sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
AMPLIACIÓ:Cs retreu a Torra que vulgui assenyalar la corrupció de la Casa Reial "quan a casa seva han amagat tant amb la bandera". Carrizosa l'acusa "d'aprofitar el moment per carregar contra la monarquia". El president del grup de Cs, Carlos Carrizosa, ha acusat al president de la Generalitat, Quim Torra, de carregar contra la presumpta corrupció del rei emèrit Joan Carles I mentre "a casa seva han amagat tant amb la bandera". "És un esperpent", ha remarcat durant la seva intervenció en ple extraordinari per la fugida de Joan Carles de Borbó. Carrizosa ha retret al president que demani l'abdicació del rei, Feliv VI, "i als seus res de res". El líder de Cs ha lamentat que Torra hagi convocat un ple "que ara no tocava", tot insistint en la difícil situació per la qual passa Catalunya a causa de la pandèmia i titllant la gestió del govern català de "nefasta". Li ha exigit que plegui "i deixi d'erosionar la institució que representa". Carrizosa ha mencionat als presidenrs Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont i al mateix Quim Torra. "Tots involucrats en activitats il·legals", ha assegurat. "No n'hi ha ni un de sol que pugui llançar la pedra contra el rei emèrit, ni un", ha exclamat. A més, ha insistit en el fet que "si hem de parlar de corrupció i institucions, no n'hi ha de més degradada que la Generalitat i la seva presidència". Els errors del rei emèrit Carrizosa també ha retret al president que s'estigui parlant de fugida "quan no ha estat acusat". "No està ni citat, fuig qui s'amaga en un maleter i diu fins dilluns, és aquest qui fuig", ha exclamat. El president de Cs ha assegurat que no li cauran els anells per defensar la monarquia i al rei Felip VI. A parer seu, "no hauria de pagar la monarquia pels errors del rei emèrit". I ha afegit que "si hi ha un acte perseguible s'ha de castigar amb les lleis i no", ha dit adreçant-se a Torra, "aprofitar el moment i carregar contra la monarquia". Un ple "que no tocava" Durant la seva intervenció, el líder de Cs ha criticat durament a Torra per convocar el ple amb la difícil situació per la qual passa Catalunya a causa de la pandèmia. A parer seu, es tracta d'una "maniobra de distracció de llibre" amb la que en realitat el president de la Generalitat "busca amagar una nefasta gestió".
|
Política
|
Parlament
|
El governador del Banc d'Espanya pronostica que l'atur se situarà per sota el 20% al final del 2016. Luis Maria Linde considera que l'Estat s'ha situat en un "triangle virtuós" de creixement. El governador del Banc d'Espanya, Luis Maria Linde, ha assegurat aquest dimarts durant la seva intervenció a la VI Trobada Financera organitzada per Expansión i KPMG que durant el 2015 l'economia espanyola s'ha situat en un "triangle virtuós" que generarà un creixement del PIB "superior al 3%" al 2015 i que permet esperar que a finals del 2016 la taxa de desocupació "es pot situar per sota del 20%". En tot cas, Linde ha advertit que "el grau d'incertesa de les previsions econòmiques s'ha ampliat en els últims mesos" i "els riscs de desviació a la baixa s'han accentuat a causa del deteriorament de l'economia mundial". Segons Linde, els tres factors d'aquest "triangle virtuós" són "un creixement vigorós i sense inflació, creació d'ocupació i superàvit exterior", de manera que al 2015 la taxa d'inflació té una mitjana negativa, un superàvit de balança corrent "superior a un punt del PIB" i un creixement de filiació a la Seguretat Social que apunta a l'objectiu de rebaixar el 20% d'atur en tancar el 2016. Malgrat aquest fet, ha dit, "l'economia espanyola està en condició d'afrontar aquests reptes" perquè les reformes empreses "afavoreixen la recuperació econòmica i contribueixen a incrementar la resistència" a condicions "exògenes". Igualment, segons Linde, "cal perseverar en la correcció dels desequilibris" que provenen de la crisi, i en particular la desocupació, i el deute internacional. "Cal recordar que el nostre esforç de desequilibri s'ha generat en un context molt advers fruit de la greu crisi entre 2009 i 2013 i no s'ha d'exagerar el marge de maniobra de la política econòmica ni posar en risc la consolidació fiscal", ha conclòs.
|
Economia
|
Finances
|
AMPLIACIÓ:El preu de l'habitatge a Barcelona augmenta un 12,86% en el primer semestre del 2018, segons un informe de Tecnocasa. L'estudi indica que disminueix la inversió a la ciutat per l'increment del cost i es desplaça a municipis de l'àrea metropolitana. El preu de venda d'habitatges a Barcelona ha augmentat un 12,86% en el primer semestre del 2018 en comparació amb el mateix període del 2017, segons un estudi de Tecnocasa. Malgrat l'increment, la capital catalana ha deixat de liderar la pujada de preus en el conjunt de l'estat en els primers mesos d'aquest any i ha estat superada per ciutats com València, Móstoles o Madrid. L'augment en els preus ja no està tan centralitzat a les ciutats de Madrid i Barcelona i s'està traslladant a la resta de ciutats de l'estat, cosa que fa que el preu de l'habitatge en el conjunt hagi incrementat un 12,46% en el primer trimestre del 2018 respecte a l'any anterior. L'estudi també apunta que la inversió en habitatge a Barcelona ha disminuït a causa de la pujada del preu i s'està desplaçant a altres ciutats de l'àrea metropolitana. El director del departament d'anàlisis i informes del Grup Tecnocasa, Lázaro Cubero, ha assegurat durant la presentació de l'estudi que la pujada de preus ja no està tan centralitzada en Madrid i Barcelona i que aquesta s'està "generalitzant" al conjunt de ciutats de l'estat. Tanmateix, ha apuntat que encara s'està lluny dels preus màxims que es van assolir durant la bombolla immobiliària, concretament un 37% per sota. L'estudi de Tecnocasa sobre el mercat de l'habitatge, que es realitza des del 2004, indica que el preu mitjà de les hipoteques a Barcelona està al voltant dels 150.000 euros i és el més alt de tot l'estat, on el preu mig de la hipoteca se situa en els 96.000 euros, un 6% més que l'any anterior. Pel que fa a la quota de les hipoteques, l'informe apunta que s'hi destinen uns 400 euros al més, lluny dels 1.000 euros que s'hi destinaven en el 2007. En aquest sentit, l'hipotecat dedica menys d'un 30% dels seus ingressos a pagar-la. Durant els anys 2006 i 2007, els hipotecats van arribar a dedicar el 65% dels seus ingressos totals a la hipoteca, segons ha apuntat el conseller delegat del Grup Tecnocasa a Espanya, Paolo Boarini. El conseller delegat del Grup Tecnocasa a Espanya també ha assenyalat que els terminis de les hipoteques han canviat respecte a anys anterior. En el primer trimestre del 2018 la majoria han estat de menys de 30 anys, mentre que en anys anteriors el més freqüent era que superessin els 30 anys. A més, la majoria de les compres en els primers mesos d'aquest any s'han fet a través d'hipoteques. Barcelona: pugen els preus i disminueix la inversió Pel que fa a la ciutat de Barcelona, el preu de l'habitatge s'ha situat en els nivells del 2009, mentre que a nivell estatal es troben a nivells del 2011. "Barcelona ha avançat dos anys més que la mitjana de les ciutats, ha anat més ràpid en el creixement de preus", ha assenyalat Cubero. A més, l'informe indica que els habitatges que hi ha a la venda a la ciutat estan un 18% "sobrevalorats" pel que fa al preu. Segons han explicat els responsables de l'informe, aquest fet es produeix perquè els venedors posen en el mercat el seu habitatge a un preu superior amb l'expectativa que aquest pujarà. Tanmateix, han apuntat que en els darrers mesos han augmentat els "descomptes" i s'han de fer "majors esforços" per tal de vendre habitatges a la ciutat. La majoria dels habitatges que s'han venut a la capital catalana són primer habitatge i menys del 30% han estat adquirits per inversors. La xifra de compra per inversió ha disminuït respecte a anys anteriors a causa de l'increment dels preus, un fet que fa que ja no vegin Barcelona "tan atractiva" com en el passat. En aquest sentit, l'informe apunta que el mercat immobiliari de la ciutat presenta "signes de cansament". La bombolla en el lloguer a Barcelona "s'ha acabat" El catedràtic d'economia de la UPF i coordinador de l'informe José García Montalvo ha assenyalat que la bombolla del lloguer a Barcelona "s'ha acabat" i que molta demanda de lloguer s'està traslladant a la compra. Montalvo ha afirmat que "conceptualment no pot haver" una bombolla en el lloguer perquè no és un actiu, sinó una "rendibilitat d'un actiu". En aquest sentit, el catedràtic d'economia de la UPF ha precisat que, a diferència de les hipoteques que depenen del crèdit dels bancs, el preu del lloguer té un límit: els salaris. "Llogar no és un procés que no tingui límit", ha dit.
|
Economia
|
Habitatge
|
Joan Frank Charansonnet s'endinsa en les arrels i tradicions catalanes al film èpic 'Pàtria'. 'Testigo', 'American Pastoral' i 'El sueño de Gabrielle', premiada al BCN Film Fest, entre les estrenes destacades. L'èpica de la pel·lícula 'Pàtria', una història que parla sobre els orígens de Catalunya a través de la llegenda d'Otger Cataló, arriba aquest divendres als cinemes. "És un film que va directe a les nostres arrels, les nostres tradicions, el nostre nucli i la nostra sang" i "ens farà sentir orgullosos de ser catalans", va dir el seu director Joan Frank Charansonnet. La història recupera la mitologia tradicional catalana que atribueix la fundació del nom de Catalunya a un cavaller d'origen got anomenat Otger Cataló. El film s'ha rodat majoritàriament al Berguedà amb un equip de gairebé 500 persones. Així mateix, aquesta setmana també destaquen les estrenes de la francesa 'Testigo' amb François Cluzet, 'American Pastoral' dirigida per Ewan McGregor i 'El sueño de Gabrielle', premiada al BCN Film Fest, on hi apareix l'actor català Alex Brendemühl. Otger Cataló és un personatge que, segons explica la llegenda, va conquerir Catalunya als sarraïns. La història se situa al segle VIII, 200 anys abans que el comte de Barcelona, Osona i Girona, Guifré el Pilós, assentés les bases del que avui es coneix com a Catalunya. La llegenda explica que del cognom de Cataló després se'n va derivar el mot que donaria nom al país. A partir d'aquesta llegenda, Charansonnet ha elaborat la pel·lícula 'Pàtria', un film de cinema èpic amb escenes d'amor, desamor, cavalleresques i, fins i tot, una crema de bruixes. Charansonnet va escollir l'actor Miquel Sitjar per interpretar el personatge principal. La pel·lícula va mobilitzar un equip de gairebé mig miler de persones, molts d'ells del Berguedà, que van conviure durant un mes amb una trentena d'especialistes per poder dur a terme les escenes més espectaculars del film. Segons Joan Charansonnet, l'èpica està assegurada en aquest sentit. El film compta amb poc més de 250.000 euros, "una xifra que a Hollywood hagués ascendit fins als dos milions", va apuntar Charansonnet. 'Pàtria' és una coproducció Dejavú Films i Capaneida Films i que amb la col·laboració de les administracions locals i "molta imaginació" va poder tirar endavant. Després d'anys enterrada, la mòmia d'una antiga princesa egípcia desperta en l'època actual. Carregada de maldat, sembrarà el caos per venjar-se d'una injustícia patida en el passat. Amb 'La Momia', Tom Cruise torna a la gran pantalla acompanyat de Russell Crowe, Annabelle Wallis, Jake Johnson, Courtney B. Vance, Javer Botet, Marwan Kenzari i Sofia Boutella. La producció fantàstica és un remake del clàssic de terror de 'La Mòmia'. En aquesta ocasió, el nou film es basa en un còmic protagonitzat íntegrament per una dona i ofereix una nova versió sobre el món dels déus i els monstres. 'Capità calçotets' s'estrena en català El director nord-americà Rob Letterman presenta el film d’animació 'Capità calçotets'. Els protagonistes de la pel·lícula són dos escolars companys de classe que gaudeixen fent gamberrades i dibuixant còmics. El director de l'escola, cansat de l'actitud dels joves, decideix separar-los per acabar amb la seva amistat i amb les bromes. Davant d’aquesta decisió, en Jorge Betanzos i Berto Henares hipnotitzen el director amb un anell màgic i el converteixen en un dels superherois d'un dels seus còmics: el 'Capità calçotets'. Tot plegat es complicarà quan els dos protagonistes perdran el control de la situació i el director es transformarà en el seu pitjor malson. La comèdia d’animació, que arriba al cinema en català, compta amb el guió de Nicholas Stoller i la música de Graeme Revell. Seymour Levov, 'el Suec', és un exitós home de negocis casat amb Dawn, una ex reina de la bellesa. Darrera una aparença de vida impecable s'amaga la tempesta. Quan la filla del protagonista, la Merry, desapareix al ser acusada de cometre un acte violent, 'el Suec' es dedicarà a buscar-la i a reunir a la seva família. Però en aquesta recerca desesperada descobrirà una realitat que el remourà de dalt a baix, obligant-lo a afrontar el món que el rodeja. Després d'això, res tornarà a ser el mateix: cap família americana tornarà a ser el que era. Ewan McGregor dirigeix i interpreta el drama 'American pastoral', situat a la dècada dels 60. El repartiment el completen Dakota Fanning, Jennifer Connelly, Rupert Evans i Uzo Aduba. 'El sueño de Gabrielle', reconeguda al BCN Film Fest 'El sueño de Gabrielle' presenta la història d'una jove de la Provença francesa a qui els seus pares obliguen a casar-se amb un granger espanyol honrat i amorós. Gabrielle coneixerà a un soldat ferit a la Guerra d'Indoxina amb qui descobrirà l'amor i el desig de ser estimada. La protagonista desitjarà escapar amb el seu nou amor i alliberar-se d’un matrimoni que la fa sentir sense vida. Gabrielle apostarà per l'amor i per fer possible el seu somni. El triangle amorós el formen els actors Marion Cotillard, Louis Garrel i el català Alex Brendemühl. La direcció del film és de Nicole Garcia amb la música de Daniel Pemberton i la fotografia de Christophe Beaucarne. El film va obtenir el premi del jurat del recent BCN Film Fest a la millor pel·lícula. Per unanimitat el jurat va apuntar que “la cinta destaca per la seva audàcia narrativa i per l'actuació magistral de Marion Cotillard en una pel·lícula que atrapa des de l'inici sense que l'espectador pugui imaginar el desenllaç". La francesa 'Testigo' 'Testigo' presenta la història d'en Duval, un home que després de dos anys a l'atur rep una misteriosa trucada amb una oferta de feina molt ben pagada. Sense pensar-s'ho gaire acceptarà. El nou ofici d'en Duval consistirà en transcriure trucades telefòniques intervingudes. Poc a poc el protagonista serà conscient que no té una feina normal. I és que en realitat formarà part d’una complexa trama política en el món de l’espionatge i dels serveis secrets. En Duval, encarnat per François Cluzet, se li complicaran les coses i començarà a rebre amenaces de mort. A partir d’aquí se sentirà en perill. Thomas Kruithof dirigeix 'Testigo', un thriller encapçalat per François Cluzet i amb Denis Podalydès, Sami Bouajila, Simon Abkarian i Daniel Hanssens, entre d’altres. Johanna Pasquali, protagonista de 'Una policía en apuros', és una agent de policia força peculiar. S'oblida de les coses, és distreta i maldestre. És agradable però des d’un punt de vista professional és un zero a l'esquerra. Tot i que té bona punteria, habilitat pel combat i intuïció policial, la Johanna Pasquali s'ha convertit en una amenaça tant pels criminals i els ciutadans com pels seus companyes de feina. Però això l’agent de policia està relegada a posar multes de trànsit i a investigar petits furts en comerços. Però la protagonista del film dedicarà cada minut del seu temps lliure en fer realitat el seu somni: ser la primera dona en entrar a la unitat d’elit de la policia francesa. Dany Boon dirigeix aquesta producció francesa. El repartiment compta amb Alice Pol, el propi director Dany Boon, Michel Blanc i Yvan Attal.
|
Cultura
|
Cinema
|
Marina Rossell, Obeses, La Iaia i Gossos, caps de cartell de la 2a edició dels Festivals de l'Alta Segarra. El programa amplia dies, grups programats i indrets on se celebraran els concerts. La música arribarà a diferents espais de l'Alta Segarra per donar a conèixer el territori i donar valor als seu patrimoni. Marina Rosell, Obeses, la Iaia i Gossos són els caps de cartell de la segona edició dels Festivals de l'Alta Segarra que, enguany, presenta un programa que amplia dies, grups programats i indrets on se celebraran els concerts. Així, el certamen s'iniciarà el 14 de juliol amb un concert que tindrà lloc al Convent de Sant Francesc de Calaf. L'endemà, dissabte, serà Obeses qui prendrà el relleu. A més dels espais de Calaf, cada any es busquen indrets de diferents pobles del territori. En aquesta edició, els dos espais escollits són la torre de la Manresana, ubicada als Prats de Reis, i l'entorn de l'església de Sant Marti de Sesgueioles. Les entrades costen 13 euros si són anticipades i 15 euros a taquilla. El Convent de Sant Francesc de Calaf serà el marc on tindrà lloc el primer concert dels Festivals de l'Alta Segarra. Marina Rossell presentarà, el divendres 14 de juliol, a partir de dos quarts d'onze de la nit, "Moustaki i Cançons de la Resistència", el seu darrer treball en el qual revisa temes com la "Bella Ciao" que van popularitzar els partisans italians, o "Lili Marleen", que va unir els bàndols dels alemanys i dels aliats. L'endemà, a la mateixa hora i en el mateix lloc, Obeses compartirà el seu darrer espectacle, "Verdaguer, ombres i maduixes", basada en proses autobiogràfiques i poemes de Verdaguer. Bikimel i La Iaia a la Torre de la Manresana El 21 de juliol els Festivals de l'Alta Segarra es traslladaran als Prats de Rei, en concret a la Torre de la Manresana, on tindrà lloc el concert de Bikimel. La compositora i cantant presentarà "No ben bé", poemes musicats d'alguns dels poetes més radicals del país. El cap de setmana a la Torre de la Manresana es completarà amb el concert de La Iaia que, després de passar pel Canet Rock, presentarà als Prats de Rei el seu darrer disc que sortirà al mercat aquest proper mes de juny. El 27 i el 28 de juliol, Eduard Iniesta i Gossos Sant Martí de Sesgueioles serà el darrer escenari del festival. En aquesta població, el 27 de juliol, es podrà gaudir del guitarrista Eduard Iniesta. Els manresans Gossos clouran el festival presentant el seu darrer treball, 'Zenit¡, estrenat el passat setembre. Aquest nou àlbum simbolitza la culminació d'una carrera musical, una trajectòria de 23 anys, amb la combinació perfecta de totes les seves etapes dins un sol disc. Gossos plantejarà un concert molt enèrgic per a un públic familiar i de totes les edats. Les entrades per a cada un d'aquests sis concerts es podran comprar a partir del dia 1 de juny a través de la plataforma de venda on-line Tictactickets.es. El preu a taquilla serà de 15 euros per a cada concert, 22 en cas que també es vulgui fer el tast gastronòmic. Les entrades anticipades tindran un preu de 13 euros, i de 20 euros amb el tast.
|
Cultura
|
Música
|
SCC critica que els Col·legis de l'Advocacia es posicionin davant les resolucions judicials relacionades amb el "procés". L'entitat sosté que "responen a un determinat posicionament ideològic no compartit per bona part del col·lectiu professional". L'agrupació de juristes de Societat Civil Catalana (SCC) ha criticat que el Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya es posicioni davant les resolucions judicials relacionades amb el "procés" i que hagi demanat deixar-les "sense efecte" i que "no es repeteixin en el futur". A través d'un comunicat difós aquest dijous, l'entitat ha recordat que "responen a un determinat posicionament ideològic no compartit per bona part del col·lectiu professional". A més, ha subratllat que "l'expressió i difusió d'opinions crítiques sobre resolucions judicials no és funció que correspongui ni legalment ni estatutària als col·legis professionals d'advocats ni als consells que els agrupen". "No es pot exigir a ningú que assumeixi una ideologia com a condició per a l'exercici d'una professió", ha reblat l'agrupació de juristes. Paral·lelament, l'agrupació de juristes de Societat Civil Catalana (SCC) ha afirmat que la resolució del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides que insta l'Estat a garantir els seus drets polítics és un "és un simple "rebut" de mer tràmit i registre" i, citant l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, subratlla que "aquest requeriment no implica que s'hagi arribat a una decisió sobre el fons de l'assumpte que s'està considerant". Per SCC, "atribuir a la magistratura la judicialització de la política", com ho fa el comunicat del CICAC, "pel sol fet que es segueixin processos penals contra determinats polítics" i que "s'adoptin contra ells, de manera motivada, mesures cautelars com la presó provisional, és tant com defensar una mena de privilegi d'impunitat per a la classe política". "El polític és un ciutadà més, i com a tal, s'ha de sotmetre a un procediment penal quan un jutge independent i predeterminat per la Llei aprecia indicis racionals de criminalitat suficients que revelin la seva participació en un fet constitutiu de delicte", sosté l'entitat. Per tot plegat, l'agrupació de juristes de SCC ha mostrat el seu "màxim respecte a la tasca que fan diàriament tots els jutges i tribunals del nostre país". A més, ha expressat el seu "suport a tots aquells jutges que, per raó de la seva actuació en els procediments relacionats amb el denominat "procés", estan sent objecte, ells i les seves famílies, d'atacs injustificats per part de persones o grups" que, segons ells, "opten per les vies de fet amb total menyspreu dels drets fonamentals de la resta dels seus conciutadans".
|
Política
|
Govern
|
El concert 'Camins de l'exili i de l'esperança' inaugura el VI Festival de Música Antiga de Poblet. El mestre Savall reivindica la música com el "camí "per dignificar i desenvolupar "la qualitat humana dels refugiats". La sisena edició del Festival de Música Antiga de Poblet s'ha estrenat aquest divendres a la nit amb el concert 'Camins de l'exili i de l'esperança', interpretat per Orpheus XXI i Hespèrion XXI. Així, sota la direcció artística del mestre Jordi Savall i davant de gairebé 700 persones, els músics refugiats de Síria, Kurdistan, Bangla Desh, Bielorússia, Marroc i Turquia, han transmès a través de la música la "celebració de la llibertat i de sentir-se lliures", segons Savall. "Donar als refugiats un camí per poder desenvolupar la seva qualitat humana i poder-los integrar d'una forma bella és una de les coses mínimes que podem fer", ha remarcat el mestre. El concert inaugural ha comptat amb la presència del president Quim Torra. Durant tot el cap de setmana el monestir de Poblet acollirà tres concerts més i conferències que reflexionaran sobre les temàtiques que tracten les actuacions musicals programades.
|
Cultura
|
Música
|
Ubasart nega conflicte ideològic a Podem i atribueix els problemes entre Iglesias i Errejón a la gestió del dia a dia. L'exsecretària general del partit a Catalunya garanteix que hi ha consens al voltant de l'estratègia negociadora amb el PSOE. L'exresponsable de la secretaria de plurinacionalitat de Podem i exsecretària general del partit a Catalunya, Gemma Ubasart, ha negat aquest dijous cap conflicte ideològic a Podem, tot i la recent destitució del secretari d'organització, Sergio Pascual, i la crisi de la formació a la Comunitat de Madrid. Segons ella, els problemes entre el número 1, Pablo Iglesias, i el número 2 del partit, Íñigo Errejón, són atribuïbles a la gestió del dia a dia. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Ubasart, ha descartat discussions de fons i ha subratllat que existeix un consens generalitzat favorable a l'estratègia negociadora amb el PSOE. "No hi ha una discussió a nivell estratègic, sinó són discussions sobre la manera de treballar i les formes de fer al dia a dia", ha indicat. Ubasart ha reconegut les dificultats que comporta construir un nou partit i ha explicat que cal temps per que una organització jove creï les dinàmiques de treball òptimes. "Una organització no es construeix en quatre dies", ha recalcat. A més, també ha apuntat a diferències generacionals entre Iglesias i Errejón, tot i que només hi ha cinc anys de diferència entre l'un i l'altre. " La gent nascuda als 70 té una experiència política un xic diferent de la nascuda als 80", ha opinat. Pel que fa al procés d'elecció de la nova direcció de Podem Catalunya, Ubasart s'ha limitat a explicar que serà "molt més complex" que a la resta de l'Estat perquè, a més de la joventut de l'organització, coincideix amb el procés de construcció d'un nou subjecte polític des de l'esquerra catalana.
|
Política
|
Partits
|
Budó apunta que la pandèmia demostra que cal esdevenir un estat: "la resposta hauria pogut ser diferent". La consellera de la Presidència treu pit de la gestió comunicativa del Govern. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat aquest diumenge que la pandèmia de la covid-19 ha demostrat la "necessitat" que Catalunya esdevingui un estat. En una entrevista a El Nacional, Budó ha argumentat que "amb eines d'estat la resposta a la crisi hauria pogut ser diferent a la que hem donat". Ha criticat que se'ls hagin "retirat unes competències importants". "Si ja ho teníem clar abans de la crisi, ara és doblement clara la necessitat d'esdevenir estat", ha assenyalat. Budó ha tret pit de la gestió comunicativa del Govern en creure que el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha posat al capdavant "donant la cara" per explicar allò que "ens agrada sentir" i allò que no agrada. A l'entrevista a El Nacional, Budó ha dit que el Govern ha volgut "traslladar amb responsabilitat, amb la màxima transparència i realitat, la situació cada dia, una realitat que mai no ens haguéssim imaginat. Tenir la possibilitat d’explicar-ho a la ciutadania i de com ho anem gestionant crec que ha estat una experiència personal molt enriquidora”. Ha detallat que per l'executiu de Quim Torra era important la comunicació i que la ciutadania rebés informació sobre la situació cada dia. De cara a les properes setmanes amb el final del decret d'estat d'alarma, Budó ha demanat un "equilibri" entre recuperar la vida normal i recordar que el virus "és entre nosaltres" i cal mentre mesures de seguretat "estrictes i rigoroses". Per això, ha dit que el Govern treballa amb el món local per determinar mesures per gestionar la situació.
|
Política
|
Govern
|
Un establiment de Lleida crea un entrepà de caragols amb llonganissa i allioli amb motiu de l'Aplec. Bokadium ha decidit dedicar el 'bokata del mes' a aquest producte i ampliar, d'aquesta manera, la seva carta. L'establiment de restauració Bokadium de Lleida ha creat un entrepà gurmet de caragols, llonganissa i allioli suau amb pa de pebre vermell, com a especialitat del mes de maig, amb motiu de l'Aplec del Caragol que se celebrarà a la ciutat els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny. "Havíem començat a fer un 'bokata del mes' i quin millor protagonista que els caragols", han assenyalat dos dels socis de l'establiment, Marc Majós i Miuel Robles, ambdós collistes de la colla Els Lleidatans de l'Aplec. L'encarregat i també soci, Manel Porras, ha explicat que "la idea de l'entrepà del mes és dinamitzar una carta que, tot i ser molt variada, comença a tenir clients fidels a cada una de les especialitats". Durant la presentació de l'entrepà, el membre de la junta directiva de la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll), Oriol Plens, ha felicitat la iniciativa del restaurant local i ha animat a la resta de restauradors de Lleida "a ser creatius i actius en el posicionament de Lleida com a capital gastronòmica del caragol", de la mateixa manera que fa la Fecoll amb iniciatives com ara el propi Aplec o el Caragol Tour.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
València posa punt final les Falles 2016 amb la tradicional 'Cremà'. Les precipitacions, intermitents al llarg de tota la jornada, no han impedit que els monuments cremessin com cada any. València ha posat punt final a les Falles 2016 amb la tradicional ‘Cremà’ en una nit marcada per una lleugera pluja, que no ha impedit però que els monuments cremessin com cada any. A partir de les 22:00 hores, amb l’inici de la ‘Cremà’ de les falles infantils, les comissions de tota la ciutat han començat a acomiadar els seus monuments, donant per tancat un cicle i començant la feina de l’any vinent. La darrera falla en cremar, com cada any, ha estat la falla municipal, situada a la plaça de l’Ajuntament, que ha cremat a partir de les 01:00 hores, amb un espectacle de focs aeris previ. Al llarg d’aquesta nit de Sant Josep 770 falles situades a tota la ciutat han estat engolides pel foc. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, i l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, han assistit a la Nit de la Cremà des de l’Ajuntament de València, juntament amb les falleres i la cort d’honor. La nit de ‘La Cremà’ s’ha iniciat a les 22:00 hores amb els monuments infantils. A les 22:30 hores s’ha cremat la falla infantil que ha obtingut el primer premi de la Secció Especial, enguany l’obra ‘Muac’ de l’artista Joan Blanch per a la Falla Na Jordana. A continuació, a les 23:00 hores, ho ha fet la falla infantil municipal. A la mitjanit, s’ha procedit a la crema de totes falles de València, a excepció de la falla que ha guanyat el primer premi d’Especial, ‘Calla canalla’, de l’artista Carlos Carsí per a la falla Cuba-Literat Azorín, que ho ha fet a les 00:30 hores. La darrera falla en cremar ha estat, com cada any, la falla municipal, ‘Falles pel món’, de l’artista Manolo García, un monument de 23 metres d’alçada que vol reivindicar el caràcter creatiu i artístic del poble valencià a través de les falles. Un espectacle de focs aeris a la plaça de l’Ajuntament de València, a càrrec de la Pirotècnia Europa, ha precedit la ‘cremà’ de la falla municipal. Cap al reconeixement de la Unesco Les Falles 2016 han estat marcades pel canvi de govern a la ciutat, després de 24 anys de mandats de Rita Barberá (PP), i per la candidatura a ser considerades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, decisió que es coneixerà al novembre. El nou equip municipal, amb Joan Ribó (Compromís) al capdavant, ha introduït algunes novetats. La instal·lació de carpes i el tall de carrers s’ha endarrerit en relació amb altres anys, així mateix s’ha canviat la ubicació de l’exposició del Ninot, situant-la a la Ciutat de les Arts i les Ciències, i s’ha obert al públic general, mitjançant el sorteig d'algunes places, l’accés al balcó del consistori durant les ‘mascletades’. Fins ara, tan sols els convidats per l’ajuntament hi tenien accés. Durant aquest espectacle pirotècnic s’ha escoltat per primera vegada música en valencià o de grups valencians per la megafonia de la plaça, des d’Obrint Pas a La Habitación Roja. També per primer vegada, la fallera major infantil intervenia durant la ‘Cridà’ (pregó d’inici de les festes). A l’acte, l’alcalde s’ha mantingut en segon terme, pràcticament sense intervenir. La ‘Cridà’ de l’any passat va tenir molt de ressò a causa de la intervenció de Rita Barberá i el seu ús del valencià. La consideració de les Falles a patrimoni immaterial de la humanitat ha estat reivindicada a través d’alguns actes especials com una ‘mascletà’ celebrada el dia 28 de febrer o per la Cavalcada del Patrimoni, una desfilada que mostrava els balls de la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (muixerangues i tornejants), considerats patrimoni immaterial de la humanitat.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Granollers recupera el cinema al centre de la ciutat 12 anys després del tancament de l’última sala. Cinema Edison neix com a espai per a la projecció de films i suport a la creació. Granollers tornarà a tenir cinema al centre de la ciutat quan fa 12 del tancament de l’última sala. El nou Cinema Edison, impulsat per l’Ajuntament i gestionat per la Fundació Privada Associació Cultural, es posarà en marxa el 19 de desembre plantejat com un espai integral dedicat al cinema i a la imatge. La previsió és que hi convisquin l’exhibició de pel•lícules amb els programes formatius i el suport a la creació. Amb capacitat per a 350 persones, la sala tindrà una cartellera estable amb diferents pel•lícules durant, com a mínim, de dijous a diumenge, amb intenció de combinar estrenes i films en versió original. Cada setmana també s’oferiran sessions de Cineclub i, un cop al mes, es programaran pel•lícules per al públic familiar. Els objectius del nou projecte, segons informen els impulsors, és “fer prevaldre el valor artístic i cultural” del cinema, mentre es fomenta el consum de cultura dins la ciutat com a element “d’estalvi energètic i de cohesió social”. Al mateix temps, la intenció és fomentar la formació i obrir un espai a les arts audiovisuals en conjunt, mentre l’espai també acollirà festivals com el Fantàstik Granollers, el Docs Barcelona i el CinemaFreshhh. La sessió inaugural del Cinema Edison –batejat així en homenatge a la Sala Edison, inaugurada el 1906- serà dimecres 19 de desembre a les 19 h, amb una pel•lícula que s’escollirà a través d’una votació popular oberta al web www.cinemaedison.cat i a les xarxes socials de l’equipament. Fins el moment de la projecció no es revelarà el títol del film guanyador.
|
Cultura
|
Cinema
|
La segona edició del festival Amb So de Cobla de Palamós comptarà amb dues estrenes exclusives i una producció pròpia. El concert inaugural serà el dimecres 8 d'agost i anirà a càrrec de La Principal de la Bisbal i Els Montgrins. La segona edició del festival Amb So de Cobla que es celebra a Palamós (Baix Empordà) comptarà amb les estrenes en exclusiva de KIRINEOC i The Cobla Sound Fanfare. El primer espectacle és un encàrrec del festival a l'acordionista basc Kepa Junkera i compta amb la col·laboració de la Cobla Sant Jordi. Segons ha explicat el codirector de l'esdeveniment, Adrià Bauzó, en aquest treball Junkera "aprofundeix en el que ja va realitzar d'aproximació a la música tradicional catalana" durant el seu anterior disc. El concert es farà el divendres 10 d'agost al Parc del Convent del Agustins. De tota manera Amb So de Cobla vol mantenir la tradició sardanista de les cobles i per això el concert inaugural del certamen, que es farà el dimecres 8 d'agost, estarà protagonitzat per La Principal de la Bisbal i Els Montgrins, dos dels noms de referència dins del món sardanista. En el cas de l'estrena de The Cobla Sound Fanfare també és el resultat d'un projecte incentivat pel festival i que compta amb el fiscornaire de la Cobla de Sant Jordi, Pep Moliner, al capdavant. Segons Bauzó, aquest tipus de noves formacions "han de trobar en el nostre festival un lloc on créixer". De fet, el codirector ha matisat que l'any passat ja es va convidar al grup Biflats, que és una "proposta similar" al nou projecte de The Cobla Sound Fanfare. El primer concert de la nova banda es podrà veure el dissabte 11 d'agost i es preveu que els músics es vagin desplaçant per diferents espais al llarg de l'espectacle. Per altra banda, el concert inaugural coincideix amb el 18è Memorial Ricard Viladesau i el repertori es centrarà en homenatjar a la figura d'aquest compositor de Calonge i també tenora, ja que el 2018 es compleixen 100 anys del seu naixement. L'actuació de La Principal de la Bisbal i Els Montgrins en aquest concert és l'aportació directa que fa l'Agrupació Sardanista Costa Brava al festival. A més, durant la segona edició del festival es podrà veure l'espectacle Triple Picat, en què s'explica l'evolució de la sardana a partir de la música i dansa amb la participació d'una cinquantena de persones. La clausura del festival serà el diumenge 12 d'agost amb una exhibició de colles sardanistes, amb la col·laboració de les colles Dolç Infern de Lleida i Mirant al Cel de Sabadell. Per la seva banda, la Cobla Mediterrània hi posarà la música. La segona edició de l'únic festival de cobla de tot Catalunya compta amb un pressupost de 80.000 euros i tots els espectacles són gratuïts tret de l'inaugural que tradicionalment ha estat sempre de pagament. Segons el codirector del festival, arribar a la segona edició és una mostra que "malgrat l'extens i divers mapa de festivals d'estiu, encara hi ha buits" de diferents gèneres musicals per omplir. Bauzó ha reafirmat que "l'èxit de la primera edició" és la prova que calia dotar d'un espai propi al gènere de la cobla.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
L’Audiència de Barcelona absol la dona jutjada per enverinar mortalment el seu marit. Considera “insuficients i de molt poca consistència” els arguments de la Fiscalia que li atribuïen l’homicidi. L’Audiència de Barcelona ha absolt una dona que va ser jutjada com a acusada d’haver enverinat mortalment el seu marit. Els magistrats donen credibilitat a la versió de la jutjada, que defensava que el marit es volia suïcidar perquè patia una malaltia greu, i que hauria barrejat medicaments amb menjar per acabar amb la seva vida. La dona també va prendre aquell àpat, però va sobreviure a la intoxicació. Els fets van tenir lloc el juny del 2014 al domicili familiar de la parella a Canyelles (Garraf). La fiscalia demanava a la dona 19 anys de presó, però el tribunal ha considerat “insuficients i de molt poca consistència” els seus arguments. Segons sembla, el matrimoni passava per certes dificultats econòmiques, ja que el pare s'acabava de jubilar i cobrava una pensió relativament baixa. Necessitaven ajuda econòmica puntual dels seus fills. L’home es va veure encara més enfonsat anímicament quan li van dir que li haurien de trasplantar un ronyó. Davant d’aquesta situació, el tribunal considera provat que el 7 de juny l’home va expressar a la dona la voluntat explícita de suïcidar-se, i li va demanar que l’acompanyés. Van preparar un àpat amb medicaments antidepressius d’un fill amb problemes psicològics i en van menjar tots dos. L’home va morir, però la dona va sobreviure.
|
Societat
|
Judicial
|
El TSJC anul·la la llicència ambiental del crematori del cementiri de Sitges. El tribunal senyala que l'Ajuntament va donar el permís requerint uns controls d'emissió de contaminants inferiors als que exigia la Generalitat. La Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha anul·lat la llicència ambiental del crematori del cementiri Les Pruelles de Sitges. Es tracta d'un permís que l'Ajuntament va concedir l'any 2009 a l'empresa funerària Nomber, tant per gestionar el cementiri i el tanatori, com per oferir servei d'incineració. L'associació de veïns del barri del Poble Sec va impugnar aquesta llicència a través d'un recurs contenciós administratiu, argumentant que es sobrepassava la contaminació i que hi havia irregularitats en la concessió. La denúncia va ser tombada l'any 2011, però els veïns van recórrer la sentència al TSJC, que ara els ha donat la raó, entenent que l'Ajuntament va concedir la llicència ambiental exigint uns controls d'emissió de contaminants inferiors als que manava la Generalitat.
|
Societat
|
Judicial
|
La Generalitat elimina la quota obligatòria mínima del cànon de l'aigua a hotels i càmpings. L'impacte de la rebaixa fiscal, valorat en prop de mig milió d'euros, serà assumit per l'Agència Catalana de l'Aigua. La Generalitat de Catalunya ha anunciat que eliminarà la quota obligatòria mínim del cànon de l'aigua específic que liquiden els establiments del sector turístic. A través d'un comunicat, el Govern ha especificat que 3.070 hotels (amb un total de 318.997 places) i 352 càmpings (que suposen 269.724 places) es podran beneficiar d'aquesta rebaixa, que s'aplicarà des del mes d'abril fins al desembre. L'impacte econòmic d'aquesta mesura serà de mig milió d'euros i els tributs seran assumits per l'Agència Catalana de l'Aigua. Des de la Generalitat es destaca que la mesura busca "estimular l'activitat econòmica i la competitivitat" en un àmbit "particularment castigat per l'efecte del confinament i la incertesa en l'economia de lleure". Des d'aquest abril i fins al desembre, només hauran de pagar aquest tribut els establiments hotelers i càmpings que superin un consum d'aigua superior a sis metres cúbics al mes.
|
Economia
|
Turisme
|
S'emporten les vaques que malmetien els sembrats del nucli d'Alberola, a Os de Balaguer. El propietari del ramat les ha traslladat a la muntanya perquè als terrenys de la CHE del costat del pantà de Santa Anna no se'n podia fer càrrec. Des de fa gairebé un mes el ramat de vaques que campava lliurement pel nucli d'Alberola, a Os de Balaguer (Noguera), i malmetia sembrats de cereal fent-los servir com a font principal de la seva alimentació ja no hi és. Segons ha explicat l'alcaldessa del municipi, Estefania Rufach, gràcies a la intervenció del Departament d'Agricultura amb el propietari del ramat aquest ha decidit traslladar-lo a una zona de muntanya ja que als terrenys de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) on teòricament havien de pasturar els animals, no se'n podia fer càrrec. Al trobar-se sense menjar suficient en aquestes finques del costat del pantà de Santa Anna, les vaques travessaven el perímetre que tenien delimitat fins arribar a Alberola on des de principis de novembre els sembrats que verdejaven es van convertir el seu menjar provocant així pèrdues als pagesos afectats. El ramat d'un centenar de vaques que pasturava en unes finques de la CHE al costat del pantà de Santa Anna entre Os de Balaguer i Tragó de Noguera ja no hi és i per tant s'ha tancat, de moment, la problemàtica que afectava principalment als pagesos del nucli d'Alberola que veien com alguns dels animals sobrepassaven sense cap mena de problema el pastor elèctric – que no funcionava – i arribaven fins als sembrats de cereal a la recerca de menjar. Estefania Rufiach ha explicat com després de formular les queixes al novembre passat el Departament d'Agricultura es va posar de seguida amb contacte amb ells per conèixer més detalls sobre la problemàtica i llavors van instar al propietari del ramat a canviar-lo d'ubicació. Aleshores el mateix propietari va carregar les vaques fa prop d'un mes i se les va emportar a una altra zona del Pirineu per pasturar. Per contra, Rufach ha lamentat l'actitud de la CHE en tot l'afer ja que sempre que ha trucat per queixar-se de la problemàtica l'han acusat ''d'exagerar'' la situació i li van negar que ''les vaques portessin problemes''. Així mateix, segons l'alcaldessa la CHE no ha admès en cap moment que les tanques elèctriques no funcionessin i per la qual cosa, davant tantes evasives, van decidir deixar de parlar amb l'organisme estatal per fer-ho amb el Departament d'Agricultura que és qui finalment ha solucionat el conflicte. Per la seva part, un dels pagesos afectats, Josep Salse, ha assegurat que ara finalment ja poden ''respirar tranquils'' pels seus sembrats ja que tot i que les vaques encara no haurien causat grans mals a la collita, si haguessin continuat envaint finques durant un mes i mig més s'haurien pogut produir importants pèrdues. Salse espera que la retirada de les vaques no sigui temporal i alerta que si les tornen a portar a la primavera, tal com va passar l'any passat, els animals sí que provocaran desperfectes al cereal, perquè llavors ja estarà crescut i a punt per ser collit. En aquest sentit, Rufach també s'ha mostrat preocupada per un retorn de les vaques ja que la CHE ''sempre ha mostrat interès per tenir animals pasturant pels seus terrenys''. És per això que ha demanat que si a la primavera les volen tornar a portar, ho facin amb les mesures adequades perquè els animals no acabin fent mal als propietaris de finques privades.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La FCAC adverteix que en vuit anys s'han abandonat més de 5.500 hectàrees de fruita seca en zones de secà. Les cooperatives estimen que el sector ha deixat d'ingressar 32 MEUR en ajuts durant aquest període. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) denuncia que la fruita seca, i principalment l'ametlla, que es conrea a zones de rigorós secà travessa una "greu" crisi que està provocant l'abandonament de finques. Segons la FCAC, en vuit anys, el sector ha deixat d'ingressar 32 milions d'euros en ajuts i ja s'haurien abandonat més de 5.500 hectàrees ubicades a les zones més marginals i amb menors aptituds agronòmiques. La FCAC traslladarà aquesta preocupació i possibles solucions en el marc de la Taula Sectorial Agrària de la fruita seca que ha convocat el Departament d'Agricultura aquest dimarts a la tarda. El responsable de fruita seca de la FCAC, Roger Palau, ha explicat que "la proliferació de noves plantacions, de regadiu, suposarà un salt qualitatiu i quantitatiu en l'oferta" però ha reivindicat la necessitat que les explotacions d'ametller i avellaner de secà puguin continuar sent viables perquè "estan mantenint l'activitat econòmica i evitant la desertització a zones a on cap altre conreu és factible". "Quan una plantació s'abandona, aquestes terres de conreu ja no es tornen a recuperar", ha recalcat. La FCAC assegura que la situació va començar l'any 2011, quan el Ministeri d'Agricultura –i a partir de l'any següent, també del departament- van començar a reduir el pressupost que es destinava com a ajut directe a la fruita seca i que se situava a un màxim de 120,75 euros per hectàrea. A partir del 2015, l'import d'aquest ajut va passar a ser "insignificant", i "des del 2016 que no s'ha fet efectiu", segons Palau. La retallada progressiva dels ajuts (que van passar dels 120,75 euros/ha del 2009 als 8,25 euros/ha del 2015, i la inexistència en l'actualitat) ha comportat que el sector deixés d'ingressar fins a 32 milions d'euros en aquest període. En paral·lel, la superfície de conreu també s'hauria reduït, de les més de 47.000 del 2009 a les 41.500 hectàrees en els darrers anys, tal com indica l'evolució de les hectàrees que sol·licitaven aquest ajut. La reducció i la supressió de l'ajut hauria comportat, segons la FCAC, que al Camp de Tarragona els productors hagin deixat d'ingressar 11,8 milions d'euros, mentre a Terres de l'Ebre uns 8,4 milions d'euros, i a Lleida, 10,7 milions. En el cas de les comarques de Barcelona, de la Catalunya Central i de Girona les pèrdues ascendirien a 1,1 milions d'euros. En aquest context, la FCAC reclama que es tingui en compte la "gravetat" de la situació tant en la discussió dels pressupostos estatals com catalans i que es garanteixi la implementació dels diferents instruments que permet la PAC per assegurar la viabilitat d'unes explotacions que tenen un paper rellevant en el manteniment del paisatge i del medi ambient.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Nou intoxicats per fum, un de caràcter greu, en un incendi a un edifici de Santa Coloma de Gramenet. Els Bombers han rebut l'avís dels fets cap a les sis de la tarda i a tres quarts de set ja havien apagat les flames. Nou persones han resultat intoxicades per fum, una d'elles de caràcter greu, en un incendi que ha tingut lloc aquest dilluns a la tarda al número 77 del carrer Prat de la Riba de Santa Coloma de Gramenet. El foc s'ha situat al primer pis de l'immoble, un edifici de quatre plantes més àtic. Els Bombers hi han enviat nou dotacions. L'avís l'han rebut a les sis de la tarda, i a tres quarts de set ja havien aconseguit controlar les flames i refredaven la instal·lació. Pel que fa als ferits, els vuit amb lesions de caràcter menor han estat traslladats als hospitals Esperit Sant i Trias i Pujol, mentre que el novè, de caràcter greu, ha estat atès a l'Hospital Vall d'Hebron. Les persones residents als vuit habitatges de l'edifici han estat confinades al terrat durant les tasques d'extinció. Un cop apagat el foc al número 77, els Bombers han revisat el bloc del número 75 per si havia resultat afectat, un extrem que finalment s'ha descartat.
|
Societat
|
Successos
|
Un centenar de persones es concentren a Vila-seca per rebutjar la violència masclista. El consistori convoca una concentració silenciosa a les set de la tarda. Un centenar de persones s’han concentrat a les dues de la tarda a les portes de l’Ajuntament de Vila-seca (Tarragonès) per condemnar la mort d’una veïna de 43 anys a mans de la seva exparella, que també ha perdut la vida. La regidora de Benestar Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel, ha llegit un manifest en què s’ha condemnat “enèrgicament” aquest nou cas de violència masclista, el primer del 2016 a Catalunya. Posteriorment, els representants municipals, treballadors del consistori i ciutadans han guardat un minut de silenci. L’Ajuntament ha decretat un dia de dol i les banderes onegen a mig pal. A les set de la tarda tindrà lloc una concentració silenciosa a la plaça de l’Església, per acord de tots els grups municipals i de les entitats Casal de la Dona de Vila-seca, Associació Cultural Dones de la Pineda i Dones Progressistes de la Plana. Els fets s’han produït cap a tres quarts de deu del matí al xamfrà dels carrers de les Creus i de Sant Bernat Calvó de Vila-seca, a escassos metres de l’Ajuntament. L’home, Santos G.M., de 59 anys, ha disparat un tret al cap de Lucinda E.M., de 43 anys, en ple carrer, produint-li la mort. Segons fonts de la família, la dona hauria decidit posar fi a la seva relació fa tot just tres dies, per la qual cosa actualment ja eren exparella. Posteriorment, l’home s’ha disparat a l’abdomen i, tot i que ha estat evacuat amb vida a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, també ha mort. L'avís del crim l'ha donat una veïna que ha sentit dos trets. Ràpidament s’han desplaçat al lloc dels fets agents de la policia local i dels serveis d’emergències, així com efectius de la Unitat Territorial d’Investigació dels Mossos d’Esquadra i de la policia científica. L’home ha disparat tots els trets amb la mateixa arma, una escopeta de calibre 12. De fet, fonts veïnals han confirmat que l’home tenia permís de caça. També ha transcendit que Santos G.M. va treballar a la Brigada Municipal i que actualment tenia un petit taller i reparava electrodomèstics. Cap denúncia per maltractament o violència domèstica Fonts policials han confirmat que no constava cap denúncia de violència domèstica ni de maltractament contra l’home. La parella tenia dues filles en comú, una de 20 anys que anava a contreure matrimoni aquest cap de setmana, i una de 15, que en el moment dels fets es trobava a l’institut. Totes dues, juntament amb la resta de la família, han rebut atenció psicològica. Per la seva banda, l’home també tenia un altre fill fruit d’una altra relació.
|
Societat
|
Policial
|
La Universitat de Barcelona genera un impacte total en l’economia europea de 6,42 euros per cada euro rebut. Es van crear 5,23 llocs de treball per cada persones contractada directament per la UB. La Universitat de Barcelona va generar un impacte en l'economia europea de 6,42 euros de valor afegit brut (VAB) i es van crear 5,23 llocs de treball per cada persona contractada directament per la UB. D'aquesta manera, la UB ha incrementat en 1,45 euros el seu impacte econòmic, en termes de VAB, respecte a l’informe del 2015. Així es desprèn la segona edició de l’informe 'La contribució econòmica de les universitats de la LERU', presentat divendres passat a Brussel·les i elaborat amb dades del 2016 per la consultora independent BiGGAR Economics a petició de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), que agrupa les vint-i-tres universitats més intensives en recerca del continent, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona (UB). A escala europea, l’impacte de la Universitat de Barcelona s’eleva a 2.600 milions d’euros el 2016, davant els 1.800 milions del 2014, amb un increment de 800 milions d’euros. La contribució en llocs de treball també ha passat de 29.650 el 2014 a 40.800 el 2016, xifres que suposen un increment total d’11.150 llocs de treball més d’impacte en l’economia europea. Segons aquest estudi, el pes de la UB en l'àmbit espanyol es xifra en 2.300 milions d’euros atenent al valor afegit brut (VAB), enfront els 1.700 milions d’euros de l’informe publicat el 2015 (a partir de les dades corresponents a l’exercici del 2014). És a dir, la contribució de la UB a l’economia espanyola, entre el 2014 i el 2016, ha augmentat en 600 milions d’euros en termes de VAB. En relació amb els llocs de treball, l’impacte en l’economia espanyola ha passat de 26.540 llocs de treball el 2014 a 39.300 el 2016, amb un augment de 12.760 llocs de treball. D’altra banda, basant-se en l’estudi que es va dur a terme per a la UB el 2015, es pot afirmar que aproximadament tres quartes parts dels impactes de la UB es concentren en l’economia catalana.
|
Societat
|
Universitats
|
Retiren 10 tones de brossa amb les 'eco-marxes' a la Costa Brava i la implicació de 300 pescadors i 1.000 participants. Es van fer a Palamós, Blanes, Roses i Sant Feliu de Guíxols i l'any vinent s'organitzarà una jornada internacional. La campanya 'Mou-te pel mar' que organitzava 'eco-marxes' a quatre poblacions de la Costa Brava amb l'objectiu de fer esport i retirar les deixalles ha finalitzat amb un balanç de 10 tones de brossa retirades. Els residus eren sobretot bosses de plàstic, llaunes i fins i tot electrodomèstics. La iniciativa, impulsada pel pescador Miquel Ferrés, ha inclòs quatre sortides de 'plogging' (córrer suau) i 'eco-swimming' (nedar al mar) a Roses, Palamós, Blanes i Sant Feliu de Guíxols amb la participació de 1.000 persones. També ha comptat amb la implicació de 300 pescadors que han fet recollides a alta mar. Els impulsors han anunciat una jornada internacional de 'plogging' la primavera vinent a Barcelona amb experts de diferents punts del món.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Més de la meitat dels trasllats urgents fets des de residències geriàtriques acaben amb un ingrés hospitalari. El personal mèdic del centre pren la decisió del 82% de les derivacions a urgències. El 52% dels trasllats a les urgències d'un hospital que es fan des d'una residència geriàtrica acaba amb un ingrés hospitalari. És una de les dades que recull l'estudi de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que també recull que el personal mèdic del centre pren la decisió del 82% de les derivacions a urgències i que només en un 18% dels casos és un metge del 061 qui activa el servei d'urgències mèdiques. En un 45% dels casos es tracta de problemes cardiorespiratoris i els mesos de desembre i gener, coincidint amb l'epidèmia de la grip, concentren la major part d'aquests serveis. L'estudi ''Urgències mèdiques'' s'ha fet a un miler d'usuaris de 26 residències diferents. Segons el coordinador de l'estudi, Toni Andreu, la majoria de casos són descompensacions agudes de la patologia cardiovascular prèvia, el mateix grup que està afectat per inspeccions respiratòries estacionals i particularment, la grip. Les altres patologies que requereixen de derivació són els traumatismes, els problemes neurològics, els problemes digestius, els problemes vasculars i els problemes de tracte urinari, entre d'altres. Pels autors de l'estudi, que té el suport del Ministeri de Sanitat, la decisió de derivar un resident a urgències es pren en un 82% dels casos pel personal propi de la residència, i en un 52% d'aquestes situacions, es requereix un ingrés, cosa que indica que els mecanismes de presa de decisió s'utilitzen correctament. Els qui no són ingressats passen de mitjana unes 10 hores al servei d'urgències abans de ser atesos i retornats al centre residencial .Pels responsables de l'estudi, aquesta dada suggereix que hi ha un número important de casos en què la descompensació és clínicament gestionable i per tant, des d'ACRA s'aposta per valorar la possibilitat d'implementar accions de coordinació sociosanitària per millorar la gestió d'aquests casos més lleus des d'un punt de vista clínic.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
El sector turístic retreu al govern espanyol que se sent "abandonat" i reclama ampliar els ERTO i ICO. Els empresaris alerten d'una allau de concurs de creditors i demanen reduir l'IVA i flexibilitat laboral. El sector turístic ha retret al govern espanyol haver-lo deixat de banda durant la crisi del coronavirus. "El sector se sent abandonat", ha resumit el president de CEHAT, Jorge Marichal, en la cimera empresarial organitzada per la CEOE. En aquest context, els empresaris han reiterat la petició d'allargar els ERTO i els crèdits ICO fins que es recuperi la demanda i han reclamat l'elaboració d'un pla estratègic sectorial. A més, han advertit d'una allau de concurs de creditors a les empreses turístiques i han demanat també aplicar una reducció de l'IVA a les activitats del sector i apostar per la flexibilitat laboral com una mesura per "protegir" l'ocupació.
|
Economia
|
Turisme
|
Justícia coordinarà un comitè per garantir els drets fonamentals en situació d'emergència arran de la covid. Les conclusions es coneixeran a la tardor. El Departament de Justícia ha creat un grup de treball que argumentarà i difondrà les mesures per protegir els drets fonamentals en situació d'emergència. D'una banda, s'establiran les mesures admissibles per a la preservació de la salut i, de l'altra, les accions que comprometin els drets que gaudeixen de la màxima protecció. Les orientacions partiran dels debats a l'entorn de la pandèmia de la covid-19 però projectaran escenaris en previsió de possibles rebrots, noves pandèmies o altres emergències. La reflexió pretén servir per encarar etapes de crisi que poden durar mesos i anar acompanyades per la declaració d'estats excepcionals, "amb capacitat per suspendre o condicionar els drets fonamentals". L’informe final estarà a la tardor. Justícia ha apuntat que durant l'actual emergència sanitària, experts i governs d'arreu del món han posat sobre la taula i aplicat mesures que generen debat sobre el topall democràtic per al control de la pandèmia. Davant d'això, l'encàrrec al grup d'experts és fixar les orientacions sobre els límits que les administracions han de respectar per evitar que la protecció de la salut no tinguin una incidència "excessiva" sobre els drets i les llibertats dels ciutadans. La conselleria ha explicat que les sancions, els passaports immunitaris, el rastreig de telefonia mòbil, la restricció de circulació o la persecució de notícies falses són alguns exemples d'anàlisi sobre possibles lesions dels drets a la intimitat, reunió i manifestació, llibertat religiosa, de circulació o el dret a la informació i a la transparència de els polítiques públiques. A més, el Departament ha habilitat una bústia electrònica perquè persones i institucions interessades puguin fer arribar al grup d'experts valoracions o elements de judici. El comitè creat és "plural i paritari", segons Justícia. Entre ells hi ha Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB); Xavier Antich, filòsof i professor de la Universitat de Girona (UdG); Anna Badia, catedràtica de dret internacional públic i professora del màster en Bioètica i Dret de la UB; Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de l'Autònoma (UAB); Josep Casadevall, advocat i exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans; Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC i expert en transparència i protecció de dades; Francina Esteve, professora de dret internacional públic a la UdG i experta en l’àmbit de la Unió Europea; Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d’Irídia; Josep Maria Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret de la Pompeu Fabra (UPF); Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC; i Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC i la Universitat de Lleida (UdL). Els membres del grup no rebran cap remuneració ni compensació econòmica per la seva participació. El coordinador serà el director de Dret i d'Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, que és doctor en dret, especialista en l'àmbit del dret administratiu i professor de la UPF. Justícia ha afegit que el grup "actuarà amb objectivitat, transparència i plena independència, amb el suport tècnic i organitzatiu del Departament de Justícia", així com amb el suport de l’Oficina de Drets Civils i Polítics del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Justícia publicarà el treball del Comitè i la consellera, Ester Capella, el lliurarà al president del Govern i al president del Parlament.
|
Societat
|
Judicial
|
El Consell del Sobirà millora l'accés al nucli de Montenartó, obra llargament reclamada pels veïns. Els treballs han suposat una inversió d'uns 135.000 euros. La desena d'habitants de Montenatró, al Pallars Sobirà, fa anys que porten reclamant una millora per la carretera. Es tracta de 6 quilòmetres, sense mesures de seguretat, ni cunetes, pràcticament sense paviment i plena de sots. Josep Ramon Ubach, president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Montenartró, ha dit que de tenir bones carreteres en depèn la supervivència del poble. Ara, el Consell Comarcal està finalitzat una primera fase d'obres que condicionarà els darrers 1.500 metres d'accés al poble. Carles Isús, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ha explicat que aquesta obra ha suposat una inversió de 135.000 euros. Isús ha remarcat que es tracta d'una actuació per poder garantir l'accés a pobles i ha dit que confia en els pròxims anys poder finalitzar els 6 quilòmetres en mal estat. Les obres quedaran acabades aquesta setmana amb l'asfaltat d'aquest tram de carretera i la construcció de les cunetes. Ubach ha catalogat l'estat de la carretera de ''deplorable'' i ha narrat que la gent que ha vist el poble en fotografies i han intentat arribar-hi, han comentat que el ''poble és molt bonic'' però que no hi tornaran mentre ''tinguin aquesta carretera''. Per Ubach la millora d'aquesta carretera és ''bàsica i necessària'' per la ''supervivència'' del poble. Isús ha explicat que aquest any també s'ha actuat a altres trams de vies i ha enumerat les obres a la carretera de Malmercat, Baiasca, Montesclado, Burg i Farrera, Puigforniu i Estaron. En el global d'aquestes vies, que en algun cas eren obres d'emergència per esllavissades, s'han invertit des del Consell Comarcal uns 205.000 euros. Isús ha explicat que encara queden per fer moltes actuacions arreu de la comarca. El president del Sobirà ha destacat que no deixaran de fer obres a pobles amb l'argument que hi viu poca gent i ha dit ''si viu poca gent a un poble i no els arreglem les carreteres, els estem convidant a marxar'' i ha afegit que ''les administracions hem de donar els possibilitats de viure a casa seva i arribar-hi ells i serveis sanitaris o d'emergències amb garanties''. Per Isús és un dret mínim que s'ha de garantir a tots els habitants del Pallars.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Creen una iniciativa per donar suport als pares amb fills amb malaltia mental a les comarques gironines. Es tracta d'un projecte pioner impulsat per l'Associació Família i Salut Mental de Girona. L'Associació Família i Salut Mental de Girona i comarques ha posat en marxa la iniciativa 'Escola de Pares en salut mental', un projecte pioner a la demarcació que té com a objectiu oferir als familiars amb persones amb algun trastorn mental greu a càrrec informació i eines perquè puguin conviure-hi millor i resoldre els problemes del dia a dia. Durant el primer any de funcionament, s'hi farà una activitat mensual amb teòrica i treball de casos. Les classes, que es van iniciar la setmana passada, les imparteixen professionals especialitzats de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'IAS en forma de tallers monogràfics. Ajudar a les famílies amb fills amb problemes mentals a càrrec. Aquest és l'objectiu del projecte pilot 'Escola de Pares en salut mental', que ha impulsat l'Associació Família i Salut Mental de Girona i comarques. La iniciativa compta amb la participació de professionals del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'IAS. Durant la primera fase, s'han programat set tallers. La primera classe es va centrar en l'inici de la malaltia i en com actuar en relació a la sobreprotecció i l'autonomia dels fills. El proper 18 d'abril s'abordarà l'autonomia en l'àmbit domèstic. Durant el segon semestre, els tallers de centraran en què fer quan els fills es neguen a rebre tractament farmacològic. El Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l’IAS atén persones amb un trastorn mental greu. Proporciona tractament rehabilitador basat en donar coneixement i estratègies que ajudin a la persona a ser autònoma, responsable de la seva malaltia i a recuperar el seu projecte de vida en la mesura que sigui possible. Les eines que s’utilitzen són, sobretot, tallers, grups psicoterapèutics i psicoeducatius. Consta de dues unitats, una de subaguts, amb 50 llits, que té com a objectiu prioritari, a més de la millora clínica, assolir una funció rehabilitadora i de reinserció a curt i mig termini. L'altra és residencial i està destinada a usuaris procedents de l'antic hospital psiquiàtric. Aquesta unitat fa anys que no accepta nous ingressos i es reconvertirà en un programa de suport comunitari sense cap plaça residencial.
|
Societat
|
Salut
|
El govern espanyol demana a Podem que "renunciï" a la consulta a les bases sobre el pacte amb el PSOE. Celaá emplaça la formació d'Iglesias a "recomposar el taulell" per continuar negociant. La portaveu del govern espanyol i ministra d'Educació en funcions, Isabel Celaá, ha demanat a Podem que "corregeixi" la seva decisió i renunciï a la consulta a les bases sobre el pacte amb el PSOE a la Moncloa per poder continuar negociant. En una entrevista a RNE Celaá ha acusat la formació liderada per Pablo Iglesias de proposar una pregunta i unes opcions "induïdes" i ha assegurat que la resposta "està prevista fins i tot abans de respondre". En aquest sentit, la portaveu els ha instat a retirar-la i a "recomposar el taulell i recol·locar les peces danyades" per poder tornar a negociar. Celaá ha confiat que "encara queda temps" i ha apel·lat a la "coresponsabilitat" de totes els forces polítiques. Durant l'entrevista, Celaá ha avisat a Podem que la consulta "només els condiciona a ells" i els ha emplaçat a "modular i apreciar" les propostes presentades pels socialistes. "Cap de les propostes ha rebut resposta, més enllà de la invariable i invariada d'Iglesias per afirmar que tot passa per una presència personal al Consell de Ministres", ha retret la portaveu del govern, tot afegint que cal "deposar" una actitud "amarrada a interessos i aspiracions personalistes". D'altra banda, la ministra en funcions ha avisat que el 'no' de Podem seria "molt i molt difícil" perquè, segons considera, "seria com negar-se a ells mateixos". "Les polítiques que es proposen i el candidat són progressistes, les que hem vingut fent durant el darrer any amb Unides Podem", ha assegurat Celaá, que ha demanat una "reflexió molt profunda" a la formació morada. Apel·lació a la "coresponsabilitat" per evitar "que es depengui de les forces secessionistes" La ministra també ha volgut demanar "coresponsabilitat" a totes les forces de govern per no bloquejar la investidura, i en concret al PP i Cs. Així, encara que ha assegurat que demanen l'abstenció a totes les formacions, també a ERC, com ha detallat, sí que ha remarcat que no volen que "es depengui de els forces secessionistes". "I perquè no es depengui de les forces secessionistes la fórmula és senzilla: que el PP i Ciutadans no bloquegin", ha demanat.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Les sortides de Bombers pel temporal de vent ja superen les 200. La majoria d'avisos s'han rebut des del Baix Camp, el Baix Llobregat i el Segrià. Els Bombers de la Generalitat han fet entre les vuit de matí i les cinc de la tarda 227 sortides relacionades amb l'episodi de vent, la majoria s'han fet a les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Segrià. Molts dels serveis han estat per retirar i revisar elements estructurals de la via pública com arbres caiguts, tendals, teulades, finestres, pals de la llum, senyals de trànsit, cartells publicitaris o sanejament de façanes. Amb tot, cap persona ha resultat ferida. Arran del vendaval el telèfon d'emergències 112 ha rebut fins a les cinc de la tarda 449 trucades per 332 incidents. Per municipis, el 112 ha rebut 75 trucades des de Reus, 56 des de Lleida, 49 des de Tarragona, 40 des de Barcelona, 15 des de Toses i 14 des de Sant Boi de Llobregat. A més, a causa del temporal milers d'abonats s'han quedat sense llum durant les darreres hores. I és que les fortes ratxes de vent freguen els 100 km/h en diverses poblacions i s'espera que les incidències augmentin durant aquesta tarda a mesura que la seva intensitat vagi incrementant. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) destaquen registres com els 117,7 km/h de Portbou, els 103,3 km/h d'Alguaire, els 97,2 km/h de l'Espluga de Francolí, els 96,1 del Pantà de Siurana o els 96 km/h de Vila-rodona. A causa del vent s'han produït diverses incidències en el subministrament elèctric. Com a mesura preventiva, els ajuntaments de Barcelona, Sant Quirze del Vallès i Terrassa han activat el seu Pla Bàsic d'Emergències Municipal en alerta per vent. Per la seva banda, Protecció Civil manté activada l'alerta del Pla Procicat per les fortes ventades previstes pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de manera generalitzada a tot Catalunya. L'episodi es pot allargar fins demà al matí.
|
Societat
|
Successos
|
Torrent convoca la Mesa i la Junta pel desacord en l'aplicació de la suspensió de diputats. Els membres de JxCat voten diferent la proposta del president de substituir els sis electes, provocant així un empat que ha forçat el bloqueig de la situació i la cancel·lació del ple. El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat aquest dimecres una reunió conjunta de la Mesa i de la Junta pel desacord en l'aplicació de la suspensió dels sis diputats. Els membres de JxCat han votat diferent la proposta del president de substituir els sis electes, fruit de la interlocutòria dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pels processats per l'1-0. Per aquest motiu s'ha provocat un empat que ha forçat el bloqueig de la situació i la cancel·lació del ple que s'havia de celebrar aquest dimecres i dijous. Pel que fa al president de la cambra, ha proposat a la Mesa la 'via Llarena' i que els sis diputats fossin "substituïts per membres que designessin els seus grups parlamentaris". Tot i així, JxCat pretenia que aquesta mesura s'apliqués a tots excepte a Carles Puigdemont, assegurant que la seva situació podia ser diferent fruit de la decisió del tribunal alemany de no extraditar-lo per rebel·lió. ERC i Torrent, però, han mantingut la seva proposta al·legant que la situació de l'expresident processalment segueix sent la mateixa que la de la resta d'implicats.
|
Política
|
Parlament
|
Chacón reclama a l'Estat un pla "potent" amb una dotació "específica" per a l'automoció: "França dona més de 8.000 MEUR". La consellera promet pressionar Nissan "al màxim" perquè compleixi amb "totes les obligacions" amb els proveïdors. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha reclamat al govern espanyol un pla d'indústria "potent" amb una dotació "específica" pel sector de l'automoció i ha remarcat que França ha posat 8.000 milions d'euros sobre la taula. En referència a Nissan, la consellera ha promès pressionar l'empresa "al màxim" perquè compleixi amb "totes les obligacions contretes" amb els proveïdors. En declaracions a l'ACN, Chacón ha explicat que en els darrers dies han començat a "recopilar informació", com contractes de proveïdors i els seus imports, per saber què "reclamar" un cop s'iniciï la interlocució amb la direcció de la multinacional japonesa. La consellera ha recordat la importància del sector industrial a Catalunya, amb una aportació de "més d'un 20%" al PIB, i ha reclamat al govern espanyol posar damunt la taula una "xifra específica" per les empreses d'automoció. "França ha adreçat 8.000 milions al sector", ha recordat. Chacón s'ha qüestionat quin paper vol jugar Europa en el sector i ha reclamat "ajuts específics" per als sectors "estratègics". En el cas del turisme, la consellera ha reiterat la necessitat d'una dotació de 7.500 milions d'euros i ha reclamat 5.000 milions més per fer front als efectes de la crisi del coronavirus en el sector del comerç. "Necessitem ajudes directes de manera urgent", ha assegurat. La consellera ha reconegut que es tracta "d'apostes decidides" i ha destacat la importància de plantejar una línia d'ajuts que serveixi per disminuir les càrregues financeres i tributàries de les empreses, i no mesures adreçades al refinançament del deute. A principis d'any, el Govern va presentar un pla d'ajut sectorial de vint milions d'euros per "pal·liar" els efectes de l'increment del vehicle elèctric en els fabricants. "Si detectem que 211 empreses del sector hauran de tancar perquè l'activitat no estarà permesa, les hem d'ajudar a diversificar-se i transformar-se", ha mantingut. Ara, el Departament està a l'espera de l'increment del dèficit permès per l'Estat per tal de poder disposar de recursos addicionals i poder plantejar una línia d'ajudes de tretze milions d'euros per aquesta part del sector. Tot i això, la cap del Departament ha assegurat que es tracta d'un sector molt ampli, que representa un 10% del PIB i genera 143.000 llocs de feina, de manera directa i indirecta. "Per un govern que ha d'aplicar polítiques industrials el que és realment frustrant és que tinguem la diagnosi, la visió i estratègia de futur i no disposem dels fons per implementar aquests ajuts que són necessaris", ha lamentat. En referència a Nissan, la Conselleria treballa en l'àmbit "tècnic" per "recopilar informació" sobre els proveïdors, com els contractes tancats i els imports, i saber què "reclamar" un cop s'iniciï la interlocució amb la direcció de la multinacional japonesa. Chacón ha assegurat que pressionarà "al màxim" l'empresa perquè compleixi amb "totes les obligacions contretes". En referència a la reunió del Govern amb els proveïdors de Nissan aquest dilluns, el Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC) va demanar assegurar, en la mesura del possible, el compliment i pagament dels acords signats entre els proveïdors i el fabricant fins al desembre de 2020. Amb tot, la cap del Departament d'Empresa i Coneixement ha afirmat que té una interlocució "regular i fluida" amb el ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i ha reiterat la petició d'informació detallada sobre el tancament de les plantes així com una interlocució directa amb el Japó.
|
Economia
|
Empresa
|
ACTUALIZACIÓ:Dos detinguts i dos mossos ferits a Badalona en una baralla multitudinària amb un centenar de persones involucrades. Els fets van tenir lloc dimarts cap a les vuit del vespre al barri de la Salut. Dues persones han estat detingudes aquest dimarts al vespre a Badalona en el marc d'una baralla multitudinària que ha acabat involucrant un centenar d'individus, segons han explicat fonts policials. Els fets van tenir lloc cap a les vuit del vespre al barri de la Salut. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís dels veïns d'una baralla entre tres persones. Una patrulla es va adreçar fins al carrer Víctor Balaguer, però va haver de demanar reforços quan desenes de persones es van abocar al carrer en actitud hostil cap a la presència policial. Al final es van concentrar unes 100 persones. Dos mossos van resultar ferits, un amb un tall al canell i un altre amb esgarrapades i fregaments durant la detenció. (Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema amb més informació sobre els fets) A través de Twitter, el nou alcalde de la ciutat, el popular Xavier Garcia Albiol, ha desitjat que els dos mossos ferits a la baralla “tinguin una ràpida recuperació”, i ha assegurat que treballarà “sense descans” per “recuperar la convivència i la pau social” al municipi. A més de la patrulla inicial, es van haver d'activar dotacions de Sant Adrià i Badalona i també antiavalots.
|
Societat
|
Successos
|
Forcadell: "Suspendre plens que no estan ni convocats és la nova oferta de diàleg". Turull assegura que no ha rebut la convocatòria del ple per dilluns que ve. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha lamentat que la "nova oferta de diàleg" sigui suspendre plens que no estan ni convocats. D'aquesta manera, ha reaccionat a través de Twitter a la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre el ple de dilluns que ve en admetre a tràmit un recurs del PSC. Segons fonts de la presidència del Parlament, tot i que la Junta de Portaveus havia aprovat convocar el ple i la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per explicar les conseqüències de l'1-O, el ple encara no s'havia convocat formalment. En aquesta mateixa línia, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha afirmat en una piulada que almenys ell no ha rebut la convocatòria del Parlament. "Quina eficàcia", afegeix el conseller referint-se al TC. Segons fonts de la presidència del Parlament, la decisió del TC demostra de nou que és un "tribunal polititzat i absolutament deslegitimat". "L'objectiu de la presidenta i de la majoria de la Mesa és el de garantir i preservar la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats. Així ho ha fet sempre i així ho continuarà fent", afegeixen aquestes mateixes fonts.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:El Govern anuncia diversos recursos al TC i per la via del contenciós administratiu contra el 155. Turull assegura que l’executiu acordarà “una resposta política conjunta al 155” pactada amb els grups parlamentaris i les entitats independentistes. El Govern de la Generalitat ha anunciat un seguit d’accions legals arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola per part de l’Estat. El portaveu de l’executiu, Jordi Turull, ha explicat que, d’una banda, es presentarà un conflicte de competències al Tribunal Constitucional (TC), un recurs d’empara a la mateixa instància per part del president de la Generalitat, un contenciós administratiu per demanar la nul·litat de l’acord del Consell de Ministres sobre el 155 amb petició de mesures cautelars, i cada conseller presentarà també el seu propi recurs per la via administrativa per intentar frenar el seu cessament. Turull ha detallat que s’engeguen totes aquestes accions legals sense massa “esperança” en que la justícia espanyola doni la raó al Govern, però amb la clara voluntat “d’esgotar totes les vies internes per poder recórrer després a instàncies internacionals”. D’altra banda, el portaveu no ha volgut donar detalls sobre els plans del president i l’executiu per fer front a l’aplicació del 155. En aquest sentit, ha garantit que el Govern acordarà “una resposta política conjunta” a les mesures impulsades per l’Estat que serà pactada amb els grups parlamentaris i les entitats independentistes. La Generalitat ha decidit iniciar una ofensiva legal contra la decisió del govern espanyol d’aplicar a Catalunya l’article 155 de la Constitució. A la reunió del Consell Executiu s’ha aprovat iniciar accions legals per la via constitucional i administrativa que intentin frenar els efectes de les mesures o, en darrera instància, els permeti acudir a tribunals europeus i internacionals amb posterioritat. Així, convençuts com estan que les mesures no s’ajusten a la llei, han presentat, d’una banda un conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional, després de demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries, en considerar que les mesures decretades pel govern espanyol “sobrepassen tots els límits del 155”. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a més, interposarà un recurs d’empara al mateix TC quan rebi el requeriment del Senat per presentar les al·legacions del Govern a l’aplicació del 155, per una qüestió de formes “i perquè hi haurà una comissió tècnica que farà un informe sense escoltar abans les parts”. A més, a través del contenciós administratiu, es reclamarà la nul·litat de l’acord del Consell de Ministres que engega el procés “perquè depassa el que la Constitució diu i la voluntat del constituent”. En aquest punt, Turull ha detallat que “es demanaran mesures cautelaríssimes perquè se suspengui” tant l’acord com els seus efectes. Per últim, cada persona i càrrec afectats pel 155 també prendrà mesures legals. Així, de moment, cada conseller –a qui es pretén cessar- presentarà de manera individual contenciosos administratius “per la protecció dels seus drets fonamentals”. “És una resposta jurídica per esgotar les vies internes, perquè si es vol acudir a la via internacional, s’han d’esgotar les internes”, ha detallat Turull, tot assegurant que “l’esperança que té el Govern és indescriptible, també per la celeritat que se li preveu”. “Esgotarem totes les vies perquè és una injustícia, farem tot el possible”, ha conclòs. El portaveu ha explicat aquesta ofensiva legal a la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu “sota l’amenaça del 155”. “Una amenaça que contravé tota legitimitat, va en contra de l’elecció dels ciutadans a les eleccions del 27-S, contra l’elecció d’acord amb les normes democràtiques del president, i que contravé el nomenament del Govern”, ha comentat Turull. Tot i aquesta indignació manifesta, el portaveu ha preferit no respondre cap de les preguntes sobre els detalls del que pensa fer el Govern i el president davant l’aplicació del 155. Turull s’ha limitat a dir que en aquests moment s’està intentant consensuar amb tot el bloc independentista i les entitats sobiranistes, i no ha aportat cap detall més. “Ho farem tot d’acord amb els altres actors, com ho són els grups parlamentaris que van escollir al president, i tots aquells que van fer possible JxSí”, ha dit. En aquest sentit, ha afegit que “hi haurà una resposta política i serà acordada, perquè la unitat és bàsica; són moments molt transcendents, i per no donar peu a especulacions ni divisions, es farà tot d’acord amb els grups parlamentaris”. Les eleccions i les especulacions En ser preguntat per la possibilitat de convocar eleccions i per les declaracions de la CUP assegurant que aquest pla està sobre la taula del Govern i del president, Turull s’ha limitat a esquivar la qüestió. “No vull entrar en el terreny de les especulacions”, ha dit. Per últim, el portaveu del Govern ha volgut tranquil·litzar sobre els funcionaris de la Generalitat per la possible intervenció de l‘administració catalana. Sense entrar al debat sobre si obeiran o no les ordres que arribin de l’executiu espanyol, Turull ha assegurat que “els funcionaris a tot arreu i en una situació de normalitat democràtica fan és aplicar la normativa existent. I normalment, el tenen per sobre, és un Govern escollit democràticament”, ha afirmat. Amb tot, ha reiterat que l’executiu “sempre va dir, abans i després del referèndum, que tots els esforços aniran a protegir els funcionaris”. “És moment de fer política i de prendre decisions polítiques”, ha conclòs.
|
Política
|
Govern
|
Mor un motorista en sortir de la via amb la moto que conduïa a Cabanes. Els fets han tingut lloc cap a tres quarts de set de la tarda a la carretera GIV-6024. Un motorista ha mort aquest dimarts a la tarda en sortir de la via amb la moto que conduïa a Cabanes (Alt Empordà) per causes que s'investiguen, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). El sinistre ha tingut lloc al quilòmetre 3 de la carretera GIV-6024. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís que alertava del fet a les 18.46 h. Arran de la incidència s'han activat tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
Detingut un camioner accidentat a Llers que superava set vegades la taxa d'alcoholèmia permesa. L'home conduïa amb el permís retirat i va intentar fugir corrents en veure arribar els agents. Els Mossos han detingut a Llers (Alt Empordà) un camioner begut que es va accidentar després d'agafar el tràiler amb una taxa d'alcohol set vegades superior a la permesa. L'home, de 35 anys, a més, tenia el permís de conduir suspès. La detenció va tenir lloc aquest diumenge passat al vespre. La policia va rebre l'avís que un camioner havia tingut un accident i el seu tràiler perdia combustible al mig de l'N-II. En arribar al lloc, els agents van veure com el conductor presentava símptomes clars d'anar begut. De fet, va intentar fugir corrents i també es va negar a fer una de les proves. Els Mossos el van detenir per diversos delictes contra la seguretat viària. Després de passar a disposició judicial, ha quedat en llibertat provisional. Els fets van passar als voltants de dos quarts de nou del vespre del 2 de febrer. Els Mossos van rebre l'avís que un camioner havia tingut un accident al quilòmetre 9 de l'N-II, al terme municipal de Llers. Quan la patrulla va arribar a lloc, van trobar-se que el camió de gran tonatge havia quedat al mig de la carretera i perdia combustible. Els Mossos també van observar com el conductor, quan els va veure arribar, va intentar fugir corrents del lloc dels fets. Quan el van aconseguir aturar van observar que presentava clars símptomes de trobar-se sota els efectes de l'alcohol i, per aquest motiu, li van fer la prova. Aquesta va donar un resultat set vegades superior al permès (1,06 mg/l d'alcohol per litre d'aire expirat). El camioner es va negar a fer-se una segona prova. A més, en fer les comprovacions de la documentació del vehicle i del seu conductor, els agents van veure que tenia el permís de conduir suspès per un resolució judicial d’un jutjat de Getafe. Per tots aquests motius els mossos van detenir-lo com a presumpte autor de diversos delictes contra la seguretat viària. El detingut - sense antecedents - va passar l'endemà a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, el qual en va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Policial
|
Enterren a Prats de Lluçanès les restes de 18 soldats republicans de la Guerra Civil exhumades de fosses comunes. La consellera Ester Capella destaca que, "perquè l'oblit no sigui l'èxit del feixisme, cal recordar els fets". Les restes de 18 soldats republicans que van lluitar durant la Guerra Civil i que es van localitzar en dues fosses de Prats de Lluçanès (Osona), una d'elles a l'ermita de Sant Sebastià, ja descansen amb dignitat al cementiri del municipi. Aquest divendres al matí la consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit el moment solemne en què s'han enterrat les restes dels soldats en un dels nínxols del municipi que s'ha tancat amb una llosa que els recorda com a "lluitadors per la justícia i la llibertat". Segons la consellera, amb l'acte es trenca un silenci "molt llarg" que posa l'accent als fets que van passar al país durant la Guerra Civil. "Que l'oblit no sigui l'èxit del feixisme", ha assenyalat.
|
Societat
|
Memòria històrica
|
AMPLIACIÓ:ERC denuncia un pacte de JxCat amb el PSC i comuns per desbancar-los del Consell Comarcal del Vallès Oriental. Els republicans són la força que va obtenir més representants després de les eleccions municipals. ERC del Vallès Oriental lamenta que Junts per Catalunya hagi apostat per un pacte amb el PSC i els comuns per governar el Consell Comarcal d'aquesta comarca. "Estem decebuts i no entenem per quin motiu han volgut deixar fora el partit guanyador", ha apuntat Oriol Ramon, president d'ERC al Vallès Oriental, que ha recordat que la seva aposta era fer un "govern de concentració". Així, ha considerat que podria tractar-se d'un acte de "despit" o "revenja". L'acord arriba després que els republicans esdevinguessin la principal força en aquesta comarca arran de les eleccions municipals del passat mes de maig, obtenint onze dels 33 representants. Amb tot, finalment Junts per Catalunya, que té set consellers, els socialistes, que en tenen deu, i els comuns, que van aconseguir-ne dos, han optat per aquest tripartit que els atorga la majoria absoluta a l'ens. Oriol Ramon s'ha mostrat molt "decebut" amb JxCat, la formació amb la qual ara fa quatre anys els republicans van signar un acord per governar el Consell Comarcal conjuntament. Afirma que durant aquest període la relació ha estat bona i diu que no entenen quin motiu els ha dut a prendre la decisió de deixar-los fora de l'ens. "No entenem que hagin decidit governar un ens comarcal amb el 41% dels ajuntaments fora del govern quan hi havia una possibilitat de fer un govern de concentració", ha criticat Ramon que també ha considerat que serà complicat dirigir el Consorci de Residus i fer canvis en aquest organisme tenint el 42% dels vots en contra. "En les converses que hem tingut ens han transmès que vinculaven la decisió dels acords al Consell Comarcal amb els pactes que s'havien fet en els municipis", ha revelat el president dels republicans al Vallès Oriental. Amb tot, ha advertit que aquest argument tampoc explica el resultat de les negociacions per formar l'executiu comarcal. "No hi ha cap municipi de la comarca on JuntsxCat hagi guanyat i no tingui l'alcaldia", ha assenyalat. En aquest sentit ha considerat que podria ser que la decisió estigués vinculada a un sentiment de "despit" o "revenja".
|
Política
|
Partits
|
Un home apunyala la seva exparella a Vilafranca del Penedès. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec del cas i busquen l'agressor, que ha fugit. Un home ha apunyalat aquest dilluns al matí la seva exparella a Vilafranca del Penedès. Els fets han tingut lloc en ple carrer i l'home hauria fugit del lloc després de l'atac. La dona ha estat traslladada a l'hospital on es recupera de les ferides. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de la investigació i busquen ara l'agressor. Com a resposta a questa agressió, el col·lectiu feminista La Ruda ha convocat una concentració per aquest mateix dilluns a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès per "denunciar la violència masclista i donar suport a l'agredida i la seva família". L'Ajuntament convoca a les dotze del migdia de dimarts al mateix lloc per mostrar la seva "condemna rotunda al cas de violència de gènere".
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El TSJC insta Salut a fer proves de la covid-19 a tots els treballadors de transport sanitari de Girona i Alt Maresme. El jutge obliga a facilitar vestuari adequat i mitjans per desinfectar els vehicles. La Sala Social del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Conselleria de Salut i a l'empresa Transport Sanitari de Catalunya a fer proves de la covid-19 a tots els treballadors de transport sanitari de la zona Girona-Alt Maresme. El tribunal estima la sol·licitud de mesures cautelaríssimes presentada pels empleats, i dicta que cal fer les proves i facilitar mesures de protecció "amb caràcter urgent i immediat". En aquest sentit, estableix que s'haurà de proporcionar a tot el personal el vestuari adequat per afrontar la pandèmia, així com mitjans per desinfectar els vehicles. El TSJC assenyala que la situació actual és "absoluta singularitat" degut a la pandèmia declarada. La interlocutòria del TSJC determina que la Conselleria i TSC hauran de fer les proves de la covid-19 a totes les bases on hi hagi treballadors amb símptomes o que hagin estat exposats a la malaltia, i també ordena aïllar els casos positius i els contactes estrets. També estableix que caldrà proporcionar dos equips de protecció integral per a cada treballador, bates impermeables i màscares FFP2/FFP3 i quirúrgiques, amb ús limitat per a una guàrdia. Alhora, ordena que cal implementar un pla de desinfecció de la roba de treball, que sigui adequat i accessible a tot el personal de cada base de treball. El tribunal recorda que ja hi ha hagut resolucions anteriors en el mateix sentit per a altres treballadors. Si bé reconeix que l'administració topa amb "escassetat" de mitjans, també insisteix que cal "garantir la seguretat i salubritat" dels treballadors, tant en situació de normalitat com davant l'excepcionalitat actual. D'aquesta manera, el TSJC considera que les mesures de protecció demanades pels treballadors són proporcionals, i recorda que es tracta d'empleats que "presten serveis essencials per a tota la ciutadania".
|
Societat
|
Judicial
|
L'Aeroport del Prat ofereix una imatge impactant en l'inici de les vacances amb un terç de l'activitat habitual. L'accés a les terminals està restringit i la majoria de bars i restaurants romanen tancats. L'Aeroport de Barcelona el Prat ofereix una imatge impactant per un 31 de juliol. L'activitat a la T1 i la T2 és manté com els darrers dies, i segons fonts d'Aena, l'operativa és d'un terç del que és habitual en aquestes dates. Hi ha previstos 360 enlairaments i aterratges per aquest divendres, 414 per dissabte i 468 per diumenge. "Sembla un aeroport fantasma", afirma la Jennifer, una veïna de Blanes que viatja amb les amigues a Eivissa per passar les vacances. Les restriccions d'accés es mantenen, i també la recomanació de desinfectar-se les mans amb gel hidroalcohòlic, i l'obligatorietat de dur mascareta i respectar les distàncies de seguretat. Els bars i restaurants segueixen tancats, així com alguns lavabos públics.
|
Economia
|
Infraestructures
|
AMPLIACIÓ:La Conca d'Òdena desmenteix Salut: "Ahir hi va haver 11 defuncions i quatre van ser a l'hospital d'Igualada". Castells insisteix a demanar tests ràpids de coronavirus per a la població de la zona "per aturar la pandèmia". L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha desmentit el Departament de Salut, que ahir divendres va informar que no hi havia hagut cap mort per coronavirus a la Conca d'Òdena durant aquella jornada. En una roda de premsa, Castells ha assegurat aquest dissabte que "ahir hi va haver 11 defuncions" a la ciutat i que "quatre van ser a l'hospital d'Igualada". El batlle igualadí ha expressat la seva preocupació pel fet que les dades de la Generalitat dient que no hi havia hagut cap mort per covid-19 donessin "un missatge equívoc" a la població que fes "que la gent es relaxi i no tingui les mesures de prevenció". Ha explicat que aquest dissabte ha parlat amb la consellera de Salut, Alba Vergés, però no ha volgut revelar els detalls de la conversa. La informació que va transmetre ahir divendres al vespre la Generalitat és que no s'hi havia registrat cap nova mort i que es mantenien les víctimes en 107 tot i que sí s'havien detectat 16 nous positius de coronavirus, la qual cosa elevava el total fins a 644. Aquestes xifres, però, contradiuen les que han comptabilitzat els ajuntaments a través dels serveis funeraris. "Les explicacions les ha de donar el Departament de Salut. Nosaltres no donem les dades", ha indicat Castells, que ha detallat que les set persones que van morir fora de l'hospital ho van fer "en algun dispositiu sociosanitari o a les seves cases, que és també habitual". També ha aprofitat per urgir que es facin tests ràpids de covid-19 a la població de la Conca d'Òdena "per aturar la pandèmia". "L'única manera que els experts recomanen és a través de tests ràpids", ha insistit. Així mateix, ha recordat que Igualada i els municipis del voltant pateixen "un confinament dins del confinament", per la qual cosa es troben en una situació agreujada. Cap positiu a la residència de discapacitats intel·lectuals A la roda de premsa també hi ha participat el gerent de l'entitat anoienca APINAS, Jordi Aymamí, que ha celebrat que no s'hagi detectat cap positiu per coronavirus a la residència de persones amb discapacitat intel·lectual dels Prats de Rei. "L'únic ingressat a l'hospital d'Igualada és un episodi previ a tot el procés que a esdevingut a principis del mes de març per una crisi epilèptica", ha explicat. Aymamí també ha criticat que hi hagi poca comprensió cap a les persones amb algun tipus d'impediment que surten a passejar amb un adult: "Ha estat motiu de discriminació per part d'algun veí".
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Alejandro Fernández (PPC): "Si és necessari estarem aquí per defensar la llibertat fins que es congeli l'infern". Els populars demanen una nova petició de reconsideració que obliga suspendre el ple per quarta vegada. "Si és necessari estarem aquí per defensar la llibertat fins que es congeli l'infern", ha assegurat el portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, després de comunicar que al ple que el seu grup ha presentant una nova petició de reconsideració. Aquesta petició comporta una nova convocatòria de Mesa i Junta de Portaveus i, per tant, la suspensió del ple, la quarta en la jornada d'aquesta dijous. El popular ha informat de la nova petició i tot seguit s'ha dirigit a la bancada de JxSí per demanar-los que no protestessin perquè estaven disposats a estar al ple fins que fos necessari. La nova petició de reconsideració dels populars és sobre la decisió de la Mesa de no tramitar la sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre la llei de transitorietat jurídica. En una segona intervenció, Fernàndez ha equiparat la llei de transitorietat jurídica a una "versió de la constituent veneçolana" i ha assegurat que els equipara a les "pitjors dictadures bananeres". Ha argumentat això assegurant que es "vulneren els drets dels diputats com a Veneçuela", suposa la "derogació" de la legalitat vigent, no es respecten els tràmits parlamentaris i es produeix una "nova ubicació de la sobirania popular que passa d'estar en els ciutadans a estar dipositada en l'ANC i un conglomerat d'entitats". Fernández ha resumit el posicionament del PPC assegurant que el que s'ha produït és una "suspensió transitòria de la democràcia a Catalunya". D'altra banda, ha dit que l'objectiu final dels independentistes no és poder votar l'1-O sinó "ocupar infraestructures i edificis públics", com ha assegurat que s'havia dit des d'entitats independentistes anteriorment. "Això seria una primavera àrab i no estem aquí sinó que som el quart motor d'Europa", ha afirmant dient que era necessari tornar els diputats independentistes a la realitat. Fernández ha augurat que aquells que estan impulsant aquestes lleis "aviat estaran amb Artur Mas i Francesc Homs", en al·lusió a les sentències pel 9-N, i que hauran de "demanar 10 euros a tots els catalans als que han privat de democràcia".
|
Política
|
Parlament
|
La investigació de les morts a Manresa apunta que la dona hauria matat la parella i després s'hauria suïcidat. Es descarta la implicació d'una tercera persona en els fets. La investigació sobre les dues morts violentes d'aquest diumenge a Manresa descarten una tercera persona implicada en el fets i se centra en un possible cas de violència entre cònjuges. En aquest sentit, segons ha pogut saber l'ACN, es treballa amb la hipòtesi que la dona hauria matat la seva parella i després s'hauria suïcidat. El cas continua sota secret de sumari. Els fets van passar diumenge a la tarda quan la Policia Local de Manresa va accedir a l'habitatge amb l'ajuda dels Bombers i es van trobar els cadàvers de les dues persones de 36 i 35 anys respectivament.
|
Societat
|
Judicial
|
La CUP debatrà una proposta de pressupostos que aposta per ampliar la despesa social. Es parla d’una estructura tributària “més justa”, de flexibilitzar els objectius de dèficit i de fer un impagament parcial a la banca. El Grup de Treball de Sobirania Econòmica de la CUP, format per militants i representants dels moviments socials, presentarà a la propera reunió del Grup d'Acció Parlamentaria (GAP) una primera proposta estratègica per encarar el debat de pressupostos de la Generalitat. La proposta suggereix unes primeres línies que aposten per ampliar la despesa social, i que s'hauran de debatre a les assemblees territorials i al proper Consell Polític (CP) a finals de mes. El Grup parlamentari de la CUP-CC, que no ha participat en l'elaboració de la proposta, la treballarà i desenvoluparà una vegada el CP i el GAP l'hagin debatut. Des de la CUP s’indica que la proposta reforça l'excepcionalitat de la legislatura i reclama que els pressupostos “aprofundeixin” el procés de ruptura democràtica i desconnexió institucional amb l'Estat espanyol. Es demana, així, que acompanyin el Procés Constituent i el desplegament de l'annex de la Declaració del 9N, entre d'altres. Una de les línies bàsiques principals de la proposta de pressupostos que debatrà el partit passa per ampliar la despesa social. En aquest sentit s’elaborarà una bateria de mesures “tangibles i assumibles” que estan pendents de definir. També es proposen mesures “contundents” cap a una estructura tributària “més justa i equitativa”, amb major capacitat recaptatòria i “més eficaç” contra el frau. També s’aposta per flexibilitzar els objectius de dèficit per fer front a les despeses del Govern català, així com per dur a terme un impagament parcial a la banca i a l'Estat que, “a la pràctica, té la Generalitat intervinguda”.
|
Política
|
Partits
|
Rufián: “Anar a votar l’1-O no et fa independentista, et fa demòcrata, valent i antifeixista”. El diputat d’ERC critica les esquerres contràries al referèndum i els diu que “o els sobra el puny aixecat o els falta ideologia”. El diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián ha tancat aquest dissabte el míting dels republicans pel ‘sí’ al referèndum de l’1 d’octubre, organitzat per les JERC. Al seu discurs, Rufián ha animat els ciutadans a no deixar-se “atemorir” per les amenaces i participar en la votació. En aquest sentit, ha volgut anar més enllà dels partidaris del ‘sí’ i ha assegurat que “anar a votar l’1-O no et fa independentista. Participar aquells dia i votar et fa, per aquest ordre, demòcrata, valent i antifeixista”. “L’1-O no demana independentistes, nosaltres no demanem a ningú que sigui independentista”, ha dit. El republicà, a més, ha volgut carregar contra aquella gent d’esquerres que està en contra del referèndum, no el reconeix o rebutja el procés sobiranista. “Als que estan tot el dia amb el puny aixecat i estan en contra d’això els diem que o els sobra el puny o els falta ideologia. Un puny, per nosaltres, no és una excusa sinó una ordre”, ha conclòs. Sense esmentar-los, Rufián es dirigia sobretot a l’entorn de Podem i els comuns que hagin pogut manifestar reticències amb el referèndum i el procés. “Diuen que la resposta és la fraternitat. Però alguns considerem que la fraternitat no és dir-li a un poble ‘espera’t a que jo guanyi’. La fraternitat és deixar guanyar l’únic poble que avui en dia pot guanyar”, ha afegit. Rufián també ha volgut defensar la vinculació entre el referèndum i l’oportunitat per “canviar-ho tot” des d’un punt de vista progressista. “Els pobles, la gent, no mengem pàtria. La gent no menja banderes, per molt grans, maques, tricolors o estelades que siguin. Si molts de nosaltres estem en això és per recuperar el país que ens van robar fa 80 anys”, ha sentenciat. Ena quest sentit, el diputat d’ERC ha considerat que, per a ell, tenir un país, una pàtria i una república “és tenir hospitals públics i decents, escoles publiques i decents, tenir democràcia econòmica i decent, tenir igualtat entre homes i dones”. Les “disculpes” de l’exalcalde L’acte de Sabadell, que ha acollit unes 1.500 persones, ha començat amb la intervenció del portaveu d’ERC a l’ajuntament i exalcalde de la localitat, Juli Fernández. Després de saludar els assistents, ha volgut “demanar disculpes” als Grallers i Geganters de Gràcia, a qui la Policia Local de Sabadell ha aturat aquest dissabte en una cercavila per advertir-los dels riscos de portar un cartell en favor del ‘sí’ al referèndum de l’1-O. “Han hagut de viure un moment desagradable fruit de la por que la Fiscalia i l’Estat vol infondre a tothom”, ha dit, tot afegint que “portar un ‘sí’ a sobre no és delicte, no passa res”. “Feu-ho, i expliqueu a la gent que ha d’anar a votar”, ha conclòs. Al míting també ha participat el portaveu nacional de les JERC, Pau Morales, la directora general de Joventut, Marta Vilalta, i la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Ha estat precisament Serret qui ha volgut restar credibilitat a l’estratègia judicial de l’Estat contra l’1-O. “Anem acumulant querelles i notificacions. En el fons, no tenen cap mena de base. Alguns pensen que amb això ens acovardeixen, ens fan por, ens intimiden. No. Perquè ho tenim molt clar”, ha sentenciat la consellera. Per a Serret, a més, tot aquest episodi demostra que “hi ha una gran diferència entre els que estan a Madrid i amenacen, i els que estan aquí: la cultura democràtica. Aquí, per sort, fa moltes generacions que sabem transmetre valors i educar en la democràcia, el respecte, en acollir, en considerar igual tothom”, ha afirmat la consellera.
|
Política
|
Partits
|
Calen foc al vehicle de l'exalcaldessa de Cabra del Camp. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets, ocorreguts la matinada de dimecres. Els Mossos d'Esquadra investiguen la crema intencionada del vehicle de l'exalcaldessa de Cabra del Camp, Natàlia Targa. Els fets van tenir lloc cap a les quatre de la matinada de dimecres quan un o més individus van accedir a l'interior de la finca i van calar foc al vehicle, que va cremar parcialment. En un comunicat, l'Ajuntament ha condemnat "l'atac" al domicili particular de l'exalcaldessa i li ha transmès "tot el suport". Es dona el cas que Targa, d'Acord per Cabra (ERC), va deixar de ser l'alcaldessa de Cabra tot just divendres passat, després que prosperés una moció de censura presentada per Caminem Tots Junts (JxCat) i Futuro Podemos (Podem).
|
Societat
|
Successos
|
La família d'una jove manresana acusada d'un crim demana que es reobri el cas 15 anys després. La noia es va suïcidar a la presó de Wad-Ras i sempre es va declarar innocent de l'assassinat de la mataronina Helena Jubany. El 3 de desembre del 2001 apareixia morta al pati interior d'un edifici de Sabadell la jove mataronina Helena Jubany. Anava nua, tenia cremades i havia estat drogada. Dos mesos després, el febrer de 2002, la Policia Nacional detenia la manresana Montse Careta, que vivia a l'edifici on van trobar el cos de Jubany i eren conegudes de la Unió Excursionista de Sabadell. El jutge va enviar Careta a presó provisional i, cinc mesos després, es va acabar suïcidant a Wad-Ras. 15 anys després la família de Careta continua defensant la seva innocència i demana que es reobri el cas abans que el delicte prescrigui. La germana de l'acusada, Imma Careta, ha denunciat en declaracions a l'ACN que la investigació va estar "plena d'irregularitats" i ha fet una crida perquè "si algú en el seu moment va ocultar informació o va creure que no era important, ara és el moment de dir-ho". L'assassinat de la jove bibliotecària Helena Jubany, de 27 anys i natural de Mataró, és un dels crims pendents per resoldre a Catalunya. L'any 2001 Jubany treballava a la biblioteca de Sentmenat, li agradava llegir i escriure i formava part de la Unió Excursionista de Sabadell (UES). El 17 de setembre de 2001 Jubany va trobar-se a la porta de casa seva a Sabadell un anònim amb una orxata i unes pastes. Tres setmanes més tard, el 9 d'octubre, algú va deixar-li un altre anònim acompanyat per un suc que contenia un somnífer. Gairebé dos mesos després, el 30 de novembre, Jubany va desaparèixer i la van trobar morta al pati interior d'un edifici de Sabadell tres dies més tard. La policia va trobar Jubany nua i amb cremades per diferents parts del cos. Al terrat des d'on la van llançar hi havia la seva roba plegada, alguns flocs de cabells i llumins per terra. D'entrada es va pensar amb un suïcidi però l'autòpsia i les anàlisis toxicològiques van confirmar que Jubany havia estat drogada i havia quedat en un estat d'inconsciència que feia impossible que s'hagués precipitat de manera voluntària daltabaix del terrat. La Policia Nacional va apuntar a un possible joc de rol o activitat grupal com a mòbil del crim. Dos mesos després de localitzar el cadàver, la Guàrdia Civil va detenir Montse Careta com a sospitosa. Totes dues formaven part de la Unió Excursionista de Sabadell. Careta va ser enviada a presó preventiva sense fiança a la presó de dones de Wad-Ras de Barcelona, ja que hi havia algunes proves que la incriminaven com ara el fet que visqués a l'edifici on van trobar morta Jubany i també que inicialment la policia pensés que podia ser l'autora d'un dels escrits anònims que va rebre la víctima setmanes abans. Amb tot, posteriorment les proves cal·ligràfiques van descartar que Careta fos l'autora dels anònims. L'arrestada es va suïcidar al cap de cinc mesos als lavabos del centre penitenciari sense que el cas tingués temps d'arribar a judici. Careta sempre va defensar la seva innocència Des que va ser detinguda i empresonada, Montse Careta sempre va defensar la seva innocència a través de les cartes que enviava als seus familiars i amics. Mentre Careta era a la presó, el jutge va imputar dues persones més, el seu company sentimental i una amiga de tots dos. Amb tot, la investigació no va trobar prou indicis contra ells i va acabar arxivant la causa. La família de Careta demana que es reobri el cas abans que prescrigui i es manté ferma en la innocència de la manresana. La germana gran de l'acusada, Imma Careta, ha denunciat que la investigació "no es va fer correctament" a nivell policial i judicial i considera que van haver-hi "moltes incongruències "en tot el procés. Per això, quinze anys després, ha fet una crida perquè "si algú en el seu moment va ocultar informació o va creure que no era importar ara és el moment que ho faci públic". "Algú ho va maquinar tot per inculpar-la" De fet, tant la família de Careta com els seus amics sospiten que "algú va maquinar-ho tot per inculpar-la". Així ho ha apuntat Eladi Martínez, amic de la Montse i autor d'un blog dedicat a la seva memòria. Segons Martínez, "algú va parar-li una trampa perquè totes les proves apuntessin cap a ella i, a més, va estar mal assessorada". Un dels exemples més clars que podrien corroborar aquesta hipòtesi, segons el relat de Martínez, és la troballa que van fer els investigadors d'una capsa de llumins i de pastilles a la tauleta de nit de Careta. Precisament, aquesta troballa també és una de les presumptes irregularitats del procés que denuncia la família. Careta, que compartia pis amb la seva parella sentimental, va ser detinguda un dia al migdia, mentre que els policies no van efectuar el registre al seu domicili fins al vespre, de manera que l'habitatge va estar diverses hores sense cap vigilància. En aquest registre, els agents van trobar una capsa de pastilles que suposadament hauria ingerit la víctima i també una capsa de llumins amb què haurien cremat Jubany. Per Martínez, "és ridícul creure's aquestes proves, fins i tot atempta contra la intel·ligència". "Algú pot creure's que si la Montse hagués matat l'Helena hagués deixat aquestes evidències tan clares?", es pregunta Martínez, qui es respon a si mateix: "no pot ser que ella mateixa ho fes i deixés totes aquestes proves a la vista dos mesos després". Per aquesta circumstància i d'altres relacionades amb el canvi de comportament de la Montse des que es va traslladar a viure a Sabadell, la família Careta creu que la seva parella sentimental podria tenir alguna relació amb l'assassinat de Jubany. En aquest sentit, l'Imma Careta denuncia que "els investigadors sempre van passar de puntetes pel company sentimental de la Montse i no van fer cap registre del seu despatx ni del seu vehicle". Per això, la família de l'arrestada creu que aquesta era una de les línies d'investigació que calia seguir, juntament amb d'altres entorns propers a la Unió Excursionista de Sabadell. La investigació determina que Careta no hauria pogut cometre el crim ella sola Tot i que la investigació va quedar paralitzada un cop la principal sospitosa es va suïcidar i no es van trobar prou proves per incriminar els altres dos imputats, el sumari del cas va posar de relleu que, en el supòsit que Careta fos culpable, tampoc hagués pogut cometre el crim ella sola. Segons apuntava el sumari, la Montse, de complexió menuda, no hauria tingut prou força per arrossegar el cos inconscient de l'Helena Jubany per les escales i, un cop al terrat, aixecar-lo i llançar-lo daltabaix. En el seu moment, la família de Jubany també va demanar que es portessin a terme més proves perquè entenien que podria haver-hi més persones implicades, però el jutge ho va denegar. La família de la jove assassinada, va crear l'any 2008 una associació que promou un premi literari que duu el seu nom i s'entrega anualment a Mataró, la ciutat on va néixer.
|
Societat
|
Judicial
|
El Consell Nacional del PDeCAT aprova amb un 85% dels vots "transitar" cap a JxCat. Quadres del partit critiquen la gestió de la direcció amb el procés participatiu. El Consell Nacional del PDeCAT ha aprovat amb un 85% dels vots "transitar" cap a un partit nou sota les sigles de JxCat, i que tingui una estructura "única" liderada per Carles Puigdemont. L'òrgan ha avalat aquest dissabte al matí la proposta d'encaix que la direcció va presentar ahir, i que s'ha votat en conjunt. Hi ha hagut certa tensió al debat quan crítics propers al manifest Segon Origen -que demana una assemblea "urgent" per integrar el partit a JxCat-han alçat la veu en contra de la gestió de David Bonvehí del procés participatiu i la proposta d'encaix. Consideren que hi ha hagut poc temps per a debatre-la i han demanat -sense èxit- que se n'ajornés la votació. Afins al president del PDeCAT i membres de l'executiva -com Lluís Guinó o Lluís Font, diputats de JxCat- n'han sortit en defensa. En total hi ha hagut 212 vots emesos, dels quals 182 (un 85,85%) han votat a favor de la proposta d'encaix. Només hi ha hagut dos vots en contra (0,94%) i 28 en blanc (13,21%). El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha pres la paraula al debat per demanar que s'aprovés la proposta de la direcció. Finalment, l'executiva ja té l'aval per seguir negociant amb JxCat i la Crida, amb l'aspiració que el PDeCAT sigui una "peça clau" dins del nou partit. La clau serà com conflueix aquest diàleg intern de l'espai postconvergent, on també s'hi impliquen actors com ara la Crida. L'executiva de Bonvehí, reunida de forma extraordinària aquest divendres al matí, va prendre els cinc acords que el Consell Nacional ha avalat avui, a l'edifici AXA de Diagonal: continuar apostant perquè l'acció política es faci a través del PDeCAT; que el projecte del partit aspiri a ser una "peça clau" de JxCat; que el Partit Demòcrata transiti a JxCat, entès com a "projecte ampli"; que la formació de Bonvehí reconeix el lideratge de Puigdemont; i reafirmar l'objectiu d'aconseguir la independència "efectiva" de Catalunya. Al Consell Nacional hi han assistit la portaveu del Govern, Meritxell Budó, els consellers Miquel Buch, Jordi Puigneró i Àngels Chacón; el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet; les diputades Mònica Sales i Imma Gallardo; la senadora i excoordinadora general del partit Marta Pascal; els diputats a Madrid Josep Lluís Cleries, Ferran Bel i Genís Boadella; a més d'altres electes municipals del PDeCAT; i de la JNC. No hi han assistit el conseller Damià Calvet ni l'expresident Artur Mas. Al Consell Nacional hi han assistit la portaveu del Govern, Meritxell Budó, els consellers Miquel Buch, Jordi Puigneró i Àngels Chacón; el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet; les diputades Mònica Sales i Imma Gallardo; la senadora i excoordinadora general del partit Marta Pascal; els diputats a Madrid Josep Lluís Cleries, Ferran Bel i Genís Boadella; a més d'altres electes municipals del PDeCAT; i de la JNC. No hi han assistit el conseller Damià Calvet ni l'expresident Artur Mas.
|
Política
|
Partits
|
Els sindicats denuncien que Ryanair aplica uns "serveis mínims del 100%" en la primera jornada de vaga de pilots. SEPLA assegura que l'aerolínia força els treballadors a anar a la feina i vulnera els seus drets. El sindicat de pilots SEPLA ha denunciat aquest dijous que Ryanair aplica uns "serveis mínims del 100%" en la primera jornada de vaga, i que això "viola el dret constitucional" a fer aturades. Segons SEPLA, l'aerolínia ha enviat cartes als pilots declarant "tots els vols com a serveis mínims i forçant-los a anar a treballar". La d'aquest dijous és la primera jornada de vaga de pilots de Ryanair, que també tenen previstes aturades pel 20, 22, 27 i 29 de setembre. Els sindicats denuncien que l'actitud de la companyia "incompleix" l'ordre de serveis mínims decretada per Foment, que ja consideraven de per sí "abusius". Aquests serveis mínims eren del 100% en els vols amb sortida o anada a les illes, del 60% quan l'alternativa de transport supera les cinc hores, i del 35% pels que tenen alternativa per sota de les cinc hores. En un comunicat, el sindicat de pilots ha instat a les autoritats a "reaccionar davant dels constants incompliments de Ryanair dels drets constitucionals dels ciutadans". Segons afirmen, l'aerolínia irlandesa ha convertit Espanya en un "feu, i se'n riu de les institucions i dels ciutadans amb els diners públics que segueix rebent".
|
Economia
|
Infraestructures
|
El XXII Saló del Manga se submergirà en els orígens del gènere amb una exposició. La trobada tindrà lloc del 29 d’ocutbre a l’1 de novembre a la Fira de Montjuïc. El XXII Saló del Manga posarà un focus d’atenció en la pròpia història i les arrels d’aquest gènere del còmic japonès. Serà a través de l’exposició ‘Els orígens del manga’, que recorrerà més de mil anys d'història artística japonesa, ensenyant aquelles obres “que podrien arribar a considerar-se els ancestres del manga”, segons avança aquest dimarts FICOMIC. La mostra doncs, es capbussarà en la llarga tradició pictòrica i del gravat japonès, amb un lloc destacat per la caricatura, l’exageració, la fantasia o la paròdia, “elements que d’una manera o altra s’han plasmat en els manga que llegim avui dia”. El Saló del Manga se celebrarà enguany del 29 d’octubre a l’1 de novembre a Fira Montjuïc. L’anunci d’aquesta exposició temàtica sobre els orígens del manga obre el foc de les novetats de la propera edició del Saló, la vint-i-dosena ja. L’organització responsable del certamen, FICOMIC, ha informat també que “molt aviat” arribaran més notícies d’altres exposicions temàtiques d’aquesta edició, així com dels primers convidats que hi participaran. Una edició que explorarà les arrels del manga, sota aquesta premissa: “Cap forma artística ha sortit del no-res, i encara que no podem parlar pròpiament de manga fins al segle XX, la veritat és que en la tradició artística japonesa trobem un pòsit d'imatges i creacions que d'alguna manera han influït en l'esdevenir de la historieta japonesa”.
|
Cultura
|
Arts
|
Un grup de famílies reclama crear places públiques a Primària per als nens no escolaritzats en l'etapa Infantil. Es queixen que pateixen ''discriminació'' perquè no poden optar a l'escola pública en les mateixes condicions que a P3. Un grup de famílies amb fills no escolaritzats en l'etapa no obligatòria reclama introduir ''mecanismes de correcció'' per superar la ''discriminació'' que pateixen a l'hora d'accedir a l'escola pública a 1r de Primària i crear places en aquest nivell. L'associació Famílies en Joc creu que hi ha un ''desencaixament'' entre l'aplicació de la LEC i el decret d'admissió actual que fa que les famílies que aposten per projectes d'educació viva entre els dos i els sis anys acabin optant únicament a les places ''que sobren'' . En declaracions a l'ACN, la representant de Famílies en Joc, Raquel Bonell, ha explicat que sovint pares i mares també renuncien als projectes alternatius per assegurar-se una plaça en un projecte ''el més alineat possible'' de la seva ''filosofia''. Les famílies proposen, doncs, generar una o dues places per grup a primer de Primària per a infants no escolaritzats en l'etapa no obligatòria, és a dir, de P3 a P5, i que si no s'ocupen s'alliberin per a altres infants, o reduir ràtios a Infantil per poder assumir més places a 1r. També proposen que alguns centres de nova creació, que normalment ''beuen'' de l'educació viva, neixin directament a Primària. Són propostes que, d'una banda, han començat a donar a conèixer entre els grups parlamentaris per aconseguir aprovar una proposta de resolució, i de l'altra, s'ha incorporat en la consulta ciutadana oberta fins fa poc per al nou decret d'admissió que el Departament d'Educació preveu aprovar abans de la preinscripció del curs vinent. Bonell explica que aquestes propostes han estat molt ben rebudes per les famílies afectades i confia que el Departament les pugui recollir o fer-ne de noves, de cara a aplicar canvis de cara al curs vinent. Tot i que no hi ha un registre de famílies que no matriculen els fills a P3, Bonell creu que la xifra pot girar entorn de les 700 amb fills d'entre dos a sis anys, i per això creu que es podria estar parlant de 150 alumnes cada curs. Defensa que els projectes en els quals es porten aquests infants, si no es queden a casa amb la família, són habitualment projectes autogestionats i amb una implicació molt gran de les famílies i totalment legals. ''Tu, en el teu dret, decideixes no escolaritzar en aquell moment, però quan ho vols fer als sis anys, no hi tens accés'', denuncia Bonell, que ho considera ''una discriminació'' encara que siguin ''una minoria''. La representant de Famílies en Joc explica que els grups parlamentaris els han reconegut que és un ''error en l'aplicació de la normativa'' actual, en funció del decret d'admissió actual. Bonell denuncia que moltes d'aquestes famílies, per assegurar-se una plaça a la pública acaben renunciant als projectes alternatius i escolaritzen a P3, fent més difícil la pervivència dels projectes autogestionats i per tant, en perjudici a la ''diversitat del moviment educatiu''. Si no ho fan, acaben quedant-se a les places ''que sobren'' o optant per projectes privats. Per al reconeixement de la diversitat de projectes educatius En paral·lel, quatre entitats, Centre d’Assessorament i Investigació d’Educació Viva (CAIEV), la Xarxa d'Escoles Lliures (XELL), la Coordinadora per la Regulació i el Reconeixement de l'Educació a Casa i Famílies en Joc, s'han constituït en un sol grup per demanar al Parlament una regulació i un reconeixement de la diversitat educativa a Catalunya i l'homologació de projectes d'educació viva o escolarització a casa. Un dels membres de la XELL, Marc Alcega, ha explicat a l'ACN que han detectat un canvi en la concepció d'aquestes iniciatives els darrers temps, i creu que ara es veu més ''decent'' i ''homologable'' que fa uns quinze anys. Per legalitzar aquests projectes per als infants de més de sis anys, Alcega creu que hi ha dues vies. La primera és reconèixer l'educació a casa per tal que, aquestes ''escoletes'' puguin esdevenir espais per compartir entre les famílies que eduquen a casa, amb professionals de l'educció o altres. La segona és reconèixer-les com ''escoles comunitàries'', que les situaria com a escoles reconegudes pel Departament. Per aconseguir aquesta regulació, els seus impulsors demanen que no se'ls exigeixin les mateixes condicions, sobretot de construcció, que a les escoles grans. Posa d'exemple les sis aules, o altres espais perquè en general són projectes molt més petits, amb menys alumnes que comparteixen espais. Alcega defensa que la LEC ja preveu l'escolarització ''no presencial'' però que ja inclou l'educació ''no presencial'' pensada històricament per a famílies amb feines nòmades i lamenta que no s'hi incorporés en el seu moment una opció per a les famílies que, ''pel seu propi desig'', no facin educació presencial en una escola. Alcega reconeix que aquesta opció implicaria que el Departament pogués fer seguiment dels alumnes que optessin per aquest tipus d'escolarització.
|
Societat
|
Educació
|
ANUL·LA L'ANTERIOR:El Govern demana al Jutjat de Barastre que s'inhibeixi en la reclamació de l'art del Museu de Lleida. Un informe jurídic sosté que el tribunal aragonès contravé les competències de patrimoni cultural de la Generalitat. El Govern ha demanat al Jutjat de Barbastre que s'inhibeixi en la reclamació de l'art del Museu de Lleida. Un informe jurídic, presentat a l'executiu, sosté que el tribunal aragonès contravé les competències de patrimoni cultural de la Generalitat. El plantejament d'un conflicte jurisdiccional per part de la consellera de Cultura ha deixat en suspens el trasllat de 111 peces d'art de parròquies de la Franja de Ponent que reclama el bisbe de Barbastre al Museu de Lleida. El 7 de gener, el Jutjat de Barbastre va admetre a tràmit l'escrit de requeriment d'inhibició presentat pel Govern i va deixar en suspens el lliurament des béns deixant la decisió final a mans de la sala especial de conflictes del Tribunal Suprem espanyol. (Aquesta notícia substitueix la publicada aquest dimecres a les 13.30h per error de la font informant. El Govern ha informat que reclamava al Bisbat de Barastre que s'inhibís en la reclamació de l'art del Museu de Lleida i ho demana al Jutjat de Barbastre. La notícia original ja ha estat corregida). El Govern ha analitzat el conflicte sobre el patrimoni artístic de la Franja de Ponent i ha conclòs que el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre "ha d'inhibir-se" en relació a la reclamació judicial de traslladar a les parròquies aragoneses 111 obres d'art del Museu de Lleida, perquè aquesta decisió "contravé les competències" que en matèria de patrimoni cultural català té atribuïdes, amb caràcter exclusiu, la Generalitat. Així s'indica en un informe jurídic presentat pel Govern. El jutjat de Barbastre va dictar el 10 de desembre una sentència que demana el lliurament immediat a les parròquies aragoneses de 111 béns procedents de la Franja que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. El 18 de desembre de 2019, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, en nom del Govern, va presentar escrit de requeriment d'inhibició davant del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre. El 7 de gener, el jutjat de Barbastre va admetre a tràmit l'escrit, de manera que ha quedat en suspens l'execució de la sentència que obliga al lliurament de les obres del Museu de Lleida a les parròquies aragoneses. La decisió final quedarà a mans de la sala especial de conflictes del Tribunal Suprem espanyol. El Govern considera que la sentència del jutjat de Barbastre "incideix directament" sobre les competències de la Generalitat i contravé el règim jurídic a què estan subjectes els béns, règim que està establert, amb caràcter general, en la Llei del patrimoni cultural català i, de manera específica, en la Resolució de la consellera de Cultura de 5 d'abril de 2006, confirmada per dues sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'informe del Govern veu una "intromissió" del jutjat de Barbastre perquè la sentència no respecta la normativa catalana del patrimoni cultural, ni les condicions de la 'Resolució Mieras', confirmada per dues sentències del TSJC, declarades fermes el 2008 i el 2009. La Generalitat té l'obligació, per llei, de protegir el patrimoni català, fet que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sense perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació. Els 111 béns que Aragó reclama formen part d’una col·lecció catalogada, subjecta al règim jurídic establert per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, sent indiferent qui n’ostenti la seva titularitat. Així, "no és possible" disgregar la col·lecció per part dels seus propietaris sense autorització del Departament de Cultura. La sentència dictada pel Jutjat de Barbastre autoritza, "sense ser competent per a això", la disgregació d'una col·lecció inclosa al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. No correspon al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre, integrant de la jurisdicció civil, decidir sobre la disgregació d'una col·lecció inclosa al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i consegüent sortida de part dels béns que la integren del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal sense el concurs de l'Administració publica i, sobretot, de la Jurisdicció contenciosa administrativa, que és la competent per revisar la legalitat dels actes de l'Administració i, en definitiva, de les condicions administratives de l'esmentada disgregació i posterior sortida. Antecedens Els béns procedents de les parròquies van ser entregats espontàniament al Bisbat, alguns pels mateixos mossens i altres per persones que els tenien en el seu poder per ser incorporats al Museu. La majoria estaven sense ús, arraconats en magatzems i van ser entregats al Museu entre 1897 i 1917. La col·lecció va ser constituïda pel bisbe Josep Messeguer, fundador l’any 1893 del Museu Diocesà de Lleida, amb el doble objectiu de protegir el patrimoni artístic de la Diòcesi i, alhora, crear una eina docent en el Seminari Conciliar per tal d’educar els futurs rectors. L’acció del bisbe Messeguer va possibilitar que peces de gran valor artístic i cultural no fossin venudes, en una època que va veure créixer un mercat de l’art medieval a Europa i l’Amèrica del Nord. L’any 1995, les parròquies de la diòcesi de Lleida situades a la Comunitat Autònoma d’Aragó van ser adcrites a la diòcesi de Barbastre, que va passar a denominar-se Barbastre-Montsó. Això va desencadenar la reclamació, per part de la nova diòcesi, de les obres d’art dipositades a Lleida. La Generalitat va crear el 1999 el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, al qual es van adscriure tots els fons del Museu Diocesà de Lleida, i la col·lecció del Museu es va incloure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, fet que garanteix la integritat de les col·leccions catalogades, les quals no poden ser disgregades sense autorització del Departament de Cultura. El 2002, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a protegir els interessos del Consorci del Museu de Lleida. El 2005, la Congregació de Bisbes va decretar que es tornessin a la Diòcesi de Barbastre-Montsó els béns reclamats dels quals la diòcesi de Lleida no havia pogut acreditar la titularitat. Aquest mateix any, el bisbe de Lleida va demanar al Departament de Cultura l’autorització per disgregar la col·lecció i complir el decret de la Congregació de Bisbes. El 2006, la consellera de Cultura, Caterina Mieras, va estimar parcialment la petició del bisbe de Lleida, a canvi que es respectés la unitat i integritat de la col·lecció del Museu de Lleida, i facilitar la creació d’una dualitat museística a l'Aragó i Catalunya que n’estudiés una gestió conjunta. El Parlament de Catalunya va aprovar el 2006 instar la Generalitat a mantenir com a col·lecció inscrita al patrimoni cultural català les obres d’art en litigi, i promoure la gestió conjunta de la col·lecció, encara que fos amb la participació de dues seus museístiques diferents. La 'Resolució Mieras' va ser impugnada per la Diputació de Lleida i pel Bisbat de Lleida, però el TSJC la va confirmar. El Bisbat de Barbastre-Montsó i el Govern d’Aragó van posar el 2008 una demanda al Jutjat de Primera Instància de Barbastre perquè s’executés el retorn de diverses peces del Museu de Lleida a les parròquies aragoneses. Aquest jutjat va sentenciar el 2019 que aquests béns són propietat de les parròquies aragoneses i va condemnar a lliurar-los de forma immediata els bens a aquestes parròquies.
|
Cultura
|
Arts
|
Unió de Figueres actuarà com a grup propi i demana dissoldre CiU després del trencament del pacte de govern amb el PSC. Els dos regidors no acataran les instruccions de CDC i diuen que intentaran "reconstituir" un govern fort. Els dos regidors d'Unió al govern de Figueres han assegurat aquest dimecres que demanaran la dissolució de CiU a l'Ajuntament per tal de poder exercir com a grup propi i que, sinó, actuaran de facto com a tal sense acatar les instruccions de Convergència. El regidor, Manuel Toro, ha reiterat que la decisió d'expulsar el PSC del govern no se'ls va consultar i assegura que és "inacceptable tant en el fons com en la forma". Per a Toro és possible que l'oposició confeccioni un govern alternatiu i, per això, demana a l'alcaldessa, Marta Felip, que reflexioni. L'edil s'ha mostrat molt crític amb la gestió dels convergents i ha assegurat actuaran amb la mateixa independència amb què Felip va fer fora els socialistes.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Operatiu policial en marxa centrat a Ponent i al Pirineu contra una organització dedicada a la immigració irregular. Mossos i Guàrdia Civil fan entrades a diverses poblacions catalanes i es preveuen una desena de detinguts. Un operatiu policial està en marxa aquest dimecres al matí contra una organització dedicada a la immigració irregular. El focus principal està a la zona de Ponent i al Pirineu, han explicat a l'ACN fonts coneixedores, tot i que els agents també fan entrades en poblacions de les demarcacions de Tarragona i Barcelona. El dispositiu és conjunt de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil. Segons ha pogut saber l'ACN, almenys s'estan fent dos municipis del Segrià, Torrefarrera i Rosselló. Fonts pròximes al cas apunten que es preveu detenir una desena de persones. (S'afegeix que s'estan fent escorcolls a Torrefarrera i Rosselló, i la previsió de número de detinguts)
|
Societat
|
Successos
|
Torra diu que "la indignació" dels presos independentistes "s'ha multiplicat" després de llegir la sentència. El president demana en nom dels polítics condemnats que la gent participi "massivament" a les marxes de l'ANC. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat aquest dimarts a la tarda els set líders independentistes presos a Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). A la sortida, ha assegurat que els presos estan "ferms i serens", però ha dit que també estan "indignadíssims". "Un cop llegida la sentència, la seva indignació s'ha multiplicat perquè s'adonen d'aquest judici farsa, que no s'hauria d'haver començat perquè, senzillament, la sentència ja estava redactada i dictada", ha assegurat. El president també ha traslladat la crida que fan els líders independentistes perquè la gent participi "massivament" a les marxes organitzades per l'ANC a partir d'aquest dimecres.
|
Política
|
Govern
|
El Govern "preservarà el dret a vaga" i establirà serveis mínims si hi ha mobilitzacions per l'inici del judici de l'1-O. Artadi assegura que s'actuarà "com en qualsevol altra" convocatòria sindical. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha garantit aquest dimarts que si finalment hi ha una vaga general que se celebra el dia de l'inici del judici de l'1-O, l'executiu català actuarà "com en qualsevol altra vaga" o mobilització sindical. Així, ha assegurat que té "respecte absolut pel dret a vaga" i que si s'acaba produint la convocatòria anunciada, el Govern "actuarà preservant el dret a vaga". Tot i això, ha afirmat que, si cal, la responsabilitat del Govern els portarà a "establir serveis mínims al transport o a qualsevol altre servei". La reacció d'Artadi arriba després de la Intersindical-CSC i USTEC hagin anunciat que volen secundar una vaga general per al dia que comenci a Madrid el judici contra els líders independentistes.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Julio Manrique estrena a La Villarroel el "conte de fades" ‘L’habitació del costat’. Ivan Benet, Carlota Olcina, Alba Florejachs, Pol López, Mireia Aixalà , Adeline Flaun i Xavi Ricart protagonitzen l’obra. La Villarroel estrena el proper 21 de novembre ‘L'habitació del costat’ (‘The vibrator play’), de Sarah Ruhl, en la versió traduïda per Joan Sellent i sota la direcció de Julio Manrique. Ambientada en l’època victoriana a Nova York, l’obra parla d’un metge entusiasta del progrés tecnològic que experimenta amb un insòlit aparell per curar disfuncions i neurosis sexuals, -l’embrió del vibrador- i la seva dona, cada cop més encuriosida pels experiments secrets que ell fa a l’habitació del costat. Per defensar aquest text “escrit amb la lògica dels contes de fades”, Manrique compta amb un repartiment format per Alba Florejachs, Pol López, Mireia Aixalà i Xavi Ricart, Ivan Benet, Carlota Olcina i Adeline Flaun. ‘L’habitació del costat’ és una coproducció de La Brutal i La Villarroel. La versió catalana de Joan Sellent d'‘In the Next Room, or The Vibrator Play’ de Sarah Ruhl, considerada un talent emblemàtic per al teatre modern nord-americà, s’estrena a Barcelona (i a l’Estat) de la mà de Julio Manrique. Amb la productora La Brutal i La Villarroel el director porta a escena un text que el va sorprendre per “la manera diferent de narrar” de l’autora i el seu món particular i original, “irreductiblement personal”. A l’obra, ambientada a l’època victoriana als afores de Nova York, un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings (Ivan Benet), experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva). Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings (Carlota Olcina), està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costa. “Resultaria difícil, i probablement inútil, definir aquest estrany conte de fades victorià, una espe`cie de vodevil pètic, tan còmic i tan trist al mateix temps com probablement ho sigui, al cap i a la fi, la pròpia vida”, assumeix Julio Manrique. El director ha subratllat que més enllà de l’argument, Ruhl i la seva manera particular d’entendre l’escriptura van més enllà del conflicte com a mecanisme dramàtic i s’interessa més per la idea de “transformació” personal. “En aquesta obra allò argumental és relativament important, i el que hi ha és sobretot estats dels personatges que es transformen. La possibilitat de la transformació és una idea preciosa i molt inspiradora, hi hem treballat i ens ha transformat també una mica a nosaltres, i esperem que a aquells que vinguin a veure l’obra”, explica el director. A banda, Manrique ha confessat que quan van descobrir el text va ser com “obrir una caixa de llum” que els va “esquitxar” a tots. El director ha elogiat així la “lògica narrativa” de l’escriptura de Ruhl: “Al seu teatre la narrativa passa per les lògiques que regeixen els contes de fades, és a dir, que bàsicament no hi ha cap lògica i tot passa per art de màgia; i això és meravellós”, ha confessat. Manrique també ha admès que la seva primera incursió en una obra ambientada a finals del segle XIX en un entorn burgès era en sí mateix un repte estimulant. “Era un material molt nou per mi: disfressar-nos de victorians, passejar-nos per l’escenari com qui balla un vals, les formes i la solemnitat eren una carcassa que em semblava fascinant”, ha valorat.
|
Cultura
|
Teatre
|
El PPC acusa Comín d'impulsar iniciatives que no resolen cap problema en lloc de preocupar-se pels malalts catalans. Els populars portaran al Parlament una proposició per reduir les llistes d'espera. El portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, ha acusat aquest dimarts el conseller de Salut, Toni Comín, d'impulsar iniciatives que no solucionen cap problema en lloc de preocupar-se pels malalts catalans. "Ja sabem que és un bon tertulià, un polític simpàtic, però a part d'això li preocupa la salut dels catalans? El col·lapse dels serveis sanitaris? Els quiròfans tancats? Les llistes d'espera? O només li preocupa una memòria preliminar d'una llei per a les persones empadronades que no estiguin en situació regular?", ha preguntat en roda de premsa referint-se a la memòria de l'avantprojecte de llei d'accés universal a l'assistència sanitària. Millo ha anunciat que el seu grup portarà al Parlament una proposició per reduir les llistes d'espera perquè "un sistema de salut no és universal amb llistes d'espera de 24 mesos". En roda de premsa al Parlament, Millo ha recordat que el Govern ja havia pres les mesures per garantir l'accés a la salut pública de les persones empadronades encara que no tinguessin permís de residència o de feina. Per això, ha considerat que la iniciativa aprovada pel Govern aquest dimarts "no aporta res de nou i no resol cap problema que tinguin els catalans". A més, s'ha preguntat si aquesta llei que pretén impulsar Comín suposarà donar la targeta sanitària a tots els immigrants empadronats. En aquest sentit, ha dit que espera que JxSí doni suport a la proposició de llei que presentaran els populars després de Setmana Santa per reduir les llistes d'espera. "Volem que el Govern prengui mesures per resoldre els autèntics problemes dels catalans. Mentre ells estan preocupats per crear ponències conjuntes i fent el ridícul perquè només hi van dos grups, en lloc de ponències fantasma, el que volem és una ponència de llei a la comissió de salut per reduir les llistes d'espera", ha reblat.
|
Política
|
Partits
|
Nora Navas viatja al "calidoscopi" d''El quadern daurat' de Doris Lessing de la ma de Carlota Subirós i el Teatre Lliure. La directora reconstrueix el complex relat vital descrit en la novel·la cim de l'escriptora britànica. Carlota Subirós torna al Teatre Lliure per adaptar i dirigir una novel·la clau de la literatura del segle XX, 'El quadern daurat' (1962), de Doris Lessing. La primera producció pròpia de la casa des de l'arribada de Juan Carlos Martel és un "calidoscopi" que la dramaturga està treballant i reconstruint com una autèntica "catedral" -diu Martel-, amb Nora Navas en el paper de la complexíssima Anna Wulf, "un personatge immens". 'El quadern daurat' no és només l'obra cim de la Premi Nobel de Literatura (2007) sinó un tractat sobre la fragmentació de la vida moderna, en la pell d'una dona que malda per congeniar la seva faceta d'activista, amant, mare i creadora, i que encara te temps per relatar-ho en quaderns temàtics de colors diferents. A 'El quadern daurat', Doris Lessing va escriure la vida d'una noia britànica que, en un moment de dura crisi política i personal, lluita per la seva integritat com a mare soltera, com a militant comunista, com a amant que busca una relació sana i no sexista i, també, com a artista i escriptora. Tot plegat ho descriu en quaderns dedicats a cada una d'aquestes facetes vitals. Al quadern negr i hescriu sobre la seva activitat com a novel·lista; al vermell, recull la seva militància al Partit Comunista coincidint amb la mort de Stalin; el guadern groc és l'esborrany d'una nova novel·la que recrea la seva pròpia vida amorosa; i el quadern blau, un diari del procés de psicoanàlisi que duu a terme amb la seva terapeuta. Un personatge complex, "immens" en opinió de Subirós, i una arquitectura literària no menys complexa i que també va motivar la directora a adaptar-la al teatre, on l'estrenarà el proper 5 de març. "És un personatge que difícilment trobo al repertori dramàtic convencional, i d'aquí van venir les ganes d'explicar la història d'una dona amb tota aquesta dimensió, aquestes capacitats, que es bolquen en les seves llibretes o quaderns", ha exposat aquest dijous. Per Subirós, Wulf (un homenatge de Lessing a Virginia Woolf) és "com la consciència del món, com Hamlet o el Rei Lear, amb la diferència que ella no vol la corona, ni el poder; el repte és aconseguir una vida justa, que faci honor als seus compromisos amb la gent que té a propi la que té lluny". Carlota Subirós ja va indagar en l'univers de Lessing l'any 2008, quan va dirigir a l'Espai Lliure l'obra teatral de l'autora 'Jugar amb un tigre'. Des d'aleshores, havia flirtejat amb la idea de portar alguna de les seves novel·les "a la Sala Fabià Puigcerber". Ara li ha arribat l'ocasió, de la ma de Juan Carlos Martel, nou anys després d'haver tancat la seva etapa en aquesta casa com a membre de l'Equip de Direcció Artística (2003-2011). Igualment meravellada per la dimensió del personatge de Lessing s'ha mostrat Nora Navas, que encarnarà Wulf al Teatre Lliure. Noras explicava avui que no havia llegit la novel·la i que, com Subirós, va acceptar sense ser conscient de la dificultat de posar-se en aquest univers i en aquest personatge. "Va ser una cosa impulsiva, de voler representar coses que ens toquen, parlar de la maternitat, de la decadència moral, i d'aquesta fragmentació que tots sentim en el dia a dia". Navas ha apuntat que encara estan "creant el personatge entre tots", i s'ha referit al caràcter calidoscòpic de la protagonista i de la mateixa novel·la. "L'espectador acabarà d'arrodonir la història i el caos en el qual viu, i del qual intenta sortir-ne a partir de l'escriptura dels quaderns".
|
Cultura
|
Teatre
|
El grup Borges llança al mercat una beguda de nous. Asseguren que és la primera d'aquestes característiques, 100% vegetal, sense lactosa, sense gluten i baixa en greixos. Sota la marca Borges Natura, aquest grup empresarial establert entre Tàrrega i Tarragona acaba de llençar al mercat la primera beguda de nous. Asseguren que és 100% vegetal i permet gaudir de tots els beneficis nutricionals de les nous en un format de producte sense lactosa, sense gluten i baixa en greixos, a base d'aigua que la fan de fàcil digestió. Borges International Group destaca que aquesta nova beguda compta amb la ''garantia i qualitat de les millors nous de Califòrnia'' i el coneixement de la firma empresarial que ja treballa en altres fruits secs. Borges compta amb finques i plantacions pròpies de nogueres a Califòrnia i Badajoz, que li permeten oferir nous de qualitat i esdevenir un dels líders del sector. La beguda de nous Borges Natura és de color torrat, amb cos, de gust agradable, suaument dolça i amb un toc de nou que segons els seus creadors la fa ''deliciosa''. Remarquen que es tracta d'una beguda 100% vegetal i conté el doble de fruits secs que la majoria de begudes vegetals. Cada got conté 5 nous, la quantitat diària recomanada segons els experts. A més a més, asseguren que no conté sucres ni cap altre tipus d'edulcorant afegit. Borges assenyala que la beguda de nous no només és apta per prendre-la per esmorzar sinó que es pot beure freda o calenta o com a base per altres begudes o receptes. Així, suggereixen receptes com una beixamel sense gluten amb la beguda vegetal de nous i farina de blat sarraí; tot tipus d'smoothies; cremes de verdures; pans de pessic o quiche amb un toc especial.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
L'adaptació cinematogràfica d''Incerta Glòria' dirigida per Agustí Villaronga arriba a la gran pantalla. Disney porta al cinema la pel·lícula 'La bella y la bestia' en acció real. L'esperada adaptació al cinema del llibre de Joan Sales, 'Incerta Glòria', dirigida per Agustí Villaronga, arriba aquest divendres als cinemes. En una entrevista a l'ACN, Villaronga va assenyalar que el film, que se situa al Front d'Aragó l'any 1937, és una adaptació lliure del llibre de Sales perquè és "una obra molt extensa" i és "una pel·lícula que té el transfons de la Guerra Civil, però no és una pel·lícula bèl·lica, sinó que parla sobre com la guerra incideix en el destí de les persones. Una de les altres estrenes destacades aquesta setmana és l'adaptació de 'La bella y la bestia' en una pel·lícula d'acció real. El film 'Incerta Glòria', amb guió del mateix Villaronga i de Coral Cruz i produït per Isona Passola, té com a actors protagonistes Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla i Bruna Cusí. Se situa al Front d'Aragó l'any 1937. Lluís (Marcel Borràs), un jove oficial republicà destinat a un lloc temporalment inactiu, coneix una enigmàtica vídua de la qual s'enamora, la Carlana (Núria Prims), que aconsegueix enganyar-lo perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca. El millor amic del Lluís, el Soleràs (Oriol Pla), un oficial degradat, descobreix el frau i, a canvi de no delatar-lo, li exigeix que allunyi dels bombardejos de Barcelona el seu fill i la seva dona, de qui ell està secretament enamorat. Quan la Trini (Bruna Cusí) arriba al poble no triga a descobrir la traïció del Lluís i s'estableix entre ells dos un "estat de guerra". Villaronga va deixar ben clar que el film "té el transfons de la Guerra Civil, però no és una pel·lícula bèl·lica, sinó que parla sobre com la guerra incideix en el destí de les persones". De fet, va recalcar que la guerra és un mer context o "un protagonista absent". "Aquesta és una guerra, però estem en un front mor, no hi ha trets, però sí que es parla de la guerra i la possibilitat de morir i de com es sobreviu", va indicar. Villaronga ha tornat a comptar amb la producció d'Isona Passola, el mateix equip de l'exitosa 'Pa negre'. Tot i això, el seu director va recalcar que 'Incerta Glòria' no té res a veure amb 'Pa negre'. "De 'Pa negre' agafo les coses bones com que ens ha permès fer aquesta pel·lícula". 'Incerta Glòria' és una producció de Massa d'Or, amb coproducció de Televisió de Catalunya i la participació de TVE i Movistar +. A més, el film té el suport de la Generalitat, el Ministeri de Cultura, el govern d'Aragón, la Diputació de Saragossa, la Diputació d'Osca, la Diputació de Terol i Tu Huesca, a més de la col·laboració de la productora aragonesa de Gaizka Urresti. El film, com ha explicat la mateixa Passola, ha costat 3,7 milions d'euros. El rodatge va començar el 2 de maig a la Cartuja de Nuestra Señora de las Fuentes de Sariñena. El rodatge també ha passat per Lanaja, Pallaruelos de Monegros, Angüés, Barluenga, Quicena, Alquézar, Casbas, Caminreal, ruta del Jubierre, Alcubierre, Leciñena, Belchite, La Garriga, Jafre de Ter, Rubí i Barcelona. 'La bella y la bestia' Una de les altres estrenes d'aquesta setmana destacades és 'La bella y la bestia' dirigida per Bill Condon, una adaptació d'acció real del clàssic de Walt Disney de l'any 1991 i que està protagonitzat Emma Watson, Dan Stevens, Luke Evans, Emma Thompson, Ewan McGregor i Ian McKellen. Aquesta nova versió reprèn els personatges clàssics del conte i tot i intentar fer-ne una adaptació pel moment actual es manté fidel a la música original actualitzada i amb algunes cançons noves. 'La bella y la bestia' és el viatge de fantasia de Belle, una jove a qui una bèstia ha fet presonera al seu castell. Tot i les seves pors, ella es fa amiga dels habitants encantats del castell i aprèn a veure més enllà de l'espantós aspecte de la bèstia i descobreix que al seu interior encara hi ha el gran cor d'un veritable príncep. Daniel Ragusis és el director d''Imperium' amb Daniel Radcliffe –actor que es va posar a la pell de Harry Potter en la famosa saga del mag-, Toni Collette, Burn Gorman, Sam Trammell i Nestor Carbonell. En aquest thriller, Nate Foster (Daniel Radcliffe) decideix acceptar l'encàrrec del seu superior, l'agent del FBI Angela Zamparo (Toni Collette) de treballar encobert per trobar i detenir a un grup de supremacistes blancs sospitosos de preparar accions terroristes. Nate, tindrà que entrar a una banda d'ultradreta per conèixer els seus membres i descobrir què es proposen fer. La seva història està basada en la vida de Michael German, qui va passar molts anys infiltrat dins de grups neo-nazis nord-americans. De les pel·lícules més impactants d'aquest divendres és 'Crudo' de Julia Ducournau. En aquesta cinta de terror, la seva protagonista, la vegetariana Justine (Garance Marillier) prova la carn per primera vegada a la facultat de veterinària, el que desperta els seus instints més baixos. 'El balcón de las mujeres' és una comèdia israeliana dirigida per Emil Ben-Shimon. Arrenca amb la disputa que té lloc a una comunitat ortodoxa a Jerusalem a partir d'un accident durant una celebració religiosa. Quan el balcó de les dones de la sinagoga s'esfondra, deixant a l'esposa del rabí en estat de coma i al rabí en xoc, la comunitat entra en crisi. Un jove rabí apareix per ser el salvador de la comunitat, però aviat es descobrirà la seva realitat conservadora i misògina. 'Los Hollar' és un drama amb tocs de comèdia de John Krasinski. John Hollar es veu obligat a deixar un treball sense futur a Nova York per tornar a la seva ciutat natal del centre dels Estats Units quan la seva mare li diagnostiquen una malaltia. Sense la seva parella a punt de donar a llum, es veu obligat a navegar a soles en la boja vida que va deixar enrere. 'Locas de alegría' és una altra comèdia que s'estrena aquest divendres i està dirigida per Paolo Virzi. Beatrice (Valeria Bruni Tedeschi) és una comtessa xerradora i milionària que està convençuda de trobar-se entre els cercles íntims dels líders polítics mundials. Per la seva part Donatella (Micaella Ramazzotti) és una jove tatuada, vulnerable i introvertida, envoltada en el seu propi aire misteriós. Les dues tenen una cosa en comú i és que són pacients de Villabiondi, una delirant institució psiquiàtrica. 'Safari', subtitulada en català S'estrena en versió original subtitulada en català, 'Safari', dirigida per Ulrich Seidl. En aquest film, es retrata com a la selva africana els animals campen en llibertat. Els turistes que hi van a caçar esperen les seves preses. 'Safari' és una pel·lícula sobre la gent que passa les vacances matant i sobre la naturalesa humana.
|
Cultura
|
Cinema
|
Tarragona acull quatre refugiats sirians procedents de Turquia. Són quatre membres d’una mateixa família que aterren aquest dimarts a Madrid. La ciutat de Tarragona acollirà quatre refugiats d’origen sirià. Les quatre persones són membres d’una mateixa família i està previst que aterrin aquest mateix dimarts a l’Aeroport de Madrid-Barajas procedents de Turquia. Segons ha pogut saber l’ACN, tots quatre s’allotjaran als pisos d’acollida habilitats a la ciutat per parts d’institucions humanitàries. A finals de maig, ja va arribar a Tarragona un primer contingent de 13 homes eritreus. Aquest grup, que procedia d’Itàlia, es va allotjar en habitatges cedits per la Creu Roja.
|
Societat
|
Cooperació
|
Un testimoni ocupa: "Hi ha gent que obre pisos buits a persones sense recursos i els cobra entre 300 i 500 euros". El fenomen de l'ocupació il·legal d'habitatges ha crescut en els darrers anys a les comarques gironines per l'elevat nombre de d'edificis que van quedar en mans de bancs per la crisi. El fenomen de l'ocupació il·legal de pisos ha crescut en els darrers anys a les comarques gironines propiciat per l'elevat nombre d'edificis que van quedar a mig fer o en mans de bancs per la crisi. Són molts els municipis afectats per aquesta problemàtica. Un d'ells és Figueres. L'ACN ha pogut parlar amb un testimoni ocupa, que vol mantenir l'anonimat. Explica que hi ha diversos blocs a la ciutat que pateixen ocupacions i que la gent que hi entra ho fa perquè no té recursos. Segons explica, en molts casos, hi ha persones que es dediquen a obrir-los tirant a terra portes blindades i després cobren als nous inquilins entre 300 i 500 euros per la feina. "Són uns diners que s'emporten per menjar", assegura. No tenen llum ni aigua. Per això, ideen tot tipus de tècniques i autèntiques obres d'enginyeria per intentar connectar-se a la xarxa. Tot i que l'Ajuntament no ha facilitat noves dades sobre el problema, a mitjans de 2016 va fer públic que la policia havia intervingut entre el maig de 2015 i el març de 2016 en 90 casos. La problemàtica de les ocupacions de pisos és generalitzada a les comarques gironines. Els habitatges buits o a mig acabar que va deixar la crisi han provocat que molts s'omplin de famílies i persones sense recursos i que, en d'altres casos, l'ocupació s'acabi convertint en un negoci. Figueres és una de les ciutats afectades per aquest fenomen. Tot i que l'Ajuntament no ha facilitat dades sobre l'impacte que aquesta situació té a hores d'ara, a mitjans de 2016 va fer públic que havien intervingut en uns 90 casos. Fins i tot la ja exalcaldessa, Marta Felip, hi va fer referència durant el seu discurs de comiat aquesta setmana. Marxava, va dir, sense haver pogut resoldre aquesta situació, atribuint el "fracàs" a la manca d'eines i al propi sistema. Hi ha molts blocs que pateixen aquesta problemàtica. I n'hi ha de repartits per tota la ciutat. L'ACN ha pogut parlar amb un testimoni ocupa, que viu en un bloc propietat d'una entitat bancària d'una quarantena de pisos, onze dels quals estan habitant il·legalment després d'esbotzar a porta. El testimoni, que vol mantenir l'anonimat, explica que el bloc ja havia patit aquesta situació anteriorment, amb ocupes d'ètnia gitana que l'Ajuntament va aconseguir fer fora. Segons diu, ara mateix hi viuen famílies i persones d'origen divers però que comparteixen una problemàtica comuna: "no tenen recursos". "Són persones que no tenen ingressos, ni un sol cèntim a la butxaca, no tenen res per menjar ni on dormir", relata. "N'hi ha que es dediquen a obrir pisos per una altra persona i després els cobren 300, 400 o 500 euros, depèn", afegeix. "És com una feina i no és una gran suma de diners", insisteix. "Una persona cobra uns 1.000 euros per una feina i són uns 500 que s'emporten ells per trencar una porta de ferro i una de fusta. A més, després la gent vol que el pis tingui llum i aigua... No és gratis", remarca. El testimoni justifica la situació. "Ningú pot criticar el que fa algú altre. Si la teva família no té per menjar, ni on estar-se, ets capaç de robar per a ells. És lògic, no? És supervivència", insisteix. Diu que espera que no els facin fora com ho van fer amb els anteriors ocupes "amb amenaces". Admet, però, que alguns tenen procediments judicials oberts. Tampoc tenen llum ni aigua. Per això, ideen tot tipus de sistemes autèntiques obres d'enginyeria per intentar connectar-se a la xarxa. Els talls dels dos serveis són constants però ja han trobat la manera d'esquivar-los. "La llum tothom intenta punxar-la com pot, de l'entrada, dels espais comuns... Si es pot, si no, doncs mentre tinguin un espai on viure n'hi ha prou", insisteix. Tapiar pisos o posar-hi seguretat privada A banda d'aquest bloc, en els darrers temps a la ciutat s'han tapiat edificis sencers. També se n'han aconseguit desallotjar altres com el del carrer Alberes, el del carrer Ramon Mandri o els edificis de protecció oficial de la plaça Joan Tutau a través del blindatge de comptadors o posant seguretat privada. El consistori també va posar en marxa l'any 2016 una campanya per demanar la implicació de les comunitats de propietaris alertant de la importància d'avisar la policia quan es detecta una ocupació. Aquesta problemàtica, però, no és exclusiva de Figueres. A la resta de la demarcació, especialment en les capitals de comarca és bastant habitual. En concret, a La Bisbal d'Empordà ja hi va haver una onada d'ocupacions important que va obligar el consistori a actuar. Aleshores es va tirar endavant un pla per tal de posar fi al fenomen. L'estratègia passa per coordinar Mossos d'Esquadra, Policia Local, Ajuntament i afectats per denunciar el més ràpid possible els ocupants. El govern municipal va decidir tirar endavant aquest pla a partir del moment que va comprovar com les persones que entraven en habitatges de manera il·legal, no ho feien per necessitat. També va preocupar al consistori el fet que bona part dels pisos que s'ocupaven no eren d'entitats bancàries, sinó de particulars que eren fora.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Una empresa de Valladolid compra la maquinària i els telers de l'antiga tèxtil Grober de Bescanó per 1,7 MEUR. L'advocat de la plantilla demana ampliar la querella contra l'antic propietari per haver dut una comptabilitat paral·lela. Una empresa de Valladolid ha comprat la maquinària de l'antiga tèxtil Grober de Bescanó per 1,7 MEUR. L'operació es troba pendent de validar al Jutjat Mercantil. Quan s'autoritzi, part dels diners es destinaran a cobrir les indemnitzacions que es deuen als 87 treballadors. Grober va tancar portes ara fa un any i es troba en liquidació. Apart de la maquinària, cap inversor s'ha interessat per adquirir les naus i la central elèctrica, que ara hauran d'anar a subhasta. L'advocat de la plantilla, Joan Xifra, diu que és "una pena" que no s'hagi trobat ningú per reflotar l'empresa. En paral·lel, Xifra també ha demanat ampliar la querella contra l'antic propietari per haver dut una comptabilitat paral·lela.
|
Economia
|
Treball
|
ACTUALIZACIÓ:Detenen un noi per apunyalar-ne un altre durant una baralla a Figueres. Els fets han tingut lloc a quarts de sis de la tarda al carrer Joan Maragall. Els Mossos d'Esquadra han detingut un noi per apunyalar-ne un altre en el marc d'una baralla a Figueres. Els fets han tingut lloc aquest dijous a quarts de sis de la tarda al carrer Joan Maragall. L'agressor ha fugit del lloc després de l'atac però la policia l'ha pogut detenir poc després. Els serveis d'emergències han traslladat la víctima fins a l'Hospital de Figueres i, segons fonts policials, amb una ferida a la zona posterior de l'espatlla de caràcter lleu. (En aquesta actualització s'hi han afegit més dades sobre els fets i sobre la víctima) Els fets han passat cap a quarts de sis de la tarda. Segons alguns dels testimonis que ho han presenciat, els dos nois s'estaven discutint abans d'arribar al carrer Joan Maragall, en ple centre de la ciutat. Pocs minuts després, l'agressor, que duia un ganivet de grans dimensions a les mans, l'ha apunyalat a la zona posterior de l'espatlla i ha fugit corrent. Les persones que es trobaven a la zona l'han estès a terra i han avisat als Mossos. Els serveis d'emergències han traslladat el jove a l'hospital de Figueres, segons fonts policials, amb una ferida de caràcter lleu. Segons fonts policials, els dos nois són menors. Poca estona després els Mossos han detingut l'agressor a la plaça Abdó Terrades.
|
Societat
|
Policial
|
L’Íbex 35 entoma la victòria de Donald Trump amb una caiguda suau del 0,4%. El descens sobtat del 4% de primera hora s’ha remuntat durant el dia i el tancament ha estat gairebé pla. L’Íbex 35 ha desmentit els auguris que predicaven descensos importants de la borsa en cas de victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials nord-americanes i ha tancat la sessió als 8.901,50 punts, un 0,4% menys que la cotització del dimarts. La jornada, però, ha començat fent bons aquells pronòstics, i en els primers compassos es registraven caigudes sobtades de fins al 4%. Un cop passada la sotragada inicial, l’índex ha començat una remuntada pausada però constant que l’ha portat a tancar el dia gairebé al mateix nivell que ahir. L’índex nord-americà Dow Jones també ha esquivat els mals auguris i a mitja sessió cotitzava amb un 1% d’augment. Pel que fa als valors de l’Íbex, 19 han acabat en verd, i els altres 16 ho han fet en vermell. Al capdamunt de la llista Arcelormittal ha pujat un 10,46%, i ara les seves accions es cotitzen a 6,47 euros. Al cantó oposat, les pèrdues més importants les ha cotitzat el banc BBVA, que ha registrat un descens del 5,70%, fins als 6,12 euros.
|
Economia
|
Finances
|
Arbúcies desencalla la reforma de la resclosa del Molí de les Pipes amb una inversió de 125.000 euros. La presa actual es va construir durant els anys 80 i està feta amb sacs de sorra i pedres. L'empresa Sorea, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Parc Natural del Montseny han arribat a un acord per reformar la resclosa del Molí de les Pipes d'Arbúcies (Selva). Els treballs permetran substituir l'actual infraestructura, que es va construir els anys 80 i que l'Ajuntament reivindicava des de fa més de 20 anys. L'estructura està feta de sacs de sorra i pedres. Això suposa un problema ecològic ja que, quan hi ha riuades, la força de l'aigua rebenta o arrossega els sacs i escampa la sorra acaba seguint el curs del riu. Les obres, que tenen un pressupost de 125.000 euros, les assumirà íntegrament Sorea, concessionària del subministrament d'aigua a Arbúcies. La nova resclosa es farà íntegrament amb pedra i incorporarà una escala de peixos i la sortida d'aigües per garantir el cabal ecològic de la riera. L'espai es troba dins del Pla Especial d'Interès Natural del Parc Natural del Montseny com a zona protegida.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Localitzen sota un jardí particular les primeres restes del call de Vilafranca del Penedès. L’última excavació obre la hipòtesi que les pedres dels edificis medievals es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors. El jardí d’una finca particular de Vilafranca del Penedès s’ha convertit en una profunda excavació per fer aflorar les primeres restes del call del municipi. Just al costat del VINSEUM, seguint els estudis de dos historiadors locals, un equip d’arqueòlegs ha aconseguit localitzar fragments de diverses edificacions, una sitja i restes de ceràmica que corresponen al barri jueu del segle XIII. Per fer-ho, ha calgut fer un gran forat de més de tres metres de fondària, on tot just aquesta setmana ha acabat la segona intervenció. Després de les últimes prospeccions, els investigadors sospiten que les restes dels edificis jueus es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors, fet que dificulta la recerca d’edificis sencers. Queda pendent, però, identificar on estava ubicada la sinagoga. La recerca de l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep Maria Masachs ha desencadenat una gran perforació al jardí de la finca particular Cal Badia, paret amb paret amb el VINSEUM, per localitzar per primer cop les restes del call jueu de Vilafranca. Fins ara, es tenia constància del llegat històric de la zona a partir del segle XVII, quan es van amortitzar les edificacions jueves, però mai s’havien trobat elements d’època medieval en aquest indret. “Es podia resseguir i intuir l’entramat urbà a partir de les construccions posteriors, però és realment tres metres sota terra on hem trobat les primeres restes”, ha explicat Jordi Amorós, codirector de l’excavació que lidera l’empresa Tríade Serveis Culturals. Una primera intervenció, finançada per l’Ajuntament de Vilafranca, va permetre als investigadors trobar les primeres restes i ha estat aquest mes d’abril, novament amb finançament municipal, quan han aprofundit l’excavació. Ara s’ha localitzat una alineació d’edificis, una sitja construïda i restes de ceràmica. De moment, però, no ha estat possible esbrinar la ubicació de la sinagoga. Amorós ha detallat que l’equip ha obert el 25% de l’espai potencial, i fins ara “no hi ha elements clars” respecte el temple. De fet, la direcció de l’excavació recorda que “és molt difícil definir arqueològicament una sinagoga perquè els elements característics se’ls solen endur els propietaris quan marxen”. L’equip ha pogut identificar el mur de pregària ni el micvé, on les dones practicaven els banys rituals. Joan Amorós ha apuntat que l’excavació ha fet aflorar l’existència d’un pou i també d’una bassa “irregular”, però els indicis apunten que es tractaria d’un punt d’abastiment d’aigua pel bestiar, i no d’un indret de bany. Reutilització dels blocs de pedra Quan van començar les excavacions al terreny de Cal Badia, l’equip de Tríade confiava en trobar grans restes de pedres, fruit de la destrucció d’edificis medievals. En aquest cas, però, a gairebé tot el forat d’excavació s’han localitzat quantioses restes de terra, però pocs blocs. “Era com si vinguessin amb carros a abocar terra d’altres punts”, ha explicat Amorós. A l’hora d’identificar on van anar a parar les pedres dels edificis destruïts, els arqueòlegs no descarten que fossin utilitzades per construir la Capella dels Dolors l’any 1698, molt pròxima a les excavacions, aixecada amb pedra molt similar. “Pensem que, un cop amortitzat el call jueu, aquest punt va convertir-se en una pedrera”, ha conclòs Amorós, a l’espera de corroborar la hipòtesi a través de la documentació històrica de la construcció de la Capella. Convertir les troballes en un espai de visita La principal singularitat de l’excavació al call jueu és el fet que s’ubiquen al subsòl d’un jardí particular, al qual les màquines només poden accedir a través d’una porta de dimensions reduïdes. Això dificulta la retirada de terra, que s’acumula en muntanyes que en alguns casos s’aproximen als dos metres d’alçada. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs confia que les obres d’ampliació del VINSEUM, amb l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, permetran obrir una via per poder treure la runa i permetre la còmoda entrada de maquinària. Jordi Amorós tem, però, que la fi de la segona campanya d’excavacions signifiqui la cobertura de part de l’espai descobert, tenint en compte que és una casa privada. Al mateix temps, però, manté l’esperança que l’inici de les obres del VINSEUM –previstes a finals d’aquest 2017- evitaran aquest extrem. En aquest sentit, Amorós augura que aquestes obres faran aflorar noves troballes relacionades directament amb les restes localitzades ara, per poder seguir investigant els estrats de terra que han aflorat recentment. Si fos així, la direcció de l’excavació defensa el valor que tindria crear un espai de visita subterrani, tenint en compte que les restes jueves es troben a tres metres de profunditat. A aquest hipotètic espai d’exposició s’hi accediria a través del VINSEUM, i permetria que el jardí de la finca particular pogués recuperar el seu aspecte anterior.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:Cabrils demana ser declarat zona catastròfica per les destrosses de les pluges. Els aiguats han tirat murs i han provocat desperfectes als camins de les urbanitzacions. Cabrils (Maresme) ha demanat a la Generalitat que declari el municipi zona catastròfica per les destrosses provocades per les pluges d'aquest dimecres a la nit. L'alcaldessa Lina Morales ha explicat a l'ACN que d'aquesta manera els propietaris privats tindran més avantatges davant les asseguradores. Els aiguats han tirat murs a terra, han provocat desperfectes als camins de les urbanitzacions i han inundat aparcaments, entre d'altres danys. L'Ajuntament va tallar l'accés a la riera i no s'han produït danys personals ni incidències de cotxes arrossegats. Segons ha explicat Lina Morales, la declaració de zona catastròfica implicaria que el Govern es fes càrrec de les destrosses i que els propietaris privats tinguin "mes avantatges" davant les asseguradores. Un cop arribi la sol·licitut, tècnics de la Generalitat hauran de venir al poble a valorar i comprovar in situ les incidències. L'aigua, a tall d'exemple, s'ha emportat un mur d'una casa del casc urbà i ha deixat totalment enfangat el jardí i la piscina de la finca. Les bandes dels carrers s'han aixecat pels aiguats i l'aparcament del centre s'ha inundat. A banda, els torrents d'aigua s'han endut murs a les urbanitzacions i han provocat desperfectes als camins. També van caure arbres i un pal elèctric, però van ser retirats de la via pública aquest mateix dimecres. Inundacions de baixos i talls elèctrics a Premià de Dalt Premià de Dalt va acumular aquest dimecres 186mm de pluja, el que significa una tercera part de la pluja que acostuma a caure durant tot un any. L'aigua ha provocat la inundació de la part de darrere de la planta baixa de l'Escola Santa Anna. A primera hora d'aquest dijous el personal ha estat treballant per a deixar-ho en condicions a les 12 del migdia. Abans, però, les classes afectades s'han hagut de reubicar. A l'Escola Marià Manent i a la Biblioteca Jaume Perich i Escala també ha entrat aigua, així com a les aules 2 i 3 de l'Escola Bressol Municipal Cristòfol Ferrer, i a la sala de mestres de l’Escola Bressol Municipal Santa Anna. Altres incidències han estat patis inundats al torrent Castells, a l'aparcament de Verge del Remei, un parell de murs que han caigut a la travessia Torras i Bages i al camí antic a Teià. A banda, a Can Figueres hi ha hagut una baixada de terres. El poble també ha patit talls de subministrament elèctric, amb prop de 700 llars sense llum.
|
Societat
|
Meteorologia
|
El febrer es tanca amb 38.905 desocupats registrats a la demarcació de Girona, un 0,82% menys que el mes anterior. En termes interanuals, les comarques gironines registren un descens del 6,03% i encadenen caigudes consecutives des del 2013. El mes de febrer es va tancar amb 38.905 aturats a la demarcació de Girona, xifra que suposa una caiguda de 320 persones, un 0,82% menys en relació al mes anterior, segons ha informat aquest dilluns el Ministeri de Treball i Seguretat Social. En la mateixa línia, en termes interanuals, l'atur va caure en 2.496 persones, fet que representa un descens del 6,03% en comparació amb el mateix mes del 2018. Segons aquestes dades, l'atur a les comarques gironines encadena caigudes des del 2013 de forma consecutiva. A Catalunya, el nombre de desocupats es va situar en 396.642 persones al febrer, un 0,44% menys que en el mes anterior (-1.734) i un descens del 5,15% (-21.539) en comparació amb el febrer del 2018.
|
Economia
|
Treball
|
El Consell General de Turisme de Barcelona gestionarà l’any que ve 63,4 milions d’euros, un 2,5% més que el 2016. Els recursos principals provenen de la venda de productes i serveis a visitants (87%) i de l’impost a l’allotjament turístic (7’2%). Turisme de Barcelona gestionarà l’any vinent 63,4 milions d’euros de pressupost, un 2,5% més que el 2016, segons ha anunciat aquest dimecres el Consell General de l’entitat. La reunió ha servit per marcar els eixos de treball per al 2017, que passen, principalment, pel reforç de la tasca en turisme sostenible. El Consell ha estat presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb l’assistència del regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom, el president del comitè executiu de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, i del director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes. Colau ha qualificat l’activitat turística “un gran actiu” de Barcelona que “cal alinear” amb els interessos comuns de la ciutat. També ha manifestat que cal assegurar-ne la viabilitat del present i “sobretot” la sostenibilitat en el futur. L’alcaldessa s’ha referit al component laboral d’aquesta sostenibilitat reclamant unes condicions de treball “dignes”. A parer de Colau cal “repartir millor” els beneficis que genera aquesta activitat. De la seva banda, Joan Gaspart, president del comitè executiu de Turisme de Barcelona, ha coincidit amb l’alcaldessa en la necessitat de generar un turisme sostenible i li ha agraït la “lluita” contra “la il·legalitat”. El Consell General ha tancat les previsions d’ingressos per a l’any vinent en 63’4 milions d’euros, un 2’5% més que el 2016. La principal via d’entrada dels recursos continua essent la venda de productes i serveis a visitants, amb el 87% del total. La segona partida en rellevància és l’impost a l’allotjament turístic que recapta la Generalitat, amb un 7’2%. En el capítol de les despeses destaca l’increment de la partida destinada al programa Barcelona Sostenible i Accessible, un 67%, i el destinat a Cultura amb un increment del 33%. Pel que fa a les activitats del 2017, es potenciarà l’anàlisi conjunta amb altres administracions a través d’eines com el futur Observatori de l’activitat turística a Barcelona i comarques, un òrgan conjunt amb l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Una altra de les línies prioritàries serà la desconcentració de l’activitat turística, especialment a través del programa ‘Barcelona és molt més’, amb la Diputació de Barcelona, i dels programes ‘Pirineus, Mar’, que seran presents de manera transversal en el conjunt de l’activitat del consorci. El Consorci preveu també treballar en la creació de nous productes. Es marca com a objectiu incrementar els que s’adrecen al ciutadà- resident i que els relatius a les comarques de Barcelona superin el 25% de l’oferta actual.
|
Economia
|
Turisme
|
AMPLIACIÓ:Rabell es compromet a entrar "a fons" en el debat pressupostari i insta Puigdemont a presentar aviat els nous comptes. Sí Que Es Pot no s'oposarà a la pròrroga tècnica dels pressupostos del 2015 amb el benentès que el Govern n'elaborarà uns de nous. El president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot, Lluís Rabell, s'ha compromès aquest dilluns en la reunió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a entrar "a fons" en el debat pressupostari. "Aquest pressupostos han d'atendre una emergència social i han de mirar de sortir de l'ofec financer que pateix la Generalitat", ha remarcat durant la roda de premsa posterior a la reunió. Rabell ha coincidit amb el Govern que calen uns nous comptes per afrontar la situació i ha remarcat que participaran en el debat amb la intenció d'arribar a un acord amb l'executiu, sempre que s'avanci en la reversió de les retallades dels darrers anys. Per mostrar aquesta actitud proactiva, el president de Sí Que Es Pot ha avançat que el proper dimecres el seu grup no s'oposarà a la pròrroga tècnica dels pressupostos del 2015. La premissa per poder arribar a algun tipus d'acord pressupostari amb l'executiu és que els nous comptes no siguin "continuistes". Així ho ha explicat Rabell, que ha indicat que la voluntat de Catalunya Sí Que Es Pot és negociar amb el Govern des de la "llibertat total" que suposa no haver signat cap acord amb Junts Pel Sí. Tot i que Puigdemont no li ha especificat el termini amb què el Govern treballa per presentar el projecte de llei, Rabell confia que els pressupostos estiguin enllestits en un termini "raonable". Per això, creu que la negociació podria començar d'aquí algunes setmanes. L'increment de l'impost de successions, la derogació dels concerts a les escoles que segreguen per sexe per prioritzar l'educació pública entre els 0 i 3 anys, la renegociació del deute financer de la Generalitat, la modificació del sostre de dèficit, la reversió de privatitzacions i retallades, a més de la inclusió d'un ambiciós pla d'emergència social són algunes de les reclamacions que posarà sobre la taula la confluència d'esquerres. Comissió del Procés Constituent A més dels pressupostos, la segona qüestió principal de la "cordial" reunió entre Puigdemont i Rabell ha estat la comissió parlamentària sobre el procés constituent. Tot i la intenció del govern espanyol d'aturar-la, Rabell ha subratllat la importància d'un òrgan que podria refer "ponts de diàleg" entre les diferents visions del conflicte. "Pensem que és fonamental construir espais de trobada on es pugui dialogar i parlar", ha insistit. Rabell ha recordat que en la comissió d'estudi no se sobreentendrà que la independència és l'única opció viable i es confrontaran tots els models "per dissenyar plegats els aspectes del país que volem". En la seva opinió, la llei electoral, el model de serveis públics, les polítiques mediambientals haurien de ser alguns dels punts a debat. Pel que fa la solució del conflicte institucional entre Catalunya i Espanya, el líder de Sí Que Es Pot ha refermat el compromís del seu grup amb el referèndum pactat entre governs. "Nosaltres li hem dit clarament que pensem que el full de ruta marcat per la resolució del 9-N no és transitable i no tindrà massa recorregut. Pensem, per contra, que les aspiracions democràtiques que han sustentat les mobilitzacions dels últims anys han de trobar una sortida operativa. Pensem que el camí final serà un referèndum pactat", ha conclòs. Els Mossos i la "llei mordassa" El president de Catalunya Sí Que Es Pot no ha volgut perdre l'oportunitat de demanar a Puigdemont que evités que els Mossos d'Esquadra es convertissin en els primers que apliquen la "llei mordassa" contra manifestants. Rabell ha recordat que dissabte passat, en el marc d'una protesta davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, l'advocat Andrés García va ser denunciat per desobediència. "Demanem que no estrenem la llei mordassa a Catalunya contra un defensor reconegut dels drets humans", ha defensat. La multa que preveu la nova legislació oscil·la entre els 600 i els 30.000 euros.
|
Política
|
Govern
|
Un jove agredeix Rajoy mentre passejava pel centre de Pontevedra amb la comitiva electoral. Li ha clavat una bufetada que li ha fet caure les ulleres abans de ser reduït i detingut. El candidat del PP a la presidència del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha estat agredit aquest dimecres mentre passejava amb la comitiva de la campanya electoral pel centre de Pontevedra. Segons han informat fonts del PP, un jove se li ha acostat amb l'excusa de fer-s'hi una fotografia i li ha donat una bufetada que li ha fet caure les ulleres, que s'han trencat. El jove encara ha forcejat amb els membres de l'equip de seguretat del president espanyol, que l'han immobilitzat abans que fos detingut per agents de la policia nació nacional. Rajoy ha seguit amb el recorregut previst, però sense ulleres. Celebra un míting aquest dimecres a les vuit del vespre a A Coruña.
|
Política
|
Govern espanyol
|
AMPLIACIÓ:Estabilitzat l'incendi forestal de l'Estartit. Els Bombers tenen el perímetre del foc encerclat, que és d'entre 5 i 10 hectàrees. Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat cap a dos quarts de set de la tarda l'incendi que crema des d'aquest divendres a primera hora de la tarda a la zona de Rocamaura de l'Estartit, al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). En les tasques d'extinció hi treballen 17 dotacions terrestres, tres helicòpters bombarders, dos avions de vigilància i atac i efectius dels ADF's i de Protecció Civil. Els Bombers tenen encerclat el perímetre del foc, que ha afectat entre 5 i 10 hectàrees, i se centren a sufocar els punts que encara cremen en el penya-segat, que és una zona de difícil accés. El director dels serveis territorials d'Interior, Albert Ballesta, ha explicat que el foc ha començat al marge d'un camí, prop de l'antena que hi ha dalt de la muntanya de Rocamaura, i que s'investiguen les causes de l'incendi. Ballesta ha detallat que podria haver començat per un llamp que havia quedat somort o per una "irresponsabilitat" humana. L'incendi ha començat pels volts de les quatre de la tarda a la zona de l'antena de telecomunicacions que hi ha damunt la muntanya de Rocamaura. La forta tramuntana que bufa a la zona l'ha empès cap al penya-segat, en comptes d'endinsar-lo al massís del Montgrí, però de retruc, això ha provocat que les flames anessin creant focus secundaris a mesura anaven caient muntanya avall. En les tasques d'extinció hi han treballat més d'una vintena de mitjans dels Bombers. En el punt màxim de desplegament, disset de terrestres, tres helicòpters bombarders i dos avions de vigilància i atac (AVA). També s'ha comptat amb el suport de Protecció Civil, ADF, Policia Local i Mossos d'Esquadra. Com que l'Estartit es troba als peus de Rocamaura, multitud de turistes s'han agrupat en aquesta zona. Finalment no ha calgut desallotjar ningú, però sí que als 400 estiuejants que s'estaven en dos càmpings se'ls ha concentrat a les parts baixes dels recintes "per precaució", ha dit l'alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí. També s'ha fet el mateix amb els propietaris de les cases disseminades que hi ha en el primer tram de muntanya, que en alguns casos han vist les flames a tocar. L'Ajuntament de Torroella havia habilitat la sala polivalent de l'Estartit per si el foc anava a més, però al final no ha calgut utilitzar-la. Estabilitzat a mitja tarda La tramuntana, que en aquest cas ha ajudat, i el desplegament d'efectius a la zona han permès estabilitzar el foc cap a dos quarts de set de la tarda. Tot i que el vent no s'ha endut les flames cap al massís, a la part del penya-segat, sí que impedia que l'aigua que llançaven els efectius aeris toqués de ple les flames (perquè se l'enduia). "A la part de dalt de la muntana ja tenim l'incendi envoltat per una línia de mànegues, i ara el rematem; però a la part del penya-segat ens costarà molt més, perquè no hi podem accedir", ha explicat el cap de la Regió d'Emergències de Girona, Enric Cano. Aquest vespre, els Bombers han fet algunes cremes controlades perquè facin de tallafocs a la muntanya i, en cas que caiguin flames des del penya-segat, també ho facin sobre un llit cremat. A més, com que demà es preveu que el vent torni a canviar i bufi marinada, els Bombers també volen prevenir que alguna soca que hagi quedat a mig cremar revifi i pugui empènyer el foc cap a l'interior del massís. Aquesta nit, es mantindran quatre dotacions terrestres (dues a dalt i dues a baix) remullant la zona afectada, i demà al matí es tornaran a incorporar mitjans aeris. S'aniran fent passades pel penya-segat, perquè com que és molt escarpat i no s'hi pot accedir a peu, poder apagar així les feixes que hi hagi enceses. A tocar d'un camí El foc ha cremat entre 5 i 10 hectàrees. Les flames han començat al costat d'un camí situat a prop de l'antena de telecomunicacions. De fet, Enric Cano ha precisat que des de la càmera de vigilància que tenen instal·lada en aquest punt, han vist com les flames prenien el sotabosc. "Primer tenien l'amplada d'una taula, però el vent les ha estès ràpidament", ha precisat el cap de la Regió d'Emergències. Pel què fa a les causes, el delegat d'Interior, Albert Ballesta, ha precisat que encara s'estan investigant. Prenen força dues hipòtesis. Una, que es tracti d'un llamp somort (perquè a la nit aquí hi ha plogut i fet tempesta). I l'altra que es degui a una negligència fruit de l'acció humana. "Un cop més, no descartem que es tracti d'una irresponsabilitat; els agents rurals ara treballen per saber-ne la causa exacta", ha precisat Ballesta. Pla Alfa 3 L'alcalde de Torroella de Montgrí ha dit que, sortosament, tot ha quedat en un "ensurt". Precisament, avui s'ha barrat del tot el pas al massís, arran de l'activació del nivell 3 del Pla Alfa. Durant els propers dies, ni vehicles ni tampoc excursionistes a peu hi podran accedir. Rufí, però, no ha amagat que els preocupen els propers dies. L'alcalde ha recordat que diumenge passat ja hi va haver un petit incendi a la zona de les Dunes, que sumat al d'avui, comportarà que "aquest agost se'ns farà llarg". "Estem en alerta pels dies que vénen", ha conclòs.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Besalú tindrà vigilants municipals a partir del juliol. En 15 dies començarà el procés de selecció per cobrir dues places i, de cara a la tardor, s’estudiarà si cal ampliar la plantilla. Besalú comptarà a partir del juliol amb un cos de vigilants municipals. L’alcalde de la vila, Lluís Guinó, ha explicat que per llei, no es permet que un municipi com Besalú (Garrotxa) amb 2.600 habitants pugui tenir Policia Local pròpia però s’han adonat que és necessària la presència d’alguna mena “d’agents cívics”, més propers als ciutadans, que donin resposta a les “problemàtiques” existents en àmbit social i de vigilància. D’aquí 15 dies començarà el procés de selecció amb l’obertura de la presentació de sol·licituds per cobrir les dues places que es crearan. De cara a la tardor, amb la primera reunió de la nova junta de seguretat local que volen formalitzar, analitzaran si cal ampliar la plantilla. Paral·lelament, l’equip de govern del municipi també vol construir una “oficia d’atenció vilatana”, similar a les oficines d’atenció a la ciutadania, on s’ubicaran els nous vigilants i l’associació de Protecció Civil del municipi. El batlle d’aquesta localitat garrotxina ha donat a conèixer la notícia mitjançant el seu compte de Twitter on ha explicat que l’Ajuntament de Besalú té previst crear una nova “oficina d’atenció vilatana”, una “OAV”, reversionant el concepte de oficina d’atenció ciutadana. En concret, Guinó ha comentat que per llei, un poble de 2.600 habitants com Besalú no pot disposar de Policia Local pròpia ni d’un cos oficial de vigilants o guàrdies municipals. No obstant això, després d’analitzar la situació del municipi, han vist clar que la vila necessita “alguna mena de vigilància”, uns “agents cívics” propers als ciutadà i que puguin donar resposta a les problemàtiques i dificultats que pateixen els veïns. “Necessitem quelcom semblant a la policia local però adequada a les dimensions del nostre poble i als problemes que tenim”, ha comentat el batlle. En aquest sentit, Guinó ha assenyalat que disposen del suport del Departament d’Interior - que els ha assessorat en tots els tràmits administratius- i que els nous vigilants ajudaran a mantenir un diàleg més fluid entre la població i el consistori: atenent i resolent les queixes, sol·licituds i inquietuds dels veïns, vigilant equipaments municipals i donant un cop de mà pel que fa a la circulació pel centre històric. “Per això els hem donat un nom diferent, són agents cívics amb funcions molt adequades a la tipologia de poble que és Besalú”, ha insistit. Fins ara, la seguretat de Besalú estava a mans dels Mossos d’Esquadra amb qui havien signat un conveni de col·laboració. “La situació del poble ha canviat, tenim més població, el municipi es troba en un punt estratègic d’entrada de la comarca de al Garrotxa o sortida, segons com es miri”, ha detallat. Uns aspectes que els han impulsat a fer un pas endavant i consolidar la creació d’aquest nou cos de vigilància municipal. Problemàtiques principals: l’envelliment i els robatoris Les “problemàtiques” o motius principals que els han empès a formar aquestes noves figures és, d’una banda, l’envelliment de la població de Besalú. “Hi ha un gran nombre de persones grans i més de 50 veïns tenen més de 90 anys, són un col·lectiu de risc que necessiten una atenció que l’ajuntament pot donar i coordinar millor amb els serveis socials”, ha assenyalat Guinó. L’altre qüestió que més els amoïna és l’increment de robatoris amb força a l’interior de domicilis que s’han anat produït darrerament al poble i d’altres municipis de la Garrotxa i d’arreu de les comarques gironines. “És una tendència que va a l’alça i volem evitar que s’incrementin a la vila; procurarem que els vigilants patrullin pels carrers i complementin així la tasca que fan els Mossos d’Esquadra”, ha raonat l’alcalde. En principi, d’aquí a 15 dies arrencarà el procés de selecció homologat per escollir les persones que podran ocupar les dues úniques places que s’obriran. En dues setmanes, els interessats podran començar a presentar les seves sol·licituds i la previsió és que els nous vigilants comencin a treballar a partir de l’1 de juliol. “Els criteris que s’exigiran són molt similars als que es demanen per poder accedir a algun cos de policia municipal”, ha detallat Guinó. Per exemple, cal tenir més de 18 anys i menys de 45, disposar del certificat d’escolaritat, no patir cap malaltia psíquica, no tenir causes penals pendents ni estar condemnat per cap delicte. En el cas de les dones han de mesurar més de 1,60 metres d’alçada i, els homes, 1,65 metres d’alçada. Un tribunal qualificador format per un comandament dels Mossos, un membre d’una policia local, representants de l’administració pública i d’altres ens seran els encarregats d’escollir els millors candidats. De cara a la tardor, analitzaran si cal ampliar la plantilla. Els sous i les despeses dels nous vigilants municipals aniran a càrrec del consistori. Oficina i junta de seguretat Paral·lelament, Guinó ha detallat que obriran una nova “oficina d’atenció vilatana” que farà les mateixes funcions que porten a terme les oficines d’atenció ciutadana que hi ha a les grans ciutats. “Si alguna persona té alguna queixa o suggeriment a fer al consistori podrà realitzar-ho des d’aquest indret, de forma formal, i amb tot el procés informàtic de seguiment que és el que interessa”, ha explicat el batlle. D’altra banda, i a l’espera dels passos jurídics que han d’emprendre, el consistori també vol conformar un ens similar a les juntes locals de seguretat que es reunirà cada tres mesos i que comptarà amb representants del cos dels Mossos d’Esquadra, de l’Ajuntament, de les entitats del municipi, dels veïns i els vigilants municipals. “Per qüestió d’habitants tampoc podem crear una junta com a tal però plantejarem alguna cosa semblant que sigui un lloc de trobada per posar en comú tots els punts de vista”, ha explicat. Tal i com ha detallat Guinó, la voluntat és que puguin reunir-se per primer cop el proper setembre. “Ara cal acabar de definir el context jurídic de la junta i la seva estructura, tot això haurà de passar per ple, per exposició pública i aprovar-ho”, ha conclòs.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
L'Aeroport de Lleida-Alguaire compleix deu anys en plena reorientació del seu model de negoci cap a usos industrials. La infraestructura acull l'activitat de 25 empreses, que donen feina directament a unes 100 persones, i indirectament a 250. El 17 de gener del 2010 s'inaugurava l'Aeroport de Lleida-Alguaire, el primer construït i gestionat per la Generalitat. En aquests deu anys, s'ha constatat que el plantejament inicial pensat en un model basat en l'activitat comercial i el transport de mercaderies no ha acabat reeixint. Aquesta realitat ha portat el Govern a reorientar la infraestructura amb la implementació en els darrers anys d'una nova estratègia per convertir Lleida-Alguaire en un aeroport encarat a diferents nínxols de negoci que es complementin entre sí però, sobretot, establint una aposta prioritària centrada en els usos industrials vinculats al sector aeronàutic. Actualment, unes 25 empreses estan implantades o utilitzen les instal·lacions de l'aeroport lleidatà les quals donen feina de forma directa a unes 100 persones, i a unes 250 indirectament. L'Aeroport de Lleida-Alguaire compleix deu anys, un període que ha estat marcat per clarobscurs i incerteses en relació amb la viabilitat de la infraestructura. Després de descartar Alfés i altres ubicacions lleidatanes, la Generalitat va acabar apostant per construir l'aeroport a Alguaire (Segrià). Les obres van començar el 2007 i el projecte va suposar una inversió inicial de més de 90 milions d'euros, però cal afegir-hi els costos que van suposar l'ampliació de la terminal i altres actuacions de millora que s'hi han fet en aquests anys. L'aeroport compta amb una terminal singular des del punt de vista arquitectònic, així com amb la pista més ampla de tot l'Estat, la qual fa 61 metres d'ample per 2.500 metres de llarg. Han quedat lluny, però, les expectatives recollides en el Pla director inicial del Govern d'aquell moment que preveien assolir un trànsit de 395.000 passatgers anuals al cap d'una dècada en funcionament, i el transport de 3.500 tones de mercaderies. El 2019, l'Aeroport de Lleida-Alguaire va registrar un total de 58.614 passatgers, mentre el 2018 van ser 45.532. Pel que fa al transport de mercaderies, l'activitat ni tan sols s'ha acabat posant en marxa. En canvi, s'han superat amb escreix les previsions pel que fa a operacions ja que l'any passat se'n van comptabilitzar unes 30.000, un 400% més que el 2018, en bona mesura per l'activitat relacionada amb les escoles de vol i la formació de pilots. L'actual secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, reconeix que els objectius plantejats quan es va planificar l'aeroport, centrats en l'activitat comercial i amb l'expectativa del transport de mercaderies, no s'han acomplert i ho ha atribueix al fet que estaven basats en estudis d'oferta i demanda i de capacitat de generar activitat que no van ser "prou rigorosos". Tot i així, fa un balanç positiu dels deu primers anys de vida de la infraestructura perquè en els darrers anys el Govern "ha aconseguit reorientar l'estratègia de Lleida-Alguaire i convertint-lo en un aeroport productiu". Segons Gavín, això ha estat possible arran de la implementació d'una nova estratègia per reconvertir-lo en un aeroport encarat a diferents nínxols de negoci i on es complementin diferents activitats però, sobretot, amb una aposta preferent centrada en els usos industrials aeronàutics. Gavín assegura que aquesta estratègia està donant "molts bons fruits" i, actualment, "la plataforma està plena d'aeronaus que fan tasques de manteniment, reparació o desmantellament". També destaca l'activitat que genera la formació de pilots. En aquest sentit, destaca la instal·lació a l'aeroport lleidatà de l'escola de vol lituana BAA Training, una de les més importants d'Europa del sector. Però, l'aeroport també té acords amb companyies aèries com és el cas de Vueling i Volotea per a la formació dels seus pilots, a banda de l'activitat que hi desenvolupa el Reial Aeri Club de Lleida. 25 empreses i 100 llocs de treball directes Amb aquesta nova estratègia, l'Aeroport de Lleida-Alguaire ha aconseguit atreure l'interès de 25 empreses de diferents àmbits que hi desenvolupen la seva activitat i que donen feina de forma directa a 100 persones, i a unes 250 indirectament. Des del 2014, diferents empreses com ara Aeronpark o Servitec ofereixen a les instal·lacions de l'aeroport els serveis d'estacionament de llarga durada per a avions, o bé els de manteniment i de reciclatge d'aeronaus els quals han portat a Alguaire avions de companyies com ara Norwegian i Icelandair o, més recentment, un Boing 747 de la companyia Wamos Air. L'aeroport lleidatà també ha acollit en aquests anys proves amb prototips d'aeronaus i drons, entre altres. Dos nous hangars i ampliació de la plataforma Davant la creixent activitat industrial, aquest any està prevista la construcció de dos nous hangars per a empreses, que se sumaran al que ja disposa el Reial Aeri Club de Lleida. Les obres es troben en una fase incipient, després que recentment s'hagi començat a remoure terra. D'altra banda, Aeroports de Catalunya està tramitant el projecte per ampliar la plataforma per tal d'ampliar la capacitat d'aquesta per poder acollir l'estacionament de més aeronaus. Pel que fa a la viabilitat, Isidre Gavín assenyala que la principal prioritat és que l'aeroport tingui un impacte al territori amb les diferents activitats que s'hi porten a terme, més enllà de poder equilibrar el balanç de comptes de la infraestructura. Tot i això, assegura que el Govern "no renuncia a assolir aquest equilibri i l'autofinançament". En aquest sentit, destaca que el dèficit s'ha anat reduint en els darrers exercicis i posa de relleu que el 2019 "s'haurà donat un nou pas important a l'hora d'equilibrar ingressos i despeses". Escenari de proves, festivals i de rodatges Altrament, Lleida-Alguaire també s'ha convertit en els darrers anys en l'escenari de fires relacionades amb el sector aeronàutic i de festivals aeris com és el cas de la Lleida Air Challenge i de La Festa del Cel. Les instal·lacions de Lleida-Alguaire s'han convertit també en plató cinematogràfic, amb gairebé una quarantena de rodatges que, fins ara, han generat uns ingressos de prop de 300.000 euros. Hi han enregistrat els seus anuncis principals marques automobilístiques mundials com és el cas de Peugeot, BMW, Renault, Seat, Mercedes, Opel o Ford, però també altres multinacionals com ara Orange o Braun, aquest darrer protagonitzat pel pilot de Fórmula 1, Sebastian Vettel. A més, l'aeroport lleidatà ha estat escenari d'un curtmetratge i de videoclips musicals com ara l'èxit 'Beautiful People' del músic britànic Ed Sheeran. Aposta inicial per l'activitat comercial i de càrrega L'aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar l'aeroport el 17 de gener del 2010, després d'atarterar a Alguaire amb un vol procedent de l'Aeroport del Prat en què també viatjaven altres autoritats i periodistes. El 5 febrer van començar els primers vols regulars a París i Palma de Mallorca de la companyia Vueling. Dos mesos després, Ryanair se sumava a l'oferta amb vols a Frankfurt i Milà. Al cap d'uns mesos, Vueling va suprimir el vol a París i el va substituir per una connexió de Lleida-Alguaire amb el Prat que pretenia facilitar l'enllaç amb altres destinacions. En no veure acomplertes les seves expectatives i coincidint amb la retallada de les aportacions públiques, Vueling i Ryanair van acabar abandonant el 2011 l'aeroport, de la mateixa manera que havia fet Pyrenair. Actualment, l'Aeroport de Lleida-Alguaire compta regularment amb l'enllaç amb Palma de Mallorca el qual va acabar assumint Air Nostrum i que s'ofereix dos cops per setmana. S'hi sumen durant els mesos d'estiu les connexions amb Menorca i Eivissa que opera la mateixa aerolínia. Es tracta de tres rutes plenament consolidades i que registren unes bones xifres d'ocupació, segons Gavín. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat posa de relleu el canvi d'estratègia que s'ha seguit en aquest sentit, deixant enrere aquella primera etapa de vols comercials "sufragats amb grans subvencions públiques" i apostant per avions de menor capacitat que assoleixin una demanda suficient. Així mateix, remarca que el Govern no ha abandonat aquest nínxol d'activitat i també manté la porta oberta a ampliar l'oferta actual de vols comercials a l'aeroport lleidatà. El Govern aposta per turoperadors que portin esquiadors al Pirineu de Lleida Un altre dels segments de negoci ha estat la turoperació de vols xàrters convertint l'Aeroport de Lleida-Alguaire en base per portar esquiadors als Pirineus. El gener del 2011 van arribar els primers amb el turoperador britànic Neilson, posteriorment s'hi van afegir l'israelià Arkia i el suec Quality Travel. El 2017, Arkia va abandonar l'aeroport lleidatà. Aquest hivern ha fet el mateix Neilson, el principal turoperador que transportava esquiadors als Pirineus a través de Lleida-Alguaire, arrossegat per la fallida de Thomas Cook, companyia a qui contractava bona part dels seus avions. L'activitat de Neilson va obligar Aeroports de Catalunya a ampliar la terminal per tal de poder acollir els passatgers britànics. Actualment, només Quality Travel manté la turoperació de xàrters per a esquiadors. Tot i això, cal esmentar que la presència de boira a les instal·lacions d'Alguaire ha obligat a desviar nombrosos vols a altres instal·lacions, sobretot a l'Aeroport de Reus. Isidre Gavín remarca que el Govern ha deixat de considerar la turoperació com una activitat estratègica per a l'aeroport lleidatà, a diferència d'anys enrere davant la infrautilització que tenien aleshores les instal·lacions. Tot i això, el Govern segueix treballant per captar nous turoperadors però centra els esforços en aquells que es comprometin, com en el cas de Quality Travel, a portar bona part del seu passatge a estacions d'esquí del Pirineu de Lleida i no a Andorra com feia Neilson. Interès d'una empresa dedicada al transport de peces per a l'automoció D'altra banda, l'aposta per convertir Lleida-Alguaire en una plataforma per a la càrrega de mercaderies tampoc ha acabat quallant fins al moment. La planificació inicial pretenia orientar l'aeroport al transport de productes agroalimentaris però no es va acabar implementant un cop es va veure la inviabilitat d'aquesta activitat pels elevats costos que suposa la càrrega aèria. Malgrat això, el Govern no ha descartat mai l'activitat de càrrega i ha seguit promocionant les possibilitats de Lleida-Alguaire en l'àmbit de la logística aèria, segons Isidre Gavín. En aquest sentit, s'han mantingut contactes amb diferents companyies interessades en el transport de productes amb un major valor afegit. Les que estan més avançades són amb l'empresa Flightline, dedicada al transport de peces per a l'automoció, i Gavín confia que la seva implantació pugui materialitzar-se a curt termini.
|
Economia
|
Logística
|
Un ferit lleu en l'incendi d'un habitatge a Olèrdola. Les flames han cremat un matalàs i han afectat una porta i diverses bigues de fusta. Una persona ha resultat ferida lleu aquest dijous a la matinada en l'incendi d'un pis a Olèrdola (Alt Penedès). L'avís de foc s'ha rebut a les 0.31 hores en una casa adossada de la plaça Anselm Clavé. El foc ha cremat un matalàs i ha afectat una porta i diverses bigues de fusta. Fins al lloc s'hi han desplaçat cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat que han apagat l'incendi en poca estona. La persona afectada ha estat evacuada a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès en una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
Un incendi crema un basar al Raval. Algunes restes del foc han afectat un pàrquing on també ha calcinat un cotxe. Un incendi crema aquest dimarts al matí un basar al barri del Raval a Barcelona. Segons fonts de l'Ajuntament de la capital catalana, el foc s'ha declarat poc després de les deu del matí en un basar situat a la plaça del Bonsuccés, número 7. Algunes restes de l'incendi de la botiga han afectat un pàrquing on ha cremat un cotxe. L'incendi del vehicle ja està apagat i els bombers se centren en les tasques d'extinció de la botiga. Fins al lloc s'hi ha desplaçat set dotacions dels Bombers de Barcelona. El foc ha generat una columna de fum intensa visibles des de diversos punts de la ciutat.
|
Societat
|
Successos
|
Sis detinguts a Tornabous després d'una persecució policial amb trets sense ferits. Se'ls acusa d'un delicte de drogues i l'enfrontament amb els Mossos va tenir lloc ahir dimecres a la tarda als afores de la població. Els Mossos d'Esquadra han detingut sis persones després d'una persecució policial on hi van haver trets sense ferits a Tornabous (Urgell). Segons els Mossos d'Esquadra, els fets van tenir lloc ahir dimecres a la tarda als afores de la població i van tenir el seu origen en una discussió a l'interior d'un bar entre diverses persones. Quan van arribar els mossos va començar la persecució, que va ser amb vehicles i va ser aleshores quan hi va haver intercanvi de trets tant per la banda dels detinguts com per part dels Mossos que van disparar a l'aire. Les detencions s'han fet per un delicte relacionat amb el tràfic de drogues però no es descarta que es pugui relacionar als detinguts amb algun altre tipus de fet delictiu. De moment no ha transcendit ni la nacionalitat ni l'edat de les persones detingudes.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Calvet es compromet a crear una Taula de la qualitat de l'aire a les Garrigues per avaluar el projecte de Nova Tracjusa. El conseller de Territori i Sostenibilitat ha visitat aquest dissabte la 57a Fira de l'Oli de les Borges Blanques. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s'ha compromès aquest dissabte al matí a crear una Taula de la Qualitat de l'Aire a la comarca de les Garrigues amb l'objectiu "d'afrontar" el projecte de Nova Tracjusa, que planteja que les instal·lacions d'aquesta empresa a Juneda (Garrigues) puguin tractar purins a partir de la crema de residus. Ho ha anunciat després d'haver parlat breument amb els responsables de la plataforma 'Aturem la incineradora de Juneda', que aquest dissabte s'han concentrat a l'exterior de la 57a Fira de l'Oli de les Borges Blanques. Posteriorment, Calvet ha visitat el recinte firal on ha presidit l'acte d'agermanament entre la DOP Les Garrigues i el Gremi de Forners de les Terres de Lleida. La concentració a l'exterior del pavelló firal ha reunit una vintena de persones que a l'arribada del conseller Calvet li han mostrat pancartes i han cridat consignes en contra del projecte de Nova Tarcjusa. Així mateix, també li han entregat un manifest i li han transmès les seves principals preocupacions pel que fa a aquest projecte. Per la seva banda, Calvet ha insistit en la necessitat d'establir "noves maneres per tractar els residus", així com també els purins. En referència al projecte de Nova Tracjusa que planteja substituir el gas per combustibles derivats de residus (CDR) pel tractament de les dejeccions ramaderes, Calvet ha explicat que és "una pràctica habitual". Tot i això, ha remarcat que el projecte "encara s'està avaluant" i que, de moment, "no s'ha pres cap decisió al respecte". En aquest sentit, ha afegit que un cop s'hagin valorat les al·legacions i estudiat "les millors pràctiques possibles", es veurà si és possible autoritzar el projecte o no. Així mateix, Calvet ha demanat als concentrats que tinguin "confiança" amb l'administració i s'ha compromès a crear una Taula de la qualitat de l'aire a la comarca. Segons ha explicat el conseller, aquesta permetrà definir el "marc actual" i saber quines "pràctiques" es poden avaluar i corregir amb la finalitat d'aconseguir "la màxima qualitat de l'aire possible". Calvet ha afegit que la Taula vol servir per afrontar el projecte de Nova Tracjusa amb "ciència i mètode" i no amb "intuïcions, frases fetes i a través de Twitter". Posteriorment, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha visitat el recinte firal acompanyat d'autoritats i representants del territori on ha elogiat el conreu de l'oliva i la producció d'oli de les Garrigues. En aquest sentit, ha insistit en el fet que la seva visita a la fira es produeixi l'endemà d'haver-se celebrat la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica. "Té molt a veure" ha dit Calvet, assegurant que les conseqüències del canvi climàtic tenen un impacte directe en el sector primari. Per aquest motiu, ha indicat que és "feina de tots" aconseguir mitigar aquests efectes, donat que el sector primari no només genera valor econòmic al territori, sinó que el "custodia". "Forma part de les solucions naturals per fer front a l'emergència climàtica", ha finalitzat. Desviament de camions a l'N-240 entre Montblanc i Lleida Calvet també ha aprofitat la visita a la capital de les Garrigues per parlar de la proposta de desviament de camions a l'N-240 entre les Borges Blanques i Lleida que vol substituir el tram entre Montblanc i el Pla de Santa Maria. El conseller ha explicat que aquesta "solució" que va anunciar el passat mes de juny té el "vist i plau tècnic" dels responsables del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, però que la falta de govern, ha dit, ha fet que aquesta encara no s'hagi pogut implementar. Per aquest motiu, ha explicat que ja ha demanat mantenir una reunió amb el ministre José Luis Ábalos per tractar aquesta problemàtica.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
ERC emplaça Sánchez a obrir "diàleg" i una "negociació" que passi pel referèndum d'autodeterminació. Rovira afirma que l'independentisme seguirà creixent si explora en la "diversitat". L'adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, ha emplaçat aquest diumenge el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a obrir un "diàleg" i una "negociació" per trobar una "solució política al conflicte" amb Catalunya. En una compareixença acompanyat pel número 2 d'ERC per Barcelona a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, i la plana major de la formació després de fer-se públics els resultats del 28-A i d'haver guanyat els comicis a Catalunya, Aragonès ha apuntat que l'única sortida és "votar un referèndum d'autodeterminació". Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha intervingut en l'acte a través d'una videoconferència des de Ginebra i ha constatat que l'independnetisme ha crescut i que ho continuarà fent si explora en la "diversitat".
|
Política
|
Partits
|
Albiol reclama a la Generalitat que denunciï Vidal a la justícia "si les seves acusacions són falses". El coordinador general del PPC convida a PSC i C's a presentar de manera conjunta una sol·licitud de ple extraordinari del Parlament per abordar el tema. El coordinador general del Partit Popular Català, Xavier Garcia Albiol, ha instat aquest divendres el Govern de la Generalitat a denunciar el fins ara senador d'ERC Santi Vidal davant la justícia "si les greus acusacions d'il·legalitats per preparar la independència són falses". Així ho ha demanat el líder del PPC des de Bilbao, després de conèixer la repercussió de les declaracions de l'exjutge. “No és suficient que el Govern de la Generalitat insisteixi a dir que les afirmacions de Vidal no són certes, li demanem que ho denunciï en un jutjat”, ha dit. El líder dels populars catalans ha convidat PSC i C's a presentar de manera conjunta una sol·licitud de ple extraordinari del Parlament per abordar la qüestió. El coordinador general del PPC ha volgut advertir el Govern català que "si no denúncia, s'entendrà que més enllà d'un rifi-rafe polític, les afirmacions són certes”. “Quan a un l'acusen de robar, entre altres coses, i és mentida, el normal és presentar una denúncia”, ha assenyalat demanant al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que “demostri que de debò es preocupa per les acusacions abocades per Vidal”. Abans, però, Albiol ha assenyalat que “Vidal hauria de posar-se en contacte amb la justícia per denunciar els fets delictius dels quals diu tenir coneixement, d'acord amb la llei d'enjudiciament criminal”. Després de l'anunci de la Fiscalia General de l'Estat que obrirà diligències per comprovar les acusacions, el popular ha assegurat que el seu partit “es reserva el dret de denunciar a l'exjutge per no posar-se a disposició de la justícia”. Des del punt de vista parlamentari, el dirigent popular ha recordat que el PPC ha demanat ja les compareixences del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, del conseller d'Interior, Jordi Jané, i del conseller de Justícia, Carles Mundó, perquè aclareixin les acusacions. "Però això no acaba aquí”, ha afegit. En aquest punt ha convidat a PSC i C's a presentar de manera conjunta una sol·licitud de ple extraordinari i monogràfic per tractar el tema al Parlament. Albiol, a més, ha considerat que les declaracions fetes per l'exsenador a les xerrades són "summament greus, el que explica és inadmissible i propi de règims que no són democràtics”. “S'ha posat en evidència, de ser certes, el grau de bogeria que s'està instal·lant el Govern de la Generalitat”, ha afegit apuntant que “és una dinàmica que fa que no distingeixin entre el que està ben i el que està malament”.
|
Política
|
Partits
|
Els pagesos de l’avellana faran una tractorada dimarts per denunciar “l’oligopoli” de les empreses compradores. El sector diu prou davant uns preus “inexplicablement baixos” i insta la Generalitat a actuar i sancionar. El sector de l’avellana del Camp de Tarragona tornarà a treure els tractors al carrer, dimarts vinent, per denunciar “l’oligopoli” de les empreses compradores, a qui acusen de “forçar els preus a la baixa”. La protesta sortirà des de Reus, anirà en marxa lenta fins a Riudoms i el Morell, i acabarà a la Selva del Camp. Els pagesos es concentraran davant les sis principals empreses per denunciar que els estan “enfonsant”, segons el responsable de la fruita seca d’Unió de Pagesos, Rafel Español. El sector ha tornat a denunciar aquest divendres que les cotitzacions de la Llotja de Reus són uns 40 cèntims inferior que la d’Itàlia i Turquia, i ha instat el Departament d’Agricultura a fer ús de l’Observatori Agroalimentari de Preus i sancionar, si cal.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
CCOO denuncia la DGAIA per ingressar infants i adolescents en centres no adequats a les seves necessitats. El sindicat demana a la Inspecció de Treball mesures organitzatives per evitar les agressions. El sindicat CCOO ha denunciat la DGAIA per no respectar els criteris legals d'ingrés de l'infant o adolescent en centres de protecció adequats a les seves característiques, és a dir, que no es tenen en compte les necessitats socials i de salut que tenen els joves tutelats i acaben en centres ''no adequats''. Des del sindicat alerten que aquesta situació ha generat en episodis de violència per part de menors d'edat acollits que pateix el personal que treballen en centres de protecció, amb increments de fins el doble d'agressions als educadors. Per això, el sindicat demana a la Inspecció de Treball mesures organitzatives i l'aplicació del procediment establert per evitar agressions. CCOO critica que no s'ha creat la figura del procurador dels drets dels infants que ha de vetllar pel compliment dels estàndards de qualitat per a l'acolliment dels menors adequat a les seves característiques. A més, també denuncia que no s'han desenvolupat els acords en matèria de riscos psicosocials que permet iniciar el procés de selecció de l'equip especialitzat en l'abordatge de la violència als centres de la DGAIA. El sindicat considera que no s'adopten mesures organitzatives de caràcter preventiu i per tant, s'incompleix la normativa de prevenció de riscos laborals per risc greu per a la integritat física o la salut del personal treballador de la DGAIA per estar exposats a violència per part d'infants i adolescents. En conseqüència, CCOO denuncia que no s’adopten les mesures organitzatives de caràcter preventiu i prèvia a l’aplicació del Procediment que indica amb caràcter general com s’ha d’actuar o intervenir davant les situacions de violència o agressió. Aquest fet suposa un incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, per risc greu per a la integritat física o la salut del personal treballador de la DGAIA per estar exposats a violència per part d’infants i adolescents.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Brussel·les considera que el salari mínim és un "trampolí" que pot afavorir la mobilitat social. "Els salaris mínims poden ser un incentiu per incloure's al mercat de treball", diu un informe. La Comissió Europea assegura que el salari mínim pot ser un "trampolí" cap a "feines millor pagades" i pot "afavorir" la mobilitat social. Segons un informe de l'executiu comunitari que analitza l'evolució de l'ocupació i de la situació social, les persones que reben el salari mínim "semblen tenir més possibilitats de millorar significativament el seu salari d'un any a un altre que altres treballadors". "A llarg termini, els salaris mínims poden ser un incentiu per incloure's al mercat de treball", diu l'informe, que alhora apunta a aquesta mesura com una "protecció als treballadors davant els riscos socials". "Rebre el salari mínim no necessàriament desencoratja la participació en el mercat de treball", assenyala l'estudi, que conclou que cal "reforçar" la justícia social. D'altra banda, l'estudi apunta que cal reduir les bretxes de gènere i fer que canvis estructurals com la transició ecològica vagin acompanyats per mesures socials. En aquest sentit, l'informe assenyala que cal fer "programes de reconversió professional" davant aquestes transicions, per la qual cosa calcula que caldrien uns 200.000 milions d'euros el 2030.
|
Economia
|
Comptes públics
|
El grup dels Verds/ALE proposa fer un debat sobre Catalunya a l'Eurocambra. Els grups votaran aquest dilluns a la tarda si accepten o no fer una discussió sobre la qüestió catalana. El grup dels Verds/ALE proposa fer un debat sobre la situació a Catalunya a l'Eurocambra. Ho farà la seva líder, Ska Keller, en un discurs en què plantejarà fer una discussió sota el nom 'La situació a Catalunya després de la sentència contra líders polítics i socials'. Els grups del Parlament Europeu hauran de votar aquest dilluns a la tarda si accepten o no debatre la qüestió. Segons fonts parlamentàries, la proposta té, de moment, el suport del grup de l'Esquerra Unitària Europea (GUE).
|
Política
|
Unió Europea
|
A presó un grup criminal que robava turistes en àrees de servei de l'AP-7 amb el mètode punxa-rodes. Els quatre lladres havien sostret en l'últim mes uns 50.000 euros en efectiu de dins de vehicles, a banda de mòbils, ordinadors i càmeres de fotos. Els Mossos d'Esquadra van desarticular el passat 29 d'octubre un grup criminal especialitzat a robar turistes en àrees de servei de l'AP-7 amb el mètode punxa-rodes. Els quatre lladres –d'entre 24 i 29 anys, veïns de l'Hospitalet de Llobregat i de nacionalitat kosovar- havien sostret en l'últim mes uns 50.000 euros en efectiu dins de vehicles, a banda de mòbils, ordinadors i càmeres de fotos. La tècnica que utilitzaven per cometre els robatoris consistia a punxar la roda del vehicle de les víctimes a les àrees de servei de l'autopista –entre Barcelona i la Jonquera- i aprofitaven un descuit per sostreure'ls diners i objectes de valor que hi havia a l'interior del cotxe. Després, fugien en cotxes robats. La Unitat Central de Multireincidents juntament amb la col·laboració d'efectius de la Unitat Operativa de Mobilitat de Trànsit van observar que els autors d'aquests robatoris realitzaven més de cinc vegades al dia el trajecte de Sant Celoni a Maçanet, des de les onze del matí fins a les set de la tarda. Al migdia els delinqüents canviaven el cotxe després d'haver comès un delicte de furt en un àrea de servei per continuar circulant per l'AP-7 sense que el vehicle pogués aixecar sospites. El 29 d'octubre els investigadors van observar tres temptatives amb el mètode punxa-rodes i un furt a l'autopista AP-7. En conseqüència, els agents van seguir els delinqüents fins a la ciutat de Barcelona i els van detenir. Es van recuperar dos mòbils, una càmera fotogràfica i dos vehicles que s'havien utilitzat per cometre els delictes. A més, dos dies després la Unitat d'Investigació de Mollet del Vallès va resoldre tres robatoris comesos a Santa Coloma de Farners a través de la realització de rodes de reconeixement de les víctimes. Els investigadors van determinar que el grup actuava junt des de feia menys d'un any, però darrerament havien incrementat el nombre de robatoris i s'havia detectat un alt nivell d'especialització. Així mateix, sempre cercaven turistes que conduïssin vehicles d'alta gamma. Els quatre delinqüents van passar a disposició judicial i van ingressar a presó.
|
Societat
|
Policial
|
Iceta constata després de la reunió amb Susana Díaz que PSC i PSOE han d'anar "de la mà" en la qüestió territorial. El primer secretari del PSC demana als militants que votin a les primàries del PSOE "pensant en el futur i no en el passat". El líder socialista, Miquel Iceta, ha constatat que el PSC i el PSOE han d'anar "de la mà" en el procés d'encaix de Catalunya amb la resta de l'estat espanyol, després de la reunió que ha mantingut aquest dijous al vespre amb la presidenta andalusa i precandidata a les primàries del PSOE, Susana Díaz. Iceta ha demanat als militants socialistes que votin a les primàries del PSOE "pensant en el futur i no en el passat". Un passat que, pel líder socialista, "no ha estat gens bo perquè ha dividit el partit i ha erosionat la credibilitat ciutadana en el projecte socialista". De fet, durant la seva visita a Barcelona, Díaz va mostrar un tarannà dialogant i va cridar a "girar full" i abandonar el rancor després del cisma que va suposar la investidura de Mariano Rajoy, quan el PSC es va desmarcar del PSOE i va votar en contra de la seva investidura. Un fet que va tensar les relacions entre el PSC i el PSOE.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Condemnat per intentar violar una dona a Figueres i colpejar el pare i el xicot de la víctima amb un mosquetó. L'Audiència de Girona li imposa 1 any i mig de presó perquè el cas ha trigat deu anys a arribar a judici i l'acusat ha pagat part de la indemnització. L'Audiència de Girona ha condemnat un acusat d'intentar violar una dona en un hotel de Figueres la matinada del 17 d'octubre del 2006. Uns dies més tard, el processat va colpejar amb un mosquetó el pare i el xicot de la víctima quan es van trobar per casualitat a l'estació de tren i li van recriminar l'agressió sexual. Fiscalia i defenses han arribat a un acord per rebaixar la pena a 1 any i mig de presó i al pagament de diverses multes. Li apliquen una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes perquè el cas ha trigat deu anys a arribar a judici i una atenuant de reparació del dany perquè Francisco Javier Ortega ja ha pagat 4.150 euros de la indemnització que li reclamen. Inicialment s'enfrontava a una pena de 7 anys. L'Audiència també condemna un segon acusat, Daniel Farled, a 1 any de presó perquè va participar en l'agressió a l'estació de tren. El cas que ha arribat a judici aquest dimecres a la secció tercera de l'Audiència de Girona es remunta a l'octubre del 2006. La nit del 16 al 17, el condemnat, la víctima i un amic d'ella van quedar per anar a sopar i sortir de festa per Figueres. Ja de matinada, van decidir anar a un hotel i llogar dues habitacions, una doble per a la víctima i el seu amic i una altra per a Ortega. Poca estona després d'arribar, el processat va anar a l'habitació de la noia i va començar a discutir recriminant-li que no volgués dormir amb ell. Durant la disputa, l'amic de la noia va sortir un moment de l'habitació i els va deixar a tots dos sols. El condemnat va aprofitar el moment per empentar i fer caure la víctima a terra. Després, la va llançar sobre el llit i la va començar a petonejar. "Li va tocar els pits i li va agafar la mà posant-la sobre els seus propis genitals", indica l'escrit d'acusació de la fiscalia. Com que la noia s'hi resistia, li va clavar un cop de puny a la cara i li va tocar la zona genital abaixant-li una mica el pantalons. En aquell moment, l'amic de la noia va tornar a l'habitació de l'hotel. L'agressor va parar i la noia es va llançar, plorant, als braços del seu amic. L'acusat va marxar però abans els va amenaçar a tots dos amb matar-los si el denunciaven. Abans de sortir de l'hotel, Ortega es va endur el mòbil i diners de la víctima. Uns dies més tard, el 21 d'octubre al migdia, l'acusat, que anava amb un amic seu, es va trobar per casualitat amb la víctima a l'estació de tren. La noia anava acompanyada pel seu pare i el seu xicot. El pare de la dona es va apropar al processat per recriminar-li el que li havia fet a la seva filla. Sense creuar paraula amb l'home, el processat li va propinar diversos cops de puny a la cara amb un mosquetó. El xicot de la noia va anar cap allà per intentar separar-los però tant Ortega (que encara duia el mosquetó a la mà) com l'altre acusat, Daniel Farled, el van començar a colpejar per tot el cos i la cara. Com a conseqüència de l'agressió, va patir fractures d'ossos del nas i li van trencar dues dents. Ortega s'enfrontava inicialment a una pena de 7 anys de presó per delictes d'agressió sexual i lesions. La fiscalia també li reclamava el pagament de multes per faltes de lesions, amenaces, danys i furt i que indemnitzés les víctimes. L'altre acusat s'enfrontava a 4 anys de presó per un delicte de lesions i a pagar una multa per una falta de lesions. Més de deu anys a arribar a judici Fiscalia i defenses van arribar a un acord aplicant una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes perquè el cas ha trigat deu anys a arribar a judici. La causa va estar aturada primer a instrucció i després al jutjat penal, que va fixar judici en quatre ocasions fins a enviar el cas a l'Audiència de Girona, l'òrgan competent. A Ortega també li apliquen una atenuant de reparació del dany al delicte de lesions perquè ha abonat 4.150 euros d'una de les indemnitzacions. Segons l'acord, l'Audiència de Girona ha condemnat Ortega a 1 any i 6 mesos de presó per un delicte d'agressió sexual i un altre de lesions. També haurà de pagar multes que sumen més de 200 euros per les faltes i haurà d'indemnitzar la víctima de l'intent de violació amb 6.540 euros i al pare d'ella amb 180 euros. Entre Ortega i Farled hauran d'indemnitzar el xicot de la noia amb els 4.150 euros, la quantitat que el principal acusat ja ha consignat. A Farled l'han condemnat, finalment, a 1 any de presó com a autor d'un delicte de lesions aplicant-li l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes. Als dos processats els hi imposen ordres d'allunyament de les víctimes.
|
Societat
|
Judicial
|
Torra exigeix confinaments urgents a Madrid: "És inevitable". El president assegura que "perdre una hora" en aplicar mesures dures a la capital espanyola suposa "un risc altíssim". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit aquest divendres confinaments de manera urgent a la Comunitat de Madrid, després de veure les dades epidemiològiques que té aquest territori i l'evolució de la covid-19 de les darreres setmanes. "És inevitable que a Madrid es facin confinaments", ha sentenciat Torra en roda de premsa després del debat de política general del Parlament. Després de recordar les "mesures dures" que el Govern va haver de prendre a Lleida i el Segrià, a Figueres i Vilafant o a Barcelona i l'àrea metropolitana, i les "crítiques" que va rebre, Torra ha demanat a Madrid que "prengui decisions quan toca" i no demori més el confinament. I és que el president creu que "perdre una hora ara a Madrid es un risc altíssim" i per això ha volgut llençar l'exigència des del Parlament. "No puc entendre com no s'han fet confinaments encara. És urgent prendre mesures ja", ha afegit. A més, per comparació amb Madrid i altres territoris de l'Estat, Torra s'ha felicitat per la situació epidemiològica que té Catalunya. Però ha avisat que "el missatge no és de satisfacció ni de relaxament, sinó de seguir alerta perquè Catalunya no es pot desviar de les mesures de prevenció". "Vénen dies molt crítics. No tenim la màxima criticitat de Madrid, però s'ha d'estar alerta", ha explicat.
|
Política
|
Govern
|
L'alcalde de Cervera anuncia que no es presentarà al 2019 perquè el PDeCAT no li ha confiat responsabilitats de país. Ramon Royes diu que la política ja no el fa ''feliç'' i lamenta la ''indiferència'' del seu partit que l'ha portat moltes vegades a sentir-se sol i ''sense l'escalf de la gent''. L'alcalde de Cervera, Ramon Royes, ha anunciat que no es tornarà a presentar a les eleccions municipals de 2019. Es tracta d'una decisió que portava molt temps meditant però que ha acabat prenent arrel de la els ''reiterats incompliments'' de les promeses que li havien fet des del PDeCAT per tal de poder assumir ''responsabilitats de país'' com a diputat. En aquest sentit, Royes considera que després de ser situat com a número 8 de la llista de Junts per Catalunya el passat 21-D s'ha evidenciat que l'alcaldia de Cervera és el seu ''sostre polític''. Royes ha lamentat la ''indiferència'' dels màxims responsables del seu partit davant la decisió que ha pres i ha assegurat que moltes vegades s'ha sentit sol i sense ''l'escalf de la gent''. Així mateix, ha afegit que la política ja no el fa ''feliç'' i ha assegurat que li ha comportat molts sacrificis a nivell personal, d'amistats i empresarial. Ramon Royes ha lamentat que des del seu partit, el PDeCAT, no s'hagi donat resposta a les seves reiterades demandes de fer un pas més endavant i treballar per la política del país des del Parlament. Segons Royes, se li han fet moltes promeses que sempre han estat incomplertes i finalment ha pogut evidenciar que el seu ''sostre polític'' és la Paeria quan a les eleccions del 21-D el van situar de número 8 per Lleida, amb molt poques possibilitats de poder entrar al Parlament. Segons Royes, el seu desig de ser diputat l'han conegut els responsables del PDeCAT i la resposta que se li ha donat sempre ha estat que es confiava amb ell ''en mèrits i capacitat'', però que una vegada i una altra ha vist com les promeses no es complien. Royes diu que s'ha buidat després de ''donar-ho tot per Cervera'' fins al límit d'afectar-li la salut. Assegura que 6 anys a l'alcaldia li han afectat la vida personal, els amics i l'empresa. En aquest sentit, remarca que ha rebut crítiques a la premsa, a les xarxes socials i al carrer, ''amb crueltat''; que ha patit escarni en actes públics, escridassades, anònims, difamacions, injúries i amenaces de mort que l'han portat a tenir ordres d'allunyament judicial. Així mateix, també ha lamentat que li hagin ratllat el cotxe i fet pintades, i que a Cervera hi hagi gent que hagi deixat de parlar-li i saludar-lo per mirar-lo amb menyspreu. Royes continuarà a l'alcaldia de Cervera fins al juny de 2019 i ha destacat que com a paer en cap ha pogut liderar la ''transformació històrica'' de places i carrers del cas antic, aprovar un POUM, facilitar inversions milionàries per empreses que han reduït l'atur, reduir el deute municipal a gairebé la meitat, promocionar l'Aquelarre, aconseguir la capitalitat cultural de Cervera pel 2019 o rebre reconeixements a la millor gestió pública, entre d'altres.
|
Política
|
Partits
|
Març càlid i plujós a gran part de Catalunya. La borrasca dels dies 24 i 25 va deixar més de 100 litres a la ciutat de Barcelona i nevades per sota de 300 metres al pla de Lleida. El mes de març ha estat càlid en general i plujós o molt plujós a gran part de Catalunya, segons el balanç del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). L’excepció pel que fa a la pluviometria s’ha produït als dos extrems de Catalunya, on el tercer mes de l’any es pot qualificar de sec, especialment a les comarques del Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany, sud de l’Alt Empordà, Montsià i Baix Ebre. La verdadera protagonista del març però va ser la profunda borrasca dels dies 24 i 25, que va deixar més de 100 litres a la ciutat de Barcelona i en punts del Vallès, nevades per sota de 300 metres al pla de Lleida, gruixos destacables a l’altiplà Central (Alta Anoia, Segarra) i de 20 a 50 centímetres de neu nova al Pirineu i Prepirineu. A l’Observatori Fabra de Barcelona es van recollir 115,1 litres en 24 hores, el valor més alt en un mes de març de la seva sèrie centenària (1913-2017). El mes de març es va estrenar amb la visita d’un sistema frontal entre els dies 3 i 4 que va deixar un episodi de pluja general, neu que va afectar fins i tot a les parts culminants de la serralada Prelitoral i vent a llocs poc habituals. D’entre els registres de precipitacions van destacar els 59,3 litres de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), els 52,1 litres del Pantà Siurana (Priorat) o els 51,7 litres de Blancafort. La nevada va ser abundant al Pirineu, especialment a la part oriental de la serralada on es van superar els 30 centímetres, però cal destacar el gruix de neu mesurat per estacions com Prades, al Baix Camp, (amb 16 centímetres), la Llacuna, a l’Anoia, (11 centímetres) o Mura, al Bages, (10 centímetres). La ventada no va ser excepcional però va bufar amb força a indrets poc habituals. Cal destacar els 103,7 km/h de Malgrat de Mar (Maresme) i a punts del front marítim del Baix Llobregat es van apropar als 90 km/h. Màxima de 30,2ºC a Aldover L’anticicló atlàntic va afectar Catalunya entre els dies 9 i 11 de març, impulsant una massa d’aire càlid procedent del continent africà. La temperatura va arribar a superar els 30 ºC a punts del Baix Ebre (30,2 ºC a Aldover el dia 9), un fet insòlit a la primera quinzena de març, i va ser especialment elevada al Pirineu i Prepirineu: A tres estacions ubicades al Prepirineu amb més de 15 anys de dades, el dia 9 es va superar la temperatura màxima de la sèrie en un mes de març: al Santuari de Queralt (1.167 m), al Berguedà, es van superar els 21,5 °C; a Montsec d’Ares (1.572 m), al Pallars Jussà, la temperatura es va enfilar fins als 18,6 °C; i a Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló), a la Cerdanya, la temperatura màxima va ser de 15,7 C. 118 litres a Cerdanyola del Vallès i nevada al pla de Lleida Una baixa atlàntica va afectar Catalunya entre els dies 22 i 25 de març, destacant els més de 100 litres de precipitació a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors del prelitoral. Durant els dies 22 i 23 la baixa ubicada a l’oest de la península Ibèrica, va provocar una nevada destacable al Pirineu, on es van superar els 20 centímetres al Pirineu occidental. Però va ser a partir de la tarda del dia 24 i la matinada 25 quan la baixa va afectar de ple Catalunya amb precipitació general i generosa a molts punts del país. Les quantitats de precipitació més importants van ser els 117,8 litres a Cerdanyola del Vallès, els 116 litres a Barcelona-Font del Gat o els 115,1 litres de l’Observatori Fabra. L’estació del Pont de Vilomara (Bages) va registrar 65,3 litres al llarg del dia 24 i feia més de 10 anys, des del 10 de març de 2000 (70,2 mm), que no hi plovia tant en un sol dia. 15 centímetres de neu a Artesa de Segre La variabilitat de la cota de neu va ser un dels factors més destacats de l’episodi, tant per les diferències espacials en un mateix moment com per les grans oscil·lacions en poques hores que va fer en alguns indrets. En general va ser molt més baixa a Ponent i al centre i sud del país que no pas al nord-est. Com a cas extrem, al llarg de la nit i primeres hores de la matinada va arribar a nevar fins a cotes de 200 o 300 m del pla de Lleida i del prelitoral, al mateix moment en què al Pirineu oriental la cota de neu es mantenia al voltant dels 2.000 metres. Destaquen registres com els 20 centímetres de Rocallaura, els 15 centímetres de neu a Calaf i Artesa de Segre, els 12 centímetres de Solsona i Tremp, els 8 centímetres a Guissona o els 5 centímetres d’Ivars d’Urgell. Independentment, la nevada va deixar gruixos de 20 a 50 centímetres de neu nova a sectors elevats del Pirineu i Prepirineu, on gran part de la precipitació va ser en forma de neu (per sobre d’uns 1.800 o 2.000 m). Anomalies de +3ºC en cotes elevades Tot i les dues borrasques fredes, el mes de març s’ha de qualificar de termomètricament càlid a Catalunya, i de molt càlid (anomalies de temperatura per sobre dels 3 °C) a punts de les parts més elevades del país. Aquestes anomalies tèrmiques són fruit d’un tipus de configuració zonal que provoca una inhibició dels fluxos freds del nord, no permetent una baixada de la temperatura. A més la presència de l’anticicló atlàntic durant la primera dècada del mes amb aire càlid en altura, va provocar temperatura elevada a alta muntanya. L’anomalia de temperatura va ser clarament positiva en estacions com la del Puig Sesolles (+4,1ºC), Espot (+3,5ºC), Castellar de n’Hug (+3,2ºC) o Molló (+3,1ºC).
|
Societat
|
Meteorologia
|
Mor el ferit crític en l'accident del cotxe que ha xocat contra la tanca del Trambaix a Esplugues. Ja són dues les víctimes del sinistre que ha passat de matinada a tocar de l'estació de la Sardana. El ferit crític en l'accident del cotxe que aquest diumenge a la matinada ha sortit de la via i ha xocat contra la tanca del Trambaix a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Segons fonts de la policia local, es tracta d'un home, d'uns 40 anys, que ha perdut la vida a l'Hospital de Bellvitge, on ha estat traslladat en ambulància. Amb aquesta ja són dues les víctimes del sinistre, que ha passat cap a les quatre de matinada, a tocar de l'estació de la Sardana. L'altra persona morta és un home de 57 anys, veí de Cornellà de Llobregat. En l'accident també ha resultat ferit de poca gravetat un altre home d'uns 40 anys. Els tres ocupants han hagut de ser excarcerats pels Bombers de la Generalitat, que s'hi han desplaçat amb 4 dotacions. En el sinistre també hi ha treballat efectius dels Mossos d'Esquadra i diverses ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
Julie Shepard, desallotjada pel foc a Flix: "Seguim amoïnats perquè no revifi". Els Shepard van passar cinc dies al centre d'acollits però celebren que l'incendi no hagi afectat la seva propietat. Julie Shepard, el seu marit, uns amics i cinc gossos van ser dels primers acollits en arribar al centre habilitat per Protecció Civil i la Creu Roja a l'escola Enric Grau i Fontserè de Flix divendres. Van fugir de casa, una masia a la zona de l'ermita del Remei, quan el foc s'apropava dimecres a la tarda a tota velocitat i el fum els va posar en alerta. Després de cinc dies han pogut tornar a casa i comprovar que, afortunadament, el foc va passar, prop, però de llarg de la seva propietat. Ara descansen però no amb tota la tranquil·litat que voldrien. "Fa molta calor i potser que uns dies després revifi", ha dit amoïnada. Els Shepard agraeixen el tracte rebut al centre d'acollits i lamenten que alguns dels seus amics no hagin tingut la seva mateixa sort.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Torra titlla "d'indignant" que PP i PSOE aprovin mantenir la venda d'armes a l'Aràbia Saudita: "Ni Merkel s'atreveix". El president de la Generalitat creu que és el darrer episodi de la "deriva internacional" de l'estat espanyol. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha qualificat "d'indignant i decebedor" que PP i PSOE aprovin mantenir la venda d'armes a l'Aràbia Saudita tot i l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi. "És inexplicable per qualsevol democràcia i defensor dels drets civils i llibertats. Ni Merkel s'atreveix a fer-ho i aquí ha passat", ha lamentat en el marc de la sessió de control del Parlament en referència a la votació d'ahir dimarts al Congrés. Segons Torra, es tracta del darrer episodi del que ha qualificat de "deriva internacional" de l'estat espanyol.
|
Política
|
Govern
|
El TC admet el recurs de la Generalitat contra la llei que regula la qualitat alimentària. El govern té quinze dies per presentar al·legacions. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs de la Generalitat contra diversos articles de la Llei 28/2015, de 30 de juliol, que regula la qualitat alimentària. En concret, ha impugnat els articles 12.1 i 2, 13, 14, 15, 17.1, 19.1 i 2, 20, 22, 23.1 i 2, 24.1, 2, 4 i 5; la disposició addicional primera, la disposició transitòria única i la disposició final cinquena del text. Així mateix, ha acordat traslladar la demanda al Congrés dels Diputats i al Senat, mitjançant els seus presidents, i al govern espanyol, a través del Ministeri de Justícia, perquè es puguin personar en el procés i formular al·legacions. L'alt tribunal també ha deixar clar que l'admissió a tràmit no suposa cap pronunciament sobre el fons de l'assumpte, que el TC encara ha de resoldre.
|
Societat
|
Judicial
|
El PSC demana als comuns reflexionar si l'1-O "va d'independència o d'il·legalitat" i els recomana "respectar" la llei. Granados demana als governs català i espanyols que no portin la situació "contra les roques" i diu que els alcaldes del PSC compliran la legalitat. La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha demanat als comuns que reflexionin sobre si l'1-O "va d'independència o de rupturisme i il·legalitat" i sobre "on estan ells" i els ha recomanat seguir la legalitat. Granados ha valorat així el fet que CatComú hagi dit que l'Ajuntament de Barcelona "no serà un impediment" per la consulta. "Faran bé tots els alcaldes de respectar les normes que ens protegeixen a tots", ha dit Granados en referència a aquestes declaracions. En aquest sentit, s'ha mostrat convençuda que tots els alcaldes socialistes així ho faran i, en tot cas, ha assegurat que el PSC farà tot el possible perquè es compleixi aquesta legalitat. Per últim, ha demanat als governs català i espanyol que aturin la "deriva declarativa" i no portin els ciutadans "contra les roques". Granados ha dit que la independència és "molt legítima" però ha alertat a CatComú que els responsables polítics tenen l'"obligació de no posar la ciutadania en perill ni les institucions fora de la llei". Amb això, ha reclamat a CatComú que reflexioni si es vol situar dins de la legalitat o al marge. Sobre la polèmica per les veus dels alcaldes del PSC que s'allunyen de la línia de no col·laboració amb el referèndum marcada per la direcció, Granados ha valorat que el que hi ha de moment per part del Govern són "anuncis d'anuncis" però que no s'ha convocat res. Si s'acaba convocant, ha dit que "tots i cadascun dels alcaldes no faran res que estigui fora de la llei" i davant qualsevol "bogeria" demanaran un informe jurídic per demostrar que el referèndum que vol fer el Govern "no es pot fer". "No col·laborarem en res il·legal", ha reblat. En ser pregunta sobre la possibilitat d'establir sancions a aquells alcaldes socialistes que finalment no segueixin la línia del partit i puguin acabar col·laborant amb la consulta, Granados ha rebutjat aquest escenari i ha reiterat que faran "tot el possible" perquè tots els seus càrrecs compleixin la legalitat. La diputada socialista s'ha referit també a les paraules de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gamanet, Núria Parlon, que va plantejar apel·lar a la comunitat internacional per evitar que el govern apliqui l'article 155 de la Constitució i suspengui l'autonomia de Catalunya. La portaveu parlamentària ha assegurat que el PSC té clara la literalitat d'aquest article i ha assegurat que aquest "no preveu la intervenció de l'autonomia" i que "no seria constitucional", sinó que estableix que els governs, també els autonòmics, han de respectar les lleis i que si no ho fan se'ls reclamarà que ho facin. Recalcular les comissions després de la marxa de Gordó de JxSí Per últim, Granados ha explicat que el grup parlamentari socialista ha registrat una petició a la Mesa per revisar i recalcular la composició de diputats a les comissions ja que consideren que ha quedat "alterada" després de la marxa de Germà Gordó de JxSí. La diputada ha dit que, segons l'acord al que es va arribar a l'inici de la legislatura, JxSí hauria de perdre un diputat en favor de la CUP ja que amb els darrers canvis no es respecta la "proporcionalitat" a les comissions.
|
Política
|
Partits
|
Benedetta Tagliabue dissenya l'enllumenat nadalenc de la Rambla de Barcelona. L'arquitecta el defineix com un "homenatge" al que representa la popular zona de la ciutat. La Rambla de Barcelona estrenarà aquest Nadal enllumenat. La mare del projecte ha estat l'arquitecta italiana establerta a la capital catalana Benedetta Tagliabue. El president de l'Associació d'Amics de la Rambla ha estat l'encarregat de presentar la il·luminació aquest dimecres al matí. Es tracta d'un enllumenat que, segons l'entitat, "simbolitza Barcelona i resumeix el vaivé i el dinamisme" de la ciutat. Tagliabue ha afirmat que es tracta d'un "homenatge" al que representa la Rambla, "i en especial als seus usuaris, residents, turistes, comerciants". Com a novetat s'utilitzaran materials reflectants que il·luminaran la Rambla tant de dia com de nit.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Els comuns criden JxCat i ERC a "deixar de banda els interessos electorals" en la taula de diàleg entre governs. Segovia demana als independentistes que "deixin la campanya fora" de la reunió amb l'executiu espanyol. La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Susanna Segovia, ha criticat aquest dilluns al matí que JxCat i ERC prioritzin els seus "interessos electoralistes" a les necessitats de Catalunya, especialment de cara a la negociació amb l'Estat i la composició de la taula de diàleg. Els comuns creuen que aquesta trobada, que se celebrarà aquest dimecres, hauria de servir per parlar dels "interessos de tots els catalans" i per "trobar la solució política que requereix el conflicte que s'ha viscut en els darrers anys". Segovia també ha instat a JxCat i a ERC a "deixar la campanya fora abans de seure a la taula perquè a partir de dimecres es pugui començar a parlar d’una vegada de Catalunya". Susanna Segovia ha celebrat que "després dels diferents intents de JxCat i Torra de posar obstacles a la taula de diàleg, per fi es produirà la primera trobada". Malgrat això, ha "lamentat que Torra s'hagi mantingut en les posiciones sectàries i s'hagi negat a compartir amb la resta de forces compromeses amb el diàleg els objectius que com a Govern es volen portar a la taula de diàleg". "Ens preocupa la seva negativa a abordar qüestions com la manca d'infraestructures a Catalunya, i reclamem que, per una vegada, s'assegui en aquesta taula com a president de tots els catalans i no només d'una part; la taula no és la joguina electoral de Torra i de JxCat", ha sentenciat. La portaveu ha destacat que "la fórmula de Govern d’ERC i JxCat té els dies comptats", però creu que "el diàleg l'haurà de continuar liderant el pròxim Govern que surti de les urnes". En aquest sentit, ha demanat que el proper sigui un executiu "amb nous actors que representin aquesta nova etapa que s'ha obert i no barallat en les seves pugnes internes".
|
Política
|
Partits
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.