els recomana que si es torna a produir una situació similar els avisin per telèfon per poder "corregir la situació". El sindicat USOC va denunciar al Departament de Treball que durant les eleccions del 21-D al Parlament de Catalunya, l'empresa Hutchinson Nichirin de Palamós hauria vulnerat els drets dels treballadors "impedint a alguns col·lectius agafar-se les quatre hores que estableix la llei per anar a votar". Segons la USOC, l'empresa només els en va concedir tres. Després d'una inspecció el passat mes de març, el Departament ha emès un informe en el qual comunica als denunciants que ha aixecat una acta d'infracció a l'empresa, dedicada a la fabricació de components per a automòbils, per "vulnerar la normativa en matèria de permís electoral, en relació als comicis del 21 de desembre de 2017". Al mateix informe, Treball recomana als representants dels treballadors que davant d'una situació similar els avisin per telèfon amb l'objectiu de poder "corregir la situació" i garantir "el dret a permís electoral dels treballadors".
Economia
Treball
AMPLIACIÓ:Dispositiu policial contra el 'top manta' a l'estació de Rodalies i Metro de plaça Catalunya. Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra desallotgen venedors ambulants situats a la zona de l'intercanviador. Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en col·laboració amb agents dels Mossos d'Esquadra, han dut a terme aquesta tarda un dispositiu policial contra el 'top manta' a l'estació de Rodalies i Metro de plaça Catalunya. Segons han explicat a l'ACN fonts municipals, es tracta d'una actuació "ordinària" que s'ha fet a la zona de l'intercanviador entre els dos transports. El dispositiu ha començat cap a les 16.00 hores de la tarda i, segons les mateixes fonts, ha finalitzat. L'actuació ha estat liderada per la Guàrdia Urbana i ha comptat amb el suport de la policia catalana. Fonts de Renfe han explicat que es tracta d'una acció "puntual" que els dos cossos fan "de manera periòdica". De fet, preveuen que els manters s'hi tornin a instal·lar un cop els agents marxin de la zona. Aquesta actuació, doncs, no està emmarcada en les mesures que Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Renfe estan estudiant des de mitjans de desembre per impedir que els manters ocupin la zona de l'intercanviador subterrani de Plaça de Catalunya. Un indret on, segons Renfe, hi pot arribar a haver cada dia un centenar de venedors ambulants.
Societat
Immigració
TMB rep el primer dels quatre trens que reforçaran la línia 5 de metro. L'objectiu és aconseguir freqüències inferiors als 3 minuts en l'horitzó del 2022. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha rebut el primer dels quatre tres que reforçaran la línia 5 del metro, segons ha indicat la companyia. El comboi forma part de la comanda de deu de les sèries 5.000 i 6.000 que CAF subministrarà aquest any per ampliar el material mòbil de la xarxa. Els cinc cotxes d'aquest primer tren, de la sèrie 5.000, van arribar ahir per carretera des de la factoria que la firma basca té a Beasain (Guipúscoa) en transports especials. Els cinc vehicles s'acoblaran a les cotxeres de Metro, on també es faran els ajustos i les proves d'homologació oficial abans que el comboi s'integri a la circulació comercial a la línia 5, a partir de l'abril. D'acord amb la comanda formalitzada el març del 2018, TMB ha rebut d'Alstom dos trens per a la línia 4, que ja estan en servei. CAF ha començat a entregar quatre trens de la sèrie 5.000 per a la línia 5, als quals seguiran dos del mateix model per a la línia 3 i quatre de la sèrie 6.000 (versió d'ample ibèric) per a la línia 1 abans que acabi l'any. Els 12 nous trens suposen una inversió de 92 milions d'euros i TMB els adquireix mitjançant una operació d'arrendament financer o lísing. Els nous trens de la sèrie 5.000 són iguals que els que circulen actualment per les línies 3 i 5 del metro de Barcelona i estan formats per cinc cotxes intercomunicats que totalitzen 86 metres de longitud. Disposen de 20 portes per banda per a l'entrada i sortida de passatgers, amb una capacitat màxima de 927 persones, de les quals 108 poden viatjar assegudes, a més de dos espais per a dues cadires de rodes (un en cada extrem) i un per a bicicletes al cotxe remolc central. Els motors sumen una potència de 1.920 kW que els permeten assolir una velocitat màxima de 80 quilòmetres per hora. Reben l'energia elèctrica per catenària de 1.200 volts i disposen de frenada regenerativa. Des de TMB s'indica que l'augment del material mòbil de les línies més utilitzades és un element "indispensable" per millorar l'oferta, després de la que es va posar en pràctica els anys 2017 i 2018, en què es van afegir fins a deu trens més als carrusels en hora punta. Així, es va passar dels 120 als 130 combois circulant simultàniament. Això implica, afegeix TMB, donar servei comercial pràcticament amb tota la flota disponible, cosa que complica les tasques de manteniment preventiu. Amb els 12 nous trens, i amb altres actuacions complementàries en la infraestructura i el subministrament d'energia, la xarxa de metro podrà posar, a les cinc línies convencionals, fins a 141 trens en circulació simultània a l'hora punta matinal (un 9% més) i podrà fer noves millores de freqüència que s'aplicaran de manera escalonada entre el 2020 i el 2022, fins a situar-les per sota dels 3 minuts a les línies 1, 3 i 5, i per sota dels 3 minuts i mig a les línies 2 i 4.
Economia
Infraestructures
ACTUALIZACIÓ:La línia 3 de Metro no funciona entre Passeig de Gràcia i Vall d'Hebron. La pluja ha afectat una andana de l'estació de Vallcarca. La línia 3 de Metro no funciona entre les estacions de Passeig de Gràcia i Vall d'Hebron. La pluja ha afectat una andana de l'estació de Vallcarca, en sentit Zona Universitària. Inicialment els trens no s'han aturat en aquesta estació. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana als usuaris que utilitzin l'autobús V17 per fer el recorregut del tram sense servei. D'altra banda, s'ha tancat l'accés Plaça de la Vila de l'estació de Santa Coloma de la línia 1 de Metro. La línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat acumula retards per la presència d'aigua a la via de l'estació de Gràcia, però el problema ja ha estat solucionat. (Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema amb nova informació) Els trens de les línies S1 i S2 de Ferrocarrils circulen fora del seu horari habitual (amb una freqüència de 15 minuts) aturant-se a totes les estacions del recorregut. S'han suprimit dos trens pocs minuts abans de les 8 del matí.
Societat
Meteorologia
Puigdemont manté que “fins al darrer minut hi ha temps per al diàleg” sobre el referèndum amb l’Estat. “Què més hem de fer perquè s’entengui bé que el poble de Catalunya vol votar?”, diu el president en valorar la mobilització de la Diada. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha considerat aquest dilluns a la tarda que, tot i estar a poques setmanes de l’1 d’octubre, el Govern encara manté la porta oberta a negociar amb l’Estat sobre el referèndum. “Fins al darrer minut hi ha temps per al diàleg. Si el govern espanyol vol asseure’s a negociar, podem parlar de tot”, ha sentenciat. Tot i això, el president tem “que no serà possible, perquè malgrat les mostres que s’han fet, si això no els fa moure, és difícil canviar la seva lògica de pensament únic”. En aquest sentit, el president ha demanat a l’Estat que “reflexioni” i “miri el que ha passat avui als carrers de Barcelona, plens de gent amb alegria, en convivència, de totes les edats, parlant moltes llengües, de procedències diferents, amb la normalitat més absoluta, tal i com es votarà l’1-O”. Malgrat això, però, Puigdemont creu que “si no reflexionen a la setena –Diada-, potser no ho faran mai”. En una valoració més concreta de la mobilització a la que ha assistit, el president ha considerat que s’ha “demostrat al món” que els catalans es manifesten “de forma festiva, massiva, pacífica malgrat tots els auguris dels que volien que punxés el compromís insubornable d’encarar la Diada de manera pacifica i democràtica”. “Què més hem de fer perquè s’entengui bé que el poble de Catalunya vol votar”, ha sentenciat el president, que ha criticat les maneres del govern espanyol a l’hora d’abordar el conflicte amb Catalunya. Per últim, davant la polèmica sorgida per les queixes d’alguns alcaldes que no estan disposats a cedir locals per a l’1-O, el president s’ha limitat a dir que el Govern “a qui es dirigeix és als ciutadans, que són els que volen votar”. “La immensa majoria dels alcaldes diuen que volen que els ciutadans votin, i votaran”, ha afegit. Colau i els locals de Barcelona Poc després d'aquest contacte amb la premsa, Puigdemont s'ha mostrat convençut que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, obrirà finalment els col·legis electorals de Barcelona per l'1-O. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president del Govern ha explicat que "no té dubtes" que els ciutadans de Barcelona podran votar, i ha asseverat que tampoc ha dubtat "mai" que les "persones responsables de la ciutat entendran i sabran llegir el desig" de la societat. D'altra banda, sobre la conversa distesa amb l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, aquest matí, Puigdemont ha matisat que la dirigent del PSC no li ha dit ben bé que deixi en pau els alcaldes. "No ha dit exactament això", ha assegurat el cap del Govern, que ha defensat que els ciutadans interpel·lin els governants "de manera serena i civilitzada". Les querelles fan "respecte" Pel que fa a les querelles presentades per la Fiscalia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra tot el Govern, Puigdemont ha apuntat que cal "assumir les responsabilitats i no defugir-les", en unes declaracions a TV3. En aquest sentit, el cap del Govern ha admès que li fan "respecte" i que, de fet, "dir el contrari seria inhumà". Tot i això, el president de la Generalitat ha insistit que els "conflictes polítics només es poden resoldre amb política", i ha exigit a l'Estat que "reflexioni".
Política
Govern
FirAnoia ocuparà 40.000 metres quadrats del centre d'Igualada en la seva 63a edició. El certamen es trasllada a l'últim cap de setmana de maig i s'amplien les activitats gastronòmiques. El certamen multisectorial FirAnoia celebrarà els dies 27, 28 i 29 de maig la seva 63a edició. En total, la fira ocuparà 40.000 metres quadrats del centre d'Igualada i, per primer cop, omplirà tot el passeig Verdaguer. A un mes de tancar les inscripcions, ja hi ha 90 expositors apuntats i l'organització calcula que s'arribarà als 220. Segons ha explicat el president de Fira d'Igualada, Joan Domènech, enguany es potenciaran les activitats gastronòmiques, amb l'ampliació del TastAnoia i l'organització, per primer cop, de la Mostra de Formatges de Catalunya. Domènech considera un encert la decisió que es va prendre fa quatre anys de traslladar la fira al carrer. També veu positiu haver-la passat del setembre a la primavera, tot i que creu que "cal acabar d'ajustar les dates".
Economia
Comerç
AMPLIACIÓ:27 activitats de lleure registren casos positius de coronavirus durant l'estiu, amb 38 contagiats. El Govern celebra la "baixa" incidència de la pandèmia i es mostra "optimista" de cara a l'inici del curs escolar. De les 6.353 activitats de lleure educatiu que s'han celebrat aquest estiu, n'hi ha hagut 27 que han registrat casos positius de covid-19, amb un total de 38 contagiats. És el balanç que ha presentat aquest dimecres el Govern, que ha assegurat que la "baixa" incidència de la pandèmia "ha estat un èxit de país". "En l'àmbit educatiu s'ha guanyat el pols a la covid-19", ha afirmat el vicepresident Pere Aragonès, que ha remarcat que les dades "demostren que es pot confiar en l'educació en el lleure". Al seu torn, el conseller d'Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha aplaudit l'eficàcia dels protocols preventius i reactius i s'ha mostrat "optimista" amb l'inici del curs escolar: "Si estem ben preparats, ho podem fer". Segons han detallat Aragonès i El Homrani després de reunir-se amb representants dels monitors del lleure educatiu en un alberg de Coma-ruga, al Vendrell, aquest estiu hi ha hagut 133 activitats en què s'ha detectat alguna incidència relacionada amb la covid-19. D'aquestes, però, finalment han estat 27 les que han registrat un cas positiu. Pel que fa a les persones contagiades, hi ha hagut 21 participants i 17 monitors que han donat positiu de coronavirus. El conseller ha apuntat que a l'inici de l'estiu no tenien cap previsió de quina podria ser la incidència que la malaltia podia tenir entre els 235.000 participants i 36.000 monitors que reunien les activitats d'estiu, mentre s'ha mostrat satisfet pel balanç obtingut. "Vam cercar les màximes garanties en temps d'incertesa", ha destacat, tot recordant que el Procicat va aprovar cinc protocols expressament per afrontar les activitats de lleure d'aquest estiu. "El risc zero no existeix, i d'incidències se'n troben, però amb un bon protocol preventiu i reactiu, som capaços de fer front a la pandèmia i assegurar els drets dels infants i joves", ha destacat El Homrani, que ha situat aquests protocols com una "lliçó" de cara a l'inici del curs escolar. "La dimensió és diferent", ha reconegut, recordant que les activitats del lleure acullen molts menys participants que els 1,3 milions d'estudiants del curs escolar, si bé ha assegurat que els resultats de l'estiu permeten crear un "missatge optimista". En la mateixa línia, Pere Aragonès ha assenyalat la importància de la coordinació entre els organismes i el personal responsable de les activitats, i ha afirmat que les dades aconseguides són un missatge de "confiança cap a les famílies". "Després del confinament, moltes es preguntaven si era convenient o no dur els fills a les activitats de lleure, i els resultats ens demostren que es pot confiar en unes iniciatives que s'han treballat molt bé prèviament", ha recalcat. Al mateix temps, El Homrani ha assenyalat el "bon funcionament" de la taula de governança en l'educació en el lleure creada enguany amb motiu de la pandèmia. Un organisme del qual n'ha garantit la continuïtat durant el curs escolar "perquè ha estat bona part de l'èxit d'aquest estiu". Tant el conseller com Aragonès han lloat la tasca dels 36.000 monitors i responsables de totes les activitats, especialment del personal més jove, "per haver assumit responsabilitats en moments d'incertesa". Com a "reconeixement simbòlic" a la feina feta, el Govern ha anunciat que els regalarà a cadascun d'ells una estada en un alberg de la Xarxa de la Generalitat un cop acabi el període d'estiu. Pel que fa a l'oferta concreta d'activitats que s'han desplegat aquest estiu, hi ha hagut 4.993 casals diaris, 749 colònies, 554 acampades, 170 rutes i 69 camps de treball. El nombre global d'activitats s'ha situat a nivells del 2018. A banda del finançament habitual, aquest estiu el Govern ha destinat al lleure educatiu 7,1 milions d'euros extraordinaris per evitar l'exclusió social dels infants i joves en situació vulnerable i ajustar les activitats a la covid-19. D'aquests diners, 4,65 MEUR han estat per fer econòmicament més accessibles totes les activitats, 1 milió s'ha destinat a les entitats per adquirir material de prevenció de la covid-19 i 1,5 MEUR han estat per contractar un centenar de joves en practiques.
Política
Govern
AMPLIACIÓ:Arrimadas: ''Aspiro que Podem no sigui determinant''. La candidata de Cs confia en una eventual abstenció de la candidatura de Xavier Domènech per poder formar un ''govern alternatiu''. La cap de llista de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha enviat un altre missatge a la candidatura de Catalunya en Comú – Podem, encapçalada per Xavier Domènech, per a que, si son determinants, puguin donar suport amb l'abstenció a un ''govern alternatiu'' que prioritzi les polítiques socials. Perquè no tinguin ''temptacions'' de reeditar un tripartit amb ERC, Arrimadas ha manifestat la necessitat que tant els de Domènech com els socialistes, tinguin menys vots i escons i per això, ha assegurat que aspira ''a què Podem no siguin determinants''. En una conferència, Arrimadas ha fet una altra crida a la mobilització per ser la força més votada i guanyar ''la batalla de la comunicació'', que creu que fins ara el govern espanyol ha perdut. Arrimadas ha reconegut que hi ha molt vot indecís i per això ha tornat a fer referència ''al problema'' que, segons ella, tenen els votants de Podem, que s'integra dins la candidatura de Catalunya en Comú, que lidera Xavier Domènehc. Arrimadas creu que els votants no són majoritàriament independentistes com si que ho són els seus líders i per això, els demana una eventual abstenció en cas que les forces constitucionalistes sumin majoria, per formar un ''govern alternatiu'' que prioritzi polítiques socials i econòmiques. ''Pot passar de tot'', ha dit Arrimadas, i confia en sumar majoria amb els constitucionalistes per a què els comuns no siguin determinats, però si són necessaris, espera que si hi ha acord entre les forces constitucionalistes per acabar amb el procés que ''ho ha engolit tot'', es pugui demanar una abstenció del grup de Domènech que els permeti governar. Si podent fer això, ha dit, trien fer president a Junqueras i fer un tripartit, ho tindran ''difícil d'explicar als votants de Catalunya i de la resta d'Espanya''. Per això, Arrimadas ha insistit en què cal que els comuns i els socialistes tinguin els menys vots possibles. Arrimadas està convençuda però, que si hi ha mobilització, les eleccions donaran una victòria a les forces constitucionalistes. Tot i això, ha insistit que si la primera força política és Cs, es donarà una imatge per poder visibilitzar ''a la resta del món'' que a Catalunya no hi ha una majoria social a favor de la independència. ''El més important és que sumem'', ha conclòs Arrimadas, però si hi ha un missatge ''clar i nítid'' que la primera força és clarament reformista i constitucionalista, ''estarem guanyant la batalla de la comunicació'' que creu que el govern espanyol ha perdut enfront els qui han centrat la tasca amb la ''matraca'', fent creure que ''són la veu de Catalunya'', sense majoria social ni legalitat. Per Arrimadas, Cs és l'única garantia per acabar amb el procés que ha empobrit Catalunya i ha provocat una ''fractura social'' sense precedents. La cap de llista de Cs ha conclòs que s'han traspassat totes les ''línies vermelles'' del Parlament perquè s'han saltat les lleis, l'estatut, la constitució i el Consell de Garanties Estatutàries, mentre s'ha ''radicalitzat'' el discurs del Govern que ha provocat confrontació. ''No és estrany'' ha dit, perquè ''qui ha manat ha estat la CUP, i quan mana la CUP, es radicalitza tot'', ha afegit, recordant els insults que denuncia que s'han fet des del mateix Govern. En una conferència, Arrimadas ha reivindicat les institucions catalanes i les seves competències. ''Vull que el Parlament torni a gestionar les competències'', ha explicat Arrimadas, que ha afegit que Cs garantirà una bona gestió amb professionals que no han viscut sempre de la política, per superar ''revertir la situació actual''. Ha afegit que calen propostes realistes per deixar de viure en ''un Matrix paral·lel'' que provoca que les empreses marxin i la gent es baralli. Arrimadas ha recordat què va passar al Quebec després dels referèndums secessionistes, on les empreses que havien marxat ja no hi van tornar. Arrimadas vol tornar fer que Catalunya torni a ser competitiva per a les empreses però també per a les persones. Critica que ''per pagar la festa de l'independentisme'' s'ha asfixiat la classe mitjana i treballadora, en una comunitat on l'IRPF és dels més alts d'Espanya. Arrimadas ha defensat que Catalunya és ''dinàmica i pròspera'' però que la creació d'empreses ''no cau del cel, si es fan polítiques demencials''. Durant la seva intervenció, Arrimadas ha defensat també implantar mesures perquè la maternitat no castigui les dones, i ha criticat que el darrer Govern no hagi gastat ni un euro amb escoles bressol. ''Els hauria de caure la cara de vergonya'', ha sentenciat Arrimadas, ja que ha assegurat que sense una xarxa d'escoles, les dones continuaran sent penalitzades, i la crisi demogràfica a tot l'Estat, es mantindrà i no solucionarà el problema de les pensions en un futur. Arrimadas ha destacat que el seu programa de govern vol millorar la qualitat educativa de les escoles, reduir els barracons i potenciar el trilingüisme, mentre que en matèria de recerca ha fixat com ''el taló d'Aquil·les'' la transferència e coneixement dels investigadors cap a les petites i mitjanes empreses que puguin ser més innovadores. Per Arrimadas, el repte és arribar a aquest teixit empresarial.
Política
Partits
Boye assegura que Torra no acabarà inhabilitat: "Confio que la justícia actuï com un tribunal". L'advocat del president del Govern espera que el TSJC no es comporti com un "òrgan polític" durant el judici que comença dilluns. Gonzalo Boye, l'advocat del president de la Generalitat, ha assegurat que Quim Torra no acabarà inhabilitat. Així ho ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio aquest diumenge al matí: "Confio que la justícia actuï com un tribunal, no com un òrgan polític". Sigui com sigui, l'advocat ha constatat els "dubtes" que manté sobre la composició de la sala, que la defensa de Torra ja ha manifestat a les recusacions -denegades- de la causa. Boye, doncs, espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es comporti com un tribunal i no com un organisme polític durant el judici que comença dilluns. La fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, demana dos anys d'inhabilitació. La Sala Civil i Penal del TSJC jutjarà Torra per un delicte de desobediència, o subsidiàriament un de denegació d'auxili, en no acatar inicialment l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar una pancarta amb un llaç groc i a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat arran de la convocatòria d'eleccions generals el març passat. És el primer cop des del restabliment de la democràcia que un president de la Generalitat en actiu serà jutjat.
Política
Govern
L'Aeroport de Reus enceta la temporada d'estiu amb un 30% més de seients i ampliant fronteres a Polònia. El Regne Unit, Irlanda i Holanda ofereixen més places i la previsió és superar el milió de passatgers. L'Aeroport de Reus enceta aquest diumenge la temporada d'estiu, que s'allargarà 32 setmanes, fins al 31 d'octubre. Enguany, s'ofereixen un 30% més de seients que l'any passat, a 22 destinacions, i la previsió és superar el milió de passatgers. La novetat de la temporada és que l'aeroport amplia fronteres amb una nova ruta a Polònia. Pel que fa als països, el Regne Unit continua sent qui encapçala la llista amb més de 360.000 operacions -un 36,2% més que l'any passat-, seguit d'Irlanda, que creix un 13%. Amb tot, Holanda és qui més creix, amb un 58,4% més de seients oferts. Aprofitant la imminent obertura de Ferrari Land –el 7 d'abril-, l'aeroport treballa per ampliar destinacions i oferir una connexió amb Itàlia. Fins ara, les destinacions que connectaven amb Reus eren el Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Holanda, Rússia o Alemanya. Enguany, s'amplia per enllaçar la capital del Baix Camp amb el mercat polonès fins a la ciutat de Katowice mitjançant l'operador turístic Rainbow Tours. S'enllaçaran les ciutats amb un vol xàrter en una connexió setmanal entre el 6 de juny i el 26 de setembre. El turoperador oferirà en total 6.426 places que posarà a disposició dels usuaris mitjançant el seu web i canals de venda. El vol s'operarà els dimarts amb arribada deu minuts abans de les tres de la tarda a l'aeroport de Reus i sortida cap a Katowice a les quatre de la tarda. Els tres països amb més operacions són el Regne Unit, Irlanda i Holanda, que és el país que més creix. L'increment és degut al fet que la companyia Transavia, que fins ara només operava amb vols xàrter amb destinació Amsterdam, per primer cop ho farà amb vols regulars. Aquesta és una previsió feta per a l'inici de temporada per part d'Aena i pot estar sotmesa a canvis, ja que l'Aeroport de Reus depèn molt de l'activitat del territori. Així, es busca ampliar encara destinacions. Una de les línies de treball és arribar a connectar Reus amb Itàlia, un país amb el qual no hi ha cap enllaç. L'obertura de Ferrari Land, prevista per la primera setmana d'abril, podria atreure alguna companyia a establir connexions amb el mercat italià, interessat en el nou parc temàtic dedicat al Cavallino Rampante. D'altra banda, la companyia Pobeda Airlines hauria demanat fer la ruta que enllaça Reus amb Moscou, una ciutat amb la qual ja connecten altres aerolínies, i s'estaria estudiant. En total, són tretze les companyies que operen des de l'Aeroport de Reus, entre les quals destaquen, per moviment, Ryanair, Jet2, Thomson i Thomas Cook. Gairebé totes les que ja operaven l'estiu anterior han ampliat l'oferta.
Economia
Mobilitat
Nufri preveu una collita de prop de 75 milions de quilos de poma aquesta campanya, entre les finques que té a Lleida i Sòria. Aquest volum representa aproximadament el 17% del total de la producció estatal d'aquesta fruita. El Grup Nufri preveu assolir aquesta campanya una producció de prop de 75 milions de quilos de poma, entre les finques que la firma té a la demarcació de Lleida i a Sòria. Aquest volum representa aproximadament un 17% del total de producció estatal de poma. El grup hortofructícola lleidatà distribuirà sota la marca Livinda un 10% de la seva producció de poma, aquella que compleix els estàndards més alts de qualitat (dolçor, cruixit, color i sabor). Nufri ha començat aquests dies la recol·lecció de pomes a la finca de la Rasa (Soria), on la companyia espera recollir aquesta campanya uns 25 milions de quilos de les varietats Golden, Gala, Fuji, Envy i Evelina. Durant el darrer hivern, Nufri ha plantat les últimes 60 hectàrees en aquesta finca soriana, que d'aquesta manera arriba a les 800 hectàrees plantades, les quals produiran entorn d'uns 40 milions de quilos de pomes quan estiguin en plena producció en els pròxims anys. La firma lleidatana també ha portat a terme l'ampliació de les càmeres de fred per poder absorbir i conservar tota la producció i dotar la finca de plena autonomia durant tota la campanya de comercialització.
Economia
Agroalimentació
AMPLIACIÓ:Ensenyament treballa en un protocol per protegir la seguretat dels docents. La UdL acull un acte en memòria del professor Abel Martínez, assassinat per un alumne ara fa un any a l'Institut Joan Fuster de Barcelona. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha explicat aquest dimecres que des del departament s'està treballant en un protocol "per protegir la seguretat de tots els docents", tot i que no n'ha volgut avançar més detalls. Així ho ha dit abans de participar en l'acte que ha acollit aquesta tarda la Universitat de Lleida (UdL) en memòria del professor Abel Martínez, assassinat per un alumne a l'Institut Joan Fuster de Barcelona. Ruiz ha manifestat que aquest acte "era necessari" perquè "segueix en la ment de tot el món docent el lamentable episodi que va passar ara fa un any". Pel que fa a la indemnització econòmica que demana la família d'Abel Martínez, la consellera ha dit "està en el seu dret de fer una reclamació patrimonial" i ha assegurat que s'estudiarà la petició. La Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida –on havia estudiat Abel Martínez- ha acollit aquest dimecres un acte en record del professor lleidatà assassinat a l'Institut Joan Fuster de Barcelona, en el dia en què es compleix un any d'aquell tràgic succés. L'acte ha comptat amb la presència dels pares d'Abel Martínez, de la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz; del rector de la UdL, Roberto Fernández; de la directora de la Càtedra Abel Martínez de la UdL, Àngels Balcells, i del president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font, que ha estat l'encarregat de pronunciar la conferència 'Elogi de l'educació. Memorial d'Abel Martínez Oliva', a més d'amics i familiars i amics del professor mort. La consellera Meritxell Ruiz ha defensat que "era necessari" un acte de record a Abel Martínez com el que ha acollit la UdL "perquè segueix en la ment de tot el món docent el lamentable episodi que va passar ara fa un any". Així, ha afirmat que aquest no només és homenatge a Abel Martínez sinó també al conjunt de docents "perquè és trist que algú amb tanta vocació hagi de perdre la vida per ensenyar i educar els altres". Protocol per protegir la seguretat dels docents Abans de començar l'homenatge, Ruiz ha explicat que el Departament d'Ensenyament està treballant en un protocol que permeti protegir la seguretat dels docents, per tal no es puguin repetir uns fets com els que van tenir lloc a l'Institut Joan Fuster de Barcelona. Tot i no voler donar-ne més detalls, la consellera ha dit que "és responsabilitat de l'administració trobar totes les vies necessàries per garantir la seguretat de tots els docents" i ha assegurat que els sindicats han estat informats de l'elaboració d'aquest protocol. Meritxell Ruiz també s'ha referit a la indemnització d'1 milió d'euros que ha presentat la família d'Abel Martínez al Consorci d'Educació de Barcelona –integrat per Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona- per l'assassinat del professor i que ja ha estat admesa a tràmit per aquest organisme. La consellera d'Ensenyament ha defensat que la família "està en el seu dret" de fer una reclamació patrimonial i ha assegurat que serà atesa amb l'obertura d'un procés administratiu que haurà de determinar si la família té dret a una indemnització i, en cas afirmatiu, quina quantitat ha de percebre. Càtedra Abel Martínez Oliva de la UdL El novembre passat la Universitat de Lleida i el Departament d'Ensenyament van signar un conveni per a la creació de la Càtedra Educació i Adolescència Abel Martínez Oliva, amb l'objectiu de potenciar la recerca i la formació en l'àmbit de l'educació i l'adolescència, i reflexionar sobre aquells temes que tenen incidència en els adolescents i de forma interdisciplinària en els centres educatius. La càtedra ha constituït un consell assessor –format per membres dels departaments d'Ensenyament i Salut, de la UdL i de l'Ajuntament de Lleida- que ha establert les principals línies d'actuació. Així, es promourà la recerca i la formació i es fomentarà la recerca a través d'una convocatòria per tal que la puguin dur a terme ja sigui des de l'àmbit universitari, des de l'àmbit de l'educació secundària o de forma conjunta. Els temes a tractar en aquest àmbit són, per exemple, la convivència en els centres educatius, la salut mental, l'impacte de les xarxes socials o les noves tecnologies en l'adolescència. A partir d'aquí, la recerca i formació duta a terme es transferirà a la comunitat educativa –centres educatius, professorat, famílies i societat en general- a través de diverses vies, i se'n farà divulgació a través d'una jornada. Abel Martínez va néixer a Lleida l'any 1979 i des de l'any 2008 va exercir com a docent en diferents centres educatius d'arreu de Catalunya. El 20 d'abril del 2015 va ser assassinat per un alumne que li va clavar un ganivet al pit a l'Institut Joan Fuster de Barcelona, on estava fent una substitució.
Societat
Educació
CCOO i UGT donen suport a la campanya 'Ajuda'ns a aixecar les persianes" per conservar els petits negocis. Fins aquest dijous, s'havien recaptat 41.000 euros i l'objectiu és arribar als 100.000. Els sindicats CCOO i UGT de Catalunya han donat suport aquest divendres a la campanya de l'Associació Solidària contra l'Atur (ASCA) 'Ajuda'ns a tornar a aixecar les persianes', que ha engegat la recaptació de diners per ajudar a preservar els petits negocis (entre 70 i 100 llocs de treball). Els dos sindicats han convidat a participar en la campanya, que fins aquest dijous ha sumat 41.000 euros. L'objectiu és arribar als 100.000 euros per ajudar mig centenar de persones que han hagut d'aturar temporalment la seva activitat com a conseqüència de la pandèmia. Les ajudes, sense interessos, són per a 2.000 euros per a cada negoci perquè els puguin ajudar a sobreviure fins que puguin tornar a l'activitat. Els dos sindicats han aplaudit iniciatives com aquesta perquè "contribueixen a pal·liar els efectes d'aquesta grau sanitària" i de les repercussions socials i econòmiques del confinament, que "afecten amb més virulència els col·lectius més desfavorits i possibiliten salvaguardar llocs de treball".
Economia
Empresa
Els Mossos detenen un home per estafar compradors de vehicles de segona mà. Feia veure que hi estava interessat ingressant una paga i senyal i posteriorment es feia enrere i els demanava el reemborsament. Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 9 de gener un home per estafar compradors de vehicles de segona mà fent creure als venedors que hi estava interessat i ingressant-los una paga i senyal per tot seguint simular que es feia enrere i reclamant el reemborsament. Concretament, el detingut, un home de 29 anys i de nacionalitat magrebina, abonava la quantitat en cap de setmana a través del caixer automàtic sense ni tan sols veure el vehicle. Un cop el venedor creia que havia rebut els diners perquè li apareixia la quantitat al seu saldo, l’estafador demanava el retorn dels diners dient-li que es podia quedar un petit percentatge per les molèsties. El venedor, creient que disposava d’aquests diners, acabava retornant la paga i senyal al detingut fins que el dilluns el banc l’informava que, encara que li havia aparegut l’ingrés, aquest no estava confirmat fins a la comprovació del sobre. La investigació va començar fa mig any i els Mossos han resolt fins ara cinc fets, amb víctimes de Nou Barris, l'Hospitalet de Llobregat i Tortosa, amb estafes d'entre 600 i 900 euros cadascuna. Finalment, els agents van arrestar el sospitós a la sortida d'un hotel de Barcelona. Els agents van comprovar que el detingut duia un nivell de vida alt, residia durant certes temporades en diferents hotels del territori català i emprava diferents vehicles, fet que denota l’elevada activitat que duia a terme. Els investigadors van identificar l’autor i el van detenir el 9 de gener passat. Dos dies després, el detingut va passar a disposició judicial per un presumpte delicte d'estafa i ha quedat en llibertat amb càrrecs.
Societat
Policial
La coproducció catalana 'Vulcania' de José Skaf arriba als cinemes. 'Tots els camins de Déu' s'estrena als cinemes i 'El testament de la Rosa' d'Agustí Villaronga sobre Rosa Novell es projectarà als Texas . Jonás ha perdut la seva família en un misteriós accident i treballa a la foneria del poble. Allà coneix a la Marta, amb qui comparteix tragèdia i de qui intentarà treure informació sobre què va passar. El seu descobriment sacsejarà els fonaments d'una comunitat molt tancada i pertorbadora on hi ha dos clans molt diferenciats amb uns líders autoritaris. Ells dos són els protagonistes de la coproducció catalana 'Vulcania' que arriba aquest divendres als cinemes després del seu pas pel Festival de Cinema de Sitges a la Secció Oficial Fantàstic Competició. No és la única estrena catalana de la setmana, en la qual arriba als cinemes 'Tots els camins de Déu', una pel·lícula del col·lectiu Niu d'Indi dirigida per Gemma Ferraté, i s'estrena als Cinemes Texas 'El testament de la Rosa' d'Agustí Villaronga sobre Rosa Novell. El director de 'Vulcania va afirmar en una entrevista a l'ACN que un "s'ha de qüestionar tot el que li diuen" com ho fan en aquest cas els personatges principals del film. La història gira al voltant d'un petit poble en el qual "la gent està adormida" i on es fa molt present "la necessitat de despertar i qüestionar el que hi ha al voltant". La pel·lícula està interpretada per Miquel Fernández , Aura Garrido, José Sacristán, Ginés García Millán i Silvia Abril. En aquesta mateixa línia, Skaf va apuntar que a 'Vulcania' hi ha "un poble deslocalitzat en l'espai i el temps amb uns personatges que van per la vida com zombis, amb uns líders de dubtosa autoritat, i que desperten i s'ho qüestionen tot". Va assenyalar que volien explicar una història petita amb un món que ja existia amb famílies que porten generacions vivint allí i els líders es perpetuen al poder. No podíem entrar en detalls i la història del poble era un fons per explicar la dels dos personatges, la història de Jonás, aquella persona que ho perd tot, desperta i decideix canviar les coses". El film 'Tots els Camins de Déu' 'Tots els Camins de Déu', una pel·lícula del col·lectiu Niu d'Indi dirigida per Gemma Ferraté, descobreix el Judes més emotiu i espiritual. Una evocació de l’amistat i la culpa protagonitzada per Marc García-Coté, Oriol Pla i la col·laboració especial del guanyador del Goya al Millor Actor Revelació Jan Cornet. Una evocació contemporània de Judes Iscariot, que fuig de la seva pròpia culpabilitat després de trair el seu millor amic, i s'endinsa en un bosc on coneix un misteriós jove, que l'acompanyarà en el seu camí de penediment i penitència. Rosa Novell El juny de 2013 van detectar un càncer a l'actriu Rosa Novell. El tractament per lluitar contra malaltia li va afectar el nervi òptic i va quedar cega. Entre els seus treballs pendents hi havia la versió catalana d'una obra de teatre sobre la Mare de Déu: 'El testament de Maria' de Colm Tóibín. El cineasta Agustí Villaronga va decidir fer un documental amb Rosa Novell que té com a base el text de Colm, però també les experiències viscudes per l'actriu en enfrontar-se a un càncer que va minvant les seves facultats. La Filmoteca de Catalunya va homenatjar aquest dilluns l'actriu amb la projecció de 'El testament de la Rosa', un any i dos dies després de la seva mort, un documental que s'estrena aquest divendres als Cinemes Texas. En declaracions a l'ACN, Villaronga va afirmar que "el documental sobre Rosa Novell és cru perquè ella parla sense embuts sobre com és tenir la mort a prop". 'El testament de la Rosa' és el resultat d'un dels projectes que Novell no va poder dur a terme per culpa del càncer: representar la versió catalana de l'obra 'El testament de Maria', de Tóibín. En aquest documental l'actriu, sense visió, recita el text amb la col·laboració especial de Cesca Piñón i Eduardo Mendoza. El cineasta va recordar que havia parlat de fer 'El testament de Maria' amb Rosa Novell en teatre i va decidir tirar endavant el projecte després que es posés malalta i que es quedés cega. A partir d'aquí, Villaronga va decidir fer una adaptació del text de Tóibín per la gran pantalla amb una trobada entre dues persones, un director i l'actriu Rosa Novell. La idea era combinar el text amb parlar dels personatges i amb les reflexions de Novell sobre la vida, la malaltia i també sobre la mort. Daniel Calparsoro, director de films com 'Salto al vacío' o 'Invasor', estrena 'Cien años de perdón'. Un film que compta amb actors reconeguts com Luis Tosar, Rodrigo de la Serna, Raúl Arévalo, Patricia Vico, José Coronado i Marian Álvarez. Aquest thriller tracta sobre sis homes disfressats i armats que decideixen assaltar la seu central d'un banc a València. Semblava en un primer moment que hauria de ser un robatori fàcil, però de sobte es complica i això crea una bretxa entre els dos líders de la banda. Sobre el film, planeja una pregunta i és què busquen els atracadors. '13 minutos para matar a Hitler' és un drama alemany dirigit per Oliver Hirschbiegel. El protagonista és Georg Elser, un home que hauria pogut canviar la història i haver salvat milions de vides si el seu pla hagués tirat endavant i si hagués comptat amb 13 minuts. De fet, amb aquest temps la bomba que personalment havia preparat hauria acabat amb la vida de Hitler. Però no va passar així i Hitler va abandonar l'escena de l'atemptat massa aviat i Elser va fracassar. Al Pacino a 'Nunca es tarde' 'Nunca es tarde (Danny Collins)' de Dan Fogelman amb Al Pacino, Annette Bening, Jennifer Garner i Bobby Cannavale. Al Pacino, nominat per aquest paper als Globus d'Or, protagonitza el primer llargmetratge de Dan Fogelman. Un veterà cantant intenta recuperar la relació amb la seva família, a partir del descobriment d'una carta que John Lennon li va escriure 40 anys enrere, i que mai va rebre. Un repartiment de luxe. Bill Murray és el protagonista de 'Rock the Kasbah' dirigida per Barry Levinson. El famós actor es posa a la pell d'un manager musical, que viatja amb la seva darrera clienta a Afganistan per realitzar una sèrie de concerts. Un cop allí però es queda tirat, sol i sense diners, passaport o transport per tornar a casa. Coneixerà en aquest context quan sembla que res pot anar a pitjor, una noia amb una veu increïble. Joachim Trier ha dirigit la pel·lícula 'El amor es más fuerte que las bombas'. El film se situa tres anys després de la mort d'una fotògraf de guerra (Isabelle Huppert) amb la seva família seguint de dol. Jonah (Jesse Eisenberg), el fill gran, visita la casa familiar, i descobreix que el seu pare (Gabriel Byrne) i el seu germana Conrad (Devin Druid) gairebé no es parlen. Pablo Moreno és el director del biopic 'Padre Poveda' protagonitzat per Elena Furiase, Pablo Viña, Daniel Gómez i Raúl Escudero. El pare Poveda va ser canonitzat el 4 de maig del 2003 coincidint amb la visita de Joan Pau II a l'estat espanyol. Pedro Poveda va destacar per la seva feina socioeducativa a les coves de Guadix amb una població que vivia en la ignorància i va ser el fundador de la Institució Teresiana. També va ser un dels primers defensors de la promoció de la dona en el camp educatiu a l'inici del segle XX. Poveda va ser assassinat el 28 de juliol del 36. Zev (Christopher Plummer), un home de 90 anys és el protagonista del thriller dramàtic 'Remember' dirigida per Atom Egoyan. Zev abandona la tranquil·litat de la residència de la tercera edat en la que viu per venjar-se de Rudy Kurlander, el militar nazi que va assassinar a la seva família 70 anys endarrere. Per altra banda, s'estrena el documental musical 'Janis' dirigida per Amy J. Berg. El llargmetratge fa servir molt material d'arxiu, gran part d'aquest és inèdit i fins i tot les cartes que l'artista va escriure als seus pares, narrades per la cantant Cat Power, per descriure i retratar a la cantant Janis Joplin.
Cultura
Cinema
Instal·len dos filtres per eliminar els plaguicides de la xarxa d'abastiment d'aigua de la Bisbal i Forallac. Els veïns podran tornar a consumir aigua de l'aixeta quan les analítiques que fa el Departament de Salut concloguin que és potable. L'empresa que gestiona l'arribada d'aigua potable a la Bisbal d'Empordà i Forallac ha instal·lat aquest dijous els dos filtres de carbó actiu al dipòsit de subministrament de les dues poblacions. Aquests filtres permetran eliminar restes de productes plaguicides i recuperar la normalitat en l'abastiment i el consum d'aigua per a ús de boca, restringida des del 4 d'agost. El Departament de Salut de la Generalitat analitzarà ara a l'aigua per poder aixecar les restriccions vigents quan concloguin que torna a ser potable i apta per al consum. Segons informa l'empresa Sorea, cadascun dels filtres té una capacitat de depuració de 100 metres cúbics l'hora, suficient per abastir els dos municipis amb "total normalitat". Els filtres han arribat de Bèlgica i tenen unes dimensions de 7,7 metres d'altura per 2,5 metres de diàmetre. El pes en buit és de 22 tones i de 40 plens. La instal·lació dels filtres de carbó actiu s'ha pogut fer uns dies abans de la data prevista inicialment i, d'aquesta manera, esperen recuperar la normalitat en l'abastiment d'aigua el més aviat possible. El 4 d'agost els ajuntaments de La Bisbal i Forallac van avisar la població que, d'acord amb la comunicació rebuda del Departament de Salut de la Generalitat i les analítiques realitzades per Sorea, l'aigua dels dos municipis no era apta per beure o cuinar. El motiu d'aquesta decisió era que l'aigua contenia una concentració superior a la normativa estatal de Diuron (0,19 micrograms per litre) i de Tertbutilazina (0,53 micrograms per litre). La presència d'aquestes substàncies als pous d'abastiment de la Conca del riu Daró era indicadora d'una possible contaminació de tipus agropecuari per utilització de productes fitosanitaris i/o herbicides. Sorea informa que, d'acord a la normativa sobre la qualitat de l'aigua, les concentracions detectades només podrien tenir un efecte perjudicial per a la salut si es consumís durant un període de temps de molts anys. Les poblacions de La Bisbal i Forallac tenen dues fonts d'abastament: els pous de la Conca del Daró, on s'han detectat aquestes substàncies, i els pous de Fontanilles amb la seva corresponent planta de tractament. Els primers subministren aproximadament dos terços del total dels cabals servits. Des que es va detectar la contaminació de l'aigua, l'empresa detalla que ha treballat en dues línies per normalitzar el servei: d'una banda instal·lar els filtres i, de l'altra, augmentar la capacitat de la planta de tractament de Fontanilles. Paral·lelament, l'ajuntament ha garantit l'abastiment d'aigua potable als veïns amb un camió cisterna que, des d'aquest dimarts, distribueix aigua als veïns.
Societat
Medi ambient
Presó provisional sense fiança per al presumpte autor d'una mort per arma blanca a Cambrils. La causa està oberta per un delicte d'homicidi o assassinat, a determinar quan avanci la investigació. El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus ha acordat presó provisional, comunicada i sense fiança per al presumpte autor de la mort d'un altre home a la via pública a Cambrils el 20 de juny. La causa està oberta per un delicte d'homicidi o d'assassinat, a determinar segons avanci la investigació. L'home, de 56 anys, nacionalitat espanyola i veí del municipi, va ser detingut dilluns pels Mossos d'Esquadra. Els fets van passar el 20 de juny cap a les sis de la tarda, quan es va rebre un avís que s'havia produït una baralla a la via pública i que una persona havia resultat ferida. En arribar al lloc dels fets els Mossos van trobar un home ferit per arma blanca, malgrat els esforços del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) no li van poder salvar la vida.
Societat
Judicial
La Paeria convida a la ''Consellera d'Agricultura Meritxell Serret'' al Fòrum de l'Aigua. La invitació formal, adreçada pel tinent d'alcalde Fèlix Larrosa, va ser registrada a la seu oficial del Departament a Lleida la setmana passada. La Paeria ha convidat a la ''Honorable consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret'', a la inauguració del Fòrum de l'Aigua que tindrà lloc el proper divendres 1 de desembre a Lleida. La invitació oficial a aquest Fòrum va ser registrada a la seu de la conselleria d'Agricultura a Lleida el passat 20 de novembre segons un document al qual ha tingut accés l'ACN i està adreçada pel tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa. L'equip de govern de la Paeria, del PSC, que manté un acord de governabilitat amb C's, va rebutjar donar suport divendres passat a una moció presentada per ERC conjuntament amb PDeCAT, la Crida-CUP i el Comú de Lleida per donar suport al ''Govern legítim'' de Catalunya encapçalat pel president Carles Puigdemont. La carta adreçada a la ''consellera d'Agricultura, Meritxell Serret'' l'ha fet arribar la Paeria al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, al carrer Camp de Mart, a Lleida. Això no obstant, Serret es troba des de l'aplicació del 155 a Bèlgica, juntament amb 3 consellers més cessats i el president Puigdemont. A la invitació, que comença amb un ''Benvolguda Consellera'' s'especifica que l'Ajuntament de Lleida té la intenció de constituir un Fòrum de l'Aigua de Lleida amb l'objectiu de ''crear un espai de debat per a la construcció participada de la gestió de l'aigua entre els principals agents econòmics, socials i administratius que d'alguna forma hi incideixen''. Sota aquesta premissa, el tinent d'alcalde Fèlix Larrossa ''convoca'' a Serret a l'acte de constitució del Fòrum que tindrà lloc el proper 1 de desembre a la Llotja de Lleida. El tinent d'alcalde conclou la missiva indicant a Serret que ''ben segur que l'entitat que representes té molt a dir en la millora de la gestió d'aquest recurs de tanta importància, econòmica, ambiental i social per al nostre territori''. Cal recordar que al Ple ordinari de la Paeria de divendres passat, l'equip de govern del PSC va presentar una moció per demanar, des del màxim respecte a la justícia, l'excarceració del vicepresident i set consellers de ''l'anterior Govern de la Generalitat''. Per contra, els socialistes van rebutjar donar suport a una moció de suport al ''Govern legítim'' sorgit de les eleccions del 27-S.
Economia
Agroalimentació
Salut confirma la mort de 2 persones amb coronavirus i 32 nous positius en les darreres hores a les comarques de Lleida. Ponent i Pirineu sumen 92 víctimes mortals i 1.252 casos detectats, mentre que les altes acumulades arriben a les 343. El Departament de Salut ha confirmat aquest divendres la mort de dues persones amb covid-19 en hospitals de la Regió Sanitària de Lleida, mentre que no s'ha registrat cap defunció als centres de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran. També s'han confirmat 32 nous casos positius, dels quals 31 a les comarques de Ponent i un a les de muntanya. D'aquesta manera, les xifra de víctimes mortals comptabilitzades des de l'inici de la pandèmia és de 92 i el nombre total d'afectats confirmats arriba a 1.252 al conjunt de la demarcació lleidatana. Així mateix, 203 persones estan hospitalitzades, 44 de les quals a l'UCI, mentre que en les últimes hores 36 persones han rebut l'alta, el que suma un acumulat de 343; 267 a Ponent i 76 a la muntanya. De les 166 persones que es troben actualment ingressades en centres hospitalaris de la Regió Sanitària de Lleida amb coronavirus, 102 es troben a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), 64 dels quals estan estables a planta i 38 es troben a l'UCI. Unes altres 27 estan ingressades a l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, 21 de les quals estan estables a planta i 6 es troben a l'UCI, i les altres 37 persones estan ingressades en centres privats, totes estables a planta. En les darreres hores han estat donades d'alta 29 persones que es trobaven ingressades en centres hospitalaris de Ponent. De les 37 persones que es troben ingressades en centres hospitalaris de l'Alt Pirineu i Aran amb coronavirus, 7 es troben ingressades a l'Espitau Val d'Aran, 17 persones a l'Hospital Comarcal del Pallars a Tremp, 8 a la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell i 5 a l'Hospital de Cerdanya. Totes elles estan estables a planta. D'altra banda, 7 persones que es trobaven ingressades en hospitals del Pirineu i Aran han rebut l'alta en les últimes hores.
Societat
Salut
Desallotjat el Casal Popular Tres Lliris del barri de Gràcia. En el moment de l'operatiu no hi havia ningú a l'immoble. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest dijous al matí el Casal Popular Tres Lliris, situat al carrer Travessera de Gràcia 227 del barri de Gràcia de Barcelona. Segons els Mossos d'Esquadra, l'operatiu ha començat a les sis del matí i ha acabat quan passaven deu minuts de les set. En el moment del desallotjament no hi havia ningú a l'immoble. El compte de Twitter del Casal Popular ha convocat una manifestació aquest dijous a les vuit del vespre a la plaça Joanic. El grup municipal de la CUP, a través del seu compte de Twitter, ha lamentat el desallotjament i ha piulat: "podeu tapiar portes però no somnis".
Societat
Successos
Una exregidora de Santa Coloma assegura que Muñoz "ocultava informació" i "pressionava" per aprovar canvis urbanístics. Carmen Moraira explica que va confiar en l'alcalde perquè compartien un "teòric" projecte polític. L'ex-tinent d'alcalde de Serveis Territorials de Santa Coloma de Gramenet, Carmen Moraira, ha acusat l'exalcalde del municipi, Bartomeu Muñoz, d'haver "ocultat informació" a determinats companys de partit en relació a l'operació Pallaresa. Durant la sessió del judici del cas Pretòria d'aquest dimecres, Moraira ha explicat que l'alcalde "pressionava" la resta del govern municipal en relació a terminis i procediments que tenien a veure amb les modificacions urbanístiques que es van aprovar al ple municipal sobre els terrenys de la Pallaresa. En aquest sentit, Moraira assegura que a Muñoz li interessava que hi hagués "precipitació" i que per això convocava plens extraordinaris just abans de les vacances d'estiu, Setmana Santa o Nadal. La cap de l'àrea de Territori de Santa Coloma de Gramenet durant els anys en què es van dur a terme les operacions investigades pel cas Pretòria ha reconegut haver pecat d'ingenuïtat per haver confiat en el llavors alcalde, Bartomeu Muñoz, així com en d'altres companys de partit, com l'exregidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, o determinats tècnics municipals. "Fins que no va esclatar el cas no vaig ser-ne conscient", assegura quan se li ha preguntat sobre la relació que mantenia l'exalcalde amb el presumpte cas de la trama, Luís Garcia, 'Luigi': "Mai hem va parlar d'ell tot i les moltes hores que treballàvem junts", ha etzibat. "M'ocultaven determinada informació, però en aquell moment no ho percebia i confiava en ells", afegeix. Moraira ha detallat que tot i tenir algunes sospites de les maneres de fer de l'alcalde, no es va donar compte fins més tard de la magnitud de les presumptes irregularitats. Davant la jutgessa ha explicat que Muñoz tenia especial interès en fer passar ràpid qualsevol tràmit relacionat amb la Pallaresa perquè els regidors no tinguessin temps d'analitzar-ho a fons. "L'alcalde sempre ens pressionava en els temps i els procediments i li interessava en que hi hagués precipitació, per això li agradava convocar plens extraordinaris abans de les vacances d'estiu, Setmana Santa o Nadal per debatre sobre assumptes delicats. La resta ho aprovàvem perquè teòricament interessava al projecte polític", ha reblat. Carmen Moraira ha admès que, de conèixer determinats detalls del projecte, així com de les "negociacions paral·leles" per a la compravenda dels terrenys, la seva posició hagués estat una altra i recorda com a "tensos" els moments en els que l'exinterventora de l'Ajuntament, Maite Carol, va posar entrebancs a les requalificacions de la Pallaresa.
Societat
Judicial
El Claustre de la UdL aprova la gestió del rector Roberto Fernández per 59 vots a favor i 18 en contra. Fernández proposa un pacte nacional per la universitat catalana. Promoure un gran pacte nacional per a la universitat catalana que dugui a augmentar els seus pressupostos fins al 3% del PIB i rebaixar el preu de les matrícules i augmentar les beques són algunes de les principals reivindicacions de la Universitat de Lleida (UdL) pel proper any. Així ho ha exposat el seu rector, Roberto Fernández, davant el Claustre en les conclusions del seu informe de gestió anual que ha estat aprovat per 59 vots a favor, 18 en contra, 14 en blanc i 2 nuls. Roberto Fernández aposta també per millorar la internacionalització i les aliances amb altres universitats, institucions i empreses "per preparar adequadament el nostre futur com a institució d'excel·lència", segons informa la UdL. A banda de repassar les actuacions dutes a terme durant l'any 2015, entre les quals Fernández ha destacat l'increment de l'oferta en graus i màsters o la finalització de l'estructura de centres de recerca, el rector ha avançat alguns projectes futurs. Pel que fa a l'estudiantat, ha anunciat una convocatòria d'ajuts a l'habitatge per a principis de l'any vinent. L'objectiu és contribuir a les despeses de lloguer dels no residents a Lleida que han de viure a la ciutat per cursar els seus estudis, segons la UdL. Un altre dels punts forts serà la nova Estratègia de Promoció de la UdL i de captació i fidelització d'estudiants. En aquest àmbit, Fernández també ha recordat que intensificarà les relacions no només amb els centres de secundària, sinó també amb les escoles de primària. En docència, la UdL impulsarà una convocatòria per fomentar l'ús de les TIC i la formulació de noves propostes en format online o semi-presencial. També continuarà potenciant els dobles graus i dobles titulacions de màster. En aquest àmbit, aviat s'oferirà el tercer màster dual, centrat en direcció de recursos humans i desenvolupament de competències, segons informa la UdL. Quant a recerca, el rector ha destacat que la UdL està liderant una proposta de Comunitat RIS3CAT de Tecnologies de la Producció Agroalimentària amb la Universitat Politècnica de Catalunya i que enguany s'ha començat a concretar una iniciativa per "situar la UdL com a referent en aquest àmbit" la plataforma AgriFood BIG DATA, amb la participació d'empreses, centres tecnològics d'arreu de Catalunya i administracions públiques. Les intervencions dels membres del Claustre han tingut a veure amb l'alt cost de les matrícules de graus i màsters, amb el tancament dels edificis de la universitat durant els períodes de Nadal, Setmana Santa i estiu, amb el retard en la revisió de la Relació de llocs de treball del PAS, els càrrecs de lliure designació, la política de comunicació, la manca de recursos per a l'acreditació de graus i màsters, la necessitat d'un carril bici més segur, o que es retiri el doctorat honoris causa a una persona que està sent investigada. Informe del síndic Durant el Claustre, el síndic de greuges de la UdL, Francisco Javier Aquilué, ha presentat el seu l'informe corresponent al 2014. El nombre de queixes i consultes que li ha adreçat la comunitat universitària ha estat el mateix que l'any anterior, 22. Segons explica la UdL, d'aquests 22 expedients, 16 han estat motivats per estudiants; 4 per membres del personal d'administració i serveis (PAS); i 2 pel personal docent i investigador (PDI). Les reclamacions del PDI s'han centrat en l'adscripció d'una àrea de coneixement a un centre i l'exigència de responsabilitat disciplinària. Les del PAS, en la inadequació per un lloc de treball, la denegació d'un ajut al pagament d'una matrícula universitària i sobre les "desigualtats" entre el PAS Funcionari i Laboral. Segons el síndic, pel que fa al pes de cada col·lectiu dins la comunitat universitària, el és el PAS el que presenta més reclamacions a la Sindicatura. Les de l'estudiantat han tingut a veure amb un curs de l'Institut de Biodiversitat Tropical, el repartiment de beques d'introducció a la recerca, la qualificació d'exàmens, la segona reassignació de places universitàries, l'expulsió d'un alumne en una classe pràctica d'INEFC, els treballs de final de grau, la convalidació d'assignatures de pràcticum, el complement de docència per accedir a Veterinària de la UAB i la denegació de convocatòries de gràcia per part del rector. L'informe del síndic inclou un apartat centrat en el seguiment de les resolucions i les recomanacions dictades, tot i que no són jurídicament vinculants.
Societat
Universitats
AMPLIACIÓ:El thriller 'The Invitation' de Karyn Kusama, millor pel·lícula al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2015. El guardó a la millor direcció ha estat per a S.Craig Zhaler per 'Bone Tomahawk', que també s'ha fet amb el premi de la crítica. Una de les lectures del palmarès més aplaudides dels darrers anys. Així s'ha viscut la sempre emocionant roda de premsa on mitjans i part del públic coneixen les cintes premiades al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. El thriller 'The Invitation' de la directora nord-americana Karyn Kusama, ha estat escollida millor pel·lícula de la secció oficial i el western caníbal 'Bone Tomahawk' s'ha endut el premi de la crítica i el de la millor direcció, per a S.Craig Zhaler. També ha rebut dos guardons –millor guió i premi especial del jurat-, 'The Final Girls, mentre que Pili Grogne per 'Le tout nouveau testament' i Joel Edgerton 'The Gift' han estat guardonats com a millor actriu i actor, respectivament. Pel que fa als efectes especials, la cinta guanyadora ha estat la japonesa 'I Am a Hero' de Shinsuke Sato mentre que 'Demon' s'ha reconegut amb el premi a la millor fotografia. Els so dels sintentizadors adaptats a l'estètica de la década dels 80 de la producció neozelandesa 'Turbo Kid' l'ha fet mereixedora del guardó a la millor música. El jurat de la secció oficial d'aquesta edició del 2015 estava format per Carlos Areces, Kier-La Janisse, Jarod Neece, Fernando Ronchese i Javier Ruiz Caldera. El palmarès el completa el curtmetratge 'They Will All Die in Space', de Javier Chillon; 'Bone Tomahawk' (Premi José Luis Guarner); Stephen Fingleton per 'The Survivalist' (Premi Citizen Kane al Millor Director Novell) i 'Turbo Kid' (Premi Jurat Carnet Jove Millor Pel·lícula). A banda, els assistents a la 48a edició de Sitges han decidit atorgar amb els seus vots el Gran Premi del Públic – La Vanguardia a la pel·lícula 'I Am a Hero', de Shinsuke Sato, i el Premi del Públic de la Secció Panorama Fantàstic a 'El Eslabón Podrido, de Valentín Javier Diment'. Finalment, el Premi a la Millor Pel·lícula Europea ha estat per la francesa 'Le Tout Nouveau Testament', de Jaco Van Dormael i 'Graffiti', de Lluís Quílez, s'ha reconegut com a millor curtmetratge. Veredicte repartit i discutit La 48a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya serà recordat per ser en el que no hi havia clarament cap pel·lícula favorita, ni tampoc una pel·lícula triomfadora una vegada s'ha donat a conèixer el veredicte del jurat. Dos guardons –direcció i crítica-, s'ha endut 'Bone Tomahawk', protagonitzada per Kurt Russell, i dos més s'ha emportat també 'The Final Girls', en aquest cas guió i premi del jurat . El públic jove, a més, ha reconegut la neozelandesa 'Turbo Kid', que també ha guanyat el premi a la millor banda sonora. Però el premi gros ha estat per a 'The Invitation', producció que parla de la relació de Will i Eden, que van perdre el seu fill fa anys. La tragèdia va afectar la seva relació de forma irreversible, fins el punt que ella va desapareix sobtadament per tornar un dia amb la vida refeta i amb nova parella. Tot i així, quelcom ha canviat en ella que la converteix en una presència inquietant i irreconeixible. "És la pel·lícula que més m'ha enganxat de principi fins el final", ha comentat el president del jurat, l'actor Carlos Areces. "Em sembla que està molt ben dirigida, és exquisida en la realització i crec que, tot i que compta amb pocs elements, els juga molt bé", ha afegit. "Per a mi ha estat la cinta, en tot el festival, que ha tingut més 'regularitat' en quant a tenir-me enganxat a la trama...però això és opinió meva", ha raonat conscient que no tots els membres del jurat tenien a 'The Invitation' com a preferida. Pel que fa a la nul·la presència de pel·lícules catalanes i espanyoles en el llistat de premis grossos, el jurat ha fet veure que només n'hi havia dos a concurs "d'un total de 37", han comentat. El director del festival, Àngel Sala, ha defensat el criteri del jurat dient que "s'han de valorar els films en sí i no pas la seva nacionalitat" tot i que valora que la producció espanyola i catalana hi estigui representada al certamen.
Cultura
Cinema
Protecció Civil manté l'alerta de l'Inuncat per fort onatge al litoral central i nord. El 112 ha rebut fins aquest migdia 217 avisos relacionats amb l'episodi del temporal. Protecció Civil manté activada l'alerta del Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya Inuncat pel fort onatge que ha de continuar a tot el litoral de Barcelona i de Girona al llarg d'aquest dimecres i que quedarà restringit aquest dijous a l'Empordà. El telèfon d'emergències 112 ha rebut fins a les dotze d'aquest migdia un total de 217 avisos relacionats amb l'episodi del temporal d'aigua, vent i mala mar que afecta Catalunya aquests darrers dies. La majoria d'aquestes trucades estan relacionades amb incidències a la zona del Maresme i el Barcelonès. Es mantenen les mesures preventives desplegades pels serveis de protecció civil municipals al litoral per evitar incidents. En aquest sentit, Protecció Civil demana que s'extremin les precaucions al front marítim durant tot el dia d'avui i de demà a causa de l'onatge que es mantindrà en especial a les comarques del nord de Barcelona i de Girona.
Societat
Meteorologia
AMPLIACIÓ:Castellterçol mostra amb orgull 75 anys de pessebrisme i convida a visitar una exposició de pessebres per tot el poble. Les diferents escenes del naixement de Jesús es troben en aparadors, places i també dins l'església. Josep i Maria -embarassada de Jesús- demanen un lloc on dormir a Prat de la Riba o l'escena del naixement ambientada a la plaça del bonic poble de Rupit són només dos dels pessebres que aquests dies es poden veure per diferents racons de Castellterçol (Moianès). Amb motiu de la Nit del Pessebre, un centenar de persones han recorregut durant més de dues hores els carrers i places de Castellterçol parant davant de botigues i altres punts d'interès per entendre i conèixer millor la tradició pessebraire tan arrelada al poble. De fet, enguany l'Agrupació de Pessebristes ha arribat als 75 anys i ho ha volgut celebrar impregnant de pessebres tot el poble. La seva presidenta, Agustina Carbonés, ha destacat a l'ACN l'esforç i la dedicació que suposa cada escena. "Calcular les hores que s'inverteixen no convé", explica entre rialles. Definitivament, per ella el millor de tot plegat és la gent i la pinya que fan mentre preparen els pessebres. La Nit del pessebre se celebra a 25 ciutats de tot Catalunya. A Castellterçol fa 75 anys que el pessebrisme es viu com una tradició que involucra a moltes persones del poble. Amb motiu de l'efemèride, la seva presidenta, Agustina Carbonés, ha explicat que s'ha volgut convidar a tothom a recórrer tot el municipi per veure els pessebres i diorames que s'han instal·lat a carnisseries, perruqueries o pastisseries, però també a l'església o a la plaça de l'Ajuntament. Durant la ruta pel poble s'ha ofert una explicació que després s'ha sotmès a examen amb una activitat anomenada Kahoot. Posteriorment, i pels més joves, els pessebristes han organitzat un 'room escape'. Des de la Federació Catalana de Pessebristes, expliquen que l'objectiu de la Nit del Pessebre és oferir una nova mirada al pessebrisme i donar a conèixer la tradició a un públic més ampli. De fet, un dels problemes pels pessebristes és el relleu generacional. En el cas de Castellterçol, Carbonés ha explicat que entre els pessebristes de l'agrupació dominen aquells que estan "a la banda alta", però el rang d'edats va des dels 19, el més jove, als 89 el més gran. Amb tot, Carbonés ha explicat que no desisteixen en la voluntat d'estendre la passió pels pessebre i per això també opten per fer cursos per la gent del poble. Per exemple, des de fa uns anys fan tallers de figures. Segons Carbonés, és molt interessant saber fer les pròpies figures, "perquè això dona molta més creativitat a cada pessebrista". N'hi ha però, com la Maria Teresa Miró, que tot i haver fet el curs, no li acaba d'agradar com li queden i opta per un estil totalment diferent. Precisament, qui imparteix el curs de figures és el mestre Joan Vives. Una de les particularitats dels pessebres de Castellterçol és que Vives escull un personatge del poble que reprodueix com una figura més del seu pessebre. Cada any s'aixeca molta expectació per saber qui serà el nou inquilí. Agustina Carbonés i Maria Teresa Miró coincideixen en què el millor de tot plegat és l'ambient que es respira a l'agrupació. "La majoria comencem el mes de setembre a fer els pessebres i allà al taller ens ajudem entre tots. El que sap pintar et diu si això quedarà millor o allò altre, i qui té més idea de perspectiva ajuda al que en té menys", ha explicat la presidenta. Malgrat un pessebre no deixa de ser una escena religiosa, es valora molt que l'escenari sigui "el típic poble de pessebre, de pedra, pissarra i caminets", ha explicat Agustina Carbonés. "Això vol dir que sigui un poble que ens agradi, o portar a escena un racó preferit de Castellterçol, cadascú des del seu punt de vista", ha afegit. Diverses poblacions de Catalunya també s'han omplert d'activitats al voltant dels pessebres durant la Nit del Pessebre. Per exemple, a Badalona s'han fet recitals improvisats de nadales i havaneres; a Sabadell un concert de jazz; gralles i timbals a Vilamajor; música, nadales i versos a Tarragona, i el concurs familiar 'El muntatge del pessebre organitzat per l'Agrupació de Pessebristes d'Olot i la Garrotxa.
Cultura
Festa i cultura popular
Serret: "A Bèlgica ens donen llibertat sense fiança, mentre a Espanya seríem a presó". En una piulada, també ha agraït els suports rebuts als membres del Govern destituït. La consellera d'Agricultura destituïda després de l'aplicació de l'article 155, Meritxell Serret, ha destacat aquest dilluns, l'endemà de declarar davant el jutge belga, que a Bèlgica es troben en llibertat mentre que en la mateixa situació a Espanya serien a la presó. "A Bèlgica ens donen llibertat sense fiança, mentre a Espanya seríem a presó. Moltes gràcies pels suports, sobretot de #VallfogonadeBalaguer", ha escrit Serret al seu compte de Twitter. Tant ella com el president Carles Puigdemont i els altres tres consellers –Puig, Ponsatí i Comín- que es troben a la capital belga van estar declarant aquest diumenge i el jutge els va deixar en llibertat sota la condició no abandonin Bèlgica sense permís, que notifiquin una residència real al país i que es presentin davant de la justícia en cada citació o quan els ho requereixi la policia.
Política
Govern
Territori licitarà les obres de millora del pont de Verges a la primavera i hi destinarà 4 MEUR. En total el Govern preveu obres a la xarxa viària del Baix Ter per tal de millorar-ne la seguretat viària. El Departament de Territori licitarà la propera primavera les obres de millora del pont de Verges (Verges) que creua el Riu Ter, per on passa la carretera C-252 i que connecta amb la C-31, una via amb especial afluència de vehicles. Es tracta d'una vella reivindicació de l'actual equip de govern municipal i per a la qual s'hi destinaran 4 MEUR. Aquesta és una de les actuacions que el Departament té previstes a la xarxa viària del Baix Ter. De fet, Territori té previst fer una inversió d'uns 20 MEUR per millorar les carreteres d'aquesta zona del Baix Empordà. Les actuacions abasten principalment les carreteres GI-642 i GI-643 entre la Pera i Torroella de Montgrí; la GI-633 i GI-634 entre Medinyà i Verges, la GI-632 i la C-252 a Verges. En el marc d'aquest programa, s'han executat dues rotondes per a millorar la seguretat viària a la GI-632, en l'encreuament amb la C-31 a Ullà, i a la Bellcaire d'Empordà, a l'entrada del nucli. D'altra banda, pròximament s'iniciaran les obres de condicionament de la GI-633 entre Sant Julià de Ramis i la variant de Sant Jordi Desvalls, amb un pressupost de 3,7 MEUR. La Generalitat també té en marxa la redacció dels projectes de condicionament de la GI-633 i la GI-634 entre Colomers i Verges, amb una inversió prevista de 8 MEUR, i de millora de la GI-643 entre Gualta i Parlavà –dividida en dos trams-- amb un pressupost estimat total de 7,5 MEUR. En relació al pont de Verges, els treballs consistiran principalment en la rehabilitació de l'estructura, que presenta alguna esquerda, en bona part per la seva antiguitat, i és que es tracta d'una infraestructura del 1940. A més, el viaducte tindrà una nova secció més ampla que l'actual per a habilitar el pas tant de vianants com de ciclistes. Paral·lelament al desplegament d'aquest pla de millora de la seguretat viària, el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa, conjuntament amb els ens locals, en la definició d'una nova connexió viària entre el marge dret i el marge esquerre del riu Ter, per a millorar la mobilitat en aquest entorn, tant la viària com la de vianants i ciclistes.
Economia
Infraestructures
L'afiliació d'estrangers a la Seguretat Social cau un 4,5% a l'agost a Catalunya. En comparació amb el mes anterior, va pujar un 0,5%. L'afiliació d'estrangers a la Seguretat Social va caure un 4,5% a l'agost en comparació amb el mateix mes de l'any passat, segons el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. En comparació amb el juliol, la xifra d'afiliats estrangers es va incrementar en un 0,5%. En total, durant el mes passat a Catalunya hi havia 511.156 estrangers afiliats, dels quals 156.104 són originals de països de la Unió Europea i 355.052 de països extracomunitaris. La gran majoria, 381.620, pertanyen al règim general, 20.556 a l'agrari i 28.643 al de la llar. A banda, 79.583 són autònoms i 753 treballen al mar. Catalunya és el territori que concentra més afiliats estrangers de l'Estat (24,78%) juntament amb la Comunitat de Madrid (20,47%). Dels països comunitaris, els treballadors que procedeixen de Romania són els més nombrosos, amb 47.731; seguit dels italians (40.618) i els francesos (19.178). Pel que fa als països de fora de la UE, la comunitat amb més afiliats a la Seguretat Social és la marroquina (64.106), juntament amb la xinesa (27.649) i la pakistanesa (21.387). El conglomerat d'altres països suma 146.496 persones. Al conjunt de l'Estat, es van registrar 2.062.871 treballadors estrangers de mitjana a l'agost, xifra que representa un increment de 13.611 persones respecte el mes anterior (0,66%) i de 70.035 menys que a l'agost del 209, per tant, un 3,28% menys.
Economia
Comptes públics
AMPLIACIÓ:Les dues activistes d'AnimaNaturalis agredides al Mas de Barberans ratifiquen la denúncia als jutjats d'Amposta. Aïda Gascón i Yasmina Moreno confien que es mantingui durant tota la temporada el respecte amb què van ser rebudes dissabte a Alcanar. Les dues activistes d'AnimaNaturalis, Aïda Gascón i Yasmina Moreno, que van ser agredides en un acte de bous a la plaça al Mas de Barberans (Montsià), han declarat davant el magistrat d'instrucció número 1 dels jutjats d'Amposta i han ratificat la denúncia, aquest dimarts al matí. Moreno i Gascón, directora de l'entitat a Espanya, han explicat els fets i han tornat a identificar els presumptes agressors, que estan citats a declarar dijous. La setmana vinent també declararan alguns testimonis, entre ells, les noies que van gravar els fets. La directora de l'entitat animalista ha apuntat la bona rebuda que van tenir dissabte passat als bous a la plaça d'Alcanar i ha demanat que aquesta sigui "la tònica" durant tota la temporada taurina, així com l'augment de la presència policial. Les activistes tornaran a mitjan juny, quan hagin reparat les seves càmeres, a gravar més festes amb bous a les Terres de l'Ebre. Aïda Gascón i Yasmina Moreno han ratificat la denúncia, han designat un procurador per al cas i han contestat, al titular del jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta, algunes preguntes sobre com es van succeir els fets. També han hagut de tornar a identificar els presumptes agressors. Està previst que els quatre detinguts pels fets declarin dijous i també han de comparèixer davant del jutge, en qualitat de testimonis, les activistes que van gravar els fets. Està previst que sigui la següent setmana. El procés pot ser una mica lent i no es descarta que la convocatòria del judici es pogués retardar fins a un any. A més de l'informe de lesions que van patir, les activistes han reclamat la sostracció d'una de les càmeres que duien, que no ha aparegut, i els danys que va patir una segona càmera que portaven, a la qual també li falta la targeta de memòria on hi havia gravades les agressions a Moreno. Aquesta càmera la van recuperar els Mossos d'Esquadra però estava trencada i encara no l'han pogut reparar. Les imatges han estat clau per arribar a la justícia. "Afortunadament vam poder gravar aquests fets de violència, que no són puntuals i que han anat succeint a diferents pobles on hem anat a gravar però es primer cop que tenim imatges", ha remarcat Gascón. "Fins ara no havíem pogut gravar insults, coaccions o l'ambient hostil. Ara ho hem pogut gravar bé amb bones imatges i s'han escampat mitjans de comunicació", ha afegit. La directora d'AnimaNaturalis ha reconegut que des dels incidents "l'ambient és més calmat" i serà més fàcil que puguin fer "la seva funció". La prova ha estat aquest dissabte a Alcanar, on van poder gravar tranquil·lament amb càmeres prestades, però no serà fins a mitjan juny que puguin tornar a gravar més actes taurines a les Terres de l'Ebre. També han reclamat que l'augment de la presència policial es mantingui i que "sempre hi hagi una mínima presència de policies per evitar fets violents". "Esperem que no sigui només una reacció de pocs dies sinó que sigui tònica de tota temporada taurina a Catalunya. Que no arribem al setembre o l'octubre i tornem a partir episodis violents, que ens sentim amenaçades i no ens puguem sentir amb la llibertat de gravar correbous sens coaccions, amenaces, insults o violència", ha defensat Gascón. La directora d'AnimaNaturalis confia que la sanció que dictamini la justícia als presumptes agressors sigui "exemplar" per "poder tenir una temporada de bous tranquil·la". "Que la gent prengui exemple d'allò que no s'ha de fer i s'ho pensi dues vegades abans d'agredir, a nosaltres, o a qualsevol persona que estigui gravant els bous", ha apuntat Gascón. En aquest sentit la presidenta d'AnimaNaturalis ha reconegut que ja hi ha hagut un punt d'inflexió després dels fets de Mas de Barberans ja que, el passat dissabte, en els bous a la plaça d'Alcanar, van viure una situació "inèdita". "Mai havíem viscut d'una forma tan tranquil·la una tarda de bous perquè hi havia moltíssims mitjans de comunicació i molta policia. La gent no ens va dir res ni tan sols ens van mirar malament, una situació insòlita que mai ens havia passat i esperem que tota la temporada a Catalunya sigui com la que vam viure a Alcanar", ha demanat Gascón. Per la seva banda, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha celebrat, després del Consell de Direcció de l'Administració Territorial de la Generalitat al territori, el bon funcionament del dispositiu que s'ha establert aquests dies que se celebren festes amb bous a Alcanar, l'Aldea i Santa Bàrbara. Pallarès ha remarcat la bona feina de totes les parts perquè no calgués lamentar nous incidents. "Han treballat molt bé els ajuntaments, les entitats que organitzen els bous i els Mossos d'esquadra", ha apuntat.
Societat
Judicial
Els MIR amenacen amb una nova vaga la setmana que ve de cinc dies si no obtenen millores formatives i laborals. Uns 500 metges es concentren davant de la conselleria i els organitzadors parlen d'un seguiment de l'aturada del 90%. Més de mig miler de metges interns residents (MIR) s'han concentrat aquest dilluns davant del Departament de Salut en la primera jornada d'una vaga de tres dies als hospitals i centres d'atenció primària per reclamar millores formatives, laborals i retributives. El portaveu del comitè de vaga, Àlex Mayer, ha anunciat que han registrat una nova petició d'aturada, de cinc dies, per la setmana que ve per si no obtenen respostes concretes a les reivindicacions. Mayer ha assegurat que des del comitè tenen voluntat de negociar i que les seves peticions, com que se'ls garanteixi un temps de formació o un increment de sous mileuristes, són "justes". Segons les primeres dades dels organitzadors, el seguiment de l'aturada és del 90%.
Societat
Salut
La Crida endarrereix de nou el seu congrés constituent fins al 26 de gener. El nou espai polític ajorna per qüestions "tècniques" l'acte per allargar el termini dels debats sobre les esmenes a les ponències. La Crida Nacional per la República ha tornat a endarrerir el seu congrés constituent, que se celebrarà finalment el 26 de gener. En un primer moment, l'acte estava previst pel 6 de desembre al Congrés de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), però es va ajornar per al 19 de gener. Tot i això, el nou espai polític que impulsen Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra ha endarrerit la cita de nou per qüestions "tècniques", segons fonts consultades de la Crida. L'organització vol allargar el termini dels preparatius i tenir més temps també per enllestir els debats sobre les esmenes a les ponències. Sànchez, possible líder orgànic de la nova organització, ha encapçalat la ponència i el document polític que ha de marcar les línies ideològiques del nou espai. La vaga de fam de 20 dies de l'expresident de l'ANC també és un dels arguments per haver d'endarrerir el congrés constituent de la Crida. El conclave del 26 de gener ha d'aprovar les ponències política i organitzativa, que ja es van presentar el 27 d'octubre a Manresa (Bages) durant la convenció fundacional. Els fundadors de l'organització -més de 15.000- van participar al procés d'esmenes entre finals de novembre i principis de desembre. La publicació dels textos transaccionats -amb les esmenes incorporades- hauria de ser imminent. Encara hi haurà un paquet d'esmenes vives que també es podran presentar i votar al propi congrés del 26 de gener.
Política
Partits
JxCat reivindica el compromís per restituir Puigdemont un any després de la investidura fallida. Diputats del grup demanen en un vídeo que les forces independentistes treballin per restablir "el president de l'1-O". El grup parlamentari de JxCat ha reivindicat aquest dimecres 30 de gener el compromís per restituir el seu líder, Carles Puigdemont, just un any després de la investidura fallida. A través d'un vídeo penjat a les xarxes, diputats del grup demanen a les forces independentistes i a tots els "demòcrates" que treballin per restituir "el president de l'1-O". "El nostre compromís de restituir Puigdemont continua vigent", subratllen, després d'argumentar que l'Estat no ha acceptat el resultat de les urnes. "Tot el que ha passat aquest any ha evidenciat que la decisió correcta era i és investir Puigdemont, el president legítim de Catalunya, i restituir tot el seu Govern, a la presó o exili. Avui fa un any que el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d'investidura de Puigdemont, sense desconvocar-lo, per assegurar que el candidat se sotmetés a un debat "amb totes les garanties". Al seu torn, el líder de JxCat -que va quedar-se a Bèlgica- va "lamentar" la decisió de Torrent de no celebrar el ple, tot i dir que s'havia de "respectar".
Política
Parlament
L'organització del MWC no deixarà entrar qui hagi estat a la Xina menys de 14 dies abans per prevenir el coronavirus. Les persones de la província de Hubai tampoc hi podran accedir i s'implementaran controls de temperatura. GSMA, l'organització del Mobile World Congress (MWC), ha anunciat noves mesures de seguretat per prevenir el coronavirus. A la fira, que se celebrarà a Barcelona del 24 al 27 de febrer, no hi podrà accedir cap persona que hagi estat a la Xina menys de 14 dies abans –s'haurà d'acreditar amb el passaport o un certificat mèdic- ni qui provingui de la província xinesa de Hubai, epicentre del brot. Altres mesures que l'organització ha previst són implementar controls de temperatura o fer que tots els assistents certifiquin que no han estat en contacte amb ningú infectat. Aquestes mesures arriben poca estona després que l'empresa Amazon hagi anunciat que no participarà al MWC, sumant-se així a LG, Ericsson i Nvidia.
Economia
Innovació
AMPLIACIÓ:Salut reunirà tots els agents sanitaris abans del setembre per diagnosticar les mancances del sistema. Col·legis professionals, societats científiques, sindicats i entitats ciutadanes podran participar a la futura estratègia del sector. El Departament de Salut reunirà en una cimera com a molt tard el setembre vinent, els diferents col·legis professionals, la societat científica, els sindicats i les entitats ciutadanes per tal de compartir el diagnòstic que ja es va fer en el marc del pla d'estabilitat laboral, i buscar l'estratègia per garantir el futur del sistema nacional de salut que ha de donar resposta a les necessitats de la població. Així ho ha anunciat la consellera Alba Vergés durant la seva compareixença davant la comissió de Salut. Vergés, en la seva intervenció, ha defensat els programes iniciats pel seu antecessor, Toni Comín, i ha fixat l'estabilitat laboral entre els principals objectius del Departament, un aspecte lligat també a la renovació dels equipaments mèdics, pel qual Vergés reconeix que s'ha de fer un esforç. Vergés també ha defensat una salut comunitària, amb atenció integrada i integral i ha posat especial focus en la visió de gènere, i l'atenció dels col·lectius més vulnerables com els infants i les persones grans. Per Vergés, la cimera de professionals serà una bona ocasió per planificar a curt termini la manca de professionals, i decidir quines mesures establir, i també fer una programació més a llarg termini. En l'exposició de les prioritats del Departament, Vergés ha situat millorar les condicions laborals dels professionals de la salut, perjudicades per les retallades, a través del pla d'estabilització que ja va iniciar Toni Comín. En aquesta estratègia, per Vergés cal repensar els nous rols dels professionals que han de formar part del sistema nacional, com per exemple, incorporar nutricionistes, fisioterapeutes o psicòlegs, serien algunes de les mesures que es podran estudiar en un futur. En paral·lel a la millora de les condicions laborals dels professionals sanitaris, Vergés ha anunciat ''esforços'' per poder renovar els equipaments dels centres sanitaris. En aquest sentit, Vergés ha mostrat una línia continuista amb els diferents plans (per exemple, urgències o d'atenció primària) que va iniciar el seu antecessor, i ha defensat una ''governança republicana'' en la sanitat per millorar l'assistència a la població en base a una atenció integral i integrada, holística i amb un gran component comunitari. Vergés ha volgut posar especial atenció a la ''perspectiva de gènere'' que es vol incorporar a qualsevol tipus de mesura del Departament i ha destacat la inclusió, per exemple, de la detecció de la violència masclista en el nou protocol de l'embaràs. Per Vergés, cal emfatitzar en l'assistència als col·lectius més vulnerables com són també els infants i les persones grans. Per això, ha defensat un pla per atendre amb més qualitat totes les persones grans a Catalunya, independentment del territori i la seva situació laboral. Per Vergés, cal tractar bé les persones que han estat treballant perquè les generacions futures visquessin millor i considera que cal tractar-les ''amb la dignitat que es mereixen''. Per la consellera de Salut, la recerca també ha de tenir un paper rellevant aquesta legislatura i ha anunciat continuar les estratègies de l'anterior legislatura, incloent el PADRIS i el PERIS. Considera que la recerca és una inversió i no una despesa i aposta per recerca en àmbits més enllà de la pròpia salut, com podria ser la infermeria o fins i tot la gestió administrativa.
Societat
Salut
Rajoy felicita el responsable de la Comissió Gestora del PSOE. Javier Fernández encapçala la gestora que dirigirà el partit fins que se celebri el pròxim congrés. El president del govern espanyol en funcions i president del PP, Mariano Rajoy, ha felicitat aquest dilluns el president de la Comissió Gestora del PSOE, Javier Fernández, en el marc d’una trucada telefònica que ha fet pública el partit dels socialistes, i que ha qualificat de “protocol·lària”. Fernández encapçalarà la gestora que ha de dirigir el PSOE fins a la celebració del pròxim congrés del partit. Ambdós dirigents han acordat prosseguir amb el flux de comunicació que “sempre hi ha hagut” entre el govern i el primer partit de l’oposició, segons fonts del PSOE.
Política
Partits
La Policia Municipal de Girona suprimeix la Unitat de Mediació i delega aquesta funció als agents de carrer. En el que portem d'any el cos de seguretat ha atès 36 casos. La Policia Municipal de Girona suprimirà aquest 2020 la Unitat de Mediació que fins ara tenia el cos de seguretat per resoldre alguns conflictes abans que arribessin als jutjats. Segons ha explicat l'intendent, Joan Jou, aquesta funció es delegarà en els agents per tal de potenciar la "proximitat" amb la ciutadania. Jou també ha remarcat que oferiran "una formació especifica" als agents "perquè quan hi hagi problemes que no arribin a ser judicialitzats" puguin assumir una primera part de la mediació". La Unitat de Mediació de la Policia Municipal de Girona ha gestionat 36 casos durant el 2019, en què la majoria són conflictes veïnals. L'objectiu dels mediadors és arribar a un acord entre les dues parts abans de recórrer a la justícia. La Unitat de Mediació de la Policia Municipal de Girona desapareixerà a partir de l'inici del 2020 amb una reestructuració del cos policial. Es tracta d'un nou projecte que pretén augmentar la proximitat dels agents policials i per això aquests assumiran la tasca de la unitat. Els agents rebran "una formació específica" sobre mediació per tal que aquests "puguin actuar" en una primera instància de desacord, tal com ha detallat l'intendent Joan Jou. L'objectiu de la formació és que "tinguin tècniques per establir aquesta primera mediació". De tota manera, si no és possible arribar a un acord amb les parts implicades o veuen que " necessiten coneixements específics", se'ls derivarà a altres institucions que tenen serveis similars però "més especialitzats". Jou ha explicat que el Col·legi d'Advocats de Girona compta amb un servei similar al que fins ara oferia la Unitat de Mediació del cos municipal i ara hi derivaran part dels casos que no puguin resoldre. Jou ha detallat que en la majoria de casos es tracta de "problemes veïnals" que comporten dificultats en la "convivència". Alguns dels casos són queixes de ciutadans perquè el seu veí fa molt de soroll o persones que viuen en un bloc de pisos i tenen animala de companyia, però la resta de veïns no el volen. La unitat també pot atendre altres conflictes com ara deutes amb els amics o problemes amb la parella. Aquest 2019, s'han atès 36 casos, tot i que el 2017 n'havien arribat a tenir 150. En la mediació es busca un punt mig entre les dues parts i es signa un acord. Si un dels dos no el compleix, després es pot judicialitzar el cas. El cos ha rebut un premi de mediació aquest 2019 La Policia Municipal de Girona va rebre un premi el mes de gener d'aquest 2019 pel projecte Facilitadors 3.0. Es tracta del guardó ADR i Mediació que atorga el Departament de Justícia per reconèixer l'originalitat d'alguns dels projectes de mediació que es fan a Catalunya. En concret, el projecte premiat preveu buscar a diversos alumnes dels instituts i els forma per tal que es converteixin en referents a l'hora de denunciar casos de ciberassetjament o assetjament a les aules. Una vegada aquests estudiants reben un avís d'assetjament, es posen en contacte amb la Policia Municipal. Joan Jou ha advertit que aquest programa es mantindrà igualment tot i que la Unitat de Mediació desaparegui ara del cos. Els agents policials mantindran el contacte amb els alumnes, tal com es feia fins ara.
Societat
Policial
El Trueta tanca quiròfans a la tarda a partir de dilluns i concentra les operacions que no es poden ajornar al matí. Els CAP ajornen l'activitat demorable i organitzen consultes específiques per a pacients amb símptomes respiratoris. L'hospital Trueta de Girona anul·la, a partir de dilluns, l'activitat quirúrgica durant la tarda i concentra al matí les operacions que no es poden ajornar. Seguint les indicacions de les autoritats sanitàries per al control de la infecció de la Covid-19, l'ICS Girona ha ampliat les mesures a tots els centres. En el cas del Trueta, els professionals que quedin alliberats per la reorganització dels quiròfans, donaran suport a les àrees on es necessiti. A l'atenció primària, també suspendran tota l'activitat demorable i s'organitzaran consultes específiques d'atenció a pacients amb símptomes respiratoris. Tant a l'hospital com als CAP, han resolt evitar la circulació de pacients i familiars dins del centre per problemes de salut demorables, restringir a una persona el nombre d'acompanyants o vistes als pacients ingressats, protegir els professionals perquè puguin treballar i cobrir l'atenció urgent i que no es pot ajornar i potenciar el teletreball en la mesura de les possibilitats. Aquestes mesures se sumen a les accions adoptades dimarts passat, quan es va decidir suspendre totes les activitats formatives externes i internes, les reunions internes excepte les imprescindibles, les pràctiques clíniques d'estudiants, les visites dels delegats de les empreses farmacèutiques i altres comercials, l'activitat de voluntariat i les visites escolars.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Restauradors i veïns carreguen contra l'ordenança de terrasses a Ciutat Vella i reclamen a l'Ajuntament que rectifiqui. Els grups de l'oposició demanen a la regidora Gala Pin que recuperi el consens per regular l'espai exterior dels establiments de restauració. Tant els representants dels veïns com els de les empreses de restauració afectades per l'ordenança de terrasses del districte de Ciutat Vella han carregat aquest dimarts contra l'aplicació de la regulació. Els primers han denunciat els inconvenients que suposen per als veïns i ciutadans, i els segons, els perjudicis, sobretot econòmics, que ha representat la reducció de les taules i cadires a l'exterior, per a alguns locals dels barris. En la segona sessió de la comissió de seguiment de l'aplicació de la normativa, els grups de l'oposició han demanat a la regidora que rectifiqui i han mostrat, excepte la CUP, el seu suport als restauradors. Han destacat al govern municipal que les terrasses no són el principal problema del districte, en referència al fenomen dels manters. Per la seva banda, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha defensat que entre el 2015 i el 2018, només hi ha 70 llicències més, cosa que suposa un increment de 206 taules més a tot el districte. Per això, ha reconegut que els barris afectats tenen ''saturació'' a l'espai públic, però que amb la nova distribució de llicències s'ha intentat buscar un ''equilibri'' entre l'estudi sobre el pla d'usos i les necessitats detectades en el pla director. Per Pin, el més important és ''preservar la convivència'' a través de campanyes d'inspeccions i plans de veïnatge, i ha recordat que no només són les terrasses les que produeixen aquesta alta ''densitat'' a Ciutat Vella, sinó també els nous negocis com ara els vehicles de mobilitat personal, a qui s'han imposat sancions per a una bona regulació, o la venda ambulant. Tot i això, tots els compareixents a la comissió d'aquest dimarts han retret a la regidora que l'aplicació de l'ordenança no està donant els resultats que s'esperaven. Així, d'una banda, els representants dels veïns, han retret la manca d'espais a la plaça i de bancs per seure, a causa de l'ocupació de les terrasses. Per par de l'Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenibel (ABTS), Daniel Pardo ha qualificat de ''farsa'' la comissió i ha demanat els casos en què l'ordenança està ''semicomplerta'' i ha assegurat que molts negocis posen moltes més taules i cadires permeses per la normativa ''il·legítima''. Per Pardo, preservar la convivència amb les terrasses actuals és impossible. En una línia similar s'ha pronunciat els representants de les associacions de veïns. Carmen Piera ha assegurat que el soroll és una ''molèstia greu'' pel 75% dels veïns que ho pateixen i ha assegurat que moltes terrasses es converteixen en bars de copes a la nit, perjudicant així, el descans dels veïns. Des de la FAVB s'ha recordat que ja es van presentar al·legacions a l'ordenança del 2014 perquè consideren que s'estan vulnerant drets fonamentals i no d'un conflicte entre l'activitat econòmica i el veïnat. Els veïns han recordat que la normativa està al TSJC i podria ser tombada per la justícia. Des del Gremi de Restauradors, Roger Pallerols, ha acusat a les associacions de veïns de no poder parlar en nom d'aquests perquè molts restauradors també són veïns i no comparteixen el seu posicionament. Per Pallerols, la comissió és la ''constatació d'un fracàs eufemístic col·lectiu'' per la manera com s'ha aplicat una ordenança sorgida d'un pacte amb consens molt difícil d'aconseguir. Per Pallerols, l'ordenança no obliga a retirar taules i cadires i ha recalcat que hi ha molts negocis que veuen perillar la seva viabilitat per la reducció de l'espai de la terrassa. A més, el representants dels restauradors ha retret que l'Ajuntament no ha donat respostes a les seves reivindicacions els darrers mesos i que s'han trobat amb ''silenci, opacitat i mentida''. Fins a vuit responsables d'establiments de restauració del districte han comparegut per explicar la seva situació i els motius que tenen per oposar-se a l'aplicació actual de la normativa. En general, els restauradors han acusat ''manca d'empatia'' el consistori barceloní han assegurat que amb la pèrdua de taules a les terrasses els seus negocis perden la facturació que els fa rendibles. Han defensat el seu vincle amb el barri i han lamentat que si continua endavant aquesta ordenança, hauran d'acomiadar part de la plantilla. Pel que fa als drets laborals, precisament, Jesús Lodeiro d'UGT ha denunciat que ha admès que no es pot ''criminalitzar'' les terrasses però ha advertit que la problemàtica més recorrent són les hores que fan els treballadors sense cobrar, la infracotització de grans abusos i la gran quantitat de contractes temporals per obra i servei fets ''amb frau de llei'' perquè considera que s'haurien de fer com a fixos discontinus. Per Lodeiro és una situació que es repeteix ''any rere any''. L'oposició demana recuperar el consens Els grups de l'oposició han demanat a l'equip de govern municipal que recuperi el consens del qual va sorgir l'ordenança de terrasses. Sònia Recasens, de PDeCAT, ha qüestionat que després d'aquell pacte s'estigui intentant posar ordre ''al desgavell que han creat''. Ha demanat a Pin si reaccionarà davant les ''veus de desesperació'' que han ofert les famílies de restauradors que ''venen a demanar que allò que ha fet el clima per aquesta ciutat ho faci també l'ajuntament de Barcelona.'' Recasens ha recordat que el 82% dels usuaris de les terrasses són veïns d la ciutat. El diputat de Cs, Koldo Blanco ha rebatut a Daniel Pardo que la comissió no és un frau però si que ho és, ha dit, l'informe que ha fet l'ajuntament en matèria de terrasses. Per la seva banda, Jordi Corones, d'ERC, ha lamentat que la flexibilitat de què es dotava l'ordenança s'hagi convertit en ''arbitrarietat'' produint ''disfuncions'' com les que s'estan produint actualment. Des del PSC, Daniel Mòdol ha retret que en carrers com el passeig Joan de Borbó hi hagi 11.000 metres quadrats pels manters i en canvi, es redueixi l'espai per les terrasses, mentre que el regidor del PP, Xavier Mulleras ho ha atribuït a ''la farsa d'Ada Colau'' durant els darrers quatre anys. El regidor de la CUP, l'únic grup que va votar en contra de la constitució d'aquesta comissió, ha retret que amb les terrasses, els menjadors ''hagin tornat a l'espai públic'', i que molts establiments tinguin més metres quadrats de terrassa que no pas de local. Ha especificat que no són ''drets adquirits'' i ha reclamat saber el resultat d'algunes inspeccions al voltant dels drets laborals dels treballadors del sector. La propera sessió d'aquesta comissió serà el 27 de març.
Economia
Empresa
Govern i Ajuntament de Barcelona acorden unificar la formació dels professionals contra la violència masclista. La primera taula interinstitucional acorda professionalitzar el que fins ara es feia de forma "voluntariosa". La regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha explicat que la primera taula interinstitucional del Circuit Barcelona envers la violència masclista ha acordat unificar la formació dels professionals contra la violència masclista. La trobada, que s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, ha estat presidida per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés. Pérez ha indicat que també ha estat important visibilitzar per primera vegada "l'impuls institucional contra les violències masclistes". Ha afegit que el Circuit Barcelona "ha estat pioner a Catalunya en el desenvolupament de la llei contra les violències masclistes del 2008" i que vol millorar la coordinació contra les violències masclistes principalment entre entre Salut, Justícia, Educació i Seguretat. Pérez ha exposat que el Circuit "des de fa onze anys ha treballat amb l'impuls de més de 450 professionals tècnics" però es tractava d'"un impuls gairebé voluntari" que no comptava amb el "paraigües institucional". Fins ara ja s'ha format més de 700 professionals, ha exposat Pérez, però no de la mateixa manera. "No volíem acabar el mandat sense començar a implementar les necessitats de l'avaluació, que apuntava a un lideratge polític", ha conclòs.
Política
Política municipal
AMPLIACIÓ:JxSí accepta avançar una setmana el ple del juny per evitar que coincideixi amb la campanya electoral. Tots els grups de l'oposició excepte la CUP han demanat l'avançament durant la reunió de la Junta de Portaveus. Junts Pel Sí no s'oposa a la petició dels grups de l'oposició i permetrà que el calendari de plens s'avanci per evitar que el ple del juny coincideixi amb la campanya electoral espanyola. Tot i que inicialment la coalició independentista era partidària que no hi haguessin canvis en el calendari, ha acabat acceptant la posició que defensaven PPC –que ha formulat la proposta-, C's, Sí Que Es Pot i el PSC. La CUP és l'únic partit que ha rebutjat el canvi en el calendari argumentant que la política catalana ha de seguir el seu camí al marge del que passi a Espanya. La Mesa no ha pres una decisió definitiva al respecte aquest dimarts, tot i que l'àmplia majoria que accepta que el plenari del mes de juny passi dels dies 15 i 16 al 8 i 9 fa pensar que es confirmarà en la propera reunió conjunta amb la Junta de Portaveus. La campanya electoral del 26-J comença formalment el proper 10 de juny i no coincidirà amb cap reunió plenària de la cambra catalana. Tot i que el calendari de plens del Parlament havia reservat els dies 15 i 16 abans de conèixer que es repetirien les eleccions espanyoles, els grups han acordat aquest dimarts avançar una setmana el primer ple del juny per no coincidir amb el debat electoral. JxSí i la CUP han plantejat mantenir el calendari previst durant la reunió de la Junta de Portaveus, però el grup majoritari ha decidit finalment no oposar-se a la proposta que, conjuntament, els ha fet arribar la resta de l'oposició. Al juny, doncs, hi haurà dues sessions plenàries. La dels dies 8 i 9, que acabarà poques hores abans que els partits iniciïn els seus actes d'obertura de campanya, i la dels dies 29 i 30. Tenint en compte que el Govern preveu presentar el projecte de pressupostos del 2016 durant aquest mes de maig per aprovar-los al juliol, és probable que el debat de totalitat se situï, precisament, en algun d'aquests plens. La nova llei d'emergència social, que l'executiu –amb l'acord de la majoria de grups parlamentaris- vol aprovar pel procediment de lectura única també s'acabarà debatent probablement durant el juny. En declaracions als mitjans, la portaveu parlamentària socialista, Eva Granados, ha recordat que "sempre" s'havien suspès els plenaris que coincidien en campanya electoral per evitar interferir-hi. En aquest sentit, la socialista ha defensat que l'activitat de la cambra no s'ha de paralitzar, però ha advertit que "és tant important que és faci feina al Parlament com que no s'instrumentalitzi l'hemicicle". És a dir, que les intervencions a la cambra no es converteixin en "mítings electorals o platós de televisió". En una línia similar però abans de conèixer les posicions d'uns i altres expressades a la reunió de la Junta de Portaveus, el president del grup parlamentari del PPC, Xavier García Albiol, havia reclamat que se seguís la "tradició" de no convocar plens durant les campanyes. "El que faria és descafeïnar el debat que es pugui celebrar, perquè la tensió política està centrada en la campanya", havia advertit. Segons Albiol, mantenir el ple els dies 15 i 16 de juny demostraria que JxSí actua "de manera irresponsable".
Política
Parlament
Retards de més de mitja hora a la R2, R2 nord i R11 per una avaria en un tren entre Montcada i Sant Andreu Comtal. Els combois circulen per via única en el tram afectat per la incidència. Els trens de les línies R2, R2 nord i R11 acumulen aquest divendres al migdia retards de més de mitja hora a causa d'una avaria mecànica en un tren entre les estacions de Montcada i Reixac i Sant Andreu Comtal, segons ha informat Renfe. La incidència s'ha produït al voltant d'un quart de dues del migdia i des d'aleshores en el tram afectat se circula per una sola via, segons indica la companyia ferroviària.
Societat
Successos
AMPLIACIÓ:Cerdanyola exigeix que el Tribut Metropolità vinculat a l'entrada del municipi a la Zona 1 s'implanti de forma "progressiva". L'Ajuntament reclama un "pla d'inversions" que permeti millorar el servei de transport públic a la població. L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) vol que el nou Tribut Metropolità que els ciutadans hauran de pagar en passar a formar part de la Zona 1 del Transport Metropolità "s'implanti de forma progressiva". L'alcalde de la població, Carles Escolà, ha anunciat que presentaran diverses al·legacions a la decisió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per exigir que la nova taxa s'apliqui en paral·lel a un "pla d'inversions" que permeti millorar el servei de transport públic al municipi. El batlle ha acusat l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) d'haver arribat a un "acord polític" sense tenir en compte la voluntat dels ajuntaments afectats i ha titllat la mesura "d'electoralista". L'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, ha reconegut que la integració a la primera corona tarifària és una bona notícia però ha criticat la manera com l'està tirant endavant l'AMB. "No s'ha cercat el consens amb els ajuntaments, l'únic que s'ha buscat és un acord polític per poder aprovar la mesura al Consell Metropolità i la prova és que en el plenari només hi van votar a favor els tres grups de govern, PSC, Entesa i ERC, ningú més hi va fer suport", ha apuntat. Escolà ha titllat la mesura "d'electoralista", tot recordant que l'entrada en Zona 1 tindrà efectes l'1 de gener, "però en canvi, la contrapartida, que suposa el nou tribut municipal que hauran de pagar els ciutadans no s'aplicarà fins el més de juny, després de les eleccions municipals". En aquest sentit s'ha expressat la regidora de mobilitat, Conchi Haro, que ha indicat que un estudi municipal revela que les famílies residents hauran de pagar 36 euros anuals per cada 100.000 euros de valor cadastral que tinguin, el que supposa un import mig de 40,19 euros. Pel que fa als no residents, hauran d'abonar 106 euros anuals per cada 100.000 euros de valor cadastral, el que suposa 77,05 euros de mitjana. Haro també ha desmentit que la integració a la Zona 1 impliqui un increment d'usuaris del transport públic a la ciutat, ja que afirma que "el servei no millorarà i no canviarà". Alhora ha lamentat que els usuaris que més beneficiats surtin de la mesura són els que fan servir títols de transports de deu viatges, els quals veuran com els 20,10 euros que paguen actualment es redueixen a 10,20. "Els viatgers habituals no veuran un estalvi de 400 euros anuals com s'ha dit, ja que en els abonaments mensuals o trimestrals el benefici és menor", ha comentat. En el cas de títol mensuals el preu de l'abonament s'abaratirà 29 euros al mes i en el cas de trimestrals 17. "No trobem normal que es premiï més l'usuari ocasional que l'habitual", ha assenyalat. Així mateix ha recordat que el municipi de referència de la major part dels ciutadans de Cerdanyola no és Barcelona, sinó que ho és Sabadell o altres poblacions de la comarca, moltes de les quals no formaran part de la primera corona tarifaria. "Això generarà anomalies", ha considerat. Per tot plegat l'Ajuntament presentarà diverses al·legacions a aquest projecte que es centraran en reclamar que l'aplicació del tribut metropolità sigui "progressiu" i es faci en paral·lel a un pla de millora del servei que contempli totes aquestes problemàtiques.
Economia
Mobilitat
Explotacions agràries i ramaderes del Parc Natural de la Zona Volcànica fomenten la biodiversitat i estalvi energètic. Gestionen prop de 800 hectàrees de la Garrotxa i han acordat amb el parc un manual de bones pràctiques. Disset explotacions agràries i ramaderes que gestionen prop de 800 hectàrees a la Garrotxa s'han compromès amb els responsables del Parc Natural de la Zona Volcànica a impulsar un conjunt de bones pràctiques. L'objectiu és avançar en la conservació del medi natural i promoure accions que permetin preservar el paisatge i l'entorn natural de la comarca. Fomentar la biodiversitat o millorar l'estalvi energètic són alguns dels aspectes acordats. També destaca la campanya 'Fet al parc' per promoure i donar a conèixer els productes que s'elaboren des d'aquestes explotacions. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, ha presentat la campanya a Olot amb representants de les explotacions. La campanya 'Fet al parc' s'emmarca dins l'acord entre el Parc Natural de la Garrotxa i les disset explotacions agropecuàries que gestionen prop de 800 hectàrees incloses en l'espai natural. Concretament, s'ocupen de 670 hectàrees de pastures, 120 hectàrees de cultius i 4,5 hectàrees d'horta. El parc treballarà en la difusió dels continguts de la campanya, tant de les explotacions com dels productes i els punts de venda on trobar-los. També realitzarà estudis, activitats de recerca i seguiment per fomentar les activitats agropecuàries respectuoses amb el medi natural. També treballarà en la seva difusió amb activitats formatives. D'altra banda, crearà grups de treball per impulsar noves propostes i treballarà per desenvolupar una imatge gràfica i un marc normatiu que permeti identificar aquestes productes agroalimentaris adherits. Bones pràctiques agroambientals Per la seva banda, les explotacions es comprometen a implementar un seguit de bones pràctiques agràries, ramaderes i ambientals que suposen un impacte positiu en la conservació dels valors naturals del parc natural incideixen en aspectes diversos, com l’aprofitament d’aigua, l’ús de fertilitzants i herbicides o l’estalvi energètic. Concretament, les empreses adherides es comprometen a implantar i mantenir sistemes eficients d’aprofitament d’aigua, evitar punts de captació que suposin un efecte negatiu per al medi, potenciar tècniques de sembra directa o mínim cultiu extensiu, aprofitar els recursos del sòl amb rotació de cultius i mantenir la coberta vegetal amb cultius herbacis. També utilitzaran espècies autòctones en la sembra de pastures, evitaran herbicides, i introduiran pastures de sotabosc amb sistemes poc intensius i pasturatge rotacionals. Pel que fa a fertilitzants, es comprometen a enterrar les dejeccions ramaderes abans de 24h després de la seva aplicació, potenciar el compostatge i prioritzar l’ús d’adobs orgànics, així com a la racionalització de l’ús de fertilitzants. Així mateix, es vol reduir l’ús de fitosanitaris, i aplicar els de baixa toxicitat. També treballaran per fer una rotació de cultius per reduir la presència de plagues i malalties. Un altre dels compromisos compartits és la priorització de sistemes de produccions ramaderes extensives o semiextensives, la plantació de fruiters de varietats locals, el foment del comerç local de cereals i farratges i l’eliminació de llavors transgèniques. Finalment, les explotacions assumeixen també la conservació d’elements singulars amb valor paisatgístic, com ara murs o barraques de pedra seca, entre altres.
Economia
Agroalimentació
Chacón calcula que el turisme a Catalunya caurà entre un 40 i un 60% aquest any. La consellera diu que "calen 7.500 milions d'euros dels fons europeus per ajudar el sector turístic català". La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, assegura que "la situació del sector turístic a Catalunya és molt complicada". En declaracions a RAC1, ha detallat que el seu departament calcula que el turisme caurà "entre un 40 i un 60%" aquest any. "Les dades que tenim de juny indiquen un 87% de davallada" respecte l'any passat, ha alertat. La consellera diu que "calen 7.500 milions dels fons europeus per ajudar al sector" que, entre altres coses, es destinarien a complimentar els ERTO, a ajudes directes, a estimular la demanda i a impulsar la digitalització i la formació. Chacón ha explicat que "hi ha empreses interessades en la planta de Nissan" i que el seu departament vol "prioritzar un inversor d'alt valor afegit". Àngels Chacón ha explicat que "per temes de confidencialitat" no pot donar detalls de les empreses interessades en la planta de l'empresa automobilística però ha dit que el seu departament és "moderadament optimista". "Una part de la nostra feina és la captació d'inversions, ja sigui per anar a Nissan com a qualsevol altra empresa", ha detallat. La consellera creu que "s'ha frivolitzat amb el turisme" hi ha recordat que "és un sector de sectors", ja que hi ha "milions de turistes que venen cada any, consumeixen i donen vida a molts àmbits". "S'han fet molts discursos simplistes i s'ha frivolitzat", ha criticat. Reconeix que cal "avançar cap a un model sostenible però no de la nit al dia". "Cal reorientar-ho, però tenint en compte que és un sector que està patint moltíssim", ha reflexionat en veu alta. La consellera s'ha mostrat preocupada per la petita i mitjana empresa perquè representa "més del 94% el total". "Poden ser els grans invisibles d'aquesta crisi", ha advertit tot afegint que els "preocupa molt que, de mica en mica, vagin desapareixent".
Economia
Empresa
Lídia Pujol reconcilia els "greuges" entre Ramon Llull i el món àrab a la Seu d'Ègara de Terrassa. L'espectacle es tornarà a fer el dia 10 d'octubre a Bugia, on Llull va ser apedregat i empresonat. La cantant Lídia Pujol estrenarà aquest dissabte a la Seu d’Ègara de Terrassa el concert per "reconciliar els greuges entre Ramon Llull i el món àrab". Serà un espectacle on es llegiran textos de Llull en català i en àrab i on s'entonaran cants cristians, musulmans i jueus. És una trobada on "es convida especialment la comunitat àrab a participar-hi". El concert es tornarà a fer el dia 10 d'octubre a Bugia, a Algèria, on Ramon Llull va ser apedregat i empresonat per portar les idees cristianes. Joan Santanach, filòleg i comissari de l'Any Llull, ha explicat que "el mètode Llull no te sentit si no es fa des d'una mirada cordial". El concert de Lídia Pujol comptarà amb la col·laboració d'El Cor de Vallferosa, Miquel Àngel Cordero a la veu i el contrabaix, Mohamed Ayoub també a la veu i Mohamed Soulimane al violí. També hi participarà el col·lectiu 'Gaia: Art, Cultura i Pau', que formarà "un laberint de llum i una creació de geometria sagrada de gran bellesa visual". El concert es farà aquest dissabte a les 21 hores i es tornarà a fer a Algèria el 10 d'octubre. Serà un concert "en missió de reconciliació", segons ha explicat la pròpia Lídia Pujol en una roda de premsa a la Seu d'Ègara. Joan Santanach, comissari de l’Any Llull i també present a la roda de premsa, ha explicat que Ramon Llull va visitar Algèria per explicar les idees cristianes i que va ser empresonat i apedregat. Ha assenyalat, però, que es va aproximar als no cristians "perquè estava convençut que es condemnaven per no ser-ho" . Tot i així, ha dit que els "greuges” entre Llull i el món àrab s’han de minimitzar" perquè "ell s'acostava a l'altre des d'una perspectiva molt afectuosa". Lídia Pujol, d'altra banda, ha explicat que està preparant un doble disc i un llibre disc per "deixar constància" de les experiències viscudes amb el projecte Iter Luminis, l'espectacle que fa sis anys que interpreta.
Cultura
Arts
AMPLIACIÓ:L'atur puja en 2.982 persones a l'octubre a les comarques gironines i el mes es tanca amb 36.809 desocupats. La contractació puja tan sols un 3,3% respecte el mes anterior i es registren 26.287 nous contractes. L'atur registrat a les comarques gironines ha pujat en 2.982 persones durant l'octubre, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Això suposa que, en tan sols un mes, l'increment de desocupats se situï proper al 9%. La fi de la temporada turística continua deixant petja en el mercat laboral. I és que, de fet, durant l'octubre el sector serveis ha enviat 2.606 treballadors a l'atur. En total, a les comarques gironines ara mateix hi ha 36.809 persones que busquen feina. Pel què fa a la contractació, durant l'octubre a la demarcació s'han registrat 26.287 nous contractes, cosa que suposa tan sols un increment del 3,3% respecte al setembre (en concret, 848). Ara bé, vuit de cada deu van ser temporals. Segons recull l'estadística que periòdicament publica el ministeri, aquest octubre l'atur ha pujat en 2.982 persones a la demarcació. És un 8,82% més en comparació al setembre, cosa que situa les comarques gironines com la segona demarcació on més s'ha incrementat la taxa de desocupats tan sols per darrere de Lleida (on aquest diferencial ha estat de l'11,03%). A Tarragona i Barcelona, respectivament, l'increment ha estat del 7,32 i del 2,34%. Per sectors, allà on més ha pujat la xifra de desocupats gironins ha estat al de serveis. Aquí, durant el mes de setembre hi ha hagut 2.606 treballadors que s'han inscrit a les llistes de l'atur. Cosa que confirma que l'acabament de la temporada turística encara continua deixant petja. Caldrà veure ara, si de cara a la campanya de Nadal, el sector –on el comerç també hi té un pes important- incrementa contractació. La indústria gironina i l'agricultura, però, també han augmentat aturats (en concret, 140 i 196 persones). Per contra, la construcció gironina és l'únic sector que ha reduït desocupació. Però tan sols ho ha fet en 35 treballadors. El 55%, dones En total, a les comarques gironines ara mateix hi ha 36.809 persones que busquen feina. Són tan sols un 1,63% menys en comparació amb l'octubre del 2018 (aleshores, a la demarcació hi havia 610 aturats més). Si s'analitza l'estadística per sexes i trams d'edat, el 55% dels gironins que busquen feina són dones (20.264) i gairebé un de cada deu inscrits a les llistes de l'atur són joves menors de 25 anys (3.377). Per sectors, aquell que concentra més desocupats és el de serveis (26.567 persones). Al terciari el segueixen la indústria i la construcció, cadascun d'ells amb xifres molt semblants (3.623 i 3.413 persones, respectivament). Per últim, a l'agricultura hi ha 1.018 desocupats i l'estadística es completa amb 2.188 gironins que, a l'hora d'inscriure's a les llistes de l'atur, no tenien cap ocupació anterior. A Catalunya, l'atur ha pujat en 14.644 persones aquest octubre respecte el mes anterior, situant la xifra total de desocupats en 387.267. En comparació amb l'any anterior, però, hi ha 3.930 aturats menys (que traslladat en percentatges suposa una reducció de l'1%). Vuit de cada deu contractes, temporals Les dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social també recullen l'evolució de la contractació. A les comarques gironines, durant l'octubre s'han registrat 26.287 nous contractes. Una xifra que, comparada amb el mes de setembre, suposa tan sols un increment del 3,3%. Ara bé, molta d'aquesta contractació és temporal. En concret, quatre de cada cinc dels contractes que s'han signat a l'octubre (21.594). Una situació que es repeteix quan es miren tots els contractes que hi ha registrats a la demarcació. A les comarques gironines, actualment n'hi ha 262.849 (i d'aquests, tan sols el 15,65% són indefinits).
Economia
Treball
Tàrrega rememorarà l'origen nord-americà del patrimoni industrial de Cal Trepat amb un cap de setmana d'activitats. 'McTrepat' proposarà els dies 8 i 9 d'octubre una aproximació a la cultura dels Estats Units a través de la música, l'automoció, la gastronomia i el llegat tecnològic. El Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega promou una nova activitat de promoció del seu patrimoni històric i industrial. El cap de setmana del 8 i 9 d'octubre la capital de l'Urgell viurà dues jornades culturals i lúdiques per rememorar els orígens nord-americans de la maquinària agrícola que es produïa a l'antiga factoria targarina J. Trepat, museïtzada pel consistori des de l'any 2012. L'esdeveniment durà per nom 'McTrepat-La influència de la cultura americana a les nostres terres' i inclourà una vintena de propostes gratuïtes per a totes les edats com ara conferències, exposicions, exhibicions de country i lindy hop, concerts de rock i soul, una trobada de motos Harley Davidson, activitats infantils i gastronomia servida per 'food trucks'. Tot plegat servirà per homenatjar la influència de la cultura industrial americana a Cal Trepat, i per extensió al territori lleidatà. Aquesta influència procedent dels Estats Units es va iniciar quan Josep Trepat (1881-1974) va adquirir una màquina dalladora nord-americana, la McCormick fabricada a Chicago, per implantar a la factoria de Tàrrega aquella tecnologia, llavors pionera pel que fa a la mecanització del camp. Un contacte que va suposar la clau del perfeccionament de la revolucionària dalladora Trepat, creant un model adaptat a les necessitats de la pagesia catalana i estatal durant diverses dècades del segle XX. La dalladora Trepat va esdevenir així una de les màquines que protagonitzaren la mecanització del camp modernitzant les feines agrícoles i la societat tradicional. "Tàrrega vol homenatjar ara tot aquest llegat", ha manifestat Raül Palacios, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega. A més, el cap de setmana 'McTrepat' reforçarà el museu de Cal Trepat com a dinamitzador cultural, tal com ja succeeix amb el festival d'art contemporani Embarrat, segons ha afegit Palacios. Ampli ventall d'exposicions i gastronomia servida per 'food trucks' Els dies 8 i 9 d'octubre, de les 11.30 hores i fins a la mitjanit, el públic del 'McTrepat' tindrà ocasió de visitar exposicions de maquinària McCormick; motos de l'emblemàtica marca Harley Davidson; i cotxes americans d'època. A l'interior de les naus de Cal Trepat també s'exhibiran vinils de clàssics americans cedits per Ràdio Tàrrega juntament amb la projecció d'imatges i música identificadora dels Estats Units. Un altre dels plats forts de la programació serà una mostra de gastronomia popular nord-americana servida pels populars 'food trucks', establiments ambulants de menjar ràpid. El programa d'actes s'iniciarà dissabte amb una conferència del lingüista Sebastià Serrano sobre el significat i l'aportació de la cultura americana a Catalunya. Altres convidats seran el senyor 'Postu' i agrupacions que han popularitzat a les terres de Lleida els balls del country, el swing, el lindy hop o el claqué. En l'apartat de concerts prendran protagonisme els ritmes del rock i el soul de la mà de Sonotone, DC & Evils of Elvis i DJ Sergi Rios. Paral·lelament, els menuts de casa gaudiran de la seva parcel·la amb classes de country, tallers de manualitats, art i fotografia. També es convocarà un concurs fotogràfic d'instagramers amb instantànies d'indrets lleidatans que evoquin paisatges americans.
Cultura
Equipaments i patrimoni
Detenen el propietari d'un desballestament il·legal del Prat després de robar amb un toro un turisme estacionat. Els Mossos van poder recuperar el vehicle sostret i ja ha estat retornat al seu legítim propietari. Els Mossos d'esquadra van detenir el passat 8 de gener el propietari d'un taller de desballestament de vehicles il·legal del Prat de Llobregat després d'haver robat un turisme estacionat al carrer amb una elevadora i una grua. El detingut té 47 anys i és de nacionalitat espanyola i veí de la població. L'home tenia al seu taller un vehicle del mateix model i color que volia reparar amb les peces del turisme que va robar. Els agents van poder recuperar el turisme robat i ja ha estat retornat al seu legítim propietari. Els investigadors van tenir coneixement dels fets el passat 3 de gener quan una persona va denunciar que li havien sostret el seu turisme que tenia estacionat a la via pública, al Prat de Llobregat. Els Mossos van iniciar les indagacions al voltant del lloc del robatori i, gràcies a les càmeres de seguretat d’una empresa propera, van poder recuperar la seqüència completa del robatori del turisme. Fruit de les imatges recollides, els agents van identificar l’elevadora i la grua emprades en el robatori i poc després les van localitzar en una nau propera i van detenir el responsable del taller com a presumpte autor del robatori amb força del turisme sostret. A l’interior de la nau industrial, els mossos van localitzar un total de 20 turismes i 25 motos i ciclomotors en procés de desballestament sense que el titular del taller pogués presentar cap document acreditatiu de les baixes a la DGT dels vehicles. A més, el detingut no tenia autoritzada cap activitat de desballestament de vehicles, ni pòlissa d’assegurances, ni codi de gestor de residus, ni els certificats de destrucció dels vehicles dipositats en el local, motiu pel qual els mossos el van denunciar per les diferents infraccions detectades, en base a la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana. En relació amb l’afectació al medi ambient, arran de les greus irregularitats observades en el que fa referència al tractament dels residus orgànics (olis) i inorgànics (bateries, plàstics, etc.) que genera l’activitat de desballestament de vehicles, els mossos van realitzar una inspecció i van denunciar greus irregularitats per incompliment de la normativa d’emmagatzematge i reciclatge de vehicles. Finalment, els investigadors van recuperar el vehicle robat amb la grua i ja ha estat retornat al seu legítim propietari. El detingut, amb cinc antecedents policials, serà citat en breu en seu judicial.
Societat
Successos
Acaba sense acord la reunió al grup Verds/ALE sobre l'entrada de Puigdemont i Comín. Les parts s'emplacen a continuar les converses i no es descarta una votació final entre els membres del grup. Els Verds es resisteixen a deixar entrar al grup els eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont i Toni Comín. La reunió entre els colíders del grup Verds/ALE de l'Eurocambra, Ska Keller i Philippe Lamberts, amb l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, i l'eurodiputat cors, François Alfonsi, per abordar la petició de Puigdemont i Comín ha acabat sense cap acord i les parts s'han emplaçat a continuar les converses en els pròxims dies. Davant la possibilitat que no s'arribi a cap consens, Riba no ha descartat forçar una votació entre els 74 membres del grup per tal de decidir si s'accepta la incorporació dels eurodiputats de Junts o no. Els Verds es mostren reticents a incorporar-hi Puigdemont i Comín per la seva proximitat amb els flamencs de l'N-VA. Les reticències, però, també venen per part dels verds alemanys, als quals pertany Keller.
Política
Unió Europea
La grip arriba a nivells d'epidèmia a Catalunya. El 72,7% de les persones ingressades greus als hospitals no estaven vacunades. La grip ha arribat a nivells d'epidèmia a Catalunya, en situar-se en els 119 casos per 100.000 habitants. La barrera epidèmica està enguany en els 110 casos. Segons ha informat el Departament de Salut, durant la segona setmana de l'any la taxa d'incidència del síndrome gripal ha estat més alta en els menors de 5 anys (367,65 casos per 100.000 habitants). La resta de grups d'edat també mostren un increment respecte a la setmana anterior, excepte en el grup de 5-14 anys, que es manté estable. Entre el 7 i el 13 de gener s'han registrat 18 ingressos greus en els hospitals de la xarxa sentinella, i des de principis d'octubre ja són 129. El 72,7% d'aquests pacients no estaven vacunats.
Societat
Salut
Universitats reduirà un 30% les taxes per a les rendes més baixes el curs vinent. El sistema de beques equitat també s'implantaran als màsters a partir del setembre. El curs vinent, les rendes més baixes que s'acollien a les beques equitat previstes en els trams 1 i 2 veuran reduïdes les taxes universitàries fins a un 30%. Així, si el descompte actual per a aquestes rendes era del 50%, podrà ser de fins al 70%, una situació que, per exemple, podrà beneficiar una família de 4 membres amb renda inferior als 42.554 euros. Ho ha confirmat el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, en una entrevista a l'ACN on ha assegurat que amb la rebaixa es compleix l'esmena de la llei d'acompanyament als pressupostos. Així, es potencia la tarifació social a tots els estudis universitaris, ja que ja que el sistema de beques equitat s'implantarà també en els màsters. La moció parlamentària que demanava una rebaixa del 30% de les taxes universitàries serà una realitat el curs vinent per a les rendes més baixes, és a dir, les que fins ara s'acollien a les beques equitat establertes en els llindars 1 i 2. Això suposa que, per exemple, una família de quatre membres amb una renda anual inferior als 42.554 euros veurà rebaixat l'import de la matrícula fins a un 30%, assumint per tant, menys del 50% del cost total de la matrícula, que només paguen les rendes més altes. El secretari d'Universitats i Recerca ha explicat aquest canvi en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) on ha recalcat que d'aquesta manera es compleix el mandat parlamentari recollit en una esmena signada pels grups parlamentaris de Junts x Sí i Catalunya Sí Que Es Pot en la llei d'acompanyament dels pressupostos d'enguany. Navarro considera que d'aquesta manera es reforça el sistema de tarifació social, que ha d'afavorir, ''com més millor'' a les rendes més baixes. Navarro destaca que s'ha de potenciar aquest sistema progressiu a la universitat, en la línia que ha instaurat l'Ajuntament de Barcelona amb les escoles bressol. Navarro ha assegurat que es comença ''a tenir un petit marge'' que s'ha d'utilitzar per a aquestes rendes més baixes, beneficiant doncs, a "milers de persones". El titular d'Universitats i Recerca ha defensat aquest sistema i no una rebaixa lineal perquè considera que s'ha de potenciar un sistema progressiu. En aquest sentit, ha afegit que voluntat del Govern és aconseguir que les persones que no tenen una renda que els permeti accedir a la universitat, tinguin el preu ''més subvencionat possible'', mentre que les rendes altes assumeixin el 25% del cost, és a dir, el màxim que per llei poden assumir. Per millorar també aquesta progressivitat a la universitat s'instauraran les beques equitat als sistema de màsters, de manera que arribarà a tots els estudis universitaris. Les condicions s'han de negociar amb la comunitat universitària però seran vigents a partir del curs 2017-18. Diàleg permanent i obert amb els estudiants Navarro ha explicat que l'aplicació d'aquesta rebaixa ja ha estat treballada i informada als estudiants, a través de reunions que s'han mantingut els darrers mesos a través del CEUCAT o les associacions d'estudiants, independentment de les mobilitzacions que ha protagonitzat el col·lectiu. Navarro destaca que hi ha hagut ''acostaments'' i un diàleg ''continu i permanent'' que permet que els estudiants puguin fer pressió al Govern per aconseguir millores progressistes. En aquest sentit, assegura que els episodis de violència, com ara l'ocupació de la SUR que va requerir el desallotjament dels Mossos d'Esquadra, o d'amenaces, com les aparegudes en una pancarta a la UAB, són fruit únicament de col·lectius minoritaris. 240 crèdits a preu de grau Amb la implementació dels graus de 180 crèdits aquest curs, el 2020 el Govern haurà de tenir un sistema per garantir que en el quart curs universitari es mantingui el preu de grau, tal com s'ha assegurat des que es va flexibilitzar l'oferta universitària. Per fer-ho possible, tot i que encara hi ha temps, el decret de preus d'enguany ja inclourà que els estudiants tinguin el dret individual de gaudir 240 crèdits a preu de grau subvencionat. Navarro recorda que actualment aquesta necessitat encara no és imprescindible perquè ''aquest ésser humà encara no existeix'', ja que encara ningú no ha acabat un grau de 3 anys. En aquest sentit, dels 28 graus que s'estrenaran al setembre, 11 són de 180 crèdits. Tots aquests però, són estudis completament nous i tenen una clara vocació d'internacionalització. Encara no s'ha determinat en quins graus que ja estan en marxa es pot plantejar una reducció de la durada. Navarro és partidari de no prendre cap decisió precipitada però posa sobre la taula estudis ''laboritzables'', és a dir, que acrediten per exercir, com pot ser fisioteràpia. A més, creu que els graus que condueixen cap a un màster també podrien ser de 180 crèdits. Navarro també ha obert la porta que un mateix àmbit temàtic pugui tenir graus de 3 i 4 anys, amb ''camins'' per passar d'un a l'altre.
Societat
Universitats
Més de 4 milions de turistes visiten la demarcació de Barcelona el 2015, un 1,6% més. Augmenten les empreses i els llocs de treball vinculats al sector turístic. Un total de 4.035.099 de turistes van visitar el 2015 les comarques barcelonines -sense tenir en compte la del Barcelonès-, que suposa un increment de l'1,6% respecte a l'any anterior, segons l'estudi 'L'evolució dels indicadors de turisme a la demarcació de Barcelona l'any 2015', impulsat per Turisme de la Diputació de Barcelona. Durant l'any passat, també es van registrar 12.619.890 de pernoctacions, un 4,1% més (mig milió). Unes dades que, segons l'estudi, representen "un allargament de l'estada mitjana i conseqüentment, un tipus de turisme menys invasiu i sostenible". Segons el tipus de turisme, el rural és el que més ha crescut amb un increment del 15,6% de turistes i un 11,9% més de pernoctacions, els càmpings han augmentat un 4,7% els turistes i un 4,1% les pernoctacions i els hotels han incrementat en un 0,7% el nombre de turistes atesos i un 2,5% en les pernoctacions. Pel que fa als llocs de feina, el turisme rural i els càmpings han pujat un 8,3% respecte al 2014 respectivament, mentre que els hotels han crescut un 5,3%. Els hotels de la demarcació --tenint en compte el Barcelonès- han registrat una ocupació mitjana per habitació del 70,9%, 3,9 punts percentuals més que el 2014 i la xifra més alta dels últims tres anys. Els càmpings han obtingut una ocupació mitjana per parcel·la del 46,0%, amb un lleuger decreixement de 0,08 punts respecte l'any anterior , és a dir, una ocupació relativament estable en els anys 2014 i 2015. Per la seva banda, els establiments de turisme rural de Barcelona han registrat una ocupació mitjana del 22,03%, amb un increment d'1,8 punts. El volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació -menys el Barcelonès- és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014. Dins els principals grups d'activitat turística, el subsector de la restauració destaca especialment amb un pes de gairebé el 70%. El segon gran grup és el del transport, amb un 9,7%, i el tercer grup és el més directament vinculat a l'activitat turística, l'allotjament, amb un 4,2%. Tots els grans subsectors de l'àmbit de demarcació menys Barcelonès han crescut respecte l'any 2014, destacant el creixement de l'allotjament (+4,4%). Els afiliats a la Seguretat Social de l'àmbit del turisme és de 120.362 persones, de les quals el 74% són assalariats i el 26% són autònoms. Els assalariats han augmentat un 7,5% respecte el 2014 i més de la meitat del total (54,5%) treballen en el subsector de la restauració. El total d'autònoms ha crescut lleugerament (0,2%), però han caigut en el transport i restauració tal com va succeir al tercer trimestre de 2015.
Economia
Turisme
Restablerta la circulació habitual de trens a les línies R2 nord i R11, alterada per un atropellament. Hi ha hagut retards de fins a tres quarts d’hora que es reduiran de forma progressiva. La circulació de trens a les línies de rodalies de Renfe R2 nord i R11 torna a ser l’habitual des de les 17.10 h, segons ha informat la mateixa companyia. El servei funcionava de manera anòmala des de les tres de la tarda a causa d’un atropellament, que ha obligat els combois a circular en via única entre Montcada i Reixac (Vallès Occidental), on ha tingut lloc el succés, i l'estació de Sant Andreu Comtal a Barcelona. Un cop les autoritats judicials han permès l’aixecament del cadàver s’ha pogut restablir la circulació per les dues vies. Des de Renfe s’indica que a partir d’aquest moment el servei de les línies R2 nord i R11 es normalitzarà de forma progressiva absorbint els retards. De la seva banda, Protecció Civil ha donat per finalitzada l’alerta del pla Ferrocat activada per l’incident. Cal recordar que aquest ha estat el segon atropellament que hi ha hagut aquest dilluns a les vies ferroviàries de l’àmbit metropolità. El primer ha tingut lloc a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), i ha calgut interrompre durant dues hores la circulació de trens a les línies R1 i RG1 entre Badalona i l'estació barcelonina del Clot Aragó.
Societat
Successos
Kibuc incrementa la facturació un 8%, arribant als 46 MEUR. La firma projecta anualment la inauguració de sis botigues al conjunt de l’estat espanyol. Kibuc ha tancat el 2016 facturant 46 milions d’euros, xifra que representa un increment del 8% respecte l’any anterior, i del 16% si es compara amb el 2014. La firma atribueix aquestes dades al disseny propi dels mobles i a la “qualitat” de la fabricació, la comercialització i el servei post-venda. Pel que fa als plans de negoci, la previsió de la companyia és obrir cada any sis noves botigues, ja sigui en format franquícia o en propietat. Actualment, Kibuc té 50 establiments a Catalunya, on acaba d’inaugurar dues botigues a l’Hospitalet de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. La firma concentra el 48% de la seva activitat a Catalunya, però també té botigues a bona part de l’estat espanyol. En conjunt, ocupa de forma directa i indirecte prop de mig miler de persones. El president de Kibuc, Xavier Soria, ha assegurat que els dos anys consecutius d’increment de la facturació de la companyia s’expliquen per un “alt nivell de confiança generat als proveïdors i clients”, arran del disseny propi dels mobles i la “qualitat” en els processos de fabricació, comercialització i servei post-venda. Kibuc té la seva seu a Cardedeu (Vallès Oriental), on va néixer el 1993 com a central de compres de 18 empreses implantades a Catalunya. L’any 2000 va ser quan va apostar pel format de franquícies com a projecte de creixement, que l’ha dut a expandir la seva presència a bona part de les regions de l’estat espanyol.
Economia
Empresa
El Síndic reclama a l'Estat que ratifiqui el protocol que permetria als alts tribunals espanyols fer consultes al TEDH. Rafael Ribó s'ha adreçat a Pedro Sánchez per a què iniciï els tràmits al congrés després que el text hagi entrat en vigor. El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a què iniciï els tràmits al congrés dels Diputats, on necessita una majoria simple, i ratifiqui el Protocol 16 de la Convenció europea de drets humans, un text que l'1 d'agost ha entrat en vigor després de l'adhesió de França, el desè país del Consell d'Europa que el subscriu. Per Ribó, el protocol ha de ser ''una eina'' per als alts tribunals en casos en què hi hagi ''en joc'' drets reconeguts al conveni europeu '' perquè permet fer consultes al Tribunal Europeu de Drets Humans. Ribó considera que com més es retardi la ratificació s'està creant ''una manca de garanties als drets humans al nostre estat''. El Protocol, aprovat el 2013, permet que aquests tribunals s'adrecin al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a què resolgui opinions consultives i assessorament en casos sobre drets humans. Segons ha explicat l'adjunt al Síndic, Jaume Saura, hi ha moltes sentències del TEDH que es produeixen després de decisions d'altres tribunals. Ha posat d'exemple l'anul·lació de la doctrina Parot o el cas de la crema de fotos del Rei, i per això creu que el Protocol és una eina perquè abans de dictar sentència els tribunals nacionals puguin fer aquesta consulta. El TEDH, ha especificat Saura, fa un dictamen que no serà vinculant però que ''determinarà la jurisprudència'', perquè segons ha conclòs, els tribunals nacionals adaptarien la seva decisió a la interpretació del Tribunal d'Estrasburg. Ribó, que a més de Sánchez, també ha enviat la missiva al Defensor del Pueblo Español, considera que si un estat europeu vol estar a primera línia de la garantia de drets humans, per tots els casos que es vulguin plantejar, cal ratificar aquest el protocol com a nou instrument. Per Ribó, si no es ratifica, ''deixem de gaudir de proteccions de drets'', i s'està creant una ''manca de garanties de drets humans al nostre estat''. En el context polític i judicial actual, el Síndic no ha volgut parlar d'urgència però si de ''clara autoritat democràtica''. Segons ha informat el Síndic, el govern espanyol ha ratificat fins ara tots els protocols facultatius del Conveni europeu de drets humans, mostrant el compromís amb les garanties internacionals de protecció de drets.
Societat
Judicial
Puig: “Puigdemont i Comín estan disposats a deixar l’acta de diputat per estalviar les eleccions”. El conseller destituït de Cultura aposta per “recuperar la Generalitat però no a qualsevol preu” i avisa que “fer un Govern autonòmic” no farà que s’alliberin els presos . El conseller de Cultura destituït, Lluís Puig, ha assegurat en una entrevista a El Món de Rac1 que els dos diputats de JxCat i ERC que romanen fora de Catalunya, Carles Puigdemont i Antoni Comín, no tindrien inconvenient en renunciar als seues escons si això facilita una investidura i que es pugui formar Govern. “No és que ho digui jo; és que el mateix Puigdemont i també Comín ja ho van dir, que si feia falta, abans d’anat a eleccions, cedirien l’acta de diputat. El president Puigdemont estava disposat inclús a renunciar a l’acta en pro de fer un Govern i d’estalviar les eleccions”, ha sentenciat. Amb tot, Puig ha lamentat també que si finalment el Tribunal Suprem suspèn els dos diputats, ni tan sols es podria valorar això. “Si la justícia retira l’acta de diputat a Carles Puigdemont i Antoni Comín, com sembla que passarà, ja no hi ha debat”, ha dit. D’altra banda, Puig ha comentat la necessitat que hi ha de tancar un Govern a Catalunya, però ha volgut trencar amb determinats missatges que assegura que són equivocats. “L’escarni és tant elevat i extraordinari que estem convençut que agenollar-nos i fer un govern autonòmic és un pas enrere i allargar amb molts anys de presó els que ja hi són. Ens cal recuperar la Generalitat però no a qualsevol preu. Fer un govern autonòmic pensant que la gent sortirà de la presó és fals, una mentida”, ha etzibat. Per últim, Puig ha descartat, al menys de moment, poder tornar del seu “exili” a Bèlgica. Per a ell, “tornar a un país on al feixisme li ha caigut la màscara i que es comporta com es comporta, no és gaire temptador”. “Faré els possibles i els impossibles per no tornar a aquest entorn”, ha dit, tot admetent que, malgrat no penedir-se de tot el que ha fet, no està segur de “què hagués fet si quan li van oferir la conselleria de Cultura hagués sabut que avui seria a Bèlgica”.
Política
Govern
AMPLIACIÓ:La Festa dels Tonis de Taradell aplica mesures per protegir els animals i garantir el futur de la celebració. El certamen ha retirat grups de música per no destorbar els cavalls, ha prohibit els cotxes durant els passants i ha contractat veterinaris. Els Tonis de Taradell volen garantir el futur de la festa davant les crítiques dels animalistes. Amb aquest objectiu, l'organització ha apostat per ser pionera i ha decidit aplicar mesures de protecció per assegurar el benestar dels animals que participen en la celebració. En aquesta edició, s'han posat en marxa algunes accions que s'han consensuat amb els animalistes com és el cas de la prohibició del pas de vehicles durant els passants, la retirada de grups de música per no destorbar els animals o la contractació de veterinaris. El seu president, Josep Preseguer, ha explicat que l'organització redactarà un protocol per vetllar per la salut dels animals, i ha lamentat no tenir el suport de la Federació Catalana dels Tres Tombs per fer-ho. Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, els Tonis de Taradell és una de les festes dels Tres Tombs més importants i concorregudes de Catalunya. Aquest diumenge s'ha celebrat el seu acte central amb el passant dels Tres Tombs, on prop d'un centenar de carruatges han sortit al carrer degudament guarnits, tal com es feia fa més de mig segle. Enguany, com a novetat, l'organització ha decidit fer un pas endavant i ha apostat per aplicar mesures que garanteixin el benestar dels animals que participen a la festa i que, majoritàriament, són eugues i cavalls. L'objectiu és adaptar-se als nous temps i protegir la festa de les critiques dels animalistes. El seu president, Josep Preseguer, ha explicat que les mesures s'han consensuat amb les associacions animalistes i, entre elles, hi ha per exemple el fet que s'han retirat grups de música per no destorbar els animals, s'han facilitat punts d'aigua i s'han contractat veterinaris per vetllar per la salut de les bèsties durant tota la festa. A més, Preseguer també ha anunciat que l'organització té previst redactar un protocol d'actuació en aquest sentit, i ha lamentat no comptar amb el suport de la Federació Catalana dels Tres Tombs per fer-ho. La celebració d'aquest diumenge ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Laura Borràs, qui ha celebrat la iniciativa de l'organització. "Tots els elements patrimonials els hem d'intentar mantenir en la seva essència i amb els seus trets identitaris, però alhora és normal que si els protagonistes de la festa són els animals es prenguin totes les mesures per protegir-los", ha dit.
Cultura
Festa i cultura popular
Aragonès avisa Sánchez que "una de les condicions per al diàleg" amb l'Estat és la llibertat dels presos independentistes. El vicepresident crida a "sortir al carrer" per al Diada i "defensar la república" a la manifestació de les entitats. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha volgut avisar aquest dimarts al president espanyol, Pedro Sánchez, que el "diàleg" entre l'Estat i la Generalitat es por veure dificultat si els polítics independentistes que són a presó continuen reclosos. "Una negociació en la que una de les parts està sota l'amenaça de presó preventiva o d'un ús polític de la justícia, no suposa un diàleg honest i sincer", ha assegurat, tot afegint que per a ell, "una de les condicions per a aquest diàleg –amb l'Estat- és que es pugui fer amb tothom en llibertat". "No tindria sentit que el govern espanyol vulgui afrontar un diàleg amb Catalunya amb els seus dirigents empresonats. Han de poder sortir en llibertat i retornar", ha sentenciat. Aragonès ha fet aquestes declaracions després de la tradicional ofrena al monument de Rafel Casanova. El vicepresident, a més, ha volgut també fer una crida explícita a "que tothom surti al carrer" durant aquesta Diada "en defensa del país i d'aquesta societat, defensant cadascú la seva idea de país". "La gent independentista ho farem aquesta tarda a la gran manifestació on, com sempre, reivindicarem la independència, i sortirem per defensar la República, especialment aquest any que tenim persones repressaliades", ha afegit. En aquest sentit, Aragonès ha convidat els sobiranistes a "persistir i continuar lluitant" perquè "davant la voluntat de la ciutadania i la raó democràtica no hi ha murs que els puguin aturar". "És amb la persistència i amb grans majories, amb grans consensos que ja estem construint, que guanyarem els objectius", ha dit. Per últim, ha esperat que després d'aquesta Diada, el govern espanyol "tregui el conflicte polític dels tribunals i el porti a una taula de negociació política". "Estem on estem perquè Rajoy va decidir no abordar políticament el problema. Ara s'hauria de demostrar que el criteri és diferent i que ha canviat el president. De moment, no hem vist canvis significatius", ha conclòs.
Política
Govern
Una secretària nacional de l'ANC de l'Ebre sancionada per Interior per les accions del 3-O al territori. En l'expedient es considera Irene Negre "responsable del tall" de l'autopista AP-7 al Baix Ebre i rep una multa de 200 euros. L'ebrenca Irene Negre, secretària nacional de l'ANC i portaveu de l'Assemblea a les Terres de l'Ebre, ha rebut una multa del Departament d'Interior on se la qualifica de "responsable" d'un dels talls de carretera que es van fer durant l'aturada de país del 3 d'octubre. En concret, Negre va ser identificada pels Mossos d'Esquadra en el tall que es fa fer a l'autopista AP-7, entre l'Aldea i Camarles, al Baix Ebre. Ara ha rebut una notificació d'obertura d'expedient sancionador, incoat per una presumpta infracció administrativa de la normativa de protecció ciutadana. La multa que se li reclama és de gairebé 200 euros. La portaveu ebrenca ho ha posat en mans dels advocats de l'ANC i ha recamat la reacció política dels partits contra la "repressió" actual que també pateix "el poble". Negre té ara entre 5 i 10 dies per presentar al·legacions. Segons ha explicat, els serveis jurídics de l'assemblea no tenen constància de cap altre cas en què l'expedient hagi arribat amb la sanció fixada i sense un requeriment previ. Fonts d'Interior han descartat que el procediment sigui incorrecte i han apuntat que aquestes multes i sancions poden arribar directament i sense requeriment previ, un cop s'ha identificat els responsables dels talls de carreteres que no hagin estat comunicats prèviament al Departament. Negre ha lamentat que els partits independentistes estiguin encallats i no arribin els acords, mentre altres "paguen les conseqüències". "Si no comencem a avançar en acords i assolir petites desobediències per arribar a l'objectiu que se'ns ha promès en unes eleccions il·legítimes, aquest repressió no pararà i el poble continuarà patint aquests atacs", ha lamentat Irene Negre. "Això no aturarà ningú perquè no renunciarem. Hi ha gent que pateix molt més. A mi m'ha arribat una multa però tinc companys a la presó i cap d'ells ha abandonat la lluita i continuen ferms en el seu convenciment", ha afegit.
Societat
Policial
El trànsit a l'àrea metropolitana va pujar diumenge un 22% respecte al mateix dia de la setmana passada. La circulació cau un 92% si es compara amb un diumenge normal. El trànsit a l'àrea metropolitana de Barcelona va pujar un 22% aquest diumenge respecte a diumenge passat. Segons dades del Servei Català del Trànsit, durant tot el dia van circular 54.994 vehicles, mentre que set dies enrere ho van fer 45.209. Si es compara amb el 8 de març, és a dir, amb un diumenge normal, el descens del trànsit va ser del 92%, ja que aquell dia van circular 653.180 vehicles. Respecte a diumenge 22 de març, la circulació aquest diumenge va pujar un 7%.
Societat
Trànsit
Tots per la Bisbal defensa l'actuació policial i demana que l'equip de govern aixequi la suspensió dels dos agents. La formació considera un "error històric" la decisió presa pels grups que formen l'executiu municipal. Tots per la Bisbal defensa l'actuació de dos agents que van intentar detenir dos joves negres a punta de pistola, i que va comportar que l'equip de govern suspengués els dos policies locals. En un comunicat, l'únic regidor de la formació en el ple, Xavier Dilmé, recorda que és un delicte "qualsevol resistència als agents de l'autoritat", així com entorpir la seva feina. Tots per la Bisbal veu com "un error històric" la decisió del govern municipal, ja que suposa "indefensió" per als policies a més d'enviar un missatge "molt negatiu a la societat". També reclama que s'identifiqui les persones que "agredeixen els agents" i que se'ls denunciï penalment. Finalment, considera "ridícul" que es vinculi el racisme a l'actuació dels policies.
Societat
Policial
AMPLIACIÓ:Llaminadures 'oficials' de les comparses i una batalla 'extra', novetats de la Guerra de Caramels de Vilanova 2016. Unes 9.400 parelles han llençat prop de dotze tones de dolços en un dels actes més emblemàtics del Carnestoltes a la capital del Garraf. La plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú s'ha entapissat un any més de tones i tones de llaminadures. Unes 9.400 parelles –ells, amb la tradicional barretina, i elles, amb mantó de Manila i la flor al cabell-., han participat en la popular Guerra de Caramels, un dels actes més multitudinaris i coneguts del Carnaval de la localitat. Entre les novetats d'enguany hi ha l'edició d'uns 'Caramels oficials de les comparses' amb un embolcall diferent i de millor qualitat per tal que no acabi convertint-se en pols i, posteriorment, en una pasta enganxifosa trepitjada que costa molt de treure de la sola de la sabata. El nombre de batalles dels adults s'ha ampliat de quatre a cinc per tal que els participants estiguin més amples per llençar-se els dolços projectils. Al crit 'Comparseres i comparsers! La plaça és vostra!' s'ha donat el tret de sortida a la batalla. Just abans, la banda ha fet sonar el tradicional 'Turuta', la tonada carnavalesca prèvia a la guerra. Ells eren els encarregats de llençar els caramels, mentre elles feien ús del mantó per fer d'escut protector. Una tradició que es remunta a segles enrere i que converteix el Carnaval de Vilanova i la Geltrú en un dels més famosos a Catalunya. Fins a cinc batalles s'han hagut de fer enguany en la categoria adults per poder encabir les prop de 10.000 parelles que han participat representades per una de les 162 banderes presents, que després s'han exhibit per torn al balcó de l'Ajuntament. Un dels trets característics de la celebració de les comparses és la vestimenta dels participants. Tot i que varia entre una agrupació i l'altra, la base és la mateixa. Les noies coincideixen a portar un vestit o faldilla, un mantó de Manila, amb un o dos clavells al cap. Per contra, els nois van vestits amb una camisa blanca, pantaló fosc, armilla o americana, el llaç o corbatí i la barretina, element indispensable. En alguns casos, els participants masculins també porten faixa. Entre les novetats d'aquest 2016 hi ha la posada en circulació dels 'Caramels oficials de les comparses', amb un embolcall diferent, de color blanc. Pel que fa a la llaminadura en sí, és de més qualitat i podia aguantar millor els llançaments i les trepitjades posteriors. Encara però, es feia ús dels caramels de tota la vida. Tot i no ser una novetat, l'edició d'enguany ha incorporat unes grades instal·lades als laterals de la plaça de la Vila per tal que uns quants ciutadans no comparses puguin veure de prop i amb més comoditat la guerra. Però els qui sens dubte han tingut una visió privilegiada del 'camp de batalla' són les autoritats consistorials i els seus acompanyants i les nombroses personalitats que es conviden per presenciar la guerra. Del món de la televisió s'han pogut veure cares conegudes com les de Mari Pau Huguet, Jordi Eroles, el periodista Francesc Escribano, que és vilanoví com també l'actor Jordi Rios (imitador, entre d'altres, de Puyol a 'Crackòvia'); la periodista Pilar Rahola o el meteoròleg Tomàs Molina, entre d'altres. També hi hagut músics, com és el cas del líder de 'Els Pets', Lluís Gavaldà i el cantant dels 'Sírex', en Leslie. Precisament, el Rei Carnestoltes i la seva comitiva s'han inspirat enguany en l'estètica 'glam rock' dels 70 del grup Kiss. Pel que fa de la política s'han pogut veure el conseller d'Interior de la Generalitat, Jordi Jané; la diputada de Junts pel Sí i secretària general d'ERC, Marta Rovira, o el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta qui, lluint la tradicional barretina, ha ballat una estona al balcó junt amb el Rei Carnestoltes la tonada del conegut pasdoble 'Paquito el Chocolatero'.
Cultura
Festa i cultura popular
AMPLIACIÓ:Protesta a Lleida de tot el sector de la fruita per "dir prou" als "abusos" de la gran distribució. UP, JARC, ASAJA i la Plataforma en defensa del sector fructícola també carreguen contra Agricultura perquè consideren que fa "cas omís" a les seves demandes. Front comú de totes les organitzacions agràries per "dir prou" al que consideren un "abús indiscriminat" de l'oligopoli de la gran distribució per fer baixar els preus de la fruita fins a uns nivells que estan "arruïnant la pagesia". Per això Unió de Pagesos (UP), JARC-COAG, ASAJA i la Plataforma en defensa del sector de la fruita criden els productors a manifestar-se aquest divendres a les 10h davant dels establiments LIDL i ALDI a l'LL-11 de Lleida. Precisament LIDL, ALDi i també TESCO són les tres grans cadenes alemanyes que consideren que estan fent més mal al sector amb la seva particular "guerra de preus a la baixa". Les organitzacions agràries també carreguen contra les administracions, i especialment contra el Departament d'Agicultura, perquè entenen que fa "cas omís" a les seves reivindicacions. Els convocants confien que la protesta es tradueixi en una alça dels preus a partir de la setmana que ve com ha passat en anys anteriors quan han fet mobilitzacions similars. Del contrari, avisen que la d'aquest divendres serà només la primera manifestació d'un estiu calent. El responsable de fruita dolça d'UP, Xavier Gorgues, ha assegurat que els pagesos estan venent préssecs i nectarines per sota dels costos de producció. Afirma que se'ls paga entre 15 i 25 cèntims per un quilo de fruita que n'ha costat entre 30 i 35 de produir-la i que el consumidor la paga a més d'un euro i mig a supermercat. Al manifest que han presentat aquest dijous es recull que "la pagesia ven els seus productes a un preu situat per sota del seu cost real, amb un diferencial del 700% respecte del valor que paga el consumidor". Aquesta situació està "arruïnant·" els productors, que arrosseguen la crisi des del 2014, i que es troben "totalment descapitalitzats". "L'oligopoli de la gran distribució està fent un abús indiscriminat de la seva posició de domini, a la mínima que hi ha una mica d'estoc baixen més i més els preus i hem arribat a una situació insostenible, no podem aguantar més", ha remarcat. Per això s'han posat d'acord totes les organitzacions que representen els productors i "demà anirem al LIDL però un altre dia podem anar a un altre supermercat, no pararem fins que les coses es posin a lloc, i ho fem tots a l'una". Gorgues també ha constatat que l'Observatori de Preus de Departament d'Agricultura (DARP) "no funciona" perquè no reflecteix els preus que realment percep el pagès. El representant d'UP afirma que "el paper de la conselleria és fer cas omís, mira cap a un altre cantó i no està per atendre les nostres peticions" i afegeix que les bones expectatives inicials s'han esvaït i ara "veiem que és ineficaç, no serveix per a res". En aquest sentit, insisteix que ni el ministeri ni el departament d'Agricultura no fan tot el possible per posar límits a la gran distribució. "No en tenen ganes, ells volen que la gran distribució es vagi enriquint i vagi pagant impostos mentre nosaltres estem cada vegada més enfonsats i el territori va perdent vertebració amb pobles cada vegada més deserts". Tant Gorgues, com el responsable del sector de JARC-COAG, David Borda, el president d'ASAJA Lleida, Pere Roqué, i el president de la Plataforma en defensa del sector de la fruita, Jonathan Sanjuán, han fet una crida a participar a la mobilització d'aquest divendres, que té per lema "Si tu no vens, ells et roben". Borda ha afegit que "el primer que hauria de fer l'administració és posar facilitats i no traves", per exemple, a l'hora d'establir mesures com la no collita per restar quilos al mercat. També demana que escolti el sector perquè "ser administració no vol dir només escoltar els grans, sinó que també ho hauria de fer amb als productors i les empreses familiars agràries". Des d'ASAJA, Pere Roqué també ha demanat que el Departament estudiï línies d'ajuts directes al sector de la fruita ja que qualifica de "negligent" deixar a l'estacada 10.000 pagesos que s'han quedat sense estalvis i amb cada vegada menys capacitat de negociar amb els bancs per aconseguir finançament. "Ara que surten diners per a tot, també per comprar urnes, tan complicat és buscar 10 o 12 milions per injectar al sector?", s'ha preguntat. Roqué ha criticat durament la titular del DARP, Meritxell Batet, pel que considera " inoperància i desídia" del departament i l'ha convidat la plantejar-se si ha de continuar ocupant el càrrec. Jonathan Sanjuán s'ha sumat a les paraules dels seus companys i ha remarcat sobretot la unitat d'acció a l'hora de convocar la protesta d'aquest divendres. "Això s'ha d'aprofitat i demà ens fa falta tothom", ha afirmat. El manifest del front comú dels productors de fruita s'ha presentat aquest dijous davant del local social de Gimenells (Segrià) coincidint amb la jornada d'exposició de varietats de fruita de pinyol organitzada per l'IRTA.
Economia
Agroalimentació
AMPLIACIÓ:Riera: "No facilitarem un govern que es dediqui a fer autonomia i ajorni la República encara que hi hagi 'pressing CUP'". Augura un escenari de "confrontació permanent" durant anys i creu que s'ha d'assumir la repressió d'un Estat "violent". El candidat de la CUP a la presidència de la Generalitat, Carles Riera, ha insistit en la via unilateral com l'única possible per posar en marxa la República. En una roda de premsa a l'ACN, Riera assegura que la CUP no facilitarà la constitució d'un govern que es plantegi fer autonomisme des del Parlament i opti per ajornar la República, encara que es doni un context de 'pressing CUP' després del 21-D. Riera també ha augurat que la construcció del nou estat suposarà una situació de "confrontació permanent" que s'allargarà alguns anys: "El franquisme i el feixisme campen amb absoluta impunitat i haurem de resistir i assumir la repressió violenta". El cap de llista de la CUP basa en la unilateralitat per a l'aplicació de la República, la desobediència del 155 i el desenvolupament d'un pla de govern republicà al servei de les classes populars les línies vermelles dels anticpitalistes a l'hora de facilitar o participar en la construcció del govern que pugui sorgir del 21-D. Riera rebutja qualsevol altra opció perquè considera que no hi ha cal altra via possible. Sobre les propostes de diàleg que plantegen la resta de partits independentistes, el líder de la CUP avisa: "No sabem veure aquest escenari en el marc constitucional. Si ens expliquen una solució l'escoltarem, però fins ara no l'hem vist". El líder cupaire diu que si hi ha 'pressing CUP' per fer autonomisme i ajornar l'aplicació de la República, la CUP "no hi serà". "Sabem perfectament que el camí no serà fàcil, però ens hem de recuperar del cop d'estat i recuperar la iniciativa" avisa Riera, en al·lusió directa a ERC i JxCat. Riera avisa als altres partits independentistes que cal ser "coherent" i que "no es poden aplicar polítiques de gestió autonòmica". Si ho fan, diu, "considerarem que han deixat de ser independentistes". Carles Riera assegura que el vot a la CUP és, en aquest sentit, l'únic que no dona lloc a l'equívoc. Amb tot, el líder de la CUP augura un escenari complex de tensió i enfrontament: "No tenim cap mena de dubte que si emprenem camí de l'1-O, continuaran aplicar el 155. El Govern va cometre un error de diagnosi perquè les eines previstes no eren les pròpies per fer-ho en rebel·lia", reconeix. Ara, explica, aquest "somni" ja no existeix i assumeix que la construcció del nou estat s'haurà de fer en la "confrontació permanent". El cap de llista de la CUP preveu que el conflicte s'allargui "anys" en els que caldrà mantenir la "lluita no violenta". Malauradament, però, augura que s'haurà d'assumir una "repressió violenta". Rebutja la reforma de la Constitució Sobre els "rumors i comentaris" al voltant de la reforma constitucional que han aparegut aquest 6 de desembre, la CUP assegura que la proposta es dona en un context de "voluntat recentralitzadora" per part de l'estat espanyol "més pròxim a Aznar que d'altres polítiques confederals". Riera considera que aquest debat és "irrellevant" . En aquest sentit, Riera retreu a Podem i els comuns que aquest 6 de desembre celebrin la constitució espanyol i els recorda que el 15-M "compartint carrers" amb la CUP per tal de "destituir el règim del 78". Això, diu, és possible a Catalunya i demana als comuns que facin costat a l'independentisme per poder-ho fer realitat.
Política
Partits
Duran demana el vot per Unió per “fer gran el catalanisme integrador” davant dels que han portat el país “al precipici”. El candidat d’Unió afirma que cada cop hi ha més persones “desencisades” amb el procés sobiranista i que això “es veurà diumenge a les urnes”. El candidat d’Unió a les eleccions del 20-D, Josep Antoni Duran i Lleida, ha demanat el vot per als democristians per “fer gran el catalanisme integrador i dialogant” davant dels que han portat Catalunya “a un pas del precipici”, en referència als independentistes. Durant el míting final de campanya, Duran ha assegurat que cada cop hi ha més persones “desencisades” amb el procés sobiranista que han decidit votar Unió, que “fa del pacte la manera d’avançar per garantir una Catalunya més potent” i que això “es veurà diumenge a les urnes”. Davant d’això, ha contraposat l’actitud de Convergència, que ara està “en mans de la CUP” i que està negociant amb “opacitat” un pacte amb els anticapitalistes. El líder d’Unió ha reiterat que l’independentisme “no ha sabut gestionar la victòria del 27-S” i que tres mesos després encara no hi ha govern. A més, ha criticat que s’està negociant amb “opacitat” un pacte entre Junts pel Sí i la CUP. Com a exemple, el cap de llista d’UDC ha lamentat que aquestes dues formacions estan acordant acabar amb el concert a les escoles concertades i que Convergència “està enganyant” perquè no explica això a la ciutadania. El líder democristià ha afirmat que no li preocupa la coherència de la CUP, sinó la “incoherència” de Convergència deixant-se portar pels anticapitalistes. “No dic que la CUP sigui el dimoni, no dic que siguin chavistes o que deixaran el país pelat, això ho ha dit el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs. Si estan convençuts que farien el país més pobre, que carai fan pactant amb aquesta formació la declaració del Parlament del 9 de novembre?”, ha exclamat Duran. Duran ha afirmat que “ara ja no estem sols parlant de diàleg, també s’hi ha sumat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, però tard. Perquè el PP ha estat una fàbrica d’independentistes”. D’altra banda, Duran ha criticat que el president de la Generalitat, Artur Mas, “ara també parla de dialogar, però no pot dir res d’això mentre va de la mà de la CUP”. El cap de llista d’Unió s’ha referit a Ciutadans “que també parla de diàleg, mentre el seu candidat, Albert Rivera, diu que no hi ha ningú per dialogar per part dels catalanistes. Està clar que ell no està a la taula de negociació ni és catalanista”. Davant d’això, Duran ha assegurat que Unió representà el catalanisme polític disposat a dialogar. El cap de llista d’Unió ha citat Francesc Cambó i Josep Tarradellas, que representen “la secular història de Catalunya de voluntat de ser i d’autonomia”. El cap de llista d’Unió ha previst que a partir del 20-D quedaran al marge les majories absolutes i començarà una nova època a Espanya marcada pel pacte i la negociació. “Aquí Unió hi ha de ser!”, ha conclòs Duran. Duran defensa que són més importants “tres diputats per un acord que set per la confrontació” “Han creat un barranc i Unió pot unir les dues voreres. Som els únics que de veritat podem fer possible una proposta. No és una renúncia, és obrir portes i assegurar el futur. És més important tenir tres diputats a Madrid per aconseguir un acord, que vuit diputats per la confrontació. Unió aporta solucions realistes i viables”, ha apuntat. Duran ha criticat que “s’idealitzen idees com la independència”, però que “no s’explica el que s’ha d’explicar. No penso enredar ningú i no portaré el país a un pas del precipici com ara es troba”. “La gent de l’empresa, la gent que pateix, volen estabilitat. És l’hora de les solucions. No serà fàcil, però és possible. No entenc que es digui que no s’acceptaran les propostes d’Unió, però es vagi a Madrid a negociar la independència”, ha afegit Duran. En aquest sentit, el líder d’UDC ha recordat la proposta d’una disposició addicional a la Constitució espanyola que reconegui la singularitat de Catalunya i li aporti un concert econòmic com el del País Basc, a més de competències blindades en educació i cultura. “Volem part del que és nostre i ser solidaris, per tenir més recursos per a la gent de Catalunya, per tenir més recursos per a l’educació, per ajudar les petites empreses i els autònoms i per a la gent que pateix”, ha sentenciat. El secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha destacat que la formació democristiana ha fet una campanya “en positiu” i que “es nota als carrers anem guanyant dia a dia”. La mostra d’això és que la resta de partits han passat de la “indiferència” a “l’insult”, especialment a les xarxes socials, on els “opinadors del règim” han criticat UDC. “Hi ha molta gent obrint els ulls i això fa que alguns es posin nerviosos. Hi ha una alternativa catalanista que mai trairà aquest país, que tenim un conjunt de propostes des de l’humanisme”, ha sentenciat. “A nosaltres si que ens preocupa on ens porta la independència i si es va de la mà de la CUP i de Terra Lliure encara més”, ha conclòs.
Política
Partits
El Suprem cita Borràs el 14 de febrer amb relació a la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia l'ILC. L'alt tribunal va obrir una causa per investigar-ho després que el jutjat d'instrucció 9 de Barcelona elevés el cas perquè és aforada. El Tribunal Suprem ha citat la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, el pròxim divendres 14 de febrer a les 11 hores per exposar-li les diligències que se segueixen contra ella amb relació a la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia l'Institut de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal va decidir obrir una causa per investigar Borràs després que el jutjat d'instrucció 9 de Barcelona elevés el cas perquè és aforada. L'alt tribunal creu que podria haver comès els delictes de prevaricació, frau, malversació de fons públics i falsedat documental.
Societat
Judicial
AMPLIACIÓ:Interior vol que Trànsit sàpiga quines persones no poden conduir per raons mèdiques. Jané relaciona la proposta amb el debat sobre la notificació de problemes de salut dels pilots d'avió arran de la tragèdia de Germanwings. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha plantejat aquest dijous que el Servei Català de Trànsit (SCT) tingui constància de quines persones no poden conduir per raons de salut. "Necessitem conèixer les dades que des d'un punt de vista mèdic comportin com a conseqüència, durant un temps, privar de la possibilitat de conduir aquella persona", ha explicat. Jané ha aclarit que sempre es preservaria la informació que pugui afectar la intimitat i no es demanaria concretament la malaltia o medicació que inhabilités el conductor. En aquest sentit, ha relacionat la proposta amb el debat sobre la conveniència de notificar problemes de salut que puguin afectar l'activitat dels pilots d'avió, obert a partir de la tragèdia de Germanwings. "Ens passa igual en l'àmbit de la conducció", ha sentenciat. "El que volem és obrir debat i aportar propostes normatives que facin possible que en seguretat viària puguem tenir la certesa que qui condueix té l'aptitud per fer-ho, i malauradament moltes vegades aquesta aptitud no depèn de la bona actitud per conduir", ha destacat el conseller. En aquest sentit ha apuntat que l'objectiu és evitar "condicions que després poden provocar accidents que tots lamentem". Pel que fa al protocol d'actuació en centres sanitaris per traslladar la informació sobre conductors, Jané ha dit que "s'haurà de regular" escoltant a especialistes i estudiar el tractament de les dades sanitàries. Igualment, ha assegurat que al 2014, amb la darrera reforma de la llei de Seguretat Viària, ja es va plantejar la idea. D'altra banda, el conseller s'ha referit també a la periodicitat de les proves mèdiques en conductors majors de 65 anys, subratllant que no es tracta de centrar el debat en l'edat sinó en "l'aptitud de cada conductor". La proposta sorgeix arrel d'una 'Jornada tècnica sobre aptituds i conducció', organitzada per l'SCT aquest dijous al matí, segons ha apuntat Jané, que ha realitzat la cloenda de l'acte. El conseller ha afirmat que en aquesta trobada hi ha participat representants dels col·legis de metges i psicòlegs, a més de les administracions de trànsit i policia local. A la tarda, el titular d'Interior ha presidit la sessió Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària que ha tingut lloc al Departament.
Societat
Salut
El congrés alternatiu al 4yfn, Tech Spirit Barcelona, aplegarà 2.500 emprenedors en 40 activitats. Uber, Glovo o Airbnb, participaran en el saló que se celebrarà a la Llotja de Mar i es clourà al Palau Sant Jordi. Les administracions, la fundació Mobile World Capital i Barcelona Tech City han sumat esforços per omplir la setmana del Mobile World Congress (MWC) amb un congrés alternatiu dirigit als emprenedors, el Tech Spirit Barcelona. La iniciativa, sorgida de manera espontània després de la cancel·lació del congrés de telefonia, acollirà 40 activitats i 60 ponents del 23 al 27 de febrer a la Llotja de Mar i en diversos espais de la capital catalana com el Pier01 i el Pier03. Els organitzadors han confirmat la presència d'empreses com Glovo, Uber, Letgo, Edreams o Airbnb i de 150 fons d'inversió internacionals i espanyols que havien de participar en actes paral·lels al MWC. En total, el programa té un cost estimat de mig milió d'euros. Les inscripcions per participar-hi estan obertes a partir d'aquest dimecres. Segons ha dit en una roda de premsa el president de Barcelona Tech City, Miguel Vicente, l'esdeveniment no pretén substituir el saló 4 years from now (4fyn), cosa que seria "impossible". Per aquest motiu, han triat un format "completament diferent" per Tech Spirit, apostant per fer conferències i activitats relacionades amb l'emprenedoria però prescindint dels estands d'empreses.
Economia
Innovació
El Sindicat de Professors de Secundària recorre contra el traspàs de mestres de Primària a ESO. Presenta un recurs contenciós-administratiu contra les resolucions d'Ensenyament perquè hi ha un miler d'interins i professors en pràctiques. El Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) ha presentat aquest dijous un recurs contenciós-administratiu contra tres resolucions del Departament d'Ensenyament que permet a 3.000 mestres de Primària fer classes de Matemàtiques, Castellà i Català a 1r i 2n d'ESO el proper curs 2018-2019. Segons el sindicat, el departament obligarà els directors del centres de més de 10 grups a reservar la plaça en favor dels mestres habilitats i en perjudici d’un miler estimat de professors interins i en pràctiques. Els serveis jurídics del sindicat consideren que la mesura del departament és "radicalment il·legal", ja que podria vulnerar la normativa bàsica d’especialitats, les lleis d’educació vigents (LOE i LEC), i el principi constitucional de mèrit i capacitat. Per això, el sindicat s'oposa a aquesta mesura i acredita la falta de necessitat de docents que al·lega el departament més enllà d’algunes absències puntuals en determinats dies i serveis territorials concrets.
Societat
Educació
Denunciat un caçador per matar dos cabres salvatges durant una batuda de senglars a Ulldecona. Els agents rurals l'acusen d'una infracció greu de la Llei de caça i comissen el rifle. Els Agents Rurals, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra, han denunciat un caçador per matar dos exemplars de cabra salvatge durant una batuda de senglars a la zona de Les Ventalles a Ulldecona (Montsià), el passat dissabte a migdia. L'alerta la va donar una patrulla dels Mossos d'Esquadra que va avisar el Cos d'Agents Rurals. Els dos exemplars de cabra salvatge, una espècie regulada i que només es pot caçar en Àrees Privades de Caça (APC) autoritzades amb permís personal, eren un mascle de cinc anys i una femella. Els agents rurals van comprovar que la caça de cabra no estava autoritzada i van denunciar un dels components de la colla de caçadors que participaven en la batuda de senglar per una infracció greu de la Llei de Caça. Els agents rurals també van comissar el rifle del caçador.
Societat
Medi ambient
Koldo Serra proposa a '70 Binladens' un film d'atracaments "proper" i "allunyat dels thrillers moderns tecnològics". El Festival de Sitges acull la projecció del film protagonitzat per Emma Suárez, Nathalie Poza i Hugo Silva. A '70 Binladens', Emma Suárez és Raquel, una donat desesperada que necessita 35.000 euros (coneguts col·loquialment com a '70 binladens') i els necessita en les pròximes 24 hores. La seva única esperança és aconseguir un préstec bancari. Això dona un gir en el moment en què dos atracadors (Nathalie Poza i Hugo Silva) entre al banc on es troba la Raquel i tenen a tots els presents com a ostatges. El director de '70 Binladens', Koldo Serra, ha assegurat que la idea era "allunyar-se dels thrillers moderns d'atracaments tecnològics i que volien fer una cosa més propera". La pel·lícula, que s'ha projectat al Festival de Sitges a la Secció Òrbita, arribarà als cinemes el pròxim 25 de gener. Koldo Serra ha explicat que la seva aposta era que '70 Binladens' s'apropés més a films com 'La estanquera de Vallecas' d'Eloy de la Iglesia o 'Tarde de perros', de Sidney Lumet, que no pas a 'Plano oculto', d'Spike Lee, protagonitzada per Denzel Washington. En aquest context, Serra ha manifestat que volia donar un cert costumisme a la pel·lícula i fugir dels tòpics molt impostats i fer-ho proper i incloure escenes d'humor per a relaxar. L'actriu Nathalie Poza, que es posa a la pell d'una atracadora de bancs, ha explicat que és el personatge "més difícil" que ha fet en cinema. "Era molt extrem i l'aposta era que tingués molta fisicalitat i que l'espectador s'imagini al veure-la amb un passat perillós". Serra ha dit que les directrius que va donar als actors és que es comportessin com a persones de veritat. "No volia ni policies arquetípics ni personatges impostats i volíem jugar fins a punt però que fossin gent fàcil de reconèixer del barri". També hi ha comèdia en diferents escenes de la cinta, que van de la mà de la tragèdia. "No era qüestió de fer acudits, sinó que la comèdia sorgís de la mateixa situació". En una escena d'un tiroteig, Serra va dir als personatges que havien d'aconseguir que fos el pitjor tiroteig de la història. '70 Binladens' compta amb la producció de Sayaka Producciones i Pokeepsie Films, productora d'Alex de la Iglesia i Carolina Bang.
Cultura
Cinema
Jaume Balagueró comença el rodatge del seu nou film, el thriller d'acció 'Way down'. Freddie Highmore encapçala el repartiment juntament a Astrid Bergès-Frisbey, José Coronado, Liam Cunningham i Luis Tosar. El rodatge del thriller d'acció 'Way down', la nova pel·lícula de Jaume Balagueró, ha arrencat a Madrid amb un repartiment format per actors internacionals i espanyols de la talla de Freddie Highmore, Astrid Bergès-Frisbey, José Coronado, Liam Cunningham, Sam Riley, Luis Tosar, Emilio Gutiérrez Caba, Axel Stein, Daniel Holguín i Famke Janssen. El Banc d'Espanya és presenta com un lloc absolutament inexpugnable. Un banco que ningú ha pogut robar, del qual no existeixen plànols, no hi ha dades, ni hi ha ningú viu que conegui la enginyeria faraònica que es va fer servir per construir la seva càmera cuirassada. Tot això no espanta a Thom Johnson (Freddie Highmore), un jove i brillant enginyer reclutat per descobrir el secret per accedir al seu interior. L'objectiu és un petit tresor que estarà dipositat al banc en només deu dies coincidint amb la celebració de la final del Mundial de Sudàfrica 2010. El rodatge en anglès d'aquest thriller d'acció transcorrerà durant 11 setmanes en localitzacions de Madrid i de la seva província i zones de costa espanyola. El guió està escrit per Andrés Koppel, Borja González Santaolalla, Rafael Martínez, Michel Gaztambide i Rowan Athale.
Cultura
Cinema
Alejandro Fernández esborra un tuit en què donava per fet que els CDR detinguts tenien "bombes". El líder del PPC fa un nou missatge en què diu que la notícia de l'operació policial és "concloent" tot i que cal esperar que les investigacions avancin. El líder del PPC, Alejandro Fernández, ha esborrat un missatge al seu compte de Twitter en què donava per fet que els membres dels CDR detinguts tenien "bombes". "Tenien preparades bombes. Quan vaig advertir de la batasunització del moviment separatista a través dels CDR, em van dir de tot. O es talla això d'arrel o tindrem un greu problema. Repeteixo: tenien bombes", deia el líder dels populars a Catalunya en aquesta xarxa social. La nota de Guàrdia Civil, en canvi, informa de la detenció de nou membres dels CDR que "podrien estar preparats per fer accions violentes" i explica que s'ha localitzat material i substàncies "susceptibles" de ser utilitzades per fabricar artefactes "a l'espera de la confirmació dels especialistes". Després d'esborrar el tuit, Fernández n'ha fet un altre dient que s'ha d'esperar que les investigacions avancin tot i que la notícia sobre l'operació policial és "concloent". "Però si els mitjans de comunicació de tot l'àmbit es refereixen a això de manera tan explícita, ens temem el pitjor", afegeix.
Política
Partits
Maragall guanyaria Colau per la mínima segons una enquesta d''El Periódico'. L'alcaldable d'ERC per Barcelona aconseguirà 11 regidors, lluny dels 21 de la majoria absoluta. Ernest Maragall guanyaria per la mínima Ada Colau en la cursa per l'alcaldia de Barcelona segons una enquesta que publica 'El Periódico'. El candidat d'ERC aconseguiria 11 cadires, més del doble de les 5 dels últims comicis però lluny dels 21 que conformen la majoria absoluta. El partit de l'alcaldessa actual, Barcelona en Comú, n'obtindria entre 9 i 10, gairebé repetint els 11 del 2015. El PSC en trauria 8 i doblaria els resultats de fa 4 anys. Ciutadans, amb Manuel Valls, superaria en 1 regidor la marca actual, de 5 a 6. Junts per Catalunya baixaria la xifra del PDECat de 10 a entre 5 i 6 i el PP n'obtindria entre 0 i 2, pels 3 que té ara. L'enquesta l'ha elaborat el Gabinet d'Estudis Socials d'Opinió Pública (Gesop) per al rotatiu barceloní. L'enquesta deixa fora, doncs, dues forces, la CUP, que actualment té 3 regidors, i la candidatura de Jordi Graupera. Si es complissin els pronòstics de l'enquesta del Gesop, seria la primera vegada des de la transició que un partit independentista aconsegueix l'alcaldia de la capital catalana.
Política
Política municipal
L'Ajuntament de Manresa engega un viver per emprenedoria artesana i comercial amb lloguers assequibles. Els contractes es faran per tres anys a un preu de 81,90 euros al mes. L'Ajuntament de Manresa ha posat en marxa un viver destinat a l'emprenedoria artesana i comercial amb l'objectiu d'activar nova activitat comercial. L'espai està ubicat en un local de 96 metres quadrats a la Muralla del Carme, a l'entrada de la plaça Puigmercadal, i disposa de tres zones perquè tres persones puguin iniciar la venda al detall dels seus productes. L'espai compta amb aparador i magatzem. Els contractes d'arrendament són per una durada de tres anys, prorrogable per dos més, a un preu de lloguer de 81,90 euros al mes sense IVA. Entre d'altres, el preu inclou el subministrament de llum i aigua, telèfon i assegurança. Les sol·licituds es poden lliurar fins el 16 de juliol al Cedem o per correu electrònic a cedem@ajmanresa.cat. En un comunicat, el consistori explica que al viver s'hi podrà allotjar qualsevol activitat comercial, llevat de les agroalimentàries. Caldrà desenvolupar un projecte empresarial que impliqui la creació d'una nova empresa o la consolidació d'una de recent. També s'hi poden acollir empreses que no hagin fet venda al detall en els darrers cinc anys en un local comercial. Els sol·licitants també hauran de disposar d'un pla d'empresa i caldrà que comercialitzin algun producte que, total o parcialment, estigui elaborat o manipulat al Bages, o bé que vulguin desenvolupar una activitat comercial o d'artesania relacionada amb algun producte del qual no hi hagi oferta a Manresa. El consistori és conscient de la dificultat per encetar una nova activitat comercial, ja que molts locals comercials tenen preus difícils d'assumir per una persona emprenedora. De la seva banda, la regidora del Centre Històric, Claudina Relat, ha assenyalat que el viver es troba "a les portes del Centre Històric", en un emplaçament que s’ha anat transformant en "un espai de vida" amb la remodelació del Mercat Puigmercadal, l’obertura d’un local de restauració amb terrassa i amb la pròxima obertura del supermercat cooperatiu SuperCoop.
Economia
Comerç
Una fuita d'aigua a Roses obliga a tallar-ne el subministrament als barris de Santa Margarita i Mas Matas. Els Bombers han rebut l'avís pocs minuts abans de les 9 del matí i ha estat la companyia d'aigües qui s'ha fet càrrec de l'avaria. Una fuita d'aigua a la carretera C-260 al terme municipal de Roses (Alt Empordà) ha deixat sense subministrament els barris de Santa Margarita i Mas Matas. Es tracta d'una zona on hi viuen prop d'un miler de veïns però el tall ha afectat a més usuaris, ja que hi ha diversos hotels en aquesta zona. S'espera que no serà fins aquest diumenge a la tarda que es recuperarà el servei habitual. Els bombers han rebut l'avís a les 08:47 del matí i dues dotacions s'han desplaçat fins el lloc dels fets. Pocs minuts després han arribat els tècnics de la companyia que s'han fet càrrec de l'avaria. Com a conseqüència de la fuita alguns baixos de comerços i habitatges s'han inundat. Els Bombers han marxat cap a les 10 del matí un cop comprovat que l'avaria a les canonades d'aigua no havia provocat danys a les del gas.
Societat
Successos
Set activistes de la Seu d'Urgell citats per participar al tall de l'N-260 el 21-F opten per desobeir l'ordre judicial. El jutjat alturgellenc els investiga pels delictes de resistència, desobediència, desordres i atemptat a l'autoritat. Set activistes que van participar en el tall de la carretera N-260 al seu pas per la Seu d'Urgell el 21 de febrer passat, jornada de vaga general, han estat cridats a declarar entre aquest dimecres i dijous al jutjat d'Instrucció número 1 de la capital alturgellenca. A les portes d'aquest equipament, i acompanyats d'una setantena de persones que els han volgut manifestar el seu suport, han anunciat que no donaran resposta a aquest requeriment perquè consideren que s'està produint un "intent de criminalitzar i atacar el moviment popular". Entre els citats hi ha el regidor de la CUP a l'ajuntament urgellenc, Pau Lozano, així com d'altres membres d'aquesta formació, dels col·lectius Arran i Endavant i del CDR de l'Alt Urgell. A tots ells se'ls investiga pels presumptes delictes de desordres públics, resistència, desobediència i atemptat a l'autoritat.
Societat
Judicial
El ple de Girona aprova per unanimitat que la plaça Catalunya sigui un espai per a vianants aquest 2020. Tots els grups donen suport la moció d'ERC que també reclama abordar la reforma integral de l'espai aquest mandat. El ple de Girona ha aprovat per unanimitat que la plaça Catalunya sigui un espai prioritari per a vianants aquest 2020. Tots els grups han donat suport a la moció d'ERC, que també reclama abordar la reforma integral de l'espai al llarg d'aquest mandat. El portaveu dels republicans, Quim Ayats, ha subratllat que treure vehicles de la plataforma es pot fer amb una "mínima inversió" i que, per contra, tindrà "un gran impacte" per a una Girona més sostenible. La regidora de Mobilitat, Marta Sureda, ha posat de relleu, això sí, que per fer efectiva la mesura caldrà redactar estudis i que, en tot cas, "ara per ara" la plaça Catalunya no podrà ser exclusiva per a vianants perquè "és l'únic punt d'accés" perquè els vehicles entrin al Barri Vell.
Política
Política municipal
El fons Talos Capital col·loca un 0,8% d'Aena per 191,4 milions d'euros. El preu per acció s'ha situat en 159,53 euros. El fons Talos Capital, entitat gestionada per TCI Fund Management, ha col·locat a través de Merril Lynch el 0,8% del capital d'Aena per 191,4 milions d'euros, segons ha informat l'entitat nord-americana a través d'un fet rellevant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El preu de venda per acció ha estat de 159,53 euros. Talos Capital va anunciar aquest dijous el procés per col·locar aquest paquet accionarial –format per 1,2 milions de títols- i ara TCI Fund Management passa a tenir 11,2 milions d'accions, que equivalen al 7,5% del capital social. El 51% d'Aena pertany a l'administració de l'Estat a través de l'empresa Enaire i la resta, el 49%, a inversors privats.
Economia
Empresa
Juan Carlos Martel: "Deixem que el públic decideixi si aquest Teatre Lliure interessa o no". El director diu que el de Lluís Pascual és un "capítol tancat" i, "segurament", un reflex del que passa fora del teatre. Juan Carlos Martel (Barcelona, 1976) dirigeix el Teatre Lliure des del febrer, després de la sortida abrupta de Lluís Pascual a principis d'aquella temporada. En poc temps ha traslladat els seus plantejaments a la programació d'una casa que vol "referent" de teatre públic atent a la societat. "El Lliure s'ha de permeabilitzar de tot el que passa i ser-ne un reflex no només a l'escenari sinó, més important, a la platea", explica a l'ACN. Un nou accent que Martel diu aplicar amb "l'excel·lència" per bandera, es tracti d'un text clàssic o de teatre comunitari. Sobre la novetat que representa la seva proposta, defensa que ofereix "un ventall molt ampli" i demana que sigui el públic qui decideixi "si aquest Teatre Lliure interessa o no". Martel va presentar la setmana passada la programació del segon semestre de la Temporada 2019/2020, una altra de les novetats del teatre sota la seva direcció i que el director explica, en part, perquè "dona marge d'error i de correcció" del programa en no haver-se de tancar a un any i mig vista. "També permets la permeabilització de la institució en coses que passen a la societat i que requereixen una resposta bastant més immediata", afegeix introduint la idea de responsabilitat social de la institució. El director ha explicat ja en diverses ocasions que vol un teatre on l'element cultural, l'educatiu i el social treballin plegats per servir la ciutat de la millor manera i ser-ne un reflex. Martel insisteix a l'ACN que vol que "tota la societat" es pugui "veure reflectida" en la programació i les activitats del Lliure, però també que el teatre representi d'alguna manera aquesta societat "a la platea", a través el públic que s'hi apropa. En aquest sentit, es mostra content del rejoveniment de la taquilla que s'ha experimentat durant el primer semestre del seu primer curs com a programador del teatre (el públic menor de 30 anys s'ha situat per sobre del 35%). Admet que aquest percentatge serà "difícil de mantenir", ja que en part és degut a una sèrie de propostes que han interpel·lat més la gent jove, apunta, però insisteix que és necessari convocar aquest segment "perquè els eixos de societat, educació i cultura tinguin incidència". "Que decideixi el públic" El director tampoc creu que això espanti el públic de tota la vida, i que l'arribada de joves vagi en detriment d'altres sectors. De fet, Juan Carlos Martel relativitza la sorpresa que en alguns àmbits va generar la seva proposta escènica. Especialment en un primer tram de temporada on molts van trobar a faltar noms propis de l'escena teatral catalana (directors, actors, autors), habituals de la programació del Lliure. En aquest sentit, el segon tram del curs "equilibra" la balança amb espectacles que involucren creadors com Julio Manrique, Carol López, Marc Rosich o Carlota Subirós, entre altres. "Em consta", admet Martel quan se li pregunta si la nova bateria d'espectacles ha alleujat més d'un abonat. Segons la seva radiografia, al Lliure hi ha un terç dels abonats que són fidels a la programació perquè hi "confien" passi el que passi, un altre terç al qual "li has de demostrar que allò que fas està al nivell" i un darrer que "potser preferia més la programació que es feia abans". Però el director defensa que la seva programació "ofereix un ventall molt més ampli" (que abans), amb "una gama de grisos impressionants", i aconsella que cadascú esculli "el muntatge que més s'adeqüi a les seves necessitats". "S'ha de tenir una mica més de confiança", afegeix en darrer terme abans de recordar els orígens del Teatre Lliure, quan "una companyia de joves de 25 anys que ningú coneixia van ser capaços de fer venir molta gent i que ara el teatre sigui el que és". "El Lliure ha passat diverses etapes i aquesta en serà una més. Pascual, Homar, Rigola; ens hem sabut adaptar i això és molt important: el públic i la gent de la casa són persones intel·ligents amb capacitat d'adaptar-se a les novetats", reivindica Martel. Per tot plegat, el director reclama que sigui el públic qui "decideixi" si "aquest Teatre Lliure interessa o no interessa", i insisteix que en aquest teatre no es pot fer "només una cosa" i que ha de "parar molt més l'orella" que abans amb allò que passa fora de les seves parets. Lluís Pascual, "capítol tancat" D'altra banda, el nou director del Teatre Lliure no esquiva parlar del seu predecessor, Lluís Pascual, però opina que aquell és un "capítol tancat". "Però ves a saber si en futurs capítols els seus personatges tornaran a sortir", afegeix per no sonar contundent sobre la relació futura del teatre amb un dels seus fundadors. Martel assumeix que "segurament" el que va passar amb l'exdirector (la denúncia de nepotisme per part de l'actriu Andrea Ros i la posterior dimissió de Pascual) pot ser conseqüència "del que passa fora" del teatre: "Hi ha una revolució feminista, una lluita contra el canvi climàtic, un envelliment de la població i una extrema dreta que ha arribat", enumera. Finalment apunta que la institució "s'hi està adaptant" –diu referint-se tant a l'etapa post-pascual com a la realitat social que envolta el teatre-. "Adaptant amb molta intel·ligència a la quantitat de coses urgents a les quals hem de fer front. Són moltes per estar constantment pensant amb nostàlgia sobre el què ha passat en un passat", reclama.
Cultura
Equipaments i patrimoni
AMPLIACIÓ:La Sala Trono estrenarà nova programació teatral el 15 de febrer a la caixa escènica del Metropol. La companyia arriba a un acord amb l’Ajuntament de Tarragona per poder fer ús de l’espai durant tres anys. Després d’abaixar el teló de l’espai teatral de la Part Alta de Tarragona, el març de l’any passat, la Sala Trono estrenarà nova programació el 15 de febrer en una nova ubicació: la caixa escènica del Teatre Metropol. La companyia tarragonina ha arribat a un acord amb l’Ajuntament per poder fer ús de l’escenari de l’equipament modernista durant un període de tres anys. L’espai s’ha batejat com Sala Trono Armanyà, prenent el nom del carrer per on s’accedirà al recinte. Les noves instal·lacions permetran ampliar l’aforament respecte l’antic local de la plaça Dames i Vells -de 50 a un màxim de 135 espectadors-, amb la qual cosa es manté l’aposta de la Trono pels espectacles de petit format. La companyia ha programat un total d’onze espectacles entre febrer i abril, a més d’una nova producció pròpia que s’estrenarà al maig. La companyia La Calòrica estrenarà la programació del Metropol el 15 de febrer amb ‘Fairfly’, una comèdia sobre l’emprenedoria dels joves en temps de crisi, que també es representarà els dies 16 i 18. Els dies 23,24 i 25 serà el torn de l’obra ‘Abans que arribi l’alemany’, de la companyia balear Res de Res i en Blanc. Completen la programació ‘Los bancos regalan sandwicheras y chorizos’, ‘Estic fent Sondheim’, ‘Kabarett-Protokoll’, ‘Paquito Forever’, ‘Balla amb mi’, ‘Llibres per cremar’, ‘Un tramvia anomenat desig’ i ‘Pescando en el aire’. Al seu torn, la tarragonina Tornavís Teatre presentarà ‘Refugiats’ els dies 30 i 31 de març i 1 d’abril. Aquesta obra estrenarà la proposta ‘Teatre Km0’ amb la qual la Trono pretén donar projecció a companyies locals. El gestor cultural de la Sala Trono, Joan Negrié, ha subratllat la “qualitat” d’una programació “molt farcida” i ha destacat el fet que serà “paritària” -la meitat de les obres estan dirigides o escrites per dones i, l’altra, per homes-. Com sempre, el segell tarragoní també estarà present en bona part dels espectacles. Com a novetat, a partir d’ara la Trono ja no reservarà entrades i aquestes es comercialitzaran a través d’una empresa de ‘ticketing’. La venda es posarà en marxa dimecres vinent, 17 de gener, a un preu general de 16 euros. Els associats -que paguen 8 euros anuals pel carnet d’amic-, obtindran descomptes de 4 euros per funció. Enguany, a més, s’incorpora una promoció adreçada a captar públic jove amb entrades a 5 euros per als menors de 25 anys. El nou espai La caixa escènica del Metropol esdevindrà la seu estable de la programació de petit format de la companyia durant tres anys. La regidora Begoña Floria s’ha felicitat per aquesta “bona notícia” per a la cultura de la ciutat. El conveni signat amb l’Ajuntament contempla la cessió gratuïta de l’espai i mantenir l’aportació anual de 10.000 euros a la companyia. Tot i això, l’activitat teatral de la Trono s’haurà de poder compaginar amb els actes i activitats que tenen lloc al Metropol. “Li donarem tot el suport possible perquè sigui un projecte viable i pugui haver-hi alternatives més definitives en el futur”, ha assenyalat la regidora. Actualment, la Sala Trono està condicionant l’espai de la caixa escènica per tenir-ho tot a punt per a l’estrena. Una de les curiositats és que la companyia ha adquirit una vuitantena de butaques per a la grada principal que, fins fa poc, pertanyien a un teatre de Salamanca que ha tancat portes. Les dimensions de l’escenari, a més, permetran que el públic se situï als laterals i darrere l’escenari, amb un aforament màxim d’uns 135 espectadors. El recinte també ofereix uns camerinos més amplis i s’hi adequaran noves taquilles amb accés pel carrer Armanyà. El 28 de gener es farà una jornada de portes obertes per poder visitar les instal·lacions. En paral·lel, durant les pròximes setmanes començarà la reforma del Teatre Metropol, que preveu la renovació de les butaques i actuacions contra els tèrmits, segons ha recordat Floria. Està previst que els treballs arrenquin el mes vinent i que puguin allargar-se fins al maig, coincidint amb l’acte de lliurament dels Premis Literaris. Gairebé un any del tancament del local La Sala Trono de Tarragona va tancar el local de la Part Alta el 25 de març després de catorze anys de programació ininterrompuda. L’espai necessitava unes obres de millora i adaptació, per tal d’adequar-se a la normativa vigent, que l’equip no veia viable d’afrontar. L’aposta de la companyia, però, va ser la de cercar un nou local on poder créixer. Negrié ha reivindicat que la Trono és un projecte que ha anat més enllà de l’àmbit local i que ja suma quinze produccions pròpies de teatre professional amb més de mig miler de representacions. La darrera, ‘Els Tres Aniversaris’, ha estat nominada a quatre guardons dels premis Butaca -entre ells el de millor espectacle-, la qual cosa els situa, ha dit, en un lloc de “molta responsabilitat”.
Cultura
Teatre
AMPLIACIÓ:Més de 100.000 persones es mullen per l'esclerosi múltiple. 625 piscines s'han sumat a aquesta iniciativa que pretén lluitar contra una malaltia que afecta 7.000 persones a Catalunya. Més de 100.000 persones s'han solidaritzat amb els afectats d'esclerosi múltiple participant en la 23a edició del Mulla't. 625 piscines de tot el país s'han sumat a aquesta iniciativa, impulsada per la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) amb la finalitat de lluitar contra una malaltia neurodegenerativa que afecta 7.000 persones a Catalunya. Segons un comunicat de l'organització, l'èxit de participació festa ha permès recaptar 315.000 euros bruts, una quantitat que enguany es destinarà al programa Joves i Esclerosi Múltiple, ja que a Catalunya hi ha 1.200 joves que pateixen aquesta malaltia, que es diagnostica principalment entre els 20 i els 40 anys. L'acte central s'ha fet, una vegada més, a la piscina del DIR Diagonal de Barcelona, amb la participació de conegudes personalitats del món polític, social i cultural. El conseller de Salut, Antoni Comin, el Secretari d'Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, David Elvira, Sor Lucia Caram i representants del món de l'espectacle com Roger Berruezo, Miquel Sitjar i Lloll Bertran són algunes de les personalitats que s'han mullat aquest diumenge per l'esclerosi múltiple. El Mulla't més participatiu Segons la Fundació Esclerosi Múltiple, el Mulla't s'ha consolidat com "el segon acte solidari més multitudinari de Catalunya". En aquesta 23a edició s'han multiplicat les possibilitats de participació perquè aquells que vulguin sumar-se a la causa, ho poden fer, a més de tirant-se a la piscina, fent la Ruta del pa amb tomàquet entre el 7 i el 17 de juliol. Una iniciativa, que compta amb el suport del Gremi de Restauració, en la qual s'han sumat 38 bars i restaurants barcelonins. A més, durant tot el mes de juliol més de 1.000 supermercats catalans vendran l'OleAurum, un oli solidari elaborat per petits productors catalans sota la marca Olis de Catalunya. Per cada ampolla venuda, Olis de Catalunya cedirà un euro a la FEM sense cap cost extra pel consumidor. La directora executiva de la Fundació Esclerosi Múltiple, Rosa Masriera, ha destacat que "actes com el d'avui demostren que cada cop la gent té més coneixement sobre la malaltia". Amb tot, Masriera ha assegurat que "encara queda molt camí per recórrer" perquè encara cal arribar "a moltes més persones i que cada cop hi hagi més gent que comparteixi aquesta lluita". La Fundació Esclerosi Múltiple Creada el 1989 a Barcelona com a entitat privada sense afany de lucre, la missió de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) és millorar la qualitat de vida de les persones amb aquesta malaltia i destinar recursos a la investigació, al benestar físic, psíquic i social dels pacients. La FEM compta amb una xarxa d'hospitals de dia i ofereix serveis de formació i inserció laboral per a persones amb discapacitat física mitjançant el Centre Especial de Treball (FEM-CET), a més d'impulsar campanyes de sensibilització i captació de fons, com ara el 'Mulla't per l'esclerosi múltiple'.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Simón, sobre la desescalada: "Si algú es pren això com una carrera estarà equivocat i hi haurà un rebrot". "No és una qüestió d'aprovar o suspendre", ha avisat el coordinador de Sanitat a les comunitats autònomes. El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha alertat aquest dissabte sobre les presses i les queixes d'algunes comunitats autònomes per passar a la fase 1 de desescalada. "Si algú es pren això com una carrera estarà equivocat, es prendran decisions de forma equivocada i hi haurà el temut rebrot", ha assegurat Simón. "Això no és una qüestió d'aprovar o suspendre. Totes les comunitats i els seus sanitaris han fet una tasca excepcional en la crisi del coronavirus. I cada comunitat ha tingut una epidèmia diferent i amb volum de casos diferents", ha recalcat el coordinador de Sanitat. "Per tant, m'agradaria que això no es plantegés com una cursa. Estem tots al mateix vaixell", ha insistit Simón. "Ningú ha suspès el seu pas a la fase 1. Hem d'anar molt en compte amb les expressions que utilitzem perquè ens fem un flac favor", ha afirmat el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, visiblement molest per una de les preguntes sobre el manteniment de gran part del País Valencià en la fase 0. "La Comunitat Valenciana té indicadors de transmissió del coronavirus que encara no són del tot favorables", ha apuntat Simón, que –no obstant- ha obert la porta i ha mostrat pocs dubtes que en una setmana el País Valencià pugui passar a la fase 1. "El principi de prudència és ara mateix el més important, encara hi ha un alt risc de fer un pas enrere. Si per córrer més del compte hem de tornar a confinar la població, això tindria un impacte altíssim", ha reflexionat en veu alta el coordinador de Sanitat. "Madrid pot passar de fase en una setmana" Pel que fa a Madrid, Simón ha mostrat la mateixa recepta i ha considerat "raonable" que en una setmana torni a presentar la sol·licitud per passar a la fase 1 de desescalada. "És possible que d'aquí a set dies estigui preparada. "Es tracta d'una comunitat que ha fet un esforç enorme, però com ha passat a Barcelona ha tingut un impacte enorme del coronavirus", ha puntualitzat el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries. "Això sí, ambdues han fet una gran feina de contenció que les posa en un punt de partida molt bo per passar a les següents fases. S'hauran de valorar les dades", ha comentat Simón, que ha reconegut que no van tenir temps a avaluar les últimes zones que els van fer arribar des de Castella i Lleó, i per això han quedat fora de la fase 1. Finalment, el coordinador del ministeri de Sanitat veu difícil concretar els recursos extraordinaris –en personal sanitari- que caldran a les autonomies per passar de fase. "Els criteris que es plantegen estan basats en objectius. I per complir-los es necessiten recursos com, per exemple, més professionals per fer el rastreig de contactes d'un positiu o per fer les proves PCR", ha explicat Simón. "Des del ministeri no es donaran xifres exactes de professionals però sí tenim estimacions de càrregues de treball per als objectius. S'està discutint amb les CCAA i orientant-les", ha avançat el coordinador del Ministeri de Sanitat. "S'haurà d'incrementar el personal, però és difícil plantejar-nos ara mateix una xifra exacta", ha conclòs Simón.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Aragonès: "Hem d'omplir les urnes a favor de la llibertat i com més urnes, menys repressió". El vicepresident de la Generalitat fa una crida a la participació massiva després de votar a Pineda de Mar. El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha votat aquest diumenge al matí a l'Institut Joan Coromines de Pineda de Mar, al Maresme. Aragonès ha fet una crida a la participació massiva i a omplir les urnes "a favor de la llibertat". "Com més urnes, menys repressió. Demanem que Catalunya es bolqui a les urnes com tantes vegades hem fet, com vam fer l'1 d'octubre, el 9 de novembre i el 28 d'abril", ha explicat el conseller. Aragonès ha vinculat la participació a Catalunya al fre de l'ascens de l'extrema dreta: "Com més vots hi hagi a Catalunya, com més forta sigui la participació, més forts serem per parar l'ultradreta i els que la volen blanquejar". Acompanyat per la seva dona i la seva filla, Aragonès ha votat a dos quarts de deu del matí. Al col·legi electoral s'ha trobat amb els apoderats d'ERC i també del PSC. Aragonès ha compartit unes paraules amb l'alcalde de Pineda, Xavier Amor, que també es trobava al mateix col·legi electoral. Aragonès ha fet una defensa ferma dels "valors republicans" i de frenar l'ascens de VOX: "Serem el baluard de defensa dels drets i les llibertats del nostre país davant d'aquest ascens del nacionalisme espanyol sigui de centre, de centre dreta o d'ultradreta, com més forta sigui la participació més forts serem per aturar-los".
Política
Govern
Air France deixarà de volar des de l'aeroport del Prat per deixar pas a la seva 'low cost'. La nova companyia 'Joon' assumirà els vols entre Paris i Barcelona a partir de l'1 de desembre. L'aerolínia francesa Air France deixarà d'oferir vols entre Barcelona i Paris, els únics que operava des del Prat, a partir d'aquest desembre. La nova 'low cost' del grup aeronàutic francès, 'Joon', absorbirà els vols setmanals que fins ara operava Air France entre els aeroports del Prat i Charles de Gaulle. Segons l'aerolínia, l'oferta seguirà sent la mateixa ja que es mantindran els 7 vols diaris que Air France ofereix entre els dos aeroports. Aquest 2017, la 'low cost' francesa també començarà a operar des de la capital francesa fins a tres ciutats europees més -Berlín, Lisboa i Porto- amb preus a partir de 39 euros per trajecte. El destí triat per la companyia pel seu vol inaugural, que sortirà des de París, és Barcelona i es farà l'1 de desembre.
Economia
Infraestructures
El Bisbat de Vic referma que l'acord de cessió de les instal·lacions de les Caputxines de Manresa és "nul de ple dret". Asseguren que han posat a disposició de les germanes "diferents solucions perquè puguin continuar rebent l'assistència necessària". El Bisbat de Vic ha refermat a través d'un comunicat que el contracte de donació que van subscriure les Germanes Clarisses Caputxines del Monestir de Sant Carles Borromeu amb la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) és "nul de ple dret". Segons el Bisbat, la Santa Seu s'ha manifestat en aquest sentit "atès que –el contracte- no compta amb les autoritzacions canòniques pertinents". Les germanes caputxines s'han enfrontat al Bisbat de Vic per aquesta qüestió, després que fa tres anys signessin un acord amb la FSSM perquè a les instal·lacions monàstiques s'hi pogués fer una residència d'avis. Des del Bisbat asseguren que han posat a disposició de les germanes "diferents solucions perquè puguin continuar rebent l'assistència necessària per viure amb tranquil·litat dins la clausura". El Bisbat de Vic s'ha pronunciat aquest dilluns sobre el conflicte obert amb les caputxines de Manresa per la cessió de les instal·lacions de més de 4.500 metres quadrats i de gran importància patrimonial a la Fundació Sociosanitària de Manresa. A través d'un comunicat, el Bisbat assegura que "la Santa Seu ha manifestat que aquest acord és nul de ple dret atès que no compta amb les autoritzacions canòniques pertinents". Asseguren que el convent de les caputxines és un monestir de clausura pontifícia i, per tant, "depèn directament del Sant Pare" i "es regeix pel dret propi de l'església". Per això, el Bisbat de Vic considera que la donació de qualsevol propietat de les germanes caputxines "necessita disposar de l'autorització de la Santa Seu". En aquest sentit, asseguren que els contractes subscrits fa tres anys entre les germanes i la FSSM "són nuls de ple dret" perquè "no compten amb les formalitats necessàries segons la normativa canònica". A través del comunicat també afirmen que la Santa Seu ha donat indicacions al Bisbat "a fi i efecte que se solucioni el més aviat possible aquesta qüestió". D'altra banda, des del Bisbat volen deixar clar que "en cap moment han entrat a valorar la correcció o bondat de la donació" que van fer les germanes caputxines ni tampoc "condicionar qualsevol actuació de futur". "El Bisbat no té ni ha tingut cap interès econòmic en la solució d'aquest problema", asseguren. També recorden que el Bisbat "va advertir fa més de tres anys, tant a la Fundació com a les germanes, la necessitat de procedir a sol·licitar a la Santa Seu les llicències necessàries per a la validesa de la donació que es volia dur a terme". Des del Bisbat asseguren que han posat a disposició de les germanes "diferents solucions perquè puguin continuar rebent l'assistència necessària per viure amb tranquil·litat dins la clausura". La Fundació Sociosanitària de Manresa ha abandonat aquest dilluns al matí les instal·lacions del convent de les caputxines on, des del gener de 2015, hi havia el Servei d'Atenció Domiciliària de l'entitat, que ara tornarà a les dependències de l'Hospital de Sant Andreu.
Societat
Religió
Dos grups d'estudiants tallen la Diagonal i la Ronda Literal per preparar la vaga del 9-M. L'acció s'emmarca en la jornada de protesta per reclamar una rebaixa a les taxes universitàries. Cap a tres quarts de nou del matí, dos grups d'estudiants universitaris han tallat la Diagonal i la Ronda Litoral de Barcelona per ''escalfar motors'' per la vaga del moviment estudiantil prevista per aquest dijous. Amb el lema, ''Les estudiants amb la gratuïtat. Recuperem la universitat'' i l'encesa de bengales de colors , els estudiants han impedit la circulació de vehicles durant mitja hora aproximadament per començar a difondre la reivindicació de la rebaixa de taxes universitàries que portaran al carrer el 9-M en una convocatòria d'aturada als campus universitaris i també als instituts públics. La circulació s'ha restablert sense més incidències. La protesta reclama l'aplicació d'una rebaixa dels preus públics del 30%, seguint les mocions parlamentàries que insten el Govern en aquesta direcció, i ha estat impulsada pels sindicats i per la ILP Universitats que recull signatures per portar al Parlament una proposta de llei que reguli per llei aquesta rebaixa de taxes.
Societat
Educació
Augmenten les dones que opten per la congelació d'òvuls per retardar l'edat de ser mares. L'endarreriment de la maternitat, causat per molts factors socials, ha fet disparar en l'última dècada els naixements per sobre dels 40 anys. Els naixements de mares que tenen més de 40 anys s'han disparat en una dècada a Catalunya i s'ha passat de 3.719 el 2008 a 6.458 el 2018, segons dades de l'Idescat. Darrere de les estadístiques, factors estructurals i barreres socials causen l'endarreriment de la maternitat, mentre que el desig de moltes dones no desapareix i el rellotge biològic no s'atura. La fertilitat de les dones comença a decaure de forma significativa a partir dels 35 anys. En aquest context, cada vegada són més les dones que opten per la vitrificació d'òvuls, una tècnica de reproducció assistida que els permet conservar els oòcits durant uns anys perquè en aquests moments no poden o volen ser mares. Aquesta opció per raons no mèdiques ha augmentat en els últims anys a les clíniques de fertilitat consultades per l'ACN. El sistema públic cobreix la vitrificació d'òvuls quan és per causes mèdiques. A l'estat espanyol s'ha passat de 2.174 vitrificacions d'òvuls el 2009 a 5.264 el 2017, segons les últimes dades de la Societat Espanyola de Fertilitat recollides per la revista mèdica 'Reproducción Asistida ORG'. Això significa un augment del 142%. El director científic de l'Institut Marquès, el doctor Àlex Garcia-Faura, i la doctora Marta Devesa, ginecòloga experta en Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, entrevistats per l'ACN, corroboren aquest creixement. "Des del 2009, quan vam començar, fins ara s'ha incrementat de forma exponencial la vitrificació d'òvuls", afirma la ginecòloga de Dexeus Dona, centre que actualment fa prop de 200 cicles de vitrificació a l'any. L'edat mitjana de la maternitat s'ha anat endarrerint i supera els 32 anys a Catalunya actualment, segons dades de l'Idescat, i l'estat espanyol és un dels països amb una fecunditat més baixa. Darrere de la maternitat tardana, hi ha múltiples factors socioeconòmics, institucionals i culturals, tal com recull 'El desafiament de la baixa fecunditat a Espanya', dins 'Informe España 2018'. L'augment de la precarietat a causa de la crisi econòmica ha estat un dels "factors clau que han propiciat el descens més recent de la fecunditat", recullen les seves autores, Teresa Castro i Teresa Martín. Ho explica la periodista Noemí López Trujillo en el llibre 'El vientre vacío' (Capitán Swing), que parla de l'impacte de la precarietat en les expectatives i la planificació de la maternitat, així com de la por de tenir fills i la por de no tenir-los. "El motiu principal de l'augment exponencial de la vitrificació d'òvuls és l'endarreriment de l'edat de la maternitat", emmarca la doctora Devesa. Un dels motius principals de les dones que decideixen congelar-se els òvuls és que no tenen parella estable en aquest moment, apunta. Motius professionals o d'estudis són altres raons que veuen en les consultes, afegeix Garcia-Faura. La majoria de les dones que acudeixen a les clíniques tenen rendes mitjanes o altes. L'edat mitjana de les dones que volen congelar-se els òvuls en aquests centres se situa entre els 35 i els 38 anys. Devesa i Garcia-Faura coincideixen que és una mica tard, ja que, si a partir dels 35 anys es produeix la primera reducció significativa en la reserva ovàrica, a partir dels 37-38 anys, la davallada s'accelera (parlant en termes generals, ja que la reserva ovàrica no és igual en totes les dones). "El descens no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. Les probabilitats d'un embaràs i que aquest arribi a bon port i el que el bebè neixi sa cada vegada són més baixes en aquestes edats", diu la doctora Devesa. Per això, "l'edat òptima per a la vitrificació és entre els 30 i els 35 anys", afirma Garcia-Faura, que preveu que l'edat de les dones que s'interessen per la vitrificació tendirà a baixar en els propers anys. El procés La vitrificació d'òvuls, que comença amb una visita d'informació, assessorament i estudi de la reserva ovàrica, consisteix en un tractament hormonal que sol durar unes dues setmanes perquè els ovaris produeixin més òvuls i en la seva extracció en una cirurgia breu, ambulatòria i d'anestèsia superficial. És un procediment senzill amb una taxa de complicacions, per exemple derivades de la punció ovàrica, molt baixa (0,15-0,20%). Els òvuls extrets es congelen mitjançant la criopreservació, una tècnica que permet conservar cèl·lules o teixits a una temperatura d'entre -80° i -196° en nitrogen líquid -la congelació és una tècnica que ja no s'utilitza perquè el gel podia danyar els òvuls-. El preu de la vitrificació d'òvuls ronda els 3.000 euros i s'hi ha d'afegir el cost anual per mantenir-los, entre 200 i 300 euros, segons la clínica. Els professionals consultats adverteixen de no refiar-se de procediments low cost, ja que no ofereixen totes les garanties. Quan una dona vol quedar-se embarassada i recórrer a aquells òvuls que va vitrificar, es descongelen els oòcits i es fecunden amb el semen de la parella o d'un donant mitjançant una fecundació in vitro. Segons la doctora Devesa, la taxa d'utilització dels òvuls vitrificats en el centre és del 8% i puntualitza que és una dada que pot variar de forma considerable en els propers anys, ja que la vitrificació per raons no mèdiques és una tècnica recent. Informació clara El doctor Garcia-Faura veu important que es difongui l'opció de vitrificar-se els òvuls perquè totes les dones tinguin accés a la informació i creu que s'hauria de fer a través de l'atenció primària, per exemple, amb cartells, i en les visites ginecològiques. Un estudi de la UOC publicat aquest any demana a les clíniques de fertilitat que donin informació clara dels seus serveis perquè els ciutadans, sobretot les dones, puguin escollir de forma lliure si recórrer-hi, després d'arribar a la conclusió que les webs d'alguns centres es basen en un model comercial. L'article porta per títol 'Les narratives de les webs de clíniques de fertilitat a Espanya'. Preguntat per aquesta consideració, el doctor Garcia-Faura defensa donar una informació completa per sobre de tot: "S'ha d'explicar molt clar que no hi ha una necessitat per a totes les dones de congelar-se els òvuls. A més, hi haurà pacients que podran posar en marxa el projecte de la maternitat en parella o en solitari sense haver de recórrer als oòcits congelats. Però sí que és una opció perquè puguin planificar la vida familiar dins els termes que elles necessitin i, per això, és primordial tenir accés a una informació veraç". També s'ha d'explicar a les dones que s'interessen per aquest procés que tenir oòcits vitrificats és una "possibilitat i una assegurança" de tenir fills més endavant, però no una "garantia" ja que l'embaràs depèn de diversos factors, precisa el director científic de l'Institut Marquès. Una altra consideració és que, tot i que els òvuls es poden vitrificar i preservar-ne la capacitat reproductiva i la qualitat, el temps no s'atura i el cos es fa gran. "A nivell mèdic es considera que a partir dels 35 anys augmenta una sèrie de riscos, com la diabetis o la hipertensió, que poden tenir complicacions tant per a la mare com per al bebè", adverteix el doctor Garcia-Faura. "La Societat Espanyola de Fertilitat recomana tractaments de fertilitat fins als 50 anys, però això no vol dir que nosaltres com a ginecòlegs recomanem esperar tant. Hem d'explicar que, en edats avançades, l'embaràs és de més risc", diu la doctora Devesa. Vitrificació per raons mèdiques El Servei Català de la Salut contempla la preservació de gàmetes -cèl·lules reproductores- o preembrions per causes mèdiques justificades. Es realitza en pacients que poden perdre la capacitat reproductiva per malalties o tractaments, com la quimioteràpia, que tenen un risc acreditat de fallada ovàrica o testicular prematura, informa el Departament de Salut. Només es pot dur a terme per indicació mèdica i no per petició de la pacient. En els darrers anys, la vitrificació per causes mèdiques s'ha mantingut estable.
Societat
Salut
ACTUALIZACIÓ:Un mosso d'esquadra mata d'un tret una dona a Sant Feliu de Llobregat i després es treu la vida amb la mateixa arma. El succés ha passat a dos quarts de vuit del matí i en el moment dels fets hi havia dos menors a l'habitatge. Un agent dels Mossos d'Esquadra ha mort una dona a primera hora del matí en un habitatge del carrer Joan Maragall de Sant Feliu de Llobregat i posteriorment s'ha tret la vida amb la mateixa arma de foc amb la que presumptament hauria comès el crim. Els fets han tingut lloc pels volts de dos quarts de vuit del matí i durant el succés hi havia a l'habitatge dues nenes menors d'edat, una de les quals era filla de la dona morta. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha decretat dos dies de dol oficial i ha convocat una concentració de rebuig a la violència de gènere per a la una del migdia. De la mateixa manera s'ha convocat un ple extraordinari a les vuit del vespre per condemnar els fets i de suport a les famílies. La Policia Local i els Mossos d'Esquadra investiguen ara els fets. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir els fets. Per la seva banda, el jutjat d'Instrucció número 6 de Sant Feliu de Llobregat, en funcions de guàrdia, ha obert una causa per aquest cas que tot apunta és de violència de gènere. Un cop finalitzades les tasques pròpies dels aixecaments dels cossos, la causa serà remesa al Jutjat de Violència de Sant Feliu. Pel que fa l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha decretat dos dies de dol per la mort de la dona, concretament per a aquest dijous i demà divendres, de manera que s'han suspès totes les activitats previstes per a aquests dos dies. Per a la una del migdia, a més, s'ha convocat una concentració silenciosa a la Plaça de la Vila i es llegirà un manifest. De cara al vespre, a les vuit, el consistori celebrarà un ple extraordinari per condemnar els fets i expressar el seu suport a les famílies de les víctimes. L'home estava actualment de baixa L'home, destinat a Barcelona, estava de baixa en aquests moments, segons han confirmat fonts properes al cas, tot i que no n'ha transcendit el motiu. Als Mossos d'Esquadra no els consta cap denúncia per violència de gènere de la dona en contra de l'homicida. Les nenes que hi havia a la casa –una filla i una neboda de la dona- han cridat auxili des del balcó quan l'home ha perpetrat el crim masclista i després s'ha tret la vida. Han estat els veïns els que han alertat la Policia i, concretament, ho ha fet un altre mosso que viu a prop de la casa on han passat els fets, un carrer del centre de Sant Feliu de Llobregat, segons han confirmat fonts properes a l'ACN. La dona era d'una família molt popular de la ciutat. "Molt treballadora i lluitadora" La dona i l'home haurien mantingut una relació sentimental de poc més d'un any, segons un conegut de la víctima, Miguel Bola. Aquest amic ha volgut destacar que la dona era "molt treballadora i lluitadora" i ha posat com a exemple que, des de primera hora del matí a la matinada, treballava en el bar que havia regentat la família al cor de Sant Feliu. Actualment treballava com a teleoperadora, segons aquest amic.
Societat
Successos
Detinguda una dona a Girona que robava joies d'una amiga aprofitant que li cuidava el gat quan no hi era. La víctima va deixar-li les claus de casa durant un viatge perquè tingués cura de l'animal, i l'acusada va aprofitar-ho endur-se el botí. Els Mossos d'Esquadra han detingut una dona de 49 anys acusada de robar joies d'una amiga aprofitant que li cuidava el gat. La víctima va deixar-li les claus de casa voluntàriament durant un viatge que va fer de sis dies, amb la confiança que l'acusada tingués cura de l'animal durant el temps que ella estigués fora. Quan va tornar es va trobar que li havien sostret joies per valor de 5.500 euros. Va ser aleshores quan els agents d'investigació dels Mossos es van posar a treballar. Al veure que no hi havia signes de forçament a la porta de l'entrada, els agents van investigar l'entorn més proper a la víctima, i per tant, la seva amiga a qui van acabar detenint al descobrir que havia venut les joies en establiments propers. La denunciant va explicar als agents que només l'acusada, de nacionalitat colombiana i sense domicili conegut, tenia accés al seu pis. Per intentar esbrinar on havien anat a parar les joies la Unitat de Proximitat de la Comissaria de Girona va centrar-se en les botigues de compra i venda d'or de la zona. La investigació va acabar revelant que l'amiga de la víctima havia venut joies en nou ocasions, i de forma espaiada en el temps per no aixecar sospites. Les vendes es van fer en establiments de Girona i Salt (Gironès). Entre les peces que es va emportar hi ha penjolls, arracades, anells i braçalets. La dona va quedar detinguda per un delicte de furt, i després de declarar davant el jutge va quedar en llibertat amb càrrecs.
Societat
Successos
El Festival Deltebre Dansa celebrarà la seva tretzena edició entre el 10 i el 23 de juliol de 2017. El reconegut certament d'arts escèniques prepara nombroses novetats i millores. La tretzena edició del Festival Deltebre Dansa es celebrarà a Deltebre (Baix Ebre) entre el 10 i el 23 de juliol del 2017. El certament ja prepara un programa replet d'espectacles d'alt nivell artístic amb moltes novetats i millores. La darrera edició va acumular xifres d'èxit més de 15.000 espectadors, 160 participants professionals provinents de 55 nacionalitats diferents, i 450 alumnes d'iniciació. A més dels tallers professionals, en la vessant de formació professional d'excel·lència, també es mantindran els laboratoris creatius, el taller monogràfic i el cicle de conferències que van ser les principals novetats introduïdes en l'edició del 2016. També es mantindran els cursos d'iniciació per als no professionals. En la programació se seguirà apostant pels espectacles de qualitat i d'avantguarda de disciplines variades.
Cultura
Arts
L'incendi forestal de Llançà ha cremat més dotze hectàrees. La circulació de trens entre Figueres i Portbou s'ha restablert a les set de la tarda. El foc forestal que s'ha iniciat aquest diumenge al migdia a la Bassa d'en Joanets, una zona pròxima a l'estació de trens d'aquest municipi, hauria afectat unes dotze hectàrees de vegetació forestal i mitja hectàrea de vegetació agrícola, segons les dades provisionals dels Agents Rurals. L'incendi, que ha començat a un quart de dues del migdia, està estabilitzat en vies de ser controlat. Amb tot, a les tasques d'extinció del foc encara hi treballen una vintena de dotacions terrestres dels Bombers. Els mitjans aeris no han pogut participar en l'extinció a causa del fort vent de tramuntana que bufa a l'Alt Empordà aquest diumenge, amb cops que superen els 70 quilòmetres per hora. Paral·lelament, Protecció Civil ha informat la circulació de trens entre Figueres i Portbou s'ha restablert cap a les set de la tarda després d'estar hores tallada per facilitar les tasques dels Bombers. El foc ha començat cap a un quart de dues del migdia i com a mesura preventiva s'ha desallotjat la gent que es trobava a la zona de camps, horts i barraques de la Bassa d'en Joanet i el veïnat de Setcases, properes a l'incendi, i cap persona ha resultat ferida. A més dels Bombers, fins al lloc també s'han desplaçat efectius del cos dels Mossos d'Esquadra, de la Policia Local, dels Agents Rurals, de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de la zona, del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i voluntaris de Protecció Civil.
Societat
Successos
Padrosa reclama a l'Estat que el traspàs de competències del sector del taxi es faci "amb totes les garanties". El director general demana als vaguistes que abandonin el bloqueig i confia que la reunió de demà assenti les bases "per un diàleg ampli". El director general de Transports, Pere Padrosa, ha reclamat a l'Estat que el traspàs de competències per atorgar llicències de Vehicles de Transport amb Conductor (VTC) es faci "amb totes les garanties" i s'acompanyi "dels recursos necessaris". Padrosa demana al Ministeri que sigui conscient del compromís que adopta, i li recorda també que el traspàs comporta una modificació de la llei que ha de tenir majoria al Congrés dels Diputats. "No és lícit ni lògic que tinguem un problema al territori i que les competències estiguin a Madrid", ha dit Padrosa, en relació a la vaga indefinida dels taxistes que ha col·lapsat el centre de Barcelona. El director general confia que la reunió d'aquest dilluns serveixi perquè el Ministeri "comenci a agafar compromisos" i es garanteixi "la cohabitació" entre els taxistes i el sector VTC (unes llicències que utilitzen Uber i Cabify). Padrosa ja avança que, pel què pertoca a la Generalitat, demà aprofitaran la reunió amb els taxistes per invocar-los a establir "un diàleg ampli" i demana al col·lectiu que abandoni els bloquejos i garanteixi "la mobilitat" a Catalunya.
Economia
Mobilitat
Promouen un nou sector industrial i logístic a Lleida. L'INCASÒL i CIMALSA donen continuïtat a la zona industrial del Camí dels Frares i a la CIM Lleida. L'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i CIMALSA desenvoluparan un nou sector d'activitats econòmiques al terme municipal de Lleida. El nou sector, anomenat SUR-41, té una superfície d'unes 14 hectàrees i prop de 60.000 metres quadrats de sostre. Es preveu que pugui acollir tant activitats logístiques com industrials. Han adquirit una finca de 116.133 metres quadrats, el 80% del sector, situats entre el Camí dels Frares, promogut també per l'INCASÒL, i la Central Integral de Mercaderies (CIM) Lleida, promoguda per CIMALS. Aquests terrenys permetran allargar l'actual àmbit d'activitat econòmica, plenament consolidat, fins a les carreteres C-13B i la Variant Sud de Lleida.
Economia
Empresa