sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Un terratrèmol de grau 4,3 amb epicentre a l’Alt Urgell es deixa sentir a diversos punts de Catalunya. Protecció Civil activa la fase de prealerta del pla Sismicat. Un terratrèmol de grau 4,3 a l’escala de Richter amb epicentre a Ribera d’Urgellet, a l’Alt Urgell, s’ha deixat sentir a diversos punts de Catalunya. Protecció Civil confirma que s’ha notat a l’àrea metropolitana de Barcelona, i a través de les xarxes socials s’han publicat testimonis a Valls, Blanes o Mataró, entre d’altres. El fenomen sísmic ha tingut lloc cap a dos quarts de sis de la tarda aproximadament, i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya situa el punt central del moviment en un triangle format pels municipis d’Alins, Farrera i la Guingueta i Jou. De moment no hi ha constància que el terratrèmol hagi causat danys, però Protecció Civil ha activat la fase de prealerta del pla Sismicat.
|
Societat
|
Medi ambient
|
L'aturada parcial d'una hora de jutges i fiscals es trasllada al 17 de maig. Es mantenen l'aturada a tot l'Estat del proper 22 de maig i la resta d'aturades parcials del 26 d'abril i el 3 i 10 de maig. Les quatre associacions de jutges i tres de fiscals que han convocat diverses vagues per motius com el reforç de la independència judicial han anunciat que traslladen la primera de les aturades –d'una hora i convocada per a aquest 19 d'abril- al 17 de maig. Ho fan per ser "escrupolosament respectuosos" amb la llei, després d'haver rebut un avís de l'Autoritat Laboral que indicava que la vaga no havia respectat el termini legal de deu dies de preavís. La resta de convocatòries, la jornada del proper 22 de maig arreu de l'Estat i les aturades parcials d'una hora els dies 26 d'abril i 3 i 10 de maig, continuen com fins ara. També es manté una concentració prevista per al 4 de maig a Madrid. En tot cas, els convocants aprofiten la comunicació de l'Autoritat Laboral per palesar que el text els reconeix "de forma explícita" el dret de vaga. Els jutges i fiscals asseguren que s'han buscat vies alternatives a la protesta però lamenten que han estat "desateses". Els motius que han portat a la convocatòria de les aturades són la reclamació de reforçar la independència judicial, la modernització d'administració de la justícia i les condicions dels jutges i els fiscals. Les associacions que signen el decret de convocatòria de vaga són l'Associació Professional de la Magistratura, l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, Jutges per la Democràcia, el Fòrum Judicial independent, l'Associació de Fiscals, la Unió Progressista de Fiscals i l'Associació Professional i Independent de Fiscals.
|
Societat
|
Judicial
|
Cs rebutja assistir a la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva del 22 de maig a Madrid. De Páramo repta el president de la Generalitat a convocar eleccions autonòmiques l'1 d'octubre i critica que Carmena faci de "telonera" de l'acte sobre el referèndum. El portaveu parlamentari adjunt de Cs al Parlament, Fernando de Páramo, ha informat que la seva formació ha rebutjat assistir a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, faran el 22 de maig a Madrid. En una roda de premsa d'aquest dimarts al migdia des del Parlament, De Páramo ha argumentat que Cs no hi anirà perquè ja saben "què s'hi dirà". "Ens hauria agradat que Puigdemont hagués anat a la conferència de presidents autonòmics a defensar-hi Catalunya, i ja ens coneixem el seu discurs, per això no hi anirem", ha continuat. A més, De Páramo ha reptat el president a convocar eleccions autonòmiques per l'1 d'octubre, la data que segons ha publicat aquest dimarts 'La Vanguardia' és la més probable per la celebració del referèndum. Finalment, el portaveu adjunt de Cs ha criticat que l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, faci de "talonera" de la conferència del dia 22 sobre el referèndum.
|
Política
|
Parlament
|
Albiach demana "no caure en les provocacions" i recorda que Torra pot ser president sense l'acta de diputat. La líder dels Comuns acusa PP i Cs de copiar l'estratègia de la "dreta llatinoamericana" per aconseguir el poder. La líder d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha demanat "no caure en les provocacions i el parany" de PP i Cs, en la seva estratègia de portar als tribunals la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. "És un intent aconseguir per la via judicial allò que no han aconseguit a les urnes. És allò que es denomina 'low fare', que no és cap novetat: és una importació del que fa tota la dreta en l'àmbit llatinoamericà. Faríem bé de no caure-hi", ha demanat Albiach. Considera que el Tribunal Suprem s'ha "equivocat" rebutjant les mesures cautelars demanada per Torra però recorda que els lletrats del Parlament ja van certificar que pot continuar sent president tot i ser inhabilitat com a diputat. Albiach ha prioritzat garantir "cobrir les necessitats de Catalunya" amb, d'una banda, l'aprovació d'uns pressupostos que són "urgents", després de dos anys i mig de prorrogar pressupostària i ma "dècada d'austeritat i retallades". També ha reclamat, al mateix temps, que hi hagi un govern "que estigui liderant i no estiguin barallats els socis de govern, que competeixen en comptes e cooperar". Creu, en aquest sentit, que caldrà establir "un calendari electoral, consensuat amb les diferents forces, per tenir el govern que Catalunya necessita perquè la fórmula d'ERC i Junts per Catalunya està completament esgotada", ha sentenciat.
|
Política
|
Parlament
|
La primera Setmana del Cinema en Català projectarà més de 20 produccions del 16 al 20 de gener als Texas. La mostra programa cinema rodat o doblat en català i homenatjarà al director Esteve Rovira. La primera Setmana del Cinema en Català arrencarà del 16 al 20 de gener als Cinemes Texas amb més de 20 produccions, entre pel·lícules, curtmetratges, capítols de sèrie i documentals. La revista digital 'El cinèfil' ha impulsat aquest nou projecte que té "la voluntat d'incrementar i de donar visibilitat al cinema rodat en llengua catalana i el doblatge en català de pel·lícules en altres llengües". La mostra tindrà el format de festival no competitiu i inclourà els quatre films que aspiren al Gaudí a la Millor Pel·lícula: 'Jean-François i el sentit de la vida', 'Les distàncies', 'Formentera Lady' i 'Yo la busco'. La Setmana homenatjarà al director Esteve Rovira amb la pel·lícula 'Serrallonga' per celebrar el 10è aniversari de la seva emissió a TVC. El film inaugural serà la preestrena d'una adaptació d'una novel·la de l'escriptor català Manuel de Pedrolo: 'Tocats pel foc' dirigida per Santi Lapeira. El film, protagonitzat per Sergi Cervera, Mireia Oriol, Belén Fabra, Jordi Cadellans i Nil Cardoner, es troba en fase de producció i la projecció servirà per incloure, encara que sigui ja al 2019, el cinema a les celebracions de l’Any Pedrolo. El passi se celebrarà dimecres 16 de gener a les vuit de la tarda. La producció de TV3 'Cançó per a tu' tancarà la mostra el dia 20 de gener a les deu de la nit. La pel·lícula d'Oriol Ferrer, protagonitzada per Candela Serrat, Nao Albert i Félix Herzog, que es va estrenar el passat mes de juny al FIC-CAT, s'emetrà en preestrena abans de la seva emissió a TV3. Homenatge a Esteve Rovira La Setmana del Cinema en Català retrà un homenatge al director Esteve Rovira projectant la pel·lícula 'Serrallonga' per celebrar el 10è aniversari de la seva emissió a TVC. El reconeixement també inclourà la projecció d'un capítol inèdit de la sèrie 'Com si fos ahir', projecte en el qual treballa actualment. Acte seguit, hi haurà un debat obert amb alguns dels protagonistes de la sèrie davant i darrere la càmera. Un altre dels continguts destacats serà la preestrena del documental 'Cinema amb ç' dels directors Toni Pinel i Cris Gambín. El film aborda la situació actual del cinema en llengua catalana amb entrevistes a directors, productors, periodistes i membres d'institucions com l’Acadèmia del Cinema Català i la Plataforma per la llengua. Entre els curtmetratges seleccionats destaquen l'estrena a Catalunya de 'Vaca' de la directora Marta Bayarri i el curt documental 'Alçades' de Judith Colell centrat en el referèndum de l’1 d’octubre a la ciutat de Sant Cugat. La mostra també inclourà films d’animació doblats en llengua catalana amb l'objectiu de normalitzar el consum de productes en català per a tota la família. El programador de la mostra i director d''El cinèfil', Joan Ramon Armadàs, ha explicat que propostes com aquestes, sumades a altres iniciatives ja existents com el FIC-CAT o el Cicle Gaudí contribueixen la normalització de la llengua catalana al cinema. Les entrades que tindran un preu de 3 o 4 euros com és habitual als Cinemes Texas. La Setmana del Cinema en Català està capitanejada per 'El cinèfil' i compta amb el suport dels Cinemes Texas, on es realitzaran totes les projeccions, l'Acadèmia del Cinema Català, la Direcció General de Política Lingüística, TVC, el CECAAC (Centre Experimental de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals de Catalunya) i FilminCAT.
|
Cultura
|
Cinema
|
AMPLIACIÓ:Prop del 20% dels estudiants titulats de les universitats públiques catalanes fa una estada a l'estranger. Els aprovats de grau passen del 72% al 82% i els de màster, del 88% al 92%, en els últims anys. Prop del 20% dels estudiants titulats de les universitats públiques catalanes fa una estada a l'estranger, tal com estableix l'objectiu europeu. Aquesta és una de les dades destacades que recull l''Informe d'Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes' del 2018. L'estudi mostra que el rendiments dels universitaris ha millorat en el període de desplegament de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) –els primers estudis de grau es van implantar el curs 2008-09-. Així, els aprovats de grau han passat del 72% al 82% i els de màster, del 88% al 92%. La reducció del finançament a les universitats de la Generalitat per efecte de la crisi comença a remuntar-se, si bé lentament, i l'esforç de les famílies per pagar els estudis és superior a Catalunya que a la resta de l'estat espanyol. L'informe, que elabora l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), mostra que el percentatge dels estudiants que fa una estada a l'estranger ha anat augmentant en els darrers anys i s'ha situat a prop del 20%; concretament, en el 18,8% el curs 2016-2017, les dades del qual són les últimes de l'estudi. En el curs 2012-2013, van ser el 15,8% dels estudiants. El gruix d'aquestes estades a l'estranger són a través del programa Erasmus, si bé hi ha altres beques i convenis. L'objectiu europeu és precisament arribar al 20% dels universitaris que fan estada en un altre país, segons han explicat els responsables del document. En la presentació aquest divendres de l'informe, a l'Edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), els seus responsables també han recalcat que les universitats catalanes són atractives com a centres d'acollida i que destaquen a nivell internacional per la seva qualitat. Sobre l'augment dels estudiants que superen els graus i màsters durant la implantació de l'EEES, la vicerectora de docència i ordenació acadèmica de la UB, Amelia Díaz, que ha presentat els punts més destacats de l'informe, considera que és "fruit" dels canvis en la metodologia docent, amb un majori acompanyament als alumnes. "Hem de canviar el xip davant dels aprovats. No hem de posar un interrogant al costat d'uns percentatges elevats. Si es fa una bona tutorització i una avaluació contínua formativa, el que seria estrany és que els estudiants no aprovessin", ha raonat, preguntada per aquestes dades. "El que és lògic és que uns estudiants que tenen els requisits per fer una carrera universitària progressin adequadament. Amb un sistema de qualitat, hauríem d'aconseguir que fossin el 100% els aprovats", ha coincidit a subratllar el president de l'ACUP i rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell. Pel que fa al finançament de la docència per part de la Generalitat, les universitats públiques van registrar un increment notable entre els anys 2004 i 2010, que el van seguir uns decrements, molt remarcables, entre el 2011 i el 2013, destaquen els responsables de l'informe. Entre el 2015 i el 2017, el finançament públic ha començat a remuntar. El 2017 es va situar als nivells del 2007, segons el document. En aquest sentit, l'informe destaca que a Catalunya l'esforç de les famílies en el finançament dels estudis universitaris continua sent més alt que a la resta de l'Estat. A Catalunya, el 30% dels ingressos procedeixen de la matrícula, mentre que a l'estat espanyol, el 23%. Els ingressos de matrícula a Catalunya representen el 21,2% dels ingressos per aquest mateix concepte en el conjunt de l'Estat, mentre que els ingressos per transferència corrent de la comunitat autònoma són del 14,7%. Oferta de graus i màsters L'estudi mostra que l'oferta total de places de grau respecte a la població té una distribució força equitativa en el territori català, metre que la de les places de màster és significativament superior a la província de Barcelona. L'oferta total de titulacions universitàries s'està estabilitzant, excepte en el cas dels màsters, que experimenten cada any un lleuger increment. L'informe conclou que s'han consolidat les diferents modalitats d'oferta formativa en els darrers cinc cursos acadèmics. En els últims dos cursos es registra un increment dels alumnes de formació continuada del 13% i un augments dels estudiants de màster del 44%. L'oferta de formació en idiomes es consolida en el conjunt de les universitats, de manera similar en les diferents llengües, si bé es registra un lleuger descens en els darrers dos cursos del volum d'alumnes, que se situa a nivells similars al curs 2010-2011. Amb la progressiva implantació dels graus, més de 40.000 estudiants universitaris prenen contacte amb el món professional a través de les pràctiques, tant curriculars com no curriculars, que desenvolupen en empreses i institucions. El 12% dels estudiants accedeixen a la seva primera feina per aquesta via. Els estudiants Quant al perfil dels estudiants, el desplegament de l'Espai Europeu d'Educació Superior ha comportat un creixement sostingut de la matrícula en els estudis de grau i, sobretot, en els de màster, amb un increment superior al 20% anual durant els darrers dos cursos. La matrícula en estudis universitaris oficials de grau i màster a les universitats públiques catalanes i a la UOC del curs 2016-2017 va superar els 190.000 estudiants. Al curs 2016-2017, 40.874 persones van iniciar estudis de grau a les universitats públiques catalanes i a la UOC, i més de la meitat dels estudiants nous eren dones. A les universitats públiques presencials, set de cada deu estudiants que hi comencen estudis tenen entre 18 i 19 anys, mentre que a la UOC, sis de cada deu tenen entre 25 i 45 anys. El professorat Pel que fa professorat, el personal docent i investigador (PDI) s'ha incrementat en 1.466 docents al llarg del període 2013-2017, que suposa un augment del 9,4%. Ara bé, en termes d'efectius equivalents a temps complet (ETC), l'augment ha estat molt menor, de 137 persones. Dels 17.014 membres que formen el PDI, un 41,8% són dones. Del total del professorat, el 63,4% són doctors. A partir del curs 2015-2016, es percep un augment dels estudiants que participen en programes de doctorat. En els darrers cinc anys s'han desenvolupat un total de 286 programes de doctorats industrials, en què han participat 352 empreses i 404 estudiants. Aquesta és la segona edició de l''Informe d'Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes', de periodicitat biennal. L'objectiu de l'estudi és aportar informació rellevant sobre la formació i la docència i prendre el pols de manera periòdica a la situació de la universitat pública catalana. En la presentació del document, també hi han participat el director general de planificació en l'Àmbit d'Universitats i Recerca de la Secretaria d'Universitats i Recerca, Josep Pallarès, i el rector de la UB, Joan Elias. L'Associació Catalana d'Universitats Públiques agrupa la UB, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Politècnica de Catalunya (UPC), Pompeu Fabra (UPF), Girona (UdG), Lleida (UdL), Rovira i Virgili (URV) i la UOC.
|
Societat
|
Educació
|
Operació policial a l'àmbit metropolità contra una organització dedicada a l'explotació laboral de dones vietnamites. Desenes de detinguts en municipis com Abrera, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Ripollet o Sant Vicenç dels Horts. La policia espanyola, en col·laboració amb l'Europol, ha posat en marxa aquest dimarts una operació contra una organització criminal d'origen vietnamita que presumptament es dedicava al tràfic i l'explotació laboral de dones. Segons han indicat a l'ACN fonts pròximes al cas, l'operació té lloc en diversos punts de l'Estat, però el gruix de l'operació es fa a l'àmbit metropolità de Barcelona, on va començar la investigació, i on hi ha desenes de detinguts. Es desconeix el número de dones alliberades, algunes de les quals són menors d'edat. Alguns dels municipis on hi ha escorcolls són Abrera, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Ripollet i Sant Vicenç dels Horts. Segons les mateixes fonts, aquesta organització criminal portava dones de la zona del Vietnam i les explotaven laboralment, sense cap remuneració econòmica i només donant-los menjar, amb l'argument que els havien de pagar el deute del trasllat. Segons la investigació, les dones arribaven enganyades i eren obligades a treballar en centres d'estètica. En el dispositiu hi participen agents de la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals de la policia espanyola, tant de Barcelona com de la unitat central, en col·laboració amb l'Europol. En aquests moments, l'operació continua oberta i el jutge ha decretat secret de sumari.
|
Societat
|
Policial
|
El Govern nomena Rosa Amorós delegada territorial de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran. És mestra de professió i ha estat diputada i regidora. El Govern ha aprovat el nomenament de M. Rosa Amorós i Capdevila com a delegada territorial de la Generalitat a l0Alt Pirineu i Aran. Nascuda l'any 63 i mestra de professió, Amorós ha estat regidora a l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà (2011-2015), consellera del Consell Comarcal del Pallars Jussà, secretària nacional de les dones d'ERC (2012-2015) i coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones a l'Alt Pirineu i Aran (2009-2011). Ha estat diputada durant la X legislatura, durant la qual ha estat portaveu de la Comissió d'Igualtat. És diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona i té un postgrau de Kinesiologia Holística per la Universitat Ramon Llull. També ha cursat estudis de Psicopedagogia a la UOC. Durant l'anterior legislatura al Parlament, també va ser membre de la Comissió de Benestar Social i Família, de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural, i portaveu del grup de treball de la Reforma Horària i de l'Intergrup de Població, desenvolupament i salut sexual i reproductiva. És membre d'Òmnium Cultural, de l'Assemblea Nacional Catalana i del Centre d'Estudis d'Isona i Conca Dellà. Bona part de la seva carrera professional ha estat lligada a la docència. Funcionària del cos de mestres de primària, actualment és mestra d'educació especial a la ZER del Pallars Jussà. També ha estat formadora de formadors a l'ICE (Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya (1985-2000). Va dirigir el Programa ocupacional per a estudiants universitaris aturats dins la Unitat de Formació de Formadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (1998-2001).
|
Política
|
Govern
|
El TSJ valencià rebutja la suspensió cautelar de la reversió al sistema públic de l'Hospital d'Alzira. La sala assenyala que no es produeixen perjudicis d'impossible o difícil reparació. La secció cinquena de la sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha rebutjat la suspensió cautelar de les resolucions de la Generalitat Valenciana per les quals s'acordava no prorrogar el contracte amb la unió temporal d'empreses (UTE) Ribera Salud per a la gestió integral de l'Hospital d'Alzira i establia el retorn al sistema públic. Segons que la resolució facilitada aquest dijous pel TSJ valencià, la sala assenyala que no pot estimar els motius al•legats per la UTE i afegeix que ho fa sense prejutjar els motius esgrimits. Així mateix, afegeix que no es produeixen perjudicis d'impossible o difícil reparació. Pel que fa a "la ponderació dels interessos en joc" assenyala caldrà realitzar una adequada ponderació i remarca que els demandants pretenen considerar que la mesura beneficia l'interès públic però que l'administració valenciana ja ha establert un pla de treball per a la reversió que ha incorregut "en una considerable despesa pública". El TSJ valencià ja va desestimar la suspensió per la via d'urgència de la normativa el passat mes d'abril i va acordar tramitar per la via ordinària la petició de suspensió cautelar. El grup Ribera Salud va interposar un recurs contra la decisió de la conselleria valenciana de Sanitat de no renovar la concessió de l’Hospital de la Ribera, a Alzira (Ribera Alta), que finalitza el pròxim 1 d’abril del 2018, i iniciar el procés per a la reversió del centre a la gestió pública. Segons que va anunciar Ribera Salud, el recurs a la justícia es produeix en considerar que la decisió de la conselleria és “purament ideològica” i que no defensa l’interès dels ciutadans. El grup considera que la Generalitat Valenciana ha intentat donar “aparença jurídica a una decisió presa prèviament " i posa com exemple els testimonis i informes pericials presentats per Ribera Salud per avalar el seu model, que “no han estat presos en consideració per a la resolució de l’expedient” obert el gener. Així mateix, la UTE indicava el dany als treballadors i l'alteració de l'estructura del personal, amb 1800 empleats. Ribera Salud també al•lega que es desmantella una estructura creada i s'extingeixen un gran nombre de contractes de serveis i subministraments, produint la paralització de 1300 línies d'investigació
|
Societat
|
Judicial
|
Puigdemont aposta per una confrontació “democràtica i intel·ligent” si el diàleg no funciona. L'expresident de la Generalitat considera que l'aposta l'ha de fer tot l'independentisme. Carles Puigdemont ha apostat aquest dijous per una confrontació “democràtica i intel·ligent” amb l'estat espanyol en cas que es comprovi que el diàleg amb el govern de PSOE i Unides Podem no funciona. L'expresident de la Generalitat exiliat a Brussel·les i eurodiputat ha considerat en una conversa organitzada per 'Vilaweb' que per tirar endavant una aposta d'aquestes característiques caldria que comptés amb el suport de tot l'independentisme. “Respecto qui defensa que amb un govern espanyol de progrés hi ha possibilitat de diàleg”, ha dit, “però un cop constatem que no, i potser ja hi som, en aquesta constatació, què fem?”, s'ha preguntat. Puigdemont ha subratllat que aquesta reflexió l'han de fer tots els corrents independentistes, i ha advertit que “si no hi ha una part de l'independentisme, no serem independents”. D'altra banda, Puigdemont ha considerat que el PdeCat no és cap “rèmora” per a Junts per Catalunya, i ben al contrari ha recordat que l'antiga CDC no ha “investit” Pedro Sánchez i “s'ha mantingut ferm” quan el govern espanyol ha volgut “abusar” de l'estat d'alarma. Sí ha admès, però, que la crisi de la covid-19 ha alterat el calendari previst per reordenar l'espai polític que representa Junts per Catalunya.
|
Política
|
Unió Europea
|
Torra veu la justícia espanyola "devastada" i JxCat tem que l'Estat es comporti amb els presos com Turquia o Guantánamo. El president del Govern opina que és "absolutament impossible" pensar que els "presos polítics" tinguin un judici "just". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha sentenciat que la cúpula de la justícia espanyola està "devastada". Així ho ha assegurat a la sessió de control al president durant el ple d'aquest dimecres al matí, i com a resposta a la pregunta del portaveu de JxCat, Albert Batet. El cap del Govern ha opinat, a més, que és "absolutament impossible" pensar que els "presos polítics" tinguin un judici "just". Al seu torn, Batet ha constatat que Espanya es comporta com Turquia, i ha mostrat el seu temor perquè també actuï amb el tracte que tenen els presos a Guantánamo, un cop els líders independentistes tornin a ser traslladats a Madrid pel judici. Torra ha enumerat diversos casos per explicar la mala imatge de la justícia espanyola que, al seu parer, derivarà al judici de l'1-O. El president ha recordat la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que condemna l'Estat per no haver permès un "judici just" a l'actual coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, així com el xat dels jutges on insultaven independentistes, la polèmica per l'impost de les hipoteques, i els darrers capítols del nomenament "frustrat" del jutge Manuel Marchena com a president del Suprem, i els missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó. En aquest sentit, Torra ha subratllat que la cúpula del poder judicial espanyol està "devastada", i que com a conseqüència és "absolutament impossible" pensar que els presos tindran un judici "just": "I això ho denunciarem internacionalment cada dia", ha conclòs. D'altra banda, Batet ha afirmat que Espanya actua com Turquia, l'endemà que el propi TEDH instés el país eurasiàtic a alliberar un diputat kurd en presó preventiva. És aquí on el portaveu de JxCat ha assegurat que li preocupa que l'Estat, "en comportar-se com Turquia", també actuï amb el tracte als presos "com Guantánamo", en referència al centre de detenció a l'illa de Cuba. Batet ha recordat que els "presos polítics" seran traslladats a presons de Madrid en condicions "injustes": "No sabem quan s'aixecaran al matí, hauran d'anar en furgons de forma violenta, sense esmorzar, amb un entrepà fred o sense dinar", ha opinat.
|
Política
|
Govern
|
Detingut per un robatori de material de dins de dues ambulàncies a la Tallada d'Empordà. L'autor dels fets també va tirar aigua amb sucre al dipòsit de combustible dels vehicles. Els Mossos d'Esquadra van detenir el 8 d'abril un home, de 41 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Calella (Maresme), a qui s'acusa de robar material de dins de dues ambulàncies a la Tallada d'Empordà (Baix Empordà). La policia li atribueix un delicte de robatori amb força i una estafa bancària amb targetes. Els fets van tenir lloc el 26 de març en un magatzem d'una empresa d'ambulàncies. Algú va accedir al local i un cop dins va agafar les claus de dues ambulàncies. De dins va desaparèixer material sanitari divers, la documentació dels vehicles, targetes de crèdit i per omplir el dipòsit de combustible o motxilles d'intervenció, entre d'altres. A més es va tirar aigua amb sucre als dipòsits de combustible de les ambulàncies, segons la policia amb la clara intenció de malmetre els motors. Durant la investigació policial es va esbrinar que una de les targetes de carburant sostretes havia estat utilitzada en una benzinera de la zona de Badalona. Arran d'aquest fet es va poder estirar un fil que va dur fins al presumpte autor dels robatoris i l'estafa. Va ser detingut el 8 d'abril a la Bisbal d'Empordà. El detingut, que té antecedents, va passar el mateix dia 8 a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal, que en va decretar la llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Policial
|
Mor un veí de la Seu d'Urgell després de caure més de cent metres quan feia ràpel a Andorra. S'investiguen les causes exactes de l'accident però tot indica que li hauria fallat un ancoratge. Un veí de la Seu d'Urgell de 47 anys va morir aquest dissabte després de caure més de cent metres quan feia ràpel a la zona del Comapedrosa d'Andorra, segons han confirmat els Bombers i la Policia del Principat. Els Bombers van rebre l'avís al voltant de dos quarts d'onze del matí i quan van arribar al lloc dels fets ja va ser impossible reanimar-lo. El grup de muntanya de la policia andorrana ha obert una investigació per aclarir les causes exactes de l'accident però tot indica que li hauria fallat un ancoratge. L'home es va precipitar des de cent metres d'altura per una tartera i un cop a terra encara es va arrossegar cinquanta metres més. Els Bombers es van desplaçar fins al lloc dels fets amb helicòpter però a causa del vent l'aparell va haver d'estacionar en un punt més apartat i els efectius van arribar fins al cos a peu. Segons publica el diari Segre, la víctima és l'empresari Amadeu Rodríguez Gallart, propietari de l'agència de duanes Galalrt, i era un excursionista expert.
|
Societat
|
Successos
|
Mor un motorista en xocar amb un cotxe a la carretera d'Esplugues a Cornellà de Llobregat. Fins al lloc s'hi van desplaçar dues ambulàncies del SEM que no van poder fer res per salvar la vida de l'afectat. Un motorista ha mort aquest dimecres a la nit en xocar amb un cotxe, per causes que es desconeixen, a la carretera d'Esplugues, a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). L'avís del sinistre s'ha rebut a les 21.26 hores i fins al lloc s'hi han desplaçat dues dotacions dels Bombers de la Generalitat, efectius de la policia local i dels Mossos d'Esquadra i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que tot i que li han fet maniobres de reanimació, no han pogut salvar la vida del conductor del vehicle de dues rodes.
|
Societat
|
Successos
|
El govern espanyol dubta de la "imparcialitat" de l'informe de l'ONU sobre els presos independentistes. Moncloa veu "especialment greu" que es publiqui abans que el judici al Suprem quedi vist per sentència i defensa que a l'Estat no es jutja les persones per les seves idees. El govern espanyol ha dubtat de la "imparcialitat" i "independència" de l'informe del grup de treball contra les Detencions Arbitràries de l'ONU, que veu la detenció dels líders independentistes com un intent de "reprimir" i "silenciar" les seves idees. Fonts de Moncloa han posat el dubte el coneixement dels redactors de l'informe del cas d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i han contestat que a l'Estat no es jutja les persones "per les seves idees". Moncloa veu "especialment greu" que el document s'hagi publicat abans que el judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes quedi vist per sentència: "Una lamentable circumstància que podria ser interpretada com una interferència en un procés penal en marxa", apunten les mateixes fonts. També han afirmat que cal millorar els mecanismes de control del grup de treball "per evitar la seva utilització amb fins espuris" i demana als seus responsables que estiguin alerta "davant dels intents de manipulació i desinformació als quals puguin estar sotmesos". El govern espanyol rebat l'informe i acusa els redactors de no saber de quins delictes estan acusats a l'Estat Junqueras, Sànchez i Cuixart i retreu que "considerin que és legal a Espanya la convocatòria d'un referèndum d'independència d'una part del territori, quan és clarament contrària a la Constitució". A més, Moncloa diu que l'informe dona per fet que les concentracions de setembre de 2017 eren a favor de l'1-O i no "destinades a obstaculitzar l'actuació de comissions judicials". També retreu que el document "no té en compte el principi de separació de poders i la independència judicial" i demana al govern espanyol que "adopti mesures que només corresponen al poder judicial". A més, Moncloa condemna que els redactors de l'informe "donin per cert que a Espanya es jutja a les persones per les seves idees, i no pels seus actes, obviant que a Catalunya qui expressa idees independentistes no és perseguit per la justícia".
|
Política
|
Govern espanyol
|
Mor un conductor de 32 anys en bolcar amb el cotxe a les Franqueses del Vallès. El sinistre, que ha deixat també quatre menors ferits, s’ha produït en una rotonda al polígon del Congost. Un conductor de 32 anys va morir aquest divendres a la nit en bolcar amb el cotxe a les Franqueses del Vallès, segons han informat els Bombers de la Generalitat. L’avís del sinistre es va rebre a les 22.29 hores a la rotonda entre la Via d’Europa i el carrer França, al polígon del Congost. Per causes encara es desconegudes, un turisme Subaru Imprezza ocupat per cinc persones va perdre el control i es va estimbar. El conductor, veí de les Franqueses del Vallès, va quedar atrapat i va morir. Els altres quatre passatgers, tots ells menors d’edat, van quedar ferits de diversa consideració: una noia de 17 anys va patir ferides de gravetat i va traslladada a l’Hospital de Granollers; 2 joves –noi i noia- també de 17 anys van resultar ferits menys greus i traslladats a l’Hospital de Mollet, i 1 noia de 15 anys va resultar ferida lleu i evacuada a Granollers. En la gestió de l’accident hi van participar 4 vehicles dels Bombers de la Generalitat –que es van dedicar a excarcerar la víctima del vehicle sinistrat-, 2 patrulles de la Policia Local i 4 ambulàncies del SEM.
|
Societat
|
Successos
|
Més d'un centenar d'antifeixistes protesten contra una manifestació d'ultres. Un fort desplegament policial evita que les dues concentracions es trobin. Més de cent persones s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per rebutjar la manifestació convocada per celebrar els 80 anys de l'ocupació franquista de Barcelona, una marxa que ha comptat amb una vintena de participants. Amb el lema "Recuperem Espanya" els ultres han sortit de la plaça Urquinaona per Via Laietana en direcció a la plaça Sant Jaume escortats per Mossos d'Esquadra. Almenys tretze furgonetes policials amb un centenar d'agents estaven a la plaça Sant Jaume, on amb una línia entre la porta de l'Ajuntament de Barcelona i la del Palau de la Generalitat evitaven a tothom passar d'una banda de la plaça a l'altra. Finalment els manifestants han passat de llarg el carrer de Jaume I fins arribar a la plaça d'Antonio López, on han fet un parlament. Els antifeixistes els han anat a buscar, però una línia policial ha evitat que s'acostessin. Els antifeixistes, encapçalats per una pancarta amb el lema "governi qui governi, som ingovernables", s'han esperat al davant dels agents fins que els ultres convocats per el 'Frente Nacional Identitario' han abandonat la plaça.
|
Societat
|
Moviments socials
|
El delegat del Govern a l'Ebre replica que els guaites forestals no són efectius i que se'ls ha ofert feina tot l'any. La Generalitat ofereix als afectats incorporar-se a la plantilla del GEPIF treballant en tasques de prevenció d'incendis. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha respost les crítiques per l'eliminació dels punts de guaita contra els incendis forestals argumentant que la tasca dels vigilants no era prou efectiva i que, d'altra banda, la Generalitat ha ofert als afectats la possibilitat de contractar-los de forma permanent. La decisió, ha justificat, es basa en el contingut dels informes emesos pels Bombers i de Forestal Catalana. Pallarés ha negat que es destrueixin llocs de treball i ha explicat que, d'acord amb els sindicats, s'ha ofert els afectats a integrar-se a la plantilla del GEPIF, el cos del Departament d'Agricultura especialitzat en tasques de prevenció, per passar de treballar dels tres mesos actuals a tot l'any. "L'any passat, dels 545 avisos els guaites només van alertar d'un incendi", ha adduït Pallarés, que en tot moment s'ha escudat el criteri "totalment tècnic" dels informes per justificar la supressió dels guaites. En aquest sentit, ha indicat que els Bombers haurien apostat per fer prevaldre els vols en helicòpter, com a mesura més efectiva en detriment de la vigilància directa per part dels guaites. També hauria pesat, en el cas de l'informe de Forestal Catalana, la necessitat d'efectuar inversions per millorar els actuals punts de guaita, en cas de mantenir-los, perquè actualment "no compleixen les condicions". Actualment, les Terres de l'Ebre hi ha punts de guaita al cim de Caro, el Negrell i el Tossal d'en Grilló als Ports; a Punta Alta, a la serra de Pàndols; a Cerro Gordo, a la serra de Godall i a la Creu de Santos, a la serra de Cardó i la serra de Llaveria. La decisió de la Generalitat de substituir els nou guaites que vigilen des d'allí durant els mesos d'estiu per videocàmeres ha topat amb l'oposició dels quatre consells comarcals i diversos ajuntaments de les Terres de l'Ebre. Contràriament a l'opinió del delegat del Govern, aquesta setmana han fet públic un manifest reivindicant l'efectivitat d'aquest personal per detectar incendis i ajudar els equips d'extinció a arribar-hi de pressa. Proposen que, en lloc de plantejar substituir els guaites per càmeres de vigilància, s'aposti per complementar la seva feina amb l'ajuda de les tecnologies. Segons el mateix manifest dels consells ebrenc, els llocs de treball actuals són especialment necessaris en una zona amb poca densitat de població i on la cobertura telefònica és deficitària, per la qual cosa les trucades als 112 no són una garantia per alertar dels incendis. Pallarés, en canvi, ha negat que s'estiguin destruint llocs de treball. Ha recordat que els afectats tenen contractes fixes discontinus de tres mesos treballant per l'administració i que, segons un acord amb els sindicats, ara se'ls ha ofert feina durant tot l'any. Passarien a formar part com a funcionaris del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF), el cos del Departament d'Agricultura que es dedica a tasques de prevenció com neteges de bosc o obertura i manteniment de pistes i senderes. "Preferim contractar-los dotze mesos en comptes de tres perquè faci prevenció", ha assegurat, més enllà que alguns puguin rebutjar l'oferta perquè només treballaven la temporada d'estiu i volen conservar altres ocupacions la resta de l'any. Segons ha apuntat, la contractació formal no s'ha pogut fer encara efectiva per la crisi del coronavirus però es formalitzarà pròximament amb la represa de tota l'activitat administrativa.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Descriuen els canvis epigenètics que expliquen la domesticació dels animals. Els resultats suggereixen que després de diverses generacions aquestes modificacions es poden integrar al genoma. Investigadors de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona han descrit en un estudi els canvis epigenètics que expliquen la domesticació dels animals, mostrant el mecanisme pel qual s'adquireix l'anomenat 'síndrome de domesticació'. El treball s'ha publicat a la revista 'Molecular Biology and Evolution'. Els investigadors van comparar llobarros salvatges del Parc de les Illes Medes amb d'altres en etapes de domesticació obtinguts d'una piscifactoria. Van observar en aquests últims canvis en la metilació de l'ADN de gens relacionats amb el desenvolupament primerent, específicament de la cresta neural. A més, els resultats suggereixen que després de diverses generacions, aquestes modificacions es poden integrar al genoma. "Darwin havia descrit el què (la síndrome de domesticació), els investigadors Wilkins, Wrangham i Fitch havien proposat el per què, però faltava el ‘com’. I això últim és el que explica el nostre treball", expliquen els científics del CSIC.
|
Societat
|
Recerca
|
Pugen un 17% les denúncies per violència sobre la dona als jutjats catalans el 2017. Catalunya segueix 20 punts per sota de la mitjana estatal en ordres de protecció i en concedeix menys de la meitat de les sol·licitades. Les denúncies per violència sobre la dona presentades als jutjats catalans van augmentar un 17% l'any 2017 respecte el 2016 i la taxa de denúncia va passar de 51 a 60 denúncies per cada 10.000 dones. Tot i que 8 de les 10 dones mortes el 2017 no tenien cap ordre de protecció, els jutjats catalans només van concedir el 47% de les ordres demanades, davant del 67% de la mitjana estatal. Segons la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el número de procediments ingressats el 2017 va augmentar un 5,7% respecte el 2016, fins als 898.467, després de quatre anys de reduccions. La resolució va baixar un 0,02% i els assumptes en tràmit a finals d'any ha augmentat un 9,7%, també quatre anys després de baixades, ja que s'han resolt menys assumptes dels ingressats per primer cop des del 2013. La jurisdicció que més ha augmentat ha estat la civil, amb un 15% més d'assumptes, la penal i la social han pujat menys d'un 1%, i la contenciosa-administrativa ha baixat un 1,3%. De fet, la majoria de jutjats estan per sobre de la xifra màxima d'assumptes que recomana el CGPJ, fins i tot doblant la xifra. Només els jutjats de violència sobre la dona, els d'Instrucció, els de menors i els socials d'executòries estan per sota. Pel que fa a la violència de gènere, es van rebre prop de 23.000 denúncies, un 17,4% més que l'any anterior, cosa que va augmentar la taxa de denúncia per cada 10.000 dones de 51,4 a 60,4. No obstant, en més de 2.500 casos la víctima va renunciar a declarar contra el suposat agressor. En total es van seguir 29.911 procediments penals, un 2,3% més que el 2016. Per tipus de delicte, els delictes d'homicidi van pujar de 16 a 19. De les 10 dones mortes el 2017, només dues tenien ordres de protecció. Van augmentar un 60% els delictes contra l'honor, passant de 92 a 148, i van baixar un 35% els delictes contra la integritat moral, passant de 513 a 331. Els més habituals van ser les lesions i els maltractaments, amb més de 16.500 casos, més que el 2016. Els delictes lleus, com injúries i vexacions injustes han baixat un 1,5%, i s'han situat per sota dels 1.000. En total es van sol·licitar prop de 5.500 ordres de protecció, de les quals es van adoptar 2.611, un 47,8%, 20 punts per sota de la mitjana estatal, que és del 67,6%. Contra els encausats per aquests delictes, es van ordenar 4.926 mesures cautelars, com presó preventiva, ordres d'allunyament o prohibició de comunicació, entre altres. En el 37% dels casos víctima i agressor eren exparella, el 29% eren parella afectiva, el 22% eren matrimoni i el 12% eren divorciats. La immensa majoria d'encausats eren de nacionalitat espanyola. Pel que fa als assumptes més vinculats a la crisi econòmica, els procediments concursals han baixat un 3,2% i s'han quedat amb 1.067, mentre que el 2013 van ser 2.114. Els concursos de creditors han baixat a Barcelona i Tarragona i han augmentat a Girona i Lleida. Els procediments laborals d'acomiadament han pujat prop d'un 2%, amb 18.275 en total, però lluny dels 24.770 del 2013. L'única demarcació on han baixat ha estat a Lleida. Els procediments socials de reclamació de quantitat han augmentat un 2,3%, amb 14.318, també lluny dels 18.124 de l'any 2013. Els procediments monitoris han pujat un 2,1%, i van arribar als 72.428. Els procediments hipotecaris han seguit baixant, com els últims quatre anys, i s'han quedat en 4.635, la meitat que el 2016 i molt lluny del 2013, amb 18.341. Els desnonaments han baixat un 2% i s'han situat en 27.169. La majoria, el 64% són per lloguers i el 31% per hipoteques. Per al president del TSJC, Jesús María Barrientos, les reclamacions són les habituals: major plantilla i jutjats, més estabilitat i augment de la informatització dels procediments. A l'Audiència de Barcelona demana 10 magistrats més, a la ciutat de Barcelona 14 jutjats nous, i vuit més a la resta de la demarcació. A Tarragona, reclama dos magistrats a l'Audiència, dos jutjats a la capital, dos a Reus i un a Valls. A Girona caldrien dos jutjats a la capital, un a Figueres i un a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). I a Lleida només caldria un jutjat contenciós-administratiu a la capital.
|
Societat
|
Judicial
|
El Piromusical supera l’amenaça de pluja, aplega 90.000 persones i tanca les festes de la Mercè. L’espectacle de foc, llum i música homenatja la Marató de TV3, el Club Súper 3, París –la ciutat convidada- i els recentment desapareguts David Bowie i Prince. El Piromusical ha superat l’amenaça de pluja i ha posat un any més el punt i final a les festes de la Mercè. Unes 90.000 persones, segons dades de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), s’han aplegat a l’avinguda Maria Cristina per presenciar un espectacle de pirotècnia, llum i música que enguany ha homenatjat els 25 anys de la Marató de TV3 i el Club Súper 3, París –la ciutat convidada- i els recentment desapareguts David Bowie i Prince. Clàssics del príncep de Minneapolis com ‘Purple Rain’ i ‘Kiss’ s’han entrellaçat amb himnes del camaleó del Rock com ‘Life on Mars’ o ‘Let’s dance’. El xàfec de la tarda-vespre sobre la capital catalana ha obligat a cancel·lar però la ballada de sardanes a la plaça de Sant Jaume, el concert ‘Orquestra i Cor del Liceu’ al Moll de la Fusta i les activitats previstes al Palauet Albèniz. Paral·lelament, ha fet aturar temporalment els concerts a la Plaça de la Mercè, el concert ‘Festa llatina’ a la Fabra i Coats, i posposar mitja hora el Correfoc. La Mercè 2016 haurà comptat amb la participació de fins a 1,2 milions de persones durant els seus quatre dies de durada. El consistori barceloní ha volgut destacar el “gran civisme” amb què s’ha viscut la festa major i l’èxit del Parc de la Trinitat, que ha ajudat a descentralitzar les activitats culturals, musicals i artístiques.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Els Mossos detenen un conductor que va fugir després de provocar un accident a l’AP-7 a Altafulla. Una persona va resultar ferida lleu i es van produir quantiosos danys materials. Els Mossos d’Esquadra han detingut un veí de València de 39 anys i de nacionalitat espanyola que va fugir amb el seu vehicle després de provocar un accident a l’AP-7 a Altafulla (Tarragonès). Els fets es remunten al 12 de setembre, cap a les nou del vespre, quan es va produir una col·lisió múltiple amb tres vehicles implicats i un remolc al punt quilomètric 233,5 de l’autopista, que va quedar tallada durant més de dues hores. Com a conseqüència del xoc, una persona va resultar ferida lleu i es van produir quantiosos danys materials, ja que un dels turismes implicats transportava un catamarà de competició que també va resultar malmès. Segons diversos testimonis, el vehicle que va causar l'accident va fugir sense aturar-se ni prestar cap auxili a les persones implicades. Tot apunta que circulava a una velocitat excessiva i que una maniobra seva va provocar el xoc múltiple, segons els Mossos. Per aquest motiu, el Grup de Recerca i Documentació (GRD) de l'Àrea Regional de Trànsit del Camp de Tarragona va obrir una investigació que va concloure el passat dimecres, 14 de setembre, amb la identificació i detenció del conductor que va causar el xoc. L’home, de 39 anys, nacionalitat espanyola i veí de València va quedar arrestar com a presumpte autor d’un delicte de conducció temerària i omissió del deure de socors. El detingut va quedar en llibertat després de declarar a la comissaria amb l'obligatorietat de presentar-se davant del jutjat d’instrucció de Vendrell quan sigui requerit.
|
Societat
|
Policial
|
Tres morts més al sociosanitari de Palafrugell eleven a 30 les víctimes de la pandèmia al centre. Hi ha 32 pacients més ingressats per covid-19 i al Palamós Gent Gran cinc residents esperen el resultat de la prova. Tres morts més al sociosanitari de Palafrugell (Baix Empordà) eleven fins a les 30 el total de defuncions per coronavirus al centre. Segons la darrera actualització del balanç de la pandèmia que han fet els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) aquest dimarts, el brot al centre Palafrugell Gent Gran també ha comportat que hi hagi 32 pacients més ingressats amb coronavirus.. Les dades que facilita el SSIBE, però, també permeten veure com hi ha residents que superen la pandèmia. Des del dijous s'han donat cinc altes més, cosa que situa el total en dinou. Tot i que al sociosanitari ningú està pendent de rebre els resultats de la prova, sí que al Palamós Gent Gran hi ha cinc residents que l'esperen per veure si s'han infectat. Segons l'actualització d'aquest dimarts, el total de casos de coronavirus diagnosticats pel SSIBE des de l'arribada de la pandèmia (que inclou pacients ingressats a l'hospital de Palamós i a altres centres assistencials i residències, pacients a domicili, professionals i víctimes mortals) és ja de 470. Això vol dir que des de dijous passat s'han detectat fins a dotze casos nous. D'aquests, a l'hospital n'hi ha 25 d'ingressats, dels quals deu estan pendents de resultats. A més, d'ençà del 13 de març, l'hospital de Palamós ha donat 112 altes a persones que han superat la covid-19. Però des de l'inici de la crisi sanitària han mort dinou persones en aquest centre hospitalari. En relació als professionals de les empreses del SSIBE, hi ha 43 casos confirmats de coronavirus entre el personal sanitari (sis menys que en el darrer balanç) i n'hi ha onze d'aïllats pendents de resultats de les proves (cosa que suposa que, des de dijous, n'hi hagi nou menys de confinats). D'altra banda, el SSIBE informa que un dels pacients ingressats a l'hospital de Palamós és personal sanitari. Des de l'arribada de la pandèmia, també va morir una persona al centre Palamós Gent Gran. En aquest centre, segons les dades del SSIBE, no hi ha cap altre cas confirmat de covid-19. Però sí que hi ha cinc dels residents que estan pendent de rebre el resultats per veure si s'han infectat.
|
Societat
|
Salut
|
Felip Puig diu que tot el Govern tenia ordres de remetre a Homs qualsevol dubte jurídic sobre el 9-N. Els responsables de T-Systems diuen que tenien dubtes sobre si "complir el contracte amb la Generalitat o l'ordre d'un tribunal". L'exconseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig ha assegurat aquest dilluns a la tarda que tots els membres del Govern tenien l'ordre de remetre a l'exconseller de Presidència Francesc Homs tots els possibles dubtes jurídics sobre l'organització del 9-N, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat. D'aquesta manera, Puig ha justificat que remetés a Homs la carta de T-Systems al CTTI sobre si havia de paralitzar els preparatius del procés participatiu arran de la suspensió per part del Tribunal Constitucional el 4 de novembre. Els responsables de T-Systems han testificat davant del Suprem que van enviar la carta perquè dubtaven sobre si complir el contracte o una ordre d'un tribunal que no anava dirigida a la seva empresa.
|
Política
|
Govern
|
Iceta demana a ERC que no iniciï el diàleg a partir de l'autodeterminació i ho deixi per a més endavant. El líder del PSC veu la primera reunió com una "bona arrencada". El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat a ERC que no vulgui iniciar el diàleg a partir de l'autodeterminació i deixi aquesta qüestió per a més endavant quan es vegi si es crea la confiança per plantejar-la. "Si comences amb el que ja saps que és gairebé impossible, vas parlant de diàleg però no estàs per la feina", ha afirmat en una entrevista a 'La Xarxa'. Segons Iceta, la primera reunió d'ahir entre PSOE i ERC és una "bona arrencada" i ha assegurat que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, vol que hi hagi un acord però "no qualsevol acord" perquè, segons ha afegit, "no tot és possible". Segons Iceta, en una negociació primer s'han de trobar els terrenys per acostar posicions i deixar per un altre moment les qüestions que allunyen més les dues parts. "Es tracta de saber què es pot fer ara i què trigarà més, per evitar frustracions", ha argumentat. En aquest sentit, ha insistit que no es pot començar un diàleg a partir de les posicions que l'altra part no comparteix i ha defensat que primer s'ha de trobar un camí que permeti avançar i, si es genera una confiança, "potser arribarà el moment que es podrà plantejar una qüestió en què hi ha una diferència antagònica". Segons Iceta, acceptar el marc legal no vol dir necessàriament "resignació a no canviar-lo mai" i ha recordat que les mateixes lleis recullen mecanismes de reforma que requereixen unes majories determinades. Iceta ha dit que li sembla bé que ERC demani garanties i que no ofereixi un "xec en blanc indefinit". Segons, el primer secretari del PSC, hi ha "terreny" per negociar i ara cal deixar que treballin els negociadors. El líder del PSC creu que de cara a la reunió de dimarts de la setmana que ve el PSOE posarà una oferta sobre la taula ja que "en la segona reunió tothom ha d'anar preparat per veure el terreny possible de trobada". "He parlat amb Sánchez i ell vol que hi hagi un acord. També es veritat que no qualsevol acord. No tot és possible", ha afegit. I ha posat com a exemple que el PSOE no acceptaria que ERC plantegés que es renunciï a la Constitució. Iceta no descarta una reunió entre presidents dels dos governs però ha avisat al president de la Generalitat, Quim Torra, que les seves declaracions compliquen que hi hagi una reunió entre presidents. I ha posat d'exemple que ahir el president català va venir a donar la raó a una persona que aposta per "extremar el conflicte". "Per què vols que t'agafin el telèfon? Millor que no te l'agafin", ha afegit. I, en aquest sentit, ha instat Torra a "reflexionar".
|
Política
|
Partits
|
Petitet i la seva fusió de rumba i música simfònica irrompran al Liceu el pròxim 17 d'octubre. Joan Albert Amargós, Chicuelo, Carles Benavent, Kitflus, El Granaíno, Parrita i Lucrecia entre els artistes convidats. El Petitet (Joan Ximénez Valentí) va prometre a la seva mare quan va morir portar la seva rumba simfònica a un gran teatre de Barcelona i ara finalment podrà complir aquella antiga promesa i ho farà el proper dimarts 17 d'octubre a l'escenari del Gran Teatre del Liceu. El Petitet, fill de Ramón El Huesos, mític 'palmero' de la banda de Peret i veí del carrer de la Cera del barri del Raval, ho ha dit aquest dilluns amb emoció en el moment d'explicar el concert 'Petitet i la seva rumba simfònica al Liceu' protagonitzat per la seva banda de rumba i simfònica (l'Orquestra Simfònica de Rumba del Raval) formada per 27 músics. A Després de la meitat del concert, estaran acompanyats per l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. També hi participaran els artistes Joan Albert Amargós, Chicuelo, Carles Benavent, Kitflus, El Granaíno, Parrita i Lucrecia. Petitet ha recordat amb gran emoció que va anar a un concert al Liceu amb la seva mare i ella va quedar "boja" amb el teatre i ell després li va prometre que vindria aquí per actuar-hi. "No ho va poder veure i quan ja estava morta li vaig prometre que realitzaria tot el que li vaig prometre. Dit i fet. Ara és esperar que tots us ho passeu bé". Després de recordar la seva promesa, s'ha mostrat molt agraït perquè tothom li ha obert les portes i tothom li ha respost que sí. "I ara no sé què passarà, però us dono paraula del Petitet que disfrutareu d'aquest dia". El que s'ha mostrat convençut és que hi haurà un gran sentiment sobre l'escenari i que els músics actuaran amb el cor. "Tots els músics que he agafat són gent que toca i que els demano que facin el que vulguin fer, però amb un gran cor. Vull gent que estimi el que fa, del meu barri i del carrer". Petitet ha recordat que tenia sempre ment mesclar la rumba catalana i la música simfònica. El carrer de la Cera érem 'rumberos' de tota la vida amb Ramón El Huesos i el Peret. "Jo ho he mamat des de petit, no m'ho poden explicar els invents que fan ara". Ha assenyalat que no sap de música ni és un gran tocador, però fa les coses amb el cor. "Faig una cosa avui i demà és possible que no la repeteixo igual", ha dit. Toni Pallès, director del departament musical del Gran Teatre del Liceu, ha apuntat que serà un concert màgic, una actuació amb un programa centrat amb la rumba. "Hi haurà una part de rumba clàssica per després apropar-se a la rumba simfònica on hi col·labora l'Orquestra Simfònica del Liceu". Nacho López, coordinador general de 'Petitet i la seva rumba simfònica al Liceu' ha recalcat "el xoc de forces sobre l'escenari amb l'energia dels 'rumberos' i l'excel·lència del Liceu". Després dels 10 temes interpretats per l'Orquestra Simfònica de Rumba del Raval ('Una lágrima', 'Rumba pa ti' o 'El guapo'), s'hi sumarà la del Liceu amb temes com 'Pensant en tu'. 'La bien pagá', 'Virgen negra', 'El triunfo', 'Orisa', 'Sarandonga' i 'Gitana hechicera'. Col·laboradors L'actuació comptarà a l'escenari amb la col·laboració de grans músics i amics de Petitet com Joan Albert Amargós, Chicuelo, Carles Benavent, Kitflus, El Granaíno, Parrita i Lucrecia, entre d'altres. Documental de Carles Bosch Un altre fet destacat serà l'enregistrament de tot el concert per al film que està rodant des de fa un any i mig el director de cinema Carles Bosch i que serà el gran final de la pel·lícula. Aquesta s'estrenarà durant el primer trimestre del 2018. El mateix dia del concert se celebrarà una trobada prèvia al Foyer del Liceu al voltant de la malaltia que pateix Petitet, la miastènia gravis. La doctora Isabel Illa, del servei de neurologia de l'Hospital Sant Pau i metgessa de Petitet, farà una conferència per parlar de la situació actual d'aquesta malaltia.
|
Cultura
|
Música
|
Felipe González veu "supremacisme" en el discurs independentista però qüestiona que hi hagi rebel·lió. L'expresident espanyol coincideix amb Rajoy que no hi hauria "més remei" que mantenir el 155 en cas d'investidura a distància. L'expresident del govern espanyol Felipe González ha considerat que en el discurs independentista hi ha "supemacisme", encara que no tan explícit com en el cas del president americà, Donald Trump. Segons l'exlíder del PSOE ha manifestat en una entrevista a la Cadena Ser, els independentistes pensen que si no els hi ho impedissin, serien els millors. D'altra banda, preguntat pels delictes que s'imputen als polítics que són en presó preventiva, González ha admès que té "dificultats per veure el delicte de rebel·lió", que és el comporta penes de fins a 30 anys de presó. González ha coincidit amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que s'ha d'allargar l'aplicació del 155 en cas d'una investidura a distància de Carles Puigdemont i ha argumentat que "és com si es digués que un elefant pot ser president perquè el reglament no ho impedeix".
|
Política
|
Partits
|
Manel i Doctor Prats, finalistes enfrontats en les categories reina dels Premis Enderrock 2017. Grup Enderrock concedirà el primer Premi d’Honor a Francesc Burrull, pel qual sol·licita la Creu de Sant Jordi. Els grups Manel i Doctor Prats opten als Premis Enderrock 2017 a millor artista, millor disc i millor cançó de pop rock, segons s’ha fet públic aquest dijous. Les nominacions finals dels guardons inclouen Judit Nedderman en la lluita pel millor artista i també pel millor disc de cançó d’autor (competint amb els de Joan Dausa i El petit de Cal Eril); Oques Grasses en el pols pel millor disc de pop-rock, i Animal com a tercer finalista a la millor cançó pop-rock. Love of Lesbian, Ramon Mirabet i La Raiz es disputaran el premi al millor artista en llengua no catalana; Ebri Knight, Els Catarres i La gran Pegatina, el de millor directe; i Quartet Mèlt, Animal i Roba Estesa, el d’artista revelació. En la gal·la dels Premis Enderrock 2017 del proper 9 de març a Girona es lliurarà el primer Premi Enderrock d’Honor, que distingirà el compositor Francesc Burrull.
|
Cultura
|
Música
|
El Govern replica a l’Estat que compleixi promeses abans d’impulsar un ‘Erasmus nacional’ sobre cohesió territorial. Munté creu que cal donar compliment als “cants de sirena” i insta l’Estat a tenir en compte la distribució competencial en ensenyament. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha replicat a l’Estat que abans d’impulsar un ‘Erasmus nacional’ sobre cohesió territorial hauria de donar compliment a les “promeses” que ha fet tant pel que fa a la relació entre els dos territoris com en l'àmbit de l'ensenyament. Munté ha reaccionat així a l’anunci del govern espanyol de crear un nou programa de mobilitat per a estudiants d’entre 14 i 18 anys amb l’objectiu de fomentar la cohesió territorial i el coneixement entre territoris. La consellera de Presidència ha dit que abans de tirar endavant una iniciativa d’aquestes característiques caldria que donés compliment als “cants de sirena que està llençant sobre diàleg” i fer real la voluntat que expressen d’”escurçar distàncies” entre Catalunya i Espanya. A més, ha instat l’executiu de Mariano Rajoy a “tenir molt en compte la distribució competencial” en l’àmbit d’ensenyament.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Els comuns debatran dues esmenes sobre la proposta nacional a l'assemblea per fundar el nou partit. La direcció de Podem Catalunya no assistirà com a convidada a l'acte d'aquest dissabte . L'assemblea fundacional dels comuns votarà aquest dissabte dues esmenes de substitució sobre la proposta nacional del grup impulsor a la ponència zero. Són dues de les 18 votacions per acotar l'idear del partit que impulsen BComú, ICV i EUiA. El grup impulsor proposa definir els comuns com un partit que "aposta per la creació a Catalunya d'una república social, democràtica i ambientalment justa" que "vol compartir sobiranies" amb un Estat "plenament de caràcter plurinacional". Una de les esmenes, de perfil més independentista, defensa en canvi "la creació d'un Estat republicà, social democràtic i ambientalment just" que en tot cas "podrà compartir" sobiranies amb un Estat plurinacional. La tercera, d'un to més federalista, defineix la república "com a forma d'Estat" i reclama que Catalunya decideixi el tipus de relació, "sempre fraterna", que "ha de tenir amb els altres pobles i nacions" de l'Estat. D'altra banda, per ara els comuns han confirmat l'assistència del líder d'IU, Alberto Garzón. Qui no hi assistirà com a convidada és la direcció de Podem Catalunya perquè entenen que hi ha gent de la formació morada que participa a l'assemblea i perquè han format part del procés participatiu inicial. Els comuns votaran a mà alçada i en obert –es retransmetrà en directe via web- les 18 esmenes que es mantenen vives al text de ponència del grup impulsor. Se'n votaran dues que esmenen el text original sobre la proposta nacional, incloses totes dues a la votació 6, que es preveu abans de l'hora de dinar. Els encarregats de defensar davant de l'assemblea el text original seran Xavier Domènech, Toni Salado, Elisenda Alamany i David Cid, vinculats tots a la candidatura de Domènech a la candidatura Equip En Comú Podem. La Comissió de Relat considera que l'esborrany és una proposta de consens que inclou moltes de les sensibilitats dels comuns a l'eix nacional: des d'independentistes fins a confederalistes. Ara bé, mantenen vives les dues esmenes -resultat de la transacció entre diverses propostes de les bases- perquè entenen que d'alguna manera són antagòniques. Un esquema que es repetirà a la votació 10, sobre fiscalitat europea, que també manté vives dues esmenes, una que defensa que Catalunya "no ha de cedir més competències" a Madrid i Brussel·les i l'altra que en canvi demana "mancomunar capacitats en hisenda, fiscalitat i tresor". Per tant, en dos moments diferents de l'assemblea dues esmenes s'enfrontaran al mateix esborrany. En total, doncs, 18 esmenes per a 16 votacions d'ideari. Un cop votades totes les esmenes, al final de l'assemblea, es votaran els eixos per blocs i una votació final previsiblement ratificarà el document fundacional dels comuns. L'argumentari sobre ètica política i radicalitat democràtica se sotmetrà a votació al final del conclave. Des que es va presentar el 29 de gener l'esborrany d'ideari, 3.000 persones han participat tant via web com als tallers al procés participatiu Un País en Comú. Han fet 2.000 aportacions, 810 de les quals han estat acceptades; se n'han rebutjat més de 300 per inconcreció o per contradicció, i unes 76 es duran a votació. La resta s'han descartat perquè ja estaven recollides a la ponència zero. De les 2.000 aportacions que les bases han fet al text inicial des del gener, gairebé 600 són a l'eix nacional. La direcció de Podem no hi serà Els comuns han explicat que finalment han optat per no convidar la direcció de Podem. Per dos motius: per una banda, perquè entenen que, més enllà que l'equip d'Albano Dante Fachin es retirés, sí que hi ha gent de Podem que presenta candidatura als òrgans provisionals de direcció. És el cas de la diputada i exdirigent, Jéssica Albiach. I per l'altra, perquè seria "estrany" tractar-los com a convidats com qualsevol altre partit o entitat quan han format part del grup impulsor i han participat al procés participatiu fins que l'acord es va trencar la setmana passada. Sí que està convidat i confirmat, Alberto Garzón, líder d'IU, que de fet intervindrà a l'assemblea. També es desplaçarà a Barcelona el gallec Xulio Ferreiro, alcalde de La Corunya. Els comuns també preveuen que els doni suport un representant de Compromís. No serà la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra. L'assemblea fundacional dels comuns arrencarà aquest dissabte a les 10 del matí al Pavelló de la Vall d'Hebron, un espai amb aforament per a unes 3.400 persones. Hi haurà 140 voluntaris per a desenvolupar l'acte i l'organització assegura que s'han habilitat 6 autobusos des de diversos punts del país. Els assistents podran votar als òrgans de direcció provisionals fins aquest dissabte a les 2 del migdia, de forma online i presencial. Una votació que és independent a la que acotarà l'ideari, que només serà presencial per qui assisteixi al Pavelló de la Vall d'Hebrón. Els resultats provisionals a la direcció es preveuen a partir de dos quarts de 8 dels vespre. Llavors intervindran els caps de les llistes més votades.
|
Política
|
Partits
|
Els fogons de l'escola Joviat de Manresa reprenen l'activitat reconvertits en un menjador social a domicili. Donen servei a 60 persones i esperen arribar a les 100 a finals de setmana. L'escola Joviat de Manresa, en col·laboració amb la Fundació del Convent de Santa Clara, ha posat en marxa una iniciativa per fer arribar a domicili un menú complet a persones en situació de vulnerabilitat. Aquests dies, professors del centre manresà i algun exalumne han reprès l'activitat als fogons per cuinar àpats per a persones que eren usuàries dels menjadors socials de la ciutat, ara tancats, gent gran, persones malaltes o amb alguna discapacitat. Com és preceptiu, el lliurament es fa seguint totes les mesures de seguretat per evitar el contagi del coronavirus. De moment, s'estan repartint àpats per a 60 persones, però la demanda creix i confien acabar la setmana arribant al centenar de serveis. Jordi Pujol i Màrius Ferrer són dos dels professors de l'escola Joviat que van respondre ràpidament a la proposta del seu director per ajudar persones en situació de vulnerabilitat. L’escola d’hoteleria acull habitualment uns 1.200 alumnes i ara romania tancat des que es va decretar l'estat d'alarma. Segons Màrius Ferrer, els cuiners són "gent d'acció" i el que més els agrada és "estar a la cuina". El fet que l'escola estigui tancada, també ha reduït el gruix de docència que imparteixen en línia, així que la majoria s'ho combina per poder cuinar al matí i continuar amb les classes a la tarda. De la mateixa manera que molts dels bars i restaurants que han hagut de tancar d'un dia per l'altre per culpa de la crisi sanitària, l'escola Joviat té els congeladors aprovisionats de menjar. Des que s'han posat en marxa de nou, els professors han pogut aprofitar tot aquest romanent, però sobretot ha estat la crida a particulars i empreses que amb les seves aportacions els ajuden a tirar endavant. El director de la Joviat, Jordi Vilaseca, ha explicat que hi ha empreses amb qui treballen habitualment, com el Forn de Cabrianes, Friman o Llobet, que estan compromesos i han seguit fent-los arribar aliments, però també hi ha hagut altres empreses que han realitzat aportacions molt benvingudes de manera puntual de diners o material. En aquest cas, el fet de no saber amb gaire antel·lació quins productes els arribaran els condiciona la creativitat a l'hora d'elaborar els plats. L'objectiu, però, és fer uns "plats complerts" on hi hagi l'equilibri adequat entre proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i minerals. "Volem que tothom pugui tenir una alimentació digna", ha destacat el professor Màrius Ferrer. Una nova pobresa La monja Sor Lucia Caram ha explicat que amb la crisi sanitària s'està posant sobre la taula un nou col·lectiu de persones que ja eren vulnerables però que la seva situació s'ha accentuat. Caram també ha recordat que el recurs de menjar a domicili que han posat en marxa ha sorgit després de comprovar que el servei de la Plataforma d'Aliments està "desbordat". Ara mateix, la plataforma està facilitant aliment per cada dia a unes 2.000 famílies, 7.000 persones en total. Una xifra que representa un 10% de la població de Manresa. Per Caram, la crisi social derivada de la crisi sanitària del coronavirus "supera en escreix" la crisi del 2008. "No és normal que els casos que gestionàvem en un mes els haguem hagut de gestionar en dos dies", ha lamentat. Sor Lucia Caram ha assenyalat que arran de la crisi s'han adonat que existeix un col·lectiu de persones que no és només que els manqui el menjar, sinó que a més no el poden cuinar. Els motius són diversos, però aquí també hi ha entrat a formar part un gruix de persones que fins ara treballaven, "i podien viure al dia amb el que anaven fent". Amb el confinament, molts s'han quedat sense feina d'un dia per l'altre, o d'altres, que encara que estiguin legalment emparats en la figura de l'Erto, encara no han cobrat. Menús complets per evitar cuinar a casa La Riaty és una mare soltera que viu amb el seu fill autista. Fins que es va decretar el confinament, ella treballava netejant cases particulars. Des de llavors, però, no té ingressos i un dels maldecaps és la cuina. "El servei a domicili és una gran ajuda", ha assenyalat. Si no cuina al migdia, ha explicat, també s'estalvia l'energia que gastaria en fer-ho. La Maria Lluïsa és una altra usuària del servei. La seva situació familiar no és fàcil, amb el marit en una residència, una pensió que no arriba als 400 euros, preocupada per la seva diabetis i amb problemes de mobilitat. En el seu cas no té ningú que la cuidi -més enllà d'alguns veïns que li treuen la brossa i li porten el pa- i per això està molt agraïda amb el suport que li brinden cada dia portant-li un àpat. Admet que menja poc, i l'àpat que li porten a casa se'l reparteix per poder-ne tenir "per dinar i per sopar".
|
Societat
|
Moviments socials
|
Barcelona tanca el parc de la Ciutadella per estudiar l'arbrat després de l'accident mortal per la caiguda d'una palmera. L'exemplar havia superat el pla de risc i d'entrada no s'aprecien elements externs que puguin explicar l'incident. La Guardia Urbana de Barcelona ha tancat el Parc de la Ciutadella després que la caiguda d'una palmera hagi provocat la mort d'un home que ha quedat atrapat sota l'arbre. El tancament s'allargarà "dos o tres dies" perquè els equips de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona puguin analitzar tot l'arbrat del parc. El gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans, Frederic Ximeno, ha explicat que es tracta d'una mesura preventiva, ja que tot l'arbrat de la ciutat passa un pla de risc per evitar accidents com el d'aquest dimarts. La palmera caiguda, de fet, l'havia superat. L'exemplar tampoc tenia afectació d'escarabat morrut ni indicis externs de cap altra afectació que pugui explicar l'accident. Davant la manca d'explicacions a partir dels primers anàlisis, l'Ajuntament explorarà a fons la palmera caiguda per poder aclarir les causes de l'accident. Frederic Ximeno ha subratllat que tampoc s'han apreciat elements externs com ara vent fort que pugui explicar l'accident d'aquest dimarts.
|
Societat
|
Successos
|
Tensió a la zona d'Urquinaona per la primera barricada de foc. La majoria de manifestants continuen amb actitud pacífica i la policia avisa d'intervenció imminent. Tensió a la plaça d'Urquinaona i els carrers adjacents després que hagin aparegut la primera barricada de foc al carrer d'Ausiàs March que han provocat un grup reduït d'encaputxats. Aquest mateix grup també ha llançat objectes als agents. La majoria de manifestants continuen amb actitud pacífica a la plaça i es manté un cordó format per membres d'entitats entre ells i la línia policial a l'inici de la Via Laietana. Tot i això, amb l'aparició de la primera barricada, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra han demanat la dissolució de la manifestació i han avisat d'una intervenció imminent. La concentració ha arribat a aplegar un total de 6.000 persones. Després de veure la barricada, els Mossos d'Esquadra han avisat diverses vegades d'una intervenció imminent a la plaça Urquinaona i han demanat la dissolució de la manifestació. Alguns dels manifestants han escridassat la policia i el cordó format per membres d'entitats han demanat reiteradament calma. La tensió també ha crescut quan un ciutadà s'ha situat al mateix cordó, ha qualificat de "ganduls" els manifestants i ha defensat la policia perquè "treballen pel país". L'home i alguns manifestants també s'han enfrontat. Prèviament a aquesta situació, en alguns moments de la protesta s'han produït alguns llançaments, com ampolles de vidres o ous. Però la majoria de manifestants els ho han retret amb el crit 'fora, fora', i aquests han aturat la seva acció. En un altre moment, també s'ha llançat una bengala de color groc. Durant la tarda, part de la mobilització ha començat una manifestació pels carrers dels centres fins arribar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s'han concentrat una estona mentre els Mossos d'Esquadra custodiaven l'edifici. Cap a les nou de la nit, els manifestants han abandonat la zona. Un detingut a la Meridiana D'altra banda, també a la ciutat de Barcelona un grup de manifestants ha tallat durant diverses hores d'aquest dissabte a la tarda la circulació a l'Avinguda Meridiana. A l'acció hi havia unitats dels Mossos d'Esquadra, que han detingut una persona a qui acusen de resistència i desobediència a l'autoritat.
|
Societat
|
Policial
|
El TSJC jutja aquest dilluns Torra per suposada desobediència a la JEC amb els llaços grocs de la Generalitat. La fiscalia i Vox demanen entre 20 i 24 mesos d'inhabilitació per al president de la Generalitat. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té previst jutjar aquest dilluns el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència, o subsidiàriament un de denegació d'auxili, en no acatar inicialment l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar una pancarta amb un llaç groc i a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat arran de la convocatòria d'eleccions generals el març passat. La fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, demana dos anys d'inhabilitació. És el primer cop des del restabliment de la democràcia que un president de la Generalitat en actiu serà jutjat. Torra serà jutjat per no haver atès l'ordre de la JEC de retirar de la façana de la Generalitat la pancarta en suport als "presos i exiliats" amb un llaç groc en període electoral. Després d'un estira i arronsa, Torra va canviar la pancarta per una altra amb un llaç blanc, en comptes de groc, i posteriorment es va posar una pancarta en favor de la llibertat d'expressió. Segons el magistrat instructor, Carlos Ramos, Torra va tenir una "voluntat obstativa" respecte a les resolucions de la JEC i recorda els diferents episodis de la polèmica, com ara la substitució de la pancarta inicial per una altra, el canvi del color del llaç o el requeriment del president al Síndic de Greuges perquè es pronunciés sobre la matèria. El que Torra va pretendre substituint uns símbols per uns altres, apunta, va ser "persistir en la desobediència". Els acords de la JEC, diu Ramos, "no poden titllar-se de contradictoris entre sí" i són "clars concrets i terminants". "Són mandats complementaris exigits per la clara voluntat obstativa" de Torra, insisteix. Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una "pretesa autonomia del president de la Generalitat com a autoritat de l'Estat, i menys en un període electoral d'unes eleccions generals i després europees. "El respecte a les competències autonòmiques en matèria electoral del que parteix la Llei de Règim Electoral només fa referència a la possibilitat que les comunitats aprovin la seva pròpia legislació electoral per regular les seves eleccions", continua el magistrat, que recorda que Catalunya no té llei electoral pròpia i, per tant, "l'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC". Subratlla també que els llaços grocs són símbols "considerats propis d'uns partits polítics", per tant "partidistes", i no es poden exhibir per part de les administracions en període electoral "sense infringir greument el seu deure d'objectivitat i neutralitat". En resposta a un recurs, el TSJC va rebutjar que es qüestioni la imparcialitat de la JEC, de qui no veu "discutible" que els seus acords són "executius i d'obligat acatament". A més, va retreure a Torra, que al·legava "intencionalitat política" per part dels membres de la JEC, que qüestioni la imparcialitat d'aquest organisme "a posteriori de l'emissió dels seus manaments", que va prendre un "òrgan col·legiat", i va recordar que no va fer aquest qüestionament en les reclamacions i aclariments que va presentar Torra davant de la JEC. Peticions de fiscalia i Vox Per la seva banda, la fiscalia demana una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. La fiscalia demana la multa però també la inhabilitació durant un any i vuit mesos per a l'exercici de càrrecs públics electes, ja siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, així com per a l'exercici de funcions de govern de qualsevol tipus. La inhabilitació comportaria també la privació d'aquestes feines o càrrecs però també dels honors que porten aparellats. El fiscal constata que Torra va decidir desatendre la primera instrucció de la JEC tot i la seva "claredat", presentant un escrit de reconsideració "aparentment improcedent" perquè la resolució era ferma. Així mateix, "va desatendre obertament" un segon pronunciament i va "evidenciar el seu menyspreu a acatar l'ordre" substituint la pancarta amb el llaç groc per una altra igual amb un llaç blanc. En el seu escrit de qualificació provisional, el fiscal argumenta que Torra va decidir desatendre la primera instrucció de la JEC "tot i ser coneixedor que la mateixa era ferma en via administrativa i que havia de procedir sense excusa ni pretext al seu estricte compliment". Abans que vencés el termini, apunta que va presentar un escrit on demanava una reconsideració, tot i saber que era una decisió ferma. Malgrat això, la JEC el va atendre i va anunciar que prendria una nova decisió dies després. La fiscalia remarca en aquest punt que Torra va manifestar en una aparició pública a Tarragona que es negava a retirar els símbols del Palau de la Generalitat. Després que la JEC tornés a instar-lo a retirar els llaços grocs i l'avisés que podria tenir conseqüències administratives i penals si no ho feia, Torra va presentar un nou escrit demanant la suspensió de l'acord apuntant que esperava conèixer l'opinió del Síndic de Greuges. El fiscal remarca que l'opinió de Rafael Ribó, en aquest cas, "resultava intranscendent quan no inútil". A més, apunta que Torra va tenir-la ja dies abans i que la recomanació era atendre el requeriment de la JEC. La junta, igualment, va respondre a Torra que no suspenia l'acord. El Govern va confirmar als mitjans que no retiraria els símbols, continua la fiscalia, amb una nota de premsa on apuntava que no s'havia donat cap ordre com la que exigia la JEC. Finalment, remarca que el 21 de març, "evidenciant el menyspreu a acatar l'ordre", va substituir al balcó del Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc "per una altra idèntica amb el llaç en color blanc". La JEC va fer un requeriment llavors al conseller d'Interior, Miquel Buch, perquè els Mossos d'Esquadra despengessin tots els símbols, vista la "contumàcia" que havia demostrat el president de la Generalitat. Per la seva banda, Vox demana dos anys d'inhabilitació i 72.000 euros de multa per a Torra, per un delicte de desobediència o subsidiàriament per un delicte de denegació d'auxili. El partit d'ultradreta destaca "l'obstinació" de Torra a l'hora d'incomplir la legalitat, "tant per la utilització reiterada de simbologia partidista associada al moviment polític separatista" en edificis públics, com per la "desatenció de les resolucions clares i expresses" de la Junta Electoral. Torra es defensa En la seva declaració davant del jutge el 15 de maig, Torra va al·legar que no va fer cas a la Junta Electoral per retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics empresonats i exiliats per protegir la llibertat d'expressió. En la seva declaració, que va durar poc menys de 40 minuts, Torra també va fer referència als drets civils i polítics per justificar la seva decisió. El president va respondre al fiscal, però es va negar a respondre a l'acusació popular de Vox per "decència democràtica". "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans", va manifestar el president. A més, Torra va assumir com a pròpies totes les decisions sobre aquesta qüestió i insisteix que "l'última responsabilitat" és seva. D'altra banda, assenyalava una operació de PP i Cs per portar-lo davant els tribunals. Segons el president català, l'ordre de la JEC era "manifestament il·legal" i estava dictada per un òrgan no competent que no és una autoritat superior a ell. "Si s'hagués hagut de complir, implicava competències de les que jo no disposava", afegia davant el tribunal. Torra va assegurar davant del magistrat instructor que hi va haver una "operació" des del primer moment perquè ell acabés davant la justícia. "Per això membres afins al PP i Cs van instigar aquesta denuncia, per això soc aquí. Tot això ha estat un procediment amb ambigüitats que m'han produït una indefensió absoluta d'impossible compliment", va argumentar. De fet, segons el president català, si hagués arribat a complir l'ordre "absolutament nul·la i emesa per un tribunal incompetent" s'hagués situat "en risc de prevaricar". "Tot s'ha basat en si jo prevaricava o desobeïa i jo sempre estaré al costat de la defensa dels drets humans", va concloure. En la seva declaració, Torra es va presentar com a màxim responsable de les decisions que es van prendre respecte a la polèmica ordre de la JEC. "Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. L'última responsabilitat va ser meva. La decisió de mantenir pancartes en defensa de llibertat d'expressió i dels drets humans va ser meva", va insistir. En aquest mateix sentit, va assegurar que ell també és el responsable de "canviar la pancarta per seguir posant el mateix a través d'un petit canvi". En una declaració oficial al Palau de la Generalitat després de ser interrogat al jutjat, Torra va dir que "no es pot obeir una ordre injusta i il·legal que conculca drets fonamentals". El president va avisar que no defallirà "mai" en la conquesta de llibertats, i que pagarà el preu "que calgui" si la democràcia espanyola "no ho aguanta". Instrucció ràpida però amb vicissituds La instrucció de la causa ha estat força ràpida, ja que les primeres ordres de la JEC van arribar a principis de març, i a principis d'abril, la fiscalia i Vox ja van querellar-se contra Torra. El 15 de maig va ser la declaració de Torra al TSJC, i al juliol es va donar per conclosa la instrucció. No obstant això, Torra va intentar recusar el magistrat instructor per la seva actitud "clarament prejutjadora" en la seva interlocutòria de processament. Al seu parer, "el mou un especial interès" que el president "s'assegui a la banqueta dels acusats". Cita alguns dels extractes de la resolució i conclou que aquestes manifestacions "rotundes i d'evident culpabilitat reflecteixen en tota la seva intensitat la posició ja assumida per part de l'instructor", el que denota una "absoluta manca d'imparcialitat objectiva" i un atemptat a la presumpció d'innocència. La recusació va ser desestimada. El 2 de setembre, el tribunal va fixar pel 25 i 26 del mateix mes el judici. Per aquells dos dies estava previst celebrar al Parlament el debat de política general, i Torra va dir que no assistiria a la vista oral. Tot i així, el judici es podia celebrar perquè la pena permet jutjar-lo sense la seva presència. No obstant això, Torra també va recusar dos dels tres membres del tribunal que l'havia de jutjar, el president, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, ponent del judici. L'escrit argumentava que Barrientos "s'ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític" del president de la Generalitat. "És difícil imaginar una major falta d'imparcialitat que la que concorre en el recusat", concloïa. La petició de recusació també recordava que Barrientos va abandonar un acte perquè el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics, i ironitzava sobre si ara també abandonarà la sala quan se'n parli durant el judici, o bé "silenciarà o expulsarà els lletrats defensors". Si Barrientos presideix el judici, acabava, "aquest només servirà per alterar i adulterar la realitat política catalana, però mai resistirà ni el pas del temps ni el pes dels recursos". L'incident de recusació donava un altre argument per apartar Barrientos, amb l'argument que va participar en l'acte d'admissió a tràmit de la querella, el que ja denota, segons la defensa, un posicionament previ sobre els fets. De fet, Torra també va recusar el magistrat que havia de decidir sobre la recusació de Barrientos i Armas, Carlos Ramos, que havia estat l'instructor i a qui Torra també havia intentat recusar. Ramos va rebutjar la seva recusació i també va proposar que es rebutgés la recusació dels altres dos magistrats. Tot això va fer que el tribunal finalment no tingués temps de resoldre les recusacions i es va posposar la data fins aquest 18 de novembre. Dies després el TSJC va rebutjar les noves recusacions i va confirmar els magistrats. Entitats sobiranistes acompanyaran Torra al TSJC El judici està previst que comenci a les 9 del matí d'aquest dilluns. A les 8.30 hores, Torra, acompanyat de membres del Govern, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis, entre d’altres, farà el recorregut a peu des de l’Arc de Triomf fins a les escales d'entrada al Palau de Justícia. El judici començarà amb les qüestions prèvies i la declaració de Torra, que previsiblement respondrà al seu advocat, Gonzalo Boye, i a la fiscalia, però no a Vox. A partir de les deu i fins la una del migdia estan citats com a testimonis cinc policies nacionals, dos d'ells per videoconferència, a més del comissari en cap dels Mossos d'Esquadra en el moment dels fets, Miquel Esquius. La sessió està prevista que es reprengui a les 4 de la tarda, amb la testifical del portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la portaveu del Govern en el moment dels fets, Elsa Artadi, i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Està previst que l'últim testimoni, citat a les 17.20 hores, sigui el conseller d'Interior, Miquel Buch.
|
Política
|
Govern
|
El PSC demanarà una reconsideració de la decisió de Torrent de proposar Puigdemont candidat i no descarta anar al TC. Granados considera un "error" que el líder de JxCat es postuli a presidir la Generalitat després d'haver demanat la delegació del vot. La diputada electa del PSC Eva Granados ha explicat que els socialistes demanaran una reconsideració de la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, que aquest dilluns al matí ha proposat el líder de JxCat, Carles Puigdemont, com a candidat a presidir la Generalitat. A més, Granados ha apuntat que el PSC no descarta demanar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), en cas que no se'ls tingui en compte la reconsideració. Així ho ha exposat la dirigent socialista des dels faristols de la cambra parlamentària, en roda de premsa aquest dilluns al matí. A més, Granados ha considerat que és un "error" que Puigdemont es postuli a presidir el Govern després d'haver demanat la delegació del vot.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Neix a Tarragona una plataforma que reclama desviar els trens de mercaderies per l’interior. El col·lectiu exigeix un calendari de provisionalitat per al tercer fil. La plataforma ‘Mercaderies per l’Interior’, que s’ha presentat aquest dilluns a Tarragona, reclama que el tercer fil que permetrà el pas de trens de mercaderies en ample europeu per la via de la costa sigui provisional. Mentrestant, l’entitat vol que Foment estudiï una alternativa de pas per l’interior amb caràcter definitiu. El portaveu de la plataforma, Eugeni Sedano, ha advertit que el pas continuat de trens de mercaderies comporta riscos de seguretat, contaminació acústica i afectacions sobre habitatges, patrimoni i instal·lacions turístiques properes a les vies. Després d’haver mantingut contactes amb agents socials, econòmics i polítics del territori, ‘Mercaderies per l’Interior’ comença un període d’adhesions al manifest que ha redactat. La plataforma considera que el tercer fil demostra la planificació “incongruent” del transport que s’ha fet al Camp de Tarragona, atès que “les mercaderies circulen per vies que travessen els principals nuclis de població i els passatgers es mouen cada cop més per vies i estacions perifèriques”. Alhora, avisa que el pas de més trens de mercaderies -amb tendència a ser cada cop més llargs i més pesants- pot saturar la línia de la costa i tenir un impacte negatiu en el pas dels combois de viatgers. El portaveu de la iniciativa, Eugeni Sedano, ha explicat que volen “conscienciar” la població dels efectes negatius i dels riscos que comporta el tercer fil i del transport de mercaderies -algunes de perilloses. Per aquesta raó, ha insistit que cal exigir a Foment que concreti un calendari de provisionalitat i que comenci a treballar en un corredor de mercaderies alternatiu que passi per l’interior. Segons Sedano, cal protegir el turisme cultural i lúdic de la façana marítima, i establir mesures que disminueixin els efectes negatius del tràfic de mercaderies sobre els habitatges, els equipaments, les instal·lacions turístiques properes a les vies i els elements patrimonials. En aquest sentit, l’ens adverteix dels perjudicis que podria patir l’Amfiteatre per possibles vibracions derivades del pas de trens. ‘Mercaderies per l’Interior’ defensa que separar els dos tràfics permetrà que els trens de passatgers guanyin agilitat i rapidesa, i que les empreses augmentin el tràfic de mercaderies pel nou traçat i contribueixin a potenciar el creixement econòmic. Sedano ha subratllat que la plataforma no té ànim de lucre, ni adscripció política, i ha fet una crida a la lliure adhesió d’entitats i col·lectius de la ciutat i del territori. Suport dels arquitectes i els empresaris del càmping El president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Tous, s’ha alineat a favor d’exigir la provisionalitat del tercer fil. En aquest sentit, ha avisat que, mentre passin combois de mercaderies pel litoral, la ciutat haurà de deixar “bloquejats” de forma indefinida els projectes d’alliberament de la façana marítima o de transformació de la Part Baixa. Per la seva banda, el vicepresident de l'agrupació Càmpings de Tarragona ciutat, Marc Francesch, ha lamentat que no hi hagi cap concreció sobre la solució definitiva per al pas de mercaderies i ha admès que, tenint en compte l’elevada inversió que suposarà el tercer fil, sospiten que podria estar operatiu més anys dels que voldrien.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Revifa l'incendi al Port Fòrum i cremen tres embarcacions més. Hi ha també tres vaixells afectats per temperatura i se n'estan retirant d'altres per precaució. L'incendi al Port Fòrum, a cavall entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona, ha revifat a primera hora d'aquesta tarda i ha calcinat tres embarcacions de gran eslora més. Hi ha també tres vaixells afectats per temperatura i se n'estan retirant d'altres del pantalà per precaució. Segons els Bombers de la Generalitat, l'avís del nou foc s'ha rebut a les 14.54 hores d'aquest diumenge a la mateixa zona on aquest matí ja s'han calcinat cinc iots, quatre dels quals han quedat enfonsats. Es desconeix la causa del nou foc però se sospita que una guspira o el gasoil que quedava a l'aigua ha pogut provocar-lo. No hi ha constància de ferits. El telèfon d'emergències 112 ha rebut una cinquantena de trucades alertant del nou incendi. 8 dotacions dels Bombers de la Generalitat, diverses dotacions dels Bombers de Barcelona, una embarcació de Salvament Marítim i una altra embarcació de la Creu Roja estan treballant en les tasques d'extinció.
|
Societat
|
Successos
|
El 45% dels conductors morts en accident el 2015 van donar positiu per alcohol o drogues. La primera causa d'accidentalitat són les distraccions al volant, el 31% del total. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha assegurat aquest dimarts que, segons dades de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, el 45% dels conductors morts en accident de trànsit l'any passat van donar positiu per alcohol o drogues en les autòpsies que se'ls van practicar. Per això, ha alertat que no es pot abaixar la vigilància en aquest àmbit, ja que encara hi ha molts conductors que no són conscients del risc que suposa per a ells i els altres aquestes conductes. De fet, ha dit que els accidents han augmentat els caps de setmana i les nits.
|
Societat
|
Trànsit
|
El vent tomba arbres, s'endú tendals i plaques de teulades i tira murs a Tarragona. El fenomen meteorològic també ha tirat semàfors i ha fet caure motos a diferents punts de la ciutat. El vent que bufa aquest dimecres a bona part del país ha causat incidències destacades a Tarragona, on ha tombat arbres, ha arrencat branques, tendals i plaques de teulades i fins i tot ha tirat a terra algun mur, segons informa la Guàrdia Urbana del municipi que no ha registrat ferits a causa de l'episodi. En total s'han comptat catorze arbres caiguts a diferents punts de la ciutat o dinou motos tombades a l'Avinguda Roma, on el vent també ha fet caure un semàfor. A la Rambla Vella n'ha caigut un altre, a l'altura del carrer Sant Francesc. El vent també ha fet caure una porta de grans dimensions al carrer Coure o un mur a l'Avinguda Roma. Un dels danys de més consideració han estat els arbres tombats. A la Rambla Nova n'ha caigut un a la coca central, a tocar de la plaça Imperial Tàrraco. També han caigut branques en altres punts i s'ha assegurat un tram a tocar de la Font del Centenari pel perill que pogués caure un dels arbres, segons informa la Guàrdia Urbana. A tota la zona ja hi està actuant la Brigada Municipal. A banda, han caigut tretze arbres més als carrers Francesc Bastos, Roig i Bergada, Joan Fuster, Via Augusta, Mozart, passeig Independència, antiga N-340 abans d'Icomar, Joanot de Martorell i Arnau de Vilanova a Entrepins, Ripollès i avinguda Mediterrani a La Mora, Bloc Llorer i a la Rambla de Ponent. També s'ha tallat l'accés de l'antiga carretera de Salou, a l'altura del tanatori pel perill que caigués un altre arbre, aquest de grans dimensions. La Guàrdia Urbana també ha comptabilitzat altres incidències, com ara que una porta de grans dimensions d'una empresa del carrer Coure s'ha després i ha ocupat la calçada; que els Bombers han hagut d'assegurar una bastida al carrer Vidal i Barraquer; que ha caigut un mur a l'avinguda Roma (ha obligat a tallar el trànsit mentre es retirava la runa), o que s'han arrencat plaques d'algunes teulades sense provocar danys greus a un dels establiments de la Gavarres, en un edifici de l'avinguda Catalunya, a Manuel de Falla, al carrer Sant Llorenç, al carrer Gran Canària i a la Torre Catalunya de l'avinguda Roma. Finalment, el cos de seguretat local també indica que s'han després tendals de balcons al carrer Riu Clar i persianes al carrer Gasòmetre, i que s'han trencat vidres en diferents indrets que no han causat danys personals.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Escola Cristiana de Catalunya demana perdó i es declara avergonyida pels abusos sexuals en col·legis catalans. L'entitat es compromet a dedicar tots els seus esforços a evitar que torni a succeir. La Fundació Escola Cristiana Catalana ha demanat perdó pels abusos sexuals en col·legis catalans que s'han sabut en els últims mesos, en una carta publicada aquest dijous a 'La Vanguardia pel secretari general de l'entitat, Enric Puig Jofra. "Hem viscut i vivim amb vergonya, indignació i tristesa els casos d'abusos a menors", ha assegurat Puig Jofra, que ha explicat que la des de la Fundació ho lamenten, s'avergonyeixen profundament i demanen "perdó a les víctimes i a les famílies". L'entitat ha detallat que les escoles afectades "s'han posat a disposició de les víctimes per intentar reparar els danys i donar el suport psicològic i jurídic necessari". A més, s'ha compromès a vetllar i a dedicar tots els seus esforços perquè "cap més abús torni a passar en una escola cristiana". Amb tot, el secretari general de la fundació ha lamentat que "ni la societat, ni les escoles no poden garantir que no tornarà a succeir". En aquest sentit, Enric Puig Jofra ha afirmat que "els abusos a menors són una xacra de la societat i el 80% dels casos es produeixen a l'entorn familiar". En aquest context, l'escola cristiana de Catalunya ha fet una "crida a totes les institucions implicades i els diferents agents socials per buscar plegats totes aquelles solucions que permetin acabar amb aquest greu problema que afecta tota la societat". La Fundació Escola Cristiana Catalana engloba 434 escoles, en les quals s'eduquen 264.000 alumnes.
|
Societat
|
Educació
|
Batet diu que es presenta perquè creu que és “més útil des de Catalunya” per aconseguir un govern socialista. La candidata a les primàries replica a Martí que la confecció de les llistes “la decidiran col·lectivament” els dirigents del partit. La fins ara diputada al Congrés i exnúmero dos de Pedro Sánchez al 20-D, Meritxell Batet, ha confirmat que es presenta a les primàries del PSC per liderar la llista per Barcelona el proper 26 de juliol. Batet, que ha dit que sense el “suport i l’alè” de dirigents com Miquel Iceta i de “molts militants” no hauria donat el pas, ha explicat que s’ha decidit perquè creu que és “més útil des de Catalunya” per intentar aconseguir que el proper govern espanyol sigui socialista i el presideixi Pedro Sánchez. Batet ha assegurat que si l’exministra Carme Chacón no hagués renunciat, ella no hauria volgut competir pel lideratge de la candidatura del PSC per al 26-J. La socialista, a més, ha volgut replicar a l’altre candidat, Carles Martí, que la seva exigència per modificar les llistes no és una qüestió que hagin de pactar entre ells per aconseguir evitar les primàries. “És una decisió que es prendrà col·lectivament entre els dirigents i la militància del PSC”, ha sentenciat.
|
Política
|
Partits
|
El Teatre Lliure escull l’adaptació infantil d’El llibre de les bèsties’ de Marc Rosich i Clara Peya. La seva proposta s’ha imposat a les de La Calòrica i Joan Arqué en el concurs convocat l’any passat pel teatre. ‘Renard o el Llibre de les bèsties’, de Marc Rosich i Clara Peya (Teatre Obligatori), ha estat el projecte guanyador del concurs per adaptar ‘El llibre de les bèsties’ de Ramon Llull al públic infantil convocat pel Teatre Lliure. L’equipament té el compromís de produir i estrenar l’espectacle la temporada vinent, una iniciativa que vol reconèixer a la figura de l'escriptor i filòsof medieval, coincidint amb el 700 aniversari de la seva mort. El jurat del concurs, format entre altres pel director del teatre, Lluís Pascual, o el dramaturg Sergi Belbel, ha escollit entre 15 propostes una adaptació del llibre de Llull en clau de comèdia musical que "beu de les fonts del cabaret i del teatre de l’absurd”. Segons les bases del concurs, el Teatre Lliure es compromet a produir aquest projecte i a estrenar-lo al llarg de la temporada 2016/17 dins del cicle ‘El Lliure dels nens’. El jurat està format pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, l'artista pintor Frederic Amat, el dramaturg i director Sergi Belbel, el catedràtic d'estètica de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l'obra de Llull Amador Vega, l'adjunta a la direcció artística del Teatre Lliure, Aurora Rosales, l'ajudant de direcció artística del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod, i la responsable del servei educatiu del Teatre Lliure, Mariona Montaña. Ells han seleccionat el projecte de Teatre Obligatori d'entre tres projectes finalistes (els altres dos han estat ‘Bèsties’ de Joan Arqué i ‘Llibre de les bèsties’ de La Calòrica) i d'un total de quinze projectes presentats. ‘Renard o el Llibre de les bèsties’ és una comèdia musical per a tots els públics que, en paraules dels seus artífexs "beu de les fonts del cabaret i del teatre de l’absurd per apropar el geni de Llull al públic més jove a través del filtre deformador de la música i l’humor". Dirigit per Marc Rosich, autor de l'adaptació, aquest espectacle comptarà amb la música en directe de la compositora Clara Peya al piano.
|
Cultura
|
Teatre
|
Rull i Turull, accepten "honorats" la petició de Torra per "continuar essent consellers". Diuen que es dedicaran en cos i ànima als servei de tots els catalans. Els polítics empresonats Josep Rull i Jordi Turull han manifestat, cadascú des del seu compte de Twitter, que "per ser conseqüent i lleial als compromisos amb la ciutadania de Catalunya", els "honora acceptar" la petició del president de la Generalitat, Quim Torra, per "continuar essent" consellers: Rull com a titular de Territori i Sostenibilitat, i Turull, de presidència. Han reaccionat amb una piulada similar després de donar-se a conèixer els noms del nou executiu de la Generalitat. "Per mi no quedarà dedicar-me en cos i ànima al servei de tots els catalans", ha indicat Turull, com també ho ha assenyalat Rull.
|
Política
|
Govern
|
Els productors de ponsètia esperen vendre més d'un milió de plantes aquest Nadal. Les de color vermell són les predominants i la majoria provenen de vivers del Maresme. La ponsètia, coneguda popularment com la 'flor de Nadal', torna a decorar les llars catalanes un any més. Els productors són optimistes i esperen superar en vendes el milió de plantes de l'any passat. Segons expliquen els professionals, el canvi de l'IVA al tipus reduït, plantes més petites a preus més ajustats i una certa recuperació de l'economia ho fan possible. Un any més la de fulla vermella tornarà a ser la predominant i la majoria de ponsèties que es vendran provenen de vivers de la comarca del Maresme. D'altra banda, les altes temperatures de la tardor han afavorit al desenvolupament de la planta, que des del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya qualifiquen de "molt bona qualitat". Els darrers dies l'activitat i el moviment de camions s'ha fet més evident als vivers i al Mercat de Flor i Planta, que comencen a notar un bon ritme de consum de ponsèties per aquest Nadal. "Va una mica més tard que altres anys", explica Ramon Julià, un productor amb parada al mercat que veu com "les compres es traslladen més cap al desembre, que no pas a finals de novembre", com passa altres anys. Julià ho atribueix a la incertesa de la gent, que en l'actual escenari econòmic "complicat" espera fins última hora per fer la despesa en decoració nadalenca. Per contra, la producció sí que ha anat com un rellotge aquest any, gràcies a les altes temperatures de la tardor. "La producció va molt bé de dates", assegura, i la qualitat és "molt bona", segons detallen des del propi Mercat. Amb tot, els productors esperen superar còmodament el milió de plantes venudes i aproximar-se a xifres de vendes d'anys anteriors. La darrera setmana ha sortit ja del Mercat força gènere i el ritme de venda en relació al planter existent és l'adequat. La majoria de plantes que es vendran són de la comarca del Maresme i pel que fa als colors, la ponsètia vermella tornarà a ser la reina. Les gamma de colors cada vegada més àmplia quedarà "en segon terme". Certa recuperació del sector Gairebé una dècada després, el sector de la flor i planta ornamental comença a sentir certs símptomes de recuperació. La sequera, la crisi econòmica i la modificació de l'IVA han castigat els darrers anys aquest mercat, que un any després que es tornés a posar l'IVA en el tipus reduït, i també superats els mesos més durs de la crisi econòmica, vol tornar a revifar. En l'ambient es respira aquest esperit positiu, explica Ramon Julià: "Sembla ser que això va de pujada i que anem a remuntar". Tot i això, l'optimisme i les sensacions subjectives encara no es traslladen de manera fefaent al compte de resultats. "Encara no li veiem un valor comptable a la que analitzem al detall els resultats", assegura aquest productor.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Iceta espera que Torra governi respectant la llei i les institucions i pensant en el conjunt del país. El PSC-Units i PSOE envien un comunicat conjunt on lamenten que JxCat hagi escollit un dels "perfils més sectaris". El cap de files del PSC-Units, Miquel Iceta, ha valorat l'elecció del nou candidat de JxCat, Quim Torra, amb un missatge a Twitter aquest dijous al vespre. "Esperem que si obté el mandat del Parlament governi respectant la llei i les institucions, i pensant en el conjunt del país i no només en els independentistes". A més, Iceta avança que la trajectòria de Torra no permet que el PSC-Units li faci confiança. "Estarem atents a les seves propostes i decisions", conclou. Paral·lelament, el PSC-Units i el PSOE han enviat un comunicat conjunt on reiteren que no donaran suport a Torra, i lamenten el "temps perdut" i la "paràlisi" del bloc independentista. També lamenten que JxCat hagi escollit una persona "amb un dels perfils més sectaris". Finalment, confien que el proper Govern iniciï un doble diàleg per tancar les "ferides obertes" pel procés entre catalans, i amb l'executiu espanyol per normalitzar les relacions.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El Parlament reclama a Torra que se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. La CUP no ha participat de la votació i ha facilitat l'aprovació de la moció de PSC-Units. El Parlament ha aprovat la moció del grup PSC-Units que reclama al president de la Generalitat, Quim Torra, que "de manera immediata se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions". Aquest punt del text ha estat aprovat amb els vots dels socialistes, Cs, comuns i PPC. JxCat i ERC hi han votat en contra mentre que els quatre diputats de la CUP no han participat de la votació tot i estar a l'hemicicle. El resultat ha estat molt ajustat de 62 vots a favor i 61 en contra. La majoria de JxCat i ERC hauria tombat la moció si no fos perquè els quatre diputats de JxCat processats no voten perquè no estan d'acord en la designació del vot i perquè tampoc ha votat el diputat d'ERC Toni Comín, que no està suspès. Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Toni Comín fa molts mesos que no voten al Parlament. Els quatre diputats de JxCat processats per l'1-O no estan d'acord en la fórmula de designació d'un substitut i volien mantenir la delegació de vot que utilitzaven abans que el jutge Pablo Llarena els suspengués com a diputats. Una petició que la Mesa del Parlament va rebutjar. El cas del diputat d'ERC Toni Comín és diferent perquè no ha estat suspès com a diputat ja que en el seu cas encara pot recórrer el seu processament. La portaveu del PSC-Units, Eva Granados, que ha defensat la moció, ha acusat el Govern d'haver "dimitit de les seves responsabilitats" i ha assegurat que des de l'arribada de Quim Torra a la Generalitat "els catalans van enrere". La socialista ha qüestionat la legitimitat d'un executiu que veu "allunyat del dia a dia" i que no ha aprovat uns pressupostos. Per això, ha tornat a instar Torra a convocar eleccions anticipades o a sotmetre's a una qüestió de confiança i li ha retret que esperonés l'oposició perquè presenti una moció de censura: "Com gosa reptar l'oposició quan no governen?", ha preguntat. La diputada del PSC Lorena Roldán ha estat molt crítica amb els socialistes catalans tot i compartir el contingut de la moció. Segons la diputada, el govern de Pedro Sánchez ha donat ales i ha estat nou mesos "agenollat" davant els "separatistes". Un fet que, per a Cs, fa que els socialistes siguin "còmplices" del fet que el Govern hagi abandonat els ciutadans. Com a exemple ha posat les reunions de Sánchez amb el president de la Generalitat, Quim Torra, "per parlar de com perpetuar la ganga del procés". Tot i així, Roldán ha assegurat que el seu grup "mai renunciarà a defensar els drets de tots els catalans" i ha afegit que avui això significa defensar un govern de Torra. La portaveu d'ERC, Anna Caula, ha qualificat el text de la moció del PSC de "moció de censura encoberta" i ha instat els socialistes ha utilitzar l'eina que pertoca, és a dir, presentar un candidat alternatiu. Per a la portaveu dels republicans, el PSC actua per electoralisme i ha suggerit que potser han presentat la moció perquè aspiren a un govern amb Cs després de les eleccions del 28-A. "No s'amaguin darrere la repressió per posar en dificultats al Govern. Aquest és el seu objectiu? Treure profit parlamentari de la repressió?", ha preguntat dirigint-se as socialistes. Josep Costa (JxCat) ha coincidit en acusar els socialistes de presentar una "moció de censura encoberta" i ha negat que el Govern hagi perdut la confiança de la cambra, tot i que ha reconegut que "no pot governar amb normalitat perquè amb presos polítics i exiliats no es pot governar amb normalitat". Ha defensat l'acció del Govern i ha assegurat que Torra manté el mateix suport que quan va ser investit, per la qual cosa ha retret al PSC-Units que intenti "crear un relat" pel qual el Govern "ha perdut la majoria". "L'únic que podria passar és que vostès, en base a la usurpació judicial d'alguns vots que s'ha produït, facin creure que hi ha una situació diferent", ha dit, en referència a la situació dels diputats Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez. La portaveu dels comuns, Susanna Segovia, ha afirmat que el Govern "no dona resposta i no és capaç" i, malgrat que ha admès que hi influeix "la situació d'excepcionalitat política que viu Catalunya", ha emplaçat Torra a sotmetre's a una qüestió de confiança com el seu antecessor, Carles Puigdemont. Ha reptat el president a fer-ho "si estan convençuts que tenen aquest suport". "Facin-ho: sortiran reforçats i els que haurem de callar som la resta", ha subratllat. La diputada de la CUP Maria Sirvent ha retret als socialistes, "que van fer Soraya Sáenz de Santamaría presidenta de la Generalitat", que presentin aquesta moció i ha posat en dubte la "credibilitat i projecte polític" del PSC, per la qual cosa els cupaires no han votat. No obstant això, Sirvent ha retret al Govern el seu "fracàs" i ha apostat per "nous lideratges", per la qual cosa ha exigit convocar eleccions a Catalunya "i posar les urnes de nou". El president del PPC, Alejandro Fernández, ha subratllat que Torra no compta amb "cap dels elements fonamentals" per continuar argumentant que ha incomplert el programa amb el qual es va presentar: restituir Puigdemont com a president de la Generalitat, implementar la república, recuperar lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, redactar una constitució catalana i aprovar els pressupostos. A més, ha negat cap "suposada repressió" i ha atribuït la pèrdua de la majoria independentista al fet que els "socis" de la CUP "han estat sistemàticament traïts" pel Govern.
|
Política
|
Parlament
|
S'acaba la reunió del Govern i Puigdemont marxa del Palau de la Generalitat. A la trobada també hi havia les entitats sobiranistes per analitzar la situació. La primera reunió del Govern després que el Parlament hagi declarat la independència ha acabat pocs minuts abans de les 21.00 hores i el president Carles Puigdemont ja ha marxat del Palau de la Generalitat. A més del president i dels consellers, a la trobada també hi han participat les entitats sobiranistes i ha servit per analitzar la situació. Mentrestant, a la plaça de Sant Jaume s'hi han aplicat milers de persones celebrant la declaració de la República.
|
Política
|
Govern
|
Dolors Montserrat reclama a Sánchez que no utilitzi Madrid per "tapar les seves vergonyes". Els populars demanen al govern espanyol que torni a la responsabilitat i la coordinació amb l'executiu d'Ayuso. La portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, ha reclamat al president Pedro Sánchez i al ministre de Sanitat Salvador Illa que no utilitzi la situació de crisi sanitària de Madrid per tapar "seves vergonyes", en referència a la polèmica amb el rei Felip VI, la tramitació dels indults i la reforma del delicte de sedició. "No es poden utilitzar Madrid ni els madrilenys com a diana política per tapar el que ha fet el govern espanyol durant aquesta setmana atacant les nostres institucions polítiques i democràtiques", ha afirmat la popular aquest diumenge a Tarragona, en el marc d'una reunió del partit. Montserrat també ha demanat a l'executiu espanyol que torni a la responsabilitat i la coordinació amb el govern d'Ayuso.
|
Política
|
Partits
|
Omella aposta per "crear ponts i convivència" en el conflicte català perquè l'enfrontament provoca "ferides i dolor". El nou president de la CEE diu al govern espanyol que no vol "privilegis" però sí "dignitat i respecte". El nou president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, ha apostat aquest dimarts per "crear ponts, convivència i fraternitat" en tots els temes més delicats, com ara el conflicte català. "Quan hi ha voluntat de caminar junts podem aconseguir-ho, quan volem enfrontar-nos això sempre produeix ferides i dolor, i això no ho voldria per al nostre poble espanyol i per a la nostra església catòlica", ha argumentat en la seva primera roda de premsa després de ser escollit. Pel que fa a altres polèmiques amb el govern espanyol en matèria educativa o impositiva, Omella ha dit que no volen "privilegis", però sí que se'ls tracti amb "dignitat i respecte". El també arquebisbe de Barcelona s'ha presentat com el coordinador dels bisbes espanyols, i ha assegurat que la CEE està per "col·laborar amb totes les institucions, també amb les de l'Estat", perquè estan "al servei del bé comú". "En un bon diàleg tots podem col·laborar", ha dit en preguntar-li per polèmiques com la nova Llei d'educació. "Tots ens necessitem: ells ens necessiten i nosaltres estem disposats a col·laborar sempre amb tots", ha afegit el cardenal, que ha desitjat èxit al govern espanyol en una societat "tan complexa" com l'actual i en temes "tan complicats". "Resaré i col·laboraré en la mesura que pugui", ha dit. Sobre el coronavirus, ha reconegut que li agradaria rebaixar l'alarma, i ha recordat les morts per grip o per accidents de trànsit. Omella no ha volgut situar-se en el sector moderat de l'església ni en cap altre. Segons ell, "no hi ha tant sector, sinó alguna sensibilitat". "Tractem de treballar sempre en equip. Malgrat els matisos som germans i ens estimem", ha dit.
|
Societat
|
Religió
|
Junqueras espera que es mantingui el suport a un referèndum quan es constati que no pot ser pactat. El vicepresident del Govern afirma que l’”experiència demostra” que l’Estat no permetrà la consulta. El vicepresident del Govern i president d’ERC, Oriol Junqueras, ha celebrat el consens sorgit de la cimera pel referèndum a favor del dret a decidir i la celebració d'una consulta però ha esperat que es mantingui quan es constati que no pot ser pactada amb el govern espanyol. En ser preguntat si considerava viable que l’Estat permetés un referèndum per la independència, Junqueras ha respost: “L’experiència ens ensenya que no”. Tot i això, ha afirmat que mai renunciaran a defensar la democràcia però ha alertat que “mai es condicionarà a que donin permís a defensar el dret a decidir”. “Sinó seria dret a demanar”, ha apuntat. Ha negat que l’acord sorgit de la cimera a favor d’una consulta pactada amb l’Estat sigui un pas enrere i ha asseverat que la seva postura i mandat és i serà construir una república independent.
|
Política
|
Govern
|
Albiol creu que "s'està fen el ridícul" i insta JxSí i la CUP a "acabar el numeret". El líder del PPC vaticina que els dos grups sortiran "més barallats del que entraran" a la seva reunió. El president del grup parlamentari del PPC, Xavier García Albiol, creu que amb tot el procés de reunions i intents d'acord de darrera hora entre JxSí i la CUP per la investidura, s'està "fent el ridícul". "La institució de la presidència no es pot rebaixar com s'està fent. Que haguem d'esperar fins a l'últim moment, fins a l'últim segon, per veure fins i tot si s'habilita el ple un diumenge per una investidura és molt lamentable. Catalunya no podia caure més baix des del punt de vista polític", ha dit des dels passadissos del Parlament. És per això que ha demanat a JxSí i la CUP que "s'acabi amb aquest numerat, que es convoquin les eleccions dilluns i que per fi es pugui tornar Catalunya a una situació de més normalitat política i institucional". Per últim, Albiol ha vaticinat que la reunió que les dues formacions sobiranistes tenen pendent per aquest dijous, a instàncies de les entitats independentistes, no servirà per millorar la situació entre ells. "La meva sensació és que sortiran més barallats del que entraran. Parlant en els passadissos amb els diputats de JxSí sembla que no hi ha molt bon ambient al grup", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El consum elèctric cau un 10,1% per la vaga del 18-O. El seguiment és d'entre el 60 i el 80% al comerç, el 90% a les universitats i el 30% a la funció pública. El consum elèctric ha caigut un 10,11% respecte aquest dijous amb motiu de la vaga general d'aquest divendres, tal i com ha informat el conseller de Treball, Chakir El Homrani. El Homrani ha explicat que aquesta baixada està a l'entorn de la que es va registrar el 2010 amb motiu de la vaga general contra la reforma laboral i la del 3 d'octubre del 2017. Segons dades de Treball, el seguiment de la vaga ha estat d'entre el 60 i el 80% al comerç, el 90% a les universitats, el 43% a l'ensenyament públic, el 30,39% a la funció pública, el 26,3% a l'Institut Català de la Salut i del 36% al metro. El conseller ha apuntat que les vagues són "diferents a les dels 80" i que hi ha gent "no comunica que fa vaga i s'agafa dies d'assumptes propis". El seguiment ha estat d'un 9,75% als autobusos, d'un 13,12% als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), d'un 0,94% a Renfe i d'un 10% al TRAM. Pel que fa als passatgers, el metro ha registrat la meitat d'usuaris que en un dia feiner normal, mentre que als FGC i al TRAM la davallada ha estat del 50,6% i el 40%, respectivament. Renfe no ha facilitat dades sobre els passatgers. Pel que fa l'ensenyament privat, un 26% dels treballadors han secundat la vaga, xifra que ha pujat fins al 35% en el concertat. En la sanitat, el 19,60% dels treballadors de la concertada han fet vaga i un 5,40% de la privada. El conseller ha explicat també que no s'han registrat incidències als centres de treball ni la inspecció de treball ha rebut cap denúncia. D'altra banda, el departament espera disposar de dades sobre el seguiment a les indústries al llarg del dia, així com fer la comparativa general del seguiment respecte a anteriors convocatòries. Vagues diferents El Homrani ha apuntat que aquestes dades recullen només les persones que comuniquen que volen fer vaga i, per tant, se'ls descompta el dia de feina. Ha explicat per exemple que un tancament patronal "no es considera vaga" però també ha volgut destacar que les vagues cada cop mostren més "situacions diverses". En aquest sentit, ha apuntat que "cada cop passa més" que hi hagi qui no vagi a treballar però que ho faci perquè aquell dia agafa "dies d'assumptes propis o de vacances". "No és estrictament fer vaga però ajuda a entendre perquè hi ha un 50% menys d'usuaris a metro o ferrocarril i les dades energètiques", ha declarat. Sobre la diferència en el seguiment amb el 3-O entre els funcionaris públics, que la Generalitat va xifrar entorn el 95% llavors, El Homrani ha assegurat que el canvi s'entén "per la decisió de cada treballador" i ha afirmat que es "confonen" elements perquè el 3-O no només hi va haver una vaga convocada sinó també aturades diverses en el marc de l'aturada de país. "És un altre context", ha declarat.
|
Economia
|
Treball
|
Puigdemont assegura que la Crida no demana que el PDeCAT renunciï "a res". El líder de JxCat confia que la CUP acabi incorporant-se al Consell per la República. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat que la Crida no demana pas que el PDeCAT renunciï "a res". En una entrevista que publica aquest divendres al vespre 'El Nacional', el líder de JxCat assevera que el PDeCAT és un espai "diferent" del nou moviment polític que impulsen el propi Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez, i que aquest dissabte celebra la seva convenció fundacional a Manresa. A més, l'excap del Govern confia que la CUP s'acabi incorporant al Consell per la República: "Crec fins i tot que hi ha debat dins [els anticapitalistes] sobre això i crec que la CUP hi serà". Encara sobre la Crida, Puigdemont opina que Sànchez hi podria tenir "el màxim paper", ja que representa molt bé l'esperit d'aquest nou espai polític. Finalment, l'expresident afirma que seria "ideal" que ell no es tornés a presentar a unes eleccions al Parlament perquè voldria dir que la legislatura "s'ha esgotat" i que s'han creat "nous lideratges".
|
Política
|
Partits
|
L'Obra Social La Caixa reclama al poder polític que no "abdiqui" de la responsabilitat reguladora de l'economia. Al costat de tres entitats més reclama que les finances globals se sotmetin a un "sòlid ordre jurídic internacional". L'Obra Social La Caixa ha reclamat al poder polític que no "abdiqui" de la responsabilitat reguladora que ostenta en una economia de lliure mercat. És una de les conclusions a la qual arriba al costat de les entitats Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau i Fundació Joan Maragall després d'un seminari de debats celebrat entre l'abril i el maig de l'any passat a l'entorn de la realitat de l'economia. A parer de les entitats, el funcionament actual de l'economia global és "altament insatisfactori", atesa la "persistència de la pobresa extrema" a moltes regions del planeta. Desigualtats, manca de treball digne i impacte negatiu de l'activitat econòmica al medi ambient són alguns altres dels efectes que es denuncien. Davant d'aquest panorama, les entitats considera que calen introduir "transformacions molt profundes" per reorientar el sistema econòmic cap a la promoció del benestar i del desenvolupament humà integral. Les quatre entitats també reclamen que l'economia es reguli a partir de principis "ètics sòlids". És en aquest sentit que consideren que l'activitat econòmica s'ha de mantenir "governada per l'autoritat política" i aquesta "guiada per l'ètica". I afegeixen: "El poder polític no ha d'abdicar de la seva responsabilitat reguladora en una economia de lliure mercat, a fi de garantir el bé comú i la justícia social". També consideren, en el mateix sentit, que l'economia i les finances actuals, "altament globalitzades", s'han de "sotmetre a un sòlid ordre jurídic internacional", tutelat per institucions polítiques "de naturalesa democràtica, mundials, regionals, nacionals i locals, d'acord amb el principi de subsidiarietat". I sobre els canvis que consideren que cal aplicar, aposten per reorientar i regular les finances per garantir la seva funció al servei de l'economia real i productiva; per promoure un model de desenvolupament econòmic menys basat en el creixement material i més en el coneixement, la informació i la cultura, o per avançar cap a una economia més sostenible, sobre la base d'energies renovables.
|
Economia
|
Finances
|
Llum verda a l'ampliació de 8.000 metres quadrats de l'empresa Lab Circuits de Santa Maria de Palautordera. La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament la modificació del planejament que permetrà el creixement de la companyia. La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament la modificació del planejament municipal de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) que permetrà l'ampliació de l'empresa Lab Circuits. Així, es classifiquen com a sòl industrial els terrenys annexos als que ocupa actualment la companyia, passant de 14.536 metres quadrats amb aquest ús a 22.330. El sostre industrial també passa de 4.000 a 13.186 metres quadrats. Els terrenys que separen les instal·lacions de Lab Circuits de la carretera i de la línia de ferrocarril es qualifiquen d'espai lliure. Per compensar el creixement de sòl industrial que aquest canvi comporta per a la població, una parcel·la de 1.520 metres quadrats que actualment està desocupada i propera a la zona es destinarà a equipaments. La companyia Lab Circuits, creada el 1972, es dedica a la fabricació de circuits impresos. Els de baixa tecnologia tenen aplicacions a la indústria de maquinària lleugera, com ara màquines recreatives o de vending, mentre que els circuits d'alta tecnologia es destinen a la indústria aeronàutica, a la robòtica i a l'electromedicina. Tot i que la major part de la producció de l'empresa es destina al mercat espanyol, es proposa doblar el pes de les exportacions en cinc anys, fins assolir el 30% de les vendes. És per aquest motiu que precisa ampliar les seves instal·lacions, situades al polígon industrial de Santa Maria de Palautordera.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Càrrecs d'ERC demanen la dimissió de Costa per voler vetar una foto de Torrent i Aragonès. El vicepresident del Parlament es deixa el micro obert durant la Mesa telemàtica i critica el president de la cambra. Càrrecs d'ERC han demanat la dimissió del vicepresident segon de la Mesa, Josep Costa. El diputat de JxCat s'ha deixat el micròfon obert durant la reunió telemàtica de la Mesa d'aquest matí menter criticava el president del Parlament, Roger Torrent, amb el diputat de Cs Joan García, tal com han confirmat a l'ACN fonts coneixedores de la trobada. A la conversa Costa afirmava que calia evitar una fotografia entre Torrent i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, amb el donatiu de 2 MEUR de la cambra per pal·liar els efectes del coronavirus. Costa també hauria criticat Torrent, segons les fonts consultades. Dirigents d'ERC, inclosos diputats, alcaldes i alts càrrecs de la Generalitat, han demanat la dimissió de Costa a les xarxes. El diputat d'ERC Jordi Orobitg ha dit compartit a la xarxa un missatge on opina, irònicament, que Costa "sempre ha reivindicat la unitat", però "per a la consecució dels seus objectius personals i partidistes, és clar". "Res de nou", afegeix. L'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, ha escrit també a Twitter, sobre Costa: "Quin nivell que tenen alguns representants públics! Ara mateix encara fa més mal tant tacticisme i partidisme". El portaveu nacional del Jovent Republicà -les joventuts d'ERC-, Pau Morales, també s'ha sumat a la petició de dimissió de Costa, amb un tuit on l'acusa de ser un "clar obstacle a la cooperació i unitat d'acció de l'independentisme". "Conspirar sense escrúpols amb l'unionisme, encegat per fer-li la traveta al company independentista, el fa immereixedor del càrrec que ostenta. Ha de plegar", ha afegit Morales. L'exalcalde de Prats de Lluçanès i vicesecretari general de Vertebració Territorial i Partit Obert d'ERC, Isaac Peraire, ha compartit aquest tuit, per també escriure'n un on pregunta directament si el vicepresident primer "ja ha dimitit". També s'hi han sumat càrrecs locals com el regidor d'ERC a l'Hospitalet Xavi Mombiela, amb un tuit irònic: "Unitat! Botifler! Traïdor! #CostaDimissió! Autonomista! Partidista! Còmplice del 155! Ai, no! Espereu! Que en Costa és de JxCat. Bravo! Bravo! Molt bé, molt bé, i puta ERC!!". "Malestar" també a JxCat La polèmica sobre Costa també han causat "malestar" a JxCat. Fonts de la formació de Carles Puigdemont consultades per l'ACN han admès la seva inquietud, sorpresa i neguit per les paraules del vicepresident primer de la Mesa, i diputat del grup parlamentari.
|
Política
|
Parlament
|
El PSC de Lleida proposa que es puguin tancar carrers perquè restaurants i bars puguin eixamplar activitat. Aposten perquè en aquest 1 de maig confinat "la lluita laboral passi pel manteniment dels llocs de treball". El PSC de Lleida ha proposat que es puguin tancar carrers perquè restaurants, bars i cafeteries puguin eixamplar la seva activitat i mantenir els llocs de treball. Es tracta d'una proposta que busca "optimitzar l'espai públic", sempre respectant el descans veïnal, i que afavoreixi la posada en marxa del sector de l'hostaleria mentre s'assoleix la "nova normalitat. Els socialistes aposten perquè en aquest Primer de Maig confinat "la lluita laboral" passi per la protecció de l'ocupació, a mesura que avança el desconfinament. El portaveu de la formació, Jaume Sellés, ha explicat que els llocs de treball han de ser "segurs" i ha afegit que presentarà un document de mesures on s'abordaran aquesta i altres qüestions. El PSC proposa que es pugui optimitzar l'espai públic, analitzant per zones quines possibilitats hi ha per tal que bars, restaurants i cafeteries puguin dur a terme la seva activitat en terrasses en les properes fases del desconfinament, i també un cop s'hagi recuperat la "nova normalitat". En aquest sentit, Sellés ha apuntat la possibilitat de "tancar alguns carrers de la ciutat" a partir d'una hora concreta del dia, per tal d'eixamplar l'activitat d'aquests locals de restauració, respectant sempre el descans del veïnat i l'entorn. Sellés ha afegit també que cal pensar en "alleugerir fiscalment" el sector de l'Hostaleria per tal que pugui reprendre l'activitat. Sellés ha recordat novament que el PSC ha ofert un Pacte de Ciutat al govern de la Paeria basat en la "presa de decisions avui per tal d'obtenir respostes el més immediates possible" per pal·liar les dificultats que tenen els ciutadans a causa d'aquesta crisi. Sellés ho va recordar al Ple de dijous, on l'alcalde Pueyo va emplaçar a la ciutadania i els partits a celebrar un Congrés de Ciutat al juny. Els socialistes ho consideren una bona idea però no per aquest moment sinó per més endavant, quan s'hagi resolt la crisi. El PSC considera que els consells de barri que ha engegat el govern municipal tenen un seguiment "desigual" en termes de participació veïnal, tenint en compte que hi ha associacions de veïns i veïnes que no hi troben l'encaix. A més, el partit assegura que al Ple, el govern de la Paeria es va veure obligat a retirar els punts referents a urbanisme de l'ordre del dia perquè tenien defectes de procediment administratiu que van ser detectats pel grup socialista.
|
Política
|
Política municipal
|
Catalunya en Comú i Podem registren una coalició per al 21-D. Podem Catalunya ha aprovat la fórmula en consulta interna amb un 72% dels vots. Les formacions polítiques Catalunya en Comú i Podem han registrat aquest dimarts una coalició sota el nom En Comú Podem - Catalunya en Comú per poder-se presentar conjuntament a les eleccions convocades per al proper 21 de desembre. La Coordinadora Nacional de Catalunya en Comú va acordar aquesta fórmula diumenge passat, una decisió que haurà de ser ratificada pels inscrits a l'Assemblea de l'11 de novembre. Podem Catalunya ha dut a terme una consulta entre els seus inscrits on l'opció favorable a la coalició ha obtingut quasi el 72% dels vots. El fins ara secretari general de la formació, Albano Dante Fachín, havia cridat a fer boicot a la consulta, imposada des de la direcció estatal del partit.
|
Política
|
Partits
|
Tres morts en tres accidents, balanç de trànsit del cap de setmana. El darrer sinistre s'ha produït a la C-31 a Torroella de Fluvià, on s'ha produït un xoc frontal. Aquest cap de setmana s'han registrat tres accidents mortals de trànsit, un d'ells va tenir lloc la matinada de dissabte a la ciutat de Barcelona, on una noia de 34 anys va morir atropellada per un cotxe de l'empresa Cabify a la cruïlla entre els carrers Aragó i Casanova. Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), els altres dos sinistres han tingut lloc a Blanes (la Selva) i a Torroella de Fluvià (Alt Empordà). El darrer ha tingut lloc aquest diumenge a la tarda a la C-31 a Torroella de Fluvià (Alt Empordà), on han xocat frontalment dos turismes i a conseqüència del xoc ha mort la conductora d'un dels turismes. L'altre sinistre mortal va passar dissabte al matí a la GI-682 a Blanes en col·lidir frontalment una furgoneta i una motocicleta. A causa de la topada, la conductora i única ocupant del vehicle de dues rodes va morir. Pel que fa a la mobilitat, aquest diumenge d'operació retorn cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha estat força complicada. Les retencions més importants s'han concentrat a l'AP-7 a Llinars del Vallès (7 km) i a la Roca del Vallès (6 km) en sentit nord; i a Vilafranca del Penedès (12 km) en sentit sud. També s'han registrat aturades importants a l'N-340 a Altafulla (5 km), al Vendrell (7 km) i a l'Arboç (3 km); a la C-31 a Calonge (8 km); a la C-65 a Llagostera (5 km) i a Santa Cristina d'Aro (5 km); a la C-31 al Prat de Llobregat (9 km); a la C-32 a Gavà (4,5 km) per un accident que ha obligat a tallar 2 carrils; a la C-32 nord a Cabrera de Mar (5 km) i a Alella (4 km); a la C-16 a la Nou de Berguedà (6 km) a causa d'un vehicle incendiat; a la C-15 a Sant Pere de Riudebitlles (5 km) en direcció Igualada, i a la C-55 a Castellgalí (4 km). Aquest diumenge també s'han fet retencions importants a les vies properes al Circuit de Barcelona-Catalunya. Les vies més afectades han estat la C-17, la C-35 i la BV-5003.
|
Societat
|
Trànsit
|
Arrimadas veu Puigdemont "sense rumb ni projecte propi" i considera que "viu en un 'déjà vu' polític". La líder de C's al Parlament diu que el president encapçala "un govern que ha dimitit de les seves responsabilitats i només es preocupa d'acontentar la CUP i Podem". La cap de l'oposició i presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, veu el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "sense rumb ni projecte propi" i considera que "viu en un 'déjà vu' polític en oferir únicament repetir el 9-N". Així ha valorat Arrimadas el missatge institucional de Cap d'Any que ha ofert Puigdemont, qui, segons ha dit, encapçala "un govern provisional que ha dimitit de les seves responsabilitats i que només es preocupa d'acontentar la CUP i Podem". A través de Twitter, Arrimadas també ha afegit que el discurs de Puigdemont és el que podria haver fet Artur Mas el 2013: "0 balanç de gestió, 0 propostes i anunci d'un nou 9-N". Arrimadas ha recriminat a Puigdemont que no faci autocrítica ni balanç de la seva gestió. "Què podem esperar d'un president que en el seu discurs de final d'any no pot explicar cap mesura duta a terme pel seu Govern?", s'ha preguntat. La cap de l'oposició i presidenta del grup parlamentari de Ciutadans ha afirmat que "si Catalunya segueix endavant és perquè hi ha molts catalans que lluiten per fer realitat els seus projectes, per fer créixer les seves empreses i per tirar endavant les seves famílies". Així mateix, Arrimadas ha criticat que el president "jugui al gat i la rata" i ha assenyalat que "no té credibilitat en apel·lar al diàleg" amb el govern espanyol perquè la seva intenció és "deixar buida la cadira de Catalunya" en la taula de presidents autonòmics que se celebrarà al gener, on es debatrà, segons ha apuntat Arrimadas, sobre un millor sistema de finançament per a les comunitats autònomes. "Catalunya es mereix un Govern que doni confiança, solucioni problemes diaris dels catalans i encapçali un projecte il·lusionant que generi amplis consensos", li ha retret Arrimadas, que ha defensat que Ciutadans "és l'única força que tendeix ponts, dialoga i que té propostes assenyades". La líder de la formació taronja també ha fet un balanç del 2016 i l'ha qualificat com un "any perdut" perquè Catalunya, ha dit, "segueix sense pressupostos autonòmics" i té un Govern que "intenta traslladar als catalans al 2013, tornant a parlar del 9-N i no de llistes d'espera o dels problemes que tenen moltes famílies per arribar a final de mes".
|
Política
|
Partits
|
Mor un excursionista a La Mola. La víctima és un home de 58 anys que ha patit una aturada cardíaca. Un excursionista de 58 anys ha mort aquets dissabte cap a la una del migdia mentre pujava a la Mola, a Matadepera. Segons ha informat l'ajuntament de la ciutat, l'home ha patit una aturada cardíaca i malgrat la intervenció dels cossos d'emergències no se li ha pogut salvar la vida. Els fets han estat a la part nord del camí dels Monjos, a poca distància de la Mola. S'hi ha desplaçat el SEM en helicòpter, el GEM (Grup d'Emergències Mèdiques), el GRAE (Grup d'Actuacions Especials) dels Bombers de Matadepera i el personal de La Mola.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Barcelona posa en marxa el primer circuit d’espectacles professionals en centres cívics. Tretze equipaments, 20 artistes i 88 funcions en la primera fase del projecte Barcelona Districte Cultural. Marc Martínez, Quartet Brossa i Josep Pedrals, Toni Mira, Sonia Gómez, Balkumbia i fins a vint artistes són els primers participants del Barcelona Districte Cultural, el primer circuit estable d’espectacles professionals en centres cívics i equipaments culturals de barri de la ciutat, que arrenca el dia 5 de maig. Aquest 2017 seran 13 els equipaments que programaran els espectacles de música, teatre, dansa, circ o audiovisuals, amb una inversió de l’Institut de Cultura de 140.000 euros per a la contractació dels artistes 20 artistes, que tenen garantits 1.500 euros i un mínim de tres actuacions dins d’aquest ‘circuit’. El projecte –un dels eixos del ‘pla de xoc’ cultural del responsable municipal de Cultura, Jaume Collboni- doblarà l’any vinent els centres cívics implicats, i creixerà el nombre d’artistes i d’uns espectacles que, de moment, seran gratuïts. La primera edició del circuit estable d’espectacles professionals en equipaments culturals de barri (Barcelona Districte Cultural) engega motors el proper mes de maig. Organitzat en dues onades (primavera i tardor), enguany la primera serà més breu que en el futur (de maig a juny) i la segona se celebrarà entre l’octubre i el desembre. Per començar s’han programat 20 propostes artístiques (8 de música, 7 de teatre i 5 de dansa i circ, i a partir de setembre també audiovisuals) que en conjunt sumaran una norantena de funcions. D’entrada els espectacles es veuran a onze Centres Cívics i també dos ateneus privats (Lluïsos d’Horta i Centre Sant Pere Apòstol). Enguany, i en principi també l’any 2018, l’accés als espectacles serà gratuït. Però l’Ajuntament no descarta que més endavant els equipaments cobrin entrada. Els centres municipals participants (ara un per Districte, exceptuant Sant Andreu i Sant Martí on ja en són dos) són CC Baró de Viver, CC Joan Oliver ‘Pere Quart’, CC El Coll, CC Zona Nord, CC Urgell, CC Albareda, CC Besòs, Auditori Sant Martí de Provençals. A l’octubre s’incorporaran els tres restants, CC Can Clariana Cultural, CC Matas i Ramis i CC Vil·la Urània. Els artistes que participen en aquesta primera edició són, en dansa, la companyia Animal Religion (‘Indomador’), el coreògraf Toni Mira amb Nats Nus (‘Monòlit’), o la companyia de les germanes Peya, Les Impuxibles (‘Limbo’); Les propostes teatrals inclouen els espectacles de Marc Martínez (‘Mal Martínez: Humor i hòsties’), de la Cia. Zero en conducta (‘La dernière danse de Brigitte’, de Sònia Gómez (‘Mi madre y yo’) i de la Cia. Patricia Palomares (‘Aneboda the show’); I en música, destaquen la cantant Nakany Kanté, La Màlaga, Balkumbia i el Quartet Brossa ‘contra Josep Pedrals’. Els objectius d’aquest programa impulsat des de l’Ajuntament són donar suport al sector cultural de la ciutat a través d’un programa d’espectacles estable als barris, i al mateix temps fomentar la implicació d’un públic actiu associat al projecte i al seu territori. Així ho ha reiterat aquest dimarts el tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, des del CC Urgell, on s’han concretat les propostes d’un pla que el regidor havia anunciat el passat mes de setembre. Collboni està convençut que la iniciativa marcarà un “punt d’inflexió” que posarà en valor la “magnífica xarxa de centres cívics, ateneus i centres culturals de proximitat” de la ciutat de Barcelona. Els artistes i espectacles participants són, en última instància, elecció dels directors d’aquests centres. L’Icub, amb una sèrie de col·laboradors del món periodístic i cultural, seleccionen inicialment un conjunt de propostes en diverses comissions, que després es posen en comú amb els centres cívics per perfilar els noms definitius. “Amb això hem aconseguit fer una cosa que no es feia, que és fer treballar els centres cívics en xarxa, “l’efecte colateral positiu” del qual és haver creat una força de programació important”, ha apuntat el director de Cultura i Proximitat de l’Institut de Cultura (ICUB), Carles Sala, en referència a l’interès que ha despertat la iniciativa en fires com el Mercat de Música Viva de Vic, Fira Tàrrega, o la Mostra d’Igualada. El mateix Sala ha avançat que l’any vinent l’ICUB doblarà la inversió en contractació dels artistes (enguany és de 140.00 euros), i preveu que el programa d’actuacions s’ampliï fins a les 250. Abans d’això, aquest mateix octubre Barcelona Districte Cultural començarà a treballar en la creació de “projectes comunitaris”, la segona branca d’aquesta iniciativa municipal. Projectes que es començaran a veure la temporada vinent i l’altra, i que es basaran en processos col·lectius de creació d’espectacles en l’àmbit dels centres cívics i amb el suport de la xarxa de fàbriques de creació municipals. Marc Martínez, que participarà en aquesta primera edició amb el seu recent espectacle ‘Mal Martínez: humor i hostìes’, s’ha mostrat avui entusiasta amb la iniciativa del Barcelona Districte Cultural. Martínez ha felicitat els responsables municipals per una iniciativa que, ha assegurat, “refà la xarxa a nivell de ciutat –o de país- perquè la cultura torni al lloc que li correspon”. L’actor ha puntualitzat que aquesta no és la primera vegada que els centres cívics treballen en xarxa, una pràctica que recorda haver vist quan era jove. “Era normal fer gires amb el meu grup de música, o d’un grup de teatre infantil per tots els centres cívics; però un dia aquesta xarxa es va trencar, els tensors van deixar de funcionar, mentre la cultura de l’entreteniment i del luxe han continuat funcionant, com tots sabeu”, ha denunciat Martínez.
|
Cultura
|
Música
|
El PSC alerta que el projecte independentista "condemna Catalunya a l'aïllament" a nivell europeu i internacional. Els socialistes catalans alerten que la UE viu "un dels seus moments més delicats" el dia en qeu es commemora el Dia d'Europa. El PSC ha alertat que el projecte independentista "condemna Catalunya a l'aïlla a nivell europeu i internacional" , segons el manifest que els socialistes han fet públic amb motiu del Dia d'Europa. El PSC ha criticat també la "inacció irresponsable" del govern espanyol perquè "no ha ajudat a arreglar les coses" sinó que ha la situació és estar "absents i mancats de lideratge". Els socialistes destaquen que la creació de la Unió Europea (UE) ha permès el període de "pau, estabilitat, prosperitat i benestar més llarg de la història recent" i afegeixen que el model social europeu és "únic i molt admirat" arreu del món, així com la "democràcia supranacional que poc a poc avançar en la seva integració". Tot i això, apunten que la UE viu ara "un dels seus moments més delicats" des de la seva creació, "immersa en una policrisi que està agreujant les diferències entre països i entre ciutadans". Entre d'altres, el PSC apunta a la crisi de l'euro, la dels refugiats, la gestió del Brexit, l'auge de l'extrema dreta i els populismes euròfobs, així com la "cascada" d'atemptats terroristes. A més, recorda que el context global té "moltes turbulències" i on la "confrontaci´identitària està en auge". Davant d'això, el PSC alerta que no es pot donar per fet ni garantit el projecte europeu i que s'ha de protegir, defensar, reformar i millorar. En aquest sentit, critica que els governs europeus continuen sent "incapaços" de donar resposta a la crisi dels refugiats i no afronten la "insuportable" desigualtat, l'augment de la pobresa, l'erosió dels drets socials i la cronificació de al precarietat laboral. A escala catalana, afirma que el govern de JxSí va dur a terme el seu "polze contra l'ordre constitucional i estatuari a les màximes conseqüències" i es va viure la "major crisi institucional" des de l'inici de la democràcia. Això va convertir Catalunya "en una preocupació a nivell europeu". El PSC fa una crida a "tornar al cop d'Europa" per construir un espai de prosperitat i igualtat "amb una narrativa forta des de l'esquerra". A un any de les properes eleccions europees, els socialistes catalans apunten que seran uns comicis "crucials" per al futur de la UE i explica que treballaran dins de la família de la socialdemocràcia europea per tenir una estratègia conjunta i un manifest comú "ambiciós i que doni respostes als problemes dels ciutadans".
|
Política
|
Partits
|
Karra Elejalde, Gaudí al millor protagonista masculí per 'Mientras dure la guerra'. David Verdaguer, Eduard Fernández i Sergi López eren els altres nominats. L'actor Karra Elejalde ha rebut aquest diumenge el premi Gaudí al millor protagonista masculí per la seva interpretació al film 'Mientras dure la guerra' dirigida per Alejandro Amenábar, en què es posa a la pell de Miguel de Unamuno. Els altres actors nominats al premi eren David Verdaguer per 'Els dies que vindran'; Eduard Fernández per 'La hija de un ladrón' i Sergi López per 'El viatge de la Marta'.
|
Cultura
|
Cinema
|
El Govern aprova una despesa de 2,4 MEUR per estendre la banda ampla ultraràpida als centres educatius. La Generalitat subscriu un conveni amb el Ministeri d'Educació i l'entitat Red.es, en el marc del programa europeu FEDER. El Govern ha aprovat aquest dimarts autoritzar el Departament d'Educació a realitzar una despesa per valor de 2,4 MEUR per estendre la banda ampla ultraràpida als centres educatius catalans. La Generalitat aportarà aquesta quantitat a través d'un conveni amb el Ministeri d'Educació i Formació Professional i l'Entitat Pública Empresarial Red.es, en el marc del programa europeu FEDER de la UE. El conveni se centra a desplegar la infraestructura de la xarxa interna i el wifi, ja que la fibra òptica ja està garantida. S'actuarà en 401 centres triats en funció de criteris de complexitat i d'impuls de les competències digitals. La inversió total és de 6.570.000 euros, dels quals el 63% els assumeix Red.es. La resta van a càrrec del departament, que distribuirà la despesa en dues anualitats entre 2020 i 2021.
|
Societat
|
Educació
|
El Port de Tarragona vol superar els 6 milions de tones en tràfic d’agroalimentaris en cinc anys. Les infraestructures inacabades, la reducció de costos i una major rapidesa en els controls, entre els reptes de futur. Uns 200 professionals participen aquest dijous i divendres a Tarragona al segon Congrés Internacional Agrifood. Actualment, el Port de Tarragona és líder en el tràfic de productes agroalimentaris a la Mediterrània i, en una dècada, ha passat de quatre a cinc milions de tones anuals mogudes. El seu president, Josep Andreu, s’ha mostrat confiat que els projectes d’ampliació permetran superar els sis milions de tones en un termini de cinc anys. Les administracions han coincidit a destacar la necessitat de disposar de bones connexions ferroviàries i per carretera, en aquest cas amb l’A-27, per atendre millor la demanda. A més, el president de Ports de l’Estat, José Llorca, ha insistit que és clau abaratir les tarifes portuàries per guanyar competitivitat davant l’auge de tràfics agroalimentaris previst arreu del món i la necessitat d’establir “ports base per a trànsit”. En aquest sentit, Llorca ha recordat que el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2018 preveu una reducció de les taxes sobre mercaderies del 10%, una xifra que es podria eixamplar en el futur.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Mor la persona ferida crítica en el xoc múltiple de divendres a l'autopista AP-7, a Cerdanyola del Vallès. En la col·lisió es van veure implicats una furgoneta, un tot terreny i tres turismes i també van resultar ferides lleus dues persones més. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha informat aquest dissabte que ha mort la persona ferida crítica en la col·lisió múltiple d'aquest divendres a primera hora de la tarda a l'autopista AP-7, a l'altura de Cerdanyola del Vallès. Es tracta de la passatgera posterior d’un dels turismes implicats en l'accident, que va ser trasllada en helicòpter per efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a l'hospital Parc Taulí de Sabadell, on posteriorment va morir. En el sinistre, a més, també hi va haver dues persones ferides lleus que també van ser trasllades al mateix centre hospitalari. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís de l'accident a tres quarts de tres de la tarda al quilòmetre 152 sentit nord de l'AP-7, en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès. En el xoc es van veure implicats una furgoneta, un tot terreny i tres turismes. Fins al lloc dels sinistre s'hi van desplaçar quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, quatre dotacions dels Mossos d'Esquadra i l'helicòpter i una ambulància del SEM. Com a conseqüència de l'accident es va haver de tallar uns minuts l'AP-7 sentit nord, que ja començava a registrar més volum de vehicles per l'inici del cap de setmana. Es va obrir un carril al trànsit i sobre les cinc de la tarda només quedava un dels tallat, L'autopista va quedar totalment oberta pels volts de les sis de la tarda. La incidència, però, va causar cues de fins a 14 quilòmetres entre Castellbisbal i Cerdanyola en sentit Girona i vuit quilòmetres més entre Santa Perpètua de Mogoda i Cerdanyola del Vallès en sentit sud. La situació a la via es va normalitzar poc abans de dos quarts de nou del vespre.
|
Societat
|
Successos
|
Disminueixen un 10,29% els delictes a Alcarràs durant el darrer any. Entre el 2011 i el 2015 s'ha registrat una tendència a la baixa d'un 14,8%, segons la Junta de Seguretat Local. La Junta de Seguretat Local d'Alcarràs (Segrià), reunida aquest dimarts, ha fet balanç de les darreres dades en matèria de seguretat i per coordinar noves actuacions entre les diferents forces de seguretat que actuen al municipi. L'alcalde Miquel Serra ha destacat que la tendència de delictes continua anant a la baixa, ja que segons les dades de la Policia Local, l'any 2015 van disminuir un 10,29%, mentre els delictes contra el patrimoni van registrar un descens del 14,58%. Si es mira la tendència des de l'any 2011 i fins al 2015, el nombre global de delictes en aquesta localitat del Segrià ha caigut un 14,8%. Cal recordar que en els darrers anys l'Ajuntament d'Alcarràs ha endegat diverses mesures per millorar la seguretat dels veïns com ara incrementar els efectius de la Policia Local o la instal·lació de càmeres de vigilància. La Junta de Seguretat Local també ha comptat amb la presència de la directora dels serveis territorials d'Interior a Lleida, Montserrat Meseguer, que ha volgut destacar la bona coordinació entre els diferents cossos i forces policials com a una de les causes d'aquesta disminució dels delictes i també ha remarcat que la resolució dels mateixos està augmentant. Finalment, Meseguer ha recordat als veïns d'Alcarràs que, en cas que siguin víctimes de furts o robatoris, cal presentar la denúncia corresponent.
|
Societat
|
Policial
|
Roldán sondejarà el PSC i el PPC perquè el Parlament cessi Ribó com a Síndic de Greuges. Cs necessita tres cinquenes parts del ple perquè la destitució prosperi. La portaveu de Cs al Parlament, Lorena Roldán, ha anunciat aquest dimarts que sondejarà el PSC i el PPC per tal d'activar el mecanisme parlamentari per cessar Rafael Ribó com a Síndic de Greuges. La Llei del Síndic de Greuges preveu que se'l pugui cessar si així ho acorden tres cinquenes parts del ple, però només calen tres formacions o una tercera part de l'hemicicle per sol·licitar que s'activi el procediment. En una roda de premsa, Roldán ha justificat la mesura després que JxCat i ERC, ha dit, hagin impedit que Ribó comparegui al ple per donar explicacions de les seves declaracions sobre el sistema sanitari català i els pacients provinents de fora de Catalunya, que la dirigent taronja considera "vergonyoses". "Necessitem aquesta majoria i em posaré en contacte tant amb el PPC com amb el PSC per cessar aquesta persona que no defensa els interessos de tots els catalans", ha insistit.
|
Política
|
Parlament
|
Mena (CatComú) demana a JxCat i ERC que "no paralitzin" la taula de diàleg amb "conflictes i guerres internes". El portaveu de CatComú assegura que aprovar els pressupostos amb el bloc de la investidura "és l'opció més sensata". El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha demanat a JxCat i ERC que "no paralitzin" la taula de diàleg entre els governs català i espanyol amb els seus "conflictes i guerres internes". En roda de premsa, Mena els ha emplaçat a acordar ja quan volen reunir la taula i ha assegurat que els comuns "ja fa mesos que la troben a faltar". "Hem de treballar sense posar excuses, ni condicions ni obstacles i pensar que de debò pot ser una solució al conflicte", ha dit. D'altra banda, Mena ha assegurat que "l'opció més sensata" per aprovar els pressupostos a l'Estat és fer-ho amb el bloc que ja va donar suport a la investidura i ha avisat que "a ningú se li escapa que els comptes tenen a veure amb l'estabilitat de la governabilitat". Mena, però, ha confiat que serà "més fàcil" que puguin tirar endavant amb el suport del bloc de la investidura i "amb l'horitzó de la plurinacionalitat". Eleccions Mena ha insistit de nou que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha de convocar ja eleccions i ha recordat que així s'hi va comprometre quan els comuns van facilitar l'aprovació dels pressupostos a Catalunya. El portaveu de CatComú ha confiat que el president tingui ja una data pensada i que la faci pública "el més aviat possible" perquè qui convoqui els comicis sigui Torra i no el Suprem. 'Cas Kitchen' D'altra banda, Mena ha criticat que el líder del PP, Pablo Casado, estigui "desaparegut" i no hagi donat explicacions sobre la seva possible vinculació al 'cas Kitchen'. "No podem normalitzar la seva incompareixença en un moment que la ciutadania exigeix responsabilitat i exemplaritat social", ha dit. A més, ha reclamat que el rei emèrit Joan Carles I, l'expresident Mariano Rajoy i el mateix Casado "assumeixin responsabilitats". "Els representants polítics han de donar explicacions, i si no, han de marxar dels seus llocs de responsabilitat", ha remarcat.
|
Política
|
Partits
|
Una de cada deu dones que dóna a llum al Trueta se'n va a casa abans de les primeres 24 hores. El Ministeri de Sanitat reconeix el procés d'altes precoces com a bona pràctica clínica. Una de cada deu dones que dóna a llum a l'hospital Trueta de Girona rep l'alta abans de les primeres 24 hores. El centre fa dos anys que ofereix aquesta possibilitat a les mares, sempre que no hi hagi cap condicionant que ho impedeixi. Per sol·licitar l'alta precoç, les mares han d'haver tingut una gestació sense complicacions que requereixi vigilància postpart, un part vaginal eutòcic i a terme (d'entre 37 i 42 setmanes), a més d'un puerperi immediat sense complicacions ni incidències. Un cop la mare i el nadó reben l'alta, l'hospital programa un circuit de seguiment programant una visita a domicili amb la llevadora abans de 48 hores i també fixa una cita per al nadó a la infermeria pediàtrica de referència durant els dos o tres dies següents. El Ministeri de Sanitat ha reconegut com a bona pràctica clínica el procés d'altes precoces de l'hospital Trueta de Girona, que consisteix a donar d'alta la mare i el nadó abans de les primeres 24 hores. L'hospital fa dos anys que ofereix aquesta possibilitat a les mares que donen a llum, i el protocol s'efectua en un 10% dels prop de 800 parts de baix risc que s'atenen de mitjana cada any. Per sol·licitar l'alta precoç, tant les mares com els nadons han de complir una sèrie de requisits: han d'haver tingut una gestació sense complicacions que requereixi vigilància postpart, un part vaginal eutòcic i a terme i un puerperi immediat sense complicacions ni incidències. Si es donen aquestes circumstàncies i la mare s'hi mostra d'acord, li donen l'alta abans de les 24 hores, sota la supervisió dels professionals de pediatria i ginecologia. Simultàniament, pauten un circuit de seguiment de l'equip de llevadores i la infermeria pediàtrica. Des de l'hospital programen per a la mare una visita domiciliària abans de 48 hores amb la llevadora referent de l'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) del Gironès-Pla de l'Estany. També programen una primera cita per al nadó, en aquest cas amb la seva infermera pediàtrica de referència, que s'efectua al Centre d'Atenció Primària (CAP) en els dos o tres dies següents. Al mateix temps, ofereixen a les famílies la participació al grup de suport a l'alletament matern del Trueta i els hi faciliten el telèfon d'urgències obstètriques per si fos necessària una consulta. Segons informa el Trueta en un comunicat, l'experiència acumulada en les més de 200 altes precoces que s'han fet en dos anys des del Trueta serveix per afirmar que poder reduir l'estada hospitalària augmenta el grau de satisfacció de les famílies que s'hi acullen.
|
Societat
|
Salut
|
El Sons del Món bat rècord d’assistència amb un 60% més de públic respecte l’any anterior. Aquest any han assistit al festival 10.260 espectadors i s’han esgotat les entrades de deu dels dotze concerts programats. La novena edició del festival Sons del Món, que combina música i vi de la Denominació d’Origen Empordà en espais patrimonials i cellers, ha batut rècord d’assistència. Enguany s’ha celebrat del 16 de juny fins al 30 de juliol i ha tingut 10.260 espectadors, un 60% més que l’edició passada. A més a més, s’ha penjat el cartell de ‘complet’ a deu dels dotze concerts que hi havia programats i s’han esgotat les places dels tasts de vi previs als concerts. D’entre els espectacles programats destaca el de Sopa de Cabra amb el concert més multitudinari de la història del festival, amb més de 4.000 espectadors. També ha augmentat el número d’assistents de Barcelona i àmbit metropolità –han representat el 29% del total de públic-, un fet que segons els organitzadors demostra que “el festival ja és conegut arreu del país”. El festival Sons del Món –Vi and Music Empordà- ha aconseguit la millor xifra de públic de la seva història. En la seva novena edició, hi hagut 10.260 persones, un 60% més que l’any passat. S’han esgotat les entrades de deu dels dotze concerts programats i el conjunt Sopa de Cabra ha fet l’espectacle més multitudinari de la història del Sons del Món, amb 4.000 assistents aproximadament. Aquest any s’han venut totes les entrades dels concerts de petit format entre les vinyes així com els oferts per Rosario, Manel i Noa. Sons del Món combina la música amb el vi. És per això que abans dels concerts es fan tasts previs amb vins de la Denominació d’Origen Empordà. Enguany s’han servit més de 2.000 copes de vi i els tasts han esgotat les places. Alguns dels espais del festival, a part de les vinyes, són la Ciutadella de Roses i la plaça de la Basílica de Castelló d’Empúries. Un festival amb impacte al territori En una enquesta telemàtica feta pels organitzadors, vuit de cada deu persones valoren amb la màxima puntuació els espais del festival. Així mateix, set de cada deu assistents sopen a la localitat del concert mentre que una de cada deu hi dorm aprofitant la visita. Els organitzadors també destaquen l’augment del públic provinent de Barcelona i l’àmbit metropolità. Concretament aquest any han representat un 29% del total. Els organitzadors creuen que aquesta última dada demostra que el festival “ja és conegut arreu del país” i asseguren que ja han començat a treballar en l’edició de l’any que ve, que coincidirà amb el desè aniversari.
|
Cultura
|
Música
|
El Pla de transició de Boí Taüll definirà inversions i model de gestió per a les pròximes temporades. FGC i Esquiades.com afronten de la mà la nova etapa del complex amb l'objectiu de garantir "estabilitat" i "viabilitat". Els responsables de Boí Taüll han començat a treballar en l'elaboració d'un 'Pla de transició' que ha de preveure totes les inversions que calen fer a l'estació com millores en la innivació artificial, la digitalització i els accessos, entre d'altres. Segons el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, l'objectiu és "evitar precipitacions" en l'assumpció de l'estació per part de l'empresa pública i garantir que les inversions puguin ser plantejades pel Govern. Després d'adquirir els hotels del resort del Pla de l'Ermita que estaven a subhasta, l'empresa de Reus Esquiades.com celebra poder afrontar de la mà del Govern la nova etapa del complex amb l'objectiu de garantir "estabilitat" i "viabilitat". L'estació d'esquí de l'Alta Ribagorça Boí Taüll ha arrencat aquesta temporada d'hivern amb una "cogestió" de les instal·lacions entre FGC i el Departament d'Empresa, que és qui en tenia la titularitat fins ara a través de l'empresa pública Actius de Muntanya. Segons Ricard Font, aquest és doncs un "any de transició", on a banda d'elaborar el pla de viabilitat també s'han marcat l'objectiu "fonamental" de fer que cap esquiador no trobi diferències amb les anteriors temporades. El Pla s'ha de presentar a l'abril al Govern i posteriorment Boí Taüll passarà a formar part del grup FGC, sumant-se així a les altres 5 estacions d'esquí que ja gestiona: Port Ainé i Espot al Pallars Sobirà, la Molina a la Cerdanya, i Núria i Vallter 2000 al Ripollès. L'objectiu del Govern és garantir la viabilitat econòmica i explotar el negoci de l'esquí d'acord amb la natura i la cultura de territori, fent que sigui una activitat que s'allargui durant els 365 dies de l'any i no només durant la temporada de neu. Esquiades.com: "a Boí intentarem que l'hostaleria funcioni bé" El director d'Esquiades.com, Rafael Fuertes, ha assegurat després que la seva empresa s'hagi quedat més hotels del resort de Pla de l'Ermita, que intentaran que "l'hostaleria funcioni bé a Boí". El 28 de novembre passat el jutjat Mercantil número 5 de Barcelona va ratificar l'adquisició per part d'Esquiades.com de l'Hotel Romànic, els Apartaments La Solana i el contracte de gestió de l'Hotel Taüll per tres anys. La firma ja comptava en propietat amb l'aparthotel Augusta, rebatejat aquest any amb el nom de 'Siente Boí'. Tot plegat, suposa el 50% dels llits que hi ha al resort de l'estació d'esquí ribagorçana. La compra per subhasta després de mesos d'incertesa sobre el futur dels establiments i els seus treballadors per la liquidació de l'anterior empresa que se'n feia càrrec ha obert un ventall de "moltes possibilitats" per donar sortida a un producte que té molt èxit entre el turisme familiar. Fuertes ha afegit que 20 dies després de l'obertura de la temporada "tot va molt bé" i la idea és que poc a poc es vagin introduint millores als equipaments i la seva gestió. El màxim responsable d'aquesta agència de viatges líder per internet a Catalunya i l'Estat considera que s'ha aconseguit "l'estabilitat" que feia falta al projecte de Boí Taüll, gràcies també a l'entrada de FGC i altres operadors privats amb ganes d'invertir. Segons Fuertes, ara queda clar que l'estació i el resort "obriran totes les temporades i possiblement ho faran amb millors instal·lacions i serveis". Amb la vista posada a la candidatura olímpica Barcelona – Pirineus 2030 L'estació de Boí Taüll i el seu complex hoteler entren als plans de la candidatura olímpica Barcelona – Pirineus 2030. Així ho ha assegurat Ricard Font, que recorda que un dels objectius d'aquesta candidatura és la promoció del Pirineu amb la possibilitat de celebrar-hi uns Jocs Olímpics, com a "millor manera de posar-lo al món". Segons Font, els JJOO podrien ser una "oportunitat" per Boí i el complex és vàlid tant per acollir entrenaments com competicions. En aquest mateix sentit, Rafael Fuertes remarca que a Esquiades.com els "encanta" que el Govern tingui entre els seus objectius aspirar a una olimpíada d'hivern. Afegeix que això seria "increïble" per a la firma que ja compta amb un 10% de vendes en l'àmbit internacional i considera que els ajudaria a incrementar aquestes vendes a fora. Fuertes ha assegurat que recolzaran el projecte olímpic en la mesura del que puguin.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Un treballador jutjat per violar una menor discapacitada en una residència d'Esplugues assegura que mai va tocar-la. L'home s'enfronta a 20 anys de presó, els seus companys diuen que haurien sentit els fets i els pares i els psiquiatres descriuen un posterior canvi del caràcter de la menor. Un treballador auxiliar jutjat a l'Audiència de Barcelona per suposadament violar una menor discapacitada intel·lectual en una residència d'Esplugues de Llobregat l'estiu del 2016 i l'estiu del 2017 ha negat aquest dijous que mai toqués, abusés o faltés el respecte de cap intern i tampoc de la víctima en aquest procés. De fet, la gerent del centre i alguns treballadors han dit que l'home es portava molt bé amb tots els interns, que l'estimaven, però els pares de la noia i els psiquiatres no dubten de la versió de la víctima. La noia, nascuda l'any 2000, pateix la síndrome de Prader Willi, cosa que li provoca una discapacitat intel·lectual del 33% al 66% amb trets autistes, i anava a una escola d'educació especial. Aquesta malaltia li provoca un comportament obsessiu amb el menjar, que fa que menteixi, problemes en la comprensió i expressió i altres discapacitats. La jove va patir tocaments a finals de juliol del 2016 per part d'un altre jove amb qui havia contactat per internet, cosa que va denunciar i va comportar la condemna del noi. Arran d'aquell episodi, la família de la noia va voler deixar-la uns dies al centre que la Fundació Finestrelles té a Esplugues per a persones amb discapacitat. Segons la fiscalia, durant les nits de l'11, 12 o 16 d'agost del 2016 l'acusat, de 57 anys, hauria fet petons a la boca de la menor i la va penetrar vaginal i analment diverses vegades, dient-li que no digués res perquè si no el farien fora de la feina, l'empresonarien i li tallarien el coll. Gairebé un any més tard, les nits del 14, 15 i 16 de juliol del 2017 li hauria tornat a fer tocaments i a penetrar anal i vaginalment, a més d'alguna fel·lació. Durant aquestes agressions, l'home hauria impedit que la noia toqués el timbre d'ajuda de l'habitació. Els fets també s'haurien produït al lavabo o en habitacions d'altres residents. De fet, en alguna ocasió, si la noia dormia mentre es produïa l'agressió, l'acusat li hauria explicat l'endemà. En la seva declaració, l'acusat, que està a presó des de l'estiu del 2017, ha explicat que una nit la jove li va explicar les trobades amb el jove que li havia fet tocaments, i que en alguna ocasió s'havia passejat despullada pel passadís de la zona d'habitacions. Fins i tot, en una ocasió ella li va dir que l'"esperava" i ell va respondre que tornés a la seva habitació si no volia que el fessin fora o l'empresonessin. L'acusat ha explicat que era impossible cometre els abusos sexuals perquè les portes de les habitacions estaven obertes i altres interns o treballadors ho haurien sentit. Durant el judici s'ha visionat, sense presència de públic ni premsa, el vídeo amb la declaració de la menor durant la fase d'instrucció. Els pares de la noia han donat credibilitat a la versió de la seva filla, que els va explicar els fets del 2016 i el 2017 tots de cop l'estiu del 2017. Han explicat que van veure un canvi bastant important del caràcter de la noia des de mitjans del 2016 i aquell relat els va fer entendre, per exemple, l'augment de l'insomni i de les autolesions. Així, per exemple, la noia es movia sola en autobús per Barcelona i va deixar de fer-ho, a banda de perdre altres elements d'autonomia que havia adquirit. També han explicat que en una exploració ginecològica just després dels tocaments del jove el 2016 va determinar que tenia l'himen sencer, però el juliol del 2017 el tenia trencat. La psiquiatra infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu que tractava la noia des de feia cinc anys cada mes ha explicat que ella també va detectar canvis el 2016 però no els va entendre del tot fins que la noia va explicar els fets. La doctora ha assegurat que la víctima és incapaç de fabular o inventar, sinó tot el contrari, perquè té molta memòria i dona molts detalls, però no té gaire imaginació, comprensió ni expressió oral, ja que té una personalitat de nena de deu anys. Una altra psiquiatra que la va visitar després dels fets diu que la noia és tenaç i difícil de suggestionar. Dos pèrits forenses proposats per la defensa, en canvi, sí que han advertit que la noia, per la seva malaltia, sí que pot tenir tendència a mentir, i no només pel menjar. La fiscalia demana vint anys de presó per dos delictes continuats d'abús sexual, deu de llibertat vigilada i onze de prohibició d'aproximació o comunicació amb la víctima, a més de 15.000 euros d'indemnització.
|
Societat
|
Educació
|
SCC denuncia que el full de ruta de Puigdemont és un “cop d’estat” i creu que no pot continuar sent president. L’entitat alerta del risc d'una “ruptura unilateral” de la sobirania espanyola. Societat Civil Catalana ha denunciat que la intervenció d’aquest dimecres del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el debat de la qüestió de confiança és un “cop d’estat” i que és “un desafiament no només a la Constitució sinó també al Tribunal Constitucional”. En un editorial, l’entitat alerta que la proposta del president comportaria una “ruptura unilateral” de la sobirania espanyola i “l'intent d’imposar sobre Catalunya i els catalans l'autoritat dels secessionistes". Societat Civil també ha afirmat que la “gravetat de les amenaces” en el discurs de Puigdemont l’inhabiliten per seguir al càrrec, tenint en compte, afegeix, que utilitzarà el poder públic per “imposar una voluntat aliena a la llei”. D’altra banda, l’associació ha subratllat que “estem davant d’una situació d’extrema gravetat” i ha reclamat a les forces polítiques catalanes i espanyoles que deixin de banda les “legítimes diferències” en altres àmbits i arribin a acords que permetin “donar una resposta adequada al desafiament secessionista”. En l’editorial, l’entitat també sosté que els ciutadans no es mereixen “suportar la constant coerció” que suposa que les autoritats públiques implantin “plans de ruptura” que, adverteixen, poden abocar Catalunya “a un conflicte de conseqüències imprevisibles”.
|
Política
|
Govern
|
El Govern aprova la creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. L’Executiu acorda enviar el Projecte del decret al Parlament de Catalunya. El Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de decret perquè els criminòlegs titulats tinguin el seu propi col·legi professional. Fins ara, aquests professionals només es podien col·legiar al País València i a Astúries. L’existència d’aquest col·legi permetrà que els criminòlegs es regeixin per unes normes deontològiques i de control comunes. Ara, el Parlament s’haurà de pronunciar sobre l’interès públic de l’existència d’aquest col·legi. Si el Parlament hi dona el vistiplau, el Govern podrà aprovar un decret, que serà l’últim pas necessari per a la creació del col·legi. Llavors, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminòlegs haurà de constituir la Comissió Gestora del Col·legi, que en redactarà els estatuts en un termini de tres mesos. La professió de criminòleg aborda l’estudi del crim amb l’objectiu d’aportar una informació vàlida i contrastada sobre l’infractor i la víctima. Els àmbits d’actuació professional dels criminòlegs estan relacionats amb la seguretat pública i els centres penitenciaris. Pel que fa a l’empresa privada, els criminòlegs treballen en l’assessorament a empreses de seguretat de les anàlisis de risc, les tecnologies de la seguretat, la planificació i la gestió de seguretat. L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals. La Llei 7/2006, d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, regula els requisits i el procediment de creació -mitjançant un decret del Govern– d’aquestes corporacions. Aquesta Llei estableix, a l’article 37.1, que només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereixi un títol universitari oficial i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin. Tanmateix, correspon al Parlament apreciar l’interès públic i d’especial rellevància social o econòmica de la professió.
|
Política
|
Govern
|
Miracle Sala i Santi Valldepérez guanyen els premis Món Rural de narrativa i periodisme. La categoria d'assaig i recerca ha estat per a l'equip d'investigadors de la UAB Carles Guirado, Antoni F. Tulla i Natàlia Valldeperas. La segona edició dels premis Món rural, impulsats per la Fundació del Món Rural, han estat guanyats per Miracle Sala, nascuda a Santa Maria d'Oló (Moianès) i que viu a Girona, en la categoria de narrativa amb l'obra ‘La força de les paraules’. L'ebrenc Santi Valldepérez s’ha endut la categoria de periodisme amb ‘Buda: L'illa del Delta. Documental Interactiu’. De la seva banda, el premi en la categoria d'assaig i recerca ha estat per a l'equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Carles Guirado, Antoni F. Tulla i Natàlia Valldeperas pel treball ‘L'Agricultura Social a Catalunya, Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc d'exclusió social’. L’escriptor Martí Gironell ha conduït l'entrega dels guardons en un acte que ha tingut lloc aquest dijous a la Sala de Juntes de l'edifici del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL). A l'acte també han assistit Joan Biscarri, vicerrector d'Activitats Culturals i Projecció Universitària, de la Udl; Josep Martínez Banda, responsable d'AgroBank de la territorial de Catalunya; Ferran de Noguera, director dels Serveis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) i Marc Riera, el director de la Fundació del Món Rural. En la categoria de narrativa hi ha hagut una menció especial per a Alfred Sala, per la novel·la ‘...i la lluna va somriure’. En assaig hi ha hagut menció especial per a Eloi Guinjoan, per la recerca ‘Perseguint les claus de l'èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp’. A periodisme, la menció especial ha estat per a un dossier del mitjà ‘Directa’ sobre els pastors com a gestors dels boscos.
|
Cultura
|
Lletres
|
Aeroports licita l'adequació de l'aeròdrom d'Igualada-Òdena per adaptar-lo a la normativa estatal. Amb un pressupost de 256.000 euros, les obres permetran equiparar la instal·lació a les noves normes de seguretat operacional d'aeròdroms d'ús restringit. Aeroports de Catalunya, empresa pública del departament de Territori i Sostenibilitat, ha licitat aquest divendres les obres per adequar l'aeròdrom d'Igualada-Òdena a la normativa estatal. Les actuacions que es duran a terme permetran equiparar la instal·lació a les noves normes de seguretat operacional d'aeròdroms d'ús restringit. L'import de la licitació és de 256.400 euros i es preveu que les obres comencin a finals d'aquest mes de març, amb un període de cinc setmanes. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha destacat que aquesta actuació és un primer pas perquè l'aeròdrom pugui acollir més activitat. "És un factor de modernització per a aquesta instal·lació amb l'objectiu de generar més activitat tant aèria com econòmica, que repercutirà també a Igualada i Òdena", ha assegurat. Per a Font, "aquest és un exemple de col·laboració entre els municipis i la Generalitat que ha d'ajudar a crear activitat econòmica". Entre les actuacions que es duran a terme, hi ha la regeneració del paviment de la pista, l'adequació dels pendents de la pista per evitar obstacles en els primers 100 metres de la superfície de transició; la reparació de la tanca perimetral, la renovació de la senyalització o la pintura de la pista, entre d'altres.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El Banc d'Espanya deixa de fabricar bitllets de 500 euros. El BCE va adoptar aquesta mesura fa prop de tres anys . El Banc d'Espanya ha deixat d'emetre, des d'aquest diumenge, bitllets de 500 euros, tot i que aquests encara seguiran sent de curs legal i mantindran el seu valor. D'aquesta manera, es fa efectiva la mesura aprovada pel Banc Central Europeu (BCE) a principis de maig del 2016. L'ens va explicar aleshores que la decisió es va prendre en una reunió Consell de Govern del BCE, que va considerar que els bitllets de 500 euros podien "facilitar activitats il·lícites". Per ara, els bitllets de 500 euros mantindran sempre el seu valor i es podran canviar als bancs centrals de la zona euro per un període de temps “il·limitat”.
|
Economia
|
Finances
|
Álvarez de Toledo: "No hi ha una ideologia darrere de la violència de parella". La candidata del PPC augura "recessió i secessió" si governa Sánchez amb suport independentista. La cap de llista del PPC per Barcelona a les eleccions espanyoles, Cayetana Álvarez de Toledo, ha assegurat que "no hi ha una ideologia darrere de la violència de parella" i ha reclamat que es deixi d'"instrumentalitzar el dolor de les dones". En un esmorzar informatiu del Primera Plan@, ha subratllat que "no hi ha una organització de mascles que es dediqui a matar dones", però que en canvi sí que hi havia un grup que matava "espanyols pel fet de ser espanyols", en referència a ETA. L'aspirant popular també ha advertit que si el PSOE aconsegueix formar govern amb el suport dels partits independentistes es produirà "un risc de recessió i també d'alguna forma de secessió", però que el PP ho pot evitar. Álvarez de Toledo ha vaticinat que, amb el socialista Pedro Sánchez a la Moncloa, hi hauria "greus riscos de fractura i d'atur" i ha defensat que Catalunya "no està condemnada a la decadència i a la fractura civil" sinó que "té tots els ingredients per convertir-se en el centre de la llibertat a Espanya". Preguntada pels resultats que s'esperen diumenge, ha descartat que el líder popular hagi de dimitir si obté menys de 90 diputats: "Sánchez està governant amb 80 i ningú li ha demanat la dimissió". A banda de carregar contra els socialistes, a qui ha acusat de "blanquejar" l'independentisme, ha qüestionat el programa de Vox, a qui considera "nacionalistes" i ha afirmat que "el que estan proposant no és veritat perquè no ho podran complir". Per a la cap de llista per Barcelona, les idees de Vox són "contes de nens" que contravenen la Constitució, ja que no es poden eliminar les autonomies ni es poden aixecar murs a Ceuta i Melilla. Preguntada per la llengua, ha remarcat que el castellà és la llengua majoritària a Catalunya i la de l'Estat espanyol, per la qual cosa creu que cal protegir-la davant del català. "Si el català fos la llengua comuna, se l'hauria de promoure i enfortir, però no ho és", ha sentenciat.
|
Política
|
Partits
|
Iglesias diu que l'espionatge al mòbil d'independentistes és "inacceptable" i s'ha d'investigar. El vicepresident espanyol creu que es va espiar Torrent i altres líders "per les seves responsabilitats polítiques". El vicepresident segon espanyol, Pablo Iglesias, ha considerat "inacceptable en una democràcia" que s'espiés el president del Parlament, Roger Torrent, i altres dirigents independentistes catalans infectant-los el telèfon mòbil amb una aplicació israeliana. En declaracions al diari 'The Guardian', que va destapar el cas conjuntament amb 'El País', Iglesias ha assegurat que es tracta d'un afer polític "a més d'òbviament judicial" i ha apostat per investigar el cas en comissió parlamentària. "No es pot permetre que això sigui part del present; ha de quedar relegat al passat", ha afegit. Iglesias opina que els líders independentistes afectats "van ser espiats per les seves responsabilitats polítiques". Per això, ha insistit a fer una crida a investigar-ho i ha dit tenir "plena confiança en el Ministeri de l'Interior i les forces de seguretat". "Òbviament, estem molt preocupats pel que sabem fins ara sobre aquests programes espies i l'afer s'ha d'investigar per tal que puguem deslliurar-nos-en d'una vegada", ha conclòs.
|
Política
|
Govern espanyol
|
AMPLIACIÓ:Maragall proposa una reunió amb Colau i Collboni per "constatar" les "distàncies" i "proximitats" amb el PSC. L'alcaldable d'ERC confirma que presentarà la seva candidatura a la investidura perquè l'alcaldia "no està sobre la taula". L'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, ha proposat aquest dimarts fer una reunió amb la candidata de BComú, Ada Colau, i el del PSC, Jaume Collboni, per "constatar" les "distàncies" i les "proximitats" amb el PSC. En una roda de premsa després de la reunió de l'Executiva Nacional, el candidat d'ERC ha assegurat que, malgrat l'aixecament del veto al PSC, l'única formació amb la qual està disposat a negociar per a un govern és amb BComú perquè la distància amb els socialistes és "infinita". El candidat republicà ha rebutjat així la possibilitat de fer un tripartit d'esquerres, tal com proposa Colau, i ha remarcat que l'objectiu de la reunió amb Colau i Collboni és "democràtic" perquè està "convençut" que la proposta d'un tripartit "no té sentit". A més, Maragall ha confirmat que presentarà la seva candidatura a la investidura perquè l'alcaldia "no està sobre la taula". Malgrat que Colau no li ha donat la resposta que Maragall demanava després de la reunió de divendres com a condició per reprendre les negociacions, el republicà ha insistit que treballarà fins l'últim moment per assolir un acord de govern amb els comuns i ha criticat que Colau proposi un tripartit sense cap "més concreció". Maragall ha justificat el seu moviment perquè no es vol "quedar contemplant l'horitzó" i "a l'espera dels esdeveniments", però ha advertit que els republicans no acceptaran vots "a qualsevol preu" a la investidura. Pel que fa a l'alcaldia, el candidat republicà ha insistit que el debat sobre qui ocuparà aquest lloc "no està sobre la taula" i ha apel·lat al resultat de les urnes per argumentar que ha de ser ell l'alcalde. Amb tot, ha reiterat la seva oferta a Colau de tenir un paper de representació en el govern i ha negat que hagi estat mai sobre la taula la possibilitat de compartir l'alcaldia amb Colau. Els equips negociadors es reuneixen dimecres Maragall, que va anunciar fa uns dies que no reprendria les negociacions amb els comuns si no renunciaven a negociar amb PSC i Manuel Valls, ha assegurat que les converses formals amb BComú es reprendran aquest dimecres. Segons ha explicat, els equips negociadors d'ambdues formacions es trobaran malgrat que els comuns no ha renunciat a negociar amb el PSC perquè Colau pugui ser investida com a alcaldessa el 15 de juny, cosa que requeriria del suport de, com a mínim, tres regidors de la plataforma de Valls. Un acord basat en el "compromís" pel "progrés" i la "llibertat" El document que ERC ha fet arribar a BComú per tal d'establir un acord de govern està basat en dos eixos, el "compromís pel progrés, l'equitat i la justícia social" i el "compromís per la llibertat i la democràcia". A més, el text detalla que el govern proposat pels republicans tindria sis àrees de govern. No detalla, però, el paper que hi tindria Colau, ja que, segons Maragall, aquesta és una qüestió que haurien de concretar directament amb ella. Pel que fa al "compromís pel progrés", inclou el combat contra les desigualtats, l'accés a l'habitatge, l'impuls de polítiques feministes o la "socialització de l'èxit del turisme". Sobre la defesa de les llibertats, els republicans proposen "avançar" cap a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, "buscar solucions a la repressió" i a la "judicialització de la política", "promoure accions per reclamar l'alliberament dels presos polítics" i pel "retorn dels exiliats".
|
Política
|
Partits
|
El TSJC proposa combinar teletreball i presencialitat però amb un màxim del 33% de l'aforament als jutjats. Barrientos diu que cada jutjat concretarà les pròpies mesures i que estan preparats per si hi ha un nou confinament. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha elaborat una proposta per recuperar progressivament l'activitat judicial combinant la modalitat presencial i la telemàtica i on es preveu un màxim del 33% d'aforament a les sales. El document és una proposta general que s'haurà d'anar adaptant a la realitat de cada òrgan i la situació general. El pla del TSJC es divideix en tres fases i pren com a referència les indicacions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que establia la recuperació de la presencialitat des d'aquest dimarts i fins el 2 de juny. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha explicat a l'ACN que cada jutjat concretarà les pròpies mesures i que estan preparats per si arribés un nou confinament. La primera fase que va començar aquest dimarts, quan s'ha superat el 30% de funcionaris treballant presencialment. S'han reprogramat agendes de judicis i vistes, s'han fet les deliberacions que no requereixen vista pública i prioritzant fer-les de forma virtual. També s'han anul·lat els torns rotatoris de presencialitat de tots els jutjats que no estiguin de guàrdia, i cada jutge haurà de recuperar els seus assumptes més urgents i inajornables. La segona fase es preveu que s'activi el 2 de juny, quan s'aixequi la suspensió de terminis i actuacions processals. A partir d'aleshores s'exigirà la presencialitat de tots els jutges sempre que sigui necessari, fins i tot les persones vulnerables. Només s'exceptuaran les persones especialment sensibles, que hauran de tenir un document acreditatiu per part dels serveis sanitaris. També podran demanar adequació, reducció o exempció de presencialitat aquells jutges que hagin de cuidar fills menors o persones grans dependents. El president del TSJC ha apuntat però que les persones que entrarien dins d'aquest col·lectiu vulnerable acostumen a estar a tribunals i no a jutjats, amb una feina majoritàriamet deliberativa que sí que es pot continuar fent en format de teletreball. La tercera fase es preveu activar-la tres mesos després de l'aixecament de l'estat d'alarma, per tant seria després de l'estiu. Aquesta fase ja preveu un funcionament pràcticament ordinari, prioritzant però el teletreball sempre que sigui possible. El TSJC adverteix però que encara desconeix quan s'aixecarà la suspensió de terminis processals, no sap si estaran disponibles totes les mesures d'higiene, no sap si es podran substituir els jutges i funcionaris que no puguin anar presencialment als jutjats per ser col·lectiu de risc i desconeix si tindrà tot l'equipament tecnològic necessari pel teletreball i les vistes telemàtiques. Reordenació d'agendes Per reordenar les agendes de senyalaments, la proposta recorda que les vistes es podran fer entre les 9 del matí i les 6 de la tarda i que s'habilitaran de l'11 al 31 d'agost. No obstant això, també recorda que s'hauran de preservar les mesures higièniques. Així, es prioritzaran sempre les vistes telemàtiques, es limitarà la presència a la sala de vistes al 33% de la seva capacitat, cosa que significarà que s'hagin de deixar dos seients lliures entre cada persona del públic assistent. En les vistes en sales multiusos es podran reunir com a màxim entre quatre i sis persones, mantenint les distàncies i preferentment amb mascaretes i guants. Pel que fa a l'agost, Barrientos ha recordat que el 80% dels testimonis en els judicis són policies i que el mes d'agost acostuma a ser el mes de vacances per excelència. Per això, ha indicat que en cas que sigui absolutament necessari que es faci a l'agost s'ha d'avisar abans del 15 del mes anterior i, en tot cas, ha alertat sobre l'experiència de judicis suspesos perquè són a l'agost i hi ha testimonis que no es presenten. A les sales d'espera també s'hauran de mantenir dos metres de distància entre la gent i quan es prevegi molta assistència de testimonis, se'ls citarà en hores diferents perquè no coincideixin. Entre una vista i un altra hauran de passar almenys deu minuts per ventilar i renovar l'aire i desinfectar el mobiliari. Si dos jutjats comparteixen sala d'espera s'hauran de coordinar les agendes per no fer coincidir els judicis a la mateixa hora. Si la vista es fa a la tarda, caldrà avisar la fiscalia, els lletrats de l'administració de justícia perquè prevegin l'assistència de funcionaris i al Departament de Justícia perquè prolongui la seguretat i neteja de l'edifici. Per ordenar els assumptes a incloure a les agendes de vistes, es prioritzaran els casos urgents i inajornables, també els ja previstos que siguin compatibles amb les exigències de dates i horaris, els suspesos pels efectes de l'estat d'alarma i els que s'hagin suspès després de l'estat d'alarma. Vistes telemàtiques Per a les vistes telemàtiques total o parcialment, hi haurà tres modalitats de connexió. El jutge o magistrat del tribunal haurà d'estar presencialment a la sala de vistes, les connexions externes es faran des de dependències oficials com altres jutjats, comissaries, presons o instituts de medicina legal. La compareixença virtual d'advocats i procuradors s'haurà de sol·licitar amb anterioritat i sense que cap altra part pugui intervenir des de la mateixa connexió com testimonis, pèrits o persones directament afectades. En cap cas s'admetrà la presència virtual del fiscal o de l'advocat defensors en casos de judicis per delictes greus, i també serà necessària la presència física de l'acusat. La compareixença dels forenses es farà prioritàriament per videoconferència i fins a tres mesos després de l'aixecament de l'estat d'alarma els informes es faran basant-se únicament amb la documentació mèdica que tinguin a disposició. Barrientos ha indicat però que es podrà una exploració física si el jutge hagi ho ordena. Sempre que la tecnologia i els horaris ho permetin, els jutges podran treballar des de casa, comunicant-se amb correu electrònic amb la seva oficina judicial, deliberant per videoconferència amb els altres membres del tribunal, redactant interlocutòries i sentències i signant i notificant les resolucions de forma telemàtica a través de l'oficina judicial. Mesures de prevenció El TSJC reclama EPI i fundes de plàstic per als microfons D'altra banda, s'insta el Ministeri, mentre duri l'estat d'alarma, i la Conselleria, just després, a dotar dels EPI necessaris el personal dels jutjats, que es netegi i desinfectin les sales entre les vistes orals i es donin fundes de plàstic pels micròfons. Les vistes es podrien suspendre si falten fundes pels micròfons excepte si els jutges permeten declarar amb mascareta. Sobre això, Barrientos ha indicat que ja han traslladat al Departament de Justícia la necessitat de disposar de les fundes per als micròfons ja que les mascaretes poden impedir als jutges obtenir tota la informació necessària en una declaració. La comissió també demana al Ministeri i a la Conselleria que abans del 2 de juny presentin un informe de riscos sobre cada seu judicial i les mesures que s'hagin d'adoptar a cada espai. A partir del 2 de juny també demana que es facin controls diaris de temperatura als accessos dels edificis. El TSJC també vol que els serveis territorials de Justícia habilitin un protocol per donar cita prèvia als ciutadans que vulguin acudir als jutjats. De fet, el president del TJSC, els presidents de sala o audiència provincial, i els degans de cada partit judicial hauran d'establir les limitacions d'accés als edificis. Per últim, es demana a la Conselleria de Justícia que habiliti les sales de matrimonis i altres espais disponibles als jutjats per utilitzar-los de forma compartida com a sales de vistes o sales multiusos, amb equips de gravació i videoconferència, sobretot als edificis amb pocs espais disponibles. El president del TSJC ja ha alertat que no es podran fer els judicis al ritme que es feien i ha reconegut que la crisi del coronavirus sumarà més litigis a un sistema que ja estava saturat. Pel que fa a quan podran els jutjats recuperar la normalitat, ha indicat que dependrà de cadascun ja que n'hi havia que tenien agenda per dos anys i d'altres per dos mesos. En tot cas, ha apuntat que qualsevol indicació que se doni per agilitzar l'activitat judicial ha d'anar acompanyada d'un increment de les dotacions, ja que sinó no es podrà fer efectiva. Sobre si estarien preparats per a un nou confinament Barrientos ha exposat que tot el que s'ha hagut de fer ara davant l'emergència permetria afrontar novament la situació ja que ja hi hauria una preparació. "Tornariem a la fase 0 i això ja ho hem viscut", ha apuntat. Per últim, ha assegurat que l'afectació de la covid-19 entre els jutges i magistrats del TSJC és "similar a la de la població general".
|
Societat
|
Judicial
|
Els Mossos desarticulen un grup al Maresme dedicat a estafar empreses de construcció i entitats de crèdit. La xifra estafada puja a 17 milions d'euros. Els Mossos d'Esquadra van detenir el 25 d'octubre sis persones per pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals i falsificació de document públic, oficial o mercantil. El grup, establert a Mataró i Argentona, estava format per 8 membres i actualment resten pendents de detenció dues persones més, les quals estan en recerca. La investigació va començar quan els Mossos van tenir notícia de diverses estafes continuades que s'estaven produint a empreses de construcció i entitats de crèdit. El grup utilitzava testaferros per donar impressió de solvència i posteriorment blanquejaven el capital obtingut amb societats instrumentals. Els agents van frustrar la compra d'un habitatge de luxe valorat en més de 1 milions d'euros que havia de ser propietat del líder del grup o una operació de compra venda d'uns terrenys per 4 milions per construir un circuit de carreres. El total de l'estafa pujaria a 17 milions d'euros. El març de 2016 els policies van tenir informació de diverses estafes continuades que s'estaven produint a empreses, algunes d'elles multinacionals. Els investigadors van detectar que existia un grup de persones liderat per un home que tenia un poder adquisitiu "extremadament alt" i que no concordava amb les seves activitats laborals, que eren "pràcticament inexistents", segons han informat els Mossos. Aquest grup realitzava estafes, que oscil·laven els 17 milions d'euros, els guanys de les quals anaven destinades al seu líder, que estaria implicat amb fins a vuit estafes a grups inversors d'abast internacional. El grup es valia de testaferros per donar solvència i usaven un engany suficient per tal d'estafar grups d'inversió i a entitats de crèdit. Aquestes organitzacions blanquejaven el capital obtingut en les estafes utilitzant societats instrumentals "creades exclusivament per a aquest objectiu". Les empreses víctimes de l'estafa eren del ram de la construcció, factoring i entitats bancàries. Presentaven documentació que no era real i les empreses del ram de la construcció els emetien pagares amb els quals les entitats de factoring i bancàries els concedien crèdits al seu favor que mai eren retornats ni utilitzats per construir res. Els agents van frustrar la compra d'un habitatge de luxe valorat en més de 1 milions d'euros que havia de ser propietat del líder del grup. L'organització estava a punt de destinar més de 300.000 euros per tal de pagar el preu de subhasta d'aquest habitatge, diners que havien estat obtinguts amb els beneficis reportats d'una estafa a una multinacional. A més, també es va bloquejar una operació de 4 milions d'euros destinats a comprar uns terrenys en els quals s'havia de construir un circuit de carreres. El projecte tenia un valor final de 400 milions d'euros en total. El 25 d'octubre els investigadors van realitzar cinc entrades i registres en els domicilis dels caps de l'organització a les poblacions d'Argentona i Mataró. Aquestes entrades van ser autoritzades pel jutjat d'instrucció número 3 de Mataró. De resultes de les entrades, els investigadors van localitzar documentació relacionada amb les estafes, amb l'entramat d'empreses fictícies que usaven els investigats i contractes fraudulents d'operacions mercantils. També es van localitzar xecs i documentació personal falsificada, documentació acreditativa de la compra de 800 quilograms d'or a la República de Benín (Àfrica) i 150 cartutxos de munició. A més, van ser detinguts sis dels vuit membres que composaven el grup. Els detinguts van passar a disposició judicial el 27/10/2017 i el jutge va decretar l'ingrés a presó per a dos dels sis membres detinguts.La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.
|
Societat
|
Successos
|
El Departament d'Agricultura abona la totalitat de l'ajut de compensació a les zones amb limitacions naturals del 2015. L'import total de les ajudes per aquesta línia haurà estat d'11.795.744,42 euros per a 4.931 beneficiaris. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha ingressat 3.769.014 euros corresponents al segon pagament de l'ajut de compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions especifiques. D'aquesta manera, la conselleria haurà abonat el 100% d'aquest ajut corresponent a la campanya 2015, amb un import total d'11.795.744,42 euros per a 4.931 beneficiaris. El primer pagament, de 8.026.730,42 euros, es va fer efectiu el 23 de setembre passat. Aquest ajut és cofinançat, a banda del FEADER, pel Ministeri d'Agricultura. Per tal de poder completar el pagament fins el 100% de l'import i tenint en compte que el Ministeri d'Agricultura no va lliurar més fons en termini per efectuar el pagament, el Departament d'Agricultura es va fer càrrec del segon pagament del 32% restant junt amb el fons FEADER. L'objectiu d'aquesta línia d'ajuts és assegurar un ús continuat de les terres agràries, contribuir al manteniment d'una comunitat rural viable, que possibiliti la conservació del camp, així com mantenir i fomentar sistemes agraris sostenibles amb especial consideració a les exigències mediambientals. Per això, es compensen els costos addicionals i les pèrdues de renda per la realització de l'activitat agrària en les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques. Els pagaments es concedeixen als agricultors que es comprometin a dur a terme la seva activitat agrària en les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques designades.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Mossos de paisà intercepten un cotxe a Figueres i detenen un traficant amb 175 grams de marihuana. L'arrestat té antecedents i ha sortit en llibertat després de passar a disposició judicial. Mossos de paisà han interceptat un cotxe a Figueres i han detingut un suposat traficant que duia 174 grams de marihuana, valorada en 880 euros. Agents de seguretat ciutadana estaven fent patrullatge preventiu a la plaça Jaume Maurici de la població aquest dimarts quan han vist el vehicle sortint d'un carreró. Els dos ocupants del cotxe tenien una actitud vigilant i, per això, els mossos van decidir seguir-los. Els van aturar al carrer Borrassà. Mentre identificaven el conductor i el seu acompanyant, els agents van notar que de l'interior del vehicle sortia una olor forta a marihuana. Durant l'escorcoll, van localitzar la droga dins una bossa de plàstic. La droga, amb un pes de 175 grams està valorada, segons estimacions de l'Oficina Central Nacional d’Estupefaents del Ministeri de l'Interior, en 880 euros. Per això, van detenir el propietari de la droga. És un veí de Castelló d'Empúries, de 50 anys, nacionalitat marroquina i amb antecedents. El van detenir com a suposat autor d'un delicte contra la salut pública. El detingut va passar dimecres a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres que el va deixar en llibertat provisional a l'espera de judici.
|
Societat
|
Policial
|
Detinguts dos joves, un d'ells menor, per fugir amb una moto robada, sense permís i amb droga a sobre a Calonge. Els agents de la Policia Local també els hi van trobar bitllets fraccionats. La Policia Local de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) ha detingut dos joves, un d'ells menor d'edat, per fugir amb una moto robada i sense el permís corresponent. A més, els agents van trobar que duien a sobre diverses bosses de cocaïna, marihuana, barres d'haixix i un feix de bitllets fraccionats. Els fets van passar la matinada de dimecres, quan els agents pretenien interceptar-los al veure que circulaven amb la motocicleta que constava com a robada. Lluny d'aturar-se, el conductor, de 18 anys va accelerar i va intentar esquivar els agents. Durant la fugida va cometre diverses infraccions viàries com circular en sentit contrari. Finalment, els policies van poder retenir els dos joves i en la inspecció posterior, els van trobar diverses bosses amb una substància similar a la cocaïna, barres d'haixix i marihuana. També els van requisar un feix de bitllets fraccionats. Tots dos van quedar detinguts i custodiats pels Mossos d'Esquadra a l'espera de passar a disposició del jutge. Per tot plegat s'ha denunciat al major d'edat per delictes contra el patrimoni, salut pública i seguretat viària. Al menor només pel robatori de la moto.
|
Societat
|
Policial
|
L'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, els districtes amb més pisos a la venda de Barcelona. Aglutinen més d'un terç dels més de 12.150 habitatges disponibles. L'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi són els districtes amb més pisos a la venda de Barcelona. De fet, aglutinen més d'un terç dels més de 12.150 immobles que es poden comprar a la ciutat. Concretament, l'Eixample té un 17,93% dels pisos en venda (2.178) de Barcelona i Sarrià-Sant Gervasi un 15,61% (1.896 pisos). Segons un comunicat de la immobiliària Donpiso, darrere d'aquests districtes se situa Sant Martí amb 1.670 pisos (13,73%), Ciutat Vella amb 1.629 (13,4%), Horta-Guinardó amb 944 (7,66%), les Corts amb 825 (6,78%) i Sants- Montjuïc amb 807 (6,63%). Tanquen la llista els districtes Nou Barris amb 786 pisos a la venda (6,46%), Gràcia amb 774 pisos (6,36%) i Sant Andreu amb 642 (5,28%).
|
Economia
|
Habitatge
|
Unió de Pagesos demana a l'Estat mesures per contenir l'encariment dels costos derivats de l'augment del preu del petroli. El sindicat denuncia que en els quatre últims mesos el gasoil agrícola s'ha incrementat quatre cops més que la cotització internacional d'aquest combustible. Unió de Pagesos reclama al govern de l'Estat que posi en marxa mesures per contenir l'encariment dels costos de producció agraris i forestals derivats de l'increment del preu del petroli. El sindicat adverteix que en els últims quatre mesos el gasoil agrícola ha pujat quatre vegades més que la cotització internacional del petroli. Per fer front a aquest increment, UP demana, entre altres mesures, un gasoil professional agrícola, ramader i forestal amb un preu de 0,021 euros per litre d'Impost especial d'hidrocarburs, el mínim establert a la UE, i un IVA reduït del 10% al conjunt de béns i serveis emprats en la producció agrícola, ramadera i forestals. L'organització agrària estima que només l'aplicació d'aquestes dues propostes en l'àmbit fiscal "suposarien per a la pagesia catalana la reducció de 65,7 milions d'euros anuals dels seus costos de producció". El sindicat assegura que, mentre que el barril de petroli de l'Organització de Països Productors de Petroli (OPEP) s'ha encarit un 11% entre juliol i octubre del 2018, el gasoil agrícola ha passat, en el mateix període, d'una mitjana de 0,679 euros per litre a 0,961 euros per litre, amb ofertes que superen ja l'euro per litre, és a dir, que ha registrat un encariment d'un 41,5%. Unió de Pagesos denuncia que aquesta pujada "empitjora encara més la viabilitat de les explotacions", alhora que "anirà acompanyat de l'augment d'altres costos de producció claus", com el dels fertilitzants, els fitosanitaris, els plàstics, els pneumàtics i els lubricants. En aquest sentit, l'organització agrària avisa que "la pagesia no pot repercutir aquest encariment en els preus que percep per les seves produccions a causa de la feble posició que té a la cadena alimentària". Davant l'actual situació, Unió de Pagesos reclama al govern de l'Estat i als grups parlamentaris del Congrés i el Senat modificar la legislació amb l'objectiu d'aconseguir, entre altres propostes, un gasoil professional agrícola, ramader i forestal amb un preu de 0,021 euros per litre d'Impost especial d'hidrocarburs; que s'autoritzi l'aplicació d'aquest gasoil a tots els usos professionals de les explotacions (calefacció de granges i hivernacles i vehicles afectes a l'explotació), i l'aplicació d'un IVA reduït del 10% al conjunt de béns i serveis emprats en la producció agrícola, ramadera i forestals, excepció feta dels que ja se'ls aplica un IVA superreduït. L'organització agrària també planteja l'equiparació de les especialitats de cotització dels petits i mitjans autònoms agrícoles, ramaders i forestals, quan aquests contracten treballadors per compte aliè sotmesos a la cotització en el Sistema Especial per a Treballadors per Compte Aliena Agraris del Règim General de la Seguretat Social; una regulació específica de venda a pèrdues a la cadena alimentària que incorpori, a més del preu de compra dels productes i serveis, els costos directes i indirectes de cada esgraó de la mateixa cadena, i l'establiment de la consideració de posició de domini a la cadena alimentària en una quota del 8% del mercat. Unió de Pagesos considera que només l'aplicació per al gasoil professional agrícola, ramader i forestal, de les mesures fiscals proposades (els 0,021 euros per litre d'Impost Especial d'Hidrocarburs més l'IVA reduït del 10%) aplicades a la mitjana de preu del gasoli agrícola del mes d'octubre del 2018, "suposaria per a la pagesia catalana la reducció de 65,7 milions d'euros anuals dels seus costos de producció". Unió de Pagesos també té previst proposar a la Unió d'Unions d'Agricultors i Ramaders (confederació estatal a la qual pertany l'organització agrària catalana) endegar una campanya de sensibilització i mobilització per reclamar aquestes modificacions legislatives que demana UP.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La compravenda d'habitatges a Catalunya cau un 5,4% a l'abril. A l'Estat es va registrar un descens del 3,1%. La compravenda d'habitatges a Catalunya va caure un 5,4% a l'abril en relació amb el mateix mes de l'any passat i encadena tres mesos seguits de descensos, segons les dades provisionals de l'INE. Així, durant aquest mes es van fer 6.294 operacions, de les quals 5.728 corresponien a habitatges lliures i 566 a protegits, mentre que 944 eren nous i 5.350 de segona mà. Al conjunt de l'Estat la compravenda d'habitatges també va patir un descens a l'abril en relació amb el mateix mes del 2018, concretament del 3,1%. En total, es van vendre 41.049 pisos, dels quals 36.644 eren lliures i 4.405 protegits, mentre que 7.681 eren nous i 33.368 de segona mà. Les comunitats amb majors increments van ser Extremadura i Castella-La Manxa, amb un 30,2% i un 7%, respectivament, i els majors descensos es van produir a les Illes Balears (-14,1%) i a la Comunitat de Madrid (-13,8%).
|
Economia
|
Habitatge
|
Tura replica al fundador d’Intervida que el seu delicte hauria estat no fer investigar l’ONG per irregularitats. L’exconsellera afirma que mentre ell n’estava al capdavant, s’enviaven diners a operacions immobiliàries i paradisos fiscals. L’exconsellera Montserrat Tura ha recordat al cofundador de l’ONG Intervida Rafael Puertas que com a titular de la cartera de Justícia hauria comès un delicte si no hagués fet investigar l’entitat per irregularitats econòmiques. Ha reacciona així, en declaracions a l’ACN, a la denúncia que Puertas ha interposat davant la Fiscalia de Madrid contra ella mateixa, el jutge Baltasar Garzón, un altre magistrat de l'Audiència de Barcelona i altres persones per suposats delictes d'estafa, apropiació indeguda, prevaricació i tràfic d'influències, entre altres. Tura ha recordat que el 2007 treballadors de la mateixa ONG van explicar que hi havia irregularitats en el funcionament, i que, en aquest context, el Protectorat de Fundacions “tenia l’obligació” de fer-hi una inspecció. Tura també ha recordat que un cop feta la inspecció es va considerar que “hi havia coses que podien ser constitutives de delicte”. Entre d’altres, ha explicat, “hi havia diners a paradisos fiscals, entramat de societats amb ànim de lucre, inversions immobiliàries... coses que no corresponen a una entitat” d’aquest tipus. També ha recordat que el tema es va posar en coneixement de l’autoritat judicial, una jutgessa de Barcelona “que fins i tot va designar una fiscal específica” per investigar el cas. L'11 de juliol del 2007 un jutjat de Barcelona va ordenar l'escorcoll dels locals de l'entitat per registrar els comptes, cosa que va suposar una gran commoció pública, en tractar-se d'una de les ONG més importants i prestigioses de l'estat. En pocs dies, més de 90.000 socis es van donar de baixa, gairebé un terç dels donants. La Generalitat va nomenar uns administradors per cinc anys, mandat que acabava l'estiu del 2012, i el cas va passar a mans del magistrat Baltasar Garzón de l'Audiència Nacional espanyola, ja que implicava delictes a l'estranger. Els querellats van ser imputats per estafa, apropiació indeguda i administració deslleial i van ser interrogats pel destí d'uns 60 milions d'euros. Però el març del 2012, el magistrat Pablo Ruz, que es va fer càrrec del cas, i d'acord amb la fiscalia, va arxivar la causa en considerar que els dirigents no van enganyar els socis ni van desviar diners de forma fraudulenta, sinó que tots els beneficis invertits en l'àmbit privat, entre entitats dependents del 'paraigües' d'Intervida, van servir també per finançar projectes solidaris. Per això, considerava que les irregularitats comptables no són delictives, sinó com a molt faltes administratives que s'havien de portar a la via civil. Davant la denúncia que ara Puertas ha presentat, Tura ha afirmat que, en realitat, el delicte hauria estat “no enviar al Protectorat a investigar aquests fets”. I ha afegit que, en tot cas, la ciutadania li hauria de demanar responsabilitats si no ho hagués fet. També ha afirmat que els diners que ara Puertas afirma que l’administració va malbaratar són “en comptes corrents d’aquí i formen part del patrimoni de la Generalitat. No s’han enviat ni a operacions immobiliàries, ni a paradisos fiscals, ni a llocs on s’enviaven quan aquest senyor estava al capdavant de l’entitat”.
|
Societat
|
Judicial
|
Espadaler aposta perquè UDC es presenti el 26-J però no aclareix si vol ser el cap de llista. El secretari general dels democristians creu que el partit està “més a prop d’aquesta decisió que de cap altra”. El secretari general d’UDC, Ramon Espadaler, ha apostat perquè el seu partit es presenti a unes possibles eleccions espanyoles el 26 de juny. En declaracions a Rac 1, Espadaler ha afirmat que el seu partit es troba “més a prop d’aquesta decisió que de cap altra”, però ha afegit que el comitè de govern no prendrà la decisió fins que es convoquin les eleccions. Tot i així, no ha volgut aclarir si està disposat a encapçalar la llista d’UDC argumentant que ara no és el moment d’obrir aquest debat. Sí que ha descartat que Josep Antoni Duran i Lleida repeteixi com a cap de cartell, tenint en compte que es va retirar de la direcció del partit. Espadaler defensarà en el comitè de govern del partit que Unió es presenti a les possibles eleccions espanyoles del 26-J en cas que no hi hagi un acord d’última hora per investir president del govern espanyol. Una posició que, segons Espadaler, és “bastant transversal” al partit. El secretari general creu que hi ha un “desert polític” en l’espai que defensa el seu partit, un “catalanisme integrador”. I ha defensat un catalanisme “transformador” per canviar el marc de relacions amb l’Estat i alhora no renunciar a un model d’economia i de societat que, segons ha apuntat, el Govern està canviant “forçat per la CUP”. Espadaler ha citat en dues ocasions al portaveu de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, per criticar que es deixi endur per ERC i la CUP. Preguntat per si DL és el principal adversari a batre en una possible campanya electoral, Espadaler ha respost que Unió no té adversaris sinó un model de país que vol defensar i ha constatat que no hi ha cap formació política que representi el que UDC representa. Preguntat per si estaria disposat a presentar-se de cap de llista, Espadaler ha evitat respondre argumentant que ara no és el moment d’obrir aquest debat, perquè primer s’han de convocar les eleccions i després Unió ha de decidir si s’hi presenta. “A mi m’agradaria que Unió s’hi presentés i hi ha més d’una, de dos i de tres persones amb disponibilitat i capacitat per encapçalar-la. Però no obrim el debat abans de decidir si ens hi presentem”, ha afegit. En canvi, sí que ha descartat que Duran i Lleida sigui el cap de llista tenint en compte que va manifestar la voluntat de retirar-se de la direcció i que no té voluntat de concórrer si es repeteixen eleccions espanyoles.
|
Política
|
Partits
|
Francisco Ibáñez, creador de 'Mortadel·lo i Filemó': "Ja estic pensant en l'edició del 100 aniversari". El Saló del Còmic repassa la trajectòria de l'històric dibuixant, que celebra aquest 2018 els 60 anys de les primeres vinyetes dels cèlebres i matussers detectius. Un incombustible Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936), ha estat un dels convidats d'honor en la 36a edició del Saló del Còmic de Barcelona. Aquest dissabte a la tarda ha repassat part de la seva trajectòria com a dibuixant, coincidint que enguany es commemora el 60 aniversari de la publicació de les primeres vinyetes dels seus personatges més cèlebres: els detectius privats 'Mortadel·lo i Filemó'. "Veient que la cosa va en augment enlloc de disminuir i que hi ha més més interès, estic ja pensant en l'àlbum que faré per commemorar el 100 aniversari. Serà la òstia", ha dit amb gran espontaneïtat i sentit de l'humor, arrencant els aplaudiments del públic. Un dels grans seguidors de l'obra del dibuixant, l'actor Carlos Areces, ha fet de mestre de cerimònies de la trobada, i ha assenyalat que calcula que Ibáñez haurà dibuixat "entre 40.000 i 50.000 pàgines".
|
Cultura
|
Arts
|
Impulso Ciudadano denuncia que l'acord PSOE-ERC premia els que van donar un "cop d'estat a la democràcia". L'entitat apel·la a la "responsabilitat" dels diputats constitucionalistes del Congrés perquè facin inviable el pacte d'investidura. Impulso Ciudadano denuncia que l'acord PSOE-ERC sobre una taula de negociació entre governs premia els que van donar un "cop d'estat a la democràcia" en comptes dels defensors de l'ordre constitucional. A través d'un comunicat, l'entitat apel·la els diputats constitucionalistes del Congrés a fer inviable el pacte d'investidura de Pedro Sánchez. Segons Impulso Ciudadano, la taula bilateral que contempla l'acord "no té cabuda en l'ordenament jurídic" i rebutja una consulta només als catalans. "El PSOE, que és un partit d'àmbit estatal, no hauria d'excloure de les consultes sobre els possibles acords al conjunt dels espanyols, ja que són part directament afectada", defensen. Impulso Ciudadano considera "alarmant" que PSC i PSOE hagin "assumit" el discurs dels independentistes i "posin en perill la igualtat de drets entre els espanyols i la sobirania nacional". "És especialment preocupant que es consideri contradictori el diàleg polític amb el legítim dret dels poders públics i de la ciutadania a l'acció judicial", afegeixen en el comunicat. En aquest context, l'entitat defensa que els demòcrates no poden acceptar cap altra solució a la crisi que no passi per un "acatament sense reserves" del marc constitucional i estatutari per part de les forces nacionalistes. Finalment, es dirigeixen als diputats constitucionalistes del Congrés per demanar-los que treballin en favor de grans acords en benefici de tots els ciutadans i impossibilitin l'acord d'investidura del PSOE amb ERC i el PNB. Dimarts que ve, Pedro Sánchez serà investit president del govern espanyol en segona volta amb l'abstenció dels republicans.
|
Política
|
Entitats
|
El Comitè de coordinació de l’Administració de la Generalitat al territori passa a dependre de Vicepresidència. El canvi té a veure amb el traspàs de competències de les delegacions territorials. El Comitè de coordinació de l’Administració de la Generalitat al territori, integrat fins ara al Departament de la Presidència, s’adscriurà al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, segons l’acord aprovat aquest dimarts pel Govern. Aquest canvi té a veure amb el traspàs de les competències de les delegacions territorials, que depenien de la Presidència, i que aquesta legislatura han passat a inserir-se al Departament de la Vicepresidència. Atesa la necessitat d’adaptar la composició del Comitè de coordinació al nou marc competencial, es modifica el punt 1 de l’Acord GOV/113/2015, de 21 de juliol, i la composició i el nombre dels seus membres (punt 4 de l’Acord GOV/113/2015). En aquest darrer sentit, la presidència del Comitè serà exercida pel secretari/ària general del Departament de la Vicepresidència, i s’afegeix el director/ora de Serveis del departament com a nou membre al Comitè, que passa de nou a deu membres.
|
Política
|
Govern
|
Detinguts tres presumptes traficants de marihuana a Figueres amb set quilos de material. També duien 290 euros en bitllets fraccionats i tres bossetes de droga individuals preparades per a la venda. Els Mossos d'Esquadra van detenir divendres passat tres homes de 19, 25 i 28 anys, els tres veïns de Figueres i de nacionalitat marroquina, com a presumptes traficants de marihuana. Segons la policia, durant les detencions se'ls va comissar set quilos d'aquest material preparat per a la venda. La detenció va tenir lloc al carrer València de Figueres després que, cap a dos quarts de tres del migdia, una patrulla dels Mossos detectés un cotxe que circulava amb les finestres baixades i del qual sortia una olor intensa de marihuana. També van comprovar que no tenia assegurança ni ITV vigent. Per això el van aturar i van identificar els tres ocupants, i posteriorment els van detenir. En escorcollar-los van veure que portaven 290 euros en bitllets fraccionats i tres bossetes de droga individuals preparades per a la venda. A més, a l’interior del cotxe van trobar sis bosses amb set quilos de marihuana. Els detinguts, dos dels quals amb antecedents, van passar el dia 28 d’agost a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, que en va decretar la llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Policial
|
Detingudes tres dones per robar en vint pisos d'Olot. El modus operandi consistia trucaven pels intercomunicadors dels habitatges simulant repartir correu per accedir als edificis. Els Mossos d'Esquadra van detenir dilluns tres dones, d'entre 21 i 38 anys, com a presumptes autores de vint robatoris amb força en pisos d'Olot. Els arrestos són fruit d'una investigació oberta a principis d'any després que es detectessin diversos casos comesos amb el mateix modus operandi. En tots ells, les dones trucaven pels intercomunicadors simulant repartir correu o propaganda i així aconseguien accedir als edificis. Un cop dins, triaven un pis on no hi hagués ningú i forçaven la porta. Les lladres utilitzaven diversos mètodes com fer palanca al marc de la porta, obrir-la amb un plàstic o fracturar el bombí. De l'interior se n'enduien diners i joies i fugien de la zona ràpidament. La investigació oberta va permetre identificar les tres presumptes autores. Paral·lelament, la policia va muntar un dispositiu de vigilància i de prevenció de robatoris al municipi. Dilluns, durant l'operatiu, un ciutadà va avisar que tenia retinguda una dona que havia intentat forçar un pis del carrer Moner. Els mossos s'hi van adreçar i van comprovar que la dona era una de les sospitoses. Els agents també van saber que en el moment dels fets anava amb dues dones més que haurien fugit. Una patrulla va localitzar, poc després d'iniciar un dispositiu de recerca i d'una persecució a peu, les altres dues implicades. També van trobar el vehicle amb el qual es desplaçaven. A l'interior, hi van trobar quatre tornavisos de diverses mides, una clau anglesa, dues pinces de celles i unes tisores petites que estaven manipulades. A totes tres se les acusa de vint robatoris amb força. La investigació continua oberta per esbrinar si poden estar relacionades amb altres fets delictius. Les detingudes, que tenen antecedents, han passat avui a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Olot.
|
Societat
|
Policial
|
Detenen a Garrigàs un motorista accidentat que transportava més d’un quilo de cocaïna. L’home es va arrossegar fins a un camp pròxim per amagar la droga, valorada en uns 40.000 euros, en uns matolls. Els Mossos d’Esquadra van detenir el 14 de desembre a Garrigàs (Alt Empordà) un motorista de 50 anys, nacionalitat marroquina i i veí de Valette-du-Var (França) que va xocar amb un cotxe a la GIV-6226 quan transportava més d’un quilo de cocaïna. L’arrestat, acusat d’un delicte contra la salut pública, es va arrossegar per terra fins a un camp pròxim per amagar la droga, valorada en uns 40.000 euros, en uns matolls. El motorista duia un sobre amb 5.800 euros i a conseqüència de la topada va resultar ferit a la cama esquerra. El detingut, que no té antecedents, passarà pròximament a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Figueres. Els fets es remunten a divendres al matí, quan hi va haver un accident de trànsit entre un turisme i una motocicleta a la carretera GIV-6226, al punt quilomètric 2,9, dins el terme municipal de Garrigàs. Com a conseqüència de la topada, el conductor de la moto va resultar ferit a la cama esquerra. La conductora i única ocupant del cotxe va explicar als Mossos que es van desplaçar fins al lloc que després de la col·lisió el motorista es va arrossegar per terra fins a un camp proper ple de matolls, just al costat del punt de l’accident, i va veure com amagava alguna cosa entre les herbes. Tot seguit, va tornar fins al lloc on hi havia el vehicle de dues rodes. Mentre els serveis sanitaris atenien el ferit, els agents de la policia catalana van trobar sota uns matolls una bossa de plàstic blanca amb un paquet premsat a l’interior que contenia una substància en pols de color blanc que presumptament era cocaïna. A més, els agents van observar que d’una butxaca interior de la jaqueta del motorista sobresortia un sobre de color blanc. A dins hi havia 5.800 euros en bitllets fraccionats de vint i deu euros. Per tot plegat, el motorista va quedar detingut per la seva presumpta implicació en un delicte de tràfic de drogues. Els serveis mèdics van traslladar el motorista a l’Hospital de Figueres per ser atès de les ferides, on resta custodiat pels mossos de la comissaria d’aquest municipi. Un cop a dependències policials es va confirmar que la bossa contenia cocaïna, concretament hi havia 1.142.96 grams. Una quantitat que, segons estimacions de l’Oficina Central Nacional d’Estupefaents del Ministeri de l’Interior la droga, estaria valorada en uns 40.000 euros. El detingut, que no té antecedents, passarà pròximament a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Figueres.
|
Societat
|
Successos
|
Un mort i quatre ferits en un xoc entre tres cotxes a la C-14 a Bassella. La via està tallada en els dos sentits de la marxa. Una persona ha mort i quatre més han resultat ferides aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit entre tres cotxes a la C-14 a Bassella (Alt Urgell). Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), el sinistre ha tingut lloc al punt quilomètric 135 i els Mossos d'Esquadra han estat alertats dels fets a les 18.01 hores. A causa de l'impacte ha mort el conductor d'un dels vehicles i quatre persones han resultat ferides. Una d'elles ha estat evacuada a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i a les altres tres les han traslladat a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Fins al lloc s'han desplaçat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, dos helicòpters i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat que han hagut d'excarcerar tres persones que han quedat atrapades a l'interior dels vehicles. La C-14 està tallada en els dos sentits de la marxa des de l'hora de l'accident.
|
Societat
|
Successos
|
La CUP demana al Parlament que denunciï Sánchez-Camacho per haver faltat a la veritat a la comissió d’investigació. Els cupaires recorden que el Codi Penal preveu penes de presó de sis mesos a un any per mentir en aquest tipus de comissió. La CUP ha demanat a la Mesa del Parlament que remeti una denúncia contra la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, per haver faltat a la veritat durant la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre corrupció el 10 d’abril del 2015. Els cupaires fan aquesta petició després que en els últims dies ‘El Público’ hagi fet públic el contingut d’una conversa que demostra que un treballador de Método 3 va paga per avançat el dinar a La Camarga entre Sánchez-Camacho i Victòria Àlvarez. Segons la CUP, és “evident” que la líder del PPC va mentir en assegurar a la comissió d’investigació que el partit havia pagat el dinar perquè hi havia un acord amb el restaurant per carregar les factures directament al PPC. Segons el Codi Penal, mentir en una comissió d’investigació suposa penes de presó de sis mesos a un any o una multa. La conversa que s’ha fet pública és entre el treballador de Método 3 que va col·locar el centre de flors amb el micròfon i una empleada del restaurant. El contingut de la qual demostraria que Método 3 va pagar per avançat el polèmic dinar. Una versió que contradiria el que va assegurar Sánchez-Camacho al Parlament i davant del jutge. Davant de “l’existència d’indicis evidents de delicte”, la CUP demana al Parlament que denunciï aquest fet a la fiscalia del Tribunal Suprem per tal que estudiï la interposició de “les accions legals corresponents de naturalesa penal”.
|
Política
|
Partits
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.